El Consell Europeu aprova conclusions que reconeixen el paper clau del patrimoni cultural en la promoció de la pau i la democràcia

El Consell Europeu ha aprovat un seguit de conclusions que donen la benvinguda al concepte de la UE sobre el patrimoni cultural en conflictes i crisis, que millora l’enfocament de la UE en matèria de pau, seguretat i desenvolupament.

Les conclusions reconeixen que el patrimoni cultural pot tenir un paper clau en la promoció de la pau, la democràcia i el desenvolupament sostenible fomentant la tolerància, el diàleg intercultural i interconfessional i la comprensió mútua. Al mateix temps, també es pot instrumentalitzar com a desencadenant i objectiu de conflictes. Les conclusions demanen la protecció i la salvaguarda del patrimoni cultural durant els períodes de conflictes i crisis.

El Consell posa l’accent en la importància de la sensibilització i la protecció del patrimoni cultural com a part d’un enfocament sensible als conflictes, al llarg de totes les fases, i com a base per a una recuperació sostenible i una pau duradora. La protecció i la salvaguarda del patrimoni cultural poden contribuir a prevenir l’extremisme violent, lluitar contra la desinformació i generar diàlegs positius i inclusius, a més de contribuir a la resiliència general de les societats.

El Consell també subratlla la importància de reforçar les associacions amb organitzacions internacionals pertinents, organitzacions regionals, així com amb organitzacions intergovernamentals i no governamentals apropiades, i demana que la protecció i la salvaguarda del patrimoni cultural s’incorporin a la tasca del Consell en totes les àrees de la Política Exterior i de Seguretat.

Ara la UE integrarà la protecció del patrimoni cultural en totes les dimensions rellevants de la caixa d’eines de la UE.

Com que les missions i operacions de la Política Comuna de Seguretat i Defensa (PSDC) poden fer una contribució important per fer front als desafiaments relacionats amb la seguretat quant a la preservació i protecció del patrimoni cultural, la UE desenvoluparà ara un miniconcepte dedicat a explorar les possibilitats de desenvolupar missions civils de PSDC, si escau, en aquest camp, com ara mitjançant possibles programes de desenvolupament de capacitats o activitats de formació.

La UE també intentarà integrar la protecció del patrimoni cultural en tots els altres àmbits de l’acció exterior de la UE i en els instruments financers adequats, inclòs l’instrument de veïnatge, desenvolupament i cooperació internacional (NDICI).

Els estats membres, el SEAE, la Comissió i altres organismes pertinents es comprometen a millorar la seva cooperació en matèria de protecció del patrimoni cultural per tal de desenvolupar i intercanviar les millors pràctiques i experiència.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

El Consell Europeu adopta 18.000 milions d’euros per a afers d’Interior per al període 2021-2027

La Unió Europea augmenta l’abast del seu finançament per a mesures en els camps de l’asil i la migració, la gestió integrada de fronteres i la seguretat interna, per afrontar els reptes creixents en aquestes àrees polítiques.

El Consell ha adoptat tres propostes sectorials per al finançament de polítiques en matèria d’Interior, en l’àmbit del marc financer plurianual 2021-2027.

Aquest fons dotarà la UE de les eines necessàries per respondre als reptes migratoris en evolució, tant dins de la UE com en cooperació amb tercers països. Estableix quatre objectius específics: política d’asil, migració i integració legal, migració irregular i retorns i solidaritat i repartiment de responsabilitats entre els estats membres. Els percentatges mínims del fons estan relacionats amb alguns dels objectius, amb un mínim del 15% assignat a cadascun dels objectius d’asil i migració legal dels programes dels estats membres i el 20% assignat a l’objectiu solidari.

Sota l’objectiu de solidaritat, el fons augmentarà els incentius per a les transferències de sol·licitants i beneficiaris de protecció internacional entre estats membres. També continuaran els incentius per a l’admissió de persones mitjançant el reassentament i l’admissió humanitària.

El fons d’asil, migració i integració també cobreix accions en tercers països o en relació amb aquests, reconeixent el paper d’altres fons de la UE destinats a abordar l’acció exterior.

