Desmantellat el mercat més gran del món de ciberdelinqüència

Webstresser suspendedEls administradors del lloc web DDoS webstresser.org van ser arrestats el mes d’abril del 2018 com a conseqüència de l’operació ‘Power Off’, una investigació complexa liderada per la Policia holandesa i l’Agència Nacional contra el Crim del Regne Unit, amb el suport de l’Europol i una dotzena d’agències policials d’arreu el món. Els administradors residien al Regne Unit, Croàcia, el Canadà i Sèrbia. Es van prendre més mesures contra els principals usuaris d’aquest mercat als Països Baixos, Itàlia, Espanya, Croàcia, el Regne Unit, Austràlia, el Canadà i Hong Kong; es va tancar el servei il·legal i se’n van clausurar les infraestructures als Països Baixos, els Estats Units i Alemanya.

Webstresser.org es considerava el mercat més gran del món on contractar serveis de denegació de servei distribuït (DDoS), amb més de 136.000 usuaris registrats i quatre milions d’atacs mesurats l’abril del 2018. Els atacs orquestrats van dirigir-se contra els serveis crítics en línia oferts per bancs, institucions governamentals i forces de policia, i també contra víctimes de la indústria del joc.

En un atac DDoS habilitat per aquest servei, l’atacant controla remotament els dispositius connectats per dirigir una gran quantitat de trànsit a un lloc web o a una plataforma en línia. Tant si aquest trànsit consumeix l’amplada de banda del lloc web, com si aclapara el servidor o consumeix altres recursos essencials, el resultat final d’un atac DDoS no mitigat és el mateix: el lloc web de la víctima es va desaccelerant fins al punt que no es pot utilitzar, privant els usuaris dels serveis essencials en línia.

Amb webstresser.org, qualsevol usuari registrat podia pagar una tarifa nominal mitjançant sistemes de pagament en línia per llogar l’ús d’aquesta plataforma. Les tarifes en oferta eren tan baixes, uns 15 euros mensuals, que permetien als individus amb poc o cap coneixement tècnic llançar atacs DDoS paralitzants.

La cooperació policial internacional va ser fonamental per a l’èxit d’aquesta investigació, iniciada per la Unitat Nacional de Delictes d’Alta Tecnologia holandesa i l’Agència Nacional contra el Crim del Regne Unit, ja que els administradors, els usuaris, la infraestructura crítica i les víctimes estaven repartides per tot el món.

El Centre Europeu de Cibercriminalitat de l’Europol (EC3) i la Joint Action Task Force (J-CAT) van donar suport a la investigació des de l’inici, facilitant l’intercanvi d’informació entre tots els socis. Es va crear un lloc de comandament i coordinació a la seu de la Haia, liderada per l’Europol.

Els atacs de DDoS són il·legals. Molts entusiastes s’impliquen en activitats de ciberdelinqüència aparentment de baix nivell, sense tenir en compte les conseqüències que comporten aquests delictes. Les penes poden ser greus: si llances un atac DDoS o ofereixes, subministres o obtens serveis per llançar-ne, pots rebre una pena de presó, una multa o totes dues coses.

Els individus que es dediquen a la delinqüència cibernètica sovint tenen un conjunt d’habilitats que poden ser positives. Les habilitats en la codificació, el joc, la programació d’ordinadors, la seguretat cibernètica o qualsevol tema relacionat amb les TIC tenen una gran demanda, i hi ha moltes carreres i oportunitats disponibles per a qualsevol persona interessada en aquestes àrees.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

Augment de la criminalitat a Anglaterra i Gal·les?

Segons l’article que publica The Police Foundation, s’han produït canvis importants en les dades registrades de les policies d’Anglaterra i Gal·les que proporciona el Sistema Nacional de Dades de Criminalitat, a la qual cosa s’afegeix la dificultat a l’hora de comparar aquestes dades amb les de l’Enquesta de criminalitat.

