Canadà planteja deixar de mobilitzar la policia en situacions de crisi de salut mental

Les demandes creixents de serveis policials per donar resposta a les persones en crisi de salut mental al Canadàestan provocant importants càrregues sobre els recursos policials, ja de per si insuficients.

Amb l’evident empitjorament de la salut mental de la comunitat, accelerat com a conseqüència de l’epidèmia de la covid-19, els governs han encarregat sense voler als serveis policials una feina que no haurien de fer.

Això ha suposat que cada cop més es demani a la policia que realitzi intervencions en el que és essencialment atenció a la salut mental. La policia s’ha convertit d’aquesta manera en responsable d’abordar els reptes que les agències policials no estan gaire preparades per afrontar, i d’altra banda, disminueixen els recursos en el treball policial tradicional com investigar el crim organitzat, garantir la seguretat pública, etc.

Per la seva part, el sistema sanitari canadenc ha estat incapaç de cobrir aquesta demanda creixent per a la cura de la salut mental. La resposta col·lectiva del país no ha aconseguit construir prou capacitats per gestionar els riscos i fer front a aquesta demanda.

En el cas de la policia d’Anglaterra i Gal·les, denuncien que entre el 20 i el 40% del temps de treball policial s’està dedicant a atendre trucades i incidents relacionats amb la salut mental.

A més, alguns experts indiquen que aquells que argumenten que les forces policials simplement necessitarien entrenar millor els agents de primera línia per gestionar òptimament aquest repte, la crua realitat és que es tractaria d’un mal ús dels recursos policials. Aleshores el que proposen com a resposta correcta al problema és dotar-se de professionals de la salut mental formats, amb profunds coneixements i experiència, dedicats a aquestes malalties en condicions de lliurar i gestionar les crisis de salut mental des de primera línia.

Així doncs, la reforma policial que es proposa al Canadà per abordar aquest problema sistèmic és posar els agents en aquest paper de suport, en comptes de demanar-los de liderar una àmplia gamma de desafiaments complexos al voltant de la salut mental. Aquesta reforma cercaria com a principis bàsics la voluntat de fer de la societat canadenca una societat més segura i alhora saludable.

Els demandants de canvis en aquest àmbit afegeixen que, si el que es desitja és una policia efectiva, fent de la societat un lloc més segur per viure-hi i treballar-hi, seria fonamental identificar i abordar els reptes als quals s’enfronta una policia moderna. I per trobar una resposta eficaç al problema creixent de la salut mental, el més important no seria formar millor la policia, tot i ser un objectiu admirable i que podria proporcionar alguns beneficis, no es pot oblidar l’excés de càrregues de treball i la manca de recursos que arrosseguen de fa temps.

Els responsables polítics haurien d’abordar la problemàtica invertint en formació en intervenció en salut mental a primera línia, augmentar la xifra de professionals i incrementar la capacitat d’actuació dels qui treballen en el sistema de salut.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

Alarma al Brasil per nous casos greus de violència policial

L’opinió pública del Brasil es va esgarrifar a principis del mes de maig d’enguany davant de presumptes nous casos de violència policial, amb denúncies de tortures en cossos trobats després d’una operació policial en una favela i, sobretot, en el cas d’un home que va morir asfixiat dintre del maleter d’un vehicle oficial de la policia a la localitat d’Umbauba. La Policia Federal de Carreteres (PRF) va assegurar que els agents van utilitzar tècniques d’immobilització i instruments de baix potencial ofensiu davant la forta agressivitat del detingut en un control policial.

El tiroteig a les faveles del Complexo do Alemão del dia 4 de maig va ser tan intens que el batalló d’elit de la Policia Militar de Rio de Janeiro va esgotar la munició en només dues hores. Cal esmentar que el resultat final de l’operació va ser de 18 persones mortes.

Segons la policia, l’operació, que comptava amb la participació d’uns 400 uniformats, perseguia un grup d’individus com a presumptes autors de robatoris de vehicles i bancs i també d’atacs a comissaries de policia. Entre els morts figuren dues dones, una quinzena de considerats sospitosos i un policia.

Però diferents experts de l’àmbit de la seguretat, familiars de les víctimes i habitants de la zona van qüestionar l’acció policial en considerar-la extremadament violenta. Per exemple, una de les dones mortes va ser tirotejada en passar amb el seu vehicle per una avinguda propera. L’altra va morir mentre la policia retirava barricades a la zona, tot i que els uniformats neguen que el projectil sortís de les seves armes.

