Càrtels de la droga mexicans actuen a la Unió Europea

Els càrtels mexicans estan aportant coneixements sobre drogues en territori de la Unió Europea. En concret, sobre la cocaïna i la metamfetamina la qual cosa podria comportar un augment de la violència i l’aparició del fentanil com a potencials amenaces futures.

L’Europol i la Drug Enforcement Administration (DEA) dels Estats Units van publicar el passat mes de desembre del 2022, un informe d’anàlisi conjunt que mostraria que grups criminals mexicans han treballat conjuntament amb xarxes delictives de l’UE per potenciar el tràfic de metamfetamina i cocaïna des de l’Amèrica del Sud cap a la Unió Europea.

Aquesta nova forma de col·laboració criminal també s’estén a la producció del clorhidrat de cocaïna i la metamfetamina. Tot i que encara no hi ha indicis de l’existència d’un mercat de fentanil a la UE, el descobriment d’instal·lacions de producció i la intervenció de la substància a la Unió generen preocupació pel possible sorgiment d’un mercat de fentanil.

És la primera vegada que autoritats policials europees i nord-americanes elaboren un document conjunt en la lluita contra el narcotràfic mundial. L’informe, titulat Complexitats i conveniències en el comerç internacional de drogues: la implicació d’actors criminals mexicans en el mercat de drogues de la UE, és fruit de l’intercanvi continu d’informació operativa i estratègica entre els analistes i els policies d’ambdós costats de l’Atlàntic.

L’avaluació més recent de l’amenaça de la delinqüència greu i organitzada a la UE va demostrar que les xarxes criminals són cada cop més internacionals i especialitzades en abast, amb un 65% dels grups criminals actius formats per membres de diverses nacionalitats. La presència d’actors criminals mexicans que col·laboren amb actors de la UE al mercat de drogues europeu segueix també aquesta tendència.

L’informe conjunt aprofundeix en com les xarxes criminals implicades cooperen entre elles, especialment mitjançant l’ús d’actors especialitzats en diferents fases de les seves operacions. Els diferents actors inclouen facilitadors com especialistes de laboratori, enviats, intermediaris i proveïdors de serveis de blanqueig de capitals. Les forces de l’ordre han detingut especialistes de laboratoris mexicans, també coneguts com a cuiners, que treballaven en llocs de producció a Europa. Aquests actors són especialment importants pel seu coneixement únic de com produir rendiments més alts i potents del producte final i obtenir cristalls de metamfetamina més grans i rendibles.

L’informe també afirma que els càrtels mexicans cooperen amb xarxes criminals amb seu a la UE per traficar tant amb metamfetamina com amb cocaïna als ports europeus per distribuir-les o per transitar a mercats encara més lucratius d’Àsia i Oceania. L’ús d’enviaments ocults, com la cocaïna amagada en blocs de formigó tèrmic cel·lular, o els plans per establir rutes de contraban de cocaïna des de Colòmbia fins als aeroports del sud d’Itàlia amb jets privats, mostren la naturalesa en constant evolució d’aquestes activitats criminals. Els funcionaris corruptes dels sectors públic i privat actuen com a facilitadors i ajuden a augmentar la probabilitat de traficar amb èxit els enviaments de drogues a Europa.

A sòl nord-americà, els càrtels mexicans tenen una història d’establir centres de tràfic de drogues i sòlides associacions criminals, i d’utilitzar la violència per aconseguir el control del territori on operen. Una major presència de càrtels mexicans a la UE també podria comportar un augment dels beneficis per a ells i els seus col·laboradors criminals, així com un augment de la violència a Europa.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

Acció europea contra medicaments i substàncies dopants falsificats per valor de més de 40 milions d’euros

L’Europol va coordinar durant sis mesos de l’any 2022 la tercera edició de l’operació Escut, una iniciativa global per lluitar contra el tràfic de medicaments i substàncies dopants falsificats. En aquesta acció es van confiscar més de 10,5 milions de medicaments, 349 sospitosos detinguts o denunciats a les autoritats judicials i 10 laboratoris clandestins de substàncies clausurats.

En aquesta operació hi van participar autoritats policials i duaneres de 28 països (19 estats membres de la UE i 9 països tercers). L’Oficina Europea de Lluita contra el Frau (OLAF) va coordinar les agències duaneres, mentre que l’Oficina de Propietat Intel·lectual de la Unió Europea (EUIPO) va oferir suport financer. Frontex, l’Agència Mundial Antidopatge (AMA), l’Organització Mundial de Duanes (OMD) i les agències nacionals de medicina van donar suport a l’operació.

