Punts calents del crim organitzat a l’oest dels Balcans

Un informe publicat el mes de maig de 2019 per The Global Initiative Against Transnational Organized Crime, un observatori civil per combatre el crim organitzat al sud-est d’Europa,[1] analitza de manera prou exhaustiva la realitat de la delinqüència organitzada a l’oest dels Balcans i intenta detectar-ne els clústers o punts calents.

L’informe parteix de la base que hi ha tres factors fonamentals que afavoreixen aquest tipus de delinqüència:

  1. La vulnerabilitat econòmica. Molt alta a la zona, amb grups de població amb un atur superior al 50%.
  2. Sistemes polítics febles o fraccionats i incomunicats. La successió dels greus i violents conflictes que es van donar en aquella regió van comportar que la xarxa institucional creada amb el suport (imposició en alguns casos) internacional no tingui la força ni l’autoritat necessàries per garantir nivells acceptables d’estat de dret. D’altra banda, els diversos organigrames institucionals no es relacionen adequadament (ni col·laboren) entre ells. En són exemples clars les policies de les repúbliques de Bòsnia i Hercegovina, les institucions serbo-kosovars i les albano-kosovars i molt clarament les institucions de Sèrbia i les kosovars. Aquest fet comporta que no hi ha poders sòlids consolidats en àmplies àrees territorials. Aquest factor i l’anterior faciliten els vincles entre els negocis, la criminalitat i el poder polític.
  3. La ubicació geogràfica. Aquesta ubicació cal entendre-la en dos sentits:
    • En relació amb les estructures viàries i de comunicació. Les ciutats situades en encreuaments d’autopistes o carreteres importants, així com nusos ferroviaris, permeten una circulació més fluïda i fàcil dels productes objecte de l’activitat de la criminalitat organitzada.
    • En relació amb la proximitat o llunyania de zones per on es troben productes tradicionalment destinats a les activitats de la delinqüència internacional. En aquest cas, la regió està en la ruta de l’heroïna entre Afganistan i Europa Occidental, així com constitueix un bon punt d’entrada a aquesta darrera de persones que fugen de les misèries i les guerres de l’Àfrica i de l’Orient Mitjà i d’armes que posen en el mercat aquests conflictes.

A partir d’aquests factors, l’informe acaba ubicant ciutats i regions que no només tenen moltes possibilitats de convertir-se en punts calents del crim organitzat, sinó que han comprovat que realment ho són a la pràctica.

Els llocs concrets que identifica l’informe, són, entre d’altres:

  • Subotica (Sèrbia): tràfic de drogues i tabac (abans de la construcció del mur per part d’Hongria també tràfic d’éssers humans).
  • Vršac (Sèrbia): tràfic de tabac i heroïna.
  • Tuzla (Bòsnia i Hercegovina). Tràfic de persones, bestiar, fusta, drogues, cotxes, i diners i roba falsificats.
  • Regió de Trebinje (Bòsnia i Hercegovina). Tràfic de drogues, tabac i persones.
  • Rožaje i voltants (Montenegro). Tràfic de drogues, persones, tabac, medicaments i armes.
  • Kula (entre Kosovo i Montenegro). Tràfic de tabac i drogues.
  • Durrës (Albània). És el port més gran del país i principal port d’entrada per a mercaderies que venen de Llatinoamèrica. Per això té un paper rellevant en la importació de cocaïna provinent de Colòmbia.
  • Vlorë (Albània). Segon port del país, punt de sortida per al cànnabis de producció nacional i de nombrosos delinqüents que es desplacen cap a Itàlia i Espanya.
  • Ports de Bar, Budva i Kotor (Montenegro). Són ports famosos per l’entrada de cocaïna, tot i que també s’hi produeix, per exemple, contraban de tabac. Han experimentat recentment una guerra a mort entre bandes de narcotraficants, que ha causat moltes víctimes.
  • Sarajevo i regió limítrof (Bòsnia i Hercegovina). Gran rellevància del robatori i tràfic de vehicles. Manifesta ineficàcia de la policia en la detenció dels autors d’aquests delictes.
  • Pristina (Kosovo). Tràfic de drogues i falsificació organitzada de títols de propietat pública.
  • Skopje (Macedònia). Nucli crucial en el tràfic de drogues tant nord-sud com est-oest.

L’informe conclou afirmant que aquesta regió és víctima de la seva pròpia ubicació demogràfica així com de la inestabilitat política i econòmica. Els autors de l’informe, però, semblen detectar entre la població un cert cansament de la corrupció i el crim organitzat que ja ha provocat protestes públiques amb una certa virulència.

