La violence à l’encontre des professionnels des services d’urgence : un risque croissant pour la sécurité et la qualité des soins

Notes de seguretatDeixa un comentari

La surpopulation dans les services d’urgence, les temps d’attente et le manque de ressources sont des facteurs clés de l’augmentation de la violence à l’encontre des professionnels de santé. Il s’agit de l’une des principales conclusions d’une enquête internationale présentée par la Société européenne de médecine d’urgence (EUSEM) en septembre 2026, qui met en évidence la nécessité de renforcer la prévention, la formation et les mesures de sécurité dans les établissements de santé.

L’étude, menée entre mai et juin 2026 avec la participation de 1 306 professionnels de santé issus de 81 pays, révèle une forte incidence de la violence dans les services d’urgence. 75,5 % des participants avaient été témoins d’un épisode violent au cours de l’année précédente, 68,8 % avaient subi des répercussions psychologiques et 40,3 % avaient subi des dommages physiques.

Les agressions verbales constituent la forme de violence la plus courante, citée par 87,8 % des personnes interrogées, suivie des agressions physiques (42,3 %). Des dommages matériels, des faits de harcèlement sexuel ainsi que des comportements discriminatoires liés à l’origine raciale ou au genre sont également signalés.

Les principaux responsables identifiés sont les patients, désignés par 67,6 % des participants, suivis des proches ou accompagnants, avec 44,1 %. L’intoxication à l’alcool ou aux drogues et certaines situations de santé mentale peuvent également intervenir dans certains épisodes.

Le rapport souligne que la violence ne peut pas être attribuée uniquement au comportement individuel. Les conditions organisationnelles des services d’urgence jouent également un rôle important. Les longues attentes, le manque de ressources, la saturation des espaces de soins et la forte tension émotionnelle peuvent aggraver les conflits entre les patients, les accompagnants et les professionnels.

Ces circonstances montrent que la sécurité ne dépend pas exclusivement de l’intervention face à une agression, mais aussi de la capacité à anticiper les incidents et à réduire les facteurs susceptibles de les déclencher.

Les conséquences ne se limitent pas aux blessures physiques. 45,8 % des participants considéraient que la violence avait nui à la qualité des soins dispensés. De plus, 48,3 % estimaient que le problème s’était aggravé au cours des cinq années précédentes.

L’étude met également en évidence une différence significative entre les genres : les femmes ont signalé davantage d’atteintes psychologiques que les hommes, ce qui renforce la nécessité d’aborder spécifiquement le harcèlement verbal, sexuel et discriminatoire.

L’un des principaux constats est le sentiment que les services d’urgence sont mieux préparés à faire face à un incident impliquant de nombreuses victimes qu’à gérer les violences du quotidien. Cette différence révèle la nécessité d’intégrer la prévention des agressions dans la planification ordinaire de la sécurité sanitaire.

Parmi les mesures proposées par les auteurs figurent l’amélioration de l’organisation hospitalière afin de réduire la surpopulation, l’adaptation des espaces, la dotation suffisante en personnel et l’accélération du transfert des patients des services d’urgence vers d’autres unités.

La formation des professionnels à la communication efficace, au repérage des situations à risque et aux techniques de désescalade verbale est également jugée essentielle. Ces compétences peuvent aider à reconnaître les premiers signes de tension et à empêcher qu’un conflit ne dégénère en agression. Il est également proposé de renforcer les dispositifs de sécurité, notamment par le recours à la vidéosurveillance lorsque cela est approprié, ainsi que par la présence d’agents de sécurité sur site.

Enfin, il est nécessaire de garantir des protocoles clairs de signalement des incidents et l’accès à un soutien psychologique pour les professionnels concernés. Selon l’enquête, seuls 51,1 % des participants avaient reçu une formation officielle en matière de prévention de la violence, tandis que 27,1 % n’avaient pas accès à un soutien psychosocial après un incident violent.

La violence à l’encontre des professionnels des services d’urgence n’est ni un risque inévitable ni une question qui doit être résolue exclusivement par l’intervention individuelle du travailleur. Elle nécessite une stratégie globale combinant des mesures organisationnelles, la formation, des protocoles d’action, des ressources de sécurité et une prise en charge ultérieure des victimes.

Protéger les professionnels de santé, c’est aussi protéger les patients et la qualité des soins. Disposer d’environnements sûrs, d’équipements prêts et de procédures efficaces est primordial pour que les services d’urgence puissent accomplir leur mission dans des conditions adéquates, même dans des situations de forte pression sur les soins.

Source : Société européenne de médecine d’urgence (EUSEM), communiqué de presse du 24 septembre 2026. Étude internationale présentée au Congrès européen de médecine d’urgence et publiée dans l’European Journal of Emergency Medicine.

_____

Aquest apunt en català / Esta entrada en español / This post in English

Violence against emergency services professionals: a growing risk to security and quality of care

Notes de seguretatDeixa un comentari

The overcrowding of emergency services, waiting times, and the lack of resources are key factors in the increase in violence against healthcare professionals. This is one of the main conclusions of an international survey presented by the European Society for Emergency Medicine (EUSEM) in September 2026, which highlights the need to reinforce prevention, training, and security measures in healthcare centres.

