La policia de Chicago utilitza algoritmes informàtics per valorar el risc d’amenaça

Un ordinador podria predir la violència? A Chicago, Illinois, un algoritme valora totes les persones arrestades per la policia amb una puntuació d’amenaça numèrica de l’1 al 500. El procés es realitza des de fa uns quatre anys, i gairebé 400.000 ciutadans de Chicago tenen ara una puntuació oficial de risc per part de la policia.

Aquest algoritme, qüestionat pel professor de dret de la Universitat de Columbia Andrew Guthrie Ferguson  –el mètode encara no s’ha fet públic–, forma l’estratègia de la policia i pot canviar les sospites als carrers. També pot ser el futur de la policia del big data a Amèrica, depenent de com sigui percebut: com un enfocament innovador per a la reducció de la violència o com un exemple de control social basat en dades.

En efecte, la puntuació d’amenaça personalitzada es mostra automàticament als quadres de comandament de l’ordinador de la policia per tal que l’oficial sàpiga el risc relatiu en aturar un sospitós. La puntuació predictiva també defineix qui es destina a una intervenció policial proactiva. Aquestes intervencions poden anar des d’una visita a domicili per part d’agents de la policia fins a una vigilància policial addicional o una reunió comunitària, que transmetrà el mateix missatge clar: la policia us està observant.

I tot i que Chicago està a l’avantguarda de la vigilància predictiva, no és l’única. Altres ciutats com Nova York i Los Angeles estan considerant la manera d’utilitzar la policia del big data per orientar les intervencions amb els individus amb risc.

El control predictiu basat en persones es va iniciar el 2009 com un intent d’aplicar un enfocament de salut pública sobre la violència. La clau és identificar els factors de risc predictius i intentar solucionar les causes ambientals subjacents. Els investigadors de Chicago van desenvolupar un algoritme perquè la policia donés prioritat a aquells individus amb més risc analitzant detencions passades per delictes violents, delictes d’armament o narcòtics, edat a la detenció més recent (menor d’edat, més puntuació), incidents en què l’individu va ser víctima d’un assalt i la línia de tendència de l’activitat delictiva (tant si la taxa és creixent o disminueix). Llavors un ordinador classifica les variables i escriu una puntuació d’amenaça relativa per determinar la probabilitat d’ús d’arma de foc.

La policia afirma que el mecanisme d’orientació actua assenyalant l’elevat percentatge de víctimes de trets que es podrien predir amb precisió. Els crítics han assenyalat que l’objectiu és excessiu i ineficaç, incloent-hi desenes de milers de persones amb puntuacions altes, però sense antecedents de detenció prèvia per delictes violents.

Es considera preocupant que les puntuacions d’amenaça incideixin en l’equitat de la interacció de la policia amb les persones als carrers. Les puntuacions d’alt risc guien les estratègies d’interrupció de la violència, que influeixen en els contactes de la policia i que són objecte de més vigilància per part d’aquesta. Però les puntuacions d’amenaça també distorsionen les decisions quotidianes de la policia sobre l’ús de la força i la sospita raonable. Al cap i a la fi, una vegada que la policia tingui informació que una persona té una puntuació d’amenaça elevada, aquest coneixement augmentarà la sospita criminal i incrementarà el perill percebut, la qual cosa provocarà interaccions més freqüents i agressives amb les persones que l’algoritme considera “d’alt risc”.

El biaix també es pot arrossegar al sistema. Tal com es descriu a la investigació de la Divisió de Drets Civils del Departament de Justícia de 2017 del Departament de Policia de Chicago, els patrons de discriminació racial segueixen sent un problema real. Si bé es podria esperar que la justícia algorítmica evités el biaix humà, la realitat és que aquestes insercions (especialment les detencions) es veuen afectades per les decisions discrecionals de tots els agents de policia mentre patrullen o investiguen el sospitós d’un delicte. Així, si bé les matemàtiques de big data poden ser “objectives”, les entrades no estan exemptes de biaixos humans, que distorsionen així els resultats finals.

