Categoria: Fenòmens delictius

Desmantellada una xarxa de tràfic de cocaïna a través del seu rastre financer

Notes de seguretatDeixa un comentari

Una xarxa criminal internacional que blanquejava els beneficis de la cocaïna per al crim organitzat italià s’ha desmantellat després que els investigadors seguissin el rastre dels diners per tot Europa.

El que va començar com a moviments financers sospitosos, va constituir un sofisticat sistema de blanqueig de diners que donava servei a membres de la Camorra i la ‘Ndrangheta. Darrere de societats fantasma, factures falses i inversions de luxe, es netejaven i reinvertien milions d’euros en beneficis de la cocaïna arreu d’Europa.

Va dirigir la investigació la Gendarmeria Nacional francesa, en col·laboració amb els Carabinieri italians i l’Oficina Federal de Policia suïssa (FEDPOL). També va comptar amb el suport de la Policia Federal belga d’Anvers, l’Agència Estatal per a la Seguretat Nacional búlgara, la Duana alemanya i la Policia Nacional de l’Equador, sota la coordinació de l’Europol i l’Eurojust.

Arran dels fluxos financers, els investigadors van identificar un ciutadà montenegrí, conegut com a objectiu d’alt valor de l’Europol i buscat per diversos països europeus. El sospitós s’havia establert a la zona de Canes, a França, amb familiars propers, incloent-hi el seu gendre italià, conegut per les autoritats italianes per blanqueig de capitals, frau i delictes de tràfic d’armes.

La investigació financera va revelar que la xarxa de blanqueig estava directament connectada amb el tràfic de cocaïna a gran escala des de Sud-amèrica cap a Europa.

Se sospita que el grup coordina enviaments marítims de quantitats significatives de cocaïna als principals ports d’Europa. Una confiscació important per part de la duana belga a finals del 2025 es va vincular al sospitós montenegrí, cosa que va suposar un avenç decisiu en la investigació.

Els investigadors van descobrir una organització altament estructurada. La xarxa es basava en una capacitat financera substancial, criptoactius, viatges transfronterers setmanals en vehicles de luxe amb compartiments d’ocultació sofisticats i una xarxa corporativa que abastava múltiples jurisdiccions.

El mes de febrer d’enguany, les autoritats van dur a terme escorcolls i detencions coordinats a França, Itàlia, Bèlgica i Suïssa. Es van arrestar set sospitosos (quatre a França i tres a Itàlia), inclòs l’objectiu d’alt valor montenegrí.

A la Riviera francesa, es van confiscar vehicles de luxe, juntament amb propietats d’alta gamma per valor de més de cinc milions d’euros. També es van confiscar empreses i actius addicionals a Suïssa i Itàlia.

Des de l’any 2023, l’Europol ha donat suport a aquesta investigació, que ràpidament s’ha convertit en una de les operacions més actives de l’agència des del seu Centre Europeu de Delictes Financers i Econòmics.

El cas va requerir tot el ventall de serveis de l’Europol: anàlisi criminal i financera avançada, comunicació segura en temps real i desplegaments sobre el terreny a França i Itàlia per donar suport als investigadors nacionals i construir una imatge operativa compartida.

L’any 2024, es va establir un Equip Conjunt d’Investigació (ECI) a l’Eurojust entre França, Itàlia i Suïssa, cosa que va permetre una estreta coordinació judicial. A través de l’Europol, altres socis (Bèlgica, Alemanya i l’Equador) es van unir a la investigació, ampliant-ne l’impacte.

La Xarxa @ON, finançada per la Comissió Europea i dirigida per la Direcció d’Investigació Antimàfia italiana (DIA), va donar suport financer a les reunions operatives i al desplegament dels investigadors.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

La xocolata, sota clau

Notes de seguretatDeixa un comentari

Els darrers mesos, diversos supermercats del Regne Unit han començat a aplicar mesures de seguretat inusuals a un producte aparentment inofensiu: la xocolata. Cadenes com Sainsbury’s, Tesco i Co-op han optat per col·locar les barres de xocolata dins de caixes de plàstic antirobatori, un sistema habitualment reservat per a begudes alcohòliques Premium o dispositius electrònics.

Aquesta decisió respon a un increment significatiu del robatori de xocolata, que segons el sector ja no és fruit de furts ocasionals, sinó d’una activitat sistemàtica vinculada al crim organitzat i a la revenda en mercats il·lícits.

Segons l’Association of Convenience Stores (ACS), la confiteria —i especialment la xocolata— s’ha convertit en un dels productes més sostrets a les botigues de proximitat. La combinació de valor econòmic, fàcil transport i alta demanda la converteix en un objectiu especialment atractiu.

Els comerciants denuncien que els robatoris es fan sovint per encàrrec. Això implica que els productes no es consumeixen immediatament, sinó que es distribueixen posteriorment a través de canals il·legals: altres establiments, mercats informals o negocis que compren gènere a preus reduïts sense verificar-ne l’origen.

El fenomen no és aïllat. Segons dades del British Retail Consortium, durant l’últim any es van registrar 5,5 milions d’incidents de robatori en establiments comercials al Regne Unit. A més, es van produir una mitjana de 1.600 incidents diaris de violència o abús contra treballadors del sector minorista. Tot i que la xifra representa una lleugera disminució respecte de l’any anterior, continua sent la segona més alta mai registrada.

