La Unió Europea estreny el cercle contra el tràfic de menors i de migrants

A mitjan octubre del 2017, es va desplegar una àmplia operació policial en l’àmbit de la Unió Europea, que va permetre rescatar 34 menors i 1.072 adults que estaven en situació vulnerable o eren potencialment víctimes d’explotació. En la mateixa operació, es van arrestar 16 sospitosos de tràfic d’éssers humans i es van identificar diversos enllaços amb el contraban de migrants, la falsificació de documents i el tràfic de drogues. Una operació simultània contra l’afavoriment de la migració irregular als centres de recepció va permetre la detenció addicional de 74 sospitosos, quatre dels quals per tràfic de migrants.

L’acció conjunta, d’una setmana de durada, contra el tràfic de nens tenia com a objectiu aprofundir en coneixements d’intel·ligència sobre el fenomen, salvaguardar els menors i interrompre les activitats dels grups criminals organitzats. Sota la coordinació de l’Europol i amb el suport de Frontex i la Interpol, es van reunir 19 països europeus, que van analitzar els moviments de més de 240.000 víctimes del tràfic de persones. Les accions es van centrar principalment en punts d’interès per a l’explotació sexual, la mendicitat forçada i la criminalitat forçosa, els centres de recepció, els principals punts per travessar fronteres, etc.

En aquesta operació, es van detectar 34 infants en situacions que potencialment podrien implicar el tràfic i l’explotació de menors. Per exemple, es va detectar el cas d’un nen que va arribar a un aeroport internacional important amb un passaport falsificat, acompanyat d’un adult sense cap relació entre ells, fent-se passar com a pare. Altres exemples inclouen un migrant menor d’edat en un centre de recepció que se sospita que havia estat explotat sexualment durant el camí migratori cap a Europa.

A més, es van identificar 1.072 víctimes potencials d’adults i 115 sospitosos, 16 dels quals van ser detinguts. Es van comissar petites quantitats de medicaments, documents falsificats i dispositius mòbils. En cooperació amb l’Europol, les autoritats estatals investiguen aquests casos en profunditat.

Simultàniament, les autoritats policials de 17 estats membres i 5 països tercers es van unir en un exercici liderat per investigacions d’intel·ligència per descobrir les diferents casuístiques d’immigració irregular i d’altres activitats delictives als centres d’acollida i asil. L’objectiu era millorar el marc d’intel·ligència, identificant xarxes clau i modus operandi dels grups criminals, interrompent quan fos possible les seves activitats entorn d’aquests centres.

Els migrants acostumen a estar-se força temps als centres d’acollida i són més proclius a ser víctimes de grups criminals. En el transcurs d’aquestes investigacions, es van comprovar els moviments de més de 210.000 migrants i 74 persones van ser detingudes per diverses activitats delictives, quatre de les quals com a sospitoses de contraban de migrants. Per exemple, un contrabandista va ser capturat després d’haver participat en el transport il·legal de migrants de Grècia a altres països de la UE. Un altre facilitador va ser detingut com a sospitós de proporcionar als immigrants documents de la UE.

L’Europol va donar suport a totes les autoritats competents encarregades de fer complir la llei establint un centre de coordinació operativa a la seva seu i proporcionant suports puntuals a les agències estatals. L’anomenada Operació Dragon és la quarta sèrie del Cicle de Polítiques de la UE per al 2014-2017, que s’orienta al crim internacional i organitzat greu. L’Operació Dragon se centra en punts clau del crim organitzat i en infraestructures criminals clau a la UE i més enllà.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

Nous ‘modus operandi’ en el contraban de migrants que els posa en risc

Cada vegada és més difícil travessar fronteres mantenint-se lluny dels radars de les autoritats policials. Per això, els contrabandistes d’emigrants estan desenvolupant formes més arriscades en el desplaçament de migrants irregulars als països de destinació de la Unió Europea.