 Enllaços relacionats

https://notesdeseguretat.blog.gencat.cat/2018/02/19/lavaluacio-de-la-policia-predictiva-el-cas-de-baden-wurttemberg-alemanya/

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

Allò que funciona i allò que no: ajudar la policia a trobar la millor estratègia

Tal com publica Rand corporation, l’anomenada “dissuasió focalitzada” no és nova, sinó que la va iniciar la policia de Boston a mitjans dels anys noranta durant la pionera Operació Cessos, que es va dirigir a infractors violents crònics i que es basa en accions per ajudar a reduir la taxa d’homicidis de la ciutat. Com a part de la dissuasió focalitzada, la policia intervé amb grups i individus d’alt risc per tal d’evitar la violència futura.

Passos estratègics clau de la dissuasió focalitzada

1 Identificar els delinqüents d’alt risc, un procés que implica líders de la comunitat i la policia de primera línia.
2 Mantenir una reunió de notificació, explicar per què s’està fent la intervenció, i involucrar-hi serveis socials, famílies i membres de la comunitat.
3 Proporcionar serveis a aquells que vulguin canviar el seu comportament.
4 Proporcionar suport per als membres de la comunitat.
5 Crear sancions ràpides i proporcionals per a aquells que continuïn involucrats en delictes violents.

Als Estats Units hi ha més de 18.000 agències de policia. No hi ha cap base de dades nacional ni una única font objectiva que els mostri el que funciona millor i com fer-ho.

Tenint en compte que l’evidència mostra que la dissuasió focalitzada té èxit, per què no s’utilitza en més departaments de policia?

Aquí és on s’introdueix la guia d’eines Better Policing de RAND. Està dissenyada per ajudar les agències policials a trobar i aprendre sobre estratègies policials efectives i posar-les en acció.

El conjunt d’eines podria ser un recurs valuós per a la policia en un clima on les estratègies efectives de policia siguin més necessàries que mai.

Retroacció sobre les estratègies
El conjunt d’eines detalla tres estratègies de vigilància molt eficaces. La primera dissuasió focalitzada ajuda les persones amb un risc elevat de participar en la violència; la segona, el servei de policia orientat als problemes, aborda els problemes que es produeixen en llocs concrets; i la tercera, la vigilància de la legitimitat, se centra en la confiança de la comunitat. El conjunt d’eines també enllaça amb una guia anterior del Departament de Justícia que descriu les millors pràctiques per resoldre els homicidis i altres delictes greus.

Les estratègies de policia més efectives en el conjunt d’eines Better Policing són:

Dissuasió focalitzada
Intervenir amb persones i grups d’alt risc

Policia orientada als problemes
Abordar els delictes en llocs de risc

Política de legitimitat
Centrar-se en les relacions amb la comunitat i la confiança

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

3N(r1P7a$1o*

El passat mes de gener Europol i Eurojust van llançar el seu primer informe sobre encriptació en l’àmbit de la seguretat informàtica, First report of the observatory function on encryption. En el marc de les mesures presentades per la Comissió Europea a l’Eleventh progress report, ambdues agències han establert un observatori conjunt per analitzar les dificultats, les oportunitats i el futur de l’encriptació en l’àmbit de la investigació criminal.

L’informe fa una breu introducció dels conceptes, els productes i els serveis[1] que tenen un ús genèric en encriptació. Tot seguit, a partir de l’experiència dels membres de l’European Cybercrime Centre (EC3), es tracten els reptes per als cossos de seguretat i els sistemes de justícia en el moment de la investigació i la persecució d’il·lícits penals.

En aquest sentit, en primer lloc es destaca un deficient marc legal específic que no ajuda les agències de seguretat i les autoritats judicials a superar o atacar l’encriptació. Malgrat el difícil equilibri entre el dret a la privacitat i els drets de les víctimes, l’informe accentua la necessitat d’una normativa que faciliti, entre d’altres, l’obligació legal d’entregar la clau o la informació xifrada per part de les empreses i/o els serveis[2] i unes provisions específiques en l’ús d’eines per atacar l’encriptació.[3]

