La pirateria i les falsificacions: un negoci molt lucratiu

EUIPO_LOGO_EN

L’European Union Intellectual Property Office (EUIPO) i l’Europol han presentat un informe amb l’objectiu de posar al dia professionals, empreses i públic en general sobre la situació actual del món de la falsificació i la pirateria a la Unió Europea.

El document, presentat a finals de juny del 2017, explora els drets de propietat intel·lectual (DPI) i el seu valor, els sectors clau en què es produeixen les falsificacions i les principals rutes i països de procedència dels productes falsificats. També descriu i examina l’amenaça de la pirateria i altres infraccions en línia, i demostra com els DPI i la seva protecció són les pedres angulars de l’economia i la societat de la Unió Europea.

L’informe analitza la forma en què els grups delictius organitzats (OCG) participen en la delinqüència DPI i utilitza l’estudi d’un nombre determinat de casos per posar en relleu els perills que representa la seva activitat. Igualment, s’examinen alguns reptes als quals s’enfronta la lluita contra els delictes de falsificació i pirateria, i s’inclouen iniciatives per combatre aquest tipus de crims.

Pel que fa a la gamma de productes falsificats recuperats a la Unió Europea, és força àmplia i inclou tota mena de productes, i també, cada cop més, productes quotidians, com ara cosmètics, xampús, pasta de dents, joguines, medicaments, aliments i begudes i productes per a la llar.

Els productes falsificats venuts a la Unió Europea acostumen a ser de menys valor i, cada cop més, inclouen peces de recanvi o altres elements utilitzats en combinació amb productes genuïns. Aquesta evolució es reflecteix en les creixents intervencions de béns de baix valor com, per exemple, les peces de recanvi per a telèfons mòbils, pantalles de recanvi o bateries.

S’acostumen a falsificar i enviar peces de petites dimensions, que es poden acoblar a un producte final en el país de destinació.

Pel que fa a les principals tipologies de productes intervinguts a les fronteres exteriors durant l’any 2015, les cigarretes representen el 27% de la quantitat total d’articles comissats. Després, hi ha la categoria altres béns, amb un 10%; joguines, amb un 9%; etiquetes i adhesius, amb un 8%, i aliments, amb un 7%. Aquests percentatges són per unitat de volum. Per nombre de casos, els resultats són: calçat, amb un 17% del total; bosses i rellotges, amb un 15%, i roba, amb un 14%.

Els anomenats delictes de DPI, que es calcula voregen els 461 mil milions de dòlars americans anuals a tot el món, abasten gairebé tots els tipus de productes i àrees geogràfiques.

La Xina continua sent el principal país de procedència dels productes falsificats, i Hong Kong el punt de trànsit de mercaderies originàriament fabricades a la Xina.

El terrorisme, la ciberdelinqüència, el contraban de migrants, el tràfic de drogues i altres àrees d’activitat delictiva han passat a ocupar un lloc destacat en l’àmbit mundial de la lluita contra aquests tipus de delicte. Com es pot veure en l’Informe de situació 2017 sobre la falsificació i la pirateria a la Unió Europea, es tracta d’una prioritat delictiva menor. Això sí, la delinqüència de DPI segueix sent una de les empreses criminals més lucratives i està molt vinculada a altres activitats delictives.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

Ascens de la criminalitat violenta a Àustria

L’informe publicat pel Ministeri federal de l’Interior austríac mostra que l’any 2016 es va experimentar un increment del 3,84% del total de delictes en relació amb l’any anterior. Concretament, es van conèixer 537.792 infraccions penals, xifra que implica un increment de 19.923 delictes en números absoluts.

Sicherheit 2016 in Österreich

Una part no menyspreable d’aquest increment la trobem en l’àmbit dels delictes amb violència, que si l’any passat pujaven un imperceptible 0,4%, aquest any passen de 40.333 a 43.098, xifres que demostren un creixement d’un 6,9%. Una dada interessant és que només el 36,7% de les víctimes d’aquests delictes desconeixien els agressors.

L’altre àmbit principalment responsable d’aquest canvi de tendència és el del cibercrim, que augmenta un 30% en relació amb l’any anterior, de 10.010 a 13.103 casos. A més, aquest increment ha implicat un descens de la taxa d’esclariment d’aquests delictes, que se situa en el 18%.