Algunes de les tendències més recents en matèria de contraban de migrants ja s’han publicat a l’últim Informe de l’edició especial de l’European Monitoring Team d’Europol:

  • La reaparició d’una ruta alternativa a través del mar Negre, principalment per anar de Turquia a Romania.
  • L’ús de vaixells d’esbarjo (principalment iots de vela) per al contraban de migrants procedents de Turquia cap a Itàlia.
  • La UE com a regió de trànsit per als immigrants irregulars que busquen arribar als Estats Units i al Canadà.
  • L’augment d’arribades per la ruta del Mediterrani occidental cap a Espanya.
  • Mètodes d’ocultació perillosos en contenidors i furgonetes hermètiques, o en compartiments de motor de vehicles.

Mètodes molt arriscats

Aquestes últimes tendències mereixen una atenció especial a causa del potencial impacte per a la vida dels migrants. Les forces de seguretat han constatat un nombre creixent d’incidents que denoten els intents d’ocultar els immigrants de maneres molt perilloses en vehicles que travessen punts fronterers.

El mètode utilitzat amb més freqüència en el contraban de migrants continuen sent els camions i furgonetes. L’amuntegament, la manca d’aire i els desplaçaments a gran velocitat per evitar les accions policials són només alguns dels perills del contraban per carretera.

Un dels mètodes de transport detectats més recentment és ocultar els migrants irregulars en els compartiments del motor mentre travessen les fronteres. Abans d’apropar-se als punts de cruïlla de la frontera, els immigrants es col·loquen al compartiment del vehicle utilitzat per al seu transport. Els immigrants estan amagats a la part superior del motor del vehicle aprofitant l’espai disponible entre el motor i el capó. El mètode és extremament perillós i la vida dels migrants que travessen la frontera d’aquesta manera pot estar en risc.

Els immigrants irregulars viatgen juntament amb el contrabandista durant la major part del trajecte i només s’amaguen d’aquesta manera durant els passos fronterers. Un exemple mostra que, per a aquest servei, els migrants havien de pagar prop de 7.000 euros per un viatge d’anada de Turquia a Àustria. Aquests esdeveniments demostren que el contraban d’immigrants continua sent un negoci molt atractiu entre les xarxes criminals.

Sensibilització sobre tendències emergents

El Centre Europeu de Contraban de Migrants d’Europol (EMSC) segueix aquestes tendències de desenvolupament ràpid per millorar el nivell de suport especialitzat i permetre que, amb l’aplicació de la llei a tota la UE, es lluiti contra aquesta activitat il·legal amb més eficàcia. L’acció efectiva requereix una cooperació internacional entre els agents de l’ordre. Per aquest motiu, l’EMSC publica periòdicament l’Informe de l’equip de seguiment europeu (EPMT). Fa exactament dos anys que es van començar a publicar aquests informes, i se n’acaba de publicar l’edició número 300. L’EPMT és un document de referència valuós per donar suport a l’aplicació de la llei i a les autoritats en els processos de presa de decisions.

Aquesta edició especial inclou una sèrie d’estadístiques i novetats en matèria de contraban organitzat. També fa referència a les principals rutes i modus operandi que utilitzen actualment els contrabandistes d’immigrants, a la contribució dels estats membres de la UE i els socis a l’exercici de l’EPMT, a les activitats i capacitats de l’Europol, i també al camí que cal seguir.

Podeu trobar més informació sobre les últimes tendències a la infografia EPMT

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

Eines per fer front al tràfic de persones

Interpol està augmentant els recursos en la lluita contra el tràfic de persones. Aquest tipus de delinqüència organitzada internacional genera milers de milions d’euros de benefici i afecta tots els racons del món.

Les víctimes són captades i transportades d’un país a un altre mitjançant l’engany, amenaces o l’ús de la força i, normalment, en contra de la seva voluntat.

Interpol dona suport als organismes policials nacionals en els seus desplegaments tàctics sobre el terreny, encaminats a desmantellar les xarxes delictives que s’amaguen darrere del tràfic de persones.

