França obrirà una consulta per reformar els seus cossos policials

El president francès, Emmanuel Macron, llançarà una gran consulta nacional per tenir l’opinió de ciutadans, sindicats, polítics i experts externs per a una futura reforma de la Policia i la Gendarmeria.

Entre els diversos objectius hi hauria una millora de les condicions de treball de les forces de l’ordre, reforçar la seguretat interior i renovar la deteriorada confiança entre els agents i la ciutadania.

En plena polèmica sobre el racisme i la violència policials i davant les fortes crítiques a la Llei de seguretat global, Macron va prometre als ciutadans una gran consulta nacional sobre la reforma d’ambdós cossos, en la qual participen els sindicats de policia, ministres, polítics i experts internacionals. Aquestes consultes, que duraran fins al maig, hauran de assentar les bases d’una futura llei de programació de la seguretat interior per al 2022.

La consulta durarà uns quatre mesos i entre d’altres temes abordarà el vincle entre la policia i la ciutadania, la formació dels agents, la relació de la policia amb la justícia, el manteniment de l’ordre, l’enregistrament de vídeos d’actuacions policials, la reforma de les unitats d’afers interns i la millora dels mitjans materials i humans

El ministre de l’Interior francès, Gérald Darmanin, no creu que hi hagi una separació entre la policia i els francesos, com asseguren alguns analistes i polítics; espera que la reforma serveixi per resoldre el que ell ha anomenat els “set pecats capitals” de la policia. Entre aquests “pecats” destaca la insuficient formació inicial i contínua dels policies i gendarmes francesos: vuit mesos davant els tres anys de Dinamarca. A més, molts policies novells són destinats al principi als barris més conflictius de les grans ciutats sense estar ben formats per a això, i no reben prou suport ni mitjans dels seus superiors.

També s’espera que es faci una reforma en profunditat de la Inspecció General de la Policia Nacional (IGPN), l’equivalent als afers interns a d‘altres països. La policia de la policia”, com en diuen a França, és sovint acusada de manca d’independència i opacitat, la qual cosa contribueix que hi hagi un sentiment d’impunitat davant els delictes comesos pels agents.

Els francesos es troben dividits sobre la violència policial. Un 42% considera que aquestes acusacions es corresponen amb la realitat, mentre que el mateix percentatge creu que es tracta de fets marginals o inexistents. El mateix passa amb les denúncies de racisme a la policia. Un 43% pensa que són fets aïllats i un 39% opina que les forces de l’ordre són racistes.

Els policies, per la seva part, es queixen dels baixos salaris, de la sobrecàrrega de treball, de la manca de mitjans i de l’onada de suïcidis en el cos. Els agents, en alerta permanent des del seguit d’atacs islamistes del 2015, s’han convertit en objectiu de manifestants violents, com es pot veure amb les protestes de les “armilles grogues” o en d’altres més recents. L’any 2020, 11 agents de les forces de l’ordre van perdre la vida en acte de servei i 8.700 policies i gendarmes van resultar ferits, segons dades oficials.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

Sensors i tecnologia portable per als efectius de cossos de seguretat

Fa uns dies parlàvem en aquest blog del creixement dels dispositius en la internet dels cossos arran d’un estudi que n’analitzava les oportunitats, els riscos i la governança. Una part d’aquests dispositius són els anomenats ‘portables’, que fa referència al fet que les persones els porten a sobre i capten determinades dades de la seva salut.

La RAND Corporation ha publicat un informe [1] sobre els usos potencials d’aquests dispositius portables per part de les forces i cossos de seguretat. L’informe és el resultat d’un grup de treball realitzat en nom del National Institute of Justice dels EUA,  en què també va participar, i el Police Executive Research Forum.

