Com millorar les actuacions de la policia amb persones amb discapacitat

La resposta de la policia a incidents o situacions en què participen persones amb discapacitat, ja sigui com a víctimes, autors o testimonis, és un tema sensible que ha generat disfuncions arreu del món. A Austràlia, la Comissió Reial sobre Violència, Abusos, Negligències i Explotació de Persones amb Discapacitat ha publicat, l’octubre del 2021, un informe d’investigació sobre aquesta casuística, elaborat per investigadors de la Universitat de Nova Gal·les del Sud, a Sidney.

La investigació pretenia, entre altres objectius, aportar evidència tant d’aquest tipus d’actuacions a Austràlia com de les situacions de risc que se’n derivaven o de les possibles millores en la primera resposta a situacions d’emergència amb persones amb discapacitat.

A més d’una revisió de la literatura acadèmica (a Austràlia i en el context internacional), la investigació ha recollit dades sobre les polítiques i pràctiques policials, ha analitzat i estudiat casos concrets per conèixer les experiències de les persones amb discapacitat, veure els punts clau dels reptes i l’oportunitat de les respostes policials, i ha fet consultes amb representants de persones amb discapacitat i amb agents policials per examinar les experiències i punts de vista de les dues parts.

Pel que fa al coneixement acadèmic existent, destaca que la majoria de la investigació s’ha centrat en les experiències en què s’han criminalitzat persones amb alguna discapacitat mental o amb un desavantatge social complex. A més, la major part de la literatura conclou que les respostes de la policia a persones amb discapacitat sovint són profundament inadequades. Una de les principals mancances que troben és la capacitat de recollir dades fiables sobre persones amb discapacitat a les bases de dades de les policies australianes.

Quant a les experiències policials, s’han agrupat en nou àmbits per poder-les analitzar:

  • existència d’un pla d’acció o similar per a persones amb discapacitat;
  • recollida de dades de persones amb discapacitat;
  • existència d’interlocutors o persones d’enllaç;
  • mecanismes d’assessorament;
  • lideratge corporatiu;
  • informació accessible;
  • formació;
  • procediments d’actuació, i
  • altres experiències.

Els resultats mostren una gran diferència en com afronten les vuit jurisdiccions policials aquestes situacions, ja que només una (Victòria) comptava amb experiències en els nou àmbits, mentre que una altra (el Territori del Nord) no en complia cap.

Així mateix, les entrevistes amb representants de persones amb discapacitat han confirmat, de manera destacada, una consistència amb les troballes de la literatura acadèmica. A més dels factors relacionats amb les discapacitats de les persones, també emfatitzen la influència d’altres factors, com els socioeconòmics, culturals, de pobresa, desavantatge, discriminació, racisme i sexisme. Aquestes entrevistes, tot i que han mostrat molts exemples de pràctiques pobres o perjudicials, també han proporcionat exemples de bones pràctiques.

La principal conclusió de l’estudi, com s’ha comentat, és que “les respostes policials a persones amb discapacitat són, en general, inadequades, sovint perjudiquen el benestar de les persones amb discapacitat i poden impactar negativament i significativament en els seus drets en relació amb la justícia”. En destaquen dos factors concurrents com a causa que podrien ajudar a solucionar aquesta problemàtica. D’una banda, que han augmentat els casos en què s’utilitza la policia per donar resposta a problemes socials, encara que no sigui la resposta més adequada. De l’altra, la reducció pressupostària en serveis socials adequats per oferir aquesta resposta.

Per acabar, es proposen algunes línies de millora en dos àmbits, el de les polítiques (en la recollida i l’anàlisi de dades, en la resposta a persones amb discapacitat que han viscut una experiència de criminalització i respostes policials inefectives, entre d’altres) i el de les pràctiques concretes (com l’elaboració de pautes o procediments d’actuació per als agents de primera línia, o l’obligatorietat de comptar amb intermediaris a l’hora de tractar amb persones amb discapacitat).

