La Fiscalia Europea entra en escena

És sabut que un dels objectius de la Unió Europea és la creació d’un espai de llibertat, seguretat i justícia. El darrer pas, fins ara, per assolir-lo l’ha donat el Consell de la Unió Europea amb l’aprovació del Reglament (UE) 2017/1939 [1] del Consell, de 12 d’octubre de 2017, pel qual s’estableix una cooperació reforçada per a la creació de la Fiscalia Europea. Ho ha fet atenent allà que el Tractat de Funcionament de la Unió Europea (TFUE) estableix la cooperació judicial en matèria penal i seguint la proposta de la Comissió Europea i amb l’aprovació del Parlament Europeu. [2]

De conformitat amb l’article 86 del TFUE, la Fiscalia Europea ha de crear-se a partir d’Eurojust. Això significa que el Reglament 2017/1939 ha d’establir una estreta relació entre ambdues basada en la cooperació mútua.

L’àmbit material de competències de la Fiscalia Europea queda limitat a les infraccions penals que perjudiquin els interessos financers de la Unió d’acord amb el que disposa el TFUE. D’aquesta manera, les funcions de la Fiscalia Europea han de ser investigar, processar i portar a judici els autors dels delictes contra els interessos financers de la Unió, així com els delictes que hi estan indissociablement vinculats.

Així, atenent el principi de subsidiarietat, les infraccions que perjudiquin els interessos financers de la Unió, a causa de la seva dimensió i efectes, es poden combatre millor a escala de la Unió. I pel que fa al principi de cooperació lleial, tant la Fiscalia Europea com les autoritats nacionals competents han d’ajudar-se i informar-se mútuament amb la finalitat de lluitar amb eficàcia contra les infraccions incloses en l’àmbit de competència de la Fiscalia Europea.

El Reglament preveu que la Fiscalia Europea elabori i faci públic un informe anual sobre les seves activitats generals que inclogui com a mínim dades estadístiques sobre el treball de la Fiscalia Europea.

La Fiscalia ha de ser un òrgan indivisible de la Unió, que funcioni com un sol organisme. A més, amb la finalitat de garantir la coherència de l’actuació de la Fiscalia Europea i, per tant, una protecció equivalent dels interessos financers de la Unió, l’estructura organitzativa i el procés de decisió intern de la Fiscalia Europea han de permetre a l’oficina central controlar, dirigir i supervisar totes les investigacions iniciades pels fiscals europeus delegats i els processos penals en què aquests intervinguin.

El fiscal general europeu exercirà les seves funcions com a cap de la Fiscalia Europea i assumirà responsabilitats davant del Parlament Europeu, el Consell i la Comissió. En un àmbit descentralitzat, hi haurà els fiscals europeus delegats, establerts als estats membres.

El Reglament requereix que la Fiscalia Europea respecti, en particular, el dret a un procés judicial imparcial, els drets de la defensa i la presumpció d’innocència, consagrats en els articles 47 i 48 de la Carta.

Les activitats de la Fiscalia Europea es duran a terme amb plena conformitat amb els drets dels sospitosos o acusats consagrats a la Carta, inclosos el dret a un procés imparcial i als drets de defensa.

Igualment, ha de garantir-se a tota la Unió una aplicació coherent i homogènia de les normes de protecció dels drets i les llibertats fonamentals de les persones en el respecte al tractament de les dades personals.

La Fiscalia ha de poder obtenir qualsevol informació que afecti la seva competència emmagatzemada a les bases de dades i registres de les institucions, òrgans i organismes de la Unió.

[1] Directiva (UE) 2017/1371 del Parlament Europeu i del Consell, de 5 de juliol del 2017, sobre la lluita contra el frau que afecta els interessos financers de la Unió a través del Dret penal.

[2] Aprovació de 5 d’octubre de 2017.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

 

Algunes mesures contra el terrorisme esdevenen permanents a França

El president de la República francesa va promulgar, el passat 30 d’octubre del 2017, la Llei 2017-1510, per reforçar la seguretat interior i lluitar contra el terrorisme. La norma va entrar en vigor l’endemà, quan va ser publicada al Diari Oficial. La conseqüència immediata va ser la finalització de l’estat d’emergència en què vivia França des del 13 de novembre del 2015. La nova llei transforma en permanents algunes mesures vigents durant l’estat d’emergència i en matisa d’altres per rebaixar l’afectació als drets dels ciutadans.