Anomenada “massacre” per molts funcionaris electes i activistes comunitaris, la batuda policial ha resultat ser la segona més letal de la història de Rio en una favela.

A conseqüència dels fets, l’organització de drets humans Human Rights Watch també va expressar la seva consternació en un comunicat públic. Cal esmentar que el Brasil té una de les policies del món amb més víctimes mortals sota custòdia policial i amb més policies morts en acte de servei. Per exemple, l’any 2021 hi va haver 6.100 víctimes fatals en operacions policials, mentre que 183 agents de l’autoritat van ser assassinats, segons recull el projecte Monitor de la Violència.

El que sí és veritat és que aquesta operació policial ha estat la que ha generat reaccions públiques més contundents a Rio de Janeiro, segons expliquen des de Geni, un grup d’estudis sobre seguretat pública i violència de la Universitat Federal Fluminense (UFF). I és des d’aquesta fundació que es considera que els operatius policials estan mancats d’efectivitat, acostumen a estar motivats per una set de venjança i gaudeixen de total impunitat.

A més, en els darrers 14 mesos es van produir dues operacions policials més que van acabar provocant encara més defuncions. Una operativa policial va ser a la favela de Jacarezinho el maig de l’any 2021 –la més mortífera a Rio de Janeiro, amb 28 morts– i la segona, a Vila Cruzeiro el maig de 2023, amb 23 morts.

Per la seva part, la policia de Rio assegura que aquestes accions es basen en informes d’intel·ligència i es desenvolupen d’acord amb el que estableixen la llei, la justícia i els protocols tècnics operacionals.

Però la realitat és que l’increment de la violència urbana i la creixent militarització de les operacions destinades a garantir la seguretat pública estan contribuint a crear una situació molt confusa. L’enrevessat rol institucional de la Policia Militar i el rol cada cop més important de l’Exèrcit demostren que, a diferència del que succeeix en els països desenvolupats, al Brasil les funcions de defensa nacional es barregen perillosament amb les de manteniment de l’ordre intern.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

Important operació policial a la xarxa fosca amb 288 detinguts i drogues i armes intervingudes

En una operació coordinada per Europol i amb la participació de nou països, les forces de l’ordre han intervingut el mercat il·legal del web fosc anomenat Monopoly Market i han detingut 288 sospitosos implicats en la compra o venda de drogues en aquest web. La policia va confiscar més de 50,8 milions d’euros (53,4 milions de dòlars) en efectiu i monedes virtuals, 850 kg de drogues i 117 armes de foc. Les drogues intervingudes incloïen més de 258 kg d’amfetamines, 43 kg de cocaïna, 43 kg d’MDMA i més de 10 kg d’LSD i píndoles d’èxtasi.

Aquesta operació, amb el nom en clau d’SpecTor, estava integrada per una sèrie d’accions complementàries separades a Àustria, França, Alemanya, els Països Baixos, Polònia, el Brasil, el Regne Unit, els Estats Units i Suïssa.

Europol ha anat recopilant informes i documents basats en les proves aportades per les autoritats alemanyes, que es van apoderar amb èxit de la infraestructura criminal del mercat el desembre del 2021. Aquests documents d’objectius, creats mitjançant la comparació creuada i l’anàlisi de les dades i proves recollides, van servir de base per a investigacions de centenars de persones.

Els venedors detinguts com a conseqüència de l’acció policial contra Monopoly Market també estaven actius en d’altres mercats il·lícits, de manera que es va impedir l’extensió del comerç de drogues i béns il·lícits a la xarxa fosca. Com a resultat, 288 venedors i compradors que havien participat en desenes de milers de vendes de béns il·lícits van ser arrestats a tot Europa, els Estats Units i el Brasil. Alguns d’aquests sospitosos eren considerats objectius d’alt valor per Europol.

Les detencions van tenir lloc als Estats Units (153), el Regne Unit (55), Alemanya (52), els Països Baixos (10), Àustria (9), França (5), Suïssa (2), Polònia (1) i el Brasil (1). Una sèrie d’investigacions per identificar persones addicionals darrere dels comptes del web fosc encara estan en curs. A mesura que les autoritats policials van obtenir accés a les extenses llistes de compradors i venedors, milers de clients de tot el món també corren el risc de ser processats.

