Etiqueta: Policia

Interpol aposta per la diversitat de gènere a la policia

Notes de seguretatDeixa un comentari

Equips tàctics adaptats. Programes de mentoria. Comissaries de policia integrades només per dones. Durant dècades, els organismes policials han innovat i evolucionat per garantir que els seus cossos de policia estiguin a l’alçada de les necessitats de les comunitats.

Per commemorar el centenari d’Interpol, la Direcció de Desenvolupament de Capacitats i Formació de l’organització ha publicat un compendi titulat L’activitat policial des d’una perspectiva de gènere: Iniciatives policials de tot el món, on es recullen les iniciatives mundials encaminades a assolir la integració de la perspectiva de gènere.

Gràcies a contribucions de prop de 50 països, organitzacions regionals i la Secretaria General d’Interpol, el compendi analitza de quina manera es troben les forces policials avui dia:

• treballant per augmentar el nombre de dones en tots els àmbits policials,

• creant mecanismes institucionals de reforma,

• orientant diverses generacions futures de líders policials i donant-hi suport,

• considerant la dinàmica de gènere de la delinqüència.  

Les iniciatives recollides en el compendi són un reflex fidel dels països que conformen Interpol i posen de manifest l’ampli ventall d’esforços que s’estan desplegant per aconseguir un canvi institucional durador. Des de cursos formatius específics fins a la inclusió en equips de resposta ràpida, passant per campanyes de sensibilització i programes contra la violència de gènere, els països han demostrat que no hi ha una solució única per aconseguir la representació.  

El canvi cap a una representació i una igualtat més grans és un treball continu, i Interpol té la determinació d’assolir aquest objectiu, dins de l’organització i als 195 països que en són membres. Els homes ocupen actualment la majoria dels llocs directius als organismes policials, cosa que els converteix indiscutiblement en protagonistes clau del canvi. Tenint això en ment, el compendi destaca com els homes també poden contribuir a fer de la igualtat de gènere la nova normalitat.  

Els policies desenvolupen un paper crucial a la societat. Són responsables de mantenir la llei i l’ordre, dissuadir i investigar el crim i protegir les persones i les comunitats. La policia és dinàmica i ha d’adaptar-se constantment a un panorama delictiu canviant, a les tecnologies emergents i als canvis socials per tal de dur a terme les tasques encomanades amb eficàcia.  

La diversitat de gènere és una condició indispensable per garantir aquesta adaptabilitat. Només amb aquesta diversitat es podran prendre les decisions estratègiques necessàries per protegir i servir totes les comunitats. Un servei policial divers té una comprensió més profunda de les necessitats de la seva comunitat i hi pot establir relacions més sòlides, per facilitar així una policia més eficaç.  

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

Augmenten als Estats Units els centres de control amb videovigilància

Notes de seguretatDeixa un comentari

Les ciutats dels Estats Units han anat establint els anomenats “centres de control a distància”, amb les sigles en anglès RTCC (Remote Tap Changer Control Panel), que, segons la policia, protegeixen els drets de les persones innocents, però, per contra, els crítics amb aquest sistema adverteixen dels excessos d’aquest tipus de vigilància.

El mes de juny passat va aparèixer publicat a la pàgina web wired.com un reportatge signat per l’investigador Zac Larkham, que explicava que a la dècada de 1990, Londres va construir l’anomenat “anell d’acer” amb una xarxa de barreres de formigó, punts de control i milers de càmeres de vídeo que envoltaven la ciutat, a causa dels bombardejos de l’exèrcit republicà irlandès. La idea era controlar tothom que entrava i sortia de la milla quadrada, el que es va acabar anomenant “urbanisme fortalesa”.

Després dels atemptats de l’11 de setembre de 2001, els urbanistes que buscaven defensar Nova York del terrorisme van recórrer a l’experiència de Londres i a l’urbanisme de la fortalesa per inspirar-se. Els anomenats “centres de fusió”, on les policies nord-americanes comparteixen intel·ligència a nivell federal per analitzar-la i construir una imatge més àmplia de la delinqüència, feia uns quants anys que existien. Però els funcionaris van començar a preguntar-se què passaria si poguessin fer localitzacions geogràfiques des d’aquests centres de fusió, què passaria si les forces de l’ordre locals poguessin analitzar i reunir dades d’intel·ligència d’una ciutat.

