Etiqueta: Policia

El crim organitzat a Alemanya entra en una nova fase

Notes de seguretatDeixa un comentari

El crim organitzat està canviant. Aquesta és una de les conclusions principals dels informes federals alemanys “Crim Organitzat 2025” i “Delicte de Narcòtics 2025”, que descriuen unes xarxes criminals cada cop més internacionals, digitalitzades i especialitzades.

Durant el 2025, les autoritats alemanyes van investigar 683 casos de crim organitzat i van identificar gairebé 8.000 sospitosos, la xifra més elevada dels darrers cinc anys. Gairebé el 69 % dels procediments presentaven una dimensió transnacional, una dada que posa de manifest fins a quin punt les organitzacions criminals actuals operen més enllà de les fronteres.

Un dels canvis principals és l’aparició d’un model de “crim com a servei”, en què diferents serveis criminals es poden encarregar i coordinar de manera separada. Logística, armes, blanqueig de capitals o reclutament d’executors poden gestionar-se a través d’internet, les xarxes socials i les aplicacions de missatgeria xifrada. Això permet que qui planifica una activitat criminal pugui trobar-se en un altre país i no tingui cap contacte directe amb les persones que finalment executen el delicte.

Les xarxes socials també estan adquirint un paper rellevant. Les autoritats detecten que alguns grups, especialment entre els criminals més joves, utilitzen aquests canals per projectar poder, estatus i violència. Paral·lelament, el reclutament de joves per participar en activitats criminals representa un repte creixent per a la prevenció i la seguretat.

La violència és un altre element destacat. L’informe alerta d’un ús més gran de la violència en els conflictes entre grups criminals i d’una presència creixent d’armes de foc il·legals. Aquesta situació incrementa el risc que les disputes entre organitzacions criminals deixin de quedar limitades als seus integrants i tinguin conseqüències a l’espai públic.

Malgrat aquesta transformació, les drogues continuen sent l’activitat principal del crim organitzat, amb aproximadament el 37 % dels procediments investigats. La cocaïna té un pes especialment important. El 2025 es van registrar 39.414 delictes relacionats amb cocaïna i crack i es van confiscar 10,1 tones de cocaïna, 6,5 de les quals es van interceptar en ports alemanys.

El narcotràfic, però, no és només una qüestió relacionada amb el consum de drogues. Els enormes beneficis que genera poden alimentar altres activitats criminals, especialment el blanqueig de capitals i la corrupció, i permetre que diners procedents del crim entrin a l’economia legal. Per això, el combat contra el crim organitzat també passa per seguir els diners i confiscar els beneficis obtinguts il·lícitament.

El mercat del cànnabis també presenta una evolució significativa. El 2025 es van confiscar 567 plantacions amb capacitat per a 20 plantes o més, aproximadament un 55 % més que l’any anterior, mentre que les confiscacions de marihuana es van triplicar.

El conjunt d’aquestes dades mostra un crim organitzat més flexible, descentralitzat i transnacional. Les organitzacions ja no necessiten funcionar sempre com estructures jeràrquiques tradicionals: poden connectar persones i serveis segons les necessitats de cada operació i aprofitar les possibilitats que ofereixen les tecnologies digitals.

Aquesta transformació planteja nous reptes per als cossos policials i els sistemes de justícia. La investigació dels autors materials continua sent necessària, però cada vegada és més important identificar les estructures que hi ha al darrere, els fluxos financers, els canals digitals i les connexions internacionals.

La lliçó principal de l’informe alemany és, per tant, que el crim organitzat també s’adapta a la globalització i a la digitalització. La resposta de seguretat haurà de fer-ho al mateix ritme, combinant intel·ligència criminal, cooperació internacional, investigació financera, lluita contra el narcotràfic i prevenció del reclutament de nous membres.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

Anglaterra i Gal·les acceleren la resposta policial davant les violacions i la violència contra les dones

Notes de seguretatDeixa un comentari

El Govern del Regne Unit ha anunciat una acceleració significativa del desplegament d’equips policials especialitzats en violació i delictes sexuals a Anglaterra i Gal·les. L’objectiu és que tots els cossos policials disposin d’aquests equips abans del desembre del 2027, avançant en aproximadament un any i mig el calendari previst inicialment, que situava el desplegament complet el 2029.

Aquests equips tindran com a funció investigar específicament violacions i altres delictes sexuals, donar suport a les víctimes i supervivents i millorar la persecució dels responsables. Segons el Govern britànic, l’acceleració respon a la necessitat de reforçar la resposta policial davant l’abast de la violència contra dones i nenes.

El paquet de mesures anunciat inclou també 13,3 milions de lliures de finançament, destinats a donar suport fins a deu forces policials, que posaran en marxa equips especialitzats en ordres de protecció. Aquestes unitats hauran de provar noves fórmules per garantir el compliment d’aquestes ordres i millorar la gestió dels agressors que presenten un risc elevat.

Les ordres de protecció poden incorporar mesures com la vigilància, l’etiquetatge electrònic, les zones d’exclusió o l’obligació de participar en programes de canvi de comportament. Un aspecte destacat és que aquestes ordres no depenen necessàriament d’una condemna penal: els tribunals poden imposar determinades mesures de protecció fins i tot quan no hi ha hagut una condemna per un delicte.

El Govern també està desenvolupant noves ordres de protecció contra la violència domèstica que cobreixen diferents formes d’abús, incloses les agressions físiques, el comportament coercitiu o controlador, l’abús econòmic i l’assetjament. Aquestes mesures pretenen evitar que les víctimes hagin de sol·licitar protecció reiteradament i permetre una resposta més continuada davant situacions de risc.