L’abril del 2002 es van definir nous criteris per a la recollida de dades per part de les policies al National Crime Recording Standard (NCRS), que volia promoure una recollida acurada dels registres policials a Anglaterra i Gal·les i que ara ha comportat un augment de les dades de criminalitat en aquest territori.

Al Regne Unit, concretament al territori on té competència el Ministeri de l’Interior britànic (Home Office), Anglaterra i Gal·les, es porta a terme l’Enquesta de criminalitat (CSEW), que, juntament amb les dades dels registres policials, són els instruments principals d’anàlisi de la criminalitat.

La comparació de les dades que aporten els dos instruments d’anàlisi ha resultat fins ara un dels principals estudis i anàlisis sobre la criminalitat. No obstant això, ara s’està posant en dubte la viabilitat de comparar els registres policials i les enquestes de criminalitat.

Segons l’opinió de diversos analistes, els registres policials proporcionen dades de conjunt de la població i, en canvi, l’Enquesta dona dades de la població a partir dels 16 anys, ja que es fa un estudi específic per a la població compresa entre els 10 i els 15 anys. Aquest col·lectiu sembla que és rellevant per als registres policials.

Els registres policials computen allò que coneixen en el desenvolupament de l’activitat policial. D’altra banda, l’Enquesta aporta dades del conjunt de la població però no arriba als comerços ni a persones que no viuen a casa, com són els universitaris, els membres de les forces armades o les persones que tenen com a residència una caravana. Tot això provoca diferents tendències entre l’Enquesta i els registres policials.

Els nombres de fets, representats en ràtios, històricament eren superiors a l’Enquesta que als registres policials, cosa que s’intentava explicar amb la no-denúncia d’alguns fets. Però ara els registres policials han anat augmentant fins al punt que, a les dades del 2013-2014, hi ha 12 fets en els registres policials per cada 10 que proporciona l’Enquesta sobre la criminalitat.

Una de les explicacions podria ser que alguns tipus de delicte han estat infrarepresentats en els registres policials durant anys. Per exemple, una gran part dels delictes contra les persones han experimentat un increment important en els darrers anys.

La segona és que estan incrementant la gran majoria dels fets delictius en els registres policials, cosa que provoca aquests canvis de registre, un impacte que es dona a tot el territori.

La tercera és que l’estudi de la violència continua sent particularment difícil per la credibilitat de les dades policials i per l’Enquesta de criminalitat, especialment quan volem comparar les dades.

Aquesta situació no és deguda al fet que un sistema sigui millor que l’altre a l’hora de conèixer els delictes que han tingut lloc a Anglaterra i Gal·les, sinó que els tipus penals entre l’Enquesta de criminalitat i les dades registrades per la policia no són completament comparables. Sembla que l’Enquesta no està afectada pels canvis de registres i fins ara ha estat més consistent a veure tendències.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

 

Delictes farmacològics: una gran amenaça per a la salut pública

La delinqüència farmacèutica comporta la fabricació, el comerç i la distribució de medicaments falsos, robats o il·lícits, així com de dispositius mèdics. Comprèn la falsificació de productes mèdics, el seu embalatge i la documentació associada, i també el robatori, el frau, la venda il·lícita, el contraban i el tràfic il·lícit de productes mèdics, i el blanqueig de diners associat.

S’està produint un increment significatiu d’aquest tipus de delinqüència, i els pacients de tot el món, sense saber-ho, posen la seva salut, fins i tot la seva vida, en risc en consumir medicaments falsos, mal emmagatzemats o que han caducat.

Els fàrmacs il·lícits poden contenir la dosi incorrecta de l’ingredient actiu, o cap en absolut, o un ingredient diferent. Estan associats amb diversos perills i, en el pitjor dels casos, poden provocar un atac cardíac, el coma o la mort.

