Threats to the cybersecurity of the 5G network

Among today’s many technological advancements, 5G (fifth-generation wireless network) is among the ones that will have the most impact on citizens. It offers two significant improvements in data transmission: more volume and more speed. These enhancements to the current network could have a significant effect on both the public and private sectors.

The issue of cybersecurity is one of the challenges facing 5G deployment, and the European Union wants its institutions to be instrumental in dealing with the problem. In March 2019, the European Council and the European Commission presented a series of recommendations outlining the steps and measures to be taken, both at a national and European level, to achieve the necessary high levels of 5G cybersecurity throughout the European Union.

One of the European-level measures was the issue of the Threat Landscape Report to assist member states with their national risk assessments. In October 2019, this was complemented by the publication of the EU coordinated risk assessment of the cybersecurity of 5G networks report. The report was compiled from information provided by Member States and from ENISA (the European Union Agency for Cybersecurity). Its risk assessment outlines the principal threats and threat actors, the assets that could be at risk from those threats, vulnerabilities, risk scenarios, and a set of existing security measures that could be used as a baseline for mitigating those risks and threats.

With regard to principal threats, the scenarios which pose the greatest danger are:

  • Local or global 5G network disruption affecting the availability of the network;
  • Spying of traffic or data in the 5G network infrastructure with implications for confidentiality;
  • The modification or re-routing of traffic or data in the 5G network infrastructure, which could affect the integrity or confidentiality of communications; and
  • The destruction or alteration of other digital infrastructures or information systems through the 5G network, which could affect the integrity or availability of services.

These threats, which already exist for the current network, become more significant with 5G because it increases their potential intensity and impact.

Among the conclusions drawn in the document, four are highlighted:

  • The technological changes introduced by 5G will bring about enhanced functionality at the edge of the network, a less centralised architecture, and an increase in the use of software as part of the 5G equipment. These factors will increase the overall attack surface and the number of potential entry points for attackers.
  • The new technological features of 5G will lead mobile network operators to rely more on third-party suppliers, which, in turn, will increase the number of system attack paths.
  • Any dependency on a single supplier increases the exposure to and consequences of potential supply incidences.
  • 5G networks will play an important role in the supply chain of critical network applications. This will impact the confidentiality, privacy, integrity, and availability of those networks, becoming one of the major national-security concerns and most significant security challenges from an EU perspective.

It should be noted that the Catalan Government has made the deployment of 5G technology a priority for the country, and already has the infrastructure to run usage tests like the one undertaken by TV3 when broadcasting the National Day of Catalonia on the 11th of September 2019.

https://europa.eu/rapid/press-release_IP-19-1832_en.htm

_____

Aquest apunt en català / Esta entrada en español / Post en français

Les menaces pour la cybersécurité des réseaux 5G

Parmi les nombreuses technologies émergentes, la 5G (la 5e génération de réseaux de télécommunications) fait partie de celles qui peuvent avoir un impact majeur sur les citoyens, étant donné qu’elle doit permettre deux des principales améliorations au niveau de la transmission des données : l’augmentation du volume et l’augmentation de la vitesse. Elle peut donc avoir un impact important à la fois sur le secteur public et sur le secteur privé.

L’un des défis à surmonter pour adopter cette technologie est la cybersécurité. Pour cela, l’Union européenne veut tirer profit de ses institutions. D’une part, le Conseil européen et la Commission européenne ont présenté, en mars 2019, un ensemble de recommandations indiquant les étapes à suivre et les mesures à adopter, tant au niveau national qu’au niveau européen, pour que ces réseaux atteignent un haut niveau de cybersécurité au sein de l’Union européenne.

L’une des mesures adoptées à l’échelle européenne a été l’élaboration d’une liste de menaces potentielles pour aider les États membres à évaluer les risques. Pour y donner suite, le rapport EU coordinated risk assessment of the cybersecurity of 5G networks (en français « Évaluation coordonnée des risques en matière de cybersécurité des réseaux 5G de l’Union européenne ») a été publié en octobre 2019. Le rapport a été réalisé à partir des contributions des États membres et de l’ENISA (l’Agence européenne de la cybersécurité). L’évaluation des risques recueille les principales menaces et les acteurs qui pourraient les mener à terme, les actifs pouvant être affectés par ces menaces, les vulnérabilités, les scénarios de risque et un ensemble de mesures de sécurité déjà existantes qui peuvent être un point de départ pour atténuer ces risques et ces menaces.

