150 detinguts i 26 milions d’euros decomissats en una operació policial al web fosc

Les forces policials d’arreu del món han detingut 150 implicats en la compravenda de béns il·lícits al web fosc com a part d’una operació internacional coordinada que involucra nou països.

En aquesta operació s’han decomissat més de 26,7 milions d’euros (31 milions de dòlars) en efectiu i monedes virtuals, així com 234 kg de droga i 45 armes de foc. Les drogues intervingudes inclouen 152 kg d’amfetamines, 27 kg d’opioides i més de 25.000 píndoles d’èxtasi.

Aquesta operació, anomenada Dark HuntTOR, va ser planificada amb una sèrie d’accions separades però complementàries a Austràlia, Bulgària, França, Alemanya, Itàlia, els Països Baixos, Suïssa, el Regne Unit i els Estats Units, amb esforços de coordinació liderats per Europol i Eurojust.

L’operació Dark HuntTOR neix de la retirada a principis d’any de DarkMarket, el mercat il·legal més gran del món al web fosc. Aleshores, les autoritats alemanyes van detenir el suposat operador del mercat i es van apoderar de la infraestructura criminal, cosa que va proporcionar als investigadors de tot el món una gran quantitat de proves. Des de llavors, el Centre Europeu de Ciberdelinqüència (EC3) d’Europol ha anat recopilant informació per identificar els objectius clau.

Com a resultat, 150 venedors i compradors que havien participat en desenes de milers de vendes de béns il·lícits van ser arrestats a tot Europa i els Estats Units. Alguns d’aquests sospitosos van ser considerats objectius d’alt valor per Europol.

Aquestes detencions es van produir als Estats Units (65), Alemanya (47), el Regne Unit (24), Itàlia (4), els Països Baixos (4), França (3), Suïssa (2) i Bulgària (1). Encara hi ha diverses investigacions en curs per identificar més persones darrere dels comptes del web fosc.

En el marc d’aquesta operació, les autoritats italianes també van tancar els mercats del web fosc DeepSea i Berlusconi, que en conjunt comptaven amb més de 100.000 anuncis de productes il·legals. Quatre administradors van ser detinguts i es van confiscar 3,6 milions d’euros en criptomonedes.

L’EC3 d’Europol va facilitar l’intercanvi d’informació en el marc del Joint Cybercrime Action Taskforce (J-CAT) allotjat a la seu central d’Europol a la Haia, Països Baixos.

El director executiu adjunt d’operacions d’Europol, Jean-Philippe Lecouffe, va considerar que l’objectiu d’operacions com Dark HuntTOR és advertir els criminals que operen al web fosc que la comunitat policial té els mitjans i les associacions globals per desemmascarar-los i fer-los responsables de les seves activitats il·legals, fins i tot en aquesta part del web.

Comprar al web fosc comporta riscos:

• Els compradors poden obtenir més del que van negociar. Els opioides amb fentanil, per exemple, han provocat un seguit de sobredosis mortals. Tampoc no hi ha cap garantia que un obtindrà els productes o serveis que ha comprat: els estafadors s’amaguen a cada racó digital.

• Els dispositius es poden veure exposats a una sèrie de programari maliciós preparat per causar estralls a les dades dels compradors.

• El risc de processament és real: utilitzar el web fosc per a activitats il·legals és un delicte punible i pot comportar presó en diversos països.

Esteu pensant de comprar productes il·legals de manera anònima al web fosc?

Penseu-vos-ho bé. El web fosc ja no és tan fosc com voldrien alguns delinqüents. Les forces de l’ordre s’han acostumat a treballar en aquest espai i poden desplegar una àmplia gamma de tècniques diferents per identificar compradors i venedors de béns il·legals.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

Centenars d’infraccions detectades en una operació global contra la contaminació marina

Durant el mes de març d’enguany, 300 agències policials de 67 països van unir esforços contra la contaminació marina durant la tercera operació mundial 30 Days at Sea. Europol i Frontex van coordinar la part europea de l’operació, com a part del pla d’acció EMPACT sobre delictes mediambientals, mentre que INTERPOL va coordinar les accions globals.