L’afectació econòmica és considerable. El grup Heart of England Co-Op, amb 38 botigues, va declarar haver perdut 250.000 lliures en xocolata durant el 2024, convertint-la en el producte més robat aquell any. El 2025 només va ser superada per l’alcohol. En una sola setmana, un individu pot arribar a causar pèrdues de milers de lliures en un mateix establiment.

Alguns comerciants expliquen que un prestatge complet de xocolata pot tenir un valor aproximat de 500 lliures, i que els lladres poden endur-se entre 200 i 250 lliures en producte dins d’una motxilla en qüestió de minuts.

Davant d’aquesta situació, els establiments han hagut d’invertir en mesures de protecció: sistemes de CCTV més sofisticats, tecnologia d’intel·ligència artificial per identificar sospitosos recurrents, reducció de l’estoc exposat i eliminació de promocions visibles en zones d’accés fàcil. En alguns casos, els prestatges només s’omplen parcialment per limitar l’impacte econòmic potencial.

El National Police Chiefs’ Council ha assegurat que està treballant conjuntament amb minoristes i experts en seguretat per reforçar la resposta davant la delinqüència minorista. L’estratègia inclou millor coordinació, ús més eficient de la tecnologia i sistemes de denúncia més àgils.

No obstant això, des del sector comercial es reclama una resposta més contundent. L’ACS demana sentències més severes per a reincidents i accions específiques contra les xarxes que distribueixen productes robats, ja que el problema no es limita al furt puntual, sinó que forma part d’una economia paral·lela que pot finançar altres activitats delictives.

El cas de la xocolata és simptomàtic d’un problema més ampli: l’augment del robatori organitzat en el comerç minorista. Productes que abans no requerien protecció especial ara es tracten com a mercaderies d’alt risc. Aquesta evolució reflecteix canvis en el comportament delictiu, però també en les condicions socioeconòmiques i en la capacitat de revenda a través de canals informals o digitals.

Per al sector de la seguretat, aquest fenomen planteja diversos reptes:

  • Adaptar els sistemes de protecció a productes de consum massiu.
  • Equilibrar experiència de client i mesures antirobatori.
  • Incorporar tecnologia predictiva i anàlisi de patrons.
  • Millorar la col·laboració entre empreses i forces de seguretat.

En definitiva, el fet que una simple barra de xocolata hagi d’estar tancada sota clau és un indicador clar de l’evolució del risc en l’entorn comercial actual. La resposta no es pot limitar a mesures físiques; requereix una estratègia integral que combini prevenció, intel·ligència i actuació judicial efectiva.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

Com el crim organitzat envaeix i arruïna comunitats a França

Notes de seguretat1 comentari

Felia Allum, professora de crim organitzat comparat a la Universitat de Bath, ha publicat un article a The Conversation en què analitza l’augment dels assassinats vinculats al narcotràfic a França i defensa que el país està en un punt d’inflexió en la seva relació amb el crim organitzat. El cas que simbolitza aquest gir és l’assassinat de Medhi Kessaci, germà d’un activista antinarcotràfic a Marsella, un crim interpretat com un missatge intimidatori en el context d’una escalada de violència. Entre 2023 i 2024, 73 persones van morir a Marsella en fets relacionats amb el negoci de la droga; molts d’ells eren joves reclutats per internet amb la promesa de diners ràpids. Episodis similars s’han produït també a Grenoble, París, Nimes, Montpeller, Niça i Lió.

Marsella s’ha convertit en l’epicentre simbòlic d’aquesta crisi. El grup que actualment domina part del mercat de la droga a França es fa dir Mafia DZ; però Allum subratlla que no es tracta d’una màfia clàssica, com les italianes. No respon a l’estructura jeràrquica tradicional ni al model històric de control territorial i infiltració institucional característic de determinades organitzacions italianes. Això obliga a evitar simplificacions i etiquetes com “narcoestat” o “narcoterrorisme”, que poden cridar l’atenció mediàtica, però no sempre ajuden a entendre el fenomen.

Segons l’autora, el crim organitzat no apareix del no-res ni s’imposa únicament per la força. Arrela quan troba espais buits que l’estat i la societat no estan ocupant adequadament. Històricament, estructures mafioses i càrtels s’han consolidat en períodes de transformació profunda, com va passar a Itàlia durant la unificació del segle XIX o als Estats Units en plena industrialització. En aquests contextos de canvi accelerat, les institucions encara eren febles o inestables, i actors no estatals van omplir els buits de poder.

Però actualment França no és un estat en construcció, sinó un estat consolidat, immers en un model econòmic liberal en què les desigualtats socials, educatives i econòmiques s’han aprofundit. Allum, inspirant-se en la politòloga Susan Strange, apunta que l’autoritat de l’estat s’ha erosionat en favor dels mercats i que el model de benestar s’ha anat burocratitzant i privatitzant. Quan el teixit social es debilita i les oportunitats reals escassegen, les xarxes criminals ofereixen una alternativa aparentment atractiva: ingressos immediats, identitat, respecte i una estructura de pertinença.

