Categoria: Fenòmens delictius

Important operació policial a la xarxa fosca amb 288 detinguts i drogues i armes intervingudes

Notes de seguretatDeixa un comentari

En una operació coordinada per Europol i amb la participació de nou països, les forces de l’ordre han intervingut el mercat il·legal del web fosc anomenat Monopoly Market i han detingut 288 sospitosos implicats en la compra o venda de drogues en aquest web. La policia va confiscar més de 50,8 milions d’euros (53,4 milions de dòlars) en efectiu i monedes virtuals, 850 kg de drogues i 117 armes de foc. Les drogues intervingudes incloïen més de 258 kg d’amfetamines, 43 kg de cocaïna, 43 kg d’MDMA i més de 10 kg d’LSD i píndoles d’èxtasi.

Aquesta operació, amb el nom en clau d’SpecTor, estava integrada per una sèrie d’accions complementàries separades a Àustria, França, Alemanya, els Països Baixos, Polònia, el Brasil, el Regne Unit, els Estats Units i Suïssa.

Europol ha anat recopilant informes i documents basats en les proves aportades per les autoritats alemanyes, que es van apoderar amb èxit de la infraestructura criminal del mercat el desembre del 2021. Aquests documents d’objectius, creats mitjançant la comparació creuada i l’anàlisi de les dades i proves recollides, van servir de base per a investigacions de centenars de persones.

Els venedors detinguts com a conseqüència de l’acció policial contra Monopoly Market també estaven actius en d’altres mercats il·lícits, de manera que es va impedir l’extensió del comerç de drogues i béns il·lícits a la xarxa fosca. Com a resultat, 288 venedors i compradors que havien participat en desenes de milers de vendes de béns il·lícits van ser arrestats a tot Europa, els Estats Units i el Brasil. Alguns d’aquests sospitosos eren considerats objectius d’alt valor per Europol.

Les detencions van tenir lloc als Estats Units (153), el Regne Unit (55), Alemanya (52), els Països Baixos (10), Àustria (9), França (5), Suïssa (2), Polònia (1) i el Brasil (1). Una sèrie d’investigacions per identificar persones addicionals darrere dels comptes del web fosc encara estan en curs. A mesura que les autoritats policials van obtenir accés a les extenses llistes de compradors i venedors, milers de clients de tot el món també corren el risc de ser processats.

En el període previ a aquesta operació coordinada, les autoritats alemanyes i nord-americanes també van tancar Hydra, que era el mercat del web fosc amb més recaptació, amb uns ingressos estimats de 1.230 milions d’euros, l’abril del 2022. La retirada d’Hydra va suposar la confiscació per les autoritats alemanyes de 23 milions d’euros en criptomonedes.

Pel que fa a detencions, l’operació va tenir encara més èxit que les operacions anteriors amb el nom en clau DisrupTor (2020), amb 179 detencions, i Dark HunTor (2021), amb 150. Això mostra una vegada més que la col·laboració internacional entre les autoritats policials és clau per combatre el crim a la xarxa fosca.

El Centre Europeu de Ciberdelinqüència d’Europol va facilitar l’intercanvi d’informació en el marc del Joint Cybercrime Action Taskforce (J-CAT), allotjat a la seu d’Europol a la Haia, als Països Baixos. Després de contrastar les proves a través de les bases de dades d’Europol, els seus analistes van preparar documents amb objectius i informes creuats que contenien dades valuoses per identificar venedors al web fosc. Europol també va coordinar l’acció policial internacional.

Europol dona suport als 27 estats membres de la Unió Europea en la seva lluita contra el terrorisme, la ciberdelinqüència i altres formes greus i organitzades de delinqüència. També treballa amb molts estats socis no comunitaris i organitzacions internacionals. Des de les seves diverses avaluacions d’amenaces fins a les seves activitats operatives i de recollida d’intel·ligència, Europol té les eines i els recursos que necessita per fer que Europa sigui més segura.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

Les forces policials davant les criptomonedes i el ‘blockchain’

Notes de seguretatDeixa un comentari

L’arribada de les tecnologies basades en cadenes de blocs o blockchain ha obert una nova frontera per a les persones que volen fer transaccions financeres i altres de forma remota, anònima i sense necessitat d’un tercer com un banc. La criptomoneda és, cada cop més, una forma de pagament acceptada en moltes transaccions comercials legítimes, però també s’utilitza per facilitar moltes activitats il·legals, en gran part, justament, per la seva capacitat de facilitar transaccions majoritàriament anònimes de forma remota.