Les diferents accions van comportar la identificació de nombrosos delictes, que van des de l’abocament il·legal fins al tràfic de residus i la investigació de milers de sospitosos a tot el món.

L’acció de primera línia va seguir cinc mesos de recollida i anàlisi d’intel·ligència, que va permetre als països participants identificar punts i objectius.

Les accions simultànies van donar lloc a:

• 34.000 inspeccions al mar i vies navegables interiors, zones costaneres i ports.

1.600 infraccions de contaminació marina detectades en total.

• 500 actes il·legals de contaminació comesos al mar, incloent-hi abocaments de petroli, desballestament il·legal de vaixells i emissions de sofre de les embarcacions.

• 1.000 delictes de contaminació en zones costaneres i rius, inclosos els abocaments il·legals de contaminants.

• 130 casos de tràfic de residus.

Mitjançant l’ús de l’ampli ventall de bases de dades i de les capacitats analítiques d’INTERPOL, els països van poder connectar els delictes de contaminació amb altres delictes greus com el frau, la corrupció, l’evasió fiscal, el blanqueig de diners, la pirateria i la pesca il·legal.

Amb molts recursos d’execució que s’han assignat per fer front a la pandèmia, els delinqüents han aprofitat ràpidament les vulnerabilitats creixents en diferents àrees criminals, com ara la delinqüència mediambiental. Les inspeccions van descobrir formes típiques de delicte de contaminació marina, des d’abocaments des de vaixells fins al tràfic de residus per mar, però també tendències criminals que han anat creixent enmig de la pandèmia. Aquestes tendències incloïen articles d’un sol ús COVID-19, com ara mascaretes i guants, amb 13 casos de residus mèdics descoberts com a resultat de l’operació.

Es va detectar una important xarxa criminal de tràfic de residus plàstics entre Europa i Àsia, que va provocar la cooperació entre les autoritats d’ambdues regions. Fins ara, s’han detingut 22 sospitosos i s’ha impedit que milers de tones de residus s’enviïn il·legalment a Àsia. És molt probable que els residus s’haguessin abocat allà, contaminant els sòls i generant considerables escombraries marines.

Diversos països d’Europa, Àsia i Àfrica van denunciar enviaments il·legals de residus metàl·lics contaminats o barrejats, declarats falsament com a ferralla. En un cas, la guàrdia costanera italiana va confiscar 11.000 tones de restes metàl·liques barrejades amb plàstic, cautxú, oli mineral i altres contaminants i va impedir així que es carreguessin amb destinació a Turquia, Namíbia o les Filipines, i Croàcia també va denunciar casos d’enviaments il·legals de residus des d’Europa.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

Equador: nous enfrontaments deixen més d’un centenar de morts en una presó de Guayaquil

Hi ha hagut almenys 116 morts i 80 ferits –tots ells, reclusos– en una presó de Guayaquil com a resultat d’enfrontaments entre bandes rivals en el que seria el tercer motí de l’any 2021 en aquest centre penitenciari. En les tres ocasions ha estat una disputa entre bandes delinqüencials amb l’objectiu de prendre el control d’un pavelló de la presó.

El primer motí va tenir lloc el mes de febrer i va acabar amb 79 víctimes mortals i el segon, el mes de juliol, amb 22 morts. Aquest tercer ha estat el de pitjors conseqüències.

El Centre de Privació de Llibertat número 1 de Guayaquil, a l’Equador, va ser escenari d’enfrontaments en què es va arribar a utilitzar granades i tot tipus d’armes. Les autoritats van declarar l’estat d’excepció nacional a tot el sistema penitenciari.

