Bèlgica experimenta un descens de la criminalitat des de l’any 2011

“ Les estadístiques sobre criminalitat són fonamentals per reflectir les polítiques portades a terme, però no és menys important la interpretació que en fem. Treballar sense dades seria fer un treball a cegues, però no ens podem deixar cegar per les dades”. Aquestes eren les paraules del comissari general, el Sr. Marc De Mesmaeker.[1]

La Policia Federal Belga va publicar el passat mes de juliol les dades policials sobre criminalitat corresponents a l’any 2017; comptabilitzen tant els fets consumats com els fets en grau de temptativa. Van ser un total de 860.604 fets que corresponien a una taxa de 76 il·lícits per cada 1.000 habitants[2].

Què expliquen les xifres?

Bèlgica ha experimentat un descens progressiu en les xifres de criminalitat des de l’any 2011. Per al període 2007-2017, s’observa que fins l’any 2012 el total d’il·lícits superava el milió però a partir de llavors i fins el 2017 els fets comptabilitzats ha anat disminuint sempre per sota d’aquest llindar.

2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015 2016 2017
1.002.857 1.006.950 1.023.984 1.026.312 1.063.271 1.040.233 997.805 977.514 920.490 888.735 860.604

Aquest descens de la criminalitat s’ha qualificat com a International Crime Drop[3]. Es va detectar inicialment als Estats Units especialment en els il·lícits patrimonials i, més concretament, a la ciutat de Nova York en els homicidis; aquesta tendència s’observa també a la major part del països occidentals. Probablement és el resultat de la interacció de diversos factors: la millora de les tècniques i estratègies policials, el desenvolupament tecnològic de mesures preventives, la videovigilància, l’abaratiment dels béns de consum electrònics, l’envelliment de la població, les penes que s’apliquen…[4]

Excel Belgica

Els top 5 de les infraccions totals a nivell nacional, any 2017[5]

Del total de 41 grans tipologies delictives, les cinc que acumulen més il·lícits en ordre descendent són:

2011 2016 2017
Robatoris i extorsions 451.716 330.895 313.006
Danys a la propietat 123.759 83.304 80.398
Infraccions contra la integritat física 90.130 79.001 77.859
Drogues 48.143 54.833 55.944
Fraus 39.344 41.900 40.921

Malgrat les grans xifres apunten cap a una tendència descendent, no és menys cert que algunes tipologies delictives evolucionen de forma ascendent a partir de l’any 2011 com es pot comprovar fins i tot en les “tipologies top 5”, concretament les infraccions relatives a drogues i fraus que l’any 2017 van arribar a unes taxes de 4,94 i 3,61 fets per cada 1.000 habitants respectivament. L’informe sobre estadístiques policials de criminalitat a Bèlgica (2000-2017) dalt esmentat, dedica la part III, pàg. 45, específicament a la criminalitat informàtica, categoria que passa dels 26.552 fets l’any 2011 als 43.800 l’any 2016 i 44.165 l’any 2017; per tant, un increment superior al 65%. Entre les subcategories que registren un major nombre de fets destaquen els fraus informàtics i mitjançant targetes de pagament, les estafes per internet i el ciberassetjament.

Per ampliar informació es poden consultar els enllaços següents:

https://www.police.be/5998/fr/actualites/les-statistiques-de-criminalite-au-point-le-plus-bas-depuis-2000

http://www.stat.policefederale.be/statistiquescriminalite/rapports/

Notícies relacionades al blog “ Notes de seguretat”:

“Notable descens de la delinqüència a Alemanya” publicada l’11 de juliol de 2018 https://notesdeseguretat.blog.gencat.cat/2018/07/11/notable-descens-de-la-delinquencia-a-alemanya/

“ Els homicidis es desplomen a mínims històrics a la ciutat de Nova York” publicada el 14 de febrer de 2018. https://notesdeseguretat.blog.gencat.cat/2018/02/14/els-homicidis-es-desplomen-a-minims-historics-a-la-ciutat-de-nova-york/

“Segueixen disminuint els fets delictius registrats per l’Ertzaintza” publicada el 20 de novembre de 2017

https://notesdeseguretat.blog.gencat.cat/2017/11/20/segueixen-disminuint-els-fets-delictius-registrats-per-lertzaintza/