Les mesures més destacades són:

  • Establir perímetres de protecció per donar seguretat als esdeveniments o espais particularment exposats (reunions esportives, culturals…).
  • Permetre el tancament de llocs de culte que incitin o facin apologia del terrorisme o que incitin a l’odi i la discriminació.
  • Permetre a l’autoritat administrativa implementar controls i mesures de vigilància individual sobre persones que puguin suposar una amenaça especialment greu.
  • Permetre als delegats del Govern ordenar, prèvia autorització judicial, el control d’indrets freqüentats per persones vinculades amb el terrorisme.
  • Permetre la realització d’investigacions administratives sobre funcionaris amb risc de radicalització.
  • Fer controls d’identitat a zones frontereres o en un perímetre de 10 km al voltant dels aeroports i de les estacions internacionals.
  • Adaptar la llei francesa al Passenger Name Record (PNR).[1]
  • Ampliar la durada i el perímetre de control de les zones frontereres.
  • Instaurar un nou sistema legal de control de les comunicacions.
  • Crear un nou il·lícit penal: els pares que incitin els seus fills a cometre actes terroristes o a viatjar a l’estranger amb aquest objectiu poden incórrer en una pena de 15 anys de presó i multa de 225.000 €. També poden perdre la pàtria potestat.

Segons fonts oficials del Govern francès, la motivació d’aquesta reforma legal és la necessitat d’adaptar el corpus jurídic per lluitar eficaçment contra el terrorisme en el marc del dret comú i finalitzar la situació d’estat d’emergència en què vivia el país. Cal recordar que l’estat d’emergència a França estava concebut per afrontar puntualment circumstàncies excepcionals; limitava l’exercici de certes llibertats públiques, com la llibertat de reunió i de manifestació, i, finalment, donava a l’Administració poders especials sobre el dret comú.

Enllaços d’interès:
http://www.gouvernement.fr/action/renforcer-la-securite-interieure-et-la-lutte-contre-le-terrorisme

http://www.gouvernement.fr/lutte-contre-le-terrorisme-le-passenger-name-record-pnr-c-est-quoi-4433

http://www.gouvernement.fr/action/renforcer-la-securite-interieure-et-la-lutte-contre-le-terrorisme

[1] Un registre de noms de viatgers que entren o surten de l’espai francès en vaixell o avió per tal de permetre un millor control dels desplaçaments de risc.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

Les grans desigualtats econòmiques ocasionen nivells més baixos de seguretat subjectiva

Economy

El darrer número de la Polizei Newsletter es fa ressò d’un estudi sobre la relació entre les desigualtats econòmiques i la por al delicte a Europa[1].

A partir de recerca prèvia, ja s’havia constatat amb escreix que hi havia relació entre desigualtats, segons el nivell d’ingressos tant en els nivells de por al delicte com en l’ús de la violència. No així segons els nivells de riquesa d’una societat, considerada globalment, que no semblen relacionar-se directament amb nivells concrets de por al delicte. En el mateix context social, la recerca també havia assenyalat que l’estructura social (el grau més gran o més petit d’immigració i minories) i el capital social existent en un país podia contribuir a un major o menor grau de por al delicte (com més control social informal, menys por).

Individualment, gènere, edat i minusvalidesa o malalties també s’havien relacionat com a factors amb gran influència en la por al delicte, encara que els nivells de victimització d’aquestes persones estan per sota de la resta de la població. El fet de sentir-se febles per fer front a les conseqüències del delicte els fa sentir-se més insegurs. També hi havia estudis que parlaven d’una por més gran al delicte per part dels membres de minories ètniques. L’estil de vida també influeix en el nivell de seguretat; curiosament, aquells que fan activitats amb més risc són els qui se senten més segurs.[2]

Aquest estudi es va fer a partir de preguntes de l’Enquesta social europea (ESS), a la quarta edició de l’any 2008. Es van tenir en compte les preguntes relacionades amb la seguretat i el delicte: “Com de segur et sents caminant sol a la nit?”, “Amb quina freqüència tens por que t’entrin a robar a casa?”, “Amb quina freqüència tens por de ser víctima d’un delicte violent?”. Per tenir referències sobre la desigualtat dels ingressos van fer servir el coeficient de Gini d’Eurostat, les dades de delinqüència també eren d’Eurostat i el desenvolupament socioeconòmic el van obtenir de l’índex de desenvolupament humà (IDH, en anglès HDI).

Els resultats foren que un 90,9 per cent de les diferències eren degudes a diferències dels individus, però la resta −un 9,1 per cent− eren degudes a les peculiaritats dels països. La majoria de països amb un nivell alt de desigualtat presenten nivells alts de por al delicte i de poca seguretat subjectiva. Però és important remarcar que, en els països amb més desigualtat, són les majories autòctones les que tenien més por al delicte i no les minories, que, en principi, són més vulnerables. Si es pren com a referència únicament el nivell de riquesa del país, no es troben diferències substancials en la por al delicte en nivells prou diferents. Sembla com si, en casos de màxima desigualtat, la majoria temés que les minories que estan en els esglaons més baixos tendeixin a la delinqüència contra les majories amb més facilitat. Però no és la mera existència de minories la que genera aquesta por, com ho mostra el fet que el percentatge de no comunitaris al país no afecta, per si sol, la por al delicte de la majoria.

