“I’m not playing that” reflects the increase in bullying at school in Spain

Every year since 1999, on 12 August the United Nations General Assembly has celebrated International Youth Day. Preventing violence against children is a vital means of preventing adult violence.

29_savechildrenBullying among peers or ciberbullying are no strangers to school life and have now gone beyond the school gates, and often burden children’s school lives. Apart from the physical risk, the psychological consequences can be serious: depression, absenteeism and dropping out of school, etc.

The report “I’m not playing that and ciberbullying in childhood”, about the state of bullying among peers and ciberbullying elaborated by Save The Children, reveals that bullying in Spain is on the increase. The study involved a sample of over 21,000 students between 12 and 16, offering a complete analysis of the state of bullying and ciberbullying in our country and gives details related to the different autonomous regions.

Some data:

  • One in every nine students feels that he/she has suffered bullying by peers over the last two months.
  • One in every seven has been a victim of ciberbullying.
  • 5.4% state that they have bullied someone.
  • 3.3% state that they have practised ciberbullying.
  • One in every three students says that he/ she has insulted someone using internet.
  • One in ten says that he / she has threatened another student.

Half of the students interviewed confessed that they had insulted or used insulting language against someone, and one in three states that he / she has physically assaulted another minor. Common methods of bullying over the internet include spreading false rumours, distorting photos of others, pirating other accounts on the network and supplanting someone’s identity.

The study also analyses the impact of gender and age on this type of violence among minors. The results reveal that bullying is more frequent among the youngest and that there is a high incidence of victimisation among girls. More specifically, 10.6% of girls said that they had been victims of bullying by peers and 8.5%, of ciberbullying, whereas the figures were 8% and 5.3% for boys. However, those who actively bully tend to be boys with 6.3% of bullies and 3.5% of ciberbullies, whereas the figures corresponding to girls are 4.5% and 3% respectively.

Concerning autonomous communities, Murcia, Catalonia and the Balearic islands are among the communities with the highest prevalence of children who state that they have bullied or ciberbullied.

The report, as well as acting as a diagnosis, suggests solutions and offers recommendations to prevent and take action to address school bullying.

_____

Aquest apunt en català / Esta entrada en español / Post en français

“Yo a eso no juego” dibuja el aumento del acoso escolar en España

Como cada año desde 1999, el 12 de agosto la Asamblea General de las Naciones Unidas celebró el Día Internacional de la Juventud. La prevención de la violencia contra la infancia es esencial para prevenir la violencia en la sociedad adulta.

29_savechildrenEl acoso entre iguales (bullying) y el ciberacoso (ciberbullying) son viejos conocidos en las escuelas que ahora traspasan los muros de los centros, aunque a menudo afectan a la vida escolar de los niños. Más allá de los riesgos físicos, las consecuencias psicológicas pueden ser graves: depresión, absentismo o abandono escolar, etc.

El informe “Yo a eso no juego. Bullying y ciberbullying en la infancia”, sobre la situación del acoso entre iguales y del ciberacoso elaborado por Save The Children, revela que el acoso escolar en España va en aumento. El estudio se ha llevado a cabo con una muestra de más de 21.000 estudiantes de entre 12 y 16 años, ofrece un análisis completo sobre la situación del bullying y el ciberbullying en nuestro país y detalla también los resultados por comunidades autónomas.

Algunos datos:

  • Uno de cada nueve estudiantes considera que ha sufrido acoso entre iguales en los últimos dos meses.
  • Uno de cada siete reconoce haber sido víctima de ciberacoso.
  • Un 5,4% reconoce haber asediado a alguien.
  • Un 3,3% admite haber sido responsable de ciberacoso.
  • Uno de cada tres estudiantes reconoce haber insultado a través de internet.
  • Uno de cada diez ha amenazado a otro estudiante.

La mitad de los estudiantes encuestados reconoce haber insultado o dicho palabras ofensivas a alguien, y uno de cada tres afirma haber agredido físicamente a otro menor de edad. Entre las conductas más frecuentes a la hora de asediar a otros compañeros a través de la red hay difundir falsos rumores, retocar fotos de terceros, piratear otras cuentas en las redes sociales y suplantar la identidad.

