La guerra contra les maras deixa 20.000 detinguts en un mes a El Salvador

El president d’El Salvador, Nayib Bukele, va imposar l’estat d’excepció el mes de març d’enguany per combatre la violència de les maras i el va ampliar 30 dies més a l’abril. La policia i l’exèrcit han detingut 20.421 presumptes membres de maras en només 33 dies d’estat d’excepció i els tribunals han decretat presó preventiva contra 9.672 imputats. El règim d’excepció permet retenir els detinguts fins a 15 dies sense justificació, a diferència de les 72 hores de límit en circumstàncies normals.

El president salvadorenc, segons informa el rotatiu La Razon América, intenta posar fi a l’onada d’assassinats dels darrers mesos i al control que aquestes poderoses bandes criminals, com la Mara Salvatrucha o Barrio 18, exerceixen en diverses zones d’aquest petit país centreamericà de 6,4 milions d’habitants. Les 87 persones assassinades durant el darrer cap de setmana de març va ser la gota que va fer vessar el got de la paciència de Bukele.

La policia i l’exèrcit salvadorencs han passat gairebé dos mesos fent detencions arbitràries a “terroristes” sense ordre judicial i basades en sospites com tenir antecedents penals o tatuatges de bandes com la Mara Salvatrucha, Barrio 18 o de marero. L’escalada d’homicidis dels darrers mesos ha evidenciat una creixent inseguretat al país.

Després de les jornades més violentes a El Salvador des de la fi de la guerra civil fa 30 anys (1979-1992), el Congrés salvadorenc va donar llum verda a la suspensió del dret de defensa, la llibertat d’associació i la inviolabilitat de la correspondència sense ordre judicial. Els mitjans salvadorencs i els experts en seguretat expliquen el dràstic augment de la violència al país per la ruptura d’un pacte secret entre el govern de Bukele i les maras salvadorenques. Malgrat tot, Bukele sempre ha negat aquest acord.

El president salvadorenc és el mandatari amb més suport popular de la regió, amb el 76% d’aprovació segons M&R Consultores, i ha justificat l’aplicació de l’estat d’excepció perquè es calcula que hi ha uns 70.000 membres de maras que delinqueixen i lluiten pel control de les operacions d’extorsió i narcotràfic.

L’Alt Comissionat de l’ONU pels Drets Humans i Amnistia Internacional per les Amèriques han mostrat molta preocupació per les detencions massives, especialment a les zones més controlades per les maras. Així mateix, han denunciat el tracte cruel, inhumà i degradant als sospitosos apilats en les precàries presons salvadorenques.

Per la seva part, Nayib Bukele ha refusat les crítiques d’aquestes organitzacions internacionals per les presumptes violacions de drets humans. Fins i tot ha arribat a declarar que, si tant defensen els membres de les maras, que se’ls enduguin als seus països. El mandatari tracta de justificar la prohibició de grafits o qualsevol expressió visual que explícitament o implícita transmetin missatges sobre les maras que controlen diverses zones del país. El sindicat de policia ha denunciat que els caps policials exigeixen quotes diàries de detinguts als seus agents en la guerra contra les maras.

Amnistia Internacional ha refusat un cop més les mesures imposades pel govern salvadorenc que prohibeixen als mitjans de comunicació la reproducció i transmissió a la població de missatges o comunicats de les maras que puguin generar pànic en la població. Aquest fet podria comportar l’empresonament de periodistes només per informar d’activitats relacionades amb aquestes bandes. Igualment, Amnistia denuncia que els presos puguin estar reclosos sense alimentació ni aire suficients i el fet que nens entre 12 i 16 anys puguin ser condemnats a fins a 10 anys de presó sense dret a defensa.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

Informe d’investigació sobre morts provocades per la policia als Estats Units

Aquest document, els autors del qual són els investigadors Meagan Cahill, Melissa M. Labriola i Jirka Taylor de RAND Corporation, resumeix allò que actualment se sap sobre les morts provocades per agents de policia als Estats Units i identifiquen l’evidència existent sobre diferents formes de prevenir aquestes morts.

Existeix un cos relativament gran d’investigació sobre aquests temes, però aquests estudis sovint pateixen de deficiències metodològiques, en gran mesura derivades de l’escassedat de dades disponibles. Els autors presenten aquest treball centrat en el desenvolupament d’una agenda d’investigació o un full de ruta, per reduir aquestes morts a mans de la policia nord-americana.