Així mateix, les autoritats van reactivar els protocols de seguretat a totes les presons del país davant la possibilitat de reproducció de nous enfrontaments. Un cop es va retornar a la normalitat de la vida penitenciària, els agents van trobar cadàvers amb impactes de bala, d’altres mutilats o decapitats, amb extremitats tallades i efectes de granades als pavellons de la presó.

Centenars de familiars dels interns es van acostar al centre penitenciari davant la manca d’informacions oficials.

Algunes organitzacions de defensa dels presos com Human Rights Watch van demanar al govern equatorià que investigués i identifiqués els responsables de la violència a les presons.

Paral·lelament, també apunten a l’amuntegament dels interns a la presó com un factor primordial per explicar aquests graus de violència. Consideren que totes les presons de l’Equador estan molt per sobre de la seva capacitat i no permeten una vida en condicions dignes.

D’altres organitzacions de defensa dels drets dels presos com Aliança contra les Presons consideren que aquests fets tan greus no succeeixen sense una llarga història al darrere, en la qual té un alt grau de participació i de responsabilitat el mateix Estat.

Tanmateix, afegeixen que existeix una elevada corrupció entre els funcionaris penitenciaris i demanen qüestionar seriosament l’origen de l’armament que s’utilitza en aquests sagnants esdeveniments.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

Augmenten d’un 30% els assassinats als Estats Units durant el 2020

Durant l’any 2020 els Estats Units van experimentar l’augment més gran d’assassinats des del començament del registre nacional nord-americà l’any 1960, segons les dades recollides per l’FBI en el seu informe anual sobre delinqüència.

El canvi anual anterior més gran va ser l’augment del 12,7% de l’any 1968. La taxa nacional (assassinats per cada 100.000 habitants) encara es manté aproximadament un terç per sota de la taxa de principis dels anys noranta.

Segons dades de l’FBI, les xifres mostren gairebé 5.000 assassinats més l’any passat que no pas el 2019, per un total de 21.500 (encara per sota de l’època especialment violenta de principis dels noranta).

És possible que les raons de l’augment mai no es coneguin del tot, però els analistes han assenyalat molts possibles factors que hi contribueixen, inclosos diversos estressos pandèmics, l’augment de la desconfiança entre la policia i la ciutadania arran de l’assassinat de George Floyd, la retirada de la policia en resposta a les crítiques o l’increment de portar armes de foc pel carrer.

Al voltant del 77% dels assassinats reportats l’any 2020 es van cometre amb una arma de foc, la quota més alta mai registrada, 10 punts per sobre del 67% de fa una dècada.

El canvi en l’assassinat va ser generalitzat: es tracta d’un fenomen nacional, no regional. L’assassinat va augmentar més d’un 35% a les ciutats amb una població de més de 250.000 habitants. També va augmentar més del 40% a les ciutats de 100.000 a 250.000 i al voltant del 25% a les ciutats de menys de 25.000.

Fins i tot amb l’augment dels assassinats i l’increment del 5% aproximadament en els delictes violents, les noves dades mostren que, en general, els delictes majors van caure entre el 4 i el 5% l’any 2020.

L’assassinat, tot i que suposa un cost social més elevat, constitueix una petita porció dels crims més importants, tal com ho defineix l’FBI. Una part de la reducció del delicte general estava clarament relacionada amb la pandèmia. El robatori va representar set de cada deu delictes contra la propietat, i és difícil cometre un robatori en botigues quan les botigues estan tancades. Però la delinqüència general disminuïa molt abans de la pandèmia: el 2020 va ser el 18è any consecutiu de la disminució de la delinqüència general.

Les proves sobre l’ocupació dels agents de policia també han estat un factor determinant. Una enquesta realitzada a 200 departaments de policia va trobar grans augments de les jubilacions entre l’abril del 2020 i l’abril del 2021.

Les grans agències de policia eren substancialment més propenses que les petites a denunciar un descens dels oficials. Newark i la ciutat de Nova York van informar d’alguns dels descensos percentuals més grans, amb la caiguda de Nova York en més de 2.500 oficials del 2019 al 2020.