Un altre element de l’estratègia és la intervenció directa amb els agressors. El programa Drive, que treballa amb agressors d’alt risc des de fa una dècada, ha intervingut amb gairebé 7.000 persones i, segons les dades facilitades pel Govern, ha contribuït a la protecció d’unes 7.750 víctimes adultes i més de 14.000 infants. El programa aborda també factors associats al comportament abusiu, com el consum problemàtic de drogues i alcohol, amb l’objectiu de reduir la reincidència i interrompre els patrons de violència.

La dimensió del problema continua sent considerable. Les estimacions citades pel Govern indiquen que aproximadament 900.000 adults van patir agressions sexuals durant l’últim any, mentre que uns 3,8 milions haurien experimentat violència domèstica i 1,4 milions, assetjament. Aquestes xifres expliquen la voluntat de combinar investigació policial, protecció de les víctimes, gestió dels agressors i prevenció.

Des del punt de vista de la seguretat, el canvi més rellevant és precisament aquesta combinació de mesures. La resposta no se centra únicament en la investigació d’un delicte després que s’hagi produït, sinó també en la identificació del risc i en la intervenció sobre persones que poden representar una amenaça. El desplegament d’equips especialitzats hauria de permetre concentrar coneixements i recursos en investigacions especialment complexes, mentre que les ordres de protecció ofereixen instruments addicionals per gestionar situacions de risc.

El comunicat també posa èmfasi en la tecnologia i les dades. El centre nacional de VAWG (Violence against women and girls) i Protecció Pública preveu treballar amb les forces policials per desenvolupar nous models operatius i identificar pràctiques que permetin millorar la seguretat de les víctimes i la gestió dels agressors. La vigilància electrònica, l’anàlisi de dades i les eines d’intel·ligència policial formen part d’aquest enfocament.

Tanmateix, les declaracions incloses en l’anunci remarquen que la seguretat no pot dependre exclusivament de la resposta policial. Nour Norris (OBE, oficial de l’Ordre de l’Imperi Britànic), familiar de Raneem Oudeh i Khaola Saleem, dues dones assassinades el 2018, assenyala la importància d’actuar quan una víctima demana ajuda i abans que el risc arribi a un grau extrem. En la mateixa línia, Alexis Bowater (OBE) defensa la prevenció i la implicació dels homes en la detecció i la intervenció davant de comportaments inadequats.

El Govern britànic ha fixat com a objectiu reduir a la meitat la violència contra dones i nenes en un període de deu anys. Per aconseguir-ho, la seva estratègia combina prevenció, protecció i persecució. També inclou especialistes a les sales de control del número d’emergències 999 i operacions en línia destinades a identificar agressors i combatre diferents formes d’abús a internet.

En definitiva, l’anunci representa una acceleració del calendari i un reforç de la capacitat especialitzada de les forces policials d’Anglaterra i Gal·les. El repte principal serà convertir aquestes mesures en una resposta homogènia i efectiva sobre el terreny: detectar abans les situacions de risc, protegir les víctimes quan demanen ajuda, controlar els agressors sotmesos a ordres de protecció i aconseguir que les investigacions de delictes sexuals es desenvolupin amb prou recursos i especialització.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

Nous estàndards nacionals per a la formació policial en desescalada

Notes de seguretatDeixa un comentari

El Departament de Justícia dels Estats Units (DOJ), a través de l’Oficina de Serveis de Policia Orientats a la Comunitat (COPS Office), ha presentat uns nous estàndards per a la formació dels professionals de les forces de seguretat en tècniques de desescalada i resposta davant de situacions de crisi. La iniciativa s’ha desenvolupat en col·laboració amb el National Policing Institute (NPI), en el marc de la Law Enforcement De-escalation Training Act de 2022 (LEDTA).

L’objectiu d’aquesta iniciativa és establir un marc comú que ajudi a millorar la preparació dels agents de policia i dels professionals de la salut mental davant de situacions de conflicte, de crisi o potencialment perilloses. La desescalada fa referència al conjunt d’estratègies destinades a reduir la intensitat d’un conflicte, afavorir la comunicació i buscar una resolució segura, per evitar de recórrer a mesures més coercitives, si és possible.

Els nous estàndards parteixen d’una revisió de la recerca disponible, les pràctiques desenvolupades sobre el terreny i les aportacions de professionals i altres agents implicats. Segons la COPS Office, el document ha estat sotmès també a un procés de revisió amb representants d’agències federals i altres actors externs. El resultat són catorze estàndards que estableixen orientacions sobre tres grans àmbits: el desenvolupament de la formació, la seva impartició i els continguts que hauria d’incloure.

Un dels elements destacats de la iniciativa és que no es limita a proposar continguts formatius, sinó que també estableix criteris perquè els programes de formació puguin ser revisats i certificats. D’aquesta manera, les organitzacions que ja disposen de cursos o currículums sobre desescalada i resposta a situacions de crisi poden presentar-los voluntàriament al procés de certificació que estableix la LEDTA.

El procés de certificació és gratuït i voluntari. Les entitats interessades poden presentar els seus programes perquè siguin avaluats d’acord amb els nous estàndards. Els cursos que compleixin els requisits podran obtenir la certificació corresponent i aparèixer en un catàleg públic de formació certificada, de manera que les agències policials puguin identificar i consultar les diferents opcions disponibles.

