Què li cal a la policia per utilitzar el Big Data?

Les organitzacions policials, per la seva activitat diària, generen, emmagatzemen i processen grans quantitats de dades, en l’àmbit de les dades massives (Big Data). Malauradament no sempre disposen de les tecnologies i tècniques que permeten obtenir-ne un valor afegit. Aquesta és una de les conclusions a què arriba Alexander Babuta en el seu informe Dades massives i treball policial. Una valoració de les necessitats, expectatives i prioritats dels cossos de seguretat [1] [britànics], publicat per l’Institut de Serveis Reals Unificats per als Estudis de Defensa i Seguretat [2]  (RUSI per les seves sigles en anglès).

L’autor destaca que la investigació relacionada amb les dades massives és prolífica, però hi ha una manca d’estudis sobre l’ús en el treball policial al Regne Unit. Babuta intenta contribuir a emplenar aquest buit. La seva recerca va començar amb una revisió de la documentació (tant acadèmica com institucional) de les estratègies policials i dels informes del sector privat sobre la utilització de les dades per la policia. A continuació va entrevistar 25 treballadors de quatre cossos policials (entre policies i personal de suport) i 5 experts dels sectors tecnològic i acadèmic. Finalment, va conduir un grup de treball amb representants de cinc cossos policials, així com del Ministeri de l’Interior[3] , de l’Acadèmia Superior de Policia[4]  i de l’àmbit universitari.

Els dos grans problemes que identifica l’investigador són la manca d’un espai únic on desar i anar a recuperar les dades i l’absència d’una tecnologia que doni sentit a les dades. També destaca quatre àmbits prioritaris en què la tecnologia relacionada amb les dades massives es pot aplicar al treball policial:

  • Aprofitar els mapes de predicció de delinqüència per destinar les patrulles als llocs on hi ha més probabilitat que succeeixin els delictes.
  • Utilitzar l’analítica predictiva per identificar els riscos associats a determinades persones, tant potencials autors com potencials víctimes.
  • Emprar l’analítica avançada per intentar aprofitar tot el potencial dels sistemes d’enregistrament d’imatge (circuits de videovigilància) i de les dades dels sistemes de reconeixement automàtic de matrícules.
  • Aplicar la tecnologia de les dades massives a les fonts de dades obertes, per obtenir un millor coneixement d’alguns problemes de delinqüència.

L’autor planteja 14 recomanacions adreçades a cossos policials i responsables de seguretat; als organismes nacionals (Ministeri de l’Interior, Acadèmia Superior de Policia i Police ICT Company[5]), i a desenvolupadors de programari, incloent-hi tres futures línies de recerca.

Les propostes de Babuta que poden resultar més rellevants de cara a les ciències socials són:[6]

  • Prioritzar l’exploració de la potencialitat del programari dels mapes destinats a fer predicció.
  • Utilitzar les dades nacionals, no només les locals, quan es vulgui predir els riscos associats a individus.
  • Incloure a totes les aplicacions de dades un registre que permeti documentar qualsevol canvi realitzat al conjunt de dades.
  • Aprofundir la recerca en el programari de predicció de la delinqüència per poder generar models de predicció per segments de carrer.
  • Explorar els usos potencials de la modelització del terreny sobre la base del risc (RTM)[7]  per identificar les àrees on hi ha més risc de patir delictes.
  • Explorar l’ús de matrius de danys per valorar els danys causats per diferents tipus de delictes.

L’informe es va presentar públicament el 6 de setembre de 2017 i se’n pot veure una presentació en el següent enllaç:

https://rusi.org/event/paper-launch-%E2%80%93-big-data-and-policing-assessment-law-enforcement-requirements-expectations-and

[1]  El títol original és “Big data and Policing. An Assessment of Law Enforcement Requirements, Expectatins and Priorities”

[2] Royal United Services Institute for Defence and Security Studies

[3] Home Office

[4] College of Policing

[5] Police ICT Company és una empresa amb capital públic creada i gestionada pels responsables de seguretat per millorar les tecnologies de la informació i la comunicació amb l’objectiu de millorar la seguretat de la ciutadania.

 [6] Segons la xarxa d’investigadors Method Space.

