Classes de com afrontar el racisme a la policia alemanya

La policia alemanya s’enfronta actualment a un escrutini a causa d’una sèrie d’incidents racistes. Berlín i altres estats inclouen mòduls antiracistes a la formació bàsica, però aquesta encara no es considera una formació estàndard.

Ben Knight ho explica en un article publicat en un diari digital. Instructors de Diversity Works són els formadors d’aquestes classes –una organització que ofereix formació sobre consciència amb el racisme, que en els darrers mesos ha rebut més trucades de les forces policials alemanyes–.

Només que se’ls faci una pregunta sobre l’aparença, expliquen els instructors, pot desconcertar la gent, perquè canvien instantàniament la dinàmica d’una interacció. De sobte, hi ha un judici a l’aire.

Aquesta és la premissa enganyosament òbvia de l’exercici d’ulls blaus / ulls marrons, una lliçó desenvolupada el 1968 per la professora nord-americana Jane Elliott que des de llavors s’ha convertit en un element consistent en la formació en diversitat.

L’educador divideix la sala en un grup d’ulls marrons i un grup d’ulls blaus i, a continuació, assigna privilegis especials a les persones d’ulls marrons. El resultat, després d’alguns enfrontaments difícils, és que esperen que els alumnes  sentin com és la discriminació i, per tant, acabin enfrontant-se al seu propi racisme i entenguin com els mecanismes de privilegi i exclusió afecten les seves ments.

Aquests tallers adreçats a aspirants a policia tenen una durada d’una setmana. Cobreixen molts terrenys i tracten de tot, des de per què serveix realment la policia fins a perfils ètnics, o com tractar altres agents que fan comentaris racistes.

No és difícil obtenir una mesura de la importància que té aquesta temàtica a Alemanya: les lluites de la policia contra el racisme i la simpatia de l’extrema dreta a les organitzacions s’han fet cada vegada més públiques els darrers mesos, a mesura que les històries desagradables confluïen a la premsa.

Fa unes setmanes, la policia de Berlín es va veure obligada a admetre errors en la investigació d’un crim d’extrema dreta al districte de Neukölln, amb les víctimes que es queixaven perquè els sospitosos principals (tres coneguts neonazis) se sentien prou segurs per burlar públicament els oficials que els mantenien sota control.

Una setmana abans, la policia d’Essen, a Renània del Nord-Westfàlia, va ser criticada per la publicació d’un fullet de formació sobre el crim organitzat àrab a la regió, que suposadament incloïa insults racistes.

El cas que ha causat més consternació ha estat el descobriment de cinc grans grups de xat de l’extrema dreta de la policia a Renània del Nord-Westfàlia que compartien imatges d’Adolf Hitler.

Segons alguns crítics, això reflecteix un problema més ampli: el fracàs en la vinculació dels incidents de racisme flagrant amb un problema més ampli i profund de la cultura policial.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

El radicalisme d’extrema dreta contamina els serveis de seguretat alemanys

Un informe de l’agència nacional d’intel·ligència alemanya va enumerar més de 1.400 casos en què soldats, oficials de policia i oficials d’intel·ligència eren sospitosos de poder cometre accions extremistes.

L’informe és un primer intent de documentar l’abast de la infiltració de l’extrema dreta en el si dels serveis de seguretat. I es produeix quan el nombre de casos d’extremistes detectats a les forces policials i militars s’ha multiplicat.

Desenes d’agents de policia han estat suspesos per unir-se a grups de xats d’extrema dreta i compartir propaganda neonazi. Al juny d’enguany, el ministre de Defensa va dissoldre tota una companyia de forces especials d’Alemanya després d’haver trobat explosius, una metralladora i objectes de record de les SS en propietat d’un sergent major.

Horst Seehofer, el ministre de l’Interior alemany, va insistir que no hi havia cap problema estructural ja que la gran majoria de persones que componen els serveis de seguretat són lleials a la Constitució alemanya. Va considerar que s’està davant d’un nombre reduït de casos i que la immensa majoria dels empleats de les  agències de seguretat alemanyes (més del 99%) “estan fermament arrelats a la Constitució”.

