Etiqueta: Crim organitzat

Mundial 2026: els nous riscos del crim financer en les apostes esportives

Notes de seguretatDeixa un comentari

La Copa del Món de Futbol de 2026 no només està sent un dels esdeveniments esportius més seguits del planeta, sinó també un dels més atractius per a les organitzacions criminals. L’enorme volum d’apostes que genera aquest torneig, juntament amb l’expansió dels mercats de predicció basats en criptomonedes, està obrint noves vies perquè el crim organitzat blanquegi capitals, manipuli mercats i aprofiti les dificultats dels reguladors per controlar aquestes activitats.

Tradicionalment, les apostes il·legals han estat una eina utilitzada per blanquejar diners procedents d’activitats criminals. El mecanisme és senzill: els diners d’origen il·lícit es dipositen en plataformes d’apostes i, després de diverses operacions, els guanys es retiren com si fossin ingressos legítims. Les xarxes criminals més sofisticades utilitzen múltiples comptes i aposten sobre diferents resultats per reduir les pèrdues i donar aparença de legalitat als seus fons.

L’aparició dels anomenats mercats de predicció (prediction markets) ha introduït una nova dimensió al problema. A diferència de les cases d’apostes tradicionals, aquestes plataformes funcionen com un mercat en què els usuaris compren i venen posicions sobre el resultat d’un esdeveniment, sovint amb criptomonedes. Aquesta estructura facilita operacions internacionals gairebé instantànies i dificulta el seguiment dels fluxos financers per part de les autoritats.

A més del risc de blanqueig de capitals, aquests mercats tenen altres vulnerabilitats importants. Per exemple, l’ús d’informació privilegiada; és a dir, persones amb accés anticipat a dades rellevants —lesions de jugadors, alineacions o decisions arbitrals— que poden obtenir beneficis econòmics abans que aquesta informació sigui pública. O bé la manipulació dels esdeveniments esportius, especialment mitjançant el conegut spot-fixing, que consisteix a alterar accions concretes d’un partit (targetes grogues, córners o penals) sense necessitat d’influir en el resultat final.

Segons diferents organismes internacionals, el volum de diners que es mou anualment en els mercats il·legals d’apostes és enorme i continua creixent. L’augment de les apostes en línia, especialment als països emergents, juntament amb l’ús generalitzat de moneders electrònics, sistemes de pagament mòbil i criptomonedes, ha creat una infraestructura financera molt fragmentada. Aquesta fragmentació dificulta que una sola autoritat pugui seguir el recorregut complet dels diners, especialment quan les operacions travessen diverses jurisdiccions.

Les criptomonedes afegeixen complexitat, però també ofereixen una certa transparència. Totes les transaccions queden registrades a la cadena de blocs (blockchain), fet que permet als investigadors analitzar els moviments dels fons. Tanmateix, identificar qui hi ha darrere de cada cartera digital continua sent un dels principals reptes, especialment quan els usuaris utilitzen múltiples adreces, serveis d’intermediació o plataformes situades en països amb una regulació limitada.

Aquest escenari posa de manifest una altra dificultat: la manca d’harmonització normativa. Alguns països consideren els mercats de predicció com a instruments

financers, mentre que altres els equiparen als jocs d’atzar o, simplement, encara no disposen d’un marc legal específic. Aquesta diversitat reguladora facilita que les plataformes operin internacionalment aprofitant les diferències entre legislacions i complica la cooperació entre organismes supervisors.

Per als professionals de la seguretat, la prevenció d’aquest tipus de delictes exigeix una aproximació multidisciplinària. No n’hi ha prou amb protegir la integritat de les competicions esportives; també cal reforçar els sistemes de prevenció del blanqueig de capitals (AML), millorar els mecanismes de coneixement del client (KYC), potenciar l’anàlisi de transaccions a la cadena de blocs i fomentar l’intercanvi d’informació entre reguladors, entitats financeres, plataformes tecnològiques i forces de seguretat.

En definitiva, el Mundial de 2026 representa molt més que una competició esportiva. És també una prova de la capacitat dels sistemes de supervisió per adaptar-se a un ecosistema financer cada vegada més digital, global i descentralitzat. L’evolució de les apostes esportives i dels mercats de predicció demostra que el crim financer també innova constantment, i que els mecanismes de control han d’evolucionar al mateix ritme si volen continuar protegint la integritat del sistema financer i de l’esport.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

L’oportunisme criminal: com evolucionen les xarxes del crim organitzat a la Unió Europea

Notes de seguretatDeixa un comentari

L’últim informe de l’Europol, “Decoding the EU’s Most Threatening Criminal Networks: Issue 2 – The Blueprint of Criminal Opportunism”, publicat el mes de juny de 2026, ofereix una radiografia actualitzada sobre l’estat del crim organitzat a la Unió Europea i posa de manifest una realitat cada vegada més evident: les organitzacions criminals no només sobreviuen a la pressió policial, sinó que evolucionen constantment i aprofiten qualsevol oportunitat que els ofereix la societat digital, financera i geopolítica actual.

