Els Estats Units activen una línia telefònica exclusiva per a crisis de salut mental

Tot i que la Línia de Prevenció del Suïcidi ha estat durant molt de temps un recurs valuós, recordar el número de telèfon de 10 dígits no és gens fàcil i menys durant una crisi. En conseqüència, moltes persones marquen la línia d’emergència de la policia 911, amb trucades d’ajut que haurien d’haver-se adreçat a especialistes en salut mental.

Tal com informa una pàgina web del Departament de Justícia dels Estats Units, la posada en funcionament del nou servei telefònic i d’emergència pot suposar una alenada d’aire per a persones amb crisis o malalties mentals.

En l’actualitat ja funciona un número de tres dígits que és molt fàcil de recordar per trucar, xatejar o enviar missatges de text per obtenir accés confidencial a especialistes en salut mental les 24 hores: 988.

Aquesta Línia de Vida de Suïcidi i Crisi 988 s’ha convertit en un recurs molt necessari i de grans beneficis, no només per a les persones en risc, sinó també per als departaments de policia, desbordats per una xifra creixent de trucades amb problemàtiques relacionades amb la salut mental. Actualment s’estima que en alguns departaments, les trucades al 911 amb rerefons de salut mental són superiors al 30% del total de reclamacions de serveis policials.

Aquest servei s’ha posat en funcionament perquè moltes persones que trucaven al 911 amb emergències de salut mental acabaven detinguts, a la presó o arraconats en departaments d’emergència dels hospitals esperant hores o fins i tot dies per rebre atenció. I sovint acabaven tornant al carrer, a la presó o a l’hospital.

Paral·lelament al funcionament del servei 988, s’ha editat una guia anomenada 988 Suicide and Crisis Lifeline de SAMHSA amb alguns suggeriments per  implementar amb èxit la nova línia:

  • Desenvolupar associacions entre sistemes que connectin els professionals de la salut mental i d’altres de la salut, la policia i els bombers amb l’agència que administra el centre de trucades i els serveis que es poden enviar.
  • Involucrar les parts interessades clau, inclosos els líders governamentals i comunitaris.
  • Cal assegurar que la comunitat tingui els recursos i les infraestructures per ajudar els pacients. Les Pautes Nacionals per a l’Atenció de Crisis de Salut del Comportament de SAMHSA es poden usar per identificar quins serveis de crisis hi ha en l’àmbit local, regional o estatal.
  • Cal revisar les polítiques, procediments i materials de capacitació per assegurar-se que el 988 s’incorpori de manera efectiva a les seves respostes a les crisis.
  • Prendre mesures per garantir que les trucades es poden transferir sense problemes entre el 988 i el 911 als oficials que responen, de quina manera poden agilitzar els serveis del 988 quan siguin requerits per una persona en crisi.
  • Cal promoure el 988. El públic, així com els agents locals de la llei, s’hauran de formar sobre el funcionament del 988 a mesura que es vagi desplegant.
  • Coordinar-se amb les parts interessades federals per assegurar-se que el departament i la comunitat tinguin la informació més actualitzada sobre allò que està disponible en cada estat.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

Identificar les mentides per millorar la seguretat

Un grup d’investigadors de RAND Corporation van publicar un informe on expliquen que van descobrir que els models d’aprenentatge automàtic (ML) poden identificar signes d’engany durant les entrevistes de verificació dels antecedents de seguretat nacional. L’enfocament més precís per detectar l’engany és un model d’ML que compta el nombre de vegades que els entrevistats utilitzen paraules comunes.

L’experiment dels investigadors va funcionar de la següent manera:

  • Els 103 participants van llegir una història sobre Edward Snowden que filtrava informació classificada de l’Agència de Seguretat Nacional l’any 2013.
  • Els participants van ser assignats aleatòriament per llegir la mateixa història, però aquesta es va presentar com un informe de notícies o com un memoràndum amb marques que indicaven que contenia informació confidencial.
  • Els participants van ser assignats a un dels dos grups per ser entrevistats. A un grup se li va dir que mentís sobre el que havia llegit i a l’altre, que digués la veritat.
  • Els exagents de la llei van entrevistar els participants a través de videoconferència i xat basat en text d’ordre aleatori.