La certificació també pot aportar altres avantatges a les entitats formatives. D’una banda, permet acreditar que el programa ha estat revisat d’acord amb uns estàndards desenvolupats i validats a escala federal. De l’altra, pot incrementar la visibilitat del programa davant les agències que busquen una formació especialitzada en desescalada i intervenció en situacions de crisi.

Un altre aspecte rellevant és la possible connexió amb el finançament públic. La LEDTA preveu recursos aprovats pel Congrés dels Estats Units perquè les agències puguin implementar programes de formació certificats. Per tant, l’establiment d’aquests estàndards no només busca homogeneïtzar els criteris formatius, sinó també facilitar que les administracions policials disposin de programes que compleixin els requisits per accedir als mecanismes de suport que estableix la llei.

El sistema incorpora, a més, un mecanisme de millora per als programes que inicialment no obtinguin l’aprovació. Les entitats rebran informació detallada sobre els aspectes que cal modificar i podran disposar d’assistència tècnica per adaptar els seus currículums als estàndards. Això converteix el procés no només en un mecanisme de certificació, sinó també en una eina per impulsar la revisió i la millora dels programes.

La publicació d’aquests estàndards representa, en definitiva, un pas cap a la definició d’un marc de referència per a la formació policial en desescalada i resposta davant de crisis als Estats Units. La iniciativa posa el focus en la necessitat que els professionals tinguin una formació estructurada i basada en criteris comuns per afrontar situacions complexes en què la comunicació, la gestió del conflicte i la seguretat tenen un paper central.

A partir d’ara, les agències policials i les entitats públiques o privades dedicades a la formació poden consultar els catorze estàndards i valorar fins a quin punt els seus programes s’hi ajusten. Les organitzacions que compleixin els requisits o vulguin adaptar-hi els seus currículums poden iniciar el procés de certificació a través de LEDTAtraining.org, sense cap cost.

La iniciativa obre així una nova etapa en la formació especialitzada en desescalada als Estats Units, amb l’objectiu d’establir criteris compartits, facilitar la identificació de programes de qualitat i afavorir una resposta més estructurada davant de situacions de conflicte i crisi.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

El Regne Unit intensifica la lluita contra el tràfic de drogues amb xifres rècord

Notes de seguretatDeixa un comentari

El govern del Regne Unit ha presentat els resultats més destacats fins ara del County Lines Programme, una iniciativa destinada a combatre les xarxes criminals dedicades al tràfic de drogues que operen entre grans ciutats i poblacions més petites. Aquestes organitzacions utilitzen habitualment infants, adolescents i persones vulnerables per transportar drogues, diners i armes, i s’aprofiten de la seva situació mitjançant la intimidació, la manipulació o l’explotació.

Segons les dades publicades pel Ministeri de l’Interior britànic, durant l’últim any les forces policials i els organismes implicats han aconseguit desmantellar 2.833 línies de tràfic de drogues, una xifra rècord des de la creació del programa. A més, s’han practicat 7.381 detencions i més de 2.000 responsables d’aquestes xarxes han estat acusats davant la justícia. Paral·lelament, s’han retirat dels carrers més de 1.400 navalles, un dels objectius principals de les autoritats per reduir la violència associada al crim organitzat.

L’estratègia del programa no es limita a l’acció policial. Un dels seus pilars és la protecció de les víctimes potencials d’explotació criminal. Durant aquest període, 4.750 persones vulnerables han estat derivades a serveis especialitzats de protecció i assistència. El govern britànic considera que la combinació de la persecució dels grups criminals, la prevenció i el suport a les víctimes són fonamentals per reduir l’impacte d’aquest fenomen a llarg termini.

Una avaluació independent citada pel govern britànic indica que les zones on s’ha desplegat el programa han experimentat una reducció del 25 % en els ingressos hospitalaris relacionats amb agressions amb arma blanca. Segons aquesta anàlisi, la disminució equivaldria a unes 840 punyalades evitades cada any a les àrees estudiades. Tot i que aquestes dades són presentades com un indicador positiu de l’eficàcia del programa, el comunicat no detalla la metodologia utilitzada per establir aquesta relació causal.

Aquestes actuacions formen part d’una estratègia més àmplia del govern britànic per reduir a la meitat la delinqüència amb arma blanca durant la pròxima dècada. Entre les mesures anunciades s’han proposat incrementar les patrulles policials en zones amb alta incidència delictiva, instal·lar noves càmeres de videovigilància, ampliar l’ús del reconeixement facial en directe i col·locar arcs detectors de navalles en determinats espais públics.

Des del juliol de 2024, els resultats acumulats del programa reflecteixen més de 4.500 línies de tràfic desmantellades, prop de 12.700 detencions i el decomís de més de 1.900 navalles. A aquestes xifres s’hi afegeixen milers d’intervencions destinades a protegir infants, joves i adults en risc de ser captats per les organitzacions criminals.

Diverses entitats socials i organitzacions que col·laboren amb el programa han valorat positivament aquests resultats, i han recordat que la repressió policial, per si sola, no és suficient. Associacions com la Joe Dix Foundation, Catch22 o l’Exèrcit de Salvació

insisteixen que moltes de les víctimes arrosseguen greus conseqüències psicològiques i socials derivades de l’explotació criminal. Per aquest motiu, reclamen un reforç dels serveis de salut mental, programes educatius i recursos d’acompanyament que ajudin a evitar que aquestes persones tornin a ser captades per les bandes.

La policia britànica també subratlla que les xarxes County Lines continuen adaptant les seves formes d’actuar i que la cooperació entre forces de seguretat, administracions públiques i entitats socials és imprescindible per mantenir l’eficàcia de la resposta. Les autoritats asseguren que continuaran intensificant les investigacions, millorant els sistemes d’intel·ligència policial i reforçant les accions preventives per dificultar l’activitat d’aquestes organitzacions.