El estudio también analiza el impacto de género y la edad en este tipo de violencia entre menores. Los resultados revelan que el acoso es más frecuente entre los más jóvenes y que las chicas presentan un mayor grado de victimización. Concretamente, el 10,6% de las niñas afirmaron ser víctimas de acoso entre iguales y un 8,5%, de ciberacoso, frente al 8% y al 5,3% de los niños, respectivamente. En cambio, respecto a la autoría, predominan los chicos con un 6,3% de asediadores y un 3,5% de ciberasediadores, frente a un 4,5% y un 3%, respectivamente, en el caso de las chicas.

Por comunidades autónomas, en relación con la prevalencia de los agresores, hay que destacar que Murcia, Cataluña y Baleares están entre las comunidades donde más estudiantes reconocen haber asediado o ciberasediado a alguien.

El informe, además de hacer una diagnosis, propone soluciones y recomendaciones para prevenir y actuar contra el acoso escolar.

_____

Aquest apunt en català / This post in English / Post en français

“Jo a això no hi jugo” dibuixa l’augment de l’assetjament escolar a Espanya

Com cada any des del 1999, el 12 d’agost l’Assemblea General de les Nacions Unides va celebrar el Dia Internacional de la Joventut. La prevenció de la violència contra la infància és essencial per prevenir la violència en la societat adulta.

29_savechildrenL’assetjament entre iguals (bullying) i el ciberassetjament (ciberbullying) són vells coneguts a les escoles que ara traspassen els murs dels centres, tot i que sovint la vida escolar dels infants se’n ressent. Més enllà dels riscos físics, les conseqüències psicològiques poden ser greus: depressió, absentisme o abandonament escolar, etc.

L’informe “Yo a eso no juego. Bullying y ciberbullying en la infancia”, sobre la situació de l’assetjament entre iguals i del ciberassetjament elaborat per Save The Children, revela que l’assetjament escolar a Espanya va en augment. L’estudi s’ha dut a terme amb una mostra de més de 21.000 estudiants d’entre 12 i 16 anys, ofereix una anàlisi completa sobre la situació del bullying i el ciberbullying al nostre país i en detalla també els resultats per comunitats autònomes.

Algunes dades:

  • Un de cada 9 estudiants considera que ha patit assetjament entre iguals en els últims dos mesos.
  • Un de cada 7 reconeix haver estat víctima de ciberassetjament.
  • Un 5,4% reconeix haver assetjat algú.
  • Un 3,3% admet haver estat responsable de ciberassetjament.
  • Un de cada tres estudiants reconeix haver insultat a través d’internet.
  • Un de cada 10 ha amenaçat un altre estudiant.

La meitat dels estudiants enquestats reconeix haver insultat o dit paraules ofensives a algú i un de cada tres afirma haver agredit físicament un altre menor d’edat. Entre les conductes més freqüents a l’hora d’assetjar altres companys a través de la xarxa, hi ha difondre falsos rumors, retocar fotos de tercers, piratejar altres comptes a les xarxes socials i suplantar la identitat.

L’estudi també analitza l’impacte de gènere i l’edat en aquest tipus de violència entre menors. Els resultats revelen que l’assetjament és més freqüent entre els més joves i que les noies presenten un grau més alt de victimització. Concretament, el 10,6% de les nenes van afirmar ser víctimes d’assetjament entre iguals i un 8,5%, de ciberassetjament, davant del 8% i el 5,3% dels nens, respectivament. En canvi, pel que fa a l’autoria, hi predominen els nois amb un 6,3% d’assetjadors i un 3,5% de ciberassetjadors, davant d’un 4,5% i un 3%, respectivament, en el cas de les noies.

Per comunitats autònomes, en relació amb la prevalença dels agressors, cal destacar que Múrcia, Catalunya i les Balears estan entre les comunitats on més estudiants reconeixen haver assetjat o ciberassetjat algú.