Més enllà dels aspectes legals, es ressalta la necessitat de reforçar els aspectes de coordinació operativa, els recursos tècnics i tecnològics i els recursos humans. Segons l’observatori, des del punt de vista operatiu es necessita una millor coordinació de les diferents forces de seguretat i les agències europees com Europol i Eurojust. A la vegada, és crucial invertir en potència computacional per tal de dur a terme atacs orientats a trobar les claus d’accés a la informació xifrada. Tot i així, i com a complement a la tecnologia, la formació i la presència de forenses experts en la matèria es fan imprescindibles.[4]

Davant la ja esmentada problemàtica de contraposar els drets a la privacitat i la necessitat de lluitar contra la delinqüència, European Digital Rights (EDRi) indica que trobar la clau o descobrir-la explotant vulnerabilitats és una bona manera de respondre-hi. És en aquesta direcció que, segons l’informe, s’ha de dirigir l’esforç davant el repte de l’encriptació.

Finalment, l’informe posa sobre la taula nous reptes de futur. L’observatori en destacarà fins a tres, la computació quàntica, la intel·ligència artificial i l’arribada del 5G. Ara com ara, cap d’aquestes tecnologies ha suposat un canvi radical en encriptació però es preveuen grans avenços i alguns riscos, com la Quantum Key Distribution en el cas de la computació quàntica o la International Mobile Subscriber Identity-IMSI[5] en el cas del 5G.

En suma, l’informe planteja un dilema. Si bé l’encriptació és necessària, en termes de seguretat, per a les administracions públiques i les empreses privades, també és aprofitada per a activitats il·lícites de crim organitzat. La qüestió de fons, doncs, és dotar els serveis públics d’un marc legal i de capacitat operativa per anar al capdavant en aquest nou entorn tecnològic. En serem capaços, quan el mateix informe destaca que són les empreses privades les que porten la iniciativa?

Enllaços—————————————————————————————————————-

https://www.europol.europa.eu/ à Europol

http://www.eurojust.europa.eu/Pages/home.aspx –> Eurojust

https://www.europol.europa.eu/publications-documents/first-report-of-observatory-function-encryption à Informe a la web d’Europol.

Peu de pàgina 1.

https://www.europol.europa.eu/about-europol/european-cybercrime-centre-ec3 European Cybercrime Centre. EC3

https://www.techopedia.com/definition/5067/international-mobile-subscriber-identity-imsi – IMSI

[1] Per exemple, en l’àmbit dels navegadors, l’ús de The Onion Router (Tor), un programari lliure que a partir de prendre en préstec diverses adreces IP crea nodes i connexions aleatòries amb les seves respectives capes de xifratge, fet que dificulta la traçabilitat de la IP original. O els Virtual Private Networks, que protegeixen la connexió entre el terminal i el servidor. En les comunicacions per veu, tenim per exemple els serveis d’encriptació de Signal o la menys coneguda Silent Circle.

[2] Aquesta legislació específica no és generalitzada, ja que podria suposar una violació del dret a no incriminar-se un mateix en un delicte. Tot i així, allà on existeix aquesta obligació per als proveïdors de serveis, en moltes ocasions aquests mateixos proveïdors no poden satisfer la petició perquè no tenen accés a les dades xifrades d’extrem a extrem (end-to-end encryption E2EE).

[3] L’informe destaca que, malgrat que és suficient amb la legislació vigent, una concreció sobre les eines de desxifratge utilitzades, tot i que no necessàriament molt descriptiva tècnicament, podria donar més seguretat jurídica.

[4] Hi ha eines de xifratge que amb l’actual potència computacional fan impossible la desencriptació en un temps raonable. És per això que els experts poden aportar aspectes de context i d’entorn personal de l’investigat per accelerar la investigació focalitzant recursos en una direcció.

[5] Amb el 5G, un únic identificador pot ser temporalment substituït per un identificador dinàmic, la qual cosa ajuda a noves tècniques de manipulació de la identitat i l’ocultació.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

Bèlgica experimenta un descens de la criminalitat des de l’any 2011

“ Les estadístiques sobre criminalitat són fonamentals per reflectir les polítiques portades a terme, però no és menys important la interpretació que en fem. Treballar sense dades seria fer un treball a cegues, però no ens podem deixar cegar per les dades”. Aquestes eren les paraules del comissari general, el Sr. Marc De Mesmaeker.[1]

La Policia Federal Belga va publicar el passat mes de juliol les dades policials sobre criminalitat corresponents a l’any 2017; comptabilitzen tant els fets consumats com els fets en grau de temptativa. Van ser un total de 860.604 fets que corresponien a una taxa de 76 il·lícits per cada 1.000 habitants[2].