En el període previ a aquesta operació coordinada, les autoritats alemanyes i nord-americanes també van tancar Hydra, que era el mercat del web fosc amb més recaptació, amb uns ingressos estimats de 1.230 milions d’euros, l’abril del 2022. La retirada d’Hydra va suposar la confiscació per les autoritats alemanyes de 23 milions d’euros en criptomonedes.

Pel que fa a detencions, l’operació va tenir encara més èxit que les operacions anteriors amb el nom en clau DisrupTor (2020), amb 179 detencions, i Dark HunTor (2021), amb 150. Això mostra una vegada més que la col·laboració internacional entre les autoritats policials és clau per combatre el crim a la xarxa fosca.

El Centre Europeu de Ciberdelinqüència d’Europol va facilitar l’intercanvi d’informació en el marc del Joint Cybercrime Action Taskforce (J-CAT), allotjat a la seu d’Europol a la Haia, als Països Baixos. Després de contrastar les proves a través de les bases de dades d’Europol, els seus analistes van preparar documents amb objectius i informes creuats que contenien dades valuoses per identificar venedors al web fosc. Europol també va coordinar l’acció policial internacional.

Europol dona suport als 27 estats membres de la Unió Europea en la seva lluita contra el terrorisme, la ciberdelinqüència i altres formes greus i organitzades de delinqüència. També treballa amb molts estats socis no comunitaris i organitzacions internacionals. Des de les seves diverses avaluacions d’amenaces fins a les seves activitats operatives i de recollida d’intel·ligència, Europol té les eines i els recursos que necessita per fer que Europa sigui més segura.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

Les autoritats policials i judicials europees executen l’atac coordinat més gran contra el crim organitzat italià

Durant una jornada d’acció executada conjuntament per 10 països, van ser detinguts 132 membres d’una de les xarxes criminals més poderoses del món. A primera hora del 3 de maig, les autoritats policials de Bèlgica, Alemanya, Itàlia, França, Portugal, Eslovènia, Espanya, Romania, Brasil i Panamà van escorcollar diversos habitatges i van intervenir algunes empreses. Més de 2.770 agents van participar sobre el terreny durant la vasta operació.

Eurojust i Europol van donar suport a aquesta operació internacional contra la ‘Ndrangheta, que fins avui s’ha convertit en l’èxit més gran que ha implicat el sindicat policriminal italià. L’organització mafiosa és responsable de gran part del comerç de cocaïna a Europa, combinat amb el blanqueig sistemàtic de diners, el suborn i la violència.

La xarxa criminal investigada estava liderada per diverses famílies poderoses de la ‘Ndrangheta amb seu principalment a la ciutat de San Luca, que es troba a la província italiana de Reggio Calàbria. Algunes d’aquestes famílies han estat involucrades en una violència de clans de dècades coneguda com a ‘feu de San Luca’, que va culminar amb tirotejos massius a Itàlia i a l’estranger com, per exemple, la massacre de Duisburg a Alemanya de l’any 2007.

Els membres de la xarxa criminal van participar en conspiracions criminals no només per formar part d’una organització mafiosa, sinó també per ser responsables del tràfic de drogues, el tràfic d’armes de foc, la tinença il·legal d’armes de foc, el blanqueig de capitals, el registre fraudulent d’actius, el frau fiscal i l’evasió fiscal, així com l’ajuda i la complicitat amb els fugitius (que des d’aleshores han estat detinguts). Dos d’aquests fugitius havien estat a la llista d’entre els més buscats de la Unió Europea.

La xarxa criminal italiana es dedicava principalment al narcotràfic internacional des d’Amèrica del Sud a Europa, com també cap a Austràlia. Les autoritats van descobrir que la xarxa treballava en col·laboració amb el grup de crim organitzat colombià Gulf Clan i un grup criminal de parla albanesa que operava a l’Equador i en diversos països europeus.

A més, els clans de la ‘Ndrangheta estaven implicats en el tràfic internacional d’armes de foc des del Pakistan fins a Amèrica del Sud, proporcionant material al famós grup criminal PCC (Primeiro Comando da Capital) a canvi d’enviaments de cocaïna. Els investigadors van fer un seguiment del flux de diners en un extens sistema global de blanqueig de capitals, amb inversions massives a Bèlgica, Alemanya, Itàlia, Portugal, Argentina, Uruguai i Brasil.