Les dades delictives de les grans ciutats suggereixen que l’assassinat continua augmentant el 2021 respecte al 2020, tot i que l’increment no és tan gran. La recopilació de dades de 87 ciutats amb dades públiques disponibles fins ara mostra un augment dels assassinats d’un 9,9% en comparació amb punts comparables el 2020.

Algunes ciutats com Portland, Oregon i Las Vegas experimenten grans augments respecte a l’any passat. Altres ciutats grans com Chicago o Nova York estan experimentant xifres similars després d’uns augments considerables l’any 2020. I alguns llocs com Saint Louis (que va tenir el percentatge d’assassinats més alt de la nació l’any 2020) registren disminucions importants.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

Estabilitat en les xifres de delictes d’odi violents als Estats Units

La taxa de delictes d’odi violents als Estats Units l’any 2019 (1,0 delictes d’odi per cada 1.000 persones de 12 anys o més) no va diferir significativament de la taxa del 2005 (0,8 il·lícits per 1.000), segons publica el Bureau of Justice Statistics,  basant-se en les dades reportades per les víctimes a l’Enquesta nacional de victimització de delictes (NCVS). Durant el període de quinze anys, de l’any 2005 al 2019, la taxa de victimitzacions de delictes d’odi violents va fluctuar entre el 0,6 i l’1,1 per cada 1.000.

De mitjana, els residents dels Estats Units van experimentar aproximadament 246.900 victimitzacions de delictes d’odi anuals entre els anys 2005 i 2019 esmentats. El nombre de delictes d’odi va oscil·lar entre 173.600 i 305.390 durant aquest període. Així mateix, el nombre de victimitzacions totals, violentes i de delictes d’odi patrimonial no va variar significativament del 2005 al 2019.

En general, les victimitzacions de delictes d’odi van representar l’1,6% de totes les victimitzacions no mortals l’any 2019, enfront del 0,9% del 2005. Les víctimes van indicar que gairebé dos terços (62%) dels delictes d’odi durant aquest període van ser agressions simples.

Durant el període de cinc anys estudiat, s’estima que el 59% de les victimitzacions de delictes d’odi violents reportades per les víctimes van estar motivades per un biaix contra la seva raça, ètnia o origen nacional. Aquesta va ser la motivació més freqüentment denunciada per un delicte d’odi violent. En gairebé una quarta part de les victimitzacions d’aquest tipus de delicte, les víctimes creien que eren objectius a causa del biaix contra el seu gènere (24%), contra persones o grups als quals estaven associats (23%) o contra la seva orientació sexual (20%). Així mateix, es creia que aproximadament 1 de cada 10 victimitzacions de delictes d’odi violents estaven motivades per un biaix contra la discapacitat de la víctima (11%) o la religió (9%).

Entre el 2010 i el 2019, el nombre de delictes d’odi registrats per les forces de l’ordre va augmentar un 10% (de 6.628 a 7.314 incidents), segons el Programa d’estadístiques sobre delictes d’odi (HCSP) de l’FBI. En comparació, el volum total de delictes registrats pels cossos de seguretat (incloent-hi incidents d’odi i d’incendis) va disminuir un 22% durant aquell període de deu anys.

Els recomptes registrats per les forces de l’ordre i els reportats per les víctimes difereixen perquè les dades de l‘NCVS i l’HCSP es van recollir a través de mètodes diferents i les víctimes sovint no es van presentar a la policia. HCSP i NCVS són les principals fonts d’informació anual sobre crims d’odi als Estats Units i utilitzen la definició establerta per la Hate Crime Statistics Act de 1990.

