La legitimació de la policia: una qüestió clau?

Sebastian Roché és director de recerca del CNRS (Ciències Polítiques, Universitat de Grenoble). És professor de l’Escola Nacional Superior de Policia i de les universitats de Grenoble i de Bahcesehir, a Istanbul. El seu treball se centra en la mesura de la delinqüència, l’anàlisi de les polítiques públiques de seguretat i la governança comparada de la policia. També és consultor de les Nacions Unides. Entre les seves publicacions, hi podem trobar: De la police en démocratie [“La policia en democràcia”] (Grasset, 2016).

Doctor Roché, heu publicat un llibre molt interessant, De la police en démocratie, on parleu de la legitimació. A què ens referim quan parlem de la legitimació de la policia?

La legitimació de la policia és el dret moral que se li atorga perquè es faci obeir. Té dos aspectes. En primer lloc, en reconèixer aquest dret moral a la policia, el ciutadà sent l’obligació d’obeir-la, i ho fa voluntàriament, és a dir, sense haver de prometre-li res (per exemple, més seguretat) o sense necessitat d’amenaçar-lo (per exemple, amb sancions). Aquesta primera vessant és la que normalment s’estudia. A continuació, trobem que aquest dret moral de fer-se obeir que s’atorga a la policia es tradueix en un acord en l’ús de mitjans, a vegades, il·legals i violents. Aquest segon aspecte, que podríem anomenar “la cara oculta de la legitimitat”, s’estudia menys, però no és menys real: és, per exemple, el que explica el suport dels nord-americans blancs a la policia quan maten un ciutadà negre.

Creieu que la legitimació té conseqüències pràctiques a la feina diària de la policia? No es tracta d’una pregunta retòrica que només interessa als intel·lectuals?

És probable que la legitimitat de la policia tingui efectes pràctics, però cal reconèixer que no estan ben demostrats. La idea principal és que la confiança afavoreix el fet de reconèixer una legitimitat a la policia, i que aquesta última afavoreix l’obediència voluntària dels ciutadans, una adhesió a les demandes dels agents, fins i tot quan això no agrada als ciutadans, i formes de cooperació, especialment el fet de presentar denúncies quan som víctimes, informar dels problemes, participar en associacions locals; en resum, de comprometre’s a col·laborar amb els agents de policia. El benefici més destacat seria la disminució de les tensions quotidianes i la seguretat dels agents.

Què poden fer els poders públics per millorar la legitimació de la policia? Voleu dir que no es tracta d’un tema històric i cultural impossible de canviar?

La recerca de legitimitat passa per la recerca de la satisfacció respecte al servei prestat i un tractament igualitari. Són aquestes actituds les que afavoreixen la confiança. Es tracta d’una cultura professional, que pot evolucionar, i cal que evolucioni, en funció de la societat que l’envolta. Un ministeri de l’interior pot establir la seva recerca de la qualitat, dotar-se de les eines de formació i després de les eines per controlar-la, i fer-les servir per qualificar els agents. Així, les pràctiques evolucionaran.

Què pensarà un policia francès quan llegeixi el vostre llibre? Creieu que se sentiran satisfets del retrat que els fa? Pensaríeu diferent, si fóssiu policia?

Crec que els policies no llegeixen gaire sociologia. Els puc entendre. Si ho fessin, se sorprendrien de la importància que dono a la confiança i a la legitimitat. En efecte, la seva cultura professional es basa sobretot en el dret, i en un aprenentatge pràctic de la imposició a la gent de la seva visió de les coses, més que no pas en l’art del diàleg. És això el que els seus col·legues amb experiència valoren durant la formació inicial sobre el terreny. Però crec que una part dels policies ha entès la importància de la relació entre la policia i la població, i la necessitat de fer-la anar endavant.

Creieu que les dades policials (estadístiques criminals, sobre incivisme i incidents dels quals la policia ha de respondre, nombre de policies, etc.) haurien de ser públiques, estar disponibles en línia? És una condició/exigència democràtica?

Sí, seria convenient que les bases de dades fossin accessibles. D’aquesta manera podríem fer evolucionar les anàlisis basant-nos en dades objectives. Seria el més normal, ja que són els ciutadans qui les paguen.

Penseu que la tendència actual a multar més i limitar els drets dels ciutadans posa en risc la legitimació de la policia? Creieu que és eficaç?

