Etiqueta: Policia

La intel·ligència artificial en la policia: els beneficis avancen més ràpid que les garanties

Notes de seguretatDeixa un comentari

La intel·ligència artificial (IA) està transformant ràpidament el funcionament dels cossos policials i del sistema de justícia penal. Des de l’anàlisi de proves digitals fins a la redacció automàtica de documents o la identificació de patrons delictius, aquestes tecnologies prometen millorar l’eficiència i reduir la càrrega de treball dels professionals. No obstant això, un nou estudi liderat per la Universitat de Northumbria adverteix que la implantació d’aquestes eines està avançant més ràpidament que els mecanismes de control, supervisió i regulació necessaris per garantir-ne un ús segur, transparent i responsable.

L’estudi, desenvolupat durant quatre anys en el marc del projecte PROBabLE Futures, constitueix el mapa més complet elaborat fins ara sobre l’ús de la IA en el sistema de justícia penal d’Anglaterra i Gal·les. Els investigadors han identificat un total de 70 eines d’intel·ligència artificial que ja estan en funcionament, en fase de prova o en desenvolupament. D’aquestes, 27 ja s’utilitzen de manera operativa, mentre que 34 estan en fases pilot. Més de la meitat han estat desenvolupades per empreses privades, fet que també posa de manifest el paper creixent del sector tecnològic en aquest àmbit.

Les aplicacions detectades són molt diverses. Inclouen la transcripció automàtica de declaracions, la redacció assistida d’atestats, la classificació de trucades als centres d’emergència, l’anàlisi de grans volums d’informació per detectar patrons criminals, la identificació de persones vulnerables, la gestió de proves digitals, la redacció de documents judicials i els sistemes de reconeixement facial. També hi ha eines orientades al benestar dels agents, capaces d’identificar indicadors d’estrès o risc psicosocial.

Els investigadors reconeixen que moltes d’aquestes aplicacions aporten beneficis reals quan s’implanten correctament. Les tasques repetitives i administratives poden automatitzar-se, cosa que permet als professionals dedicar més temps a activitats que requereixen un criteri humà. Igualment, l’anàlisi automatitzada de dades pot facilitar investigacions més ràpides i ajudar a detectar informació rellevant que podria passar desapercebuda en una revisió manual.

Tanmateix, el principal missatge de l’informe és que aquests avantatges només són sostenibles quan les eines han estat dissenyades per resoldre problemes concrets, han estat sotmeses a proves rigoroses i funcionen sota mecanismes sòlids de supervisió. Segons els autors, aquesta situació encara no és generalitzada, i en molts casos la velocitat d’adopció supera la capacitat de les institucions per avaluar-ne els riscos i establir normes clares de governança.

Un dels aspectes més destacats de l’estudi és la crítica al concepte de human in the loop (“l’humà dins del procés”); és a dir, la idea que una persona revisa sempre les decisions o recomanacions generades per la IA abans que tinguin efectes pràctics. En teoria, aquest mecanisme hauria de garantir que la responsabilitat final continua recaient en les persones.

No obstant això, els investigadors observen que aquesta supervisió sovint és més formal que efectiva. Quan una eina demostra un nivell elevat de precisió, els usuaris tendeixen a confiar-hi excessivament i deixen de revisar-ne amb la mateixa atenció els resultats. Això genera una falsa sensació de seguretat: els errors són poc freqüents, però quan es produeixen tenen més probabilitats de passar desapercebuts i poden tenir conseqüències importants, especialment en àmbits tan sensibles com les investigacions policials o els processos judicials.

L’informe també alerta d’un altre risc emergent: la connexió de diversos sistemes d’IA dins d’un mateix procés. Si la informació produïda per una eina n’alimenta automàticament una altra, qualsevol error inicial es pot transmetre i amplificar al llarg de tota la cadena de decisions. Aquest fenomen, conegut com a “encadenament de sistemes d’IA”, encara ha estat poc estudiat, però els autors consideren que mereix una atenció prioritària.

Per afrontar tots aquests reptes, l’estudi formula 26 recomanacions dirigides a les administracions públiques, els organismes policials, el sistema judicial, els proveïdors tecnològics i la comunitat científica. Entre les mesures proposades destaquen la realització d’avaluacions independents de totes les eines d’IA, la creació de registres públics que permetin conèixer quins sistemes s’utilitzen, l’establiment d’estàndards més exigents per a la seva adquisició i validació, una millor formació dels professionals i una investigació específica sobre els riscos derivats de la interacció entre diferents sistemes d’intel·ligència artificial.

En definitiva, l’estudi no qüestiona la utilitat de la IA en l’àmbit policial ni defensa frenar la innovació. Al contrari, conclou que aquestes tecnologies poden aportar un gran valor quan s’utilitzen de manera responsable i transparent. El veritable repte és assegurar que el desenvolupament tecnològic vagi acompanyat d’un marc sòlid de governança, supervisió i rendició de comptes. Només així serà possible aprofitar els beneficis de la intel·ligència artificial sense comprometre els drets fonamentals, la qualitat de les investigacions i la confiança de la ciutadania en les institucions de seguretat.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

L’augment dels vehicles tot camí i les camionetes: un repte creixent per a la seguretat dels vianants als EUA

Notes de seguretatDeixa un comentari

Durant bona part del segle XX i els primers anys del XXI, les carreteres dels Estats Units es van anar fent progressivament més segures per als vianants. Tanmateix, aquesta tendència es va invertir al voltant de l’any 2009. Des d’aleshores, el nombre de vianants morts en accidents de trànsit ha augmentat aproximadament un 75 %, una evolució que ha preocupat els investigadors, els responsables de seguretat viària i les administracions públiques.