De manera similar a la motivació dels delictes d’odi reportats a l’NCVS, la majoria de la pràctica (aproximadament el 54%) dels delictes d’odi registrats per les forces de l’ordre del 2010 al 2019 van representar el biaix de raça, ètnia o ascendència. El 49% d’aquests incidents van ser motivats per un biaix antinegre o antiafroamericà. Durant aquest mateix període de temps, les forces de l’ordre van registrar augments en el nombre de víctimes de delictes d’odi de negres o afroamericans (de 2.201 a 2.391 víctimes), asiàtics (de 136 a 215) i d’origen àrab (de 48 a 126).

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

No More Ransom evita que 1 bilió d’euros arribi a mans dels delinqüents

Fins ara, la web No More Ransom de desencriptadors de programari de segrest (ransomware) ha ajudat més de 6 milions de víctimes a recuperar els seus fitxers, i ha mantingut gairebé 1 bilió d’euros lluny de les mans dels ciberdelinqüents, segons informen en un comunicat recent.

Llançat fa cinc anys, No More Ransom es manté mitjançant la cooperació entre el Centre Europeu de Ciberdelinqüència i diverses empreses de ciberseguretat, com ara Kaspersky, McAfee, Barracuda o AWS. El seu propòsit és evitar que les víctimes lliurin diners que ajudin a alimentar més atacs de ransomware, segons informa l’Europol.

No More Ransom recopila desxifradors, de manera que les víctimes de programari de segrest no hagin de pagar per recuperar les seves dades i evitar que els atacants s’enriqueixin. Per això insisteixen que no es paguin rescats ja que, de tota manera, no hi ha cap garantia que s’obtingui la clau de desxiframent que es necessita.

El grup dirigeix ​​les víctimes a la seva eina Crypto Sheriff. Allà, les víctimes poden introduir l’URL  o l’adreça de Bitcoin donada per l’atacant per pagar el rescat. L’eina cerca a la base de dades No More Ransom, on les ofertes han passat dels quatre desxifradors inicials del 2016 a la llista actual de 121 eines per desxifrar unes 152 famílies de ransomware. Segons el grup, també és gratuït i està disponible en 37 idiomes.

Si no hi ha cap desxifrador disponible per a una determinada infecció de ransomware, s’aconsella seguir revisant la llista, ja que No More Ransom afegeix periòdicament noves eines de desbloqueig.

Les còpies de seguretat periòdiques continuen sent la millor manera de protegir les dades d’un atac de programari de segrest, segons l’Europol. A més, recomana als usuaris que siguin conscients dels enllaços en què fan clic i que actualitzin el seu programari de seguretat.

Ara bé, les víctimes són cada vegada més reticents a pagar les demandes de rescat. Una enquesta de Threatpost del juny va trobar que el 80% dels enquestats que es van veure afectats per un atac de ransomware es van negar a pagar per un desxifrador que podria no aparèixer.

No More Ransom és una resposta a l’augment de les companyies cibernètiques, que semblen injectar grans quantitats de diners en l’ecosistema de ransomware. Durant la primera meitat de l’any 2020, els atacs van representar el 41% del total de les reclamacions de ciberseguretat, segons un informe del mes de juny de Cyber ​​Claims Insurance.

A més de finançar una empresa criminal, el pagament de programari de segrest a actors estatals sancionats podria posar una organització contra el Departament d’Hisenda dels Estats Units, que va afegir diversos grups de ransomware a la seva llista de sancions a l’octubre del 2020.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

Europol: nova avaluació sobre les amenaces terroristes de les organitzacions gihadistes

L’Europol ha publicat la tercera edició de l’Informe anual sobre propaganda gihadista en línia més destacada de l’any 2020.

Centrant-se en Estat Islàmic i Al-Qaida, així com en les seves branques, l’informe aborda les trajectòries d’aquests grups i com han respost a les dinàmiques canviants, intentant superar els contratemps.

Preparat per la Unitat de Referència d’Internet de la Unió Europea (EU IRU) del Centre Europeu contra el Terrorisme, aquesta avaluació de les amenaces es basa en fonts primàries, incloses les publicacions, els vídeos i els discursos d’àudio dels grups, que l’EU IRU ha recollit durant l’any 2020.

