Felia Allum, professora de crim organitzat comparat a la Universitat de Bath, ha publicat un article a The Conversation en què analitza l’augment dels assassinats vinculats al narcotràfic a França i defensa que el país està en un punt d’inflexió en la seva relació amb el crim organitzat. El cas que simbolitza aquest gir és l’assassinat de Medhi Kessaci, germà d’un activista antinarcotràfic a Marsella, un crim interpretat com un missatge intimidatori en el context d’una escalada de violència. Entre 2023 i 2024, 73 persones van morir a Marsella en fets relacionats amb el negoci de la droga; molts d’ells eren joves reclutats per internet amb la promesa de diners ràpids. Episodis similars s’han produït també a Grenoble, París, Nimes, Montpeller, Niça i Lió.
Marsella s’ha convertit en l’epicentre simbòlic d’aquesta crisi. El grup que actualment domina part del mercat de la droga a França es fa dir Mafia DZ; però Allum subratlla que no es tracta d’una màfia clàssica, com les italianes. No respon a l’estructura jeràrquica tradicional ni al model històric de control territorial i infiltració institucional característic de determinades organitzacions italianes. Això obliga a evitar simplificacions i etiquetes com “narcoestat” o “narcoterrorisme”, que poden cridar l’atenció mediàtica, però no sempre ajuden a entendre el fenomen.
Segons l’autora, el crim organitzat no apareix del no-res ni s’imposa únicament per la força. Arrela quan troba espais buits que l’estat i la societat no estan ocupant adequadament. Històricament, estructures mafioses i càrtels s’han consolidat en períodes de transformació profunda, com va passar a Itàlia durant la unificació del segle XIX o als Estats Units en plena industrialització. En aquests contextos de canvi accelerat, les institucions encara eren febles o inestables, i actors no estatals van omplir els buits de poder.
Però actualment França no és un estat en construcció, sinó un estat consolidat, immers en un model econòmic liberal en què les desigualtats socials, educatives i econòmiques s’han aprofundit. Allum, inspirant-se en la politòloga Susan Strange, apunta que l’autoritat de l’estat s’ha erosionat en favor dels mercats i que el model de benestar s’ha anat burocratitzant i privatitzant. Quan el teixit social es debilita i les oportunitats reals escassegen, les xarxes criminals ofereixen una alternativa aparentment atractiva: ingressos immediats, identitat, respecte i una estructura de pertinença.
En barris amb altes taxes d’atur juvenil i fracàs escolar, el narcotràfic pot convertir-se en una via d’ascens ràpid, encara que sigui extremadament perillosa. Les organitzacions imposen les seves pròpies normes als venedors i reclutes, generen economies paral·leles i, en alguns casos, obtenen una certa tolerància social basada en la por o en la dependència econòmica. El crim organitzat no només opera en contra de la comunitat; sovint s’hi integra i hi estableix vincles complexos.
Davant d’aquesta situació, el govern del president Emmanuel Macron ha proposat un conjunt de mesures orientades a reforçar la resposta penal i policial. En destaca la creació d’una nova direcció nacional contra el crim organitzat (PNACO), amb fiscals especialitzats per perseguir xarxes de narcotràfic a escala francesa i europea. També es preveuen programes de protecció de testimonis, enduriment de les condicions penitenciàries per als caps de xarxa i ampliació dels mecanismes de confiscació de béns. França mira cap al model italià dels anys noranta com a referent legislatiu.
A més, el govern vol incrementar les sancions als consumidors, amb multes més elevades i possibles restriccions, com la retirada del permís de conduir o afectacions laborals. Aquesta estratègia parteix de la idea que cal actuar sobre tota la cadena, des dels caps fins a la demanda final.
Tanmateix, Allum adverteix que les mesures reactives i punitives, per si soles, no resolen les causes estructurals del problema. Les xarxes criminals tenen una gran capacitat d’adaptació: quan es desmantella una estructura, en pot emergir una altra, sovint amb operacions coordinades des de l’estranger. Sense una intervenció que abordi les desigualtats, la manca d’oportunitats i la desconnexió entre institucions i ciutadania, el fenomen tendeix a reproduir-se.
La lluita contra el narcotràfic no és només una qüestió de reforç policial o de reforma penal. És també una qüestió de cohesió social, de polítiques públiques integrals i de reconstrucció del vincle entre l’estat i els barris més vulnerables. La seguretat sostenible no es construeix únicament amb més repressió, sinó amb prevenció, inversió social i alternatives reals per als joves que avui veuen en el mercat de la droga l’únic horitzó possible.
_____
Esta entrada en español / This post in English / Post en français