El 2005 van respondre amb l’anomenat “primer centre de delinqüència en temps real”, una xarxa extensa de CCTV i lectors automàtics de matrícules (ALPR) connectat a un nucli central a la seu del Departament de Policia de Nova York, que va costar més d’onze milions de dòlars. Des de llavors, des de Miami fins a Seattle, els RTCC s’han anat expandint per tots els Estats Units. L’Atles de vigilància, un projecte de l’entitat sense ànim de lucre de drets digitals Electronic Frontier Foundation (EFF), que supervisa la tecnologia de vigilància policial, ha comptabilitzat 123 RTCC a tot el país, i aquest nombre va en augment.

Cada RTCC és lleugerament diferent, però la seva funció és la mateixa: recopilar dades de vigilància a tota una ciutat i utilitzar-les per crear una imatge en directe del crim a la ciutat. Els departaments de policia tenen a la seva disposició una gran varietat de tecnologies que van des de CCTV, sensors de trets i monitorització de xarxes socials fins a drons i càmeres corporals. En molts casos, les imatges que recullen els sistemes policials s’executen mitjançant la tecnologia de reconeixement facial i les dades recopilades sovint s’utilitzen en la policia predictiva.  

Tanmateix, la majoria d’evidències sobre l’eficàcia dels RTCC són anecdòtiques i existeix una manca efectiva d’estudis sobre l’eficàcia real d’aquest sistema. A Detroit, un estudi de l’Institut Nacional de Justícia va concloure que el Projecte Green Light, on el Departament de Policia de Detroit va establir càmeres en més de 550 ubicacions, incloses escoles, esglésies, empreses privades i centres de salut, va ajudar a disminuir la violència contra la propietat en alguns casos o zones, però no va contribuir a prevenir delictes violents i altres tipus de delictes. Amb tot, els departaments de policia argumenten que els RTCC són positius per a la seva feina.

Poca gent sap que existeixen els RTCC, i molt menys l’abast de la vigilància que comporten, de manera que aquests centres de control que es van estenent poden rebre poc escrutini públic i sovint funcionen sense gaire supervisió. Fa temps que des de diversos sectors hi ha preocupació sobre com aquestes tecnologies de vigilància podrien afectar la Primera i la Quarta Esmenes.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

La taxa d’homicidis a Escòcia cau al nivell més baix des que van començar els registres

Notes de seguretatDeixa un comentari

Tal com informava fa unes setmanes Ross Hunter a través de la pàgina web del The National, la taxa d’assassinats a Escòcia ha caigut al seu nivell més baix des que van començar els registres moderns, segons dades de la mateixa policia escocesa.

El màxim històric d’assassinats se situa en el període 2004-2005, amb 137 homicidis registrats. Per contra, durant el període juny 2022- maig 2023 s’han registrat un total de 48 homicidis, segons consta en el darrer informe de rendiment policial.

Cal puntualitzar que en el període comprès entre els anys 2004 i 2005, segons un informe de l’ONU, Escòciaes va descriure com el país més violent del món desenvolupat.

Des que el servei d’investigació d’homicidis es va formar fa uns deu anys, la taxa de resolució de la policia escocesa és extraordinàriament alta. Durant el període 2022-2023 només hi ha hagut un homicidi no resolt i continua sota investigació. La subdirectora de la policia escocesa Fiona Taylor va donar la benvinguda a la notable millora estadística en l’àmbit dels assassinats, però va assenyalar que calia seguir treballant ja que cada homicidi representava una tragèdia individual.

L’informe de rendiment policial 2022-2023 subratlla que Escòcia és un lloc segur per viure-hi i treballar-hi i, quan sorgeix una situació crítica, Police Scotland respon amb alts nivells de competència operativa. Cada assassinat és d’una gravetat majúscula, amb circumstàncies úniques i reptes d’investigació. Garantir la justícia per a les famílies i els éssers estimats és un deure bàsic de la policia d’Escòcia i molt important per a la “legitimitat de la policia”.

D’altra banda, l’informe policial també assenyala que es va produir una important reducció del nombre d’assalts patits pels agents i el personal de la policia d’Escòcia: 438 menys (6,2%), fins als 6.657.

