Important operació transfronterera contra els amos de la cocaïna a Europa

Les accions conjuntes de la Policia Federal Belga d’Anvers (Federale Politie Antwerpen), la Policia Nacional holandesa (Politie), la Policia Regional alemanya (Landeskriminalamt Niedersachsen) i la Policia Federal (Bundeskriminalamt / BKA), coordinades per Europol, van conduir a la identificació i l’acusació dels principals objectius europeus d’alt valor que importen grans quantitats de cocaïna d’Amèrica del Sud a la Unió Europea. A l’operació també hi va participar la Secretaria Nacional Antidroga del Paraguai (SENAD – Secretaria Nacional Antidrogas).

Aquesta operació anava adreçada a la infraestructura europea i sud-americana de drogues i blanqueig de diners d’una xarxa de tràfic a gran escala, amb la qual s’havia obtingut un gran èxit el mes de febrer de l’any 2022 amb la intervenció de 34 tones de cocaïna a Bèlgica i Alemanya.

Europol va facilitar l’intercanvi d’informació i va treballar amb estudis i dades d’intel·ligència basats en anàlisis criminals, que li va permetre donar a conèixer una imatge detallada de les operacions de les xarxes a través dels països i continents.

La jornada d’acció del dia 20 d’abril de 2022 va donar lloc a:

• Més de 35 ubicacions escorcollades per la policia.

• 17 detencions (5 a Bèlgica, 11 a Alemanya i 3 als Països Baixos)

• Embargaments a Bèlgica, Alemanya i Països Baixos, inclosos equips electrònics, documents, quatre vehicles, rellotges de luxe i béns immobles, inclosos quatre apartaments, així com comptes bancaris i efectiu per un valor total de 5,5 milions d’euros

Aquestes activitats operatives són la culminació d’una investigació paral·lela de les autoritats policials belgues, holandeses i alemanyes sobre una xarxa criminal que trafica amb enviaments de diverses tones de cocaïna des dels països d’origen cap a Europa. L’operació es va iniciar el febrer del 2021 quan les autoritats policials dels ports d’Hamburg i Anvers van confiscar un total de 34 tones de cocaïna en 3 enviaments vinculats a aquesta xarxa criminal. Durant la investigació, les autoritats cooperants van descobrir que aquest grup criminal tenia la capacitat d’enviar múltiples enviaments de cocaïna de diverses tones cap a Europa en només uns mesos.

El centre de comandament i control dels traficants, i els objectius europeus que hi havia al darrere, tenien la seu a Dubai. A partir d’aquí, van gestionar el tràfic de cocaïna procedent de la seva pròpia infraestructura de producció a Bolívia. També es van identificar línies logístiques i de subministrament al Paraguai.

Els líders de la xarxa criminal van utilitzar la comunicació xifrada per organitzar els seus grans enviaments. La coordinació d’aquest tràfic de cocaïna de diverses tones va ser interceptada com a conseqüència de la retirada del 2021 de la plataforma de comunicacions xifrades SKY ECC. Això també va comportar el descobriment d’una gran xarxa d’empreses legítimes creades per permetre la importació de drogues d’Amèrica del Sud i el blanqueig dels ingressos relacionats. Com a exemple, per entrar a la UE, la cocaïna s’amagava en enviaments de plàtans, cafè i guix.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

Operació europea contra una xarxa que obligava persones sense llar a practicar la mendicitat forçada

Les autoritats d’Àustria, Alemanya, Hongria i Romania han desmantellat una xarxa criminal familiar especialment violenta que explotava persones sense llar.

Una investigació de l’Oficina Penal Regional d’Alta Àustria (Landeskriminalamt Oberösterreich), la Policia Federal Austríaca (Bundeskriminalamt), la Policia Estatal de Baviera alemanya (Polizei Bayern), la Policia Nacional Hongaresa (Magyar Rendorseg) i la Policia Romanesa (Poliția Română), amb el suport d’Europol i Eurojust, va portar els agents a desmantellar un grup de crim organitzat implicat en el tràfic de persones per a la mendicitat forçada. La xarxa criminal era especialment violenta i abusava d’individus extremadament vulnerables.