Es pot consultar l’informe al lloc web de la Comissió, on, a més de la versió completa, també se’n pot consultar una altra en format “lectura fàcil”, que conté un resum amb imatges per explicar les idees del document.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

Nova operació mundial contra el rentat de capitals

Aquesta ha estat la setena edició de l’European Money Mule Action, o EMMA-7, que es va establir l’any 2016 per iniciativa d’Europol, Eurojust i la Federació Bancària Europea. Ha estat l’operació internacional més gran d’aquest tipus, construïda a partir de la idea que l’intercanvi d’informació público-privada és clau per lluitar contra els crims moderns complexos. Al voltant de 400 bancs i entitats financeres van donar suport a l’acció informant de 7.000 transaccions fraudulentes i evitant una pèrdua total estimada de prop de 70 milions d’euros.

La investigació va palesar que les mules de diners blanquejaven els beneficis a través del frau en línia, com per exemple a través del compromís de correu electrònic comercial o les estafes amb divises.

L’operació va comportar 1.803 detencions i la identificació de més de 18.000 mules de diners. També va revelar que les mules de diners s’estaven utilitzant per rentar diners per a una àmplia gamma d’estafes en línia, com ara intercanvi de SIM, frau de comerç electrònic i pesca per correu electrònic (phishing).

Durant aproximadament dos mesos i mig d’operacions, l’EMMA-7 va suposar que les forces de l’ordre, les institucions financeres i el sector privat, incloses Western Union o Microsoft, cooperessin en un esforç concertat contra el blanqueig de diners a Europa, Àsia, Amèrica del Nord, Colòmbia i Austràlia. A més d’orientar-se al blanqueig de beneficis a través de xarxes de mules de diners, els investigadors també van buscar informació sobre les fonts d’aquests beneficis il·lícits, per donar més llum sobre la mida i la naturalesa de les economies criminals que se serveixen d’aquestes mules.

Aquests són els resultats de l’operació del 15 de setembre al 30 de novembre:

• 18.351 mules de diners identificades

• 324 reclutadors identificats

• 1.803 persones detingudes

• 2.503 investigacions iniciades

• 7.000 transaccions fraudulentes denunciades

• 67,5 milions d’euros de pèrdues evitades

L’EMMA funciona basant-se en actors del sector privat que denuncien incidents de conducta financera sospitosa o possiblement il·legal a les autoritats policials. De la mateixa manera, les forces de l’ordre poden demanar als actors financers que investiguin sobre possibles mules de diners. Amb aquestes aportacions, les forces de l’ordre poden dibuixar una imatge de les xarxes de blanqueig i després decidir, en cada cas, com reaccionar davant la possible activitat de les mules de diners.

L’EMMA ofereix un mitjà perquè tots aquests actors puguin comunicar-se, compartint informació que ajudarà a identificar possibles mules de diners i, potencialment, conduir a detencions.

La majoria de les investigacions sota l’EMMA-7 es van centrar en la dimensió internacional. Les operacions de les mules de diners permeten no només transferir diners entre països, sinó també viatjar entre països per tal de crear comptes bancaris a l’estranger. Els delinqüents poden utilitzar aquests comptes més endavant per donar suport al procés de blanqueig de diners.

La complexitat de les operacions de les mules de diners i la resposta de les forces de l’ordre reflecteixen com es creen les xarxes de rentat de capitals. A diferència de molts delictes financers, les mules de diners es poden reclutar sense saber-ho. Els grups del crim organitzat ho fan aprofitant col·lectius com ara estudiants, immigrants i persones en dificultats econòmiques, oferint-los diners fàcils mitjançant anuncis de feina d’aspecte legítim i publicacions a les xarxes socials.

La ignorància no és una excusa pel que fa a la llei i les mules de diners incompleixen la llei blanquejant el producte il·lícit del delicte.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

INTERPOL: 1.000 detencions en la lluita contra el frau en línia

La policia ha detingut 1.003 persones en 20 països en els últims mesos com a part d’una operació coordinada per la INTERPOL contra els delictes financers en línia, incloses les anomenades “estafes del correu professional” (BEC).