En barris amb altes taxes d’atur juvenil i fracàs escolar, el narcotràfic pot convertir-se en una via d’ascens ràpid, encara que sigui extremadament perillosa. Les organitzacions imposen les seves pròpies normes als venedors i reclutes, generen economies paral·leles i, en alguns casos, obtenen una certa tolerància social basada en la por o en la dependència econòmica. El crim organitzat no només opera en contra de la comunitat; sovint s’hi integra i hi estableix vincles complexos.

Davant d’aquesta situació, el govern del president Emmanuel Macron ha proposat un conjunt de mesures orientades a reforçar la resposta penal i policial. En destaca la creació d’una nova direcció nacional contra el crim organitzat (PNACO), amb fiscals especialitzats per perseguir xarxes de narcotràfic a escala francesa i europea. També es preveuen programes de protecció de testimonis, enduriment de les condicions penitenciàries per als caps de xarxa i ampliació dels mecanismes de confiscació de béns. França mira cap al model italià dels anys noranta com a referent legislatiu.

A més, el govern vol incrementar les sancions als consumidors, amb multes més elevades i possibles restriccions, com la retirada del permís de conduir o afectacions laborals. Aquesta estratègia parteix de la idea que cal actuar sobre tota la cadena, des dels caps fins a la demanda final.

Tanmateix, Allum adverteix que les mesures reactives i punitives, per si soles, no resolen les causes estructurals del problema. Les xarxes criminals tenen una gran capacitat d’adaptació: quan es desmantella una estructura, en pot emergir una altra, sovint amb operacions coordinades des de l’estranger. Sense una intervenció que abordi les desigualtats, la manca d’oportunitats i la desconnexió entre institucions i ciutadania, el fenomen tendeix a reproduir-se.

La lluita contra el narcotràfic no és només una qüestió de reforç policial o de reforma penal. És també una qüestió de cohesió social, de polítiques públiques integrals i de reconstrucció del vincle entre l’estat i els barris més vulnerables. La seguretat sostenible no es construeix únicament amb més repressió, sinó amb prevenció, inversió social i alternatives reals per als joves que avui veuen en el mercat de la droga l’únic horitzó possible.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

El miratge blanc: menys cocaïna interceptada, més adaptació criminal

Notes de seguretatDeixa un comentari

En els darrers dos anys, els principals ports del nord-oest d’Europa han registrat una caiguda notable en les confiscacions de cocaïna. A simple vista, la tendència podria interpretar-se com un èxit de les polítiques de seguretat. Ports com Rotterdam, Anvers o Hamburg —que durant anys havien estat les principals portes d’entrada de cocaïna al continent— han reforçat controls, cooperació internacional i mesures anticorrupció. Tanmateix, una anàlisi més profunda revela una realitat més complexa: la disminució de les intervencions no implica necessàriament una reducció del tràfic, sinó una transformació de les seves dinàmiques.

Els indicadors de mercat no apunten a escassetat. En diversos països d’Europa occidental, els preus a l’engròs i al detall han baixat mentre la demanda es manté estable o creix. Això suggereix un escenari de sobre oferta, coherent amb l’augment sostingut de la producció en països com Colòmbia. En altres paraules, la pressió policial no ha aturat el flux, sinó que ha obligat les organitzacions criminals a innovar.

Una primera adaptació clara és el canvi en la mida dels enviaments. Les grans partides de diverses tones, altament rendibles però també molt arriscades, han deixat pas a enviaments més petits i freqüents. Aquesta fragmentació redueix les pèrdues en cas d’intercepció i dificulta la detecció mitjançant patrons tradicionals d’intel·ligència.

Quan la vigilància augmenta en un punt, el tràfic es desplaça cap a d’altres rutes. Aquest fenomen, conegut com a efecte waterbed, ja és visible a Europa. L’enduriment dels controls a Rotterdam, Anvers i Hamburg ha anat acompanyat d’un increment de l’activitat en ports del nord i l’est del continent, així com a la regió bàltica i al sud-est europeu.

Aquesta redistribució comporta riscos addicionals: arribada de nous actors criminals, augment de la competència violenta, pressió sobre institucions amb menys recursos i més vulnerabilitat a la corrupció. El resultat no és menys cocaïna, sinó una problemàtica més dispersa i difícil de gestionar de manera coordinada.

Les organitzacions criminals també han sofisticat els seus mètodes d’ocultació. A més del tràfic en contenidors, s’observen pràctiques com descàrregues al mar, amagats sota el casc dels vaixells o l’ús de cocaïna liquada i químicament modificada per camuflar-la com a productes legals. També proliferen laboratoris d’extracció i processament dins del territori europeu, un senyal preocupant de proximització de la cadena de valor il·lícita.

Aquest fenomen va acompanyat d’una presència creixent d’organitzacions criminals llatinoamericanes a Europa, com el Primeiro Comando da Capital del Brasil, el Clan del Golfo o el Cártel de Sinaloa. La seva implantació no només reforça les xarxes de distribució, sinó que facilita la transferència de coneixement, contactes i capacitat logística.

