Etiqueta: Seguretat

L’etiquetatge GPS redueix la reincidència entre els lladres prolífics a Sussex

Notes de seguretatDeixa un comentari

Una avaluació independent de l’Operació STOP, una iniciativa desenvolupada a Sussex, al Regne Unit, ha detectat una reducció significativa de la delinqüència entre els lladres prolífics que participen en el programa. La iniciativa combina l’etiquetatge GPS amb suport individualitzat de rehabilitació, amb l’objectiu de reduir la reincidència i actuar sobre les causes que poden afavorir el robatori persistent als establiments comercials.

El programa es va posar en marxa a East Sussex durant l’estiu del 2025 i reuneix la Comissionada de Policia i Crim de Sussex, la Policia de Sussex, les administracions locals, el Servei de Llibertat Condicional, Change Grow Live i empreses del sector comercial. El GPS s’utilitza com a condició de les ordres de conducta criminal (CBO), mentre que els participants reben suport per fer front a problemes relacionats amb l’habitatge, la salut, el consum de substàncies, les prestacions socials o l’ocupació.

Les primeres dades de l’avaluació mostren que els vuit delinqüents etiquetats inclosos en l’anàlisi van reduir l’activitat delictiva després de la instal·lació del GPS. Cinc no van cometre cap altre delicte durant el període analitzat.

En conjunt, els participants van registrar aproximadament entre 11 i 13 delictes menys per persona, una reducció global d’aproximadament el 58 %. Les persones que van reincidir també van cometre menys infraccions que abans de portar l’etiqueta.

A partir de les taxes mitjanes observades abans i després de l’etiquetatge, l’avaluació calcula que podrien evitar-se prop de 300 delictes en dotze mesos, amb un estalvi aproximat de 100.000 lliures en costos associats a la policia i al sistema de justícia penal.

Tot i aquests resultats, cal tenir en compte que l’anàlisi inicial es basa en un nombre reduït de participants i que el projecte encara està en fase d’expansió.

El GPS no només té una funció de supervisió. Les dades de localització han proporcionat a la Policia de Sussex noves oportunitats d’intel·ligència i investigació, ajudant a identificar presumptes delictes que no havien estat detectats anteriorment i a orientar actuacions contra persones considerades delinqüents prolífics.

El projecte inicial, que disposava de deu etiquetes a East Sussex, es va ampliar el maig del 2026 a West Sussex i Brighton & Hove, amb capacitat per gestionar fins a 30 etiquetes.

Un dels elements diferencials de l’Operació STOP és que l’etiquetatge no funciona de manera aïllada. El programa incorpora un Business Crime Navigator, gestionat per Change Grow Live, que ofereix suport personalitzat als participants.

Aquest professional facilita l’accés a serveis d’habitatge, sanitat, tractament de problemes relacionats amb el consum de substàncies, prestacions socials, ocupació i altres recursos. L’objectiu és intervenir sobre les circumstàncies personals que poden contribuir a la reincidència.

Els responsables del projecte consideren que aquesta combinació de supervisió, actuació policial i rehabilitació és un dels factors que pot explicar els resultats inicials. Els participants entrevistats també han manifestat que se sentien més acompanyats i que tenien més facilitat per accedir als serveis d’ajuda.

L’Operació STOP representa un model de resposta al robatori persistent que combina tecnologia, control judicial, informació policial i intervenció social. Les primeres dades apunten a una reducció considerable dels delictes entre les persones participants i també a beneficis per a les investigacions policials i els comerços.

Tanmateix, els resultats s’han d’interpretar amb prudència. El nombre inicial de participants és limitat i encara cal comprovar si la reducció de la reincidència es manté a llarg termini i si els resultats es repeteixen a mesura que el programa s’amplia.

L’experiència de Sussex mostra, en definitiva, com el monitoratge electrònic combinat amb suport rehabilitador pot formar part d’una estratègia més àmplia contra la delinqüència persistent. El repte serà determinar si els bons resultats inicials es consoliden i fins a quin punt aquest model pot contribuir de manera sostinguda a reduir els robatoris i millorar la seguretat dels comerços i les comunitats.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

L’accés a l’evidència electrònica: un repte creixent per a la seguretat i la investigació criminal

Notes de seguretatDeixa un comentari

La digitalització de les comunicacions i de l’activitat delictiva ha convertit l’evidència electrònica en un element cada vegada més important per a les investigacions criminals. Missatges de text, correus electrònics, converses en aplicacions, dades de comptes o informació relacionada amb els serveis digitals poden ser determinants per reconstruir fets, identificar persones o establir connexions entre diferents investigacions. Però obtenir aquestes dades, especialment quan estan vinculades a diversos països, continua sent un dels reptes principals per a les forces de seguretat i les autoritats judicials europees.

El SIRIUS Electronic Evidence Situation Report, publicat per l’Europol i Eurojust l’agost de 2026, analitza precisament aquesta situació. L’informe posa de manifest que més de la meitat de les investigacions criminals actuals inclouen alguna petició d’accés transfronterer a l’evidència electrònica. Alhora, alerta de les dificultats legals, tècniques i operatives que encara condicionen la capacitat de les autoritats per obtenir aquesta informació de manera ràpida i efectiva.