L’informe, basat en una extensa revisió de la literatura, així com en entrevistes amb experts policials, conté un seguit de recomanacions per a les àrees en les quals els esforços d’investigació poden ser més efectius per ajudar a informar de la formulació de polítiques i la presa de decisions destinades a reduir la xifra de víctimes mortals a mans de la policia.

Els autors identifiquen sis àrees d’enfocament: qüestions fonamentals –com les desigualtats racials, la cultura policial i els sindicats policials–, dades i informes, capacitació, polítiques, tecnologia i conseqüències per als policies. A més, cal esmentar que els autors utilitzen els termes “assassinats policials”, “violència policial” i “tirotejos policials” per descriure aquests tipus de comportaments policials, ja siguin il·lícits o no. Els autors identifiquen casos específics d’aquests comportaments com a mala conducta, il·legalitat, negligència o excés quan s’apliquen aquestes descripcions.

Els autors clouen el document amb un seguit de prioritats d’investigació entre les quals s’inclou:

  • Incorporar una lent racial als estudis sobre la reducció de la violència per part de la policia i les morts provocades per la policia.
  • Investigar sobre aspectes de l’aplicació de la llei que ensenyen i reforcen la cultura i les normes policials tradicionals i sobre com els esforços de reforma podrien superar la resistència derivada de la cultura i les normes.
  • Desenvolupar investigacions sobre el rol dels sindicats en la prevenció de la rendició de comptes en les diferents polítiques de les agències i en la configuració dels resultats dels casos que involucren morts a mans de policies.
  • Explorar fonts de dades i dades addicionals que podrien proporcionar una representació més confiable d’un incident de violència policial, inclosos els incidents no fatals: factors situacionals que envolten els incidents i l’ús de la tecnologia abans, durant i després d’un incident.
  • Millorar la recopilació de dades sobre les conseqüències dels agents després d’una mort a mans de la policia.
  • Allunyar-se de dades autoinformades sobre l’ús de càmeres corporals revisant imatges i incorporant fonts de dades alternatives per a les revisions dels incidents.
  • Desenvolupar un consens sobre quina capacitació ha d’implementar-se a totes les agències.
  • Identificar els mecanismes pels quals les polítiques específiques redueixen la violència de mans de la policia i identificar quina combinació de polítiques és més efectiva per reduir la violència policial.
  • Investigar sobre els efectes generals d’utilitzar altres tecnologies sobre la força letal.
  • Estudiar el paper dels fiscals en la configuració dels resultats dels casos que involucren morts a mans de la policia.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

Continua el descens de la delinqüència a Alemanya

El recent informe de la Bundeskriminalamt per a l’any 2021[1] confirma la tendència al descens de la delinqüència a Alemanya, que retrocedeix en un 4,9% en relació amb l’any anterior (5.047.860 delictes, una disminució de 262.761 en relació amb el 2020). És el cinquè any consecutiu que la tendència es manté i allunya les dades totals dels sis milions registrats entre els anys 1993 i 2009 o entre el 2014 i el 2016.

Els descensos més significatius, en correlació amb l’evolució de la pandèmia i les mesures per contrarestar-la, els trobem en els delictes contra la legislació de malalties infeccioses, amb una reducció del 82,7%; els robatoris i furts, que es redueixen conjuntament un 11,8% (199.044 casos en xifres totals); les lesions doloses lleus (-10%, 37.306 casos menys). També disminueixen els delictes contra la legislació d’armes (-12,5 %) i els delictes amb violència greu (homicidis de tipus divers i lesions greus), que es redueixen en un 6,8%.

Per contra, augmenten principalment els delictes de difusió de material pornogràfic (de nens i joves), que s’incrementen en un 87,8 % i les amenaces (+21,9%). En canvi, una mica sorprenentment, puja menys (sobretot tenint en compte el context d’increment de l’activitat en línia) la ciberdelinqüència (+12%). Altres increments no són significatius des del punt de vista quantitatiu.

En coherència amb el descens de delictes, disminueix també el nombre de detinguts (un 3,9%), i tant el nombre de detinguts alemanys (4,1%) com d’altres nacionalitats (-3,6%). La taxa de resolució de delictes es manté estable, amb una molt lleugera tendència a la baixa (-0,3%).