El grup de treball estava format per policies, investigadors i desenvolupadors i van debatre partint de quatre preguntes d’investigació:

  • Quin és l’estat actual i en un futur proper de la tecnologia de sensors portables?
  • Quins punts d’intersecció hi ha entre aquestes tecnologies i els interessos dels cossos policials, tant per als agents com per a les organitzacions policials?
  • Quins són els reptes específics que aquestes tecnologies representen per a la privacitat de les dades, els titulars i la ciutadania?
  • Quines són les qüestions destacades associades amb les tecnologies de sensors portables i com s’adrecen de manera específica?

Com a exemple dels dispositius a tenir en compte esmentaven les polseres, les bandes de pit i teixits intel·ligents, amb els quals es poden recollir biomarcadors relacionats amb la salut dels policies, per informar en la presa de decisions operatives.

Entre les principals conclusions a què van arribar destaquem les següents:

  • El desenvolupament actual de les tecnologies de sensors portables més assequibles encara no arriba al nivell d’exactitud i precisió que necessiten les forces i cossos de seguretat perquè siguin útils com a potencials eines de suport a la presa de decisions. Per contra, els dispositius que compleixen aquests requisits són els utilitzats amb finalitats mèdiques i tenen un preu excessiu o no complirien els criteris de portabilitat.
  • Els participants del grup de treball creuen que l’objectiu a curt termini ha de ser preparar les organitzacions policials i els seus efectius per al moment en què les tecnologies siguin més aplicables als rols dels cossos de seguretat.
  • El futur dependrà de com aquestes tecnologies s’adaptin a les tasques diàries dels agents, com s’integren en la tecnologia que ja porten i que els mesuraments que realitzin siguin vàlids i fiables, d’interpretació clara, i les polítiques relacionades amb la gestió i l’anàlisi de les dades. Les tecnologies tenen el potencial de valorar les capacitats d’un agent per treballar i als comandaments per escollir quines tasques assignen als seus agents.
  • Els cossos policials han de participar en el desenvolupament d’aquests dispositius, ja que les necessitats potser no són les mateixes que les dels dispositius comercials.

 [1] Wearable Sensor Technology and Potential uses Within law Enforcement. Identifying High-Priority Needs to Improve Officer Safety, Health, and Wellness Using Wearable Sensor Technology. https://www.rand.org/pubs/research_reports/RRA108-7.html

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

Costa Rica, la seguretat a Amèrica Central

Costa Rica està situada geogràficament a Amèrica Central. Limita al nord amb Nicaragua, al sud amb Panamà, a l’est amb el mar Carib i a l’oest amb l’oceà Pacífic. La seva extensió territorial és de 51.060 quilòmetres quadrats. L’1 de gener de 2019 la seva població era de poc més de 5 milions d’habitants.

La taxa d’homicidis dolosos a Costa Rica per cada 100.000 habitants manté la tendència a la baixa des del 2017 i arriba al tancament del 2019 a un taxa de l’11,2, la més baixa del període, i més baixa que la mitjana de Llatinoamèrica, que és del 20,1.

La taxa de morts violentes l’any 2018 va ser de l’11,7 per cada 100.000 habitants, aproximadament la meitat que la de Llatinoamèrica. Durant l’any 2018 hi va haver 586 morts violentes, 16 menys que l’any 2017. Aquesta reducció és la primera en els darrers 6 anys, ja que des de l’any 2012 les morts violentes a Costa Rica presentaven una tendència a l’alça.

El 91% de les víctimes de mort violenta l’any 2018 van ser homes; malgrat això, la taxa de morts violentes de dones es va incrementar en 0,3 punts en comparació amb l’any 2017. Les principals víctimes de morts violentes són els homes joves entre 18 i 30 anys. Del total de víctimes, el 41% van ser homes entre aquestes edats.

A les províncies de San José i Limón va succeir la major quantitat de morts violentes. Una de cada dues morts violentes al país va ser comesa en aquestes dues províncies.

L’any 2018 van ser denunciades 504 violacions i abusos deshonestos. Aquests delictes són els que representen una reducció més gran en comparació amb l’any 2017, amb una disminució del 5%.