S’han assenyalat diversos factors com a possibles causes d’aquest increment, com ara la distracció causada pels telèfons mòbils, la conducció sota els efectes de l’alcohol o l’augment general del trànsit. No obstant això, una investigació basada en registres federals i dades de la indústria automobilística apunta a un element que sovint ha passat més desapercebut: el creixement constant de la mida dels vehicles, especialment dels vehicles tot camí (SUV) i les camionetes (pick-up).

Segons aquesta anàlisi, els vehicles actuals són considerablement més grans i alts que fa dues dècades. Aquest canvi no és només una qüestió estètica o de confort, sinó que té implicacions directes en la seguretat dels vianants. Els investigadors estimen que entre 200 i 400 morts anuals podrien estar relacionades amb aquest augment de dimensions. En conjunt, això representaria aproximadament un 10 % de l’increment recent de les víctimes mortals entre vianants.

Els experts identifiquen dues raons principals que expliquen per què els vehicles grans són més perillosos. La primera és l’alçada del capó. En els cotxes tradicionals, un impacte acostuma a produir-se a la zona de les cames dels vianants, i això fa que sovint el cos sigui projectat sobre el vehicle. En canvi, els vehicles tot camí i les camionetes tenen els capós molt més alts, i colpegen directament el tors o fins i tot el cap dels vianants. Aquest tipus d’impacte incrementa notablement la gravetat de les lesions i augmenta el risc que la persona sigui arrossegada o acabi sota les rodes del vehicle.

La segona causa és la reducció de la visibilitat. A mesura que els vehicles han crescut, també ho han fet les zones cegues. Les proves fetes amb escàners tridimensionals sobre alguns dels models més populars del mercat nord-americà mostren que les zones sense visió directa del conductor són avui molt més grans que en models equivalents dels anys noranta o principis dels 2000. Això dificulta detectar la presència de vianants, especialment dels infants, les persones de poca alçada o les que són molt a prop del vehicle.

Diversos casos reals descrits a l’estudi il·lustren les conseqüències d’aquest problema. En alguns accidents mortals, els conductors van afirmar que no havien vist la víctima abans de l’impacte. Les reconstruccions posteriors van concloure que elements estructurals del vehicle, com el capó elevat, els retrovisors o els pilars laterals, havien limitat significativament el camp de visió dels conductors.

Els fabricants d’automòbils argumenten que els nous sistemes d’assistència a la conducció poden compensar aquestes limitacions. Tecnologies com la frenada automàtica d’emergència o la detecció de vianants estan dissenyades per reduir el risc d’atropellament. Tot i això, diferents estudis han demostrat que aquests sistemes no funcionen de manera perfecta en totes les situacions: la meteorologia adversa, les ombres, les velocitats elevades o la presència d’infants poden reduir-ne l’eficàcia.

Més enllà de les qüestions tècniques, l’expansió dels vehicles tot camí i les camionetes també respon a motius econòmics i culturals. Aquests vehicles generen marges de benefici molt elevats per als fabricants, que han reduït progressivament la producció de berlines i altres turismes convencionals. Paral·lelament, les campanyes publicitàries han associat els vehicles grans amb conceptes com la seguretat, el prestigi, la força o l’èxit personal. Aquest missatge ha contribuït a consolidar la percepció que un vehicle més gran és una opció millor per a moltes famílies.

Els especialistes en seguretat viària insisteixen que la mida dels vehicles no és l’única causa de l’augment de les morts de vianants. El disseny urbà, la velocitat de circulació, la distracció dels conductors i altres factors continuen sent determinants. Tanmateix, cada vegada hi ha més evidències que la tendència cap a vehicles més alts i voluminosos ha incrementat el risc per als vianants.

En conclusió, el creixement dels vehicles tot camí i les camionetes planteja un repte de seguretat viària important. Tot i els avenços tecnològics, la combinació de capós més alts i zones cegues més grans augmenta la gravetat dels accidents i dificulta la detecció dels vianants. Aquest fenomen posa de manifest la necessitat de continuar investigant i desenvolupant mesures que protegeixin millor els usuaris més vulnerables de la via pública, i que equilibrin la seguretat dels ocupants dels vehicles amb la dels vianants.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

Evolució de la seguretat a Portugal: estabilitat amb nous desafiaments

Notes de seguretatDeixa un comentari

Portugal continua sent considerat un dels països més segurs d’Europa, tant per les estadístiques oficials com pels principals índexs internacionals de seguretat. Tot i això, l’evolució recent de la criminalitat mostra una realitat més complexa: mentre la delinqüència general es manté relativament estable, alguns fenòmens concrets —com la ciberdelinqüència, els delictes sexuals o la criminalitat juvenil— han augmentat i generen preocupació entre les autoritats i la ciutadania.

Segons el “Relatório Anual de Segurança Interna” (RASI), durant el 2024 Portugal va registrar una disminució global de la criminalitat del 4,6 %, amb 354.878 denúncies, però els delictes violents i greus van augmentar un 2,6 %. Aquesta aparent contradicció confirma una tendència observada en altres països europeus: baixa la delinqüència tradicional, però creixen formes de criminalitat amb major impacte social i mediàtic.

Els furts continuen sent el delicte més habitual, especialment a les grans àrees urbanes i zones turístiques com Lisboa, Porto o l’Algarve. Paral·lelament, s’ha detectat un increment significatiu dels robatoris de vehicles, els assalts a establiments comercials i les estafes vinculades al lloguer d’habitatges i a les plataformes digitals.

Un dels punts que més preocupa les forces de seguretat portugueses és l’augment dels delictes sexuals. El nombre de violacions registrades el 2024 va créixer prop d’un 10 % respecte de l’any anterior, assolint el valor més elevat de l’última dècada. Tot i que les autoritats atribueixen part d’aquest increment a una major predisposició de les víctimes a denunciar, el fenomen reflecteix també una pressió social creixent sobre els mecanismes de prevenció i protecció.