En conjunt, les dades presentades reflecteixen un increment notable de l’activitat policial contra les xarxes de tràfic de drogues i una aposta per combinar la persecució del delicte amb mesures de protecció de les víctimes. Tanmateix, en tractar-se d’un comunicat oficial del govern britànic, és necessari seguir l’evolució dels indicadors de criminalitat i les futures avaluacions independents per valorar l’impacte real d’aquestes polítiques sobre la seguretat ciutadana i la reducció de la violència associada al crim organitzat.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

La intel·ligència artificial en la policia: els beneficis avancen més ràpid que les garanties

Notes de seguretatDeixa un comentari

La intel·ligència artificial (IA) està transformant ràpidament el funcionament dels cossos policials i del sistema de justícia penal. Des de l’anàlisi de proves digitals fins a la redacció automàtica de documents o la identificació de patrons delictius, aquestes tecnologies prometen millorar l’eficiència i reduir la càrrega de treball dels professionals. No obstant això, un nou estudi liderat per la Universitat de Northumbria adverteix que la implantació d’aquestes eines està avançant més ràpidament que els mecanismes de control, supervisió i regulació necessaris per garantir-ne un ús segur, transparent i responsable.

L’estudi, desenvolupat durant quatre anys en el marc del projecte PROBabLE Futures, constitueix el mapa més complet elaborat fins ara sobre l’ús de la IA en el sistema de justícia penal d’Anglaterra i Gal·les. Els investigadors han identificat un total de 70 eines d’intel·ligència artificial que ja estan en funcionament, en fase de prova o en desenvolupament. D’aquestes, 27 ja s’utilitzen de manera operativa, mentre que 34 estan en fases pilot. Més de la meitat han estat desenvolupades per empreses privades, fet que també posa de manifest el paper creixent del sector tecnològic en aquest àmbit.

Les aplicacions detectades són molt diverses. Inclouen la transcripció automàtica de declaracions, la redacció assistida d’atestats, la classificació de trucades als centres d’emergència, l’anàlisi de grans volums d’informació per detectar patrons criminals, la identificació de persones vulnerables, la gestió de proves digitals, la redacció de documents judicials i els sistemes de reconeixement facial. També hi ha eines orientades al benestar dels agents, capaces d’identificar indicadors d’estrès o risc psicosocial.

Els investigadors reconeixen que moltes d’aquestes aplicacions aporten beneficis reals quan s’implanten correctament. Les tasques repetitives i administratives poden automatitzar-se, cosa que permet als professionals dedicar més temps a activitats que requereixen un criteri humà. Igualment, l’anàlisi automatitzada de dades pot facilitar investigacions més ràpides i ajudar a detectar informació rellevant que podria passar desapercebuda en una revisió manual.

Tanmateix, el principal missatge de l’informe és que aquests avantatges només són sostenibles quan les eines han estat dissenyades per resoldre problemes concrets, han estat sotmeses a proves rigoroses i funcionen sota mecanismes sòlids de supervisió. Segons els autors, aquesta situació encara no és generalitzada, i en molts casos la velocitat d’adopció supera la capacitat de les institucions per avaluar-ne els riscos i establir normes clares de governança.

Un dels aspectes més destacats de l’estudi és la crítica al concepte de human in the loop (“l’humà dins del procés”); és a dir, la idea que una persona revisa sempre les decisions o recomanacions generades per la IA abans que tinguin efectes pràctics. En teoria, aquest mecanisme hauria de garantir que la responsabilitat final continua recaient en les persones.

No obstant això, els investigadors observen que aquesta supervisió sovint és més formal que efectiva. Quan una eina demostra un nivell elevat de precisió, els usuaris tendeixen a confiar-hi excessivament i deixen de revisar-ne amb la mateixa atenció els resultats. Això genera una falsa sensació de seguretat: els errors són poc freqüents, però quan es produeixen tenen més probabilitats de passar desapercebuts i poden tenir conseqüències importants, especialment en àmbits tan sensibles com les investigacions policials o els processos judicials.

L’informe també alerta d’un altre risc emergent: la connexió de diversos sistemes d’IA dins d’un mateix procés. Si la informació produïda per una eina n’alimenta automàticament una altra, qualsevol error inicial es pot transmetre i amplificar al llarg de tota la cadena de decisions. Aquest fenomen, conegut com a “encadenament de sistemes d’IA”, encara ha estat poc estudiat, però els autors consideren que mereix una atenció prioritària.

Per afrontar tots aquests reptes, l’estudi formula 26 recomanacions dirigides a les administracions públiques, els organismes policials, el sistema judicial, els proveïdors tecnològics i la comunitat científica. Entre les mesures proposades destaquen la realització d’avaluacions independents de totes les eines d’IA, la creació de registres públics que permetin conèixer quins sistemes s’utilitzen, l’establiment d’estàndards més exigents per a la seva adquisició i validació, una millor formació dels professionals i una investigació específica sobre els riscos derivats de la interacció entre diferents sistemes d’intel·ligència artificial.