Els investigadors de RAND van utilitzar les transcripcions de l’entrevista i el xat per entrenar diferents models d’ML per veure si aquests podien distingir els mentiders dels qui diuen la veritat.

Aquests acadèmics van arribar a tres grans conclusions:

  • No és només allò que un diu, sinó com ho diu: freqüència de paraules, cadència de la parla, elecció de les paraules i d’altres senyals lingüístics de potencials mentides.
  • Els models d’ML poden detectar senyals d’engany en la forma en què les persones s’expressen, fins i tot en xats basats en text sense la presència d’un entrevistador humà.
  • Els models són eines que poden complementar les tècniques d’entrevista existents, però no poden reemplaçar completament aquestes tècniques.

Pel que fa a les implicacions que això pot tenir per a la seguretat, els investigadors destaquen el següent:

  • Els homes prenen part en moltes de les investigacions d’antecedents per a autoritzacions de seguretat, i almenys una quarta part dels sol·licitants d’autorització de seguretat són dones. És important entendre com el gènere de l’entrevistador podria afectar els resultats del modelat.
  • L’ús inapropiat d’eines d’ML podria conduir a desigualtats en les taxes d’acceptació i rebuig dels sol·licitants d’autoritzacions de seguretat.
  • A causa dels possibles biaixos en els resultats del model d’ML, i en els éssers humans, és important mantenir un sistema de controls i equilibris que inclogui tant les persones com les màquines.
  • Els models van trobar que els homes i les dones feien servir paraules diferents per enganyar. Els homes eren menys propensos a usar la paraula ‘jo’ quan mentien i més propensos a utilitzar-la quan deien la veritat.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

Treballant per a la reducció de les morts sota custòdia policial als Estats Units

La pàgina web d’investigació sobre àmbits relacionats amb la seguretat rand.org ha publicat un estudi elaborat per un grup d’investigadors que han dut a terme una recerca amb l’objectiu de disminuir el nombre de morts que es produeixen als Estats Units sota custòdia de les forces de l’ordre.

El grup d’investigadors nord-americans ─Duren Banks, Michael G. Planty, Madison Fann, Lynn Langton, Dulani Woods, Michael J. D. Vermeer i Brian A. Jackson─ van plantejar la recerca amb la voluntat d’identificar les necessitats altament prioritàries per al sistema de justícia penal nord-americà, partint d’algunes qüestions importants:

  • Quines són les diferents definicions i mètriques de les morts que es produeixen en la custòdia de les forces de l’ordre?
  • Quines barreres o facilitadors afecten la comunicació d’aquesta informació a escala estatal o nacional?
  • Quina informació sobre les morts que es produeixen durant la custòdia policial és fonamental per donar suport a les polítiques i pràctiques dissenyades per reduir aquestes morts?

Per part seva, el Congrés dels Estats Units el 2013 va promulgar la Llei d’informes de mort en custòdia (DCRA) per abordar la manca d’informació fiable sobre les morts relacionades amb l’aplicació de la llei a les institucions correccionals.

El Departament de Justícia dels Estats Units ha dut a terme diverses activitats dissenyades per respondre a les disposicions especificades a la legislació de la DCRA, així com als seus propis mandats federals, per a una comprensió integral de la prevalença i les característiques de les morts que es produeixen en la custòdia policial. Malgrat aquests esforços, actualment cap programa nacional de recollida de dades descriu totes les morts que es produeixen sota la custòdia uniformada. Aquestes dades són fonamentals per donar suport a les estratègies per reduir aquestes morts: promoure la seguretat pública a través de respostes adequades als delictes denunciats, les crides de servei i les trobades policia-comunitat, i generar confiança amb les comunitats.

Per entendre millor les necessitats sobre el desenvolupament i l’aprofitament de dades d’una recopilació de xifres nacional de morts relacionades amb l’aplicació de la llei, els investigadors van considerar que limitar l’abast de la recollida de dades als incidents mortals seria insuficient per entendre i reduir les morts sota custòdia de les forces de l’ordre.