Aproximadament 9 de cada 10 denúncies van ser fetes per dones, i les principals víctimes tenien entre 15 i 17 anys. La taxa de violacions en aquest grup de dones és 4 vegades superior a la resta de grups d’edat.

Els delictes contra la propietat són els fets més denunciats a Costa Rica. El principal delicte contra la propietat és el furt, amb un total de 18.489 registres l’any 2018, cosa que suposa el 31% del total.

En el cas dels furts, la majoria es van cometre contra persones. Amb tot, els furts en habitatges i de vehicles presenten un percentatge més alt en comparació amb els assalts. Finalment, els robatoris es van dirigir principalment contra habitatges, seguits de robatoris de vehicles.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

La pandèmia de COVID-19 i el rol de la policia

El doctor Jonas Grutzpalk −professor de Ciències Polítiques i Sociologia a la Universitat de Ciències Aplicades per a la Policia i l’Administració Pública del Rin del Nord-Westfàlia, Alemanya− va fer una investigació sobre com la feina de policia s’havia vist afectada pel sorgiment de la pandèmia de COVID-19.

El pla d’estudis de la policia del Rin del Nord-Westfàlia, on imparteix classes, toca molts temes diferents que van des de l’ètica, la sociologia, les competències interculturals, etc. fins a diferents branques del dret (penal, trànsit, funció pública) i les anomenades “assignatures policials”, com ara ciències forenses, tàctiques, de gestió del trànsit, etc.

A partir d’aquí, el doctor es va plantejar diverses qüestions: Com canvia tot això el coronavirus? Com afecta la COVID-19 l’educació policial? I de quines maneres? Hi ha lliçons importants per a les futures generacions policials que s’estan aprenent ara mateix mentre es controla la pandèmia real? Pot ser que les forces policials estiguin aprenent alguna cosa sobre la vigilància d’una pandèmia que s’hauria d’ensenyar a les acadèmies de policia de tot Europa?

En una sèrie d’entrevistes que va fer a agents de policia dins i fora del lloc de treball, va preguntar als entrevistats què havia après la policia com a institució durant la pandèmia i quin tipus de processos d’aprenentatge els agradaria. Les seves respostes toquen diversos temes, però destacaven el problema creixent de l’escepticisme violent cap a les mesures adoptades per aplanar la corba de les noves infeccions.

Comunicació. Alguns dels  entrevistats argumenten que la comunicació amb la gent al carrer s’ha tornat més difícil, ja que en portar màscares els ha dificultat l’expressió a través dels gestos facials. I també s’ha tornat més complicat desxifrar l’estat emocional de les persones amb què tracta la policia.

Autoprotecció. Escopir a agents de policia sempre ha estat una manera de mostrar menyspreu. Amb la COVID-19, aquesta forma d’atac físic ha adquirit un significat nou i més perillós, ja que també podria estar destinat a infectar intencionadament amb el coronavirus els agents de policia. L’autoprotecció dels agents de policia, que és una part important de l’entrenament, passa d’aquesta manera d’evitar atacs forts a evitar trobades que puguin provocar una infecció. Però això, per descomptat, amplia la distància entre la policia i la ciutadania, cosa que els entrevistats van intentar evitar al màxim. Queda per saber com els agents de policia es poden protegir contra els danys i ser una mica accessibles per a les persones que tracten.

Ensenyament en línia. Les principals preocupacions expressades en aquest context es refereixen al benestar emocional dels estudiants, però també al contingut del que s’ensenya a mesura que es classifica part del material. L’educació policial està aprenent a tractar el tema de l’educació en línia i hi ha moltes noves lliçons apreses pel camí.

Treball a casa i administració. Un dels entrevistats va plantejar la pregunta de si la policia seria capaç d’implementar el treball a casa. Un dels principals problemes aquí és, per descomptat, la seguretat de les dades, però sembla que també hi ha un problema cultural.