Des dels Estats Units, amb el suport del National Institute of Justice (NIJ), investigadors de RAND Corporation i el Fòrum d’Investigació Executiva de la Policia van identificar, en unes jornades, les necessitats principals per millorar les polítiques i els procediments policials sobre criptomonedes. Aquestes necessitats es refereixen a polítiques per a la gestió de claus digitals, recursos per a la formació de les forces de l’ordre sobre blockchain i criptomoneda i eines per investigar aquest tipus de monedes.

Els participants van prioritzar les necessitats associades a augmentar el nivell de coneixement dels oficials i investigadors, formar o contractar experts que puguin ajudar amb les investigacions i adaptar les polítiques i procediments existents per garantir que les criptomonedes es gestionen d’una manera responsable.

Entre les recomanacions que es van fer a les jornades, cal destacar:

  • Identificar polítiques i procediments de bones pràctiques per assegurar ràpidament els actius de criptomoneda durant les investigacions.
  • Desenvolupar polítiques i procediments de bones pràctiques per minimitzar les oportunitats de manipulació incorrecta de la criptomoneda.
  • Identificar polítiques i procediments de bones pràctiques per emmagatzemar, transferir i redactar claus digitals de criptomoneda dins dels sistemes de gestió de registres.
  • Catalogar i donar a conèixer els recursos de formació que ja estan disponibles, inclosa la formació que no està adaptada als professionals de la justícia.
  • Desenvolupar sistemes d’intercanvi regionals o nacionals que facilitin l’intercanvi de materials de formació i intel·ligència per a casos en curs.
  • Desenvolupar materials model que es puguin adaptar fàcilment per a la formació d’aspirants, investigadors, experts forenses, fiscals, jutges i altres.
  • Fer investigacions per examinar l’equilibri d’habilitats i coneixements que busquen les agències policials a l’hora de contractar i avaluar si és probable que compleixin les necessitats actuals i futures.
  • Convocar un grup permanent de professionals i experts que puguin examinar i generar requisits per a les organitzacions de recerca i desenvolupament.
  • Treballar amb entitats federals, estatals, locals i privades (per exemple, el Laboratori Regional d’Informàtica Forense o Advocats sense Fronteres) per posar a disposició els recursos adequats de seguiment de criptomonedes perquè els costos es puguin compartir més fàcilment.
  • Avaluar els costos i els beneficis del desenvolupament d’un centre d’informació del sector privat que permeti al sector públic i a les entitats del sector privat verificades coordinar-se (de la mateixa manera que el Centre Nacional per a Nens Desapareguts i Explotats examina els materials potencialment abusius).

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

Els extremistes violents no són llops solitaris

Notes de seguretatDeixa un comentari

Tal com va publicar recentment The Conversation, el professor de la Universitat de Rutgers, Alexander Hinton, considera que l’expressió ‘llop solitari’ és enganyosa, ja que els extremistes violents gairebé sempre formen part d’un grup, i l’ús repetit d’aquesta expressió podria impedir aconseguir fruits dels esforços per combatre la violència provinent de l’extrema dreta. En tot cas, això podia ser cert molt abans de l’era de les xarxes socials.

Després de dècades d’investigació sobre nombrosos atacs que han deixat molts morts, ja està documentat que els extremistes gairebé sempre formen part d’una manada, no són pas llops solitaris. Però el mite del tirador com un llop solitari continua sent tenaç i reapareix en la cobertura mediàtica després de gairebé tots els tiroteigs massius o actes de violència d’extrema dreta.

Hinton considera que aquest mite desvia la gent de les causes reals de la violència extremista, la qual cosa posa obstacles a la capacitat de la societat per prevenir els atacs.

L’amenaça del terrorisme intern segueix sent alta als Estats Units, especialment el perill que representen els extremistes del poder blanc, molts dels quals creuen que els blancs estan sent “substituïts” per persones negres.

Els extremistes d’extrema dreta poden dur a terme un atac sols físicament o com a part d’un grup reduït de persones, però gairebé sempre estan connectats i s’identifiquen amb grups i causes més grans.