L’informe de 98 pàgines, que abasta un període que comença al gener de l’any 2017, explica que el nombre real d’extremistes era gairebé segur superior al que es va informar i va advertir que fins i tot un nombre relativament reduït d’oficials altament entrenats i radicalitzats constituïa un perill important per a l’Estat i per a la societat. Identificar els extremistes continua sent una alta prioritat per al servei de seguretat, segons l’informe.

Durant anys, polítics i caps de seguretat alemanys van rebutjar qualsevol suggeriment que als serveis de seguretat s’hi hagués infiltrat l’extrema dreta, tot reconeixent només casos individuals. Però el nombre de casos ha continuat augmentant des que es van recollir les dades de l’informe.

El mes passat, el cap de l’agència de contraintel·ligència militar, Christof Gramm, va ser destituït perquè l’agència de vigilància havia fallat repetidament en la seva missió de supervisar i detectar l’extremisme de les forces armades.

Haldenwang, cap de la intel·ligència nacional, l’agència de la qual es va fundar després de la Segona Guerra Mundial i que es coneix com l’Oficina per a la Protecció de la Constitució, ha advertit que l’extremisme i el terrorisme d’extrema dreta constitueixen el risc més gran per a la democràcia alemanya actual.

Durant els darrers 15 mesos, Alemanya ha estat testimoni de tres atemptats terroristes mortals per part de radicals d’extrema dreta: un polític regional va ser tirotejat al seu porxo, una sinagoga va ser atacada i nou persones d’origen immigrant van ser tirotejades.

El mes de setembre d’enguany, l’estat occidental de Renània del Nord-Westfàlia va suspendre 29 agents de policia sospitosos de compartir imatges de Hitler i propaganda neonazi violenta en grups de xats en línia. La setmana passada, es va comprovar que un altre grup, aquesta vegada agents d’intel·ligència encarregats de controlar els radicalismes d’extrema dreta, compartia vídeos xenòfobs i antiislàmics.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

Els Estats Units ajuden a reforçar la seguretat ciutadana a Guatemala

344.- 6401758561_945b08b60e_bEls Estats Units estan col·laborant a reforçar les dotacions materials de seguretat al Govern de Guatemala, a través de donacions al Ministeri de Governació.

Un dels materials més destacats, amb un cost d’1,5 milions de dòlars, és un simulador virtual de tir, segons va expressar Hugo Guevara, director per Guatemala de l’Oficina Internacional d’Assumptes Antinarcòtics i Procuració de Justícia. A banda del simulador de tir, també es van lliurar 1.300 armilles antibales per a agents de l’ordre, 100 ordinadors amb impressores i quatre vehicles addicionals per millorar l’operativitat de la Policia Nacional Civil (PNC).

La dotació de material lliurat pel Govern nord-americà inclou 19 càmeres de seguretat fixes i cinc de giratòries, 48 convertidors de mitjans per a aquestes càmeres, quatre drons i tres furgonetes per al transport, així com la construcció de quatre edificis modulars per a l’Acadèmia de la Policia Nacional Civil (PNC) del Departament de Huehuetenango.

L’acte protocol·lari de lliurament d’aquestes noves eines destinades a enfortir el treball dels agents de l’ordre i els resultats que obtinguin en la lluita contra la delinqüència va estar encapçalat pel titular de Governació, Edgar Godoy, acompanyat per l’ambaixador als EUA, Luis Arreaga, i alts comandaments de la PNC.

Des del Govern de Guatemala es va instar els policies a fer un bon ús d’aquests nous instruments lliurats pels Estats Units. Així mateix, el Govern va remarcar que calia continuar amb els esforços per millorar els graus d’acceptació per reduir els índexs de violència i criminalitat que es donen al país.