Aquests pocs exemples mostren que la pandèmia actual està imposant algunes lliçons que cal aprendre sobre la policia moderna. Encara n’hi ha moltes més pendents d’esmentar. El que és interessant d’aquestes lliçons és:

a) fins a quin punt es podrien institucionalitzar

b) com podrien afectar la conducta de la policia a la vida quotidiana

c) si mai se n’aprendran o més aviat seran ignorades

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

Nou informe sobre l’ús de drons per part de la policia als Estats Units

L’Oficina dels serveis de policia comunitària del Departament de Justícia dels Estats Units (COPS Office) va publicar el mes de desembre passat un nou informe amb els seus socis del Fòrum de Recerca Executiva de la Policia (PERF), que és un full de ruta per a la implementació d’un programa d’equips no tripulats efectius (UAS). Els drons, com generalment es coneixen els UAS, presenten una de les intervencions més emocionants en l’aplicació de la llei, oferint als departaments una eina essencial amb la qual recopilar dades situacionals vitals sense posar en perill els professionals de les forces de l’ordre. Aquest informe és una guia per llançar un programa de drons i està disponible al lloc web de l’Oficina COPS.

L’informe sobre l’ús de drons per part de les agències de seguretat pública és un crit d’alarma sobre l’amenaça d’atacs amb drons maliciosos.

L’any passat, l’oficina COPS, el Departament de Seguretat Nacional dels Estats Units (DHS) i el PERF van convocar unes conferències de dos dies per a experts de la comunitat policial sobre drons, el seu ús i implementació i la política d’assistents, així com sobre qüestions operatives. Representants de diferents agències van presentar ponències sobre diversos temes relacionats:

  • Normes, preocupacions comunitàries, assumptes pressupostaris i pràctiques prometedores per establir programes per a l’ús de drons a les forces de l’ordre
  • Recomanacions per a l’execució d’aquest programa, inclosa la formació i la dotació de personal
  • Assumptes de contrautilització, com la tecnologia de detecció i desactivació i l’ús perillós de drons il·legals per part de malfactors

Aquest informe resumeix la informació que es va debatre en aquestes conferències i també presenta lliçons apreses i pràctiques prometedores recollides a partir d’entrevistes, revisions de polítiques i dades d’enquestes. Les presentacions i debats d’aquest esdeveniment han informat de totes les tasques dels drons en el futur.

Aquest informe tracta dues qüestions oposades però relacionades:

  • L’ús de drons per part de les agències de policia per protegir la seguretat pública.
  • L’ús de drons per part d’actors malintencionats per cometre diversos delictes, com ara actes de terrorisme. Per tant, la història dels drons té aproximadament dues cares radicalment diferents d’una mateixa moneda.

Diverses agències locals i federals han començat a explorar estratègies contradrons en esdeveniments importants i reunions massives com la Super Bowl. Però aquest treball encara està en desenvolupament. Els legisladors i funcionaris governamentals federals, estatals i locals, inclosos els oficials de policia, haurien d’accelerar els seus esforços per abordar aquests problemes tan aviat com sigui possible.

Totes les agències d’aplicació de la llei, independentment de si volen iniciar un programa per utilitzar drons per als seus propis propòsits, han de plantejar-se un repte relacionat però molt més difícil: com anticipar-se, prevenir, detectar i respondre a l’ús criminal dels drons, inclòs l’ús per part de terroristes. Per exemple, els terroristes podrien utilitzar drons per llançar una bomba o ruixar un gas tòxic sobre grans multituds de persones en un acte públic. Però els drons també poden ser extremament eficaços en el reconeixement amb finalitats criminals, ja que poden sobrevolar pilars, punts de control i altres mecanismes de seguretat.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

Nova operació contra el blanqueig de diners

Les autoritats policials de 26 països i l’Europol han dut a terme l’anomenada European Money Mule Action ‘EMMA 6’, una operació mundial contra els sistemes de mules de diners. Entre setembre i novembre del 2020, l’EMMA 6 es va fer per sisè any consecutiu amb el suport de l’European Banking Federation (EBF), el FinTech FinCrime Exchange, la INTERPOL i Western Union. Com a resultat, es van identificar 4.031 mules de diners, juntament amb 227 reclutadors, i es van detenir 422 persones a tot el món.

