La Unió Europea aprofundirà en la relació estratègica amb la Banya d’Àfrica

El Consell Europeu ha aprovat una sèrie de conclusions que reafirmen el compromís de la Unió Europea de donar un nou impuls en la seva associació amb la Banya d’Àfrica i d’establir una nova estratègia per a la regió.

La prioritat geoestratègica de la UE en aquesta regió nord-oriental de l’Àfrica ha experimentat desenvolupaments sense precedents en els darrers anys i ara es troba en una cruïlla.

Amb aquesta nova estratègia, la intenció de la UE és enfortir i aprofundir encara més la seva relació estratègica i la seva associació amb la Banya d’Àfrica i els seus països, sobretot amb la finalitat de reduir la inestabilitat, promoure la democràcia i el creixement sostenible.

L’estratègia tindrà com a objectiu reforçar un enfocament conjunt de la democràcia, la pau i la seguretat regionals, revitalitzant el multilateralisme i l’ordre internacional, reforçant el compromís amb el desenvolupament social i humà, impulsant la recuperació socioeconòmica post-COVID i el comerç i la integració regional. L’estratègia també té com a objectiu enfortir l’associació amb la regió més àmplia, en particular el mar Roig, l’oceà Índic Occidental i el Nil. Entre les principals conclusions destaquen:

1. La Banya d’Àfrica és una regió estratègicament important, amb la qual Europa manté vincles polítics i econòmics de llarga durada.

2. El Consell estableix una nova estratègia de la UE, en línia amb l’enfocament global de la UE sobre l’Àfrica, per donar un nou impuls a aquesta relació i per mantenir la política, la seguretat i l’economia de la UE.

3. La regió ha experimentat importants desenvolupaments durant l’última dècada i està assistint cada vegada més a una dinàmica regional canviant.

4. Els canvis demogràfics, la urbanització, la digitalització i l’aparició de nous mercats ofereixen importants oportunitats. Tot i això, la regió es veu afectada pels greus efectes del canvi climàtic i els desastres naturals més freqüents. Cal superar els reptes de governança per fer front a la pobresa persistent, les desigualtats socioeconòmiques, el difícil accés als serveis bàsics i la manca d’oportunitats laborals dignes, tot plegat amb la pandèmia de COVID-19.

5. Més enllà de les seves fortes relacions polítiques, econòmiques i comercials, la UE és un soci important, de llarga durada i fiable per a la pau, el desenvolupament sostenible i l’assistència humanitària.

6. La propietat i el compromís de les autoritats regionals, nacionals i locals són necessaris per al desenvolupament concret, sostenible i a llarg termini de la regió.

7. L’estratègia de la UE es basa en la continuació de la promoció i el respecte dels drets humans, la igualtat de gènere, la democràcia, l’estat de dret i els principis humanitaris, que es mantindrà al centre de tota acció de la UE.

8. La UE reforçarà el seu suport a la pau i la seguretat. Tot i l’evolució política positiva, la fragilitat i la inseguretat persisteixen amb efectes desestabilitzadors a tota la regió. Les tensions dins i entre els països de la regió són cada vegada més preocupants i il·lustren la necessitat d’un enfocament eficaç i multilateral de seguretat col·lectiva, diàleg i creació de confiança. La UE continuarà treballant amb la Unió Africana (UA) i amb l’Autoritat Intergovernamental per al Desenvolupament (IGAD). La UE està disposada a col·laborar amb els líders de l’IGAD per ajudar-los a consolidar les seves capacitats i convertir-la en un òrgan multilateral més eficaç que fomenti la confiança entre els països de la regió.

9. Tot i que la regió ha d’assumir la responsabilitat de la seva pròpia pau i seguretat, la UE, conjuntament amb socis internacionals, continuarà donant suport, fins i tot a través de les seves missions i operacions, a la creació de capacitat de seguretat regional, com ara el suport a la pau africana, operacions i altres arranjaments de seguretat que responguin a totes les amenaces de seguretat, inclòs el mar.