Una de les dades més destacades és que el 76 % de les 821 xarxes criminals d’alt risc identificades per l’Europol el 2024 ja no es consideren entre les més perilloses. Aquest resultat és conseqüència de nombroses operacions coordinades entre els cossos policials europeus, basades en intel·ligència policial, investigacions financeres i cooperació internacional. En molts casos, les organitzacions han estat desmantellades, mentre que en d’altres s’han fragmentat, han canviat d’estructura o han perdut la capacitat operativa.

Tanmateix, aquestes dades positives amaguen una realitat preocupant. L’informe identifica 198 xarxes criminals que continuen actives i que, en molts casos, són les més consolidades, jeràrquiques i difícils de desarticular. A més, durant aquest mateix període han aparegut 533 xarxes noves, fet que evidencia la gran capacitat d’adaptació del crim organitzat. Quan una organització desapareix, sovint n’emergeixen d’altres que ocupen ràpidament el seu espai.

L’Europol destaca que aquestes xarxes no funcionen de manera aïllada. Formen part d’un autèntic ecosistema criminal, en què diferents grups cooperen, comparteixen recursos, serveis especialitzats, coneixements i contactes. Aquesta interconnexió els proporciona una gran resiliència i els permet reaccionar ràpidament davant qualsevol acció policial.

L’informe també posa èmfasi en la transformació tecnològica del crim organitzat. Les organitzacions criminals utilitzen cada vegada més plataformes digitals, aplicacions de comunicació xifrades, serveis d’internet i eines basades en intel·ligència artificial per ampliar les seves activitats, captar víctimes, automatitzar processos i reduir el risc de ser detectades. Aquest fenomen demostra que la digitalització representa una oportunitat tant per a la societat com per als delinqüents.

En l’àmbit econòmic, les xarxes criminals aprofiten les vulnerabilitats dels sistemes financers per ocultar els beneficis obtinguts il·lícitament. L’ús de criptomonedes, tècniques sofisticades de blanqueig de capitals i empreses aparentment legítimes facilita el moviment de diners entre països i la reinversió dels beneficis en noves activitats delictives. Aquesta professionalització fa que les investigacions siguin cada vegada més complexes i requereixin una estreta col·laboració entre unitats policials, autoritats judicials i organismes financers.

Segons l’Europol, les xarxes analitzades agrupen més de 400.000 membres de 118 nacionalitats diferents i desenvolupen activitats molt diverses. Entre les més habituals destaquen el tràfic de drogues, la ciberdelinqüència, el tràfic d’éssers humans, el frau financer, l’explotació laboral i altres formes de criminalitat greu que sovint tenen una dimensió internacional.

Els responsables de l’Europol insisteixen que els resultats obtinguts fins ara demostren l’eficàcia de la cooperació policial europea, però també adverteixen que la lluita contra el crim organitzat no es pot limitar a la detenció de delinqüents. Cal una resposta integral que impliqui les administracions públiques, el sector privat, les empreses tecnològiques, les entitats financeres i la ciutadania. La prevenció, l’intercanvi d’informació i la innovació són elements essencials per reduir les oportunitats que aquestes organitzacions aprofiten.

Una altra de les conclusions rellevants és que els grups criminals són extraordinàriament oportunistes. Qualsevol crisi econòmica, conflicte internacional, avenç tecnològic o canvi normatiu pot convertir-se en una nova font de negoci il·lícit. Aquesta capacitat d’adaptació obliga les autoritats a anticipar-se als riscos, reforçar la intel·ligència estratègica i invertir en noves eines d’anàlisi i investigació.

En definitiva, l’informe de l’Europol transmet un doble missatge. D’una banda, confirma que la cooperació internacional i les investigacions coordinades donen resultats tangibles i permeten desarticular moltes de les xarxes criminals més perilloses. De l’altra, alerta que el crim organitzat continua reinventant-se amb gran rapidesa i aprofita les oportunitats que ofereixen la transformació digital, la globalització i la complexitat dels sistemes financers.

Per al sector de la seguretat, aquest informe constitueix una referència imprescindible. Més enllà de les xifres, posa de manifest que el futur de la lluita contra el crim organitzat dependrà de la capacitat de combinar tecnologia, cooperació internacional, intel·ligència policial i una implicació activa de tots els actors socials. Només així serà possible reduir la resiliència de les xarxes criminals i protegir de manera eficaç la seguretat dels ciutadans i de les institucions europees.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

Com el crim organitzat envaeix i arruïna comunitats a França

Notes de seguretat1 comentari

Felia Allum, professora de crim organitzat comparat a la Universitat de Bath, ha publicat un article a The Conversation en què analitza l’augment dels assassinats vinculats al narcotràfic a França i defensa que el país està en un punt d’inflexió en la seva relació amb el crim organitzat. El cas que simbolitza aquest gir és l’assassinat de Medhi Kessaci, germà d’un activista antinarcotràfic a Marsella, un crim interpretat com un missatge intimidatori en el context d’una escalada de violència. Entre 2023 i 2024, 73 persones van morir a Marsella en fets relacionats amb el negoci de la droga; molts d’ells eren joves reclutats per internet amb la promesa de diners ràpids. Episodis similars s’han produït també a Grenoble, París, Nimes, Montpeller, Niça i Lió.