[1] Publicat a l’European Journal of Criminology (2017), vol. 14 (2) 221-241.

[2] Vid. Crowl, J.N. i Battin, J.R. (2017). “Fear of crime and the police: Exploring lifestyle and individual determinants among university studies”, a Police Journal: Theory, Practice and Principles. Vol 90(3), pàg. 195 a 214.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

Les trobades de seguretat a França

Des de l’any 2013  se celebren a tot el territori francès[1] unes trobades de seguretat, que permeten el diàleg entre els ciutadans i els serveis que vetllen per la seva seguretat. La policia, la gendarmeria, els bombers, la prefectura, les associacions de protecció civil i de seguretat viària, així com tots els actors que contribueixen a la seguretat, presenten les seves professions respectives, els materials que utilitzen, les tècniques de treball que fan servir i els requisits dels candidats per a les convocatòries d’accés.

Aquestes jornades mobilitzen prop de 300.000 persones i són una ocasió excel·lent per intercanviar informació, però també perquè la ciutadania es comprometi amb la pròpia seguretat i la del seu entorn proper. Constitueixen una oportunitat per comprendre millor la missió dels serveis de seguretat i per descobrir aquestes professions. Paral·lelament, permeten capacitar la ciutadania per prevenir millor els perills de la vida quotidiana (delinqüència, accidents de trànsit o domèstics, etc.), així com per millorar la seva reacció quan s’han produït situacions excepcionals.

Aquest any, la ciutadania haurà assistit a diverses demostracions i haurà participat en algunes (per exemple, en exercicis coordinats entre diferents serveis, excarceracions en vehicles, actuacions que salven vides, etc.).

A títol d’exemple, el programa d’enguany al municipi d’Aube[2] ha aplegat la participació de diferents actors com són la Direcció departamental de la Seguretat Pública, la Prefectura, la Gendarmeria, la Creu Roja, la Creu Blanca i l’Associació departamental de Protecció Civil, entre d’altres, per fer prevenció en seguretat viària entre l’alumnat de les escoles o entre la població sènior, demostracions de primers auxilis i presentació de materials i vehicles. Els indrets on s’han fet les activitats són diversos: l’espai públic, escoles, sales de conferències, casernes de la gendarmeria o parcs de bombers.

Les trobades de seguretat resulten una pràctica molt interessant perquè afavoreixen la creació d’una “comunitat de seguretat”, on interactuen diversos actors i on es potencia el coneixement i la col·laboració mútua. Els beneficis d’aquestes bones pràctiques semblen inqüestionables.

[1] La França metropolitana i el territori d’ultramar.

[2] Municipi situat al nord-est de França, al departament de la Mosel·la i a la regió d’Alsace-Champagne-Ardenne-Lorraine.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

El Projecte Margin analitza les percepcions d’inseguretat en cinc països i regions europees

El projecte Margin, finançat per la Comissió Europea en el marc del programa de recerca Horizon 2020, ha permès desenvolupar la col·laboració d’administracions i universitats públiques del Regne Unit, Catalunya, França, Hongria i Itàlia.

L’objectiu del projecte, que es va dur a terme entre el maig de 2015 i l’abril de 2017, és analitzar les percepcions d’inseguretat a Europa en funció dels individus, dels grups als quals pertanyen i dels barris on resideixen. També pretén dotar els actors públics i els ciutadans d’eines d’anàlisi i de polítiques públiques fiables per contribuir a l’estudi i a la reducció de les percepcions d’inseguretat.

La sistematització de la informació recollida per les enquestes en aquests territoris permet una aproximació a aspectes com les percepcions i els comportaments vinculats a la inseguretat, però també informació relativa a les preocupacions sobre seguretat.

 Percepcions i comportaments vinculats a la inseguretat

Les enquestes de victimització mesuren nombroses percepcions vinculades a la inseguretat. En menor mesura, algunes analitzen els comportaments que se’n deriven, com conductes de protecció o d’evitació. Aquests aspectes es conceptualitzen de forma semblant a les enquestes, però la formulació de les preguntes pot variar bastant segons el país.

Les enquestes inclouen preguntes sobre les percepcions de seguretat o inseguretat però amb diferències: les enquestes catalana i francesa emmarquen la pregunta en el domicili, barri, poble o ciutat; les enquestes d’Anglaterra i el País de Gal·les, Hongria i Itàlia pregunten sobre aspectes específics com anar sol cap a casa de nit. Totes elles mesuren la intensitat del sentiment excepte la francesa, que en quantifica la freqüència.

