Continua la guerra sense treva a El Salvador contra les maras

Des de fa gairebé cinc mesos, el Govern de El Salvador, liderat per Nayib Bukele, practica grans operacions policials i militars que han comportat la detenció d’uns 50.000 suposats membres de maras.

Aquesta és una xifra extraordinària per a un país que no arriba als 6,5 milions d’habitants, però que no sembla tan elevada si es compara amb la seva taxa de violència –uns cent assassinats mensuals– i de delinqüents associats a les maras. Es calcula que hi ha més de 100.000 membres actius de les maras, dels quals la majoria pertanyen a la Mara Salvatrucha i en menor percentatge, a Barrio 18. Aquests serien els dos grans grups criminals nascuts els anys vuitanta a l’abric de la guerra civil i de l’èxode de milers de refugiats als Estats Units.

Aquestes operacions han comportat les reaccions de la Procuradoria per a la Defensa dels Drets Humans i d’organitzacions civils. Consideren que el vel de foscor que cobreix aquesta creuada antiviolència amaga detencions arbitràries, abusos de poder i la clara sospita que una part dels empresonats no ha comès els delictes dels quals se’ls acusa.

A començaments de setembre hi havia més de 3.000 denúncies per tortures i detencions indiscriminades, així com 56 presos morts sobre els quals el Govern ha guardat un hermetisme total. Fins i tot Amnistia Internacional considera que s’han produït greus violacions dels drets humans i que hi podria haver responsabilitat penal internacional.

Però sembla que res d’això no preocupa el Govern de Nayib Bukele. L’Assemblea Legislativa va aprovar al març l’aplicació de l’estat d’excepció i la suspensió de garanties constitucionals durant un mes, però ja fa uns quants mesos que és en vigor.

El Govern assumeix que al voltant de l’1% de les detencions podrien ser equivocades. I no tot el món porta tatuatges de les maras a la pell. Malgrat tot, el Moviment de Treballadors de la Policia Nacional denuncia també l’existència de quotes imposades per alguns comandaments de les forces de seguretat per poder aconseguir dies de festa o evitar esbroncades. Per exemple, si en una comissaria s’exigeix detenir sis membres de maras i només n’han pogut capturar quatre, els afegeixen dos detinguts per un altre delicte, independentment que sigui per una agressió o un furt.

L’estat d’excepció es va imposar a finals del mes de març, després d’un cap de setmana farcit d’assassinats: 87 en total. Segons la policia, les víctimes van ser escollides a l’atzar per pistolers o es van interposar entre els seus revòlvers i rifles semiautomàtics.

Bukele va decidir tallar d’arrel aquesta situació. L’estat d’excepció permet a la policia prolongar les detencions més enllà de les 72 hores, inclòs situar els detinguts en un limbe sense data de caducitat, controlar comunicacions privades i suspendre el dret a l’assistència lletrada per part de l’Estat. A més, El Salvador ha endurit el codi penal amb l’aprovació del Parlament: un membre d’una mara major d’edat pot enfrontar-se a 45 anys de presó.

Fins al mes de març, el país travessava un greu problema de massificació, amb 36.000 presos en reclusió. Ara aquesta xifra s’ha duplicat. La congestió a les presons és asfixiant i la logística no s’aguanta.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

Continua el descens de les detencions de menors d’edat als Estats Units per delictes violents

La xifra de joves –de 0 a 17 anys– detinguts per la policia dels Estats Units per cometre delictes violents –assassinats, homicidis, robatoris amb violència, etc.– continua el seu descens d’ençà de l’any 2000. Durant l’any 2020, la xifra de detencions per delictes violents comesos per joves va arribar a un nou mínim, un 78% per sota del pic de 1994, i la meitat del nombre deu anys abans.

Els homes van representar el 80% de totes les detencions de joves per delictes violents l’any 2020, però la seva proporció de detencions per assassinats (92%) i robatoris (88%) va ser molt més elevada.

La franja de joves d’entre 16 i 17 anys representa més de la meitat (55%) de tots els joves detinguts, però en l’il·lícit d’assassinat van representar el 76% de totes les detencions.