En definitiva, l’estudi no qüestiona la utilitat de la IA en l’àmbit policial ni defensa frenar la innovació. Al contrari, conclou que aquestes tecnologies poden aportar un gran valor quan s’utilitzen de manera responsable i transparent. El veritable repte és assegurar que el desenvolupament tecnològic vagi acompanyat d’un marc sòlid de governança, supervisió i rendició de comptes. Només així serà possible aprofitar els beneficis de la intel·ligència artificial sense comprometre els drets fonamentals, la qualitat de les investigacions i la confiança de la ciutadania en les institucions de seguretat.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

L’augment dels vehicles tot camí i les camionetes: un repte creixent per a la seguretat dels vianants als EUA

Notes de seguretatDeixa un comentari

Durant bona part del segle XX i els primers anys del XXI, les carreteres dels Estats Units es van anar fent progressivament més segures per als vianants. Tanmateix, aquesta tendència es va invertir al voltant de l’any 2009. Des d’aleshores, el nombre de vianants morts en accidents de trànsit ha augmentat aproximadament un 75 %, una evolució que ha preocupat els investigadors, els responsables de seguretat viària i les administracions públiques.

S’han assenyalat diversos factors com a possibles causes d’aquest increment, com ara la distracció causada pels telèfons mòbils, la conducció sota els efectes de l’alcohol o l’augment general del trànsit. No obstant això, una investigació basada en registres federals i dades de la indústria automobilística apunta a un element que sovint ha passat més desapercebut: el creixement constant de la mida dels vehicles, especialment dels vehicles tot camí (SUV) i les camionetes (pick-up).

Segons aquesta anàlisi, els vehicles actuals són considerablement més grans i alts que fa dues dècades. Aquest canvi no és només una qüestió estètica o de confort, sinó que té implicacions directes en la seguretat dels vianants. Els investigadors estimen que entre 200 i 400 morts anuals podrien estar relacionades amb aquest augment de dimensions. En conjunt, això representaria aproximadament un 10 % de l’increment recent de les víctimes mortals entre vianants.

Els experts identifiquen dues raons principals que expliquen per què els vehicles grans són més perillosos. La primera és l’alçada del capó. En els cotxes tradicionals, un impacte acostuma a produir-se a la zona de les cames dels vianants, i això fa que sovint el cos sigui projectat sobre el vehicle. En canvi, els vehicles tot camí i les camionetes tenen els capós molt més alts, i colpegen directament el tors o fins i tot el cap dels vianants. Aquest tipus d’impacte incrementa notablement la gravetat de les lesions i augmenta el risc que la persona sigui arrossegada o acabi sota les rodes del vehicle.

La segona causa és la reducció de la visibilitat. A mesura que els vehicles han crescut, també ho han fet les zones cegues. Les proves fetes amb escàners tridimensionals sobre alguns dels models més populars del mercat nord-americà mostren que les zones sense visió directa del conductor són avui molt més grans que en models equivalents dels anys noranta o principis dels 2000. Això dificulta detectar la presència de vianants, especialment dels infants, les persones de poca alçada o les que són molt a prop del vehicle.

Diversos casos reals descrits a l’estudi il·lustren les conseqüències d’aquest problema. En alguns accidents mortals, els conductors van afirmar que no havien vist la víctima abans de l’impacte. Les reconstruccions posteriors van concloure que elements estructurals del vehicle, com el capó elevat, els retrovisors o els pilars laterals, havien limitat significativament el camp de visió dels conductors.

Els fabricants d’automòbils argumenten que els nous sistemes d’assistència a la conducció poden compensar aquestes limitacions. Tecnologies com la frenada automàtica d’emergència o la detecció de vianants estan dissenyades per reduir el risc d’atropellament. Tot i això, diferents estudis han demostrat que aquests sistemes no funcionen de manera perfecta en totes les situacions: la meteorologia adversa, les ombres, les velocitats elevades o la presència d’infants poden reduir-ne l’eficàcia.

Més enllà de les qüestions tècniques, l’expansió dels vehicles tot camí i les camionetes també respon a motius econòmics i culturals. Aquests vehicles generen marges de benefici molt elevats per als fabricants, que han reduït progressivament la producció de berlines i altres turismes convencionals. Paral·lelament, les campanyes publicitàries han associat els vehicles grans amb conceptes com la seguretat, el prestigi, la força o l’èxit personal. Aquest missatge ha contribuït a consolidar la percepció que un vehicle més gran és una opció millor per a moltes famílies.

Els especialistes en seguretat viària insisteixen que la mida dels vehicles no és l’única causa de l’augment de les morts de vianants. El disseny urbà, la velocitat de circulació, la distracció dels conductors i altres factors continuen sent determinants. Tanmateix, cada vegada hi ha més evidències que la tendència cap a vehicles més alts i voluminosos ha incrementat el risc per als vianants.

En conclusió, el creixement dels vehicles tot camí i les camionetes planteja un repte de seguretat viària important. Tot i els avenços tecnològics, la combinació de capós més alts i zones cegues més grans augmenta la gravetat dels accidents i dificulta la detecció dels vianants. Aquest fenomen posa de manifest la necessitat de continuar investigant i desenvolupant mesures que protegeixin millor els usuaris més vulnerables de la via pública, i que equilibrin la seguretat dels ocupants dels vehicles amb la dels vianants.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

Evolució de la seguretat a Portugal: estabilitat amb nous desafiaments

Notes de seguretatDeixa un comentari

Portugal continua sent considerat un dels països més segurs d’Europa, tant per les estadístiques oficials com pels principals índexs internacionals de seguretat. Tot i això, l’evolució recent de la criminalitat mostra una realitat més complexa: mentre la delinqüència general es manté relativament estable, alguns fenòmens concrets —com la ciberdelinqüència, els delictes sexuals o la criminalitat juvenil— han augmentat i generen preocupació entre les autoritats i la ciutadania.