La nació centreamericana registra cada dia una mitjana de deu persones mortes per causes violentes, la majoria assassinats perpetrats amb arma de foc i, en molts casos, relacionats amb les extorsions i les bandes.

El darrer any, el president de Guatemala, Alejandro Giammattei, ha decretat quatre estats de prevenció en diferents municipis. Els estats de prevenció inclouen, per exemple, requises a les presons, recuperació d’espais físics, limitació de reunions a l’aire lliure i permís per dissoldre manifestacions i grups no autoritzats.

Aquest darrer estat de prevenció, aplicat a tres municipis del Departament de Chimaltenango, va acabar amb 76 detencions, 75 entrades i escorcolls amb resultats positius i 43 de negatius.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

Reducció de la violència a El Salvador

342.- comando-elite-1-e1461189843981L’anomenat “Plan de Control Territorial” és, segons el govern salvadorenc, el responsable d’un gran canvi: el país era un dels més violents del món, però el mes de gener del 2020 ha estat el mes amb menys homicidis des de la Guerra Civil.

El president del país, Nayib Bukele, confia que el seu pla acabarà rebent la llum verda econòmica com a única manera de garantir que els assassinats continuïn disminuint. Malgrat això, molts analistes descarten que aquesta reducció històrica de la violència es degui a una estratègia de seguretat que, en opinió seva, no aportaria res de nou a allò que havien fet governs anteriors.

Amb tot, les xifres oficials són clares i apunten a un descens notable en el nombre d’homicidis a El Salvador, on la taxa per cada 100.000 habitants va passar de 51 l’any 2018 a 35,8 el 2019. I la corba descendent s’accentua des que el president Bukele va assumir la presidència el juny del 2019 i va anunciar el seu pla de seguretat. Des del juliol, la xifra mensual d’homicidis ha estat sempre per sota de les 200 víctimes. El rècord a la baixa va arribar aquest mes de gener amb 119 homicidis i una mitjana diària de 3,8 –un 60% menys que el gener del 2018.

Diversos analistes vinculen la disminució de la violència a factors aliens a la política del Govern. Consideren més plausible un possible pla de les bandes per deixar de cometre assassinats amb l’objectiu d’evitar enfrontaments amb les forces de seguretat, per tal de mantenir el seu control de territoris i seguir dedicant-se a l’extorsió. D’altres estudiosos consideren la baixada dels homicidis com un miratge, fruit d’un gest de bona voluntat de les bandes cap al nou executiu. D’aquesta manera, el dia que les bandes vulguin enviar un missatge contrari al president Bukele, les xifres pujaran per provocar o demanar alguna concessió, com ja ha succeït en el passat.

El “Plan de Control Territorial” és una iniciativa dividida en set fases, dues de les quals ja han estat implantades. La fase 1 va suposar la sortida als carrers de centenars de policies i militars. La previsió de la fase 2 inclou la reconstrucció del teixit social i la capacitació de joves. La fase 3 es troba a l’espera de l’aprovació d’un préstec de 109 milions de dòlars americans del Banc Centreamericà d’Integració Econòmica, que pretén millorar l’equipament de les forces de seguretat. Les fases 4 a 7 encara no s’han fet públiques.

El Govern considera clau que les forces de seguretat desplegades romanguin a les zones més conflictives de manera continuada. Abans tenien una presència de com a molt 72 hores, i, un cop es retiraven, les estructures criminals tornaven a operar.

També cal tenir en compte el gran desafiament per a l’estratègia que representa la seva sostenibilitat financera. S’aposta també per la participació ciutadana per aconseguir que els darrers indicadors es mantinguin.

I és que el combat i la repressió de les forces de seguretat tenen un límit, i si la societat no s’involucra i hi participa de manera activa, els resultats difícilment seran sostenibles en el temps. Alguns analistes s’inclinen per potenciar els projectes de reforma social i de foment de l’ocupació, que consideren que ajudarien a baixar les taxes d’homicidis, i no només la persecució criminal.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

La policia de Londres practica el reconeixement facial en un dels llocs més concorreguts del districte de compres de la ciutat

341.- monitoring-camera-city-video-royalty-free-thumbnailJust al davant de la botiga de Microsoft de Londres a Regent Street i a l’entrada de l’estació de metro d’Oxford Circus la policia de Londres ha activat la tecnologia del reconeixement facial situant càmeres a la part superior de furgonetes de la policia.

