El Salvador continua la incerta lluita contra les bandes

362.- baixaEn plena pandèmia de la COVID-19, les imatges de milers de membres de bandes amuntegats pel govern d’El Salvador han donat la volta al món.

El país continua la seva particular lluita contra els membres de les bandes, especialment la Mara Salvatrucha i la 18. Segons Osiris Luna, viceministre de Seguretat i director general del sistema penitenciari, van decidir barrejar i recloure en les mateixes cel·les els diferents grups d’estructures criminals, com un cop d’efecte de l’estat sobre les bandes.

Des de fa dues dècades, la presó és el lloc comú al qual el govern de torn ha recorregut per aparentar que s’està combatent amb contundència el fenomen de les bandes. Cal no oblidar que, segons estimacions oficials, es calcula que hi ha uns 60.000 membres actius de bandes, en un país que no arriba als 7 milions d’habitants.

És més, l’any 2018, informacions de centres penals consideraven que el 44% de la població penitenciària era membre d’alguna banda, és a dir, uns 17.400 del total de 39.300 persones privades de llibertat.

La diferència és que abans el sistema penitenciari va servir per implementar una segregació total per als membres de les bandes, assignant-los presons exclusives per a cada banda.

Aquesta iniciativa, considerada per les bandes com una victòria contra el sistema, va servir per mantenir durant anys les xifres de motins i assassinats a l’interior de les presons, però va consolidar el poder i l’organització interna d’aquestes estructures criminals.

El govern anterior va donar l’any 2016 els primers passos per canviar aquesta situació, però ha estat durant l’Administració Bukele quan aquestes transformacions s’han accelerat.

Les conseqüències que poden originar aquestes polítiques penitenciàries són impredictibles. Però també cal tenir clar que bandes com la Mara Salvatrucha o MS-13 estan formades per un conglomerat de programes i cliques amb autonomia operativa i, tot i que hi ha una comandància general, no sempre segueixen les mateixes ordres. De fet, entre integrants de la mateixa banda hi ha hagut sagnants disputes. A dia d’avui, parlar a El Salvador de la MS-13 com una sola entitat homogènia ja no es gaire precís.

L’altra gran banda seria l’anomenada Barrio 18, que a mitjans de la dècada passada també va patir conflictes interns i va partir el grup en dues meitats: els Sureños i els Revolucionarios.

D’altres bandes menors serien les anomenades La Mirada, Locos 13 o la Mao-Mao, que actualment tindrien uns 300 membres actius empresonats.

Un altre front a destacar és el dels anomenats retirats, aquells membres de bandes que han abandonat bàsicament la MS-13 o les 18, sobretot per problemes interns.

No serien considerats una banda però a hores d’ara sumen més de 3.000 membres a les presons. És més, des de l’any 2004 tenen assignat un centre penal exclusiu a la ciutat de Sonsonate.

https://www.eluniversal.com.mx/mundo/el-salvador-polemica-por-fotos-de-pandillas-hacinadas

https://elpais.com/elpais/2020/04/28/eps/1588078228_930360.html

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

Dones i crim organitzat a Amèrica Llatina

358.- baixaEl crim organitzat és un dels principals desafiaments que castiga l’Amèrica Llatina. Així ho expressa l’estudi “Mujeres y crimen organizado en América Latina. Más que víctimas o victimarias”, fet per l’Observatorio Colombiano de Crimen Organizado.

Entre els seus efectes, cal destacar que els alts nivells de violència que marquen la regió són especialment alarmants. Des dels anys 90, l’obertura de les economies juntament amb la debilitat institucional dels estats i altres factors socials tals com la pobresa i la desigualtat, van afavorir el creixement d’activitats transnacionals com ara el narcotràfic, el tràfic d’armes i el tràfic de migrants. D’aquesta manera, Amèrica Llatina es va convertir en la regió on les dinàmiques criminals han tingut un creixement més gran a escala mundial.

L’home sempre ha tingut el domini en les diferents economies il·legals i ha prevalgut la tendència de veure l’activitat criminal com una “cosa d’homes”. La participació de les dones en el crim organitzat ha estat a l’ombra de les anàlisis acadèmiques i del debat públic.