The study, conducted between May and June 2026 with the participation of 1,306 healthcare professionals from 81 countries, reveals a high incidence of violence in emergency services. 75.5% of participants had witnessed some violent episode during the previous year, 68.8% had suffered psychological effects, and 40.3% had experienced physical harm.

Verbal assault is the most common form of violence, cited by 87.8% of respondents, followed by physical assault (42.3%). Property damage, sexual harassment, and discriminatory behaviour related to racial origin or gender are also recorded.

The main parties identified as responsible are the patients, pointed out by 67.6% of the participants, followed by family members or companions, at 44.1%. Alcohol or drug intoxication and certain mental health situations can also play a role in some episodes.

The report highlights that violence cannot be attributed solely to individual behaviour. The organisational conditions of emergency services also play an important role. Long wait times, a lack of resources, the saturation of care facilities, and high emotional tension can aggravate conflicts between patients, companions, and professionals.

These circumstances demonstrate that security does not depend exclusively on intervention in the event of an aggression, but also on the ability to anticipate incidents and reduce the factors that may trigger them.

Consequences go beyond physical injuries. 45.8% of respondents considered that violence had impaired the quality of care provided. Additionally, 48.3% perceived that the problem had worsened during the previous five years.

The study also points to a significant gender difference: women reported more psychological impacts than men, which reinforces the need to specifically address verbal, sexual, and discriminatory harassment.

One of the most relevant conclusions is the perception that emergency services are better prepared to handle a mass casualty incident than to manage everyday violence. This difference highlights the need to incorporate the prevention of assaults into the ordinary planning of health security.

Among the measures proposed by the authors are the improvement of hospital organisation to reduce overcrowding, the adequacy of spaces, sufficient staffing, and the streamlining of patient transfers from emergency services to other units.

It is also considered essential to train professionals in effective communication, detection of risky situations, and verbal de-escalation techniques. These skills can help recognise the first signs of tension and prevent a conflict from escalating into an assault. In turn, it is proposed to strengthen security systems, including video surveillance where appropriate and on-site security personnel.

Finally, it is necessary to ensure clear incident notification protocols and access to psychological support for the affected professionals. According to the survey, only 51.1% of participants had received formal training in violence prevention, while 27.1% did not have access to psychosocial support after a violent incident.

Violence against emergency professionals is neither an inevitable risk nor a matter that should be resolved exclusively through the individual intervention of the worker. It requires a comprehensive strategy that combines organisational measures, training, operational protocols, security resources, and follow-up care for victims.

Protecting healthcare professionals is also protecting patients and the quality of care. Having secure environments, prepared kits, and effective procedures is fundamental for emergency services to carry out their work under appropriate conditions, even in situations of high care pressure.

Source: European Society of Emergency Medicine (EUSEM), press release of 24 September 2026. International study presented at the European Congress of Emergency Medicine and published in the European Journal of Emergency Medicine.

_____

Aquest apunt en català / Esta entrada en español / Post en français

La violencia contra los profesionales de emergencias: un riesgo creciente para la seguridad y la calidad asistencial

Notes de seguretatDeixa un comentari

La masificación de los servicios de urgencias, los tiempos de espera y la carencia de recursos son factores clave en el aumento de la violencia contra los profesionales sanitarios. Ésta es una de las principales conclusiones de una encuesta internacional presentada por la Sociedad Europea de Medicina de Urgencias (EUSEM) en septiembre de 2026, que pone de manifiesto la necesidad de reforzar la prevención, la formación y las medidas de seguridad en los centros sanitarios.

El estudio, realizado entre mayo y junio de 2026 con la participación de 1.306 profesionales sanitarios de 81 países, revela una elevada incidencia de la violencia en los servicios de urgencias. El 75,5 % de los participantes había presenciado algún episodio violento durante el año anterior, el 68,8 % había sufrido afectaciones psicológicas y el 40,3 % había experimentado daños físicos.

La agresión verbal es la forma de violencia más habitual, citada por el 87,8 % de los encuestados, seguida de la agresión física (42,3 %). También se registran daños en la propiedad, acoso sexual y conductas discriminatorias relacionadas con el origen racial o el género.

Los principales responsables identificados son los pacientes, señalados por el 67,6 % de los participantes, seguidos de los familiares o acompañantes, con un 44,1 %. La intoxicación por alcohol o drogas y determinadas situaciones de salud mental también pueden intervenir en algunos episodios.

El informe destaca que la violencia no puede atribuirse únicamente al comportamiento individual. Las condiciones organizativas de los servicios de urgencias también desempeñan un papel importante. Las esperas prolongadas, la carencia de recursos, la saturación de los espacios asistenciales y la elevada tensión emocional pueden agravar los conflictos entre pacientes, acompañantes y profesionales.

Estas circunstancias evidencian que la seguridad no depende exclusivamente de la intervención ante una agresión, sino también de la capacidad de anticiparse a los incidentes y reducir los factores que pueden desencadenarlos.