Finalment, l’altre sector en què es registra un notable increment de la delinqüència és el de la criminalitat econòmica, on es produeix un ascens d’un 10,9% en relació amb l’any anterior (de 48.601 a 53.905). En l’àmbit de fraus i estafes, internet experimenta un increment com a espai dels delictes, ja que se’n van conèixer 2.199 més que l’any anterior executats en aquest mitjà (un augment del 29,42%).

Els dos àmbits que presenten una tendència positiva, contrària a la general, són els de robatoris a domicili i robatoris de vehicles. En el primer cas, es consolida el descens iniciat l’any anterior (un 9,4% menys que l’any 2014) i fins i tot augmenta a un 16,4%: 12.975 robatoris a domicili, un 40% dels quals ho van ser en grau de temptativa i un 60%, consumats. Es tracta de les xifres més baixes en els darrers deu anys. Pel que fa als robatoris de vehicles, continua la davallada començada a l’inici de la dècada i se situa en 2.994 casos, amb una reducció del 10% en relació amb l’any anterior. D’aquests robatoris, 1.511 ho van ser de ciclomotors, 197 de camions i 1.376 de cotxes.

La majoria de les persones detingudes per la comissió d’aquests delictes són austríaques (un 60,9%), mentre que les altres nacionalitats més representades són la romanesa (11.021), l’alemanya (9.724) i la sèrbia (9.557). Entre aquelles persones amb estatut de sol·licitants d’asil, també s’ha incrementat un 54% el nombre de persones detingudes.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

S’accelera la lluita contra la incitació a l’odi en línia

Fighting illegal online hate speech – First results of the new code of conduct
© EU, 2016

Segons una avaluació realitzada per diverses ONG i organismes públics dels 24 estats membres de la Unió Europea, s’han realitzat importants progressos en el compliment del codi de conducta relatiu a la lluita contra la incitació il·legal a l’odi en línia. Aquest codi inclou una sèrie de compromisos per a Facebook, Twitter, Youtube i Microsoft per combatre la propagació de continguts d’aquest tipus a Europa.

En signar aquest conveni, les empreses tecnològiques es van comprometre a examinar la majoria de les notificacions vàlides d’incitació il·legal a l’odi en menys de 24 hores i a eliminar aquests continguts o a desactivar-ne l’accés, si calia, conforme a la legislació nacional de transposició del dret europeu. El codi també subratlla la necessitat de seguir debatent la manera de fomentar la transparència, la narrativa alternativa i la contranarrativa.

Un any després de l’adopció del codi de conducta, s’han produït alguns avenços importants, tot i que persisteixen certes dificultats:

  • En una mitjana del 59% dels casos, les empreses tecnològiques han donat resposta a les notificacions relatives a la incitació il·legal a l’odi eliminant el contingut, fet que representa més del doble de la mitjana del 28% registrat sis mesos abans.
  • La quantitat de notificacions revisades en el termini de 24 hores ha passat del 40% al 51% en els darrers sis mesos. Amb tot, Facebook és l’única empresa que examina la majoria de notificacions el mateix dia.
  • En els darrers sis mesos, les empreses tecnològiques han millorat a l’hora de tractar les notificacions fetes per ciutadans respecte a les procedents d’organitzacions. Tot i així, encara resten algunes diferències.
  • Cal seguir millorant en l’àmbit de la qualitat de la informació sobre la motivació d’una decisió.

Les empreses tecnològiques han reforçat els seus sistemes de notificació, simplificant sobretot el de la incitació a l’odi. Han format el seu personal i han intensificat la seva cooperació amb la societat civil. L’aplicació del codi de conducta ha consolidat i ampliat la xarxa d’alertadors de confiança d’aquestes empreses a tot Europa.

La cooperació més intensa amb les organitzacions de la societat civil s’ha traduït en un augment de la qualitat de les notificacions, uns terminis de tractament més eficaços i més bons resultats des del punt de vista de la reacció davant les notificacions.