Des de la direcció de la policia escocesa es va rebre amb satisfacció la reducció dels assalts als oficials i personal laboral, que és el nombre més baix des del període 2018-2019. També es va destacar que se seguiria impulsant el treball com a part del programa Your Safety Matters, per tal de reduir l’impacte que tenen la violència i els abusos sobre els agents de policia i el personal laboral.

Una altra dada rellevant del document policial és el del Protocol bancari de la policia d’Escòcia, que ensenya al personal que treballa en entitats d’estalvis a detectar els senyals d’un client que podria haver estat víctima d’una estafa.

Les dades estadístiques assenyalen que durant l’últim any, el protocol havia frustrat fraus de prop de 3,5 milions de lliures esterlines, amb un total de 1.200 incidents denunciats.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

Desmantellen una important organització de narcotràfic a Bòsnia i Hercegovina

Notes de seguretatDeixa un comentari

Europol va donar suport a Bòsnia i Hercegovina per identificar i desmantellar una xarxa criminal a gran escala implicada en el tràfic de drogues i armes, el blanqueig de capitals i la corrupció. La investigació, iniciada fruit de les tasques d’anàlisi d’Europol, va comportar el treball conjunt de les següents autoritats de Bòsnia i Hercegovina: Ministeri Federal de l’Interior, Ministeri de l’Interior de la República de Srpska, Policia de Fronteres i Fiscalia de l’Estat. En la investigació també hi van participar les forces de l’ordre (Oficina Federal de Policia Criminal) i les autoritats judicials d’Alemanya.

La investigació, iniciada l’any 2021, es va centrar en les activitats d’una xarxa criminal implicada principalment en la producció i el tràfic de drogues als Balcans Occidentals, la UE i Amèrica del Sud. Se’n van obtenir pistes importants, que van servir per identificar actors criminals, a partir de l’anàlisi operativa de comunicacions xifrades. Europol va donar suport a les autoritats nacionals en el desenvolupament de les seves activitats d’investigació proporcionant-los informació important obtinguda de les comunicacions dels sospitosos mitjançant diverses aplicacions xifrades com ANOM o SkyECC, aquestes últimes eliminades l’any 2021.

L’intercanvi d’informació entre diferents autoritats nacionals va posar de manifest una organització a gran escala, repartida per dos continents i amb alguns membres que ocupaven càrrecs a l’administració nacional de Bòsnia i Hercegovina. A finals del mes de juny, quan es va organitzar la vuitena jornada d’acció dins d’aquesta operació de tres anys de durada, les autoritats nacionals de Bòsnia i Hercegovina van detenir sis persones. Amb aquestes detencions es va arribar a un total de 38 individus detinguts per la seva vinculació amb aquest grup de crim organitzat.

Resultats totals de l’operació:

• Detinguts 38 sospitosos, 8 dels quals ocupaven càrrecs a l’administració nacional de Bòsnia i Hercegovina.

• 1 objectiu d’alt valor (High Value Target) detingut a Alemanya i extradit a Bòsnia i Hercegovina.

• Més de 300 kg de cànnabis i béns immobles i efectiu amb un valor total de més de 6 milions d’euros.

Europol va donar suport a l’operació des dels inicis amb anàlisis de comunicacions que van permetre a les autoritats nacionals identificar els sospitosos i descobrir les seves activitats delictives. Europol va facilitar l’intercanvi d’informació i va coordinar i finançar reunions operatives.

L’anàlisi operativa paral·lela d’Europol, presentada en forma d’informes d’intel·ligència, aclareix les ramificacions i la influència de la xarxa criminal. Europol també va donar suport a les autoritats nacionals desplegant experts sobre el terreny per oferir als investigadors suport analític i coneixements tècnics en temps real.

A partir del mes de juny de 2023, Europol està reforçant encara més la seva cooperació operativa amb Bòsnia i Hercegovina. Aquest nou desenvolupament es refereix a l’establiment d’un punt de contacte nacional únic per a totes les autoritats policials de Bòsnia amb Europol, connectant-les al sistema d’aplicació de la xarxa d’intercanvi d’informació segura (SIENA) d’Europol. La creació d’aquest punt de contacte nacional, que coordinarà la comunicació entre les autoritats competents de Bòsnia i Europol, s’acompanya del desplegament d’un oficial d’enllaç d’aquest país balcànic a l’agència. L’oficial d’enllaç bosnià s’unirà a la gran comunitat de gairebé 300 oficials d’enllaç, que representen més de 45 països, que ja estan allotjats a la seu d’Europol.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

Disminueix la confiança pública en la policia al Canadà per la creixent militarització del cos

Notes de seguretatDeixa un comentari

Tal com s’informava durant el mes de juny des de Policinginsight, la pàgina web especialitzada en l’àmbit de la seguretat, el doctorand de la Universitat de Waterloo Tandeep Sidhu exposa que la confiança de la societat canadenca en la seva policia disminueix progressivament.