Las consecuencias van más allá de las lesiones físicas. El 45,8 % de los encuestados consideraba que la violencia había perjudicado la calidad de la atención prestada. Además, el 48,3 % percibía que el problema había empeorado durante los cinco años anteriores.

El estudio también señala una diferencia de género significativa: las mujeres comunicaron más afectaciones psicológicas que los hombres, lo que refuerza la necesidad de abordar específicamente el acoso verbal, sexual y discriminatorio.

Una de las conclusiones más relevantes es la percepción de que los servicios de emergencias están mejor preparados para afrontar un incidente con múltiples víctimas que para gestionar la violencia cotidiana. Esta diferencia pone en evidencia la necesidad de incorporar la prevención de las agresiones en la planificación ordinaria de la seguridad sanitaria.

Entre las medidas propuestas por los autores se encuentra la mejora de la organización hospitalaria para reducir la masificación, la adecuación de los espacios, la dotación suficiente de personal y la agilización del traslado de los pacientes desde los servicios de urgencias hacia otras unidades.

También se considera esencial formar a los profesionales en comunicación efectiva, detección de situaciones de riesgo y técnicas de desescalada verbal. Estas competencias pueden ayudar a reconocer los primeros signos de tensión y evitar que un conflicto evolucione hacia una agresión. A su vez, se propone reforzar los sistemas de seguridad, incluyendo la videovigilancia cuando sea adecuada y los equipos de seguridad presenciales.

Por último, es necesario garantizar protocolos claros de notificación de los incidentes y acceso al apoyo psicológico para los profesionales afectados. Según la encuesta, solo el 51,1 % de los participantes había recibido formación formal en prevención de la violencia, mientras que el 27,1 % no disponía de acceso a apoyo psicosocial después de un incidente violento.

La violencia contra los profesionales de emergencias no es un riesgo inevitable ni una cuestión que deba resolverse exclusivamente mediante la intervención individual del trabajador. Requiere una estrategia integral que combine medidas organizativas, formación, protocolos de actuación, recursos de seguridad y atención posterior a las víctimas.

Proteger a los profesionales sanitarios es también proteger a los pacientes y la calidad asistencial. Disponer de entornos seguros, equipos preparados y procedimientos eficaces es fundamental para que los servicios de emergencias puedan desarrollar su labor en condiciones adecuadas, incluso en situaciones de elevada presión asistencial.

Fuente: Sociedad Europea de Medicina de Urgencias (EUSEM). Comunicado de prensa del 24 de septiembre de 2026. Estudio internacional presentado en el Congreso Europeo de Medicina de Urgencias y publicado en el European Journal of Emergency Medicine.

_____

Aquest apunt en català / This post in English / Post en français

La violència contra els professionals d’emergències: un risc creixent per a la seguretat i la qualitat assistencial

Notes de seguretatDeixa un comentari

La massificació dels serveis d’urgències, els temps d’espera i la manca de recursos són factors clau en l’augment de la violència contra els professionals sanitaris. Aquesta és una de les principals conclusions d’una enquesta internacional presentada per la Societat Europea de Medicina d’Urgències (EUSEM) el setembre del 2026, que posa de manifest la necessitat de reforçar la prevenció, la formació i les mesures de seguretat als centres sanitaris.

L’estudi, que es va fer entre el maig i el juny del 2026 amb la participació de 1.306 professionals sanitaris de 81 països, revela una elevada incidència de la violència en els serveis d’urgències. El 75,5 % dels participants havia presenciat algun episodi violent durant l’any anterior, el 68,8 % havia patit afectacions psicològiques i el 40,3 % havia experimentat danys físics.

L’agressió verbal és la forma de violència més habitual, esmentada pel 87,8 % dels enquestats, seguida de l’agressió física (42,3 %). També es registren danys a la propietat, assetjament sexual i conductes discriminatòries relacionades amb l’origen racial o el gènere.

Els principals responsables identificats són els pacients, assenyalats pel 67,6 % dels participants, seguits dels familiars o acompanyants, amb un 44,1 %. La intoxicació per alcohol o drogues i determinades situacions de salut mental també poden intervenir en alguns episodis.

L’informe destaca que la violència no es pot atribuir únicament al comportament individual. Les condicions organitzatives dels serveis d’urgències també hi tenen un paper important. Les esperes prolongades, la manca de recursos, la saturació dels espais assistencials i l’elevada tensió emocional poden agreujar els conflictes entre pacients, acompanyants i professionals.

Aquestes circumstàncies evidencien que la seguretat no depèn exclusivament de la intervenció davant d’una agressió, sinó també de la capacitat d’anticipar-se als incidents i reduir els factors que els poden desencadenar.

Les conseqüències van més enllà de les lesions físiques. El 45,8 % dels enquestats considerava que la violència havia perjudicat la qualitat de l’atenció prestada. A més, el 48,3 % percebia que el problema havia empitjorat durant els cinc anys anteriors.