L’anomenat “esclavatge modern” adopta diferents formes:

  • Tràfic de dones amb finalitats d’explotació sexual. Els traficants enganyen dones adultes i menors d’edat amb la promesa d’una feina decent i després les obliguen a exercir la prostitució.
  • Tràfic de persones per sotmetre-les a treballs forçats. Les víctimes es veuen obligades a fer feines penoses, en condicions d’esclavatge.
  • Explotació sexual comercial de nens en viatges turístics. Especialment a l’Àsia, l’Àfrica i l’Amèrica Llatina, on les relacions sexuals amb menors no acostumen a estar prohibides i el risc d’incriminació per aquest tipus de delictes és molt reduït.
  • Tràfic de persones per al tràfic d’òrgans. El tràfic de persones per utilitzar els seus òrgans –sobretot els ronyons–, teixits i cèl·lules és un àmbit delictiu vast i complex.

Entre les operacions més fructíferes destaca l’operació Spartacus, realitzada el juny de 2016 a 25 països de l’Amèrica Central i del Sud, amb desenes de víctimes rescatades i 134 detinguts. També destaca l’operació Nawa, que es va desenvolupar a la Costa d’Ivori i en la qual es van rescatar 76 nens procedents de tota l’Àfrica Occidental i es van detenir vuit persones.

Existeixen nombroses formes de tràfic, però és habitual l’abús de la situació de vulnerabilitat de les víctimes. Així mateix, el tràfic de persones és un delicte complex i per combatre’l és necessària la cooperació internacional dels organismes encarregats de l’aplicació de la llei. Interpol proporciona als cossos policials de tot el món diverses eines:

  • El sistema de notificacions i difusions d’Interpol, que permet la cooperació a escala mundial entre els països membres per perseguir els delinqüents, localitzar persones o recollir informació.
  • Les solucions tècniques MIND i FIND, que permeten als policies rebre respostes immediates a les consultes sobre documents de viatge robats o perduts, així com sobre vehicles sostrets i delinqüents buscats per la justícia.
  • El Grup de Treball d’Interpol d’Experts en Tràfic de Persones és una guia reconeguda internacionalment destinada als funcionaris encarregats de l’aplicació de la llei que s’ocupen de casos de tràfic de persones.
  • Els equips de gestió de crisis, que es poden enviar a petició dels països membres per a aportar coneixements específics, recolzament en matèria d’investigacions i formació, amb el suport del Grup de Treball d’Experts.

Enllaç d’interès:

notesdeseguretat.blog.gencat.cat/2017/06/28/prioritats-de-la-unio-europea-en-la-lluita-contra-la-delinquencia-greu/

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

 

Es pot quantificar el tràfic d’armes en el web fosc?

El web fosc es pot definir com la part del web que no només s’amaga dels cercadors i directoris (web profund), sinó que s’allotja en xarxes xifrades i utilitza l’anonimat per a l’intercanvi d’informació. Aquest anonimat pot ser buscat per protegir alguns àmbits de privacitat, però també s’utilitza per a la realització de determinades activitats delictives, com l’intercanvi d’arxius de pornografia infantil, el tràfic de drogues o el tràfic d’armes. Acadèmics de la Rand Corporation i de la Universitat de Manchester han volgut fer una primera aproximació empírica i quantificar el paper que el tràfic d’armes té en aquest entorn. En el seu estudi Darrere la cortina. El comerç il·legal d’armes de foc, explosius i munició al web fosc han volgut respondre tres preguntes d’investigació:

  1. Quina és la magnitud i l’abast del tràfic d’armes i productes relacionats en el web fosc?
  2. Quin és l’impacte potencial del tràfic d’armes facilitat pel web fosc en el conjunt del mercat negre d’armes?
  3. Quines són les implicacions potencials del tràfic d’armes facilitat pel web fosc per als cossos de seguretat i els decisors polítics tant en l’àmbit nacional com en l’internacional?