“Notable descens dels delictes contra la propietat a Suïssa” publicada el 24 de maig de 2017 https://notesdeseguretat.blog.gencat.cat/2017/05/24/notable-descens-dels-delictes-contra-la-propietat-a-suissa/

“Els delictes coneguts a Espanya van baixar un 1,2% respecte al 2015” publicada el 22 de març de 2017

https://notesdeseguretat.blog.gencat.cat/2017/03/22/els-delictes-coneguts-a-espanya-van-baixar-un-12-respecte-al-2015/

“Descens persistent de la delinqüència a Suïssa” publicada el 15 de juny de 2016 https://notesdeseguretat.blog.gencat.cat/2016/06/15/descens-persistent-de-la-delinquencia-a-suissa/

[1] https://www.politie.be/5998/fr/actualites/nomination-du-nouveau-commissaire-genera

[2] La població belga a 1 de gener de 2017 era de 11.322.088 habitants. Font consultada: https://statbel.fgov.be/fr/themes/population/structure-de-la-population

[3] van Dijk, JJM, Tseloni, A, & Farrell, G (Eds.). (2012). The International Crime Drop: New Directions in Research. Basingstoke: Palgrave Macmillan; Farrell: Five tests for a theory of the crime drop. Crime Science 2013.

[4] http://www.stat.policefederale.be/assets/pdf/notes/tendances_2016_2017_SPC.pdf pàg 29.

[5] Statistiques policières de criminalité. Belgique 2000-2017. Police fédérale – DGR/DRI/BIPOL. Estadístiques policials de criminalitat obtingudes amb l’ajut del repositori Datawarehouse (data de tancament 23 d’abril de 2018). http://www.stat.policefederale.be/assets/pdf/crimestat/nationaal/rapport_2017_trim4_nat_belgique_fr.pdf

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

 

La delinqüència no violenta continua minvant a Suïssa

Les dades publicades per l’Institut Federal d’Estadística de Suïssa confirmen la tendència dels darrers anys. En primer lloc, tant les infraccions estrictament penals com aquelles que van contra la legislació del narcotràfic i les que regulen l’estrangeria continuen en descens. Les infraccions penals experimenten un descens superior a l’any anterior (un 6,1% i el 2016 havien baixat un 4%), mentre que les infraccions de la legislació d’estrangeria presenten encara un descens superior (9,1%, per només un descens d’1% el 2016). Els delictes relacionats amb el narcotràfic experimenten un descens lleugerament superior al de l’any passat (3,8% el 2017 per un 3% l’any anterior).

En aquest context, és important remarcar que els delictes contra la integritat física no experimenten el mateix descens, sinó que es mantenen estables (hi ha un descens de 90 casos, imperceptible percentualment (24.632 aquest any per 24.722 l’any passat). Els grans descensos s’experimenten en els delictes contra el patrimoni, que constitueixen un 67,5% de les infraccions contra el Codi penal i baixen un 6%. És remarcable el descens dels robatoris a domicili, que es redueixen en un 12%. Els delictes contra la llibertat experimenten un descens del 9,1%, però no són tan rellevants en nombres absoluts.

Pel que fa als detinguts (“acusats”, en diuen ells), la quantitat global continua estable (un 0,1% menys que l’any anterior), però es detecta un augment del 8,3% en les detencions de menors, tot i que aquestes corresponen a delictes lleus com ara furts, danys, petites baralles o insults. Els detinguts per infraccions contra el Codi penal amb nacionalitat suïssa continuen sense arribar a la meitat (un 47,85%). La majoria de detinguts estrangers (un 59,31%) són residents habituals al país, un 8,6 asilats i el 32% persones no residents. Les xifres relativament grans de residents permanents estrangers es manifesten a l’hora de veure les nacionalitats predominants entre ells. El quatre primers llocs corresponen a italians, portuguesos, alemanys i francesos, nacionalitats que tenen un gran nombre de residents habituals al país. En canvi, en les infraccions contra la legislació de drogues, els suïssos sí que són majoria (55,75%), i, en el cas de les infraccions relacionades amb la legislació d’estrangeria, els estrangers no residents són, naturalment, la immensa majoria (80%).

La taxa de delictes (Codi penal) per mil habitants se situa en el 52,1 (un descens del 6%) i els cantons amb les taxes més altes són a les zones més urbanes i poblades: Basilea ciutat (113,5), Ginebra (102,8) i Neuchâtel (65,8). Els cantons que les presenten més baixes són zones molt rurals i molt menys poblades: Uri (22,7), Appenzell Innerrhoden (23) i Schwyz (26%).