L’estudi també assenyala una diferència de gènere significativa: les dones van comunicar més afectacions psicològiques que els homes, fet que reforça la necessitat d’abordar específicament l’assetjament verbal, sexual i discriminatori.

Una de les conclusions més rellevants és la percepció que els serveis d’emergències estan més ben preparats per afrontar un incident amb víctimes múltiples que per gestionar la violència quotidiana. Aquesta diferència posa en evidència la necessitat d’incorporar la prevenció de les agressions a la planificació ordinària de la seguretat sanitària.

Entre les mesures proposades pels autors hi ha la millora de l’organització hospitalària per reduir la massificació, l’adequació dels espais, la dotació suficient de personal i l’agilitació del trasllat dels pacients des dels serveis d’urgències cap a altres unitats.

També es considera essencial formar els professionals en comunicació efectiva, detecció de situacions de risc i tècniques de desescalada verbal. Aquestes competències poden ajudar a reconèixer els primers signes de tensió i evitar que un conflicte evolucioni cap a una agressió. Alhora, es proposa reforçar els sistemes de seguretat, incloent-hi la videovigilància quan sigui adequada i els equips de seguretat presencials.

Finalment, cal garantir protocols clars de notificació dels incidents i accés al suport psicològic per als professionals afectats. Segons l’enquesta, només el 51,1 % dels participants havia rebut formació formal en prevenció de la violència, mentre que el 27,1 % no disposava d’accés a suport psicosocial després d’un incident violent.

La violència contra els professionals d’emergències no és un risc inevitable ni una qüestió que s’hagi de resoldre exclusivament mitjançant la intervenció individual del treballador. Requereix una estratègia integral que combini mesures organitzatives, formació, protocols d’actuació, recursos de seguretat i atenció posterior a les víctimes.

Protegir els professionals sanitaris és també protegir els pacients i la qualitat assistencial. Disposar d’entorns segurs, equips preparats i procediments eficaços és fonamental perquè els serveis d’emergències puguin desenvolupar la seva tasca en condicions adequades, fins i tot en situacions de pressió assistencial elevada.

Font: Societat Europea de Medicina d’Urgències (EUSEM). Comunicat de premsa del 24 de setembre del 2026. Estudi internacional presentat al Congrés Europeu de Medicina d’Urgències i publicat a l’European Journal of Emergency Medicine.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

Intelligence artificielle et caméras intelligentes : un nouvel outil pour prévenir les feux de forêt

Notes de seguretatDeixa un comentari

Les feux de forêt constituent l’une des principales menaces pour le milieu naturel, les personnes et les habitations situées à proximité des zones boisées. Face à ce risque, la Californie renforce la prévention et la réponse aux situations d’urgence grâce à une combinaison de technologies, d’intelligence artificielle et de surveillance à distance. L’objectif est de détecter les incendies le plus tôt possible et de faciliter une intervention rapide des services d’urgence.

Le projet ALERTCalifornia, lié à l’Université de Californie à San Diego, dispose d’un réseau d’environ 1 300 caméras installées à des points stratégiques du territoire. Ils sont situés dans des tours de communication, d’anciens postes d’observation forestière, des bâtiments et des lieux élevés difficiles d’accès, sélectionnés afin d’améliorer la visibilité des zones présentant le plus grand risque d’incendie.

Les équipes techniques installent et entretiennent ces caméras dans des conditions souvent difficiles, avec des déplacements sur des routes de montagne, des falaises et dans des zones reculées. Afin de garantir leur fonctionnement, ces systèmes utilisent des panneaux solaires, des batteries et des connexions par satellite permettant de transmettre les images même dans des lieux dépourvus d’infrastructure conventionnelle.

Chaque installation dispose de deux caméras aux fonctions complémentaires. Certaines pivotent automatiquement pour observer de vastes étendues de terrain, tandis que d’autres sont contrôlées à distance pour agrandir une image ou inspecter une zone précise. Cela fournit aux équipes d’urgence une vision actualisée de l’évolution du feu et des conditions environnementales.

La grande innovation concerne l’intégration de l’intelligence artificielle au système depuis 2023. Cette technologie analyse automatiquement les images des caméras et identifie les éventuels signes de fumée ou de feu. Cela permet de localiser des incendies qui n’ont peut-être pas encore été signalés au numéro d’urgence.

Selon les responsables du projet, à l’été 2023, environ 51 % des feux de forêt en Californie étaient initialement détectés au moyen de l’intelligence artificielle. Lorsque le système détecte un incident potentiel, les services d’urgence peuvent vérifier les images, évaluer la situation et décider quelles ressources doivent être mobilisées.

La détection précoce permet de déterminer si la fumée correspond réellement à un feu de forêt ou si elle provient d’autres activités, telles que la combustion de débris végétaux. Elle aide également à décider combien de ressources doivent être déployées et s’il convient d’intervenir au sol, avec des moyens aériens ou au moyen d’une surveillance continue.

L’un des principaux atouts de ce modèle est qu’il permet d’améliorer les informations disponibles dès les premières minutes d’une situation d’urgence. Les images en temps réel sont accessibles au public via le site web d’ALERTCalifornia et contribuent également à alimenter des plateformes de suivi des incendies, comme Watch Duty.