No obstant això, a causa de l’escassetat d’informació i de xifres, la recerca sobre aquest tema és limitada tot i que ha augmentat força la darrera dècada. La relativa invisibilitat de les dones en els debats sobre el crim organitzat també és producte de la percepció generalitzada d’aquestes com un apèndix dels seus companys masculins dintre de les estructures criminals, per exemple, com a amants o objectes sexuals. Els estereotips de les dones com a dependents i dèbils reforcen la noció que no poden prendre decisions independents en relació amb els negocis il·legals.

La participació de les dones en estructures de crim organitzat no és uniforme. Els diversos rols que les dones desenvolupen en les economies criminals permeten caracteritzar diferents tipus de participació que configuren un ventall, que va des de subordinades i víctimes fins a protagonistes, líders i victimàries en algunes de les economies criminals.

Malgrat l’escassetat d’evidències empíriques sistemàtiques entorn a la participació de les dones en el crim organitzat, aquesta recerca permet fer algunes recomanacions destinades a la prevenció i atenció a les poblacions afectades:

  • Enfortir els sistemes d’informació estadística relacionats amb el crim organitzat i la participació de les dones en diverses activitats criminals com a víctimes i victimàries.
  • Construir estratègies diferencials que mostrin el caràcter diferenciat de la participació de les dones en les economies del crim organitzat.
  • Comprendre els factors que han impulsat les dones a participar en la il·legalitat amb finalitat preventiva.
  • Fer mapes amb rols múltiples i diferenciats de les dones en el crim organitzat, incloent-hi altres economies il·legals com el contraban o l’extorsió.
  • Promoure l’empoderament de les dones per mitjà d’iniciatives col·lectives que cerquin oportunitats a persones vulnerables de ser reclutades pel crim organitzat.
  • Enfortir sinergies de treball entre governs locals, regionals i nacionals dels països d’Amèrica Llatina orientades a oferir assistència a les víctimes del crim organitzat.
  • Instar els òrgans policials i judicials llatinoamericans a aplicar un enfocament de gènere en les seves investigacions.
  • Enfortir els lligams entre les institucions de política social, econòmica i educativa amb l’objectiu de reorientar cap a la legalitat aquelles dones especialitzades en rols logístics dintre de les economies criminals.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

Aneu amb compte amb la targeta SIM del mòbil

357.- baixaCom s’ho fan els delinqüents que roben milers d’euros atacant números de telèfon? És una història amb un recorregut comú: les línies de senyal desapareixen del teu telèfon mòbil i truquen al número de telèfon però no sona. Intentes iniciar la sessió del teu compte bancari però la contrasenya falla. T’has convertit en una nova víctima del frau d’intercanvi de la targeta SIM i el teu número de telèfon ara està controlat per un delinqüent.

El frau d’intercanvi de targetes SIM es produeix quan un defraudador duplica l’operador de telefonia mòbil d’una víctima a una SIM en possessió del malfactor i d’aquesta manera comença a rebre trucades i missatges de text entrants, incloses les contrasenyes bancàries, que s’envien al número de telèfon de la víctima.

L’estafador pot fer transaccions mitjançant l’aplicació de tècniques com ara el programari maliciós i, quan el banc envia una contrasenya mitjançant SMS, el defraudador la rep i completa l’autorització de la transacció.

Diverses policies de la Unió Europea –Àustria, Espanya, Romania– han fet operacions amb aquest denominador comú, considerat per les autoritats una amenaça creixent. En el cas de l’Estat espanyol, amb coordinació amb Europol i el Centre Europeu contra la Ciberdelinqüència (EC3), es va detenir un grup de 12 individus de nacionalitat italiana, romanesa, colombiana i espanyola que van aconseguir sostreure fins a 137.000 € de comptes bancaris de diverses víctimes.

El modus operandi no és molt complex, però ha resultat ser eficaç. Els delinqüents van aconseguir obtenir les contrasenyes bancàries en línia de les víctimes dels diferents bancs amb l’ús de tècniques de pirateria informàtica com ara els troians bancaris o altres tipus de programari maliciós.

Si no vols ser la propera víctima, aquí tens alguns consells:

  • Mantén al dia el programari dels teus dispositius.
  • No cliquis als enllaços ni descarreguis fitxers adjunts de correus electrònics inesperats.
  • No responguis a correus electrònics sospitosos.
  • Limita la quantitat de dades personals que comparteixes en línia.
  • Prova d’utilitzar l’autenticació de dos factors per als teus serveis en línia, en comptes d’enviar un codi d’autenticació enviat per SMS.
  • Si pots, no associïs el teu número de telèfon a comptes en línia delicats.
  • Configura el teu PIN per restringir l’accés a la targeta SIM. No comparteixis aquest PIN amb ningú més.

