El tràfic de drogues: la principal preocupació dels catalans segons el CEO

ÒmnibusEl passat 13 de febrer, el Centre d’Estudis d’Opinió (CEO) va publicar l’Òmnibus de la Generalitat de Catalunya 2018, amb l’objectiu d’obtenir informació demoscòpica sobre la situació actual i l’impacte de les polítiques que es duen a terme a Catalunya. L’informe, dividit en deu blocs, aborda diversos àmbits, des de territori, economia i treball fins a salut, cultura i educació, i incideix també en l’àmbit de la seguretat i justícia. Pel que fa a aquest bloc, en destaca, respecte al mateix informe de l’any anterior, el canvi de focus: mentre que el 2017 es posava èmfasi en l’anàlisi de l’àmbit judicial, el 2018 s’ha prioritzat el de la seguretat, i s’ha incidit especialment en les violències masclistes que tenen lloc en contextos d’oci.

En una escala del 0 al 10 (0 gens segur i 10 molt segur), els enquestats valoren el nivell de seguretat a Catalunya amb un 6,48 de mitjana, tot i que la majoria, un 23,3%, l’ha qualificat amb un 8, la qual cosa vol dir que considera el país una zona bastant segura.

El tràfic de drogues és el fenomen considerat el principal problema per a la convivència i la seguretat pública. En una escala del 0 al 10, on el 0 és “cap problema” i el 10 “un problema molt important”, el tràfic de drogues s’enduu un 7,82 de mitjana, per davant d’altres fenòmens que aparentment tenen un impacte més directe en el ciutadà, com els robatoris o la violència, per exemple. A més, la majoria dels enquestats, un 30,2%, ha qualificat l’amenaça de “problema molt important”, mentre que tan sols un 1,1% l’ha qualificat de “cap problema”.

Aquesta problemàtica, doncs, passa per davant d’altres fenòmens que també són considerats problemàtics per a la convivència i la seguretat pública, com ara la violència masclista, que s’enduu un 7,62 de mitjana, i les conductes incíviques (la brutícia, els sorolls, etc.), qualificades amb un 7,42. Per sota del 7 hi trobem, en ordre descendent, la inseguretat ciutadana, entenent com a tal robatoris i agressions (6,92), el racisme i la xenofòbia (6,82) i el maltractament a les persones grans (6,77). El terrorisme, amb una valoració mitjana de 6,25, és considerat la problemàtica menys rellevant.

Com ja s’ha apuntat, la violència masclista és una de les principals preocupacions, tant per a la ciutadania com per part de les institucions. En aquesta edició, l’Òmnibus posa el focus en les agressions i violències de caire sexual en els espais d’oci nocturn on, segons l’Enquesta de violència masclista a Catalunya (EVCM) publicada pel Departament d’Interior de la Generalitat de Catalunya el passat mes de juliol, tenen lloc la majoria de les agressions masclistes, seguit de l’espai públic i el transport públic.

En una escala del 0 al 5, en la qual 0 és “mai” i 5 “molt sovint”, un 5,2% dels ciutadans consideren que “molt sovint” en els espais d’oci nocturn hi tenen lloc violacions o intents de violació, mentre que la majoria, un 27%, creu que hi tenen lloc “a vegades”. El tant per cent corresponent a “molt sovint” augmenta progressivament a mesura que s’alleuja el tipus d’agressió. Així, gairebé un 30% de la població opina que “molt sovint” en els espais d’oci hi tenen lloc comentaris (agressius) de caire sexual, un 17,8%, actituds molestes de caire sexual, un 9,8%, tocaments sense violència i un 4,9%, tocaments amb violència. Així, en general, els ciutadans consideren que en els espais d’oci nocturn les diferents formes de violències sexuals hi tenen lloc “a vegades” o “sovint”. Finalment, els resultats del CEO en l’àmbit de la violència masclista mostren que un 12% de les dones a Catalunya tenen “molta por”, en una escala del 0 al 10, de caminar soles pel carrer per temor a patir una agressió sexual.

Per acabar, els resultats de l’enquesta apunten que el telèfon d’emergències 112 està valorat positivament per aquells que l’han utilitzat per alguna raó, majoritàriament a causa d’una urgència mèdica (40,3%) o d’un accident viari (17,2%). Un 53,6% dels usuaris valora l’atenció rebuda com a “molt bé”, mentre que tan sols un 3,2% la valora com a “molt malament”.

