Etiqueta: Policia

Augment de la pressió policial als punts calents del crim amb arma blanca

Notes de seguretatDeixa un comentari

El Ministeri de l’Interior britànic, per mitjà de la diputada Sarah Jones, ha anunciat una nova estratègia per combatre el crim amb arma blanca a Anglaterra i Gal·les basada en una idea clau: la major part d’aquests delictes es concentren en zones molt concretes i es repeteixen en els mateixos carrers i franges horàries. Aquesta realitat ha portat el govern britànic a apostar per un enfocament molt més precís, intensiu i basat en dades per reduir aquest tipus de violència.

El pla introdueix una nova tecnologia de cartografia capaç d’identificar punts calents de criminalitat amb una precisió de fins a 0,1 quilòmetres quadrats. Aquesta aproximació, coneguda com a microgeografia, permet a les forces policials detectar amb exactitud no només on es produeixen els delictes, sinó també quan tenen lloc amb més freqüència.

A partir d’aquesta informació, la policia podrà desplegar recursos de manera molt més eficient i centrar-se en aquells espais on el risc és més elevat. L’objectiu és deixar enrere les estratègies generalistes i apostar per intervencions específiques i focalitzades.

Les zones identificades com a punts calents experimentaran un increment notable de l’activitat policial. Algunes de les mesures previstes són:

  • Augmentar les patrulles policials.
  • Instal·lar noves càmeres de videovigilància (CCTV).
  • Usar el reconeixement facial en directe.
  • Implementar arcs detectors d’armes blanques.

Aquest conjunt d’accions pretén dissuadir la comissió de delictes, facilitar la identificació dels autors i millorar la capacitat de resposta immediata davant els incidents.

El govern britànic ha destinat més de 26 milions de lliures a l’anomenat Fons de Concentració de Delictes amb Arma Blanca. Aquest finançament es distribuirà entre 27 forces policials que concentren aproximadament el 90 % dels delictes amb arma blanca del país.

Aquesta inversió s’emmarca dins d’un pla més ampli que té com a objectiu reduir a la meitat el crim amb aquestes armes tallants en el termini d’una dècada. Segons la ministra Sarah Jones, aquesta estratègia permetrà salvar vides i reforçar la seguretat de les comunitats.

Més enllà de l’augment de la pressió policial, el pla també inclou mesures orientades a la prevenció. El govern reconeix que el crim amb arma blanca està sovint relacionat amb factors socioeconòmics, especialment entre els joves.

Per això, es preveu:

  • Crear 50 centres juvenils (Young Futures Hubs) a les zones afectades.
  • Implementar panells per detectar precoçment els joves en situació de risc.
  • Promoure programes de suport a les escoles de les àrees vulnerables.
  • Invertir en programes de reducció de la violència i intervenció comunitària.

Aquest enfocament busca actuar abans que es produeixi el delicte, i oferir alternatives i suport als col·lectius més vulnerables.

L’estratègia presenta diversos avantatges. D’una banda, permet optimitzar els recursos policials i centrar-los allà on són més necessaris; de l’altra, pot generar resultats més ràpids a l’hora de reduir la criminalitat en zones concretes.

Tanmateix, també planteja alguns reptes importants. L’ús del reconeixement facial en directe pot generar preocupació en matèria de privacitat i drets civils. A més, la concentració de l’activitat policial en determinats barris podria derivar en percepcions d’un excés de presència policial.

Finalment, l’eficàcia del model dependrà en gran mesura de la qualitat de les dades i de la coordinació entre els diferents actors implicats.

La nova estratègia del Regne Unit representa un canvi significatiu en la manera d’abordar el crim amb arma blanca. Apostant per la tecnologia, l’anàlisi de dades i la intervenció focalitzada, el govern busca actuar amb més precisió i eficàcia.

Alhora, la combinació de mesures policials i iniciatives de prevenció social reflecteix un enfocament més integral del problema. Si bé els resultats encara s’han de veure, aquesta estratègia podria marcar el camí per a altres països que afronten reptes similars en matèria de seguretat urbana.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

Les comissaries de policia intel·ligents a Etiòpia: digitalització de la seguretat pública

Notes de seguretatDeixa un comentari

Etiòpia està experimentant amb un nou model de comissaria de policia anomenat smart police station o comissaria intel·ligent. Aquest projecte pilot, instal·lat al districte de Bole de la capital, Addis Abeba, forma part d’un esforç més ampli del govern per modernitzar l’administració pública mitjançant la digitalització. La iniciativa s’inscriu dins de l’estratègia nacional de transformació tecnològica Digital Ethiopia 2030, impulsada pel govern del primer ministre, Abiy Ahmed.

Tal com informa Daniel Dadzie des de la BBC, a diferència d’una comissaria tradicional, aquest nou model funciona sense agents presents físicament per atendre els ciutadans. En lloc d’un taulell amb policies, l’espai disposa de cabines amb tauletes digitals on els usuaris poden registrar denúncies o comunicar incidències. El sistema guia el ciutadà a través d’un procés senzill: primer ha de seleccionar el tipus d’incident —com ara un delicte, un problema de trànsit o una consulta general— i després introduir la informació corresponent. Un cop enviada la sol·licitud, un agent real, situat en una ubicació remota, apareix a la pantalla per continuar la conversa, fer preguntes i completar l’informe. Si la situació ho requereix, es pot enviar una patrulla immediatament al lloc indicat.