[1] Vid. https://globalinitiative.net/wp-content/uploads/2019/05/Hotspots-Report-English-13Jun1110-Web.pdf

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

Mèxic aprova el projecte d’Estratègia Nacional de Seguretat Pública

Mexico DFL’Estratègia va ser presentada pel titular de la Secretaria de Seguretat i Protecció Ciutadana, Alfonso Durazo, que va tenir la responsabilitat de presentar per primera vegada al Senat de la República el document que conté les mesures que prendrà el Govern federal per garantir la seguretat dels mexicans.

El document estableix que l’objectiu de l’Estratègia és atacar l’origen estructural de la delinqüència, el crim organitzat, la violència i, en general, tots els aspectes que puguin suposar un risc per a la seguretat pública.

Aquesta Estratègia pretén alinear els esforços en matèria de seguretat i estableix que es farà ús de la força legítima de l’Estat en un marc de legalitat, principis democràtics i de respecte als drets humans.

L’Estratègia consisteix en vuit eixos d’acció, que inclouen el combat a la corrupció, la promoció dels drets humans o reformular el debat contra les drogues, tot considerant-ne la legalització d’algunes.

També preveu un enfocament social i de pacificació del país, amb la creació d’un Consell de Construcció de la Pau, per treballar al voltant d’aquesta temàtica. Entre altres accions, també planteja la recuperació i dignificació dels centres penitenciaris del país.

L’Estratègia en l’àmbit de la Seguretat Pública i Seguretat Nacional preveu la dignificació i millora dels cossos de seguretat per reforçar la coordinació estats-municipis, juntament amb la conformació i l’ús de la Guàrdia Nacional amb una concepció de comandament civil adscrita a la Secretaria de Seguretat i Protecció Ciutadana. Aquesta podrà reforçar l’atenció en aquells municipis que presentin situacions de violència o risc imminent.

Amb l’oposició dels senadors del PAN i el PRI, el dictamen aprovat per majoria planteja que la violència política i social només es resoldrà a través del diàleg, la racionalitat, la transparència i amb decisions públiques que responguin a les demandes socials.

A més, reconeix que l’emergència que viu el país requereix el compromís i la responsabilitat de l’Estat mexicà, amb la participació i coordinació dels tres nivells i poders del Govern.

Es planteja comptar també amb una millor coordinació institucional entre els responsables d’aplicar-la, imposant ordre en el Govern per acabar amb la corrupció, la impunitat i el tràfic d’influències.

També es preveuen millores en l’àmbit de la protecció civil, en què s’executaran accions de recuperació i suport a la població en situacions de desastre, i es potenciarà l’àmbit de la intel·ligència, cercant preservar la cohesió social i enfortir les institucions de govern.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

 

El rol del crim organitzat en els conflictes contemporanis

Des de l’inici de la primera dècada del segle XXI, els vincles entre els conflictes armats i el crim organitzat són més evidents. Aquest és present en tots els estadis dels conflictes armats contemporanis, i en fa augmentar la violència i en dificulta la resolució. Diversos tipus de negocis criminals són una font de finançament importantíssima per als grups armats participants en conflictes, sobretot grups no estatals. Els principals negocis criminals que contribueixen al finançament de grups armats són les diferents activitats relacionades amb l’explotació de recursos naturals, el tràfic de drogues, el tràfic de béns culturals i de persones, entre d’altres.

El passat setembre de 2018, la plataforma amb seu a Ginebra Global Initiative against Transnational Crime va publicar un estudi en el qual analitzava aquesta relació entre el crim organitzat i els conflictes actuals. En aquest, s’indica com en general les missions pacificadores i els desplegaments impulsats pel Consell de Seguretat de les Nacions Unides no només no han tingut en compte el rol que té el tràfic de béns i serveis il·legals en un conflicte armat sinó que en alguns casos involuntàriament han contribuït a la proliferació dels negocis il·lícits, a través de la cooperació amb grups criminals, per assolir la pau i acceptant la seva participació i influència en els nous governs i estructures institucionals emergents del conflicte, així com també fent augmentar la demanda de productes i activitats il·legals.

El document subratlla la importància de posar el focus en les dinàmiques i els interessos que hi ha darrere dels negocis criminals a l’hora de dissenyar estratègies de pacificació, així com la importància de la reinserció de combatents en la societat civil per evitar que aquests continuïn estant relacionats amb activitats criminals i, per tant, assegurar l’estabilitat. Ara per ara hi ha dues missions de les Nacions Unides desplegades, que tenen el focus posat en les dinàmiques del crim organitzat i el seu rol en el conflicte armat en qüestió: la Missió Multidimensional Integrada d’Estabilització de les Nacions Unides a Mali (MINUSMA) i la Missió de les Nacions Unides a la República Democràtica del Congo (MONUSCO). Ambdues missions han reafirmat la idea que els vincles entre els conflictes en aquests dos països i a tota la regió en general amb el crim organitzat és evident.