La prevalença creixent de béns falsificats i il·lícits s’ha vist agreujada per l’augment del comerç per internet, on es poden comprar de forma senzilla, econòmica i sense prescripció mèdica. És impossible quantificar l’abast del problema, però en algunes zones els productes mèdics falsificats de l’Àsia, l’Àfrica i Amèrica Llatina poden arribar a un 30% del mercat.

Les xarxes delictives organitzades són atretes pels enormes beneficis que es fan a través de la delinqüència farmacèutica. Operen a través de fronteres nacionals en activitats que inclouen la importació, exportació, fabricació i distribució de medicaments falsificats i il·lícits. L’acció coordinada i intersectorial en l’àmbit internacional és, per tant, vital per identificar, investigar i processar els criminals darrere d’aquests delictes. Un informe analític d’Interpol examina els vincles entre la delinqüència farmacèutica i la delinqüència organitzada.

La medicina falsificada és ara un fenomen realment global i tots els països del món es veuen afectats com a punts d’origen, trànsit o destinació.

L’Organització Mundial de la Salut (OMS) estima que fins a l’1% dels medicaments disponibles al món desenvolupat probablement seran falsificats. Aquesta xifra augmenta fins a un 10% en l’àmbit mundial.

La falsificació s’aplica no només a medicaments “d’estil de vida”, incloent-hi la disfunció erèctil i els medicaments per a la pèrdua de pes, sinó també a medicaments per salvar la vida, inclosos els que s’utilitzen per tractar el càncer, les malalties del cor i altres malalties greus.

Moltes persones compren medicaments i dispositius mèdics per internet, a través de farmàcies en línia i pàgines de subhastes. Malauradament, una gran quantitat d’aquests llocs web d’internet no estan autoritzats ni regulats i comercialitzen productes il·lícits o subestàndard.

Si un proveïdor en línia amaga la seva adreça física, es tracta d’un senyal d’advertència que els seus productes poden ser perillosos. L’OMS estima que el 50% dels medicaments disponibles en aquests llocs web són falsificats.

La compra de medicaments en línia pot semblar més barata, més ràpida i més convenient que passar pel metge o la farmàcia, però els perills superen de lluny els beneficis.

Es poden fer comprovacions en aquest àmbit a les següents adreces d’interès:

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

 

L’evolució constant de les noves tecnologies afavoreix la difusió d’imatges d’abús sexual de menors

L’explotació sexual infantil es refereix a l’abús sexual d’una persona menor de 18 anys, així com a la producció d’imatges d’aquests abusos i l’intercanvi d’aquestes imatges en línia.

L’explotació sexual infantil en línia és un fenomen en evolució constant i està condicionada per l’evolució de la tecnologia. La connectivitat mòbil, la cobertura creixent d’internet en països en vies de desenvolupament i el creixement constant de solucions de transmissió pay-as-you-go, que proporcionen un alt grau d’anonimat a l’espectador, estan fomentant la tendència en la transmissió comercial i en viu de l’abús sexual infantil.

Europol ha identificat amenaces clau en matèria d’explotació sexual infantil:

  • Xarxes entre iguals (P2P) i accés anònim a xarxes de la internet fosca (dark net) (per exemple, Tor). Aquests entorns informàtics continuen sent la plataforma principal per accedir al material d’abús de menors i el principal mitjà per a la distribució no comercial. Aquests són invariablement atractius per als delinqüents i fàcils d’utilitzar. Un nivell d’anonimat més gran i les fortes possibilitats de treball en xarxa que ofereix la internet fosca, a sota de la “superfície web”, sembla fer que els delinqüents estiguin més còmodes per ofendre i discutir sobre els seus interessos sexuals.
  • Transmissió en directe de l’abús sexual infantil facilitada per la nova tecnologia, una tendència que es refereix a l’abús d’infants de països en vies de desenvolupament, que viuen davant d’una càmera a petició dels occidentals.
  • En menor mesura, també hi ha evidència que les formes d’explotació sexual infantil comercial, com ara la reproducció en temps real de l’abús, també contribueixen a augmentar la quantitat de CSEM[1] en línia.
  • L’abús infantil viu i llunyà té els enllaços més foscos amb la distribució comercial de CSEM. Com que el CSEM nou o invisible és una moneda valuosa dins de la comunitat ofensiva, l’abús llunyà viu és, per tant, una forma no només adquirir més CSEM, sinó de generar material amb un alt “valor”.
  • Sol·licitud en línia i extorsió sexual. El nombre creixent de nens i adolescents que posseeixen telèfons intel·ligents ha estat acompanyat de la producció de material pornogràfic generat per ells mateixos. Aquest material, inicialment compartit amb intenció innocent, sovint es dirigeix a “col·lectors”, que procedeixen a explotar la víctima, en particular mitjançant extorsió.
  • Xarxes i consciència forense dels delinqüents. Els infractors aprenen dels errors dels que han estat detinguts per l’aplicació de la llei.

