Etiqueta: Policia

Agències policials del Canadà fan servir una aplicació innovadora per avaluar les trucades de salut mental

Notes de seguretatDeixa un comentari

Els caps de policia de la Columbia Britànica han negociat amb èxit amb el govern provincial per obtenir la dotació econòmica i poder desenvolupar una aplicació que pugui detectar, documentar i avaluar quin tipus de recursos de salut mental servirien millor a les persones que es troben en perill.

Aquesta aplicació està orientada a ajudar els oficials que responen a una intervenció a evitar conflictes i a determinar quin tipus d’ajut és el millor per a una persona en crisi. I és que la policia de Colúmbia calcula que entre el 30 i el 50% de les trucades per a un servei policial poden portar involucrats problemes de salut mental. Fins ara, sovint la policia feia les mateixes preguntes que l’hospital. D’aquesta manera, abans que s’abandoni l’escena, els oficials ja estan compartint la informació amb l’hospital i els professionals de la salut.

En una situació urgent, violenta o d’alt risc, s’envia poca informació al Surrey Memorial Hospital. Quan es tracta d’una trucada no vital, els oficials de policia completen una llista deverificació –irritabilitat, deliris, al·lucinacions, etc.– i l’aplicació genera un informe que va destinat a un metge de l’hospital, que pot recomanar la intervenció d’aquella persona sota la Llei de salut mental o suggerir una atenció alternativa.

Quan una persona ha estat avaluada prèviament amb l’aplicació HealthIM, hi ha una línia de base d’informació disponible per als oficials, inclosos consells específics per reduir l’escalada de la intervenció i evitar qualsevol desencadenant. D’aquesta manera, la informació pot ajudar a reduir una situació abans i de forma més segura, cosa que es tradueix en una millor atenció a la persona afectada.

Com explica en un reportatge Penny Daflos de CTV News Vancouver, l’aplicació HealthIM, promocionada com una millor connexió entre la policia i el sistema de salut, ha estat fruit d’un pla llarg i integral per abordar un dels desafiaments més problemàtics de la seguretat pública.

Segons el superintendent de la Royal Canadian Mounted Police Todd Preston i president de l’Associació de Caps de Policia de Colúmbia, aquesta aplicació pot ajudar a determinar si els usuaris dels serveis policials necessiten realment algun tipus d’assistència mèdica. I això pot evitar que els oficials passin hores ocupats esperant lliurar els pacients a professionals de la salut, tràmit que alhora els pot suposar estigmatitzar aquestes persones.

Actualment, el Departament de Policia de Delta és l’única agència que ja utilitza el nou sistema, que es va establir per primer cop entre les forces policials municipals d’Ontario, i s’ha anat implementant gradualment a totes les províncies de Prairie.

Amb el funcionament de l’aplicació, des de l’any 2019, s’ha reduït el temps dedicat a la paperassa, s’han estandarditzat els informes, s’ha millorat l’intercanvi d’informació amb els treballadors de la salut i s’han reduït les avaluacions en 331 persones només durant l’any 2021.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

S’estén per Centreamèrica el model de repressió contra les maras aplicat a El Salvador

Notes de seguretatDeixa un comentari

Actualment, ja es pot afirmar que “l’èxit” del Govern de El Salvador en el desmantellament de les maras és innegable. De la mateixa manera que s’ha produït una forta centralització gairebé absoluta del poder en mans del president Nayib Bukele però en detriment de l’Estat de dret.

Per la seva part, la majoria dels salvadorencs accepten aquest pacte i donen suport al seu president, cosa que no ha passat desapercebuda per a la resta de dirigents de la regió que afronten les seves pròpies crisis sobre crim organitzat. Amb tot, algunes veus ja s’han alçat per evitar que diversos dirigents es vegin temptats de cercar la mateixa solució als seus problemes.

Però el fet és que això ja ha començat a succeir. Com informen diversos mitjans com Nuso, Hispanidad, Elconfidencial o Washingtonpost, la presidenta d’Hondures, Xiomara Castro, també va decretar el mes de desembre passat l’estat d’excepció per facilitar la lluita contra les maras. L’Equador va declarar quatre règims d’excepció durant l’any 2022 militaritzant centres penitenciaris i zones amb altes taxes d’homicidis, i Jamaica va fer el mateix amb l’objectiu de combatre un repunt de la violència a mans de diverses organitzacions criminals.