Aquest model cerca acostar el servei policial als ciutadans i facilitar l’accés a la denúncia, especialment en zones on hi ha manca de personal policial o on la presència d’infraestructures tradicionals és limitada. Segons responsables del projecte, el futur dels serveis de seguretat passa per sistemes més connectats amb la població i amb una major integració tecnològica. La digitalització permet reduir tràmits administratius, accelerar la gestió de casos i optimitzar els recursos humans disponibles.

Tot i això, el projecte encara està en una fase inicial. Durant la primera setmana de funcionament, la comissaria intel·ligent només va rebre tres denúncies: la pèrdua d’un passaport, un cas de frau financer i una queixa rutinària. Aquest volum reduït reflecteix que el sistema encara és poc conegut entre la població i que necessita temps perquè els ciutadans s’hi familiaritzin.

La iniciativa forma part d’un procés més ampli de digitalització dels serveis públics a Etiòpia. El govern ha impulsat diverses mesures per modernitzar l’administració, incloent-hi la creació d’un sistema nacional d’identitat digital, l’expansió dels pagaments electrònics i la digitalització de més d’un centenar de serveis governamentals. L’objectiu és adaptar les institucions públiques a les necessitats d’una societat cada vegada més urbana, jove i connectada.

Malgrat aquests avenços, el país encara afronta reptes estructurals importants. Un dels principals és la bretxa digital. Segons dades recents d’organismes internacionals, aproximadament el 79 % de la població etíop encara no té accés a internet. Aquesta realitat limita l’impacte de les iniciatives digitals i crea el risc que determinats sectors de la societat quedin exclosos dels nous serveis. Les persones grans, les comunitats rurals i els col·lectius amb menys recursos econòmics són especialment vulnerables a aquesta exclusió tecnològica.

Un altre repte és el nivell de competències digitals. Perquè projectes com les comissaries intel·ligents funcionin correctament, els ciutadans han de tenir un mínim de familiaritat amb les eines digitals. Sense aquesta alfabetització tecnològica, l’ús dels sistemes pot resultar complicat o fins i tot generar noves formes de vulnerabilitat, com ara estafes o suplantacions d’identitat.

També preocupen aspectes relacionats amb la seguretat de la informació i la protecció de la privacitat. Els sistemes digitals de denúncia i gestió de dades requereixen infraestructures tecnològiques robustes i mecanismes de protecció adequats per evitar filtracions o usos indeguts de la informació personal dels ciutadans.

Malgrat aquests desafiaments, diversos experts consideren que les inversions en infraestructura digital, connectivitat i formació són passos essencials per modernitzar el funcionament de l’Estat. L’expansió de la banda ampla, el creixement dels pagaments electrònics i la digitalització progressiva dels serveis públics indiquen que Etiòpia està intentant reduir la distància tecnològica respecte d’altres països.

En aquest context, la comissaria intel·ligent d’Addis Abeba representa sobretot un experiment. Encara no és un model consolidat ni substitueix les comissaries tradicionals, que continuen sent el punt de contacte principal entre la policia i la ciutadania. Tanmateix, aquest projecte pilot ofereix una visió de com podrien evolucionar els serveis policials en el futur, combinant presència física i eines digitals per millorar-ne l’eficiència i l’accessibilitat.

En definitiva, la iniciativa reflecteix l’ambició d’Etiòpia d’avançar cap a una administració pública més digital i eficient. L’èxit dependrà, però, no només de la tecnologia implementada, sinó també de la capacitat del país per reduir la bretxa digital, millorar l’alfabetització tecnològica de la població i garantir la seguretat de les dades. Només així projectes com les comissaries intel·ligents podran convertir-se en una eina realment útil per reforçar la seguretat i la confiança entre ciutadans i institucions.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

Com promoure enfocaments de seguretat pública equilibrats i eficaços a Amèrica Llatina

Notes de seguretatDeixa un comentari

En els debats sobre seguretat pública a l’Amèrica Llatina, massa sovint es planteja un fals dilema: o bé “mà dura” contra el crim o bé abordar les causes estructurals de la violència. Aquesta dicotomia simplifica una realitat molt més complexa. Les polítiques realment eficaces no escullen entre repressió o prevenció, sinó que combinen la capacitat d’actuar amb urgència amb estratègies sostenibles que reforcen la justícia, la legitimitat institucional i la cohesió social.

En contextos d’inseguretat crònica, la demanda de resultats immediats és comprensible. Quan les famílies viuen amb por diària, les respostes ràpides i visibles generen alleujament tangible. L’experiència recent d’El Salvador, amb la declaració d’un estat d’excepció i l’aplicació de mesures massives d’empresonament, ha estat presentada com a exemple d’èxit per la reducció dràstica dels homicidis i altres delictes. Aquest enfocament ha incrementat el suport ciutadà al govern i ha reforçat la percepció de control. Tanmateix, també ha obert un debat profund sobre els costos en termes de procés, drets fonamentals i qualitat democràtica.

La “mà dura” resulta políticament atractiva per tres motius principals. Primer, ofereix resultats immediats en contextos marcats per la urgència electoral i la pressió mediàtica. Segon, és fàcil de comunicar: empresonaments, desplegaments policials i operatius massius són accions visibles i senzilles d’explicar. Tercer, concentra poder en l’Estat i redueix els espais de rendició de comptes. En canvi, les estratègies preventives exigeixen coordinació interinstitucional, temps i una narrativa més sofisticada.

Ara bé, la prevenció social per si sola tampoc és suficient, especialment en contextos amb alta presència de crim organitzat. La recerca internacional mostra que la reducció sostinguda de la violència requereix la integració efectiva del sistema de justícia penal amb serveis socials, programes comunitaris i intervencions específiques sobre factors de risc. La clau no és debilitar l’Estat, sinó fer-lo més precís, legítim i estratègic.