El Centre Europeu de Cibercrims d’Europol (EC3) dona suport a les autoritats competents dels estats membres en la prevenció i detecció de totes les formes de criminalitat associades a l’explotació sexual dels nens.

Proporciona assistència i experiència en la lluita contra la distribució de material contra l’abús de nens a través de tot tipus d’entorns en línia, i aborda totes les formes de conducta criminal en línia contra els nens, com la preparació, el material pornogràfic generat per ells mateixos, l’extorsió sexual i la transmissió en directe a la xarxa.

La lluita contra la distribució del material contra l’abús d’infants inclou la prevenció i la intercepció, i impedir que es comparteixi a través de xarxes entre iguals, així com a través de plataformes comercials. En aquest sentit, EC3 participa en la Coalició Financera Europea contra l’Explotació Sexual Comercial d’Infants en línia (EFC), una xarxa finançada per la Comissió Europea composta per policies, ONG i agents del sector públic i privat.

[1] Sigles de Contemporany Sex Offender Risk Management.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

La complexa lluita contra el tràfic il·lícit de béns culturals

El tràfic il·lícit de béns del patrimoni cultural és un delicte transnacional que afecta tant els països d’origen com els de trànsit i destinació final. El comerç il·lícit d’obres d’art es manté actiu gràcies a la demanda del mercat de l’art, l’obertura de fronteres, la millora dels sistemes de transport i la inestabilitat política en determinats països.

Per exemple, durant la darrera dècada s’ha produït una tendència creixent del tràfic il·lícit d’objectes culturals a la zona de l’Orient Mitjà afectada per conflictes armats. I és que el mercat negre d’obres d’art esdevé tan lucratiu com ho pot ser el de drogues, armes o béns falsificats.

L’any 2015, el Consell de Seguretat de les Nacions Unides va aprovar la Resolució 2199, que demana als països que adoptin les mesures necessàries per evitar el comerç de béns culturals robats iraquians i sirians. També va reconèixer el paper global de la Interpol en l’abordatge d’aquest comerç il·lícit, sobretot per la sensibilització del problema entre les organitzacions pertinents. Considera clau l’intercanvi d’informació entre la policia, els marxants d’art i antiguitats i els propietaris d’obres d’art.

La base de dades de la Interpol d’obres d’art robades és una eina clau en aquest sentit i és accessible a les policies i altres usuaris autoritzats d’arreu del món. El públic general pot accedir de forma oberta a determinats tipus de dades: les últimes obres d’art robades (pòsters d’Interpol), les obres recuperades, les obres recuperades però no reclamades pel seu propietari i les obres robades provinents de l’Afganistan, Síria o l’Iraq.

Per lluitar contra el robatori i el tràfic d’obres d’art, la Interpol treballa amb altres organitzacions d’àmbit global: l’Organització de les Nacions Unides per a l’Educació, la Ciència i la Cultura (UNESCO), el Consell Internacional de Museus (ICOM), l’Organització de les Nacions Unides contra el Crim i les Drogues (UNODC) i l’Organització Mundial de Duanes (WCO).