Davant d’aquest escenari, la resposta no pot ser exclusivament nacional. Les iniciatives de cooperació i intercanvi d’informació són essencials. Reforçar el mandat d’Europol i potenciar les eines judicials d’Eurojust són passos necessaris per evitar que l’èxit local generi vulnerabilitats regionals.

La lluita contra el narcotràfic ja no és només una qüestió d’intercepció física de mercaderies, sinó d’intel·ligència, anticipació i visió estratègica compartida. Les dades de confiscacions, per si soles, poden crear una falsa sensació de control. El veritable repte és entendre que es tracta d’un adversari altament adaptable.

La reducció de les intervencions pot semblar una victòria, però podria ser, en realitat, un miratge blanc. Només amb cooperació sostinguda, anàlisi prospectiva i una aproximació integral a la seguretat es pot evitar que el problema simplement canviï de forma mentre continua creixent.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

Marsella en estat de psicosi: narcotràfic i violència extrema

Notes de seguretatDeixa un comentari

Marsella viu una escalada de violència vinculada al narcotràfic que ha generat el que autoritats, professionals del dret i actors comunitaris descriuen com una psicosi col·lectiva: un estat de por constant, trauma social i percepció de pèrdua de control de l’estat sobre parts del territori urbà. L’element més alarmant d’aquesta crisi és l’auge d’assassinats de menors i el paper creixent d’adolescents, fins i tot nens, tant com a víctimes com a actors forçats dins de les xarxes criminals.

El cas que ha sacsejat recentment l’opinió pública és l’assassinat d’Adel, un noi de 15 anys, executat amb un tret al cap i posteriorment calcinat en una platja de la ciutat. El seu cos va ser descobert per altres nens que anaven a l’escola, un episodi que simbolitza fins a quin punt la violència s’ha normalitzat i s’ha tornat pública, visible i aparentment arbitrària.

Segons dades del Ministeri de Justícia francès, el nombre de menors implicats en el tràfic de drogues s’ha multiplicat per quatre en els darrers vuit anys. A Marsella, el narcotràfic ha evolucionat cap a un model fragmentat però altament competitiu, on una organització dominant (la denominada DZ Màfia) opera mitjançant una estructura de tipus franquícia, amb múltiples punts de venda gestionats per joves reclutats, sovint a través de xarxes socials.

Aquest nou ecosistema criminal es caracteritza per:

  • Desaparició dels codis tradicionals del crim organitzat (no atacar de dia, no exposar cossos, no implicar menors).
  • Violència extrema i demostrativa, incloent execucions públiques, cossos cremats i difusió de vídeos a les xarxes.
  • Reclutament massiu de menors, molts d’ells migrants o adolescents vulnerables, sovint sotmesos a coaccions, deutes ficticis i violència física.

Actors locals descriuen una situació d’anarquia criminal, on la lògica de la por ha substituït qualsevol jerarquia estable. Els joves, exposats diàriament a morts violentes, han perdut tant la por a matar com la por a morir.

L’assassinat de Mehdi Kessaci, un agent de policia en pràctiques de 20 anys, sense vincles amb el narcotràfic, va marcar un punt d’inflexió. Es creu que la seva mort va ser un missatge intimidatori dirigit al seu germà, Amine Kessaci, activista antidrogues i figura emergent en l’àmbit polític local. Aquest cas reforça la percepció que ni tan sols els actors institucionals o els seus familiars estan fora de l’abast de les bandes.

Advocats, periodistes i activistes han començat a reduir o abandonar la seva activitat, o a fer-la sota protecció policial, per por de represàlies. Alguns professionals del dret afirmen obertament que l’Estat de dret ha quedat subordinat al poder de les bandes en determinats barris.

Davant aquesta situació, les autoritats han intensificat les operacions policials mitjançant el que anomenen bombardejos de seguretat: intervencions massives i repetides en zones d’alta criminalitat, amb unitats antiavalots, tancament de punts de venda i detencions constants.

Les xifres mostren activitat significativa:

  • Més de 40 punts de venda desmantellats recentment.
  • 42 milions d’euros en béns criminals confiscats en un any.
  • Una estimació de fins a 20.000 persones implicades directament o indirecta en el negoci de la droga a Marsella.
  • Un mercat nacional del narcotràfic valorat en 7.000 milions d’euros anuals.

Tanmateix, fins i tot responsables policials i fiscals reconeixen que molts dels detinguts són joves explotats, alguns retinguts contra la seva voluntat, i que la repressió no atura el flux constant de nous reclutes.

Un dels elements més preocupants és l’ús obert de TikTok i altres xarxes socials per anunciar la venda de drogues i reclutar menors amb ofertes de “feina” aparentment legítimes. S’hi prometen ingressos elevats (200–500 € diaris), però la realitat és sovint d’esclavatge modern, amb violència, abusos sexuals i amenaces contra les famílies.

La crisi ha reobert un debat polític intens. Sectors d’ultradreta reclamen l’estat d’emergència, més poder per a la policia i restriccions migratòries severes, atribuint el problema a la immigració massiva i al fracàs de la integració. Altres veus —advocats, experts i periodistes— rebutgen aquesta lectura i alerten contra l’ús de la por com a eina política. Argumenten que la violència és el resultat de dècades d’abandonament social, pobresa estructural, corrupció i polítiques públiques fallides, i que la repressió policial només tracta els símptomes, no les causes.