Segons el “Relatório Anual de Segurança Interna” (RASI), durant el 2024 Portugal va registrar una disminució global de la criminalitat del 4,6 %, amb 354.878 denúncies, però els delictes violents i greus van augmentar un 2,6 %. Aquesta aparent contradicció confirma una tendència observada en altres països europeus: baixa la delinqüència tradicional, però creixen formes de criminalitat amb major impacte social i mediàtic.

Els furts continuen sent el delicte més habitual, especialment a les grans àrees urbanes i zones turístiques com Lisboa, Porto o l’Algarve. Paral·lelament, s’ha detectat un increment significatiu dels robatoris de vehicles, els assalts a establiments comercials i les estafes vinculades al lloguer d’habitatges i a les plataformes digitals.

Un dels punts que més preocupa les forces de seguretat portugueses és l’augment dels delictes sexuals. El nombre de violacions registrades el 2024 va créixer prop d’un 10 % respecte de l’any anterior, assolint el valor més elevat de l’última dècada. Tot i que les autoritats atribueixen part d’aquest increment a una major predisposició de les víctimes a denunciar, el fenomen reflecteix també una pressió social creixent sobre els mecanismes de prevenció i protecció.

La delinqüència juvenil és un altre element destacat. El RASI de 2024 va registrar més de 2.000 casos vinculats a menors d’entre 12 i 16 anys, amb un increment superior al 12 %. També van augmentar els incidents en entorns escolars i els episodis de violència grupal, especialment en zones metropolitanes. Aquest fenomen ha obert un debat polític i social sobre integració, exclusió social i capacitat preventiva del sistema educatiu.

En canvi, alguns indicadors estructurals continuen sent positius. Els homicidis es mantenen en nivells baixos comparats amb la mitjana europea, amb taxes inferiors a 1 homicidi per cada 100.000 habitants. Igualment, la violència domèstica ha disminuït durant tres anys consecutius segons les dades oficials, encara que continua representant un dels delictes més denunciats al país.

La ciberdelinqüència és probablement el repte amb més projecció de futur. Les estafes digitals, el phishing, el robatori d’identitat i els atacs informàtics han crescut de forma sostinguda després de la pandèmia. Aquesta evolució obliga les forces policials portugueses a reforçar les unitats tecnològiques i a invertir en intel·ligència digital i cooperació internacional.

Un altre aspecte rellevant és la percepció ciutadana de la inseguretat. Diversos debats socials i polítics a Portugal mostren una distància entre les dades objectives i la sensació pública. A les xarxes socials i fòrums digitals, s’observa una preocupació creixent per la immigració, la radicalització i la presència de grups violents, encara que les estadístiques oficials no indiquen un deteriorament generalitzat de la seguretat.

Les autoritats portugueses insisteixen que el país “continua globalment segur”, però reconeixen que hi ha indicadors que requereixen vigilància i adaptació constant. En aquest context, Portugal afronta un escenari similar al d’altres societats europees: menys criminalitat convencional, però més complexitat en les amenaces vinculades al món digital, la cohesió social i la seguretat urbana.

Per al sector de la seguretat privada i la protecció ciutadana, aquesta evolució implica noves necessitats: major especialització tecnològica, capacitat d’anàlisi preventiva i coordinació entre cossos policials, administracions i empreses de seguretat. La seguretat del futur a Portugal dependrà tant de la resposta policial com de la capacitat d’anticipació davant riscos cada vegada més híbrids i canviants.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

Romania davant el repte de lluitar per la seguretat

Notes de seguretatDeixa un comentari

La seguretat ciutadana a Romania presenta una realitat complexa i marcada per contrastos. En comparació amb altres països de l’Europa oriental, Romania manté nivells de criminalitat violenta relativament moderats i les principals ciutats, com Bucarest, Cluj-Napoca o Timișoara, continuen sent considerades espais relativament segurs per al turisme i l’activitat econòmica. Tot i això, el país afronta problemes estructurals importants relacionats amb la corrupció, el crim organitzat, la delinqüència econòmica i les tensions polítiques vinculades a la confiança en les institucions.

Un dels desafiaments principals és la criminalitat organitzada. Les autoritats romaneses i organismes europeus han alertat durant els darrers anys sobre l’activitat de xarxes dedicades al tràfic de drogues, el tràfic de persones, la ciberdelinqüència, el blanqueig de capitals i el frau amb fons europeus. El 2025, la policia romanesa va informar del desmantellament de més d’un centenar de grups criminals organitzats, molts relacionats amb drogues i delictes financers. Aquest fenomen preocupa especialment perquè Romania es considera un país de trànsit estratègic entre l’Europa oriental i l’occidental.

La corrupció continua sent un altre factor central en el debat sobre la seguretat. Tot i els avenços dels darrers anys i la pressió exercida per la Unió Europea, diverses organitzacions internacionals consideren que la corrupció administrativa i judicial encara afecta la confiança ciutadana en l’Estat. Alguns casos recents relacionats amb presumptes fraus milionaris amb fons europeus han reforçat aquesta percepció. El 2025, la Fiscalia Europea (EPPO) va investigar una trama amb presumptes vincles mafiosos relacionada amb un frau de prop de 100 milions d’euros en contractes públics a Romania. També s’han detectat centenars de casos oberts per frau econòmic i evasió fiscal vinculats a empreses i grups criminals.