La Policia Metropolitana de Londres ha assegurat que el desplegament del reconeixement facial en viu a la capital britànica persegueix la reducció dels delictes greus. Però els detractors esgrimeixen l’impacte sobre la privadesa en un dels districtes comercials més concorreguts del món.

La Policia fa servir una tecnologia força senzilla: les càmeres escanegen les cares i quan una coincideix amb alguna de la seva llista de sospitosos, la policia ha d’actuar immediatament.

Però hi ha certa preocupació que la tecnologia identifiqui persones falsament com a presumptes delinqüents, sobretot si es tracta de minories.

L’organisme no governamental nord-americà Institut Nacional d’Estàndards i Tecnologia (NIST) va publicar un informe segons el qual havien posat a prova la tecnologia de 100 empreses diferents i van trobar que en la majoria de casos les proves empíriques demostraven que l’edat, la raça i el gènere afectaven la precisió. Van assenyalar que en alguns casos es podria identificar erròniament persones en certs grups fins a 100 vegades més freqüentment que d’altres.

Un altre organisme que defensa els drets humans, Liberty, també vol estar present a la zona on hi ha les càmeres de reconeixement facial, però distribuint díptics que demanen als transeünts que es resisteixin al reconeixement facial. Consideren que és probable que la tecnologia identifiqui erròniament dones i persones de comunitats ètniques negres, asiàtiques i minoritàries. Per aquesta raó s’oposen al fet que la policia escanegi massivament les cares de tothom i obtingui dades biomètriques sense consentiment.

Per part seva, la tecnologia proporcionada per l’empresa japonesa NEC explica que intenta buscar coincidències amb una galeria recollida prèviament de cares de sospitosos coneguts per la policia. Per tant, la tecnologia de reconeixement facial en viu no emmagatzemarà les cares de la gent en cap base de dades.

És més, les cares de les persones que no consten a les llistes de vigilància es veuran borroses a les imatges que veuran els oficials de policia, i tampoc no es guardaran als arxius dels ordinadors policials. Segons fonts policials, les càmeres es faran servir en llocs concrets durant un temps limitat.

Tot i això, es van sumant organitzacions diverses a la llista d’opositors a aquestes mesures policials. L’organització Big Brother Watch considera que mai abans els ciutadans de Londres havien estat sotmesos a controls d’identitat sense sospites, ni molt menys a gran escala, i creuen que la tecnologia fa menys lliures els ciutadans, i no més segurs.

https://www.oodaloop.com/

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

Vaga de policies fa augmentar els homicidis al Brasil

340.- Policiais_ocupam_Complexo_do_AlemaoL’augment dels homicidis, que ha arribat a quintuplicar les seves xifres, s’ha donat en diferents ciutats dels nord del Brasil, i coincideix amb una vaga de policies i bombers que protesten per una millora dels salaris després de sis anys de congelació de les nòmines.

El govern federal ha enviat més de 2.500 efectius de tropes de reforç i centenars de policies han estat acomiadats per haver participat en les manifestacions en què reclamaven una millora de les condicions econòmiques.

Centenars de policies encaputxats van tensar la seguretat del nord-est del Brasil en les festivitats del Carnaval, que es van haver de suspendre. Els uniformats intenten que els seus col·legues no surtin a patrullar els carrers i els restringeixen els moviments posant paranys als pneumàtics per punxar-los les rodes.

La disminució d’efectius policials ha anat paral·lela a un augment dels homicidis, sobretot a l’estat de Ceará. Tot i que la mitjana d’assassinats ja era prou alta, amb sis persones mortes violentament al dia des que va començar el 2020, la xifra oficial s’ha quintuplicat, amb 150 homicidis la darrera setmana, segons la Secretaria de Seguretat Pública i Defensa Social.