L’informe mostra que el 2020 va ser un període crític en l’evolució d’Estat Islàmic i Al-Qaida. Tots dos grups terroristes gihadistes van patir cops importants i es van haver d’adaptar a les realitats canviants per sobreviure i mantenir-se rellevants. El risc que la propaganda gihadista en línia es tradueixi en violència continua sent elevat, ja que la propaganda dels dos grups segueix reclamant atacs d’actors solitaris per part de persones que no tenen cap connexió física amb cap dels dos grups. Entre les principals conclusions cal destacar:

Estat Islàmic (EI)

• Sota un nou lideratge, EI mostra una creixent activitat insurgent als seus nuclis tradicionals i un abast global continu.

• Un any després de la derrota militar d’EI, les capacitats de producció mediàtica del grup segueixen sent limitades, afectades per la pèrdua d’infraestructures i personal. Com a resultat, la propaganda oficial d’EI va continuar disminuint el 2020.

• Avui, el grup se centra en intentar un ressorgiment a l’Iraq i ampliar la seva presència internacional potenciant encara més la seva xarxa global d’afiliats.

Al-Qaida (AQ)

• Al llarg del 2020, AQ ha resistit una sèrie de cops importants i ha perdut alguns líders destacats.

• AQ continua aprofitant els esdeveniments actuals per avançar en la seva tendència ideològica, que es presenta com a “menys extrema” en comparació amb EI.

• Al-Qaida a la península Aràbiga (AQAP) vol demostrar que encara és capaç de muntar operacions externes, fins i tot si els esdeveniments semblen suggerir un descens de les habilitats sobre el terreny.

Unitat de Referència d’Internet de la Unió Europea

L’IRU UE de l’Europol detecta i investiga contingut maliciós a Internet i a les xarxes socials. El treball de l’IRU UE no només produeix coneixements estratègics sobre el terrorisme gihadista, sinó que també proporciona informació per utilitzar-la en investigacions penals.

Aquesta Unitat està formada per un equip de més de quaranta experts amb diversos coneixements i habilitats, que van des d’experts en terrorisme d’inspiració religiosa o desenvolupadors de tecnologies de la informació i les comunicacions fins a oficials de policia especialitzats en la lluita contra el terrorisme.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

Una investigació de la fiscalia confirmaria les negociacions entre el govern d’El Salvador i les ‘maras’

Segons revela el rotatiu salvadorenc El Faro, el fiscal Raúl Melara va organitzar un grup per investigar la relació de diferents funcionaris dels governs actual i anteriors implicats en diàlegs amb les maras. En aquesta investigació es van reunir desenes de proves –àudios, fotografies i testimonis– que van acabar sense veure la llum per la destitució del fiscal Melara i el seu equip.

La històrica baixada d’homicidis violents que viu El Salvador es deuria a un pacte secret entre el Govern de Nayib Bukele i les tres bandes que controlen el país: Mara Salvatrucha, Barrio 18 Revolucionarios i Barrio 18 Sureños. Les proves que testimonien els contactes del mandatari amb els líders de les maras serien les millores en les condicions de vida a les presons i beneficis per als seus membres en llibertat.

La Fiscalia va batejar el cas com “La Catedral”. Va intervenir nombrosos documents oficials de Centres Penals i va escorcollar diverses presons, així com les oficines centrals de la Direcció General de Centres Penals (DGCP), on va descobrir que els líders de les maras empresonats en centres de màxima seguretat havien rebut visites irregulars de funcionaris del Govern.

En aquestes visites de funcionaris públics, el director de Centres Penals, Osiris Luna, autoritzava persones encaputxades a entrar a les presons per reunir-se amb els líders de les tres maras, saltant-se tots els protocols legals d’ingrés, inclòs el registre o fins i tot deixant-los entrar sense identificar-se.