El grup criminal invertia els seus beneficis en béns immobles, restaurants, hotels, empreses de rentat de cotxes, supermercats i altres activitats comercials. Per pagar la cocaïna o transferir actius il·lícits, els delinqüents sovint confiaven en facilitadors que utilitzaven el sistema de la hawala.

Eurojust va donar suport a les autoritats policials implicades creant i finançant dos equips d’investigació conjunts. L’agència també va acollir deu reunions de coordinació després de crear un centre per permetre una ràpida cooperació entre les autoritats judicials implicades en la jornada d’acció. Es van obrir tres casos vinculats a Eurojust a petició de les autoritats italianes, alemanyes i belgues. Eurojust també va facilitar la transmissió i l’execució de les ordres d’investigació europees.

El projecte d’anàlisi d’Europol sobre el crim organitzat italià va donar suport a la investigació com a cas prioritari. Va proporcionar informes de concordança creuada a les unitats nacionals d’investigació implicades. En total, es van intercanviar més de 200 missatges SIENA entre els països implicats. A més de donar suport a la mateixa investigació, el projecte d’anàlisi també va donar suport a la recerca dels tres fugitius.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

Important augment de les morts sota custòdia policial al Canadà

Les darreres dades publicades pel projecte Tracking (In)Justice del Canadà suggereixen que el nombre mitjà anual de morts amb implicació de la policia entre els anys 2011 i 2022 va augmentar en dos terços, en comparació amb la xifra mitjana anual de la dècada anterior. Els membres del projecte, Andrew Crosby, Alexander McClelland i Tanya L. Sharpe, creuen que aquest increment, juntament amb la disparitat racial i les variacions jurisdiccionals en aquestes xifres, donen suport a la necessitat de demanar una responsabilitat, una transparència i un control més grans de la conducta policial al Canadà.

Segons els autors del projecte, està clar que les trobades mortals amb la policia augmenten any rere any al Canadà. El nombre de civils que moren en incidents amb la policia quan s’utilitza la força s’ha incrementat constantment des de l’any 2000. Aquest fet està deixant les famílies i les comunitats amb poc suport o recursos per retre comptes.

Però un dels principals problemes és que no existeix cap organisme ni institució canadenca o forana que treballi, per exemple, en un conjunt de dades actualitzat i centralitzat o que faci un seguiment de les morts i proporcioni informació sobre la víctima, la ubicació, el servei policial implicat, el tipus de força utilitzat i molts altres detalls contextuals.

Només ho fan els membres del projecte Tracking (In)Justice, que documenten i analitzen les morts amb implicació de la policia quan s’utilitza la força al Canadà. Tracking (In)Justice és una associació d’acadèmics i defensors que tenen com a objectiu fer llum sobre la violència policial per ajudar a informar les demandes de responsabilitat, transparència i canvis en la institució policial.

Recollir aquesta informació atorga la possibilitat de fer noves preguntes, com ara per què alguns cossos policials produeixen morts de persones amb més freqüència que d’altres.

Fa temps que s’ha demanat que la policia i els governs recullin i comparteixin dades sobre incidents en què l’ús de la força va causar ferides i morts a civils. Periodistes, acadèmics, grups de la societat civil i famílies de les víctimes s’han compromès en aquesta tasca des de fa ja molt de temps.

Les conclusions preliminars indiquen que els incidents d’ús de la força van en augment, i el nombre més alt es va produir l’any 2022. Part d’aquesta tendència a llarg termini pot ser deguda a un accés més gran a la informació sobre assassinats i morts amb implicació de la policia. Però l’accés a la informació per si sol no explica l’augment notable dels darrers anys.

Segons dades de Tracking (In)Justice, hi va haver una mitjana de 22,7 morts amb implicació de la policia entre el 2000 i el 2010. En comparació, una mitjana de 37,8 persones van morir cada any entre els anys 2011 i 2022. Això suposa un augment del 66,5%.

Les morts per trets també sembla que s’estan produint amb més freqüència. Tracking (In)Justice va documentar 704 morts al Canadà entre el 2000 i el 2022 amb utilització de la força policial.

Les dades inclouen morts per tirotejos policials i casos en què una persona va morir després de ser sotmesa a altres tipus d’armes policials (per exemple, Tasers) o intervencions físiques.