[7] L’RTM és una metodologia de treball derivada de l’anàlisi dels riscos de determinats espais, formulada pels professors Caplan i Kennedy de la Universitat Rutgers. Es pot ampliar la informació a http://www.riskterrainmodeling.com/. L’anglès és Risk Terrain Modelling, en castellà es tradueix com a “Modelización del terreno en base al riesgo”.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

 

Millorar la participació dels infants infractors en la justícia juvenil

L’Observatori Internacional de Justícia Juvenil (OIJJ) i la Universitat de Leiden han publicat materials per formar els professionals que treballen amb els operadors de la justícia en un tema complex com és el de la participació dels infants infractors en la justícia juvenil. Amb el títol Pot escoltar-me algú?, fins ara han editat un manual per adaptar els sistemes europeus de justícia juvenil als menors i una guia per programar sessions de formació a professionals.

El manual tracta sobre els aspectes legals dels drets dels infants, les tècniques d’interrogatori, la comunicació, la psicologia de l’infant i les habilitats pedagògiques. Atès que el 2016 es va publicar una nova Directiva europea relacionada amb la justícia juvenil [1], el manual inclou informació sobre el seu contingut i sobre com aplicar-la d’acord amb els estàndards  europeus i internacionals en aquest àmbit. També es pot utilitzar per formar professionals en els àmbits de la justícia restaurativa i de la mediació. La base del document són les pràctiques i tècniques considerades prometedores relacionades amb la justícia adaptada als infants. Els cinc capítols del manual tracten els temes següents:

  • La normativa internacional i europea sobre justícia juvenil i desenvolupament adolescent
  • Els requisits generals pel que fa a tres àmbits:
    • Els procediments en què participen infants en conflicte amb la llei
    • El dret a l’assistència legal o a altres tipus d’assistència
    • El paper dels pares en la justícia juvenil
  • La participació efectiva dels infants, tant pel que fa al dret a la informació com al dret a ser escoltats
  • Les habilitats comunicatives dels actors que intervenen en el procediment i que han de tractar amb els infants en conflicte amb la llei
  • El seguiment i suport, focalitzats en com incorporar les opinions dels infants en conflicte amb la llei a les decisions i com explicar aquestes decisions

La guia, que complementa el manual, està destinada als instructors que hagin d’elaborar i executar programes formatius. Per tant, l’estructura és molt semblant a la del manual, però afegeix elements per preparar aquestes activitats didàctiques, amb preguntes i respostes a les diferents seccions del document que poden servir d’exercicis en les activitats formatives.

Aquestes publicacions són el resultat del projecte  “Millorant els sistemes de justícia juvenil a Europa: Formació per a professionals”, coordinat per l’OIJJ, en el qual han participat també dotze entitats més, públiques i privades, de diferents països membres del Consell Europeu de Justícia Juvenil. L’objectiu principal del projecte ha estat millorar els sistemes de justícia juvenil a la Unió Europea i comprendre en quins aspectes poden ser més eficients o adaptar-se millor als infants, centrant-se a aplicar millor les directrius del Consell d’Europa sobre una justícia adaptada als infants i als estàndards internacionals.

[1] Directiva (UE) 2016/800 del Parlament Europeu i del Consell, d’11 de maig, relativa a les garanties processals dels menors sospitosos o acusats en processos penals.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

 

 

 

Es pot enganyar els sistemes de reconeixement facial?

Fer servir unes ulleres pot ajudar a evitar que les persones siguin identificades per sistemes de reconeixement facial. Ho ha demostrat un equip d’investigadors de la Universitat Carnegie Mellon de Pittsburgh, que ha dissenyat unes ulleres que aconsegueixen aquest objectiu.

L’engany es planteja com un atac a aquests sistemes i el punt de partida dels acadèmics era aconseguir un mètode discret i físicament realitzable, dos factors que no s’havien tingut en compte en investigacions prèvies. El primer, la discreció, implicava que el sistema no havia de detectar que algú estava intentant burlar-lo. Amb el segon factor, pretenien que el mètode es pogués portar a terme contra sistemes d’identificació actuals (estudis anteriors es basaven en tecnologia obsoleta), especialment els que utilitzen algoritmes d’aprenentatge automàtic.[1]

Amb unes ulleres de colors impreses en paper fotogràfic, en alguns casos posades sobre fotografies i en d’altres utilitzades pels investigadors, han aconseguit que quan la persona és captada per un sistema de reconeixement facial, o bé no sigui identificada o fins i tot sigui identificada com una altra persona. Els resultats s’han assolit tant contra un programa de reconeixement facial comercial, com contra sistemes genèrics basats en algoritmes d’aprenentatge automàtic.