Una de les causes principals segons l’investigador és la contínua militarització de la policia. Per exemple, els vehicles de les unitats de resposta tàctica policial que utilitzen els darrers equipaments d’alta tecnologia comparteixen tota mena de similituds amb els automòbils militars.

En aquesta línia, diversos investigadors policials consideren desproporcionat el creixent ús d’aquestes unitats tàctiques en incidents que es consideren rutinaris o habituals. Un exemple seria l’ús d’aquests equipaments en incidents que involucren persones amb problemes de salut mental. A finals del 2020, un resident jubilat a Mississauga va morir per trets de la policia en una crisi de salut mental. La intervenció va anar a càrrec de la Unitat Tàctica i de Rescat de la Policia Regional de Peel.

Cal puntualitzar que les interaccions de les unitats tàctiques i la ciutadania sovint acaben derivant en enfrontaments violents. Aquests equips basen les seves actuacions en armes de tipus militar, com rifles d’assalt, granades atordidores, ariets i altres equips especialitzats anàlegs als utilitzats pels militars.

Segons la investigació de Sidhu, l’ETF –Emergency Task Force– de Toronto va començar a adoptar equipaments molt similars a les tropes d’infanteria de les Forces Armades del Canadà i de les forces especials nord-americanes a partir de l’any 2016. L’autor considera preocupant que les forces d’ordre públic, que han de ser garants de la preservació dels drets i de la vida de les persones, adoptin actituds i equipaments d’unitats especialitzades en lluitar en guerres.

Aquest increment de la militarització està comportant que les unitats policials utilitzin cada cop més la tecnologia i les tàctiques militars sobre la població civil. I és que les unitats tàctiques policials acostumen a participar en batudes nocturnes o de matinada, moments en què els familiars o els infants també són a les cases.

Tandeep Sidhu considera que no es poden subestimar els traumes provocats per les actuacions d’aquestes unitats policials en casos d’equivocacions de residències o de trobada amb persones que no estan involucrades en activitats delictives. Alguns ciutadans entrevistats pel doctorand denuncien haver patit malsons, insomni o estar en un estat d’hipervigilància constant.

Així doncs, equipar la policia com si fossin unitats militars, que tenen l’encàrrec de lluitar en guerres, soscava la confiança pública en la policia, malmet les mateixes comunitats a les quals la policia pretén servir i s’allunya dels models de policia basats en la comunitat.

En adoptar la tecnologia i les tàctiques militars, la policia tracta les ciutats i les comunitats com si fossin escenaris de guerra i tracta els civils com a enemics. El missatge implícit d’aquest equipament militaritzat és que la població civil és una amenaça i calen tàctiques de guerra per respondre-hi.

Igual que altres pràctiques policials, l’ús d’unitats tàctiques afecta de manera desproporcionada les persones racialitzades, les que viuen amb malalties mentals i les de comunitats econòmicament marginades.

També s’han desplegat oficials tàctics en resposta als moviments indígenes sobre eels drets de la terra. Això demostra com la policia es basa en respostes molt militaritzades en nombrosos contextos, no només en activitats criminals.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

L’amenaça terrorista a la Unió Europea l’any 2022

Notes de seguretatDeixa un comentari

Segons el darrer informe TE-SAT sobre la situació i tendències del terrorisme a la Unió Europea l’any 2023 d’Europol, el terrorisme gihadista continua sent la principal preocupació dels estats membres de la UE.

Aquest informe es basa en les dades proporcionades pels estats membres de la UE a Europol sobre atacs terroristes i detencions relacionats amb el terrorisme a la Unió Europea.