La Interpol també destaca el paper d’algunes organitzacions policials en la lluita contra el tràfic d’obres d’art, com pot ser la Policia de Romania, que compta amb una base de dades molt àmplia i operativa. Letònia té un servei electrònic destinat als propietaris i titulars d’objectes culturals per descriure els seus objectes. Finalment, és important destacar el projecte conjunt polonès i noruec sobre comerç il·legal del patrimoni cultural.

Tots els sectors involucrats a lluitar contra aquest crim utilitzen l’anomenat ID d’objecte, concebut pel Getty Information Institute, que és l’estàndard internacional per descriure objectes culturals amb l’objectiu de facilitar-ne la identificació en cas de robatori.

L’estàndard ID es va crear amb els objectius següents:

  • Proporcionar una llista de comprovació de la informació necessària per identificar objectes robats
  • Fixar una norma de documentació que estableix el nivell mínim d’informació necessària per descriure un objecte amb finalitats d’identificació
  • Desenvolupar xarxes d’informació que permetin a diverses organitzacions intercanviar descripcions d’objectes amb rapidesa
  • Proporcionar una base sòlida per a programes de formació per ensenyar la documentació d’objectes

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

 

Impacte creixent del paper de les armes de destrucció massiva en el terrorisme

Al llarg de la història moderna, les armes de destrucció massiva (ADM) han tingut un paper rellevant i la comunitat internacional ha fet molts esforços per minimitzar el risc tan elevat que suposen, ja que comporten un gran impacte polític, econòmic i de seguretat a escala global.

El col·lectiu QBRNE[1] fa referència a la col·lectivitat d’actes terroristes duts a terme amb materials químics, biològics, radioactius, nuclears i explosius. Segons apunta la Interpol, ja l’any 1994, Ossama Bin Laden, líder del grup terrorista Al-Qaeda, feia una crida als seguidors gihadistes per a l’adquisició d’ADM com a deure religiós. En la mateixa línia, els últims anys el grup terrorista Estat Islàmic ha intentat aconseguir materials químics i biològics.

El Consell de Seguretat de les Nacions Unides va donar avís del risc creixent que grups terroristes obtinguin armes de destrucció massiva durant la reunió del 28 de juny de l’any passat, en la qual es va remarcar l’ús recent d’armes químiques per part d’Estat Islàmic a Síria i l’Iraq. La Guerra de Síria, que compleix ja el seu vuitè any, ha provocat un gran impacte mediàtic i internacional a causa dels atacs indiscriminats duts a terme amb armes químiques. El terrorisme, que cada vegada té més interès a posseir aquest tipus d’armes, té per objectiu culminar un dels punts essencials que requereix la seva activitat: la propagació del terror.

Així doncs, la Interpol se serveix de tres pilars per intentar fer front a aquesta situació:

  • Intercanvi d’informació i avaluació de l’amenaça a través d’un informe mensual
  • Formació i capacitació als estats membres quant al col·lectiu QBRNE
  • Suport operatiu i d’investigació en cas d’atac o incident

La cooperació internacional es converteix en el pilar fonamental per enfrontar-se a aquest fenomen. És de vital importància per garantir l’estabilitat internacional, tenint en compte la magnitud de l’amenaça que les armes de destrucció massiva suposen, i la vocació de superació i innovació dels grups terroristes actuals.

1. El col·lectiu NBRQ fa referència a les Armes de Destrucció Massiva en la seva vessant química, biològica, radiològica i nuclear. En el fenomen terrorista s’afegeix també l’arma de tipus “Explosiva”. Les ADM són armes molt destructives i amb un gran nivell de mortalitat per a la població si aquestes s’usen.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

 