Enllaços:

Preguntes i respostes (anglès)

Fitxa informativa sobre la 2a avaluació (anglès)

Codi de conducta (anglès)

Lluita contra la incitació a l’odi en línia: primera avaluació del nou codi de conducta (anglès)

Fitxa informativa – Primera avaluació del codi de conducta (anglès)

Revisió intermèdia del Mercat Únic Digital

Fitxa informativa de la revisió intermèdia de l’Estratègia del Mercat Únic Digital de 2015 (anglès)

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

 

Prioritats de la Unió Europea en la lluita contra la delinqüència greu

Justice and Home Affairs Council, 18/05/2017El Consell de Justícia i Afers d’Interior de la Unió Europea va aprovar en la reunió del 18 de maig de 2017 les prioritats de la UE en la lluita contra la delinqüència internacional organitzada i greu entre el 2018 i el 2021.

Aquestes prioritats són combatre o dificultar l’acció delictiva (organitzada en la majoria dels casos) en deu àmbits delictius:

  1. La ciberdelinqüència, tant pel que fa als atacs informàtics, com a la pederàstia i els pagaments realitzats amb mitjans fraudulents o duplicats.
  2. El tràfic i la producció de drogues i substàncies estupefaents, amb línies d’acció diferent per a les grans xarxes de tràfic de cànnabis, cocaïna i heroïna; les xarxes de distribució interna de la UE, i la producció de drogues de síntesi i noves substàncies psicotròpiques.
  3. Els grups organitzats que faciliten la immigració il·legal.
  4. La delinqüència organitzada contra la propietat, especialment la que té gran mobilitat per la UE.
  5. El tràfic d’éssers humans destinat a l’explotació, tant sexual com laboral, i el tràfic de menors.
  6. El frau en els impostos especials i el frau intracomunitari.
  7. El tràfic, la distribució i l’ús il·lícit d’armes de foc.
  8. Els delictes contra el medi ambient.
  9. Les operacions financeres delictives i el blanqueig de diners, per facilitar la recuperació d’actius.
  10. El frau documental.

Malgrat que el terrorisme no forma part explícita de cap d’aquestes prioritats, sí que s’esmenta que cal tenir en compte les amenaces derivades dels vincles entre alguns grups de delinqüència organitzada.

Les prioritats s’executen per mitjà de plans estratègics plurianuals i de plans d’acció operatius, un o més en funció de cada prioritat, i implantats anualment. El Comitè Permanent de Seguretat Interior ha de fer el seguiment de les mesures implantades en relació amb aquestes prioritats. També es preveuen mecanismes d’avaluació independent i valoracions dels resultats dels diferents plans d’acció. Igualment, s’incorpora la possibilitat que el 2019 l’Europol presenti al Consell un informe provisional sobre noves amenaces que puguin afectar aquestes prioritats.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

Nous incidents racistes a Sud-àfrica

Darrerament, els atacs contra els estrangers que s’havien produït el 2008 i el 2015 a Sud-àfrica estan tornant a l’actualitat. Segons un estudi de l’Institute for Security Studies (ISS), els incidents racistes en forma d’atacs a membres de diverses minories nacionals que viuen al país, sobretot a les ciutats de Pretòria i Johannesburg, han tornat a ser una realitat. Aquests atacs es produeixen en un context d’una alta criminalitat, que freqüentment és atribuïda a l’excés de ciutadans estrangers al país, els quals, com a molts països occidentals, s’utilitzen com a bocs expiatoris.

Els nigerians es troben entre els més perjudicats, ja que veuen les seves cases i botigues atacades amb certa freqüència. El tema ha esdevingut una qüestió nacional, fins al punt que a la capital nigeriana, Abuja, diverses dependències de companyies sud-africanes han estat atacades amb violència. El mateix Parlament nigerià ha enviat una delegació a presentar una queixa davant el Govern sud-africà. Però aquests atacs no tenen com a objectiu únicament la comunitat nigeriana, sinó també, per exemple, els congolesos o els somalis, que han vist com alguns dels seus membres eren assassinats durant els incidents. És molt possible que, tal com va passar després dels incidents de l’any 2015, els atacs contra propietats sud-africanes es puguin produir en altres països de la zona (en aquella data, se’n registraren a Zimbàbue, Moçambic, Zàmbia, Malawi i Etiòpia).