10. La UE continuarà donant suport a la seguretat marítima, utilitzant la diplomàcia naval com a eina per fomentar la cooperació i les sinergies entre els agents regionals. En aquest sentit, el mandat de l’Operació EUNAVFOR – Somàlia ATALANTA, un actor marítim clau a la regió, s’ha revisat i ampliat per donar suport a la participació de la UE a través del mar Roig meridional i l’oceà Índic Occidental. Tot i que la seva tasca principal continua sent dissuadir, prevenir i reprimir la pirateria, l’operació també contribuirà a combatre altres delictes marítims i activitats il·legals.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

La Unió Europea avançarà en seguretat i defensa comunes

El Consell Europeu ha aprovat una sèrie de conclusions que palesen la seva determinació a avançar en la implementació de l’agenda de seguretat i defensa de la UE, cosa que permet a la Unió assumir més responsabilitats per a la seva pròpia seguretat.

En línia amb l’Agenda Estratègica 2019-2024, el Consell demana que la UE segueixi una línia d’acció més estratègica i que augmenti la seva capacitat d’actuar de manera autònoma. La UE hauria de promoure els seus interessos i valors i ser capaç d’afrontar les amenaces i reptes de seguretat mundials.

En aquest context, una guia estratègica ambiciosa millorarà i comportarà la implementació del nivell d’ambició en matèria de seguretat i defensa. Per tant, el Consell fa una crida a l’Alt Representant per a Afers Exteriors i Política de Seguretat perquè presenti un primer esborrany de la guia estratègica per a la discussió a la reunió del Consell del novembre de 2021.

El Consell demana que es continuï treballant per millorar la capacitat de la UE per dur a terme missions i operacions de la PSDC en tot l’espectre de diferents tasques de gestió de crisi. El Consell també fomenta una reflexió addicional sobre un procés de presa de decisions eficaç i oportú, possiblement utilitzant l’article 44 del TUE. S’hauria de treballar més en les formes d’incentivar els estats membres per millorar la generació de força i proporcionar mitjans i personal suficients per a les missions i operacions de la PSDC.

Les conclusions subratllen la importància de reforçar les iniciatives de defensa de la UE, com la Cooperació Estructurada Permanent (PESCO), el Programa europeu de desenvolupament industrial de la defensa (EDIDP) i altres iniciatives com el Pla d’acció sobre sinergies entre les indústries civils, de defensa i espacials, tot garantint la coherència en l’ús de les diverses eines.

També se subratlla fermament la necessitat de reforçar la capacitat de resistència de la UE per combatre les amenaces híbrides.

Una UE forta en termes de seguretat i defensa aportarà beneficis tangibles a la cooperació transatlàntica i mundial. El Consell reafirma la centralitat de les associacions internacionals amb organitzacions multilaterals com l’ONU i l’OTAN, en línia amb la declaració dels membres del Consell Europeu del 26 de febrer de 2021.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

Una nova agenda per a la Mediterrània

El Consell Europeu  va aprovar un seguit de conclusions que subratllaven la determinació de la Unió Europea de renovar i enfortir la seva associació estratègica amb la ribera sud. L’objectiu és abordar reptes comuns, aprofitar oportunitats compartides i desbloquejar el potencial econòmic de la regió en benefici de la seva gent.

Estimular la recuperació socioeconòmica sostenible a llarg termini i la creació d’ocupació a la ribera sud és una prioritat compartida i la pedra angular innovadora de la nova agenda per a la Mediterrània. Treballant junts, la UE i els seus socis de la ribera sud poden convertir els reptes climàtics i ambientals i la transformació digital en grans oportunitats per al desenvolupament sostenible, contribuint a una transició verda, justa i inclusiva. La UE utilitzarà tots els instruments disponibles, inclosos l’NDICI-Europa Global i el Fons Europeu per al Desenvolupament Sostenible plus (EFSD +), i col·laborarà amb les institucions financeres per assolir aquest objectiu, prestant especial atenció a la dimensió humana i les oportunitats per als joves.

El bon govern, la promoció i protecció dels drets humans i les llibertats fonamentals, les institucions democràtiques i l’estat de dret també es consideren essencials per a l’estabilitat a llarg termini, la seguretat i el desenvolupament sostenible a la regió. La UE intensificarà el seu compromís amb aquestes qüestions i renovarà els seus esforços en matèria de prevenció i resolució de conflictes, així com en la cooperació en matèria de seguretat, migració i capacitat de preparació i resposta dels sistemes sanitaris.