La delinqüència juvenil és un altre element destacat. El RASI de 2024 va registrar més de 2.000 casos vinculats a menors d’entre 12 i 16 anys, amb un increment superior al 12 %. També van augmentar els incidents en entorns escolars i els episodis de violència grupal, especialment en zones metropolitanes. Aquest fenomen ha obert un debat polític i social sobre integració, exclusió social i capacitat preventiva del sistema educatiu.

En canvi, alguns indicadors estructurals continuen sent positius. Els homicidis es mantenen en nivells baixos comparats amb la mitjana europea, amb taxes inferiors a 1 homicidi per cada 100.000 habitants. Igualment, la violència domèstica ha disminuït durant tres anys consecutius segons les dades oficials, encara que continua representant un dels delictes més denunciats al país.

La ciberdelinqüència és probablement el repte amb més projecció de futur. Les estafes digitals, el phishing, el robatori d’identitat i els atacs informàtics han crescut de forma sostinguda després de la pandèmia. Aquesta evolució obliga les forces policials portugueses a reforçar les unitats tecnològiques i a invertir en intel·ligència digital i cooperació internacional.

Un altre aspecte rellevant és la percepció ciutadana de la inseguretat. Diversos debats socials i polítics a Portugal mostren una distància entre les dades objectives i la sensació pública. A les xarxes socials i fòrums digitals, s’observa una preocupació creixent per la immigració, la radicalització i la presència de grups violents, encara que les estadístiques oficials no indiquen un deteriorament generalitzat de la seguretat.

Les autoritats portugueses insisteixen que el país “continua globalment segur”, però reconeixen que hi ha indicadors que requereixen vigilància i adaptació constant. En aquest context, Portugal afronta un escenari similar al d’altres societats europees: menys criminalitat convencional, però més complexitat en les amenaces vinculades al món digital, la cohesió social i la seguretat urbana.

Per al sector de la seguretat privada i la protecció ciutadana, aquesta evolució implica noves necessitats: major especialització tecnològica, capacitat d’anàlisi preventiva i coordinació entre cossos policials, administracions i empreses de seguretat. La seguretat del futur a Portugal dependrà tant de la resposta policial com de la capacitat d’anticipació davant riscos cada vegada més híbrids i canviants.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

Romania davant el repte de lluitar per la seguretat

Notes de seguretatDeixa un comentari

La seguretat ciutadana a Romania presenta una realitat complexa i marcada per contrastos. En comparació amb altres països de l’Europa oriental, Romania manté nivells de criminalitat violenta relativament moderats i les principals ciutats, com Bucarest, Cluj-Napoca o Timișoara, continuen sent considerades espais relativament segurs per al turisme i l’activitat econòmica. Tot i això, el país afronta problemes estructurals importants relacionats amb la corrupció, el crim organitzat, la delinqüència econòmica i les tensions polítiques vinculades a la confiança en les institucions.

Un dels desafiaments principals és la criminalitat organitzada. Les autoritats romaneses i organismes europeus han alertat durant els darrers anys sobre l’activitat de xarxes dedicades al tràfic de drogues, el tràfic de persones, la ciberdelinqüència, el blanqueig de capitals i el frau amb fons europeus. El 2025, la policia romanesa va informar del desmantellament de més d’un centenar de grups criminals organitzats, molts relacionats amb drogues i delictes financers. Aquest fenomen preocupa especialment perquè Romania es considera un país de trànsit estratègic entre l’Europa oriental i l’occidental.

La corrupció continua sent un altre factor central en el debat sobre la seguretat. Tot i els avenços dels darrers anys i la pressió exercida per la Unió Europea, diverses organitzacions internacionals consideren que la corrupció administrativa i judicial encara afecta la confiança ciutadana en l’Estat. Alguns casos recents relacionats amb presumptes fraus milionaris amb fons europeus han reforçat aquesta percepció. El 2025, la Fiscalia Europea (EPPO) va investigar una trama amb presumptes vincles mafiosos relacionada amb un frau de prop de 100 milions d’euros en contractes públics a Romania. També s’han detectat centenars de casos oberts per frau econòmic i evasió fiscal vinculats a empreses i grups criminals.

La seguretat ciutadana també es veu condicionada per l’augment dels delictes econòmics i digitals. La ciberdelinqüència ha crescut notablement a Romania, especialment els fraus informàtics, les estafes bancàries i els atacs relacionats amb xarxes criminals internacionals. Les autoritats han incrementat les operacions policials i les investigacions tecnològiques, però els experts adverteixen que la rapidesa d’adaptació dels grups criminals continua sent superior a la capacitat de resposta institucional en alguns àmbits.

En l’àmbit social, les desigualtats econòmiques i la pobresa en determinades regions del país contribueixen a la petita delinqüència urbana. Els robatoris, els furts i els delictes menors són els incidents més habituals en zones urbanes i estacions de transport. Amb tot, les taxes d’homicidis i violència armada continuen sent inferiors a les d’altres països europeus amb problemes similars. Les forces policials mantenen una presència visible a les principals ciutats i el govern ha reforçat els dispositius de seguretat en infraestructures estratègiques i fronteres.

Els darrers anys també ha crescut la preocupació sobre l’estabilitat política i la influència exterior, especialment arran de la guerra d’Ucraïna i les tensions amb Rússia a la regió del mar Negre. El 2025, les autoritats romaneses van anunciar la detenció de diverses persones acusades de conspirar contra l’Estat amb presumptes contactes russos. Aquests casos han reforçat el debat sobre la seguretat nacional, la desinformació i les amenaces híbrides a Romania, país membre de l’OTAN i peça estratègica a l’Europa oriental.