Durant l’operació, els agents de l’ordre van desarticular 59 grups criminals i van detenir o denunciar a les autoritats judicials 349 sospitosos. Paral·lelament, les autoritats van confiscar quantitats massives de medicaments, productes i substàncies dopants, aliments i suplements esportius il·legals, així com vacunes contra la COVID, productes sanitaris i dispositius mèdics falsificats. Les substàncies dopants i els medicaments per a la disfunció erèctil van ser dels articles més confiscats. Per tal d’augmentar la prevenció i la conscienciació, alguns estats participants van llançar campanyes antidopatge i van realitzar controls.

El balanç final de l’operació Escut va ser el següent: embargaments per valor de més de 40 milions d’euros, decomís de més de 10,5 milions d’unitats de medicaments i substàncies dopants, confiscació de més d’1 milió de proves de COVID falsificades, 195 investigacions realitzades, 349 sospitosos detinguts o denunciats a les autoritats judicials, investigats 59 grups de crim organitzat, 10 laboratoris subterranis tancats, 588 webs monitoritzades, 89 llocs web tancats, més de 218.000 enviaments revisats, més de 74.000 enviaments confiscats, 3.526 controls antidopatge realitzats en competició (39 positius) i, finalment, 3.245 controls antidopatge fora de competició realitzats (9 positius).

En el transcurs de l’operació s’han descobert molts casos de tràfic de medicaments a gran escala, la qual cosa confirma que pot ser tan lucratiu o fins i tot més lucratiu que el narcotràfic. Si bé aquests delictes generen guanys il·lícits massius per als traficants i falsificadors, les finances públiques i els sistemes d’atenció social d’alguns estats membres pateixen costos financers molt elevats. El cost per a la salut pública també és important, ja sigui pel tractament de conductes addictives o per les conseqüències de les sobredosis o l’escassetat.

Tot i que les xarxes criminals encara estan aprofitant les oportunitats que ofereix la pandèmia de la COVID-19, el tràfic de medicaments i equips de protecció ha experimentat una disminució important a causa de l’elevada atenció al fenomen i de l’intens seguiment per part de les forces de l’ordre. Els governs que oferien les vacunes sense cap cost van contribuir a crear una situació desfavorable per als delinqüents que pretenen alimentar un mercat il·legal. En alguns casos, es podrien detectar i frustrar diversos intents de frau dirigits als organismes nacionals responsables del subministrament de medicaments i dispositius de protecció.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

Inici de negociacions a Europa sobre la Directiva de Delictes Mediambientals

El Consell Europeu ha obert un període de negociacions amb el Parlament Europeu sobre la Directiva de Delictes Mediambientals amb l’objectiu d’aconseguir un instrument jurídic destinat a protegir amb més fermesa el medi ambient.

La proposta pretén millorar la investigació i l’enjudiciament dels delictes contra el medi ambient amb una millor definició dels delictes mediambientals i amb l’addició de noves tipologies. Alhora, s’harmonitzen els nivells de sancions a les persones físiques i, per primer cop, també a les persones jurídiques.

En comptes dels nou delictes recollits actualment en el Dret penal europeu, a les negociacions es defineixen 20 delictes, ampliant i detallant l’àmbit de les conductes prohibides per atemptar contra el medi ambient. Entre els nous delictes destaquen el tràfic de fusta –principal causa de desforestació en algunes parts del món–, el reciclatge il·legal de components contaminants de vaixells i les infraccions greus de la legislació sobre productes químics.

Pel que fa a les persones físiques que cometin algun dels actes objecte d’aquesta proposta, s’estableixen les sancions següents:

  • Pels delictes comesos de forma intencionada i que causin la mort a alguna persona, una pena de presó mínima de deu anys.
  • Pels delictes comesos, almenys, per negligència greu que causin la mort a alguna persona, una pena de mínim cinc anys.
  • Per a la resta de delictes comesos de forma intencionada inclosos en la legislació, una condemna mínima de tres anys de reclusió.

En el cas de les persones jurídiques, el text estableix les sancions següents:

  • Pels delictes de major gravetat, una multa màxima de com a mínim el 5% del volum de negoci total en l’àmbit de la persona jurídica, o bé 40 milions d’euros.
  • Per a la resta de delictes, una multa màxima a partir del 3% del volum de negocis total en el món de la persona jurídica, o bé 24 milions d’euros.