Entre les recomanacions dels autors de l’estudi cal destacar:

  • Especificar estàndards nacionals per a una col·lecció més inclusiva que reculli tots els incidents crítics (incidents mortals i tots aquells en què la policia utilitza la força letal), independentment de si l’incident provoca una mort.
  • Donar suport a informes més fiables i complets als sistemes existents que depenen de la participació de les forces de l’ordre assignant recursos als proveïdors de dades, aprofitant la informació que ja recullen aquestes agències i, d’altra manera, incentivant la participació.
  • Treballar amb la comunitat investigadora, les forces de l’ordre i altres parts interessades pertinents per desenvolupar indicadors i conjunts d’eines adequats i difondre informació sobre l’ús adequat i responsable d’aquestes dades.
  • Desenvolupar una taxonomia de morts o incidents crítics que es produeixen en la custòdia de les forces policials per proporcionar el context necessari per entendre el paper de les forces de l’ordre.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

La dispersió de les persones sense llar les criminalitza

Una investigació de diversos criminòlegs realitzada en deu ciutats d’Anglaterra i Gal·les descobreix que les demandes d’espai públic només acaben reciclant el problema de les persones sense sostre. Diversos rotatius anglesos se’n van fer ressò, entre aquests, The Guardian.

Els ajuntaments que utilitzen ordres de protecció de l’espai públic (PSPO – Public Space Protection Orders) per imposar multes de 100 lliures destinades a controlar els anomenats ‘comportaments antisocials’, l’única cosa que provoquen és simplement el retorn, una vegada i una altra, al mateix espai de les persones sense llar.

L’estudi ha constatat que la dispersió dels indigents des dels centres de les ciutats no aconsegueix aturar aquest comportament antisocial i, en canvi, provoca una criminalització errònia d’aquestes persones.

La investigació de la Universitat de Sheffield Hallam, amb recomanacions finals per a un tracte més just per a les persones que viuen al carrer, ha estat avalada per Crisis, l’organització benèfica per a persones sense sostre. Els ajuntaments d’Anglaterra i Gal·les que utilitzen PSPO per imposar multes de 100 lliures per controlar o prohibir comportaments com beure, muntar tendes de campanya o dormir a l’espai públic, simplement veuen que amb les persones que viuen al carrer, aquesta problemàtica no es resol.

Les ordres també s’utilitzen erròniament per orientar-se a comportaments que no es podrien considerar antisocials, com ara demanar almoina o dormir al ras, on és poc probable un efecte perjudicial. I en alguns casos les persones sense llar han descrit, a més, abusos físics i verbals per part dels funcionaris policials.

Les PSPO s’han utilitzat a Anglaterra des de l’any 2014 per dissuadir comportaments considerats antisocials, però el focus en el seu impacte en els qui dormen al carrer es produeix enmig de l’augment del sensellarisme causat per l’increment dels desnonaments. Prop de 20.000 llars a Anglaterra i Gal·les van quedar buides a causa dels desnonaments durant el període 2021/22, gairebé 9.000 més respecte del període anterior, segons xifres anuals publicades pel Departament d’Habitatge i Comunitats.

En una ciutat costanera a l’est d’Anglaterra, per exemple, on la mendicitat, el consum de drogues, el consum de begudes al carrer, la micció i la defecació, dormir en llocs públics o muntar tendes de campanya estan prohibits, sovint s’hi pot veure autòctons o turistes passejant mentre mengen o beuen i no se’ls aplica aquesta legislació.

Un portaveu del Consell de Caps de la Policia Nacional considera que el treball que darrerament s’ha fet de manera conjunta amb Crisis ha ajudat a garantir que els agents puguin entendre per què les persones acaben dormint al carrer, quin suport necessiten i, sobretot, què es pot fer per ajudar-los a escapar del sensellarisme.

Per la seva part, des de la junta de comunitats de l’Associació de Governs Locals, Cllr Nesil Caliskan creu que les PSPO s’han d’utilitzar com a part d’un paquet més ampli de mesures que s’uneixin amb serveis de suport per ajudar a abordar les causes intrínseques de les persones sense sostre.