Per respondre-les, a més d’una revisió de la literatura acadèmica existent i d’entrevistes amb experts (policies i gestors públics), han obtingut, capturat i analitzat dades relacionades amb aquest mercat il·lícit d’armes de foc. Reconeixen que el seu estudi té algunes mancances (entre d’altres, el poc temps de recollida de dades; que les vendes no es poden recomptar sinó que s’han d’estimar, o que no es pot determinar quines armes són fraudulentes o han estat posades a la venda per la policia), per la qual cosa deixen oberta la porta a seguir investigant sobre aquest àmbit i conviden altres acadèmics a fer-ho.

Algunes de les conclusions a què arriben són:

  • Hi ha una alta percepció que una part de les ofertes d’armes són fraudulentes o bé són esquers de la policia. No obstant això, la venda d’armes reals existeix i, per tant, aquesta possibilitat de frau no ha de fer obviar ni minimitzar el gran risc que la circulació d’armes reals suposa per a la societat.
  • La venda d’armes que van localitzar era, d’una banda, en el que anomenen “criptomercats”, botigues d’internet de múltiples venedors on s’utilitza la moneda virtual per al pagament, i, de l’altra, en espais de venedor únic, sense intermediaris.
  • Van localitzar 811 llistes o paquets de productes, majoritàriament armes de foc, i, entre aquestes, pistoles, escopetes o armes semiautomàtiques. La munició que es troba en aquests mercats es ven principalment amb les armes, i només ocasionalment de forma independent. També destaca que darrere de les armes de foc hi ha els productes digitals (manuals sobre la confecció d’explosius o d’impressió en 3D d’armes o parts d’armes).
  • Els investigadors estimen que es fan 136 vendes al mes, per un import de 80.000 dòlars.
  • El tràfic d’armes encara suposa un petit volum de tot el tràfic de productes il·legals en els mercats negres del web fosc.
  • Les policies afronten reptes operatius i tècnics per respondre a aquest vessant del tràfic d’armes. Per tant, cal una conscienciació del risc que implica per tal que disposin de les eines necessàries per poder-lo combatre.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

Interpol reforça la lluita contra els crims mediambientals

La delinqüència contra el medi ambient és un problema internacional seriós i creixent, que adopta formes diferents.

Enviromental crime

La delinqüència contra la vida silvestre engloba l’explotació il·legal de la flora i la fauna d’arreu del món; el delicte de contaminació és el comerç i l’eliminació de deixalles i substàncies perilloses contravenint a les lleis nacionals i internacionals. A més d’aquests crims, estan sorgint nous tipus de delictes ambientals, com el comerç de carboni i la delinqüència de la gestió de l’aigua.

Interpol lluita contra la delinqüència mediambiental, ja que no està restringida per les fronteres i pot afectar l’economia d’una nació i la seva seguretat. Sovint l’exerceixen xarxes criminals organitzades, atretes pel baix risc i l’alta rendibilitat d’aquest tipus de delictes.

Les mateixes rutes utilitzades per al contraban de la vida silvestre entre països i continents s’usen sovint per al contraban d’armes, drogues i persones. De fet, els delictes ambientals acostumen a anar associats a altres tipus de delictes, com el frau de passaports, la corrupció, el rentat de diners i l’assassinat.

Interpol i els països membres dirigeixen una sèrie d’operacions i projectes sobre el tema. Actualment hi ha cinc projectes a llarg termini mitjançant els quals s’ofereixen cursos, operacions, intercanvi d’informació i anàlisi d’informació policial, per donar suport als països membres en la tasca de protecció del medi ambient:

  • Projecte EDEN, sobre comerç il·legal de deixalles electròniques i l’eliminació il·legal de contaminants.
  • Projecte LEAF, per combatre la tala il·legal, el comerç il·lícit de fusta i altres delictes connexos.
  • Projecte PREDATOR, per millorar la capacitat de lluita contra la caça furtiva i el tràfic de grans felins asiàtics i altres espècies silvestres.
  • Projecte SCALE, per ajudar els països membres a descobrir, prevenir i neutralitzar la delinqüència pesquera transnacional.
  • Projecte WISDOM, adreçat a l’Àfrica subsahariana i destinat a neutralitzar i desmantellar les organitzacions delictives que es dediquen principalment al comerç il·legal d’ivori d’elefant i banya de rinoceront africans.