Marsella s’ha convertit en l’epicentre simbòlic d’aquesta crisi. El grup que actualment domina part del mercat de la droga a França es fa dir Mafia DZ; però Allum subratlla que no es tracta d’una màfia clàssica, com les italianes. No respon a l’estructura jeràrquica tradicional ni al model històric de control territorial i infiltració institucional característic de determinades organitzacions italianes. Això obliga a evitar simplificacions i etiquetes com “narcoestat” o “narcoterrorisme”, que poden cridar l’atenció mediàtica, però no sempre ajuden a entendre el fenomen.

Segons l’autora, el crim organitzat no apareix del no-res ni s’imposa únicament per la força. Arrela quan troba espais buits que l’estat i la societat no estan ocupant adequadament. Històricament, estructures mafioses i càrtels s’han consolidat en períodes de transformació profunda, com va passar a Itàlia durant la unificació del segle XIX o als Estats Units en plena industrialització. En aquests contextos de canvi accelerat, les institucions encara eren febles o inestables, i actors no estatals van omplir els buits de poder.

Però actualment França no és un estat en construcció, sinó un estat consolidat, immers en un model econòmic liberal en què les desigualtats socials, educatives i econòmiques s’han aprofundit. Allum, inspirant-se en la politòloga Susan Strange, apunta que l’autoritat de l’estat s’ha erosionat en favor dels mercats i que el model de benestar s’ha anat burocratitzant i privatitzant. Quan el teixit social es debilita i les oportunitats reals escassegen, les xarxes criminals ofereixen una alternativa aparentment atractiva: ingressos immediats, identitat, respecte i una estructura de pertinença.

En barris amb altes taxes d’atur juvenil i fracàs escolar, el narcotràfic pot convertir-se en una via d’ascens ràpid, encara que sigui extremadament perillosa. Les organitzacions imposen les seves pròpies normes als venedors i reclutes, generen economies paral·leles i, en alguns casos, obtenen una certa tolerància social basada en la por o en la dependència econòmica. El crim organitzat no només opera en contra de la comunitat; sovint s’hi integra i hi estableix vincles complexos.

Davant d’aquesta situació, el govern del president Emmanuel Macron ha proposat un conjunt de mesures orientades a reforçar la resposta penal i policial. En destaca la creació d’una nova direcció nacional contra el crim organitzat (PNACO), amb fiscals especialitzats per perseguir xarxes de narcotràfic a escala francesa i europea. També es preveuen programes de protecció de testimonis, enduriment de les condicions penitenciàries per als caps de xarxa i ampliació dels mecanismes de confiscació de béns. França mira cap al model italià dels anys noranta com a referent legislatiu.

A més, el govern vol incrementar les sancions als consumidors, amb multes més elevades i possibles restriccions, com la retirada del permís de conduir o afectacions laborals. Aquesta estratègia parteix de la idea que cal actuar sobre tota la cadena, des dels caps fins a la demanda final.

Tanmateix, Allum adverteix que les mesures reactives i punitives, per si soles, no resolen les causes estructurals del problema. Les xarxes criminals tenen una gran capacitat d’adaptació: quan es desmantella una estructura, en pot emergir una altra, sovint amb operacions coordinades des de l’estranger. Sense una intervenció que abordi les desigualtats, la manca d’oportunitats i la desconnexió entre institucions i ciutadania, el fenomen tendeix a reproduir-se.

La lluita contra el narcotràfic no és només una qüestió de reforç policial o de reforma penal. És també una qüestió de cohesió social, de polítiques públiques integrals i de reconstrucció del vincle entre l’estat i els barris més vulnerables. La seguretat sostenible no es construeix únicament amb més repressió, sinó amb prevenció, inversió social i alternatives reals per als joves que avui veuen en el mercat de la droga l’únic horitzó possible.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

El miratge blanc: menys cocaïna interceptada, més adaptació criminal

Notes de seguretatDeixa un comentari

En els darrers dos anys, els principals ports del nord-oest d’Europa han registrat una caiguda notable en les confiscacions de cocaïna. A simple vista, la tendència podria interpretar-se com un èxit de les polítiques de seguretat. Ports com Rotterdam, Anvers o Hamburg —que durant anys havien estat les principals portes d’entrada de cocaïna al continent— han reforçat controls, cooperació internacional i mesures anticorrupció. Tanmateix, una anàlisi més profunda revela una realitat més complexa: la disminució de les intervencions no implica necessàriament una reducció del tràfic, sinó una transformació de les seves dinàmiques.

Els indicadors de mercat no apunten a escassetat. En diversos països d’Europa occidental, els preus a l’engròs i al detall han baixat mentre la demanda es manté estable o creix. Això suggereix un escenari de sobre oferta, coherent amb l’augment sostingut de la producció en països com Colòmbia. En altres paraules, la pressió policial no ha aturat el flux, sinó que ha obligat les organitzacions criminals a innovar.

Una primera adaptació clara és el canvi en la mida dels enviaments. Les grans partides de diverses tones, altament rendibles però també molt arriscades, han deixat pas a enviaments més petits i freqüents. Aquesta fragmentació redueix les pèrdues en cas d’intercepció i dificulta la detecció mitjançant patrons tradicionals d’intel·ligència.