Ces informations facilitent la coordination entre les pompiers, les centres de commandement et d’autres services d’urgence. En outre, la détection précoce contribue à réduire les dommages environnementaux et matériels et, surtout, à protéger les vies humaines.

Cependant, la technologie n’est pas infaillible. Les vents forts, la sécheresse extrême et la propagation accélérée des flammes peuvent rendre un incendie incontrôlable, même s’il a été détecté rapidement. Les caméras nécessitent également un entretien et peuvent être mises hors service en raison de pannes, de tempêtes ou d’autres incidents.

Le modèle californien offre un enseignement majeur en matière de sécurité : détecter plus tôt, c’est disposer de plus de temps pour décider et agir. En Catalogne, où les épisodes de chaleur, la sécheresse et l’accumulation de végétation accentuent le risque d’incendie, la combinaison de caméras intelligentes, d’analyse automatisée d’images et de coordination opérationnelle peut constituer un outil précieux.

Toutefois, la technologie doit s’inscrire dans une stratégie globale intégrant la prévention des feux de forêt, les plans d’urgence, l’information des citoyens, l’entretien des espaces naturels et la préparation des équipes professionnelles chargées d’intervenir.

En définitive, l’intelligence artificielle ne remplace pas les pompiers et n’élimine pas le risque d’incendie, mais elle peut devenir une alliée décisive pour la sécurité : elle permet d’anticiper l’urgence, d’améliorer la prise de décision et de gagner un temps qui, lors d’un feu de forêt, peut s’avérer déterminant.

_____

Aquest apunt en català / Esta entrada en español / This post in English

Artificial intelligence and smart cameras: a new tool to prevent forest fires

Notes de seguretatDeixa un comentari

Forest fires are one of the major threats to the natural environment, people, and homes located near forested areas. In the face of this risk, California is strengthening emergency prevention and response through a combination of technology, artificial intelligence, and remote surveillance. The aim is to detect fires as soon as possible and facilitate a rapid intervention by the emergency services.

The ALERTCalifornia project, linked to the University of California, San Diego, has a network of nearly 1,300 cameras installed at strategic points across the region. They are located in communication towers, former forest lookout points, buildings, and elevated sites with difficult access that have been selected to improve visibility of the areas with the highest risk of fire.

Technical teams install and maintain these cameras in often complicated conditions, travelling along mountain roads, cliffs, and remote areas. To ensure their operation, they use solar panels, batteries, and satellite connections that allow images to be transmitted even in places without conventional infrastructure.

Each facility has two cameras with complementary functions. Some rotate automatically to observe large expanses of terrain, while others are remotely controlled to enlarge an image or inspect a specific area. This provides emergency teams with an updated view of the course of the fire and the environmental conditions.

The great innovation is the incorporation of artificial intelligence into the system since 2023. This technology automatically analyses camera images and identifies possible signs of smoke or fire. In this way, it helps to locate fires that may not yet have been reported to the emergency telephone.

According to the project managers, in the summer of 2023, approximately 51% of California’s forest fires were initially detected using artificial intelligence. When the system identifies a possible incident, emergency services can check the images, assess the situation, and decide which resources need to be mobilised.

Early detection makes it possible to determine whether the smoke actually corresponds to a forest fire or if it comes from other activities, such as the burning of plant residues. It also helps decide how many troops should be deployed and whether it is advisable to intervene on the ground, with aerial resources, or through continuous surveillance.

One of the main advantages of this model is that it improves the information available in the first moments of an emergency. Real-time images are publicly accessible through the ALERTCalifornia website and also help feed fire monitoring platforms, such as Watch Duty.

This information facilitates coordination between firefighters, command centres, and other emergency services. Moreover, early detection helps reduce environmental and material damage and, above all, protect human lives.

However, technology is not infallible. Strong winds, extreme drought, and the accelerated spread of flames can make a fire uncontrollable even if it has been detected quickly. Cameras also require maintenance and may be taken out of service due to breakdowns, storms, or other incidents.

The Californian model offers an important lesson for managing security: detecting earlier means having more time to decide and take action. In Catalonia, where heat episodes, drought, and the accumulation of vegetation increase the risk of fire, the combination of smart cameras, automated image analysis, and operational coordination can be a valuable tool.

However, technology must be accompanied by forest prevention, emergency plans, information to citizens, land maintenance, and professional teams prepared to intervene.

Ultimately, artificial intelligence does not replace firefighters nor does it eliminate the risk of fire, but it can become a decisive ally for safety: it allows for anticipating the emergency, improving decision-making, and gaining time that, in a forest fire, can be critical.

_____

Aquest apunt en català / Esta entrada en español / Post en français

Inteligencia artificial y cámaras inteligentes: una nueva herramienta para prevenir los incendios forestales

Notes de seguretatDeixa un comentari

Los incendios forestales son una de las principales amenazas para el medio natural, las personas y las viviendas situadas cerca de zonas boscosas. Ante este riesgo, California está reforzando la prevención y la respuesta a las emergencias mediante una combinación de tecnología, inteligencia artificial y vigilancia remota. El objetivo es detectar los incendios lo antes posible y facilitar una intervención rápida de los servicios de emergencia.