Els autors reconeixen que l’efectivitat del seu sistema es pot veure condicionada per factors externs que influeixin en la manera com es capten les imatges, com ara la il·luminació o la distància a la càmera. També admeten que les ulleres poden ser discretes per als sistemes de reconeixement, però no per als humans, que percebrien estranyes les ulleres. No obstant això, volen posar sobre la taula el fet que aquests sistemes no són infal·libles i que cal estar amatents a les seves vulnerabilitats. D’altra banda, també aclareixen que una de les línies de treball futures és la d’explorar la manera de reduir els riscos que aquest tipus d’atac suposen per als sistemes de reconeixement facial.

Investigacions com aquesta ens demostren que els avenços tecnològics, malgrat que ajuden clarament a la gestió de la seguretat, encara son fal·libles i que cal ser conscients de les seves febleses quan es decideix implantar-los o quan s’utilitzen.

Fonts:

[1] Els algoritmes d’aprenentatge automàtic parteixen d’una base de dades amb un conjunt d’imatges etiquetades, amb múltiples imatges per persona. Per a cada persona, analitzen totes les imatges disponibles i obtenen un patró o model que les caracteritza, diferencia i identifica. Quan reben una nova imatge, la comparen amb els patrons per decidir si correspon a alguna de les persones de la base de dades o no.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

La proliferació de videocàmeres mòbils condiciona les actuacions policials

“Com ha influït en el comportament policial relacionat amb l’ús de la força l’omnipresència de dispositius d’enregistrament en vídeo entre els ciutadans i la capacitat que qualsevol persona pugui difondre directament a les xarxes socials els seus enregistraments?”. Aquesta és la pregunta que pretenia respondre la investigació publicada per la British Journal of Criminology i realitzada per Gregory R. Brown, policia i investigador de doctorat al Departament de Sociologia i Antropologia de la Universitat de Carleton (el Canadà) [1].

La hipòtesi de partida és que la relació entre la policia i la ciutadania s’ha vist condicionada per tres factors relacionats amb la tecnologia: la proliferació de dispositius que permeten fer enregistraments en vídeo, la implicació de bona part de la població en l’anomenat ‘periodisme ciutadà’ i la proliferació de nous mitjans de comunicació o espais on els ciutadans poden publicar els seus continguts. Això ha provocat que la tasca policial sigui avui dia molt més visible i que els agents tinguin la sensació d’estar permanentment observats i qüestionats quan han d’utilitzar la força en les seves actuacions.

Per tal de conèixer l’abast d’aquesta percepció entre els policies, Brown va utilitzar una doble metodologia, quantitativa i qualitativa. Per a la part quantitativa, va enquestar 231 policies (129 de la Policia de Toronto i 102 de la Policia d’Ottawa), que havien de complir el requisit de tenir una experiència mínima de 10 anys de patrullatge en entorns urbans. Per a la part qualitativa, va fer 20 entrevistes semiestructurades a 20 d’aquests policies (10 de cada cos), a més d’altres entrevistes a responsables polítics i sindicals, comandaments policials i experts en l’ús de la força per part de la policia. Aquest treball de camp es va fer entre finals del 2012 i començaments del 2013.

Els resultats van ser prou clars en la majoria dels casos.

  • El 94% dels policies enquestats van manifestar que eren conscients d’haver estar enregistrats en vídeo per ciutadans mentre realitzaven la seva tasca (només el 6% manifestava que n’havia estat abans de l’any 2000).
  • Més de la meitat van donar la màxima puntuació a la seva preocupació de ser enregistrats en qualsevol moment de la seva tasca policial.
  • Gairebé el 70% dels agents van respondre que sovint o amb força freqüència els enregistraments en vídeo eren el tema principal en les converses de feina.
  • El 74% dels participants a l’enquesta van informar que havien canviat algunes pautes d’actuació davant la possibilitat que els ciutadans els poguessin enregistrar, i per a 128 dels agents aquests canvis estaven relacionats amb actuacions en què havien d’utilitzar la força.