Entre les principals conclusions del document per a l’any 2022, cal destacar:

• El terrorisme continua sent una greu amenaça. L’any 2022, es van registrar 28 atacs completats, fracassats o frustrats a la Unió. Es van completar 16 atemptats i quatre persones van perdre la vida tràgicament, dues com a conseqüència d’atacs gihadistes i dues com a resultat d’un atac terrorista provinent de sectors d’extrema dreta.

• Els estats membres de la UE continuen considerant el terrorisme gihadista com l’amenaça més destacada de la UE. De les 380 persones detingudes pels estats membres l’any 2022 per delictes relacionats amb el terrorisme, 266 es van dur a terme per delictes relacionats amb el gihadisme.

• Els actors solitaris continuen sent una amenaça clau. La majoria dels atacs de l’any 2022 els van dur a terme sospitosos que actuaven sols. Això es pot observar en tot l’espectre, des del gihadista fins a l’extremisme de dreta i esquerra.

• Internet i les tecnologies van continuar sent un factor fonamental en la difusió de la propaganda extremista, així com de la radicalització i el reclutament d’individus vulnerables al terrorisme i l’extremisme violent. A més de les plataformes de xarxes socials, aplicacions de missatgeria, fòrums en línia i plataformes de videojocs, sembla que les plataformes descentralitzades han guanyat popularitat en cercles terroristes i extremistes violents.

• Altres tecnologies avançades que s’han fet cada cop més visibles inclouen la fabricació i l’ús d’armes impreses en 3D, especialment en l’escena de l’extrema dreta, i l’ús per part d’elements terroristes d’actius virtuals, especialment criptomonedes, per finançar les seves activitats terroristes.

• Encara que estan arrelats en ideologies i orígens diferents, els terroristes i els extremistes violents comparteixen cada cop més elements comuns, com ara narracions similars sobre els mateixos temes, la selecció d’objectius similars per als atacs i l’ús de mètodes tàctics. L’oposició a l’establishment, les teories de la conspiració i l’oposició als avenços tecnològics semblen omplir cada cop més l’espai entre ideologies, proporcionant motivacions per a accions violentes.

• Les reaccions més visibles a la guerra d’agressió russa contra Ucraïna van sorgir durant els primers mesos del conflicte, en gran part a l’escena d’extrema dreta, i es van materialitzar en publicacions en línia i un nombre limitat d’afiliats d’extrema dreta viatjant per unir-se al camp de batalla. Tot i que l’interès per la guerra en aquest entorn sembla que ha disminuït gradualment durant la resta de l’any 2022, és probable que la desinformació relacionada amb el conflicte continuï alimentant narratives terroristes i extremistes.

L’informe es basa en dades qualitatives i quantitatives proporcionades pels estats membres sobre atacs terroristes, detencions i decisions judicials dictades per delictes de terrorisme. Els socis d’Europol també van proporcionar informació qualitativa i valoracions valuoses que enriqueixen les conclusions de l’informe, per tal de reflexionar sobre els avenços més enllà de la UE que afecten la seguretat europea i dels seus ciutadans.

La informació sobre condemnes i absolucions per delictes de terrorisme, així com sobre les modificacions de la legislació nacional sobre terrorisme proporcionada per Eurojust i basada en dades compartides pels estats membres, complementa l’informe.

L’anàlisi quantitativa presentada al document del TE-SAT reflecteix les definicions dels delictes de terrorisme dels estats membres d’acord amb la legislació nacional.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

Les actuacions policials que involucren persones nues poden acabar en morts sobtades

Notes de seguretatDeixa un comentari

Els informes que documenten ciutadans morts després d’un contacte policial sovint inclouen casos d’individus retinguts, però per a qualsevol persona que pateix un trastorn agut del comportament (TAA), en anglès ABD d’Acute Behavioural Disturbance, aquest enfocament pot resultar fatal.

L’antic sergent de la policia de Kent al Regne Unit Darren Moor descriu a Policinginsight els indicadors clau del TAA i els passos que poden seguir els agents actuants per garantir que hi hagi assistència mèdica a l’individu i què fer si la contenció policial és inevitable.

Aproximadament el 10% dels casos de TAA, també conegut com a ‘deliri excitat’, resulten en mort sobtada, de manera que és probable que l’agent implicat en aquesta situació passi els propers anys de la seva vida examinant amb el metge forense les seves accions, com a resposta a aquesta tragèdia.