Què expliquen les xifres?

Bèlgica ha experimentat un descens progressiu en les xifres de criminalitat des de l’any 2011. Per al període 2007-2017, s’observa que fins l’any 2012 el total d’il·lícits superava el milió però a partir de llavors i fins el 2017 els fets comptabilitzats ha anat disminuint sempre per sota d’aquest llindar.

2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015 2016 2017
1.002.857 1.006.950 1.023.984 1.026.312 1.063.271 1.040.233 997.805 977.514 920.490 888.735 860.604

Aquest descens de la criminalitat s’ha qualificat com a International Crime Drop[3]. Es va detectar inicialment als Estats Units especialment en els il·lícits patrimonials i, més concretament, a la ciutat de Nova York en els homicidis; aquesta tendència s’observa també a la major part del països occidentals. Probablement és el resultat de la interacció de diversos factors: la millora de les tècniques i estratègies policials, el desenvolupament tecnològic de mesures preventives, la videovigilància, l’abaratiment dels béns de consum electrònics, l’envelliment de la població, les penes que s’apliquen…[4]

Excel Belgica

Els top 5 de les infraccions totals a nivell nacional, any 2017[5]

Del total de 41 grans tipologies delictives, les cinc que acumulen més il·lícits en ordre descendent són:

2011 2016 2017
Robatoris i extorsions 451.716 330.895 313.006
Danys a la propietat 123.759 83.304 80.398
Infraccions contra la integritat física 90.130 79.001 77.859
Drogues 48.143 54.833 55.944
Fraus 39.344 41.900 40.921

Malgrat les grans xifres apunten cap a una tendència descendent, no és menys cert que algunes tipologies delictives evolucionen de forma ascendent a partir de l’any 2011 com es pot comprovar fins i tot en les “tipologies top 5”, concretament les infraccions relatives a drogues i fraus que l’any 2017 van arribar a unes taxes de 4,94 i 3,61 fets per cada 1.000 habitants respectivament. L’informe sobre estadístiques policials de criminalitat a Bèlgica (2000-2017) dalt esmentat, dedica la part III, pàg. 45, específicament a la criminalitat informàtica, categoria que passa dels 26.552 fets l’any 2011 als 43.800 l’any 2016 i 44.165 l’any 2017; per tant, un increment superior al 65%. Entre les subcategories que registren un major nombre de fets destaquen els fraus informàtics i mitjançant targetes de pagament, les estafes per internet i el ciberassetjament.

Per ampliar informació es poden consultar els enllaços següents:

https://www.police.be/5998/fr/actualites/les-statistiques-de-criminalite-au-point-le-plus-bas-depuis-2000

http://www.stat.policefederale.be/statistiquescriminalite/rapports/

Notícies relacionades al blog “ Notes de seguretat”:

“Notable descens de la delinqüència a Alemanya” publicada l’11 de juliol de 2018 https://notesdeseguretat.blog.gencat.cat/2018/07/11/notable-descens-de-la-delinquencia-a-alemanya/

“ Els homicidis es desplomen a mínims històrics a la ciutat de Nova York” publicada el 14 de febrer de 2018. https://notesdeseguretat.blog.gencat.cat/2018/02/14/els-homicidis-es-desplomen-a-minims-historics-a-la-ciutat-de-nova-york/

“Segueixen disminuint els fets delictius registrats per l’Ertzaintza” publicada el 20 de novembre de 2017

https://notesdeseguretat.blog.gencat.cat/2017/11/20/segueixen-disminuint-els-fets-delictius-registrats-per-lertzaintza/

“Notable descens dels delictes contra la propietat a Suïssa” publicada el 24 de maig de 2017 https://notesdeseguretat.blog.gencat.cat/2017/05/24/notable-descens-dels-delictes-contra-la-propietat-a-suissa/