L’informe, a més de fer una diagnosi, proposa solucions i recomanacions per prevenir i actuar davant l’assetjament escolar.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

«Je ne joue pas à ça» retrace l’augmentation du harcèlement scolaire en Espagne

Comme tous les ans depuis 1999, l’Assemblée générale des Nations unies a tenu le 12 août sa Journée internationale de la jeunesse. La prévention de la violence envers les enfants est essentielle pour prévenir la violence dans la société adulte.

29_savechildrenLe harcèlement entre pairs et le cyberharcèlement sont de vieilles connaissances des écoles. Ils traversent désormais les murs des établissements, et la vie scolaire des enfants s’en ressent souvent. Par-delà les risques physiques, leurs conséquences psychologiques peuvent être graves: dépression, absentéisme, décrochage scolaire, etc.

Rédigé par Save The Children, le rapport «Je ne joue pas à ça. Harcèlement et cyberharcèlement dans l’enfance», sur la situation du harcèlement et du cyberharcèlement révèle qu’en Espagne le harcèlement scolaire est en augmentation. Cette étude a été menée d’après un échantillon de plus de 21 000 élèves de 12 à 16 ans. Il propose une analyse complète sur la situation du harcèlement et du cyberharcèlement dans notre pays et en détaille les résultats par communauté autonome (région).

Quelques chiffres:

  • Un élève sur neuf estime avoir été harcelé par des pairs au cours des deux derniers mois.
  • Un sur sept avoue avoir été victime de cyberharcèlement.
  • 5,4% avoue avoir harcelé quelqu’un.
  • 3,3% admet avoir été responsable de cyberharcèlement.
  • Un élève sur trois reconnaît avoir insulté via internet.
  • Un sur dix a déjà menacé un autre élève.

La moitié des élèves sondés reconnaît avoir insulté quelqu’un ou lui avoir adressé des mots agressifs et un sur trois affirme avoir agressé physiquement un mineur. Parmi les conduites les plus habituelles dans le harcèlement de camarades via le Net, on compte la diffusion de fausses rumeurs, la retouche de photos de tiers, le piratage de comptes d’autrui sur les réseaux sociaux et la supplantation d’identité.

L’étude analyse par ailleurs l’impact par genre et par âge de ce type de violence entre mineurs. Les résultats révèlent que le harcèlement est plus fréquent chez les plus jeunes et que les filles présentent un degré de victimation plus élevé. Ainsi 10,6 % des filles ont déclaré être victimes de harcèlement entre pairs et 8,5 %, de cyberharcèlement, face à 8 % et 5,3 % des garçons, respectivement. En revanche, ce sont les garçons qui prédominent en tant que harceleur, avec 6,3 %, et 3,5 % chez les cyberharceleurs, face à 4,5 % et 3 %, respectivement, chez les filles.

Pour ce qui est de la prévalence des harceleurs par communauté autonome, on remarque que Murcie, la Catalogne et les Baléares font partie des communautés où le plus d’élèves reconnaissent avoir harcelé ou cyberharcelé quelqu’un.

Outre son rôle de diagnostic, ce rapport propose des solutions et effectue des recommandations dans le cadre de la prévention et de l’action face au harcèlement scolaire.

_____

Aquest apunt en català / Esta entrada en español / This post in English

A step forward in the integration of local police forces in police statistics

On 18 July the decree to shape the Centre for the Elaboration of Police Data in the Basque Country , formally created by the Law 15/2012, of 28 June, for the organisation of the public security system in the Basque Country. The centre is defined as an administrative organ with competence for dealing with (gathering, storing, elaboration, classification and communication) data which is necessary for police agencies. The definition is very significant for a range of reasons.

28_udaltzaingoa01First of all, it aims to create a sole data base for both the Ertzaintza as well as Euskadi’s local police forces. The municipalities affected sign specific agreements with the Department of the Interior to give structure to the participation of local police forces, related to areas to be the focus of shared information, their characteristics and technical requirements necessary for the use of common data bases.

The Basque Country thereby joins the process initiated in Catalonia in 2002, which has meant that the immense majority of Catalonia’s local police forces (208 of 214) share the same data base with the Mossos d’Esquadra, with information of police interest. This process has also required signing ad hoc* agreements with each and every municipality to ensure the incorporation of its local police service.