El proyecto Alert California, vinculado a la Universidad de California en San Diego, dispone de una red de cerca de 1.300 cámaras instaladas en puntos estratégicos del territorio. Se encuentran en torres de comunicaciones, antiguos miradores forestales, edificios y lugares elevados de difícil acceso, seleccionados para mejorar la visibilidad de las zonas con más riesgo de incendio.

Los equipos técnicos instalan y mantienen estas cámaras en condiciones a menudo complicadas, con desplazamientos por carreteras de montaña, acantilados y zonas remotas. Para garantizar su funcionamiento, utilizan paneles solares, baterías y conexiones por satélite que permiten transmitir las imágenes incluso en lugares sin una infraestructura convencional.

Cada instalación dispone de dos cámaras con funciones complementarias. Algunas giran automáticamente para observar grandes extensiones de terreno, mientras que otras se controlan a distancia para ampliar una imagen o inspeccionar una zona concreta. Esto proporciona a los equipos de emergencia una visión actualizada de la evolución del fuego y de las condiciones del entorno.

La gran innovación es la incorporación de la inteligencia artificial al sistema desde el 2023. Esta tecnología analiza automáticamente las imágenes de las cámaras e identifica posibles señales de humo o de incendio. De esta manera, ayuda a localizar fuegos que quizás todavía no han sido comunicados en el teléfono de emergencias.

Según los responsables del proyecto, el verano del 2023 aproximadamente el 51 % de los incendios forestales de California se detectaban inicialmente mediante la inteligencia artificial. Cuando el sistema identifica una posible incidencia, los servicios de emergencia pueden comprobar las imágenes, valorar la situación y decidir qué recursos hay que movilizar.

La detección precoz permite determinar si el humo corresponde realmente a un incendio forestal o si proviene otras actividades, como la quema de restos vegetales. También ayuda a decidir cuántos efectivos deben desplegarse y si es conveniente intervenir por tierra, con medios aéreos o mediante una vigilancia continuada.

Una de las ventajas principales de este modelo es que mejora la información disponible en los primeros momentos de una emergencia. Las imágenes en tiempo real son accesibles públicamente a través de la web de Alert California y también contribuyen a alimentar plataformas de seguimiento de incendios, como Watch Duty.

Esta información facilita la coordinación entre bomberos, centros de mando y otros servicios de emergencia. Además, la detección anticipada ayuda a reducir los daños ambientales y materiales y, sobre todo, a proteger vidas humanas.

Sin embargo, la tecnología no es infalible. Los vientos fuertes, la sequía extrema y la propagación acelerada de las llamas pueden hacer que un incendio se vuelva incontrolable aunque se haya detectado rápidamente. Las cámaras también requieren un mantenimiento y pueden quedar fuera de servicio por averías, tormentas u otras incidencias.

El modelo californiano ofrece una lección importante para gestionar la seguridad: detectar antes significa disponer de más tiempo para decidir y actuar. En Cataluña, donde los episodios de calor, la sequía y la acumulación de vegetación incrementan el riesgo de incendio, la combinación de cámaras inteligentes, análisis automatizado de imágenes y coordinación operativa puede ser una herramienta valiosa.

La tecnología, sin embargo, debe ir acompañada de prevención forestal, planes de emergencia, información a la ciudadanía, mantenimiento del territorio y equipos profesionales preparados para intervenir.

En definitiva, la inteligencia artificial no sustituye a los bomberos ni elimina el riesgo de incendio, pero puede convertirse en una aliada decisiva de la seguridad: permite anticiparse a la emergencia, mejorar la toma de decisiones y ganar un tiempo que, en un incendio forestal, puede ser determinante.

_____

Aquest apunt en català / This post in English / Post en français

Intel·ligència artificial i càmeres intel·ligents: una nova eina per prevenir els incendis forestals

Notes de seguretatDeixa un comentari

Els incendis forestals són una de les principals amenaces per al medi natural, les persones i els habitatges situats a prop de zones boscoses. Davant d’aquest risc, Califòrnia està reforçant la prevenció i la resposta a les emergències mitjançant una combinació de tecnologia, intel·ligència artificial i vigilància remota. L’objectiu és detectar els incendis tan aviat com sigui possible i facilitar una intervenció ràpida dels serveis d’emergència.

El projecte Alert California, vinculat a la Universitat de Califòrnia a San Diego, disposa d’una xarxa de prop de 1.300 càmeres instal·lades en punts estratègics del territori. Es troben en torres de comunicacions, antics miradors forestals, edificis i indrets elevats de difícil accés, seleccionats per millorar la visibilitat de les zones amb més risc d’incendi.

Els equips tècnics instal·len i mantenen aquestes càmeres en condicions sovint complicades, amb desplaçaments per carreteres de muntanya, penya-segats i zones remotes. Per garantir-ne el funcionament, utilitzen panells solars, bateries i connexions per satèl·lit que permeten transmetre les imatges fins i tot en llocs sense una infraestructura convencional.

