La Comunitat Valenciana avança en la construcció d’un sistema de policia

València

La publicació el passat mes de febrer de la Llei de l’Agència Valenciana de Seguretat i Resposta a les Emergències ja indicava una aposta per la construcció d’un sistema integrat de seguretat que superés els compartiments estancs tradicionals (policia, bombers, protecció civil…).[1] Recentment la Generalitat Valenciana ha fet un pas més en aquesta construcció sistèmica en l’àmbit de la policia amb l’aprovació de la Llei 17/2017, de 13 de desembre, de coordinació de policies locals de la Comunitat Valenciana.[2] Aquest text introdueix diversos mecanismes que intenten construir un sistema a partir de les policies locals existents (i en alguns casos, incloent-hi la resta de policies que actuen en el seu territori).

Així, per exemple, entre les funcions que integren la competència de coordinació de les policies locals hi inclou l’establiment d’una xarxa de transmissions que no només enllaci els diferents cossos de policia local, sinó que permeti també l’accés a les bases de dades en matèria de seguretat desenvolupades pel Ministeri de l’Interior; l’establiment d’un sistema d’informació recíproca entre els diferents cossos de policia local; l’impuls de la coordinació i la col·laboració interadministrativa per a la millora de la prestació dels serveis de seguretat pública en àmbits supramunicipals o de serveis mancomunats, així com el disseny de un pla territorial de seguretat local, funcions totes elles que estan pensades per facilitar l’actuació sistèmica i coherent dels cossos de policia.

A més, preveu diversos òrgans que han de contribuir a la homogeneïtat i la coordinació, entre els quals:

a) L’Institut Valencià de Seguretat i Emergències, que, per exemple, farà convocatòries anuals de proves físiques i psicotècniques per a l’accés a les policies locals, que tindran una validesa de dos anys. Així, totes aquelles persones que vulguin presentar-se a les convocatòries de places de policia local hauran de superar aquesta “fase prèvia”, que garantirà que tots els candidats compleixin exactament els mateixos requisits.

b) L’Observatori de Seguretat de la Comunitat Valenciana, com a fòrum de debat, difusió i estudi de problemàtiques de seguretat, del qual formen part membres tant de les policies locals com la unitat adscrita, del CNP, la Guàrdia Civil i del col·legi de criminòlegs.

c) El Comitè d’Assumptes Interns, que té entre les seves funcions col·laborar amb les policies locals en el control de la legalitat dels seus agents.

d) Consells supramunicipals de coordinació de les policies locals.

e) Promoció dels membres de les policies locals en altres cossos de la comunitat diferents del seu, obligant a la reserva de places per a aquesta mobilitat.

f) Obligatorietat que les policies locals disposin de recursos materials i humans suficients per a la seva autorització i posada en marxa.

g) Acords intermunicipals per reforçar els cossos de policia que, de manera temporal, ho necessitin.

Finalment, com a novetats destacables, la Llei opta per una estructura organitzativa de les policies més plana (entre dues i sis categories depenent del nombre d’habitants del municipi), explicita la possibilitat d’encarregar instrucció d’expedients (en cas de faltes greus i molt greus) a funcionaris d’altres policies locals, regula la segona activitat de manera detallada i promou activament la igualtat de gènere a tots els nivells, ja que obliga aquelles policies que tinguin menys d’un 40% de dones a reservar en les properes convocatòries un 30% de les places per a dones.

[1] Vid. http://notesdeseguretat.blog.gencat.cat/?s=Ag%C3%A8ncia+Valenciana+de+Seguretat

[2] Vid. http://www.dogv.gva.es/datos/2017/12/15/pdf/2017_11424.pdf

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

 

Europol acull una conferència internacional d’experts contra el robatori a domicilis

Un enfocament local i regional no és suficient per desmantellar grups mòbils de delinqüència organitzada (MOCG- Mobile Organized Crime Group) si es vol que Europa sigui un indret més segur. Conscients d’això, Europol, que treballa amb la Policia de Munic, la BKA alemanya, Eurojust i la Policia Nacional espanyola, va reunir més de 300 experts d’alt nivell de les agències policials i de la justícia, així com alguns investigadors, de 38 països, a finals de novembre de 2017, per discutir sobre la tipologia delictiva contra la propietat, en una conferència organitzada a la seu de l’Haia.

Thief

El crim organitzat contra la propietat immobiliària, especialment el robatori interior de domicili, és un delicte contra el qual tots els organismes de seguretat de la Unió Europea lluiten fermament amb nombroses accions, ja que afecta profundament les víctimes i provoca una gran sensació d’inseguretat entre els ciutadans. Una gran part d’aquests delictes són comesos per grups mòbils de delinqüència organitzada, caracteritzats per un alt grau de flexibilitat i mobilitat.