D’altra manera, els poders de dispersió associats a les PSPO han creat cercles viciosos d’intimidació, dispersió i desplaçament que només reciclen el problema de les persones que viuen al carrer en lloc de dissuadir, i menys encara prevenir, els problemes associats al sensellarisme. Aquesta seria una de les principals conclusions de l’estudi segons Peter Squires, professor emèrit de Criminologia i Polítiques Públiques de la Universitat de Brighton.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

Intel·ligència artificial i policia: una qüestió de confiança

La perspectiva de l’augment de l’ús policial de la intel·ligència artificial (IA), especialment al voltant de la policia predictiva, ha generat preocupacions sobre possibles biaixos i la necessitat de transparència i capacitat d’explicació.

El doctor Nick Evans, de la Universitat de Tasmània (Austràlia), publica un article a Policing Insight on explica que, amb les garanties adequades, l’ús de la IA podria establir una objectivitat integrada per a les decisions policials i, potencialment, una confiança més gran en la presa d’aquestes decisions.

Tot i que les aplicacions de policia predictiva plantegen les qüestions ètiques i legals més espinoses i, per tant, mereixen una consideració seriosa, també és important destacar altres aplicacions de la IA per a la policia.

L’informe ASPI de Teagan Westendorf, ‘Intel·ligència artificial i policia a Austràlia’, n’és un exemple recent. Westendorf argumenta que les polítiques i els marcs reguladors del govern australià no recullen prou les limitacions actuals de la tecnologia d’IA i que aquestes limitacions poden comprometre principis d’IA i d’ètica, segura i explicable en el context de la policia.

La IA pot ajudar en les investigacions accelerant la transcripció de les entrevistes i l’anàlisi de les imatges de CCTV. Els algoritmes de reconeixement d’imatges també poden ajudar a detectar i processar material d’explotació infantil i ajudar així a limitar l’exposició humana.

Com tots els humans, els agents de policia poden tenir biaixos conscients i inconscients que poden influir en la presa de decisions i en els resultats de la policia. Els algoritmes de policia predictiva sovint s’han d’entrenar en conjunts de dades que capturen aquests resultats.

Després de tot, un avantatge clau de la IA rau en la seva capacitat per analitzar grans conjunts de dades i detectar relacions massa subtils perquè la ment humana les identifiqui. Fer que els models siguin més comprensibles simplificant-los pot requerir compensacions en sensibilitat i, per tant, també en precisió.

De fet, la investigació suggereix que quan els individus confien en el procés de presa de decisions, és més probable que confiïn en els resultats en entorns de justícia, fins i tot si aquests resultats són desfavorables.

Tal com assenyala Westendorf, es poden prendre mesures per mitigar el biaix, com ara codificar preventivament contra biaixos previsibles i implicar analistes humans en els processos de construcció i aprofitament de sistemes d’IA.

Investigacions recents han trobat que el nivell de confiança de la gent en la policia (que és relativament alt a Austràlia) es correlaciona amb el seu nivell d’acceptació dels canvis en les eines i la tecnologia que utilitza.

Amb aquest tipus de salvaguardes establertes (així com les revisions i avaluacions del desplegament), l’ús de la IA pot tenir el resultat d’establir l’objectivitat integrada per a les decisions policials i reduir la confiança en les heurístiques i altres pràctiques subjectives de presa de decisions. Amb el temps, l’ús de la IA pot ajudar a millorar els resultats de la policia.

No obstant això, la necessitat d’explicabilitat és només una consideració per millorar la responsabilitat i la confiança pública en l’ús dels sistemes d’IA per part de la policia, especialment quan es tracta de la policia predictiva.

En un altre estudi, els participants exposats a aplicacions policials suposadament exitoses de la tecnologia d’IA eren més propensos a donar suport a un ús policial més ampli d’aquestes tecnologies que aquells exposats a usos infructuosos o no exposats a exemples d’aplicació d’IA.