Durant el període de l’operació, es van iniciar 1.529 investigacions penals. Amb el suport del sector privat, que incloïa més de 500 bancs i institucions financeres, es van identificar 4.942 transaccions fraudulentes de mules de diners que van evitar una pèrdua total estimada de 33,5 milions d’euros.

Les mules de diners són persones que, sovint sense voler-ho, han estat reclutades per organitzacions criminals com a agents de blanqueig de diners per amagar l’origen dels diners aconseguits fraudulentament. Sense saber que estan participant en activitats delictives i enganyades per la promesa de diners fàcils, les mules transfereixen fons robats entre comptes, sovint en diferents països, en nom d’altres. A canvi, reben una comissió pels seus serveis.

Tot i que les mules es recluten per nombroses vies, com ara el contacte directe o el correu electrònic, els delinqüents cada vegada recorren més a les xarxes socials per reclutar nous còmplices, mitjançant la publicitat d’ofertes falses de feina, anuncis emergents en línia i aplicacions de missatgeria instantània. Tot i que s’ha informat d’alguns casos relacionats amb la COVID-19, el compromís del procés de pagament i les estafes romàntiques continuen sent els esquemes més recurrents. L’ús de criptomonedes per part de les mules de diners també va en augment.

L’Europol i les autoritats policials de la Unió Europea, juntament amb socis internacionals i institucions financeres, van llançar la campanya #DontBeaMule per sensibilitzar la ciutadania sobre els riscos dels sistemes de mules de diners.

La campanya, promoguda per les autoritats competents, va tenir com a objectiu informar el públic sobre com funcionen els delinqüents, com se’n poden protegir i què cal fer si els impliquen.

Què arrisques com a mula de diners?

• Atacs físics o amenaces si no continues cooperant amb els delinqüents

• Penes de presó o multes

• Antecedents penals que puguin afectar greument la resta de la teva vida, com ara no poder assegurar mai una hipoteca ni obrir un compte bancari

Què pots fer?

Si creus que et podrien fer servir com a mula, actua abans que sigui massa tard: deixa de transferir diners i notifica-ho immediatament al teu banc i a la policia.

L’Operació EMMA forma part d’un projecte en curs dut a terme sota el paraigua del Pla d’acció operatiu EMPACT contra el frau en el pagament de la ciberdelinqüència, dissenyat per combatre el frau en línia i amb targetes de pagament, liderat pels Països Baixos.

Durant aquesta operació, l’Europol va donar suport a la coordinació i preparació de reunions operatives, va fer anàlisis i va facilitar l’intercanvi d’informació entre les autoritats policials i socis privats. A més, l’Europol va coordinar la campanya de sensibilització amb els països participants.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

Polèmica per la nova llei de seguretat de França

La nova llei de seguretat global de França, debatuda ja a l’Assemblea Nacional, ha fet reaccionar les organitzacions de defensa pels drets i llibertats fonamentals, partits, sindicats i també els mitjans de comunicació. La consideren una greu amenaça per a la llibertat d’expressió i d’informació i exigeixen, en particular, la retirada del polèmic article 24.

Després de cinc hores d’un tens debat, amb moments intensos entre alguns diputats i el ministre de l’Interior, Gérald Damanin, l’Assemblea Nacional va aprovar la controvertida normativa per 146 vots a favor i 24 en contra.

Aquesta disposició té caràcter discrecional i subjectiva, i possibilita la policia a detenir qualsevol persona que els enregistri simplement dient que se senten incòmodes en ser gravats. D’aquesta manera, segons els detractors, es debilita la llibertat de premsa i qualsevol intent de responsabilitzar les forces de seguretat pels excessos en la seva operativa.