El text acordat reflecteix desenvolupaments recents com ara l’expansió de la Guàrdia Costera i de Frontera Europea, la modernització de la política comuna de visats i el desenvolupament i la interoperabilitat de sistemes informàtics a gran escala (inclòs el sistema europeu d’informació i autorització de viatges i l’entrada/sortida).

Segons el nou instrument, s’assignarà un mínim del 10% dels programes dels estats membres a la política de visats, mentre que el percentatge màxim de suport operatiu als programes s’ha incrementat fins al 33% del finançament.

Les noves disposicions també milloren la simplificació, la flexibilitat, la rendibilitat i la cooperació i coordinació entre les autoritats nacionals. Els actius adquirits amb una contribució financera d’aquest instrument també s’utilitzaran en altres àrees, incloses les operacions duaneres i marítimes o per assolir els objectius dels altres dos fons d’Interior.

El fons parteix de l’actual i l’adapta a nous desenvolupaments, com ara la necessitat d’intensificar la lluita contra el terrorisme i la radicalització, la delinqüència greu i organitzada i la ciberdelinqüència. Donarà suport a mesures per millorar l’intercanvi d’informació, per intensificar la cooperació transfronterera, incloses les operacions conjuntes sobre terrorisme i delinqüència organitzada, i per reforçar les capacitats per prevenir i combatre la delinqüència.

El finançament per a la compra d’equips s’ha augmentat als programes dels estats membres fins a un màxim del 35%, mentre que el de suport operatiu s’ha elevat fins a un màxim del 20%. Les agències descentralitzades podran finançar-se excepcionalment quan ajudin a la implementació d’accions de la UE que siguin de la seva competència i que no estiguin cobertes per la contribució de la UE al seu pressupost realitzada a través del pressupost anual de la UE.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

El Consell Europeu aprova conclusions sobre l’impacte de la pandèmia en la seguretat interna i l’amenaça terrorista

Pel que fa a seguretat interna, les conclusions reconeixen les amenaces i els reptes imprevisibles que la crisi suposava per al panorama de la seguretat interna. Centrant-se en un millor ús dels mitjans de cooperació existents i basant-se en les estructures establertes, el Consell:

– encoratja els estats membres a identificar solucions pràctiques per evitar dificultats en la cooperació estratègica operativa i tàctica transfronterera per fer complir la llei.

– subratlla la necessitat d’evitar la infiltració de xarxes criminals en la implementació de la UE de nova generació.

– encoratja el CEPOL i els estats membres a desenvolupar formació basada en escenaris i exercicis pràctics per garantir la preparació i la resistència a futures pandèmies i altres crisis.

– subratlla la necessitat que la Comissió doni suport a l’Europol i al laboratori d’innovació per establir un instrument comú, resistent i segur per a les comunicacions en el marc de cooperació de la policia de la UE.

– recomana als estats membres que desenvolupin i promoguin campanyes de sensibilització per als seus ciutadans per evitar l’impacte de les activitats de ciberdelinqüència, així com la desinformació i els discursos d’odi.

– anima els estats membres a compartir les millors pràctiques sobre estratègies que millorin els canals d’informació de les víctimes de delictes, com ara violència domèstica i abusos sexuals, durant situacions de tancament i crisi.

Fins ara l’impacte de la pandèmia de COVID-19 sobre l’amenaça terrorista sembla haver estat limitat. No obstant, la prolongada pandèmia pot augmentar la vulnerabilitat dels estats membres i els riscos de radicalització. La presència en línia de grups extremistes augmenta des de l’esclat de la pandèmia de COVID-19. A causa de la COVID-19, les autoritats antiterroristes han hagut de confiar cada vegada més en les capacitats en línia que dificulten la seva feina.