Això suggereix que centrar-se en una confiança més àmplia del públic en la policia serà vital per mantenir la confiança pública en l’ús de la IA en la policia, independentment del grau de transparència i explicabilitat algorítmica. L’objectiu d’una IA transparent i explicable no hauria de deixar de banda aquest context més ampli.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

La policia d’Escòcia insta a desenvolupar protocols per a l’ús de videocàmeres corporals

Una investigació encarregada per la policia d’Escòcia considera que hi ha un suport públic generalitzat perquè els agents portin càmeres corporals quan són requerits per tot tipus d’incidents, però també adverteix dels inconvenients que caldria evitar.

Un equip del Centre de Recerca en Informació, Vigilància i Privadesa (CRISP) de la Universitat de Stirling ha elaborat un informe sobre l’ús de videocàmeres corporals (BWV), basat en una revisió de la literatura i entrevistes semiestructurades amb experts en aquest tipus de càmeres.

Els investigadors van emfatitzar que abans d’introduir les BWV, la policia d’Escòcia ha d’assegurar-se que hi hagi processos de govern i control efectius, especialment respecte del maneig de les dades.

El professor William Webster, de l’Escola de Gestió de la Universitat de Stirling, que va dirigir el treball de l’informe, considera que les videocàmeres corporals semblen un concepte senzill, ja que es tracta d’una càmera que la policia porta a tot arreu, però el com s’utilitza influeix en un conjunt complicat de relacions, començant per la relació entre el ciutadà i l’estat. És important entendre les conseqüències d’aquest ús i com la tecnologia modela el comportament, per estar segurs que aquestes càmeres s’utilitzen en interès de la societat i no només en interès de la policia.

Webster considera que a la policia li agrada l’ús de les BWV perquè li ofereix protecció durant les intervencions policials, i més si aquestes comporten risc, ja que poden ajudar, per exemple, a desescalar la violència, alhora que poden recopilar proves en cas de judici. Amb tot, també posen la policia sota vigilància, ja que s’han donat casos en altres cossos policials d’enregistrar agents de l’ordre fumant mentre estaven de servei o parlant pel mòbil mentre conduïen. Això també cal tenir-ho en compte, atès que la confiança en les tecnologies i en la policia es pot perdre fàcilment. Per tant, caldria establir protocols i formació clars sobre l’ús de les BWV.

La investigació també considera que ha d’estar clar qui gestiona els enregistraments, atès que són dades sensibles dels ciutadans. En aquesta línia, es pregunta si els oficials han de descarregar les gravacions al final dels torns, on s’han de descarregar i on s’han d’emmagatzemar, qui hi pot accedir i quines circumstàncies justifiquen mantenir aquestes gravacions.

Per tant, es conclou que cal un mecanisme de supervisió on es comprovin els enregistraments de manera aleatòria, possiblement amb persones profanes, per controlar com s’utilitzen les BWV.

També destaca que és important que organitzacions com la policia continuïn consultant amb la ciutadania i els acadèmics la introducció de les noves tecnologies.

En aquesta línia, el superintendent en cap de la policia d’Escòcia, Matt Richards, es va mostrar favorable a la introducció de les BWV al cos policial d’Escòcia.

Des d’instàncies institucionals es considera que la introducció de les BWV requereix una important inversió econòmica, però té el potencial de millorar el vincle vital de confiança entre la policia i els ciutadans, cosa que sustenta la seva legitimitat.

En allò que hi ha coincidència entre investigadors i policia és que el desplegament de les BWV ha de ser ètic i transparent i que ha de rebre suport i orientació sobre consideracions ètiques, de drets humans i llibertats civils.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

Avaluació de sistemes aeris per a la reconstrucció de l’escena del crim

Els professionals de la seguretat no s’han quedat enrere a l’hora d’utilitzar les TIC com una oportunitat a l’hora de plantejar nous enfocaments per modificar o crear estratègies innovadores de prevenció i reacció davant la delinqüència, aconseguint d’aquesta manera una millor eficàcia i eficiència en les seves accions. En aquest sentit, les noves tecnologies de teledetecció muntades en drons ofereixen la possibilitat de millorar la reconstrucció d’escenes de crim, juntament amb el model tradicional, és a dir, amb la inspecció física de l’agent a l’escena del crim.