En resum, una evolució de la delinqüència que no es correspon amb les tendències d’altres països de l’entorn, ja que, al temps que puja moderadament la delinqüència cibernètica (malgrat el notable creixement del món digital), baixa molt notablement la delinqüència contra la propietat i més moderadament, però també de manera significativa, la delinqüència més violenta.


[1] Vid. https://www.bka.de/DE/AktuelleInformationen/StatistikenLagebilder/PolizeilicheKriminalstatistik/PKS2021/pks2021_node.html;jsessionid=C1BF5345D19E9FB1E8769E30406A6CB4.live292

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

Avaluació de sistemes aeris per a la reconstrucció de l’escena del crim

Els professionals de la seguretat no s’han quedat enrere a l’hora d’utilitzar les TIC com una oportunitat a l’hora de plantejar nous enfocaments per modificar o crear estratègies innovadores de prevenció i reacció davant la delinqüència, aconseguint d’aquesta manera una millor eficàcia i eficiència en les seves accions. En aquest sentit, les noves tecnologies de teledetecció muntades en drons ofereixen la possibilitat de millorar la reconstrucció d’escenes de crim, juntament amb el model tradicional, és a dir, amb la inspecció física de l’agent a l’escena del crim.

Per tal d’analitzar les característiques i diferències entre el sistema aeri ─dron─ i el sistema terrestre ─a través d’escaneig làser─, es van realitzar simulacions de tres escenaris exteriors diferents previstos a l’informe del National Institute of Justice “Evaluating Aerial Systems for Crime-Scene Reconstruction”[1] de l’any 2021 al Crisis City Training Center, prop de Salina, Kansas: (1) una escena urbana que recreava un robatori de cotxes i tirotejos amb vidres trencats, casquets de bales i bassals de sang, (2) un bosc on s’ha produït un suïcidi i hi ha recipients d’alcohol buits i narcòtics, i (3) un camp obert amb una tomba clandestina, una pala, un telèfon mòbil i peces de roba.

Amb els resultats d’aquestes simulacions, les diferències que es van posar de manifest van ser, d’una banda, a favor del sistema aeri (i a diferència de l’escaneig làser terrestre): (1) no requereix que el personal forense passi per l’escena del crim, arriscant la contaminació i/o destrucció d’evidències i danys corporals per entorns perillosos, (2) permet una captura de dades més ràpida de tota l’escena del crim, (3) és més econòmic, al preu d’uns 15.000 dòlars (el làser terrestre convencional a uns 75.000) i (4) en capturar la informació des de dalt, no existeixen els punts cecs, així com a l’escaneig làser sí que se’n van produir si no hi havia prou posicions d’escaneig o si hi havia obstacles.

D’altra banda, l’escaneig làser comporta una major precisió d’imatges de les escenificacions, amb un nivell d’error de prop d’1 mm i capaç de preservar la qualitat en escenaris de nit i independentment de les condicions ambientals. En aquesta línia, pel que fa al dron, el nivell d’error va resultar d’1 cm i, a més, en el cas d’espais oberts com bé podria ser el del bosc, la major altura del dron (per evitar colpejar la copa dels arbres) va reduir la qualitat de la imatge. També cal tenir presents les variables atmosfèriques (cobertura de núvols, temperatura, vent, precipitació…), que condicionaran l’eficàcia de les captacions des de l’aire.

Per tant, per reconstruir imatges 3D de l’escena del crim (simulat), la màxima eficàcia s’aconsegueix complementant l’escaneig terrestre i l’aeri, ja que la combinació de tots dos sistemes permet una captura de dades més ràpida a tota l’escena del crim, mantenint un nivell de precisió més alt que qualsevol mètode per si sol, d’on resultaria una tècnica no intrusiva que ajuda els investigadors a prevenir la contaminació de l’escena, i els resultats poden ajudar els oficials, advocats i jutges a “passejar” per l’escena en qualsevol moment, fins i tot anys després, així com verificar detalls com ara distàncies i línies de visió.


[1] Informe https://nij.ojp.gov/topics/articles/evaluating-aerial-systems-crime-scene-reconstruction

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

Seria possible suprimir el servei policial en la seguretat del trànsit als Estats Units?

Durant el mes d’abril d’aquest any es va publicar l’informe Dismantling Law Enforcement’s Role in Traffic Safety: A Roadmap for Massachusetts. Aquest estudi ofereix una visió i un marc per avançar cap a la seguretat del trànsit sense policia.