Marsella exemplifica una crisi de seguretat híbrida, on crim organitzat, exclusió social, digitalització del delicte i debilitament de la confiança institucional convergeixen. La psicosi que s’estén per la ciutat no és només por a la violència, sinó la sensació que l’ordre social s’està erosionant i que les solucions tradicionals ja no són suficients.

Per als experts en seguretat, el cas de Marsella planteja una pregunta clau: com recuperar el control sense alimentar una espiral de repressió que acabi aprofundint el mateix problema que es vol resoldre.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

Desmantellen 24 laboratoris a escala industrial en la major operació contra les drogues sintètiques de la història

Notes de seguretatDeixa un comentari

Una acció policial a gran escala, duta a terme dins de l’operació Fabryka, coordinada per Europol, va conduir al desmantellament d’una xarxa criminal que operava a tota la Unió Europea. Es van dur a terme esforços coordinats a Polònia, així com a Bèlgica, Alemanya i els Països Baixos. Aquestes accions es van dirigir a una xarxa sospitosa d’importar una gran quantitat de precursors utilitzats per a la producció de drogues sintètiques en laboratoris de diversos països.

A més, la xarxa va participar en activitats de blanqueig de capitals per promoure les seves operacions il·lícites. Durant el transcurs de la investigació, les autoritats policials van determinar que la xarxa podria haver importat més de 1.000 tones de precursors, suficients per produir més de 300 tones de drogues sintètiques com ara MDMA, amfetamina i catinona.

S’estima que les activitats il·legals generen milers de milions en beneficis delictius per a les xarxes criminals implicades. Els actius criminals flueixen cap a l’economia legal, creant riscos significatius de distorsió del mercat, competència deslleial i infiltració sistemàtica de negocis legítims per part del crim organitzat.

La investigació va començar l’any 2024 a partir de la intel·ligència compartida per la policia polonesa, concretament per la Unitat de Delictes de Droga de la Prefectura de la Policia Provincial de Wrocław. La informació proporcionada pels agents de policia de la Baixa Silèsia va ser fonamental per iniciar el cas i facilitar la posterior cooperació internacional dins del grup de treball. Entre febrer de 2025 i gener de 2026, es van dur a terme més de 20 jornades d’acció, dirigides a grups criminals connectats, les seves instal·lacions de producció i llocs d’emmagatzematge a tot Europa. L’operació va culminar amb una jornada d’acció coordinada contra la presumpta xarxa majorista responsable de la importació i distribució de productes químics precursors.

Aquesta xarxa era responsable de la importació, el reempaquetament i la distribució de precursors utilitzats en la producció de drogues sintètiques. Els productes químics, procedents de la Xina i l’Índia, entraven a la UE a través de diversos països i es transportaven a Polònia per al seu reempaquetament i posterior distribució a laboratoris il·legals de tota la UE. Des de l’inici de la investigació l’any 2024, Europol va donar suport a jornades d’acció dirigides a diferents cèl·lules de la xarxa, així com a grups connectats implicats en la producció de drogues sintètiques en laboratoris.

Els resultats generals de tots els dies d’acció (de febrer de 2025 a gener de 2026) inclouen més de:

• 20 dies d’acció: 85 detencions; 100 escorcolls; així com: 50 punts de lliurament identificats; 24 laboratoris a escala industrial desmantellats;16 llocs d’emmagatzematge trobats; Confiscacions múltiples:

  • Uns 500.000€ en metàl·lic.
  • 3.559 quilograms i 982 litres de drogues (incloses 4-CMC, catinona, MDMA, oli d’amfetamina).
  • Més de 120.000 litres de residus químics tòxics.
  • 1.000 tones de precursors (productes químics utilitzats per a la producció de drogues sintètiques).

L’estructura operativa d’aquesta xarxa criminal era complexa, amb set empreses legals a Polònia que facilitaven les activitats d’importació i distribució, i una coordinació de lideratge d’alt nivell que connectava els diferents grups criminals dels països de la UE.

En alguns casos, les mateixes cèl·lules criminals que operaven dins de la xarxa més àmplia gestionaven tant la logística per al subministrament de precursors com la coordinació de la producció en laboratoris clandestins. La principal xarxa criminal objectiu d’aquesta investigació està composta predominantment per ciutadans polonesos, amb la participació d’alguns ciutadans belgues i neerlandesos que operaven dins de grups interconnectats.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

Pressió internacional sobre les grans rutes de subministrament de cocaïna cap a Europa

Notes de seguretatDeixa un comentari

Les autoritats policials europees i sud-americanes continuen intensificant els seus esforços per desmantellar les principals xarxes criminals responsables del tràfic de cocaïna cap a Europa. Tres operacions recents, coordinades amb el suport d’Europol, posen de manifest tant la complexitat de les rutes utilitzades pel crim organitzat com la importància creixent de la cooperació internacional per fer-hi front. Aquestes actuacions han afectat xarxes amb connexions a Colòmbia, Brasil i Grècia, i han permès intervenir en totes les fases de la cadena criminal: des de l’origen de la droga fins a la seva recepció al continent europeu.