Quan la vigilància augmenta en un punt, el tràfic es desplaça cap a d’altres rutes. Aquest fenomen, conegut com a efecte waterbed, ja és visible a Europa. L’enduriment dels controls a Rotterdam, Anvers i Hamburg ha anat acompanyat d’un increment de l’activitat en ports del nord i l’est del continent, així com a la regió bàltica i al sud-est europeu.

Aquesta redistribució comporta riscos addicionals: arribada de nous actors criminals, augment de la competència violenta, pressió sobre institucions amb menys recursos i més vulnerabilitat a la corrupció. El resultat no és menys cocaïna, sinó una problemàtica més dispersa i difícil de gestionar de manera coordinada.

Les organitzacions criminals també han sofisticat els seus mètodes d’ocultació. A més del tràfic en contenidors, s’observen pràctiques com descàrregues al mar, amagats sota el casc dels vaixells o l’ús de cocaïna liquada i químicament modificada per camuflar-la com a productes legals. També proliferen laboratoris d’extracció i processament dins del territori europeu, un senyal preocupant de proximització de la cadena de valor il·lícita.

Aquest fenomen va acompanyat d’una presència creixent d’organitzacions criminals llatinoamericanes a Europa, com el Primeiro Comando da Capital del Brasil, el Clan del Golfo o el Cártel de Sinaloa. La seva implantació no només reforça les xarxes de distribució, sinó que facilita la transferència de coneixement, contactes i capacitat logística.

Davant d’aquest escenari, la resposta no pot ser exclusivament nacional. Les iniciatives de cooperació i intercanvi d’informació són essencials. Reforçar el mandat d’Europol i potenciar les eines judicials d’Eurojust són passos necessaris per evitar que l’èxit local generi vulnerabilitats regionals.

La lluita contra el narcotràfic ja no és només una qüestió d’intercepció física de mercaderies, sinó d’intel·ligència, anticipació i visió estratègica compartida. Les dades de confiscacions, per si soles, poden crear una falsa sensació de control. El veritable repte és entendre que es tracta d’un adversari altament adaptable.

La reducció de les intervencions pot semblar una victòria, però podria ser, en realitat, un miratge blanc. Només amb cooperació sostinguda, anàlisi prospectiva i una aproximació integral a la seguretat es pot evitar que el problema simplement canviï de forma mentre continua creixent.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

Pressió internacional sobre les grans rutes de subministrament de cocaïna cap a Europa

Notes de seguretatDeixa un comentari

Les autoritats policials europees i sud-americanes continuen intensificant els seus esforços per desmantellar les principals xarxes criminals responsables del tràfic de cocaïna cap a Europa. Tres operacions recents, coordinades amb el suport d’Europol, posen de manifest tant la complexitat de les rutes utilitzades pel crim organitzat com la importància creixent de la cooperació internacional per fer-hi front. Aquestes actuacions han afectat xarxes amb connexions a Colòmbia, Brasil i Grècia, i han permès intervenir en totes les fases de la cadena criminal: des de l’origen de la droga fins a la seva recepció al continent europeu.

La primera investigació es va centrar en una xarxa liderada per un ciutadà neerlandès amb accés directe a traficants d’alt nivell a Colòmbia. L’individu, de 56 anys, residia a Eivissa però viatjava amb freqüència als Països Baixos i a d’altres països europeus. Segons les autoritats, coordinava l’entrada de grans carregaments de cocaïna a Europa amb el suport actiu dels seus dos fills.

El cas va sortir a la llum arran de la informació obtinguda a partir de la plataforma xifrada Sky ECC, una eina àmpliament utilitzada per organitzacions criminals i que ha estat clau en nombroses investigacions europees. A partir d’aquestes dades, la policia neerlandesa, va desplegar tasques de vigilància, anàlisi d’intel·ligència i escoltes telefòniques que van permetre identificar intents en curs de coordinar nous enviaments.

La xarxa va ser vinculada a sis carregaments de cocaïna interceptats al Regne Unit, Espanya i els Països Baixos. El 2 de desembre de 2025, el principal sospitós va ser detingut a Eivissa, mentre que els seus fills, de 31 i 23 anys, van ser arrestats a l’Haia i Haarlem.

Operació brasilera de tràfic marítim a gran escala

La segona actuació va tenir com a objectiu una organització criminal brasilera especialitzada en el transport marítim de cocaïna a gran escala cap a Europa. El grup s’encarregava d’adquirir embarcacions, formar tripulacions i modificar vaixells pesquers per ocultar-hi la droga.

Les rutes utilitzades incloïen punts de sortida a la costa brasilera i una etapa intermèdia a l’Àfrica Occidental, abans del trasllat final cap a aigües europees.

Un moment clau de la investigació va tenir lloc el novembre de 2024, quan les autoritats portugueses, en col·laboració amb la policia federal brasilera i les autoritats de Cap Verd, van interceptar un vaixell pesquer amb bandera brasilera a l’oest de Cap Verd. A bord s’hi van trobar 1,6 tones de cocaïna i es van detenir sis membres de la tripulació.