A mitjà i llarg termini, la pandèmia i les seves conseqüències socioeconòmiques poden resultar ser un brou de cultiu favorable per a les proclames extremistes. Alguns grups extremistes (violents) d’extrema esquerra, extrema dreta i islamistes ja han incorporat la COVID-19 a les seves argumentacions, i això podria suposar reptes de seguretat a mitjà i llarg termini. Com a conclusions, cal destacar:

– Convocar els estats membres a contribuir contínuament a l’avaluació en línia de l’amenaça terrorista proporcionant informació als organismes competents de la UE. L’INTCEN (Centre d’Intel·ligència i Situació de la UE) i Europol haurien de continuar aprofundint en la seva avaluació de l’impacte de la pandèmia en les operacions terroristes.

– Convidar els estats membres a aplicar ràpidament la regulació sobre continguts terroristes en línia i la Comissió i la unitat de referència de la UE a internet per donar suport amb la seva experiència tècnica i operativa.

– Subratllar la influència dels algoritmes i el seu paper en el foment de la radicalització com un altre punt clau que mereix atenció.

– Tenir en compte la necessitat de prestar més atenció als riscos de seguretat emergents, així com a les oportunitats, derivades de les noves tecnologies i subratllar el paper del centre d’innovació de la UE.

– Subratllar la màxima importància de continuar desenvolupant sistemes i canals VTC segurs per a l’intercanvi d’informació classificada.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

Una aplicació mòbil per millorar la seguretat i la prevenció

Mantenir la convivència pacífica i afavorir la cohesió social no és una feina fàcil i sempre suposa un repte per a les ciutats. Per aquest motiu, la tecnologia pot ser una eina molt útil per propiciar una millor comunicació entre la ciutadania, l’administració pública i les forces i cossos de seguretat.

Aquesta és l’aposta que va fer la població de Cornellà de Llobregat (Barcelona), a través d’una aplicació mòbil de seguretat ciutadana, sorgida d’una iniciativa conjunta entre l’Ajuntament de la ciutat i l’empresa privada Einsmer, el desembre de l’any 2013. El resultat ha estat una aplicació molt intuïtiva, fàcil d’usar i accessible per a tothom que té per objectiu garantir la seguretat tots els dies de l’any.

Aquesta aplicació permet als ciutadans de Cornellà de Llobregat notificar a la Guàrdia Urbana qualsevol incidència que s’observi a la ciutat, marcar ràpidament els números d’emergència, rebre alertes i avisos generals o personalitzats, facilitar la localització de persones vulnerables, enviar missatges d’emergència geolocalitzats a la central de comandament de la policia local i obtenir i lliurar informació pedagògica relacionada amb la seguretat preventiva i els primers auxilis.

Així mateix, el sistema que utilitza aquesta aplicació permet una cooperació interterritorial que no només optimitza els recursos i els serveis entre municipis i forces de seguretat, sinó que també potencia la cooperació entre administracions, a més de promoure l’empoderament de la ciutadania. Aquesta eina tecnològica s’ha d’entendre com un complement a la tasca que realitza la Guàrdia Urbana de Cornellà, regida pel Pla de seguretat local (PLASECOR), que inclou accions de prevenció per evitar conflictes abans que succeeixin. Promou la participació dels diferents actors de seguretat, l’assumpció de responsabilitats en la seva implementació i la promoció del treball conjunt i transversal amb les diferents forces de seguretat i la ciutadania.

La versatilitat de l’aplicació permet adaptar-se també a necessitats puntuals o a les noves estratègies d’abordatge que proposi l’administració. Per exemple, l’any 2019 l’Ajuntament de Cornellà de Llobregat i l’empresa Einsmer van posar en marxa una nova funció d’alerta en l’aplicació dirigida exclusivament a donar assistència a les dones en situacions de violència masclista o que siguin víctimes d’assetjament al carrer.

El sistema funciona amb dos nivells de seguretat: el nivell 1, destinat únicament a dones en situació de violència masclista i amb ordres d’allunyament per als seus agressors (una alerta que es pot activar fins i tot sense necessitat de desbloquejar el mòbil) i el nivell 2, destinat a alertes al carrer, que s’activa des de la pantalla d’inici del mòbil i permet contactar directament amb la central de comandament de la Guàrdia Urbana.