La gran majoria dels extremistes d’extrema dreta són, de fet, homes i dones corrents. Viuen en zones rurals, suburbis i ciutats. Són estudiants i professionals que treballen. I creuen que la seva causa està justificada.

Hi ha molts exemples de matances de ciutadans negres comeses per homes blancs com Patrick Crusius o Gendron, o el cas de Timothy McVeigh,  presentat sovint com l’arquetípic boig llop solitari que va fer volar l’edifici federal d’Oklahoma City el 1995.

De fet, McVeigh formava part d’un grup. Tenia còmplices i estava connectat a través del panorama extremista d’extrema dreta. El mateix passa amb Gendron i Crusius, que també van ser caracteritzats en la cobertura mediàtica com a llops solitaris. Tots dos estaven actius a les plataformes de xarxes socials d’extrema dreta i havien publicat manifestos abans dels seus atacs. El manifest de Gendron parla de com es va radicalitzar al web fosc i com es va inspirar per atacar després de veure vídeos de la massacre de 51 persones de Brenton Tarrant el 2019 a dues mesquites de Christchurch, Nova Zelanda.

Gairebé una quarta part del manifest de Gendron està extreta directament del de Tarrant, que portava per títol ‘El gran reemplaçament’. Aquesta por a la substitució dels blancs, centrada al voltant de la percepció de la seva disminució demogràfica, també va ser un motiu per a Crusius. El seu manifest ret homenatge a Tarrant, abans d’explicar que el seu atac va ser “una resposta a la invasió hispànica de Texas”. El mite del llop solitari també suggereix que els extremistes són desviats anormals amb personalitats antisocials.

Mitjançant l’ús d’aquest terme, que individualitza l’extremisme, Hinton considera que els funcionaris de l’ordre públic també poden despolititzar la seva feina. En lloc de centrar-se en moviments com el nacionalisme blanc que tenen simpatitzants en els diferents nivells de govern, des dels xèrifs fins als senadors, se centren en els individus.

Aquesta comprensió proporciona una base per desenvolupar estratègies a llarg termini per evitar que extremistes com Gendron i Crusius duguin a terme atacs més violents.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

El Consell Europeu renova la llista de terroristes de la Unió Europea

Notes de seguretatDeixa un comentari

El Consell ha renovat, sense canvis, l’anomenada ‘llista de terroristes de la Unió Europea’, que recull les persones, grups i entitats sotmesos a mesures restrictives per combatre el terrorisme.

Les 13 persones i 21 grups i entitats de la llista estan subjectes a la congelació dels seus fons i altres actius financers a la UE. A més, està prohibit als operadors de la UE posar a la seva disposició fons i recursos econòmics.

El Consell va establir la llista per primera vegada en aplicació de la Resolució 1373/2001 del Consell de Seguretat de l’ONU, que va seguir després dels atemptats terroristes de l’11 de setembre de 2001. Revisa la llista a intervals regulars i almenys cada sis mesos, sobre la base de la informació sobre nous fets i novetats relacionats amb les designacions.

Aquest règim de sancions és independent del règim de la Unió que implementa les resolucions del Consell de Seguretat de l’ONU 1267 (1999), 1989 (2011) i 2253 (2015) i que té com a objectiu Al-Qaida i ISIL/Daesh, i que també permet a la Unió Europea aplicar mesures restrictives, de manera autònoma, a ISIL/Daesh i Al-Qaida i a persones i entitats associades o que els donen suport.

Com s’expressa per diversos mitjans, la lluita contra el terrorisme és una prioritat de la UE. Els estats membres col·laboren estretament per prevenir atacs terroristes i garantir la seguretat dels ciutadans. Des de la Unió es treballen aspectes diversos, tals com la prevenció de la radicalització, la llista terrorista de la UE, l’intercanvi d’informació, la figura del coordinador de la lluita contra el terrorisme de la UE, accions per tallar el finançament del terrorisme, el control de les armes de foc, la digitalització de la cooperació judicial, mesures per frenar els combatents terroristes estrangers i la cooperació amb països no membres de la UE.

Després d’una sèrie d’atacs des del 2015, la Unió Europea ha anat adoptant diverses mesures per intentar aturar el terrorisme.

Tot i que la responsabilitat de lluitar contra la delinqüència i salvaguardar la seguretat recau principalment en els estats membres, els atemptats terroristes dels darrers anys han demostrat que aquesta també és una responsabilitat comuna que han d’assumir de forma conjunta. La UE contribueix a la protecció dels seus ciutadans actuant com a principal fòrum de cooperació i coordinació entre els estats membres.