Les forces de l’ordre de 20 països van fer les detencions entre el juny i el setembre, detencions que implicaven diverses formes de delicte de frau en línia, incloses les anomenades estafes romàntiques, frau d’inversió i blanqueig de diners relacionats amb els jocs d’atzar en línia. Uns 2.350 comptes bancaris van ser intervinguts com a part de l’operació HAECHI-II de la INTERPOL.

Segons fonts de la investigació de la INTERPOL, lluny de la noció comuna del frau en línia com un tipus de criminalitat de nivell relativament baix, els resultats de l’operació HAECHI-II mostren que els grups transnacionals de crim organitzat han estat utilitzant internet per obtenir milions de dòlars de les seves víctimes abans de canalitzar els diners il·lícits en efectiu cap a comptes bancaris de tot el món.

L’operació es va adreçar específicament a BEC, que consisteix a enganyar el personal perquè enviï grans sumes a suposats proveïdors o contractistes, sovint utilitzant correus electrònics que semblen ser enviats per algú amb responsabilitat dintre de l’organització.

L’FBI va estimar que les estafes de correu professional van costar a les empreses nord-americanes 1.800 milions de dòlars l’any 2020, menyspreant els 29 milions de dòlars reportats en pèrdues atribuïdes al ransomware. Els estafadors també han agafat una part del negoci d’aquest programari de segrest i han passat a un model basat en serveis on els components es lloguen a diferents parts.

La INTERPOL va destacar un cas a Colòmbia, on una empresa tèxtil va perdre més de 8 milions de dòlars a causa d’una BEC. Els autors van suplantar el representant legal de l’empresa i van donar l’ordre de transferir més de 16 milions de dòlars a dos comptes bancaris xinesos. La meitat dels diners es van transferir abans que l’empresa descobrís el frau i alertés les autoritats judicials colombianes, que al seu torn van contactar ràpidament amb la unitat de delinqüència financera de la INTERPOL a través de la seva Oficina Central Nacional a Bogotà.

Per congelar els fons transferits, la INTERPOL va treballar a través de les seves oficines a Pequín, Bogotà i Hong Kong. Interceptar els productes il·lícits dels delictes financers en línia abans que desapareguin a les butxaques de les mules de diners és una cursa contra el temps.

La BEC és un problema bancari internacional difícil d’abordar per les forces de l’ordre en totes les jurisdiccions. L’FBI va crear l’equip de recuperació d’actius (RAT) el febrer del 2018 per gestionar les comunicacions entre bancs i oficines de camp de l’FBI, per tal de congelar fons en els casos en què les víctimes transferien diners a comptes nacionals. Tanmateix, també s’ha treballat amb consolats nord-americans en territoris estrangers, com Hong Kong, per tal de congelar transferències multimilionàries dirigides a comptes bancaris a la Xina.

La INTERPOL assenyala que, en un altre cas, una empresa d’Eslovènia va transferir 800.000 dòlars a comptes de mules de diners a la Xina. La transferència es va aturar després que la Policia Criminal Eslovena es posés en contacte amb ella i es pogués connectar amb companys de la INTERPOL a Pequín.

L’operació HAECHI-II va implicar les policies d’Angola, Brunei, Cambodja, Colòmbia, Corea, Eslovènia, Espanya, Filipines, Índia, Indonèsia, Irlanda, Japó, Laos, Malàisia, Maldives, Romania, Singapur, Tailàndia, Vietnam i Xina.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

Europol: jornades d’acció contra el tràfic d’éssers humans

Entre el 8 i el 12 de novembre d’enguany, l’Europol va donar suport a unes jornades d’acció internacional a gran escala contra el tràfic d’éssers humans. A les jornades d’acció, coordinades per l’Europol i Frontex, hi van participar 29 països, liderats per Àustria i Romania.

A les jornades es va treballar amb més de 14.000 agents de policia, que van vigilar les rutes de tràfic de persones a les carreteres i als aeroports. Això va comportar 212 detencions i la identificació de 89 sospitosos més de tràfic d’éssers humans.