L’article 24 de la llei, impulsada pel Govern francès, preveu un any de presó i 45.000 euros de sanció per qui difongui, “amb l’objectiu d’atemptar contra la seva integritat física o psíquica”, imatges del rostre d’un membre de les forces de seguretat.

El polèmic article respon a una preocupació justificada dels agents de l’ordre francesos, sotmesos des de fa anys a una gran tensió per lluitar contra el terrorisme i per les revoltes socials que freqüentment han suposat l’acarnissament contra els funcionaris policials, inclosa la policia municipal, així com en campanyes d’odi a les xarxes socials.

També hi ha un altre article polèmic, el que autoritza les forces de seguretat a portar la seva arma reglamentària, fins i tot quan no estan de servei, si es troben en un edifici públic. Un canvi que respon a atemptats com els de la sala Bataclan de novembre del 2015, en què van morir 90 persones, inclosos tres policies fora de servei que no hi van poder intervenir.

Hi ha hagut nombroses manifestacions de protesta per l’aprovació d’aquesta llei, a les quals han donat suport algunes forces i sindicats d’esquerra i col·lectius d’extrema esquerra amb lemes com: “Baixin les armes, nosaltres baixarem els telèfons”, “Orwell tenia raó”, “Una càmera mai ha matat ningú” o “Seguretat global, impunitat total”.

En la polèmica també hi ha intervingut Claire Hédon, Defensora dels Drets a França, que ha titllat l’article 24 com una “vulneració de la llibertat d’expressió que ni és necessària, ni adaptada ni proporcionada, i que alhora serà un obstacle per al control de les forces de seguretat”.

Hédon considera que el text té tres problemes bàsics. El primer, que no fan falta lleis noves, perquè les actuals ja protegeixen policies i gendarmes; el segon és l’ambigüitat del redactat i el tercer que la interpretació restrictiva podria portar els periodistes a autocensurar-se. I ha afegit que qualsevol limitació de la llibertat d’informació requereix el màxim rigor i no ha de fer-se per motius conjunturals.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

Càmeres privades o d’ús policial?

Als Estats Units hi ha aproximadament 50 milions de càmeres de visió de circuit tancat, gairebé tantes per càpita com a la Xina. Moltes són propietat de persones o empreses, no del govern. Però tal com informa wired.com, molts departaments de policia poden accedir a les imatges mitjançant aliances amb empreses privades, cosa que molesta alguns activistes dels drets civils.

Els activistes pels drets civils adverteixen que, una vegada instal·lades, les càmeres sovint s’utilitzen per a altres finalitats, com per exemple el control de manifestacions, i poden convertir-se en un sistema de vigilància sense garantia, particularment per a comunitats de color.

Newark, Baltimore, San Francisco i Detroit tenen cadascun un tipus de sistema de càmera público-privada. Tots són diferents. A Newark, per exemple, es recomana als residents que visualitzin ells mateixos imatges de CCTV (circuit tancat de televisió) i informin dels delictes a les forces de l’ordre.

El 2016, la policia de Detroit va observar un sorprenent patró a la ciutat: no només s’incrementava la criminalitat, sinó que augmentava més ràpidament a prop de les benzineres. Una quarta part de tots els crims violents a la ciutat entre les 22 hores i les 8 del matí es va produir a menys de 200 metres d’una benzinera. La policia es va posar en contacte amb vuit benzineres i hi va instal·lar càmeres de CCTV  que transmetien imatges en temps real directament a la policia. La transmissió en directe permetia temps de resposta més ràpids i patrulles virtuals, on els agents escanejaven les imatges de la càmera durant la nit.