Posteriorment, el setembre de 2025, les forces de seguretat van desmantellar la branca europea de la xarxa, amb 37 detencions a Espanya, incloent-hi el responsable de la infraestructura logística. Finalment, l’11 de desembre de 2025, una operació coordinada al Brasil va culminar amb vuit noves detencions, entre elles dos objectius d’alt valor, i la confiscació de béns per valor superior a 1,5 milions d’euros.

Xarxa criminal grega i transferències en alta mar

La tercera operació va apuntar a una xarxa criminal grega que utilitzava el mètode de transferència en alta mar per al tràfic de cocaïna. El grup va desplegar un vaixell pesquer que va sortir de Grècia, va recórrer una ruta passant per l’Àfrica Occidental i va creuar l’Atlàntic per recollir un carregament procedent d’Amèrica Llatina.

El 14 de desembre de 2025, les autoritats van detenir deu sospitosos: cinc membres de la tripulació al mar i cinc individus a Grècia, inclòs un objectiu d’alt valor.

En tots tres casos, Europol va actuar com a eix central de la cooperació internacional, facilitant l’intercanvi d’informació, proporcionant suport analític i coordinant reunions operatives entre els països implicats. També hi van participar altres organismes clau com Frontex i el MAOC-(N), especialment en les operacions marítimes.

Aquestes actuacions s’emmarquen en l’estratègia més àmplia de la Unió Europea contra el crim organitzat, articulada a través de la plataforma EMPACT. Els casos demostren que només mitjançant una cooperació sostinguda, multinivell i transnacional és possible atacar de manera efectiva les estructures que sustenten el tràfic de cocaïna cap a Europa.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

Narcodrons: la nova amenaça criminal a Mèxic

Notes de seguretatDeixa un comentari

Fa uns anys sorprenia saber que el narcotràfic feia servir drons per moure petites càrregues il·lícites. Però ara, de ple a l’any 2025, l’escenari ha donat un gir inquietant. Avui els drons són armes de guerra: carreguen explosius improvisats i sembren el terror des del cel. Les víctimes ja no són només els rivals o les autoritats policials, sinó també la població civil. Què se sap d’aquesta nova eina del crim organitzat a Mèxic?

Juntament amb països en estat de guerra, com són Ucraïna o Síria, Mèxic també forma part de la llista de territoris amb atacs explosius llançats amb drons. I la quantitat d’agressions i morts que provoquen va en clar augment.

La Secretaria de la Defensa Nacional mexicana (Sedena) ha reconegut la mort de 16 soldats l’any 2022 i la de 42 durant els primers set mesos de 2023. Per la seva banda, entre els anys 2012 i 2014, als Estats Units es van detectar 150 drons creuant la frontera amb Mèxic carregats amb drogues, mentre que des de 2022 fins a l’actualitat la patrulla fronterera del país nord-americà ha registrat el vol d’uns 155.000 drons utilitzats pel crim organitzat a la frontera.

A Mèxic n’hi ha prou amb uns quants clics a Amazon per comprar un dron, sense que hi hagi cap regulació que en limiti la venda o l’adquisició. A més, tenen un cost que és irrisori per a unes organitzacions que gasten milers de milions de dòlars en armament. Gràcies als exemplars comissats en operatius de la Sedena, se sap que alguns grups utilitzen models bàsics, d’aproximadament 700 dòlars. Però càrtels amb més capacitat financera, com ara Jalisco Nova Generació, utilitzen drons agrícoles d’alta gamma, dissenyats originalment per a la fumigació.

Un altre dels avantatges d’aquestes aeronaus no tripulades és que no es requereix un entrenament sofisticat per fer-les funcionar.

Tot apunta que els drons tenen avui un paper més rellevant en tasques de vigilància i atac que en el transport d’estupefaents. S’han emprat per llançar artefactes explosius amb substàncies químiques, per exemple, l’abril de 2024, a Michoacán, fet que va provocar coïssor i sensació d’asfíxia a la població civil. Inicialment s’empraven únicament contra grups rivals, però amb el temps han començat a afectar les infraestructures civils: cases, escoles, temples… Amb tot, diverses investigacions periodístiques i acadèmiques apunten que els càrtels no utilitzen els drons únicament per atacar, també són unes eines eficaces d’espionatge. Un dron pot identificar amb precisió la matrícula d’un vehicle en moviment, detectar la calor corporal d’una persona oculta entre els arbres o interceptar comunicacions privades. Tot això sense posar en risc l’operador.

Davant d’aquesta amenaça creixent —que inclou agressions directes contra el seu personal—, Sedena ha intensificat l’adquisició i el desplegament de sistemes no tripulats, dissenyats no només per a tasques de vigilància i reconeixement, sinó també per inhibir els drons enemics. A més, Sedena treballa juntament amb la Universitat Aeronàutica a Querétaro en el desenvolupament del primer dron 100 % mexicà, orientat a tasques de vigilància i combat contra la delinqüència.

En l’àmbit regional, el govern de Michoacán ha implementat un sistema antidrons portàtil que combina un radar de detecció amb un canó d’interferència, capaç d’enderrocar drons a una distància de fins a 1,5 quilòmetres.

Per la seva banda, la CIA ha posat en marxa un programa de drons a Mèxic durant més de dues dècades utilitzant majoritàriament aeronaus MQ-9 Reaper —emprades comunament en operacions antiterroristes—, per vigilar els líders del narcotràfic, a petició del govern mexicà.