També cal esmentar l’existència dels anomenats equips NEST: grups nacionals especialitzats en seguretat mediambiental. Són equips multidisciplinaris d’experts procedents de diferents organismes nacionals –policia, duanes, ministeris de medi ambient i fiscalies– que apleguen esforços per mantenir la seguretat en l’àmbit natural.

Finalment, l’anàlisi de la informació policial afavoreix el procés de la presa de decisions ajudant els investigadors, administradors i altres propietaris de recursos a emprar de manera eficient les eines a l’abast.

Els analistes d’informació policial d’Interpol poden elaborar diferents tipus de productes:

  • Anàlisi de xarxes relacionades amb xarxes de delinqüència organitzada i estructures corporatives
  • Seguiment cartogràfic dels moviments de vaixells, vehicles i persones
  • Anàlisi de dades extretes d’aparells electrònics, per procediment forense
  • Anàlisi d’imatges
  • Determinació de tendències delictives i noves amenaces
  • Anàlisi de dades de comunicació relacionades amb telèfons, comptes bancaris, correus electrònics i aplicacions de missatgeria
  • Descobriment de connexions internacionals entre casos i delinqüents.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

La pirateria i les falsificacions: un negoci molt lucratiu

EUIPO_LOGO_EN

L’European Union Intellectual Property Office (EUIPO) i l’Europol han presentat un informe amb l’objectiu de posar al dia professionals, empreses i públic en general sobre la situació actual del món de la falsificació i la pirateria a la Unió Europea.

El document, presentat a finals de juny del 2017, explora els drets de propietat intel·lectual (DPI) i el seu valor, els sectors clau en què es produeixen les falsificacions i les principals rutes i països de procedència dels productes falsificats. També descriu i examina l’amenaça de la pirateria i altres infraccions en línia, i demostra com els DPI i la seva protecció són les pedres angulars de l’economia i la societat de la Unió Europea.

L’informe analitza la forma en què els grups delictius organitzats (OCG) participen en la delinqüència DPI i utilitza l’estudi d’un nombre determinat de casos per posar en relleu els perills que representa la seva activitat. Igualment, s’examinen alguns reptes als quals s’enfronta la lluita contra els delictes de falsificació i pirateria, i s’inclouen iniciatives per combatre aquest tipus de crims.

Pel que fa a la gamma de productes falsificats recuperats a la Unió Europea, és força àmplia i inclou tota mena de productes, i també, cada cop més, productes quotidians, com ara cosmètics, xampús, pasta de dents, joguines, medicaments, aliments i begudes i productes per a la llar.

Els productes falsificats venuts a la Unió Europea acostumen a ser de menys valor i, cada cop més, inclouen peces de recanvi o altres elements utilitzats en combinació amb productes genuïns. Aquesta evolució es reflecteix en les creixents intervencions de béns de baix valor com, per exemple, les peces de recanvi per a telèfons mòbils, pantalles de recanvi o bateries.

S’acostumen a falsificar i enviar peces de petites dimensions, que es poden acoblar a un producte final en el país de destinació.

Pel que fa a les principals tipologies de productes intervinguts a les fronteres exteriors durant l’any 2015, les cigarretes representen el 27% de la quantitat total d’articles comissats. Després, hi ha la categoria altres béns, amb un 10%; joguines, amb un 9%; etiquetes i adhesius, amb un 8%, i aliments, amb un 7%. Aquests percentatges són per unitat de volum. Per nombre de casos, els resultats són: calçat, amb un 17% del total; bosses i rellotges, amb un 15%, i roba, amb un 14%.