Paral·lelament, també preocupa el funcionament del sistema judicial i policial. Diverses protestes i denúncies públiques han qüestionat possibles abusos, interferències polítiques i manca de transparència dins de la justícia romanesa. Aquest context afecta directament la percepció de seguretat ciutadana, ja que una part de la població considera que la lluita contra la corrupció s’ha afeblit els darrers anys.

En conclusió, Romania és avui un país relativament segur en termes de violència quotidiana, però continua fent front a importants reptes estructurals vinculats al crim organitzat, la corrupció i la confiança institucional. La seguretat ciutadana depèn no només de l’activitat policial, sinó també de la capacitat de l’Estat per reforçar el sistema judicial, reduir les desigualtats socials i mantenir l’estabilitat política en un context regional cada vegada més sensible des del punt de vista geopolític.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

L’ús de la IA a la policia pot comportar treballar amb informes de pitjor qualitat

Notes de seguretatDeixa un comentari

La intel·ligència artificial (IA) està entrant amb força als cossos policials dels Estats Units. Empreses com Axon prometen que les seves eines d’escriptura automàtica poden generar informes policials més ràpids i de millor qualitat. Però un nou estudi posa en dubte aquesta narrativa i obre un debat important sobre supervisió, qualitat documental i riscos institucionals.

La recerca analitza informes policials redactats amb l’assistència de la IA i els compara amb informes escrits de manera convencional. L’experiment es va dissenyar de manera que ni els supervisors que revisaven els documents, ni els investigadors que gestionaven les avaluacions, ni els participants coneixien quins textos havien estat generats amb el suport de la IA. En total, 92 supervisors policials experimentats —sergents, tinents i comandaments amb una mitjana de gairebé 22 anys d’experiència— van revisar 80 informes policials utilitzant els criteris habituals.

Els resultats són especialment rellevants perquè desmunten una idea molt estesa: que els textos produïts amb IA semblen millors perquè sonen més professionals. L’anàlisi computacional confirma que els informes assistits per la IA utilitzen un llenguatge més complex, que requereix un nivell de lectura més elevat; és a dir, contenen frases més elaborades, un vocabulari més sofisticat i una estructura més formal. Però aquesta sofisticació no es tradueix en una millor valoració operativa.

De fet, els supervisors van puntuar pitjor els informes generats amb IA quant a precisió i exactitud. Encara que les diferències globals de qualitat no siguin enormes, totes les dimensions analitzades mostraven tendències negatives per als informes assistits per la IA. I hi ha un detall especialment preocupant: els supervisors aprovaven pràcticament el mateix percentatge d’informes, tant si eren redactats amb IA com si no. Aproximadament un 22 % dels documents van ser aprovats tal com estaven, independentment de l’origen.

Això revela un problema central: els supervisors no detecten les conseqüències qualitatives que introdueix la IA. I encara més important: tampoc no poden identificar quins informes han estat escrits amb suport de la IA. Quan se’ls demanava distingir-los, els resultats eren equivalents a llançar una moneda. La seva capacitat d’identificació era pràcticament nul·la.

Aquest punt és clau des del punt de vista de la seguretat i la governança tecnològica. Moltes polítiques públiques assumeixen que la supervisió humana actuarà com a mecanisme de control davant dels errors o biaixos de la IA. Però l’estudi suggereix que aquesta confiança és exagerada. Si els supervisors no poden detectar l’ús de la IA ni els problemes que hi introdueix, la supervisió humana pot convertir-se en una falsa sensació de seguretat.

Els investigadors identifiquen dos problemes estructurals. El primer fa referència a la comunicació clara. Els sistemes d’IA tendeixen a generar textos més complexos i artificials, però els supervisors no valoren negativament aquesta complexitat perquè els criteris interns de qualitat no donen prou importància a la claredat i la comprensió del text. Això és especialment problemàtic perquè els informes policials no només els llegeixen policies: també els revisen fiscals, advocats, jutges, periodistes i, en alguns casos, jurats populars. Un informe més difícil de llegir no és necessàriament un informe millor.

El segon problema és arquitectònic. Eines com Draft One, desenvolupada per Axon, funcionen principalment a partir de transcripcions d’àudio. Això significa que la IA només pot redactar allò que “sent”. Però molts elements importants d’una intervenció policial no apareixen en l’àudio: gestos, expressions, context ambiental, objectes visibles o percepcions directes de l’agent. Els supervisors aprovaven els informes tot i detectar aquesta manca de complexitat.

La recerca també qüestiona una idea habitual en el debat sobre la IA: que els problemes es poden resoldre simplement entrenant millor els supervisors perquè detectin el contingut generat artificialment. Els autors de l’estudi argumenten que aquest enfocament és equivocat. La detecció humana no és fiable i probablement mai no ho serà de manera consistent. Per això, proposen alternatives més estructurals: conservar els esborranys originals, registrar quines dades ha utilitzat la IA, mantenir històrics de modificacions i implementar sistemes d’auditoria automàtica.

En el fons, l’estudi apunta a una qüestió més profunda. Els informes policials no són simples documents administratius; són peces narratives amb conseqüències legals i operatives importants. Un bon informe no és el que sona més sofisticat, sinó el que selecciona correctament la informació rellevant, és comprensible i resisteix l’escrutini judicial. La IA pot millorar l’aparença formal del text, però això no en garanteix la qualitat.