Podeu consultar els resultats complets de l’Òmnibus 2018 de la Generalitat de Catalunya clicant a l’enllaç següent:

http://upceo.ceo.gencat.cat/wsceop/6948/Taules%20estad%C3%ADstiques%20-913.pdf

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

Les amenaces de les impressions 3D

La fabricació additiva, Additive manufacturing (AM), altrament coneguda com a impressió 3D, és una classe de tecnologia emergent amb una implicació en la seguretat tant local com internacional.

Segons RAND Corporations aquest tipus d’invenció suposaria una amenaça en un futur pròxim en temes de seguretat, com per exemple la proliferació d’armes i la inseguretat econòmica. Hi ha alguns exemples de com aquestes impressions poden suposar una amenaça per a la nostra seguretat:

  • Els hackers poden infiltrar-se en les bases de dades de grans xarxes d’intel·ligència per robar els plànols de les armes o tot allò que hi estigui relacionat. També poden interferir en els plànols reals per implementar defectes en el producte. Com a resultat, hi hauria un sabotatge cibernètic amb conseqüències per al món físic. Per combatre-ho s’està desenvolupant un algoritme informàtic per detectar si hi ha alguna desviació durant el procés d’impressió del producte final.
  • Poden donar peu a nous criminals i noves amenaces. Als Estats Units ja s’ha creat una nova arma, l’anomenada Rapid Additively Manufactured Ballistics Ordenance o RAMBO, que dispara granades també fetes amb la impressió 3D. Els analistes temen que els grups terroristes aconsegueixin aquest tipus de tecnologia i que l’apliquin en drons o explosius. Amb els recursos, l’organització i el temps suficient els atacants poden fer-se amb una impressora 3D, depositar-la en un lloc segur i començar a construir tot tipus d’armes. A més, serà molt més difícil de rastrejar grups terroristes. Però, segons investigadors de RAND, no només les armes són una amenaça, sinó també la producció i distribució de drogues, enteses com a impressions químiques personalitzades.
  • Pot haver-hi un canvi de joc en les relacions internacionals. Seria el cas de les sancions econòmiques i els embargaments, que esdevindrien menys efectius. És a dir, si un Estat pot imprimir tot allò que necessita, l’objectiu de la sanció és més aviat inútil. “Les impressions 3D podrien donar suport indirectament a l’existència d’estats com Corea del Nord, el qual no patiria els costos imposats per la comunitat internacional”- Investigadors de RAND.

De totes maneres, les impressions 3D no només suposen una amenaça, sinó que també hi ha alguns efectes positius en la seva creació. Per exemple, les impressions 3D poden cobrir necessitats reals de maneres desconegudes fins ara. Com ha estat el cas d’un terratrèmol a un poble del Nepal, on el desastre natural va destruir una canonada d’aigua que abastia el poble. A través de la impressió 3D es va poder reconstruir i reduir el desastre.

Fonts d’interès:

https://www.rand.org/pubs/perspectives/PE283.html

https://www.rand.org/blog/articles/2018/05/four-ways-3d-printing-may-threaten-security.html

https://www.vox.com/2018/7/31/17634558/3d-printed-guns-trump-cody-wilson-defcad

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

 

L’esborrany d’acord del Brexit: com afectarà a la col·laboració judicial i policial entre el Regne Unit i els estats membres?

El passat 14 de novembre de 2018, la Comissió Europea va publicar l’esborrany del primer acord al qual ha aconseguit arribar amb el Govern britànic liderat per Theresa May, referent a la qüestió del Brexit. May va comparèixer al número 10 de Downing Street per anunciar el suport a l’acord per part del seu gabinet, una tasca que no fou gens fàcil per a la primera ministra, degut a la divisió que les negociacions del Brexit han provocat al Govern britànic. La primera ministra va qualificar-lo com “el millor acord que s’ha pogut negociar”. Ara, amb l’aval dels dos principals protagonistes, el text ha de ser aprovat pels líders dels 27 estats europeus, els quals van rebre l’esborrany el mateix dia de la seva publicació, i pel Parlament britànic, un pas que es preveu encara més complicat que els anteriors.

L’esborrany resol algunes de les principals incerteses que es presentaven amb la sortida del Regne Unit de la Unió: la frontera entre Irlanda i Irlanda del Nord, l’estatus dels ciutadans europeus residents a l’arxipèlag i dels britànics residents al continent, el control de Gibraltar, les obligacions financeres del Regne Unit i l’acord comercial. A part d’aquests temes de gran rellevància i interès general, l’acord també dedica unes pàgines a determinar la desconnexió del Regne Unit en l’àmbit de la col·laboració policial i judicial.