La tensió als carrers ha arribat al punt que un senador contrari a les protestes de la policia, Cid Gomes, del moviment d’esquerres Partit Democràtic Laborista, va ser ferit per arma de foc quan, amb una retroexcavadora, va intentar entrar per la força a una comissaria de policia ocupada pels vaguistes a la ciutat de Sobral.

La resposta del govern federal, a càrrec del president Jair Bolsonaro, ha estat enviar 2.500 militars a Ceará per recuperar els carrers. A més, les autoritats han acomiadat més de 200 uniformats i han detingut uns 40 efectius amb càrrecs de deserció.

L’inici de les protestes prové del mes de desembre del 2019. Policies i bombers de l’estat de Ceará van protestar davant l’assemblea legislativa de la capital, Fortalesa, per demanar un augment de sou. La seva manca de conformitat rau en el fet que no han rebut cap augment els darrers sis anys, de manera que han deixat de percebre prop d’un 27% més d’ingressos.

La Secretaria de Seguretat Pública i Defensa Social de Ceará havia explicat que invertiria uns 600 milions de reals –més de 136 milions de dòlars– en seguretat entre el 2015 i el 2018, però no es van invertir en el que reclamaven els policies, sinó a contractar 10.000 uniformats nous i a formar 15.000 militars.

A començaments de febrer, el govern de Ceará es va comprometre a incrementar progressivament els ingressos dels policies i bombers, i pujar dels 3.200 reals que guanyen actualment a 4.500. En dòlars americans, passarien de guanyar uns 750 a 1.025. Però l’augment salarial s’aniria aplicant de forma gradual fins al 2022.

Policies i bombers van estar en desacord amb aquestes gestions i van convocar manifestacions al carrer per expressar el seu descontentament. Però com que la constitució brasilera prohibeix que les forces de l’ordre participin en vagues, la justícia va declarar il·legals aquestes protestes.

Aquesta decisió va generar l’efecte contrari a l’esperat i els uniformats van iniciar una aturada total de les seves activitats. La vaga no s’ha aturat des d’aleshores, malgrat els brots de violència i les pressions polítiques i judicials en contra seva.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

Operació policial d’abast mundial contra la contaminació dels mars

336.- contaminacioUna operació policial a escala mundial que va comptar amb la participació de 61 països va identificar milers d’activitats il·lícites darrere de la contaminació marina, així com centenars de delictes contra el medi ambient i casos greus de contaminació arreu del planeta.

Anomenada 30 Days at Sea 2.0, l’operació desenvolupada a finals del 2019 va reunir més de 200 autoritats de control a tot el món per a accions concertades a tots els continents. La campanya europea de 30 dies al mar 2.0 es va coordinar en cooperació amb l’Europol i Frontex.

Com a mostra de l’extensió global del crim per contaminació marina, els resultats operatius preliminars van comportar la detecció de més de 3.000 delictes en unes 17.000 inspeccions.

Cal esmentar que les infraccions, com ara abocaments il·legals al mar, als rius o a les zones costaneres, es van cometre principalment per evitar el cost del compliment de la legislació ambiental.

Com a part de l’operació 30 dies al mar 2.0, la Interpol va acollir un centre de comandament operatiu (OCC) a Singapur per centrar-se en el comerç il·legal de residus de plàstic, una amenaça greu per a la seguretat del medi ambient marí. L’OCC va reunir països clau per iniciar investigacions sobre casos d’exportació o importació il·legal de residus plàstics.

La Interpol va desplegar el rol de coordinador d’accions efectives de múltiples agències mundials per ajudar els països a afrontar aquest greu delicte de contaminació.

Frontex va ajudar a controlar i patrullar el Mediterrani amb els seus diversos serveis, avions i vaixells, que participen en operacions marítimes conjuntes.