L’evidència científica apunta cap a quatre principis fonamentals per a una política de seguretat equilibrada.

1. Focalització en persones, llocs i comportaments d’alt risc.
La violència no es distribueix de manera homogènia: es concentra en grups reduïts i en territoris específics. Intervencions basades en dades —com les estratègies de dissuasió focalitzada aplicades en ciutats com Boston o Oakland— han demostrat reduccions significatives de la violència armada. A Chicago, programes que combinaven teràpia cognitiva conductual amb ocupació juvenil van reduir de manera notable les detencions per delictes violents entre joves d’alt risc. Aquestes experiències mostren que actuar amb precisió és més eficaç que aplicar mesures indiscriminades.

2. Enfortir la capacitat comunitària per prevenir conflictes.
Les organitzacions locals, els mediadors, els mentors i els programes de justícia cívica són actors clau en la prevenció. Iniciatives com el Sistema Distrital de Justícia de Bogotá o models de justícia cívica implementats a diverses ciutats de Mèxic han millorat l’accés a la resolució de conflictes i la percepció de legitimitat institucional. Quan les comunitats disposen d’infraestructura social sòlida, la violència tendeix a disminuir de manera sostinguda.

3. Construir legitimitat mitjançant equitat i justícia processal.
Les persones compleixen la llei no només per por al càstig, sinó perquè perceben les autoritats com a justes i respectuoses. Experiències de capacitació policial en justícia processal a la Ciutat de Mèxic han incrementat la satisfacció ciutadana i reduït les queixes. La legitimitat institucional és un actiu estratègic: millora la cooperació, facilita la investigació del delicte i reforça la cohesió social.

4. Intervencions espacials estratègiques.
La millora de l’entorn físic —il·luminació, recuperació d’espais degradats, creació d’espais verds— pot reduir la violència, especialment en barris d’alt risc. Aquestes accions són visibles, relativament econòmiques i reforcen la percepció de presència institucional sense recórrer a la confrontació directa.

Més enllà del contingut de les polítiques, la comunicació és determinant. Els líders locals han d’evitar el marc polaritzat de “tolerància versus repressió” i presentar la seguretat com a condició per al desenvolupament econòmic, la salut, l’educació i la qualitat democràtica. El missatge central hauria de ser que quan la violència està organitzada, la resposta també ho ha d’estar: coordinació entre policia, justícia, serveis socials i comunitat.

Això implica prioritzar la precisió per sobre de la duresa, combinar rendició de comptes amb oportunitats de reinserció i donar veu a missatgers de confiança —alcaldes, comandaments policials, líders veïnals o víctimes— que connectin amb les preocupacions reals de la ciutadania.

En definitiva, superar el fals dilema entre mà dura i prevenció és imprescindible per avançar cap a models de seguretat més efectius, justos i sostenibles. Les estratègies equilibrades no renuncien a l’autoritat de l’estat, sinó que la reforcen a través de la legitimitat, l’evidència i la col·laboració. La seguretat no és només absència de crim, és la base sobre la qual es construeix la prosperitat i la confiança democràtica.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

Una gran operació contra el contraban de migrants a Bulgària acaba amb 16 detencions

Notes de seguretatDeixa un comentari

Una investigació liderada per Bulgària, duta a terme en col·laboració amb la policia hel·lènica i amb el suport d’Europol, ha comportat el desmantellament d’una xarxa criminal organitzada implicada en el contraban de migrants des de Turquia a través de Bulgària i posteriorment a través de Sèrbia o Romania cap a països de l’Europa Occidental. La investigació es va dur a terme en el marc d’un grup de treball operatiu regional establert per lluitar contra les xarxes de contraban de migrants que utilitzen Bulgària com a país de trànsit.

La jornada d’acció policial va comportar 16 detencions, 6 escorcolls d’habitatges i locals i confiscacions de dispositius mòbils, documents administratius, documents de matriculació de vehicles, quaderns de comptabilitat i d’altres registres.

La xarxa de contraban de migrants operava amb una estructura piramidal, amb membres que desenvolupaven diferents rols. El grup central, amb seu a Sofia, estava format principalment per ciutadans búlgars i sirians que actuaven de manera altament coordinada. El seu paper principal era organitzar el trànsit a través de Bulgària, mantenint alhora una estreta cooperació amb altres xarxes criminals amb seu als països veïns. Per exemple, el pagament pels serveis de contraban ja s’havia organitzat abans de la sortida. Els migrants havien de fer un dipòsit a través de les oficines hawala a Turquia, des d’on sortien els migrants.

Després de reclutar migrants a Turquia, els membres de la xarxa criminal els van introduir de contraban a través de la frontera verda sud de Bulgària, guiant-los a llocs predefinits. Des d’allà, els conductors els van transportar a Sofia utilitzant una varietat de vehicles, inclosos cotxes i autobusos. Els migrants van ser allotjats temporalment en cases segures a Sofia i els voltants abans de ser traslladats cap a les fronteres búlgaro-sèrbies o búlgaro-romaneses. En alguns casos, els migrants van ser transportats directament a les zones frontereres sense allotjament provisional.

Europol va dur a terme un ampli treball d’anàlisi operativa per identificar els diferents objectius i cartografiar les seves activitats criminals. Europol va desplegar un expert a Sofia en el marc del Grup de treball operatiu regional i va ser sobre el terreny durant el dia d’acció, proporcionant comprovacions creuades en temps real amb les bases de dades d’Europol per donar suport a les autoritats nacionals encarregades de l’aplicació de la llei.