Els joves blancs van representar gairebé la meitat (49%) de totes les detencions juvenils i el 57% de les detencions de joves per agressions greus.

Durant l’any 2020, s’estima que hi va haver 424.300 detencions de menors de 18 anys, un 38% menys que la xifra corresponent a l’any 2019 i la meitat del nombre de detencions 5 anys abans.

En general, les detencions de menors de 18 anys van representar el 7% de totes les detencions per delictes violents, una disminució de 7 punts percentuals respecte de l’any 2019, que va ser del 14%.

Durant l’any 2020, els joves entre els 18 i els 24 anys van representar el 19% de totes les detencions i el 21% de les detencions per delictes violents.

Encara que les detencions de joves per robatori i agressions han anat en declivi, les detencions per assassinat han augmentat des que s’havia assolit el punt més baix l’any 2012. Això sí, la xifra de detencions per delictes violents amb joves va disminuir un 56% entre els anys 2010 i 2020. La menor disminució va ser en el capítol dels robatoris, que marca un descens del 24%, mentre que entre els adults la disminució va ser del 5%. I les detencions de joves per agressions greus van caure un 29%, mentre que les detencions d’adults van augmentar al voltant d’un 1%.

Malgrat tot, és important tenir en compte que l’any 2020 va ser l’inici de la pandèmia de la COVID-19 i, a més, cal subratllar que un sol delicte pot comportar la detenció de més d’una persona. Això últim pot haver afectat les polítiques, els procediments i la situació de recollida de dades, on moltes detencions que resulten d’un sol delicte són relativament habituals.

A més, les ordres de quedar-se a casa i el tancament d’escoles probablement van evitar increments de comportaments que infringeixen les lleis juvenils. Per aquests motius, s’haurien de relativitzar les xifres de detencions i no cridar l’atenció de les forces de l’ordre respecte de l’any 2020.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

Afectat pel programari de segrest? No More Ransom ofereix 136 eines gratuïtes per rescatar els vostres fitxers

Quan la iniciativa de No More Ransom compleix sis anys, més de 10 milions de persones ja s’han descarregat les eines de desxifrat.

Els atacs de programari de segrest han anat creixent en nombre i gravetat durant els darrers anys, amb els titulars centrats en les demandes de rescat, que han augmentat a quantitats que abans eren impensables. Tot i que les dades són alarmants, això no vol dir que estiguis indefens davant les extorsions d’alta tecnologia que orquestren aquests atacs. La iniciativa No More Ransom ofereix més de 136 eines de desxifrat gratuïtes per rescatar els fitxers dels ostatges.

Celebrant el sisè aniversari, No More Ransom proporciona claus per desbloquejar fitxers xifrats, així com informació sobre com evitar infectar-se en primer lloc.

Llançat per Europol, la Policia Nacional Holandesa (Politie) i empreses de seguretat informàtica, el portal No More Ransom oferia inicialment quatre eines per desbloquejar diferents tipus de ransomware i només estava disponible en anglès.

Sis anys més tard, No More Ransom ofereix 136 eines gratuïtes per a 165 variants de programari de segrest, incloses Gandcrab, REvil/Sodinokibi, Maze/Egregor/Sekhmet i més. Més de 188 socis del sector públic i privat s’han unit al programa, proporcionant regularment noves eines de desxifrat per a les últimes varietats de programari maliciós.

Fins ara, l’esquema ha ajudat més d’1,5 milions de persones a desxifrar amb èxit els seus dispositius sense haver de pagar als delinqüents. El portal està disponible en 37 idiomes per ajudar millor les víctimes de ransomware arreu del món.

La millor cura contra el programari de segrest continua sent la prevenció diligent. Es recomana que:

• Facis còpies de seguretat regularment de les dades emmagatzemades als teus dispositius electrònics.

• Vigilis els teus clics: saps on et portarà un enllaç?

No obris fitxers adjunts en correus electrònics de remitents desconeguts, encara que semblin importants i creïbles.

• Assegura’t que el teu programari de seguretat i el sistema operatiu estiguin actualitzats.