Davant l’amenaça terrorista, els governs se senten obligats a augmentar els poders de la policia. La raó és principalment política: es tracta d’una estratègia per evitar rebre crítiques per part de l’oposició. No tenim proves de l’eficàcia d’una legislació més severa pel que fa a la criminalitat petita i mitjana, tot i que els policies siguin molt sovint favorables a aquest tipus d’apropament. Pel que fa als joves, sabem que la severitat penal fins i tot augmenta la reincidència. Eficàcia pràctica i eficàcia política són dues coses ben diferents.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

Comissària Cristina Manresa: “Planificar amb rigor és la clau de l’èxit”

La comissària Cristina Manresa Llop, nascuda a Barcelona l’any 1968, té una filla de 19 anys i viu a Badalona. Diplomada en Criminologia i llicenciada en Història de l’Art per la Universitat de Barcelona, va entrar als Mossos d’Esquadra a la quarta promoció –ara fa 26 anys– i ha arribat a comissària passant per totes les categories. Creu que això és important perquè haver treballat en diferents serveis i situacions l’ha fet propera i coneixedora de la difícil tasca dels policies i li ha ensenyat a valorar les coses importants de la vida.

Actualment és cap de la Regió Policial Metropolitana Nord i directora del Pla de seguretat del Mobile World Congress des del 2013.

Ha rebut diverses condecoracions i premis per la seva tasca professional. És membre del Comitè d’Ètica de la Policia de Catalunya i participa des de fa anys en activitats de formació i docència.

Quin balanç fa del dispositiu de seguretat de la darrera edició del Mobile World Congress?

Molt positiu; no hi ha hagut incidents rellevants en una edició en què la xifra de congressistes ha batut un nou rècord, 108.000 persones, cosa que suposa un increment del 7% respecte de l’any anterior. L’índex de victimització per cada 1.000 visitants s’ha situat en un 0,34, índex inferior al registrat l’any 2016, que es va situar en un 0,36. Els fets delictius s’han mantingut estables, amb una reducció del 13% al transport públic, i el 91% dels fets són furts.

Ens sentim orgullosos de la feina feta per tots els cossos policials i serveis d’emergències, que, juntament amb els organitzadors del MWC –els responsables de Fira de Barcelona i Turisme de Barcelona–, ha contribuït a mantenir la seguretat dels congressistes i el bon desenvolupament d’aquest esdeveniment. Aquest és un treball en equip!

Quines eines −de planificació, prevenció, emergències, seguretat ciutadana− són les que li permeten ajudar i oferir protecció a les persones en aquests grans esdeveniments?

Treballem a partir d’un Pla director de seguretat (PDS), document que recull els objectius i les característiques de l’esdeveniment i organitza les diferents tasques de tots els integrants per tal que ens coordinem amb efectivitat. Són vuit programes que inclouen els dispositius policials de seguretat ciutadana, ordre públic, intel·ligència, mobilitat, protecció civil, allotjaments, etc.

Com a part de les polítiques de prevenció, la Policia de la Generalitat – Mossos d’Esquadra ha potenciat la difusió dels consells de seguretat a les xarxes socials dels Mossos d’Esquadra i del 112, i ha fet arribar als congressistes material amb mesures bàsiques de seguretat, amb l’objectiu de prevenir fets delictius. Panells informatius al transport, cartells i díptics en diversos idiomes, etc. Aquestes accions s’han portat a terme amb la col·laboració de diferents entitats que participen en l’organització i la seguretat de l’esdeveniment, com són GSMA, Barcelona Convention Bureau i el Gremi d’Hotels.

De quina manera, des del punt de vista de la planificació, afecta tenir tants operadors, públics i privats, d’àmbits i administracions diferents, en un mateix esdeveniment? El factor humà és primordial en aquest sentit?

Planificar amb rigor és la clau de l’èxit perquè hi participen molts efectius de la PG-ME de diferents especialitats: GEI, Escortes, Subsòl, Canina, Tèdax, Hèlix, BRIMO, ARRO, Informació, Seguretat Ciutadana, Trànsit, etc. També integrem personal extern a la nostra organització, d’altres policies municipals (l’Hospitalet i Barcelona) i operadors externs: empresa organitzadora, seguretat privada, emergències, Turisme de Barcelona, Ajuntament, transports, etc.

Per aquest motiu, comencem a planificar després de l’estiu i fins al mes de febrer o març, que és quan es celebra el MWC.

Es fa una primera reunió amb tots els responsables i expliquem les novetats de l’any i el cronograma; després, els grups desenvolupen les seves ordres de servei, en què treballarà i supervisarà la direcció del Pla fins a arribar a desenvolupar el dispositiu en tres fases: prealerta, alerta, màxima alerta.