Ecoterrorisme, terrorisme ecològic o terrorisme en defensa del medi ambient

En un document d’arxiu de l’FBI que data del 12 de febrer de l’any 2002, es feia referència a un tipus d’extremisme greu protagonitzat per grups com el Front d’Alliberament Animal (ALF) i el Front d’Alliberament de la Terra (ELF). L’any 2002, s’estimava que aquests grups havien comès més de 600 actes criminals i havien causat danys superiors als 43 milions de dòlars als Estats Units en un període de sis anys. Segons el mateix document, l’ALF es va establir a la Gran Bretanya a mitjans de la dècada dels 70 i va actuar als Estats Units a finals del mateix període. L’ALF estava compromès a posar fi a l’abús i l’explotació animal mitjançant accions directes contra empreses o individus que utilitzaven els animals per a la investigació o per lucrar-se (granges, restaurants, laboratoris d’investigació animal, etc.). Posteriorment, l’any 1992, l’ELF es va fundar a Brighton (Anglaterra) i el 1993 totes dues organitzacions van declarar en un comunicat la solidaritat de les seves actuacions. Aquesta segona organització cometia actes de sabotatge i atemptats contra la propietat en aquelles indústries i entitats que, amb la seva activitat, perjudicaven el medi ambient.

L’informe anual de l’Europol sobre la situació del terrorisme documenta aquesta forma d’extremisme des de l’any 2008. El darrer informe, de l’any 2017, que recull els incidents corresponents al 2016, indica que l’activisme d’aquests grups es va concretar bàsicament en accions pacífiques i legals tant en l’espai físic com virtual. No obstant això, es van registrar diversos incidents violents deguts a la infiltració de grups anarquistes i d’extrema esquerra, que van imposar el seu modus operandi. Els incidents més destacats es van produir a Bèlgica, Alemanya i Itàlia.

Concretament a Bèlgica, activistes a favor dels drets dels animals van organitzar diverses protestes contra l’experimentació i el sacrifici d’animals sense l’ús d’anestèsia. En general, van ser actes pacífics, amb l’excepció d’algunes entrades no autoritzades a granges per filmar les condicions de vida dels animals i denunciar les situacions d’abús.

A Alemanya, grups extremistes van sabotejar cablejat de línies de ferrocarril.

A Itàlia, existeix un important moviment contra la construcció del tren d’alta velocitat (No Tav); en aquest marc, es van cometre actes de sabotatge a Bolonya i a Roma. A partir del moviment No Tav, també han sorgit altres grups d’inspiració similar com No Grandi Navi contra l’arribada de grans creuers a Venècia; el grup No Ponte contra la construcció d’un pont a l’estret de Messina i el grup No Ombrina contra les perforacions petrolieres al mar Adriàtic.

Al nostre país, no es podria parlar d’activitat ecoterrorista, encara que sí que s’han documentat episodis aïllats com l’alliberament massiu de visons a granges de cria.[1] Hi ha una sensibilització social creixent contra el maltractament animal i a favor d’estils de vida més sostenibles, que es manifesta principalment de forma pacífica; que fins ara s’ha mantingut dins els marges legalment acceptables i legítims.

[1] Vegeu també: https://www.scribd.com/document/200088143/Roba-i-esclavatge-II-Depurant-responsabilitats-sobre-la-introduccio-del-viso-america-a-Espanya-Jerusa-Villergas.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

 

La millora de les investigacions sobre fugitius, prioritat de la Interpol

Estudiar i perfeccionar les bones pràctiques per a la recerca internacional de pròfugs ha estat l’objectiu d’un seguit de reunions realitzades a finals del 2017 i que han congregat agents especialitzats dels països membres de la Interpol.

Més d’un centenar d’especialistes de 70 països provinents de diferents disciplines van analitzar els casos dels fugitius més buscats i aquells casos no resolts d’especial rellevància, intentant conformar una xarxa mundial d’especialistes en investigació de pròfugs. Amb vista a aquest objectiu, es va incidir en la necessitat d’aplicar tècniques més innovadores i potenciar l’intercanvi d’informació i la cooperació internacional per localitzar i detenir els fugitius que es traslladen a altres països per fugir de la justícia.