L’objectiu d’aquestes conferències era estudiar com combatre eficaçment els grups de delinqüents en l’àmbit del robatori mitjançant la millora de les estructures transfrontereres. El treball intensiu, transnacional i interdisciplinari dels participants de la conferència cercava identificar similituds i àrees problemàtiques en la lluita contra el delicte, per desenvolupar solucions específiques. Només una estreta cooperació nacional i internacional permet identificar sèries de delictes i grups actius transfronterers d’autors. També s’intenta establir un enteniment comú amb les investigacions, que no haurien de centrar-se exclusivament en els delinqüents actius sobre el terreny sinó que, al contrari, també inclourien els intel·lectuals i facilitadors, incloent investigacions financeres i de recuperació d’actius.

Europol juga un paper clau en la lluita contra les activitats criminals de delictes contra la propietat organitzada. Per ajudar els seus socis de manera més eficaç i seguir un enfocament multidisciplinari i horitzontal, la Unitat de Delictes contra la Propietat se centra en els grups mòbils de delinqüència organitzada esmentats. Un dels objectius principals és augmentar la consciència dels estats membres afectats. Hi ha molta informació disponible en l’àmbit investigador en els estats membres, però no es comparteix. L’objectiu ha de ser que aquest coneixement crucial estigui disponible per als organismes d’aplicació de la llei en altres països afectats.

El projecte se centra bàsicament en les següents accions:

Implantar un nou equip de suport amb quatre experts nacionals secundaris (des del 2016) amb la tasca de vincular-se amb els investigadors i fiscals dels estats membres.

Identificar les estructures i els membres de les bandes de delinqüents implicades.

Organitzar reunions operatives.

Proporcionar suport d’anàlisi operacional durant les investigacions en viu.

Identificar i detectar noves tendències mitjançant l’anàlisi estratègica.

Organitzar conferències d’experts i cursos de formació a tot Europa.

Millorar l’enfocament orientat a la xarxa.

Oferir suport i millorar la Plataforma d’Europol per a experts en el robatori domèstic.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

L’Europol documenta com les drogues il·legals financen la delinqüència organitzada a la UE

L’Europol acaba de publicar l’Informe estratègic sobre els delictes de tràfic i venda de drogues il·legals, i com aquests serveixen per finançar la delinqüència organitzada a la UE.

Es calcula que el comerç de drogues a la UE genera almenys 24 mil milions d’euros en ingressos cada any, la qual cosa el converteix en el mercat criminal més gran de la UE. L’informe proporciona una visió general del mercat de les drogues il·lícites a la UE.

  • Prop del 35% dels grups de delinqüència organitzada a la UE participen en la producció, el tràfic o la distribució de drogues il·legals. El 75% d’aquests grups utilitza més d’una tipologia diferent d’estupefaent.
  • El mercat de les drogues sintètiques i les noves substàncies psicoactives (NPS) continua sent el mercat de drogues més dinàmic de la UE; durant els últims 5 anys s’han detectat 620 noves substàncies.
  • S’ha produït un gran augment en la disponibilitat d’estupefaents al mercat europeu de drogues il·legals. Des de l’any 2012, s’han identificat un total de 24 nous tipus de drogues.
  • Les drogues es comercialitzen àmpliament en línia a través de diverses plataformes. La venda de medicaments a través dels mercats del web fosc és una amenaça important i continua expandint-se.
  • Poc èxit en la lluita contra el blanqueig de capitals: les activitats de blanqueig de diners a la UE són significatives, reflectint els beneficis generats pel comerç de les drogues. Tanmateix, el marc global contra el blanqueig de diners ha demostrat tenir una taxa de resolució deficient. Amb prou feines l’1% dels recursos il·lícits són confiscats per les autoritats competents en l’àmbit de la UE.

El 6 i 7 de desembre del 2017, els Caps de les Unitats de Drogues de tots els estats membres de la UE, representants de la Comissió de la UE i agències de la UE, com ara Eurojust i l’Observatori Europeu per a la Droga i les Toxicomanies (OEDT), així com l’Agència de Drogues dels Estats Units (DEA), altres socis operatius i 10 països tercers amb acords operatius amb l’Europol, es van reunir a la seu de l’Europol per identificar i discutir sobre la implementació de noves maneres d’abordar el comerç de drogues il·legals, que és un dels fenòmens penals més amenaçadors de la UE. Aquesta conferència complementa l’avaluació de la implementació de l’Estratègia de drogues de la UE 2013-2020 i el Pla d’acció de la UE sobre drogues 2013-2016 per part de la Comissió Europea.

Segons aquesta avaluació, es demostra que hi ha hagut alguns avenços en totes les accions del Pla d’acció de la UE destinades a la reducció de l’oferta de drogues, però els últims anys no s’ha registrat una reducció significativa de l’oferta d’estupefaents. Partint dels resultats de l’avaluació, el nou Pla d’acció sobre drogues 2017-2020 proporciona una resposta reforçada als nous reptes de salut i seguretat emergents en matèria d’ús i tràfic il·lícits de drogues.