Els controls de trànsit són la forma més comú de contacte entre els ciutadans i la policia. Una investigació recent del rotatiu The New York Times va trobar que, els darrers cinc anys, es van produir més de 400 morts causats per oficials de policia durant els controls de trànsit de persones que no anaven armades ni tampoc estaven sota persecució per un crim violent.

Malgrat els danys obvis causats, existeix una creixent evidència –segons l’estudi– que els controls de trànsit no redueixen significativament els accidents greus o fatals. L’informe esmenta una investigació del Projecte de Policia Oberta d’Stanford i l’Administració Nacional de Seguretat del Trànsit a les Carreteres que destaca que, arran del seguiment de 33 patrulles estatals estudiades, no van trobar cap associació entre els controls de trànsit i les taxes de mortalitat per accidents.

Durant l’any 2021, més de 38.000 persones van morir en accidents de trànsit a les carreteres nord-americanes. L’informe expressa una necessitat creixent de repensar les estratègies que s’utilitzen per fer que les carreteres nord-americanes siguin més segures.

L’informe introdueix un marc per avaluar les infraccions de trànsit pel seu impacte en la seguretat i conclou que moltes infraccions podrien gestionar-se sense la participació de la policia, o eliminar-se del tot de la llei en no tenir cap relació amb la seguretat del trànsit. Els diferents enfocaments en el disseny dels carrers, la tecnologia i les polítiques públiques podrien fer possible la construcció d’alternatives no policials en la seguretat del trànsit.

L’estudi ofereix diverses recomanacions per tal que els municipis i les agències estatals redueixin la participació de la policia en la seguretat del trànsit, i proporciona alternatives que serien més efectives per reduir els accidents greus i fatals. Les recomanacions inclouen, però no es limiten a:

  • Proposar la prohibició dels controls pretextuals
  • Exigir la recopilació, l’anàlisi i la resposta de dades d’aturades, i el bloqueig de trànsit
  • Augmentar el finançament per millorar les infraestructures

El document també sol·licita als legisladors estatals que promoguin una legislació que inclogui:

  • Permetre que els municipis optin per l’aplicació automatitzada de càmeres de trànsit
  • Posar fi a les mesures punitives basades en el deute per falta de pagament de multes de trànsit
  • Permetre als residents obtenir llicències de conduir independentment del seu estatus migratori

La proposta d’eliminació de la seguretat en el trànsit de l’àmbit de tots els tipus d’aplicació de la llei, inclosa la policia i els tribunals, no seria un canvi petit i caldria transformacions significatives en moltes àrees de la societat nord-americana i del govern.

Tenint en compte això, el marc i les recomanacions incloses en aquest informe adopten un enfocament que pretén reduir el dany i disminuir les conseqüències negatives de la participació de les forces de l’ordre en la seguretat del trànsit a curt termini, mentre es construirien sistemes alternatius.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

Nova dura ofensiva del govern d’El Salvador contra les maras

Després de mesos de relativa calma i amb nivells de violència al carrer força reduïts, els assassinats han augmentat novament a nivells no vistos des de fa quasi 30 anys al país centreamericà. Es podria dir que la fràgil treva de les maras ha arribat a la fi.

Com a conseqüència d’aquesta situació, l’Assemblea legislativa va aprovar fa unes setmanes una polèmica sol·licitud de l’Executiu per combatre les maras orientada a reformar el codi penal per endurir les condemnes contra els membres d’aquestes bandes.

Tal com informava bbc.com en un article, la mesura té lloc després que el govern de Nayib Bukele demanés a l’Assemblea que es declarés l’estat d’excepció al país, en haver-se produït més de 80 assassinats només durant un cap de setmana.

Les normes, que de moment s’implementaran durant un mes, tot i que es poden anar prorrogant, inclouen la suspensió de la llibertat d’associació, del dret de defensa i de la inviolabilitat de la correspondència. Actualment, amb la recent reforma aprovada, els membres de les maras podran ser sancionats amb penes de 20 a 40 anys de presó, mentre que els líders d’aquests grups podran rebre entre 40 i 45 anys d’internament penitenciari.