Durant la celebració del congrés, a primera hora es fan diverses reunions diàries amb els operatius policials i amb els gestors del transport, sota la direcció del Pla i de l’organització.

En acabar el MWC, es fa un debrífing en què es recullen les millores proposades per tots els serveis.

El factor humà és fonamental, conèixer cadascun dels operadors facilita molt la tasca; som un equip i tothom treballa per millorar cada any. L’èxit del MWC és l’èxit de tots!

Quina ha estat la situació més complexa que ha hagut de gestionar en les darreres edicions del MWC? Hi ha algun aspecte o complicació que es reprodueixi cada any?

L’any 2016, amb la nova línia 9 del metro, perquè era un element nou, encara estava en fase de proves i no sabíem el volum de persones que utilitzarien aquesta línia. S’hi va afegir la vaga del transport i el tema de la mobilitat es va complicar.

La gestió de les cues i l’accés dels congressistes al recinte amb seguretat és un repte pel que fa al tema del terrorisme. Des de l’any 2015, identifiquem tots els participants, hem augmentat el nombre d’efectius i hem extremat les mesures de seguretat amb elements de contenció en els accessos: pilones, arcs detectors, escàners, gossos, etc.

Els consells de seguretat que fem arribar als congressistes des de la PG-ME pensem que són una bona mesura per evitar que esdevinguin víctimes de fets delictius. La prevenció és una bona eina i hi treballem abans del congrés reunint-nos amb els gremis d’hotels, de restauració, turisme i altres operadors.

Us heu inspirat o us inspireu en algun altre tipus d’esdeveniment semblant a l’hora d’innovar en les mesures de prevenció i seguretat? I, a l’inrevés, altres cossos de seguretat o esdeveniments semblants s’han interessat per la tasca que dueu a terme aquí?

L’experiència en altres esdeveniments o dispositius en què treballem la PG-ME ens inspira per desenvolupar el Pla director de seguretat del MWC. Es tracta d’un document que descriu en vuit programes cadascuna de les particularitats dels dispositius de seguretat, el nombre d’efectius de cada especialitat, la ubicació, els horaris de treball i altres característiques tècniques. El que crec que cal destacar del PDS és que hi participen altres operadors externs a la PG-ME, una manera integradora i transversal de treballar amb altres administracions i particulars. Hi ha hagut interès per aquesta manera de treballar i altres policies han reproduït el model del PDS.

Pel fet de ser la primera dona comissària de la PG-ME, quina valoració fa respecte del paper de la dona en un cos policial com els Mossos d’Esquadra?

La valoració que faig com a dona comandament és que cal apostar encara més per l’equitat de gènere dins la policia a totes les escales, també en la de comandaments, on l’impacte de la presa de decisions és tangible. Hi ha recorregut per fer. Una policia del segle XXI cal que sigui oberta i estigui preparada per assolir els reptes que se’ns presenten. La visió de la dona és molt important en el desenvolupament de les polítiques de seguretat.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

Notable descens dels delictes contra la propietat a Suïssa

Les dades publicades per l’Institut Federal d’Estadística de Suïssa confirmen la tendència dels darrers anys, ja que tant les infraccions estrictament penals com les que van contra la legislació del narcotràfic i les que regulen l’estrangeria continuen en descens, molt clar en el cas de les infraccions penals (-4%, amb una reducció de prop de vint-mil infraccions en termes absoluts), també considerable en el camp del narcotràfic (-3%, tres mil menys) i menys perceptible en el camp de la normativa d’estrangeria (-1%, uns tres-cents casos menys).

Casa SuïssaÉs important, però, remarcar que el descens de les infraccions penals és degut a una gran reducció de la delinqüència més habitual, la delinqüència contra la propietat, que baixa un 6%. En aquest àmbit, destaca la reducció d’un 11% de les robatoris a domicili i d’un 13% de les estrebades. Els robatoris de vehicles presenten una reducció més moderada (6%).

Els delictes contra la vida i la integritat física augmenten un 2%. Tot i que els homicidis consumats es redueixen un 21% (de 57 passen a 45), les temptatives d’homicidi augmenten un 33% i les lesions lleus, un 6%. Pel que fa a la violència de gènere, es registraren 19 morts (una cada tres setmanes), la immensa majoria de les quals (18) van ser dones.

Els delictes contra la integritat sexual experimenten un augment del 8% i els delictes contra l’honor, la intimitat i el secret pugen un 6%. Tot i que els delictes contra la llibertat en general experimenten un descens del 5%, els delictes de tràfic de persones han augmentat un 116% (passen de 58 a 125). Aquesta dada podria tenir a veure amb els moviments massius de persones cap a Europa dels darrers anys. Aquesta circumstància explicaria també que les infraccions contra la normativa d’estrangeria es mantinguin estables a la baixa (-1%) i que no segueixin el descens més acusat de les altres categories.