En tots dos casos, les alertes de seguretat arriben de forma immediata a la policia local a través d’una funció de geolocalització i rastreig, la qual activa un protocol d’assistència i avisa a l’agent de la policia local que es troba més proper a la persona afectada per atendre-la de la manera més ràpida possible. A més, les dades de l’usuari mai es comparteixen i només són visibles pels agents policials quan el ciutadà demana assistència.

Per poder compartir iniciatives com aquesta amb altres ciutats, l’Ajuntament de Cornellà de Llobregat acaba d’unir-se a la xarxa de municipis d’EFUS i FEPSU.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

La Unió Europea aprofundirà en la relació estratègica amb la Banya d’Àfrica

El Consell Europeu ha aprovat una sèrie de conclusions que reafirmen el compromís de la Unió Europea de donar un nou impuls en la seva associació amb la Banya d’Àfrica i d’establir una nova estratègia per a la regió.

La prioritat geoestratègica de la UE en aquesta regió nord-oriental de l’Àfrica ha experimentat desenvolupaments sense precedents en els darrers anys i ara es troba en una cruïlla.

Amb aquesta nova estratègia, la intenció de la UE és enfortir i aprofundir encara més la seva relació estratègica i la seva associació amb la Banya d’Àfrica i els seus països, sobretot amb la finalitat de reduir la inestabilitat, promoure la democràcia i el creixement sostenible.

L’estratègia tindrà com a objectiu reforçar un enfocament conjunt de la democràcia, la pau i la seguretat regionals, revitalitzant el multilateralisme i l’ordre internacional, reforçant el compromís amb el desenvolupament social i humà, impulsant la recuperació socioeconòmica post-COVID i el comerç i la integració regional. L’estratègia també té com a objectiu enfortir l’associació amb la regió més àmplia, en particular el mar Roig, l’oceà Índic Occidental i el Nil. Entre les principals conclusions destaquen:

1. La Banya d’Àfrica és una regió estratègicament important, amb la qual Europa manté vincles polítics i econòmics de llarga durada.

2. El Consell estableix una nova estratègia de la UE, en línia amb l’enfocament global de la UE sobre l’Àfrica, per donar un nou impuls a aquesta relació i per mantenir la política, la seguretat i l’economia de la UE.

3. La regió ha experimentat importants desenvolupaments durant l’última dècada i està assistint cada vegada més a una dinàmica regional canviant.

4. Els canvis demogràfics, la urbanització, la digitalització i l’aparició de nous mercats ofereixen importants oportunitats. Tot i això, la regió es veu afectada pels greus efectes del canvi climàtic i els desastres naturals més freqüents. Cal superar els reptes de governança per fer front a la pobresa persistent, les desigualtats socioeconòmiques, el difícil accés als serveis bàsics i la manca d’oportunitats laborals dignes, tot plegat amb la pandèmia de COVID-19.

5. Més enllà de les seves fortes relacions polítiques, econòmiques i comercials, la UE és un soci important, de llarga durada i fiable per a la pau, el desenvolupament sostenible i l’assistència humanitària.

6. La propietat i el compromís de les autoritats regionals, nacionals i locals són necessaris per al desenvolupament concret, sostenible i a llarg termini de la regió.

7. L’estratègia de la UE es basa en la continuació de la promoció i el respecte dels drets humans, la igualtat de gènere, la democràcia, l’estat de dret i els principis humanitaris, que es mantindrà al centre de tota acció de la UE.

8. La UE reforçarà el seu suport a la pau i la seguretat. Tot i l’evolució política positiva, la fragilitat i la inseguretat persisteixen amb efectes desestabilitzadors a tota la regió. Les tensions dins i entre els països de la regió són cada vegada més preocupants i il·lustren la necessitat d’un enfocament eficaç i multilateral de seguretat col·lectiva, diàleg i creació de confiança. La UE continuarà treballant amb la Unió Africana (UA) i amb l’Autoritat Intergovernamental per al Desenvolupament (IGAD). La UE està disposada a col·laborar amb els líders de l’IGAD per ajudar-los a consolidar les seves capacitats i convertir-la en un òrgan multilateral més eficaç que fomenti la confiança entre els països de la regió.