En un dels punts més polèmics, la reforma del Codi penal inclou també considerar com a adults –i jutjar-los com a tals– els membres d’aquests grups majors de 12 anys. Aquesta seria la primera vegada que el govern aprova una pena específica per a aquells a qui consideri membre de les maras. Abans, a El Salvador aquests membres eren considerats com a terroristes i se’ls processava sota aquesta figura, encara que fos complicat comprovar la seva participació en aquestes agrupacions, i les sentències variaven entre els sis i els nou anys de presó.

En aquesta línia, el govern ha reforçat la seguretat als carrers i ha sol·licitat al Congrés aprovar l’estat d’excepció. La mesura, aprovada per la majoria oficialista del Legislatiu, limita la llibertat d’associació, suspèn el dret de ser informat de les raons de la detenció, amplia de 72 hores a 15 dies el termini de la detenció i permet a les autoritats intervenir els telèfons mòbils dels qui considerin sospitosos.

Segons les darreres informacions, les autoritats havien detingut més de 3.000 presumptes membres de maras. Paral·lelament, el president Bukele va anunciar per Twitter que havia ordenat limitar l’alimentació i les sortides al pati dels membres de maras empresonats i que els havien retirat els matalassos per dormir. Des de fa uns dies, el menjar és racionat i els 16.000 membres empresonats no han sortit de les seves cel·les.

D’entre les diverses reaccions que s’han produït arran dels recents esdeveniments, cal destacar la del secretari general de l’ONU, Antonio Guterres, la de la Comissió Interamericana de Drets Humans o la de Human Rights Watch o Amnistia Internacional, que van mostrar la seva preocupació per la situació del país i confien que les mesures que s’estan prenent estiguin en línia amb les lleis i estàndards internacionals dels drets humans.

Cal destacar que aproximadament 70.000 membres de maras operen a El Salvador i lluiten pel control de les operacions d’extorsió i drogues a tot el país centreamericà.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

Dissenyen bosses per ajudar els policies en intervencions amb persones que pateixen trastorn del processament sensorial

L’Alabama Law Enforcement Agency (ALEA) té ara una manera senzilla però eficaç de respondre a les persones que no poden respondre: les bosses sensorials.

Dissenyades per ajudar les persones que pateixen un trastorn del processament sensorial a calmar-se, aquestes bosses ofereixen una manera perquè els agents interactuïn positivament i es comuniquin amb aquestes persones, que pot semblar que representen una amenaça per a ells mateixos o per als altres.

Combinat amb l’entrenament que acompanya el lliurament de les bosses, els funcionaris de l’ALEA poden reconèixer fàcilment els símptomes del trastorn del processament sensorial i saber com relacionar-se amb persones que pateixen una sobrecàrrega sensorial. D’aquesta manera s’evita un malentès que podria fer augmentar la tensió en qualsevol intervenció.

L’any 2013, 12 agències i diversos professionals de l’aplicació de la llei de l’estat d’Alabama es van aplegar en una entitat per crear ALEA. L’agència compta ara amb aproximadament 1.500 empleats en diversos departaments com ara Seguretat Nacional, Seguretat Pública, Compliment d’Ingressos i Justícia Penal. El 2021, tot el personal jurat de l’agència, inclosos els uniformats, els agents especials de l’oficina estatal d’investigació, els oficials de comunicació i els membres de la divisió de llicències de conduir van completar la formació d’inclusió sensorial. Això la va convertir en la primera agència estatal d’aplicació de la llei certificada per KultureCity, una organització sense ànim de lucre especialitzada en l’acceptació i l’acomodació de persones amb processament sensorial i altres discapacitats.

La formació de KultureCity, que es basa principalment en el visionat de vídeos, se centra en inculcar la comprensió, l’acceptació i l’empatia en els primers que responen a aquells amb necessitats sensorials, que s’estima que representen entre el 5 i el 16 per cent de la població dels Estats Units.

Símptoma comú de l’autisme, aquesta discapacitat també afecta persones que pateixen un trastorn per estrès posttraumàtic, demència o ictus. És una condició mèdica en què el cervell té problemes per rebre la informació que arriba a través dels sentits i respondre-hi, el que fa que siguin massa o poc sensibles a determinades coses que veuen, senten, oloren, toquen i tasten.

Les llums brillants, el soroll del carrer, la roba que rasca i altres estímuls poden aclaparar els qui són hipersensibles i provocar-los una crisi emocional i un comportament que pot semblar estrany, fins i tot agressiu. Aquestes persones poden buscar estimulació sensorial mitjançant activitats com cridar, batre els braços o tocar persones aleatòriament, de vegades de manera brusca.