Un dels factors que explica aquesta complexitat és la mateixa naturalesa de l’entorn digital. Les dades que necessita una investigació poden estar emmagatzemades en un lloc desconegut, en servidors situats en diferents països o sota la responsabilitat d’un proveïdor que opera en múltiples jurisdiccions. Això obliga sovint les autoritats a navegar per diferents ordenaments jurídics i mecanismes de cooperació internacional.

A aquesta dificultat, s’hi afegeix la manca d’harmonització en qüestions com els terminis de conservació de dades o els terminis de resposta dels proveïdors davant les peticions de les autoritats. En una investigació, el factor temps pot ser determinant: si una dada no es conserva o no s’obté abans que desaparegui, es pot perdre una font d’informació potencialment rellevant.

Per a les forces de seguretat, un altre repte és el coneixement del futur marc europeu d’e-Evidence. Segons l’informe, encara hi ha un nivell de coneixement insuficient sobre aquesta nova legislació, la qual cosa posa de manifest la necessitat d’incrementar la formació dels professionals i facilitar eines que els permetin treballar adequadament en un entorn jurídic i tecnològic en transformació.

Des de la perspectiva judicial, els mecanismes de cooperació transfronterera actuals sovint es perceben lents i procedimentalment complexos. Aquesta situació pot generar una distància entre la velocitat amb què evoluciona una investigació digital i el temps necessari per obtenir legalment la informació.

El problema és especialment rellevant quan hi ha el risc que les dades deixin d’estar disponibles. L’informe assenyala que la manca d’un marc europeu comú sobre la conservació de dades pot contribuir a perdre informació que podria ser necessària per a una investigació criminal.

En aquest context, el futur paquet legislatiu europeu sobre e-Evidence busca establir mecanismes més harmonitzats, robustos i àgils per facilitar l’accés transfronterer a les proves digitals. El plantejament pretén reduir la complexitat actual i proporcionar més previsibilitat a les autoritats i als proveïdors de serveis.

L’objectiu, però, no és únicament accelerar l’accés a la informació. El nou marc també haurà de garantir la protecció dels drets fonamentals, un aspecte especialment rellevant quan les investigacions impliquen dades personals i comunicacions privades.

Els proveïdors de serveis digitals tenen un paper central en aquest ecosistema. Són els responsables de gestionar una part important de les dades que poden ser útils en una investigació i, alhora, han de respondre a un volum creixent de requeriments legals. L’augment de les peticions, sobretot les d’emergència, està generant una pressió significativa sobre els equips encarregats de respondre a les forces de seguretat. A més, l’adaptació al futur paquet europeu d’e-Evidence requerirà canvis importants en els processos interns i sistemes informàtics de molts proveïdors.

El panorama que descriu el SIRIUS Electronic Evidence Situation Report mostra que l’accés a les proves digitals ja no és una qüestió exclusivament tecnològica. És un repte operatiu, jurídic i de cooperació internacional que afecta totes les etapes d’una investigació.

Per a les forces de seguretat, això implica disposar de professionals formats i capacitats per identificar, sol·licitar i gestionar evidència digital en diferents jurisdiccions. Per a les autoritats judicials, suposa avançar cap a procediments que permetin actuar amb més rapidesa sense reduir les garanties legals. I per als proveïdors, significa adaptar els seus processos i sistemes a un volum de requeriments cada vegada més gran i a un nou marc regulador europeu.

El projecte SIRIUS actua com a punt de suport i coneixement per facilitar aquest accés transfronterer a l’evidència electrònica. La propera implantació del marc europeu d’e-Evidence haurà de determinar fins a quin punt és possible combinar rapidesa, eficàcia investigadora, cooperació internacional i protecció dels drets fonamentals.

En un entorn de seguretat cada vegada més digitalitzat, la capacitat d’obtenir evidència electrònica de manera legal, segura i oportuna es consolida com un factor essencial per a les investigacions criminals del futur.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

Els tribunals de supervisió intensiva: una nova estratègia per reduir la reincidència al Regne Unit

Notes de seguretatDeixa un comentari

El govern del Regne Unit ha anunciat una ampliació important dels Tribunals de Supervisió Intensiva (Intensive Supervision Courts), un model inspirat en experiències desenvolupades als Estats Units, especialment a l’estat de Texas. L’objectiu principal és reduir la reincidència entre els delinqüents habituals de baixa gravetat mitjançant un sistema que combina un control judicial molt estricte amb programes de rehabilitació i suport social.

Per impulsar aquesta iniciativa, el Ministeri de Justícia destinarà 9 milions de lliures a ampliar el nombre de seus d’aquests tribunals, que passaran de cinc a onze, repartides pel país. La mesura se centrarà especialment en persones amb un llarg historial de delictes menors, dones i infractors amb problemes d’addiccions o altres factors que en dificulten la reinserció.

A diferència del model judicial tradicional, aquests tribunals estableixen una relació continuada entre el jutge i els infractors. Cada participant compareix periòdicament davant del mateix jutge, que supervisa el compliment de les condicions imposades, avalua l’evolució del cas i pot adaptar les mesures segons els resultats obtinguts. Aquesta supervisió continuada pretén reforçar la responsabilitat personal i garantir que els compromisos adquirits es compleixin de manera efectiva.