La UE té la intenció d’enfortir el diàleg polític a tota la Mediterrània establint reunions anuals dels ministres d’exteriors dels estats membres de la UE i dels socis de la ribera sud per revisar els avenços en la implementació de la nova agenda per al Mediterrani.

Entre les conclusions més destacables, hi ha les següents:

1. Una ribera sud democràtica, més estable, més ecològica i pròspera és una prioritat estratègica compartida i un interès fonamental tant per a la UE com per als seus socis de la ribera sud. Els desafiaments globals i regionals han augmentat i han posat en relleu la nostra interdependència. Només mitjançant una acció més forta amb esperit de col·laboració i de copropietat es compliran els objectius fixats fa 25 anys a Barcelona per portar la pau, l’estabilitat i la prosperitat a la gent del Mediterrani.

2. Recordant les conclusions del Consell Europeu de desembre del 2020 i la declaració dels membres del Consell Europeu del 26 de febrer del 2021, el Consell reafirma la seva determinació de renovar i enfortir encara més l’associació estratègica de la UE amb els seus socis del sud per fer front a reptes comuns, aprofitar les oportunitats compartides i desbloquejar el potencial de la nostra regió compartida. Es compromet a fer-ho juntament amb els països socis, basant-se en la reflexió conjunta amb els socis veïns del sud iniciada a la reunió ministerial UE-Veïnatge del Sud que es va fer a Barcelona el 26 de novembre del 2020.

3. La pandèmia COVID-19 ha tingut un fort impacte tant a la UE com als seus socis del sud, amb implicacions negatives tant en la salut com en els mitjans de subsistència de la ciutadania. L’àrea mediterrània també és reconeguda com un dels principals punts calents del canvi climàtic, ja molt afectada per l’accelerada desertificació, l’escassetat d’aigua i l’augment de les temperatures. Aquestes crisis van demostrar la interdependència creixent de la regió mediterrània i van posar de manifest la necessitat de reforçar la resiliència comuna i obrir nous camins per a una cooperació millorada. Juntament amb les noves oportunitats que aporten les transicions verdes i digitals, això obre noves oportunitats per desenvolupar una agenda positiva per a l’associació.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

El Salvador considera la inseguretat com el seu principal problema

Al Salvador, fins l’any 2009, la població considerava que el principal problema que hi havia al país era la situació econòmica. A partir d’aquell any i fins a l’actualitat, el principal problema és la delinqüència i la inseguretat. Les dades han estat obtingudes del Portal de Transparència de la Policia Nacional Civil del Salvador, l’Instituto de Opinión Pública de la Universidad Centroamericana José Simeón Cañas (IUDOP/UCA) i el Latinobarómetro.

Tot i les reduccions puntuals en matèria de morts violentes des de l’any 2010, continuen sent significativament més elevades que les registrades a Llatinoamèrica. L’any 2018, la majoria de les morts violentes van ser homes (88,4%) i el 44,3% de les víctimes d’aquest delicte van ser persones entre 18 i 29 anys d’edat.

En termes generals, entre el 2017 i el 2018 s’observa una reducció del 6% en la suma dels delictes, excloses les morts violentes. Els delictes que han augmentat en major quantia són els robatoris de vehicle (+19,4%) i els furts de vehicle (+9,0%), seguits del delicte de segrest (+6,7%). Els homicidis comesos en automòbil o morts per accident de trànsit també van augmentar (+5,5%). D’altra banda, s’observa una disminució dels delictes de furt i robatori de vehicles amb mercaderies (-16,7%), seguit per la disminució en robatoris         (-13,6%) i en furts (-12%).

Pel que fa a la victimització, en el mesurament del període 2001-2018, 2 de cada 10 salvadorencs van ser victimitzats, tot i que l’any 2018 s’observa una taxa sensiblement menor, del 16,5%, la més baixa des de l’any 2005.

També cal destacar que l’any 2017, el 78,1% de les víctimes no van presentar denúncia a les autoritats corresponents. Aquesta dada va pujar al 80,5% l’any 2018. Això significa que únicament 2 de cada 10 delictes arriben a ser registrats per la Policia Nacional Civil (PNC) o els jutjats. I, a més, l’any 2018 només un 35,4% de les persones entrevistades van declarar tenir alguna confiança en la PNC.