Per als professionals de la seguretat, aquesta investigació és una advertència clara: incorporar IA als fluxos policials pot reduir la càrrega administrativa i accelerar els processos, però també pot introduir nous riscos que són invisibles per als mateixos supervisors encarregats de controlar-los. La governança d’aquestes eines no es pot basar únicament en la confiança en la supervisió humana. Calen mecanismes tècnics, auditories i nous criteris de qualitat adaptats a una era en què els textos poden semblar impecables mentre amaguen mancances importants.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

Reducció de la violència amb arma blanca al Regne Unit: mesures, resultats i reptes

Notes de seguretatDeixa un comentari

El govern del Regne Unit ha anunciat una reducció significativa de la violència amb arma blanca, destacant que els homicidis amb ganivet han disminuït un 27 % en el mateix període en què s’han retirat més de 63.000 ganivets i armes dels carrers. Aquesta dada s’emmarca dins d’una estratègia més àmplia orientada a combatre la criminalitat violenta i millorar la seguretat pública, especialment en entorns urbans afectats per la delinqüència juvenil.

La retirada d’aquestes armes s’ha produït a través de diverses vies. D’una banda, els programes de lliurament voluntari han permès recollir prop de 58.000 ganivets, facilitant que els ciutadans puguin desfer-se d’armes sense conseqüències legals. D’altra banda, les autoritats frontereres han confiscat milers d’armes addicionals, mentre que la policia ha intensificat les operacions contra xarxes criminals, especialment en el marc del conegut County Lines Programme, centrat en el tràfic de drogues i l’explotació de joves.

A més de la reducció dels homicidis, altres indicadors també mostren una tendència a la baixa: els robatoris amb ganivet han disminuït un 10 % i les hospitalitzacions per apunyalament, un 11 %. Tot plegat suggereix un impacte positiu de les mesures adoptades, tot i que cal analitzar aquestes xifres amb prudència per entendre fins a quin punt es tracta d’una tendència consolidada.

Un dels pilars de la nova estratègia governamental, anomenada “Protecting Lives, Building Hope”, és la prevenció. L’objectiu és reduir a la meitat la criminalitat amb arma blanca en una dècada, no només mitjançant l’aplicació de la llei, sinó també abordant les causes socials que hi ha al darrere. Això inclou programes de suport a joves en risc, inversions en educació i iniciatives comunitàries per evitar que els adolescents entrin en dinàmiques delictives.

En l’àmbit legislatiu, s’han introduït mesures més estrictes per limitar l’accés a armes perilloses. Entre aquestes destaca la prohibició de certs tipus de ganivets, com els anomenats “zombie knives”, així com noves regulacions sobre la venda en línia. En aquest context, la coneguda Ronan’s Law estableix un sistema de verificació d’edat en dues fases per comprar ganivets a internet, tant en el moment de la compra com en el del lliurament. També obliga els venedors a informar sobre compres massives que puguin resultar sospitoses.

Aquesta llei porta el nom d’un jove assassinat amb una arma adquirida en línia, un cas que va evidenciar les mancances en el control de la venda d’aquest tipus de productes. La implicació de la seva família en la promoció de canvis legislatius ha estat clau per accelerar reformes que busquen evitar tragèdies similars en el futur.

Paral·lelament, el govern ha introduït un nou delicte: la possessió d’un ganivet amb intenció de cometre violència, fins i tot en espais privats. Aquesta mesura amplia els poders policials, permetent intervenir abans que es produeixi un acte violent, tot i que també ha generat debat sobre l’equilibri entre seguretat i drets civils.

Malgrat els resultats positius, diversos experts assenyalen que la relació entre la retirada d’armes i la reducció de la violència no és necessàriament directa. Factors com les condicions socioeconòmiques, les polítiques educatives o els canvis en les dinàmiques criminals també poden influir en l’evolució de les xifres. A més, alguns dels ganivets retirats poden no haver estat vinculats a activitats delictives, cosa que dificulta mesurar l’impacte real de les mesures.

En conclusió, la reducció dels homicidis amb ganivet al Regne Unit representa un avenç rellevant en matèria de seguretat, però no pot atribuir-se a una única causa. L’estratègia adoptada combina accions policials, reformes legals i iniciatives preventives, configurant un enfocament integral que podria servir de referència per a altres països. No obstant això, el repte a llarg termini continua sent abordar les arrels socials de la violència per garantir una reducció sostinguda i duradora.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

Estratègies basades en dades per combatre la criminalitat amb arma blanca

Notes de seguretatDeixa un comentari

El govern del Regne Unit ha anunciat un nou paquet de mesures amb l’objectiu de combatre la criminalitat amb arma blanca, centrant-se especialment en aquelles zones on aquest tipus de delicte es concentra de manera reiterada. Segons les dades oficials, la major part dels incidents amb ganivets es produeixen en un nombre molt reduït de carrers i àrees específiques, fet que ha portat a adoptar una estratègia altament focalitzada i basada en dades.

Una de les novetats principals és la inversió de més de 26 milions de lliures a través de l’anomenat Knife Crime Concentrations Fund. Aquest fons es destinarà a 27 cossos policials d’Anglaterra i Gal·les, responsables de prop del 90 % dels casos de criminalitat amb arma blanca. L’objectiu és intensificar la presència policial i les mesures de vigilància en els punts més conflictius per tal de prevenir delictes i detenir els responsables de manera més eficaç.

Per fer-ho possible, el Ministeri de l’Interior anglès ha desenvolupat una nova tecnologia de cartografia que permet identificar “punts calents” de criminalitat amb una precisió molt elevada, àrees de fins només 0,1 km². Aquest enfocament de microgeografia permet no només saber on es produeixen els delictes, sinó també en quins moments del dia són més probables. Així, les forces de seguretat poden desplegar recursos de manera molt més eficient i estratègica.