Els participants han d’assistir obligatòriament a les sessions judicials, seguir programes de tractament contra les addiccions, participar en activitats de rehabilitació i complir qualsevol altra condició que estableixi el tribunal. L’incompliment comporta conseqüències immediates, com ara un increment de les mesures de control, la imposició de dispositius de monitoratge electrònic o, en els casos més greus, l’ingrés a presó per haver vulnerat les condicions de la sentència.

El govern britànic defensa aquesta estratègia argumentant que molts dels delinqüents reincidents tenen problemes de salut mental, addiccions, traumes personals o situacions de vulnerabilitat social que contribueixen directament a la comissió reiterada de delictes. Per aquest motiu, considera que actuar únicament amb penes de presó sovint no resol les causes que originen la conducta delictiva i pot afavorir un cicle continu de reincidència.

Les dades que aporta el Ministeri indiquen que els tribunals de resolució de problemes implantats en diversos països han aconseguit reduir aproximadament en un terç les noves detencions respecte dels sistemes tradicionals. També es destaca l’experiència de Texas, on aquest enfocament s’associa amb una disminució significativa de la població penitenciària i una reducció del 29 % dels índexs de criminalitat.

Els primers resultats dels projectes pilot desenvolupats a Birmingham, Bristol, Liverpool i Teesside també es valoren positivament. Segons l’avaluació oficial, aproximadament dos terços dels participants van complir íntegrament les condicions imposades pel tribunal. Entre els infractors amb problemes greus de drogodependència, els controls toxicològics van donar resultats negatius en prop de dues terceres parts dels casos. A més, els professionals dels serveis de llibertat vigilada i els equips de tractament han observat una disminució del consum de drogues i alcohol, així com una millor atenció dels problemes de salut mental.

Des d’una perspectiva de seguretat pública, aquesta iniciativa representa un canvi de paradigma. L’objectiu ja no és únicament sancionar el delicte, sinó reduir el risc que els infractors tornin a delinquir. Si els factors de risc es poden controlar mitjançant una supervisió estreta i un tractament adequat, és possible disminuir el nombre de víctimes, reduir la pressió sobre el sistema penitenciari i optimitzar els recursos destinats a la lluita contra la delinqüència.

Aquest model també permet reservar les places penitenciàries per als delinqüents més perillosos, mentre que els infractors de menys risc se sotmeten a un control intensiu dins de la comunitat. Paral·lelament, el govern britànic ha anunciat un increment de fins a 700 milions de lliures en el finançament dels serveis de llibertat vigilada fins al 2028–2029, la incorporació d’almenys 1.300 nous agents de supervisió i una ampliació sense precedents dels sistemes de monitoratge electrònic mitjançant dispositius GPS i controls d’alcoholèmia.

En conjunt, aquesta reforma reflecteix una tendència cada vegada més present en les polítiques de seguretat modernes: combinar la fermesa en el compliment de les condemnes amb intervencions orientades a abordar les causes de la reincidència. Tot i que serà necessari avaluar-ne els resultats a llarg termini, l’experiència internacional suggereix que aquest tipus de tribunals poden contribuir a millorar la seguretat ciutadana i l’eficiència del sistema de justícia penal.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

Xile: por, criminalitat i política en una paradoxa de seguretat

Notes de seguretatDeixa un comentari

Xile afronta una situació paradoxal en matèria de seguretat pública: tot i tenir índexs de criminalitat relativament baixos en comparació amb altres països de l’Amèrica Llatina, la percepció d’inseguretat entre la població és una de les més altes del món. Aquesta contradicció es va convertir en l’eix central del debat polític i de la campanya electoral presidencial, fins al punt que la seguretat és avui dia la principal preocupació ciutadana.

La victòria de Kast a les darreres eleccions reflecteix una resposta de molts votants a temes com la seguretat pública, la immigració irregular i la percepció d’inseguretat o desacords amb l’actual model econòmic o social, factors centrals de la campanya.

Segons una enquesta d’Ipsos, el 63% dels xilens adults identifiquen el crim i la violència com el problema que més els inquieta, un percentatge superior al de països com Mèxic o Colòmbia, que tenen taxes d’homicidis molt més elevades. A escala global, Xile figura entre els països amb més preocupació per la inseguretat i també entre aquells on menys persones se senten segures caminant de nit pel seu barri, segons informes d’Ipsos i Gallup.

Daniel Johnson, director executiu de la Fundació Pau Ciutadana recorda que amb 6 homicidis per cada 100.000 habitants, el país està lluny de liderar les estadístiques de violència a la regió o al món.

Històricament, Xile ja presentava nivells de por al delicte superiors al que indicaven les dades objectives. No obstant això, aquest fenomen s’ha intensificat en els darrers anys, cosa que obliga a buscar explicacions addicionals. Els estudis de la Fundació Pau Ciutadana mostren que les dones i els sectors socioeconòmics més baixos són els que expressen un major nivell de temor, especialment en territoris on la presència de l’estat és percebuda com a feble.