Des de la seva creació el setembre de 2023, Europol ha estat proporcionant suport operatiu i analític dedicat al grup de treball operatiu dirigit per Bulgària. Europol va organitzar i coordinar nombroses reunions operatives entre les parts interessades i va facilitar l’intercanvi de dades operatives.

El tràfic de migrants continua sent una amenaça criminal molt important a la UE, que requereix una acció coordinada en tota la cadena criminal, des del reclutament i el trànsit fins als fluxos financers que el donen suport. Europol dóna suport a les investigacions mitjançant un enfocament basat en dades, millorant els casos proporcionats per les autoritats nacionals amb anàlisi operativa i experiència. Europol també facilita l’intercanvi d’informació i coordina operacions conjuntes per desmantellar les xarxes criminals.

Per reforçar els esforços d’Europol per combatre el tràfic de migrants, el desembre de 2025 es va adoptar el Reglament (UE) 2025/2611. Aquesta nova legislació de la UE subratlla la importància d’abordar el tràfic de migrants a nivell de la UE mitjançant una cooperació reforçada, inclosa la creació del Centre Europeu contra el Tràfic de Migrants (ECAMS).

A l’hora de crear l’ECAMS, la prioritat d’Europol és garantir un millor intercanvi sistemàtic d’informació i una millor coordinació dels esforços. Això inclou el reforç de l’expertesa en intel·ligència de codi obert (OSINT) i investigacions financeres, així com la millora de l’impacte operatiu de la xarxa d’oficials d’enllaç de Frontex, Eurojust i els estats membres.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

El Llibre Blanc de la Policia: cap a un nou model de seguretat a Anglaterra i Gal·les

Notes de seguretatDeixa un comentari

El govern del Regne Unit ha presentat el Llibre Blanc “De local a nacional: un nou model de policia”, que estableix les reformes més profundes del sistema policial des de la seva professionalització fa dos segles. Anunciades per la ministra de l’Interior, Shabana Mahmood, aquestes mesures pretenen adaptar la policia a un entorn criminal cada vegada més complex, digital i transnacional, alhora que es reforça la policia de proximitat i la confiança ciutadana.

Un dels pilars de la reforma és la revisió estructural del mapa policial. Actualment, Anglaterra i Gal·les compten amb 43 forces locals, un model que el govern considera fragmentat i ineficient. El Llibre Blanc proposa reduir dràsticament aquest nombre mitjançant fusions, amb l’objectiu de millorar l’eficiència, reduir costos i garantir una resposta més coherent i homogènia a tot el territori.

Aquesta reorganització busca alliberar recursos per reforçar la policia de barri i la lluita contra la delinqüència local, retornant la policia als seus principis fonamentals: presència visible, coneixement de la comunitat i resposta ràpida als incidents.823

La reforma més ambiciosa és la creació d’un nou Servei Nacional de Policia, concebut per fer front als delictes més greus i complexos, com el crim organitzat, el terrorisme, el crim digital i les amenaces que transcendeixen les fronteres locals.

Aquest nou servei integrarà sota una única estructura capacitats fins ara disperses, com l’Agència Nacional contra el Crim, la Policia Antiterrorista, les unitats regionals de crim organitzat, la policia de carreteres i els serveis aeris policials. El resultat serà una força nacional amb millor capacitat per compartir intel·ligència, tecnologia i recursos.

Al capdavant del Servei Nacional de Policia hi haurà un comissari nacional, que esdevindrà el màxim responsable policial del país. Una de les seves funcions clau serà assumir la gestió centralitzada de la forense, inclosa la forense digital, per reduir endarreriments —actualment amb desenes de milers de dispositius pendents d’anàlisi— i garantir estàndards tècnics uniformes.

El nou model nacional permetrà acabar amb la duplicació de processos de contractació i adquisició de tecnologia. En lloc que cada força compri el seu propi equipament, el Servei Nacional de Policia adquirirà material i sistemes TIC de manera centralitzada, generant economies d’escala.

El govern estima que aquestes mesures permetran un estalvi de fins a 350 milions de lliures, que es reinvertiran directament en policia de primera línia i en la lluita contra el crim.

El Llibre Blanc reforça de manera significativa els mecanismes d’accountability. Els ministres tindran nous poders per intervenir en forces amb rendiment deficient, inclosa la capacitat de destituir caps de policia que no compleixin els estàndards exigits.

S’introduiran indicadors clars i comparables sobre temps de resposta, resolució de delictes, satisfacció de les víctimes i confiança pública. Aquests resultats es publicaran i permetran a la ciutadania comparar el rendiment de les forces.

Paral·lelament, es reforçaran els estàndards individuals dels agents mitjançant:

  • controls de verificació obligatoris i més estrictes,
  • exclusió de la professió de persones amb antecedents per delictes de violència contra dones i nenes,
  • suspensió obligatòria d’agents sota investigació per aquests delictes,
  • i la introducció d’una llicència professional renovable, similar a la d’altres professions regulades.

La reforma estableix nous objectius nacionals de resposta: arribada als incidents greus en un màxim de 15 minuts a zones urbanes i 20 minuts a zones rurals, i resposta a les trucades d’emergència en menys de 10 segons.

A més, s’amplia la Garantia de Policia de Barri, assegurant que cada districte electoral tingui agents assignats, identificables i accessibles, amb un coneixement profund dels problemes locals. El govern també impulsa un programa de captació de graduats universitaris, inspirat en el model Teach First, per atraure talent jove a rols de policia de proximitat.