“Els delictes coneguts a Espanya van baixar un 1,2% respecte al 2015” publicada el 22 de març de 2017

https://notesdeseguretat.blog.gencat.cat/2017/03/22/els-delictes-coneguts-a-espanya-van-baixar-un-12-respecte-al-2015/

“Descens persistent de la delinqüència a Suïssa” publicada el 15 de juny de 2016 https://notesdeseguretat.blog.gencat.cat/2016/06/15/descens-persistent-de-la-delinquencia-a-suissa/

[1] https://www.politie.be/5998/fr/actualites/nomination-du-nouveau-commissaire-genera

[2] La població belga a 1 de gener de 2017 era de 11.322.088 habitants. Font consultada: https://statbel.fgov.be/fr/themes/population/structure-de-la-population

[3] van Dijk, JJM, Tseloni, A, & Farrell, G (Eds.). (2012). The International Crime Drop: New Directions in Research. Basingstoke: Palgrave Macmillan; Farrell: Five tests for a theory of the crime drop. Crime Science 2013.

[4] http://www.stat.policefederale.be/assets/pdf/notes/tendances_2016_2017_SPC.pdf pàg 29.

[5] Statistiques policières de criminalité. Belgique 2000-2017. Police fédérale – DGR/DRI/BIPOL. Estadístiques policials de criminalitat obtingudes amb l’ajut del repositori Datawarehouse (data de tancament 23 d’abril de 2018). http://www.stat.policefederale.be/assets/pdf/crimestat/nationaal/rapport_2017_trim4_nat_belgique_fr.pdf

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

 

La delinqüència no violenta continua minvant a Suïssa

Les dades publicades per l’Institut Federal d’Estadística de Suïssa confirmen la tendència dels darrers anys. En primer lloc, tant les infraccions estrictament penals com aquelles que van contra la legislació del narcotràfic i les que regulen l’estrangeria continuen en descens. Les infraccions penals experimenten un descens superior a l’any anterior (un 6,1% i el 2016 havien baixat un 4%), mentre que les infraccions de la legislació d’estrangeria presenten encara un descens superior (9,1%, per només un descens d’1% el 2016). Els delictes relacionats amb el narcotràfic experimenten un descens lleugerament superior al de l’any passat (3,8% el 2017 per un 3% l’any anterior).

En aquest context, és important remarcar que els delictes contra la integritat física no experimenten el mateix descens, sinó que es mantenen estables (hi ha un descens de 90 casos, imperceptible percentualment (24.632 aquest any per 24.722 l’any passat). Els grans descensos s’experimenten en els delictes contra el patrimoni, que constitueixen un 67,5% de les infraccions contra el Codi penal i baixen un 6%. És remarcable el descens dels robatoris a domicili, que es redueixen en un 12%. Els delictes contra la llibertat experimenten un descens del 9,1%, però no són tan rellevants en nombres absoluts.

Pel que fa als detinguts (“acusats”, en diuen ells), la quantitat global continua estable (un 0,1% menys que l’any anterior), però es detecta un augment del 8,3% en les detencions de menors, tot i que aquestes corresponen a delictes lleus com ara furts, danys, petites baralles o insults. Els detinguts per infraccions contra el Codi penal amb nacionalitat suïssa continuen sense arribar a la meitat (un 47,85%). La majoria de detinguts estrangers (un 59,31%) són residents habituals al país, un 8,6 asilats i el 32% persones no residents. Les xifres relativament grans de residents permanents estrangers es manifesten a l’hora de veure les nacionalitats predominants entre ells. El quatre primers llocs corresponen a italians, portuguesos, alemanys i francesos, nacionalitats que tenen un gran nombre de residents habituals al país. En canvi, en les infraccions contra la legislació de drogues, els suïssos sí que són majoria (55,75%), i, en el cas de les infraccions relacionades amb la legislació d’estrangeria, els estrangers no residents són, naturalment, la immensa majoria (80%).

La taxa de delictes (Codi penal) per mil habitants se situa en el 52,1 (un descens del 6%) i els cantons amb les taxes més altes són a les zones més urbanes i poblades: Basilea ciutat (113,5), Ginebra (102,8) i Neuchâtel (65,8). Els cantons que les presenten més baixes són zones molt rurals i molt menys poblades: Uri (22,7), Appenzell Innerrhoden (23) i Schwyz (26%).