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

 

Notable descens de la delinqüència a Alemanya

Polizeiliche Kriminalstatistik 2017La Bundeskriminalamt alemanya acaba de publicar les dades de la delinqüència relatives a l’any 2017. Malgrat tots els pronòstics que auguraven que les onades de refugiats dels darrers anys causarien un perillós increment de la delinqüència, les dades mostren un descens d’un 9,6% en relació amb l’any anterior (5.761.984 fets davant els 6.372.526 de l’any precedent).

Es constaten descensos importants en pràcticament totes les categories delictives, amb excepció de la delinqüència econòmica (un 28%, però en xifres absolutes moderades, 74.070), els delictes relacionats amb les armes (tràfic) i contra la salut pública (drogues), la pornografia i molt lleugerament els delictes de frau (un 20,6% dels quals es comet a través d’internet), la delinqüència informàtica (especialment entre els nacionals) o contra la autoritat de l’Estat (sobretot entre els estrangers).

Els delictes contra la propietat (furts, robatoris sense violència, robatoris a domicili i a negocis) continuen constituint el gruix de la delinqüència (36,3%) i se situen una mica per sobre dels dos milions de fets coneguts (2.092.994), xifra que implica una reducció de l’11,8% en relació amb l’any anterior. S’experimenten descensos en totes les categories delictives (destaca el descens del 23% dels robatoris de domicili), tant en els casos en què els autors són nacionals com en els comesos per estrangers.

Una part molt important dels delictes es continuen produint al carrer, un 20,9% del total.

Els delictes contra la legislació d’estrangeria experimenten un descens del 63,1% (passen de 487.711 a 179.848), fet que demostra que els discursos que anunciaven un gran efecte crida com a conseqüència de l’arribada de refugiats han errat totalment els pronòstics.

La delinqüència violenta experimenta un descens més moderat, un 2,4% en total, sobretot degut al descens dels robatoris amb violència (un 9,7%). Els homicidis, en canvi, només baixen un 1,6%.

Els delictes contra la salut pública (drogues) experimenten un increment del 9,2%, situant-se en 330.580 casos. La majoria estan relacionats amb el tràfic de cànnabis i marihuana (204.904), d’amfetamines i derivats (47.662) i, en tercer lloc, de cocaïna i crack (19.644). Entre les causes d’aquest increment destaquen les següents:

  • L’increment de la pressió policial
  • L’augment de la disponibilitat de les drogues
  • La venda per internet
  • La recent incorporació dels agents de duanes a la lluita contra el narcotràfic

Finalment, cal remarcar que la taxa de delictes per mil habitants se situa en 68,82 (l’any anterior, en 77,54) i que el percentatge de detinguts estrangers baixa del 40,4% de l’any anterior al 34,8%.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

Com afecten la presència i l’acció policial la percepció de seguretat dels ciutadans francesos?

Un estudi realitzat a partir de les enquestes de victimització Cadre de vie et sécurité, 2008-2017[1] ha permès avaluar la presència i l’acció policial entre més de 160.000 enquestats de 14 anys i més, residents a França.

En termes generals, la població francesa avalua positivament la presència i l’acció policial: un 47% dels enquestats pensen que la presència policial al seu barri o municipi és suficient i un 48%, que l’acció policial contra la delinqüència és bastant eficaç. Aquestes percepcions es mantenen força estables al llarg del temps i milloren a partir de l’any 2015, possiblement per una major presència i visibilitat policial, reforçada després dels atemptats. No obstant això, un 19% dels individus considera la presència policial insuficient i un 27%, inexistent. Entre els residents en zones socialment desafavorides, el percentatge dels que consideren que l’acció policial no és prou eficaç s’incrementa fins a un 44%.

Més enllà dels percentatges globals, aspectes com les característiques individuals de la persona enquestada i el lloc de residència tenen un impacte en la valoració sobre la presència i l’eficàcia de l’acció policial.

Característiques individuals

En general, els homes i les persones de més edat valoren més positivament la presència i l’eficàcia de l’acció policial.