Normalment, el TAA es desenvolupa a partir del consum crònic de drogues o d’una malaltia mental greu. L’agent de policia pot ser enviat a un incident d’algú que actua d’una manera estranya. Es podria descriure com un individu agressiu o violent, potser mostrant agitació extrema i esforç físic o, a l’altre extrem de l’escala, simplement erràtic.

El fet d’estar nus, juntament amb la calor al tacte i la sudoració abundant, són signes clàssics del TAA. Altres indicadors, segons la Facultat de Medicina d’Urgències, inclourien:

• Comportament extremadament agressiu o violent.

• Força excessiva, i continuar lluitant malgrat la moderació de l’actuació.

• Insensibilitat al dolor.

• Psicosi aguda, amb por a la mort imminent.

• Activitat física constant, sense cap tipus de fatiga.

• Respiració anormalment ràpida.

• Freqüència cardíaca superior a 100 batecs per minut.

• Hipertèrmia – sobreescalfament (per aquesta causa es treuen la roba).

Amb TAA, la freqüència cardíaca de la persona és molt més ràpida del que hauria de ser, tant que corre el risc de morir si no es tracta com una emergència mèdica, i aquest és el missatge principal que vol transmetre l’autor d’aquest estudi.

Tan bon punt se sospiti que a un oficial l’envien a un incident de TAA, i aquesta sospita pot sorgir simplement per sentir que algú està nu i erràtic, cal declarar-ho via ràdio com a tal i explicar a l’operador que es tracta d’una emergència mèdica, on és possible que el metge hagi de donar tranquil·litzants abans que pugui patir una aturada cardíaca, de manera que també es necessiti una ambulància per assistir amb l’atenció informada sobre què esperar.

L’objectiu dels agents actuants durant aquesta etapa és guanyar temps fins que arribi l’assistència mèdica. Es tracta d’orquestrar-ho perquè no hi hagi cap intervenció pràctica policial fins que hi hagi algú amb l’habilitat adequada i que estigui disponible, per fer front a l’aspecte mèdic, per si tot va malament. I hi ha moltes possibilitats que tot surti malament.

Segons l’experiència de l’autor, alguns professionals d’ambulàncies i operadors no estan familiaritzats amb el TAA. Poden sentir que el que la policia els demana que assisteixin és un incident molt menor del que realment és.

És possible que l’operador de la sala de control de la policia tampoc no estigui familiaritzat amb el problema, i és aquí on es desenvolupa un d’aquests escenaris de manca de comunicació que pot conduir a una tragèdia.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

Nou informe sobre la relació entre la policia d’Escòcia i la comunitat LGBTQI+

Notes de seguretatDeixa un comentari

Com és la relació entra la policia d’Escòcia i la comunitat LGBTQI+? L’informe que respon aquesta qüestió forma part d’un estudi que va ser finançat per l’Scottish Institute for Policing Research (SIPR) com a part del projecte Seldom Heard Voices d’atenció a comunitats sovint discriminades. Aquestes “veus poc escoltades” fan referència a grups o comunitats que poden tenir menys probabilitats de relacionar-se amb la policia per motius diversos, com ara la raça, la religió, la sexualitat, la discapacitat o l’edat. En el cas d’aquest estudi, als autors els interessava que els joves s’identifiquessin dins de la comunitat LGBTQI+ i amb els criteris interseccionals addicionals de tenir experiència assistencial.

L’estudi va adoptar un enfocament crític-interrogatiu que pretenia examinar la qüestió de la policia en relació amb les veus poc escoltades mitjançant tres vies d’investigació. La primera examinava l’enfocament estratègic global de la policia escocesa en termes de policia dins de diverses comunitats. Aquest és un document clau per comunicar públicament la intenció estratègica general de la policia escocesa pel que fa a la policia basada en la comunitat. Per tant, la manera com es construeix retòricament l’informe és important per transmetre el compromís de relacionar-se amb diferents sectors de la societat.

La segona modalitat d’investigació va ser examinar el material de les lliçons de formació dels reclutes policials sobre el tema del tracte amb diversos grups. L’objectiu del SIPR era esbrinar la naturalesa del que s’estudia durant la formació de reclutes i explorar la base subjacent del que s’ensenya en termes de conceptes i ideologies predominants.