Pel que fa als detinguts (“acusats”, en diuen ells), l’informe destaca que continua el descens dels menors, que, encara que només s’ha reduït un 1,4% en relació amb l’any passat, ja només són la meitat dels que eren l’any 2009. La majoria dels detinguts tenen nacionalitat estrangera (41.172 per 37.068 nacionals). De tota manera, igual com fèiem en comentar l’estadística de l’any passat, cal tenir en compte que molts d’aquests estrangers (24.018) tenen residència habitual al país, ja que hi ha molta població estrangera que hi resideix sense haver-ne adoptat la nacionalitat.

El cantó (semi-cantó, en aquest cas) amb una taxa de delictes més alta és Basilea Ciutat (110,1 per 100.000), que supera Ginebra (ara amb 107,1, un descens de 12 punts en relació amb l’any anterior), Neuchâtel (75,1) i Vaud (70,5). Uri continua sent el cantó amb la taxa més baixa (18,7), seguit per Nidwalden (26,6) i Schwytz (27,3).

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

Alemanya: les infraccions contra la legislació d’estrangeria impedeixen per segon any que continuï el descens dels delictes

Segons les últimes estadístiques publicades per la Bundeskriminalamt alemanya, les 487.711 infraccions (delictes) contra la normativa d’estrangeria enregistrades l’any 2016 al país han provocat un lleuger augment (0,7%) de les infraccions penals, mantenint l’estabilitat a l’alça ja enregistrada l’any anterior, en què la gran presència d’infraccions d’estrangeria alterà les xifres globals de l’any.

ManillesLa tendència mostrada l’any passat continua en tots els camps. Així, la delinqüència violenta experimenta un ascens del 6,7%. Els homicidis de tot tipus presenten un augment del 14,3% (cal tenir en compte que s’hi inclouen els 72 homicidis que va dur a terme l’infermer de la Baixa Saxònia i els 17 dels incidents a l’Olympiazentrum de Munic). Els abusos sexuals i les violacions presenten un increment del 12,8% i les lesions, d’un 9,9%. L’única excepció la constitueixen els robatoris amb violència i intimidació, que disminueixen un 3,7%.

La delinqüència contra la propietat baixa notablement. Els furts de tipus divers es redueixen un 4,4% (el descens més important és als robatoris al domicili, un 9,5%; els de mitjans de pagament diferents dels diners, un 8,5%, i els robatoris a dependències professionals i d’emmagatzematge, un 6,5%). Els fraus baixen un 7% i la delinqüència econòmica, un 5,6%.

Els delictes contra la propietat intel·lectual (+7,2%) i els de danys (+3,4%) també experimenten un augment, que és més important en nombres absoluts en el segon cas (+19.350 delictes).

El nombre de detinguts (2.360.806) ha disminuït molt lleument (-0,3%) en 8.230 persones. La majoria dels detinguts són homes (74,9%) i adults de més de 21 anys (77,4%). Els detinguts sota la influència de l’alcohol han incrementat un 2,4% (242.494 en total) i els no nacionals han augmentat un 4,6%, cosa que significa un 40,4% davant del 59,6% de detinguts de nacionalitat alemanya. La franja d’edat en què augmenta més el nombre de detinguts és fins als 14 anys (increment del 14%), mentre que la de preadults (de 18 a 21) es manté a l’alça (0,3%). La reducció més important s’experimenta en la franja de 14 a 18 anys (un 3,8%).

Pel que fa als länder, Baden-Württemberg apareix com el land amb menys delinqüència (55,99 per mil); en segon lloc, trobem Hessen (66,72 per mil); en tercer lloc, Renània-Palatinat (67,75 per mil) i baixa fins al quart lloc Baviera, que ha experimentat un augment d’un 9,5% (l’any anterior ocupava el primer lloc sense tenir en compte les infraccions d’estrangeria, però no si les hi sumem). Sense infraccions d’estrangeria, Baviera encara seria el land amb una taxa més baixa de delictes (4,85 per mil). Un cop més, l’impacte de l’onada de refugiats es torna a fer present, però −cal insistir− no tant en el nombre de delictes, que disminueix lleugerament (-43.093 sense les infraccions d’estrangeria), sinó en l’àmbit de les infraccions a la normativa d’estrangeria.