Tot i la clara necessitat, el consens per integrar accions per combatre el crim en les accions pacificadores per part de les Nacions Unides ha estat limitat, en gran mesura per la falta de coordinació entre les forces pacificadores i les de justícia criminal de les NU. La necessitat d’aprovació de les accions de les NU per part dels governs dels països on tenen lloc en dificulta encara més la implementació i la bona coordinació. En molts casos aquestes accions van dirigides a impedir l’accés als recursos naturals que podrien ser explotats il·legalment als grups violents, obviant el fet que en alguns casos són els actors polítics més importants els que tenen el control del tràfic de productes i serveis il·legals.

L’estudi denota un augment en el nombre de resolucions del Consell de Seguretat de les NU relacionades amb el crim organitzat. Entre el període comprès entre el 2012 i el 2017, més del 60 % de les resolucions estaven relacionades amb el crim organitzat, una quantitat elevada si ho comparem amb les resolucions que tenien a veure amb temes de terrorisme, aproximadament la meitat. Així, tot i que el terrorisme sigui considerat una de les principals amenaces a la seguretat global, per no dir la principal, l’impacte del crim organitzat és més gran. Per posar un exemple quantitatiu, el 2015 hi va haver 328 morts relacionades amb el terrorisme, mentre que per causes d’activitat criminal n’hi van haver 256.500.

El document també determina que alguns conflictes s’associen a una activitat criminal concreta, com pot ser el cas de Somàlia i la pirateria o Líbia i el tràfic de persones i migrants, tot i que en la gran majoria de conflictes trobem dinàmiques de diverses activitats criminals, com en el cas de l’Afganistan, el Sudan i el Sudan del Sud, els conflictes del Sahel, Mali, la República Democràtica del Congo, etc. El que està clar és que el crim organitzat (tràfic d’armes, de drogues, segrestos, delictes financers, tràfic de persones i de fauna salvatge) s’ha convertit en un component importantíssim de tots els conflictes actuals, i que bona part de la violència resultant d’aquestes activitats il·legals té relació amb la confrontació pel control de les principals fonts de recursos i les rutes de tràfic més importants.

Les dinàmiques d’aquestes activitats són diferents en cada context, però com a marc general la manca d’unes institucions efectives propicia el desenvolupament i la continuïtat de negocis criminals com a activitats econòmiques clau. Aquestes activitats, a més, s’estan diversificant cada vegada més.

Els primers passos que l’informe proposa per reduir la possibilitat que les operacions de pau contribueixin a l’aparició d’activitats criminals són:

  • Augment de la dotació de recursos als cossos que s’encarreguen d’analitzar els mercats criminals i els vincles d’aquests amb els conflictes armats.
  • L’anàlisi de la situació econòmica, política i social dels actors que controlen els recursos naturals i les rutes de tràfic i les motivacions econòmiques d’aquests.
  • L’anàlisi de les dinàmiques d’aquests mercats.
  • L’obtenció del control de punts estratègics clau com poden ser les fonts de recursos naturals de la República Democràtica del Congo, les mines d’or de la República Centreafricana, i els ports a la costa de Líbia.
  • Establiment d’un mecanisme de les Nacions Unides comparable amb l’Estratègia Global de les Nacions Unides contra el Terrorisme per fer front al crim organitzat.

Podeu consultar l’informe sencer a l’enllaç següent: https://globalinitiative.net/wp-content/uploads/2018/09/TGIATOC-UNSC-Policy-Note-1962-web.pdf

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

 

Frenant el tràfic il·lícit de mercuri i d’or a l’oest d’Àfrica

A l’agost del 2017 es va fer efectiva la Convenció de Minamata sobre la utilització del mercuri. Un element que causa grans impactes a escala mundial i concretament en 15 estats de l’oest d’Àfrica. En la Convenció, els estats van acordar reduir, i si era possible eliminar, l’ús del mercuri i els seus derivats, i també les emissions d’aquest provocades sobretot en el camp de la mineria. Durant el procés d’extracció de l’or a la regió, s’utilitzen tècniques molt senzilles i de poca inversió econòmica. El mercuri s’usa sovint per separar el metall del mineral i generalment aquelles persones que tracten amb aquest element estan exposades a tenir problemes de salut com ara intoxicacions i cremades. L’oest d’Àfrica és una de les zones més riques en dipòsits d’or, i el mercuri té un paper essencial en aquesta activitat, ja que 2-3 milions de miners artesans l’utilitzen per extreure or, i la venda d’aquest suposa grans ingressos per a les economies del país. La majoria dels països que formen part de la regió de l’oest d’Àfrica han signat i ratificat aquesta Convenció.