Taking into account the development and dimensions that local police forces have had over recent decades, the inclusion of data relative to their activities is very relevant in a common instrument which facilitates an environment which is more in tune with the context of security. Police data shows one black spot because of the low level of complaints in reference to criminal activities for several reasons. If, furthermore, the data corresponding to police forces with the biggest presence within a territory are not added to police statistics, an important part of the information about police activity which may be of interest, for example, to resolve cases or generate intelligence, is lost.

Secondly, the Basque centre offers an interesting new concept: the organism is defined within the framework of the Department of the Interior (more specifically of the Deputy Council of Security), but beyond the structure of the police, which may create a small distance from the day-to-day organisation of the main police force (the Ertzaintza) and offers a more global idea as a data base for the whole police service in the Basque Country. The incorporation of a representative of the Ertzaintza, and another from local police forces, with a computer expert and another expert in fundamental rights, means that the Centre of Data Elaboration is a technical organ with plenty of autonomy in relation to the organisations which will provide it with data.

If this initiative is consolidated —we must think so—, other actors will have to take measures in the same direction, as, otherwise, comparing police statistics will become impossible, as in the rest of the country police data does not include local police records. This is the current situation when the Ministry of the Interior compares data with the Department of the Interior of the Generalitat, which respond to different realities and therefore create confusion. The Ministry only includes data from the Policia Nacional and the Guardia Civil, whereas the Department of the Interior, as well as the Mossos d’Esquadra’s data, also includes data from Catalonia’s local police forces, and obviously records higher crime rates.

* Refer to this example,agreement.

_____

Aquest apunt en català / Esta entrada en español / Post en français

Nova passa en la integració de les policies locals a l’estadística policial

El 18 de juliol es va publicar el Decret que dóna forma al Centre d’Elaboració de Dades de la Policia del País Basc, creat formalment per la Llei 15/2012, de 28 de juny, d’ordenació del sistema de seguretat pública del País Basc. El centre queda configurat com l’òrgan administratiu competent per al tractament (recollida, custòdia, elaboració, classificació i comunicació) de les dades que resultin necessàries per als serveis policials. La configuració d’aquest centre és molt significativa per diversos motius.

28_udaltzaingoa01En primer lloc, pretén crear una única base de dades que integri tant l’Ertzaintza com les policies locals d’Euskadi. Caldrà que els municipis afectats signin acords específics amb el Departament d’Interior, en els quals s’estructurarà la participació de les policies locals, relacionant els àmbits objecte de la informació compartida, les seves característiques i els requeriments tècnics necessaris per a l’ús de les bases de dades comunes.

El País Basc s’afegeix així al procés iniciat per Catalunya l’any 2002, que ha comportat que la immensa majoria de les policies locals de Catalunya (208 de 214) comparteixin amb els Mossos d’Esquadra la mateixa base de dades, amb informació d’interès policial. Aquest procés ha requerit també signar acords ad hoc 1) amb tots i cadascun dels municipis per tal que les seves policies locals s’hi incorporin.

Tenint en compte el desenvolupament i les dimensions que han tingut les policies locals les darreres dècades, és molt rellevant la inclusió de les dades relatives a les seves activitats en un instrument comú que permeti dibuixar un escenari més aproximat a la realitat de la seguretat. Les dades policials presenten una alta xifra negra a causa de la baixa denúncia dels incidents delictius, per diversos motius. Si, a més, les dades corresponents als cossos policials que més presència tenen al territori no s’incorporen a les estadístiques policials, es perd una part important d’informació sobre l’activitat policial que pot ser d’interès, per exemple, per resoldre casos o generar intel·ligència.

En segon lloc, el centre basc presenta una novetat interessant: l’organisme es configura dins del marc del Departament d’Interior (concretament, de la Viceconselleria de Seguretat), però fora de l’estructura de la Policia, circumstància que li pot donar una mica de distància en relació amb el dia a dia de l’organització policial mare (l’Ertzaintza) i li ofereix una idea més global com a base de dades de tota la Policia del País Basc. La incorporació d’un representant de l’Ertzaintza i un altre de les policies locals, més un expert en informàtica i un altre en drets fonamentals, configuren el Centre d’Elaboració de Dades com un òrgan tècnic amb prou autonomia respecte a les organitzacions que la nodriran de dades.