La radicalització no és un fenomen nou, però s’ha convertit en una amenaça força més greu en els últims anys.

Les tecnologies de comunicació en línia han facilitat que els terroristes es comuniquin a través de les fronteres i han amplificat la propaganda terrorista i la propagació de l’extremisme.

Les autoritats competents dels estats membres tenen el poder d’emetre ordres d’eliminació als proveïdors de serveis que els poden exigir que eliminin contingut terrorista o que inhabilitin l’accés a aquest contingut en el termini d’una hora.

L’intercanvi eficaç d’informació entre les autoritats policials, judicials i d’intel·ligència dels estats membres és crucial per lluitar contra el terrorisme, rastrejar els combatents estrangers i fer front al crim organitzat.

El blanqueig de capitals i el finançament del terrorisme també són una preocupació important per al sistema financer de la UE i la seguretat dels seus ciutadans.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

S’estén per Centreamèrica el model de repressió contra les maras aplicat a El Salvador

Notes de seguretatDeixa un comentari

Actualment, ja es pot afirmar que “l’èxit” del Govern de El Salvador en el desmantellament de les maras és innegable. De la mateixa manera que s’ha produït una forta centralització gairebé absoluta del poder en mans del president Nayib Bukele però en detriment de l’Estat de dret.

Per la seva part, la majoria dels salvadorencs accepten aquest pacte i donen suport al seu president, cosa que no ha passat desapercebuda per a la resta de dirigents de la regió que afronten les seves pròpies crisis sobre crim organitzat. Amb tot, algunes veus ja s’han alçat per evitar que diversos dirigents es vegin temptats de cercar la mateixa solució als seus problemes.

Però el fet és que això ja ha començat a succeir. Com informen diversos mitjans com Nuso, Hispanidad, Elconfidencial o Washingtonpost, la presidenta d’Hondures, Xiomara Castro, també va decretar el mes de desembre passat l’estat d’excepció per facilitar la lluita contra les maras. L’Equador va declarar quatre règims d’excepció durant l’any 2022 militaritzant centres penitenciaris i zones amb altes taxes d’homicidis, i Jamaica va fer el mateix amb l’objectiu de combatre un repunt de la violència a mans de diverses organitzacions criminals.

Fa pocs dies, El Salvador va oferir ajut a Haití, el país més pobre de Llatinoamèrica i devastat per les bandes, per implementar-hi el seu mateix pla de control territorial. I és que en una regió que porta dècades batallant per establir una resposta adequada al crim organitzat, les polítiques de Bukele resulten cada cop més atractives. Sobretot quan aquestes polítiques de seguretat compten amb finançament internacional com el del Banc Centreamericà d’Integració Econòmica (BCIE), una entitat amb base a Hondures i un membre del qual és Espanya.

Per alguns estudiosos de la problemàtica, la fi de les maras a El Salvador podria marcar l’inici de l’era de la militarització i de les megapresons a Llatinoamèrica i el Carib. En el cas de El Salvador, la campanya de detencions massives ha comportat tancar entre reixes 60.000 persones, l’1% de la població salvadorenca. D’aquesta manera, el país compta amb la taxa d’empresonament més alta del món (1.536 interns per cada 100.000 habitants), alhora que ha reduït dràsticament la taxa d’assassinats. L’any 2022, la taxa es va situar en 8 homicidis per cada 100.000 habitants, quan l’any 2015 era de 105.

Actualment, els membres de les maras que no han estat detinguts es troben en desbandada, incapaços de rebre ordres d’unes estructures criminals escapçades i una presència menor o fins i tot inexistent en barris que abans estaven sota el control absolut d’aquestes bandes.

Mentrestant, els que es troben empresonats han de rebre el suport econòmic de les seves famílies, ja que els han de comprar paquets de menjar i productes bàsics per valor de 170 dòlars al mes. El sistema és senzill: els familiars no poden portar-los res procedent de fora de la presó, per la qual cosa no els queda altra sortida que comprar-los aquests paquets.