L’Europol és l’agència de la UE que ajuda els estats membres a lluitar contra la delinqüència internacional greu i el terrorisme. Establerta com una agència de la UE el 2010, l’Europol, l’Agència de Cooperació per a l’Aplicació de la Llei de la Unió Europea, és al centre de l’arquitectura europea de seguretat i ofereix una gamma única de serveis. L’Europol és un centre de suport per a les operacions de l’àmbit de la seguretat, un nucli d’informació sobre activitats delictives i un centre d’experiència en aplicació de la llei. L’Europol col·labora estretament amb l’Observatori Europeu per a la Droga i la Drogodependència (OEDT) en la lluita contra les drogues il·legals.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

Les estratègies policials proactives, són útils?

L’actuació policial proactiva pot ser entesa com “les estratègies d’actuació policial que tenen com un dels seus objectius la prevenció o la reducció de la delinqüència i els desordres, i que no són reactives  en el sentit de posar l’atenció de manera primària a descobrir la delinqüència que s’està produint o investigar o respondre els delictes un cop ja s’han comès”. Aquesta  és la definició que es pren com a referència en el llibre Proactive Policing: Effects on Crime and Communities, publicat per les National Academies of Sciences, Engineering and Medicine dels EUA el novembre de 2017.

El llibre és el resultat d’una investigació realitzada per un comitè científic format per sociòlegs, criminòlegs, juristes i membres de cossos de seguretat que pretenia revisar les evidències i debatre sobre les mancances en les dades i la metodologia sobre quatre aspectes de l’actuació policial proactiva en el combat contra la delinqüència:

  1. Els efectes o les diferents formes com s’implementa
  2. Si s’aplica d’una forma discriminatòria
  3. Si s’utilitza d’acord amb les lleis
  4. La reacció de la comunitat a aquesta estratègia d’actuació

Per fer-ho, han establert quatre aproximacions diferents sobre l’activitat policial proactiva: basada en l’espai, de resolució de problemes, centrada en les persones i basada en la comunitat. Cadascuna d’aquestes aproximacions té definits els seus propis models lògics de prevenció de la delinqüència, estratègies proactives, objectius primaris i vies principals per assolir els seus objectius, que es resumeixen a la taula següent:

  Aproximació basada en l’espai Aproximació de resolució de problemes Aproximació centrada en les persones Aproximació basada en la comunitat
Model lògic per a la prevenció de la delinqüència Capitalitzar l’evidència de la concentració del delicte en llocs microgeogràfics Utilitzar una aproximació d’orientació al problema, que cerca identificar problemes com a patrons a través de fets delictius i, posteriorment, identificar les causes d’aquests problemes Capitalitzar les fortes concentracions de delictes entre una petita proporció de la població criminal Capitalitzar els recursos de les comunitats per identificar i controlar la delinqüència
Estratègies policials Policia de punts calents; policia predictiva; sistemes de videovigilància (CCTV) Policia orientada als problemes; policia de terceres parts; partenariats proactius Detencions dirigides; programes de multireincidents; aturades i escorcolls Policia orientada a la comunitat; policia de procediment de justícia; policia de finestres trencades
Objectiu primari Prevenir la delinqüència en petits espais Resoldre problemes recurrents per prevenir la delinqüència futura Prevenir i dissuadir delictes concrets centrant-se en els delinqüents coneguts Millorar l’eficàcia col·lectiva i la col·laboració de la comunitat amb la policia
Punts principals per aconseguir l’objectiu Identificar els punts calents on es concentra la delinqüència i aplicar estratègies centrades en aquests llocs Escanejar i analitzar problemes criminals, identificar solucions i valorar-los (model SARA)[1] Identificar els delinqüents coneguts amb una taxa de fets comesos i aplicar estratègies sobre aquests delinqüents específics Desenvolupar estratègies que incorporen la comunitat o canviar la manera com la policia interacciona amb els ciutadans

Font: National Academies of Sciences, Engineering, and Medicine (2017, pàg. S-2)

L’informe ha trobat evidències que, com a mínim a curt termini, moltes pràctiques de policia proactiva tenen èxit en l’objectiu de reduir la delinqüència i el desordre, sense malmetre les relacions entre la policia i la comunitat. No obstant això, algunes mancances en la recerca realitzada fan que no es puguin valorar altres qüestions importants, com ara la legalitat dels procediments policials o les conductes discriminatòries per motius racials. Tampoc s’han pogut comprovar els efectes d’aquest tipus d’estratègies policials en el llarg termini o aplicades en un àmbit més gran que el local.