Si aquesta iniciativa es consolida —cal pensar que sí—, altres actors hauran de fer passes en la mateixa direcció, ja que, en cas contrari, comparar les estadístiques policials es farà impossible, atès que a la resta del territori de l’Estat les dades policials no incorporen els registres de les policies locals. És la situació que es dóna actualment en comparar les dades del Ministeri de l’Interior amb les del Departament d’Interior de la Generalitat, que responen a realitats diferents i, en conseqüència, poden induir a confusió. Les del Ministeri només inclouen dades de la Policia Nacional i de la Guàrdia Civil, mentre que les del Departament d’Interior, a més de les dades dels Mossos d’Esquadra, també inclouen les de les policies locals de Catalunya, i presenten, òbviament, taxes delinqüencials més altes.

1) Vegeu, com a exemple, aquest conveni.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

Nuevo paso en la integración de las policías locales en la estadística policial

El 18 de julio se publicó el Decreto que da forma al Centro de Elaboración de Datos de la Policía del País Vasco, creado formalmente por la Ley 15/2012, de 28 de junio, de ordenación del sistema de seguridad pública del País Vasco. El centro queda configurado como el órgano administrativo competente para el tratamiento (recogida, custodia, elaboración, clasificación y comunicación) de los datos que resulten necesarios para los servicios policiales. La configuración de este centro es muy significativa por diversos motivos.

28_udaltzaingoa01En primer lugar, pretende crear una única base de datos que integre tanto a la Ertzaintza como a las policías locales de Euskadi. Los municipios afectados deberán firmar acuerdos específicos con el Departamento de Interior, en los que se estructurará la participación de las policías locales, relacionando los ámbitos objeto de la información compartida, sus características y los requerimientos técnicos necesarios para el uso de las bases de datos comunes.

El País Vasco se añade así al proceso iniciado por Cataluña en el año 2002, que ha comportado que la inmensa mayoría de las policías locales de Cataluña (208 de 214) compartan con los Mossos d’Esquadra la misma base de datos, con información de interés policial. Este proceso ha requerido también firmar acuerdos ad hoc 1) con todos y cada uno de los municipios a fin de que sus policías locales se incorporen a la base de datos.

Teniendo en cuenta el desarrollo y las dimensiones que han tenido las policías locales en las últimas décadas, es muy relevante la inclusión de los datos relativos a sus actividades en un instrumento común que permita dibujar un escenario más aproximado a la realidad de la seguridad. Los datos policiales presentan una alta cifra negra a causa de la baja denuncia de los incidentes delictivos, por diversos motivos. Si, además, los datos correspondientes a los cuerpos policiales que tienen mayor presencia en el territorio no se incorporan a las estadísticas policiales, se pierde una parte importante de información sobre la actividad policial que puede ser de interés, por ejemplo, para resolver casos o generar inteligencia.

En segundo lugar, el centro vasco presenta una novedad interesante: el organismo se configura dentro del marco del Departamento de Interior (concretamente, de la Viceconsejería de Seguridad), pero fuera de la estructura de la Policía, circunstancia que le puede dar un poco de distancia en relación con el día a día de la organización policial madre (la Ertzaintza) y le ofrece una idea más global como base de datos de toda la Policía del País Vasco. La incorporación de un representante de la Ertzaintza y otro de las policías locales, más un experto en informática y otro en derechos fundamentales, configuran el Centro de Elaboración de Datos como un órgano técnico con bastante autonomía respecto a las organizaciones que le proporcionarán los datos.