En ce qui concerne le premier point, les scénarios impliquant une menace majeure seraient :

  • les perturbations locales ou internationales des réseaux 5G, qui affecteraient la disponibilité des communications ;
  • l’espionnage du trafic de communications ou de données vers l’infrastructure des réseaux 5G, qui aurait des répercussions sur la confidentialité ;
  • la modification ou la redirection du trafic ou des données vers l’infrastructure des réseaux 5G, qui pourrait affecter l’intégrité ou la confidentialité des communications ; et
  • la destruction ou l’altération d’autres infrastructures numériques ou systèmes d’informations à travers les réseaux 5G, qui affecterait l’intégrité ou la disponibilité des services.

Il s’agit de menaces qui affectent également les réseaux existants, mais dont l’ampleur est plus grande car leur intensité et leur impact potentiel sont plus élevés.

Parmi les conclusions du document, on trouve les quatre points suivants :

  • Par rapport aux réseaux existants, les réseaux 5G présentent plus de surface d’attaque et de points d’entrée potentiels pour les attaquants en raison de l’amélioration de la fonctionnalité du réseau, qui a une architecture moins centralisée, et de l’augmentation de la part de logiciel de l’équipement 5G.
  • Les caractéristiques technologiques du réseau font que les opérateurs doivent faire davantage confiance à des fournisseurs tiers, ce qui augmente le nombre de voies d’attaque des systèmes.
  • Si le système se base sur des fournisseurs uniques, l’exposition et les conséquences des éventuels incidents au niveau du service augmentent.
  • L’altération de la confidentialité, de l’intégrité et de la disponibilité des réseaux, motivée par le rôle que les réseaux 5G auront dans les chaînes d’approvisionnement d’applications technologiques cruciales, sera l’une des principales menaces pour la sécurité nationale de chaque pays, et l’un des principaux défis du point de vue de l’UE.

Il convient également de noter que le gouvernement de la Catalogne considère le déploiement de la technologie 5G en Catalogne comme une priorité nationale, et que la région dispose déjà des infrastructures nécessaires pour faire des tests, tels que celui effectué par la chaîne de télévision TV3 lors de la retransmission de la fête nationale de la Catalogne le 11 septembre 2019.

https://europa.eu/rapid/press-release_IP-19-1832_fr.htm

_____

Aquest apunt en català / Esta entrada en español / This post in English

Les amenaces en ciberseguretat de les xarxes 5G

Entre els molts avenços tecnològics que es produeixen, la tecnologia 5G (5a generació de xarxes de telecomunicacions) és una de les que pot impactar més en la ciutadania, ja que ha de permetre dues millores principals en la transmissió de dades: més volum i a més velocitat. Per tant, pot tenir un gran impacte tant en el sector públic com en el privat.

Un dels reptes que cal afrontar en l’adopció d’aquesta tecnologia és la ciberseguretat i, en aquest sentit, la Unió Europea vol participar-hi des de les seves institucions. Per una banda, el Consell Europeu i la Comissió Europea van presentar, el març del 2019, un conjunt de recomanacions amb les passes i mesures que s’havien d’adoptar, tant en l’àmbit nacional com en l’europeu, per aconseguir aquest alt nivell de ciberseguretat d’aquestes xarxes arreu de la Unió Europea.

Una de les mesures d’àmbit europeu era l’elaboració d’un panorama d’amenaces que havia de servir de suport als estats membres avaluar-ne els riscos. Per donar-hi compliment, l’octubre del 2019 s’ha publicat  l’informe Valoració coordinada de la Unió Europea del risc de la ciberseguretat de les xarxes 5G (EU coordinated risk assessment of the cybersecurity of 5G networks). L’informe s’ha fet a partir de les aportacions dels estats membres i de l’ENISA (l’Agència de la Unió Europea per a la Ciberseguretat). En la valoració dels riscos, es recullen les principals amenaces i els actors que les poden portar a terme, els actius als quals podrien afectar les amenaces, les vulnerabilitats, els escenaris de risc i un conjunt de mesures de seguretat ja existents que poden suposar un punt de partida per mitigar aquests riscos i amenaces.

Pel que fa al primer dels punts, els escenaris que suposarien una major amenaça serien:

  • La disrupció local o global de les xarxes 5G, que afectarien la disponibilitat de les comunicacions.
  • L’espionatge del trànsit de comunicacions o de dades a la infraestructura de les xarxes 5G, amb implicacions per a la confidencialitat.
  • La modificació o el redireccionament del trànsit o les dades a la infraestructura de les xarxes 5G, que podria afectar la integritat o la confidencialitat de les comunicacions.
  • La destrucció o alteració d’altres infraestructures digitals o dels sistemes d’informació a través de les xarxes 5G, que afectaria la integritat o la disponibilitat dels serveis.