Més enllà de les injustícies, molts adverteixen que els resultats immediats del règim d’excepció amaguen la marea de problemes que poden veure’s detonats per aquesta onada sense precedents de detencions i repressió. I alguns experts subratllen que la història de El Salvador demostra que aquestes polítiques de mà dura de vegades donen resultats a curt termini, però en realitat estan generant un brou de cultiu perquè grups criminals es reciclin, reclutin més persones i, a la llarga, s’enforteixin encara més.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

Un incident cibernètic afecta la xarxa de l’FBI als Estats Units

Notes de seguretatDeixa un comentari

El Federal Bureau of Investigation (FBI) dels Estats Units s’ha vist afectat recentment per un incident cibernètic que es va produir en una de les seves oficines de camp més destacades, tot i que va ser controlat en un breu període de temps.

Segons algun investigador, aquest incident maliciós va afectar part de la seva xarxa utilitzada en investigacions d’imatges d’explotació sexual infantil.

L’FBI va enviar un breu comunicat als mitjans de comunicació en què admetia aquesta circumstància maliciosa a la seva xarxa i que s’estava treballant per obtenir informació addicional de l’origen del problema. També destacava que, en tractar-se d’una investigació en curs, l’agència nord-americana no oferia més detalls sobre les circumstàncies i l’origen de l’atac cibernètic. Finalment, s’entenia que s’indagaria sobre quin tipus d’atac va ser i d’on va provenir.

Entre d’altres mitjans, el periodista Phil Muncaster ho explicava a través de la web Infosecurity Magazine. Aprofundia en l’atac a la xarxa explicant que no és la primera vegada que l’oficina nord-americana és atacada. L’any 2021, una adreça de correu electrònic oficial es va veure compromesa i es va utilitzar per enviar correu brossa a almenys 100.000 destinataris. Aparentment, un missatge interceptat citava l’Agència de seguretat cibernètica i d’infraestructures del DHS (CISA) i afirmava que els destinataris estaven a l’extrem receptor d’un ciberatac important.

Més tard, l’FBI va confirmar que els pirates informàtics s’havien aprofitat d’una configuració incorrecta en un sistema informàtic que utilitzava per comunicar-se amb els col·laboradors de l’aplicació de la llei estatals i locals: el Portal d’empresa de la policia (LEEP).

Austin Berglas, cap global de serveis professionals de BlueVoyant, és un antic agent especial assistent a càrrec de la sucursal cibernètica de l’oficina de Nova York de l’FBI. Berglas va explicar que les investigacions sobre delictes contra menors sovint impliquen la recollida i l’anàlisi d’evidències digitals. Així, una vegada que s’obtenen o s’han confiscat les proves mitjançant consentiment o procés legal, els mitjans digitals (telèfons mòbils, ordinadors i dispositius d’emmagatzematge externs) es proporcionen a un membre de l’equip de resposta a l’anàlisi informàtica (CART) de l’FBI: agents especials certificats i examinadors forenses.

Totes les proves digitals s’escanegen per trobar programari maliciós o fitxers maliciosos abans de processar-les en ordinadors amb programari forense especialitzat utilitzat per extreure la informació continguda als dispositius. Aquests ordinadors forenses són autònoms i no estan connectats a cap sistema intern classificat.

Això vol dir que, fins i tot si una nova variant de programari maliciós es desplaça des d’un dispositiu confiscat a un ordinador forense, es contindria a la xarxa d’examen.

El potencial que aquest programari maliciós es propagui i infecti altres mitjans d’investigació a la xarxa CART és real, però, per tal de preservar l’evidència original, els examinadors forenses produeixen còpies de treball per analitzar-les i revisar-les.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

El Salvador inaugura la presó més gran d’Amèrica per tancar-hi fins a 40.000 membres de maras

Notes de seguretatDeixa un comentari

El president d’El Salvador, Nayib Bukele, va inaugurar a principis d’any l’anomenat Centre de Confinament del Terrorisme (CECOT), una megapresó on han de recloure fins a 40.000 interns, tots presumptes membres de les maras, amb l’objectiu, segons el Govern salvadorenc, de guanyar la guerra a la delinqüència.

Aquesta gegantesca presó ha estat construïda en només set mesos i es desconeix a dia d’avui el cost real de la instal·lació. Es troba en una zona aïllada de l’àmbit rural i està dotada dels darrers avenços en tecnologia.