La tercera via de la investigació va ser explorar què diuen els joves sobre la seva experiència d’entrar en contacte amb agents de policia. L’objectiu era esbrinar si la direcció estratègica de l’enfocament de la policia escocesa en la política comunitària i la formació impartida als reclutes per relacionar-se amb diversos grups es reflectia en els joves, alguns dels quals identificats com a pertanyents a la comunitat LGBTQI+.

L’estudi acaba amb una sèrie de recomanacions, en què commina la direcció estratègica general de la policia pel que fa al contacte amb diversos grups a basar-se explícitament en un model de nova governança pública que reconegui i promogui la policia moderna per al bé públic. Això podria implicar una formació de desenvolupament professional contínua basada en contextos de la vida real i comprensió associada de la naturalesa canviant de la societat i el paper de la policia moderna.

SIPR recomana que l’enfocament de la policia escocesa en la formació de reclutes policials pel que fa a la inclusió i la diversitat se centri en els delictes d’odi de la vida real, respecte als tipus d’abús dirigits a determinats grups. Això podria implicar que els agents experimentats compartissin amb els reclutes casos de formació per tractar aquests delictes i les dificultats que comporta acusar els delinqüents.

Així mateix, recomanen que l’enfocament per vigilar els joves de la comunitat LGBTQI+ reconegui la seva desconfiança amb els agents de policia pel que fa a les qüestions dels límits en les intervencions. Això podria implicar l’adopció de la vigilància amb empatia com a solució viable a aquest problema mitjançant més investigacions sobre com els agents de policia poden treballar amb èxit amb els joves per crear una societat més segura i tolerant.

Finalment, recomanen que els agents de policia reconeguin la interseccionalitat en el tracte amb diversos grups, especialment aquells que tenen experiència en l’atenció. Una demostració d’aquest reconeixement seria actuar com a model a seguir en declarar que l’experiència assistencial és una característica protegida pel que fa a la policia a Escòcia.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

Contacte policial amb el públic: persones, tecnologia i confiança pública al Regne Unit

Notes de seguretatDeixa un comentari

El mes de febrer passat, el consultor policial independent Nick Gargan va presentar un estudi en unes jornades organitzades per Cityforum, una organització d’assessorament polític i desenvolupament estratègic. En aquest àmbit, es van reunir els principals caps de policia del Regne Unit, proveïdors i acadèmics on van intercanviar idees sobre la transformació del contacte públic de la policia. Gargan va reflexionar sobre problemes clau del servei públic policial, sobre com abordar les expectatives del públic, el canvi creixent als canals digitals, les opcions de millora en la prestació dels serveis i el fet que tot el sistema de contacte policia-públic està sota una gran pressió.

Abans, les forces policials del Regne Unit es preparaven per a una nit espectacular amb una demanda extraordinària de serveis un cop l’any, amb unes 100.000 trucades només la nit de Cap d’Any. Ara, per a moltes forces, aquesta demanda extraordinària és una realitat habitual, de vegades diària.

Cada cos policial té la seva pròpia història per explicar, però el patró general reflecteix la demanda de contacte públic, que és entre un 20 i un 25% per sobre dels nivells previs a la pandèmia. I augmenta aproximadament un 7% anual. Realment, alguna cosa trontolla.

Dels 350 judicis de qualificació individuals que s’han dictat, el 30% ha qualificat el rendiment de la força policial com “que requereix millora” o simplement “insuficient”. Menys de la meitat ha estat millor que suficient.

I l’àrea de rendiment més problemàtica de totes? “Resposta al públic”. És probable que la primera etapa del contacte de la majoria dels ciutadans amb la policia sigui la més feble i la menys satisfactòria.

Aquests reptes es produeixen malgrat els esforços per mantenir el sistema en funcionament. Hi ha hagut onades successives de reformes i innovacions a l’espai de gestió de contactes policials. Però hi ha una diferència entre afrontar heroicament un repte que no es pot guanyar i guanyar. “Polir el problema” ja no funciona.

El Regne Unit va registrar més de 35 milions d’emergències l’any 2022. I el nombre continua creixent. Els delictes violents augmenten: els delictes sexuals van augmentar d’un terç el 2022 i els homicidis, una quarta part.