Tot i que els robatoris i intents de robatori afecten aproximadament un terç de les llars —una xifra similar a la d’anys anteriors—, el que realment ha canviat és la naturalesa del delicte. Els delictes violents han augmentat de manera significativa: la taxa d’homicidis pràcticament s’ha duplicat en una dècada, els robatoris amb violència han crescut un 25% en vuit anys, i delictes abans poc freqüents, com extorsions i segrestos, han començat a guanyar presència.

Aquest canvi en les tipologies delictives genera un fort impacte psicològic en la població. Johnson assenyala que la incertesa sobre com protegir-se davant d’aquests nous delictes incrementa notablement la sensació de vulnerabilitat.

Un altre factor clau és l’expansió del crim organitzat, amb l’aparició de noves organitzacions que operen amb lògiques diferents a les tradicionals. Es detecta un ús més gran d’armes de foc, un augment dels homicidis planificats i la presència de grups transnacionals, alguns d’ells vinculats a ciutadans estrangers, com el conegut cas del Tren de Aragua.

Tot i que la immigració no mostrava una correlació directa amb l’augment del delicte fins a 2020, les autoritats i centres d’estudi observen ara una relació clara entre determinades tipologies criminals i organitzacions estrangeres, que sovint exploten tant migrants com població local. Aquest fet ha reforçat la percepció que immigració i inseguretat estan connectades, alimentant el debat públic i polític.

El temor al delicte està estretament relacionat amb la desconfiança en les institucions de seguretat i justícia. Quan la ciutadania percep que l’estat no la protegeix adequadament, disminueixen les denúncies, cosa que debilita la capacitat de resposta del sistema i n’erosiona encara més la legitimitat. Tot i això, les forces policials xilenes han aconseguit recuperar part de la confiança perduda després de l’esclat social.

El govern de Gabriel Boric va respondre amb reformes institucionals rellevants, com la creació d’un Ministeri de Seguretat i mecanismes de coordinació interministerial. Són mesures pensades per al mitjà i llarg termini, però que contrasten amb la demanda ciutadana de respostes immediates, com més patrullatge, il·luminació i càmeres, tot i que aquestes accions tenen un impacte limitat si no van acompanyades de canvis estructurals.

En aquest context, la seguretat es va convertir en un recurs central de la campanya electoral. Tots els candidats van incorporar el discurs de la inseguretat, validant i amplificant el temor existent. Històricament, els partits de dreta han prioritzat enfocaments de control i repressió, mentre que l’esquerra ha apostat més per polítiques socials. Avui, però, predomina una lògica d’urgència, que afavoreix mesures de curt termini en detriment de polítiques preventives i de reinserció, essencials per a una solució duradora.

A més, esdeveniments violents a la regió, com grans operatius policials al Brasil o accions militars dels Estats Units contra el narcotràfic, reforcen la por que Xile pugui seguir el mateix camí.

Xile no és un dels països més violents del món, però sí que és un dels més atemorits. Aquesta bretxa entre realitat i percepció, alimentada per canvis en el delicte, la presència del crim organitzat, la desconfiança institucional i la instrumentalització política, planteja un gran repte: com respondre a l’emergència sense renunciar a solucions estructurals i de llarg termini. El futur de la seguretat al país dependrà de la capacitat de combinar control efectiu, reformes institucionals i polítiques socials que ataquin les causes profundes de la violència.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

Alliberaments per error a les presons d’Anglaterra i Gal·les: símptoma d’un sistema al límit

Notes de seguretatDeixa un comentari

Entre l’abril i l’octubre d’aquest any 2025, 91 presos van ser alliberats per error a Anglaterra i Gal·les, segons dades recents del Ministeri de Justícia britànic. Les xifres arriben en un moment en què el govern del Regne Unit afronta una forta pressió després de diversos casos d’alt perfil que han sacsejat la confiança pública en el sistema penitenciari.

Aquest no és un incident aïllat: la tendència dels darrers anys és clarament a l’alça. En els dotze mesos fins al març passat, 262 interns van ser excarcerats per error, un increment del 128% respecte a l’any anterior. Un senyal d’alarma que apunta a un problema estructural profund.

El secretari de Justícia, David Lammy, ha reconegut obertament que el sistema penitenciari britànic es troba en una situació horrorosa. Segons ell, la reducció del 25% del personal penitenciari entre 2010 i 2017 ha deixat els centres sense experiència ni recursos suficients per gestionar processos tan delicats com els alliberaments.

Lammy defensa que cal una reforma radical i que només la tecnologia pot prevenir errors en el futur. Per això, el govern ha anunciat diverses mesures:

  • Creació d’un equip de científics de dades per analitzar errors històrics.
  • Inversió de fins a 10 milions de lliures en noves eines d’IA per reduir l’error humà i substituir sistemes antiquats basats en paper.
  • Una línia d’atenció urgent per verificar ordres judicials pendents abans dels alliberaments.
  • Simplificació de les polítiques d’excarceració per estandarditzar els procediments.

A més, el govern ha impulsat una revisió independent, que s’espera que presenti resultats el febrer vinent.

La crisi ha obert un nou front polític. El secretari de Justícia a l’ombra, Robert Jenrick, ha acusat el govern laborista de generar confusió amb el seu programa d’alliberament anticipat, creat per alleujar la superpoblació a les presons. Aquest sistema permet excarcerar determinats presos després de complir el 40% de la condemna, en lloc del 50% habitual.