  • El 49% dels homes enquestats pensa que la presència policial a l’àmbit local és suficient, davant d’un 45% de les dones. També el 49% dels homes considera que l’acció policial és bastant eficaç, davant d’un 46% de les dones.
  • El 52% de persones amb 66 anys i més estimen que la presència policial al seu barri o poble és suficient i un 50% considera que l’acció policial és bastant eficaç.

Característiques del lloc de residència

En general, la percepció sobre l’eficàcia de l’acció policial en la lluita contra la delinqüència és més positiva en entorns rurals, però empitjora als nuclis urbans de més de 100.000 habitants i a l’àrea metropolitana de París. Així ho mostra el gràfic següent.

Avaluació de l’acció policial en la lluita contra la delinqüència en funció del territori

Font: Enquestes CVS (2008-2017): INSEE-ONDRP-SSMSI; tractament de les dades: ONDRP. Les persones enquestades tenen 14 anys i més i resideixen a França.

Malgrat que no s’ha pogut establir una relació de causalitat, sembla existir una vinculació entre la presència i l’eficàcia de l’acció policial al municipi i la percepció de seguretat de la població. Inversament, els individus que se senten més insegurs també acostumen a ser més crítics pel que fa a la valoració que fan de la policia.

Més informació:

[1] L’enquesta Cadre de vie et sécurité va ser dirigida pel Servei Estadístic Ministerial i de Seguretat Interior (SSMSI) des de l’any 2015, i per l’Institut Nacional d’Estadística i Estudis Econòmics (INSEE) i l’Observatori Nacional de la Delinqüència i de les Respostes Penals (ONDRP) des de l’any 2007.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

El Regne Unit dotarà la policia de més poders per fer front al terrorisme

L’any 2017, la Gran Bretanya va patir tres atacs terroristes. Al març, a Londres, van tenir lloc els fets del pont de Westminster i el Parlament britànic; al juny, els del pont de Londres i el Borough Market, i al maig, a Manchester, l’atac al final d’un concert de l’artista americana Ariana Grande. Aquests atemptats van causar la mort de 35 persones.

Òbviament, aquests esdeveniments continuats han obert un debat a la societat britànica sobre el procés de radicalització i sobre les mesures per detectar-la. En aquest debat, el govern britànic vol canviar el marc legislatiu per donar més poders als serveis d’intel·ligència (MI5) i a la policia per tal de prevenir nous episodis terroristes.

L’MI5 informa que hi ha més de 23.000 casos a vigilar, però que només se n’investiguen 3.000. A més, segons les dades del govern britànic, l’amenaça terrorista ha augmentat des del 2011, quan es va publicar l’estratègia contra el terrorisme.

La nova proposta governamental, segons la majoria de la premsa britànica, donarà el poder a l’MI5 per poder treballar i coordinar les actuacions amb la policia i la resta dels serveis implicats, ja sigui en l’àmbit nacional com local. L’objectiu és poder posar els sospitosos de radicalització sota supervisió.

Es vol augmentar el temps a la presó, com ja va anunciar el govern britànic, i es proposa fer un intens seguiment fins i tot quan la persona hagi complert la pena imposada. També es fa una crida a professors, metges i altres líders de la comunitat perquè informin de qualsevol sospita de radicalització que puguin detectar.

L’objectiu, segons la Ministra d’Interior, és no deixar espai per al terrorisme, impedint el reclutament per mantenir segures les famílies i la comunitat.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

 

Projecte EJECT: els delictes amb armes de foc comporten expulsió a Jackson, Mississipí

A la ciutat nord-americana de Jackson, Mississipí, amb l’aplicació del projecte EJECT, les persones que siguin detingudes per possessió il·legal d’armes o es vegin implicades en alguna activitat delictiva en la qual hi hagi armes seran expulsades del territori i compliran la seva condemna lluny.

El desembre del 2017, el fiscal del districte sud-est de Mississipí va presentar el projecte EJECT (‘expulsió’) per a la ciutat de Jackson. Aquest projecte vol combatre els crims violents a la ciutat i preveu, com a mesura estrella, l’expulsió del territori de les persones que cometin delictes relacionats amb l’ús d’armes, les quals, a més, no tindran possibilitat de fiança.

Una dotzena d’agents d’agències de la policia estatal i federal ajudaran el Departament de Policia de Jackson en aquest projecte, que es presenta com una col·laboració i cooperació dels diferents nivells del sistema de justícia penal dels Estats Units.