Aquests resultats quantitatius es ratificaven en tots els casos amb la informació qualitativa obtinguda a través de les entrevistes.

[1] Brown, G . (2016). The Blue Line on Thin Ice. Police Use of Force Modifications in the Era of Cameraphones and YouTube. British Journal of Criminology, 56 (2). Pàg. 293-312. DOI:10.1093/bjc/azv052

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

Bons resultats d’aprofitar dades obertes sobre assassinats

L’any 2015 es va posar en marxa l’anomenat Murder Accountability Project (Projecte Responsabilitat dels Assassinats, MAP per les seves sigles en anglès), que pretén educar els nord-americans sobre la importància de comptar amb precisió els homicidis o assassinats no resolts als Estats Units.

Thomas Hargrove

El seu impulsor és el periodista jubilat Thomas Hargrove. En la seva darrera etapa professional va començar a analitzar les dades que publicava l’FBI en els informes suplementaris sobre homicidis que anualment es difonien amb l’estadística sobre delinqüència. Treballant amb aquesta informació, va detectar alguns casos no resolts que podrien estar relacionats amb un assassí en sèrie a la ciutat de Gary (Indiana). Malgrat que l’any 2010 es va posar en contacte amb la policia d’aquesta localitat, no li van fer cas. El 2014, van detenir a la localitat veïna de Hammond un home que va reconèixer ser autor de múltiples homicidis, però encara no s’ha pogut determinar si és l’autor d’algun dels casos que Hargrove atribuïa a un assassí en sèrie.

Convençut que amb la informació de què disposava es podien detectar altres casos semblants, Hargrove va seguir analitzant les dades fins que va obtenir uns resultats esperançadors. Filtrant les dades de dones assassinades d’entre 20 i 50 anys, i seleccionant el lloc i la forma com havien estat assassinades, obtenia uns resultats segons els quals bona part dels homicidis resolts coincidien amb casos atribuïts a assassins en sèrie. Per tant, amb aquestes mateixes variables, era altament probable que els casos no resolts d’aquest perfil de víctimes, que havien estat assassinades en un lloc proper de la mateixa manera, també haguessin estat comesos per assassins en sèrie.

El MAP, actualment, analitza prop de 900.000 homicidis esdevinguts entre el 1965 i el 2015. Entre aquests casos s’inclouen més de 22.000 dels quals el projecte n’ha obtingut informació directament dels municipis, gràcies a la Llei de llibertat d’informació (Freedom of Information Act), ja que alguns municipis o ciutats no informen l’FBI per diversos motius (entre els quals, la manca de recursos econòmics, materials o personals). Aquesta gran quantitat de dades també es posa a disposició de tothom que les vulgui analitzar pel seu compte amb qualsevol programa estadístic.

Malgrat que també hi ha altres fonts d’informació (el Centre Nacional d’Informació sobre la Delinqüència, de l’FBI; el Sistema Nacional d’Informació sobre Morts Violentes i els centres de Control i Prevenció de Malalties dels EUA), el MAP no les utilitza perquè no sempre permeten saber quins casos no han estat resolts.

Els darrers anys han sorgit també altres projectes que analitzen dades obertes sobre els homicidis als EUA des de punts de vista diversos. Dos exemples, centrats en les morts per arma de foc, són els que van dur a terme Periscopic i FiveThirtyEight. El primer, U.S. Gun Deaths in 2013, 2010, presenta una visualització de les dades per evidenciar els anys de vida perduts pels homicidis causats per arma de foc als EUA, i ho fa a partir de dades sobre homicidis (obtingudes de l’FBI i del compte de twitter @GunDeaths, que ha derivat en el projecte Gun Violence Archive) i sobre l’esperança de vida (amb dades de l’Organització Mundial de la Salut). El segon, Gun Deaths in America, és un gràfic interactiu que utilitza les dades del Sistema Nacional d’Informació sobre Morts i presenta de manera visual el diferent pes que tenen les més de 33.000 persones mortes per arma de foc segons les diverses casuístiques, i que evidencia que els fets que mereixen més atenció mediàtica només són una petita part d’una realitat molt complexa.