[1] Model SARA, acrònim d’Scanning, Analysis, Response and Assessment (escanejar, analitzar, respondre i valorar).

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

Segueixen disminuint els fets delictius registrats per l’Ertzaintza

ErtzainaDurant els darrers anys, els cossos de policia dels països del nostre entorn han anat fent públiques les dades delictives registrades, amb una marcada tendència a la disminució d’il·lícits. La policia del País Basc, l’Ertzaintza, amb la publicació de les seves dades, constata també aquesta mateixa línia descendent dels fets delictius.

Les infraccions penals conegudes per l’Ertzaintza durant l’any 2016 van ser 81.355 – 11.554 a Àlaba, 48.213 a Biscaia i 21.568 a Guipúscoa. Si analitzem el període 2012-2016, podem constatar que les xifres han anat disminuint any rere any:

Nombre d’Il·lícits
2012 90.653
2013 88.818
2014 86.783
2015 83.996
2016 81.355
Font: Elaboració propia a partir dades Ertzaintza

D’aquestes 81.355 infraccions penals registrades l’any 2016, 41 corresponen a homicidis, 5.235 a lesions, 61.790 a il·lícits contra el patrimoni i 357 a delictes contra la llibertat sexual.

D’altra banda, si es tenen en compte les detencions efectuades per l’Ertzaintza, veiem que l’evolució presenta unes xifres percentuals de disminució similars a les de l’activitat delictiva:

Nombre de detencions
2012 8.243
2013 7.590
2014 6.891
2015 5.964
2016 5.247
Font: Elaboració propia a partir dades Ertzaintza

Efectivament, l’any 2016 presenta la xifra més baixa de detencions. D’aquestes, 712 van tenir lloc a Àlaba, 2.694 a Biscaia i 1.841 a Guipúscoa.

Així mateix, l’Ertzaintza també fa públiques les dades de les investigacions portades a terme a les tres províncies del territori basc. En aquest cas, les investigacions efectuades pel cos policial segueixen una tendència ascendent en el període 2012-2016:

Nombre d’investigacions
2012 14.468
2013 15.321
2014 15.360
2015 17.082
2016 20.782
Font: Elaboració propia a partir dades Ertzaintza

Com es pot veure, hi ha un increment progressiu de les investigacions, per bé que l’any 2014 es mantenen estables i, en canvi, l’any 2016 hi ha un salt remarcable.

Pel que fa a la taxa d’infraccions penals per mil habitants en l’àmbit provincial, les dades de l’Ertzaintza mostren unes xifres força baixes:

Taxa d’infraccions penals
2015 2016
Àlaba 38,63 36,56
Biscaia 43,05 42,58
Guipúscoa 32,86 30,77
Font: Elaboració propia a partir dades Ertzaintza

La taxa d’infraccions penals per mil habitants a l’Estat espanyol l’any 2015 va ser de 43,69, i de 43,21 el 2016.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

 

La legitimació de la policia: una qüestió clau?

Sebastian Roché és director de recerca del CNRS (Ciències Polítiques, Universitat de Grenoble). És professor de l’Escola Nacional Superior de Policia i de les universitats de Grenoble i de Bahcesehir, a Istanbul. El seu treball se centra en la mesura de la delinqüència, l’anàlisi de les polítiques públiques de seguretat i la governança comparada de la policia. També és consultor de les Nacions Unides. Entre les seves publicacions, hi podem trobar: De la police en démocratie [“La policia en democràcia”] (Grasset, 2016).

Doctor Roché, heu publicat un llibre molt interessant, De la police en démocratie, on parleu de la legitimació. A què ens referim quan parlem de la legitimació de la policia?

La legitimació de la policia és el dret moral que se li atorga perquè es faci obeir. Té dos aspectes. En primer lloc, en reconèixer aquest dret moral a la policia, el ciutadà sent l’obligació d’obeir-la, i ho fa voluntàriament, és a dir, sense haver de prometre-li res (per exemple, més seguretat) o sense necessitat d’amenaçar-lo (per exemple, amb sancions). Aquesta primera vessant és la que normalment s’estudia. A continuació, trobem que aquest dret moral de fer-se obeir que s’atorga a la policia es tradueix en un acord en l’ús de mitjans, a vegades, il·legals i violents. Aquest segon aspecte, que podríem anomenar “la cara oculta de la legitimitat”, s’estudia menys, però no és menys real: és, per exemple, el que explica el suport dels nord-americans blancs a la policia quan maten un ciutadà negre.

Creieu que la legitimació té conseqüències pràctiques a la feina diària de la policia? No es tracta d’una pregunta retòrica que només interessa als intel·lectuals?