Aquestes dades es van recopilar accedint a informació disponible públicament dels mitjans de comunicació i informes oficials. Les dades contenen informació relacionada amb la víctima, inclosos el nom, l’edat i la raça quan es coneix. També documenten la ubicació de la mort, la policia implicada i el nivell de força més alt utilitzat.

Seguint patrons de desigualtat que venen de lluny, hi ha importants disparitats racials persistents en l’augment global de les morts amb implicació de la policia quan s’utilitza la força.

Les persones negres i indígenes representen al voltant del 10% de la població al Canadà, però són el 27,2% de les morts per tiroteig amb implicació de la policia quan s’ha identificat la raça de la víctima.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

Investiguen si les càmeres corporals són eficients per a la policia d’Austràlia

L’ús de càmeres de vídeo que porten al cos els policies és una àrea d’interès emergent per a les polítiques públiques i la pràctica policial. Les càmeres policials poden generar eficiència en costos i temps per a la policia, influir en les decisions operatives de les forces de l’ordre i ajudar a prevenir problemes entre els ciutadans i els uniformats. Un objectiu de les càmeres que porten les forces de l’ordre seria optimitzar la recollida d’evidències policials i millorar el comportament tant de la policia com dels ciutadans.

El cos de policia d’Austràlia Occidental és responsable de vigilar els 2,5 milions de quilòmetres quadrats d’aquesta zona, que compta amb més de 150 comissaries en vuit districtes metropolitans i set de regionals. El programa aplicat, tal com informa el National Institute of Justice dels Estats Units, es va desenvolupar durant un període de 6 mesos a partir de l’inici de l’any 2022, i consistia a equipar tots els agents de policia que treballen al carrer amb càmeres corporals. El resultat va ser de més d’1,4 milions de càrregues d’evidències de l’ús de les càmeres de vídeo. El programa, que es basava en el desplegament d’aquesta tecnologia de càmeres millorada, va ser capaç de transmetre imatges de vídeo en directe als centres de comandament i a membres del personal.

No hi va haver diferències estadísticament significatives en les ordres d’allunyament emeses o en les agressions a la policia entre els dies de tractament amb càmeres policials i els dies de control (quan cap agent portava càmeres). Els dies de tractament van tenir índexs estadísticament significatius d’ús de la força, queixes dels ciutadans contra la policia i càrrecs penals, en comparació amb els dies de control.

La revisió d’aquest estudi es va centrar en la recopilació d’evidències i els resultats del comportament policial-públic. Les dades dels resultats es van obtenir a partir de nombrosos conjunts de dades operatives. Una qualificació sense efectes implica que la implementació del programa és poc probable que doni els resultats previstos i pot donar lloc a resultats negatius, com va ser el cas.

No hi va haver cap diferència estadísticament significativa entre la durada mitjana d’un enregistrament d’àudio d’una entrevista en dies de tractament de vídeo corporal, en comparació amb els dies de control, quan no es van utilitzar càmeres. Tampoc n’hi va haver en els següents casos: taxa d’assalts a la policia, avisos d’infracció del codi penal o en les taxes d’ordres d’allunyament emeses per la policia.

Les taxes d’ús de la força van ser més altes els dies de tractament de càmeres corporals, en comparació amb els dies de control. Hi va haver un incident d’ús de la força per cada 1.000 treballs d’enviament assistit per ordinador els dies de tractament i 0,7 incidències per cada 1.000 treballs d’enviament assistit per ordinador els dies de control. Aquesta diferència va ser estadísticament significativa i en la direcció oposada a l’esperada.

Les queixes dels ciutadans contra la policia eren més freqüents els dies de tractament amb càmeres, en comparació amb els dies de control. Hi va haver 0,7 queixes per cada 1.000 llocs de treball assistit per ordinador els dies de tractament i 0,4 queixes per cada 1.000 llocs de treball assistit per ordinador els dies de control. Aquesta diferència va ser estadísticament significativa i en la direcció oposada a l’esperada.

Les taxes de càrrecs penals van ser més altes els dies de tractament amb càmeres corporals, en comparació amb els dies de control. Hi va haver 139,2 càrrecs penals per cada 1.000 llocs de treball assistit per ordinador els dies de tractament, en comparació amb 125,5 càrrecs penals per cada 1.000 llocs de treball assistit per ordinador els dies de control. Aquesta diferència va ser estadísticament significativa.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

Com el crim organitzat s’infiltra als ports d’Europa

A començaments del mes d’abril d’enguany, Europol ha publicat un informe d’anàlisi conjunt amb el comitè de direcció de seguretat dels ports d’Anvers, Hamburg/Bremerhaven i Rotterdam que analitza els riscos i els reptes per a les policies que plantegen les xarxes criminals als ports de la Unió Europea.