Amb una inversió superior als 140 milions de lliures, el govern aposta decididament per la tecnologia policial. Destaquen l’expansió del reconeixement facial en directe, el desplegament d’eines d’intel·ligència artificial per analitzar imatges i proves digitals, i la creació del centre nacional de Policia.

Aquestes eines permetran reduir la càrrega burocràtica i retornar milions d’hores de feina a la primera línia policial, incrementant la presència d’agents al carrer.

Finalment, el Llibre Blanc introdueix un nou lideratge nacional en matèria d’ordre públic, amb capacitat de coordinar recursos en situacions de desordres greus, i reforça de manera notable el suport a la salut mental dels agents. També es busca revitalitzar la Policia Especial, especialment incorporant perfils tècnics i experts en ciberseguretat, per combatre de manera més efectiva la delinqüència moderna.

En conjunt, el Llibre Blanc dibuixa un canvi estructural profund: una policia més centralitzada per als grans delictes, més propera a la ciutadania en l’àmbit local, amb estàndards més exigents, més tecnologia i una governança més estricta. Un model ambiciosament pensat per respondre als reptes de la seguretat del segle XXI.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

Desmantellen 24 laboratoris a escala industrial en la major operació contra les drogues sintètiques de la història

Notes de seguretatDeixa un comentari

Una acció policial a gran escala, duta a terme dins de l’operació Fabryka, coordinada per Europol, va conduir al desmantellament d’una xarxa criminal que operava a tota la Unió Europea. Es van dur a terme esforços coordinats a Polònia, així com a Bèlgica, Alemanya i els Països Baixos. Aquestes accions es van dirigir a una xarxa sospitosa d’importar una gran quantitat de precursors utilitzats per a la producció de drogues sintètiques en laboratoris de diversos països.

A més, la xarxa va participar en activitats de blanqueig de capitals per promoure les seves operacions il·lícites. Durant el transcurs de la investigació, les autoritats policials van determinar que la xarxa podria haver importat més de 1.000 tones de precursors, suficients per produir més de 300 tones de drogues sintètiques com ara MDMA, amfetamina i catinona.

S’estima que les activitats il·legals generen milers de milions en beneficis delictius per a les xarxes criminals implicades. Els actius criminals flueixen cap a l’economia legal, creant riscos significatius de distorsió del mercat, competència deslleial i infiltració sistemàtica de negocis legítims per part del crim organitzat.

La investigació va començar l’any 2024 a partir de la intel·ligència compartida per la policia polonesa, concretament per la Unitat de Delictes de Droga de la Prefectura de la Policia Provincial de Wrocław. La informació proporcionada pels agents de policia de la Baixa Silèsia va ser fonamental per iniciar el cas i facilitar la posterior cooperació internacional dins del grup de treball. Entre febrer de 2025 i gener de 2026, es van dur a terme més de 20 jornades d’acció, dirigides a grups criminals connectats, les seves instal·lacions de producció i llocs d’emmagatzematge a tot Europa. L’operació va culminar amb una jornada d’acció coordinada contra la presumpta xarxa majorista responsable de la importació i distribució de productes químics precursors.

Aquesta xarxa era responsable de la importació, el reempaquetament i la distribució de precursors utilitzats en la producció de drogues sintètiques. Els productes químics, procedents de la Xina i l’Índia, entraven a la UE a través de diversos països i es transportaven a Polònia per al seu reempaquetament i posterior distribució a laboratoris il·legals de tota la UE. Des de l’inici de la investigació l’any 2024, Europol va donar suport a jornades d’acció dirigides a diferents cèl·lules de la xarxa, així com a grups connectats implicats en la producció de drogues sintètiques en laboratoris.

Els resultats generals de tots els dies d’acció (de febrer de 2025 a gener de 2026) inclouen més de:

• 20 dies d’acció: 85 detencions; 100 escorcolls; així com: 50 punts de lliurament identificats; 24 laboratoris a escala industrial desmantellats;16 llocs d’emmagatzematge trobats; Confiscacions múltiples:

  • Uns 500.000€ en metàl·lic.
  • 3.559 quilograms i 982 litres de drogues (incloses 4-CMC, catinona, MDMA, oli d’amfetamina).
  • Més de 120.000 litres de residus químics tòxics.
  • 1.000 tones de precursors (productes químics utilitzats per a la producció de drogues sintètiques).

L’estructura operativa d’aquesta xarxa criminal era complexa, amb set empreses legals a Polònia que facilitaven les activitats d’importació i distribució, i una coordinació de lideratge d’alt nivell que connectava els diferents grups criminals dels països de la UE.

En alguns casos, les mateixes cèl·lules criminals que operaven dins de la xarxa més àmplia gestionaven tant la logística per al subministrament de precursors com la coordinació de la producció en laboratoris clandestins. La principal xarxa criminal objectiu d’aquesta investigació està composta predominantment per ciutadans polonesos, amb la participació d’alguns ciutadans belgues i neerlandesos que operaven dins de grups interconnectats.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

L’ús abusiu de relacions íntimes com a tàctica d’infiltració policial al Regne Unit

Notes de seguretatDeixa un comentari

Un exagent encobert de la Policia Metropolitana de Londres, Mark Jenner, identificat internament com a agent HN15, ha començat a declarar davant la Investigació de la Policia Encoberta del Regne Unit, un procés públic que examina dècades d’operacions secretes contra moviments socials, polítics i sindicals. Jenner va operar durant els anys noranta sota la identitat falsa de Mark Cassidy, infiltrant-se en un grup activista d’esquerres a l’est de Londres, principalment vinculat al Colin Roach Centre, una organització comunitària i antiracista, segons informa la BBC.com, de la mà de l’investigador Ayshea Buksh.