Si esta iniciativa se consolida —hay que pensar que sí—, otros actores tendrán que dar pasos en la misma dirección, ya que, en caso contrario, comparar las estadísticas policiales se hará imposible, toda vez que en el resto del territorio del Estado los datos policiales no incorporan los registros de las policías locales. Es la situación que se da actualmente al comparar los datos del Ministerio del Interior con los del Departamento de Interior de la Generalidad, que responden a realidades diferentes y, en consecuencia, pueden inducir a confusión. Los del Ministerio solo incluyen datos de la Policía Nacional y de la Guardia Civil, mientras que los del Departamento de Interior, además de los datos de los Mossos d’Esquadra, también incluyen los de las policías locales de Cataluña, y presentan, obviamente, tasas delincuenciales más altas.

1) Vea, como ejemplo, este convenio.

_____

Aquest apunt en català / This post in English / Post en français

Nouvelle avancée de l’intégration des polices locales dans la statistique policière

Le décret qui donne le feu vert au Centre d’élaboration des données de la police du Pays basque a été publié le 18 juillet. Sa création officielle date Loi 15/2012, du 28 juin 2012 relative à l’aménagement du système de sécurité publique du Pays basque. Ce centre devient ainsi l’organe administratif compétent pour le traitement (collecte, garde, élaboration, classification et communication) des données nécessaires aux services de police. Plusieurs raisons rendent la configuration de ce centre particulièrement significative.

28_udaltzaingoa01Tout d’abord, il cherche à créer une seule et unique base de données englobant l’Ertzaintza tout comme les polices locales d’Euskadi (la communauté autonome basque). Les localités concernées devront signer des accords spécifiques avec le département de l’Intérieur. Ces accords structureront la participation des polices locales et détailleront les domaines faisant l’objet de l’information partagée, leurs caractéristiques et les conditions techniques nécessaires à l’utilisation des bases de données communes.

Le Pays basque rejoint de la sorte le processus entamé en Catalogne en 2002. Grâce à lui, l’immense majorité des polices locales de Catalogne (208 sur 214) partage désormais avec les Mossos d’Esquadra une même base de données d’informations utiles à la police. Là aussi, il a fallu signer des accords ad hoc* avec chacune des localités concernées pour que leurs polices y souscrivent.

Compte tenu du développement et des dimensions prises par les polices locales ces dernières décennies, l’inclusion des données relatives à leurs activités au sein d’un instrument commun permettant de dessiner un scénario plus proche de la réalité de la sécurité n’a rien d’anodin. Les données policières présentent un important «chiffre noir» en raison de la rareté des plaintes issues d’incidents délictuels, qui s’explique pour différentes raisons. Si, de plus, les données correspondant aux forces de police qui sont le plus présentes sur le territoire ne sont pas inclues dans les statistiques policières, une grosse partie de l’information concernant l’activité policière se perd alors qu’elle pourrait servir pour, entre autres, résoudre des affaires ou générer des renseignements.

Le centre basque présente par ailleurs une nouveauté intéressante : en effet, l’organisme est configuré dans le cadre du département de l’Intérieur (et plus précisément du Conseil de la Sécurité), mais hors de la structure de la police, ce qui contribue à lui donner un peu de recul par rapport au quotidien de l’organisation policière mère (l’Ertzaintza) et à générer chez lui une idée plus globale de sa perspective de base de données de toute la police du Pays basque. L’incorporation d’un représentant de l’Ertzaintza et d’un représentant des polices locales, ainsi que d’un informaticien et d’un spécialiste des droits fondamentaux fait du Centre d’élaboration des données un organe technique suffisamment autonome par rapport aux organisations pourvoyeuses de données.

Si cette initiative se consolide —comme il faut l’espérer—, d’autres acteurs devront avancer dans cette direction. En effet, il deviendra autrement impossible de comparer les statistiques policières puisque sur le reste du territoire espagnol les données policières ne prennent pas en compte les registres des polices locales. C’est la situation qui se produit actuellement lorsque l’on compare les données du ministère de l’intérieur avec celles du département de l’intérieur de la Generalitat (le gouvernement autonome de Catalogne) puisqu’elles répondent à des réalités différentes et peuvent donc porter à confusion. Celles du ministère espagnol ne comprennent que les données de la police nationale et de la garde civile, alors que le département de l’Intérieur catalan inclue, outre celles des Mossos d’Esquadra, celles des polices locales de Catalogne et, de ce fait, présentent bien sûr des pourcentage de criminalité plus élevés.