Entre les mesures que es desplegaran en aquestes zones destaquen l’augment de patrulles policials, la instal·lació de noves càmeres de vigilància (CCTV), l’ús de tecnologia de reconeixement facial en temps real i la col·locació d’arcs detectors de ganivets. Aquest conjunt d’accions pretén actuar tant com a element dissuasiu com a eina per identificar i detenir persones implicades en activitats delictives.

Aquest pla forma part d’una estratègia més àmplia del govern britànic, presentada sota el títol “Protecting Lives, Building Hope”, que té com a objectiu reduir a la meitat la criminalitat amb arma blanca en el termini d’una dècada. Més enllà de les mesures policials, el pla posa un èmfasi especial en la prevenció, especialment entre els joves, considerats un col·lectiu clau pel risc tant de victimització com de participació en aquests delictes.

En aquest sentit, es preveu la creació de 50 centres anomenats “Young Futures Hubs” abans que acabi la legislatura, ubicats en zones especialment afectades. Aquests centres oferiran suport integral als joves, amb serveis educatius, socials i d’acompanyament, amb la finalitat de reduir els factors de risc associats a la violència. Paral·lelament, es desplegaran 50 “Young Futures Panels”, equips multidisciplinaris encarregats d’identificar precoçment menors vulnerables i proporcionar-los un suport coordinat.

El govern també continuarà finançant programes ja existents, com les unitats de reducció de la violència, amb una inversió de més de 66 milions de lliures, i també iniciatives educatives com el programa Safety In & Around Schools Partnership, que arribarà fins a 250 escoles en zones de risc. Aquest programa ofereix formació especialitzada per millorar la seguretat dels alumnes, especialment en els desplaçaments cap a l’escola.

Altres mesures inclouen el reforç de la lluita contra la distribució d’armes a través d’internet, amb finançament per al Knife Crime Coordination Center, així com inversions en el programa County Lines, orientat a combatre les xarxes de tràfic de drogues que sovint estan vinculades a la violència amb arma blanca. També es destinen recursos al programa Turnaround del Ministeri de Justícia, que treballa amb joves en risc d’entrar al sistema judicial.

Experts i representants d’organitzacions socials han valorat positivament aquest enfocament basat en dades i intervenció localitzada. Destaquen que la criminalitat amb arma blanca no només genera víctimes directes, sinó també un clima de por que afecta profundament la vida quotidiana dels joves i la cohesió de les comunitats. Per això, consideren essencial actuar sobre les causes estructurals i no només sobre les conseqüències.

En conjunt, aquesta estratègia combina tecnologia, acció policial intensiva i intervenció social amb l’objectiu de reduir la violència, millorar la seguretat pública i oferir oportunitats reals als joves en risc. Tot i que els primers indicadors apunten a una lleugera reducció dels casos, el repte continua sent consolidar aquesta tendència a llarg termini i garantir que les mesures adoptades tinguin un impacte sostenible.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

Augment de la pressió policial als punts calents del crim amb arma blanca

Notes de seguretatDeixa un comentari

El Ministeri de l’Interior britànic, per mitjà de la diputada Sarah Jones, ha anunciat una nova estratègia per combatre el crim amb arma blanca a Anglaterra i Gal·les basada en una idea clau: la major part d’aquests delictes es concentren en zones molt concretes i es repeteixen en els mateixos carrers i franges horàries. Aquesta realitat ha portat el govern britànic a apostar per un enfocament molt més precís, intensiu i basat en dades per reduir aquest tipus de violència.

El pla introdueix una nova tecnologia de cartografia capaç d’identificar punts calents de criminalitat amb una precisió de fins a 0,1 quilòmetres quadrats. Aquesta aproximació, coneguda com a microgeografia, permet a les forces policials detectar amb exactitud no només on es produeixen els delictes, sinó també quan tenen lloc amb més freqüència.

A partir d’aquesta informació, la policia podrà desplegar recursos de manera molt més eficient i centrar-se en aquells espais on el risc és més elevat. L’objectiu és deixar enrere les estratègies generalistes i apostar per intervencions específiques i focalitzades.

Les zones identificades com a punts calents experimentaran un increment notable de l’activitat policial. Algunes de les mesures previstes són:

  • Augmentar les patrulles policials.
  • Instal·lar noves càmeres de videovigilància (CCTV).
  • Usar el reconeixement facial en directe.
  • Implementar arcs detectors d’armes blanques.

Aquest conjunt d’accions pretén dissuadir la comissió de delictes, facilitar la identificació dels autors i millorar la capacitat de resposta immediata davant els incidents.

El govern britànic ha destinat més de 26 milions de lliures a l’anomenat Fons de Concentració de Delictes amb Arma Blanca. Aquest finançament es distribuirà entre 27 forces policials que concentren aproximadament el 90 % dels delictes amb arma blanca del país.

Aquesta inversió s’emmarca dins d’un pla més ampli que té com a objectiu reduir a la meitat el crim amb aquestes armes tallants en el termini d’una dècada. Segons la ministra Sarah Jones, aquesta estratègia permetrà salvar vides i reforçar la seguretat de les comunitats.

Més enllà de l’augment de la pressió policial, el pla també inclou mesures orientades a la prevenció. El govern reconeix que el crim amb arma blanca està sovint relacionat amb factors socioeconòmics, especialment entre els joves.

Per això, es preveu:

  • Crear 50 centres juvenils (Young Futures Hubs) a les zones afectades.
  • Implementar panells per detectar precoçment els joves en situació de risc.
  • Promoure programes de suport a les escoles de les àrees vulnerables.
  • Invertir en programes de reducció de la violència i intervenció comunitària.

Aquest enfocament busca actuar abans que es produeixi el delicte, i oferir alternatives i suport als col·lectius més vulnerables.