D’altra banda, el percentatge de persones que informen sentir por de caminar soles prop d’on viuen ha disminuït lleument entre el 2017 i el 2018. Sobretot ha disminuït per a les dones, que l’any 2018 va disminuir un 3,1% respecte del 2017. Tot i això, el total de delictes de feminicidi ha mostrat un increment del 184,5% l’any 2018 en comparació amb l’any 2013, any en què es va començar a tipificar aquest delicte amb la Llei especial integral per una vida lliure de violència per a les dones (LEIV).

Quant a la tipificació, s’observa que l’any 2015, el 59,4% de les morts violentes de dones van ser tipificades com a feminicidis. L’any 2017, ho van ser el 75,9% i el 2018, el 81,9%. Això possiblement estigui vinculat a un augment en la capacitat de tipificació adequada d’aquests fets violents.

Pel que fa a les presons, entre els anys 2010 i 2016, l’amuntegament carcerari va passar del 202% al 378%. El Salvador té una de les taxes més altes d’empresonats del continent llatinoamericà, amb 609 per cada 100.000 habitants l’any 2018. En aquest mateix any, la taxa mitjana d’Amèrica llatina va ser de 376 per cada 100.000 habitants i, la mundial de, 145.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

Reducció de la violència a El Salvador

342.- comando-elite-1-e1461189843981L’anomenat “Plan de Control Territorial” és, segons el govern salvadorenc, el responsable d’un gran canvi: el país era un dels més violents del món, però el mes de gener del 2020 ha estat el mes amb menys homicidis des de la Guerra Civil.

El president del país, Nayib Bukele, confia que el seu pla acabarà rebent la llum verda econòmica com a única manera de garantir que els assassinats continuïn disminuint. Malgrat això, molts analistes descarten que aquesta reducció històrica de la violència es degui a una estratègia de seguretat que, en opinió seva, no aportaria res de nou a allò que havien fet governs anteriors.

Amb tot, les xifres oficials són clares i apunten a un descens notable en el nombre d’homicidis a El Salvador, on la taxa per cada 100.000 habitants va passar de 51 l’any 2018 a 35,8 el 2019. I la corba descendent s’accentua des que el president Bukele va assumir la presidència el juny del 2019 i va anunciar el seu pla de seguretat. Des del juliol, la xifra mensual d’homicidis ha estat sempre per sota de les 200 víctimes. El rècord a la baixa va arribar aquest mes de gener amb 119 homicidis i una mitjana diària de 3,8 –un 60% menys que el gener del 2018.

Diversos analistes vinculen la disminució de la violència a factors aliens a la política del Govern. Consideren més plausible un possible pla de les bandes per deixar de cometre assassinats amb l’objectiu d’evitar enfrontaments amb les forces de seguretat, per tal de mantenir el seu control de territoris i seguir dedicant-se a l’extorsió. D’altres estudiosos consideren la baixada dels homicidis com un miratge, fruit d’un gest de bona voluntat de les bandes cap al nou executiu. D’aquesta manera, el dia que les bandes vulguin enviar un missatge contrari al president Bukele, les xifres pujaran per provocar o demanar alguna concessió, com ja ha succeït en el passat.

El “Plan de Control Territorial” és una iniciativa dividida en set fases, dues de les quals ja han estat implantades. La fase 1 va suposar la sortida als carrers de centenars de policies i militars. La previsió de la fase 2 inclou la reconstrucció del teixit social i la capacitació de joves. La fase 3 es troba a l’espera de l’aprovació d’un préstec de 109 milions de dòlars americans del Banc Centreamericà d’Integració Econòmica, que pretén millorar l’equipament de les forces de seguretat. Les fases 4 a 7 encara no s’han fet públiques.

El Govern considera clau que les forces de seguretat desplegades romanguin a les zones més conflictives de manera continuada. Abans tenien una presència de com a molt 72 hores, i, un cop es retiraven, les estructures criminals tornaven a operar.

També cal tenir en compte el gran desafiament per a l’estratègia que representa la seva sostenibilitat financera. S’aposta també per la participació ciutadana per aconseguir que els darrers indicadors es mantinguin.