Curbing Illicit Mercury and Gold Flows in West AfricaUn estudi publicat per Global Iniciative against transnational organized crime subratlla que l’ús del mercuri i les seves emissions tenen conseqüències negatives per als països africans implicats. Gairebé tot el mercuri és exportat de l’oest d’Àfrica. Encara que molt producte és importat de manera legal, hi ha molt comerç informal, no registrat i clandestí, el qual va en augment. Per donar un exemple, nacionals de Burkina Faso es consideren responsables de la majoria de comerç il·legal de mercuri de la regió i països com Costa d’Ivori, Ghana o Senegal en són els principals consumidors. Dades sobre les importacions de mercuri estan per sota de les dades estimades del consum de mercuri. És a dir, que la majoria de fluxos de mercuri són il·lícits. Així que si se subministren quantitats de mercuri s’asseguren també els fluxos d’or. D’aquesta manera, les cadenes de subministrament tant d’or com de mercuri creen un cercle fort que és molt difícil de trencar.

Els països d’ECOWAS (la Comunitat Econòmica dels Estats d’Àfrica Occidental) recalquen la necessitat d’incloure diferents institucions i actors governamentals per discutir mesures per coordinar els fluxos de mercuri i combatre els fluxos il·legals. Togo, per exemple, destaca la necessitat de millorar la cooperació entre països. Des de l’estudi de Global Iniciative proposen les recomanacions següents:

  • Millorar el coneixement sobre fluxos de mercuri.
  • Estandarditzar marcs reguladors específics de mercuri.
  • Incentiu per a aquells miners que extreuen or sense l’ús de mercuri.
  • Centrar els esforços regionals en els hubs de les línies de subministrament.
  • Harmonitzar els règims d’exportació d’or.
  • Enfortir la supervisió reguladora de les importacions de l’or en hubs finals de destí.

Enllaços d’interès:

http://globalinitiative.net/gold_mercury_ecowas/

https://www.verite.org/wp-content/uploads/2018/01/SSA-Verite-Commodity-Report-Gold.pdf

https://ige.org/archivos/IGE/mercurio_en_la_Mineria_de_Au.pdf

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

Els EU Policy Cycle: un mecanisme europeu per fer front comú contra el crim organitzat

El 2010, la Unió Europea va establir un cicle de quatre anys per desenvolupar unes polítiques determinades en matèria de crim organitzat internacional i les amenaces que aquest presenta per als diferents estats i ciutadans europeus. L’objectiu d’aquests cicles és assegurar la cooperació dels diferents actors involucrats per aconseguir una actuació coherent i coordinada davant amenaces del crim organitzat a les quals ha de fer front la Unió Europea. L’1 de gener d’aquest any va començar el segon cicle, que va succeir el primer (2014-2017), i que acabarà l’any 2021.

El passat 5 de juny, durant el Consell de Justícia i Interior del Consell de la Unió Europea, celebrat a Luxemburg, els ministres d’Interior i Justícia dels diferents països de la Unió i/o els representants permanents d’aquests al Consell van revisar i avaluar l’impacte del primer cicle (2014-2017), a més de tractar temes com la política d’obtenció de visats, la política migratòria i el sistema europeu d’asil. Els participants al Consell van coincidir a afirmar l’èxit del projecte dels Policy Cycles com a eina de cooperació entre estats europeus per combatre el crim organitzat i el valor afegit que aquest aporta.

A més, es van determinar diferents aspectes en els quals calia centrar el focus i seguir-hi treballant:

  • Enfortir la coordinació dels organismes a escala nacional
  • Donar a conèixer l’EU Policy Cycle a les autoritats competents
  • Promoure el coneixement del projecte a l’exterior
  • Promoure el compromís dels òrgans de la Unió Europea en el projecte
  • Desenvolupar noves solucions més enllà de l’aplicació tradicional de la llei per fer front a les prioritats i les necessitats de la Unió

Les àrees en les quals se centrarà el cicle 2018-2021 són aquelles adoptades com a prioritàries al Consell de la Unió Europea el maig de l’any passat, basades en les recomanacions del SOCTA (Serious and Organised Crime Threat Assessment):

  • Cibercrim
  • Tràfic de drogues
  • Tràfic d’immigració il·legal
  • Crim organitzat contra la propietat
  • Frau intracomunitari d’operador desconegut
  • Crims mediambientals
  • Blanqueig de capital i crim financer
  • Falsificació de documentació