• Utilitza l’autenticació de dos factors (2FA) per protegir els teus comptes d’usuari.

• Limita la possibilitat d’exportar grans quantitats de dades corporatives a portals d’intercanvi de fitxers externs.

• Si et converteixes en víctima, no paguis! Informa del crim i comprova No More Ransom per obtenir eines de desxifrat.

Trobaràs més informació i consells de prevenció a http://www.nomoreransom.org.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

Extremistes i ús de les xarxes socials als Estats Units

Aïllar i comparar els hàbits de les xarxes socials de dos tipus diferents d’extremistes pot preparar millor les agències del sistema judicial per prevenir la violència extremista als Estats Units i respondre-hi.

La investigació, patrocinada per l’Institut Nacional de Justícia (NIJ), ha descobert que les mostres d’estudi d’individus als Estats Units que s’han implicat en delictes d’odi violents i no violents i altres formes de crim extremista van ser influenciades per les xarxes socials.

Una de les conclusions clau d’aquest estudi és que els extremistes poden reflectir la població general en el seu ús de diverses plataformes de xarxes socials, especialment pel que fa a la dependència de Facebook. Tot i que la mida de la mostra era relativament petita i menys del 20% d’aquesta mostra va dir que utilitzava aquesta xarxa social, es va trobar que l’ús de Facebook era significativament superior al de qualsevol altra plataforma de les xarxes socials.

El Consorci Nacional per a l’Estudi del Terrorisme i les Respostes al Terrorisme (START) va realitzar l’estudi de l’ús de les xarxes socials com a part d’una investigació més àmplia que va aprofitar dues importants bases de dades nacionals d’esdeveniments i individus extremistes:

ECDB. Base de dades sobre delictes extremistes: ECDB és una base de dades que fa un seguiment dels atacs violents, els homicidis i els delictes financers comesos per extremistes als Estats Units. Els atacs rastrejats a l’ECDB inclouen bombardejos, tiroteigs o altres agressions violentes que hagin provocat almenys una mort. La base de dades, principalment però no exclusivament, fa un seguiment dels extremistes d’esquerres, de dretes i gihadistes.

PIRUS. Perfils de la radicalització individual als Estats Units: PIRUS és una base de dades d’individus als Estats Units que s’han radicalitzat fins al punt de cometre una activitat criminal violenta o no violenta per motivació ideològica, o l’associació per motivació ideològica amb una organització extremista estrangera o nacional. La base de dades PIRUS inclou individus que normalment es consideren autors de delictes d’odi, és a dir, actes violents o amenaces espontànies contra una altra persona sobre la base de la identitat de gènere, la raça, l’ètnia, la filiació religiosa o la preferència sexual. A la base de dades PIRUS, les dades són anònimes.

La investigació va examinar 2.100 casos a l’ECDB i 1.500 casos a PIRUS. D’aquests, 454 individus de la base de dades PIRUS es van emparellar amb individus identificats a l’ECDB.

En un segment d’estudi centrat en l’ús de les xarxes socials pels extremistes, els investigadors van cercar en diverses plataformes de xarxes socials dades que reflectissin l’ús d’una plataforma específica per part d’individus trobats a PIRUS o ECDB i associats amb un acte de violència.

L’estudi es va concentrar en els casos ocorreguts després de l’any 2007. Aquest període ha viscut un augment significatiu de l’ús de Facebook, Twitter i altres plataformes de xarxes socials, segons assenyala l’informe dels investigadors.

Els resultats del segment d’investigació de xarxes socials suggereixen que els patrons d’ús de diferents plataformes varien segons els grups ideològics i poden reflectir l’ús d’aquestes plataformes a la població en general. Les diferències també poden reflectir interessos divergents dels individus respecte dels grups. L’informe de recerca va assenyalar la necessitat de més investigacions que examinin l’ús i la quantitat de missatges de les xarxes socials que expressen creences ideològiques dins i entre les agendes ideològiques radicals.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

La guerra contra les maras deixa 20.000 detinguts en un mes a El Salvador

El president d’El Salvador, Nayib Bukele, va imposar l’estat d’excepció el mes de març d’enguany per combatre la violència de les maras i el va ampliar 30 dies més a l’abril. La policia i l’exèrcit han detingut 20.421 presumptes membres de maras en només 33 dies d’estat d’excepció i els tribunals han decretat presó preventiva contra 9.672 imputats. El règim d’excepció permet retenir els detinguts fins a 15 dies sense justificació, a diferència de les 72 hores de límit en circumstàncies normals.