Des d’aquesta prova pilot, la policia de Detroit ha creat el Projecte llum verda i ha ampliat la xarxa. En quatre anys, el Project Green Light ha crescut fins a arribar a 700 càmeres en 500 empreses de tota la ciutat. Però l’expansió preocupa els activistes, que diuen que la policia l’utilitza per a més que vigilar benzineres. L’any passat, l’alcalde Mike Duggan va anunciar els plans per afegir càmeres de trànsit al projecte, que representarien un total de més de 1.000 càmeres.

La policia pot analitzar imatges capturades per les càmeres amb un programari de reconeixement facial i altres tecnologies, com el programari de lectura de matrícules.

Des del 2012, a San Francisco, el magnat de les criptomonedes Chris Larsen ha gastat més de 4 milions de dòlars per ajudar a instal·lar més de 1.000 càmeres als barris de la ciutat, inclòs el concorregut districte empresarial Union Square. El Departament de Policia de San Francisco manté una base de dades de les càmeres, els seus propietaris i la seva ubicació, i hi contacta per demanar imatges si sospiten d’un delicte.

A diferència de Detroit, qualsevol persona pot sol·licitar les imatges enregistrades, inclosos els advocats defensors. La policia també sol·licita imatges en comptes de tenir accés instantani. Mentre que les empreses de Detroit han de pagar les taxes d’instal·lació de càmeres aprovades per la policia, les empreses de San Francisco poden utilitzar les seves pròpies càmeres i no pagar res.

Però aquest enfocament també alarma alguns defensors de la privadesa. A finals de maig i principis de juny, fins a 10.000 persones van assistir a algunes de les protestes per George Floyd a tot San Francisco. Tot i que el sistema de càmeres es va crear per dissuadir la violència immobiliària, la policia va adoptar un enfocament més ampli per evitar el saqueig. En lloc de respondre a queixes específiques de danys a la propietat, la policia va obtenir accés en temps real a tot el sistema, captant imatges de tothom a la zona.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

Classes de com afrontar el racisme a la policia alemanya

La policia alemanya s’enfronta actualment a un escrutini a causa d’una sèrie d’incidents racistes. Berlín i altres estats inclouen mòduls antiracistes a la formació bàsica, però aquesta encara no es considera una formació estàndard.

Ben Knight ho explica en un article publicat en un diari digital. Instructors de Diversity Works són els formadors d’aquestes classes –una organització que ofereix formació sobre consciència amb el racisme, que en els darrers mesos ha rebut més trucades de les forces policials alemanyes–.

Només que se’ls faci una pregunta sobre l’aparença, expliquen els instructors, pot desconcertar la gent, perquè canvien instantàniament la dinàmica d’una interacció. De sobte, hi ha un judici a l’aire.

Aquesta és la premissa enganyosament òbvia de l’exercici d’ulls blaus / ulls marrons, una lliçó desenvolupada el 1968 per la professora nord-americana Jane Elliott que des de llavors s’ha convertit en un element consistent en la formació en diversitat.

L’educador divideix la sala en un grup d’ulls marrons i un grup d’ulls blaus i, a continuació, assigna privilegis especials a les persones d’ulls marrons. El resultat, després d’alguns enfrontaments difícils, és que esperen que els alumnes  sentin com és la discriminació i, per tant, acabin enfrontant-se al seu propi racisme i entenguin com els mecanismes de privilegi i exclusió afecten les seves ments.

Aquests tallers adreçats a aspirants a policia tenen una durada d’una setmana. Cobreixen molts terrenys i tracten de tot, des de per què serveix realment la policia fins a perfils ètnics, o com tractar altres agents que fan comentaris racistes.

No és difícil obtenir una mesura de la importància que té aquesta temàtica a Alemanya: les lluites de la policia contra el racisme i la simpatia de l’extrema dreta a les organitzacions s’han fet cada vegada més públiques els darrers mesos, a mesura que les històries desagradables confluïen a la premsa.

Fa unes setmanes, la policia de Berlín es va veure obligada a admetre errors en la investigació d’un crim d’extrema dreta al districte de Neukölln, amb les víctimes que es queixaven perquè els sospitosos principals (tres coneguts neonazis) se sentien prou segurs per burlar públicament els oficials que els mantenien sota control.