A partir de les línies d’actuació i les prioritats adoptades, l’EUROPOL dissenya els plans estratègics (MASP – Multi Annual Strategic Action Plans) que defineixen els objectius concrets per combatre cada amenaça. Un cop definits els plans, els diferents projectes de l’EMPACT (European Multidisciplinary Platform Against Criminal Threats) estableixen els plans d’acció (OAP – Operational Action Plans). Per cada àrea prioritària es dissenya un OAP diferent que serà implementat de forma coordinada per part dels diferents Estats i les organitzacions de la Unió. El quart i últim pas del cicle és la revisió i la valoració de l’efectivitat dels diferents OAP a l’hora de combatre cada una de les amenaces prioritàries per part del Comitè Permanent de Cooperació Operativa en Matèria de Seguretat Interior (COSI), i basant-se també en els SOCTA elaborats per l’EUROPOL. Amb l’avaluació dels resultats, el COSI és el responsable de recomanar adaptacions i modificacions en qualsevol àrea.

D’acord amb les diferents avaluacions del projecte tant per part de l’EUROPOL com per part del Consell de Ministres de Justícia i Interior del Consell de la Unió Europea, els resultats dels EU Policy Cycle són positius i notables en cada una de les àrees prioritàries. Ens trobem encara, però, al primer any del segon cicle i és per tant massa aviat per determinar l’èxit d’aquest segon. Faltarà, com a mínim, esperar a la propera avaluació per part del COSI o al 2021, quan es farà públic l’informe final d’avaluació amb les recomanacions per als pròxims quatre anys.

Per saber-ne més:

EU Policy Cycle (EMPACT): https://www.europol.europa.eu/crime-areas-and-trends/eu-policy-cycle-empact

Justice and Home Affairs Council (04-05/06/2018): https://www.consilium.europa.eu/en/meetings/jha/2018/06/04-05/

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

Els grups de crim organitzat i les activitats il·legals en l’era de la tecnologia

El 28 de febrer de l’any passat, l’EUROPOL va publicar la vuitena edició del SOCTA (Serious and Organised Crime Threat Assessment), un informe que es va publicar cada any des del 2004 fins al 2009 i cada quatre des de llavors. El document no només descriu, sinó que també anticipa, les principals i emergents amenaces del crim organitzat. En aquesta edició, es destaca el rol de les noves tecnologies en el desenvolupament dels grups de crim organitzat i la capacitat que aquests tenen per adaptar-se a la innovació tecnològica. Els canvis en les estructures i característiques dels mercats criminals i l’esforç dels delinqüents per esquivar les autoritats policials i els canvis de legislació han fet incrementar el comerç de béns i serveis il·legals a través d’internet.

En aquesta última edició del SOCTA, l’EUROPOL identifica les següents activitats criminals com a principals amenaces del crim organitzat:

  • Crims cibernètics
  • Producció, tràfic i distribució de drogues il·legals
  • Tràfic de migrants
  • Crim organitzat contra la propietat
  • Tràfic de persones (per a treball forçat, explotació sexual i tràfic d’infants)

A més, assenyala tres pràctiques il·legals transversals que tenen un impacte important en les activitats criminals de més gravetat, anteriorment esmentades.

  • Delictes financers i blanqueig de capital
  • Falsificació de documentació
  • Comerç en línia de béns i serveis il·legals

L’informe explora també els vincles entre el crim organitzat i el terrorisme i remarca la necessitat de cooperació entre les forces policials dels diferents països de la Unió, tant entre elles com entre elles i l’EUROPOL.

A més, presenta una anàlisi extensa sobre la situació actual dels grups de crim organitzat pel que fa a diversos aspectes i en descriu les tendències. En aquest sentit destaca:

  • Més de 5.000 grups de crim organitzat que operen a escala internacional estan actualment sota investigació a la UE.
  • Aquests grups estan formats per membres de més de 180 nacionalitats diferents. El 60% dels sospitosos d’estar involucrats o pertànyer a grups de crim organitzat són, però, nacionals d’algun dels països de la Unió.
  • La majoria dels grups criminals funcionen amb una estructura jerarquitzada.
  • Entre un 30% i un 40% compten amb una estructura flexible i descentralitzada.
  • Aproximadament un 20% dels grups de crim organitzat es creen amb un únic objectiu concret o per complementar una altra activitat criminal i existeixen tan sols durant un període de temps limitat, després del qual es dissolen.
  • El 76% estan formats per sis membres o més, mentre que el 24% restant són grups de menys de sis persones.
  • 7 de cada 10 de les organitzacions són actives en més de 3 països.
  • El 45% dels grups de crim organitzat es dediquen a més d’una activitat criminal a la vegada. En aquest sentit, l’increment de la demanda de béns i serveis il·lícits durant la crisi migratòria ha afavorit la diversificació de les activitats criminals dutes a terme per una mateixa organització. No és un fet estrany, ja que una gran part dels grups de crim organitzat es caracteritzen per la flexibilitat d’adaptació de les activitats il·legals d’acord amb la demanda del mercat.
  • Ha augmentat el nombre de criminals que actuen de manera individual. Aquests, però, cooperen entre ells per desenvolupar el negoci i maximitzar els beneficis.
  • Més d’un 75% dels grups de crim organitzat es dediquen a la producció, el tràfic i/o la distribució de drogues, la qual cosa fa que aquesta sigui l’activitat criminal en la qual més organitzacions hi estan involucrades. Altres activitats a les quals les organitzacions es dediquen majoritàriament són els crims contra la propietat privada, el tràfic de migrants, el tràfic de persones (per a treball forçat, explotació sexual i tràfic d’infants) i el frau fiscal.
  • Per facilitar les activitats criminals i l’obtenció d’informació, la corrupció mitjançant la infiltració de membres dels grups de crim organitzat tant al sector públic com al privat és una pràctica habitual.

A partir dels resultats obtinguts i les conclusions del SOCTA 2017, el Consell de Justícia i els ministres d’Interior de la Unió Europea traçaran les línies d’investigació i actuació prioritàries per lluitar contra el crim organitzat de cara al segon EU Policy Cycle (2018-2022), un pla establert el 2010 i posat en pràctica 3 anys més tard amb l’objectiu d’assegurar una cooperació efectiva entre els actors involucrats en la lluita contra el crim organitzat als diferents països de la Unió Europea i una actuació dirigida cap a les principals amenaces que afecten la Unió.

Per consultar l’informe sencer: https://www.europol.europa.eu/socta/2017/

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

 

 

Productes farmacèutics il·lícits en línia: riscos innecessaris, beneficis criminals

Amb l’operació Pangea XI d’Interpol, d’una setmana de durada durant el passat mes d’octubre, les autoritats policials, duaneres i reguladores sanitàries de 116 països van actuar contra la venda il·lícita en línia de medicaments i productes mèdics, que va provocar 859 arrestos a tot el món i la requisa de fàrmacs potencialment perillosos per valor de 14 milions de dòlars americans.

Entre els medicaments potencialment perillosos intervinguts durant aquesta operació  hi ha medicació falsa contra el càncer, píndoles de dolor falsificades, xeringues mèdiques inservibles, etc.  Gairebé un milió de paquets van ser inspeccionats, amb 500 tones de productes farmacèutics il·lícits confiscats a tot el món.

Aquests inclouen medicaments antiinflamatoris, analgèsics, píndoles de disfunció erèctil, agents hipnòtics i sedants, esteroides, anabolitzants, pastilles per aprimar i medicaments per tractar el VIH, el Parkinson i la diabetis. També es van confiscar més de 110.000 dispositius mèdics, incloent-hi xeringues, lents de contacte, audiòfons i instruments quirúrgics.

Els criminals també van intentar evadir la detecció de medicaments il·lícits mitjançant l’etiquetatge fals dels enviaments com a productes originals. Per exemple, es van intervenir més de 4 milions de píndoles d’ibuprofèn sense etiquetar a l’Argentina després d’haver estat declarades com a mostra, i al Regne Unit es van recuperar unes 150.000 potents pastilles per dormir en enviaments etiquetats com a roba, roba de llit o menjar.

Els dispositius mèdics falsificats confiscats durant l’operació van incloure 737 instruments de cirurgia cardíaca caducats que es van introduir des de Macedònia.

En l’operació es van tancar 3.671 enllaços web, inclosos llocs web, pàgines de xarxes socials i mercats en línia.

L’operació també va fer difusió sobre els possibles perills associats amb la compra de productes farmacèutics en línia a través de vídeos, fullets, exposicions i xerrades a hospitals i centres educatius.

Interpol va coordinar l’operació amb el suport de l’Organització Mundial de Duanes (WCO), el Fòrum Permanent de Criminalitat Internacional de la Indústria Farmacèutica (PFIPC), el Grup de Treball dels Responsables d’Execució de les Agències de Medicaments (WGEO), Europol, l’Institut de Seguretat Farmacèutica (PSI), així com Twitter, Facebook i companyies de targetes de pagament.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

Tràfic de menors: víctimes i criminals

El passat 18 d’octubre, amb motiu del Dia europeu contra el tràfic de persones, es va presentar un nou informe d’Europol sobre el tràfic de menors amb informació actualitzada d’intel·ligència sobre aquest fenomen criminal.