Els responsables del programa manifesten que, si violes la seva llei i terroritzes els veïns de la ciutat, seràs expulsat de la comunitat i compliràs la sentència lluny de Jackson.

Veïns, criminòlegs i representants polítics de totes les tendències es mostren escèptics respecte al programa. Fins i tot l’alcalde de Jackson marca distàncies entre els plans municipals i aquest projecte.

La crítica manifesta que, en el fons, el projecte EJECT és un atac contra les persones sota l’aparença de la seva protecció, ja que ignora drets constitucionals, per exemple la llibertat sota fiança o l’enviament dels acusats a presons fora de Mississipí, amb els problemes que això generarà per a les famílies.

Enllaços

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

Augment de la criminalitat a Anglaterra i Gal·les?

Segons l’article que publica The Police Foundation, s’han produït canvis importants en les dades registrades de les policies d’Anglaterra i Gal·les que proporciona el Sistema Nacional de Dades de Criminalitat, a la qual cosa s’afegeix la dificultat a l’hora de comparar aquestes dades amb les de l’Enquesta de criminalitat.

L’abril del 2002 es van definir nous criteris per a la recollida de dades per part de les policies al National Crime Recording Standard (NCRS), que volia promoure una recollida acurada dels registres policials a Anglaterra i Gal·les i que ara ha comportat un augment de les dades de criminalitat en aquest territori.

Al Regne Unit, concretament al territori on té competència el Ministeri de l’Interior britànic (Home Office), Anglaterra i Gal·les, es porta a terme l’Enquesta de criminalitat (CSEW), que, juntament amb les dades dels registres policials, són els instruments principals d’anàlisi de la criminalitat.

La comparació de les dades que aporten els dos instruments d’anàlisi ha resultat fins ara un dels principals estudis i anàlisis sobre la criminalitat. No obstant això, ara s’està posant en dubte la viabilitat de comparar els registres policials i les enquestes de criminalitat.

Segons l’opinió de diversos analistes, els registres policials proporcionen dades de conjunt de la població i, en canvi, l’Enquesta dona dades de la població a partir dels 16 anys, ja que es fa un estudi específic per a la població compresa entre els 10 i els 15 anys. Aquest col·lectiu sembla que és rellevant per als registres policials.

Els registres policials computen allò que coneixen en el desenvolupament de l’activitat policial. D’altra banda, l’Enquesta aporta dades del conjunt de la població però no arriba als comerços ni a persones que no viuen a casa, com són els universitaris, els membres de les forces armades o les persones que tenen com a residència una caravana. Tot això provoca diferents tendències entre l’Enquesta i els registres policials.

Els nombres de fets, representats en ràtios, històricament eren superiors a l’Enquesta que als registres policials, cosa que s’intentava explicar amb la no-denúncia d’alguns fets. Però ara els registres policials han anat augmentant fins al punt que, a les dades del 2013-2014, hi ha 12 fets en els registres policials per cada 10 que proporciona l’Enquesta sobre la criminalitat.

Una de les explicacions podria ser que alguns tipus de delicte han estat infrarepresentats en els registres policials durant anys. Per exemple, una gran part dels delictes contra les persones han experimentat un increment important en els darrers anys.

La segona és que estan incrementant la gran majoria dels fets delictius en els registres policials, cosa que provoca aquests canvis de registre, un impacte que es dona a tot el territori.

La tercera és que l’estudi de la violència continua sent particularment difícil per la credibilitat de les dades policials i per l’Enquesta de criminalitat, especialment quan volem comparar les dades.

Aquesta situació no és deguda al fet que un sistema sigui millor que l’altre a l’hora de conèixer els delictes que han tingut lloc a Anglaterra i Gal·les, sinó que els tipus penals entre l’Enquesta de criminalitat i les dades registrades per la policia no són completament comparables. Sembla que l’Enquesta no està afectada pels canvis de registres i fins ara ha estat més consistent a veure tendències.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

 

Armes de foc i accidents de trànsit, principals causes de mort de policies als EUA

Entre el 2010 i el 2016, més de 1.000 agents de policia van morir als EUA en acte de servei o pel fet de ser policies. El National Law Enforcement Officers Memorial Found ha dut a terme, amb finançament del Departament de Justícia, l’estudi Making It Safer: A Study of Law Enforcement Fatalities Between 2010-2016, sobre 1.016 casos de policies morts en aquestes circumstàncies, amb l’objectiu d’oferir consells de seguretat per poder prevenir i evitar aquests desenllaços fatals.