El Fòrum per a la Diàspora Africana (ADF en les sigles en anglès), que defensa els interessos dels immigrants africans a Sud-àfrica, acusa directament l’alcalde de Johannesburg d’incitar l’atac als immigrants en acusar-los de l’onada creixent de delinqüència que afecta la ciutat, amb augments persistents dels homicidis i dels robatoris amb violència.[1] De fet, les grans manifestacions contra la presència d’immigrants es convoquen formalment contra la delinqüència en general, la prostitució i el tràfic de drogues. Diverses fonts, però (entre elles, l’Organització Internacional per a les Migracions), coincideixen que el nombre de morts ha estat més baix enguany que l’any 2008, degut fonamentalment a una resposta més ràpida de la policia sud-africana. Caldrà veure com evoluciona la situació, si la Unió Africana torna a intervenir-hi com ho va fer el 2015 i si els països originaris de les víctimes d’aquests atacs intensifiquen les pressions i represàlies. Aquests fets constitueixen, sens dubte, un element de tensió entre els països de la zona, que no sembla poder desempallegar-se del racisme tradicional al país. Ara, simplement, algunes de les víctimes han canviat de bàndol.

[1] Segons dades de l’ISS, en el període 2014-2015, diàriament 49 persones van ser víctimes d’homicidi i 48 de temptativa d’homicidi, al mateix temps que 56 domicilis van ser violentats.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

Com prevenir un atac de ransomware?

Ha passat gairebé un any del llançament del projecte No More Ransom (RMN) i un nombre cada vegada més gran de policies i de socis privats s’han unit a la iniciativa, permetent que més víctimes de programari maliciós de rescat (ransomware) puguin obtenir novament els seus arxius sense haver de pagar als criminals.

La plataforma nomoreransom.org està disponible actualment en 14 idiomes i conté 40 eines de desxifrat lliures. Des que es va publicar al desembre, més de 10.000 víctimes de tot el món han estat capaces de desxifrar els seus dispositius afectats gràcies a les eines disponibles de forma gratuïta a la plataforma.

No Més Ransom proposa algunes mesures per prevenir un atac de programari maliciós de rescat o, si més no, per minimitzar-ne les conseqüències:

  1. Creeu dues còpies de seguretat: una per emmagatzemar-la al núvol –recordant d’utilitzar un servei que fa una còpia de seguretat automàtica dels arxius– i l’altra per emmagatzemar-la al disc dur físicament (portàtil, memòria USB, ordinador portàtil addicional, etc.). Cal desconnectar aquests dispositius de l’equip quan hagueu acabat de treballar-hi. La còpia de seguretat també pot ser útil en el cas que accidentalment esborreu un arxiu crític o falli el disc dur.
  2. Utilitzeu un programari antivirus potent per protegir el sistema de programari maliciós de rescat. No deshabiliteu les “funcions heurístiques” perquè ajuden a resoldre el problema pel fet que prenen mostres de ransomware que encara no ha estat detectat formalment.
  3. Mantingueu tot el programari de l’ordinador al dia. Quan el sistema operatiu (OS) o les aplicacions demanin una nova versió, instal·leu-la. I si el programari ofereix l’opció d’actualització automàtica, habiliteu-la.
  4. No confieu mai en ningú. Així mateix. Qualsevol compte pot estar compromès i els enllaços maliciosos es poden enviar a les xarxes socials des dels comptes d’amics, col·legues o companys de jocs en línia. No obriu arxius adjunts en missatges de correu electrònic d’algú que no conegueu. Els ciberdelinqüents acostumen a distribuir missatges de correu electrònic falsos que s’assemblen molt a les notificacions de bancs, policies, tribunals o l’agència tributària. Així atrauen els destinataris a fer clic en un enllaç maliciós i alliberar el programari maliciós en el seu sistema.
  5. Activeu l’opció ‘Mostra extensions d’arxiu’ a la configuració del Windows al vostre ordinador. Això farà que sigui molt més fàcil detectar arxius potencialment maliciosos. Mantingueu-vos allunyat d’extensions d’arxiu com ara ‘.exe’, ‘.vbs’ i ‘.scr’. Els estafadors poden usar diverses extensions per disfressar un arxiu maliciós de vídeo, fotografia o document.
  6. Si descobriu un procés desconegut al vostre ordinador, desconnecteu-lo immediatament d’internet o altres connexions de xarxa – com la xarxa Wi-Fi -; això evitarà que la infecció es propagui.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

Anglaterra i Gal·les enregistren xifres rècord de crims d’odi després del Brexit

Entre juliol i setembre de 2016, es van enregistrar més de 14.000 crims d’odi a Anglaterra i Gal·les i, en el cas d’algunes forces policials, la xifra de sospitosos d’aquest tipus de crims va augmentar més d’un 50% en comparació amb el trimestre anterior.