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

 

Notable descens de la delinqüència a Alemanya

Polizeiliche Kriminalstatistik 2017La Bundeskriminalamt alemanya acaba de publicar les dades de la delinqüència relatives a l’any 2017. Malgrat tots els pronòstics que auguraven que les onades de refugiats dels darrers anys causarien un perillós increment de la delinqüència, les dades mostren un descens d’un 9,6% en relació amb l’any anterior (5.761.984 fets davant els 6.372.526 de l’any precedent).

Es constaten descensos importants en pràcticament totes les categories delictives, amb excepció de la delinqüència econòmica (un 28%, però en xifres absolutes moderades, 74.070), els delictes relacionats amb les armes (tràfic) i contra la salut pública (drogues), la pornografia i molt lleugerament els delictes de frau (un 20,6% dels quals es comet a través d’internet), la delinqüència informàtica (especialment entre els nacionals) o contra la autoritat de l’Estat (sobretot entre els estrangers).

Els delictes contra la propietat (furts, robatoris sense violència, robatoris a domicili i a negocis) continuen constituint el gruix de la delinqüència (36,3%) i se situen una mica per sobre dels dos milions de fets coneguts (2.092.994), xifra que implica una reducció de l’11,8% en relació amb l’any anterior. S’experimenten descensos en totes les categories delictives (destaca el descens del 23% dels robatoris de domicili), tant en els casos en què els autors són nacionals com en els comesos per estrangers.

Una part molt important dels delictes es continuen produint al carrer, un 20,9% del total.

Els delictes contra la legislació d’estrangeria experimenten un descens del 63,1% (passen de 487.711 a 179.848), fet que demostra que els discursos que anunciaven un gran efecte crida com a conseqüència de l’arribada de refugiats han errat totalment els pronòstics.

La delinqüència violenta experimenta un descens més moderat, un 2,4% en total, sobretot degut al descens dels robatoris amb violència (un 9,7%). Els homicidis, en canvi, només baixen un 1,6%.

Els delictes contra la salut pública (drogues) experimenten un increment del 9,2%, situant-se en 330.580 casos. La majoria estan relacionats amb el tràfic de cànnabis i marihuana (204.904), d’amfetamines i derivats (47.662) i, en tercer lloc, de cocaïna i crack (19.644). Entre les causes d’aquest increment destaquen les següents:

  • L’increment de la pressió policial
  • L’augment de la disponibilitat de les drogues
  • La venda per internet
  • La recent incorporació dels agents de duanes a la lluita contra el narcotràfic

Finalment, cal remarcar que la taxa de delictes per mil habitants se situa en 68,82 (l’any anterior, en 77,54) i que el percentatge de detinguts estrangers baixa del 40,4% de l’any anterior al 34,8%.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

Com afecten la presència i l’acció policial la percepció de seguretat dels ciutadans francesos?

Un estudi realitzat a partir de les enquestes de victimització Cadre de vie et sécurité, 2008-2017[1] ha permès avaluar la presència i l’acció policial entre més de 160.000 enquestats de 14 anys i més, residents a França.

En termes generals, la població francesa avalua positivament la presència i l’acció policial: un 47% dels enquestats pensen que la presència policial al seu barri o municipi és suficient i un 48%, que l’acció policial contra la delinqüència és bastant eficaç. Aquestes percepcions es mantenen força estables al llarg del temps i milloren a partir de l’any 2015, possiblement per una major presència i visibilitat policial, reforçada després dels atemptats. No obstant això, un 19% dels individus considera la presència policial insuficient i un 27%, inexistent. Entre els residents en zones socialment desafavorides, el percentatge dels que consideren que l’acció policial no és prou eficaç s’incrementa fins a un 44%.

Més enllà dels percentatges globals, aspectes com les característiques individuals de la persona enquestada i el lloc de residència tenen un impacte en la valoració sobre la presència i l’eficàcia de l’acció policial.

Característiques individuals

En general, els homes i les persones de més edat valoren més positivament la presència i l’eficàcia de l’acció policial.