Les jornades d’acció van tenir com a objectiu combatre el tràfic de persones amb finalitats d’explotació sexual, criminalitat forçada i mendicitat forçada. L’Europol va coordinar els cinc dies d’acció des del seu centre operatiu obert les 24 hores, que va proporcionar als països participants un control creuat d’informació, canals de comunicació segurs i un seguit de capacitats analítiques al llarg de l’operació. Les jornades d’acció van tenir lloc sota el paraigua del marc de seguretat EMPACT.

Resultats de les jornades del 8 al 12 de novembre:

• 212 detencions, per delictes com el tràfic d’éssers humans, el blanqueig de capitals, el proxenetisme i el frau.

• 147.668 persones identificades i 91.856 vehicles revisats.

• Inici de 327 investigacions addicionals.

Les jornades d’acció pretenien identificar i arrestar sospitosos de tràfic d’éssers humans mentre transitaven per Europa, així com identificar i protegir les víctimes de tràfic i prevenir el frau documental associat.

L’Europol va coordinar la policia nacional, les unitats d’informació de passatgers, els guàrdies de fronteres i les agències nacionals de lluita contra el tràfic de persones. Es va crear una xarxa al voltant de les rutes de trànsit, amb la policia nacional i els agents fronterers realitzant controls a la carretera, mentre que les unitats d’informació de passatgers controlaven els passatgers de les aerolínies.

Això va fer que les forces de l’ordre identifiquessin 593 adults i 57 menors com a possibles víctimes de tràfic d’éssers humans, que incloïen nacionals de països de quatre continents. Les comissaries de policia dels aeroports de la UE van poder identificar un gran nombre de víctimes com a vulnerables al tràfic i l’explotació. Els identificats van ser referits amb èxit al Mecanisme Nacional de Referència del Regne Unit o van ser retornats als seus països d’origen amb controls o assistència policial posats en marxa al seu retorn.

També hi va haver confiscacions de béns, com ara carnets de conduir falsos, armes i drogues. La informació recollida d’aquestes jornades d’actuació ha donat lloc a l’obertura de 327 casos nous, juntament amb la possible identificació de nous sospitosos de tràfic de persones. Aquesta millora de la cooperació entre les agències de la UE, les forces de l’ordre nacionals i agents com ara les unitats d’informació de passatgers informarà futures investigacions similars sobre aquestes activitats delictives greus.

Les forces de l’ordre també es van dirigir a una àmplia gamma de possibles ubicacions per als traficants de persones, com ara bars, prostíbuls, discoteques, locals de massatges, locals d’estètica d’ungles i clubs de striptease. Aquesta varietat d’àrees objectiu va ser el resultat d’investigacions que mostraven que els traficants estaven desplegant múltiples mètodes per reclutar les seves víctimes i les amenaces de violència contra els familiars de les víctimes.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

El grup de treball global d’Europol identifica divuit nens víctimes d’abús sexual

Un total de divuit nens han estat identificats provisionalment i dos presumptes delinqüents han estat detinguts com a resultat de la 10a edició del Grup de treball per a la identificació de víctimes (VIDTF) d’Europol. Nou d’aquestes joves víctimes ja han estat rescatades per les autoritats competents, amb les investigacions en curs, per salvaguardar les altres víctimes.

El VIDTF és una iniciativa d’Europol que aquest any ha reunit especialistes de 26 països i agències associades per identificar víctimes i delinqüents en matèria d’abús sexual infantil.

Entre el 25 d’octubre i el 5 de novembre de 2021, aquests experts van revisar uns 580 conjunts d’imatges i fitxers de vídeo que representaven víctimes desconegudes d’abús sexual infantil, algunes de tan sols uns dies d’edat. Van comptar amb el suport d’especialistes d’Europol i analistes d’intel·ligència en l’àmbit de la lluita contra l’explotació sexual infantil.

A més dels 18 nens identificats, en 211 casos s’ha localitzat el probable país de producció, i s’han tramitat estudis d’intel·ligència als països pertinents per investigar-los.

Des del 2014, Europol ha reunit periòdicament especialistes en identificació de víctimes d’arreu del món per centrar-se en els casos no resolts d’abús sexual infantil.