És probable que la legitimitat de la policia tingui efectes pràctics, però cal reconèixer que no estan ben demostrats. La idea principal és que la confiança afavoreix el fet de reconèixer una legitimitat a la policia, i que aquesta última afavoreix l’obediència voluntària dels ciutadans, una adhesió a les demandes dels agents, fins i tot quan això no agrada als ciutadans, i formes de cooperació, especialment el fet de presentar denúncies quan som víctimes, informar dels problemes, participar en associacions locals; en resum, de comprometre’s a col·laborar amb els agents de policia. El benefici més destacat seria la disminució de les tensions quotidianes i la seguretat dels agents.

Què poden fer els poders públics per millorar la legitimació de la policia? Voleu dir que no es tracta d’un tema històric i cultural impossible de canviar?

La recerca de legitimitat passa per la recerca de la satisfacció respecte al servei prestat i un tractament igualitari. Són aquestes actituds les que afavoreixen la confiança. Es tracta d’una cultura professional, que pot evolucionar, i cal que evolucioni, en funció de la societat que l’envolta. Un ministeri de l’interior pot establir la seva recerca de la qualitat, dotar-se de les eines de formació i després de les eines per controlar-la, i fer-les servir per qualificar els agents. Així, les pràctiques evolucionaran.

Què pensarà un policia francès quan llegeixi el vostre llibre? Creieu que se sentiran satisfets del retrat que els fa? Pensaríeu diferent, si fóssiu policia?

Crec que els policies no llegeixen gaire sociologia. Els puc entendre. Si ho fessin, se sorprendrien de la importància que dono a la confiança i a la legitimitat. En efecte, la seva cultura professional es basa sobretot en el dret, i en un aprenentatge pràctic de la imposició a la gent de la seva visió de les coses, més que no pas en l’art del diàleg. És això el que els seus col·legues amb experiència valoren durant la formació inicial sobre el terreny. Però crec que una part dels policies ha entès la importància de la relació entre la policia i la població, i la necessitat de fer-la anar endavant.

Creieu que les dades policials (estadístiques criminals, sobre incivisme i incidents dels quals la policia ha de respondre, nombre de policies, etc.) haurien de ser públiques, estar disponibles en línia? És una condició/exigència democràtica?

Sí, seria convenient que les bases de dades fossin accessibles. D’aquesta manera podríem fer evolucionar les anàlisis basant-nos en dades objectives. Seria el més normal, ja que són els ciutadans qui les paguen.

Penseu que la tendència actual a multar més i limitar els drets dels ciutadans posa en risc la legitimació de la policia? Creieu que és eficaç?

Davant l’amenaça terrorista, els governs se senten obligats a augmentar els poders de la policia. La raó és principalment política: es tracta d’una estratègia per evitar rebre crítiques per part de l’oposició. No tenim proves de l’eficàcia d’una legislació més severa pel que fa a la criminalitat petita i mitjana, tot i que els policies siguin molt sovint favorables a aquest tipus d’apropament. Pel que fa als joves, sabem que la severitat penal fins i tot augmenta la reincidència. Eficàcia pràctica i eficàcia política són dues coses ben diferents.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

Comissària Cristina Manresa: “Planificar amb rigor és la clau de l’èxit”

La comissària Cristina Manresa Llop, nascuda a Barcelona l’any 1968, té una filla de 19 anys i viu a Badalona. Diplomada en Criminologia i llicenciada en Història de l’Art per la Universitat de Barcelona, va entrar als Mossos d’Esquadra a la quarta promoció –ara fa 26 anys– i ha arribat a comissària passant per totes les categories. Creu que això és important perquè haver treballat en diferents serveis i situacions l’ha fet propera i coneixedora de la difícil tasca dels policies i li ha ensenyat a valorar les coses importants de la vida.

Actualment és cap de la Regió Policial Metropolitana Nord i directora del Pla de seguretat del Mobile World Congress des del 2013.

Ha rebut diverses condecoracions i premis per la seva tasca professional. És membre del Comitè d’Ètica de la Policia de Catalunya i participa des de fa anys en activitats de formació i docència.

Quin balanç fa del dispositiu de seguretat de la darrera edició del Mobile World Congress?

Molt positiu; no hi ha hagut incidents rellevants en una edició en què la xifra de congressistes ha batut un nou rècord, 108.000 persones, cosa que suposa un increment del 7% respecte de l’any anterior. L’índex de victimització per cada 1.000 visitants s’ha situat en un 0,34, índex inferior al registrat l’any 2016, que es va situar en un 0,36. Els fets delictius s’han mantingut estables, amb una reducció del 13% al transport públic, i el 91% dels fets són furts.

Ens sentim orgullosos de la feina feta per tots els cossos policials i serveis d’emergències, que, juntament amb els organitzadors del MWC –els responsables de Fira de Barcelona i Turisme de Barcelona–, ha contribuït a mantenir la seguretat dels congressistes i el bon desenvolupament d’aquest esdeveniment. Aquest és un treball en equip!