Fa pocs dies, El Salvador va oferir ajut a Haití, el país més pobre de Llatinoamèrica i devastat per les bandes, per implementar-hi el seu mateix pla de control territorial. I és que en una regió que porta dècades batallant per establir una resposta adequada al crim organitzat, les polítiques de Bukele resulten cada cop més atractives. Sobretot quan aquestes polítiques de seguretat compten amb finançament internacional com el del Banc Centreamericà d’Integració Econòmica (BCIE), una entitat amb base a Hondures i un membre del qual és Espanya.

Per alguns estudiosos de la problemàtica, la fi de les maras a El Salvador podria marcar l’inici de l’era de la militarització i de les megapresons a Llatinoamèrica i el Carib. En el cas de El Salvador, la campanya de detencions massives ha comportat tancar entre reixes 60.000 persones, l’1% de la població salvadorenca. D’aquesta manera, el país compta amb la taxa d’empresonament més alta del món (1.536 interns per cada 100.000 habitants), alhora que ha reduït dràsticament la taxa d’assassinats. L’any 2022, la taxa es va situar en 8 homicidis per cada 100.000 habitants, quan l’any 2015 era de 105.

Actualment, els membres de les maras que no han estat detinguts es troben en desbandada, incapaços de rebre ordres d’unes estructures criminals escapçades i una presència menor o fins i tot inexistent en barris que abans estaven sota el control absolut d’aquestes bandes.

Mentrestant, els que es troben empresonats han de rebre el suport econòmic de les seves famílies, ja que els han de comprar paquets de menjar i productes bàsics per valor de 170 dòlars al mes. El sistema és senzill: els familiars no poden portar-los res procedent de fora de la presó, per la qual cosa no els queda altra sortida que comprar-los aquests paquets.

Més enllà de les injustícies, molts adverteixen que els resultats immediats del règim d’excepció amaguen la marea de problemes que poden veure’s detonats per aquesta onada sense precedents de detencions i repressió. I alguns experts subratllen que la història de El Salvador demostra que aquestes polítiques de mà dura de vegades donen resultats a curt termini, però en realitat estan generant un brou de cultiu perquè grups criminals es reciclin, reclutin més persones i, a la llarga, s’enforteixin encara més.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

Un incident cibernètic afecta la xarxa de l’FBI als Estats Units

Notes de seguretatDeixa un comentari

El Federal Bureau of Investigation (FBI) dels Estats Units s’ha vist afectat recentment per un incident cibernètic que es va produir en una de les seves oficines de camp més destacades, tot i que va ser controlat en un breu període de temps.

Segons algun investigador, aquest incident maliciós va afectar part de la seva xarxa utilitzada en investigacions d’imatges d’explotació sexual infantil.

L’FBI va enviar un breu comunicat als mitjans de comunicació en què admetia aquesta circumstància maliciosa a la seva xarxa i que s’estava treballant per obtenir informació addicional de l’origen del problema. També destacava que, en tractar-se d’una investigació en curs, l’agència nord-americana no oferia més detalls sobre les circumstàncies i l’origen de l’atac cibernètic. Finalment, s’entenia que s’indagaria sobre quin tipus d’atac va ser i d’on va provenir.

Entre d’altres mitjans, el periodista Phil Muncaster ho explicava a través de la web Infosecurity Magazine. Aprofundia en l’atac a la xarxa explicant que no és la primera vegada que l’oficina nord-americana és atacada. L’any 2021, una adreça de correu electrònic oficial es va veure compromesa i es va utilitzar per enviar correu brossa a almenys 100.000 destinataris. Aparentment, un missatge interceptat citava l’Agència de seguretat cibernètica i d’infraestructures del DHS (CISA) i afirmava que els destinataris estaven a l’extrem receptor d’un ciberatac important.

Més tard, l’FBI va confirmar que els pirates informàtics s’havien aprofitat d’una configuració incorrecta en un sistema informàtic que utilitzava per comunicar-se amb els col·laboradors de l’aplicació de la llei estatals i locals: el Portal d’empresa de la policia (LEEP).