El penal compta amb menjadors, sales de descans, gimnàs i taules de ping-pong, però només per a ús dels guàrdies. Per als reclusos hi ha zones de tallers destinats a tasques laborals. També hi ha sales per a audiències judicials virtuals, per tal que els empresonats no hagin de sortir del centre penitenciari. Així mateix, hi ha cel·les de càstig, fosques i sense finestres, a fi de sancionar els encarcerats amb mala conducta.

El centre penitenciari ha estat construït amb murs reforçats, cel·les amb barrots d’acer a les finestres, càmeres de seguretat arreu, escàners de cos sencer per als qui hi ingressin, set torres de vigilància i un mur perimetral electrificat d’11 metres d’alçada i 2,1 quilòmetres, que serà vigilat dia i nit per uns 600 soldats i 250 policies.

La presó ha estat presentada com la més gran de tot Amèrica, amb una gran posada en escena i com un dels grans reptes aconseguits pel Govern salvadorenc. D’aquesta manera, el president Bukele segueix amb la seva particular guerra contra les maras, fortament criticada per organitzacions de drets humans, que acusen el Govern d’utilitzar la tortura, els arrestos arbitraris i les desaparicions forçades en la lluita contra aquestes organitzacions delictives i que, de moment, ha deixat almenys 175 morts en 11 mesos.

Paral·lelament, la Policia Nacional Civil ha publicat les seves estadístiques, amb les quals ha tancat el mes de gener de 2023 amb una taxa anualitzada inferior als 2 homicidis per cada 100.000 habitants, fet que convertiria El Salvador en el país amb la taxa d’homicidis més baixa de tot el continent americà. En aquest context, cal no oblidar que durant l’estat d’excepció, que fa pràcticament un any que va començar, han estat detinguts més de 60.000 presumptes membres de maras.

Aquestes actuacions governamentals i policials han comportat fortes protestes d’organismes i col·lectius defensors dels drets humans. Un informe presentat a finals de gener per Human Rights Watch explica que s’han comès abusos a gran escala, com massificacions a les presons, manca de garanties, detencions massives i morts sota custòdia policial.

Entre els 60.000 detinguts, hi ha centenars de menors d’edat que han estat processats per delictes definits de manera àmplia que violen les garanties bàsiques del procés i menystenen les perspectives de justícia per a les víctimes de la violència de les maras.

Una de les veus crítiques d’aquesta ofensiva contra les maras, el rector jesuïta de la Universitat Centreamericana, Andreu Oliva, considera que amb la construcció de la nova presó el Govern no aposta per la rehabilitació dels reclusos.

Però el Govern de Nayib Bukele menysté les organitzacions de defensa dels drets humans i els mitjans de comunicació, a qui acusa de defensar els membres de les maras.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

Creixent preocupació a Europa per l’extremisme violent en línia

Notes de seguretatDeixa un comentari

El passat 15 de desembre del 2022, la Unitat de Referència a Internet de la Unió Europea (EU IRU) a Europol va coordinar el segon Dia d’Acció de Referències (RAD) contra el contingut violent d’extrema dreta i terrorista en línia. L’acció coordinada va implicar unitats especialitzades de 14 països, inclosos 13 estats membres de la UE i un país no comunitari.

En l’operació es van detectar més de 800 articles relacionats a 34 plataformes afectades per la proliferació de continguts extremistes violents en línia.

Les autoritats participants van participar en la detecció i senyalització de contingut terrorista als proveïdors de serveis en línia i en l’avaluació de les seves respostes.

Les activitats van donar lloc a la derivació de 831 ítems a 34 plataformes afectades. Els materials referits inclouen contingut produït per organitzacions d’extrema dreta o d’altres que ho afavoreixen. També inclou continguts difosos en relació amb els atemptats terroristes motivats per l’extremisme violent. Aquests materials inclouen retransmissions en directe, manifestos, reivindicacions i celebracions d’atacs.

Amb aquesta jornada es deixa patent que l’extremisme violent és una preocupació creixent a Europa i arreu, sobretot d’ençà dels fets de Bratislava (Eslovàquia) i Buffalo (EUA).

Des del primer cop que es va organitzar el Dia d’Acció de Referències dirigit a aquest tipus de contingut en línia l’any 2021, l’amenaça que suposa l’extremisme violent i el terrorisme segueix augmentant. Els atemptats terroristes de Buffalo i Bratislava van il·lustrar una preocupant proliferació d’activitats terroristes i d’extrema dreta violentes a escala mundial. Els autors d’aquests atacs formaven part de comunitats transnacionals en línia i es van inspirar en altres extremistes i terroristes violents de la dreta. En els seus manifestos, els actors terroristes han destacat el paper fonamental de la propaganda en línia en el procés de radicalització. Això mostra com l’abús d’internet continua sent un aspecte important de la radicalització i el reclutament violent de l’extrema dreta.