Aquestes amenaces, que ho són també de les xarxes existents actualment, són més grans perquè la intensitat i l’impacte potencial són més elevats.

Entre les conclusions del document, en destaquen quatre:

  • Els canvis que introdueixen les xarxes 5G respecte de les existents prèviament incrementen la superfície d’atac i el nombre de punts d’entrada potencial que poden utilitzar els atacants, ja que s’augmenta la funcionalitat als límits de la xarxa que té una arquitectura menys centralitzada, i que també incrementa la part de programari de l’equipament 5G.
  • Les característiques tecnològiques de la xarxa fan que els operadors de xarxa hagin de confiar més en tercers proveïdors, la qual cosa augmenta el nombre de vies d’atac als sistemes.
  • Si el sistema es fonamenta en proveïdors únics, augmenta l’exposició i les conseqüències d’eventuals incidències en el servei.
  • L’afectació de la confidencialitat, a la privacitat, a la integritat i a la disponibilitat de les xarxes, motivada pel paper que tindran les xarxes 5G en les cadenes de subministrament d’aplicacions tecnològiques crítiques, serà una de les principals preocupacions de seguretat nacional dels països i un dels principals reptes des de la perspectiva de la UE.

Cal recordar que el Govern de Catalunya impulsa el desplegament de la tecnologia 5G a Catalunya com una prioritat de país, i ja es disposa d’infraestructura per fer proves d’ús, com la que va fer de TV3 en la retransmissió de la Diada de l’11 de Setembre del 2019.

https://europa.eu/rapid/press-release_IP-19-6049_es.htm

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

Las amenazas en ciberseguridad de las redes 5G

Entre los muchos avances tecnológicos que se producen, la tecnología 5G (5ª generación de redes de telecomunicaciones) es una de las que puede impactar más en la ciudadanía, ya que tiene que permitir dos mejoras principales en la transmisión de datos: más volumen y a más velocidad. Por lo tanto, puede tener un gran impacto tanto en el sector público como en el privado.

Uno de los retos que hay que afrontar en la adopción de esta tecnología es la ciberseguridad y, en este sentido, la Unión Europea quiere participar desde sus instituciones. Por una parte, el Consejo Europeo y la Comisión Europea presentaron, en marzo de 2019, un conjunto de recomendaciones con los pasos y medidas que se tenían que adoptar, tanto en el ámbito nacional como en el europeo, para conseguir este alto nivel de ciberseguridad de estas redes por toda la Unión Europea.

Una de las medidas de ámbito europeo era la elaboración de un panorama de amenazas que tenía que servir de soporte a los estados miembros para evaluar sus riesgos. Para dar cumplimiento, en octubre de 2019 se ha publicado  el informe Valoración coordinada de la Unión Europea del riesgo de la ciberseguridad de las redes 5G (EU coordinated risk assessment of the cybersecurity of 5G networks). El informe se ha realizado a partir de las aportaciones de los estados miembros y de ENISA (la Agencia de la Unión Europea para la ciberseguridad). En la valoración de los riesgos, se recogen las principales amenazas y los actores que las pueden llevar a cabo, los activos a los que podrían afectar las amenazas, las vulnerabilidades, los escenarios de riesgo y un conjunto de medidas de seguridad ya existentes que pueden suponer un punto de partida para mitigar estos riesgos y amenazas.

Con respecto al primero de los puntos, los escenarios que supondrían una mayor amenaza serían:

  • La disrupción local o global de las redes 5G, que afectarían a la disponibilidad de las comunicaciones.
  • El espionaje del tráfico de comunicaciones o de datos a la infraestructura de las redes 5G, con implicaciones para la confidencialidad.
  • La modificación o el redireccionamiento del tráfico o los datos a la infraestructura de las redes 5G, que podría afectar a la integridad o a la confidencialidad de las comunicaciones.
  • La destrucción o alteración de otras infraestructuras digitales o de los sistemas de información a través de las redes 5G, que afectaría a la integridad o la disponibilidad de los servicios.

Estas amenazas, que lo son también de las redes existentes actualmente, son mayores porque la intensidad y el impacto potencial son más elevados.