Austin Berglas, cap global de serveis professionals de BlueVoyant, és un antic agent especial assistent a càrrec de la sucursal cibernètica de l’oficina de Nova York de l’FBI. Berglas va explicar que les investigacions sobre delictes contra menors sovint impliquen la recollida i l’anàlisi d’evidències digitals. Així, una vegada que s’obtenen o s’han confiscat les proves mitjançant consentiment o procés legal, els mitjans digitals (telèfons mòbils, ordinadors i dispositius d’emmagatzematge externs) es proporcionen a un membre de l’equip de resposta a l’anàlisi informàtica (CART) de l’FBI: agents especials certificats i examinadors forenses.

Totes les proves digitals s’escanegen per trobar programari maliciós o fitxers maliciosos abans de processar-les en ordinadors amb programari forense especialitzat utilitzat per extreure la informació continguda als dispositius. Aquests ordinadors forenses són autònoms i no estan connectats a cap sistema intern classificat.

Això vol dir que, fins i tot si una nova variant de programari maliciós es desplaça des d’un dispositiu confiscat a un ordinador forense, es contindria a la xarxa d’examen.

El potencial que aquest programari maliciós es propagui i infecti altres mitjans d’investigació a la xarxa CART és real, però, per tal de preservar l’evidència original, els examinadors forenses produeixen còpies de treball per analitzar-les i revisar-les.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

Implementació de serveis de suport a organitzacions policials petites i rurals dels Estats Units

Notes de seguretatDeixa un comentari

Més de dos terços (71%) de les agències policials dels Estats Units donen servei a les zones rurals (menys de 10.000 residents) i el 75% dona feina a menys de 25 oficials.

Mentrestant, existeix un concepció errònia popular que els delictes greus només es produeixen a les zones urbanes, però els oficials de policia d’agències petites i rurals s’enfronten als mateixos reptes diaris que els seus col·legues dels departaments urbans, des de conflictes comunitaris fins a esdeveniments traumàtics, com ara incidents mortals amb vehicles o homicidis, i als mateixos reptes mentals o de salut.

Una bona salut mental és tan vital com una bona salut física perquè els agents puguin servir i protegir millor les seves comunitats de la delinqüència i la violència, independentment de l’indret on serveixin a la societat. És per això que el Departament de Justícia dels Estats Units ha publicat una guia d’implementació de serveis de suport a organitzacions policials petites i rurals.

Malgrat les necessitats de benestar dels agents de policia rural, moltes d’aquestes zones són com deserts sanitaris on es troben que la relació població-proveïdor d’atenció a la salut mental pot arribar a ser de 30.000 a 1. En comparació amb els seus homòlegs urbans, els residents rurals participen dels serveis de salut mental a un ritme molt inferior.

Els departaments policials petits sovint tenen personal i recursos limitats, serveis d’emergència i comunitaris inadequats i accés tecnològic o equipament molt limitat. Els factors socioeconòmics, geogràfics i de força de treball són obstacles importants per a l’accés a l’atenció sanitària de les comunitats rurals.

Independentment de la ubicació o la mida d’una agència d’aplicació de la llei, l’adopció de programes de seguretat i benestar és vital per vetllar per la salut dels agents que es posen en perill per protegir les seves comunitats.

Els programes de suport entre iguals poden ser un recurs vital de salut mental per a les agències petites i rurals. Tanmateix, la mateixa geografia i els factors demogràfics que redueixen l’accés a d’altres tipus de suport de salut mental també poden complicar-se.

Els serveis de suport entre iguals són una eina valuosa per promoure el benestar mental en llocs de treball d’elevat estrès. Pot ser la manera d’aprofitar els punts forts i les relacions entre companys especialment entrenats en un entorn no clínic. Davant una crisi personal, un empleat pot sentir-se més còmode buscant inicialment el suport d’algun company que entengui el context i hagi experimentat els mateixos problemes, en lloc de recórrer a professionals de la salut mental.

El suport entre iguals, per tant, pot ser un primer pas important en una estratègia de benestar dels oficials. Aquest recurs descriuria les consideracions i els passos d’acció recomanats per a la policia rural i petita que busca establir i mantenir serveis de suport entre iguals.

Aquestes diferents consideracions es poden ajustar per adaptar-se als objectius únics de cada agència segons el seu punt de partida.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

Policies del Canadà aconsegueixen fer permanents les càmeres corporals i del vehicle

Notes de seguretatDeixa un comentari

Tal com informa el web canadenc City news everywhere, el servei de policia de Waterloo Regional Police Service South Division va iniciar fa uns mesos un projecte pilot a gran escala d’instal·lació de càmeres corporals i als vehicles, com a part d’un projecte de modernització global de la institució.