Els fiscals van concloure que aquests misteriosos encaputxats eren generalment funcionaris de l’actual Direcció de Reconstrucció del Teixit Social, dirigida per Carlos Marroquín, i líders de maras en llibertat que entraven per rebre instruccions i transmetre informació als líders empresonats.

Gràcies a les investigacions, es va conèixer el llistat de peticions que les bandes havien fet al Govern per mantenir vigent l’acord. Es tractaria d’una llista de 20 punts, entre els quals s’inclou la fi dels operatius massius de l’Exèrcit i la Policia contra ells i de la persecució indiscriminada dels membres de les maras només per estar tatuats. També demanaven finançament per a microempreses i feina per als seus membres, visites dels familiars a les presons i modificacions en el règim de màxima seguretat, entre d’altres.

Des de l’arribada al poder, el president Nayib Bukele ha presumit d’una reducció de la violència a nivells mai vistos en anys recents. Les autoritats van informar de zero homicidis el 8 d’agost passat i el Govern va atribuir l’èxit al seu pla de control territorial. Fa només sis anys, el país centreamericà va registrar 147 homicidis en els cinc primers dies d’agost, amb cinc policies entre les víctimes. Enguany, en el mateix període hi ha hagut cinc homicidis.

La Mara Salvatrucha i Barrio 18, amb les seves dues faccions, Los Sureños i Los Revolucionarios, són els grans grups criminals d’El Salvador. Les autoritats estimen que hi ha uns 60.000 membres actius de maras que operen en el 94% dels municipis del país, dels quals 18.000 estan empresonats.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

Europol: 23 detinguts per frau de correu electrònic comercial COVID-19

Les autoritats de Romania, els Països Baixos i Irlanda han descobert un esquema de frau sofisticat que utilitza correus electrònics  i fraus de pagaments per avançat, com a part d’una acció coordinada per l’Europol.

El 10 d’agost d’enguany, 23 sospitosos van ser detinguts en una sèrie d’operacions realitzades simultàniament als Països Baixos, Romania i Irlanda. En total, es van escorcollar 34 habitatges. Es creu que aquests delinqüents han estafat empreses d’almenys 20 països amb aproximadament un milió d’euros.

El frau va ser liderat per un grup de delinqüència organitzada que abans de la pandèmia de la COVID-19 ja oferia il·legalment altres productes ficticis a la venda en línia, com ara pellets de fusta. L’any passat els delinqüents van canviar el seu modus operandi i van començar a oferir materials de protecció després de l’esclat de la pandèmia.

Aquest grup criminal, format per nacionals de diferents països africans residents a Europa, va crear adreces de correu electrònic falses i pàgines web similars a les que pertanyen a empreses majoristes legítimes. Fent-se passar per aquestes companyies, aquests delinqüents haurien enganyat les víctimes, principalment empreses europees i asiàtiques, per emetre ordres i sol·licitar-los pagaments per avançat per tal que els béns s’enviessin.

Tanmateix, el lliurament de la mercaderia mai no es va produir i la recaptació es va rentar a través de comptes bancaris romanesos controlats pels delinqüents abans de ser retirada als caixers automàtics.

L’Europol ha donat suport a aquest cas, des del seu inici l’any 2017, amb les accions següents:

• Reunir els investigadors nacionals de totes les parts que han col·laborat estretament amb el Centre Europeu de Ciberdelinqüència (EC3) d’Europol per preparar-se per al dia de l’operació.

• Proporcionar anàlisi i desenvolupament d’intel·ligència contínua per donar suport als investigadors de camp.

• Desplegar dos dels seus experts en ciberdelinqüència en les operacions als Països Baixos per donar suport a les autoritats holandeses amb la comprovació creuada de la informació en temps real recopilada durant l’operació i amb l’obtenció de proves pertinents.

Eurojust va coordinar la cooperació judicial a la vista de les investigacions i va donar suport amb l’execució de diversos instruments de cooperació judicial.