Un dels aspectes més greus del cas és que Jenner va mantenir una relació íntima i de convivència durant cinc anys amb una activista coneguda com Alison (nom fictici), mentre en paral·lel estava casat i tenia fills. La relació va incloure convivència, vacances al Regne Unit i a l’estranger, assistència a casaments, celebracions religioses i trobades familiars. Alison considerava Jenner la seva parella estable i desconeixia completament que fos policia encobert.

Segons s’ha exposat a la investigació, aquesta relació no apareixia reflectida de manera clara ni honesta en els informes oficials que Jenner presentava als seus superiors a Scotland Yard. Diversos viatges amb Alison van ser registrats administrativament com a reunions operatives o seguiments d’activitats polítiques, quan en realitat eren vacances personals, incloent-hi desplaçaments a Israel, Tailàndia i Amsterdam. Fotografies i vídeos personals presentats a la investigació han confirmat aquesta doble vida.

Alison va declarar recentment davant la investigació, igual que l’exdona de Jenner, que ha comparegut de manera anònima. Ambdues dones han explicat com van ser enganyades simultàniament durant anys, i han assenyalat que el sistema policial va permetre —per acció o per omissió— aquest engany sostingut. Segons Alison, hi ha tantes capes de mentides que resulta difícil creure que els comandaments directes no en fossin conscients, o bé que actuessin amb una incompetència greu.

Durant la seva declaració inicial, Jenner va afirmar que, en el context de la infiltració, considerava necessari mantenir relacions sexuals amb dones per preservar la seva cobertura, tot i que va negar que la gratificació sexual fos un benefici de la feina. Aquesta afirmació ha estat rebuda amb forta indignació per part de les víctimes i dels seus representants, ja que reforça la percepció que les relacions íntimes van ser utilitzades com una eina operativa, malgrat l’impacte emocional profund sobre les persones afectades.

Alison ha descrit les conseqüències psicològiques de descobrir la veritat com a devastadores, afirmant que va quedar molt enfadada, profundament angoixada i fisiològicament alterada. Amb el pas del temps, ha reinterpretat múltiples episodis de la relació com a indicis de l’engany: absències inexplicables, contradiccions sobre la seva família, i fins i tot la troballa d’una targeta bancària a nom de M Jenner, que ell va justificar amb una història falsa.

El cas de Jenner no és un fet aïllat. La investigació ha revelat que almenys 50 dones podrien haver estat enganyades de manera similar per agents encoberts durant diverses dècades. Aquest patró ha estat qualificat per les víctimes com una forma d’abús institucional, amb components clars de sexisme, manipulació emocional i vulneració de drets fonamentals. Alison, juntament amb altres dones afectades, ha impulsat la plataforma Police Spies Out of Our Lives, destinada a donar visibilitat als casos i exigir responsabilitats polítiques i legals.

Des del punt de vista institucional, la Policia Metropolitana ha reconegut públicament la greu irregularitat i el comportament totalment inacceptable d’alguns agents encoberts i dels seus responsables. El subcomissari adjunt Jon Savell ha demanat disculpes sense reserves a les dones afectades, admetent que aquestes relacions van ser abusives, enganyoses i errònies, i que han erosionat la confiança pública en una tàctica policial que, en altres contextos, es considera legítima per garantir la seguretat.

La policia sosté que el treball encobert ha estat profundament reformat en les darreres dècades, amb marcs legals, ètics i de supervisió molt més estrictes. No obstant això, les víctimes reclamen que aquestes reformes vagin acompanyades de rendició de comptes real, incloent-hi la retirada d’honors i reconeixements a agents implicats en abusos, així com canvis legislatius que prohibeixin explícitament les relacions íntimes en operacions encobertes.

La investigació continua oberta, i Mark Jenner testificarà durant diversos dies més. Les dones afectades reclamen veritat completa, responsabilitats clares i el reconeixement que el dany sofert no van ser excessos individuals, sinó el resultat d’un sistema que va permetre i normalitzar pràctiques profundament abusives sota el paraigua de la seguretat de l’Estat.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

Tank: dins la ment d’un dels hackers més buscats del món

Notes de seguretatDeixa un comentari

Durant més de quinze anys, Vyacheslav Penchukov —conegut en el submón digital com Tank— va ser una de les figures més enigmàtiques i buscades del cibercrim internacional. Carismàtic, imprevisible i sorprenentment sociable, Penchukov no va destacar per una habilitat tècnica excepcional, sinó per una capacitat innata per guanyar-se la confiança i construir xarxes de col·laboradors. Des de la presó d’Englewood, a Colorado, on compleix dues condemnes de nou anys, ha ofert la seva primera entrevista extensa, revelant detalls inèdits de les operacions, les aliances i la mentalitat de les ciberbandes que han sembrat el caos global durant dues dècades.

La història de Penchukov comença lluny de les muntanyes rocoses que envolten Englewood. A Donetsk (Ucraïna), es va iniciar en el hacking adolescent buscant trucs per a videojocs com FIFA 99 o Counter-Strike. Amb el temps, aquest aprenentatge informal el va conduir a encapçalar Jabber Zeus, un grup que, a finals dels 2000, utilitzava el sofisticat malware Zeus per infiltrar-se en comptes bancaris d’empreses, ajuntaments i ONG. En només tres mesos, més de 600 víctimes britàniques van perdre més de 4 milions de lliures.