Segons les dades estadístiques dels primers tres mesos després del referèndum de la Unió Europea, la majoria de forces policials d’Anglaterra i Gal·les van enregistrar nivells rècord de crims d’odi.

Les setmanes posteriors a la votació del Brexit del 23 de juny de 2016, els debats polítics es van centrar entorn de l’economia, la immigració i la constitució política. Malgrat tot, va haver un tema que es va obviar o subestimar, i va ser l’augment preocupant dels crims d’odi. Segons les xifres proporcionades per la Policia Metropolitana, durant la darrera setmana de juny i les de juliol, l’increment podria ser del 500% −una mitjana de 47 denúncies per crims d’odi al dia, en comparació amb la mitjana anterior al Brexit, de 63 casos setmanals.

Segons dades del Home Office, la xifra de crims d’odi el juliol de 2016 havia estat un 41% més alta que dotze mesos abans.

Dorset i Nottinghamshire van patir els majors increments percentuals, segons les dades estadístiques – 100% i 75%, respectivament–, en comparació amb els nivells observats entre març i finals de juny. Cal subratllar que aquest període havia inclòs la campanya del referèndum i la setmana immediatament posterior a la votació.

La Policia Metropolitana de Londres va registrar el major nombre de crims d’odi, amb 3.356 casos, en aquest període, mentre que la policia de Greater Manchester i West Yorkshire en van registrar 1.033 i 1.013, respectivament.

Per part seva, South Yorkshire, Gloucestershire, Surrey i la Policia de la Ciutat de Londres van ser les úniques demarcacions en què es va produir un lleu descens en la xifra de delictes d’odi.

Ara bé, els delictes d’odi no són un concepte nou. Només cal recordar els nombrosos incidents de caire racial o religiós després dels atacs de l’11 de setembre o del 7 de juliol. Però hi ha hagut un augment recent en el fet de tractar aquests incidents com a delictes i de perseguir-los. L’any 2015, per exemple, el Crown Prosecution Service (CPS) va enregistrar 15.442 enjudiciaments per delictes d’odi.

Amb tot, segueixen existint discrepàncies quant a com han d’abordar-se aquests crims. Alguns delictes inclouen un factor racial o religiós com a element del delicte, que ha de ser provat perquè l’acció sigui considerada punible. En altres casos, la consideració del fet com a “delicte d’odi” és una circumstància agreujant del fet principal que implica una elevació de la pena. Alguns professionals es postulen a favor d’unificar els diversos enfocaments dels crims d’odi, a fi d’assegurar la coherència i la imparcialitat d’aquest posicionament.

ENLLAÇOS D’INTERÈS

Web dels Mossos d’Esquadra: Lluitem contra l’odi i la discriminació. T’escoltem

Apunt SIVIVO, Sistema de Vigilància de Violència d’Odi

Apunt Manual pràctic per a la investigació i enjudiciament dels delictes d’odi i discriminació

Apunt El projecte europeu Prism analitza el discurs de l’odi a les xarxes socials

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

Els atemptats i la manca de criteris uniformes marquen les dades policials del 2015 a França

21_gendarmerie_bmw_r1100rt

Després del canvi unilateral en la tipificació dels registres de la Gendarmeria Nacional francesa l’any 2012, la Policia Nacional també s’hi va afegir l’any següent, trencant una sèrie estadística de la coneguda base de dades policial État 4001, que havia tingut continuïtat durant un període de quaranta anys.

A més de la impossibilitat d’estudiar tendències delinqüencials a partir del 2012, les dades anuals ja no es poden oferir globalment perquè les categories utilitzades per totes dues organitzacions policials no coincideixen i no es poden agrupar categories diferents.