També es podran adoptar altres mesures addicionals, com l’obligació que l’infractor restableixi el medi ambient o compensi els danys, la seva exclusió de l’accés a finançament públic o la retirada de permisos o autoritzacions.

A més, el text incorpora la necessitat d’impartir formació a aquells que treballen per detectar, investigar i enjudiciar els delictes contra el medi ambient i de dotar aquests serveis dels recursos suficients.

Alhora, conté disposicions sobre l’ajut i assistència a les persones que denuncien delictes mediambientals, als defensors del medi ambient i a les persones afectades per aquest tipus de delictes.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

Enquesta i dades de delinqüència a Anglaterra i Gal·les del juny del 2022: augmenten els delictes sexuals i l’ús d’armes blanques

Els patrons de delinqüència els darrers anys s’han vist substancialment afectats per la pandèmia del coronavirus COVID-19 i les restriccions governamentals al contacte social.

De totes les dades estudiades, les de l’Enquesta de delictes per a Anglaterra i Gal·les es basen en nou mesos de recopilació de dades entre l’octubre del 2021 i el juny del 2022. Aquestes xifres mostren que el crim total ha disminuït un 8% respecte de l’any 2020. Segons aquestes estimacions, els adults majors de 16 anys van experimentar 9,4 milions de delictes, a causa sobretot de la disminució dels robatoris, d’un 19%.

Per part seva, els delictes de frau van augmentar significativament durant la pandèmia i tot indica que lentament van disminuint cap a nivells inferiors a l’esclat de la covid.

Les dades de delictes registrats per la policia donen una idea dels delictes de menor volum però de major dany que l’enquesta no cobreix o no captura bé. En aquesta línia, les xifres policials indiquen un descens dels robatoris del 23%, dels delictes relacionats amb armes de foc d’un 10% o dels homicidis d’un 5%.Tot i això, les xifres de les forces de l’ordre indiquen que encara és d’hora per certificar si les dades representen un canvi en les tendències a llarg termini.

Els delictes sexuals registrats per la policia han augmentat d’un 21% en comparació amb l’any anterior a la pandèmia, ja que en aquest període de restricció de contacte social van disminuir significativament. Aquest increment fins als 196.889 delictes és la xifra anual més alta mai registrada a Anglaterra i Gal·les. De tots els delictes de naturalesa sexual registrats per la policia, el període fins al juny del 2022, el 36% (70.600) van ser delictes de violació. Això suposa un increment de més del 20% respecte dels 59.046 del març del 2020. La resta de delictes sexuals van augmentar fins a 126.289 il·lícits.

Pel que fa als delictes d’homicidi, es produeix una disminució del 5% dels 716 delictes fins al març del 2020 als 679 l’any 2022. D’aquests 679 casos, en el 38% es va produir la mort mitjançant l’ús d’una arma blanca.

L’increment del 8% en els delictes amb ganivets o objectes punxants es deu sobretot a tres àrees policials concretes: la Metropolitana, que augmenta de 10.605 delictes a 11.232; West Midlands, que passa de 3.299 casos a 4.958 i Greater Manchester, que incrementa els delictes de 3.297 a 3.563. En línia amb aquestes xifres, la policia d’Anglaterra i Gal·les va denunciar un 9% més la possessió d’armes blanques, que va passar de 23.242 el març del 2020 a 25.287 el juny del 2022. Segons s’especifica, això pot estar causat per l’augment d’accions específiques policials per combatre el crim amb ganivets.

Respecte a l’ús d’armes de foc, la policia va registrar 5.976 delictes en el període fins al juny del 2022. Això suposa una disminució del 10% respecte del període del 2020.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

Compte amb les estafes! Arriben dates de moltes compres en línia

Una operació coordinada contra el frau del comerç electrònic ha comportat la detenció de 59 presumptes estafadors i l’activació de noves pistes d’investigació a tot Europa, com a part de l’Acció de comerç electrònic de 2022 (eComm 2022).

L’operació, d’un mes de durada (de l’1 al 31 d’octubre de 2022), va comptar amb la participació de 19 països que han lluitat contra les xarxes criminals que utilitzen informació robada de targetes de crèdit per demanar productes de gran valor a les botigues en línia.