Un dels mitjans més eficaços de què disposa la Interpol per descobrir el destí dels fugitius a escala internacional és la publicació de les notificacions vermelles, que serveixen per sol·licitar la detenció provisional d’una persona buscada per extradir-la, un cop transmesa la notificació a tots els serveis de policia dels països membres.

Des de l’any 2009, s’han desenvolupat nou operacions INFRA –per a la recerca i detenció de pròfugs–, amb el resultat de vora 540 detinguts i la localització de 300 persones més, en recerca per tràfic de drogues, armes o persones, delictes sexuals o contra el medi ambient.

I és a través de les bases de dades de la Interpol, amb més de 200 consultes per segon, i de l’expansió del sistema policial de comunicacions protegides anomenat I-24/7, que es potencien les capacitats de l’organització per investigar i prevenir delictes en els països membres.

La Interpol també va llançar el seu servei biomètric de reconeixement facial a finals del 2016. Actualment conté prop de 45.000 imatges de 137 països.

Entre les actuacions que desenvolupa la Interpol en l’àmbit de la recerca de fugitius cal esmentar que:

  • Proporciona assistència proactiva i sistemàtica als països membres i a altres entitats internacionals per tal de localitzar i arrestar fugitius que travessen les fronteres.
  • Proporciona assistència investigadora als països membres en recerques internacionals de fugitius.
  • Coordina la cooperació internacional en l’àmbit de les investigacions de fugitius.
  • Porta a terme capacitació i organitza conferències.
  • Dona suport i assistència operacional a les cerques d’individus acusats de genocidi, crims de lesa humanitat i crims de guerra per part dels països membres de la Interpol, els tribunals de les Nacions Unides i la Cort Penal Internacional.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

Europol detecta un rol creixent de la dona en l’operativa gihadista

L’Europol recull en el seu Informe 2017 un total de 14 tendències i traça les línies generals respecte de les activitats violentes i el terrorisme en totes les seves vessants, dedicant gran part de l’informe al terrorisme de caràcter gihadista. El grau d’activitat del terrorisme gihadista a la Unió Europa segueix sent alt i l’any 2016 ha acabat amb un total de 718 persones detingudes, de les quals una de cada quatre eren dones, cosa que representa un 26% de l’activitat femenina en el terrorisme.

Les tendències actuals es mouen en un escenari on els actors poden ser dirigits o inspirats per Estat Islàmic per fer atacs preparats acuradament i de manera espontània i eficaç amb l’objectiu de crear un gran impacte. S’espera que el flux de migrants i refugiats continuï i que sigui aprofitat per Estat Islàmic. No obstant això, hi ha una disminució respecte al nombre de persones que viatgen a zones de conflicte, però hi ha un major nombre de retornats, fet que pot augmentar l’amenaça per a Europa. A més, el paper de les dones i els nens en el terrorisme de caràcter gihadista és cada vegada més representatiu.

Com en altres ocasions, Estat Islàmic va formular les regles de comportament que haurien de complir les dones basant-se particularment en la funció de tenir fills i educar-los en la ideologia del grup i també en la submissió davant els seus marits. Malgrat el tracte inferior cap a la dona, el grup ha utilitzat la seva figura com a via per incentivar l’adhesió de més combatents, i també n’ha afavorit l’evolució cap a dona combatent respecte de la participació d’aquest col·lectiu en la perpetració d’accions violentes.

L’amenaça terrorista desenvolupada per individus o grups s’inspira en propaganda i missatges gihadistes. El terrorisme gihadista se serveix de plataformes de xarxes socials i mitjans de comunicació per difondre el seu missatge, en què destaquen la revista Dabiq en el cas d’Estat Islàmic i Inspire a l’entorn d’Al-Qaeda. Aquesta última incideix sobre la importància del fet que la dona tingui prohibit participar en atacs terroristes. Durant el 2016 es va veure una gran disminució de l’activitat propagandística d’Estat Islàmic a causa de la major pressió al grup en la seva àrea d’activitat. A més, el missatge durant aquest període va canviar, substituint la retòrica de l’islam victoriós per la de la lluita contra l’aliança occidental-jueva xiïta.