Els länder amb taxes més altes d’infraccions penals són, com l’any passat, les ciutats estat de Berlín (161,61 per mil), Bremen (136,87 per mil) i Hamburg (133,84 per mil), tot i que Bremen i Hamburg han intercanviat les posicions.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

Onada de reformes policials als Estats Units

Serve And Protect Square V4Segons publica un informe recent del Vera Institute of Justice dels Estats Units, la majoria dels estats han introduït reformes legislatives en l’àmbit de la policia.

El discurs nord-americà de la justícia penal s’ha centrat en gran mesura en la policia al llarg dels darrers anys. Qüestions relacionades amb l’ús de la força per part de les forces de l’ordre –freqüentment amb resultat de morts– i amb la seva aplicació desproporcionada a les persones de color han centrat el debat real i virtual i han convertit casos reals i puntuals en fenòmens virals que són incomparables amb cap altre moment de la història recent.

Al mateix temps, “els homicidis” de policies que han tingut lloc a Nova York, Dallas i Baton Rouge van augmentar els temors per la seguretat dels agents. En resposta, les parts interessades del govern i les comunitats han començat a buscar maneres d’augmentar la confiança del públic en el compliment de la llei, que és bàsica per a la seguretat pública.

Hi ha més de 18.000 departaments de policia als Estats Units, que es regeixen per ciutats i comtats. Tradicionalment, els esforços de la reforma policial han tingut com a motor principal les jurisdiccions locals.

Darrerament, l’acció local en seguretat s’ha vist també complementada i reforçada en l’àmbit estatal, com s’evidencia en l’augment precipitat del nombre de normativa estatal que es va aprovar durant els anys 2015 i 2016. En general, 34 estats i el Districte de Colúmbia van fer almenys 79 canvis legislatius en àmbits que regeixen les actuacions policials.

Els objectius principals d’aquests canvis legislatius van ser els següents:

  • Millorar les pràctiques policials: obligació de fer formació en ús de la força; capacitació per tractar persones vulnerables, amb malalties mentals o demència; cauteles per evitar el racial profiling, amb prohibicions expresses en diversos casos; restriccions a les tècniques de control, etc.
  • Documentar les operacions de la policia: 31 de les noves lleis regulen l’ús de càmeres de vídeo a l’uniforme de la policia; moltes introdueixen mesures de protecció per als ciutadans que enregistren accions policials i regulen l’ús i l’emmagatzematge de dades per part de la policia.
  • Augmentar la rendició de comptes en casos d’ús de la força per part de la policia, especialment en els casos amb resultat de mort: s’augmenta la independència de les investigacions en aquests casos, obligant que les duguin a terme agències externes o fiscalies especials. En alguns estats, les reformes obliguen la fiscalia a fer públiques les resolucions en què decideixen no perseguir aquest tipus de casos. Tres dels estats han fet reformes en el funcionament del Gran Jurat per facilitar la investigació d’aquests casos.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

Les dades de la Policia de Catalunya obertes al públic

Els darrers dies s’ha presentat el projecte Dades Obertes dels Mossos d’Esquadra, com una mostra del compromís del Departament d’Interior i la Direcció General de la Policia amb la transparència, seguint el camí d’unes poques organitzacions policials capdavanteres en aquest àmbit.

El projecte Dades Obertes dels Mossos d’Esquadra suposa un canvi important en la publicació de la informació que gestiona o que genera la policia. D’una banda, es tracta d’un gran volum d’informació que segueix els principis de les dades obertes, segons els quals qualsevol persona podrà utilitzar, reutilitzar i tornar a compartir la informació. És a dir, no són dades que únicament es poden consultar, sinó que es poden descarregar per treballar-hi (fet realment nou a l’Europa continental). D’altra banda, les dades de qualitat que s’ofereixen facilitaran la transferència del coneixement i que es puguin generar innovacions en l’àmbit de la seguretat, entre altres beneficis.

Es preveu que l’actualització de les dades en el portal variï en funció del termini d’introducció de la informació en els sistemes policials i del procés de generació dels diferents fitxers que s’han de publicar al web, els quals han de complir amb unes característiques determinades per ser considerades dades obertes.

En general, el termini d’actualització estimat és d’un o dos mesos a partir de la finalització del termini d’introducció de dades en els sistemes d’informació policial –mensual, trimestral o anual. Aquests terminis poden augmentar en aquells conjunts de dades que requereixen la intervenció de serveis externs de la Direcció General de la Policia.

Pel que fa al territori, les dades abasten fins l’àmbit d’Àrea Bàsica Policial (de comissaries) i inclouen tant les de la Policia de la Generalitat − Mossos d’Esquadra com les de les policies locals que formen part del sistema.