El president salvadorenc, segons informa el rotatiu La Razon América, intenta posar fi a l’onada d’assassinats dels darrers mesos i al control que aquestes poderoses bandes criminals, com la Mara Salvatrucha o Barrio 18, exerceixen en diverses zones d’aquest petit país centreamericà de 6,4 milions d’habitants. Les 87 persones assassinades durant el darrer cap de setmana de març va ser la gota que va fer vessar el got de la paciència de Bukele.

La policia i l’exèrcit salvadorencs han passat gairebé dos mesos fent detencions arbitràries a “terroristes” sense ordre judicial i basades en sospites com tenir antecedents penals o tatuatges de bandes com la Mara Salvatrucha, Barrio 18 o de marero. L’escalada d’homicidis dels darrers mesos ha evidenciat una creixent inseguretat al país.

Després de les jornades més violentes a El Salvador des de la fi de la guerra civil fa 30 anys (1979-1992), el Congrés salvadorenc va donar llum verda a la suspensió del dret de defensa, la llibertat d’associació i la inviolabilitat de la correspondència sense ordre judicial. Els mitjans salvadorencs i els experts en seguretat expliquen el dràstic augment de la violència al país per la ruptura d’un pacte secret entre el govern de Bukele i les maras salvadorenques. Malgrat tot, Bukele sempre ha negat aquest acord.

El president salvadorenc és el mandatari amb més suport popular de la regió, amb el 76% d’aprovació segons M&R Consultores, i ha justificat l’aplicació de l’estat d’excepció perquè es calcula que hi ha uns 70.000 membres de maras que delinqueixen i lluiten pel control de les operacions d’extorsió i narcotràfic.

L’Alt Comissionat de l’ONU pels Drets Humans i Amnistia Internacional per les Amèriques han mostrat molta preocupació per les detencions massives, especialment a les zones més controlades per les maras. Així mateix, han denunciat el tracte cruel, inhumà i degradant als sospitosos apilats en les precàries presons salvadorenques.

Per la seva part, Nayib Bukele ha refusat les crítiques d’aquestes organitzacions internacionals per les presumptes violacions de drets humans. Fins i tot ha arribat a declarar que, si tant defensen els membres de les maras, que se’ls enduguin als seus països. El mandatari tracta de justificar la prohibició de grafits o qualsevol expressió visual que explícitament o implícita transmetin missatges sobre les maras que controlen diverses zones del país. El sindicat de policia ha denunciat que els caps policials exigeixen quotes diàries de detinguts als seus agents en la guerra contra les maras.

Amnistia Internacional ha refusat un cop més les mesures imposades pel govern salvadorenc que prohibeixen als mitjans de comunicació la reproducció i transmissió a la població de missatges o comunicats de les maras que puguin generar pànic en la població. Aquest fet podria comportar l’empresonament de periodistes només per informar d’activitats relacionades amb aquestes bandes. Igualment, Amnistia denuncia que els presos puguin estar reclosos sense alimentació ni aire suficients i el fet que nens entre 12 i 16 anys puguin ser condemnats a fins a 10 anys de presó sense dret a defensa.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

Jornada d’acció d’Europol contra el tràfic d’immigrants

Un grup de treball operatiu (OTF), liderat per la Policia Federal Alemanya i coordinat per Europol, va apuntar contra alguns dels traficants d’immigrants més perillosos de tota la Unió Europea. L’OTF Pathfinder va implicar autoritats policials d’Àustria, Alemanya, Hongria, Romania, Sèrbia i els Països Baixos, i va donar lloc a l’obertura de 39 noves investigacions. La Jornada d’Acció  va provocar la detenció de dos objectius d’alt valor, 12 escorcolls domiciliaris i la confiscació de més de 80.000 euros a Alemanya i França.