Les RAD consoliden els esforços de les forces de l’ordre per fer front a la creació i difusió de propaganda extremista i terrorista violenta en línia. Durant les activitats coordinades, els participants remeten continguts vinculats a material de propaganda als proveïdors de serveis en línia, convidant-los a avaluar i eliminar els continguts que incompleixin les seves condicions de servei. I, paral·lelament, es convida les plataformes a reforçar els seus protocols de moderació per evitar aquest tipus d’abús en el futur.

Els països participants en aquesta edició van ser Txèquia, Dinamarca, França, Alemanya, Hongria, Irlanda, Itàlia, Malta, els Països Baixos, Portugal, Eslovàquia, Eslovènia, Espanya i el Regne Unit.

Cal subratllar que amb seu a la Haia, els Països Baixos, Europol dona suport als 27 estats membres de la UE en la seva lluita contra el terrorisme, la ciberdelinqüència i altres formes greus i organitzades de crim. Europol també treballa amb molts estats socis no comunitaris i organitzacions internacionals. Des de les seves diverses avaluacions d’amenaces fins a les seves activitats operatives i de recollida d’intel·ligència, Europol té les eines i els recursos que necessita per fer que el territori europeu sigui un espai més segur.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

Càrtels de la droga mexicans actuen a la Unió Europea

Notes de seguretatDeixa un comentari

Els càrtels mexicans estan aportant coneixements sobre drogues en territori de la Unió Europea. En concret, sobre la cocaïna i la metamfetamina la qual cosa podria comportar un augment de la violència i l’aparició del fentanil com a potencials amenaces futures.

L’Europol i la Drug Enforcement Administration (DEA) dels Estats Units van publicar el passat mes de desembre del 2022, un informe d’anàlisi conjunt que mostraria que grups criminals mexicans han treballat conjuntament amb xarxes delictives de l’UE per potenciar el tràfic de metamfetamina i cocaïna des de l’Amèrica del Sud cap a la Unió Europea.

Aquesta nova forma de col·laboració criminal també s’estén a la producció del clorhidrat de cocaïna i la metamfetamina. Tot i que encara no hi ha indicis de l’existència d’un mercat de fentanil a la UE, el descobriment d’instal·lacions de producció i la intervenció de la substància a la Unió generen preocupació pel possible sorgiment d’un mercat de fentanil.

És la primera vegada que autoritats policials europees i nord-americanes elaboren un document conjunt en la lluita contra el narcotràfic mundial. L’informe, titulat Complexitats i conveniències en el comerç internacional de drogues: la implicació d’actors criminals mexicans en el mercat de drogues de la UE, és fruit de l’intercanvi continu d’informació operativa i estratègica entre els analistes i els policies d’ambdós costats de l’Atlàntic.

L’avaluació més recent de l’amenaça de la delinqüència greu i organitzada a la UE va demostrar que les xarxes criminals són cada cop més internacionals i especialitzades en abast, amb un 65% dels grups criminals actius formats per membres de diverses nacionalitats. La presència d’actors criminals mexicans que col·laboren amb actors de la UE al mercat de drogues europeu segueix també aquesta tendència.

L’informe conjunt aprofundeix en com les xarxes criminals implicades cooperen entre elles, especialment mitjançant l’ús d’actors especialitzats en diferents fases de les seves operacions. Els diferents actors inclouen facilitadors com especialistes de laboratori, enviats, intermediaris i proveïdors de serveis de blanqueig de capitals. Les forces de l’ordre han detingut especialistes de laboratoris mexicans, també coneguts com a cuiners, que treballaven en llocs de producció a Europa. Aquests actors són especialment importants pel seu coneixement únic de com produir rendiments més alts i potents del producte final i obtenir cristalls de metamfetamina més grans i rendibles.