El portal Dades Obertes ha començat amb 500.000 dades, però en els propers mesos s’alliberaran noves dades. Les dades que hi ha actualment en obert són les que s’han considerat més transcendents i que poden ser més útils a la ciutadania, com són:

  • Dades organitzatives: personal operatiu de la PG-ME, vehicles o comissaries
  • Activitat institucional: gestió de peticions d’òrgans institucionals, relacions amb els mitjans de comunicació i les xarxes socials (Twitter, Instagram, Facebook, Flickr)
  • Activitat policial: temps d’espera per posar denúncia, temps de resposta a fets urgents, mitjana diària de patrulles policials, incidents atesos i hores de servei
  • Dades delinqüencials, segons el Codi penal actual
  • Suggeriments, agraïments i queixes
  • Activitats de prevenció: contactes amb la comunitat
  • Violència masclista i domèstica

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

Les competències professionals en la formació policial a Catalunya i a Suècia: la perspectiva dels aspirants a policia

En el marc del projecte de recerca Europeu RECPOL, s’acaba de publicar l’estudi Recruitment, Education and Career in the Police sobre la percepció dels aspirants a policia en relació amb les competències necessàries per exercir la seva professió. L’han dut a terme els investigadors de la Universitat sueca d’Umeå Thomas Bäck i Mojgan Padyab i de l’Institut de Seguretat Pública de Catalunya Lola Vallès. Tots ells desenvolupen la seva activitat investigadora en les organitzacions encarregades de la formació inicial de policia als dos països.

L’article té com a objectiu fonamental, com ho indica el títol, comparar com de necessàries veuen els aspirants a policia a Catalunya i a Suècia tres tipus de competències per dur a terme de manera adequada les funcions policials. L’estudi està basat en l’administració de qüestionaris idèntics als aspirants a policia dels dos països en dos moments: a l’inici i al final de la seva formació inicial per ser policia. El qüestionari els pregunta com de necessaris veuen per al seu exercici professional els coneixements específics (competència tècnica), les habilitats pràctiques (iniciativa i autonomia) i la reflexió sobre l’acció (competències ètiques i actituds).

L’estudi, però, fa molt més que limitar-se a comparar la percepció dels estudiants de policia a Catalunya i a Suècia, ja que comença per descriure tant els sistemes de policia com de formació en els dos països i fa un resum interessant de l’estat de la recerca en punts molt rellevants en el procés de formació de policia, com ara:

  1. La rellevància que han de tenir el coneixement, les habilitats i les actituds en el procés de formació dels policies.
  2. Fins a quin punt els aspirants a policia canvien la seva perspectiva sobre la importància dels diversos tipus de competències en la seva professió i, per tant, en la professió de policia.
  3. La incidència de l’origen social, del nivell d’estudis i del sexe dels aspirants en el procés formatiu.

Pel que fa a l’objecte manifest d’estudi, després d’analitzar els resultats dels qüestionaris, conclou que hi ha patrons comuns en tots dos casos. Així, els coneixements específics de la professió i de les normes reben en la majoria de casos (excepte en el primer qüestionari a Suècia) la valoració més alta (per sobre del 4 en una escala d’1 a 5), circumstància que evidencia que els estudiants de policia valoren com a important, tant a l’inici com al final de la formació inicial, l’assoliment de coneixements. Hi ha, però, diferències entre els estudiants de tots dos països. Així, en el cas de Suècia, la importància dels coneixements, encara que alta, és inferior a la de Catalunya i es redueix lleument en finalitzar la formació inicial. De fet, els alumnes suecs puntuen més baix els tres grups competencials en finalitzar el curs. En el cas català, els alumnes mantenen la seva alta valoració dels coneixements, però incrementen significativament la valoració de les habilitats pràctiques i la capacitat de reflexió. La importància de la pràctica roman sempre lleument més alta en el cas dels aspirants suecs.

En relació amb el factor sexe, en tots dos casos les dones valoren més alt que els homes la importància de la capacitat de reflexió.

L’estudi acaba oferint un gran repertori de bibliografia sobre formació policial, ineludible, en la majoria dels casos, per a qualsevol estudi consistent sobre la matèria.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

Anglaterra i Gal·les enregistren xifres rècord de crims d’odi després del Brexit

Entre juliol i setembre de 2016, es van enregistrar més de 14.000 crims d’odi a Anglaterra i Gal·les i, en el cas d’algunes forces policials, la xifra de sospitosos d’aquest tipus de crims va augmentar més d’un 50% en comparació amb el trimestre anterior.