Cada instal·lació disposa de dues càmeres amb funcions complementàries. Algunes giren automàticament per observar grans extensions de terreny, mentre que d’altres es controlen a distància per ampliar una imatge o inspeccionar una zona concreta. Això proporciona als equips d’emergència una visió actualitzada de l’evolució del foc i de les condicions de l’entorn.

La gran innovació és la incorporació de la intel·ligència artificial al sistema des del 2023. Aquesta tecnologia analitza automàticament les imatges de les càmeres i identifica possibles senyals de fum o d’incendi. D’aquesta manera, ajuda a localitzar focs que potser encara no han estat comunicats al telèfon d’emergències.

Segons els responsables del projecte, l’estiu del 2023 aproximadament el 51 % dels incendis forestals de Califòrnia es detectaven inicialment mitjançant la intel·ligència artificial. Quan el sistema identifica una possible incidència, els serveis d’emergència poden comprovar les imatges, valorar la situació i decidir quins recursos cal mobilitzar.

La detecció precoç permet determinar si el fum correspon realment a un incendi forestal o si prové d’altres activitats, com ara la crema de restes vegetals. També ajuda a decidir quants efectius s’han de desplegar i si és convenient d’intervenir-hi per terra, amb mitjans aeris o mitjançant una vigilància continuada.

Un dels avantatges principals d’aquest model és que millora la informació disponible en els primers moments d’una emergència. Les imatges en temps real són accessibles públicament a través del web d’Alert California i també contribueixen a alimentar plataformes de seguiment d’incendis, com ara Watch Duty.

Aquesta informació facilita la coordinació entre bombers, centres de comandament i altres serveis d’emergència. A més, la detecció anticipada ajuda a reduir els danys ambientals i materials i, sobretot, a protegir vides humanes.

Tanmateix, la tecnologia no és infal·lible. Els vents forts, la sequera extrema i la propagació accelerada de les flames poden fer que un incendi esdevingui incontrolable encara que s’hagi detectat ràpidament. Les càmeres també requereixen un manteniment i poden quedar fora de servei per avaries, tempestes o altres incidències.

El model californià ofereix una lliçó important per gestionar la seguretat: detectar abans significa disposar de més temps per decidir i actuar. A Catalunya, on els episodis de calor, la sequera i l’acumulació de vegetació incrementen el risc d’incendi, la combinació de càmeres intel·ligents, anàlisi automatitzada d’imatges i coordinació operativa pot ser una eina valuosa.

La tecnologia, però, ha d’anar acompanyada de prevenció forestal, plans d’emergència, informació a la ciutadania, manteniment del territori i equips professionals preparats per intervenir-hi.

En definitiva, la intel·ligència artificial no substitueix els bombers ni elimina el risc d’incendi, però pot convertir-se en una aliada decisiva de la seguretat: permet anticipar-se a l’emergència, millorar la presa de decisions i guanyar un temps que, en un incendi forestal, pot ser determinant.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

La résilience des réseaux de cocaïne au Sahel

Notes de seguretatDeixa un comentari

Le trafic de cocaïne à travers l’Afrique de l’Ouest et le Sahel offre un enseignement majeur en matière d’analyse de la sécurité : interrompre une route ne signifie pas nécessairement démanteler le réseau qui la soutient. Il s’agit de l’une des principales conclusions de la récente enquête de l’organisation Global Initiative Against Transnational Organized Crime (GI-TOC) à propos des routes de la cocaïne qui traversent le Mali, le Niger et la Libye.

Ces dernières années, le marché de la cocaïne en Afrique de l’Ouest a considérablement augmenté, sous l’effet de la hausse de la production en Amérique latine, de la demande européenne, de la pression exercée par la police sur d’autres voies d’entrée vers l’Europe et de l’amélioration des connexions logistiques dans la région. Bien que la majeure partie de la cocaïne continue d’arriver en Europe par voie maritime, les routes terrestres qui traversent le Sahel et le Sahara revêtent une importance stratégique qui va bien au-delà du volume de drogue transporté. Ces itinéraires sont liés aux économies de conflit, aux acteurs armés et aux systèmes de protection politique et institutionnelle.

L’élément le plus remarquable concerne la résilience des réseaux de trafic face aux changements politiques et militaires. Les coups d’État, les conflits armés et les changements de contrôle territorial peuvent modifier les itinéraires, mais ils ne font pas nécessairement disparaître les structures qui permettent le trafic. Au Mali, par exemple, l’instabilité a rendu certaines routes traditionnelles moins prévisibles et favorisé des itinéraires plus longs vers l’est, en direction du Niger. Au Niger, le coup d’État de 2023 a interrompu les mécanismes de protection liés au gouvernement précédent et entraîné, dans un premier temps, une diminution des flux. Cependant, les réseaux ont fini par se reconstituer et par mettre en place de nouveaux mécanismes de protection.