L’article 62 de l’acord estableix la continuació de la col·laboració en aquells processos judicials de causes penals entre la Unió Europea i el Regne Unit durant el període de transició de la sortida de la Unió. Així, el procés d’execució de les euroordres de detenció seguirà sent com fins ara, fins almenys el 31 de desembre de 2021, quan es preveu que s’acabi el període de transició de sortida de la Unió Europea per part del Regne Unit. Així, es mantindran els acords establerts pel Consell de Justícia i Interior del Consell Europeu.

De la mateixa manera, durant el període de transició, el procés d’intercanvi d’informació referent als antecedents i els registres penals seguirà sent el mateix que abans de la posada en marxa de la iniciativa del Brexit, a través del Sistema Europeu d’Informació d’Antecedents Penals (ECRIS), per tal d’agilitzar els processos judicials en matèria penal als diferents estats membres de la Unió. Un cop acabat el període de transició, l’ECRIS deixarà de funcionar com a mecanisme d’intercanvi d’informació entre els estats membres restants i el Regne Unit.

El mateix article també preveu la participació de les autoritats competents del Regne Unit en aquells equips d’investigació en els quals participaven abans de la finalització del procés de transició, amb la mateixa finalitat de consolidar la cooperació entre els estats membres de la Unió en causes penals. Per tal de poder finalitzar procediments penals en curs, l’Eurojust pot continuar proporcionant informació al Regne Unit i viceversa.

L’acord també preveu els mecanismes d’actuacions i cooperació policials en el territori del Regne Unit o en el territori dels estats membres en què estigui involucrat el Regne Unit. Aquests estan establerts a l’article 63 de l’esborrany.

A part dels acords en matèria de cooperació policial i judicial esmentats fins ara, l’article 156 de l’esborrany d’acord estableix que el Regne Unit està obligat a seguir contribuint, fins a la finalització del període de transició el desembre de 2021, al finançament basat en la renda nacional bruta (GNI, per les sigles en anglès) de diferents agències europees dedicades a temes de seguretat i defensa: l’Agència de Defensa Europea, l’Institut d’Estudis de Seguretat de la Unió Europea, el Centre de Satèl·lits de la Unió Europea. També haurà de continuar assumint la part proporcional dels costos, d’acord amb el producte nacional brut (GNP, per les sigles en anglès) de les operacions de la Política Comuna de Seguretat i Defensa de la UE.

Aquestes contribucions s’han de dur a terme d’acord amb el principi de cooperació sincera i bona fe, establert a l’article 5 de l’esborrany. Ambdues parts han de prendre les mesures necessàries per assegurar el compliment de les obligacions que sorgeixen de l’acord del Brexit.

Al següent enllaç podeu trobar sencer l’esborrany d’acord de sortida del Regne Unit de la Gran Bretanya i Irlanda del Nord de la Unió Europea i de la Comunitat Europea de l’Energia Atòmica, publicat el 14 de novembre de 2018: https://ec.europa.eu/commission/sites/betapolitical/files/draft_withdrawal_agreement_0.pdf

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

La Unió de Defensa Europea: el futur de la Unió o una utopia?

El passat 26 de juny, l’Institut d’Estudis de Seguretat de la Unió Europea (EUISS) va publicar l’anuari del 2018, el qual presenta els aspectes més rellevants en matèria de seguretat per a la Unió Europea, així com l’acció exterior d’aquesta a les regions veïnes meridionals i orientals. El document repassa cronològicament els principals esdeveniments que han tingut lloc a escala internacional que han afectat, d’una manera o altra, la Unió, a més de recordar els diversos plans i estratègies impulsats per la Unió Europea o pels diferents òrgans d’aquesta en matèria també de seguretat col·lectiva.

L’anuari es divideix en tres seccions:

La primera se centra en l’acció exterior de la Unió Europea a les regions pròximes com el nord d’Àfrica i l’Orient Mitjà i explica la presència d’aquesta en termes diplomàtics, financers i de seguretat arreu. Repassa quina és la relació de la Unió Europea amb els seus diferents aliats, com l’OTAN, la Unió Africana, el Consell de Cooperació del Golf, i d’altres.

La segona secció repassa l’acció i els organismes de la Política Comuna de Seguretat i Defensa (CSDP, per les sigles en anglès), les operacions militars i les diferents iniciatives de l’Agència Europea de Defensa.