La seguretat ciutadana també es veu condicionada per l’augment dels delictes econòmics i digitals. La ciberdelinqüència ha crescut notablement a Romania, especialment els fraus informàtics, les estafes bancàries i els atacs relacionats amb xarxes criminals internacionals. Les autoritats han incrementat les operacions policials i les investigacions tecnològiques, però els experts adverteixen que la rapidesa d’adaptació dels grups criminals continua sent superior a la capacitat de resposta institucional en alguns àmbits.

En l’àmbit social, les desigualtats econòmiques i la pobresa en determinades regions del país contribueixen a la petita delinqüència urbana. Els robatoris, els furts i els delictes menors són els incidents més habituals en zones urbanes i estacions de transport. Amb tot, les taxes d’homicidis i violència armada continuen sent inferiors a les d’altres països europeus amb problemes similars. Les forces policials mantenen una presència visible a les principals ciutats i el govern ha reforçat els dispositius de seguretat en infraestructures estratègiques i fronteres.

Els darrers anys també ha crescut la preocupació sobre l’estabilitat política i la influència exterior, especialment arran de la guerra d’Ucraïna i les tensions amb Rússia a la regió del mar Negre. El 2025, les autoritats romaneses van anunciar la detenció de diverses persones acusades de conspirar contra l’Estat amb presumptes contactes russos. Aquests casos han reforçat el debat sobre la seguretat nacional, la desinformació i les amenaces híbrides a Romania, país membre de l’OTAN i peça estratègica a l’Europa oriental.

Paral·lelament, també preocupa el funcionament del sistema judicial i policial. Diverses protestes i denúncies públiques han qüestionat possibles abusos, interferències polítiques i manca de transparència dins de la justícia romanesa. Aquest context afecta directament la percepció de seguretat ciutadana, ja que una part de la població considera que la lluita contra la corrupció s’ha afeblit els darrers anys.

En conclusió, Romania és avui un país relativament segur en termes de violència quotidiana, però continua fent front a importants reptes estructurals vinculats al crim organitzat, la corrupció i la confiança institucional. La seguretat ciutadana depèn no només de l’activitat policial, sinó també de la capacitat de l’Estat per reforçar el sistema judicial, reduir les desigualtats socials i mantenir l’estabilitat política en un context regional cada vegada més sensible des del punt de vista geopolític.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

L’ús de la IA a la policia pot comportar treballar amb informes de pitjor qualitat

Notes de seguretatDeixa un comentari

La intel·ligència artificial (IA) està entrant amb força als cossos policials dels Estats Units. Empreses com Axon prometen que les seves eines d’escriptura automàtica poden generar informes policials més ràpids i de millor qualitat. Però un nou estudi posa en dubte aquesta narrativa i obre un debat important sobre supervisió, qualitat documental i riscos institucionals.

La recerca analitza informes policials redactats amb l’assistència de la IA i els compara amb informes escrits de manera convencional. L’experiment es va dissenyar de manera que ni els supervisors que revisaven els documents, ni els investigadors que gestionaven les avaluacions, ni els participants coneixien quins textos havien estat generats amb el suport de la IA. En total, 92 supervisors policials experimentats —sergents, tinents i comandaments amb una mitjana de gairebé 22 anys d’experiència— van revisar 80 informes policials utilitzant els criteris habituals.

Els resultats són especialment rellevants perquè desmunten una idea molt estesa: que els textos produïts amb IA semblen millors perquè sonen més professionals. L’anàlisi computacional confirma que els informes assistits per la IA utilitzen un llenguatge més complex, que requereix un nivell de lectura més elevat; és a dir, contenen frases més elaborades, un vocabulari més sofisticat i una estructura més formal. Però aquesta sofisticació no es tradueix en una millor valoració operativa.

De fet, els supervisors van puntuar pitjor els informes generats amb IA quant a precisió i exactitud. Encara que les diferències globals de qualitat no siguin enormes, totes les dimensions analitzades mostraven tendències negatives per als informes assistits per la IA. I hi ha un detall especialment preocupant: els supervisors aprovaven pràcticament el mateix percentatge d’informes, tant si eren redactats amb IA com si no. Aproximadament un 22 % dels documents van ser aprovats tal com estaven, independentment de l’origen.

Això revela un problema central: els supervisors no detecten les conseqüències qualitatives que introdueix la IA. I encara més important: tampoc no poden identificar quins informes han estat escrits amb suport de la IA. Quan se’ls demanava distingir-los, els resultats eren equivalents a llançar una moneda. La seva capacitat d’identificació era pràcticament nul·la.

Aquest punt és clau des del punt de vista de la seguretat i la governança tecnològica. Moltes polítiques públiques assumeixen que la supervisió humana actuarà com a mecanisme de control davant dels errors o biaixos de la IA. Però l’estudi suggereix que aquesta confiança és exagerada. Si els supervisors no poden detectar l’ús de la IA ni els problemes que hi introdueix, la supervisió humana pot convertir-se en una falsa sensació de seguretat.

Els investigadors identifiquen dos problemes estructurals. El primer fa referència a la comunicació clara. Els sistemes d’IA tendeixen a generar textos més complexos i artificials, però els supervisors no valoren negativament aquesta complexitat perquè els criteris interns de qualitat no donen prou importància a la claredat i la comprensió del text. Això és especialment problemàtic perquè els informes policials no només els llegeixen policies: també els revisen fiscals, advocats, jutges, periodistes i, en alguns casos, jurats populars. Un informe més difícil de llegir no és necessàriament un informe millor.