I és que el combat i la repressió de les forces de seguretat tenen un límit, i si la societat no s’involucra i hi participa de manera activa, els resultats difícilment seran sostenibles en el temps. Alguns analistes s’inclinen per potenciar els projectes de reforma social i de foment de l’ocupació, que consideren que ajudarien a baixar les taxes d’homicidis, i no només la persecució criminal.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

El negoci de la seguretat privada a Colòmbia genera gairebé 7 bilions de dòlars anuals

334.- 22186067056_e13205567b_bColòmbia, país amb un índex alt de criminalitat que va tancar l’any 2019 amb més d’11.000 homicidis – segons dades de l’Institut Nacional de Medicina Legal – i 158.000 furts entre el juliol i el desembre – segons dades de la Policia Nacional-, necessita molt de la seguretat privada per protegir persones, llocs concorreguts, empreses, etc.

A Colòmbia, segons consta a les xifres de la Superintendència de Vigilància Privada, hi ha 856 companyies de seguretat privada. Les companyies que componen aquesta indústria mouen un negoci de més de 6,7 bilions de dòlars i donen feina a més de 28.000 escortes i 297.000 vigilants, que s’encarreguen de vetllar per la seguretat dels llocs o persones assignats.

Les xifres que mou aquest negoci suposen l’1,6% d’aportació al PIB colombià. I és que genera 240.000 llocs de treball directes i 216.000 d’indirectes.

Pel que fa al personal operatiu, es divideix en escortes – amb 28.658 efectius autoritzats, dels quals 28.190 són homes i 468 dones -, vigilants – amb 297.133 autoritzats, dels quals 261.046 són homes i 36.087 dones-  i, finalment, 4.456 guardes canins – 4.221 homes i 235 dones.

Respecte al parc mòbil, l’any 2019 va tancar amb 1.796 vehicles de seguretat privada autoritzats. Aquests vehicles, per tal d’obtenir els nivells de blindatge que una empresa requereix per a la seva activitat, han d’obtenir un permís per part de l’entitat, el qual té diversos requisits. Entre aquests, demostrar que la vida de les persones que fan servir el vehicle està en risc.

El blindatge per als vehicles es divideix en diferents categories, segons la normativa internacional de balística per a cotxes blindats. Els nivells 1, 2 i 3 estan dissenyats per protegir vehicles d’atacs efectuats amb armes curtes, que, segons la Policia Nacional, són les que utilitza la delinqüència comuna.

Aquest creixement del sector privat estaria motivat, segons alguns experts en temes de seguretat, per la debilitat de l’estat a l’hora de protegir la ciutadania, circumstància que suposa obrir un espai significatiu per al creixement de la industria privada de protecció.

Malgrat tot, les inversions en seguretat des del sector públic també són elevades. Colòmbia és el país que més diners públics destina a la seguretat pública, en comparació amb països del seu entorn.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

Els Estats Units milloren el nivell de seguretat d’El Salvador

Traspaso de Mando de la Policía Nacional Civil.

Els Estats Units han reconegut la millora del clima de seguretat a El Salvador i han reduït el nivell d’alerta de viatge dels seus ciutadans.

El Salvador té una alerta de viatge de nivell 2,[1] la qual cosa es considera un avanç positiu per al país i un reconeixement als seus esforços i canvis en el clima de seguretat al país centreamericà.

El president d’El Salvador, Nayib Bukele, va destacar que cap govern anterior al seu havia aconseguit la retirada de l’alerta de no viatjar al país centreamericà per la seva inseguretat. I és que quan Bukele va prendre jurament com a president del país –l’1 de juny de 2019– es produïen una mitjana de 9,2 homicidis diaris. Ja a l’agost d’enguany es va registrar la xifra més baixa d’homicidis des dels acords de pau de gener de 1992, amb 4,2 morts violentes al dia.

L’any 2018, els Estats Units van emetre una alerta de nivell 3 i van recomanar als seus conciutadans que reconsideressin els viatges a El Salvador i que prenguessin les mesures de precaució adequades a causa del clima d’inseguretat arreu del país. El govern de Bukele ja havia sol·licitat als funcionaris nord-americans, en diverses ocasions, una rebaixa del nivell d’alerta pels primers resultats de reducció dels homicidis amb el Pla de control territorial.