La primera investigació es va centrar en una xarxa liderada per un ciutadà neerlandès amb accés directe a traficants d’alt nivell a Colòmbia. L’individu, de 56 anys, residia a Eivissa però viatjava amb freqüència als Països Baixos i a d’altres països europeus. Segons les autoritats, coordinava l’entrada de grans carregaments de cocaïna a Europa amb el suport actiu dels seus dos fills.

El cas va sortir a la llum arran de la informació obtinguda a partir de la plataforma xifrada Sky ECC, una eina àmpliament utilitzada per organitzacions criminals i que ha estat clau en nombroses investigacions europees. A partir d’aquestes dades, la policia neerlandesa, va desplegar tasques de vigilància, anàlisi d’intel·ligència i escoltes telefòniques que van permetre identificar intents en curs de coordinar nous enviaments.

La xarxa va ser vinculada a sis carregaments de cocaïna interceptats al Regne Unit, Espanya i els Països Baixos. El 2 de desembre de 2025, el principal sospitós va ser detingut a Eivissa, mentre que els seus fills, de 31 i 23 anys, van ser arrestats a l’Haia i Haarlem.

Operació brasilera de tràfic marítim a gran escala

La segona actuació va tenir com a objectiu una organització criminal brasilera especialitzada en el transport marítim de cocaïna a gran escala cap a Europa. El grup s’encarregava d’adquirir embarcacions, formar tripulacions i modificar vaixells pesquers per ocultar-hi la droga.

Les rutes utilitzades incloïen punts de sortida a la costa brasilera i una etapa intermèdia a l’Àfrica Occidental, abans del trasllat final cap a aigües europees.

Un moment clau de la investigació va tenir lloc el novembre de 2024, quan les autoritats portugueses, en col·laboració amb la policia federal brasilera i les autoritats de Cap Verd, van interceptar un vaixell pesquer amb bandera brasilera a l’oest de Cap Verd. A bord s’hi van trobar 1,6 tones de cocaïna i es van detenir sis membres de la tripulació.

Posteriorment, el setembre de 2025, les forces de seguretat van desmantellar la branca europea de la xarxa, amb 37 detencions a Espanya, incloent-hi el responsable de la infraestructura logística. Finalment, l’11 de desembre de 2025, una operació coordinada al Brasil va culminar amb vuit noves detencions, entre elles dos objectius d’alt valor, i la confiscació de béns per valor superior a 1,5 milions d’euros.

Xarxa criminal grega i transferències en alta mar

La tercera operació va apuntar a una xarxa criminal grega que utilitzava el mètode de transferència en alta mar per al tràfic de cocaïna. El grup va desplegar un vaixell pesquer que va sortir de Grècia, va recórrer una ruta passant per l’Àfrica Occidental i va creuar l’Atlàntic per recollir un carregament procedent d’Amèrica Llatina.

El 14 de desembre de 2025, les autoritats van detenir deu sospitosos: cinc membres de la tripulació al mar i cinc individus a Grècia, inclòs un objectiu d’alt valor.

En tots tres casos, Europol va actuar com a eix central de la cooperació internacional, facilitant l’intercanvi d’informació, proporcionant suport analític i coordinant reunions operatives entre els països implicats. També hi van participar altres organismes clau com Frontex i el MAOC-(N), especialment en les operacions marítimes.

Aquestes actuacions s’emmarquen en l’estratègia més àmplia de la Unió Europea contra el crim organitzat, articulada a través de la plataforma EMPACT. Els casos demostren que només mitjançant una cooperació sostinguda, multinivell i transnacional és possible atacar de manera efectiva les estructures que sustenten el tràfic de cocaïna cap a Europa.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

Tank: dins la ment d’un dels hackers més buscats del món

Notes de seguretatDeixa un comentari

Durant més de quinze anys, Vyacheslav Penchukov —conegut en el submón digital com Tank— va ser una de les figures més enigmàtiques i buscades del cibercrim internacional. Carismàtic, imprevisible i sorprenentment sociable, Penchukov no va destacar per una habilitat tècnica excepcional, sinó per una capacitat innata per guanyar-se la confiança i construir xarxes de col·laboradors. Des de la presó d’Englewood, a Colorado, on compleix dues condemnes de nou anys, ha ofert la seva primera entrevista extensa, revelant detalls inèdits de les operacions, les aliances i la mentalitat de les ciberbandes que han sembrat el caos global durant dues dècades.

La història de Penchukov comença lluny de les muntanyes rocoses que envolten Englewood. A Donetsk (Ucraïna), es va iniciar en el hacking adolescent buscant trucs per a videojocs com FIFA 99 o Counter-Strike. Amb el temps, aquest aprenentatge informal el va conduir a encapçalar Jabber Zeus, un grup que, a finals dels 2000, utilitzava el sofisticat malware Zeus per infiltrar-se en comptes bancaris d’empreses, ajuntaments i ONG. En només tres mesos, més de 600 víctimes britàniques van perdre més de 4 milions de lliures.