S’estan presentant nous tipus d’emergències: els incendis forestals, els huracans i les inundacions han provocat un augment de vuit vegades els desastres naturals en els darrers 40 anys. Les emergències mèdiques també augmenten: hi va haver més de 16 milions de visites als serveis d’accidents i urgències l’any 2022. I els canvis de població continuaran alimentant la demanda: el 2050 la població major de 65 anys del Regne Unit haurà augmentat un 25%.

Fer que els agents arribin al carrer per respondre els telèfons pot ser desagradable, però també és inevitable si hi ha una taxa de vacants del 37%. L’augment de les taxes de desgast del personal només serveix per accentuar el repte.

Enfront d’aquest vertiginós augment de la demanda actual i futura, els reptes de recursos. Fins i tot el reclutament als nivells d’establiment actuals seria, sens dubte, insuficient, però moltes forces lluiten per gestionar-ho en el clima laboral actual, especialment al sud-est del país.

Es demana a menys personal que tracti més demanda i més complexa i que gestioni els desplegaments d’una mà d’obra amb menys experiència que utilitza tecnologia que, en molts llocs, té una gran necessitat de modernització.

Calen mesures a curt termini per cobrir els buits de contractació i fins i tot augmentar la mà d’obra però, en última instància, és probable que sigui tan inútil com construir més carrils a l’autopista M-25: pot semblar que estàs fent alguna cosa amb un propòsit, però és poc probable que siqui així. Cal resoldre el problema.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

Canadà planteja deixar de mobilitzar la policia en situacions de crisi de salut mental

Notes de seguretatDeixa un comentari

Les demandes creixents de serveis policials per donar resposta a les persones en crisi de salut mental al Canadàestan provocant importants càrregues sobre els recursos policials, ja de per si insuficients.

Amb l’evident empitjorament de la salut mental de la comunitat, accelerat com a conseqüència de l’epidèmia de la covid-19, els governs han encarregat sense voler als serveis policials una feina que no haurien de fer.

Això ha suposat que cada cop més es demani a la policia que realitzi intervencions en el que és essencialment atenció a la salut mental. La policia s’ha convertit d’aquesta manera en responsable d’abordar els reptes que les agències policials no estan gaire preparades per afrontar, i d’altra banda, disminueixen els recursos en el treball policial tradicional com investigar el crim organitzat, garantir la seguretat pública, etc.

Per la seva part, el sistema sanitari canadenc ha estat incapaç de cobrir aquesta demanda creixent per a la cura de la salut mental. La resposta col·lectiva del país no ha aconseguit construir prou capacitats per gestionar els riscos i fer front a aquesta demanda.

En el cas de la policia d’Anglaterra i Gal·les, denuncien que entre el 20 i el 40% del temps de treball policial s’està dedicant a atendre trucades i incidents relacionats amb la salut mental.

A més, alguns experts indiquen que aquells que argumenten que les forces policials simplement necessitarien entrenar millor els agents de primera línia per gestionar òptimament aquest repte, la crua realitat és que es tractaria d’un mal ús dels recursos policials. Aleshores el que proposen com a resposta correcta al problema és dotar-se de professionals de la salut mental formats, amb profunds coneixements i experiència, dedicats a aquestes malalties en condicions de lliurar i gestionar les crisis de salut mental des de primera línia.

Així doncs, la reforma policial que es proposa al Canadà per abordar aquest problema sistèmic és posar els agents en aquest paper de suport, en comptes de demanar-los de liderar una àmplia gamma de desafiaments complexos al voltant de la salut mental. Aquesta reforma cercaria com a principis bàsics la voluntat de fer de la societat canadenca una societat més segura i alhora saludable.

Els demandants de canvis en aquest àmbit afegeixen que, si el que es desitja és una policia efectiva, fent de la societat un lloc més segur per viure-hi i treballar-hi, seria fonamental identificar i abordar els reptes als quals s’enfronta una policia moderna. I per trobar una resposta eficaç al problema creixent de la salut mental, el més important no seria formar millor la policia, tot i ser un objectiu admirable i que podria proporcionar alguns beneficis, no es pot oblidar l’excés de càrregues de treball i la manca de recursos que arrosseguen de fa temps.

Els responsables polítics haurien d’abordar la problemàtica invertint en formació en intervenció en salut mental a primera línia, augmentar la xifra de professionals i incrementar la capacitat d’actuació dels qui treballen en el sistema de salut.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français