* Voir par exemple cet accord.

_____

Aquest apunt en català / Esta entrada en españolThis post in English

El projecte europeu Prism analitza el discurs de l’odi a les xarxes socials

El projecte europeu Prism (Preventing, redressing, inhibiting hate speech in new media) té com a objectiu analitzar el discurs de l’odi a internet i apuntar estratègies per sensibilitzar sobre aquest tema.

27_header01anim

Els delictes d’odi i la incitació a l’odi estan directament connectats. Tenen un gran impacte sobre les víctimes: les paraules són armes per als grups minoritaris i els immigrants són colpejats pel discurs de l’odi en línia: amb aquestes paraules comença la presentació del projecte al web The Prism Project.

El projecte es basa en una estratègia interdisciplinària: combina investigació, les millors pràctiques i activitats formatives adreçades a agents de policia, advocats, bloguers, administradors de xarxes, professors i monitors de joventut.

Els objectius del projecte es concreten en els punts següents:

  • Donar a conèixer les expressions d’odi amb estudis nacionals i europeus.
  • Identificar, investigar i lluitar contra les expressions d’odi i els delictes d’odi tot cartografiant-ne la incidència en llocs web i als mitjans de comunicació social.
  • Controlar les expressions d’odi en línia a través d’una recopilació de dades constant sobre el fenomen.
  • Desenvolupar eines eficaces dins de la normativa nacional i corregir els mecanismes per contrastar la discriminació en línia, l’hostilitat i la violència.

Els cinc països implicats en aquest projecte són: Itàlia, França, Espanya, Romania i el Regne Unit, i ho fan mitjançant diverses entitats.1)

En el marc del projecte Prism, s’han fet entrevistes en profunditat a 150 usuaris joves de xarxes socials i a professionals dels àmbits de la justícia, l’educació o les forces de seguretat. També s’ha analitzat l’ús de les xarxes socials per part de grups xenòfobs i d’extrema dreta dels cinc països implicats en el projecte.

Algunes conclusions

  • La passivitat és la resposta més comuna entre els col·lectius que pateixen discurs de l’odi a internet. Predomina l’actitud permissiva respecte als continguts de la xarxa, a vegades per por a les reaccions si responen als insults. Això es veu reforçat per la passivitat dels gestors de les xarxes socials a l’hora de respondre a les queixes dels usuaris. En el transcurs del projecte, es va fer l’experiment de denunciar davant els responsables de Facebook un centenar de comentaris amb incitacions inequívoques a l’odi i la violència, i només se’n van suprimir nou.
  • Tampoc es presenten denúncies a la policia ni a les instàncies judicials ni a les organitzacions antiracistes.
  • La legislació contra el discurs de l’odi no està prou estandarditzada i falta formació específica per a les persones que han d’actuar contra aquest tipus de missatges des de les administracions (per això Prism va organitzar tallers adreçats a professors i educadors socials, policies i juristes).

Per difondre la seva tasca de recerca, Prism ha elaborat l’informe per a les institucions europees Hate Crime and Hate Speech in Europe: Comprehensive Analysis of International Law Principles, EU-wide Study and National Assessments i dissenya falques publicitàries contra el discurs de l’odi. La pàgina web del projecte es presenta com un blog, i es complementa amb una pàgina de Facebook i el compte de Twitter @prism_eu, que pretenen ser un punt de referència fiable sobre el discurs de l’odi.

Font: Universitat de Barcelona

1) Les entitats col·laboradores són: l’Associació Recreativa i Cultural Italiana (ARCI), SOS Racisme de Guipúscoa, la Lliga de l’Ensenyament (França), Raça a l’Agenda (ROTA, el Regne Unit), l’Oficina Nacional contra la Discriminació Racial (UNAR, Itàlia), el Consell Nacional de Recerca (CNR, Itàlia), la Fundació d’Investigació Cittalia (Itàlia), l’associació Carta de Roma (Itàlia), la Fundació per al Desenvolupament de les Persones (Romania), l’Institut Interregional de les Nacions Unides per a Recerques sobre la Delinqüència i la Justícia (UNICRI) i la Universitat de Barcelona (UB), des d’on coordina el projecte la professora Olga Jubany, directora de la Unitat d’Investigació Social Europea (ESRU).