L’enquesta pilot del projecte aplicada experimentalment a Itàlia, a diferència de la resta, mesura la por a l’il·lícit: la reacció emocional en un moment precís, la seva intensitat i la seva freqüència a curt i a llarg termini. Aquesta enquesta i l’anglesa mesuren l’impacte de la por en la vida quotidiana. Així mateix, totes les enquestes aborden l’impacte psicològic de la victimització: l’enquesta catalana, a partir d’una pregunta oberta; la d’Anglaterra i el País de Gal·les, a partir d’una llista detallada de preguntes.

La major part de les enquestes aborden els comportaments d’autoprotecció adoptats després de patir victimització. Normalment es tracta de conductes d’evitació: la renúncia a sortir de casa, o defugir certs entorns o persones.

 Preocupacions vinculades a la seguretat

Les percepcions de seguretat s’expliquen no només per les experiències de victimització viscudes, sinó també a partir d’altres paràmetres com l’entorn socioeconòmic o per determinades impressions i opinions. Les enquestes de victimització intenten mesurar aquestes preocupacions sobre la seguretat amb l’avaluació de la delinqüència, la valoració dels serveis policials i de la justícia, la recollida de les percepcions de seguretat dels enquestats al barri de residència i el mesurament de les preocupacions de tipus social.

Com a element important del projecte Margin, s’ha elaborat una guia de bones pràctiques que intenta oferir criteris per a l’ús conjunt de diversos instruments i indicadors per fer una diagnosi de seguretat. Cal destacar un seguit de metodologies i estratègies recollides en el capítol cinquè. D’una banda, promou l’ús conjunt de dades quantitatives i qualitatives, tant provinents de la policia i de les enquestes com d’altres àmbits (social, econòmic); també, el disseny participatiu d’una nova enquesta per estudiar els determinants socials de la inseguretat percebuda. D’altra banda, recull els criteris per convertir el diagnòstic en polítiques i estratègies de seguretat; i finalment, també recull eines de mesurament i estratègies rellevants per a la seguretat.

Enllaços d’interès:

http://mossos.gencat.cat/ca/detalls/Article/MARGIN

http://www.ub.edu/web/ub/ca/menu_eines/noticies/2016/11/038.html

https://inhesj.fr/sites/default/files/ondrp_files/publications/pdf/ga_45.pdf

http://marginproject.eu/wp-content/uploads/2017/04/Agenda-of-best-practices.pdf

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

 

L’FBI promou la seguretat dels més petits a Internet

Child and Computer 08473

Amb l’inici del curs escolar, l’FBI ha actualitzat i redissenyat l’espai web que té per conscienciar els infants sobre la seguretat a la xarxa, la Competició a internet per navegar en línia de manera seguraSafe Online Surfing (SOS) Internet Challenge—, que està en funcionament des de l’octubre de 2012. El programa està dissenyat amb activitats distribuïdes en sis nivells, cada un adaptat a un curs, entre el 3r grau, que correspon als nens i nenes que inicien el curs escolar amb 8 o 9 anys, i el 8è grau, que s’inicia amb 13 o 14 anys. Les activitats tracten temes com el ciberassetjament, la utilització de contrasenyes, el programari maliciós o les xarxes socials, entre altres.

Cada nivell consta de set activitats, amb diferents tipus de jocs amb preguntes i respostes que ajuden els infants a saber utilitzar Internet de manera segura, per identificar els riscos que hi poden trobar i actuar de la forma més adient. L’accés al web i la realització de les activitats són lliures i gratuïts. També hi ha un apartat perquè els professors s’hi registrin, de manera que poden familiaritzar-se amb els continguts i incorporar-los a l’àmbit escolar. Els professors registrats tenen accés a una plataforma per permetre que els seus alumnes puguin respondre un test de nivell final, un cop finalitzades totes les activitats del seu curs. L’FBI publica mensualment les classificacions de les escoles amb més puntuació, amb tres grups en funció del nombre d’alumnes que han participat en cada centre. Per animar la participació, l’FBI informa que, quan sigui possible, un agent especial visitarà el centre escolar guanyador de cada categoria.

Des de l’any 2012, més d’un milió i mig d’estudiants han participat en la competició i han fet l’examen final al mateix web. L’espai web del programa ha acumulat més de dos milions i mig de visites. El curs passat van participar en l’activitat 12.560 escoles, i 700.000 alumnes van completar el test.

Per saber-ne més:

https://sos.fbi.gov/

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

 

Avaluació de l’acció de la UE en matèria de seguretat interior

Aquest és el novè informe mensual sobre els progressos realitzats en la construcció d’una Unió de seguretat efectiva i genuïna i estudia l’evolució dels dos pilars principals: l’abordatge del terrorisme i la delinqüència organitzada i els mitjans que els donen suport.