El projecte pilot, desenvolupat entre el juny de 2021 i l’octubre de 2022 i que va desplegar càmeres corporals per als agents de policia i dins dels cotxes, es convertirà ara en permanent després de ser aprovat recentment en una reunió de la junta de serveis policials. El projecte també inclou una estratègia de desplegament de telèfons mòbils i un sistema de gestió d’evidències digitals.

A través dels membres del servei de policia, entrenats per a l’ocasió, el propòsit del pla pilot era determinar la viabilitat i la capacitat de la tecnologia per capturar proves, alhora que equilibrava els drets de privadesa dels ciutadans.

Els indicadors clau de rendiment del pla pilot es van centrar en les percepcions tant dels membres policials com de la comunitat, la càrrega de treball administratiu i els impactes de càrrecs i conviccions.

Els objectius generals incloïen l’exploració de la millora de la responsabilitat policial, la representació precisa de les interaccions policials amb el públic, la millora de la seguretat pública i dels agents, un compromís reforçat amb la prestació de serveis sense prejudicis i la millora de l’evidència amb finalitats d’investigació, judicial i de supervisió.

El projecte pilot també incloïa una consulta a la comunitat i als membres del servei policial a través d’un seminari web, una enquesta general i una invitació directa a les comunitats culturals de la regió.

Des de diversos càrrecs policials, es va considerar que hi ha un clar suport per afavorir un programa definitiu d’instal·lació de càmeres per al servei policial. La comunitat també va considerar que aquesta era una bona inversió financera, que això millorarà la transparència i que el programa reforçarà el compromís amb una policia lliure de prejudicis. I d’aquesta manera, la tecnologia ajudarà a construir fonaments de creació de confiança de la policia amb la comunitat.

Així mateix, es va considerar que millorarà la transparència amb la comunitat, que ajudarà a protegir-los amb queixes públiques i que proporcionarà proves per als tribunals.

Finalment, es va decidir fer permanent el pla pilot, ja que la gran majoria d’enquestats va considerar que la tecnologia de vídeo és molt valorada com a eina d’inversió per contribuir a una comunitat policial transparent, eficaç i professional.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

El Consell de Reformes Policials i Raça dels EUA publica el seu informe i les recomanacions

Notes de seguretatDeixa un comentari

A principis d’aquest any 2023, el Consell de Reformes Policials i Raça dels EUA va presentar oficialment més de cinquanta recomanacions basades en investigacions per ajudar a abordar alguns dels problemes més urgents als quals s’enfronten la policia i la seguretat pública als Estats Units. Aquestes recomanacions es poden utilitzar com a full de ruta per als responsables polítics, els funcionaris, els executius de la policia i els líders comunitaris interessats a millorar la seguretat pública.

L’Institut Nacional de Policia va convocar el Consell com a òrgan independent per identificar oportunitats de reformes policials amb un enfocament que ajudi a abordar les disparitats racials. El Consell inclou joves, membres de la comunitat, líders empresarials i religiosos, líders de l’aplicació de la llei i investigadors.

Les recomanacions del Consell estan relacionades amb les parades de trànsit, la salut mental i l’abús de substàncies, les càmeres corporals, la prevenció de la violència basada en la comunitat, la cultura de la policia, les multes i les taxes, la policia a les escoles i altres aspectes importants de la seguretat pública.

L’any 2020, l’Institut Nacional de Policia va anunciar la formació del Consell de Reformes Policials i Raça, una iniciativa independent destinada a donar suport a l’excel·lència en la policia, abordar les disparitats racials i construir i millorar la confiança i la legitimitat.

El Consell és una iniciativa no partidista liderada majoritàriament per afroamericans que utilitza la investigació i l’evidència per considerar i oferir recomanacions per resoldre alguns dels problemes més importants i urgents relacionats amb les reformes policials i la raça.

D’aquesta manera, l’Institut reconeix el paper que el racisme, els prejudicis, la cultura –social i organitzacional– i els patrons i pràctiques han suposat en el deteriorament de la confiança i el respecte entre les forces de l’ordre i les comunitats afroamericanes. Així doncs, l’Institut acompanya el Consell per oferir comentaris, recomanacions i solucions per abordar aquests problemes.