L’estratègia presenta diversos avantatges. D’una banda, permet optimitzar els recursos policials i centrar-los allà on són més necessaris; de l’altra, pot generar resultats més ràpids a l’hora de reduir la criminalitat en zones concretes.

Tanmateix, també planteja alguns reptes importants. L’ús del reconeixement facial en directe pot generar preocupació en matèria de privacitat i drets civils. A més, la concentració de l’activitat policial en determinats barris podria derivar en percepcions d’un excés de presència policial.

Finalment, l’eficàcia del model dependrà en gran mesura de la qualitat de les dades i de la coordinació entre els diferents actors implicats.

La nova estratègia del Regne Unit representa un canvi significatiu en la manera d’abordar el crim amb arma blanca. Apostant per la tecnologia, l’anàlisi de dades i la intervenció focalitzada, el govern busca actuar amb més precisió i eficàcia.

Alhora, la combinació de mesures policials i iniciatives de prevenció social reflecteix un enfocament més integral del problema. Si bé els resultats encara s’han de veure, aquesta estratègia podria marcar el camí per a altres països que afronten reptes similars en matèria de seguretat urbana.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

Les comissaries de policia intel·ligents a Etiòpia: digitalització de la seguretat pública

Notes de seguretatDeixa un comentari

Etiòpia està experimentant amb un nou model de comissaria de policia anomenat smart police station o comissaria intel·ligent. Aquest projecte pilot, instal·lat al districte de Bole de la capital, Addis Abeba, forma part d’un esforç més ampli del govern per modernitzar l’administració pública mitjançant la digitalització. La iniciativa s’inscriu dins de l’estratègia nacional de transformació tecnològica Digital Ethiopia 2030, impulsada pel govern del primer ministre, Abiy Ahmed.

Tal com informa Daniel Dadzie des de la BBC, a diferència d’una comissaria tradicional, aquest nou model funciona sense agents presents físicament per atendre els ciutadans. En lloc d’un taulell amb policies, l’espai disposa de cabines amb tauletes digitals on els usuaris poden registrar denúncies o comunicar incidències. El sistema guia el ciutadà a través d’un procés senzill: primer ha de seleccionar el tipus d’incident —com ara un delicte, un problema de trànsit o una consulta general— i després introduir la informació corresponent. Un cop enviada la sol·licitud, un agent real, situat en una ubicació remota, apareix a la pantalla per continuar la conversa, fer preguntes i completar l’informe. Si la situació ho requereix, es pot enviar una patrulla immediatament al lloc indicat.

Aquest model cerca acostar el servei policial als ciutadans i facilitar l’accés a la denúncia, especialment en zones on hi ha manca de personal policial o on la presència d’infraestructures tradicionals és limitada. Segons responsables del projecte, el futur dels serveis de seguretat passa per sistemes més connectats amb la població i amb una major integració tecnològica. La digitalització permet reduir tràmits administratius, accelerar la gestió de casos i optimitzar els recursos humans disponibles.

Tot i això, el projecte encara està en una fase inicial. Durant la primera setmana de funcionament, la comissaria intel·ligent només va rebre tres denúncies: la pèrdua d’un passaport, un cas de frau financer i una queixa rutinària. Aquest volum reduït reflecteix que el sistema encara és poc conegut entre la població i que necessita temps perquè els ciutadans s’hi familiaritzin.

La iniciativa forma part d’un procés més ampli de digitalització dels serveis públics a Etiòpia. El govern ha impulsat diverses mesures per modernitzar l’administració, incloent-hi la creació d’un sistema nacional d’identitat digital, l’expansió dels pagaments electrònics i la digitalització de més d’un centenar de serveis governamentals. L’objectiu és adaptar les institucions públiques a les necessitats d’una societat cada vegada més urbana, jove i connectada.

Malgrat aquests avenços, el país encara afronta reptes estructurals importants. Un dels principals és la bretxa digital. Segons dades recents d’organismes internacionals, aproximadament el 79 % de la població etíop encara no té accés a internet. Aquesta realitat limita l’impacte de les iniciatives digitals i crea el risc que determinats sectors de la societat quedin exclosos dels nous serveis. Les persones grans, les comunitats rurals i els col·lectius amb menys recursos econòmics són especialment vulnerables a aquesta exclusió tecnològica.

Un altre repte és el nivell de competències digitals. Perquè projectes com les comissaries intel·ligents funcionin correctament, els ciutadans han de tenir un mínim de familiaritat amb les eines digitals. Sense aquesta alfabetització tecnològica, l’ús dels sistemes pot resultar complicat o fins i tot generar noves formes de vulnerabilitat, com ara estafes o suplantacions d’identitat.

També preocupen aspectes relacionats amb la seguretat de la informació i la protecció de la privacitat. Els sistemes digitals de denúncia i gestió de dades requereixen infraestructures tecnològiques robustes i mecanismes de protecció adequats per evitar filtracions o usos indeguts de la informació personal dels ciutadans.

Malgrat aquests desafiaments, diversos experts consideren que les inversions en infraestructura digital, connectivitat i formació són passos essencials per modernitzar el funcionament de l’Estat. L’expansió de la banda ampla, el creixement dels pagaments electrònics i la digitalització progressiva dels serveis públics indiquen que Etiòpia està intentant reduir la distància tecnològica respecte d’altres països.

En aquest context, la comissaria intel·ligent d’Addis Abeba representa sobretot un experiment. Encara no és un model consolidat ni substitueix les comissaries tradicionals, que continuen sent el punt de contacte principal entre la policia i la ciutadania. Tanmateix, aquest projecte pilot ofereix una visió de com podrien evolucionar els serveis policials en el futur, combinant presència física i eines digitals per millorar-ne l’eficiència i l’accessibilitat.