I si el teu telèfon perd la recepció sobtadament, sense raó aparent:

  • Informa de la teva situació al proveïdor de serveis.
  • Si hi ha transaccions sospitoses al teu compte bancari, posa’t en contacte amb el banc.
  • Canvia immediatament totes les contrasenyes dels teus comptes en línia.
  • En cas que hagis de contactar amb la policia, guarda totes les proves.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

Com els delinqüents aprofiten la crisi de la pandèmia del COVID-19

352.- baixaFa unes setmanes, Europol va publicar un informe sobre les activitats delictives en les quals els delinqüents s’aprofitaven de la crisi de la pandèmia del COVID-19.

La crisi actual, sense precedents a la historia de la Unió Europea, ha comportat que els estats membres hagin adoptat mesures diverses de quarantena, incloent-hi restriccions als viatges o limitacions a la vida pública per frenar la propagació del brot. Així mateix, es donava suport als sistemes públics de salut, salvaguardant l’economia i assegurant l’ordre i la seguretat pública.

La UE ha identificat els factors que han provocat canvis en la delinqüència i el terrorisme, elements fonamentals que, arran de la pandèmia COVID-19, han tingut un impacte en la seguretat interna de la UE. Són els següents:

  • Alta demanda de determinats productes, material de protecció i productes farmacèutics.
  • Disminució de la mobilitat i el flux de persones de la UE i a la UE.
  • La limitació de la vida pública ha fet que algunes activitats criminals hagin estat menys visibles i s’hagin traslladat a la configuració de casa o en línia.
  • Els ciutadans romanen a casa, confiant en solucions digitals, duent a terme cada cop més teletreball.
  • Ansietat i por augmentades que poden generar vulnerabilitats.
  • Disminució del subministrament de determinats béns il·lícits a la UE.

La pandèmia global de COVID-19 no només és un problema de salut greu, sinó que també comporta un risc greu de ciberseguretat. Els criminals van aprofitar amb rapidesa la proliferació del virus, abusant de la demanda que la gent té d’informació i subministraments.

Els delinqüents han utilitzat la crisi del COVID-19 per dur a terme atacs d’enginyeria social, és a dir, correus electrònics amb phishing mitjançant campanyes de correu brossa i intents d’estafa més orientats, com ara el compromís de correu electrònic empresarial (BEC).

Hi ha una llarga llista de ciberatacs contra organitzacions i individus, incloses campanyes de phishing que distribueixen programari maliciós mitjançant enllaços maliciosos i fitxers adjunts per executar atacs de programari maliciós i programari de segrest (ransomware) que tinguin l’objectiu de treure profit de la preocupació per la salut global.

Segons fonts policials, també s’indica un augment de l’activitat en línia per part dels que cerquen material d’abús a menors. Sobretot en ser més vulnerables per l’aïllament, menys supervisió i major exposició en línia.

És d’esperar que durant els propers mesos augmenti el potencial de dany econòmic a ciutadans, empreses i organismes públics. Els delinqüents també han adaptat les estafes d’inversió per provocar especulació en inversions en accions relacionades amb el COVID-19, amb promeses de quantiosos beneficis.

I existeix una alta probabilitat que els delinqüents adaptin els esquemes de frau per explotar els beneficis de la situació postpandèmia. Un cop més, les probables víctimes seran les persones grans. Els estafadors cercaran acostar-se a les víctimes fent se passar per funcionaris o assistents socials o sanitaris que ofereixen proves per a la COVID-19 amb la pretensió d’entrar als habitatges per robar objectes de valor.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

 

El virus del cibercrim

351. green-hoodie-thumbnailEls ciberdelinqüents han estat els més hàbils per intentar d’explotar la pandèmia COVID-19 per les diverses estafes i atacs que duen a terme. Amb un nombre rècord de víctimes potencials que es queden a casa i que utilitzen serveis en línia a tota la Unió Europea (UE) durant la pandèmia, als ciberdelinqüents se’ls han multiplicat les formes que busquen d’explotar oportunitats i vulnerabilitats emergents.