Si bé diversos panels nacionals i comissions s’han presentat anteriorment per abordar àrees similars de preocupació, aquest esforç es distingeix pel fet de reunir una àmplia secció transversal de perspectives, indicar el que sabem i el que no sabem en relació amb aquests temes i elevar les veus dels afroamericans que treballen dins i fora de la professió policial.

En l’apartat de recomanacions de l’informe es fa un llistat d’actuacions que s’haurien de dur a terme per tal de disminuir o fer desaparèixer les disparitats racials en diferents contextos, com ara les aturades policials per motius de trànsit, en cultura policial o en prevenció de la violència.

Pel que fa a l’apartat de cultura policial, les recomanacions es basen en potenciar la perspectiva de la comunitat en el si de les organitzacions policials, promoure una cultura de seguretat i servei comunitari, dur a terme investigacions sobre la cultura policial i les estratègies per canviar aquesta cultura, millorar la legitimitat a través de la justícia processal o potenciar normes de capacitació i certificació per donar suport a una cultura de seguretat i servei.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

Els passos fronterers irregulars de la Unió Europea assoleixen el nivell més alt des de l’any 2016

Notes de seguretatDeixa un comentari

Gairebé la meitat dels passos fronterers irregulars durant l’any 2022 es van fer per terra a través de la regió dels Balcans occidentals, segons un informe de l’agència fronterera de la UE Frontex. Les xifres preliminars no inclouen els refugiats ucraïnesos.

El nombre de passos fronterers irregulars a la Unió Europea va augmentar un 64% l’any passat en comparació amb el 2021. Segons els càlculs de l’agència, es van detectar unes 330.000 entrades, de les quals un 45% es van portar a terme a través de la regió dels Balcans occidentals.

La ruta de la Mediterrània Central va ser la segona més elevada de travessies, augmentant més de la meitat fins a superar les 100.000.

La majoria de persones que van intentar la perillosa ruta marítima l’any passat van ser nacionals d’Egipte, Tunísia i Bangla Desh. Frontex també informa que l’any 2022 va arribar la xifra més elevada de persones en cinc anys des de Líbia, el principal punt de partida del nord d’Àfrica.

Independentment de la ruta d’entrada, sirians, afganesos i tunisians van representar aproximadament el 47% dels intents de pas de frontera. El nombre de sirians es va duplicar aproximadament fins als 94.000.

Els homes van representar més del 80% dels intents d’entrar a la Unió. La proporció de menors denunciats va baixar prop del 9% de totes les entrades irregulars.

Les últimes xifres de Frontex no incloïen milions de refugiats ucraïnesos que van entrar a la UE entre febrer, quan Rússia va envair Ucraïna, i desembre.

En aquesta línia, durant aquest mes de gener, Europol va donar suport a les autoritats búlgares durant una jornada d’acció a gran escala contra els grups de crim organitzat implicats en el tràfic de migrants. Les activitats, coordinades pel fiscal búlgar i amb la participació de la Direcció General de Lluita contra el Crim Organitzat, la Policia Nacional i la Policia de Fronteres, s’han dirigit a xarxes criminals actives al llarg de la ruta dels Balcans. Les investigacions búlgares també es van coordinar amb les autoritats turques i sèrbies i altres agències col·laboradores.

Les accions conjuntes van tenir lloc a Bulgària i es van centrar en una sèrie de xarxes de tràfic de migrants des de Turquia, passant per Bulgària, fins a Sèrbia i després Europa occidental. Els principals organitzadors de les xarxes actives al llarg d’aquesta ruta tenen la seu a Bulgària, Sèrbia i Turquia. Han creat les seves pròpies xarxes nacionals de membres responsables del transport i allotjament als seus respectius països.

Els principals mitjans de transport utilitzats pels contrabandistes eren furgonetes, càmpers i autobusos.

Les autoritats búlgares han informat d’un augment de les activitats de tràfic de migrants a la seva frontera sud. L’agost del 2022, un incident, que va implicar un autobús que transportava migrants irregulars, va provocar la mort de dos policies de servei. Mesos més tard, el mateix any, un agent de la policia de fronteres de Bulgària va ser assassinat a trets durant una patrulla regular a la frontera verda amb Turquia. Aquests fets suggereixen un augment tant de les activitats de contraban com de la violència de les xarxes criminals implicades.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

Actuacions de cooperació policial internacional contra el cibercrim

Notes de seguretatDeixa un comentari

És ben sabut per les forces policials que els serveis DDoS –denegació de servei distribuïda– han reduït considerablement la barrera d’entrada al ciberdelicte. Per una tarifa tan baixa com uns 10 €, qualsevol persona poc qualificada pot llançar atacs DDoS amb el clic d’un botó, deixant fora de línia llocs web i xarxes senceres.