L’operació també va servir per desenvolupar nous equips de treball entre les agències nacionals d’alguns països, que al seu torn van impulsar els resultats operatius i els mecanismes de cooperació sostenible.

A Nigèria, l’Oficina Central de la Interpol a Abuja va coordinar l’acció de diferents autoritats mitjançant un grup de treball creat per dur a terme inspeccions a les refineries il·legals de petroli, que van trobar responsables de fuites greus de petroli que contaminen les vies fluvials del país.

La informació intercanviada entre Malàisia i els Països Baixos va permetre a les autoritats identificar el país d’origen de set contenidors de residus plàstics que s’enviaven il·legalment des de Bèlgica a través d’Hong Kong i iniciar-ne la repatriació.

Com a part de l’operació, alguns països van augmentar el compromís col·lectiu de lluitar contra la delinqüència i la contaminació plàstica mitjançant campanyes de sensibilització, a més d’accions sobre el terreny.

L’Equador va dur a terme una campanya de recollida de residus de plàstic al patrimoni de la humanitat de les illes Galápagos, amb la qual cosa es van recollir més de 600 quilos de residus.

Les autoritats indonèsies van llançar una campanya de sensibilització pública sobre l’enfocament de la campanya, reforçat per missatges de la policia per tal de combatre la contaminació marina.

Les etiquetes #PollutionCrime i #30DaysatSea a Twitter permeten obtenir més informació sobre els operatius esmentats.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

Present i futur de la delinqüència organitzada a la Unió Europea

La delinqüència organitzada ha evolucionat molt durant els darrers vint anys, especialment pel que fa al nombre d’organitzacions criminals, el seu modus operandi, l’ús de la tecnologia i la capacitat del crim organitzat d’infiltrar-se en infraestructures, en el sector públic i en l’intent d’aprofitar llacunes legislatives.

Aquesta és una de les conclusions a què es va arribar al Conveni europeu de caps de policia del 2019 (EPCC), on uns 600 responsables policials i representants de 50 països es van reunir a la seu d’Europol a la Haia.

L’esdeveniment anual reuneix caps de policia i representants d’alt nivell de la UE i de tot el món, per intercanviar valoracions de les amenaces, reptes i oportunitats dels grups criminals actuals i emergents. Els delegats van debatre en centenars de reunions bilaterals i multilaterals sobre com continua evolucionant el crim organitzat i ha esdevingut un repte important per a la seguretat de la UE. Hi va haver un consens entre les autoritats policials dels estats membres de la UE i l’Europol sobre el fet que la naturalesa cada cop més transfronterera del crim organitzat, sovint associada a actes violents entre bandes; l’expansió dels mercats de tràfic de drogues i els delictes relacionats, com el blanqueig de capitals i la corrupció, suposen un repte important a la nostra societat.

En zones d’alguns estats membres de la UE, es pot observar un cercle viciós amb l’exclusió social, la criminalitat, la pèrdua de confiança en la policia i, en alguns casos, la radicalització.

Mentrestant, les noves substàncies psicoactives, els nivells rècord de producció de drogues a escala mundial, el contraban organitzat de migrants i el desenvolupament de la criminalitat en línia han tingut efectes profunds en el panorama criminal.

L’Europol i la presidència finlandesa del Consell de la UE van concloure que diversos àmbits requereixen una atenció especial. Entre aquests hi ha:

  • centrar l’atenció sobre el crim organitzat, considerant-lo una amenaça greu per a la seguretat interna de la UE.
    • la necessitat d’orientar-se a grups de criminalitat organitzada de primer nivell, desenvolupant iniciatives més reeixides com el concepte d’objectiu d’alt valor a Europol.
    • una major atenció a la delinqüència econòmica i financera i a la confiscació d’actius delictius, assegurant-se que la delinqüència paga. I acollint els nous avenços com el Centre Europeu de Delictes Financers i Econòmics (EFECC) a l’Europol i la Fiscalia Europea (EPPO).
    • un major flux d’informació entre la policia i el sector privat, a escala nacional i europeu (Europol).
    • una major inversió en la prevenció de la delinqüència, que requereix un enfocament multidisciplinari que impliqui organismes governamentals, organitzacions no governamentals i el sector privat.
    necessitat d’una estratègia global de la UE sobre el crim organitzat, que pugui ampliar-se en el cicle de polítiques de la UE per al crim greu i internacional.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