Catching the virus cybercrime és el document elaborat per l’Europol l’abril del 2020 que sintetitza de la manera següent les principals amenaces provinents de la ciberdelinqüència:

  • L’impacte de la pandèmia COVID-19 a la ciberdelinqüència ha estat el més visible i cridaner en comparació amb altres activitats delictives.
  • Els criminals actius en cibercriminalitat han sabut adaptar-se ràpidament i aprofitar les ansietats i les pors de les seves víctimes.
  • S’estan llançant campanyes de pesca (phishing) i programari de segrest (ransomware) per explotar la crisi actual, i es preveu que continuï augmentant d’abast i escala.
  • L’activitat al voltant de la distribució en línia de material d’explotació sexual infantil va en augment, basada en diversos indicadors. La web fosca continua acollint diverses plataformes, com ara mercats i establiments de venedors, per distribuir béns i serveis il·lícits.
  • Després d’una fluctuació inicial de les vendes a través de la web fosca al començament de la crisi a Europa, la situació es va estabilitzar durant el març del 2020.
  • Els venedors intenten innovar oferint productes relacionats amb el COVID-19.
  • És probable que la dinàmica de la demanda i l’oferta d’alguns productes es vegi afectada.
  • L’escassetat de producte es produeix mitjançant distribuïdors a la superfície web.
  • Les organitzacions criminals pretenen explotar la crisi de salut pública per obtenir beneficis o avançar en interessos geopolítics.
  • La major desinformació al voltant de la COVID-19 continua proliferant arreu del món, amb conseqüències potencialment perjudicials per a la salut pública i una comunicació efectiva de crisi.

El programari de segrest ha estat l’amenaça més cibercriminal els darrers anys. És probable que la crisi actual canviï aquesta dinàmica. La pandèmia pot multiplicar l’impacte perjudicial d’un atac amb èxit contra certes institucions, cosa que reforça la necessitat d’una ciberresiliència efectiva.

Es preveu que el nombre d’intents de phishing que exploten la crisi continuarà augmentant. Tanmateix, també s’espera que un major nombre de ciberdelinqüents sense experiència puguin desplegar programari de segrest com un servei. No totes aquestes campanyes tindran com a resultat atacs reeixits per la manca d’experiència i habilitats tècniques dels delinqüents.

És probable que els delinqüents intentin aprofitar nens aïllats emocionalment vulnerables a través de la preparació i la coerció sexual i l’extorsió.

Els nens que permetin un major accés a internet sense supervisar seran cada cop més vulnerables a l’exposició a delinqüents mitjançant l’activitat en línia, com ara jocs en línia, grups de xat en aplicacions, intents de phishing a través de correu electrònic, contacte no sol·licitat a les xarxes socials i altres mitjans.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

 

Les víctimes de ciberdelinqüència van perdre 3.500 milions de dòlars el 2019 als EUA

337.- cybercrime

El Centre de Reclamacions d’Internet per a Delictes (IC3) de l’FBI ha publicat l’informe dels delictes a internet de l’any 2019 als Estats Units, que revela que la ciberdelinqüència va actuar per valor d’uns 3.500 milions de dòlars, com demostrarien les 467.361 denúncies rebudes durant l’últim any.

L’IC3 matisa que ha rebut 4.883.231 denúncies des de la seva creació el maig de l’any 2000, amb una mitjana de prop de 340.000 denúncies anuals i més de 1.200 denúncies al dia durant els últims cinc anys.

Calculen que es van produir pèrdues registrades per les víctimes de 10.500 milions de dòlars els darrers cinc anys, entre els anys 2015 i 2019.

L’informe conclou que les queixes més freqüents eren sobre el phishing i similars, així com sobre estafes de no pagament o no lliurament i extorsions.

Les denúncies més costoses econòmicament consistien en un compromís per correu electrònic comercial, un frau romàntic i la propagació del compte o una imitació del compte d’una persona o venedor conegut per la víctima per recopilar informació personal o financera.

L’IC3 també informa que l’equip de recuperació d’actius (RAT) establert el febrer del 2018 va poder ajudar algunes víctimes de cibercriminalitat a recuperar els fons perduts a causa de diversos tipus de delictes a internet.

El RAT, que es va constituir com a equip autònom el 2018, va completar el seu primer any de funcionament el 2019, ajudant a la recuperació de més de 300 milions de dòlars perduts a través de fraus en línia, per obtenir una taxa de rendibilitat del 79% de les pèrdues reportades.