Per tal d’analitzar les característiques i diferències entre el sistema aeri ─dron─ i el sistema terrestre ─a través d’escaneig làser─, es van realitzar simulacions de tres escenaris exteriors diferents previstos a l’informe del National Institute of Justice “Evaluating Aerial Systems for Crime-Scene Reconstruction”[1] de l’any 2021 al Crisis City Training Center, prop de Salina, Kansas: (1) una escena urbana que recreava un robatori de cotxes i tirotejos amb vidres trencats, casquets de bales i bassals de sang, (2) un bosc on s’ha produït un suïcidi i hi ha recipients d’alcohol buits i narcòtics, i (3) un camp obert amb una tomba clandestina, una pala, un telèfon mòbil i peces de roba.

Amb els resultats d’aquestes simulacions, les diferències que es van posar de manifest van ser, d’una banda, a favor del sistema aeri (i a diferència de l’escaneig làser terrestre): (1) no requereix que el personal forense passi per l’escena del crim, arriscant la contaminació i/o destrucció d’evidències i danys corporals per entorns perillosos, (2) permet una captura de dades més ràpida de tota l’escena del crim, (3) és més econòmic, al preu d’uns 15.000 dòlars (el làser terrestre convencional a uns 75.000) i (4) en capturar la informació des de dalt, no existeixen els punts cecs, així com a l’escaneig làser sí que se’n van produir si no hi havia prou posicions d’escaneig o si hi havia obstacles.

D’altra banda, l’escaneig làser comporta una major precisió d’imatges de les escenificacions, amb un nivell d’error de prop d’1 mm i capaç de preservar la qualitat en escenaris de nit i independentment de les condicions ambientals. En aquesta línia, pel que fa al dron, el nivell d’error va resultar d’1 cm i, a més, en el cas d’espais oberts com bé podria ser el del bosc, la major altura del dron (per evitar colpejar la copa dels arbres) va reduir la qualitat de la imatge. També cal tenir presents les variables atmosfèriques (cobertura de núvols, temperatura, vent, precipitació…), que condicionaran l’eficàcia de les captacions des de l’aire.

Per tant, per reconstruir imatges 3D de l’escena del crim (simulat), la màxima eficàcia s’aconsegueix complementant l’escaneig terrestre i l’aeri, ja que la combinació de tots dos sistemes permet una captura de dades més ràpida a tota l’escena del crim, mantenint un nivell de precisió més alt que qualsevol mètode per si sol, d’on resultaria una tècnica no intrusiva que ajuda els investigadors a prevenir la contaminació de l’escena, i els resultats poden ajudar els oficials, advocats i jutges a “passejar” per l’escena en qualsevol moment, fins i tot anys després, així com verificar detalls com ara distàncies i línies de visió.


[1] Informe https://nij.ojp.gov/topics/articles/evaluating-aerial-systems-crime-scene-reconstruction

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

França instal·la radars de soroll en set municipis

Per primera vegada, França instal·la radars de soroll que s’encarregaran de controlar els nivells de soroll emès pels vehicles en zones limitades a 50 km/h. S’estima que les multes imposades per superar els nivells acústics permesos pugin arribar als 135 euros.

Els nous radars sonors s’han instal·lat en set municipis. El projecte, que tindrà una durada de dos anys, ha començat a funcionar fa poques setmanes. Aquesta iniciativa és la primera d’aquest tipus a Europa, amb la qual cosa caldrà un temps per avaluar els resultats i extreure’n conclusions.

Quan França va introduir els radars de velocitat, ara fa vint anys, va reduir dràsticament les xifres d’accidents de trànsit, la qual cosa va ajudar a salvar milers de vides. Els nous sensors o radars de so seran, de moment, una prova. Els sensors podran detectar i enregistrar els vehicles que emetin un soroll excessiu, un problema creixent els darrers anys. L’esperança de les autoritats és establir un límit de contaminació acústica i multar els automobilistes que l’excedeixin.