A la tercera s’analitzen els vincles de diversos factors externs que afecten la seguretat de la Unió, es dedica un apartat a una inquietud creixent com és la ciberseguretat, i finalment es repassen les tasques, els objectius i el pressupost de diferents organismes descentralitzats de la Unió amb funcions específiques relacionades amb la seguretat i la defensa.

A la publicació, s’emfatitza constantment la necessitat d’enfortir la Unió i la relació entre els països que la conformen per tal de poder actuar com a potència en el panorama internacional i fer front als fenòmens globals que amenacen la seguretat, no només de la Unió, sinó de tot el món. Segons l’EUISS i els òrgans i les institucions de la UE com ara la Comissió Europea, és imprescindible la cooperació interna i externa, tant entre els països i òrgans de la Unió com amb la resta dels aliats de la UE, per tal de poder garantir el manteniment de la seguretat al continent. La política de cooperació i compromís ha demostrat ser més efectiva que la de confrontació i aïllament, i en aquesta direcció  van les diferents iniciatives impulsades, així com el desplegament de missions. Així doncs, un dels principals objectius és el de seguir treballant per continuar enfortint les relacions amb els diversos aliats.

La tendència dels representants de la Unió o dels governs dels països que la lideren ha estat la de decantar-se, cada vegada més, cap a la unificació pel que fa a la seguretat i la defensa. Així ho defensava Emmanuel Macron, en una conferència a la Sorbona, en què al·legava que el futur de la UE passa per tenir un pressupost de defensa comú, una mateixa política d’actuació i una força d’intervenció pròpia. La cancellera Angela Merkel també va defensar-ho, justificant que la Unió Europea ha de comptar amb els mitjans per resoldre els seus propis conflictes i les incerteses que es presenten. Jean Claude Juncker, president de la Comissió Europea, també va expressar el seu desig de tenir una Unió Europea de Defensa en tota regla de cara al 2025.

Els discursos dels diferents líders, junt amb l’impuls dels diversos plans en matèria de seguretat i defensa, ens donen pistes que ajuden a intuir el futur de la Unió Europea, i quines seran les prioritats en els últims anys. Haurem d’esperar encara un temps, però, per veure si aquestes aspiracions actuals acaben convencent, no només els països membres sinó, sobretot, els aliats com els Estats Units, o es converteixen en paper mullat.

Per consultar l’anuari:

https://www.iss.europa.eu/content/euiss-yearbook-european-security-2018

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

 

 

Intel·ligència artificial en la seguretat i defensa a la Unió Europea

Segons un estudi publicat pel European Union Institute for Security Studies, en els pròxims anys la intel·ligència artificial (IA) serà present en gairebé tots els àmbits de la vida diària: comunicació, assistència sanitària i fins i tot en seguretat i defensa.

En l’àmbit de la defensa, la IA pot representar una oportunitat i a la vegada un perill. D’una banda, tenim la manca de la perspectiva humana en el funcionament d’armes, la qual pot produir violacions de les normes internacionals en relació amb la conducta de guerra. D’altra banda, es parla de la IA com a millora en la presa de decisions en processos militars. La qüestió aquí és la següent: en una situació de tensió i emoció, la IA suposa un valor afegit o un hàndicap en la presa de decisions? La UE deixarà perdre l’oportunitat que hi intervingui la revolució de la intel·ligència artificial?

Tanmateix, desenvolupar una estratègia en defensa basada en la IA dependrà de l’actitud dels governs de cada país. Ells decidiran si cal invertir suficient capital en processos d’R+D i robòtica.

La IA pot ser utilitzada com una eina destinada a les missions i operacions de CSDP (EU’S Common Security and Defence Policy), en les fases de detecció, preparació i protecció.

En la primera fase (detecció), la IA podria permetre que la UE recopilés informació i dades de països geogràficament llunyans en comptes d’enviar personal tècnic a la zona. També la interpretació d’informació podria ser interessant, ja que proporciona una visió més amplia del conflicte o de les dinàmiques de la crisi que s’estigui vivint en el país o regió. Aquest nou fenomen podria ajudar a altres òrgans de la UE, com SIAC (Single Intelligence Analysis Capacity), a solucionar el buit entre la detecció i la primera acció. A més, la IA milloraria la detecció de capacitats a nivell més tàctic. Per exemple, podria donar suport a la tria de localitzacions per dur a terme assistència humanitària, o la millor localització on establir-hi camps de refugiats o identificar subministraments d’aigua, etc.