Les dades dels informes suplementaris sobre homicidis de l’FBI també es poden consultar en una pàgina de l’Oficina de Justícia Juvenil i Prevenció de la Delinqüència dels Estats Units: Easy access to the FBI’s Supplementary Homicides Reports (EZASHR).

Més informació a:

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

Agència Valenciana de Seguretat i Resposta a les Emergències: cap a la gestió transversal de la seguretat

El Parlament valencià acaba d’aprovar la llei de creació de l’Agència Valenciana de Seguretat i Resposta a les Emergències. Tot i que l’Agència ja estava funcionant a la pràctica, la nova llei la crea formalment com a organisme autònom adscrit al departament del Consell amb competències en matèria de seguretat i gestió de les emergències (actualment, al de Justícia) i n’estableix el règim jurídic de manera completa.

La nova agència té com a finalitat dur a terme una resposta eficaç i eficient als reptes de la seguretat, d’una manera integrada. Pretén una participació i assumpció de responsabilitats més gran de tots els actors i també més participació de la ciutadania.

D’una banda, l’Agència assumirà las competències de la Generalitat en matèria de policia:

  1. Pel que fa a les policies locals, la coordinació amb totes les funcions que inclou:[1] criteris bàsics de l’organització, formació,[2] dotació i actuació.
  2. Pel que fa a la Unitat Adscrita del Cos Nacional de Policia: la direcció, la gestió, el personal i les actuacions. En aquest punt, s’hi inclou l’obligació d’estudiar el disseny d’una policia autonòmica depenent del Consell (que el preàmbul de la llei insinua, a partir de les policies locals existents).

D’altra banda, totes les competències en matèria de protecció civil, emergències, incendis i salvaments, on cal incloure:

  1. La direcció de les polítiques de la Generalitat en els àmbits esmentats
  2. La selecció, formació i gestió dels seus membres (inclosos els voluntaris)
  3. Les competències en matèria de seguretat nuclear
  4. La realització dels mapes de riscos (anàlisis de vulnerabilitat) i la planificació en matèria de protecció civil
  5. La gestió del servei 112
  6. El foment de l’autoprotecció dels ciutadans

Per tal de possibilitar la gestió d’un ventall tan gran de competències, en l’exercici de les quals han de participar actors molt diversos, la llei estableix dos òrgans bàsics de direcció:

  1. El Consell de Direcció, com a òrgan deliberant i decisori, presidit per la consellera i amb participació de nombrosos departaments de la Generalitat (Presidència, Hisenda, Sanitat, Territori, Tecnologia i Informació, Energia, Prevenció de Riscos Laborals, Educació i, òbviament, Seguretat i Justícia). Hi formen part també el delegat del Govern de l’Estat, el cap de la Unitat Adscrita del Cos Nacional de Policia, els caps de les policies locals de les tres capitals de província i els representants de la Federació Valenciana de Municipis i Províncies.
  2. La Direcció, com a òrgan executiu, exercida per la persona titular de la direcció general amb competències en matèria de seguretat i emergències.

A més, es preveuen diversos òrgans de participació adscrits, entre els quals cal destacar l’Observatori de la Seguretat de la Comunitat Valenciana. Aquest òrgan va ser creat anys enrere com un òrgan consultiu i deliberant, d’anàlisi, estudi, assessorament i prospectiva en matèries relacionades amb la seguretat. Hi estan representats l’administració local, l’autonòmica, els ens locals, els cossos de policia, la seguretat privada, les universitats públiques valencianes i el poder judicial. Altres òrgans de participació adscrits són la Comissió de Coordinació de Policies Locals, la de Protecció Civil i d’Emergències, i la de Coordinació dels Serveis de Prevenció, Extensió d’Incendis i Salvaments.

[1] Per això s’hi adscriu el Gabinet Tècnic de Coordinació de Policies Locals de la Comunitat.