Tank era llavors un jove de vint-i-pocs anys que vivia entre cotxes alemanys d’alta gamma, sessions de DJ nocturnes i una oficina clandestina on ell i el seu equip robaven diners durant jornades de sis o set hores. Segons explica, en aquella època el cibercrim era diners fàcils: bancs desprotegits, policies desbordats i un món digital poc preparat.

Però la festa es va acabar quan el FBI va interceptar les seves converses a Jabber i va descobrir la seva identitat a partir d’un detall banal: el naixement de la seva filla. Una operació internacional, Trident Breach, va acabar amb múltiples detencions, però Tank va fugir gràcies a un avís i a la rapidesa del seu Audi S8 amb motor Lamborghini. Després d’amagar-se un temps, va intentar reformar-se gestionant un negoci de carbó. Tot i així, els suborns constants de funcionaris ucraïnesos i l’impacte de la guerra al Donbass el van empènyer de nou al delicte.

A partir de l’any 2018, Penchukov va tornar amb més força, ara immers en l’ecosistema del ransomware, un negoci molt més lucratiu que el robatori bancari tradicional. Va formar part de grups tan coneguts com Maze, Egregor, Conti o IcedID, especialitzats a infectar sistemes corporatius, extorsionar empreses i fins i tot hospitals. Segons ell, els beneficis podien arribar als 200.000 dòlars mensuals, tot i que dins dels fòrums criminals corrien rumors sobre rescats milionaris.

La comunitat hacker, segons explica, funciona per mentalitat de ramat: quan un grup aconsegueix un botí excepcional, centenars d’imitadors llancen atacs similars sense considerar les conseqüències humanes. I és que per a molts d’aquests delinqüents, les víctimes són xifres, i els perjudicis, assumptes coberts per assegurances.

Un dels punts més polèmics del seu testimoni és la confirmació, amb naturalitat, que diversos grups de ransomware mantenien contactes habituals amb els serveis de seguretat russos, incloent-hi el FSB. Aquesta hipòtesi ja havia estat assenyalada per múltiples agències occidentals, però Tank descriu aquestes connexions com si fossin pràctica habitual.

També parla de la seva relació antiga amb Maksim Yakubets, suposat líder d’Evil Corp i objecte d’una recompensa de 5 milions de dòlars. Eren amics, sortien junts per Moscou i Yakubets, aparentment obsessionat amb mostrar la seva riquesa, anava envoltat de guardaespatlles. Però quan Yakubets va ser detingut l’any 2019, la comunitat del cibercrim li va girar l’esquena. Penchukov assegura que ell mateix va evitar-lo per por de ser relacionat amb ell.

La captura de Penchukov l’any 2022 va ser digna d’una pel·lícula: una operació a Suïssa amb franctiradors als terrats, agents encaputxats i els seus fills com a testimonis involuntaris. Encara ara considera que l’operatiu va ser excessiu, però les milers de víctimes que han perdut estalvis, feina o estabilitat probablement discreparien.

A Englewood, Tank passa els dies estudiant idiomes, fent esport i obtenint titulacions de secundària. A la recta final de la seva confessió, Penchukov admet que la seva ruïna va venir dels mateixos col·laboradors amb els quals havia compartit fortuna i risc. En el cibercrim, afirma, no pots tenir amics. Tots desconfiaven de tothom; molts, quan eren detinguts, es convertien en informants. La paranoia és l’única constant en la vida criminal.

Ara, mentre espera una possible reducció de condemna i s’enfronta a una ordre de restitució de 54 milions de dòlars, Tank mira enrere amb una barreja d’orgull, nostàlgia i justificació. Parla del passat amb un to gairebé romàntic, com si fos una aventura llunyana. Però els rastres del seu llegat —empreses arruïnades, hospitals paralitzats, famílies afectades— continuen ben vius.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

Un nou informe d’Europol explora l’ús de la robòtica i els sistemes no tripulats en la lluita contra la delinqüència

Notes de seguretatDeixa un comentari

Europol ha publicat recentment El(s) futur(s) no tripulat(s): L’impacte de la robòtica i els sistemes no tripulats en les forces de l’ordre. L’informe, elaborat per l’Europol Innovation Lab, proporciona una anàlisi en profunditat de com els sistemes no tripulats podrien canviar la societat, la delinqüència i les forces de l’ordre, i analitza els reptes i les oportunitats que presenten.

L’informe subratlla el ràpid avenç i la integració dels sistemes no tripulats en diversos sectors, incloses les policies. A mesura que aquestes tecnologies es tornen més sofisticades i generalitzades, ofereixen noves oportunitats per a les operacions de les forces de l’ordre i el suport operatiu. Tanmateix, també introdueixen noves amenaces a la seguretat, com ara l’ús indegut per part de grups criminals i terroristes, i reptes normatius que les forces de l’ordre han d’abordar per garantir la seguretat pública i mantenir la confiança.

Un capítol de l’informe destaca el paper de la guerra com a motor de la innovació en sistemes no tripulats. Els conflictes recents, com la guerra d’agressió russa en curs contra Ucraïna, han accelerat el desenvolupament i el desplegament de sistemes no tripulats avançats. Les lliçons apreses d’aquests conflictes són inestimables per a les forces de l’ordre a Europa mentre es preparen per al futur entorn operatiu.