Avaluació de l’acció de la UE en matèria de seguretat interiorL’informe exposa les conclusions que la Comissió estudia amb l’avaluació integral de l’acció de la Unió en l’àmbit de la seguretat interior. L’avaluació examina la rellevància i l’eficàcia de les polítiques i els instruments de la UE per donar suport als països membres en la lluita contra el terrorisme i la prevenció de la radicalització, l’abordatge de la delinqüència organitzada i la lluita contra el ciberdelicte.

Quant a les mesures adoptades en l’àmbit de la UE pel que fa a la seguretat interna, l’avaluació es basa en l’anàlisi interna dels serveis de la Comissió, les enquestes realitzades amb les autoritats dels estats membres i les agències de la UE, i un diàleg inclusiu amb una àmplia gamma d’actors, inclosos el Parlament Europeu, els parlaments nacionals, la societat civil, els grups de reflexió, els acadèmics i els representants de la indústria.

Tot i que el resultat conjunt de l’avaluació global és positiu i confirma l’acceptació i la rellevància dels principals instruments de la política de seguretat de la UE, l’avaluació també identifica els desafiaments i les llacunes que impacten en la cooperació efectiva en la Unió de seguretat. Això inclou la necessitat de desenvolupar i ajustar encara més les polítiques i les eines existents per respondre a l’amenaça en evolució del terrorisme, com també destaca les conclusions del Consell Europeu del 22 al 23 de juny de 2017, el Pla d’acció del G20 per combatre el terrorisme del 7 de juliol de 2017 i la declaració de la Cimera de Taormina G74 sobre la lluita contra el terrorisme i l’extremisme violent del 26 de maig de 2017.

Aquest informe proporciona, així mateix, una actualització sobre els progressos assolits en la implementació dels fitxers prioritaris de seguretat, amb els propers passos per evitar el finançament del terrorisme a través del tràfic de béns culturals i millorar l’intercanvi d’informació a través de la interoperabilitat dels sistemes d’informació i la seva plena implementació.

Entre els principals reptes per a una política efectiva de seguretat de la UE, l’informe destaca que:

  • La implementació incompleta d’algunes polítiques i instruments de la UE a escala nacional redueixen la seva efectivitat. Cal revisar-ho.
  • La complexitat d’alguns instruments i eines de la UE fa que per a les autoritats nacionals siguin més difícils d’utilitzar.
  • Les capacitats limitades a escala nacional requereixen una agrupació més gran de recursos i coneixements sobre la UE i les sinergies en tots els àmbits polítics.
  • L’evolució de les amenaces exigeix que la UE actualitzi els seus instruments i eines.

L’avaluació integral demostra que, per a una sèrie de polítiques i instruments clau de la UE en matèria de seguretat interna, els estats membres no tenen una aplicació plena a escala nacional. En són exemples la legislació en matèria de crim organitzat o el marc Prüm per a l’intercanvi de dades d’ADN, les dades d’empremta digital i  les dades de registre de vehicles. La manca d’aplicació completa d’aquests instruments impedeix la seva eficàcia i evita que els estats membres explotin tot el seu potencial.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

Thomas Feltes: “El dilema seguretat – llibertat és una quimera”

Thomas FeltesThomas Feltes (1951) és catedràtic de Criminologia i Ciències Polítiques a la Facultat de Dret de la Universitat Ruhr de Bochum, Alemanya. Des del 2005, hi imparteix classes de Dret i és responsable del màster avançat de Criminologia, Estudis Criminalístics i Ciència Política. Del 1992 al 2002, va ser director de la Universitat de Ciències Policials Aplicades a Villingen-Schwenningen, Alemanya. Thomas Feltes es va doctorar en Dret i té un màster en Ciències Socials de la Universitat de Bielefeld, Alemanya. Del 1979 al 1992, va fer investigació criminològica i docència a les facultats de Dret de Bielefeld, Hamburg, Heidelberg i Tübingen. Feltes forma part de la junta científica de la Societat Internacional de Criminologia. És coautor i editor de més de 200 llibres i articles sobre la professió de policia, el dret juvenil, el fet de sentenciar, les penes alternatives i la fiscalia pública, i és editor de Polizei Newsletter, un butlletí electrònic mensual que es publica en quatre idiomes (entre ells, el castellà). A partir del 2018 serà el representant alemany al Comitè Europeu per a la Prevenció de la Tortura (CPT).

Professor Feltes: Darrerament ha insistit en la necessitat d’integrar diferents actors per mantenir els nivells de seguretat dins d’un marc raonable. Aquesta postura correspon a una persona amb una llarga trajectòria de responsabilitats al sector públic i resulta una mica sorprenent. Per quin motiu hauríem de transformar el monopoli tradicional de l’Estat en el camp de la seguretat en una coproducció de seguretat amb actors que possiblement no tenen interessos públics? Això no suposa la privatització de les tasques policials?