El VIDTF és l’operació recurrent més gran d’aquest tipus al món i ha inspirat una sèrie d’iniciatives similars a escala nacional i regional, com ara a Itàlia o Austràlia.

Actualment, en totes les edicions del VIDTF, s’han donat els resultats següents:

• Hi han participat 290 especialistes de més de 35 països.

• S’ha identificat un país de producció probable en 1.726 casos.

Com a conseqüència de totes les operacions del VIDTF, han estat protegits més de 533 nens i han estat detinguts 182 presumptes delinqüents.

Es pot col·laborar a identificar l’origen de determinats objectes com a part de la iniciativa “Trace an Object”d’Europol. Els detalls de les imatges extretes de casos freds d’abús sexual infantil es fan públics regularment, amb l’esperança que algú reconegui un detall que ajudi a trobar la ubicació de la víctima.

Ja s’han enviat 27.000 consells a Europol, que han portat a la identificació de 23 nens i al processament de 5 presumptes delinqüents.

Europol ha publicat recentment un nou conjunt d’imatges amb l’esperança que puguin ser identificades pel públic en general.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

IOCTA 2021, el darrer informe sobre les amenaces cibernètiques més recents

La digitalització accelerada relacionada amb la pandèmia de la COVID-19 ha influït significativament en el desenvolupament d’una sèrie d’amenaces cibernètiques, segons explica la nova edició de l’Avaluació de l’amenaça del crim organitzat a Internet d’Europol.

Els delinqüents han aprofitat ràpidament les circumstàncies actuals per augmentar els seus beneficis, estenent els tentacles a diverses àrees i exposant vulnerabilitats, connectades a sistemes, hospitals o individus.

Si bé els grups de programari de segrest o ransomware s’han aprofitat del teletreball generalitzat, els estafadors han abusat de les pors a la COVID-19 i de la recerca infructuosa de cures en línia per estafar les víctimes o accedir als seus comptes bancaris.

L’augment de les compres en línia en general ha atret més els delinqüents. Amb els infants que passen molt més temps connectats, especialment durant els confinaments, l’elaboració i difusió de material explícit de producció pròpia han augmentat significativament. La infraestructura grisa, inclosos els serveis que ofereixen xifratge d’extrem a extrem, les VPN i les criptomonedes continuen facilitant i fent proliferar una àmplia gamma d’activitats delictives. Això ha suposat reptes importants per a la investigació de les activitats delictives i la protecció de les víctimes de delictes.

A més d’ampliar els esforços per fer front a aquestes amenaces des de la perspectiva policial, és crucial afegir un altre nivell de protecció en termes de ciberseguretat. La implementació de mesures com l’autenticació multifactorial i la gestió de vulnerabilitats són de màxima importància per disminuir la possible exposició a les ciberamenaces. La conscienciació i la prevenció són components clau per reduir l’eficàcia dels ciberatacs i altres activitats delictives habilitades per la cibernètica.

Aquestes són les principals amenaces actuals:

• Els programes d’afiliació de ransomware permeten a un grup més gran de delinqüents atacar grans corporacions i institucions públiques i amenaçar-los amb mètodes d’extorsió de diverses capes, com ara atacs DDoS.

• El programari maliciós mòbil evoluciona amb els delinqüents que intenten eludir mesures de seguretat addicionals, com ara l’autenticació de dos factors.

Les compres per internet han provocat un fort augment del frau en línia.

• El material explícit autogenerat és una preocupació creixent i també es distribueix amb ànim de lucre.

• Els delinqüents continuen abusant de serveis legítims com ara VPN, serveis de comunicació xifrats i criptomonedes.

Els grups de programari maliciós han utilitzat la pandèmia a favor seu per llançar atacs més sofisticats i dirigits. Tot i que sembla que el ransomware distribuït massivament està en declivi, els grups de cibercrim opten per atacs manuals ben orquestrats contra grans corporacions i institucions governamentals.