El sistema de reconeixement facial automàtic de la Policia Metropolitana de Londres, qüestionat per una recerca independent

S’acaben de publicar els resultats d’un estudi dut a terme per dos professors de la Universitat d’Essex, en col·laboració amb la Policia Metropolitana de Londres,[1] que evidencia que només un terç de les identificacions fetes utilitzant el sistema de reconeixement facial automàtic són correctes. En la resta de casos les persones identificades no es corresponen amb les realment cercades.

L’estudi, que ha tingut ressò internacional,[2] planteja, a més, dubtes sobre l’adequació al dret de la utilització d’aquest sistema d’intel·ligència artificial per part de la Policia Metropolitana. En primer lloc, no existeix cap base legal per utilitzar el sistema de manera genèrica, amb la qual cosa, si tenim en compte que comporta una limitació de drets, no compleix l’exigència de dur-se a terme d’acord amb la llei. En segon lloc, no es justifica la necessitat d’utilitzar aquesta tecnologia, és a dir, que no es pugui solucionar el problema en qüestió per un altre mitjà menys intrusiu, i no es fa una valoració de l’impacte que pot suposar en els drets de les persones afectades (com també ha establert molt recentment un informe del Comissionat per a la Videovigilància[3]).

La mateixa construcció de la llista de persones cercades amb la qual es contrasten les cares visionades per les càmeres no sembla seguir un criteri clar ni uniforme a l’hora d’escollir les persones que en formen part. S’hi inclouen tant persones buscades pel poder judicial com per la policia i no en tots els casos es tracta de persones que hagin comès infraccions.

A nivell operacional, els resultats han estat molt pobres: de les 46 identificacions fetes pel sistema només 26 van ser considerades creïbles pels agents actuants, tot i que en 4 dels casos les persones identificades com a buscades no van arribar a ser aturades ja que es van escapolir entre la gent. De les 22 restants, només 8 van portar a la detenció de la persona cercada, mentre que les altres 14 van mostrar que la persona efectivament aturada no es corresponia amb la cercada. El procés de decisió, un cop rebuda la imatge de la càmera, no sembla haver estat el correcte en diversos casos, i s’ha detectat, entre altres deficiències, la precipitació a l’hora d’intervenir.

És important, però, reconèixer la col·laboració de la Policia Metropolitana en el treball de recerca. De fet, la utilització d’aquest instrument es va considerar per a un període de prova de tres anys, durant els quals s’han dut a terme diversos tests sobre el seu funcionament (massa centrats en qüestions purament tècniques, segons l’estudi de la Universitat d’Essex), que ha promogut la mateixa Policia. El període de prova va acabar el juliol de 2019 i els resultats de tota aquesta observació han de servir per modificar-ne l’ús en el futur.[4]

[1] Vid. https://48ba3m4eh2bf2sksp43rq8kk-wpengine.netdna-ssl.com/wp-content/uploads/2019/07/London-Met-Police-Trial-of-Facial-Recognition-Tech-Report.pdf

[2] Vid. http://www.polizei-newsletter.de/links.php?L_ID=638

[3] Vid. https://assets.publishing.service.gov.uk/government/uploads/system/uploads/attachment_data/file/786392/AFR_police_guidance_of_PoFA_V1_March_2019.pdf

[4] Vid. https://www.met.police.uk/live-facial-recognition-trial/

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

La policia de Chicago utilitza algoritmes informàtics per valorar el risc d’amenaça

Un ordinador podria predir la violència? A Chicago, Illinois, un algoritme valora totes les persones arrestades per la policia amb una puntuació d’amenaça numèrica de l’1 al 500. El procés es realitza des de fa uns quatre anys, i gairebé 400.000 ciutadans de Chicago tenen ara una puntuació oficial de risc per part de la policia.