Una setmana abans, la policia d’Essen, a Renània del Nord-Westfàlia, va ser criticada per la publicació d’un fullet de formació sobre el crim organitzat àrab a la regió, que suposadament incloïa insults racistes.

El cas que ha causat més consternació ha estat el descobriment de cinc grans grups de xat de l’extrema dreta de la policia a Renània del Nord-Westfàlia que compartien imatges d’Adolf Hitler.

Segons alguns crítics, això reflecteix un problema més ampli: el fracàs en la vinculació dels incidents de racisme flagrant amb un problema més ampli i profund de la cultura policial.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

El radicalisme d’extrema dreta contamina els serveis de seguretat alemanys

Un informe de l’agència nacional d’intel·ligència alemanya va enumerar més de 1.400 casos en què soldats, oficials de policia i oficials d’intel·ligència eren sospitosos de poder cometre accions extremistes.

L’informe és un primer intent de documentar l’abast de la infiltració de l’extrema dreta en el si dels serveis de seguretat. I es produeix quan el nombre de casos d’extremistes detectats a les forces policials i militars s’ha multiplicat.

Desenes d’agents de policia han estat suspesos per unir-se a grups de xats d’extrema dreta i compartir propaganda neonazi. Al juny d’enguany, el ministre de Defensa va dissoldre tota una companyia de forces especials d’Alemanya després d’haver trobat explosius, una metralladora i objectes de record de les SS en propietat d’un sergent major.

Horst Seehofer, el ministre de l’Interior alemany, va insistir que no hi havia cap problema estructural ja que la gran majoria de persones que componen els serveis de seguretat són lleials a la Constitució alemanya. Va considerar que s’està davant d’un nombre reduït de casos i que la immensa majoria dels empleats de les  agències de seguretat alemanyes (més del 99%) “estan fermament arrelats a la Constitució”.

L’informe de 98 pàgines, que abasta un període que comença al gener de l’any 2017, explica que el nombre real d’extremistes era gairebé segur superior al que es va informar i va advertir que fins i tot un nombre relativament reduït d’oficials altament entrenats i radicalitzats constituïa un perill important per a l’Estat i per a la societat. Identificar els extremistes continua sent una alta prioritat per al servei de seguretat, segons l’informe.

Durant anys, polítics i caps de seguretat alemanys van rebutjar qualsevol suggeriment que als serveis de seguretat s’hi hagués infiltrat l’extrema dreta, tot reconeixent només casos individuals. Però el nombre de casos ha continuat augmentant des que es van recollir les dades de l’informe.

El mes passat, el cap de l’agència de contraintel·ligència militar, Christof Gramm, va ser destituït perquè l’agència de vigilància havia fallat repetidament en la seva missió de supervisar i detectar l’extremisme de les forces armades.

Haldenwang, cap de la intel·ligència nacional, l’agència de la qual es va fundar després de la Segona Guerra Mundial i que es coneix com l’Oficina per a la Protecció de la Constitució, ha advertit que l’extremisme i el terrorisme d’extrema dreta constitueixen el risc més gran per a la democràcia alemanya actual.

Durant els darrers 15 mesos, Alemanya ha estat testimoni de tres atemptats terroristes mortals per part de radicals d’extrema dreta: un polític regional va ser tirotejat al seu porxo, una sinagoga va ser atacada i nou persones d’origen immigrant van ser tirotejades.

El mes de setembre d’enguany, l’estat occidental de Renània del Nord-Westfàlia va suspendre 29 agents de policia sospitosos de compartir imatges de Hitler i propaganda neonazi violenta en grups de xats en línia. La setmana passada, es va comprovar que un altre grup, aquesta vegada agents d’intel·ligència encarregats de controlar els radicalismes d’extrema dreta, compartia vídeos xenòfobs i antiislàmics.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français