Les investigacions del grup de treball de l’operació han portat fins ara a:

• 8 objectius d’alt valor arrestats i 3 sotmesos a una ordre de detenció europea (2 a Àustria, 7 a Alemanya, 1 a Hongria i 1 a Romania)

127 detencions de facilitadors (63 a Àustria, 19 a Alemanya, 15 a Hongria, 25 a Romania, 4 als Països Baixos i 1 a Sèrbia)

• 916 incidents de contraban detectats (600 a Àustria, 262 a Alemanya, 26 a Hongria, 22 a Romania i 6 als Països Baixos)

151 escorcolls de domicilis (37 a Àustria, 70 a Alemanya, 17 a Hongria, 25 a Romania i 2 als Països Baixos)

• Embargaments de diferents béns per un valor total d’aproximadament  900.000 euros

L’OTF Pathfinder, creat a Europol l’agost de 2021 i iniciat per Alemanya, va apuntar contra alguns dels traficants d’immigrants més perillosos actius a tota la UE. Aquests objectius d’alt valor d’Europol, principalment nacionals sirians, tenien connexions globals als països d’origen, de trànsit i de destinació. Europol va comprovar les seves bases de dades i va descobrir que aquests sospitosos ja estan vinculats a més de 150 investigacions.

Des del llançament de l’OTF Pathfinder, les autoritats nacionals d’aplicació de la llei han iniciat 39 noves investigacions relacionades amb aquestes 14 persones. Una d’aquestes investigacions connectades va conduir a la detenció d’un dels objectius d’alt valor per part del Cos Financer Italià, amb el suport de la policia albanesa i de la policia hel·lènica. Una altra va provocar la detenció de 18 sospitosos a Romania. Els sospitosos cobraven entre 4.000 i 10.000 euros, malgrat el tràfic i l’allotjament d’immigrants en condicions extremadament pobres i, sovint, que posaven en perill la seva vida.

Les investigacions van revelar que els detinguts van facilitar el tràfic d’almenys 10.000 immigrants, que són principalment d’origen afganès, pakistanès i sirià, cap a la UE. Europol va facilitar l’intercanvi d’informació i va elaborar un gran nombre de productes d’anàlisi d’intel·ligència, que donen suport a les autoritats nacionals per connectar aquestes activitats delictives transfrontereres a gran escala, identificar els autors i detectar activitats de contraban en curs.

Les investigacions van descobrir que aquests sospitosos gestionaven un negoci de contraban a gran escala, fent ús de la mateixa logística, allotjament i condicions de viatge. Van utilitzar molls de càrrega de camions, furgonetes tancades i cotxes personals per traslladar immigrants de Turquia a través de la regió dels Balcans occidentals, Romania i Hongria cap a Àustria, Alemanya i els Països Baixos. Els pagaments es van fer principalment a través de l’anomenat sistema financer hawala.

Els sospitosos van utilitzar les plataformes de xarxes socials per anunciar el seu negoci il·legal i per convèncer els familiars dels immigrants que el tràfic era segur. Normalment, els facilitadors han de generar confiança entre les comunitats d’immigrants per reclutar el màxim nombre de persones possible.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

Important operació transfronterera contra els amos de la cocaïna a Europa

Les accions conjuntes de la Policia Federal Belga d’Anvers (Federale Politie Antwerpen), la Policia Nacional holandesa (Politie), la Policia Regional alemanya (Landeskriminalamt Niedersachsen) i la Policia Federal (Bundeskriminalamt / BKA), coordinades per Europol, van conduir a la identificació i l’acusació dels principals objectius europeus d’alt valor que importen grans quantitats de cocaïna d’Amèrica del Sud a la Unió Europea. A l’operació també hi va participar la Secretaria Nacional Antidroga del Paraguai (SENAD – Secretaria Nacional Antidrogas).

Aquesta operació anava adreçada a la infraestructura europea i sud-americana de drogues i blanqueig de diners d’una xarxa de tràfic a gran escala, amb la qual s’havia obtingut un gran èxit el mes de febrer de l’any 2022 amb la intervenció de 34 tones de cocaïna a Bèlgica i Alemanya.