En la segona fase (preparació), la IA pot tenir un rol significatiu en els processos de decisió sota la CSDP. La IA s’utilitzaria per classificar o prioritzar polítiques en funció d’un criteri preprogramat i així permetre que els legisladors tinguin uns coneixements dels factors i costos més precisos. Per tant, la IA pot promoure una millor distribució de recursos durant les missions i operacions i també donaria al Comitè Polític i de Seguretat (PSC) una visió més àmplia de la crisi i el seu context. L’estudi també parla sobre altres habilitats que aquest tipus d’intel·ligència podria oferir. Com per exemple, intervenir en processos d’enregistrament d’accions d’individus i de grups terroristes, en què les dades estiguin basades en accions passades, doctrines i/o estratègies. En aquesta fase, també entraria tot allò relacionat amb el transport i l’assistència, entenent que la IA pot ser útil per crear vehicles semiautònoms per protegir així combois enviats a territoris hostils, o treballadors d’ONG, personal sanitari o diplomàtics.

En la tercera fase (protecció), la IA tindria com a objectiu principal facilitar ajuda a la UE per protegir el seu personal i millorar la seva resistència en el camp, en el cas de cossos militars del CSDP. Recerques actuals sobre aquesta intel·ligència proven que en l’àmbit tecnològic hi ha més possibilitats d’ús, com ara sensors d’imatge en zones fosques o hostils, i orientació mèdica tant per humans com per robots mèdics.

L’interès actual en aquesta nova disciplina esdevé important com a contramesura per combatre els delictes cibernètics, ja que aquests van en augment. A través de la IA es podria protegir el personal europeu de campanyes desinformadores (fake news, imatges, vídeos falsos…)  i atacs cibernètics.

Fonts d’informació:

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

La Comissió Europea demana passos en ferm en matèria de seguretat

Fins a començaments d’octubre del 2018, s’han aprovat diverses propostes legislatives presentades per la Comissió, però encara queden nombrosos expedients importants que haurien de tramitar-se abans de les eleccions al Parlament Europeu de maig del 2019. És, per tant, la Comissió la que demana que s’accelerin aquests treballs i s’adopti amb rapidesa el que queda pendent dels expedients prioritaris de seguretat. Sobretot, el que es defineix a la Declaració conjunta i a les noves mesures proposades pel president Juncker en el seu Discurs sobre l’estat de la Unió del 2018.

Durant els darrers tres anys, la Comissió ha adoptat mesures per reforçar la seguretat a la UE i a les seves fronteres exteriors. Les temptatives d’atemptat terrorista, l’ús d’armes químiques als carrers d’un estat membre i, més recentment, el ciberatac avortat a la seu central d’una organització internacional posen de manifest que Europa continua sent un objectiu i, per tant, que cal millorar la seguretat i la resiliència col·lectives. Cal aprofundir, doncs, en els aspectes següents:

  • Protegir els europeus a la xarxa. Tenint en compte les darreres operacions cibernètiques hostils, és imprescindible que totes les propostes legislatives s’ultimin amb caràcter prioritari. A més, amb la finalitat d’assegurar-se que les plataformes d’internet no s’utilitzin per difondre continguts terroristes en línia, cal que el Parlament Europeu aprovi l’obligació de suprimir continguts d’aquest tipus en el termini d’una hora.
  • Interoperabilitat dels sistemes d’informació de la UE: cal permetre que els sistemes d’informació de la UE en matèria de seguretat, migració i gestió de les fronteres funcionin junts de forma més eficaç i millori, així, la seguretat de la informació. També caldria modernitzar el Sistema Europeu d’Informació d’Antecedents Penals (ECRIS), Eurodac i el Sistema d’Informació de Visats (VIS).
  • Lluita contra la delinqüència transfronterera: la Comissió insta el Consell Europeu i el Parlament a ampliar la competència de la Fiscalia Europea per tal que pugui abastar la investigació de delictes terroristes transfronterers i també les propostes de la Comissió sobre proves electròniques, per ajudar tant la policia com les autoritats judicials.
  • Reforç de les fronteres: es demana que s’aprovin les eines necessàries per garantir la gestió eficaç de les fronteres exteriors, tals com l’Agència Europea de Fronteres i Costes, les normes de la UE en matèria de retorn i l’Agència d’Asil de la UE.