Els sistemes no tripulats són cada cop més útils, assequibles i àmpliament disponibles, amb aplicacions tant en el sector públic com en el privat. Les policies de tot Europa estan ampliant l’adopció d’aquests sistemes, inclosos els drons i els robots, per millorar la consciència situacional, millorar la seguretat i ampliar l’abast operatiu. Aquests sistemes s’utilitzen per a una sèrie de tasques, com ara la vigilància, la cartografia d’escenes de crims, les operacions de cerca i rescat i l’eliminació d’artefactes explosius, entre d’altres. Les tecnologies convergents presenten una oportunitat important per a un avenç en les capacitats dels sistemes no tripulats.

L’informe destaca limitacions tècniques significatives i llacunes reguladores que dificulten l’ús eficaç dels sistemes no tripulats en l’aplicació de la llei. Problemes com l’autonomia limitada, la dependència dels proveïdors industrials i la manca de directrius clares per a les operacions autònomes representen reptes substancials.

Els grups criminals i terroristes estan adoptant ràpidament sistemes no tripulats per a activitats il·lícites. L’informe adverteix del potencial que aquests sistemes s’utilitzen per a la vigilància criminal, el contraban i fins i tot els atacs. La creixent accessibilitat i versatilitat dels drons, en particular, presenten greus problemes de seguretat.

La confiança pública és crucial per a la legitimitat de les capacitats de l’aplicació de la llei. L’informe emfatitza la necessitat de transparència, responsabilitat i participació pública en el desplegament de sistemes no tripulats. Les regulacions actuals, tot i avançar, encara tenen llacunes, especialment a l’hora d’abordar l’ús no conforme o criminal.

El futur de les forces de l’ordre requerirà una actuació policial en un espai tridimensional, ja que els sistemes no tripulats operen a l’aire i a terra, així com a l’aigua i sota l’aigua. Aquest canvi requerirà noves estratègies, tecnologies i formació per als organismes encarregats de l’aplicació de la llei.

L’informe proporciona un conjunt de recomanacions per als organismes europeus encarregats de l’aplicació de la llei, incloent-hi el desenvolupament d’una direcció estratègica, l’establiment d’un centre de competències i la integració de sistemes no tripulats en els sistemes d’informació existents. També demana inversions en formació, educació i iniciatives de foment de la confiança pública.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

Aprofundint en les dades de l’Informe suplementari d’homicidis de l’FBI

Notes de seguretatDeixa un comentari

L’edat mitjana d’assassinat l’any 2025 als Estats Units és de més edat que qualsevol dels anys anteriors i fins el 1976, o almenys això és el que semblen mostrar les dades de l’FBI, segons l’investigador Jeff Asher.

La millor font de dades sobre víctimes d’assassinat als EUA és l’Informe suplementari d’homicidis (SHR) de l’FBI. L’SHR és una recopilació de dades sobre totes les víctimes d’homicidi denunciades a l’FBI en un any determinat. Les agències informen de detalls sobre el mes, l’edat de la víctima i del delinqüent, la raça i el sexe, les circumstàncies darrere de l’assassinat i quin tipus d’arma es va utilitzar.

L’SHR és una mica difícil de tractar. No tots els estats hi participen ( per exemple, l’estat de Florida no informa) i no totes les agències informen cada any. Molts ordinadors avui dia poden gestionar un full de càlcul de 20.000 files i 100 bytes, però l’SHR es produeix en format ASCII que és increïblement difícil d’utilitzar.

Afortunadament (i això és quedar-se curt), Jacob Kaplan ha estudiat totes les dades antigues de l’SHR que daten del 1976 a l’any 2024 i ha fet que tothom hi pugui accedir de manera raonablement fàcil. Normalment, entre el 80 i el 90 per cent del nombre d’assassinats estimats cada any apareixen a l’SHR, tot i que aquesta xifra ha anat augmentant en els darrers anys gràcies a que Florida ha començat a tornar a informar. L’augment del 2024 probablement reflecteix que l’estimació d’aquell any s’havia de revisar a l’alça en uns quants centenars, però més del 90 per cent dels assassinats de l’any passat apareixien a l’SHR.

L’anàlisi de les dades del 2025 s’ha de prendre amb pinces perquè les dades no estan totalment completes. Òbviament, l’any no s’ha acabat, però fins i tot les agències que han informat no ho han fet completament. Tanmateix, és una gran victòria que els informes mensuals de l’FBI incloguin l’SHR.

Si tornem a l’SHR fins el 1976, es veu la tendència que la víctima mitjana d’assassinat està envellint.

La víctima mitjana d’assassinat fins ara, durant aquest any en curs, és de gairebé 36 anys, més edat que qualsevol dels darrers 50 anys de recopilació d’SHR. L’any passat, la víctima mitjana d’assassinat era lleugerament més jove, tot i que és possible que l’edat mitjana d’aquest any disminueixi quan les dades estiguin completament reportades. Sigui com sigui, l’edat de les víctimes d’assassinat de l’any 2024 i l’any 2025 van ser les més elevades en més de mig segle de recopilació de dades.

No és només una funció de la peculiaritat de les dades de l’FBI. Les dades d’homicidis dels CDC mostren un augment similar de l’edat de la víctima mitjana d’assassinat, que coincideix gairebé exactament amb l’edat mitjana de l’FBI pràcticament tots els anys des del 2001 (més alta a causa de la inclusió de l’11 de setembre a les dades dels CDC).

Si desglossem la proporció de víctimes d’assassinat anual per rangs d’edat, es mostra com poc més del 60% de les víctimes d’assassinat dels darrers dos anys tenien entre 18 i 44 anys, una quantitat considerable menor que fa només cinc anys.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français