El maig d’aquest any, des del Senat mexicà es va demanar amb urgència una reforma a la Llei d’aviació civil per regular l’ús d’aeronaus no tripulades. La proposta busca establir controls sobre els punts de venda i exigir un registre dels qui importen, comercialitzen i posseeixen drons, per poder rastrejar-ne el destí final i evitar que acabin en mans del crim organitzat.

La sol·licitud arriba en un context en què el crim organitzat ja s’ha apropiat d’eines tecnològiques per potenciar la seva capacitat violenta i els drons armats ja s’han cobrat vides.

Mentrestant, Mèxic ha de fer front a aquest nou tipus de violència: una que cau del cel, sense previ avís i sense conseqüències clares per als responsables.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

Les autoritats policials i judicials europees executen l’atac coordinat més gran contra el crim organitzat italià

Notes de seguretatDeixa un comentari

Durant una jornada d’acció executada conjuntament per 10 països, van ser detinguts 132 membres d’una de les xarxes criminals més poderoses del món. A primera hora del 3 de maig, les autoritats policials de Bèlgica, Alemanya, Itàlia, França, Portugal, Eslovènia, Espanya, Romania, Brasil i Panamà van escorcollar diversos habitatges i van intervenir algunes empreses. Més de 2.770 agents van participar sobre el terreny durant la vasta operació.

Eurojust i Europol van donar suport a aquesta operació internacional contra la ‘Ndrangheta, que fins avui s’ha convertit en l’èxit més gran que ha implicat el sindicat policriminal italià. L’organització mafiosa és responsable de gran part del comerç de cocaïna a Europa, combinat amb el blanqueig sistemàtic de diners, el suborn i la violència.

La xarxa criminal investigada estava liderada per diverses famílies poderoses de la ‘Ndrangheta amb seu principalment a la ciutat de San Luca, que es troba a la província italiana de Reggio Calàbria. Algunes d’aquestes famílies han estat involucrades en una violència de clans de dècades coneguda com a ‘feu de San Luca’, que va culminar amb tirotejos massius a Itàlia i a l’estranger com, per exemple, la massacre de Duisburg a Alemanya de l’any 2007.

Els membres de la xarxa criminal van participar en conspiracions criminals no només per formar part d’una organització mafiosa, sinó també per ser responsables del tràfic de drogues, el tràfic d’armes de foc, la tinença il·legal d’armes de foc, el blanqueig de capitals, el registre fraudulent d’actius, el frau fiscal i l’evasió fiscal, així com l’ajuda i la complicitat amb els fugitius (que des d’aleshores han estat detinguts). Dos d’aquests fugitius havien estat a la llista d’entre els més buscats de la Unió Europea.

La xarxa criminal italiana es dedicava principalment al narcotràfic internacional des d’Amèrica del Sud a Europa, com també cap a Austràlia. Les autoritats van descobrir que la xarxa treballava en col·laboració amb el grup de crim organitzat colombià Gulf Clan i un grup criminal de parla albanesa que operava a l’Equador i en diversos països europeus.

A més, els clans de la ‘Ndrangheta estaven implicats en el tràfic internacional d’armes de foc des del Pakistan fins a Amèrica del Sud, proporcionant material al famós grup criminal PCC (Primeiro Comando da Capital) a canvi d’enviaments de cocaïna. Els investigadors van fer un seguiment del flux de diners en un extens sistema global de blanqueig de capitals, amb inversions massives a Bèlgica, Alemanya, Itàlia, Portugal, Argentina, Uruguai i Brasil.

El grup criminal invertia els seus beneficis en béns immobles, restaurants, hotels, empreses de rentat de cotxes, supermercats i altres activitats comercials. Per pagar la cocaïna o transferir actius il·lícits, els delinqüents sovint confiaven en facilitadors que utilitzaven el sistema de la hawala.

Eurojust va donar suport a les autoritats policials implicades creant i finançant dos equips d’investigació conjunts. L’agència també va acollir deu reunions de coordinació després de crear un centre per permetre una ràpida cooperació entre les autoritats judicials implicades en la jornada d’acció. Es van obrir tres casos vinculats a Eurojust a petició de les autoritats italianes, alemanyes i belgues. Eurojust també va facilitar la transmissió i l’execució de les ordres d’investigació europees.

El projecte d’anàlisi d’Europol sobre el crim organitzat italià va donar suport a la investigació com a cas prioritari. Va proporcionar informes de concordança creuada a les unitats nacionals d’investigació implicades. En total, es van intercanviar més de 200 missatges SIENA entre els països implicats. A més de donar suport a la mateixa investigació, el projecte d’anàlisi també va donar suport a la recerca dels tres fugitius.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

Com el crim organitzat s’infiltra als ports d’Europa

Notes de seguretatDeixa un comentari

A començaments del mes d’abril d’enguany, Europol ha publicat un informe d’anàlisi conjunt amb el comitè de direcció de seguretat dels ports d’Anvers, Hamburg/Bremerhaven i Rotterdam que analitza els riscos i els reptes per a les policies que plantegen les xarxes criminals als ports de la Unió Europea.