Per recolzar els esforços dels estats membres amb vista a millorar la seguretat de la UE, la Comissió va assignar un finançament de la seguretat de 70 milions d’euros per al període 2018-2019, repartits de la manera següent:

  • Lluita contra la radicalització: 5 milions d’euros.
  • Lluita contra amenaces QBRN, restricció a l’accés a explosius casolans i protecció dels espais públics i les infraestructures crítiques: 9,5 milions d’euros.
  • Suport a l’aplicació de normes vigents com el Registre europeu de noms de passatgers: 1,5 milions d’euros.
  • 100 milions d’euros a càrrec de les Accions Urbanes Innovadores com, per exemple, la protecció dels espais públics.

Enllaços d’interès:

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

El projecte Stadia de la Interpol: assegurant els grans esdeveniments esportius

Els principals esdeveniments esportius internacionals, com els Jocs Olímpics i els tornejos de la Copa Mundial de la FIFA, presenten molts desafiaments policials i de seguretat per als països d’acollida.

A més de tenir lloc en ubicacions grans, complexes i disperses, aquests esdeveniments poden atreure un seguit d’activitats delictives, des d’aldarulls i violència fins a ciberatacs i, fins i tot, terrorisme.

Amb la seva xarxa global d’experts, la Interpol té la posició ideal per servir de nucli centralitzat de recerca, disseny, planificació, coordinació i formació per afrontar aquest repte, dins d’una estructura que asseguri uns estàndards de qualitat.

El projecte Stadia va ser fundat per la Interpol l’any 2012 i finançat per Qatar, amb l’objectiu de crear un centre d’excel·lència per ajudar els països membres de la Interpol a planificar i executar els preparatius de seguretat per a grans esdeveniments esportius.

En reunir bones pràctiques i lliçons apreses pels països membres que han celebrat amb èxit grans esdeveniments esportius internacionals, el projecte pot ajudar els futurs amfitrions a enfortir els preparatius amb els últims coneixements i experiències.

El projecte Stadia organitza reunions anuals d’experts sobre temes clau de la legislació, la seguretat física i la seguretat cibernètica.

Aquestes trobades reuneixen experts policials d’arreu del món, els comitès d’organització d’esdeveniments, el govern, el sector privat, l’acadèmia i la societat civil per explorar la recerca i l’anàlisi d’última generació i desenvolupar recomanacions independents per planificar i executar arranjaments de seguretat per als principals esdeveniments esportius internacionals.

Tots els països que acullen un esdeveniment esportiu important volen que sigui lliure de problemes i tingui èxit. Cada esdeveniment ofereix moltes lliçons valuoses, no només per al país amfitrió, sinó també per a tots els que acolliran esdeveniments importants en el futur.

Per capturar bones pràctiques i lliçons apreses abans, durant i després de grans esdeveniments esportius internacionals, el projecte Stadia porta a terme programes d’observació i debat amb experts de l’àmbit de la seguretat, tant del sector públic com del sector privat, que tenen responsabilitats directes en les operacions de vigilància i seguretat.

El projecte Stadia treballa amb institucions acadèmiques reconegudes per identificar necessitats de formació i desenvolupar plans d’estudis de formació, juntament amb un programa d’acreditació internacional.

L’aprenentatge acumulat a partir de la gamma d’activitats descrites anteriorment es consolida i es comparteix entre tots els països membres de la Interpol a través d’un sistema de gestió del coneixement basat en un web d’última generació amb dos components:

  • Un ampli repositori de coneixement de bones pràctiques en tots els aspectes de la seguretat de l’esdeveniment esportiu, al qual tots els països membres poden contribuir i del qual poden beneficiar-se.
  • Una plataforma de col·laboració en línia on experts en el camp poden compartir, debatre, analitzar i publicar informació sobre els aspectes evolutius de la seguretat esportiva d’esdeveniments importants.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

“Projecte Pilot”: reforçant la seguretat interna i externa de la Unió Europea

EUNAVFOR

Recentment s’ha activat una cèl·lula d’informació contra el delicte a bord de l’operació EUNAVFOR Med, operadora de Sophia Task Force que intervé a la Mediterrània meridional. Després de la decisió adoptada pel Consell de la Unió Europea el 14 de maig  del 2018, personal especialitzat de les agències de la UE Europol, Frontex -l’Agència Europea de Fronteres i la Guàrdia Costanera- i EUNAVFOR Med han estat embarcats en el navili italià San Giusto en el si de l’Operació Sophia.

L’establiment de la cèl·lula d’informació criminal obre un nou capítol de cooperació operativa entre els actors de la seguretat i la política de defensa CSDP i Justícia i Afers d’Interior (JHA), que intentaran reforçar la seva efectivitat col·lectiva i l’impacte operatiu.