Gràcies a les investigacions, a començaments d’abril d’enguany es va fer una jornada d’acció policial, que va comportar:

  • 7 ubicacions escorcollades (1 a Àustria, 2 a Alemanya, 1 a Hongria i 3 a Romania)
  • 4 detencions practicades (1 a Alemanya, 1 a Hongria, 1 a Àustria i 1 a Romania)
  • Intervencions de telèfons i altres aparells electrònics, més de 90.000 € en metàl·lic i 9.400 RON en efectiu, així com 1 kg d’or
  • Dues víctimes, que van morir durant l’explotació de la xarxa criminal.

Des de l’any 2017, les autoritats nacionals dels quatre països en qüestió han investigat aquest grup de crim organitzat basat en els lligams familiars. Això ha inclòs la investigació de membres de grups d’origen romanès i hongarès que traficaven amb persones i les explotaven, amb víctimes a Àustria i Alemanya. Les víctimes d’origen hongarès i romanès eren especialment vulnerables com a conseqüència de l’addicció a l’alcohol i el sensellarisme.

Aquestes persones es van veure obligades a pidolar en llocs específics en diverses ciutats, com ara les ciutats alemanyes d’Ingolstadt, Nuremberg i Berlín i les ciutats austríaques de Feldkirch, Linz, Bad Hall i Stayer. Eren totalment dependents de la xarxa criminal i els seus documents els van ser retirats en arribar a països estrangers en què no parlaven la llengua. La xarxa criminal els va proporcionar un entrepà o només l’alcohol suficient per sobreviure al dia, alhora que guanyava més de 200.000 euros de les activitats de les víctimes. Aquestes persones van ser sotmeses a tractes i entorns de vida inhumans i van patir comportaments violents a mans dels sospitosos.

Dues de les víctimes van morir a causa de problemes relacionats amb la salut mentre eren explotades en condicions extremadament degradants. La banda criminal també va obligar una persona igualment vulnerable a treballar a casa seva i la van tractar com a esclava domèstica.

Europol va facilitar l’intercanvi d’informació i va oferir suport analític en aquesta investigació. El dia de l’acció, Europol va desplegar un lloc de comandament virtual per permetre l’intercanvi d’informació en temps real entre els investigadors, Europol i Eurojust.

Eurojust havia creat un equip d’investigació conjunt entre Alemanya, Hongria, Romania i Europol el 2021.

L’any 2017, el Consell de la Unió Europea va decidir continuar el cicle polític de la UE per al període 2018-2021. Té com a objectiu fer front a les amenaces més importants que suposa la delinqüència internacional organitzada i greu per a la UE. Això s’aconsegueix millorant i reforçant la cooperació entre els serveis rellevants dels estats membres de la UE, les institucions i les agències, així com els països i les organitzacions no membres de la UE, inclòs el sector privat si s’escau. Actualment, hi ha deu prioritats EMPACT. A partir del 2022, el mecanisme esdevé permanent amb el nom d’EMPACT 2022+.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

Àmplia operació transfronterera contra traficants de persones a França i Romania

La Policia Nacional francesa (Police Nationale), la Policia Romanesa (Poliția Română) i la Policia espanyola (Policía Nacional), amb el suport d’Europol i Eurojust, van desmantellar una xarxa criminal implicada en el tràfic de persones amb finalitats d’explotació sexual. Als efectes d’aquesta investigació, Europol va establir un grup de treball operatiu que va conduir a la identificació del líder de la banda criminal.

La jornada d’acció policial del 22 de març d’enguany va donar lloc a:

• 16 escorcolls domiciliaris (10 a França i 6 a Romania).

• 7 detencions (2 a França i 5 a Romania, inclòs un objectiu d’alt valor identificat per les autoritats policials implicades).

32 víctimes identificades, la majoria de nacionalitat romanesa (13 a França i 19 a Romania).