Jenrick considera que la gestió de Lammy és una farsa absoluta i que la seguretat pública està en perill. Segons ell, el ministre ha perdut el control del sistema i ha estat reticent a publicar les dades.

Lammy, per la seva banda, manté que el programa d’alliberament anticipat era inevitable perquè els conservadors no van ampliar la capacitat penitenciària quan governaven. Entre els detalls més preocupants, Lammy ha confirmat quetres dels presos alliberats per error continuen en llibertat:

  • Un detingut inicialment per no entregar-se a la policia, excarcerat el desembre de 2024.
  • Un pres per delictes de drogues, alliberat l’agost de 2024.
  • Un autor de robatori amb força agreujada, alliberat el juny de 2025.

Un d’ells és estranger; els altres dos, britànics. A més, les autoritats investiguen un possible quart cas recent, del 3 de novembre.

La situació ha estat intensificada per casos recents que han omplert titulars, com ara:

  • Dos presos alliberats per error en menys d’una setmana de la presó de Wandsworth, que finalment han estat capturats.
  • L’alliberament erroni de Hadush Kebatu, un migrant que havia arribat al Regne Unit en una pastera i que va agredir sexualment una menor de 14 anys mentre vivia en un hotel d’asil. El cas va desencadenar protestes arreu del país.

Kebatu ha estat finalment deportat, però el dany reputacional ja estava fet.

El creixement dels errors d’alliberament a les presons britàniques no és només una dada estadística: és la mostra d’un sistema al límit. La manca de personal, la pressió acumulada, els processos antiquats i la manca de coordinació entre institucions són problemes que no es poden ignorar.

La reforma, doncs, no és opcional: és imprescindible. I el futur del sistema penitenciari britànic dependrà, en gran mesura, de si el govern és capaç d’aplicar les mesures anunciades i recuperar la confiança d’una ciutadania cada vegada més escèptica.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

El Regne Unit aposta per nous tribunals per reduir la reincidència criminal

Notes de seguretatDeixa un comentari

Les comunitats afectades per delinqüents reincidents veuran reforçada la protecció amb l’ampliació d’un nou model de tribunals especialitzats dissenyats per reduir la delinqüència menys greu i tallar d’arrel la reincidència.

Aquests Intensive Supervision Courts (Tribunals de Supervisió Intensiva) —inspirats en els tribunals de resolució de problemes dels Estats Units, especialment de Texas— combinen el seguiment judicial estricte amb un suport personalitzat per als infractors que pateixen problemes com ara addiccions o traumes.

Els delinqüents que cometin fets delictius mentre lluiten contra problemes personals hauran d’assistir a tractaments, comparèixer regularment davant el mateix jutge i complir unes condicions estrictes. Si no ho fan, poden acabar a la presó.

Aquest model, que forma part del Pla de canvi del govern britànic, busca transformar la resposta al crim menor, alliberar el sistema penitenciari i centrar-se en la rehabilitació real.

L’addicció a les drogues i l’alcohol alimenta gran part del crim que es produeix. No es reduirà la delinqüència fins que els reincidents afrontin realment el seu comportament, segons les consideracions de lord Timpson, ministre de Presons, Proves i Reincidència.

Resultats prometedors

Els primers quatre programes pilot a Birmingham, Bristol, Liverpool i Teesside han supervisat més de 200 delinqüents. Segons una avaluació recent:

  • 2 de cada 3 proves de drogues van donar negatiu.
  • Només un 23 % dels participants van ser sancionats per mal comportament.
  • El consum de substàncies va disminuir.
  • Més participants amb problemes de salut mental van accedir a un tractament adequat.

Aquestes dades apunten a una reducció significativa de la reincidència, com ja s’ha observat en altres països que utilitzen models similars, amb una caiguda dels reingressos delictius de fins a un 33 %.

L’expansió d’aquests tribunals arriba després de la inversió rècord de 700 milions de lliures en el Servei de Proves, un increment del 45 % en el pressupost, i dona resposta a les recomanacions de l’Independent Sentencing Review, liderat per l’exministre de Justícia David Gauke.

Durant una visita a Texas, Gauke i l’actual lord canceller van comprovar de primera mà que l’expansió dels tribunals de resolució de problemes havia reduït un 25 % els delictes per drogues i que havia disminuït la població penitenciària.

Una visió des del sector social

Pavan Dhaliwal, directora de l’ONG Revolving Doors, que treballa per trencar el cicle delictiu, va valorar positivament l’expansió. Aquests tribunals ofereixen una oportunitat real per abordar les necessitats socials i de salut no resoltes que atrapen les persones en la reincidència.

Amb aquest nou enfocament, el Regne Unit aposta per un sistema penal que no només castigui, sinó que també responsabilitzi, rehabiliti i redreci. L’expansió dels Tribunals de Supervisió Intensiva forma part d’una estratègia més àmplia per fer els carrers més segurs, reduir la càrrega de les presons i donar una segona oportunitat real a aquells que volen canviar.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

La crisi a Nigèria: per què reformar la policia és clau

Notes de seguretatDeixa un comentari

La violència armada s’ha convertit en una crisi de seguretat de ple dret a Nigèria, especialment a les regions del nord-oest i centre-nord del país. El que van començar sent atacs esporàdics ha derivat en campanyes coordinades de violència que afecten comunitats senceres.

