Els ambaixadors dels estats membres de la Unió Europea han confirmat l’acord assolit entre la presidència del Consell i el Parlament Europeu sobre el projecte de reglament i el projecte de directiva referent a l’accés transfronterer a l’evidència electrònica. Els textos acordats permetran que les autoritats competents puguin dirigir les ordres judicials de proves electròniques directament als proveïdors de serveis d’un altre estat membre.

L’acord respon a una petició clau de les autoritats judicials, ja que cada cop es planifiquen o cometen més delictes en línia i les autoritats necessiten les eines per processar-los com ho fan per delictes fora de línia. Les noves normes permetran que jutges i fiscals puguin actuar ràpidament, accedir a les proves que necessiten, independentment d’on s’emmagatzemen, abans que desapareguin.

El reglament sobre les ordres europees de producció i conservació de proves electròniques en processos penals pretén introduir un mecanisme alternatiu a les eines de cooperació internacional i assistència judicial mútua existents. Aborda específicament els problemes derivats de la naturalesa volàtil de l’evidència electrònica i l’aspecte de la pèrdua d’ubicació mitjançant l’establiment de nous procediments per a un accés transfronterer ràpid, eficient i eficaç.

El reglament crea ordres europees de producció i conservació que poden ser emeses per les autoritats judicials per tal d’obtenir o conservar proves electròniques independentment de la ubicació de les dades. Aquestes ordres poden cobrir qualsevol categoria de dades, incloses les dades de subscriptors, trànsit i contingut. S’ha establert un llindar per a les dades de trànsit (excepte les dades sol·licitades amb l’única finalitat d’identificar l’usuari) i per a les dades de contingut. Només es poden sol·licitar per delictes castigats al país emissor amb una pena màxima de presó de tres anys com a mínim, o per delictes específics relacionats amb la ciberdelinqüència, la pornografia infantil, la falsificació de mitjans de pagament no monetaris o el terrorisme.

Hi ha un termini obligatori de 10 dies per respondre a una ordre de producció. En casos d’urgència degudament establerts, el termini es podrà reduir a vuit hores. Els proveïdors de serveis poden enfrontar-se a sancions si no compleixen una ordre. Es poden imposar sancions econòmiques de fins a un 2% del seu volum de negocis anual total a escala mundial de l’exercici anterior.

Excepte en els casos en què l’autoritat emissora consideri que el delicte s’ha comès o probablement es comet al país emissor o la persona de la qual es demanen les dades resideix al seu propi territori, un sistema de notificació de dades de trànsit i per al contingut es crearan dades. Aquesta notificació té per objecte informar l’estat d’execució i donar-li l’oportunitat de valorar i, si s’escau, plantejar un o més dels motius de denegació previstos a la legislació, per exemple, que les dades sol·licitades estan protegides. L’estat d’execució disposarà de 10 dies o, en situacions d’emergència, de 96 hores, per aixecar els motius de denegació. Si això passa, el proveïdor de serveis haurà d’aturar l’execució de la comanda i no transferir les dades i l’autoritat emissora retirarà la comanda.

La directiva sobre designació d’establiments i designació de representants legals per a la recollida de proves electròniques en els processos penals serà un instrument essencial per a l’aplicació del reglament. S’estableixen les normes aplicables al nomenament dels representants legals dels prestadors de serveis o a la designació dels seus establiments designats que s’encarreguen de rebre i donar resposta a aquestes ordres. Això és necessari a causa de la manca d’un requisit legal general perquè els proveïdors de serveis no comunitaris estiguin presents físicament a la Unió. A més, els representants legals o els establiments designats en virtut d’aquesta directiva també podrien participar en els procediments nacionals.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français