La cèl·lula informativa contra el delicte pot millorar l’intercanvi d’informació sobre activitats criminals a la Mediterrània central i proporcionar una plataforma per aprofitar les capacitats úniques de les agències amb l’objectiu d’interceptar les xarxes criminals en l’àrea de l’operació EUNAVFOR MED i més enllà.

La cèl·lula d’informació del delicte pot facilitar la recollida i transmissió d’informació sobre el tràfic il·lícit de persones, la implementació de l’embargament d’armes de l’ONU a Líbia, el tràfic il·lícit d’exportacions de petroli de Líbia d’acord amb la UNSCR 2146 (2014) i 2362 (2017), així com l’activitat delictiva relacionada amb la seguretat de l’operació mateix.

La participació de Frontex en la cèl·lula d’informació del delicte servirà per desenvolupar un quadre d’intel·ligència global sobre el tràfic il·lícit de persones i altres formes d’activitats criminals transfrontereres, inclòs el terrorisme. La informació proporcionada per la cèl·lula d’informació contra el delicte també millorarà la capacitat de vigilància i control de les fronteres exteriors de la UE per part de Frontex.

El desplegament dels equips mòbils de Frontex pot oferir noves oportunitats per recollir informació sobre els mètodes utilitzats per grups criminals i millorar l’anàlisi operativa i estratègica realitzada per Frontex, Europol i EUNAVFOR Med.

En estreta col·laboració amb els socis de la Societat de la Informació contra la Delinqüència i els estats membres de la UE, l’Europol continua treballant per donar suport eficaç a les investigacions transnacionals, centrant-se en el contraban organitzat d’immigrants i en la criminalitat i el terrorisme, organitzat i internacional.

A més, l’Europol posarà a disposició d’EUNAVFOR Med Operation Sophia tots els recursos per recolzar la decisió operativa i tàctica i contribuir a l’eficàcia del mandat de l’operació.

El període de prova del projecte durarà sis mesos. Al final del període, les lliçons del projecte pilot també seran utilitzades per emetre informe sobre la cooperació futura entre CSDP i JHA en un context més ampli.

EUNAVFOR Med Operation Sophia (ENFM) és una operació de la Política Comuna de Seguretat i Defensa (CSDP) enfocada a interrompre el model de negoci dels traficants de persones i traficants d’immigrants i a contribuir als esforços de la UE pel retorn de l’estabilitat i la seguretat a Líbia i la regió del Mediterrani central. ENFM és la primera força marítima de la UE que proporciona seguretat marítima a la Mediterrània central i treballa estretament amb diferents organitzacions civils i militars nacionals, internacionals, governamentals i no governamentals.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

El llarg camí de modernitzar les estadístiques sobre criminalitat (i 2)

La setmana passada vam publicar un apunt  sobre la nova classificació de delictes proposada als EUA. A continuació exposarem les principals conclusions i propostes del segon informe publicat, l’any 2018, pel mateix grup d’experts sobre el nou sistema per mesurar la delinqüència.

La nova classificació comporta un canvi del concepte de ‘delicte’ que no es basa en una definició legal, sinó en la conducta de les persones. L’objectiu és que, sigui quina sigui la font utilitzada per recollir la informació, els fets semblants s’assignin a la mateixa categoria. Per exemple, evitar que un fet pugui ser considerat ‘agressió sexual’ a l’enquesta (per la conducta que el motiva) i ‘abús sexual’ en les dades policials (per la definició legal que el regula). Amb aquest objectiu, el nou catàleg amplia considerablement la quantitat de categories i recull fets que anteriorment no es comptabilitzaven.

En aquest sentit, un pas fonamental era descobrir les diferències entre els fets que queden recollits a les estadístiques actuals (tant del registre policial com de les enquestes de victimització) i la nova classificació: les tipologies incorporades en alguns casos es corresponen a fets emergents, i en altres casos es tracta de categories que s’incorporen ara als recomptes estadístics malgrat que ja eren considerats problemes greus (com els actes contra el medi natural o contra els animals).

La proposta presentada pel grup d’experts no consisteix en la creació d’un sistema de recollida i anàlisi de dades completament nou, sinó que promou la millora i modificació dels sistemes actuals (tant pel que fa a les dades policials com a les d’enquesta),  per tal d’adaptar la recollida de dades a les noves categories. També preveu la incorporació de fonts d’informació complementàries, especialment per a les categories afegides a la nova classificació i per a aquelles en què poden tenir més dificultat a l’hora d’obtenir dades.