L’estudi analitza aquests casos i ofereix consells per actuar de manera més segura o per prendre mesures de protecció des de diferents perspectives:

  • La causa principal de la mort de l’agent, entre les quals destaquen la mort per arma de foc i per accident de trànsit.
  • El tipus de servei en què s’ha produït la mort (responent a un requeriment, per actuacions d’ofici, per tasques de patrullatge), si s’ha produït en un context formatiu o, fins i tot, si s’ha produït fora de servei.
  • Si els agents caiguts prenien algun tipus de mesura de seguretat, especialment si portaven armilla antibales en els casos de mort per arma de foc o atac amb arma blanca, o si portaven cinturó de seguretat en els casos d’accident de trànsit.

Les morts per arma de foc en aquest període van ser 376. L’últim any, el 2016, va ser el segon pitjor, amb 66 agents morts, només per sota dels 73 del 2011; a més, implica un increment del 53% respecte de l’any anterior, el 2015, quan se’n van produir 43. Els investigadors associen una part d’aquest increment al major nombre d’emboscades a policies, en alguns casos fins i tot estant fora de servei.

Una bona part de les defuncions dels agents estan relacionades amb els vehicles i el trànsit: 247 morts per accident de cotxe i 45 per accident de motocicleta. Els investigadors proposen que tots els agents es posin el cinturó de seguretat, ja que l’any 2016 el 52% dels agents morts en accident de d’automòbil no el portaven posat.

Finalment, l’informe analitza 550 casos d’agents morts per arma de foc disparada per policia, en aquest cas amb un període històric molt més gran (es recullen casos des del 1856). Entre aquests destaca el següent:

  • 139 són accidents en què els agents s’han disparat a ells mateixos (sense intencionalitat suïcida);
  • 105 han estat agents identificats per error com a delinqüents per altres policies;
  • 46 agents van morir en situacions de formació o entrenament,
  • 14 casos han estat per foc creuat.

La mateixa organització va elaborar l’informe previ Deadly Calls and Fatal Encounters. Analysis of U.S. law enforcement line of duty deaths when officers responded to dispatched calls for service and conducted enforcment (2010-2014)

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

França intenta millorar la seguretat ciutadana amb un nou model: “la Police de sécurité du quotidien (PSQ)”

la Police de sécurité du quotidien (PSQ)El sentiment d’inseguretat augmenta entre la població francesa: un 66% dels francesos manifesten sentir-se insegurs i un 62% que el nivell de seguretat és un dels criteris clau per triar el lloc de residència.[1] Per fer front a aquesta situació, el ministre de l’Interior francès, Gérard Collomb, va presentar el 8 de febrer del 2018 un nou model de policia de seguretat ciutadana orientat, en un primer moment, a una seixantena de barris sensibles. La posada en marxa d’aquest nou model s’inscriu en el marc d’una vasta reforma, que afectarà també l’àmbit judicial, amb un projecte de llei que revisarà el procediment penal la primavera de l’any 2018.

El nou model policial se sustenta en cinc eixos i suposa la implementació de 55 actuacions. En destaquem algunes:

Eix 1: Una policia i una gendarmeria amb noves ambicions

  • 10.000 noves dependències policials al quinquenni 2018-2022.
  • La supressió d’algunes tasques policials com les vigilàncies estàtiques, l’externalització de tasques al sector privat i la substitució de policies per personal administratiu per a determinades funcions de suport.

Eix 2: Una policia i una gendarmeria més respectades

  • Millor protecció dels efectius policials a través de sancions més efectives en el cas d’infracció d’atemptat contra els agents de l’autoritat.
  • Entrada en vigor de noves mesures d’anonimització.
  • Implementació de mesures per prevenir els suïcidis entre els policies: reforç del suport psicològic i més formació per a una gestió adequada de l’estrès i de les situacions de crisi.
  • Millora del pressupost amb un pla triennal 2018-2020 de 900 milions d’euros.
  • Reforma del model formatiu policial, que reforça els mòduls de formació inicial i harmonitza la formació entre escales jeràrquiques tant de la policia nacional com de la gendarmeria.