Per primera vegada en aquest àmbit, l’informe proporciona una visió a fons de les característiques de les xarxes criminals involucrades en un dels crims més sinistres de tots: l’abús de nens vulnerables. A efectes de l’informe, es va utilitzar la intel·ligència operativa a partir de gairebé 600 contribucions que van implicar víctimes de tràfic de persones menors d’edat, les quals van ser comunicades a Europol pels Estats membres entre 2015 i 2017.

A Europa, milers de menors continuen sent objecte de tràfic i explotació per tal de generar beneficis per a les xarxes delictives, que representen més del 20% de totes les víctimes identificades del tràfic segons UNICEF. Europol rep cada cop més informació sobre xarxes de tràfic que operen a través dels Estats membres, aprofitant la vulnerabilitat dels nens, per explotar-los sexualment o abusar-ne a través de l’explotació laboral. Altres grups criminals posen víctimes als carrers per demanar diners, les obliguen a cometre diversos tipus de delictes o les venen a través de xarxes d’adopció il·legals.

Aquestes són algunes de les conclusions de l’Informe de situació sobre xarxes penals relacionades amb el tràfic i l’explotació de víctimes menors d’edat a la Unió Europea:

  • Un dels aspectes més seriosos d’aquest fenomen és el paper de la família, que en alguns casos es dedica directament al tràfic i l’explotació dels seus propis fills. Europol rep notificacions periòdiques dels nens que es venen a les xarxes delictives per part de les seves famílies.
  • Les dones acostumen a tenir un paper clau en el tràfic i l’explotació de menors, molt més que en les xarxes criminals on elles són les víctimes del tràfic d’adults.
  • La majoria dels casos denunciats a Europol impliquen xarxes que acompanyen víctimes menors no comunitàries per tota la ruta des del seu país d’origen fins al lloc d’explotació, sovint amb la participació de xarxes de contraban. El tràfic il·lícit de víctimes menors a través de les fronteres exteriors i als Estats membres sol implicar l’ús de documents de viatge falsificats.
  • Els beneficis criminals es redirigeixen principalment al país d’origen del sospitós, en petites quantitats a través de serveis de transferència de diners i en quantitats més grans utilitzant correus i mules criminals.
  • El tràfic de nens es produeix des de tot el món cap a la UE. La majoria de les xarxes no comunitàries de tràfic de persones van informar Europol que hi participaven grups de criminals organitzats. Per exemple, des de Nigèria enganyaven o forçaven les joves per explotar-les sexualment a Europa.
  • Els nens en migració i menors no acompanyats tenen un risc més elevat de tràfic i explotació. Encara que l’escala de tràfic de menors no acompanyats continua sent desconeguda, se n’espera un augment en el futur.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

 

Cal coordinació i intel·ligència contra el tràfic i el contraban de persones

Experts globals d’uns 70 països es van reunir a finals de setembre d’enguany a Abuja, Nigèria, per forjar un front comú contra els complexos grups internacionals que hi ha al darrere del tràfic de persones i el contraban de migrants.

La 6a Conferència Mundial de la Interpol sobre la lluita contra el tràfic de persones es va dur a terme en cooperació amb l’Agència Nacional per a la Prohibició del Tràfic de Persones, i la Policia i l’Agència d’Immigració de Nigèria.

Amb més de 500 especialistes de l’àmbit policial, els sectors públic i privat i organitzacions no governamentals i internacionals, l’esdeveniment va donar forma a punts de vista globals sobre:

  • les amenaces potencials i les tendències actuals
  • els fluxos financers darrere dels delictes
  • el paper crucial de les associacions intersectorials
  • com superar els obstacles en l’actuació penal
  • l’ús de la tecnologia i les dades en les investigacions

Els grups de tràfic de persones i de contraban de migrants sovint estan connectats a altres formes de delicte, com el blanqueig de capitals, el frau de documents de seguretat, les drogues, el ciberdelicte i el terrorisme.

Les xarxes de delictes organitzats han adoptat la tecnologia i utilitzen internet i els mitjans de comunicació social per atreure clients potencials i anunciar els seus serveis. Són, fonamentalment, venedors dels seus serveis a persones vulnerables.