Entre las conclusiones del documento, destacan cuatro:

  • Los cambios que introducen las redes 5G respecto de las previamente existentes incrementan la superficie de ataque y el número de puntos de entrada potencial que pueden utilizar los atacantes, ya que se aumenta la funcionalidad a los límites de la red que tiene una arquitectura menos centralizada, y que también incrementa la parte de software del equipamiento 5G.
  • Las características tecnológicas de la red hacen que los operadores de red tengan que confiar más en terceros proveedores, lo cual aumenta el número de vías de ataque a los sistemas.
  • Si el sistema se fundamenta en proveedores únicos, aumenta la exposición y las consecuencias de eventuales incidencias en el servicio.
  • La afectación a la confidencialidad, a la privacidad, a la integridad y a la disponibilidad de las redes, motivada por el papel que tendrán las redes 5G en las cadenas de suministro de aplicaciones tecnológicas críticas, será una de las principales preocupaciones de seguridad nacional de los países y uno de los principales retos desde la perspectiva de la UE.

Hay que recordar que el Gobierno de Cataluña impulsa el despliegue de la tecnología 5G en Cataluña como una prioridad de país, y ya se dispone de infraestructura para realizar pruebas de uso, como la que hizo TV3 en la retransmisión de la Diada del 11 de Septiembre de 2019.

https://europa.eu/rapid/press-release_IP-19-6049_es.htm

_____

Aquest apunt en català / This post in English / Post en français

Present i futur de la delinqüència organitzada a la Unió Europea

La delinqüència organitzada ha evolucionat molt durant els darrers vint anys, especialment pel que fa al nombre d’organitzacions criminals, el seu modus operandi, l’ús de la tecnologia i la capacitat del crim organitzat d’infiltrar-se en infraestructures, en el sector públic i en l’intent d’aprofitar llacunes legislatives.

Aquesta és una de les conclusions a què es va arribar al Conveni europeu de caps de policia del 2019 (EPCC), on uns 600 responsables policials i representants de 50 països es van reunir a la seu d’Europol a la Haia.

L’esdeveniment anual reuneix caps de policia i representants d’alt nivell de la UE i de tot el món, per intercanviar valoracions de les amenaces, reptes i oportunitats dels grups criminals actuals i emergents. Els delegats van debatre en centenars de reunions bilaterals i multilaterals sobre com continua evolucionant el crim organitzat i ha esdevingut un repte important per a la seguretat de la UE. Hi va haver un consens entre les autoritats policials dels estats membres de la UE i l’Europol sobre el fet que la naturalesa cada cop més transfronterera del crim organitzat, sovint associada a actes violents entre bandes; l’expansió dels mercats de tràfic de drogues i els delictes relacionats, com el blanqueig de capitals i la corrupció, suposen un repte important a la nostra societat.

En zones d’alguns estats membres de la UE, es pot observar un cercle viciós amb l’exclusió social, la criminalitat, la pèrdua de confiança en la policia i, en alguns casos, la radicalització.

Mentrestant, les noves substàncies psicoactives, els nivells rècord de producció de drogues a escala mundial, el contraban organitzat de migrants i el desenvolupament de la criminalitat en línia han tingut efectes profunds en el panorama criminal.

L’Europol i la presidència finlandesa del Consell de la UE van concloure que diversos àmbits requereixen una atenció especial. Entre aquests hi ha:

  • centrar l’atenció sobre el crim organitzat, considerant-lo una amenaça greu per a la seguretat interna de la UE.
    • la necessitat d’orientar-se a grups de criminalitat organitzada de primer nivell, desenvolupant iniciatives més reeixides com el concepte d’objectiu d’alt valor a Europol.
    • una major atenció a la delinqüència econòmica i financera i a la confiscació d’actius delictius, assegurant-se que la delinqüència paga. I acollint els nous avenços com el Centre Europeu de Delictes Financers i Econòmics (EFECC) a l’Europol i la Fiscalia Europea (EPPO).
    • un major flux d’informació entre la policia i el sector privat, a escala nacional i europeu (Europol).
    • una major inversió en la prevenció de la delinqüència, que requereix un enfocament multidisciplinari que impliqui organismes governamentals, organitzacions no governamentals i el sector privat.
    necessitat d’una estratègia global de la UE sobre el crim organitzat, que pugui ampliar-se en el cicle de polítiques de la UE per al crim greu i internacional.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

Le présent et le futur de la criminalité organisée au sein de l’Union européenne

La criminalité organisée a considérablement évolué au cours des vingt dernières années, en particulier en ce qui concerne le nombre d’organisations criminelles, leur mode opératoire, l’utilisation de la technologie et la capacité du crime organisé à s’infiltrer dans les infrastructures et le secteur public et à exploiter le vide juridique.

Il s’agit de l’une des conclusions qui ont été tirées de la Convention des chefs des polices européennes de 2019 (EPCC), lors de laquelle 600 responsables et représentants de la police de 50 pays se sont réunis au siège d’Europol, à La Haye (Pays-Bas).