• Les intervencions van incloure equips digitals i telèfons mòbils, cànnabis d’un laboratori interior, vehicles de luxe i més de 23.000 euros en efectiu.

De les proves recollides durant la investigació se suggereix que la xarxa criminal estava activa des de l’any 2014. Els membres de la banda criminal manipulaven les seves víctimes per a la prostitució en benefici econòmic de la xarxa criminal.

El modus operandi era adreçar-se a víctimes vulnerables amb situacions financerament i emocionalment inestables amb el mètode anomenat de “l’home amant”. La xarxa criminal les captava amb relacions afectives falses, les seduïen amb regals cars i promeses d’una vida millor a l’estranger i les obligaven a continuar treballant mitjançant amenaces i actes de violència contra elles o els seus familiars. Amb aquesta tècnica, els delinqüents van embutxacar-se més de 400.000 euros, explotant víctimes vulnerables procedents de Romania.

Els investigadors ja han identificat 28 víctimes explotades per la banda a França. Les proves indiquen que la xarxa criminal va canalitzar prop d’1,3 milions d’euros en ingressos il·legals a Romania a través d’empreses de transferències de diners i van transferir més actius mitjançant missatgers amb diners en efectiu.

Aquests diners provenen de 250 localitats de 25 estats diferents. El 80% de les transferències de diners es van fer des de cibercafès de Barcelona i s’han adreçat als líders de l’organització a Romania. Posteriorment, van blanquejar els ingressos del delicte a Romania mitjançant inversions en béns immobles i béns de luxe. També van utilitzar part dels beneficis il·legals per finançar diferents activitats delictives.

L’any 2020, juntament amb França, Espanya i Romania, Europol va establir un grup de treball operatiu per atacar conjuntament aquesta xarxa criminal. La configuració específica d’aquest grup de treball va permetre als investigadors identificar fàcilment el modus operandi del grup criminal i utilitzar la informació recopilada per identificar els líders i els seus associats.

Europol va coordinar les activitats operatives, va facilitar l’intercanvi d’informació i va oferir suport analític. Europol va desplegar un expert a Romania per contrastar la informació operativa en temps real i donar suport als investigadors sobre el terreny.

Eurojust va crear un equip d’investigació conjunt (JIT) entre França i Romania. Cinc sospitosos van ser detinguts com a conseqüència de cinc ordres europees de detenció.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français


Les activitats dels contrabandistes de migrants van augmentar significativament l’any 2021

L’augment de la digitalització provocat per la pandèmia de la COVID-19 ha influït de forma significativa en el funcionament de tots els aspectes de la nostra societat. Des de l’inici de la pandèmia, els delinqüents s’han adaptat a les noves formes i restriccions i, com a resultat d’això, han explotat els més vulnerables. Els traficants de migrants han continuat prosperant malgrat aquests canvis i han adaptat la seva manera de reclutar, transportar i explotar les víctimes. Es pot dir que són més digitals i altament adaptables.

L’any 2021 va augmentar el paper que tenen les tecnologies digitals en el tràfic de migrants. Els traficants han ampliat l’ús de plataformes de xarxes socials i aplicacions mòbils per oferir els seus serveis il·legals.

Més digitalitzats que mai, abusen de les plataformes de xarxes, aplicacions mòbils i eines de comunicació encriptades per oferir els seus serveis, organitzar la logística i assegurar els beneficis.

El nou informe del Centre Europeu de Tràfic de Migrants (EMSC) d’Europol fa una mirada a les operacions a les quals va donar suport el centre l’any 2021 i a la informació recopilada. Aquest informe ofereix una visió clara de l’evolució d’aquestes àrees delictives i preveu possibles novetats. Ofereix recomanacions per millorar la preparació en la lluita contra aquestes activitats criminals que amenacen directament la vida i la dignitat de les víctimes.

Aquests són els aspectes destacats de les activitats del Centre Europeu de Tràfic de Migrants el 2021:

• 6.139 nous casos de tràfic d’éssers humans amb el suport d’Europol.