[2] Per això s’hi adscriu l’Institut Valencià de Seguretat Pública i Emergències (IVASPE), que és la institució encarregada de dur a terme la formació en matèria de policia, protecció civil i prevenció d’incendis.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

Projecte de recerca amb variables d’enquestes de victimització en àrees petites

El Premi Presidencial d’Investigació Doctoral de la Universitat de Manchester ha finançat un projecte de recerca destinat a aprofundir en l’aplicació de tècniques d’estimació en àrees petites per conèixer la distribució de variables provinents d’enquestes de victimització en un espai geogràfic petit. El projecte permetrà a l’investigador David Buil Gil desenvolupar la seva tesi doctoral sota la direcció de Juan José Medina Ariza i Natalie Shlomo.

Les persones implicades en el projecte asseguren que quan es dissenyen polítiques públiques focalitzades en la prevenció del crim i l’increment de la seguretat percebuda pels ciutadans, no es pot valorar únicament la criminalitat detectada pels cossos de seguretat, ja que aquesta només recull una part del total dels delictes. També s’han de considerar altres variables d’interès que únicament són detectades a través de les enquestes de victimització, com la por al delicte, la percepció de desordres o el grau de confiança en les administracions públiques.

El problema sorgeix quan les mostres petites utilitzades per aquestes enquestes no permeten observar les diferències existents entre les àrees petites de les ciutats, impedint el disseny de polítiques públiques focalitzades i basades en les diferències existents entre zones. En altres paraules, les mostres utilitzades per les enquestes de victimització pregunten de mitjana a menys d’una persona per barri i, per tant, no es poden conèixer, a partir de mètodes convencionals, les diferències entre les àrees petites.

Segons asseguren els investigadors, la utilització d’una nova generació de tècniques estadístiques, anomenades estimació en àrees petites, permet calcular estimacions de les variables d’interès en l’àmbit de zones geogràfiques reduïdes. A partir de combinar les dades recollides per les enquestes amb informació detallada del cens poblacional i altres dades públiques, es generen models estadístics que permeten explicar, sempre a partir d’estimacions, les diferències entre àrees petites. Tal com ho descriuen, tot i que existeixen models estadístics per a l’estimació en àrees petites tant pel que fa a individus com a àrees, en el cas de les enquestes de victimització la majoria dels estudis s’hauran de basar en models a escala d’àrees, ja que les dades rarament es publiquen a escala d’individu per criteris d’anonimat i confidencialitat.

Concretament, el projecte desenvolupat a la Universitat de Manchester permetrà estimar en aquesta ciutat, a escala d’àrea molt petita, algunes de les variables que recull l’Enquesta de victimització d’Anglaterra i Gal·les. Tal com asseguren els investigadors de la universitat, les estimacions resultants del projecte permetran dissenyar tant polítiques públiques com estratègies de prevenció del crim que coneguin les diferències en la distribució de multitud de variables a escala d’àrea molt petita, i faran possible una aproximació basada en la ciència als problemes socials detectats a les diferents zones de les ciutats.

Enllaços d’interès

Small Area Estimation for Targeting Hot-Spot Policing Interventions, publicat a la British Society of Criminology Policing Network.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

SIVIVO, Sistema de Vigilància de Violència d’Odi

El projecte SIVIVO investiga sobre la violència d’odi, que s’ha convertit en un problema emergent per la magnitud a què està arribant, la gravetat de les conseqüències en la salut i l’impacte en els serveis sanitaris.

52_cdoijdgj_400x400A hores d’ara, no es disposa de sistemes d’informació sanitaris que puguin dimensionar aquest fenomen i permetin valorar les necessitats d’atenció a les víctimes. En aquest context, SIVIVO va néixer amb l’objectiu de quantificar i tipificar els incidents de violència d’odi, així com descriure les característiques de les lesions que provoca i l’atenció sanitària que requereixen.

Els autors del projecte són Maria Ángeles Rodríguez Arenas, Christian Gil-Borrelli, Lola Martín Ríos, el Grup d’Investigació SIVIVO, l’Escola Nacional de Sanitat – ISCIII, l’Hospital Universitari La Paz i la Sociedad Española de Medicina Humanitaria (SEMHU), i ha estat finançat per Acció Estratègica en Salut 2013.

El projecte SIVIVO defineix la violència d’odi com l’ús deliberat de la força física o el poder contra una persona o un grup de persones, que causi o pugui causar lesions, mort, danys psicològics, trastorns del desenvolupament o privacions, de forma immediata o a llarg termini, quan la víctima és seleccionada a causa de la seva connexió o pertinença, real o suposada, a un grup o comunitat que comparteix una característica tal com l’origen, l’idioma, el color, la religió, el sexe, l’edat, l’orientació sexual, la identitat de gènere, la pobresa, la malaltia, la discapacitat o altres factors similars.