Aquesta acció es va dur a terme en el marc de la Plataforma Multidisciplinària Europea contra les Amenaces Criminals (EMPACT).

Van participar en aquesta acció les següents autoritats policials:

• Romania: Policia Nacional (Poliția Română)

• Països Baixos: Policia Nacional (Politie)

• Irlanda: Policia Nacional (An Garda Síochána)

• Europol: Centre Europeu de Ciberdelinqüència (EC3)

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

Operació Pandora: més de 56 400 béns culturals confiscats i 67 detencions

Malgrat les limitacions imposades per la pandèmia de la COVID-19, l’edició de l’any 2020 de l’operació Pandora contra el tràfic il·lícit de béns culturals ha estat fins ara la més exitosa, amb més de 56.400 béns culturals confiscats. Aquests objectes inclouen restes arqueològiques, mobles, monedes, pintures, instruments musicals i escultures.

Entre l’1 de juny i el 31 d’octubre del 2020, Pandora V va comptar amb la participació de les autoritats duaneres i policials de 31 països.

Durant la fase operativa, es van dur a terme desenes de milers de controls a diversos aeroports, ports, punts de pas fronterers, així com a les cases de subhastes, museus i cases particulars. Com a resultat, es van obrir més de 300 investigacions i es van detenir 67 persones.

Atesa la naturalesa global d’aquest delicte, les unitats de coordinació d’operacions que treballen 24/7 van ser creades per l’Europol, d’una banda, i per l’Organització Mundial de Duanes i la INTERPOL, de l’altra, per donar suport a l’intercanvi d’informació i per difondre alertes i avisos i dur a terme comprovacions en diferents bases de dades nacionals i internacionals.

Aquesta operació va ser dirigida per la Guàrdia Civil amb la coordinació internacional de suport de l’Europol, la INTERPOL i l’OMD. PANDORA V es va dur a terme en el marc de la Plataforma Multidisciplinària Europea contra les Amenaces Criminals (EMPACT).

Dades operatives a destacar de l’operació Pandora V

• Un total de 27.300 restes arqueològiques van ser intervingudes com a resultat d’una única investigació duta a terme per la duana francesa. Es va detenir un sospitós, que ara s’enfronta a una pena de presó i a una multa de diversos centenars de milers d’euros.

• Durant les cerques a internet, la policia sueca va identificar un article d’art popular robat a Suècia el 2019. En la mateixa subhasta en línia, la policia va descobrir un parell de canelobres del segle XVII robats a una església sueca fa 8 anys.

• El Cos de Carrabiners italians va informar de més de 2.700 béns culturals confiscats, incloent-hi ceràmica, béns arqueològics, art i llibres per valor de 1.155.000 euros.

• La policia hel·lènica  va dur a terme 34 detencions i va recuperar un total de 6.757 antiguitats, inclosos objectes de ceràmica i marbre, així com 6.452 monedes, de les quals 5.333 es van recuperar en una sola investigació. En un cas, dos ciutadans grecs van ser arrestats per intentar vendre 6 antiguitats de marbre i fang per 150.000 euros.

Es van intervenir un total de 50 detectors de metalls i 6 d’ells van ser intervinguts directament en jaciments arqueològics.

L’Europol, com a colíder d’aquesta acció, va tenir un paper clau en la implementació de tota l’operació, facilitant l’intercanvi d’informació i proporcionant suport analític i operatiu. L’OMD també va facilitar l’intercanvi d’intel·ligència entre diferents agències a través d’un grup d’usuaris especial creat a la seva plataforma de comunicació CENComm.

La INTERPOL va connectar els països balcànics i europeus participants, facilitant l’intercanvi d’informació a través del seu sistema de comunicacions segures. Un expert va donar suport a tota l’operació comprovant les cerques a la base de dades d’obres d’art robades de la INTERPOL per localitzar i identificar els articles robats.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français