La ministra de Turisme, Morena Valdez, va considerar la decisió nord-americana d’històrica i creu que ha arribat el moment d’atraure més turisme, tot promocionant i posicionant els atractius del país, així com dinamitzar l’economia.

El criminòleg i expert en temes de seguretat i de bandes juvenils Ricardo Sosa va destacar la importància d’aquesta valoració del govern dels Estats Units després de revisar els indicadors del país. Sosa considera que tots els delictes d’alt impacte tenen una tendència a la baixa, principalment en l’àmbit de la violència homicida. I considera positiu que, amb les darreres dades criminològiques positives, El Salvador augmenta les possibilitats d’atraure inversions estrangeres.

Amb tot, cal esmentar que el president d’El Salvador, Nayib Bukele, ha aconseguit acords de cooperació amb els Estats Units per contenir l’emigració irregular que sortia des del país centreamericà i, segons estimacions de les autoritats nord-americanes, aquesta s’ha reduït en un 60%.

Recentment, El Salvador va desplegar un contingent de 800 policies i 300 oficials de migració per reforçar les principals fronteres del país, prevenir el tràfic il·legal de persones i combatre el crim transnacional. També es va signar un acord amb els Estats Units que facilitarà el retorn de molts demandants d’asil.

Per la seva banda, a través d’un comunicat de premsa, els Estats Units han explicat que les alertes de viatge no reflecteixen la naturalesa de les relacions bilaterals amb cap país. Tot i això, les relacions dels Estats Units i El Salvador han fet un gir important des de l’arribada del president Bukele, i en pocs mesos aquest país s’ha convertit en un dels millors aliats nord-americans a la regió.

[1] El nivell d’alerta 1 de viatge dels Estats Units és precaució. El nivell 2 és fer el viatge amb compte. El nivell 3 és reconsiderar el viatge i el nivell 4 és no viatjar al país.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

Equador: el pla “Más Seguridad” busca una estratègia conjunta

El pla “Más Seguridad”, que va ser suspès fa 11 anys, s’ha tornat a reprendre. El passat 15 d’agost es va signar un conveni interinstitucional amb les principals institucions involucrades en aquest tema.

En la reunió, liderada per l’alcaldessa de Guayaquil, Cynthia Viteri, es van citar els màxims representants de la Policia Nacional, el Servei Integrat ECU911, la Corporació Nacional de Telecomunicacions (CNT), la Corporació per a la Seguretat Ciutadana de Guayaquil (CSCG), la Policia Metropolitana, el Cos de Bombers de Guayaquil, l’Agència de Trànsit Municipal (ATM), les Forces Armades i la Direcció Municipal de Justícia i Vigilància.

La represa del programa de seguretat es desenvolupa junt amb el Ministeri de l’Interior, la Fiscalia General de l’Estat i l’empresa privada. Es pretén que aquesta conjuntura interinstitucional permeti que els organismes de resposta en seguretat ciutadana, ordre públic i altres accions beneficiïn el bé comú, propiciïn una cultura de prevenció i participació ciutadana, control i seguiment de polítiques amb avaluacions i rendició de comptes periòdics.

Guayaquil ha ofert recursos, equips i personal amb l’objectiu de millorar la seguretat. Es destinaran 8 milions de dòlars USA per a l’adquisició de 120 càmeres de vigilància. Una de les estratègies és unificar les 1.100 càmeres que té la CSCG i les 500 del Servei Integrat ECU911 del Govern.

També es preveu invertir en 600 botons de pànic per al pla “Amiga, ya no estás sola”, 600 bodycam, de les quals 500 es lliuraran als agents metropolitans i 100 a la Policia de Turisme. I finalment, en una nova central de trucades i càmeres videoanalítiques de reconeixement facial.

El Ministeri de l’Interior va subratllar que es tracta d’un pla de xoc per tal de fer front a la violència, el narcotràfic, la mineria il·legal, la pornografia infantil, els feminicidis, la possessió d’armes, etc., ja que l’any passat a l’Equador es van produir més morts en l’àmbit de la convivència social que no pas per criminalitat.