Quines eines −de planificació, prevenció, emergències, seguretat ciutadana− són les que li permeten ajudar i oferir protecció a les persones en aquests grans esdeveniments?

Treballem a partir d’un Pla director de seguretat (PDS), document que recull els objectius i les característiques de l’esdeveniment i organitza les diferents tasques de tots els integrants per tal que ens coordinem amb efectivitat. Són vuit programes que inclouen els dispositius policials de seguretat ciutadana, ordre públic, intel·ligència, mobilitat, protecció civil, allotjaments, etc.

Com a part de les polítiques de prevenció, la Policia de la Generalitat – Mossos d’Esquadra ha potenciat la difusió dels consells de seguretat a les xarxes socials dels Mossos d’Esquadra i del 112, i ha fet arribar als congressistes material amb mesures bàsiques de seguretat, amb l’objectiu de prevenir fets delictius. Panells informatius al transport, cartells i díptics en diversos idiomes, etc. Aquestes accions s’han portat a terme amb la col·laboració de diferents entitats que participen en l’organització i la seguretat de l’esdeveniment, com són GSMA, Barcelona Convention Bureau i el Gremi d’Hotels.

De quina manera, des del punt de vista de la planificació, afecta tenir tants operadors, públics i privats, d’àmbits i administracions diferents, en un mateix esdeveniment? El factor humà és primordial en aquest sentit?

Planificar amb rigor és la clau de l’èxit perquè hi participen molts efectius de la PG-ME de diferents especialitats: GEI, Escortes, Subsòl, Canina, Tèdax, Hèlix, BRIMO, ARRO, Informació, Seguretat Ciutadana, Trànsit, etc. També integrem personal extern a la nostra organització, d’altres policies municipals (l’Hospitalet i Barcelona) i operadors externs: empresa organitzadora, seguretat privada, emergències, Turisme de Barcelona, Ajuntament, transports, etc.

Per aquest motiu, comencem a planificar després de l’estiu i fins al mes de febrer o març, que és quan es celebra el MWC.

Es fa una primera reunió amb tots els responsables i expliquem les novetats de l’any i el cronograma; després, els grups desenvolupen les seves ordres de servei, en què treballarà i supervisarà la direcció del Pla fins a arribar a desenvolupar el dispositiu en tres fases: prealerta, alerta, màxima alerta.

Durant la celebració del congrés, a primera hora es fan diverses reunions diàries amb els operatius policials i amb els gestors del transport, sota la direcció del Pla i de l’organització.

En acabar el MWC, es fa un debrífing en què es recullen les millores proposades per tots els serveis.

El factor humà és fonamental, conèixer cadascun dels operadors facilita molt la tasca; som un equip i tothom treballa per millorar cada any. L’èxit del MWC és l’èxit de tots!

Quina ha estat la situació més complexa que ha hagut de gestionar en les darreres edicions del MWC? Hi ha algun aspecte o complicació que es reprodueixi cada any?

L’any 2016, amb la nova línia 9 del metro, perquè era un element nou, encara estava en fase de proves i no sabíem el volum de persones que utilitzarien aquesta línia. S’hi va afegir la vaga del transport i el tema de la mobilitat es va complicar.

La gestió de les cues i l’accés dels congressistes al recinte amb seguretat és un repte pel que fa al tema del terrorisme. Des de l’any 2015, identifiquem tots els participants, hem augmentat el nombre d’efectius i hem extremat les mesures de seguretat amb elements de contenció en els accessos: pilones, arcs detectors, escàners, gossos, etc.

Els consells de seguretat que fem arribar als congressistes des de la PG-ME pensem que són una bona mesura per evitar que esdevinguin víctimes de fets delictius. La prevenció és una bona eina i hi treballem abans del congrés reunint-nos amb els gremis d’hotels, de restauració, turisme i altres operadors.

Us heu inspirat o us inspireu en algun altre tipus d’esdeveniment semblant a l’hora d’innovar en les mesures de prevenció i seguretat? I, a l’inrevés, altres cossos de seguretat o esdeveniments semblants s’han interessat per la tasca que dueu a terme aquí?

L’experiència en altres esdeveniments o dispositius en què treballem la PG-ME ens inspira per desenvolupar el Pla director de seguretat del MWC. Es tracta d’un document que descriu en vuit programes cadascuna de les particularitats dels dispositius de seguretat, el nombre d’efectius de cada especialitat, la ubicació, els horaris de treball i altres característiques tècniques. El que crec que cal destacar del PDS és que hi participen altres operadors externs a la PG-ME, una manera integradora i transversal de treballar amb altres administracions i particulars. Hi ha hagut interès per aquesta manera de treballar i altres policies han reproduït el model del PDS.