Segons explica l’informe, aquestes estafes solen comportar un delicte o imitació d’una adreça electrònica legítima. Per exemple, un individu rep un missatge que sembla provenir d’un executiu de la seva empresa o d’una empresa amb la qual un individu té relació.

El correu electrònic sol·licita un pagament, una transferència bancària o una compra de targeta que sembli legítima, però que realment lliura diners directament a un delinqüent.

Durant el 2019, l’IC3 va observar un nombre més gran de desviació de fons de nòmines BEC (Business Email Compromise) en què els defraudadors envien correus electrònics a recursos humans o al departament de nòmines de la companyia, sol·licitant actualitzacions de dades de dipòsits directes mentre es presenten com a suposats empleats.

També durant el 2019, l’IC3 va rebre 13.633 denúncies per frau de suport tècnic de víctimes residents a 48 països, amb pèrdues registrades per sobre dels 54 milions de dòlars, cosa que suposa un augment del 40 per cent respecte del 2018.

Segons l’IC3, la gran majoria de víctimes que van enviar denúncies d’estafes de frau de suport tecnològic eren majors de 60 anys.

El 2019, l’IC3 també va rebre 2.047 denúncies relacionades amb incidents de programari de segrest (ransomware), amb pèrdues ajustades de més de 8,9 milions de dòlars.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

Continua el descens de les víctimes de terrorisme, però creixen l’extrema dreta i els talibans

335.- Alpini_ISAFL’Institute for Economics & Peace ha publicat l’índex global de terrorisme (amb dades fins l’any 2018). Es confirma el descens de víctimes mortals iniciat l’any 2014 (màxim històric) i acumula un 52% de reducció en el nombre de víctimes. Concretament el darrer any, el 2018, s’experimentà una reducció del 15,2% del nombre de víctimes mortals, amb un total de 15.952. Entre el 1970 i el 2017 s’havien comptabilitzat prop de 170.000 víctimes per atacs terroristes. En contraposició, el nombre de països que han tingut com a mínim una víctima mortal ha pujat lleugerament fins a 71 (dos més que l’any anterior).

La reducció global ve donada, sobretot, per les derrotes infligides a l’Estat Islàmic (ISIL), que ha passat de tenir 70.000 efectius a l’Iraq i Síria l’any 2014 a només 18.000 l’any 2018. Això ha comportat que els seus atacs s’han reduït un  63% i els morts consegüents un 69%. Els bombardejos de l’aviació dels Estats Units d’Amèrica a posicions d’Al-Shabaab (Somàlia) també hi han contribuït. En canvi, tot i els èxits en la lluita contra Boko-Haram (Nigèria), el país continua sent el tercer del món en nombre d’incidents terroristes, amb un total de 8.567 durant l’any 2018, i un increment de més de cent morts per aquest motiu en relació amb l’any anterior. L’activitat dels extremistes Fulanis en sembla haver estat la causa.

La regió que presenta el nombre més gran de morts és el Sud de l’Àsia, amb l’Afganistan alçant-se en primer lloc amb 9.603 atacs i 7.379 morts l’any 2018 (xifra que significa un increment del 59%). La majoria d’aquests morts s’atribueix a l’activitat creixent dels grups talibans, que compensen amb escreix el descens de les morts causades per ISIL. L’Iraq baixa al segon lloc, ja que el retrocés d’ISIL fa disminuir notablement el nombre de defuncions.

A Europa disminueix, per segon any consecutiu, el nombre de morts, que passa d’estar per sobre de 200 l’any 2017 a només 62 l’any 2018. El nombre d’incidents terroristes també es va reduir un 40%, amb un total de 245, la xifra més baixa des del 2014.

L’altra notícia rellevant d’aquest informe és la confirmació del creixement del terrorisme d’extrema dreta iniciat l’any 2014. Tot i que el nombre absolut d’atacs terroristes d’extrema dreta encara és baix en comparació amb els causats per altres tipus de grups terroristes, a l’Amèrica del Nord, l’Oest d’Europa i Oceania, els atacs terroristes d’extrema dreta s’han incrementat un 320% els darrers cinc anys. L’any 2018, les víctimes d’aquests atacs van pujar a 26 (11 l’any anterior). L’any 2019, fins el mes de setembre, ja s’havien produït 77 decessos. Per tant, la corba ascendent és notable i molt preocupant. Els autors més habituals (més del 60%) d’aquest tipus d’atac acostumen a ser persones individuals sense afiliació a cap grup específic.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

Augmenten un 19 per cent els delictes vinculats a Facebook al Regne Unit

333.- Facebook UKEl govern del Regne Unit té previst estendre la vigilància de la policia a les xarxes socials amb la creació d’un nou codi de conducta.