L’évènement annuel réunit des chefs de police et des représentants de haut niveau de l’UE et du monde entier, et son objectif est d’échanger au sujet des menaces, des défis et des opportunités que présentent les groupes criminels actuels et émergents. Les délégués ont débattu lors de centaines de réunions bilatérales et unilatérales autour de la façon dont le crime organisé continue d’évoluer et est devenu un défi important pour la sécurité de l’UE. Les autorités de police des États membres de l’UE et Europol se sont mis d’accord sur le fait que la nature de plus en plus transfrontalière du crime organisé, souvent associée à des actes violents entre gangs, à l’expansion du marché de la drogue et aux délits liés, tels que le blanchissement d’argent et la corruption, représente un défi majeur pour notre société.

Dans certaines régions de certains États membres de l’UE, on observe un cercle vicieux avec l’exclusion sociale, la criminalité, la perte de confiance dans la police et, dans certains cas, la radicalisation.

Pendant ce temps-là, les nouvelles substances psychoactives, les niveaux record de production de drogues à l’échelle mondiale, le trafic de migrants organisé et l’augmentation de la criminalité en ligne ont eu des répercussions importantes sur la situation du crime.

Europol et la présidence finlandaise du Conseil de l’UE en ont conclu que plusieurs domaines requièrent une attention particulière. Par exemple :

  • attirer l’attention sur le crime organisé, en le considérant comme une menace grave pour la sécurité interne de l’UE ;
  • s’orienter vers des groupes de criminalité organisée de premier niveau, en développant des initiatives plus réussies, telles que le concept de « cible de haute valeur » d’Europol ;
  • accorder une plus grande attention à la criminalité économique et financière et à la confiscation des avoirs criminels, en veillant à ce que les crimes soient punis et en accueillant des progrès tels que le Centre européen sur la criminalité financière et économique (EFECC) d’Europol et le Parquet européen (EPPO).
  • augmenter le flux d’informations entre la police et le secteur privé au niveau national et européen (Europol) ;
  • augmenter l’investissement dans la prévention de la criminalité, ce qui requiert une approche multidisciplinaire impliquant des organismes gouvernementaux, des organisations non gouvernementales et le secteur privé ;
  • mettre en place une stratégie globale européenne de lutte contre le crime organisé qui puisse s’étendre au cycle politique de l’Union européenne pour les crimes graves et internationaux.

_____

Aquest apunt en català / Esta entrada en español / This post in English

Presente y futuro de la delincuencia organizada en la Unión Europea

La delincuencia organizada ha evolucionado mucho durante los últimos veinte años, especialmente con respecto al número de organizaciones criminales, su modus operandi, el uso de la tecnología y la capacidad del crimen organizado de infiltrarse en infraestructuras, en el sector público y en el intento de aprovechar lagunas legislativas.

Esta es una de las conclusiones a que se llegó en el Convenio europeo de jefes de policía de 2019 (EPCC), donde unos 600 responsables policiales y representantes de 50 países se reunieron en la sede de Europol en La Haya.

El acontecimiento anual reúne a jefes de policía y representantes de alto nivel de la UE y de todo el mundo, para intercambiar valoraciones de las amenazas, retos y oportunidades de los grupos criminales actuales y emergentes. Los delegados debatieron en centenares de reuniones bilaterales y multilaterales sobre cómo sigue evolucionando el crimen organizado y se ha convertido en un reto importante para la seguridad de la UE. Hubo un consenso entre las autoridades policiales de los estados miembros de la UE y Europol sobre el hecho que la naturaleza cada vez más transfronteriza del crimen organizado, a menudo asociada a actos violentos entre bandas; la expansión de los mercados de tráfico de drogas y los delitos relacionados, como el blanqueo de capitales y la corrupción, suponen un reto importante en nuestra sociedad.

En zonas de algunos estados miembros de la UE, se puede observar un círculo vicioso con la exclusión social, la criminalidad, la pérdida de confianza en la policía y, en algunos casos, la radicalización.

Mientras tanto, las nuevas sustancias psicoactivas, los niveles récord de producción de drogas a nivel mundial, el contrabando organizado de migrantes y el desarrollo de la criminalidad en línea han tenido efectos profundos en el panorama criminal.