Les persones que experimenten una sobrecàrrega sensorial poden estar tan aclaparades que no poden parlar ni processar mentalment el que se’ls demana que facin. Llavors, pot semblar que estan sota la influència de l’alcohol o les drogues i que no col·laboren de manera deliberada.

Fundada l’any 2013 pel Dr. Julian Maha, al fill del qual se li va diagnosticar un trastorn sensorial, KultureCity ha proporcionat formació i bosses sensorials a més de 50 agències de primeres intervencions als Estats Units. La seva formació, dissenyada per crear acceptació basada en la comprensió de com reaccionen les persones amb necessitats sensorials davant l’estímul, se centra en quatre àrees clau:

  • Compassió per algú amb una discapacitat invisible o necessitat sensorial i consciència de com són de comunes aquestes necessitats.
  • La capacitat de reconèixer algú amb una discapacitat invisible o necessitat sensorial i la millor manera de relacionar-s’hi.
  • Estratègies per ajudar aquestes persones a adaptar-se a una situació que els aclapara.
  • La millor manera de tancar aquesta interacció i ajudar a resoldre la situació d’una manera positiva.

Referències:

CHADD. (2021, September 21). New Research in Sensory Processing Dysfunctionhttps://chadd.org/adhd-weekly/new-research-in-sensory-processing-dysfunction

Office of the Governor of Alabama. (2021, August 3). Governor Ivey Announces Sensory-Inclusive Training for State Law Enforcement Officershttps://governor.alabama.gov/newsroom/2021/08/governor-ivey-announces-sensory-inclusive-training-for-state-law-enforcement-officers/

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

Operació europea contra una xarxa que obligava persones sense llar a practicar la mendicitat forçada

Les autoritats d’Àustria, Alemanya, Hongria i Romania han desmantellat una xarxa criminal familiar especialment violenta que explotava persones sense llar.

Una investigació de l’Oficina Penal Regional d’Alta Àustria (Landeskriminalamt Oberösterreich), la Policia Federal Austríaca (Bundeskriminalamt), la Policia Estatal de Baviera alemanya (Polizei Bayern), la Policia Nacional Hongaresa (Magyar Rendorseg) i la Policia Romanesa (Poliția Română), amb el suport d’Europol i Eurojust, va portar els agents a desmantellar un grup de crim organitzat implicat en el tràfic de persones per a la mendicitat forçada. La xarxa criminal era especialment violenta i abusava d’individus extremadament vulnerables.

Gràcies a les investigacions, a començaments d’abril d’enguany es va fer una jornada d’acció policial, que va comportar:

  • 7 ubicacions escorcollades (1 a Àustria, 2 a Alemanya, 1 a Hongria i 3 a Romania)
  • 4 detencions practicades (1 a Alemanya, 1 a Hongria, 1 a Àustria i 1 a Romania)
  • Intervencions de telèfons i altres aparells electrònics, més de 90.000 € en metàl·lic i 9.400 RON en efectiu, així com 1 kg d’or
  • Dues víctimes, que van morir durant l’explotació de la xarxa criminal.

Des de l’any 2017, les autoritats nacionals dels quatre països en qüestió han investigat aquest grup de crim organitzat basat en els lligams familiars. Això ha inclòs la investigació de membres de grups d’origen romanès i hongarès que traficaven amb persones i les explotaven, amb víctimes a Àustria i Alemanya. Les víctimes d’origen hongarès i romanès eren especialment vulnerables com a conseqüència de l’addicció a l’alcohol i el sensellarisme.

Aquestes persones es van veure obligades a pidolar en llocs específics en diverses ciutats, com ara les ciutats alemanyes d’Ingolstadt, Nuremberg i Berlín i les ciutats austríaques de Feldkirch, Linz, Bad Hall i Stayer. Eren totalment dependents de la xarxa criminal i els seus documents els van ser retirats en arribar a països estrangers en què no parlaven la llengua. La xarxa criminal els va proporcionar un entrepà o només l’alcohol suficient per sobreviure al dia, alhora que guanyava més de 200.000 euros de les activitats de les víctimes. Aquestes persones van ser sotmeses a tractes i entorns de vida inhumans i van patir comportaments violents a mans dels sospitosos.