A instàncies de les forces de l’ordre, les empreses de mitjans hauran de protegir els nens impedint-los de veure qualsevol contingut que es consideri perjudicial per a la seva salut física o mental o per al seu benestar.

La manca d’actuació d’acord amb el codi avalat pel govern podria comportar multes o penalitzacions que podrien fer perdre ingressos de milions de lliures. El codi de conducta actual es va crear el 2017 i es va actualitzar l’abril del 2019.

La notícia sobre la propera publicació d’un codi de conducta més estricte arriba quan les estadístiques obtingudes per la policia britànica revelen un augment alarmant del nombre de delictes denunciats vinculats a Facebook.

Les dades obtingudes de vint cossos policials del Regne Unit arran d’una sol·licitud d’informació pública (FOI – Freedom Of Information) indiquen que, durant l’exercici 2019-2020, el nombre de delictes relacionats amb Facebook denunciats a la policia va ser de 32.451. Si es compara amb el període del 2017-2018, aquest total mostra un augment de la delinqüència del 19%.

Les xifres oficials de la policia donen un nombre total de delictes amb connexió a Facebook de 55.643. Les dades compartides arran de la FOI van revelar que la policia de Leicestershire va rebre el major nombre d’informes de delictes vinculats a Facebook. En total, la policia de les Midlands angleses va dir que havia registrat 10.405 incidents, dels quals 408 víctimes implicades es van classificar com a “vulnerables”.

El Lancashire Constabulary va informar del segon nombre més gran de crims relacionats amb el gegant de les xarxes socials. La policia del nord-oest d’Anglaterra va dir que havia registrat 8.829 delictes relacionats amb Facebook, dels quals 718 van ser assetjaments, 179 delictes sexuals, 1.007 van implicar missatges ofensius i 1.497 es van classificar com a comunicació maliciosa.

La policia de Gran Manchester va informar de 8.230 delictes vinculats a Facebook, algun dels quals va suposar fins i tot “participar en activitats sexuals amb un menor”.

La sol·licitud d’informació pública la va fer un think tank del Parlament i, amb les xifres que va obtenir sobre delictes que esmentaven Instagram o Facebook, va resultar que pedòfils, assetjadors, atracadors i traficants de drogues havien utilitzat aquesta xarxa social per cometre 15.143 delictes des del 2017. El nombre total de casos al Regne Unit associats a totes dues aplicacions des del 2017 és de 70.786.

https://www.oodaloop.com/

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

 

L’any 2019 ha estat el més violent a Mèxic des que hi ha registres

331.- MEXICimagesMèxic va registrar l’any 2019 més de 330.000 accions delictives segons recull un estudi estadístic governamental del Sistema Nacional de Seguridad Pública presentat a principis de gener de 2020. Entre aquests delictes, destaquen els 52.000 homicidis, inclosos 34.852 d’intencionats.

Mèxic, amb 127 milions d’habitants, va registrar 27 homicidis per cada 100.000 habitants l’any 2019.

Les dades d’homicidis constitueixen una xifra sense precedents des que hi ha registres. Les primeres estadístiques oficials daten de l’any 1997. D’aquesta manera, la xifra d’assassinats augmenta un 2,7% respecte de les dades de 2018. Els mesos de juny, juliol i agost, amb més de 3.000 assassinats mensuals, van ser el període més violent de l’any i quan es va prendre la polèmica decisió de desplegar la Guàrdia Nacional.

Amb tot, en la presentació de resultats es va voler deixar un espai per a l’esperança. I és que, en els darrers quatre mesos de l’any 2019, cap mes ha superat la xifra de les 3.000 víctimes d’homicidi. I més tenint en compte que de juny a setembre hi va haver 9.182 assassinats.

Aquest repunt de la violència també incideix en la xifra de feminicidis, amb 1.006 dones mortes l’any 2019. La xifra supera la de 2018, quan hi va haver 912 víctimes.