El pla preveu fer més incidència en les zones o barris amb un nombre més alt d’assalts, com seria el cas de Modelo i 9 de Octubre, els sectors amb més activitat comercial de Guayaquil.

Les estadístiques del Ministeri de l’Interior mostren que aquest cèntric sector comercial és on es produeixen més robatoris a locals. De gener a maig de 2019 es van registrar 284 casos, la qual cosa suposa un augment del 10,08% respecte al mateix període de 2018.

El pla “Más Seguridad” inclou la integració de meses de treball on empresaris, periodistes, acadèmics, representants polítics, etc. debatin i proposin solucions i propostes per millorar la seguretat.

Les meses de treball redactaran les seves iniciatives sobre com millorar els serveis d’atenció de seguretat i justícia, el tractament correcte de la informació sobre delictes, l’atenció integral a les víctimes i la convivència pacífica.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

.

El tràfic de drogues: la principal preocupació dels catalans segons el CEO

ÒmnibusEl passat 13 de febrer, el Centre d’Estudis d’Opinió (CEO) va publicar l’Òmnibus de la Generalitat de Catalunya 2018, amb l’objectiu d’obtenir informació demoscòpica sobre la situació actual i l’impacte de les polítiques que es duen a terme a Catalunya. L’informe, dividit en deu blocs, aborda diversos àmbits, des de territori, economia i treball fins a salut, cultura i educació, i incideix també en l’àmbit de la seguretat i justícia. Pel que fa a aquest bloc, en destaca, respecte al mateix informe de l’any anterior, el canvi de focus: mentre que el 2017 es posava èmfasi en l’anàlisi de l’àmbit judicial, el 2018 s’ha prioritzat el de la seguretat, i s’ha incidit especialment en les violències masclistes que tenen lloc en contextos d’oci.

En una escala del 0 al 10 (0 gens segur i 10 molt segur), els enquestats valoren el nivell de seguretat a Catalunya amb un 6,48 de mitjana, tot i que la majoria, un 23,3%, l’ha qualificat amb un 8, la qual cosa vol dir que considera el país una zona bastant segura.

El tràfic de drogues és el fenomen considerat el principal problema per a la convivència i la seguretat pública. En una escala del 0 al 10, on el 0 és “cap problema” i el 10 “un problema molt important”, el tràfic de drogues s’enduu un 7,82 de mitjana, per davant d’altres fenòmens que aparentment tenen un impacte més directe en el ciutadà, com els robatoris o la violència, per exemple. A més, la majoria dels enquestats, un 30,2%, ha qualificat l’amenaça de “problema molt important”, mentre que tan sols un 1,1% l’ha qualificat de “cap problema”.

Aquesta problemàtica, doncs, passa per davant d’altres fenòmens que també són considerats problemàtics per a la convivència i la seguretat pública, com ara la violència masclista, que s’enduu un 7,62 de mitjana, i les conductes incíviques (la brutícia, els sorolls, etc.), qualificades amb un 7,42. Per sota del 7 hi trobem, en ordre descendent, la inseguretat ciutadana, entenent com a tal robatoris i agressions (6,92), el racisme i la xenofòbia (6,82) i el maltractament a les persones grans (6,77). El terrorisme, amb una valoració mitjana de 6,25, és considerat la problemàtica menys rellevant.

Com ja s’ha apuntat, la violència masclista és una de les principals preocupacions, tant per a la ciutadania com per part de les institucions. En aquesta edició, l’Òmnibus posa el focus en les agressions i violències de caire sexual en els espais d’oci nocturn on, segons l’Enquesta de violència masclista a Catalunya (EVCM) publicada pel Departament d’Interior de la Generalitat de Catalunya el passat mes de juliol, tenen lloc la majoria de les agressions masclistes, seguit de l’espai públic i el transport públic.