Europol va facilitar l’intercanvi d’informació i va treballar amb estudis i dades d’intel·ligència basats en anàlisis criminals, que li va permetre donar a conèixer una imatge detallada de les operacions de les xarxes a través dels països i continents.

La jornada d’acció del dia 20 d’abril de 2022 va donar lloc a:

• Més de 35 ubicacions escorcollades per la policia.

• 17 detencions (5 a Bèlgica, 11 a Alemanya i 3 als Països Baixos)

• Embargaments a Bèlgica, Alemanya i Països Baixos, inclosos equips electrònics, documents, quatre vehicles, rellotges de luxe i béns immobles, inclosos quatre apartaments, així com comptes bancaris i efectiu per un valor total de 5,5 milions d’euros

Aquestes activitats operatives són la culminació d’una investigació paral·lela de les autoritats policials belgues, holandeses i alemanyes sobre una xarxa criminal que trafica amb enviaments de diverses tones de cocaïna des dels països d’origen cap a Europa. L’operació es va iniciar el febrer del 2021 quan les autoritats policials dels ports d’Hamburg i Anvers van confiscar un total de 34 tones de cocaïna en 3 enviaments vinculats a aquesta xarxa criminal. Durant la investigació, les autoritats cooperants van descobrir que aquest grup criminal tenia la capacitat d’enviar múltiples enviaments de cocaïna de diverses tones cap a Europa en només uns mesos.

El centre de comandament i control dels traficants, i els objectius europeus que hi havia al darrere, tenien la seu a Dubai. A partir d’aquí, van gestionar el tràfic de cocaïna procedent de la seva pròpia infraestructura de producció a Bolívia. També es van identificar línies logístiques i de subministrament al Paraguai.

Els líders de la xarxa criminal van utilitzar la comunicació xifrada per organitzar els seus grans enviaments. La coordinació d’aquest tràfic de cocaïna de diverses tones va ser interceptada com a conseqüència de la retirada del 2021 de la plataforma de comunicacions xifrades SKY ECC. Això també va comportar el descobriment d’una gran xarxa d’empreses legítimes creades per permetre la importació de drogues d’Amèrica del Sud i el blanqueig dels ingressos relacionats. Com a exemple, per entrar a la UE, la cocaïna s’amagava en enviaments de plàtans, cafè i guix.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

Operació europea contra una xarxa que obligava persones sense llar a practicar la mendicitat forçada

Les autoritats d’Àustria, Alemanya, Hongria i Romania han desmantellat una xarxa criminal familiar especialment violenta que explotava persones sense llar.

Una investigació de l’Oficina Penal Regional d’Alta Àustria (Landeskriminalamt Oberösterreich), la Policia Federal Austríaca (Bundeskriminalamt), la Policia Estatal de Baviera alemanya (Polizei Bayern), la Policia Nacional Hongaresa (Magyar Rendorseg) i la Policia Romanesa (Poliția Română), amb el suport d’Europol i Eurojust, va portar els agents a desmantellar un grup de crim organitzat implicat en el tràfic de persones per a la mendicitat forçada. La xarxa criminal era especialment violenta i abusava d’individus extremadament vulnerables.

Gràcies a les investigacions, a començaments d’abril d’enguany es va fer una jornada d’acció policial, que va comportar:

  • 7 ubicacions escorcollades (1 a Àustria, 2 a Alemanya, 1 a Hongria i 3 a Romania)
  • 4 detencions practicades (1 a Alemanya, 1 a Hongria, 1 a Àustria i 1 a Romania)
  • Intervencions de telèfons i altres aparells electrònics, més de 90.000 € en metàl·lic i 9.400 RON en efectiu, així com 1 kg d’or
  • Dues víctimes, que van morir durant l’explotació de la xarxa criminal.

Des de l’any 2017, les autoritats nacionals dels quatre països en qüestió han investigat aquest grup de crim organitzat basat en els lligams familiars. Això ha inclòs la investigació de membres de grups d’origen romanès i hongarès que traficaven amb persones i les explotaven, amb víctimes a Àustria i Alemanya. Les víctimes d’origen hongarès i romanès eren especialment vulnerables com a conseqüència de l’addicció a l’alcohol i el sensellarisme.