Els danys que es poden infligir a les víctimes poden ser considerables, arribant fins i tot a paralitzar econòmicament les empreses i privant les persones de serveis essencials que ofereixen entitats diverses com bancs, forces policials o administracions governamentals.

Envalentits per un anonimat percebut, molts joves entusiastes de les tecnologies s’impliquen en aquest crim aparentment de baix nivell, sense conèixer les conseqüències que poden comportar aquestes activitats en línia. Per exemple, les forces de l’ordre actuen intensament contra els serveis DDoS. I, en aquest sentit, tots els nivells d’usuari se situen en el radar de les forces de l’ordre, ja sigui un jugador que arrenca la competència des d’un videojoc com un pirata informàtic d’alt nivell que realitza atacs DDoS contra objectius comercials per obtenir guanys financers.

Els efectes que una investigació criminal pot tenir en la vida d’aquests usuaris de DDoS poden ser molt greus, atenent a les penes de presó que es preveuen en alguns països.

En aquesta línia, cossos policials dels Estats Units, el Regne Unit, Polònia i Alemanya van desenvolupar una operació coneguda com a Power off contra aquesta mena d’atacs cibernètics que poden arribar a paralitzar internet.

Aquesta operació internacional destinada a combatre els proveïdors de serveis DDoS, dissenyats per permetre els usuaris llançar una denegació de servei distribuïda paral·lela contra infraestructures en línia crítiques, ha permès desactivar una cinquantena de proveïdors dels serveis informàtics il·legals més grans del món. Un d’aquests serveis neutralitzat s’havia utilitzat per cometre més de 30 milions d’atacs.

En el marc d’aquesta acció, fins ara s’han detingut set administradors entre els Estats Units i el Regne Unit, amb noves accions previstes contra els usuaris d’aquests serveis il·legals.

La cooperació policial internacional va ser fonamental per a l’èxit d’aquesta operació, ja que els administradors, els usuaris, la infraestructura crítica i les víctimes estaven dispersos per tot el món. El Centre Europeu de Ciberdelinqüència d’Europol va coordinar les activitats a Europa mitjançant el seu Joint Cybercrime Action Taskforce (J-CAT).

Aquesta operació internacional segueix les edicions anteriors d’operacions Power Off que es dirigia als administradors i usuaris del mercat DDoS webstresser.org.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

Acció europea contra medicaments i substàncies dopants falsificats per valor de més de 40 milions d’euros

Notes de seguretatDeixa un comentari

L’Europol va coordinar durant sis mesos de l’any 2022 la tercera edició de l’operació Escut, una iniciativa global per lluitar contra el tràfic de medicaments i substàncies dopants falsificats. En aquesta acció es van confiscar més de 10,5 milions de medicaments, 349 sospitosos detinguts o denunciats a les autoritats judicials i 10 laboratoris clandestins de substàncies clausurats.

En aquesta operació hi van participar autoritats policials i duaneres de 28 països (19 estats membres de la UE i 9 països tercers). L’Oficina Europea de Lluita contra el Frau (OLAF) va coordinar les agències duaneres, mentre que l’Oficina de Propietat Intel·lectual de la Unió Europea (EUIPO) va oferir suport financer. Frontex, l’Agència Mundial Antidopatge (AMA), l’Organització Mundial de Duanes (OMD) i les agències nacionals de medicina van donar suport a l’operació.

Durant l’operació, els agents de l’ordre van desarticular 59 grups criminals i van detenir o denunciar a les autoritats judicials 349 sospitosos. Paral·lelament, les autoritats van confiscar quantitats massives de medicaments, productes i substàncies dopants, aliments i suplements esportius il·legals, així com vacunes contra la COVID, productes sanitaris i dispositius mèdics falsificats. Les substàncies dopants i els medicaments per a la disfunció erèctil van ser dels articles més confiscats. Per tal d’augmentar la prevenció i la conscienciació, alguns estats participants van llançar campanyes antidopatge i van realitzar controls.