Els anomenats delictes de DPI, que es calcula voregen els 461 mil milions de dòlars americans anuals a tot el món, abasten gairebé tots els tipus de productes i àrees geogràfiques.

La Xina continua sent el principal país de procedència dels productes falsificats, i Hong Kong el punt de trànsit de mercaderies originàriament fabricades a la Xina.

El terrorisme, la ciberdelinqüència, el contraban de migrants, el tràfic de drogues i altres àrees d’activitat delictiva han passat a ocupar un lloc destacat en l’àmbit mundial de la lluita contra aquests tipus de delicte. Com es pot veure en l’Informe de situació 2017 sobre la falsificació i la pirateria a la Unió Europea, es tracta d’una prioritat delictiva menor. Això sí, la delinqüència de DPI segueix sent una de les empreses criminals més lucratives i està molt vinculada a altres activitats delictives.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

Ascens de la criminalitat violenta a Àustria

L’informe publicat pel Ministeri federal de l’Interior austríac mostra que l’any 2016 es va experimentar un increment del 3,84% del total de delictes en relació amb l’any anterior. Concretament, es van conèixer 537.792 infraccions penals, xifra que implica un increment de 19.923 delictes en números absoluts.

Sicherheit 2016 in Österreich

Una part no menyspreable d’aquest increment la trobem en l’àmbit dels delictes amb violència, que si l’any passat pujaven un imperceptible 0,4%, aquest any passen de 40.333 a 43.098, xifres que demostren un creixement d’un 6,9%. Una dada interessant és que només el 36,7% de les víctimes d’aquests delictes desconeixien els agressors.

L’altre àmbit principalment responsable d’aquest canvi de tendència és el del cibercrim, que augmenta un 30% en relació amb l’any anterior, de 10.010 a 13.103 casos. A més, aquest increment ha implicat un descens de la taxa d’esclariment d’aquests delictes, que se situa en el 18%.

Finalment, l’altre sector en què es registra un notable increment de la delinqüència és el de la criminalitat econòmica, on es produeix un ascens d’un 10,9% en relació amb l’any anterior (de 48.601 a 53.905). En l’àmbit de fraus i estafes, internet experimenta un increment com a espai dels delictes, ja que se’n van conèixer 2.199 més que l’any anterior executats en aquest mitjà (un augment del 29,42%).

Els dos àmbits que presenten una tendència positiva, contrària a la general, són els de robatoris a domicili i robatoris de vehicles. En el primer cas, es consolida el descens iniciat l’any anterior (un 9,4% menys que l’any 2014) i fins i tot augmenta a un 16,4%: 12.975 robatoris a domicili, un 40% dels quals ho van ser en grau de temptativa i un 60%, consumats. Es tracta de les xifres més baixes en els darrers deu anys. Pel que fa als robatoris de vehicles, continua la davallada començada a l’inici de la dècada i se situa en 2.994 casos, amb una reducció del 10% en relació amb l’any anterior. D’aquests robatoris, 1.511 ho van ser de ciclomotors, 197 de camions i 1.376 de cotxes.

La majoria de les persones detingudes per la comissió d’aquests delictes són austríaques (un 60,9%), mentre que les altres nacionalitats més representades són la romanesa (11.021), l’alemanya (9.724) i la sèrbia (9.557). Entre aquelles persones amb estatut de sol·licitants d’asil, també s’ha incrementat un 54% el nombre de persones detingudes.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

S’accelera la lluita contra la incitació a l’odi en línia

Fighting illegal online hate speech – First results of the new code of conduct
© EU, 2016

Segons una avaluació realitzada per diverses ONG i organismes públics dels 24 estats membres de la Unió Europea, s’han realitzat importants progressos en el compliment del codi de conducta relatiu a la lluita contra la incitació il·legal a l’odi en línia. Aquest codi inclou una sèrie de compromisos per a Facebook, Twitter, Youtube i Microsoft per combatre la propagació de continguts d’aquest tipus a Europa.