Entre 2023 i 2025, més de 10.000 persones han mort a mans de grups armats al nord de Nigèria, la majoria dones i infants. La vida rural es veu completament alterada: pagesos segrestats als camps, viatgers atacats a les carreteres, pobles sencers desplaçats. En algunes zones, els residents fins i tot han de pagar “impostos” als bandits per poder fer la collita.

Segons Onyedikachi Madueke, doctorand en Seguretat a Nigèria de la Universitat d’Aberdeen, aquesta inseguretat genera pobresa, afebleix la confiança en l’Estat i impulsa l’emigració.

Els estudis sobre el bandolerisme a Nigèria acostumen a centrar-se en factors com la pobresa, l’exclusió social o els territoris desgovernats. Però sovint es deixa de banda un element essencial: la manca de capacitat institucional de la policia.

Algunes conclusions de la investigació de Madueke apunten clarament cap a una força policial amb greus mancances estructurals: escassetat de personal, manca de finançament, condicions laborals precàries i una organització excessivament centralitzada.

Aquests dèficits no són només problemes administratius, sinó factors que propicien entorns on la violència organitzada pot prosperar. Les conclusions s’articulen en quatre grans eixos.

Crisi de personal: massa pocs agents per a massa ciutadans

Amb 220 milions d’habitants, Nigèria compta amb 370.000 policies. En alguns municipis del nord, només 32 agents protegeixen centenars de milers de persones. A més, fins al 80 % dels policies estan assignats a protegir polítics, empresaris… Això deixa una minoria disponible per a tasques policials reals.

Finançament crònicament insuficient

El pressupost policial de 2024 ronda els 808 milions de dòlars, molt per sota de països com Sud-àfrica o Egipte. Les comissaries no tenen ordinadors, ni paper, ni accés a internet. Els agents usen els mòbils personals. Els vehicles patrulla no tenen combustible i l’equipament especialitzat és inexistent o obsolet.

Condicions laborals precàries

Un agent júnior pot cobrar 44 dòlars al mes, insuficients per viure. Han de pagar-se els uniformes, l’assistència mèdica i viuen en casernes degradades, sense aigua ni electricitat. Les famílies dels agents morts sovint tarden anys a rebre les compensacions. Aquesta precarietat genera desmotivació i desconnexió, amb greus implicacions per a la seguretat nacional.

Estructura excessivament centralitzada

La Policia de Nigèria està controlada des d’Abuja, la capital, cosa que deixa els governs regionals sense autoritat real sobre els agents desplegats als seus territoris. Aquest model centralitzat limita la resposta ràpida, dificulta la confiança comunitària i afavoreix que els criminals actuïn impunement en zones on l’Estat és percebut com a inexistent.

Per fer front a la violència armada cal enfortir institucionalment la policia. Les mesures urgents haurien d’incloure:

  • Augmentar la contractació de policies, especialment a les zones rurals.
  • Millorar els salaris i les condicions de vida dels agents.
  • Descentralitzar el cos policial i permetre la creació de forces regionals i comunitàries.
  • Assegurar la transparència en l’ús dels fons destinats a la seguretat, especialment el Fons de Confiança Policial.

Reforçar la policia no és només una qüestió de gestió: és un pas fonamental per restaurar la confiança, garantir la seguretat i construir un futur més estable per a Nigèria.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

Perill sense precedents: bandes sàdiques en línia amenacen adolescents

Notes de seguretatDeixa un comentari

Un informe recent de l’Agència Nacional del Crim del Regne Unit (NCA) ha posat de manifest una amenaça creixent i alarmant: les bandes sàdiques en línia que exploten i abusen de menors. Aquests grups, que operen en l’anonimat de la xarxa, representen un «risc sense precedents» per als adolescents, segons l’NCA.

L’informe destaca que les bandes sàdiques en línia s’han tornat més sofisticades en els seus mètodes d’explotació. Utilitzen diverses plataformes de xarxes socials i aplicacions de missatgeria per contactar amb els menors, guanyar-se la seva confiança i, finalment, abusar d’ells. Aquestes bandes poden estar formades per individus de diferents parts del món, cosa que dificulta la seva identificació i persecució.

Què són aquestes bandes sàdiques?

Aquestes bandes estan formades per individus que es delecten amb la tortura i la humiliació d’altres persones, especialment adolescents vulnerables. Utilitzen plataformes en línia, fòrums i xarxes socials per connectar, compartir material abusiu i coordinar atacs.

Aquestes bandes no són simples grups de trolls o ciberassetjadors. Són organitzacions estructurades, amb jerarquies i rols definits, que es dediquen a la tortura psicològica i, en casos extrems, física de les seves víctimes. Utilitzen tècniques sofisticades per ocultar la seva identitat i rastrejar les seves preses:

  • Anonimat i encriptació: Utilitzen xarxes TOR, VPNs i altres eines per ocultar les seves adreces IP i ubicacions.
  • Enginyeria social: Manipulen les seves víctimes a través de la creació de falses identitats i la generació de relacions de confiança.
  • Compartició de material abusiu: Intercanvien vídeos i imatges de tortura i humiliació, creant un cercle viciós de violència i abús.
  • Coordinació d’atacs: Planifiquen i executen atacs coordinats, tant en línia com fora de línia, per maximitzar el dany a les seves víctimes.