Podeu descarregar el Manual pràctic per a la investigació i enjudiciament dels delictes d’odi i discriminació

Contingut relacionat al web dels Mossos: Lluitem contra l’odi i la discriminació. T’escoltem

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

The European project Prism analyses the expression of hatred on the social network

The European project Prism (Preventing, redressing, inhibiting hate speech in new media) aims to analyse hate speech on the internet and pinpoint strategies to raise sensitivity to this issue.

27_header01anim

The crime of expressing hatred and inciting hatred are directly connected. They have a big impact on the victims: words are weapons for minority groups and immigrants are assaulted by the expression of on-line hatred: these words serve to present the website The Prism Project.

The project is based on an interdisciplinary strategy: it combines research, the best training practices and activities for police officers, lawyers, bloggers, network administrators, teachers and youth monitors.

The objectives of the project are stipulated as follows:

  • Raise awareness of expressions of hatred with national and European studies.
  • Identify, research and fight against expressions of hatred and hate-related crime by mapping out their incidence on web sites and social media.
  • Monitor expressions of on-line hatred via a compilation of constant data related to the phenomenon.
  • Develop efficient tools in accordance with national regulations and correct the mechanisms to contrast on-line discrimination, hostility and violence.

. The five countries involved in this project are: Italy, France, Spain, Romania and the United Kingdom, and a range of entities are involved.1)

Within the Prism project, in-depth interviews of 150 young social network users and professionals related to law, education and security forces were carried out. The use of the network by xenophobic and extreme right wing groups in the five countries has also been studied.

Some conclusions

  • Passivity is the most common response from groups who suffer expressions of hatred on the internet. There is a permissive attitude concerning the contents of the network, sometimes due to a fear of the reaction to any response. This is reinforced by passivity on the part of those who administer the network when responding to users’ complaints. During the course of the project, there was an experiment which involved complaining to those responsible for Facebook about roughly a hundred comments which clearly incited hatred and violence, and only nine were removed.
  • There are no complaints to the police, to the judicial system or anti-racist organisations.
  • Legislation concerning expressing hatred is not standardised enough and there is a lack of specific training for those who have to take action against such messages on behalf of those administering the network (for this reason Prism organised workshops aimed at teachers and social educators, police officers and lawyers).

To inform of its research activities, Prism has drawn up the following report for European institutionsHate Crime and Hate Speech in Europe: Comprehensive Analysis of International Law Principles, EU-wide Study and National Assessments Hate Crime and Hate Speech in Europe: Comprehensive Analysis of International Law Principles, EU-wide Study and National Assessments and design public warnings against hate speech. The project’s webpage is presented as a blog, and is complemented with aFacebook, and the @prism_eu, which aims to be a reliable point of reference concerning the expression of hatred.

Source: University of Barcelona

1) The collaborators are: the Associació Recreativa i Cultural Italiana (ARCI), SOS Racisme de Guipúscoa, the the Lliga de l’Ensenyament (França), Raça a l’Agenda (ROTA, el Regne Unit), l’the Oficina Nacional contra la Discriminació Racial (UNAR, Itàlia), the Consell Nacional de Recerca (CNR, Itàlia), the Fundació d’Investigació Cittalia (Itàlia), l’associació Carta de Roma (Itàlia), the Fundació per al Desenvolupament de les Persones (Romania), the Institut Interregional de les Nacions Unides per a Recerques sobre la Delinqüència i la Justícia (UNICRI) i the Universitat de Barcelona (UB), where Olga Jubany, director of the European Social Research Unit (ESRU), coordinated the project.

You can download the Manual for the detection and indictment of crimes involving hatred and discrimination in Catalan or in Spanish

Related content in the Catalan police website: Lluitem contra l’odi i la discriminació. T’escoltem

_____

Aquest apunt en català / Esta entrada en español / Post en français