Tank era llavors un jove de vint-i-pocs anys que vivia entre cotxes alemanys d’alta gamma, sessions de DJ nocturnes i una oficina clandestina on ell i el seu equip robaven diners durant jornades de sis o set hores. Segons explica, en aquella època el cibercrim era diners fàcils: bancs desprotegits, policies desbordats i un món digital poc preparat.

Però la festa es va acabar quan el FBI va interceptar les seves converses a Jabber i va descobrir la seva identitat a partir d’un detall banal: el naixement de la seva filla. Una operació internacional, Trident Breach, va acabar amb múltiples detencions, però Tank va fugir gràcies a un avís i a la rapidesa del seu Audi S8 amb motor Lamborghini. Després d’amagar-se un temps, va intentar reformar-se gestionant un negoci de carbó. Tot i així, els suborns constants de funcionaris ucraïnesos i l’impacte de la guerra al Donbass el van empènyer de nou al delicte.

A partir de l’any 2018, Penchukov va tornar amb més força, ara immers en l’ecosistema del ransomware, un negoci molt més lucratiu que el robatori bancari tradicional. Va formar part de grups tan coneguts com Maze, Egregor, Conti o IcedID, especialitzats a infectar sistemes corporatius, extorsionar empreses i fins i tot hospitals. Segons ell, els beneficis podien arribar als 200.000 dòlars mensuals, tot i que dins dels fòrums criminals corrien rumors sobre rescats milionaris.

La comunitat hacker, segons explica, funciona per mentalitat de ramat: quan un grup aconsegueix un botí excepcional, centenars d’imitadors llancen atacs similars sense considerar les conseqüències humanes. I és que per a molts d’aquests delinqüents, les víctimes són xifres, i els perjudicis, assumptes coberts per assegurances.

Un dels punts més polèmics del seu testimoni és la confirmació, amb naturalitat, que diversos grups de ransomware mantenien contactes habituals amb els serveis de seguretat russos, incloent-hi el FSB. Aquesta hipòtesi ja havia estat assenyalada per múltiples agències occidentals, però Tank descriu aquestes connexions com si fossin pràctica habitual.

També parla de la seva relació antiga amb Maksim Yakubets, suposat líder d’Evil Corp i objecte d’una recompensa de 5 milions de dòlars. Eren amics, sortien junts per Moscou i Yakubets, aparentment obsessionat amb mostrar la seva riquesa, anava envoltat de guardaespatlles. Però quan Yakubets va ser detingut l’any 2019, la comunitat del cibercrim li va girar l’esquena. Penchukov assegura que ell mateix va evitar-lo per por de ser relacionat amb ell.

La captura de Penchukov l’any 2022 va ser digna d’una pel·lícula: una operació a Suïssa amb franctiradors als terrats, agents encaputxats i els seus fills com a testimonis involuntaris. Encara ara considera que l’operatiu va ser excessiu, però les milers de víctimes que han perdut estalvis, feina o estabilitat probablement discreparien.

A Englewood, Tank passa els dies estudiant idiomes, fent esport i obtenint titulacions de secundària. A la recta final de la seva confessió, Penchukov admet que la seva ruïna va venir dels mateixos col·laboradors amb els quals havia compartit fortuna i risc. En el cibercrim, afirma, no pots tenir amics. Tots desconfiaven de tothom; molts, quan eren detinguts, es convertien en informants. La paranoia és l’única constant en la vida criminal.

Ara, mentre espera una possible reducció de condemna i s’enfronta a una ordre de restitució de 54 milions de dòlars, Tank mira enrere amb una barreja d’orgull, nostàlgia i justificació. Parla del passat amb un to gairebé romàntic, com si fos una aventura llunyana. Però els rastres del seu llegat —empreses arruïnades, hospitals paralitzats, famílies afectades— continuen ben vius.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

El món en una cruïlla: com les economies il·lícites amenacen l’ordre global

Notes de seguretatDeixa un comentari

El món es troba en un moment decisiu. Les economies il·lícites —des del tràfic de drogues fins als delictes cibernètics o les falsificacions — estan creixent i adaptant-se a una velocitat que desafia governs, institucions i comunitats. Lluny de ser un fenomen marginal, el crim organitzat s’ha convertit en una força que erosiona la democràcia, posa en risc la sobirania dels estats i amenaça la pau i la seguretat internacionals.

En aquest context, l’Índex Global de Crim Organitzat esdevé molt més que una eina de mesura: és un mirall que reflecteix tendències profundes dins dels estats i del sistema internacional. I la seva tercera edició ens permet, per primer cop, seguir l’evolució d’aquests fenòmens al llarg de cinc anys.

Les dades de l’edició d’enguany mostren canvis clau en l’economia criminal global. Un d’ells és l’ascens imparable de les drogues sintètiques i de la cocaïna, que dominen cada vegada més els mercats. Aquest creixement respon a actors criminals capaços d’adaptar-se ràpidament a:

  • els gustos canviants dels consumidors,
  • les millores tecnològiques en la producció,
  • i unes xarxes de tràfic més interconnectades que mai.

L’Índex detecta un augment accelerat de les formes de criminalitat no violentes, com ara:

  • els delictes financers,
  • el frau i les estafes digitals,
  • els delictes ciberdependents.