Europol y la presidencia finlandesa del Consejo de la UE concluyeron que varios ámbitos requieren una atención especial. Entre estos se encuentran:

. centrar la atención sobre el crimen organizado, considerándolo una amenaza grave para la seguridad interna de la UE.
. la necesidad de orientarse a grupos de criminalidad organizada de primer nivel, desarrollando iniciativas más exitosas como el concepto de objetivo de alto valor en Europol.
. una mayor atención a la delincuencia económica y financiera y a la confiscación de activos delictivos, asegurándose de que la delincuencia paga. Y acogiendo los nuevos avances como el Centro Europeo de Delitos Financieros y Económicos (EFECC) en Europol y la Fiscalía Europea (EPPO).
. un mayor flujo de información entre la policía y el sector privado, a nivel nacional y europeo (Europol).
. una mayor inversión en la prevención de la delincuencia, que requiere un enfoque multidisciplinario que implique a organismos gubernamentales, a organizaciones no gubernamentales y al sector privado.
. necesidad de una estrategia global de la UE sobre el crimen organizado, que pueda ampliarse en el ciclo de políticas de la UE para el crimen grave e internacional.

_____

Aquest apunt en català / This post in English / Post en français

The present and future of organised crime in the European Union

Organised crime has evolved significantly over the last twenty years, especially in terms of the number of criminal organisations, their modus operandi, the use of technology and organised crime’s ability to infiltrate infrastructures and the public sector and to make the most of legal loopholes.

This was just one of the conclusions reached at the European Police Chiefs Convention 2019 (EPCC), during which some 600 police officials and representatives from 50 countries gathered at Europol headquarters in The Hague.

This annual event brings together police chiefs and officials from the EU and from all over the world to exchange assessments of the threats, challenges and opportunities posed by current and emerging criminal groups. Through hundreds of bilateral and multilateral meetings, the delegates discussed the continuing evolution of organised crime and how it has become a significant challenge for EU security. The police authorities of the EU member states and Europol all agreed that the increasingly cross-border nature of organised crime, often tied to violence between gangs, the expansion of the drug traffic markets and related crimes like money laundering and corruption, constitutes a significant challenge for our society.

In some regions of several EU member states a vicious circle that involves social exclusion, criminality, mistrust of the police and, in some cases, radicalisation has been observed.

Meanwhile, new psychoactive substances, record levels of drug production worldwide, organised trafficking of migrants and the development of online crime have had a profound effect on the criminal panorama.

Europol and the Finnish Presidency of the Council of the European Union concluded that various areas require special attention. These include:

  • a focus on organised crime, considering it as a serious threat to the EU’s internal security.
    • a need to tackle high-level organised criminal groups by developing more effective initiatives, such as the ‘high-value target’ concept at Europol.
    • greater attention being paid to economic and financial crime and the confiscation of criminal assets, which will ensure that the costs of crime are paid by criminals. And the use of new tools like the European Financial and Economic Crime Centre (EFECC) at Europol and the European Public Prosecutor’s Office (EPPO).
    • greater flow of information between the police and the private sector, at national and European levels (Europol).
    more investment in crime prevention, which requires a multidisciplinary approach that involves government bodies, NGOs and the private sector.
    a need for an overall EU strategy to tackle organised crime, which may be expanded during the EU policy cycle on serious international crime.

_____

Aquest apunt en català / Esta entrada en español / Post en français

Urbanism at the service of citizens. Interview with Marik Fetouh, Deputy Mayor of Bordeaux

Marik Fetouh

  1. What does the urban regeneration of Bordeaux consist of? What are the objectives and priorities of this transformation?

When Alain Juppé, then Prime Minister, arrived in Bordeaux in 1995, he stated his intention to awaken “the sleeping beauty”, as Bordeaux was popularly referred to at that time. To make it more attractive, he reconfigured the city, focusing above all on restoring the historic centre, which led to it becoming a UNESCO World Heritage Site in 2007. Today, with one million visitors, 10,000 new inhabitants, and 11,000 new jobs created in the city each year, Bordeaux has become one of the most appealing cities in France.

Reuniting Bordeaux’s residents with their river

For many years the docks were non-operational, business in the port was scarce, and it moved further down-river to Verdon. The warehouses were abandoned. Some have been demolished and replaced by gardens, others have been converted into exhibition venues or establishments, making the docks a pleasant and relaxing place for a stroll today. Both the river and cruise tourism industries have been intensively developed.

Regenerating the poorest neighbourhoods

In addition to developing the Right Bank, the arrival of the Bordeaux tramway meant that some of the most challenging districts in the city also benefited from the urban development schemes. The flagship project is the Euroatlantique development in the area around the main train station, which has garnered international interest.

Fighting urban congestion and solving the housing problem

During the last 20 years, the city’s planning policies have tried to address these two problems by increasing and concentrating available housing. Each year, a total of 9,000 homes are made available in the Bordeaux metropolis. In the coming months, Bordeaux’s ambitious housing programme will provide 14,000 more homes, 30% of which are earmarked for social housing.