La iniciativa segueix la creixent intolerància dels francesos als sorolls del carrer, sobretot els de les motocicletes i els escúters modificats. Segons un estudi de Bruitparif –centre que compta amb el suport de l’Estat francès que monitoritza el soroll a l’àrea de París–, un escúter modificat que creua París de nit pot arribar a despertar fins a 10.000 persones.

Segons un estudi publicat recentment per l’Agència Europea del Medi Ambient, la contaminació acústica causa unes 16.000 morts prematures a Europa i 72.000 hospitalitzacions l’any. El soroll del trànsit rodat seria un dels principals responsables d’aquestes males xifres.

Després de la contaminació de l’aire, el soroll és el segon factor ambiental que causa més problemes de salut, segons l’Organització Mundial de la Salut en un informe del 2011, cosa que augmenta el risc de trastorns cardiovasculars i pressió arterial alta.

Segons recull el nou decret publicat en el butlletí oficial francès, els radars, que disposen de micròfons i càmeres per captar la matrícula del vehicle infractor, han d’estar situats al voral.

Els primers radars instal·lats es troben a Saint-Lambert, una localitat situada al sud-est de París que acostuma a ser part de la ruta dels motoristes, conductors de quads i vehicles similars. Segons alguns mesuraments realitzats per l’agència Bruitparif, els nivells de soroll registrats l’any passat en aquesta zona es van situar entre els 210 i els 520 dB.

De manera progressiva, aniran arribant més radars sonors a altres municipis, com Niça o Tolosa. Malgrat que encara no s’ha establert quin serà el límit de decibels permès abans de cometre la infracció, les primeres proves fixen un màxim de 90 dB.

Altres mesures que s’aplicaran en paral·lel als radars sonors seran la reducció del límit de velocitat i la plantació d’arbres i vegetació diversa al llarg de la carretera de circumval·lació, sovint obstruïda, de París. Dan Lert, tinent d’alcalde encarregat d’aquest pla, afegeix que s’ordenarà als vehicles d’emergència que abaixin el volum de les sirenes a la nit.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

Àmplia revisió de l’Escola de Policia al Regne Unit

L’Escola de Policia del Regne Unit ha portat a terme una profunda revisió, ideada per millorar el lideratge, els estàndards i el professionalisme a tota la policia, amb l’objectiu d’ajudar la pròpia policia i millorar el servei públic. D’aquesta manera, s’han establert tres prioritats bàsiques:

  • Impulsar el professionalisme, garantint que els funcionaris i el personal tinguin accés al millor desenvolupament en formació contínua i que es prioritzi adequadament.
  • Millorar el lideratge en els oficials i el personal en tots els nivells per desenvolupar les seves habilitats de lideratge.
  • Impulsar la consistència, superant les debilitats del model de 43 forces de l’ordre, per portar la consistència on més importa per al públic i aquells que treballen a la policia.

Aquesta revisió de l’Escola de Policia va ser llançada el mes de març de 2021 per Lord Herbert de South Downs, president del Col·legi de Policia. Entre els objectius, cal esmentar:

  • Portar a terme una avaluació del paper del Col·legi, la seva eficàcia i com opera juntament amb altres organitzacions en l’àmbit policial.
  • Assegurar que el Col·legi sigui molt valorat per tots els sectors de la policia, des dels oficials de primera línia i el personal fins als caps i els comissionats de policia.

La policia s’està tornant cada cop més complexa i la cultura i els estàndards en el servei estan subjectes a un escrutini cada cop més gran.

Per implementar aquests desafiaments, la revisió va incloure una àmplia consulta amb persones de diferents rangs, graus i rols de tota la policia, per esbrinar què volen de la seva Facultat de Policia. Això va incloure entrevistes individuals, evidències escrites, grups focals, visites a les forces policials i una enquesta a uns 15.000 oficials i personal divers.

Els enquestats en la revisió van reconèixer l’èxit del Col·legi a l’abordar problemes en algunes àrees crítiques de la policia, com per exemple la resposta a la pandèmia de covid, i van identificar desafiaments futurs per a la policia.