• 55 dies d’acció sobre el terreny amb experts d’Europol.

• 1.246 informes operatius elaborats.

• 26 objectius d’alt valor identificats.

Entre les novetats destacades per Europol, cal esmentar:

• Un augment dels passos fronterers a la Unió Europea i dels moviments secundaris dins de la UE.

• Un millor ús de les tecnologies digitals tant per facilitar la immigració il·legal com per al tràfic d’éssers humans.

• L’augment del nombre d’arribades ha situat Xipre per davant de Grècia com a zona de desembarcament més destacada a la Mediterrània oriental.

• La pressió migratòria a la ruta de les fronteres orientals via Bielorússia ha influït en l’augment de la presència de xarxes criminals que faciliten el moviment secundari per aquesta ruta.

• Les activitats de contraban al pas per mar a Itàlia gairebé es van duplicar, mentre que la tarifa d’aquest viatge va augmentar de 6.000 a 12.000 euros.

• Augment de la policriminalitat de les xarxes de tràfic de migrants actives al llarg de les rutes de la Mediterrània occidental i l’Àfrica occidental.

• El procés de tràfic de persones, incloent-hi el reclutament i els acords logístics, s’està digitalitzant cada cop més.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

100.000 noves modalitats de troians de banca mòbil detectades l’any 2021

Fins fa poc, el programari maliciós mòbil era relativament estrany. Actualment, el focus s’ha desplaçat des dels ordinadors cap als telèfons mòbils. I és que els investigadors han trobat gairebé 100.000 noves variants de troians de banca mòbil en només un any, segons informa Charlie Osborne des del web tecnològic zdnet.

A mesura que les nostres vides digitals han començat a centrar-se més en els telèfons mòbils que en els ordinadors d’escriptori, molts desenvolupadors de programari maliciós han centrat part dels seus objectius en la creació d’amenaces mòbils.

Entre els països més habituals de patir l’actuació dels troians de la banca mòbil hi hauria els residents del Japó, Espanya, Turquia, França, Austràlia, Alemanya, Noruega, Itàlia, Croàcia i Àustria.

Segons Kaspersky, l’empresa russa de seguretat informàtica, s’ha constatat que després d’un fort increment del nombre d’atacs detectats l’any 2020, els tipus de troians bancaris haurien començat una certa tendència a la baixa.

Els investigadors de ciberseguretat van afegir que és certa aquesta tendència a la baixa dels atacs mòbils en general, però això és paral·lel al fet que els atacs són cada cop més sofisticats tant pel que fa a la funcionalitat del programari maliciós com als vectors.

Moltes de les rutes d’infecció tradicionals continuen sent viables, inclòs el phishing o la descàrrega i execució de programari sospitós, però també és patent que els ciberdelinqüents s’infiltren en els aparadors d’aplicacions oficials per atraure els propietaris de telèfons mòbils a descarregar programari que aparenta ser de confiança.

Aquesta tècnica s’associa sovint amb la distribució de troians d’accés remot (RATs). Tot i que Google manté barreres de seguretat per evitar que les aplicacions malicioses s’allotgin entre les seves aplicacions, hi ha mètodes que eviten aquests controls.

L’any 2021, per exemple, Malwarebytes va trobar una aplicació a Google Play disfressada com un útil escàner de codis de barres amb més de 10 milions d’instal·lacions actives. Tot i que l’aplicació es va enviar com a programari legítim, es va emetre una actualització al programari després d’haver acumulat una gran base d’usuaris que va convertir l’aplicació en una forma de programari publicitari agressiu.

La mateixa tàctica es pot utilitzar per convertir aplicacions aparentment benignes en troians bancaris dissenyats per robar dades financeres i credencials del compte dels serveis en línia. Al món mòbil, el robatori es pot produir redirigint els usuaris a pàgines de phishing o realitzant atacs de superposició, en què una finestra cobreix la pantalla d’una aplicació bancària. Els troians també poden registrar tranquil·lament les seves víctimes als serveis telefònics prèmium.