La pandèmia també ha facilitat l’avenç d’altres amenaces, que ja estaven fent importants intents de penetrar al ciberespai. El programari maliciós mòbil i específicament els troians bancaris també s’han equipat amb capacitats per interceptar missatges de text en dispositius Android, de manera que comprometen els protocols de seguretat d’autenticació de dos factors.

Una amenaça clau és la producció de material autogenerat, una tendència alarmant, a la qual també estan exposats els nens més petits. Atrets pels delinqüents que utilitzen identitats falses a les plataformes de jocs i a les xarxes socials, cada cop són més els menors que cauen en el parany de produir i compartir material explícit. La gravació sense el coneixement de les víctimes i la posterior difusió de material sexual transmès en directe és una altra amenaça inquietant, anomenada capping. Les xarxes peer-to-peer, d’intercanvi d’igual a igual, segueixen sent un canal clau per a l’intercanvi de material sobre maltractament infantil, juntament amb el web fosc.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

INTERPOL va organitzar un exercici antidrons a gran escala

Interpol i la policia de Noruega han realitzat un exercici de tres dies per provar i avaluar mesures antidrons en un espai aeri segur de la capital noruega.

L’exercici, realitzat en condicions reals a Oslo a finals del mes de setembre, va reunir les forces de l’ordre, el món acadèmic i experts del sector privat d’Europa, Israel i els Estats Units per provar i avaluar 17 mesures antidrons destinades a garantir la seguretat de l’entorn aeroportuari mitjançant la detecció, el seguiment i la identificació de drons i dels seus pilots.

Aquests sistemes s’estan mostrant indispensables per garantir la seguretat dels aeroports i els espais aeris i també la protecció de les zones d’exclusió aèria sobre ciutats, presons i infraestructures essencials.

Totes les mesures es van avaluar i classificar tenint en compte determinats criteris. Els resultats s’han d’integrar en un marc d’Interpol de mesures antidrons, al qual tindran accés els organismes encarregats de la policia dels 194 països membres d’Interpol, amb la qual cosa es crearà una plataforma mundial de col·laboració i intercanvi de coneixements.

L’exercici va tenir lloc a l’aeroport de Gardermoen, a Oslo, mentre estava en ple funcionament. A causa de la complexitat de l’exercici, l’esdeveniment va requerir la col·laboració estreta amb l’entitat encarregada de la gestió de l’aeroport (Avinor), l’Autoritat de Comunicacions de Noruega, la Direcció General d’Aviació Civil i l’organització de sistemes aeris no tripulats UAS Norway, per garantir que tots els sistemes i assaigs s’ajustessin a la norma exigida i no afectessin les operacions de l’aeroport.

A més dels exercicis, també es van organitzar tallers i presentacions sobre les incursions de drons amb l’objectiu de recollir proves. Durant aquestes sessions, els participants van intercanviar bones pràctiques i van debatre possibles solucions futures per al problema que suposa la incursió de drons.

Les mesures antidrons són essencials per protegir l’espai aeri i aniran cobrant més importància a mesura que els països membres vagin regulant l’ús de drons i la gestió de l’espai aeri.

Si bé les mesures serveixen per detectar, identificar i localitzar drons dintre d’una àrea determinada, en molts països no hi ha disposicions legislatives que permetin a les autoritats interceptar un dron que estigui en ple vol. Aquesta situació constitueix un repte enorme per als organismes encarregats de l’aplicació de la llei, les administracions públiques i els encarregats de la gestió de l’espai aeri, i apunta a la necessitat evident de comprendre millor el perill que suposen els drons i de comptar amb directrius i mecanismes per transmetre la informació.

El Centre d’Innovació d’Interpol participa del projecte Courageous, finançat amb fons europeus, i té per objectiu elaborar un marc a escala europea per a la selecció, l’assaig i l’avaluació de mesures antidrons amb finalitats policials.