En signar aquest conveni, les empreses tecnològiques es van comprometre a examinar la majoria de les notificacions vàlides d’incitació il·legal a l’odi en menys de 24 hores i a eliminar aquests continguts o a desactivar-ne l’accés, si calia, conforme a la legislació nacional de transposició del dret europeu. El codi també subratlla la necessitat de seguir debatent la manera de fomentar la transparència, la narrativa alternativa i la contranarrativa.

Un any després de l’adopció del codi de conducta, s’han produït alguns avenços importants, tot i que persisteixen certes dificultats:

  • En una mitjana del 59% dels casos, les empreses tecnològiques han donat resposta a les notificacions relatives a la incitació il·legal a l’odi eliminant el contingut, fet que representa més del doble de la mitjana del 28% registrat sis mesos abans.
  • La quantitat de notificacions revisades en el termini de 24 hores ha passat del 40% al 51% en els darrers sis mesos. Amb tot, Facebook és l’única empresa que examina la majoria de notificacions el mateix dia.
  • En els darrers sis mesos, les empreses tecnològiques han millorat a l’hora de tractar les notificacions fetes per ciutadans respecte a les procedents d’organitzacions. Tot i així, encara resten algunes diferències.
  • Cal seguir millorant en l’àmbit de la qualitat de la informació sobre la motivació d’una decisió.

Les empreses tecnològiques han reforçat els seus sistemes de notificació, simplificant sobretot el de la incitació a l’odi. Han format el seu personal i han intensificat la seva cooperació amb la societat civil. L’aplicació del codi de conducta ha consolidat i ampliat la xarxa d’alertadors de confiança d’aquestes empreses a tot Europa.

La cooperació més intensa amb les organitzacions de la societat civil s’ha traduït en un augment de la qualitat de les notificacions, uns terminis de tractament més eficaços i més bons resultats des del punt de vista de la reacció davant les notificacions.

Enllaços:

Preguntes i respostes (anglès)

Fitxa informativa sobre la 2a avaluació (anglès)

Codi de conducta (anglès)

Lluita contra la incitació a l’odi en línia: primera avaluació del nou codi de conducta (anglès)

Fitxa informativa – Primera avaluació del codi de conducta (anglès)

Revisió intermèdia del Mercat Únic Digital

Fitxa informativa de la revisió intermèdia de l’Estratègia del Mercat Únic Digital de 2015 (anglès)

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

 

Prioritats de la Unió Europea en la lluita contra la delinqüència greu

Justice and Home Affairs Council, 18/05/2017El Consell de Justícia i Afers d’Interior de la Unió Europea va aprovar en la reunió del 18 de maig de 2017 les prioritats de la UE en la lluita contra la delinqüència internacional organitzada i greu entre el 2018 i el 2021.

Aquestes prioritats són combatre o dificultar l’acció delictiva (organitzada en la majoria dels casos) en deu àmbits delictius:

  1. La ciberdelinqüència, tant pel que fa als atacs informàtics, com a la pederàstia i els pagaments realitzats amb mitjans fraudulents o duplicats.
  2. El tràfic i la producció de drogues i substàncies estupefaents, amb línies d’acció diferent per a les grans xarxes de tràfic de cànnabis, cocaïna i heroïna; les xarxes de distribució interna de la UE, i la producció de drogues de síntesi i noves substàncies psicotròpiques.
  3. Els grups organitzats que faciliten la immigració il·legal.
  4. La delinqüència organitzada contra la propietat, especialment la que té gran mobilitat per la UE.
  5. El tràfic d’éssers humans destinat a l’explotació, tant sexual com laboral, i el tràfic de menors.
  6. El frau en els impostos especials i el frau intracomunitari.
  7. El tràfic, la distribució i l’ús il·lícit d’armes de foc.
  8. Els delictes contra el medi ambient.
  9. Les operacions financeres delictives i el blanqueig de diners, per facilitar la recuperació d’actius.
  10. El frau documental.