Cela montre que l’itinéraire physique n’est qu’une composante du système. Le trafic repose sur un réseau de relations entre trafiquants, intermédiaires, acteurs politiques, forces armées, milices et autres groupes capables d’assurer la protection, l’accès au territoire ou la sécurité du transport. Certains trafiquants opèrent également sur divers marchés illicites – tels que le cannabis, l’or, les cigarettes ou le carburant – ce qui leur procure des ressources, des contacts et des alternatives lorsqu’une activité donnée devient plus difficile.

Les groupes armés jouent également un rôle important, mais cela ne signifie pas nécessairement qu’ils contrôlent directement le trafic de cocaïne. Ils peuvent faire payer le passage, fournir une escorte ou garantir une protection sur certains tronçons. L’étude fait également état d’une hausse des revenus liés à la cocaïne pour l’État islamique au Sahel depuis la fin de 2023, concomitante à l’accroissement de l’influence territoriale du groupe sur certains corridors.

Du point de vue de la sécurité, le principal avertissement est clair : la perturbation d’un trafic n’est pas synonyme de défaite. Une opération policière, un changement politique ou la fermeture d’une route peuvent réduire temporairement le trafic, mais aussi entraîner son déplacement vers d’autres territoires, en augmenter les coûts et favoriser l’émergence de nouveaux acteurs, une recrudescence des violences ou une dépendance accrue à la corruption.

C’est pourquoi l’analyse de la criminalité organisée doit aller au-delà du suivi des changements immédiats. Comparer la situation actuelle aux informations accumulées au fil des ans permet d’identifier les relations, les acteurs et les mécanismes de protection qui survivent aux changements. La question centrale n’est pas seulement « qu’est-ce qui a changé ? », mais aussi « qu’est-ce qui a survécu ? ».

En définitive, suivre un itinéraire permet de savoir par où transite la cocaïne. Étudier le réseau dans la durée permet de comprendre comment il parvient à continuer à fonctionner malgré les conflits, les coups d’État et les mesures de contrôle. Cette distinction est essentielle pour établir des politiques de sécurité capables non seulement de déplacer le problème, mais aussi de s’attaquer aux structures qui permettent au marché de se reconstituer.

_____

Aquest apunt en català / Esta entrada en español / This post in English

The resilience of cocaine networks in the Sahel

Notes de seguretatDeixa un comentari

Cocaine trafficking through West Africa and the Sahel offers an important lesson for security analysis: disrupting a route does not necessarily mean dismantling the network that sustains it. This is one of the main conclusions of the recent investigation by the Global Initiative Against Transnational Organized Crime (GI-TOC) on the cocaine routes crossing Mali, Niger, and Libya.

In recent years, the cocaine market in West Africa has grown considerably, driven by increased production in Latin America, European demand, police pressure on other entry routes into Europe, and improved logistical connections in the region. Although most of the cocaine continues to reach Europe by sea, the land routes crossing the Sahel and the Sahara have a strategic importance that goes far beyond the volume of drugs transported. These routes connect with conflict economies, armed actors, and political and institutional protection systems.

The most notable element is the resilience of trafficking networks in the face of political and military changes. Coups d’état, armed conflicts, and changes in territorial control may alter routes, but they do not necessarily eliminate the structures that enable trafficking. In Mali, for example, instability has made some traditional routes less predictable and has favoured longer journeys to the east, towards Niger. In Niger, the 2023 coup d’état interrupted the protection mechanisms linked to the previous Government and initially resulted in a reduction of flows. However, the networks ended up rebuilding themselves and establishing new protection mechanisms.

This highlights that the physical route is only one part of the system. Trafficking depends on a network of relationships between traffickers, intermediaries, political actors, armed forces, militias, and other groups with the capacity to guarantee protection, territorial access, or security during transportation. Some traffickers also operate in various illicit markets—such as cannabis, gold, cigarettes, or fuel—which provides them with resources, contacts, and alternatives when a particular activity becomes more difficult.

Armed groups also play a relevant role, but that does not necessarily imply that they directly control the cocaine business. They may charge for allowing passage, providing escorts, or guaranteeing protection in certain sections. The investigation also points to an increase in cocaine-related revenue for IS Sahel since late 2023, coinciding with the group’s greater territorial influence over some corridors.

From a security perspective, the main warning is clear: disruption is not synonymous with defeat. A police operation, a political change, or the closure of a route may temporarily reduce trafficking, but they may also cause its displacement to other territories, increase its costs, and lead to new actors, more violence, or a greater dependence on corruption.

Therefore, the analysis of organised crime should go beyond tracking immediate changes. Comparing the current situation with information accumulated over years allows for the identification of which relationships, actors, and protection mechanisms survive changes. The key question is not only «what has changed?», but also «what has survived?».

Ultimately, following a route allows them to know how cocaine circulates. Studying the network over time allows for an understanding of how it manages to continue circulating despite conflicts, coups d’état, and control measures. This difference is fundamental to designing security policies capable not only of displacing the problem, but of affecting the structures that allow the market to regenerate.

_____

Aquest apunt en català / Esta entrada en español / Post en français