Durant l’últim any, les operacions liderades per la Interpol, Epervier, Libertad i Sawiyan han portat a rescatar prop de 1.000 víctimes de tràfic de migrants i de contraban de persones. Gràcies a un enfocament coordinat que implica la formació i col·laboració preoperacionals entre les forces policials estatals, les ONG i els serveis socials, aquestes operacions han donat lloc a una capacitat d’investigació policial a llarg termini i a una atenció adequada a les persones rescatades.

Com a plataforma global i neutral per a l’intercanvi d’informació policial, la Interpol ofereix a la policia accés en temps real a bases de dades criminals que contenen milions de registres sobre documents d’identitat, biometria i persones buscades. Les seves notificacions també es poden utilitzar per alertar els països membres sobre fugitius, modus operandi o persones desaparegudes.

A principis d’aquest any, la Global Task Force sobre Tràfic de Persones de la Interpol va rebre el suport dels ministres de seguretat del G7. El grup de treball és la columna vertebral de diverses iniciatives, que ofereixen suport investigador, anàlisi criminal, formació i tallers regionals als països membres de la Interpol.

La Conferència Mundial a Abuja va ser seguida de reunions del Grup d’Experts sobre Tràfic de Persones de la Interpol i la Xarxa Operativa Especialitzada de la Interpol sobre el tràfic il·lícit. Aquests grups operatius tenen un paper fonamental en la creació de xarxes que comparteixen informació específica sobre amenaces, tendències, rutes i modus operandi.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

Clars i ombres en la seguretat ciutadana a l’Amèrica Llatina

Heraldo Muñoz –antic director del Programa de l’ONU per al Desenvolupament (PNUD)– plantejava en un article a El País una paradoxa sobre l’Amèrica Llatina: com explicar l’augment del crim i la violència si la zona va experimentar, entre els anys 2000 i 2010, el període de major creixement econòmic de les darreres quatre dècades?

34_america_llatinaL’Amèrica Llatina no pateix actualment conflictes armats entre estats i s’ha situat amb fermesa en el context internacional. Avança en la reducció dels índexs de pobresa i la desigualtat, en el creixement econòmic i l’estabilitat financera. Això sí, la regió té la pesada càrrega de la violència, amb més de 100.000 homicidis cada any, segons l’Informe sobre desenvolupament humà 2013-2014 del PNUD.

Aquest escenari ve determinat pels homicidis, els feminicidis, els robatoris –sobretot amb violència–, la violència intrafamiliar, els segrestos i el tràfic de persones.

Alguns investigadors socials [1], des de diversos àmbits, han subratllat les que, a parer seu, podrien ser les causes de l’existència d’aquests nivells de violència, entres les quals:

  • La impunitat, sobretot en qüestions tan bàsiques com la resolució i investigació de tota mena de crims comesos
  • La manca d’una educació pública de qualitat i ràtios molt elevades d’abandonament escolar
  • La crisi de la institució familiar
  • El fracàs de la justícia [2]
  • Les presons són escoles de criminalitat, amb assassinats impunes, motins violents i molta corrupció amb connivència dels funcionaris públics
  • La corrupció, la poca presència i la ineficiència de la policia. El crim organitzat té una gran capacitat corruptora i es manifesta en aquells espais on existeix una gran feblesa institucional.
  • El tràfic d’armes: el continent és considerat el lloc on hi ha més armes de tot el món.
  • La cultura de violència i la manca de valors que generin seguretat

Alguns autors també consideren important el factor econòmic, ja que l’Amèrica Llatina no ha estat capaç de crear un nombre suficient d’ocupacions per absorbir en el mercat laboral formal les persones que, any rere any, cerquen feina. Es tracta, doncs, d’un entorn laboral mancat d’equitat per la precarització dels salaris.

Davant d’aquesta situació, s’estan implementant diverses iniciatives en alguns països de la regió. L’Informe sobre desenvolupament humà 2013-2014 del PNUD planteja algunes recomanacions respecte a una Amèrica Llatina segura, que passen per: reduir els delictes i la violència; endegar polítiques públiques orientades a protegir les víctimes més vulnerables; impulsar un creixement inclusiu, equitatiu i de qualitat; disminuir la impunitat enfortint les institucions de seguretat i justícia; augmentar les oportunitats reals de desenvolupament humà per als joves, i atendre i prevenir de manera integral la violència de gènere.

[1] ANGOSO, R. 11 razones de la inseguridad pública en América Latina [consulta: 12 de setembre de 2015].

[2] Segons l’informe del World Justice Project de l’any 2014, sobre 99 països analitzats, només tres països de la regió –Xile, el Perú i l’Uruguai– estan entre els 40 primers del món per la qualitat del seu sistema judicial, i set països del continent, entre els 25 més corruptes del món.

Enllaços d’interès:

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français