El segon problema és arquitectònic. Eines com Draft One, desenvolupada per Axon, funcionen principalment a partir de transcripcions d’àudio. Això significa que la IA només pot redactar allò que “sent”. Però molts elements importants d’una intervenció policial no apareixen en l’àudio: gestos, expressions, context ambiental, objectes visibles o percepcions directes de l’agent. Els supervisors aprovaven els informes tot i detectar aquesta manca de complexitat.

La recerca també qüestiona una idea habitual en el debat sobre la IA: que els problemes es poden resoldre simplement entrenant millor els supervisors perquè detectin el contingut generat artificialment. Els autors de l’estudi argumenten que aquest enfocament és equivocat. La detecció humana no és fiable i probablement mai no ho serà de manera consistent. Per això, proposen alternatives més estructurals: conservar els esborranys originals, registrar quines dades ha utilitzat la IA, mantenir històrics de modificacions i implementar sistemes d’auditoria automàtica.

En el fons, l’estudi apunta a una qüestió més profunda. Els informes policials no són simples documents administratius; són peces narratives amb conseqüències legals i operatives importants. Un bon informe no és el que sona més sofisticat, sinó el que selecciona correctament la informació rellevant, és comprensible i resisteix l’escrutini judicial. La IA pot millorar l’aparença formal del text, però això no en garanteix la qualitat.

Per als professionals de la seguretat, aquesta investigació és una advertència clara: incorporar IA als fluxos policials pot reduir la càrrega administrativa i accelerar els processos, però també pot introduir nous riscos que són invisibles per als mateixos supervisors encarregats de controlar-los. La governança d’aquestes eines no es pot basar únicament en la confiança en la supervisió humana. Calen mecanismes tècnics, auditories i nous criteris de qualitat adaptats a una era en què els textos poden semblar impecables mentre amaguen mancances importants.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

Reducció de la violència amb arma blanca al Regne Unit: mesures, resultats i reptes

Notes de seguretatDeixa un comentari

El govern del Regne Unit ha anunciat una reducció significativa de la violència amb arma blanca, destacant que els homicidis amb ganivet han disminuït un 27 % en el mateix període en què s’han retirat més de 63.000 ganivets i armes dels carrers. Aquesta dada s’emmarca dins d’una estratègia més àmplia orientada a combatre la criminalitat violenta i millorar la seguretat pública, especialment en entorns urbans afectats per la delinqüència juvenil.

La retirada d’aquestes armes s’ha produït a través de diverses vies. D’una banda, els programes de lliurament voluntari han permès recollir prop de 58.000 ganivets, facilitant que els ciutadans puguin desfer-se d’armes sense conseqüències legals. D’altra banda, les autoritats frontereres han confiscat milers d’armes addicionals, mentre que la policia ha intensificat les operacions contra xarxes criminals, especialment en el marc del conegut County Lines Programme, centrat en el tràfic de drogues i l’explotació de joves.

A més de la reducció dels homicidis, altres indicadors també mostren una tendència a la baixa: els robatoris amb ganivet han disminuït un 10 % i les hospitalitzacions per apunyalament, un 11 %. Tot plegat suggereix un impacte positiu de les mesures adoptades, tot i que cal analitzar aquestes xifres amb prudència per entendre fins a quin punt es tracta d’una tendència consolidada.

Un dels pilars de la nova estratègia governamental, anomenada “Protecting Lives, Building Hope”, és la prevenció. L’objectiu és reduir a la meitat la criminalitat amb arma blanca en una dècada, no només mitjançant l’aplicació de la llei, sinó també abordant les causes socials que hi ha al darrere. Això inclou programes de suport a joves en risc, inversions en educació i iniciatives comunitàries per evitar que els adolescents entrin en dinàmiques delictives.

En l’àmbit legislatiu, s’han introduït mesures més estrictes per limitar l’accés a armes perilloses. Entre aquestes destaca la prohibició de certs tipus de ganivets, com els anomenats “zombie knives”, així com noves regulacions sobre la venda en línia. En aquest context, la coneguda Ronan’s Law estableix un sistema de verificació d’edat en dues fases per comprar ganivets a internet, tant en el moment de la compra com en el del lliurament. També obliga els venedors a informar sobre compres massives que puguin resultar sospitoses.

Aquesta llei porta el nom d’un jove assassinat amb una arma adquirida en línia, un cas que va evidenciar les mancances en el control de la venda d’aquest tipus de productes. La implicació de la seva família en la promoció de canvis legislatius ha estat clau per accelerar reformes que busquen evitar tragèdies similars en el futur.

Paral·lelament, el govern ha introduït un nou delicte: la possessió d’un ganivet amb intenció de cometre violència, fins i tot en espais privats. Aquesta mesura amplia els poders policials, permetent intervenir abans que es produeixi un acte violent, tot i que també ha generat debat sobre l’equilibri entre seguretat i drets civils.

Malgrat els resultats positius, diversos experts assenyalen que la relació entre la retirada d’armes i la reducció de la violència no és necessàriament directa. Factors com les condicions socioeconòmiques, les polítiques educatives o els canvis en les dinàmiques criminals també poden influir en l’evolució de les xifres. A més, alguns dels ganivets retirats poden no haver estat vinculats a activitats delictives, cosa que dificulta mesurar l’impacte real de les mesures.

En conclusió, la reducció dels homicidis amb ganivet al Regne Unit representa un avenç rellevant en matèria de seguretat, però no pot atribuir-se a una única causa. L’estratègia adoptada combina accions policials, reformes legals i iniciatives preventives, configurant un enfocament integral que podria servir de referència per a altres països. No obstant això, el repte a llarg termini continua sent abordar les arrels socials de la violència per garantir una reducció sostinguda i duradora.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français