Aquestes persones es van veure obligades a pidolar en llocs específics en diverses ciutats, com ara les ciutats alemanyes d’Ingolstadt, Nuremberg i Berlín i les ciutats austríaques de Feldkirch, Linz, Bad Hall i Stayer. Eren totalment dependents de la xarxa criminal i els seus documents els van ser retirats en arribar a països estrangers en què no parlaven la llengua. La xarxa criminal els va proporcionar un entrepà o només l’alcohol suficient per sobreviure al dia, alhora que guanyava més de 200.000 euros de les activitats de les víctimes. Aquestes persones van ser sotmeses a tractes i entorns de vida inhumans i van patir comportaments violents a mans dels sospitosos.

Dues de les víctimes van morir a causa de problemes relacionats amb la salut mentre eren explotades en condicions extremadament degradants. La banda criminal també va obligar una persona igualment vulnerable a treballar a casa seva i la van tractar com a esclava domèstica.

Europol va facilitar l’intercanvi d’informació i va oferir suport analític en aquesta investigació. El dia de l’acció, Europol va desplegar un lloc de comandament virtual per permetre l’intercanvi d’informació en temps real entre els investigadors, Europol i Eurojust.

Eurojust havia creat un equip d’investigació conjunt entre Alemanya, Hongria, Romania i Europol el 2021.

L’any 2017, el Consell de la Unió Europea va decidir continuar el cicle polític de la UE per al període 2018-2021. Té com a objectiu fer front a les amenaces més importants que suposa la delinqüència internacional organitzada i greu per a la UE. Això s’aconsegueix millorant i reforçant la cooperació entre els serveis rellevants dels estats membres de la UE, les institucions i les agències, així com els països i les organitzacions no membres de la UE, inclòs el sector privat si s’escau. Actualment, hi ha deu prioritats EMPACT. A partir del 2022, el mecanisme esdevé permanent amb el nom d’EMPACT 2022+.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

Àmplia operació transfronterera contra traficants de persones a França i Romania

La Policia Nacional francesa (Police Nationale), la Policia Romanesa (Poliția Română) i la Policia espanyola (Policía Nacional), amb el suport d’Europol i Eurojust, van desmantellar una xarxa criminal implicada en el tràfic de persones amb finalitats d’explotació sexual. Als efectes d’aquesta investigació, Europol va establir un grup de treball operatiu que va conduir a la identificació del líder de la banda criminal.

La jornada d’acció policial del 22 de març d’enguany va donar lloc a:

• 16 escorcolls domiciliaris (10 a França i 6 a Romania).

• 7 detencions (2 a França i 5 a Romania, inclòs un objectiu d’alt valor identificat per les autoritats policials implicades).

32 víctimes identificades, la majoria de nacionalitat romanesa (13 a França i 19 a Romania).

• Les intervencions van incloure equips digitals i telèfons mòbils, cànnabis d’un laboratori interior, vehicles de luxe i més de 23.000 euros en efectiu.

De les proves recollides durant la investigació se suggereix que la xarxa criminal estava activa des de l’any 2014. Els membres de la banda criminal manipulaven les seves víctimes per a la prostitució en benefici econòmic de la xarxa criminal.

El modus operandi era adreçar-se a víctimes vulnerables amb situacions financerament i emocionalment inestables amb el mètode anomenat de “l’home amant”. La xarxa criminal les captava amb relacions afectives falses, les seduïen amb regals cars i promeses d’una vida millor a l’estranger i les obligaven a continuar treballant mitjançant amenaces i actes de violència contra elles o els seus familiars. Amb aquesta tècnica, els delinqüents van embutxacar-se més de 400.000 euros, explotant víctimes vulnerables procedents de Romania.

Els investigadors ja han identificat 28 víctimes explotades per la banda a França. Les proves indiquen que la xarxa criminal va canalitzar prop d’1,3 milions d’euros en ingressos il·legals a Romania a través d’empreses de transferències de diners i van transferir més actius mitjançant missatgers amb diners en efectiu.