La Unió Europea i, en especial, els estats membres que formen part de la coalició contra Estat Islàmic a l’Iraq i Síria es veuen amenaçats pel terrorisme internacional. Segons l’Europol, aquests països podrien ser utilitzats per al trànsit de combatents terroristes estrangers o repatriats. L’any 2016 va acabar amb 142 atacs fallits, frustrats o completats a la Unió, 47 dels quals es van materialitzar, causant la mort de 142 persones i 379 ferits, gairebé tots víctimes del terrorisme gihadista.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

Sostracció i comercialització de vehicles robats: un negoci difícil d’aturar

El robatori i la comercialització de vehicles és una activitat criminal altament organitzada que afecta totes les regions del món i amb clars vincles amb la delinqüència organitzada i el terrorisme. Els vehicles són robats, d’una banda, pel rèdit econòmic que se n’obté, i, d’altra banda, per finançar altres delictes. També poden ser usats com a armes explosives o com a mitjà per perpetrar altres delictes.

La base de dades de la Interpol sobre vehicles de motor robats (SMV) és actualment una eina fonamental contra el robatori i el tràfic internacional de vehicles. Permet que la policia pugui comprovar un vehicle sospitós i descobreixi instantàniament si s’ha informat del robatori. La importància rau en el fet que es tracta d’una base de dades internacional, ja que els vehicles travessen les fronteres nacionals, de vegades a milers de quilòmetres de distància del lloc on van ser robats.

L’any 2015 es van identificar vora de 123.000 vehicles robats a tot el món, gràcies a la base de dades SMV. En finalitzar l’any 2017, la xifra de registres de bases de dades s’elevava a 7,4 milions.

Una gran majoria de països membres de la Interpol disposen d’unitats especials que s’ocupen dels delictes relacionats amb els vehicles de motor, amb bases de dades sobre vehicles sostrets i, fins i tot, de bicicletes, com és el cas del Canadà o els Estats Units.

No existeixen paràmetres o indicadors precisos de mesura de la delinqüència organitzada. En el millor dels casos, poden obtenir-se estimacions xifrades a partir d’estadístiques, models econòmics comercials i fluxos financers coneguts, combinant-los amb dades sobre decomisos, detencions i condemnes dels autors dels delictes. Tampoc es disposa d’estadístiques comparables sobre el perjudici econòmic causat pels delictes relacionats amb vehicles. Només hi ha estimacions a partir de dades de les companyies asseguradores dels vehicles.

Un altre problema existent és que els delictes relacionats amb vehicles no estan tipificats com a tals, sinó que la legislació dels diferents països pot fer distincions entre malversació, frau a l’assegurança, furt d’ús, robatori de béns, car-jacking –sostracció d’un vehicle amb violència i/o amenaces– o home-jacking –assalt a un domicili per sostreure les claus d’un vehicle.

Finalment, cal esmentar que, dins de l’àmbit policial, els delictes relacionats amb vehicles pot ser que no tinguin la mateixa prioritat que altres il·lícits com el tràfic de drogues, els delictes contra menors, el tràfic d’éssers humans o el terrorisme, tot i que sovint aquests delictes es nodreixen o utilitzen vehicles que han estat obtinguts fraudulentament.

Els vehicles sostrets poden dividir-se en dues categories. La primera són els vehicles de marca i model corrents, fàcils d’aconseguir, que són la majoria. La segona consisteix en vehicles summament lucratius, com poden ser els vehicles esportius utilitaris i els automòbils de luxe.

La Interpol, en els seus informes i recomanacions, insisteix sempre a intensificar l’intercanvi d’informació i la cooperació entre els diferents serveis encarregats de la gestió de fronteres –duanes, immigració– i amb altres entitats nacionals –policia de trànsit, autoritats encarregades de les matriculacions, etc.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français