9. Tot i que la regió ha d’assumir la responsabilitat de la seva pròpia pau i seguretat, la UE, conjuntament amb socis internacionals, continuarà donant suport, fins i tot a través de les seves missions i operacions, a la creació de capacitat de seguretat regional, com ara el suport a la pau africana, operacions i altres arranjaments de seguretat que responguin a totes les amenaces de seguretat, inclòs el mar.

10. La UE continuarà donant suport a la seguretat marítima, utilitzant la diplomàcia naval com a eina per fomentar la cooperació i les sinergies entre els agents regionals. En aquest sentit, el mandat de l’Operació EUNAVFOR – Somàlia ATALANTA, un actor marítim clau a la regió, s’ha revisat i ampliat per donar suport a la participació de la UE a través del mar Roig meridional i l’oceà Índic Occidental. Tot i que la seva tasca principal continua sent dissuadir, prevenir i reprimir la pirateria, l’operació també contribuirà a combatre altres delictes marítims i activitats il·legals.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

La Unió Europea avançarà en seguretat i defensa comunes

El Consell Europeu ha aprovat una sèrie de conclusions que palesen la seva determinació a avançar en la implementació de l’agenda de seguretat i defensa de la UE, cosa que permet a la Unió assumir més responsabilitats per a la seva pròpia seguretat.

En línia amb l’Agenda Estratègica 2019-2024, el Consell demana que la UE segueixi una línia d’acció més estratègica i que augmenti la seva capacitat d’actuar de manera autònoma. La UE hauria de promoure els seus interessos i valors i ser capaç d’afrontar les amenaces i reptes de seguretat mundials.

En aquest context, una guia estratègica ambiciosa millorarà i comportarà la implementació del nivell d’ambició en matèria de seguretat i defensa. Per tant, el Consell fa una crida a l’Alt Representant per a Afers Exteriors i Política de Seguretat perquè presenti un primer esborrany de la guia estratègica per a la discussió a la reunió del Consell del novembre de 2021.

El Consell demana que es continuï treballant per millorar la capacitat de la UE per dur a terme missions i operacions de la PSDC en tot l’espectre de diferents tasques de gestió de crisi. El Consell també fomenta una reflexió addicional sobre un procés de presa de decisions eficaç i oportú, possiblement utilitzant l’article 44 del TUE. S’hauria de treballar més en les formes d’incentivar els estats membres per millorar la generació de força i proporcionar mitjans i personal suficients per a les missions i operacions de la PSDC.

Les conclusions subratllen la importància de reforçar les iniciatives de defensa de la UE, com la Cooperació Estructurada Permanent (PESCO), el Programa europeu de desenvolupament industrial de la defensa (EDIDP) i altres iniciatives com el Pla d’acció sobre sinergies entre les indústries civils, de defensa i espacials, tot garantint la coherència en l’ús de les diverses eines.

També se subratlla fermament la necessitat de reforçar la capacitat de resistència de la UE per combatre les amenaces híbrides.

Una UE forta en termes de seguretat i defensa aportarà beneficis tangibles a la cooperació transatlàntica i mundial. El Consell reafirma la centralitat de les associacions internacionals amb organitzacions multilaterals com l’ONU i l’OTAN, en línia amb la declaració dels membres del Consell Europeu del 26 de febrer de 2021.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

Una nova agenda per a la Mediterrània

El Consell Europeu  va aprovar un seguit de conclusions que subratllaven la determinació de la Unió Europea de renovar i enfortir la seva associació estratègica amb la ribera sud. L’objectiu és abordar reptes comuns, aprofitar oportunitats compartides i desbloquejar el potencial econòmic de la regió en benefici de la seva gent.