Els troians bancaris responsables dels atacs més detectats durant l’any 2021 van ser Trojan-Banker.AndroidOS.Agent, Trojan-Banker.AndroidOS.Anubis i Trojan-Banker.AndroidOS.Svpeng.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

Una estafa d’inversió en línia provoca pèrdues de més de 10 milions d’euros

Les autoritats de Bulgària han acabat amb una gran estafa d’inversió en línia responsable de pèrdues al voltant dels 10 milions d’euros, en què els estafadors operaven a través de webs falsos i centres de trucades que s’adreçaven a víctimes d’Alemanya i Grècia.

Les autoritats judicials i policials de Bulgària, amb el suport d’Europol i Eurojust, han desmantellat una xarxa d’estafadors d’inversions en línia involucrats en el rentat de capitals.

El dia que es va portar a terme l’acció policial, agents de la Policia Nacional de Bulgària (ГД Национална Полиция) van arrestar un sospitós per frau a inversors, principalment alemanys i grecs. També es van escorcollar 24 immobles i locals, mentre que es van interrogar 66 testimonis a Sofia i Burgas. A més, es van intervenir diversos equips electrònics, informació financera i enregistraments.

Europol hi va intervenir amb dos experts sobre el terreny per facilitar l’intercanvi d’informació i proporcionar anàlisis operatives i experiència tècnica en temps real. Pel que fa a Eurojust, va coordinar el dia d’acció conjunta i va proporcionar suport judicial transfronterer. Les autoritats nacionals van desplegar més de cent oficials i fiscals durant la jornada.

L’estafa va quedar en evidència després que els inversionistes alemanys i grecs presentessin queixes i denúncies conforme havien perdut tots els dipòsits en què havien invertit. El grup de crim organitzat responsable havia creat webs i centres de trucades que semblaven legítims però que, en realitat, eren fraudulents.

L’activitat delictiva la van portar a terme dos centres de trucades. Mentre actuaven com a consultors financers, els operadors de trucades –que parlaven alemany, grec, anglès i espanyol– es van posar en contacte amb potencials inversors amb promeses de guanys suculents i segurs. Com a resultat, diversos centenars de persones van fer fortes inversions, però van acabar perdent tots els diners.

Les autoritats búlgares van iniciar les investigacions a finals de l’any 2019, mentre Eurojust creava en paral·lel un equip conjunt d’investigació entre Bulgària, Alemanya, Grècia, Sèrbia i Europol.

Després de cinc reunions de coordinació amb Europol i Eurojust, els membres de l’equip van poder identificar els dos centres de trucades fraudulents a Bulgària. La policia búlgara, amb el suport de les autoritats sèrbies, va desmantellar els dos centres el dia de l’acció policial.

Amb tot, l’any 2020 es va utilitzar un modus operandi similar en un altre cas i una jornada d’acció coordinada va comportar el desmantellament de dos centres de trucades més.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

La darrera tàctica dels ciberdelinqüents: cobrar a canvi de no atacar

Darrerament es parla sobradament del programari de segrest (ransomware) com a servei i d’aquest tipus d’atacs a través de les cadenes de subministrament. Ara apliquen una nova tàctica: “pagueu-nos per tal que no us ataquem”, tal com recull Howard Solomon al web itworldcanada.

S’estan donant casos d’atacants prou audaços per llançar atacs de pagar per mantenir-se allunyats, segons Sumit Bhatia, director d’innovació i política de Rogers Cybersecure Catalyst de la Universitat de Ryerson. Amb aquesta tàctica, demostren a una organització la seva capacitat per atacar però no ho fan. Això sí, adverteixen l’organització que els pagui abans de llançar un atac a gran escala. Generalment ho fan amb organitzacions que no tenen els recursos o l’experiència per modificar o ajustar els sistemes a temps per evitar un atac futur.

En paral·lel a aquesta nova forma d’actuació dels ciberdelinqüents, l’Agència de Seguretat d’Infraestructura i Ciberseguretat dels Estats Units (CISA) i els seus socis a Austràlia i el Regne Unit van emetre una alerta deguda a un augment dels incidents de ransomware sofisticats i d’alt impacte contra infraestructura crítica arreu del món.