Dues de les víctimes van morir a causa de problemes relacionats amb la salut mentre eren explotades en condicions extremadament degradants. La banda criminal també va obligar una persona igualment vulnerable a treballar a casa seva i la van tractar com a esclava domèstica.

Europol va facilitar l’intercanvi d’informació i va oferir suport analític en aquesta investigació. El dia de l’acció, Europol va desplegar un lloc de comandament virtual per permetre l’intercanvi d’informació en temps real entre els investigadors, Europol i Eurojust.

Eurojust havia creat un equip d’investigació conjunt entre Alemanya, Hongria, Romania i Europol el 2021.

L’any 2017, el Consell de la Unió Europea va decidir continuar el cicle polític de la UE per al període 2018-2021. Té com a objectiu fer front a les amenaces més importants que suposa la delinqüència internacional organitzada i greu per a la UE. Això s’aconsegueix millorant i reforçant la cooperació entre els serveis rellevants dels estats membres de la UE, les institucions i les agències, així com els països i les organitzacions no membres de la UE, inclòs el sector privat si s’escau. Actualment, hi ha deu prioritats EMPACT. A partir del 2022, el mecanisme esdevé permanent amb el nom d’EMPACT 2022+.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

Millores pendents en el sistema de queixes de la policia britànica

La Comissió d’Interior del Parlament britànic ha publicat, el febrer del 2022, un informe sobre la gestió de queixes i la revisió de comportaments de la policia en què detecta llacunes importants. La investigació per avaluar el funcionament de l’Oficina Independent sobre el Comportament de la Policia (Independent Office for Police Conduct, IOPC), va començar l’estiu del 2020 i ha durat 18 mesos. L’IOPC, que té com a funció principal gestionar els casos més greus de queixes contra els agents i els cossos de policia d’Anglaterra i Gal·les i que, per tant, poden comportar responsabilitats disciplinàries, va entrar en funcionament el gener del 2018. Ara bé, no és un organisme completament nou, ja que va substituir la Comissió Independent de Queixes sobre la Policia (Independent Police Complaints Comission – IPPC), creada el 2003 i que va reemplaçar l’Autoritat de Queixes sobre la Policia (Police Complaints AuthorityPCA). Aquests canvis previs ja es van produir per intentar millorar la gestió d’aquestes queixes.

Els parlamentaris recorden que l’actuació de la policia a Anglaterra i Gal·les es basa en el consentiment: els agents tenen uns poders per investigar la delinqüència i mantenir la seguretat ciutadana, però tenen el deure de complir els estàndards més elevats de comportament policial. Per tant, per garantir que la ciutadania confia en la policia ha d’existir un bon sistema que gestioni i supervisi el comportament dels agents i dels cossos i les queixes que s’hi presentin.

La investigació conclou que part de la insatisfacció amb aquest sistema no està justificada o és injusta i que l’IOPC ha fet avenços significatius i ha establert un sistema més obert, transparent i sensible que els organismes previs. Ara bé, malgrat això, també hi ha elements de millora, que recullen en sis àmbits:

  • Durada de les investigacions: Tot i que la majoria es resolen en menys d’un any (i aquesta durada s’ha reduït respecte als organismes previs), encara hi ha procediments que s’allarguen anys, sense que quedi clar si és responsabilitat dels cossos policials o de l’IOPC. Per tant, és necessari un canvi de cultura policial per agilitzar aquests procediments i que totes les parts assumeixin les seves responsabilitats.
  • Confiança de la ciutadania: Algunes revisions d’àmbits concrets (com ara les violències domèstiques, la salut mental o la discriminació racial) aporten idees sobre com la policia interactua amb les comunitats a qui serveix. Ara bé, cal que en aquestes grans investigacions hi hagi més col·laboració entre les organitzacions i els cossos policials i que els procediments puguin ser accessibles a la ciutadania.
  • Accessibilitat: Promoure que els ciutadans tinguin coneixement d’aquests procediments no consisteix només en poder accedir als documents. L’ús de llenguatges tècnics o amb construccions complexes també dificulta o dissuadeix l’accés dels ciutadans. Per tant, l’IOPC ha de fer esforços perquè la documentació es faciliti en un llenguatge planer i en diferents formats i idiomes.
  • Assegurar les millors pràctiques: Una part dels procediments la gestionen els cossos policials, però no està clar que tots segueixin les indicacions de l’IOPC. Per tant, s’hauria de supervisar que aquestes recomanacions se segueixen.
  • Governança de l’IOPC: Les tasques dels responsables de l’IOPC encara arrosseguen algunes disfuncions dels organismes previs i, malgrat que la nova estructura ha provocat canvis positius, encara hi ha mancances, com ara en la supervisió interna. Per tant, insta el Govern a revisar l’estructura de l’organització i a incorporar un cap independent a la junta de govern.
  • Comissionats de Policia i Delinqüència (Police and Crime Comissioners): Són càrrecs electes que tenen la funció de supervisar els cossos policials de les demarcacions territorials on són escollits. La investigació parlamentària ha comprovat que, malgrat que una part de les seves funcions estan relacionades amb la supervisió de les queixes i les sancions disciplinàries, només una mínima part d’aquests càrrecs té un alt compliment d’aquestes funcions. Per tant, és necessari que tinguin més recursos per poder fer front també a aquestes tasques.