Per estats i nombre d’assassinats, Guanajuato, que és l’escenari d’enfrontaments entre càrtels, encapçala la llista negra amb 3.540 assassinats. Per darrere estan Baixa Califòrnia i l’estat de Mèxic, on s’ubica la capital. Per taxa, l’estat més violent és Colima, un petit estat situat al Pacífic amb menys d’un milió d’habitants. Amb 760 homicidis, lidera el rànquing luctuós amb 107 assassinats per cada 100.000 habitants, superior a la d’El Salvador, que és de 62.

L’estudi estadístic presentat per la Secretaria de Seguretat Pública també palesa l’augment de la xifra de víctimes dels cinc delictes prioritaris, que serien: assassinats, feminicidis i segrestos, que van passar de 1.559 el 2018 a 1.614 l’any 2019; extorsions, amb un increment del 29%, amb 8.523 víctimes, i finalment el tràfic de persones, que augmenta un 12,6%, amb 644 víctimes durant l’any 2019.

A més, l’informe destaca la violència generalitzada en tot el país, que deixa en evidència els qui defensen la lògica de les dinàmiques regionals o focalitzades. Així, estats com Sonora van augmentar la xifra d’assassinats un 57%, Hidalgo un 49% i Aguascalientes un 32%. Altres estats com Coahuila, Chihuahua, Campeche, Nuevo León, Oaxaca o Jalisco també van incrementar notablement les seves xifres d’homicidis.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

 

 

Augmenta la preocupació a Suècia per l’increment de la violència armada

330.- turning-torso-4009540_960_720A Suècia, l’any 2019 hi va haver 320 enfrontaments armats que van provocar 41 morts i més de 100 ferits. Darrere d’aquesta escalada de violència hi hauria conflictes entre bandes vinculades principalment al narcotràfic.

A mitjans de novembre de 2019, Dinamarca va arribar a suspendre temporalment els acords de Schengen i va aplicar controls a la frontera amb Suècia. La raó d’aquest tancament de frontera a la lliure circulació de persones i béns era evitar un efecte contagi de la violència a Suècia i no permetre l’entrada de bandes criminals, la presència de les quals ha deixat 129 morts els darrers tres anys.

Tot i així, la policia danesa considera que les lluites entre bandes criminals sueques estan darrera de l’explosió que va destruir la seu de l’agència tributària a Copenhaguen l’estiu del 2019 i del doble assassinat que hi va haver en un suburbi de la capital danesa.

Tot i que les xifres d’enfrontaments, morts i ferits es mantenen des de l’any 2017, les notícies relacionades amb aquesta violència esdevenen cada cop més preocupants. Per exemple, el darrer dia de l’any 2019 un jove de 20 anys va ser assassinat en un suburbi d’Estocolm. La víctima anava amb armilla antibales però li van disparar un tret al cap.

La policia sueca i els criminòlegs consideren que molts assassinats són venjances per altres assassinats o qüestions d’honor, de vegades entre membres de la mateixa banda. Aquests grups arrelen en els suburbis de les ciutats i no tindrien estructures internes gaire rígides.

A Estocolm hi hauria identificats uns 1.500 individus actius que formarien part d’unes 50 bandes criminals, amb gran mobilitat entre grups. Els membres són molt joves i extremadament violents. Tant és així que l’intercanvi de trets no és el problema més greu sinó que ara preocupa l’augment de les explosions. Entre gener i novembre de 2019 n’hi va haver més de 230, xifra que suposa un augment del 50% respecte del 2018.

Aquestes explosions s’utilitzen bàsicament per amenaçar i intimidar. Normalment les provoquen en comerços o empreses que no tenen activitat, amb les portes tancades quan ja és de nit. De vegades alguna explosió ha provocat víctimes que no tenien res a veure amb l’activitat delictiva d’aquestes bandes.

Per una altra part, l’intercanvi de trets i les explosions s’havien produït, fins ara, principalment en les grans ciutats del país com ara Estocolm, Malmö o Göteborg. Darrerament, aquests atacs han disminuït en les grans ciutats i han augmentat en indrets on fins ara no havien patit aquesta violència. Seria el cas del nord de Suècia, on han passat de 3 tirotejos l’any 2017 a 28 el 2019.

Cal esmentar que a la ciutat amb més violència fins ara, Malmö, es va implementar una prova pilot, amb poc èxit, que aplegava esforços entre la policia, l’ajuntament, els serveis penitenciaris i la societat civil per intentar treure els joves de l’espiral de violència vinculada a les bandes. Només en aquesta ciutat, la policia té identificats com a membres de bandes 80 menors d’entre vuit i catorze anys.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français