L’acció va ser coordinada pel Centre Europeu de Ciberdelinqüència (EC3) d’Europol i el Merchant Risk Council i va rebre l’assistència directa de comerciants, empreses logístiques, bancs i sistemes de targetes de pagament.

Tot i que els pagaments en línia són generalment molt segurs, sobretot gràcies als mètodes d’autenticació segura del client, àmpliament implementats a Europa, els delinqüents estan alterant contínuament les seves tècniques per trobar noves maneres de robar diners.

Els resultats de l’eComm 2022 ha identificat les següents amenaces clau per al sector del comerç electrònic:

Frau de pesca, vishing i smishing: els números de targeta de crèdit robats s’obtenen sovint mitjançant atacs de phishing/vishing/smishing mitjançant els quals els delinqüents contacten persones per telèfon, missatges de text, aplicacions de missatgeria o correu electrònic i intenten convèncer-los perquè lliurin la informació de la seva targeta de crèdit. De vegades, aquests atacs prometen una recompensa, altres vegades suplanten una empresa de confiança o una agència governamental.

Frau d’adquisició de comptes: aquest frau es produeix quan un delinqüent accedeix al compte d’un usuari en una botiga de comerç electrònic. Això es pot aconseguir mitjançant una varietat de mètodes, com ara comprar contrasenyes robades, codis de seguretat o informació personal a la web fosca o implementar amb èxit un esquema de pesca contra un client determinat. Un cop han obtingut accés al compte d’un usuari, els delinqüents poden participar en activitats fraudulentes. Per exemple, poden canviar els detalls del compte d’un usuari, fer compres a les botigues de comerç electrònic, retirar fons i fins i tot accedir a altres comptes d’aquest usuari.

Frau de triangulació: aquest tipus de frau es produeix quan els delinqüents en línia configuren un lloc web fals o una rèplica i atrauen els compradors amb productes barats. De vegades, aquests webs falsos poden aparèixer als anuncis o s’envien al correu electrònic d’un usuari dirigint-se al lloc web mitjançant un intent de pesca. El problema és que aquests béns, en realitat, no existeixen o, per descomptat, mai s’envien.

Mitjançant una campanya de conscienciació, les forces de l’ordre europees s’han unit amb Europol i el Merchant Risk Council per compartir consells pràctics sobre com esquivar els delinqüents que intenten abusar de l’experiència de compra en línia.

L’objectiu de la campanya és fer que el comerç electrònic sigui més segur promovent mètodes segurs de compra en línia i ajudant els nous comerciants a obrir la seva botiga en línia sense risc de ciberatacs.

Els països i socis participants promocionen la campanya a través dels seus canals de xarxes socials utilitzant l’etiqueta #SellSafe per ajudar els comerciants a entendre els riscos del frau de comerç electrònic.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

Contrabandistes de migrants utilitzen avions privats per fer negoci

Amb el suport d’Eurojust i Europol, les autoritats judicials i d’aplicació de la llei d’Àustria, Bèlgica, Alemanya, França, Itàlia i els Estats Units van desmantellar una xarxa criminal implicada en el tràfic de migrants, el frau de documents i el blanqueig de capitals.

Els migrants, principalment iraquians i iranians d’origen kurd, van pujar a avions privats a Turquia amb passaports diplomàtics falsos. No obstant això, les destinacions oficials dels viatges (normalment el Carib) no es van arribar a materialitzar mai. Durant les escales a diferents aeroports europeus, entre ells a Àustria, França i Alemanya, els migrants van ser expulsats de l’avió, es van eliminar els seus passaports falsos i van haver de sol·licitar asil sistemàticament. Els sospitosos van cobrar fins a 20.000 euros per persona de contraban.

Segons les investigacions policials, entre octubre i desembre de 2020 van tenir lloc almenys cinc operacions de contraban en cinc països europeus diferents. A més, es van fer diversos plans per dur a terme altres operacions de contraban.

A més del tràfic de migrants i de la falsificació de documents d’identitat, se sospita que el grup de crim organitzat també va emetre xecs falsos i va estafar companyies aèries en un intent de construir la seva pròpia flota. Els sospitosos també haurien estafat hotels per no haver pagat diverses factures.