Pel fet de ser la primera dona comissària de la PG-ME, quina valoració fa respecte del paper de la dona en un cos policial com els Mossos d’Esquadra?

La valoració que faig com a dona comandament és que cal apostar encara més per l’equitat de gènere dins la policia a totes les escales, també en la de comandaments, on l’impacte de la presa de decisions és tangible. Hi ha recorregut per fer. Una policia del segle XXI cal que sigui oberta i estigui preparada per assolir els reptes que se’ns presenten. La visió de la dona és molt important en el desenvolupament de les polítiques de seguretat.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

Notable descens dels delictes contra la propietat a Suïssa

Les dades publicades per l’Institut Federal d’Estadística de Suïssa confirmen la tendència dels darrers anys, ja que tant les infraccions estrictament penals com les que van contra la legislació del narcotràfic i les que regulen l’estrangeria continuen en descens, molt clar en el cas de les infraccions penals (-4%, amb una reducció de prop de vint-mil infraccions en termes absoluts), també considerable en el camp del narcotràfic (-3%, tres mil menys) i menys perceptible en el camp de la normativa d’estrangeria (-1%, uns tres-cents casos menys).

Casa SuïssaÉs important, però, remarcar que el descens de les infraccions penals és degut a una gran reducció de la delinqüència més habitual, la delinqüència contra la propietat, que baixa un 6%. En aquest àmbit, destaca la reducció d’un 11% de les robatoris a domicili i d’un 13% de les estrebades. Els robatoris de vehicles presenten una reducció més moderada (6%).

Els delictes contra la vida i la integritat física augmenten un 2%. Tot i que els homicidis consumats es redueixen un 21% (de 57 passen a 45), les temptatives d’homicidi augmenten un 33% i les lesions lleus, un 6%. Pel que fa a la violència de gènere, es registraren 19 morts (una cada tres setmanes), la immensa majoria de les quals (18) van ser dones.

Els delictes contra la integritat sexual experimenten un augment del 8% i els delictes contra l’honor, la intimitat i el secret pugen un 6%. Tot i que els delictes contra la llibertat en general experimenten un descens del 5%, els delictes de tràfic de persones han augmentat un 116% (passen de 58 a 125). Aquesta dada podria tenir a veure amb els moviments massius de persones cap a Europa dels darrers anys. Aquesta circumstància explicaria també que les infraccions contra la normativa d’estrangeria es mantinguin estables a la baixa (-1%) i que no segueixin el descens més acusat de les altres categories.

Pel que fa als detinguts (“acusats”, en diuen ells), l’informe destaca que continua el descens dels menors, que, encara que només s’ha reduït un 1,4% en relació amb l’any passat, ja només són la meitat dels que eren l’any 2009. La majoria dels detinguts tenen nacionalitat estrangera (41.172 per 37.068 nacionals). De tota manera, igual com fèiem en comentar l’estadística de l’any passat, cal tenir en compte que molts d’aquests estrangers (24.018) tenen residència habitual al país, ja que hi ha molta població estrangera que hi resideix sense haver-ne adoptat la nacionalitat.

El cantó (semi-cantó, en aquest cas) amb una taxa de delictes més alta és Basilea Ciutat (110,1 per 100.000), que supera Ginebra (ara amb 107,1, un descens de 12 punts en relació amb l’any anterior), Neuchâtel (75,1) i Vaud (70,5). Uri continua sent el cantó amb la taxa més baixa (18,7), seguit per Nidwalden (26,6) i Schwytz (27,3).

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

Alemanya: les infraccions contra la legislació d’estrangeria impedeixen per segon any que continuï el descens dels delictes

Segons les últimes estadístiques publicades per la Bundeskriminalamt alemanya, les 487.711 infraccions (delictes) contra la normativa d’estrangeria enregistrades l’any 2016 al país han provocat un lleuger augment (0,7%) de les infraccions penals, mantenint l’estabilitat a l’alça ja enregistrada l’any anterior, en què la gran presència d’infraccions d’estrangeria alterà les xifres globals de l’any.

ManillesLa tendència mostrada l’any passat continua en tots els camps. Així, la delinqüència violenta experimenta un ascens del 6,7%. Els homicidis de tot tipus presenten un augment del 14,3% (cal tenir en compte que s’hi inclouen els 72 homicidis que va dur a terme l’infermer de la Baixa Saxònia i els 17 dels incidents a l’Olympiazentrum de Munic). Els abusos sexuals i les violacions presenten un increment del 12,8% i les lesions, d’un 9,9%. L’única excepció la constitueixen els robatoris amb violència i intimidació, que disminueixen un 3,7%.

La delinqüència contra la propietat baixa notablement. Els furts de tipus divers es redueixen un 4,4% (el descens més important és als robatoris al domicili, un 9,5%; els de mitjans de pagament diferents dels diners, un 8,5%, i els robatoris a dependències professionals i d’emmagatzematge, un 6,5%). Els fraus baixen un 7% i la delinqüència econòmica, un 5,6%.