En definitiva, la iniciativa reflecteix l’ambició d’Etiòpia d’avançar cap a una administració pública més digital i eficient. L’èxit dependrà, però, no només de la tecnologia implementada, sinó també de la capacitat del país per reduir la bretxa digital, millorar l’alfabetització tecnològica de la població i garantir la seguretat de les dades. Només així projectes com les comissaries intel·ligents podran convertir-se en una eina realment útil per reforçar la seguretat i la confiança entre ciutadans i institucions.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

Com promoure enfocaments de seguretat pública equilibrats i eficaços a Amèrica Llatina

Notes de seguretatDeixa un comentari

En els debats sobre seguretat pública a l’Amèrica Llatina, massa sovint es planteja un fals dilema: o bé “mà dura” contra el crim o bé abordar les causes estructurals de la violència. Aquesta dicotomia simplifica una realitat molt més complexa. Les polítiques realment eficaces no escullen entre repressió o prevenció, sinó que combinen la capacitat d’actuar amb urgència amb estratègies sostenibles que reforcen la justícia, la legitimitat institucional i la cohesió social.

En contextos d’inseguretat crònica, la demanda de resultats immediats és comprensible. Quan les famílies viuen amb por diària, les respostes ràpides i visibles generen alleujament tangible. L’experiència recent d’El Salvador, amb la declaració d’un estat d’excepció i l’aplicació de mesures massives d’empresonament, ha estat presentada com a exemple d’èxit per la reducció dràstica dels homicidis i altres delictes. Aquest enfocament ha incrementat el suport ciutadà al govern i ha reforçat la percepció de control. Tanmateix, també ha obert un debat profund sobre els costos en termes de procés, drets fonamentals i qualitat democràtica.

La “mà dura” resulta políticament atractiva per tres motius principals. Primer, ofereix resultats immediats en contextos marcats per la urgència electoral i la pressió mediàtica. Segon, és fàcil de comunicar: empresonaments, desplegaments policials i operatius massius són accions visibles i senzilles d’explicar. Tercer, concentra poder en l’Estat i redueix els espais de rendició de comptes. En canvi, les estratègies preventives exigeixen coordinació interinstitucional, temps i una narrativa més sofisticada.

Ara bé, la prevenció social per si sola tampoc és suficient, especialment en contextos amb alta presència de crim organitzat. La recerca internacional mostra que la reducció sostinguda de la violència requereix la integració efectiva del sistema de justícia penal amb serveis socials, programes comunitaris i intervencions específiques sobre factors de risc. La clau no és debilitar l’Estat, sinó fer-lo més precís, legítim i estratègic.

L’evidència científica apunta cap a quatre principis fonamentals per a una política de seguretat equilibrada.

1. Focalització en persones, llocs i comportaments d’alt risc.
La violència no es distribueix de manera homogènia: es concentra en grups reduïts i en territoris específics. Intervencions basades en dades —com les estratègies de dissuasió focalitzada aplicades en ciutats com Boston o Oakland— han demostrat reduccions significatives de la violència armada. A Chicago, programes que combinaven teràpia cognitiva conductual amb ocupació juvenil van reduir de manera notable les detencions per delictes violents entre joves d’alt risc. Aquestes experiències mostren que actuar amb precisió és més eficaç que aplicar mesures indiscriminades.

2. Enfortir la capacitat comunitària per prevenir conflictes.
Les organitzacions locals, els mediadors, els mentors i els programes de justícia cívica són actors clau en la prevenció. Iniciatives com el Sistema Distrital de Justícia de Bogotá o models de justícia cívica implementats a diverses ciutats de Mèxic han millorat l’accés a la resolució de conflictes i la percepció de legitimitat institucional. Quan les comunitats disposen d’infraestructura social sòlida, la violència tendeix a disminuir de manera sostinguda.

3. Construir legitimitat mitjançant equitat i justícia processal.
Les persones compleixen la llei no només per por al càstig, sinó perquè perceben les autoritats com a justes i respectuoses. Experiències de capacitació policial en justícia processal a la Ciutat de Mèxic han incrementat la satisfacció ciutadana i reduït les queixes. La legitimitat institucional és un actiu estratègic: millora la cooperació, facilita la investigació del delicte i reforça la cohesió social.

4. Intervencions espacials estratègiques.
La millora de l’entorn físic —il·luminació, recuperació d’espais degradats, creació d’espais verds— pot reduir la violència, especialment en barris d’alt risc. Aquestes accions són visibles, relativament econòmiques i reforcen la percepció de presència institucional sense recórrer a la confrontació directa.

Més enllà del contingut de les polítiques, la comunicació és determinant. Els líders locals han d’evitar el marc polaritzat de “tolerància versus repressió” i presentar la seguretat com a condició per al desenvolupament econòmic, la salut, l’educació i la qualitat democràtica. El missatge central hauria de ser que quan la violència està organitzada, la resposta també ho ha d’estar: coordinació entre policia, justícia, serveis socials i comunitat.

Això implica prioritzar la precisió per sobre de la duresa, combinar rendició de comptes amb oportunitats de reinserció i donar veu a missatgers de confiança —alcaldes, comandaments policials, líders veïnals o víctimes— que connectin amb les preocupacions reals de la ciutadania.

En definitiva, superar el fals dilema entre mà dura i prevenció és imprescindible per avançar cap a models de seguretat més efectius, justos i sostenibles. Les estratègies equilibrades no renuncien a l’autoritat de l’estat, sinó que la reforcen a través de la legitimitat, l’evidència i la col·laboració. La seguretat no és només absència de crim, és la base sobre la qual es construeix la prosperitat i la confiança democràtica.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français