SIVIVO ha dut a terme un estudi dels casos d’agressió captats de forma consecutiva entre els atesos al Servei d’Urgències de l’Hospital Universitari La Paz de Madrid entre el 2015 i el 2016, utilitzant un qüestionari elaborat ad hoc per a l’estudi que recull informació sociodemogràfica, de les lesions i de l’incident mateix:

  • Dels 100 primers casos estudiats, més de la meitat havien patit violència d’odi. És una xifra molt important, ja que només es tenen en compte les agressions amb resultat de lesió física.
  • Les dones pateixen més agressions per violència d’odi que per altres motius (exclosa la violència de gènere).
  • La representació de la població d’origen estranger entre les persones agredides per violència d’odi és molt alta (50% dels casos).
  • Les agressions per violència d’odi es produeixen principalment al carrer, tot i que no amb tanta freqüència com les que es produeixen per altres motius. També destaquen com a lloc de l’agressió el domicili propi i els bars i restaurants.
  • Entre les dones, la violència d’odi es dóna en el domicili amb més freqüència que les agressions per altres motius. Entre els homes passa el mateix en el context dels bars i restaurants.
  • Un terç de les agressions són produïdes per persones conegudes de la víctima.
  • Els principals motius de la violència d’odi detectats són: l’aspecte físic de la víctima –sobretot en el cas dels homes–, el sexe –en el cas de les dones– i la nacionalitat.
  • Un gran percentatge de les víctimes agredides per violència d’odi manifesta la seva intenció de denunciar l’agressió. Malgrat tot, les xifres dels registres policials i judicials podrien denotar certa infradenúncia.

ENLLAÇOS D’INTERÈS

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

Els països membres de la INTERPOL donen suport a l’ampliació del sistema I-Checkit al sector marítim

L’Assemblea General de l’OIPC-INTERPOL va celebrar la 85a reunió a Bali (Indonèsia) del 7 al 10 de novembre de 2016 i, entre altres actuacions, va donar suport a l’ampliació del programa I-Checkit a la indústria marítima com a part de les mesures orientades a augmentar la seguretat fronterera i el control de passatgers.

L’I-Checkit és una eina que complementa i millora els sistemes nacionals de seguretat fronterera i permet als socis de confiança del sector privat dur a terme controls avançats de passatgers en temps real en col·laboració amb la comunitat policial.

Aquesta eina es va crear per permetre que les línies aèries poguessin comprovar de manera instantània si una persona que té previst embarcar en un vol internacional està utilitzant un passaport registrat a la base de dades de la INTERPOL (SLTD)* com a sostret o perdut. Quan s’escaneja el passaport, s’envia informació relativa al número i el tipus de document i el país emissor, però no s’hi inclouen dades personals. El resultat de la comprovació amb la base de dades de la INTERPOL es rep en menys de mig segon. El juny de 2014, AirAsia va ser la primera aerolínia que va confrontar la informació de documents de viatge amb la base de dades de la INTERPOL (SLTD).

Els 190 països membres de la INTERPOL van aprovar la Resolució 5 AG-2016-RES-05, sobre l’aplicació del sistema de control I-Checkit al sector marítim. El seu soci principal en aquest sector és l’empresa Carnival Corporation, que va aplicar el sistema en una fase pilot al llarg de tres mesos (d’agost a octubre de 2016) a quatre dels seus vaixells Princess Cruises.

Al llarg de la fase pilot es van contrastar els documents de viatge de 34.000 passatgers amb la base de dades de la INTERPOL, per demostrar la capacitat del sistema a l’hora de reforçar la seguretat mundial de la indústria dels creuers.

Carnival Corporation incorporarà a partir d’ara el sistema I-Checkit al seu procediment mundial de registre de viatgers, el qual permetrà dur a terme una verificació segura dels documents de viatge a la base de dades SLTD, que conté més de 69 milions de registres aportats per 175 països. Gràcies a l’ampliació de l’acord de col·laboració, es pretén anar aplicant per etapes el sistema I-Checkit a deu línies de creuers de Carnival Corporation d’Amèrica del Nord, Europa, Austràlia i Àsia.