L’informe també afirma que els càrtels mexicans cooperen amb xarxes criminals amb seu a la UE per traficar tant amb metamfetamina com amb cocaïna als ports europeus per distribuir-les o per transitar a mercats encara més lucratius d’Àsia i Oceania. L’ús d’enviaments ocults, com la cocaïna amagada en blocs de formigó tèrmic cel·lular, o els plans per establir rutes de contraban de cocaïna des de Colòmbia fins als aeroports del sud d’Itàlia amb jets privats, mostren la naturalesa en constant evolució d’aquestes activitats criminals. Els funcionaris corruptes dels sectors públic i privat actuen com a facilitadors i ajuden a augmentar la probabilitat de traficar amb èxit els enviaments de drogues a Europa.

A sòl nord-americà, els càrtels mexicans tenen una història d’establir centres de tràfic de drogues i sòlides associacions criminals, i d’utilitzar la violència per aconseguir el control del territori on operen. Una major presència de càrtels mexicans a la UE també podria comportar un augment dels beneficis per a ells i els seus col·laboradors criminals, així com un augment de la violència a Europa.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

Acció europea contra medicaments i substàncies dopants falsificats per valor de més de 40 milions d’euros

Notes de seguretatDeixa un comentari

L’Europol va coordinar durant sis mesos de l’any 2022 la tercera edició de l’operació Escut, una iniciativa global per lluitar contra el tràfic de medicaments i substàncies dopants falsificats. En aquesta acció es van confiscar més de 10,5 milions de medicaments, 349 sospitosos detinguts o denunciats a les autoritats judicials i 10 laboratoris clandestins de substàncies clausurats.

En aquesta operació hi van participar autoritats policials i duaneres de 28 països (19 estats membres de la UE i 9 països tercers). L’Oficina Europea de Lluita contra el Frau (OLAF) va coordinar les agències duaneres, mentre que l’Oficina de Propietat Intel·lectual de la Unió Europea (EUIPO) va oferir suport financer. Frontex, l’Agència Mundial Antidopatge (AMA), l’Organització Mundial de Duanes (OMD) i les agències nacionals de medicina van donar suport a l’operació.

Durant l’operació, els agents de l’ordre van desarticular 59 grups criminals i van detenir o denunciar a les autoritats judicials 349 sospitosos. Paral·lelament, les autoritats van confiscar quantitats massives de medicaments, productes i substàncies dopants, aliments i suplements esportius il·legals, així com vacunes contra la COVID, productes sanitaris i dispositius mèdics falsificats. Les substàncies dopants i els medicaments per a la disfunció erèctil van ser dels articles més confiscats. Per tal d’augmentar la prevenció i la conscienciació, alguns estats participants van llançar campanyes antidopatge i van realitzar controls.

El balanç final de l’operació Escut va ser el següent: embargaments per valor de més de 40 milions d’euros, decomís de més de 10,5 milions d’unitats de medicaments i substàncies dopants, confiscació de més d’1 milió de proves de COVID falsificades, 195 investigacions realitzades, 349 sospitosos detinguts o denunciats a les autoritats judicials, investigats 59 grups de crim organitzat, 10 laboratoris subterranis tancats, 588 webs monitoritzades, 89 llocs web tancats, més de 218.000 enviaments revisats, més de 74.000 enviaments confiscats, 3.526 controls antidopatge realitzats en competició (39 positius) i, finalment, 3.245 controls antidopatge fora de competició realitzats (9 positius).

En el transcurs de l’operació s’han descobert molts casos de tràfic de medicaments a gran escala, la qual cosa confirma que pot ser tan lucratiu o fins i tot més lucratiu que el narcotràfic. Si bé aquests delictes generen guanys il·lícits massius per als traficants i falsificadors, les finances públiques i els sistemes d’atenció social d’alguns estats membres pateixen costos financers molt elevats. El cost per a la salut pública també és important, ja sigui pel tractament de conductes addictives o per les conseqüències de les sobredosis o l’escassetat.

Tot i que les xarxes criminals encara estan aprofitant les oportunitats que ofereix la pandèmia de la COVID-19, el tràfic de medicaments i equips de protecció ha experimentat una disminució important a causa de l’elevada atenció al fenomen i de l’intens seguiment per part de les forces de l’ordre. Els governs que oferien les vacunes sense cap cost van contribuir a crear una situació desfavorable per als delinqüents que pretenen alimentar un mercat il·legal. En alguns casos, es podrien detectar i frustrar diversos intents de frau dirigits als organismes nacionals responsables del subministrament de medicaments i dispositius de protecció.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français