Malgrat que el terrorisme no forma part explícita de cap d’aquestes prioritats, sí que s’esmenta que cal tenir en compte les amenaces derivades dels vincles entre alguns grups de delinqüència organitzada.

Les prioritats s’executen per mitjà de plans estratègics plurianuals i de plans d’acció operatius, un o més en funció de cada prioritat, i implantats anualment. El Comitè Permanent de Seguretat Interior ha de fer el seguiment de les mesures implantades en relació amb aquestes prioritats. També es preveuen mecanismes d’avaluació independent i valoracions dels resultats dels diferents plans d’acció. Igualment, s’incorpora la possibilitat que el 2019 l’Europol presenti al Consell un informe provisional sobre noves amenaces que puguin afectar aquestes prioritats.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

Nous incidents racistes a Sud-àfrica

Darrerament, els atacs contra els estrangers que s’havien produït el 2008 i el 2015 a Sud-àfrica estan tornant a l’actualitat. Segons un estudi de l’Institute for Security Studies (ISS), els incidents racistes en forma d’atacs a membres de diverses minories nacionals que viuen al país, sobretot a les ciutats de Pretòria i Johannesburg, han tornat a ser una realitat. Aquests atacs es produeixen en un context d’una alta criminalitat, que freqüentment és atribuïda a l’excés de ciutadans estrangers al país, els quals, com a molts països occidentals, s’utilitzen com a bocs expiatoris.

Els nigerians es troben entre els més perjudicats, ja que veuen les seves cases i botigues atacades amb certa freqüència. El tema ha esdevingut una qüestió nacional, fins al punt que a la capital nigeriana, Abuja, diverses dependències de companyies sud-africanes han estat atacades amb violència. El mateix Parlament nigerià ha enviat una delegació a presentar una queixa davant el Govern sud-africà. Però aquests atacs no tenen com a objectiu únicament la comunitat nigeriana, sinó també, per exemple, els congolesos o els somalis, que han vist com alguns dels seus membres eren assassinats durant els incidents. És molt possible que, tal com va passar després dels incidents de l’any 2015, els atacs contra propietats sud-africanes es puguin produir en altres països de la zona (en aquella data, se’n registraren a Zimbàbue, Moçambic, Zàmbia, Malawi i Etiòpia).

El Fòrum per a la Diàspora Africana (ADF en les sigles en anglès), que defensa els interessos dels immigrants africans a Sud-àfrica, acusa directament l’alcalde de Johannesburg d’incitar l’atac als immigrants en acusar-los de l’onada creixent de delinqüència que afecta la ciutat, amb augments persistents dels homicidis i dels robatoris amb violència.[1] De fet, les grans manifestacions contra la presència d’immigrants es convoquen formalment contra la delinqüència en general, la prostitució i el tràfic de drogues. Diverses fonts, però (entre elles, l’Organització Internacional per a les Migracions), coincideixen que el nombre de morts ha estat més baix enguany que l’any 2008, degut fonamentalment a una resposta més ràpida de la policia sud-africana. Caldrà veure com evoluciona la situació, si la Unió Africana torna a intervenir-hi com ho va fer el 2015 i si els països originaris de les víctimes d’aquests atacs intensifiquen les pressions i represàlies. Aquests fets constitueixen, sens dubte, un element de tensió entre els països de la zona, que no sembla poder desempallegar-se del racisme tradicional al país. Ara, simplement, algunes de les víctimes han canviat de bàndol.

[1] Segons dades de l’ISS, en el període 2014-2015, diàriament 49 persones van ser víctimes d’homicidi i 48 de temptativa d’homicidi, al mateix temps que 56 domicilis van ser violentats.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français