L’única excepció clara la constitueixen els homicidis voluntaris (incloent-hi les lesions amb resultat de mort), en què els dos cossos policials els categoritzen de la mateixa manera. Aquesta és l’única dada concreta que ha ofert l’Observatori Nacional de la Delinqüència i les Respostes Penals (ONDRP) en relació amb els registres policials del 2015. Els homicidis presenten un augment considerable (17,7%), però atribuïble totalment als atemptats terroristes dels mesos de gener i de novembre.

Així, en el primer atemptat van morir 16 persones i en el segon, 129, xifres que fan un total de 145 delictes. L’increment en relació amb els homicidis de l’any anterior (792) va ser de 140 (932). És a dir, sense els atemptats, els homicidis s’haurien mantingut a la baixa. No és un fet nou, també va passar als Estats Units l’any 2001, a Espanya amb les dades del 2004 i al Regne Unit l’any 2005.

En la resta de categories penals, l’Observatori només s’atreveix a oferir dades parcials, bé de la Gendarmeria, bé de la Policia Nacional. Però, fins i tot en alguns d’aquests casos, en qüestiona la fiabilitat. Així, en el cas de la violència, els maltractaments i l’abandonament d’infants, l’increment constant i exagerat dels delictes enregistrats per la Policia Nacional (un creixement del 85% entre el 2012 i el 2015, gairebé 12.000 fets més) l’atribueixen a canvis de criteri tant a l’hora d’intervenir com de qualificar els fets. No troba, l’Observatori, fenòmens socials recents que justifiquin aquesta tendència sobtada.

D’altra banda, cal tenir en compte que algunes d’aquestes tipologies que recullen de manera diferent la Policia Nacional i la Gendarmeria tenen índexs de denúncia molt baixos (per exemple, els abusos sexuals només es denuncien un 10% de les vegades; el furt o robatori de bicicletes i el vandalisme contra el vehicle, entre el 10 i el 20%, i els furts prop d’un 30%). Només els robatoris de vehicle i al domicili es denuncien en percentatges que oscil·len entre el 70 i el 90%, majoritàriament perquè la denúncia constitueix un requisit per cobrar de l’assegurança.

Si tenim en compte totes aquestes circumstàncies, haurem d’esperar a la publicació de les dades de l’Enquesta Cadre de Vie et Sécurité per tenir alguna idea sobre l’evolució de la delinqüència a França l’any 2015.

Podeu consultar el document original al web de l’Institut Nacional d’Estudis Superiors sobre Seguretat i Justícia (INHESJ).

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

L’evolució del consum de drogues a Europa

L’Observatori Europeu de les Drogues i les Toxicomanies (EMCDDA) acaba de publicar l’Informe europeu sobre drogues 2016: Tendències i novetats. Les tendències més remarcables que assenyala són les següents:19_edr2016_eventspage_nourl

  • El ressorgiment de l’MDMA (èxtasi), que torna a ser l’estimulant predilecte dels joves a Europa. L’oferta a través d’internet, així com l’aparició de nous precursors, permeten fabricar una gran varietat de productes.
  • Hi ha tendències regionals de consum específiques. Així, es consumeix més cocaïna als països d’Europa Occidental i del Sud. També s’ha detectat un increment del grau de puresa d’aquesta droga. D’altra banda, als països del Nord i de l’Est d’Europa es consumeixen amfetamines de manera més habitual. El consum d’aquests tipus de droga ha comportat seriosos problemes de salut i està relacionat fins i tot amb brots recents del VIH.
  • Els derivats del cànnabis continuen sent els productes estrella. L’any 2015 s’han detectat 22,1 milions de consumidors a Europa (83,2 milions afirmen haver-ne consumit en algun moment de la seva vida), mentre que la cocaïna (3,6 milions), l’MDMA (2,5 milions), les amfetamines (1,6 milions) i els opiacis (1,3 milions) romanen a molta distància. De tota manera, es detecten opiacis en el 82% de les morts per sobredosi.
  • Entre les noves substàncies psicotròpiques, un 60% són cannabinoides sintètics, circumstància que demostra la capacitat d’adaptació i innovació dels mercats. Aquestes noves substàncies, però, resulten molt més nocives per a la salut. L’EMCDDA ha confirmat 13 morts i 23 intoxicacions a causa d’aquestes drogues. Els opiacis sintètics han incrementat la seva presència i estan relacionats freqüentment amb morts per consum de drogues.
  • Estan apareixent noves alternatives farmacològiques per reduir els danys causats per les drogues. Així, diversos països subministren naloxona com a antídot per a les sobredosis i hi ha tractaments que combaten amb èxit les infeccions provocades pel virus de l’hepatitis C degudes a la injecció de drogues per via parenteral.
  • Els mercats de la droga estan cada dia més presents a internet, tant a la xarxa profunda com a la superficial. La potencialitat d’aquest mitjà és immensa. Cal tenir present, però, que la xarxa també té un gran potencial pel que fa a les activitats de prevenció, tractament i reducció dels danys ocasionats per les drogues.