Michael O’Connell, director de Suport Operatiu i Anàlisi a la INTERPOL i cap del programa I-Checkit, va manifestar que aquest sistema constitueix una eina policial d’investigació i prevenció d’inestimable valor per a les forces de l’ordre de tot el món i que el subministrament de la iniciativa I-Checkit a Carnival Corporation proporciona un grau més de seguretat al sector turístic, mitjançant l’establiment d’una norma internacional per als controls de seguretat.

Per part seva, Bill Burke, director marítim de Carnival Corporation, va afirmar que l’aliança amb la INTERPOL els permet augmentar sense problemes la seguretat de la seva flota mundial, cosa que suposa un avenç important per a l’empresa i per al sector en la línia d’incrementar la seguretat i la protecció dels passatgers i tripulants.

[*] L’SLTD (Database of Stolen and Lost Travel Documents) és la base de dades de documents sostrets o perduts que es va crear l’any 2002, després dels atacs de l’11 de setembre de 2001, per ajudar els països membres a donar seguretat a les seves fronteres i per protegir els seus ciutadans dels terroristes i d’altres criminals perillosos que utilitzen documents d’identitat fraudulents.

Vídeo: I-Checkit – For Your Security (INTERPOL. Centre de Premsa)

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

Als EUA, falses evidències en judicis per incendis intencionats han enviat a la presó moltes persones

El número 199 de la revista Polizei Newsletter del mes de setembre passat es fa ressò de l’escàndol que ha esclatat als Estats Units pel fet que una recerca ha demostrat que algunes evidències utilitzades en judicis on se sospitava que els acusats havien provocat incendis de manera intencionada no tenen base científica i, en tot cas, no determinen de manera inequívoca si un foc ha estat intencionat o no. Tenint en compte que, en alguns casos, en els incendis objecte de judici han mort persones i que, en el cas que resultin culpables, els acusats poden ser condemnats a presó per a tota la vida o, fins i tot, executats, l’escàndol encara és més gran.

Dos són, bàsicament, els nexes causals que s’havien acceptat, de manera generalitzada i unívoca, com a evidències d’incendis intencionats:

  1. L’existència de certs patrons i danys en les restes dels incendis s’havien identificat amb la presència de productes accelerants del foc, com, per exemple, la gasolina. La presència d’aquests accelerants era considerada com una evidència irrefutable que l’incendi era intencionat. A més, en alguns casos, l’absència de restes dels productes accelerants no evitava la condemna de l’acusat, ja que es considerava que la substància corresponent es podia haver evaporat amb el decurs del temps.
  2. Una temperatura anormalment alta del foc es considerava com a prova irrefutable que l’incendi havia estat provocat.

Ja als anys 90, la investigació científica va posar en evidència la manca de base d’aquests mites de la investigació d’incendis. Un estudi recent dut a terme en el marc de l’Arson Research Project ha demostrat que la presència d’accelerants i la temperatura del foc no tenen relació entre sí i que tampoc no porten, inequívocament, a l’evidència d’un foc intencionat.

Durant dècades, moltes persones han estat condemnades a partir d’aquestes veritats absolutes que ara s’evidencien com a fal·làcies. Concretament, aquest projecte de recerca ha demostrat que, en el cas de Cameron Todd Willingham, que va ser condemnat a mort i executat a l’estat de Texas l’any 2004 per provocar un incendi que causà la mort dels seus tres fills, les evidències que van determinar la sentència són les que ara es mostren sense fonament. Actualment, a Califòrnia un jutge és a punt de dictar una sentència que determinarà que George Souliotes va ser condemnat a cadena perpètua l’any 1997 com a causant d’un foc amb resultat de tres persones mortes, que ara es demostra accidental (mentrestant, George Souliotes ha passat gairebé vint anys a la presó).

Els investigadors estan convençuts que hi ha moltes persones a les presons americanes que han estat condemnades com a autores d’incendis intencionats en casos en què els incendis eren purament accidentals. Sembla inevitable la revisió de molts d’aquests processos per determinar la justícia o la injustícia de les condemnes.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français