En aquesta alerta de ransomware, les agències van notar que l’any passat havien vist atacs contra els principals sectors d’infraestructura crítica, inclosos defensa, aliments, govern, atenció mèdica, serveis financers, energia i educació superior.

Si el model de negoci criminal de ransomware continua generant retorns financers per als seus actors, els incidents relacionats amb aquests atacs seran més freqüents.

L’alerta descriu els comportaments i les tendències dels atacants, així com les mitigacions recomanades:

  • Apedaçar els sistemes operatius i les aplicacions corporatives.
  • Assegurar i monitorar els serveis d’accés remot utilitzats per empleats i socis.
  • Requerir autenticació multifactor per a tants serveis com sigui possible.
  • Exigir l’ús de contrasenyes segures, especialment comptes de servei, administrador i administrador de domini.
  • Utilitzar mòduls de seguretat de Linux en sistemes que executen aquest sistema operatiu.
  • Segmentar xarxes.
  • Utilitzar encriptació d’extrem a extrem en les comunicacions en línia.
  • Assegurar-se que totes les dades de la còpia de seguretat estan encriptades.
  • Altres que augmentin la seguretat del sistema.

Les petites empreses no han de pensar que no seran atacades. Els atacants poden perseguir les petites empreses que són sòcies de les empreses més grans a les quals ataquen, ja sigui perquè tenen dades valuoses dels clients o per propietat intel·lectual.

Aquestes petites empreses poden tenir una bona seguretat cibernètica si s’enfoquen en el que és bàsic: els atacants busquen vulnerabilitats fàcilment explotables, inclosos els sistemes mal configurats. Simplement fent allò fonamental, com tenir un programa sòlid o conèixer els actius que té, s’estarà més avançat que altres empreses que recorren a tecnologia avançada i ignoren els fonaments.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

Les 5 amenaces de ciberseguretat a les quals s’enfronta el món l’any 2022

Amb grans inversions en recerca i desenvolupament, Bitdefender Labs descobreix 400 amenaces cada minut i comprova 30.000 milions d’amenaces cada dia. Ara ha elaborat una llista de les 5 principals amenaces de ciberseguretat per a aquest any en curs:

1. El programari de segrest (ransomware) seguirà dominant l’àmbit de les amenaces i esdevindrà el ciberdelicte més lucratiu, tal com ho ha estat durant l’any 2021. Solament en el cas dels Estats Units, el Tresor nord-americà diu que ha suposat el pagament de 5,2 milions de dòlars només durant el darrer any.

S’espera un augment dels atacs de ransomware com a servei (Raas) centrats en l’exfiltració de dades amb finalitats d’extorsió, i també l’anomenat ransomware silenciós –que es manté inactiu durant períodes de temps abans de xifrar les dades.

2. Els atacs sostinguts pels governs tindran un gran impacte en la societat. Les tensions polítiques podrien tenir un gran efecte en l’àmbit de la ciberseguretat a mesura que els governs competeixen per la supremacia digital.

És probable que l’any 2022 sigui l’any dels ciberatacs contra les infraestructures crítiques, buscant no només interrompre els serveis públics, sinó també parts d’internet. Igualment es poden veure iniciatives de pirateria a tot el món, especialment contra els estats que brinden als ciberdelinqüents un port segur pels delictes digitals adreçats a institucions nord-americanes o europees.

3. Es podria produir un augment dels atacs a la cadena de subministrament i les vulnerabilitats de dia zero. A diferència d’altres amenaces, els atacs a la cadena de subministrament són més silenciosos, més difícils d’aturar i es propaguen a més velocitat.

4. Les filtracions de dades produiran un augment d’atacs comercials. A mesura que la informació personal robada en filtracions de dades es torni més accessible per als ciberdelinqüents, les campanyes de correu brossa seran molt més específiques.