Estimular la recuperació socioeconòmica sostenible a llarg termini i la creació d’ocupació a la ribera sud és una prioritat compartida i la pedra angular innovadora de la nova agenda per a la Mediterrània. Treballant junts, la UE i els seus socis de la ribera sud poden convertir els reptes climàtics i ambientals i la transformació digital en grans oportunitats per al desenvolupament sostenible, contribuint a una transició verda, justa i inclusiva. La UE utilitzarà tots els instruments disponibles, inclosos l’NDICI-Europa Global i el Fons Europeu per al Desenvolupament Sostenible plus (EFSD +), i col·laborarà amb les institucions financeres per assolir aquest objectiu, prestant especial atenció a la dimensió humana i les oportunitats per als joves.

El bon govern, la promoció i protecció dels drets humans i les llibertats fonamentals, les institucions democràtiques i l’estat de dret també es consideren essencials per a l’estabilitat a llarg termini, la seguretat i el desenvolupament sostenible a la regió. La UE intensificarà el seu compromís amb aquestes qüestions i renovarà els seus esforços en matèria de prevenció i resolució de conflictes, així com en la cooperació en matèria de seguretat, migració i capacitat de preparació i resposta dels sistemes sanitaris.

La UE té la intenció d’enfortir el diàleg polític a tota la Mediterrània establint reunions anuals dels ministres d’exteriors dels estats membres de la UE i dels socis de la ribera sud per revisar els avenços en la implementació de la nova agenda per al Mediterrani.

Entre les conclusions més destacables, hi ha les següents:

1. Una ribera sud democràtica, més estable, més ecològica i pròspera és una prioritat estratègica compartida i un interès fonamental tant per a la UE com per als seus socis de la ribera sud. Els desafiaments globals i regionals han augmentat i han posat en relleu la nostra interdependència. Només mitjançant una acció més forta amb esperit de col·laboració i de copropietat es compliran els objectius fixats fa 25 anys a Barcelona per portar la pau, l’estabilitat i la prosperitat a la gent del Mediterrani.

2. Recordant les conclusions del Consell Europeu de desembre del 2020 i la declaració dels membres del Consell Europeu del 26 de febrer del 2021, el Consell reafirma la seva determinació de renovar i enfortir encara més l’associació estratègica de la UE amb els seus socis del sud per fer front a reptes comuns, aprofitar les oportunitats compartides i desbloquejar el potencial de la nostra regió compartida. Es compromet a fer-ho juntament amb els països socis, basant-se en la reflexió conjunta amb els socis veïns del sud iniciada a la reunió ministerial UE-Veïnatge del Sud que es va fer a Barcelona el 26 de novembre del 2020.

3. La pandèmia COVID-19 ha tingut un fort impacte tant a la UE com als seus socis del sud, amb implicacions negatives tant en la salut com en els mitjans de subsistència de la ciutadania. L’àrea mediterrània també és reconeguda com un dels principals punts calents del canvi climàtic, ja molt afectada per l’accelerada desertificació, l’escassetat d’aigua i l’augment de les temperatures. Aquestes crisis van demostrar la interdependència creixent de la regió mediterrània i van posar de manifest la necessitat de reforçar la resiliència comuna i obrir nous camins per a una cooperació millorada. Juntament amb les noves oportunitats que aporten les transicions verdes i digitals, això obre noves oportunitats per desenvolupar una agenda positiva per a l’associació.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

El Salvador considera la inseguretat com el seu principal problema

Al Salvador, fins l’any 2009, la població considerava que el principal problema que hi havia al país era la situació econòmica. A partir d’aquell any i fins a l’actualitat, el principal problema és la delinqüència i la inseguretat. Les dades han estat obtingudes del Portal de Transparència de la Policia Nacional Civil del Salvador, l’Instituto de Opinión Pública de la Universidad Centroamericana José Simeón Cañas (IUDOP/UCA) i el Latinobarómetro.

Tot i les reduccions puntuals en matèria de morts violentes des de l’any 2010, continuen sent significativament més elevades que les registrades a Llatinoamèrica. L’any 2018, la majoria de les morts violentes van ser homes (88,4%) i el 44,3% de les víctimes d’aquest delicte van ser persones entre 18 i 29 anys d’edat.