El balanç final de l’operació Escut va ser el següent: embargaments per valor de més de 40 milions d’euros, decomís de més de 10,5 milions d’unitats de medicaments i substàncies dopants, confiscació de més d’1 milió de proves de COVID falsificades, 195 investigacions realitzades, 349 sospitosos detinguts o denunciats a les autoritats judicials, investigats 59 grups de crim organitzat, 10 laboratoris subterranis tancats, 588 webs monitoritzades, 89 llocs web tancats, més de 218.000 enviaments revisats, més de 74.000 enviaments confiscats, 3.526 controls antidopatge realitzats en competició (39 positius) i, finalment, 3.245 controls antidopatge fora de competició realitzats (9 positius).

En el transcurs de l’operació s’han descobert molts casos de tràfic de medicaments a gran escala, la qual cosa confirma que pot ser tan lucratiu o fins i tot més lucratiu que el narcotràfic. Si bé aquests delictes generen guanys il·lícits massius per als traficants i falsificadors, les finances públiques i els sistemes d’atenció social d’alguns estats membres pateixen costos financers molt elevats. El cost per a la salut pública també és important, ja sigui pel tractament de conductes addictives o per les conseqüències de les sobredosis o l’escassetat.

Tot i que les xarxes criminals encara estan aprofitant les oportunitats que ofereix la pandèmia de la COVID-19, el tràfic de medicaments i equips de protecció ha experimentat una disminució important a causa de l’elevada atenció al fenomen i de l’intens seguiment per part de les forces de l’ordre. Els governs que oferien les vacunes sense cap cost van contribuir a crear una situació desfavorable per als delinqüents que pretenen alimentar un mercat il·legal. En alguns casos, es podrien detectar i frustrar diversos intents de frau dirigits als organismes nacionals responsables del subministrament de medicaments i dispositius de protecció.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

Inici de negociacions a Europa sobre la Directiva de Delictes Mediambientals

Notes de seguretatDeixa un comentari

El Consell Europeu ha obert un període de negociacions amb el Parlament Europeu sobre la Directiva de Delictes Mediambientals amb l’objectiu d’aconseguir un instrument jurídic destinat a protegir amb més fermesa el medi ambient.

La proposta pretén millorar la investigació i l’enjudiciament dels delictes contra el medi ambient amb una millor definició dels delictes mediambientals i amb l’addició de noves tipologies. Alhora, s’harmonitzen els nivells de sancions a les persones físiques i, per primer cop, també a les persones jurídiques.

En comptes dels nou delictes recollits actualment en el Dret penal europeu, a les negociacions es defineixen 20 delictes, ampliant i detallant l’àmbit de les conductes prohibides per atemptar contra el medi ambient. Entre els nous delictes destaquen el tràfic de fusta –principal causa de desforestació en algunes parts del món–, el reciclatge il·legal de components contaminants de vaixells i les infraccions greus de la legislació sobre productes químics.

Pel que fa a les persones físiques que cometin algun dels actes objecte d’aquesta proposta, s’estableixen les sancions següents:

  • Pels delictes comesos de forma intencionada i que causin la mort a alguna persona, una pena de presó mínima de deu anys.
  • Pels delictes comesos, almenys, per negligència greu que causin la mort a alguna persona, una pena de mínim cinc anys.
  • Per a la resta de delictes comesos de forma intencionada inclosos en la legislació, una condemna mínima de tres anys de reclusió.

En el cas de les persones jurídiques, el text estableix les sancions següents:

  • Pels delictes de major gravetat, una multa màxima de com a mínim el 5% del volum de negoci total en l’àmbit de la persona jurídica, o bé 40 milions d’euros.
  • Per a la resta de delictes, una multa màxima a partir del 3% del volum de negocis total en el món de la persona jurídica, o bé 24 milions d’euros.

També es podran adoptar altres mesures addicionals, com l’obligació que l’infractor restableixi el medi ambient o compensi els danys, la seva exclusió de l’accés a finançament públic o la retirada de permisos o autoritzacions.

A més, el text incorpora la necessitat d’impartir formació a aquells que treballen per detectar, investigar i enjudiciar els delictes contra el medi ambient i de dotar aquests serveis dels recursos suficients.

Alhora, conté disposicions sobre l’ajut i assistència a les persones que denuncien delictes mediambientals, als defensors del medi ambient i a les persones afectades per aquest tipus de delictes.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français