En una escala del 0 al 5, en la qual 0 és “mai” i 5 “molt sovint”, un 5,2% dels ciutadans consideren que “molt sovint” en els espais d’oci nocturn hi tenen lloc violacions o intents de violació, mentre que la majoria, un 27%, creu que hi tenen lloc “a vegades”. El tant per cent corresponent a “molt sovint” augmenta progressivament a mesura que s’alleuja el tipus d’agressió. Així, gairebé un 30% de la població opina que “molt sovint” en els espais d’oci hi tenen lloc comentaris (agressius) de caire sexual, un 17,8%, actituds molestes de caire sexual, un 9,8%, tocaments sense violència i un 4,9%, tocaments amb violència. Així, en general, els ciutadans consideren que en els espais d’oci nocturn les diferents formes de violències sexuals hi tenen lloc “a vegades” o “sovint”. Finalment, els resultats del CEO en l’àmbit de la violència masclista mostren que un 12% de les dones a Catalunya tenen “molta por”, en una escala del 0 al 10, de caminar soles pel carrer per temor a patir una agressió sexual.

Per acabar, els resultats de l’enquesta apunten que el telèfon d’emergències 112 està valorat positivament per aquells que l’han utilitzat per alguna raó, majoritàriament a causa d’una urgència mèdica (40,3%) o d’un accident viari (17,2%). Un 53,6% dels usuaris valora l’atenció rebuda com a “molt bé”, mentre que tan sols un 3,2% la valora com a “molt malament”.

Podeu consultar els resultats complets de l’Òmnibus 2018 de la Generalitat de Catalunya clicant a l’enllaç següent:

http://upceo.ceo.gencat.cat/wsceop/6948/Taules%20estad%C3%ADstiques%20-913.pdf

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

Les amenaces de les impressions 3D

La fabricació additiva, Additive manufacturing (AM), altrament coneguda com a impressió 3D, és una classe de tecnologia emergent amb una implicació en la seguretat tant local com internacional.

Segons RAND Corporations aquest tipus d’invenció suposaria una amenaça en un futur pròxim en temes de seguretat, com per exemple la proliferació d’armes i la inseguretat econòmica. Hi ha alguns exemples de com aquestes impressions poden suposar una amenaça per a la nostra seguretat:

  • Els hackers poden infiltrar-se en les bases de dades de grans xarxes d’intel·ligència per robar els plànols de les armes o tot allò que hi estigui relacionat. També poden interferir en els plànols reals per implementar defectes en el producte. Com a resultat, hi hauria un sabotatge cibernètic amb conseqüències per al món físic. Per combatre-ho s’està desenvolupant un algoritme informàtic per detectar si hi ha alguna desviació durant el procés d’impressió del producte final.
  • Poden donar peu a nous criminals i noves amenaces. Als Estats Units ja s’ha creat una nova arma, l’anomenada Rapid Additively Manufactured Ballistics Ordenance o RAMBO, que dispara granades també fetes amb la impressió 3D. Els analistes temen que els grups terroristes aconsegueixin aquest tipus de tecnologia i que l’apliquin en drons o explosius. Amb els recursos, l’organització i el temps suficient els atacants poden fer-se amb una impressora 3D, depositar-la en un lloc segur i començar a construir tot tipus d’armes. A més, serà molt més difícil de rastrejar grups terroristes. Però, segons investigadors de RAND, no només les armes són una amenaça, sinó també la producció i distribució de drogues, enteses com a impressions químiques personalitzades.
  • Pot haver-hi un canvi de joc en les relacions internacionals. Seria el cas de les sancions econòmiques i els embargaments, que esdevindrien menys efectius. És a dir, si un Estat pot imprimir tot allò que necessita, l’objectiu de la sanció és més aviat inútil. “Les impressions 3D podrien donar suport indirectament a l’existència d’estats com Corea del Nord, el qual no patiria els costos imposats per la comunitat internacional”- Investigadors de RAND.

De totes maneres, les impressions 3D no només suposen una amenaça, sinó que també hi ha alguns efectes positius en la seva creació. Per exemple, les impressions 3D poden cobrir necessitats reals de maneres desconegudes fins ara. Com ha estat el cas d’un terratrèmol a un poble del Nepal, on el desastre natural va destruir una canonada d’aigua que abastia el poble. A través de la impressió 3D es va poder reconstruir i reduir el desastre.

Fonts d’interès:

https://www.rand.org/pubs/perspectives/PE283.html

https://www.rand.org/blog/articles/2018/05/four-ways-3d-printing-may-threaten-security.html

https://www.vox.com/2018/7/31/17634558/3d-printed-guns-trump-cody-wilson-defcad

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français