Segons les dades estadístiques dels primers tres mesos després del referèndum de la Unió Europea, la majoria de forces policials d’Anglaterra i Gal·les van enregistrar nivells rècord de crims d’odi.

Les setmanes posteriors a la votació del Brexit del 23 de juny de 2016, els debats polítics es van centrar entorn de l’economia, la immigració i la constitució política. Malgrat tot, va haver un tema que es va obviar o subestimar, i va ser l’augment preocupant dels crims d’odi. Segons les xifres proporcionades per la Policia Metropolitana, durant la darrera setmana de juny i les de juliol, l’increment podria ser del 500% −una mitjana de 47 denúncies per crims d’odi al dia, en comparació amb la mitjana anterior al Brexit, de 63 casos setmanals.

Segons dades del Home Office, la xifra de crims d’odi el juliol de 2016 havia estat un 41% més alta que dotze mesos abans.

Dorset i Nottinghamshire van patir els majors increments percentuals, segons les dades estadístiques – 100% i 75%, respectivament–, en comparació amb els nivells observats entre març i finals de juny. Cal subratllar que aquest període havia inclòs la campanya del referèndum i la setmana immediatament posterior a la votació.

La Policia Metropolitana de Londres va registrar el major nombre de crims d’odi, amb 3.356 casos, en aquest període, mentre que la policia de Greater Manchester i West Yorkshire en van registrar 1.033 i 1.013, respectivament.

Per part seva, South Yorkshire, Gloucestershire, Surrey i la Policia de la Ciutat de Londres van ser les úniques demarcacions en què es va produir un lleu descens en la xifra de delictes d’odi.

Ara bé, els delictes d’odi no són un concepte nou. Només cal recordar els nombrosos incidents de caire racial o religiós després dels atacs de l’11 de setembre o del 7 de juliol. Però hi ha hagut un augment recent en el fet de tractar aquests incidents com a delictes i de perseguir-los. L’any 2015, per exemple, el Crown Prosecution Service (CPS) va enregistrar 15.442 enjudiciaments per delictes d’odi.

Amb tot, segueixen existint discrepàncies quant a com han d’abordar-se aquests crims. Alguns delictes inclouen un factor racial o religiós com a element del delicte, que ha de ser provat perquè l’acció sigui considerada punible. En altres casos, la consideració del fet com a “delicte d’odi” és una circumstància agreujant del fet principal que implica una elevació de la pena. Alguns professionals es postulen a favor d’unificar els diversos enfocaments dels crims d’odi, a fi d’assegurar la coherència i la imparcialitat d’aquest posicionament.

ENLLAÇOS D’INTERÈS

Web dels Mossos d’Esquadra: Lluitem contra l’odi i la discriminació. T’escoltem

Apunt SIVIVO, Sistema de Vigilància de Violència d’Odi

Apunt Manual pràctic per a la investigació i enjudiciament dels delictes d’odi i discriminació

Apunt El projecte europeu Prism analitza el discurs de l’odi a les xarxes socials

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

Criminologia i polítiques públiques de seguretat

José Martínez Espasa, cap de la Policia Local de Dènia, acaba de publicar un llibre que és rellevant per al sector de la seguretat. Es tracta de l’obra Las políticas públicas de seguridad ciudadana. Análisis y propuestas desde la Criminología,[1]  que recull el treball realitzat a la seva tesi doctoral i resulta interesant per diversos motius.


Planteja un concepte modern i integrador de la seguretat en què la policia té un paper rellevant, però no n’és l’únic actor.
Ens diu l’autor: “Las políticas de seguridad no exigen siempre la utilización del recurso a la organización policial. Seguridad no es sinónimo de policía” (p. 37). La seva insistència sobre la necessitat de polítiques públiques de seguretat que tinguin en compte tots els factors i actors que hi incideixen ha d’acabar convencent el lector del seu missatge. La policia és presentada com un actor fonamental en el pla de la prevenció.

Les polítiques públiques de seguretat, i aquesta és la gran aportació que ell vol fer, han d’estar basades en el coneixement que la recerca criminològica i d’altres disciplines pot oferir per facilitar els processos de presa de decisions en aquest àmbit. Però no és només el diagnòstic el que ha de tenir una base empírica, sinó que l’avaluació també ha de ser molt rigorosa i objectiva. No es pot avançar si no s’estableixen mecanismes fiables de mesura de l’impacte de les estratègies i accions dedicades a millorar la seguretat dels ciutadans.