Aquestes activitats, cada cop més integrades en els sistemes financers i digitals transnacionals, no necessiten violència per causar danys enormes. Empreses, governs i ciutadans n’acaben pagant el preu.

Un altre exemple és la falsificació, que creix arreu alimentada per la inflació, la inestabilitat laboral i les tensions comercials. Quan els ingressos baixen, la demanda de productes falsos tendeix a augmentar.

L’Índex també revela que els actors criminals vinculats a l’Estat continuen sent els més prevalents. Tanmateix, són els actors estrangers els que experimenten el creixement global més pronunciat. Això confirma que el crim organitzat és més mòbil, flexible i transnacional que mai.

A més, el sector privat —sigui de manera voluntària o per negligència— té un paper creixent com a facilitador del crim, especialment en àmbits com la logística, les finances o la tecnologia.

Tot i que molts mercats criminals estan en expansió, les puntuacions de resiliència dels estats s’han estancat. Un exemple clar és la cooperació internacional: tradicionalment, un punt fort, però ara debilitada per un sistema global més polaritzat i una retirada del multilateralisme.

És un senyal alarmant, especialment en el 25è aniversari de la Convenció de les Nacions Unides contra la Delinqüència Organitzada Transnacional.

Malgrat aquest panorama complex, les dades també ofereixen un missatge d’esperança. L’Índex demostra que reforçar elements clau de resiliència pot:

  • reduir la influència dels actors criminals,
  • transformar comunitats senceres,
  • i orientar societats cap a trajectòries més positives.

L’Índex no és només un diagnòstic: és una eina de solucions. Assenyala vulnerabilitats, però també mostra camins de reforma, enfortiment institucional i empoderament de la societat civil.

En definitiva, l’Índex ofereix una base d’evidència compartida perquè governs, responsables polítics, ONG i actors internacionals puguin convertir el coneixement en polítiques i la urgència en acció. En un moment en què el crim organitzat evoluciona més ràpid que mai, aquesta mirada global i comparativa és essencial per orientar les decisions del futur.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

Europol insta a prendre mesures contra la suplantació d’identificació de trucades

Notes de seguretatDeixa un comentari

La suplantació d’identificació de trucades es produeix quan els delinqüents falsifiquen la informació que es mostra als telèfons, fent que els números semblin legítims per així, enganyar les víctimes. Aquesta pràctica està causant danys financers i socials importants, amb una pèrdua estimada de 850 milions d’euros anuals a tot el món.

Europol demana una resposta europea coordinada per abordar la suplantació d’identificació de trucades, una eina cada cop més comuna, utilitzada per al frau en línia i les estafes d’enginyeria social.

Les trucades telefòniques i els missatges de text continuen sent el principal punt d’entrada d’aquestes estafes, representant aproximadament el 64% dels casos denunciats. En amagar les seves veritables identitats i ubicacions, els delinqüents enganyen les víctimes perquè revelin informació personal, transfereixin fons o concedeixin accés a dispositius i comptes, cosa que dificulta extremadament que les forces de l’ordre les puguin rastrejar i processar.

La suplantació d’identificació de trucades és cada cop més explotada per xarxes criminals organitzades que operen en múltiples jurisdiccions. Els estafadors suplanten bancs, agències governamentals o fins i tot membres de la família per guanyar-se la confiança. Alguns ho utilitzen per als anomenats incidents de swatting, fent trucades d’emergència falses des de l’adreça d’una víctima, desencadenant respostes d’emergència a gran escala.

Les investigacions mostren l’aparició d’un model de negoci de “spoofing com a servei”, que proporciona eines prefabricades per suplantar entitats de confiança com ara les forces de l’ordre o les institucions financeres. Operant des de l’estranger, aquestes xarxes exploten les llacunes jurisdiccionals per evadir la detecció i el processament.

El desequilibri actual, on la suplantació d’identitat és fàcil de cometre però difícil d’investigar, és insostenible. Europol insta a mesures que facin més costós i tècnicament complex per als delinqüents amagar-se darrere d’identitats falses, alhora que permeten als investigadors actuar ràpidament a través de les fronteres.

Una enquesta d’Europol realitzada a 23 països va revelar reptes importants en la implementació de mesures contra la suplantació d’identificació de trucades. Això significa que la població combinada d’aproximadament 400 milions de persones continua sent susceptible a aquest tipus d’atacs.

Les forces de l’ordre van destacar els principals obstacles, com ara la cooperació limitada amb els operadors de telecomunicacions, les regulacions fragmentades i la manca d’eines tècniques per identificar i bloquejar les trucades falses.

Europol i els seus socis han identificat tres prioritats:

• Normes tècniques harmonitzades: desenvolupar mecanismes a tota la UE per rastrejar les trucades fraudulentes, verificar els identificadors de trucades legítims i bloquejar el trànsit enganyós.

• Millora de la col·laboració transfronterera: enfortir la cooperació entre les forces de l’ordre, els reguladors i la indústria per compartir informació i proves de manera eficient.

• Convergència normativa: alinear les normes nacionals per permetre el rastreig legal, aclarir els usos legítims de l’emmascarament de l’identificador de trucades i promoure eines antifrau provades.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français