Les seves activitats inclouen:

  • Abús sexual en línia: Compartició i producció de material d’abús sexual infantil.
  • Violència extrema: Promoció i incitació a actes de violència física i psicològica.
  • Humiliació pública: Exposició i difusió de contingut humiliant per a les víctimes.
  • Extorsió i xantatge: Amenaces per obtenir diners o material compromès.

L’abast del problema

L’informe de l’NCA revela que aquestes bandes estan en augment i que la seva sofisticació i abast són cada vegada més grans. La pandèmia de COVID-19 va exacerbar el problema, ja que els adolescents van passar més temps en línia, augmentant la seva vulnerabilitat a aquests depredadors.

Les conseqüències inclouen:

  • Trauma psicològic: Ansietat, depressió, trastorn d’estrès posttraumàtic i pensaments suïcides.
  • Aïllament social: Vergonya, por i desconfiança que dificulten les relacions socials.
  • Dificultats acadèmiques: Problemes de concentració i rendiment escolar.
  • Abús de substàncies: Intent d’alleujar el dolor emocional a través de l’alcohol i les drogues.
  • Autolesions: Com a mecanisme per fer front al dolor emocional.

L’NCA està treballant amb altres agències d’aplicació de la llei i organitzacions internacionals per combatre aquesta amenaça. S’estan implementant estratègies per millorar la detecció i persecució d’aquests grups, així com per educar els menors i les seves famílies sobre els riscos i com protegir-se.

Recursos útils

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

Els cinc grans reptes de seguretat davant la Intel·ligència Artificial Generativa

Notes de seguretatDeixa un comentari

L’organització de recerca RAND va publicar el passat mes de febrer un informe, escrit per Jim Mitre i Joel B. Predd, en què alerta que l’aparició de la Intel·ligència Artificial Generativa (IAG) és una possibilitat real que la comunitat de seguretat nacional dels EUA hauria de prendre seriosament.

L’informe identifica cinc grans reptes que la Intel·ligència Artificial Generativa pot representar per a la seguretat nacional dels EUA: (1) el desenvolupament d’armes revolucionàries, (2) canvis sistèmics en l’equilibri de poder, (3) la capacitat de persones no expertes per crear armes de destrucció massiva, (4) l’emergència d’entitats artificials amb agència pròpia i (5) la inestabilitat generalitzada.

Tot això planteja diversos desafiaments per als estrategs i responsables polítics i de seguretat, que intenten anticipar les amenaces i oportunitats que podrien sorgir tant durant el procés d’assoliment de la IAG com un cop aquesta es materialitzi.

Un nou Manhattan Project tecnològic?

El 1938, la fissura de l’àtom va donar inici a la cursa nuclear. Ara, els avenços en Intel·ligència Artificial Generativa han despertat temors similars en l’àmbit de la seguretat nacional. Serà el proper canvi de paradigma estratègic? I, si és així, quines amenaces comporta per a la seguretat global?

Tot i que la IAG encara és una hipòtesi, la seva plausibilitat exigeix una resposta estratègica per part dels estats. L’estudi de RAND identifica cinc grans problemes que podrien emergir amb el desenvolupament de la IAG:

  • Armes miraculoses i avantatge del primer moviment

El gran temor és que una IAG pugui descobrir un avenç tecnològic revolucionari, permetent el desenvolupament d’armes cibernètiques imparables, sistemes autònoms hiperavançats o estratègies militars perfectament optimitzades. Això podria conferir un avantatge massiu a la primera nació que aconsegueixi controlar-la.

  • Canvi sistèmic en el poder global

La IAG podria alterar la balança de poder entre nacions, no necessàriament mitjançant armes, sinó per mitjà de la seva capacitat per millorar la productivitat, accelerar el descobriment científic o redefinir les dinàmiques econòmiques globals. Això podria donar lloc a un nou ordre mundial on les economies més adaptables a la IAG consolidin el seu domini.

Un risc afegit és que la concentració del desenvolupament de la IAG en poques empreses privades podria donar-los un poder sense precedents, alterant la relació tradicional entre estats i corporacions.

  • Empoderament de no-experts en armes de destrucció massiva

Si la IAG pot facilitar la creació d’armes biològiques o cibernètiques d’alta letalitat, la seguretat global es veurà greument compromesa. Els sistemes actuals ja han demostrat capacitats preocupants en aquest àmbit, i la IAG podria amplificar el risc exponencialment.

  • Entitats artificials amb agència pròpia

La pèrdua de control sobre sistemes IAG podria portar a la creació d’entitats artificials autònomes capaces d’actuar independentment. Això podria suposar un risc per a la presa de decisions crítiques en sectors com la defensa, l’economia i la gestió d’infraestructures essencials.