  • El 49% dels homes enquestats pensa que la presència policial a l’àmbit local és suficient, davant d’un 45% de les dones. També el 49% dels homes considera que l’acció policial és bastant eficaç, davant d’un 46% de les dones.
  • El 52% de persones amb 66 anys i més estimen que la presència policial al seu barri o poble és suficient i un 50% considera que l’acció policial és bastant eficaç.

Característiques del lloc de residència

En general, la percepció sobre l’eficàcia de l’acció policial en la lluita contra la delinqüència és més positiva en entorns rurals, però empitjora als nuclis urbans de més de 100.000 habitants i a l’àrea metropolitana de París. Així ho mostra el gràfic següent.

Avaluació de l’acció policial en la lluita contra la delinqüència en funció del territori

Font: Enquestes CVS (2008-2017): INSEE-ONDRP-SSMSI; tractament de les dades: ONDRP. Les persones enquestades tenen 14 anys i més i resideixen a França.

Malgrat que no s’ha pogut establir una relació de causalitat, sembla existir una vinculació entre la presència i l’eficàcia de l’acció policial al municipi i la percepció de seguretat de la població. Inversament, els individus que se senten més insegurs també acostumen a ser més crítics pel que fa a la valoració que fan de la policia.

Més informació:

[1] L’enquesta Cadre de vie et sécurité va ser dirigida pel Servei Estadístic Ministerial i de Seguretat Interior (SSMSI) des de l’any 2015, i per l’Institut Nacional d’Estadística i Estudis Econòmics (INSEE) i l’Observatori Nacional de la Delinqüència i de les Respostes Penals (ONDRP) des de l’any 2007.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

El Regne Unit dotarà la policia de més poders per fer front al terrorisme

L’any 2017, la Gran Bretanya va patir tres atacs terroristes. Al març, a Londres, van tenir lloc els fets del pont de Westminster i el Parlament britànic; al juny, els del pont de Londres i el Borough Market, i al maig, a Manchester, l’atac al final d’un concert de l’artista americana Ariana Grande. Aquests atemptats van causar la mort de 35 persones.

Òbviament, aquests esdeveniments continuats han obert un debat a la societat britànica sobre el procés de radicalització i sobre les mesures per detectar-la. En aquest debat, el govern britànic vol canviar el marc legislatiu per donar més poders als serveis d’intel·ligència (MI5) i a la policia per tal de prevenir nous episodis terroristes.

L’MI5 informa que hi ha més de 23.000 casos a vigilar, però que només se n’investiguen 3.000. A més, segons les dades del govern britànic, l’amenaça terrorista ha augmentat des del 2011, quan es va publicar l’estratègia contra el terrorisme.

La nova proposta governamental, segons la majoria de la premsa britànica, donarà el poder a l’MI5 per poder treballar i coordinar les actuacions amb la policia i la resta dels serveis implicats, ja sigui en l’àmbit nacional com local. L’objectiu és poder posar els sospitosos de radicalització sota supervisió.

Es vol augmentar el temps a la presó, com ja va anunciar el govern britànic, i es proposa fer un intens seguiment fins i tot quan la persona hagi complert la pena imposada. També es fa una crida a professors, metges i altres líders de la comunitat perquè informin de qualsevol sospita de radicalització que puguin detectar.

L’objectiu, segons la Ministra d’Interior, és no deixar espai per al terrorisme, impedint el reclutament per mantenir segures les famílies i la comunitat.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

 

Projecte EJECT: els delictes amb armes de foc comporten expulsió a Jackson, Mississipí

A la ciutat nord-americana de Jackson, Mississipí, amb l’aplicació del projecte EJECT, les persones que siguin detingudes per possessió il·legal d’armes o es vegin implicades en alguna activitat delictiva en la qual hi hagi armes seran expulsades del territori i compliran la seva condemna lluny.

El desembre del 2017, el fiscal del districte sud-est de Mississipí va presentar el projecte EJECT (‘expulsió’) per a la ciutat de Jackson. Aquest projecte vol combatre els crims violents a la ciutat i preveu, com a mesura estrella, l’expulsió del territori de les persones que cometin delictes relacionats amb l’ús d’armes, les quals, a més, no tindran possibilitat de fiança.