Les xarxes criminals, impulsades pel desig constant d’augmentar els beneficis i l’expansió de les seves activitats il·legals, treballen cada cop més cap a la infiltració i el control dels principals punts logístics. Per això els ports de la Unió són un clar exemple d’aquests grans centres. Entre les principals característiques actuals d’aquests punts logístics cal destacar que:

  • L’ús de codis de referència de contenidors malversats (o l’anomenat ‘frau de codi PIN’) està guanyant força entre les xarxes criminals com a modus operandi per extreure mercaderies il·lícites dels ports.
  • Les xarxes criminals organitzen la infiltració de ports coordinant xarxes locals d’insiders corruptes.
  • Com a efecte secundari de les operacions criminals als ports i de la rivalitat que això comporta, la violència sovint es produeix des dels principals centres de transport als carrers de les ciutats del voltant, on es dona la competència per a la distribució.

Les principals recomanacions que ofereix l’informe són:

  • Millorar encara més l’intercanvi d’informació internacional sobre les activitats de les xarxes criminals als ports amb Europol i entre els estats membres de la UE.
  • Prestar una atenció contínua a la integració dels elements de seguretat en el disseny de la infraestructura portuària.
  • Implementar associacions públiques per implicar tots els actors portuaris essencials per fer front a la infiltració de xarxes criminals als ports de la UE.

Els ports marítims de la UE gestionen uns 90 milions de contenidors cada any, però les autoritats només en poden inspeccionar entre un 2% i un 10%. Mentrestant, s’estima que en els últims anys s’ha traficat almenys amb 200 tones de cocaïna només pels ports d’Anvers i Rotterdam. Aquest obstacle logístic representa un repte per a l’aplicació de la llei i una oportunitat per a les xarxes criminals que necessiten accedir a centres logístics per facilitar les seves activitats delictives. Per tant, aquestes xarxes s’han infiltrat en ports de tots els continents.

Els tres ports més grans d’Europa, a saber, els d’Anvers, Rotterdam i Hamburg, es troben entre els que més pateixen la infiltració criminal. La principal manera en què els delinqüents ho fan és a través de la corrupció del personal de les companyies navilieres, treballadors portuaris, importadors, empreses de transport i representants de les autoritats nacionals, entre altres actors, les accions dels quals són necessàries per assegurar l’entrada d’enviaments il·legals. Tanmateix, aquest enfocament requereix la corrupció d’un gran nombre de còmplices.

Per tal de centrar els seus esforços i minimitzar els riscos de pèrdua de mercaderies, els delinqüents organitzats busquen un nou modus operandi que requereixi la corrupció de molts menys individus. L’informe d’anàlisi d’Europol sobre xarxes criminals als ports de la UE analitza una tècnica específica, que explota codis de referència de contenidors malversats. Això requereix la corrupció d’un sol individu, juntament amb la corrupció o la infiltració a l’estil de cavall de Troia dels equips d’extracció, a qui després se’ls paga entre el 7 i el 15% del valor de l’enviament il·legal.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

Les forces policials davant les criptomonedes i el ‘blockchain’

L’arribada de les tecnologies basades en cadenes de blocs o blockchain ha obert una nova frontera per a les persones que volen fer transaccions financeres i altres de forma remota, anònima i sense necessitat d’un tercer com un banc. La criptomoneda és, cada cop més, una forma de pagament acceptada en moltes transaccions comercials legítimes, però també s’utilitza per facilitar moltes activitats il·legals, en gran part, justament, per la seva capacitat de facilitar transaccions majoritàriament anònimes de forma remota.

Des dels Estats Units, amb el suport del National Institute of Justice (NIJ), investigadors de RAND Corporation i el Fòrum d’Investigació Executiva de la Policia van identificar, en unes jornades, les necessitats principals per millorar les polítiques i els procediments policials sobre criptomonedes. Aquestes necessitats es refereixen a polítiques per a la gestió de claus digitals, recursos per a la formació de les forces de l’ordre sobre blockchain i criptomoneda i eines per investigar aquest tipus de monedes.