L’obra ofereix pautes concretes tant per a la diagnosi com per a l’avaluació. Però no ho fa només en el camp teòric, sinó que presenta un recull de 20 polítiques i estratègies de seguretat, que comença per experiències recomanables en el camp de l’auditoria i el diagnòstic, per passar a analitzar polítiques centrades en diversos àmbits materials (joves, drogues, deteriorament urbà, bandes, lleure nocturn, violència a l’escola, mediació i prevenció de la reincidència).

També dedica un espai al recull d’experiències de col·laboració entre el sector privat i les administracions públiques, oferint una aproximació a la situació del tema en l’àmbit internacional. De fet, aquesta perspectiva global, tenint en compte tant els fenòmens com les experiències internacionals, és una constant de l’obra. Ens diu que les actuacions han de fer-se a escala micro (local) per donar resposta als problemes concrets de seguretat existents, però tenint en compte els marcs regional, nacional i internacional, tant pel que fa a la mobilitat dels fenòmens com a la necessitat de compartir experiències que puguin ser d’utilitat.

En resum, és un llibre recomanable com una bona introducció a les polítiques públiques de seguretat ciutadana, que ofereix molts exemples de com la criminologia ha servit de suport a polítiques públiques de seguretat que han estat efectives. Pot interessar especialment a actors de seguretat necessitats d’idees on inspirar-se per dissenyar noves estratègies de seguretat.

[1] Vid. Martínez Espasa, J. (2016). Las políticas públicas de seguridad ciudadana. Análisis y propuestas desde la Criminología. Tirant lo Blanc. València. En podeu llegir una ressenya al blog de criminologia Iter Criminis.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

 

La proliferació de videocàmeres mòbils condiciona les actuacions policials

“Com ha influït en el comportament policial relacionat amb l’ús de la força l’omnipresència de dispositius d’enregistrament en vídeo entre els ciutadans i la capacitat que qualsevol persona pugui difondre directament a les xarxes socials els seus enregistraments?”. Aquesta és la pregunta que pretenia respondre la investigació publicada per la British Journal of Criminology i realitzada per Gregory R. Brown, policia i investigador de doctorat al Departament de Sociologia i Antropologia de la Universitat de Carleton (el Canadà) [1].

La hipòtesi de partida és que la relació entre la policia i la ciutadania s’ha vist condicionada per tres factors relacionats amb la tecnologia: la proliferació de dispositius que permeten fer enregistraments en vídeo, la implicació de bona part de la població en l’anomenat ‘periodisme ciutadà’ i la proliferació de nous mitjans de comunicació o espais on els ciutadans poden publicar els seus continguts. Això ha provocat que la tasca policial sigui avui dia molt més visible i que els agents tinguin la sensació d’estar permanentment observats i qüestionats quan han d’utilitzar la força en les seves actuacions.

Per tal de conèixer l’abast d’aquesta percepció entre els policies, Brown va utilitzar una doble metodologia, quantitativa i qualitativa. Per a la part quantitativa, va enquestar 231 policies (129 de la Policia de Toronto i 102 de la Policia d’Ottawa), que havien de complir el requisit de tenir una experiència mínima de 10 anys de patrullatge en entorns urbans. Per a la part qualitativa, va fer 20 entrevistes semiestructurades a 20 d’aquests policies (10 de cada cos), a més d’altres entrevistes a responsables polítics i sindicals, comandaments policials i experts en l’ús de la força per part de la policia. Aquest treball de camp es va fer entre finals del 2012 i començaments del 2013.

Els resultats van ser prou clars en la majoria dels casos.

  • El 94% dels policies enquestats van manifestar que eren conscients d’haver estar enregistrats en vídeo per ciutadans mentre realitzaven la seva tasca (només el 6% manifestava que n’havia estat abans de l’any 2000).
  • Més de la meitat van donar la màxima puntuació a la seva preocupació de ser enregistrats en qualsevol moment de la seva tasca policial.
  • Gairebé el 70% dels agents van respondre que sovint o amb força freqüència els enregistraments en vídeo eren el tema principal en les converses de feina.
  • El 74% dels participants a l’enquesta van informar que havien canviat algunes pautes d’actuació davant la possibilitat que els ciutadans els poguessin enregistrar, i per a 128 dels agents aquests canvis estaven relacionats amb actuacions en què havien d’utilitzar la força.

Aquests resultats quantitatius es ratificaven en tots els casos amb la informació qualitativa obtinguda a través de les entrevistes.

[1] Brown, G . (2016). The Blue Line on Thin Ice. Police Use of Force Modifications in the Era of Cameraphones and YouTube. British Journal of Criminology, 56 (2). Pàg. 293-312. DOI:10.1093/bjc/azv052

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français