Les estafes durant el 2022 probablement capitalitzaran els processos de reclutament en línia imposats per la pandèmia. Els ciberdelinqüents poden començar a fer-se passar per empreses per enganyar possibles candidats i així infectar dispositius a través de documents adjunts.

A més, els operadors de ciberdelictes probablement utilitzaran aquesta oportunitat de treball en remot per reclutar persones incautes que busquen feina per a activitats il·legals, com el contraban de diners.

5. Internet de les coses (IoT), infraestructura web i mercats negres: és probable que aquest any es doni un augment important dels atacs a les infraestructures al núvol, inclosos els allotjats per proveïdors de primer nivell.

També es preveu un augment de l’activitat dels mercats negres pel que fa al tràfic de substàncies il·legals.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

‘Maras’ de El Salvador envien un missatge de sang a Bukele

Tot i que les dades de l’any 2021 no són definitives, El Salvador registrarà un altre rècord en el descens dels homicidis. Tanmateix, fa poques setmanes el país es va veure immers en una onada d’homicidis que va durar tres dies, un sagnant recordatori que la pau recentment aconseguida avança sobre un sòl trencadís.

Van ser tres dies del mes de novembre en què El Salvador va comptabilitzar 46 homicidis. El segon dia van morir 22 persones, fet que el va convertir en el pitjor dia de l’any. El que sí que cal ressaltar és que els homicidis van parar tant ràpid com havien començat, ja que l’endemà no hi va haver cap assassinat en tot el país.

El president Nayib Bukele va atribuir la fi de la violència al desplegament nacional de destacaments de soldats i policies armats pels carrers del país.

Al cap de pocs dies, Douglas García Funes, subdirector d’intel·ligència de la Policia Nacional Civil, va anunciar la captura de diversos líders de maras perillosos, als quals va assenyalar com els responsables de l’onada de violència, a causa de guerres territorials.

Però, tal com va observar el rotatiu La Prensa Gráfica, algunes de les matances tenien el segell d’assassinats selectius, d’entre els quals un conductor d’autobús, un passatger d’un vehicle, etc.

Tot i l’onada de violència, el país va registrar només 15 homicidis més al novembre en comparació amb l’any 2020. Pel que fa a les dades provisionals del 2021, entre el gener i el novembre les autoritats van registrar 936 homicidis, un 15% menys en relació amb els 1.100 assassinats ocorreguts en el mateix període del 2020.

Alguns experts atribueixen aquesta onada de violència a El Salvador a un missatge directe al president Bukele, que ha apostat el seu mandat a la reducció dels homicidis.

L’evidència de les entrevistes entre funcionaris de l’administració Bukele i els líders a presó de les tres principals maras porta a pensar que aquests van accedir a reduir els alts índexs d’homicidis a canvi de millors condicions de reclusió i d’altres privilegis, com accés a telèfons mòbils, treballadores sexuals i millor qualitat del menjar.

Però aquests avantatges mai van ser extensius als membres de maras en llibertat. Els tres dies tenyits de sang buscarien consideració per a aquests membres.

Una facció de l’MS13 va deixar-se anar amb els assassinats i la resta va seguir l’exemple, ja que la majoria van succeir a la capital, San Salvador, o als seus voltants. Diferents faccions d’aquestes maras es van coordinar en sectors propers a la capital com una forma de pressionar els líders que són a la presó.

I és que fa diversos anys que les maras han après que els cadàvers els donen poder de negociació davant el govern. La darrera vegada que el govern va retirar la treva, l’any 2012, va augmentar molt la violència entre aquests grups i les forces de l’ordre. Tant, que El Salvador, amb més de 1.000 tirotejos anuals als seus carrers, va ser declarat el país sense guerra més perillós del món. Fa anys que les maras i l’Estat es comuniquen a través de morts.

Tot i això, els homicidis han caigut a xifres impensables en el passat. L’any 2020 El Salvador va registrar 1.322 homicidis, amb una caiguda de prop del 45% sobre els 2.398 morts de l’any 2019.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

Vint-i-nou detinguts a Albània, Grècia i Itàlia pel tràfic de més de 1.100 migrants en iots

La xarxa criminal, activa al llarg de la zona de la Mediterrània oriental, va obtenir diversos centenars de milions d’euros en beneficis il·legals.  