El mes de maig de 2020 el Centre d’Innovació va publicar el Marc d’intervenció davant d’incidents amb drons, per a equips de primera intervenció i laboratoris forenses digitals, i tots els anys reuneix actors clau del món sencer a la plataforma de drons d’Interpol.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

La policia del Regne Unit insta a acabar dins la policia amb la “cultura masclista de cantina”

La policia del Regne Unit va instar a acabar amb la cultura de la cantina” masclista, sexista, misògina i homòfoba que hi ha dins la policia per intentar recuperar la confiança del conjunt de la societat.

John Apter, president de la Federació de Policia d’Anglaterra i Gal·les, que representa més de 130.000 agents de l’ordre, va reconèixer que les forces policials del Regne Unit tenen un problema de comportament en què les dones oficials són sotmeses a malnoms masclistes i observacions despectives, i va afegir que això s’havia de consignar a la història, segons publicava fa uns dies el rotatiu anglès Sunday Times.

Apter va afegir que mantenir la confiança pública en la policia és essencial, així que cal acceptar que tenim un problema, i només així s’hi podrà fer front.

Després que Wayne Couzens fos condemnat per l’assassinat de Sarah Everard, de 33 anys, el cos de policia va ser descrit com institucionalment misogin per una antiga cap de policia de Nottinghamshire, Susannah Fish. Fish va dir que ella mateixa havia estat agredida sexualment per col·legues mentre era a la policia. El canvi cultural mai és fàcil, i això no és exclusiu de la policia, però només perquè no és fàcil no vol dir que no s’hagi d’intentar. No fer res no és una opció.

Wayne Couzens va rebre una condemna perpètua pel segrest, la violació i l’assassinat de Sarah Everard, després que ella desaparegués mentre tornava a casa des de la casa d’un amic al sud de Londres. En aquell moment, Couzens era un agent de policia en servei i va utilitzar la seva credencial i les manilles per segrestar-la.

Apter va dir que l’horrible assassinat havia danyat la confiança de la societat en la policia. Tothom a la policia ha d’afrontar-ho. No n’hi ha prou de dir que aquestes van ser les accions d’un home malvat que mereix podrir-se a la presó.

Cal demostrar no només amb les paraules, sinó també amb les accions, que el sexisme i la misogínia no tenen absolutament cap cabuda al servei policial.

L’Oficina Independent de Conducta Policial va explicar que cinc agents de policia de quatre cossos diferents s’enfrontaven a mesures disciplinàries per missatges compartits a les xarxes socials sobre l’assassí d’Everard.

John Apter va afegir que la misogínia no és només un problema per a les dones, és un problema per a tothom. Massa sovint hi ha silencis quan passa això, i a través d’aquesta inacció s’està fallant els uns als altres i a la societat en general.

Cal consignar als llibres d’història aquesta cultura de la cantina, on es produeixen malnoms masclistes i comentaris despectius. Quan les bromes creuen la línia per convertir-se en masclistes, despectives o homòfobes és quan deixen de ser broma, i aquí és on es necessita una reacció.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

Campanya de conscienciació de compres en línia segures per a les properes dates d’elevat consum

Europol llança la campanya de conscienciació #SellSafe el mes de novembre com a part d’unes iniciatives de protecció del consumidor i el comerç electrònic en dates assenyalades de fort repunt del consum.

Els compradors en línia han d’estar més vigilants que mai, ja que els grups de crim organitzat adapten contínuament els seus mètodes de frau en línia per estafar tant els ciutadans com les empreses de comerç electrònic.

Des de l’inici de la pandèmia, moltes empreses han hagut de connectar-se a internet per continuar les seves activitats. Alhora, amb els ciutadans que ara utilitzen serveis en línia diverses vegades a la setmana i cada cop fan més les seves compres per internet, hi ha una oportunitat molt més gran d’atac per part dels ciberdelinqüents.

Fins i tot quan les compres en línia s’han fet segures mitjançant la implementació de noves tecnologies, com ara l’autenticació segura del client o l’autenticació de dos factors, els ciberdelinqüents encara troben maneres de sostreure els diners dels compradors en línia.