Aquests diners provenen de 250 localitats de 25 estats diferents. El 80% de les transferències de diners es van fer des de cibercafès de Barcelona i s’han adreçat als líders de l’organització a Romania. Posteriorment, van blanquejar els ingressos del delicte a Romania mitjançant inversions en béns immobles i béns de luxe. També van utilitzar part dels beneficis il·legals per finançar diferents activitats delictives.

L’any 2020, juntament amb França, Espanya i Romania, Europol va establir un grup de treball operatiu per atacar conjuntament aquesta xarxa criminal. La configuració específica d’aquest grup de treball va permetre als investigadors identificar fàcilment el modus operandi del grup criminal i utilitzar la informació recopilada per identificar els líders i els seus associats.

Europol va coordinar les activitats operatives, va facilitar l’intercanvi d’informació i va oferir suport analític. Europol va desplegar un expert a Romania per contrastar la informació operativa en temps real i donar suport als investigadors sobre el terreny.

Eurojust va crear un equip d’investigació conjunt (JIT) entre França i Romania. Cinc sospitosos van ser detinguts com a conseqüència de cinc ordres europees de detenció.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français


Les activitats dels contrabandistes de migrants van augmentar significativament l’any 2021

L’augment de la digitalització provocat per la pandèmia de la COVID-19 ha influït de forma significativa en el funcionament de tots els aspectes de la nostra societat. Des de l’inici de la pandèmia, els delinqüents s’han adaptat a les noves formes i restriccions i, com a resultat d’això, han explotat els més vulnerables. Els traficants de migrants han continuat prosperant malgrat aquests canvis i han adaptat la seva manera de reclutar, transportar i explotar les víctimes. Es pot dir que són més digitals i altament adaptables.

L’any 2021 va augmentar el paper que tenen les tecnologies digitals en el tràfic de migrants. Els traficants han ampliat l’ús de plataformes de xarxes socials i aplicacions mòbils per oferir els seus serveis il·legals.

Més digitalitzats que mai, abusen de les plataformes de xarxes, aplicacions mòbils i eines de comunicació encriptades per oferir els seus serveis, organitzar la logística i assegurar els beneficis.

El nou informe del Centre Europeu de Tràfic de Migrants (EMSC) d’Europol fa una mirada a les operacions a les quals va donar suport el centre l’any 2021 i a la informació recopilada. Aquest informe ofereix una visió clara de l’evolució d’aquestes àrees delictives i preveu possibles novetats. Ofereix recomanacions per millorar la preparació en la lluita contra aquestes activitats criminals que amenacen directament la vida i la dignitat de les víctimes.

Aquests són els aspectes destacats de les activitats del Centre Europeu de Tràfic de Migrants el 2021:

• 6.139 nous casos de tràfic d’éssers humans amb el suport d’Europol.

• 55 dies d’acció sobre el terreny amb experts d’Europol.

• 1.246 informes operatius elaborats.

• 26 objectius d’alt valor identificats.

Entre les novetats destacades per Europol, cal esmentar:

• Un augment dels passos fronterers a la Unió Europea i dels moviments secundaris dins de la UE.

• Un millor ús de les tecnologies digitals tant per facilitar la immigració il·legal com per al tràfic d’éssers humans.

• L’augment del nombre d’arribades ha situat Xipre per davant de Grècia com a zona de desembarcament més destacada a la Mediterrània oriental.

• La pressió migratòria a la ruta de les fronteres orientals via Bielorússia ha influït en l’augment de la presència de xarxes criminals que faciliten el moviment secundari per aquesta ruta.

• Les activitats de contraban al pas per mar a Itàlia gairebé es van duplicar, mentre que la tarifa d’aquest viatge va augmentar de 6.000 a 12.000 euros.

• Augment de la policriminalitat de les xarxes de tràfic de migrants actives al llarg de les rutes de la Mediterrània occidental i l’Àfrica occidental.

• El procés de tràfic de persones, incloent-hi el reclutament i els acords logístics, s’està digitalitzant cada cop més.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français