La jornada d’acció del 13 de setembre d’enguany va donar lloc a:

  • 5 detencions (2 a Bèlgica i 3 a Itàlia)
  • 7 escorcolls de cases (1 a Bèlgica i 6 a Itàlia)
  • Decomisos de 2 avions, 80.000 euros, 1 cotxe de gamma alta, equips electrònics i equips per falsificar documents d’identitat (com impressores de targetes, segells, hologrames i targetes de plàstic blanc)
  • 173.000 euros congelats a Itàlia

Eurojust va donar suport a les autoritats implicades en la creació i el finançament d’un equip d’investigació conjunt (JIT) el juny del 2021. Eurojust també va acollir quatre reunions de coordinació per facilitar la cooperació judicial i donar suport als esforços d’investigació coordinats.

Europol, per la seva banda, va prioritzar el cas en una fase inicial i hi va assignar un analista i un especialista, dedicats a donar suport a les investigacions nacionals per identificar els membres de la xarxa criminal i desmantellar-la.

Així mateix, Europol va facilitar l’intercanvi d’informació operativa i va oferir suport analític i financer. El dia de l’acció, Europol va activar un lloc de comandament virtual per facilitar l’intercanvi d’informació en temps real. També va desplegar tres analistes, un a Bèlgica i dos a Itàlia, per contrastar la informació operativa amb les bases de dades d’Europol, per proporcionar més pistes d’investigació a les autoritats nacionals d’aplicació de la llei participants.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

Continua la guerra sense treva a El Salvador contra les maras

Des de fa gairebé cinc mesos, el Govern de El Salvador, liderat per Nayib Bukele, practica grans operacions policials i militars que han comportat la detenció d’uns 50.000 suposats membres de maras.

Aquesta és una xifra extraordinària per a un país que no arriba als 6,5 milions d’habitants, però que no sembla tan elevada si es compara amb la seva taxa de violència –uns cent assassinats mensuals– i de delinqüents associats a les maras. Es calcula que hi ha més de 100.000 membres actius de les maras, dels quals la majoria pertanyen a la Mara Salvatrucha i en menor percentatge, a Barrio 18. Aquests serien els dos grans grups criminals nascuts els anys vuitanta a l’abric de la guerra civil i de l’èxode de milers de refugiats als Estats Units.

Aquestes operacions han comportat les reaccions de la Procuradoria per a la Defensa dels Drets Humans i d’organitzacions civils. Consideren que el vel de foscor que cobreix aquesta creuada antiviolència amaga detencions arbitràries, abusos de poder i la clara sospita que una part dels empresonats no ha comès els delictes dels quals se’ls acusa.

A començaments de setembre hi havia més de 3.000 denúncies per tortures i detencions indiscriminades, així com 56 presos morts sobre els quals el Govern ha guardat un hermetisme total. Fins i tot Amnistia Internacional considera que s’han produït greus violacions dels drets humans i que hi podria haver responsabilitat penal internacional.

Però sembla que res d’això no preocupa el Govern de Nayib Bukele. L’Assemblea Legislativa va aprovar al març l’aplicació de l’estat d’excepció i la suspensió de garanties constitucionals durant un mes, però ja fa uns quants mesos que és en vigor.

El Govern assumeix que al voltant de l’1% de les detencions podrien ser equivocades. I no tot el món porta tatuatges de les maras a la pell. Malgrat tot, el Moviment de Treballadors de la Policia Nacional denuncia també l’existència de quotes imposades per alguns comandaments de les forces de seguretat per poder aconseguir dies de festa o evitar esbroncades. Per exemple, si en una comissaria s’exigeix detenir sis membres de maras i només n’han pogut capturar quatre, els afegeixen dos detinguts per un altre delicte, independentment que sigui per una agressió o un furt.

L’estat d’excepció es va imposar a finals del mes de març, després d’un cap de setmana farcit d’assassinats: 87 en total. Segons la policia, les víctimes van ser escollides a l’atzar per pistolers o es van interposar entre els seus revòlvers i rifles semiautomàtics.

Bukele va decidir tallar d’arrel aquesta situació. L’estat d’excepció permet a la policia prolongar les detencions més enllà de les 72 hores, inclòs situar els detinguts en un limbe sense data de caducitat, controlar comunicacions privades i suspendre el dret a l’assistència lletrada per part de l’Estat. A més, El Salvador ha endurit el codi penal amb l’aprovació del Parlament: un membre d’una mara major d’edat pot enfrontar-se a 45 anys de presó.