De fet, la privatització de les tasques policials ja existeix des de fa molts anys i no hi ha un monopoli tan clar, en realitat. Experts en criminologia parlen de plural policing, una reflexió sobre el fet que no només les companyies privades de seguretat treballen per a individus i corporacions, atès que les corporacions tenen el seu propi sistema de seguretat i, fins i tot, el seu propi sistema de processament, amb càstigs i represàlies interns. La professió policial treballa cada cop més amb altres agències governamentals, el tercer sector, organitzacions comunitàries i el sector privat, i han de cooperar. Per exemple: si parlem de policia comunitària, molts actors locals i privats participen en aquest sistema per millorar la relació entre la policia i els ciutadans, i per millorar la sensació de seguretat en una comunitat local. El factor principal: l’Estat ha de controlar els diferents esforços policials, sigui qui sigui l’actor o sigui on sigui.

Ha treballat durant molts anys en el món de la seguretat dels partits de la Bundesliga (i del futbol en general). Li sembla que això és un bon exemple d’una coproducció privada-pública de seguretat? Com avalua la seva experiència en aquest camp? Li sembla que hem trobat una font de progrés? Quins són els factors clau que hauríem de considerar?

Els partits de futbol són un bon exemple de la pràctica policial plural. Tal com podem veure en analitzar les estructures de seguretat d’un partit normal, s’hi impliquen fins a 30 proveïdors de seguretat diferents: des del DFB fins al DFL, i des dels sistemes de transport públic fins a la policia local i els clubs locals. Aquests últims normalment tenen el seu propi cos de seguretat, que és el responsable dins l’estadi, i personal de seguretat contractat, responsable, per exemple, de controlar les entrades. Tots ells han de cooperar molt de prop amb la policia local i la policia federal. Abans del partit, se sol convocar una reunió sobre la seguretat, per tractar les diverses responsabilitats i l’estratègia global pel que fa a les pràctiques policials a adoptar.

Es pot aplicar la coproducció a qualsevol política pública? L’aplicaria a la gran onada de refugiats que ha arribat recentment a Alemanya? Per cert, no suposa un risc alt per a la seguretat interna? És sensat permetre l’entrada a una quantitat tan gran de refugiats?

La coproducció de seguretat forma part de la nostra feina diària. Agents de seguretat privats treballen en centres comercials, en estacions ferroviàries i al metro, i tenen la responsabilitat de protegir edificis tant privats com governamentals. Pel que fa als refugiats, la seguretat dels camps i els edificis on viuen correspon a les companyies de seguretat privades. La policia no té prou personal per ocupar-se d’aquesta tasca i, a més a més, és massa car. La selecció i el control són els problemes que sorgeixen amb els agents de seguretat privats. Després d’alguns escàndols, sembla que aquest problema s’ha resolt. Els candidats es revisen, tenen més formació i es controlen més ara. Els refugiats no cometen més delictes que la població alemanya equivalent, si tenim en compte el sexe i l’edat. I la major part dels delictes comesos pels refugiats es produeixen entre ells mateixos (degut a algun incident al camp) o tenen relació amb lleis sobre estrangeria.

Com avalua l’onada actual de legislació dura (en restringir els drets humans) amb l’objectiu de combatre el terrorisme? És ètica? És necessària? És útil? Li sembla que el presumpte dilema seguretat−llibertat és real o només un argument per procurar que s’acceptin aquestes restriccions als drets humans?

En realitat, és una política purament simbòlica. Els polítics reben una enorme pressió per part de la ciutadania i els mitjans. Aquestes lleis no fan front en absolut al terrorisme, però els polítics pensen que és l’única manera de fer que el ciutadà pensi que són capaços d’actuar. Sí que tenim uns bons projectes per impedir que els joves s’incorporin a grups terroristes o a entorns controlats per l’islam radical, però aquests programes només tenen un efecte a mitjà o llarg termini. L’anomenat “dilema seguretat−llibertat” és una quimera: vivim en societats i en comunitats que són més segures que mai (la taxa de delinqüència va a la baixa des de fa temps), però els nostres ciutadans se senten més alienats que mai. Els motius són múltiples: el concepte de l’autèntica Unió Europea està desapareixent, els efectes negatius de la globalització tenen més presència, la gent està envellint i se sent menys segura per uns sistemes sanitaris en declivi i unes pensions incertes. I, finalment: els polítics no fan que els ciutadans se sentin capaços de fer front a tots aquests problemes; semblen més aviat un grup de pollastres corrent sense cap… La gent està perdent confiança en la política, i en podem veure els resultats a tot arreu, amb partits de dreta que tenen cada vegada més adeptes.

Pàgines web:

www.thomasfeltes.de

www.rub.de/kriminologie

www.police-newsletter.com

www.krimlex.de

______

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

 

 

La política de seguretat a la ciutat de Neza a Mèxic: esperança o miratge?