Aquest algoritme, qüestionat pel professor de dret de la Universitat de Columbia Andrew Guthrie Ferguson  –el mètode encara no s’ha fet públic–, forma l’estratègia de la policia i pot canviar les sospites als carrers. També pot ser el futur de la policia del big data a Amèrica, depenent de com sigui percebut: com un enfocament innovador per a la reducció de la violència o com un exemple de control social basat en dades.

En efecte, la puntuació d’amenaça personalitzada es mostra automàticament als quadres de comandament de l’ordinador de la policia per tal que l’oficial sàpiga el risc relatiu en aturar un sospitós. La puntuació predictiva també defineix qui es destina a una intervenció policial proactiva. Aquestes intervencions poden anar des d’una visita a domicili per part d’agents de la policia fins a una vigilància policial addicional o una reunió comunitària, que transmetrà el mateix missatge clar: la policia us està observant.

I tot i que Chicago està a l’avantguarda de la vigilància predictiva, no és l’única. Altres ciutats com Nova York i Los Angeles estan considerant la manera d’utilitzar la policia del big data per orientar les intervencions amb els individus amb risc.

El control predictiu basat en persones es va iniciar el 2009 com un intent d’aplicar un enfocament de salut pública sobre la violència. La clau és identificar els factors de risc predictius i intentar solucionar les causes ambientals subjacents. Els investigadors de Chicago van desenvolupar un algoritme perquè la policia donés prioritat a aquells individus amb més risc analitzant detencions passades per delictes violents, delictes d’armament o narcòtics, edat a la detenció més recent (menor d’edat, més puntuació), incidents en què l’individu va ser víctima d’un assalt i la línia de tendència de l’activitat delictiva (tant si la taxa és creixent o disminueix). Llavors un ordinador classifica les variables i escriu una puntuació d’amenaça relativa per determinar la probabilitat d’ús d’arma de foc.

La policia afirma que el mecanisme d’orientació actua assenyalant l’elevat percentatge de víctimes de trets que es podrien predir amb precisió. Els crítics han assenyalat que l’objectiu és excessiu i ineficaç, incloent-hi desenes de milers de persones amb puntuacions altes, però sense antecedents de detenció prèvia per delictes violents.

Es considera preocupant que les puntuacions d’amenaça incideixin en l’equitat de la interacció de la policia amb les persones als carrers. Les puntuacions d’alt risc guien les estratègies d’interrupció de la violència, que influeixen en els contactes de la policia i que són objecte de més vigilància per part d’aquesta. Però les puntuacions d’amenaça també distorsionen les decisions quotidianes de la policia sobre l’ús de la força i la sospita raonable. Al cap i a la fi, una vegada que la policia tingui informació que una persona té una puntuació d’amenaça elevada, aquest coneixement augmentarà la sospita criminal i incrementarà el perill percebut, la qual cosa provocarà interaccions més freqüents i agressives amb les persones que l’algoritme considera “d’alt risc”.

El biaix també es pot arrossegar al sistema. Tal com es descriu a la investigació de la Divisió de Drets Civils del Departament de Justícia de 2017 del Departament de Policia de Chicago, els patrons de discriminació racial segueixen sent un problema real. Si bé es podria esperar que la justícia algorítmica evités el biaix humà, la realitat és que aquestes insercions (especialment les detencions) es veuen afectades per les decisions discrecionals de tots els agents de policia mentre patrullen o investiguen el sospitós d’un delicte. Així, si bé les matemàtiques de big data poden ser “objectives”, les entrades no estan exemptes de biaixos humans, que distorsionen així els resultats finals.

 Enllaços relacionats

https://notesdeseguretat.blog.gencat.cat/2018/02/19/lavaluacio-de-la-policia-predictiva-el-cas-de-baden-wurttemberg-alemanya/

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français