Fins al mes de març, el país travessava un greu problema de massificació, amb 36.000 presos en reclusió. Ara aquesta xifra s’ha duplicat. La congestió a les presons és asfixiant i la logística no s’aguanta.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

Continua el descens de les detencions de menors d’edat als Estats Units per delictes violents

La xifra de joves –de 0 a 17 anys– detinguts per la policia dels Estats Units per cometre delictes violents –assassinats, homicidis, robatoris amb violència, etc.– continua el seu descens d’ençà de l’any 2000. Durant l’any 2020, la xifra de detencions per delictes violents comesos per joves va arribar a un nou mínim, un 78% per sota del pic de 1994, i la meitat del nombre deu anys abans.

Els homes van representar el 80% de totes les detencions de joves per delictes violents l’any 2020, però la seva proporció de detencions per assassinats (92%) i robatoris (88%) va ser molt més elevada.

La franja de joves d’entre 16 i 17 anys representa més de la meitat (55%) de tots els joves detinguts, però en l’il·lícit d’assassinat van representar el 76% de totes les detencions.

Els joves blancs van representar gairebé la meitat (49%) de totes les detencions juvenils i el 57% de les detencions de joves per agressions greus.

Durant l’any 2020, s’estima que hi va haver 424.300 detencions de menors de 18 anys, un 38% menys que la xifra corresponent a l’any 2019 i la meitat del nombre de detencions 5 anys abans.

En general, les detencions de menors de 18 anys van representar el 7% de totes les detencions per delictes violents, una disminució de 7 punts percentuals respecte de l’any 2019, que va ser del 14%.

Durant l’any 2020, els joves entre els 18 i els 24 anys van representar el 19% de totes les detencions i el 21% de les detencions per delictes violents.

Encara que les detencions de joves per robatori i agressions han anat en declivi, les detencions per assassinat han augmentat des que s’havia assolit el punt més baix l’any 2012. Això sí, la xifra de detencions per delictes violents amb joves va disminuir un 56% entre els anys 2010 i 2020. La menor disminució va ser en el capítol dels robatoris, que marca un descens del 24%, mentre que entre els adults la disminució va ser del 5%. I les detencions de joves per agressions greus van caure un 29%, mentre que les detencions d’adults van augmentar al voltant d’un 1%.

Malgrat tot, és important tenir en compte que l’any 2020 va ser l’inici de la pandèmia de la COVID-19 i, a més, cal subratllar que un sol delicte pot comportar la detenció de més d’una persona. Això últim pot haver afectat les polítiques, els procediments i la situació de recollida de dades, on moltes detencions que resulten d’un sol delicte són relativament habituals.

A més, les ordres de quedar-se a casa i el tancament d’escoles probablement van evitar increments de comportaments que infringeixen les lleis juvenils. Per aquests motius, s’haurien de relativitzar les xifres de detencions i no cridar l’atenció de les forces de l’ordre respecte de l’any 2020.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

Afectat pel programari de segrest? No More Ransom ofereix 136 eines gratuïtes per rescatar els vostres fitxers

Quan la iniciativa de No More Ransom compleix sis anys, més de 10 milions de persones ja s’han descarregat les eines de desxifrat.

Els atacs de programari de segrest han anat creixent en nombre i gravetat durant els darrers anys, amb els titulars centrats en les demandes de rescat, que han augmentat a quantitats que abans eren impensables. Tot i que les dades són alarmants, això no vol dir que estiguis indefens davant les extorsions d’alta tecnologia que orquestren aquests atacs. La iniciativa No More Ransom ofereix més de 136 eines de desxifrat gratuïtes per rescatar els fitxers dels ostatges.

Celebrant el sisè aniversari, No More Ransom proporciona claus per desbloquejar fitxers xifrats, així com informació sobre com evitar infectar-se en primer lloc.

Llançat per Europol, la Policia Nacional Holandesa (Politie) i empreses de seguretat informàtica, el portal No More Ransom oferia inicialment quatre eines per desbloquejar diferents tipus de ransomware i només estava disponible en anglès.

Sis anys més tard, No More Ransom ofereix 136 eines gratuïtes per a 165 variants de programari de segrest, incloses Gandcrab, REvil/Sodinokibi, Maze/Egregor/Sekhmet i més. Més de 188 socis del sector públic i privat s’han unit al programa, proporcionant regularment noves eines de desxifrat per a les últimes varietats de programari maliciós.

Fins ara, l’esquema ha ajudat més d’1,5 milions de persones a desxifrar amb èxit els seus dispositius sense haver de pagar als delinqüents. El portal està disponible en 37 idiomes per ajudar millor les víctimes de ransomware arreu del món.