La investigació que va implicar la Policia Criminal albanesa (Policia e Shtetit), la Policia Hel·lènica (Ελληνική Αστυνομία) i el Cos Financer italià (Guardia di Finanza), i amb el suport d’Europol i Eurojust, va provocar el desmantellament d’un important grup de crim organitzat implicat en tràfic de migrants. L’operació es va dur a terme sota la direcció de les autoritats judicials albaneses, gregues i italianes.

La jornada d’acció del 19 de gener del 2022 va tenir com a resultat:

• 28 escorcolls de cases (15 a Albània, 2 a Grècia i 11 a Itàlia)

• 29 detencions (18 a Albània, 1 a Grècia i 10 a Itàlia)

Les autoritats creuen que els sospitosos, principalment d’origen iraquià i sirià, formen part d’una xarxa criminal d’uns 80 membres que suposadament és responsable d’almenys 30 operacions de contraban marítim. El grup criminal va portar a terme activitats de tràfic de migrants des de Turquia fins a la costa de Salento d’Itàlia passant per Albània i Grècia, i després cap a altres països de la UE.

La investigació va començar amb la detecció d’una operació de contraban en curs, que va permetre el rescat amb èxit dels migrants transportats i la detenció de vuit contrabandistes.

Les xarxes criminals utilitzaven principalment rutes marítimes per al trasllat de migrants des de Turquia, a través de la carretera de la Mediterrània oriental, a les seves destinacions finals de la UE. Els trasllats marítims es feien amb embarcacions d’esbarjo, principalment iots, adquirits o llogats per la xarxa criminal i patronades per mariners novells contractats expressament per la xarxa. Per rebre pagaments dels migrants, els sospitosos van utilitzar serveis informals de transferència de diners com el sistema hawala, amb uns beneficis il·legals estimats en diversos centenars de milions d’euros.

Europol va donar suport a aquesta investigació durant més de 18 mesos, facilitant l’intercanvi segur d’informació i l’organització de reunions operatives entre els investigadors, i també proporcionant als col·laboradors paquets periòdics d’anàlisi d’intel·ligència. Durant el dia de l’acció, Europol va desplegar dos experts a Albània, un a Itàlia i un a Grècia per ajudar a comprovar la informació operativa amb les bases de dades d’Europol i per donar suport tècnic a l’extracció de dades i l’anàlisi de proves digitals. A més, Europol va facilitar l’intercanvi d’investigadors per garantir un suport tàctic efectiu a l’operació durant la seva última fase i el dia de l’acció.

A posteriori, també es duen a terme més activitats operatives a escala internacional, destinades a descobrir la ubicació i les identitats de sospitosos addicionals implicats en la xarxa criminal.

Per facilitar la cooperació judicial, el gener del 2021 Eurojust va crear un Equip d’Investigació Conjunt (JIT) entre Albània, Grècia, Itàlia i Europol. Eurojust va establir un centre de coordinació durant la jornada d’acció i va oferir suport judicial transfronterer a través dels països italià i grec. Eurojust va facilitar i donar suport a l’intercanvi d’informació entre els socis del JIT i Europol, i va promoure cinc reunions de coordinació.

Autoritats policials participants:

– Policia Criminal Albanesa

– Policia hel·lènica – Divisió d’estrangeria d’Àtica

– Cos Financer italià (Guardia di Finanza)

– Grup d’Investigació del Crim Organitzat (GICO) de Lecce 

– Servei Central d’Investigació del Crim Organitzat (SCICO)

Autoritats judicials participants:

– Direcció de Districte Antimàfia de la Fiscalia de Lecce a Itàlia

– Fiscalia General del Tribunal d’Apel·lació d’Atenes

– Fiscalia Especial Anticorrupció i Crim Organitzat de Tirana (SPAK)

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français