Les xarxes criminals, impulsades pel desig constant d’augmentar els beneficis i l’expansió de les seves activitats il·legals, treballen cada cop més cap a la infiltració i el control dels principals punts logístics. Per això els ports de la Unió són un clar exemple d’aquests grans centres. Entre les principals característiques actuals d’aquests punts logístics cal destacar que:

  • L’ús de codis de referència de contenidors malversats (o l’anomenat ‘frau de codi PIN’) està guanyant força entre les xarxes criminals com a modus operandi per extreure mercaderies il·lícites dels ports.
  • Les xarxes criminals organitzen la infiltració de ports coordinant xarxes locals d’insiders corruptes.
  • Com a efecte secundari de les operacions criminals als ports i de la rivalitat que això comporta, la violència sovint es produeix des dels principals centres de transport als carrers de les ciutats del voltant, on es dona la competència per a la distribució.

Les principals recomanacions que ofereix l’informe són:

  • Millorar encara més l’intercanvi d’informació internacional sobre les activitats de les xarxes criminals als ports amb Europol i entre els estats membres de la UE.
  • Prestar una atenció contínua a la integració dels elements de seguretat en el disseny de la infraestructura portuària.
  • Implementar associacions públiques per implicar tots els actors portuaris essencials per fer front a la infiltració de xarxes criminals als ports de la UE.

Els ports marítims de la UE gestionen uns 90 milions de contenidors cada any, però les autoritats només en poden inspeccionar entre un 2% i un 10%. Mentrestant, s’estima que en els últims anys s’ha traficat almenys amb 200 tones de cocaïna només pels ports d’Anvers i Rotterdam. Aquest obstacle logístic representa un repte per a l’aplicació de la llei i una oportunitat per a les xarxes criminals que necessiten accedir a centres logístics per facilitar les seves activitats delictives. Per tant, aquestes xarxes s’han infiltrat en ports de tots els continents.

Els tres ports més grans d’Europa, a saber, els d’Anvers, Rotterdam i Hamburg, es troben entre els que més pateixen la infiltració criminal. La principal manera en què els delinqüents ho fan és a través de la corrupció del personal de les companyies navilieres, treballadors portuaris, importadors, empreses de transport i representants de les autoritats nacionals, entre altres actors, les accions dels quals són necessàries per assegurar l’entrada d’enviaments il·legals. Tanmateix, aquest enfocament requereix la corrupció d’un gran nombre de còmplices.

Per tal de centrar els seus esforços i minimitzar els riscos de pèrdua de mercaderies, els delinqüents organitzats busquen un nou modus operandi que requereixi la corrupció de molts menys individus. L’informe d’anàlisi d’Europol sobre xarxes criminals als ports de la UE analitza una tècnica específica, que explota codis de referència de contenidors malversats. Això requereix la corrupció d’un sol individu, juntament amb la corrupció o la infiltració a l’estil de cavall de Troia dels equips d’extracció, a qui després se’ls paga entre el 7 i el 15% del valor de l’enviament il·legal.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

Desmantellada una xarxa criminal franco-israeliana que va cometre un frau de més de 38 milions d’euros

Notes de seguretatDeixa un comentari

Els detinguts van blanquejar ingressos provinents d’activitats criminals mitjançant un esquema de blanqueig de diners preexistent que implicava diversos comptes bancaris a la Unió Europea, la Xina i Israel.

La investigació conjunta realitzada amb el suport d‘Europol ha comportat el desmantellament d’una xarxa criminal franco-israeliana implicada en un frau a gran escala. L’operació, liderada per França, va comptar amb la Policia Nacional de Croàcia (Hrvatska Policija), l’Oficina Croata de Lluita contra el Blanqueig de Capitals (Ured za sprječavanje pranja novca), la Policia Nacional francesa (Police Nationale), la Gendarmeria francesa (Gendarmerie Nationale), la Policia Metropolitana de Budapest (Budapesti Rendőr-főkapitányság), la Policia d’Israel (משטרת ישראל), la Policia Judicial portuguesa (Policia Judiciaria) i la Policia Nacional espanyola (Policía Nacional).

Les activitats operatives van tenir lloc en els anomenats cinc dies d’acció, desenvolupats entre el gener de 2022 i el gener de 2023 a França i Israel, amb el següent resultat:

  • 8 escorcolls domiciliaris a França i Israel.
  • La detenció del principal organitzador de la xarxa a Israel.
  • 8 sospitosos detinguts (6 a França i 2 a Israel).
  • La intervenció d’equips i vehicles electrònics, uns 3 milions d’euros de comptes bancaris portuguesos, 1,1 milions d’euros de comptes bancaris hongaresos, 600.000 euros de comptes bancaris croats, 400.000 euros de comptes bancaris espanyols i uns 350.000 euros en monedes virtuals.
  • El valor total de les intervencions s’estima en uns 5,5 milions d’euros.
  • S’està fent la recerca internacional dels 38 milions d’euros amagats.