Darrerament s’ha celebrat a la ciutat de Nezahualcóyotl (“Neza”, per simplificar-ho) un congrés internacional de seguretat i proximitat. Aquest fet, però, no és en si prou rellevant. En canvi, el que sí que és significatiu és el que hi ha al darrere.

Hay un coyote detras de Nezahualcoyotl

Neza limita amb Ciutat de Mèxic i es va crear arran d’una gran immigració interna l’any 1963. Des d’aquell moment, el creixement ha estat pràcticament constant fins a superar amb escreix el milió d’habitants actual. Per les seves característiques sociodemogràfiques, ha estat una ciutat amb molts problemes i deficiències estructurals, entre elles la delinqüència, molt especialment la violenta.

Aquesta ciutat està situada en un entorn, Mèxic, en què la delinqüència violenta ha estat sempre molt present, però que a partir de l’inici de la legislatura del president Felipe Calderón (2006-2012) s’ha incrementat encara més com a conseqüència, segons la majoria dels observadors, d’una política que pretenia exterminar tot el narcotràfic del país i que, en no tenir els recursos necessaris per fer-ho, l’únic que va aconseguir va ser atomitzar alguns grups, desestabilitzar els mercats i incrementar la violència tant contra l’Estat com entre els mateixos grups, que tornaven a lluitar pel domini del territori. El darrer mes de març, els homicidis dolosos van enregistrar un màxim històric mensual (2.020), als quals encara cal afegir-ne 1.426 de culposos[1] (més de cinc vegades els homicidis anuals a Espanya).

Per combatre aquesta plaga de violència, des de la Federació s’havia apostat per una militarització creixent del conflicte (intervenció intensa de l’Exèrcit) i la introducció d’elements militaristes a la policia. Tot això, guarnit amb la proposta de “comandament únic”, que posaria totes les forces policials sota un comandament estatal únic que podria disposar lliurement de les policies municipals, incloent-hi els seus béns.[2]

La situació es veu encara agreujada per l’alt grau de corrupció en la majoria de les policies mexicanes. Els salaris no gaire generosos dels agents resisteixen malament les propostes de suborn del crim organitzat. Aquest fet comporta una gran desconfiança de la població envers la policia. Un exemple d’aquesta desconfiança és que la xifra negra se situa entorn del 93,7%[3] en general i arriba al 95% a l’Estat de Mèxic (només un de cada vint víctimes de delicte  denuncien a la policia).[4]

En aquest context, la ciutat de Neza, amb el suport de la seva policia local, refusant el comandament únic, aplicant una estratègia de proximitat social,[5] promovent la participació ciutadana en els temes de seguretat i augmentant la transparència, ha aconseguit passar del lloc 17 que ocupava l’any 2012 en nombre de morts violentes a l’Estat de Mèxic a què pertany, a ocupar el 2015 −només en tres anys− el lloc 72 d’un total de 125 municipis que hi ha a l’estat.[6] En la implantació d’aquest model s’han aplicat metodologies de treball dissenyades, entre d’altres, per la Universitat i la Policia Local de Castelló de la Plana.[7]

El procés continua endavant amb decisió, però no sense dificultats, ja que la primera setmana de maig una dona i dos homes del cos policial van ser assassinats en una emboscada (un tercer home va resultar ferit greu). Caldrà veure si Neza es consolida, juntament amb alguna altra ciutat com General Escobedo (Nuevo León), que també va en la mateixa direcció, i aconsegueix canviar les polítiques de seguretat cap a estratègies més transversals i més eficaces o si, per contra, acaba finalment arrossegada per l’onada de violència i repressió. De fet, els participants al congrés esmentat van acordar crear una xarxa de municipis que aposten per aquest tipus de polítiques,[8] per tal de sumar esforços en aquesta direcció.

[1] Vid. https://drive.google.com/file/d/0ByOma7eqHEQ5aldxSFlfd0xzNWc/edit

[2]Vid. http://123probando.com.mx/causaencomun/wp-content/uploads/2015/11/Posicionamiento-de-Causa-en-Común-Senado-200115.pdf

[3] http://www.inegi.org.mx/saladeprensa/boletines/2016/especiales/especiales2016_09_04.pdf

[4] https://drive.google.com/file/d/0ByOma7eqHEQ5cDdWWUxrT3ZxVjQ/view

[5] Vid. http://seguridadneza.gob.mx/portal/?pag=pg_mv

[6]Vid. http://causaencomun.org.mx/prensa/propuestas-seguridad-publica-a-los-candidatos-a-gobernador/

[7] http://www.catedraeurocop.uji.es/wp-content/uploads/2014/10/C-CÁTEDRA-y-PROXPOL-corto-con-EFUS-y-ENFOQUES-V-14082014-prot.pdf