Una dotzena d’agents d’agències de la policia estatal i federal ajudaran el Departament de Policia de Jackson en aquest projecte, que es presenta com una col·laboració i cooperació dels diferents nivells del sistema de justícia penal dels Estats Units.

Els responsables del programa manifesten que, si violes la seva llei i terroritzes els veïns de la ciutat, seràs expulsat de la comunitat i compliràs la sentència lluny de Jackson.

Veïns, criminòlegs i representants polítics de totes les tendències es mostren escèptics respecte al programa. Fins i tot l’alcalde de Jackson marca distàncies entre els plans municipals i aquest projecte.

La crítica manifesta que, en el fons, el projecte EJECT és un atac contra les persones sota l’aparença de la seva protecció, ja que ignora drets constitucionals, per exemple la llibertat sota fiança o l’enviament dels acusats a presons fora de Mississipí, amb els problemes que això generarà per a les famílies.

Enllaços

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

Augment de la criminalitat a Anglaterra i Gal·les?

Segons l’article que publica The Police Foundation, s’han produït canvis importants en les dades registrades de les policies d’Anglaterra i Gal·les que proporciona el Sistema Nacional de Dades de Criminalitat, a la qual cosa s’afegeix la dificultat a l’hora de comparar aquestes dades amb les de l’Enquesta de criminalitat.

L’abril del 2002 es van definir nous criteris per a la recollida de dades per part de les policies al National Crime Recording Standard (NCRS), que volia promoure una recollida acurada dels registres policials a Anglaterra i Gal·les i que ara ha comportat un augment de les dades de criminalitat en aquest territori.

Al Regne Unit, concretament al territori on té competència el Ministeri de l’Interior britànic (Home Office), Anglaterra i Gal·les, es porta a terme l’Enquesta de criminalitat (CSEW), que, juntament amb les dades dels registres policials, són els instruments principals d’anàlisi de la criminalitat.

La comparació de les dades que aporten els dos instruments d’anàlisi ha resultat fins ara un dels principals estudis i anàlisis sobre la criminalitat. No obstant això, ara s’està posant en dubte la viabilitat de comparar els registres policials i les enquestes de criminalitat.

Segons l’opinió de diversos analistes, els registres policials proporcionen dades de conjunt de la població i, en canvi, l’Enquesta dona dades de la població a partir dels 16 anys, ja que es fa un estudi específic per a la població compresa entre els 10 i els 15 anys. Aquest col·lectiu sembla que és rellevant per als registres policials.

Els registres policials computen allò que coneixen en el desenvolupament de l’activitat policial. D’altra banda, l’Enquesta aporta dades del conjunt de la població però no arriba als comerços ni a persones que no viuen a casa, com són els universitaris, els membres de les forces armades o les persones que tenen com a residència una caravana. Tot això provoca diferents tendències entre l’Enquesta i els registres policials.

Els nombres de fets, representats en ràtios, històricament eren superiors a l’Enquesta que als registres policials, cosa que s’intentava explicar amb la no-denúncia d’alguns fets. Però ara els registres policials han anat augmentant fins al punt que, a les dades del 2013-2014, hi ha 12 fets en els registres policials per cada 10 que proporciona l’Enquesta sobre la criminalitat.

Una de les explicacions podria ser que alguns tipus de delicte han estat infrarepresentats en els registres policials durant anys. Per exemple, una gran part dels delictes contra les persones han experimentat un increment important en els darrers anys.

La segona és que estan incrementant la gran majoria dels fets delictius en els registres policials, cosa que provoca aquests canvis de registre, un impacte que es dona a tot el territori.

La tercera és que l’estudi de la violència continua sent particularment difícil per la credibilitat de les dades policials i per l’Enquesta de criminalitat, especialment quan volem comparar les dades.

Aquesta situació no és deguda al fet que un sistema sigui millor que l’altre a l’hora de conèixer els delictes que han tingut lloc a Anglaterra i Gal·les, sinó que els tipus penals entre l’Enquesta de criminalitat i les dades registrades per la policia no són completament comparables. Sembla que l’Enquesta no està afectada pels canvis de registres i fins ara ha estat més consistent a veure tendències.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français