Els desafiaments identificats incloïen:

  • Manca de desenvolupament professional.
  • Inversió insuficient en el desenvolupament del lideratge en tots els rangs.
  • Absència de pensament estratègic coordinat en tota la policia.
  • Difuminat de responsabilitats a nivell nacional.
  • Equipament insuficient per respondre als creixents aspectes digitals de la delinqüència.

Les millores suggerides per abordar aquests problemes inclouen que el Col·legi actuï com un centre nacional per al lideratge policial i que l’orientació i el coneixement d’allò que funciona siguin més accessibles per a aquells que es troben a primera línia a través d’una aplicació del Col·legi, per introduir un nou enfocament consistent per al desenvolupament personal per a tothom a la policia.

Amb aquests canvis, la policia estarà en més bones condicions de respondre als desafiaments als quals s’enfronta, millorar la confiança de les comunitats, reduir la delinqüència i mantenir la ciutadania més segura.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

5 aspectes a considerar sobre la intel·ligència artificial

Tot i que la intel·ligència artificial ha estat objecte d’investigació acadèmica des del 1950 i s’ha utilitzat comercialment en algunes indústries durant dècades, encara està a les beceroles en tots els sectors.

La ràpida adopció d’aquesta tecnologia, juntament amb els problemes únics de privacitat, seguretat i responsabilitat que té associats, ha creat oportunitats perquè es miri d’assegurar que el seu ús sigui ètic i legal.

Des del web especialitzat Abajournal, els autors Brenda Leong i Patrick Hall exposen cinc aspectes que cal considerar al voltant de la intel·ligència artificial:

1. La intel·ligència artificial és probabilística, complexa i dinàmica. Els algoritmes d’aprenentatge automàtic són increïblement complexos, aprenen milers de milions de regles de conjunts de dades i apliquen aquestes regles per arribar a una recomanació de sortida.

2. Fer de la transparència una prioritat a processar. La complexitat dels sistemes d’IA dificulta garantir la transparència, però les organitzacions que implementen IA poden ser considerades responsables si no poden proporcionar certa informació sobre el seu procés de presa de decisions.

3. El biaix és un problema important, però no l’únic. Els sistemes d’IA aprenen analitzant milers de milions de punts de dades recopilats del món real. Aquestes dades poden ser numèriques, categòriques –com el gènere i el nivell educatiu– o basades en imatges, com fotos o vídeos. A causa que la majoria dels sistemes estan entrenats amb les dades generades pels sistemes humans existents, els biaixos que impregnen la nostra cultura també impregnen les dades. Així doncs, no hi pot haver un sistema d’IA imparcial.

La privacitat de les dades, la seguretat de la informació, la responsabilitat del producte i l’intercanvi amb tercers, així com els problemes de rendiment i transparència, són igualment crítics.

4. Hi ha més rendiment del sistema d’IA que la precisió. Si bé la qualitat i el valor d’un sistema d’IA es determinen en gran mesura per la seva precisió, això per si sol no és suficient per mesurar completament l’àmplia gamma de riscos associats a la tecnologia. Però centrar-se massa en la precisió probablement ignori la transparència, l’equitat, la privacitat i la seguretat d’un sistema.

Científics de dades o advocats, per exemple, han de treballar junts per crear maneres més sòlides de verificar el rendiment de l’IA que se centren en l’espectre complet del rendiment del món real i els danys potencials, ja sigui per amenaces a la seguretat o deficiències en la privacitat.

5. El treball dur acaba de començar. La majoria de les organitzacions que utilitzen tecnologia d’IA han d’adoptar polítiques que garanteixin el desenvolupament i ús de la tecnologia i orientació per tal que els sistemes compleixin amb les regulacions.

Alguns investigadors, professionals, periodistes, activistes i advocats han començat aquest treball de mitigació dels riscos i responsabilitats que plantegen els sistemes d’IA actuals. Les empreses estan començant a definir i implementar principis d’IA i a fer intents seriosos de diversitat i inclusió per als equips tecnològics.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français