En termes generals, entre el 2017 i el 2018 s’observa una reducció del 6% en la suma dels delictes, excloses les morts violentes. Els delictes que han augmentat en major quantia són els robatoris de vehicle (+19,4%) i els furts de vehicle (+9,0%), seguits del delicte de segrest (+6,7%). Els homicidis comesos en automòbil o morts per accident de trànsit també van augmentar (+5,5%). D’altra banda, s’observa una disminució dels delictes de furt i robatori de vehicles amb mercaderies (-16,7%), seguit per la disminució en robatoris         (-13,6%) i en furts (-12%).

Pel que fa a la victimització, en el mesurament del període 2001-2018, 2 de cada 10 salvadorencs van ser victimitzats, tot i que l’any 2018 s’observa una taxa sensiblement menor, del 16,5%, la més baixa des de l’any 2005.

També cal destacar que l’any 2017, el 78,1% de les víctimes no van presentar denúncia a les autoritats corresponents. Aquesta dada va pujar al 80,5% l’any 2018. Això significa que únicament 2 de cada 10 delictes arriben a ser registrats per la Policia Nacional Civil (PNC) o els jutjats. I, a més, l’any 2018 només un 35,4% de les persones entrevistades van declarar tenir alguna confiança en la PNC.

D’altra banda, el percentatge de persones que informen sentir por de caminar soles prop d’on viuen ha disminuït lleument entre el 2017 i el 2018. Sobretot ha disminuït per a les dones, que l’any 2018 va disminuir un 3,1% respecte del 2017. Tot i això, el total de delictes de feminicidi ha mostrat un increment del 184,5% l’any 2018 en comparació amb l’any 2013, any en què es va començar a tipificar aquest delicte amb la Llei especial integral per una vida lliure de violència per a les dones (LEIV).

Quant a la tipificació, s’observa que l’any 2015, el 59,4% de les morts violentes de dones van ser tipificades com a feminicidis. L’any 2017, ho van ser el 75,9% i el 2018, el 81,9%. Això possiblement estigui vinculat a un augment en la capacitat de tipificació adequada d’aquests fets violents.

Pel que fa a les presons, entre els anys 2010 i 2016, l’amuntegament carcerari va passar del 202% al 378%. El Salvador té una de les taxes més altes d’empresonats del continent llatinoamericà, amb 609 per cada 100.000 habitants l’any 2018. En aquest mateix any, la taxa mitjana d’Amèrica llatina va ser de 376 per cada 100.000 habitants i, la mundial de, 145.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

Reducció de la violència a El Salvador

342.- comando-elite-1-e1461189843981L’anomenat “Plan de Control Territorial” és, segons el govern salvadorenc, el responsable d’un gran canvi: el país era un dels més violents del món, però el mes de gener del 2020 ha estat el mes amb menys homicidis des de la Guerra Civil.

El president del país, Nayib Bukele, confia que el seu pla acabarà rebent la llum verda econòmica com a única manera de garantir que els assassinats continuïn disminuint. Malgrat això, molts analistes descarten que aquesta reducció històrica de la violència es degui a una estratègia de seguretat que, en opinió seva, no aportaria res de nou a allò que havien fet governs anteriors.

Amb tot, les xifres oficials són clares i apunten a un descens notable en el nombre d’homicidis a El Salvador, on la taxa per cada 100.000 habitants va passar de 51 l’any 2018 a 35,8 el 2019. I la corba descendent s’accentua des que el president Bukele va assumir la presidència el juny del 2019 i va anunciar el seu pla de seguretat. Des del juliol, la xifra mensual d’homicidis ha estat sempre per sota de les 200 víctimes. El rècord a la baixa va arribar aquest mes de gener amb 119 homicidis i una mitjana diària de 3,8 –un 60% menys que el gener del 2018.

Diversos analistes vinculen la disminució de la violència a factors aliens a la política del Govern. Consideren més plausible un possible pla de les bandes per deixar de cometre assassinats amb l’objectiu d’evitar enfrontaments amb les forces de seguretat, per tal de mantenir el seu control de territoris i seguir dedicant-se a l’extorsió. D’altres estudiosos consideren la baixada dels homicidis com un miratge, fruit d’un gest de bona voluntat de les bandes cap al nou executiu. D’aquesta manera, el dia que les bandes vulguin enviar un missatge contrari al president Bukele, les xifres pujaran per provocar o demanar alguna concessió, com ja ha succeït en el passat.