A més, recorden que ni totes les fonts d’informació  poden recollir les mateixes dades, ni cal la mateixa informació de tots els fets delictius. En aquest sentit, el sistema també ha de ser flexible per adaptar-se a aquestes diferències.  

El major èmfasi es posa en el sistema de recollida de dades policials, ja que els darrers anys ha evolucionat menys que el de les enquestes, que ha tingut uns processos de millora i revisió més continus. Per fer viable l’evolució cap al nou sistema, l’informe proposa anar implementant les millores tan aviat com sigui possible, quan s’assoleixin uns nivells mínims, i continuar perfeccionant-les fins a arribar al nivell òptim.

L’inconvenient més gran del sistema actual és que ni l’FBI ni la BJS (l’Oficina d’Estadístiques de Justícia) lideren de manera clara la recollida de les dades i les seves responsabilitats es difuminen. En conseqüència, no hi ha hagut un acostament clar entre unes dades i unes altres. Els autors reclamen que hi hagi algun organisme que tingui aquest lideratge i recomanen que sigui l’Oficina responsable del pressupost i de la gestió institucional qui explori i decideixi com s’ha de portar a terme la coordinació, i es responsabilitzi d’aquesta gestió conjunta, així com de la revisió futura del sistema de classificació.

En resum, es pretén passar d’un sistema que enumera els delictes coneguts, principalment a partir de denúncies, a un sistema que reculli informació sobre la delinqüència, amb l’objectiu que el sistema estadístic permeti analitzar les dades des de diversos punts de vista (geogràfics, demogràfics, sociològics o econòmics) i que permetin aportar informació més enllà del mer recompte d’il·lícits penals.

Els informes complets es poden consultar a:

Modernizing Crime Statistics

Report 1: Defining and Classifying Crime (2016)

Report 2: New Systems for Measuring Crime (2018)

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

El carnet per punts ciutadà, una realitat a la Xina

china chinese city forbidden kingdom

El govern xinès està desenvolupant un sistema de ‘crèdit social’ que permeti puntuar els ciutadans pel seu comportament i nivell de confiabilitat, oferint recompenses o penalitzacions segons la seva actuació. Aquest programa, que es presenta com un mecanisme per garantir la seguretat nacional i l’estabilitat social, es preveu que estigui totalment operatiu l’any 2020.

No obstant això, les primeres pinzellades ja estan començant a ser implementades. Entre elles hi ha la prohibició de comprar bitllets d’avió o de tren a aquelles persones que hagin perdut punts per haver fumat dins de vagons, utilitzat bitllets caducats o difós fake news, especialment si estan relacionades amb atacs terroristes o la seguretat aeroportuària.

Altres accions que podran comportar una pèrdua de punts són la publicació de posts polítics en línia sense permís, el fet de contradir la narrativa oficial del govern, cometre infraccions al volant o passar massa temps jugant a videojocs. Contràriament, altres comportaments com participar en obres de caritat o donar sang ajuden a incrementar la puntuació i, amb això, a millorar la posició, una posició que determinarà aspectes fonamentals com la possibilitat de ser admès en determinades escoles (per a la persona en qüestió o per als seus fills), enregistrar-se en hotels, exercir càrrecs públics o llogar un apartament.

A les persones amb una ‘puntuació ciutadana’ baixa, els serà més difícil accedir-hi, de la mateixa manera que els serà més complicat obtenir visat per viatjar a l’estranger. D’altra banda, aquells ciutadans que presentin una puntuació alta es beneficiaran de descomptes en la factura energètica, d’un accés a internet més ràpid o de millors condicions a l’hora de demanar un préstec bancari.

La metodologia exacta que s’utilitzarà per determinar aquestes puntuacions es manté secreta, però es considera que estarà basada en intel·ligència artificial i big data, la qual ajudarà a construir perfils de tots els ciutadans basant-se en el tipus de compres que es facin, els moviments financers, els contactes personals i professionals, l’ús de les xarxes socials o les interaccions amb organismes oficials. Malgrat que les autoritats xineses defensen que aquest sistema permetrà controlar el nivell de civisme i disminuir la taxa de criminalitat, millorant així la seguretat pública, un nombre significatiu d’organitzacions, com Human Rights Watch o Amnistia Internacional, han alertat del perill que suposa per als drets i les llibertats civils, especialment pel que fa al dret a la privacitat, a la protecció de dades i a la llibertat d’expressió. Una situació especialment preocupant si es té en compte que el nivell de llibertat a internet a la Xina, segons Freedom House, és el pitjor del planeta.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français