[8] Vid. http://seguridadneza.gob.mx/portal/?pag=pg_art&not=MTM2

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

El Sistema d’Informació Schengen en evolució

Schengen Information System (SIS)El desembre passat, la Comissió Europea va endegar un conjunt de propostes per tal de respondre als diferents reptes que s’han identificat com a prioritaris: el fenomen migratori i els reptes en seguretat. Les propostes intenten reforçar i ampliar l’abast del Sistema d’Informació Schengen (SIS) en tres aspectes; el retorn de nacionals de països tercers que resideixen de forma il·legal a la Unió, el control de fronteres i la cooperació policial i judicial.[1]

Les propostes, al seu torn, intenten resoldre un seguit de deficiències que s’han detectat respecte al SIS. Entre les més importants, hi ha la falta d’estandardització a l’hora d’introduir les alertes,[2] la falta d’informació rellevant en alguns casos i la cobertura insuficient d’alguns perfils de persones que no són subjectes a control sistemàtic a les fronteres.[3]

La Comissió, a partir de l’informe del High-level Expert Group on Information Systems and Interoperability (HLEG), presenta diverses iniciatives que poden comportar canvis substancials en el SIS:

  • Obligació d’entrar les alertes sobre decisions de retorn. Fins ara, els estats podien incloure una alerta en cas de prohibir una entrada. Amb la nova proposta hi estaran obligats en el cas de: els nacionals de països tercers (NP3) que resideixen de manera il·legal, els NP3 a qui es denega l’entrada o l’autorització d’estada, i aquells NP3 subjectes a extradició per motius penals.
  • Noves alertes i controls. Es proposa la creació d’una nova categoria d’unknown wanted persons connectades amb la criminalitat i l’ampliació d’una categoria ja existent sobre persones deparageudes, que inclouria els menors amb un alt risc de segrest per part de la família.[4]
  • Ampliació de l’ús de dades biomètriques. Es vol reforçar l’ús de les empremtes digitals i el reconeixement facial,[5] així com incloure nous elements biomètrics com les empremtes del palmell de la mà.
  • Ampliació de les agències que poden fer ús del SIS. Més enllà de les autoritats nacionals de cada país, s’hi vol donar accés a les agències d’Europol, a la Guàrdia Costanera i de Fronteres Europea i a la futura unitat central d’ETIAS. També a les autoritats amb competències en immigració o sistemes de justícia.
  • La integritat de les dades i el sistema de seguretat del SIS. Tenint en compte l’ampliació de dades sensibles i del tipus d’alerta, així com el nombre d’agències que hi tindran accés, es desenvoluparà un procediment per garantir la integritat i la seguretat del SIS.

Així doncs, aquests canvis, juntament amb totes les iniciatives que s’impulsen des de les institucions europees, faran que el SIS es converteixi en una base de dades que podrà anar molt més enllà del seu objectiu inicial, la identificació de persones. De fet, aquesta inquietud ja va aparèixer amb els canvis que s’hi van introduir el 2006.[6] Tot plegat ha propiciat que el SIS pugui passar de ser una eina d’identificació de persones  a ser una eina d’investigació criminal, d’antiterrorisme i control de la immigració.[7]

 [1] Aquestes tres propostes dirigides al SIS s’emmarquen en tot un seguit d’iniciatives que persegueixen els mateixos objectius: reforçar les fronteres exteriors i enfortir la col·laboració i l’intercanvi d’informació. Entre les més destacades, la Guarda Costanera i de Fronteres Europea, l’establiment del EU entry/exit system (EES), l’European travel information and authorisation System (ETIAS) o la modificació del Schengen Borders Code, que obligarà els estats membres a fer controls sistemàtics de persones que entrin i surtin de l’espai Schengen contrastant-ho amb les bases de dades rellevants, entre d’altres, el SIS.

[2] Cosa que pot comportar que, per a una mateixa persona, es creïn diverses alertes amb diferents continguts.

[3] En aquest cas, i més enllà d’aspectes delictius, es parla dels nacionals de països tercers sense permís de residència o amb un permís caducat.

[4] Hi podríem incloure les menors que puguin ser objecte d’ablació.

[5] La utilització del reconeixement facial reforçarà les identificacions si es coordina amb el proposat EU entry/exit System (EES),  sobretot en els controls d’accessos a fronteres.

[6] Ja al 2006, es va connectar el sistema SIS a altres sistemes com l’Eurodac o el Visa Information System (VIS), de manera que es va possibilitar la consulta en qualsevol control efectuat per la policia; es va ampliar el nombre d’agències amb accés a la base de dades, etc.

[7] Aquesta situació ja ha obert el debat sobre la protecció de dades, l’ús d’aquestes dades i els drets fonamentals de les persones que apareixen a la base de dades.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français