Podeu accedir i descarregar l’informe complet al web de l’EMCDDA.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

El 2015 canvia el rànquing dels tres països amb més homicidis del món

15_tegucigalpa_from_la_leonaHondures ha estat el país amb més homicidis del món entre el 2010 i el 2014, d’acord amb diversos informes sobre homicidis publicats per l’Organització de les Nacions Unides. No obstant això, el 2015, la Policia Nacional d’Hondures va revelar unes xifres que indiquen una reducció de la taxa de 77,45 homicidis per cada 100.000 habitants a 59,37 entre el 2013 i el 2015, quan Juan Orlando Hernández Alvarado va assumir la presidència del país.

Però no només la reducció en la taxa d’Hondures ha suscitat un canvi en les posicions dels països amb més homicidis del món perquè, segons l’informe de 2015 de l’Observatori Veneçolà de Violència, la taxa d’homicidis a Veneçuela ha augmentat fins a una xifra de 90 homicidis per cada 100.000 habitants, de manera que una de cada cinc persones que moren assassinades a Amèrica són ciutadans veneçolans. En el cas d’El Salvador, encara sense xifres definitives però amb diversos informes de l’Institut de Medicina Legal (IML) amb projeccions realitzades abans de finalitzar el període, podria presentar un índex similar o superior (s’estima entorn de 91 per cada 100.000 habitants).

Segons l’Observatori Veneçolà de Violència, aquest augment del nombre d’homicidis a Veneçuela pot ser conseqüència d’un increment del crim organitzat, de la renúncia o passivitat de molts funcionaris de seguretat (per l’alt índex de víctimes en els cossos i per una precarització de les condicions laborals), de la privatització de la seguretat (que porta a molts ciutadans a contractar encarregats de “castigar criminals” de forma extrajudicial), d’un major empobriment i malestar social, i d’un deteriorament institucional.

Una altra de les causes que s’apunten per a aquest augment és, precisament, el factor que en el cas d’Hondures s’ha assenyalat com a explicació del fet que s’hagin reduït els homicidis al país: la militarització com a element dissuasiu o més repressiu de la seguretat. Carina Solmirano, investigadora de l’IDB (Inter-American Development Bank), publica una reflexió al blog Sin Miedos sobre els possibles riscos que pot comportar una militarització més gran als països llatinoamericans. Segons apunta, una major presència dels cossos militars pot suposar un atac als drets humans, atès que diverses organitzacions han denunciat abusos, tortures, violacions i assassinats. A més, s’assenyala com el fet que els cossos militars guanyin més autonomia pot suposar una vulneració de la qualitat democràtica. Malgrat això, en el mateix informe es parla de com en una enquesta realitzada a l’Amèrica llatina el 2014, un 71,5% de la població es va mostrar favorable a una presència més gran de les forces armades en la lluita contra el crim i la violència.

Taxa d’homicidis per cada 100.000 habitants

2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015
Hondures 66,84 77,50 86,47 85,53 77,45 69,86 59,37
El Salvador 71 64,7 70,1 41,2 39,4 61,1 91,1*
Veneçuela 57 61 67 73 79 82 90

* En el cas d’El Salvador, aquesta taxa està projectada.

Font: Elaboració pròpia amb xifres dels documents oficials esmentats

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français