Eix 3: Una policia i una gendarmeria a mida

  • Reforç policial a 60 barris sensibles en diverses fases fins l’any 2020, que implicarà un increment en les dotacions de 1.300 efectius.
  • Implementació d’estratègies de lluita contra la delinqüència local.
  • Millora del contacte amb la població amb el desenvolupament de 250 unitats de proximitat fins el 2019.
  • Millora en l’acollida a les víctimes (adaptació dels horaris d’obertura a les necessitats de la població, reforç formatiu i adequació dels espais d’atenció).

Eix 4: Una policia i una gendarmeria connectades

  • Lliurament de 110.000 tauletes tàctils fins l’any 2020 i 800 nous efectius dedicats a la lluita contra les ciberamenaces.
  • Increment de 10.000 càmeres corporals a la uniformitat policial fins el 2019.
  • Llançament del grup policial digital: un espai d’orientació al ciutadà en quatre llengües i disponible tots els dies de la setmana les 24 hores.
  • Obertura d’una plataforma d’assenyalaments per violències sexuals i sexistes.

Eix 5: Una policia i una gendarmeria que cooperen

  • Millora professional dels policies municipals i dels agents de seguretat privada.
  • Cooperació reforçada amb els alcaldes, especialment els que gestionen els barris on s’implementa el nou model de seguretat ciutadana.
  • Avaluació del nou model de seguretat ciutadana tot donant veu a diferents actors: prefectes, universitats i investigadors, càrrecs locals, sindicats, policies, emprenedors i ciutadans.

Per ampliar informació, podeu consultar els enllaços següents:

La police de sécurité du quotidien à la reconquête des quartiers

Lancement de la Police de Sécurité du Quotidien

[1] Dades aportades per l’institut d’estudis independent Odoxa.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

Qui ha de pagar els serveis de policia en els partits de futbol?

Mossos d'Esquadra - FutbolEls costos dels serveis policials amb motiu dels grans espectacles esportius, especialment els partits de futbol, fa temps que són motiu de polèmica. Els serveis de policia hi han de dedicar un gran nombre d’efectius, que poden condicionar els seus quadrants de personal i, en conseqüència, el servei que ofereixen. L’any 1989, després del desastre d’Hillsborough, al Regne Unit, en què van morir més de 90 afeccionats a causa, entre d’altres, d’un dispositiu policial deficient, les organitzacions policials d’aquell país van exigir recursos per fer front a les necessitats de seguretat dels partits del futbol professional. La llei de Policia del 1996 va establir l’obligació dels clubs anglesos de pagar una taxa pels serveis policials.

La quantia de la taxa ha estat objecte permanent de polèmica. El mes de novembre passat, la Policia Metropolitana de Londres feia públic el cost anual de la despesa policial en la seguretat dels partits de futbol, més de 12 milions de lliures, denunciant que els clubs de la ciutat només n’aportaven una petita quantitat.

A Catalunya també es va aprovar, ara fa quatre anys, una taxa sobre els serveis de la Policia de la Generalitat − Mossos d’Esquadra, encara que exclusivament per als partits d’alt risc.

Aquestes taxes acostumen a provocar una certa contestació en forma d’impugnacions davant dels tribunals.[1] A Alemanya, a mitjan febrer del 2018, el Tribunal Superior de la ciutat-estat de Bremen va mantenir la taxa fixada pel Govern per als partits de futbol d’alt risc. Concretament, es discutia la taxa per a un partit entre el Werder Bremen i el HSV Hamburg del mes d’agost del 2015. La policia del land va utilitzar 969 efectius per tal de garantir la seguretat dels seguidors de tots dos clubs. El Tribunal argumenta que les policies dels länder tenen l’obligació de mantenir la seguretat en els seus territoris respectius, també en els partits de futbol i altres tipus d’esdeveniments que comporten altes concentracions de persones. Per tal de poder fer front a aquesta obligació, han d’establir les taxes corresponents que els financin per així dotar-se dels recursos necessaris. Les autoritats poden decidir que hi ha persones especialment responsables dels riscos generats per les seves activitats quan, a més, aquestes generen ingressos econòmics molt quantiosos, com és el cas dels clubs de futbol, i consideren que la taxa és proporcional ja que es calcula en funció del nombre d’efectius policials emprats.

[1] A Catalunya, el FC Barcelona ha impugnat en via administrativa el procediment d’aplicació de la taxa.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français