La xarxa criminal, formada per nacionals francesos i israelians, va apuntar com a objectiu a empreses ubicades a França. A principis de desembre del 2021, un dels sospitosos va suplantar el director general d’una empresa especialitzada en metal·lúrgia, amb seu al departament de l’Alt Marne, al nord-est de França. L’estafador va demanar al comptable de l’empresa que fes una transferència urgent i confidencial de 300.000 euros a un banc d’Hongria. El frau es va descobrir pocs dies després quan el comptable, pensant que actuava en nom del conseller delegat de l’empresa, va intentar fer una transferència de 500.000 euros. L’empresa va presentar una denúncia i, posteriorment, els investigadors van comprovar que la trucada provenia d’Israel.

L’intercanvi d’informació i la cooperació internacional facilitats per Europol van conduir al descobriment de còmplices, modus operandi i fons. La investigació criminal a Croàcia va contribuir al descobriment de la identitat real de les mules de diners utilitzades per la xarxa criminal. Les autoritats competents de Croàcia van bloquejar més de 600.000 euros en diversos comptes bancaris.

Des del gener de 2022, Europol ha facilitat l’intercanvi d’informació i ha proporcionat suport analític especialitzat, incloent-hi anàlisis i coneixements financers i de criptomoneda. L’anàlisi va conduir a la identificació de vincles entre països per permetre la confiscació urgent de béns delictius abans que els sospitosos poguessin blanquejar-los. Durant els dies d’acció, Europol va desplegar experts a França, Hongria i Israel per contrastar la informació operativa amb les bases de dades d’Europol en temps real i oferir suport forense sobre el terreny.

L’any 2020, Europol va crear el Centre Europeu de Delinqüència Financera i Econòmica (EFECC) a fi d’augmentar les sinergies entre les investigacions econòmiques i financeres i dereforçar la seva capacitat per donar suport a les autoritats policials per combatre d’una manera eficaç aquesta gran amenaça criminal.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

El Salvador inaugura la presó més gran d’Amèrica per tancar-hi fins a 40.000 membres de maras

Notes de seguretatDeixa un comentari

El president d’El Salvador, Nayib Bukele, va inaugurar a principis d’any l’anomenat Centre de Confinament del Terrorisme (CECOT), una megapresó on han de recloure fins a 40.000 interns, tots presumptes membres de les maras, amb l’objectiu, segons el Govern salvadorenc, de guanyar la guerra a la delinqüència.

Aquesta gegantesca presó ha estat construïda en només set mesos i es desconeix a dia d’avui el cost real de la instal·lació. Es troba en una zona aïllada de l’àmbit rural i està dotada dels darrers avenços en tecnologia.

El penal compta amb menjadors, sales de descans, gimnàs i taules de ping-pong, però només per a ús dels guàrdies. Per als reclusos hi ha zones de tallers destinats a tasques laborals. També hi ha sales per a audiències judicials virtuals, per tal que els empresonats no hagin de sortir del centre penitenciari. Així mateix, hi ha cel·les de càstig, fosques i sense finestres, a fi de sancionar els encarcerats amb mala conducta.

El centre penitenciari ha estat construït amb murs reforçats, cel·les amb barrots d’acer a les finestres, càmeres de seguretat arreu, escàners de cos sencer per als qui hi ingressin, set torres de vigilància i un mur perimetral electrificat d’11 metres d’alçada i 2,1 quilòmetres, que serà vigilat dia i nit per uns 600 soldats i 250 policies.

La presó ha estat presentada com la més gran de tot Amèrica, amb una gran posada en escena i com un dels grans reptes aconseguits pel Govern salvadorenc. D’aquesta manera, el president Bukele segueix amb la seva particular guerra contra les maras, fortament criticada per organitzacions de drets humans, que acusen el Govern d’utilitzar la tortura, els arrestos arbitraris i les desaparicions forçades en la lluita contra aquestes organitzacions delictives i que, de moment, ha deixat almenys 175 morts en 11 mesos.

Paral·lelament, la Policia Nacional Civil ha publicat les seves estadístiques, amb les quals ha tancat el mes de gener de 2023 amb una taxa anualitzada inferior als 2 homicidis per cada 100.000 habitants, fet que convertiria El Salvador en el país amb la taxa d’homicidis més baixa de tot el continent americà. En aquest context, cal no oblidar que durant l’estat d’excepció, que fa pràcticament un any que va començar, han estat detinguts més de 60.000 presumptes membres de maras.

Aquestes actuacions governamentals i policials han comportat fortes protestes d’organismes i col·lectius defensors dels drets humans. Un informe presentat a finals de gener per Human Rights Watch explica que s’han comès abusos a gran escala, com massificacions a les presons, manca de garanties, detencions massives i morts sota custòdia policial.

Entre els 60.000 detinguts, hi ha centenars de menors d’edat que han estat processats per delictes definits de manera àmplia que violen les garanties bàsiques del procés i menystenen les perspectives de justícia per a les víctimes de la violència de les maras.

Una de les veus crítiques d’aquesta ofensiva contra les maras, el rector jesuïta de la Universitat Centreamericana, Andreu Oliva, considera que amb la construcció de la nova presó el Govern no aposta per la rehabilitació dels reclusos.

Però el Govern de Nayib Bukele menysté les organitzacions de defensa dels drets humans i els mitjans de comunicació, a qui acusa de defensar els membres de les maras.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français