El “Plan de Control Territorial” és una iniciativa dividida en set fases, dues de les quals ja han estat implantades. La fase 1 va suposar la sortida als carrers de centenars de policies i militars. La previsió de la fase 2 inclou la reconstrucció del teixit social i la capacitació de joves. La fase 3 es troba a l’espera de l’aprovació d’un préstec de 109 milions de dòlars americans del Banc Centreamericà d’Integració Econòmica, que pretén millorar l’equipament de les forces de seguretat. Les fases 4 a 7 encara no s’han fet públiques.

El Govern considera clau que les forces de seguretat desplegades romanguin a les zones més conflictives de manera continuada. Abans tenien una presència de com a molt 72 hores, i, un cop es retiraven, les estructures criminals tornaven a operar.

També cal tenir en compte el gran desafiament per a l’estratègia que representa la seva sostenibilitat financera. S’aposta també per la participació ciutadana per aconseguir que els darrers indicadors es mantinguin.

I és que el combat i la repressió de les forces de seguretat tenen un límit, i si la societat no s’involucra i hi participa de manera activa, els resultats difícilment seran sostenibles en el temps. Alguns analistes s’inclinen per potenciar els projectes de reforma social i de foment de l’ocupació, que consideren que ajudarien a baixar les taxes d’homicidis, i no només la persecució criminal.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

El negoci de la seguretat privada a Colòmbia genera gairebé 7 bilions de dòlars anuals

334.- 22186067056_e13205567b_bColòmbia, país amb un índex alt de criminalitat que va tancar l’any 2019 amb més d’11.000 homicidis – segons dades de l’Institut Nacional de Medicina Legal – i 158.000 furts entre el juliol i el desembre – segons dades de la Policia Nacional-, necessita molt de la seguretat privada per protegir persones, llocs concorreguts, empreses, etc.

A Colòmbia, segons consta a les xifres de la Superintendència de Vigilància Privada, hi ha 856 companyies de seguretat privada. Les companyies que componen aquesta indústria mouen un negoci de més de 6,7 bilions de dòlars i donen feina a més de 28.000 escortes i 297.000 vigilants, que s’encarreguen de vetllar per la seguretat dels llocs o persones assignats.

Les xifres que mou aquest negoci suposen l’1,6% d’aportació al PIB colombià. I és que genera 240.000 llocs de treball directes i 216.000 d’indirectes.

Pel que fa al personal operatiu, es divideix en escortes – amb 28.658 efectius autoritzats, dels quals 28.190 són homes i 468 dones -, vigilants – amb 297.133 autoritzats, dels quals 261.046 són homes i 36.087 dones-  i, finalment, 4.456 guardes canins – 4.221 homes i 235 dones.

Respecte al parc mòbil, l’any 2019 va tancar amb 1.796 vehicles de seguretat privada autoritzats. Aquests vehicles, per tal d’obtenir els nivells de blindatge que una empresa requereix per a la seva activitat, han d’obtenir un permís per part de l’entitat, el qual té diversos requisits. Entre aquests, demostrar que la vida de les persones que fan servir el vehicle està en risc.

El blindatge per als vehicles es divideix en diferents categories, segons la normativa internacional de balística per a cotxes blindats. Els nivells 1, 2 i 3 estan dissenyats per protegir vehicles d’atacs efectuats amb armes curtes, que, segons la Policia Nacional, són les que utilitza la delinqüència comuna.

Aquest creixement del sector privat estaria motivat, segons alguns experts en temes de seguretat, per la debilitat de l’estat a l’hora de protegir la ciutadania, circumstància que suposa obrir un espai significatiu per al creixement de la industria privada de protecció.

Malgrat tot, les inversions en seguretat des del sector públic també són elevades. Colòmbia és el país que més diners públics destina a la seguretat pública, en comparació amb països del seu entorn.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français