  • Inestabilitat estratègica

Abans que la IAG acabi d’arribar del tot, la cursa tecnològica entre estats i corporacions pot provocar tensions similars a la Guerra Freda. La percepció que un adversari està a punt d’aconseguir un avantatge decisiu podria desencadenar reaccions preventives, inclús conflictes armats.

Cap a una estratègia resilient

Els Estats Units i els seus aliats han iniciat mesures per mantenir el lideratge en IA, però poden resultar insuficients si la IAG es desenvolupa de manera sobtada o disruptiva.

La IAG pot redefinir el futur de la seguretat global. No es tracta només d’un repte tècnic, sinó d’una revolució estratègica que demana una resposta intel·ligent i anticipatòria. Les decisions preses avui determinaran si la IAG esdevé una força estabilitzadora o una amenaça sense precedents per a la humanitat.

LINK: https://www.rand.org/pubs/perspectives/PEA3691-4.html??cutoff=true&utm_source=AdaptiveMailer&utm_medium=email&utm_campaign=7014N000001Snj1QAC&utm_term=00v4N00000X46iFQAR&org=1674&lvl=100&ite=295095&lea=551752&ctr=0&par=1&trk=a0wQK00000AqgobYAB

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

Intel·ligència Artificial i bioseguretat, una arma de doble tall

Notes de seguretatDeixa un comentari

La intel·ligència artificial (IA) està transformant diversos camps, i la biotecnologia no és una excepció. Un recent informe de les Acadèmies Nacionals de Ciències, Enginyeria i Medicina dels EUA destaca el potencial de la IA per millorar la bioseguretat, però també adverteix sobre els riscos del seu mal ús.

El potencial beneficiós de la IA en bioseguretat

La IA pot ser una eina poderosa per a la salut pública. Els models d’IA poden analitzar grans quantitats de dades per ajudar a dissenyar contramesures mèdiques que prevenguin, tractin i mitiguin les amenaces per a la salut, com ara el descobriment de fàrmacs. Això pot accelerar el desenvolupament de vacunes i tractaments per a malalties infeccioses, tant les que sorgeixen de manera natural com les causades per actes intencionats.

Els riscos del mal ús de la IA en biotecnologia

No obstant això, l’informe també adverteix que les eines biològiques habilitades per la IA podrien ser utilitzades amb finalitats nocives. Per exemple, la IA podria dissenyar nous agents biològics amb potencial pandèmic o modificar virus o bacteris existents per fer-los més nocius o transmissibles.

Capacitats actuals i limitacions de les eines d’IA biològiques

L’informe avalua les capacitats actuals de les eines d’IA biològiques per amplificar els beneficis o els riscos de l’aplicació d’eines biològiques. Actualment, cap eina d’IA biològica és capaç de dissenyar un virus completament nou, i les seves capacitats per modificar un agent infecciós existent amb potencial per a conseqüències a escala epidèmica o pandèmica són limitades.

L’informe examina tres tipus d’aplicacions nocives:

Disseny de biomolècules, com ara toxines: Les eines d’IA biològiques disponibles poden dissenyar i redissenyar toxines utilitzant diferents aminoàcids. Tot i això, l’escala de les amenaces potencials probablement es limitaria a l’àmbit local.

Modificació de patògens existents per fer-los més virulents: Les eines d’IA biològiques poden modelar característiques molt específiques que poden predir trets relacionats amb la virulència.

Disseny d’un virus completament nou: Cap eina d’IA biològica disponible actualment té la capacitat de dissenyar un virus nou.

Recomanacions per a la bioseguretat en l’era de la IA

L’informe ofereix diverses recomanacions per mitigar els riscos del mal ús de la IA en biotecnologia:

  • Monitorització i avaluació contínua: Les agències governamentals haurien d’avaluar i mitigar contínuament els riscos que les eines biològiques habilitades per la IA siguin utilitzades de manera indeguda.
  • Recollida estratègica de dades: Tenint en compte la importància de les dades per a l’entrenament de models d’IA, l’informe insta a la recollida estratègica de conjunts de dades biològiques preparats per a la IA.
  • Inversió en infraestructures de dades: La construcció de nous recursos de dades nacionals i altres formes d’infraestructura per donar suport a la IA hauria de ser una prioritat de recerca per als Estats Units per mantenir la competitivitat i la innovació científica.
  • Inversió en recerca i desenvolupament: Els departaments de Defensa, Salut i Serveis Humans, Energia i altres agències federals dels EUA haurien de continuar invertint en recerca, infraestructura de dades i computació d’alt rendiment per impulsar els avenços en la IA i també controlar els riscos potencials.

Conclusió

La IA ofereix un gran potencial per millorar la bioseguretat i protegir-nos de les amenaces biològiques. Tanmateix, és fonamental ser conscients dels riscos del seu mal ús i prendre mesures proactives per mitigar-los. Mitjançant la monitorització contínua, la recollida estratègica de dades, la inversió en infraestructures i la recerca i el desenvolupament, podem aprofitar el poder de la IA per fer del món un lloc més segur.

Link: https://www.nationalacademies.org/news/2025/03/ai-tools-can-enhance-u-s-biosecurity-monitoring-and-mitigation-will-be-needed-to-protect-against-misuse

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français