Europol, juntament amb el Merchant Risk Council i els països participants, ha llançat la campanya #SellSafe, després de l’èxit de la campanya de l’any passat, per destacar les principals tàctiques per lluitar contra el frau en línia. L’objectiu de la campanya és fer que el comerç electrònic sigui més segur promovent mètodes segurs de compra en línia i ajudant els nous comerciants a obrir la seva primera botiga en línia minimitzant el risc de ciberatacs.

Els països participants promocionaran la campanya a través dels seus canals de xarxes socials utilitzant l’etiqueta #SellSafe per ajudar els consumidors a entendre els riscos del frau en el comerç electrònic.

Per protegir els consumidors, Europol ha proporcionat una sèrie de consells útils per intentar que es mantinguin un pas per davant dels estafadors i assegurar-se que no els sostreuen diners.

Consells per protegir un negoci electrònic:

• Assegura’t que tots els empleats són conscients dels problemes de fraus que afecten les botigues en línia.

• Mantén-te al dia sobre els tipus de frau de pagament que afecten les empreses i disposa de les eines per prevenir-los. La teva organització de pagaments tindrà detalls sobre els tipus de frau de pagament.

• Coneix els teus clients per poder verificar els seus pagaments.

Consells per als compradors en línia:

• No enviïs mai el teu número de targeta, PIN o qualsevol altra informació de la targeta a ningú per correu electrònic.

• No enviïs mai diners a ningú que no coneguis.

• Desa sempre tots els documents relacionats amb les teves compres en línia.

• Si no compres res, mai enviïs les dades de la teva targeta a ningú.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

12 detinguts per la participació en atacs de programari maliciós contra infraestructures crítiques

Un total de 12 persones que van causar estralls arreu del món amb atacs de programari de segrest o ransomware contra infraestructures crítiques han estat detingudes com a resultat d’una operació policial que ha involucrat almenys vuit països.

Es creu que aquests atacs van afectar més de 1.800 víctimes en 71 països. Aquests ciberdelinqüents són coneguts per adreçar-se específicament a grans corporacions, de manera que els és més fàcil d’optimitzar el seu negoci.

Les detencions van tenir lloc a finals d’octubre a Ucraïna i Suïssa. La majoria d’aquests sospitosos són considerats objectius d’alt valor perquè estan sent investigats paral·lelament en múltiples casos d’alt perfil i en diferents jurisdiccions.

Com a resultat de l’actuació policial, es van confiscar més de 52.000 dòlars nord-americans en efectiu, juntament amb 5 vehicles de luxe. Actualment, els informàtics forenses estan examinant diversos dispositius electrònics per obtenir proves i identificar noves pistes d’investigació.

Tots els sospitosos tenien diferents rols en aquestes organitzacions criminals altament organitzades. Alguns d’aquests delinqüents utilitzaven múltiples mecanismes per aprofitar-se de les vulnerabilitats de les xarxes, com ara atacs diversos, injeccions SQL, credencials robades i missatges electrònics de pesca amb fitxers adjunts maliciosos.

Un cop a la xarxa, alguns d’aquests ciberdelinqüents se centrarien a moure’s amb finalitat delictiva, desplegant programari maliciós com Trickbot, o marcs de postexplotació com Cobalt Strike o PowerShell Empire, per no ser detectats i obtenir més accessos.

Aleshores, els delinqüents entrarien sense ser detectats als sistemes compromesos, de vegades durant mesos, i investigarien més debilitats a les xarxes, abans de passar a monetitzar la infecció mitjançant la implementació d’un programari de rescat. Se sap que aquests delinqüents han desplegat el ransomware LockerGoga, MegaCortex i Dharma, entre d’altres.

Els efectes dels atacs de programari de segrest van ser devastadors, ja que els delinqüents havien tingut temps d’explorar les xarxes informàtiques sense ser detectats. Llavors, van presentar una nota de rescat a la víctima, que exigia que pagués als atacants en bitcoins a canvi de claus de desxifratge.

Se sospita que diverses de les persones detingudes eren les encarregades de blanquejar els pagaments del rescat: canalitzarien els pagaments del rescat amb bitcoins a través de diversos serveis, abans de cobrar els guanys il·lícits.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français