Els participants van prioritzar les necessitats associades a augmentar el nivell de coneixement dels oficials i investigadors, formar o contractar experts que puguin ajudar amb les investigacions i adaptar les polítiques i procediments existents per garantir que les criptomonedes es gestionen d’una manera responsable.

Entre les recomanacions que es van fer a les jornades, cal destacar:

  • Identificar polítiques i procediments de bones pràctiques per assegurar ràpidament els actius de criptomoneda durant les investigacions.
  • Desenvolupar polítiques i procediments de bones pràctiques per minimitzar les oportunitats de manipulació incorrecta de la criptomoneda.
  • Identificar polítiques i procediments de bones pràctiques per emmagatzemar, transferir i redactar claus digitals de criptomoneda dins dels sistemes de gestió de registres.
  • Catalogar i donar a conèixer els recursos de formació que ja estan disponibles, inclosa la formació que no està adaptada als professionals de la justícia.
  • Desenvolupar sistemes d’intercanvi regionals o nacionals que facilitin l’intercanvi de materials de formació i intel·ligència per a casos en curs.
  • Desenvolupar materials model que es puguin adaptar fàcilment per a la formació d’aspirants, investigadors, experts forenses, fiscals, jutges i altres.
  • Fer investigacions per examinar l’equilibri d’habilitats i coneixements que busquen les agències policials a l’hora de contractar i avaluar si és probable que compleixin les necessitats actuals i futures.
  • Convocar un grup permanent de professionals i experts que puguin examinar i generar requisits per a les organitzacions de recerca i desenvolupament.
  • Treballar amb entitats federals, estatals, locals i privades (per exemple, el Laboratori Regional d’Informàtica Forense o Advocats sense Fronteres) per posar a disposició els recursos adequats de seguiment de criptomonedes perquè els costos es puguin compartir més fàcilment.
  • Avaluar els costos i els beneficis del desenvolupament d’un centre d’informació del sector privat que permeti al sector públic i a les entitats del sector privat verificades coordinar-se (de la mateixa manera que el Centre Nacional per a Nens Desapareguts i Explotats examina els materials potencialment abusius).

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

Agències policials del Canadà fan servir una aplicació innovadora per avaluar les trucades de salut mental

Els caps de policia de la Columbia Britànica han negociat amb èxit amb el govern provincial per obtenir la dotació econòmica i poder desenvolupar una aplicació que pugui detectar, documentar i avaluar quin tipus de recursos de salut mental servirien millor a les persones que es troben en perill.

Aquesta aplicació està orientada a ajudar els oficials que responen a una intervenció a evitar conflictes i a determinar quin tipus d’ajut és el millor per a una persona en crisi. I és que la policia de Colúmbia calcula que entre el 30 i el 50% de les trucades per a un servei policial poden portar involucrats problemes de salut mental. Fins ara, sovint la policia feia les mateixes preguntes que l’hospital. D’aquesta manera, abans que s’abandoni l’escena, els oficials ja estan compartint la informació amb l’hospital i els professionals de la salut.

En una situació urgent, violenta o d’alt risc, s’envia poca informació al Surrey Memorial Hospital. Quan es tracta d’una trucada no vital, els oficials de policia completen una llista deverificació –irritabilitat, deliris, al·lucinacions, etc.– i l’aplicació genera un informe que va destinat a un metge de l’hospital, que pot recomanar la intervenció d’aquella persona sota la Llei de salut mental o suggerir una atenció alternativa.

Quan una persona ha estat avaluada prèviament amb l’aplicació HealthIM, hi ha una línia de base d’informació disponible per als oficials, inclosos consells específics per reduir l’escalada de la intervenció i evitar qualsevol desencadenant. D’aquesta manera, la informació pot ajudar a reduir una situació abans i de forma més segura, cosa que es tradueix en una millor atenció a la persona afectada.

Com explica en un reportatge Penny Daflos de CTV News Vancouver, l’aplicació HealthIM, promocionada com una millor connexió entre la policia i el sistema de salut, ha estat fruit d’un pla llarg i integral per abordar un dels desafiaments més problemàtics de la seguretat pública.