La millor cura contra el programari de segrest continua sent la prevenció diligent. Es recomana que:

• Facis còpies de seguretat regularment de les dades emmagatzemades als teus dispositius electrònics.

• Vigilis els teus clics: saps on et portarà un enllaç?

No obris fitxers adjunts en correus electrònics de remitents desconeguts, encara que semblin importants i creïbles.

• Assegura’t que el teu programari de seguretat i el sistema operatiu estiguin actualitzats.

• Utilitza l’autenticació de dos factors (2FA) per protegir els teus comptes d’usuari.

• Limita la possibilitat d’exportar grans quantitats de dades corporatives a portals d’intercanvi de fitxers externs.

• Si et converteixes en víctima, no paguis! Informa del crim i comprova No More Ransom per obtenir eines de desxifrat.

Trobaràs més informació i consells de prevenció a http://www.nomoreransom.org.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

Extremistes i ús de les xarxes socials als Estats Units

Aïllar i comparar els hàbits de les xarxes socials de dos tipus diferents d’extremistes pot preparar millor les agències del sistema judicial per prevenir la violència extremista als Estats Units i respondre-hi.

La investigació, patrocinada per l’Institut Nacional de Justícia (NIJ), ha descobert que les mostres d’estudi d’individus als Estats Units que s’han implicat en delictes d’odi violents i no violents i altres formes de crim extremista van ser influenciades per les xarxes socials.

Una de les conclusions clau d’aquest estudi és que els extremistes poden reflectir la població general en el seu ús de diverses plataformes de xarxes socials, especialment pel que fa a la dependència de Facebook. Tot i que la mida de la mostra era relativament petita i menys del 20% d’aquesta mostra va dir que utilitzava aquesta xarxa social, es va trobar que l’ús de Facebook era significativament superior al de qualsevol altra plataforma de les xarxes socials.

El Consorci Nacional per a l’Estudi del Terrorisme i les Respostes al Terrorisme (START) va realitzar l’estudi de l’ús de les xarxes socials com a part d’una investigació més àmplia que va aprofitar dues importants bases de dades nacionals d’esdeveniments i individus extremistes:

ECDB. Base de dades sobre delictes extremistes: ECDB és una base de dades que fa un seguiment dels atacs violents, els homicidis i els delictes financers comesos per extremistes als Estats Units. Els atacs rastrejats a l’ECDB inclouen bombardejos, tiroteigs o altres agressions violentes que hagin provocat almenys una mort. La base de dades, principalment però no exclusivament, fa un seguiment dels extremistes d’esquerres, de dretes i gihadistes.

PIRUS. Perfils de la radicalització individual als Estats Units: PIRUS és una base de dades d’individus als Estats Units que s’han radicalitzat fins al punt de cometre una activitat criminal violenta o no violenta per motivació ideològica, o l’associació per motivació ideològica amb una organització extremista estrangera o nacional. La base de dades PIRUS inclou individus que normalment es consideren autors de delictes d’odi, és a dir, actes violents o amenaces espontànies contra una altra persona sobre la base de la identitat de gènere, la raça, l’ètnia, la filiació religiosa o la preferència sexual. A la base de dades PIRUS, les dades són anònimes.

La investigació va examinar 2.100 casos a l’ECDB i 1.500 casos a PIRUS. D’aquests, 454 individus de la base de dades PIRUS es van emparellar amb individus identificats a l’ECDB.

En un segment d’estudi centrat en l’ús de les xarxes socials pels extremistes, els investigadors van cercar en diverses plataformes de xarxes socials dades que reflectissin l’ús d’una plataforma específica per part d’individus trobats a PIRUS o ECDB i associats amb un acte de violència.

L’estudi es va concentrar en els casos ocorreguts després de l’any 2007. Aquest període ha viscut un augment significatiu de l’ús de Facebook, Twitter i altres plataformes de xarxes socials, segons assenyala l’informe dels investigadors.

Els resultats del segment d’investigació de xarxes socials suggereixen que els patrons d’ús de diferents plataformes varien segons els grups ideològics i poden reflectir l’ús d’aquestes plataformes a la població en general. Les diferències també poden reflectir interessos divergents dels individus respecte dels grups. L’informe de recerca va assenyalar la necessitat de més investigacions que examinin l’ús i la quantitat de missatges de les xarxes socials que expressen creences ideològiques dins i entre les agendes ideològiques radicals.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français