Els delictes contra la propietat intel·lectual (+7,2%) i els de danys (+3,4%) també experimenten un augment, que és més important en nombres absoluts en el segon cas (+19.350 delictes).

El nombre de detinguts (2.360.806) ha disminuït molt lleument (-0,3%) en 8.230 persones. La majoria dels detinguts són homes (74,9%) i adults de més de 21 anys (77,4%). Els detinguts sota la influència de l’alcohol han incrementat un 2,4% (242.494 en total) i els no nacionals han augmentat un 4,6%, cosa que significa un 40,4% davant del 59,6% de detinguts de nacionalitat alemanya. La franja d’edat en què augmenta més el nombre de detinguts és fins als 14 anys (increment del 14%), mentre que la de preadults (de 18 a 21) es manté a l’alça (0,3%). La reducció més important s’experimenta en la franja de 14 a 18 anys (un 3,8%).

Pel que fa als länder, Baden-Württemberg apareix com el land amb menys delinqüència (55,99 per mil); en segon lloc, trobem Hessen (66,72 per mil); en tercer lloc, Renània-Palatinat (67,75 per mil) i baixa fins al quart lloc Baviera, que ha experimentat un augment d’un 9,5% (l’any anterior ocupava el primer lloc sense tenir en compte les infraccions d’estrangeria, però no si les hi sumem). Sense infraccions d’estrangeria, Baviera encara seria el land amb una taxa més baixa de delictes (4,85 per mil). Un cop més, l’impacte de l’onada de refugiats es torna a fer present, però −cal insistir− no tant en el nombre de delictes, que disminueix lleugerament (-43.093 sense les infraccions d’estrangeria), sinó en l’àmbit de les infraccions a la normativa d’estrangeria.

Els länder amb taxes més altes d’infraccions penals són, com l’any passat, les ciutats estat de Berlín (161,61 per mil), Bremen (136,87 per mil) i Hamburg (133,84 per mil), tot i que Bremen i Hamburg han intercanviat les posicions.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

Onada de reformes policials als Estats Units

Serve And Protect Square V4Segons publica un informe recent del Vera Institute of Justice dels Estats Units, la majoria dels estats han introduït reformes legislatives en l’àmbit de la policia.

El discurs nord-americà de la justícia penal s’ha centrat en gran mesura en la policia al llarg dels darrers anys. Qüestions relacionades amb l’ús de la força per part de les forces de l’ordre –freqüentment amb resultat de morts– i amb la seva aplicació desproporcionada a les persones de color han centrat el debat real i virtual i han convertit casos reals i puntuals en fenòmens virals que són incomparables amb cap altre moment de la història recent.

Al mateix temps, “els homicidis” de policies que han tingut lloc a Nova York, Dallas i Baton Rouge van augmentar els temors per la seguretat dels agents. En resposta, les parts interessades del govern i les comunitats han començat a buscar maneres d’augmentar la confiança del públic en el compliment de la llei, que és bàsica per a la seguretat pública.

Hi ha més de 18.000 departaments de policia als Estats Units, que es regeixen per ciutats i comtats. Tradicionalment, els esforços de la reforma policial han tingut com a motor principal les jurisdiccions locals.

Darrerament, l’acció local en seguretat s’ha vist també complementada i reforçada en l’àmbit estatal, com s’evidencia en l’augment precipitat del nombre de normativa estatal que es va aprovar durant els anys 2015 i 2016. En general, 34 estats i el Districte de Colúmbia van fer almenys 79 canvis legislatius en àmbits que regeixen les actuacions policials.

Els objectius principals d’aquests canvis legislatius van ser els següents:

  • Millorar les pràctiques policials: obligació de fer formació en ús de la força; capacitació per tractar persones vulnerables, amb malalties mentals o demència; cauteles per evitar el racial profiling, amb prohibicions expresses en diversos casos; restriccions a les tècniques de control, etc.
  • Documentar les operacions de la policia: 31 de les noves lleis regulen l’ús de càmeres de vídeo a l’uniforme de la policia; moltes introdueixen mesures de protecció per als ciutadans que enregistren accions policials i regulen l’ús i l’emmagatzematge de dades per part de la policia.
  • Augmentar la rendició de comptes en casos d’ús de la força per part de la policia, especialment en els casos amb resultat de mort: s’augmenta la independència de les investigacions en aquests casos, obligant que les duguin a terme agències externes o fiscalies especials. En alguns estats, les reformes obliguen la fiscalia a fer públiques les resolucions en què decideixen no perseguir aquest tipus de casos. Tres dels estats han fet reformes en el funcionament del Gran Jurat per facilitar la investigació d’aquests casos.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français