A green city

To create a more pedestrian-friendly city Bordeaux’s open spaces were largely left in their natural state during the regeneration. But, for example, the urbanised landscape and lack of vegetation in some of those areas does nothing but quell the oppressive heat on the hottest days. To solve this problem, the new Mayor of Bordeaux, Nicolas Florianhas decided to plant 3,000 trees in the city every year.

  1. What role have Bordeaux’s citizens played in the project to transform the city?

The people’s voice has, for some time, influenced the development of public spaces. It makes itself heard through advisory bodies like neighbourhood associations, as well as through the obligatory public consultations. In Bordeaux today, it is the inhabitants that inspire the development of the public spaces. Their needs play an integral role in the planning of the different projects for those areas.

This year, the Bordeaux city council has launched its first participatory budget. More than 13.000 of Bordeaux’s citizens voted in favour of the sustainable development projects they hope to see implemented in their neighbourhood. Of the 407 projects submitted, 41 were selected. An anticipated 2.5 million Euro will be invested into those 41 projects. They will be carried out over the next two years.

  1. Do you think that the regeneration of the city has improved the security and the perception of security for its citizens?

 Bordeaux is considered to be one of the least dangerous cities in France. In fact, it’s ranked 9th out of the 11 police districts with more than 200,000 residents, with 72 crimes for every 1,000 inhabitants. Furthermore, the crime rate has been steadily decreasing for the last 15 years. On the other hand, the council is concerned about the “outbreak of anti-social behaviour” in some neighbourhoods, particularly in relation to drug trafficking.

 To reassure pedestrians, the council has provided more lighting in populated areas and streets at night (squares, platforms, alleys …). In addition, the city has cameras installed on street corners, rooftops, and other strategic locations. There are a total of 105 cameras throughout the city.

Lastly, the particularly low crime rate can also be attributed to urban planning, which used the tramway to connect the more problematic neighbourhoods to the city centre in less than 15 minutes, giving their residents a genuine sense of being part of the city.

  1. How can urban planning improve coexistence and integration between different groups?

 Connecting the Right Bank with the Left Bank, via the tramway and the different bridges, has opened up the historic centre of the city to a group of residents who were previously peripheral to it. At the same time, the city has taken a more dynamic and homogeneous approach to creating new places to live.

For the last 10 years, the National Urban Regeneration Programme has been rallying the public and private sectors, elected officials, government services, social bodies, HLM (rent-controlled housing) bodies, and residents to renew more than 500 French neighbourhoods with particularly poor living conditions. These include two districts on Bordeaux’s Right Bank: La Benauge, and to the north of the city, Les Aubiers.

Additionally, three French architectural firms have received the Mies van der Rohe European Union award for the transformation of 530 units of social housing in the Grand Parc district of Bordeaux. To prevent the demolition of several housing blocks, the architectural firms Lacaton and Vassall, Frédéric Druot, and Christophe Hutin joined forces to renovate them. By renovating, all the flats gained in both surface area and natural light. Demolishing is four times more expensive than renovating.

_____

Aquest apunt en català / Esta entrada en español / Post en français

L’urbanisme al servei de la ciutadania. Entrevista a Marik Fetouh, tinent d’alcalde de Bordeus

Marik Fetouh

  1. En què consisteix la transformació urbana de Bordeus? Quins són l’objectiu i les prioritats d’aquesta transformació?

Quan Alain Juppé, llavors primer ministre, va arribar a Bordeus el 1995, es va fixar com a objectiu despertar “la bella dorment”, com s’anomenava Bordeus en aquell temps. Per reforçar el seu atractiu, va reconfigurar la ciutat sobretot amb la rehabilitació del centre històric, que l’ha portat a la seva classificació com a Patrimoni Mundial de la UNESCO el 2007. Amb 1 milió de visitants, 10.000 nous habitants i 11.000 llocs de treball creats a la ciutat cada any, Bordeus s’ha convertit avui en una de les ciutats més atractives de França.

Reconciliar els habitants de Bordeus amb el seu riu

Durant molt de temps, els molls es van deixar d’utilitzar, l’activitat del port era molt feble i es va traslladar més avall del riu, al Verdon. Els hangars estaven abandonats. Alguns es van destruir i es van reemplaçar per jardins, d’altres es van transformar en espais d’exposició o en establiments, de manera que els molls són avui un espai molt agradable de passeig i distensió. El turisme fluvial i de creuer s’hi han desenvolupat amb intensitat.

Rehabilitar els barris més pobres

A més del marge dret, molts barris, els que tenien més dificultats, s’han beneficiat de programes de renovació urbana, facilitats per l’arribada del tramvia. El programa més emblemàtic és el del barri de l’estació, anomenat Euratlantique, que ha estat considerat projecte d’interès nacional.