Segons el superintendent de la Royal Canadian Mounted Police Todd Preston i president de l’Associació de Caps de Policia de Colúmbia, aquesta aplicació pot ajudar a determinar si els usuaris dels serveis policials necessiten realment algun tipus d’assistència mèdica. I això pot evitar que els oficials passin hores ocupats esperant lliurar els pacients a professionals de la salut, tràmit que alhora els pot suposar estigmatitzar aquestes persones.

Actualment, el Departament de Policia de Delta és l’única agència que ja utilitza el nou sistema, que es va establir per primer cop entre les forces policials municipals d’Ontario, i s’ha anat implementant gradualment a totes les províncies de Prairie.

Amb el funcionament de l’aplicació, des de l’any 2019, s’ha reduït el temps dedicat a la paperassa, s’han estandarditzat els informes, s’ha millorat l’intercanvi d’informació amb els treballadors de la salut i s’han reduït les avaluacions en 331 persones només durant l’any 2021.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

S’estén per Centreamèrica el model de repressió contra les maras aplicat a El Salvador

Actualment, ja es pot afirmar que “l’èxit” del Govern de El Salvador en el desmantellament de les maras és innegable. De la mateixa manera que s’ha produït una forta centralització gairebé absoluta del poder en mans del president Nayib Bukele però en detriment de l’Estat de dret.

Per la seva part, la majoria dels salvadorencs accepten aquest pacte i donen suport al seu president, cosa que no ha passat desapercebuda per a la resta de dirigents de la regió que afronten les seves pròpies crisis sobre crim organitzat. Amb tot, algunes veus ja s’han alçat per evitar que diversos dirigents es vegin temptats de cercar la mateixa solució als seus problemes.

Però el fet és que això ja ha començat a succeir. Com informen diversos mitjans com Nuso, Hispanidad, Elconfidencial o Washingtonpost, la presidenta d’Hondures, Xiomara Castro, també va decretar el mes de desembre passat l’estat d’excepció per facilitar la lluita contra les maras. L’Equador va declarar quatre règims d’excepció durant l’any 2022 militaritzant centres penitenciaris i zones amb altes taxes d’homicidis, i Jamaica va fer el mateix amb l’objectiu de combatre un repunt de la violència a mans de diverses organitzacions criminals.

Fa pocs dies, El Salvador va oferir ajut a Haití, el país més pobre de Llatinoamèrica i devastat per les bandes, per implementar-hi el seu mateix pla de control territorial. I és que en una regió que porta dècades batallant per establir una resposta adequada al crim organitzat, les polítiques de Bukele resulten cada cop més atractives. Sobretot quan aquestes polítiques de seguretat compten amb finançament internacional com el del Banc Centreamericà d’Integració Econòmica (BCIE), una entitat amb base a Hondures i un membre del qual és Espanya.

Per alguns estudiosos de la problemàtica, la fi de les maras a El Salvador podria marcar l’inici de l’era de la militarització i de les megapresons a Llatinoamèrica i el Carib. En el cas de El Salvador, la campanya de detencions massives ha comportat tancar entre reixes 60.000 persones, l’1% de la població salvadorenca. D’aquesta manera, el país compta amb la taxa d’empresonament més alta del món (1.536 interns per cada 100.000 habitants), alhora que ha reduït dràsticament la taxa d’assassinats. L’any 2022, la taxa es va situar en 8 homicidis per cada 100.000 habitants, quan l’any 2015 era de 105.

Actualment, els membres de les maras que no han estat detinguts es troben en desbandada, incapaços de rebre ordres d’unes estructures criminals escapçades i una presència menor o fins i tot inexistent en barris que abans estaven sota el control absolut d’aquestes bandes.

Mentrestant, els que es troben empresonats han de rebre el suport econòmic de les seves famílies, ja que els han de comprar paquets de menjar i productes bàsics per valor de 170 dòlars al mes. El sistema és senzill: els familiars no poden portar-los res procedent de fora de la presó, per la qual cosa no els queda altra sortida que comprar-los aquests paquets.

Més enllà de les injustícies, molts adverteixen que els resultats immediats del règim d’excepció amaguen la marea de problemes que poden veure’s detonats per aquesta onada sense precedents de detencions i repressió. I alguns experts subratllen que la història de El Salvador demostra que aquestes polítiques de mà dura de vegades donen resultats a curt termini, però en realitat estan generant un brou de cultiu perquè grups criminals es reciclin, reclutin més persones i, a la llarga, s’enforteixin encara més.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français