Nota de premsa de la publicació de l’informe al Parlament del Regne Unit:

https://committees.parliament.uk/committee/83/home-affairs-committee/news/161387/progress-made-but-many-still-feel-let-down-by-police-complaints-system/

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

La pressa per reclutar agents de policia suposa un risc molt important

La promesa de Boris Johnson de contractar 20.000 agents de policia més augmenta el risc d’admetre agents amb comportaments misògins, racistes o homòfobs, tot això enmig de la preocupació de què existeixi una cultura discriminatòria a les forces policials d’Anglaterra i Gal·les.

Actualment la policia d’Anglaterra i Gal·les ha d’afrontar diversos problemes, incloses les conseqüències de l’assassinat de Sarah Everard per part d’un agent de policia, per intentar reconstruir la confiança pública.

Segons publica el rotatiu The Guardian, un informe intern de la policia subratllava les advertències que la gran magnitud i rapidesa de la campanya de contractació de 20.000 agents de policia comporta inevitablement riscos i afegeix que hi ha un perill elevat que persones no aptes per a la policia puguin passar tots els filtres i ser reclutades.

Paral·lelament, el document considera que el sistema falla quan, de vegades, grups del crim organitzat intenten infiltrar-se en la policia, la qual cosa pot tenir conseqüències catastròfiques. Quan els sol·licitants inadequats menteixen als formularis de sol·licitud, oculten la seva activitat a les xarxes socials o minimitzen les seves connexions criminals, la qualitat de la verificació ha de ser constantment alta.

Si durant el període de prova, un agent mostra un comportament com l’homofòbia, el racisme, la misogínia o la deshonestedat, cal prendre-s’ho molt seriosament. Si només diuen bé, serà un bon policia, ja l’anirem polint, estàs emmagatzemant un problema que podria durar 30 anys.

L’informe també exposa altres problemàtiques, com per exemple:

• El frau ha augmentat exponencialment i es continua tractant erròniament com una baixa prioritat per part de moltes forces policials.

• El model de responsabilitat local ha trencat algunes relacions entre la policia i els polítics, i ha deixat alguns caps de la policia mancats de confiança en la seva independència operativa.

• La fràgil arquitectura de comptar amb 43 cossos policials, ideada el 1962 i implementada el 1974, està molt lluny de ser adequada per al seu propòsit l’any 2022.

• La delinqüència en línia és ara, amb diferència, el tipus de delicte més freqüent. Considera que els nostres fills estaven insegurs si eren al carrer. Ara són més insegurs a les seves pròpies habitacions.

• Les expectatives públiques de lluitar contra la delinqüència no es poden satisfer sense prou finançament, i la ciutadania, a través dels polítics, ha de decidir quanta amenaça, dany i risc està disposada a tolerar.

Les mancances importants en la policia persisteixen i s’han de solucionar. La criminalitat ara sovint és complexa i molt més sofisticada, i les investigacions poden trigar molt més. Si la policia continua utilitzant mètodes del segle XX per tractar de fer front a la tecnologia del segle XXI, seguirà quedant-se cada cop més enrere.

Finalment, el document considera que no s’ha de subestimar la gravetat dels problemes als quals s’enfronta ara el servei policial, però s’hauria de tranquil·litzar la ciutadania amb l’enfocament ferm, pragmàtic i professional dels agents i el personal de la policia.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français