Lluitar contra l’aglomeració urbana i desenvolupar l’oferta d’allotjaments

Per lluitar contra aquests dos fenòmens, les polítiques d’urbanisme realitzades en els darrers 20 anys tenen com a objectiu densificar i augmentar l’oferta. En total, cada any s’entreguen 9.000 habitatges a la metròpoli de Bordeus. A la ciutat de Bordeus uns ambiciosos programes proporcionaran 14.000 habitatges, d’entre els quals un 30% d’habitatge social, en els propers mesos.

Una ciutat verda

Per tal d’afavorir els desplaçaments agradables i a peu, els espais a Bordeus s’han mantingut naturals en el moment de renovar-los. Els sòls artificials i l’absència de vegetació no fan més que accentuar la calor que se sent en moments d’onada de calor, per exemple. Per lluitar contra aquest fenomen, el nou alcalde de Bordeus, Nicolas Florian, ha decidit plantar 3.000 arbres anualment a la ciutat.

  1. Quin paper han tingut els ciutadans en el projecte de transformació urbana?

L’opinió dels habitants inspira des de fa un temps el desenvolupament dels espais públics. Aquests fan sentir la seva veu mitjançant òrgans d’assessorament com ara els consells de barri, a més de consultes públiques obligatòries. L’opinió dels habitants ara inspira el desenvolupament dels espais públics. La planificació de l’espai té en compte les seves demandes, que s’integren en els diferents projectes.

Aquest any, l’Ajuntament de Bordeus ha llançat un primer pressupost participatiu. Més de 13.000 persones de Bordeus han votat a favor dels projectes de desenvolupament sostenible que volen veure aparèixer al seu barri. Dels 407 projectes presentats, 41 s’acaben de proposar. Es preveu una inversió de 2,5 milions d’euros  per finançar aquests 41 projectes. Es realitzaran en els propers dos anys.

  1. Pensa que el desenvolupament de la ciutat ha portat la millora de la seguretat i de la percepció de seguretat de la ciutadania?

 Bordeus és considerada una de les ciutats menys perilloses de França. De fet, ocupa el novè lloc entre els onze districtes policials amb més de 200.000 habitants, amb una taxa de 72 delictes per cada 1.000 habitants. A més, la delinqüència baixa de manera regular des de fa 15 anys. Per contra, l’Ajuntament està preocupat per “l’explosió d’actes incívics”, sobretot aquells vinculats al tràfic de drogues en alguns barris de la ciutat.

 Per tal de tranquil·litzar els vianants, l’Ajuntament de Bordeus ha intensificat l’enllumenat de tots els llocs de pas a la nit (places, andanes, carrerons…). A més, la ciutat disposa de càmeres instal·lades a les cantonades dels carrers, a les teulades, així com als indrets estratègics. Bordeus té 105 càmeres repartides per tota la ciutat.

Finalment, aquest nivell de criminalitat especialment baix es pot explicar també pel desenvolupament urbanístic que ha permès, a través del tramvia que se situa en superfície, connectar tots els barris amb problemes amb el centre de la ciutat en menys de 15 minuts, donant un sentiment real de pertinença a la ciutat a tots els seus habitants.

  1. Com l’urbanisme pot contribuir a millorar la coexistència i la integració dels diferents grups?

 La connexió del marge dret amb el marge esquerre, pel tramvia i els diferents ponts, ha permès obrir el centre històric de la ciutat a una part de la ciutat perifèrica en el passat. A més, el municipi s’ha tornat més dinàmic i més homogeni i s’han creat nous llocs on viure.

Des de fa 10 anys, el Programa Nacional de Renovació Urbana mobilitza actors públics i privats, càrrecs electes, serveis estatals, organismes socials, organismes HLM i habitants per requalificar més de 500 barris arreu de França en què les condicions de vida eren particularment difícils. A Bordeus, hi ha dos districtes al marge dret (La Benauge) i al nord de la ciutat (Les Aubiers).

A més, tres agències franceses d’arquitectura han rebut el premi<A[preu|premi]> Mies van der Rohe de la Unió Europea per la transformació de 530 habitatges socials al barri Grand Parc, a Bordeus. Per evitar la destrucció dels blocs en construcció, les agències d’arquitectura Lacaton et Vassal, Frédéric Druot et Christophe Hutin han ampliat el conjunt. Amb aquesta tècnica de renovació, tots els pisos han guanyat en superfície i en lluminositat. Rehabilitar en lloc de destruir és quatre vegades menys costós.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français