Avaluació de sistemes aeris per a la reconstrucció de l’escena del crim

Els professionals de la seguretat no s’han quedat enrere a l’hora d’utilitzar les TIC com una oportunitat a l’hora de plantejar nous enfocaments per modificar o crear estratègies innovadores de prevenció i reacció davant la delinqüència, aconseguint d’aquesta manera una millor eficàcia i eficiència en les seves accions. En aquest sentit, les noves tecnologies de teledetecció muntades en drons ofereixen la possibilitat de millorar la reconstrucció d’escenes de crim, juntament amb el model tradicional, és a dir, amb la inspecció física de l’agent a l’escena del crim.

Per tal d’analitzar les característiques i diferències entre el sistema aeri ─dron─ i el sistema terrestre ─a través d’escaneig làser─, es van realitzar simulacions de tres escenaris exteriors diferents previstos a l’informe del National Institute of Justice “Evaluating Aerial Systems for Crime-Scene Reconstruction”[1] de l’any 2021 al Crisis City Training Center, prop de Salina, Kansas: (1) una escena urbana que recreava un robatori de cotxes i tirotejos amb vidres trencats, casquets de bales i bassals de sang, (2) un bosc on s’ha produït un suïcidi i hi ha recipients d’alcohol buits i narcòtics, i (3) un camp obert amb una tomba clandestina, una pala, un telèfon mòbil i peces de roba.

Amb els resultats d’aquestes simulacions, les diferències que es van posar de manifest van ser, d’una banda, a favor del sistema aeri (i a diferència de l’escaneig làser terrestre): (1) no requereix que el personal forense passi per l’escena del crim, arriscant la contaminació i/o destrucció d’evidències i danys corporals per entorns perillosos, (2) permet una captura de dades més ràpida de tota l’escena del crim, (3) és més econòmic, al preu d’uns 15.000 dòlars (el làser terrestre convencional a uns 75.000) i (4) en capturar la informació des de dalt, no existeixen els punts cecs, així com a l’escaneig làser sí que se’n van produir si no hi havia prou posicions d’escaneig o si hi havia obstacles.

D’altra banda, l’escaneig làser comporta una major precisió d’imatges de les escenificacions, amb un nivell d’error de prop d’1 mm i capaç de preservar la qualitat en escenaris de nit i independentment de les condicions ambientals. En aquesta línia, pel que fa al dron, el nivell d’error va resultar d’1 cm i, a més, en el cas d’espais oberts com bé podria ser el del bosc, la major altura del dron (per evitar colpejar la copa dels arbres) va reduir la qualitat de la imatge. També cal tenir presents les variables atmosfèriques (cobertura de núvols, temperatura, vent, precipitació…), que condicionaran l’eficàcia de les captacions des de l’aire.

Per tant, per reconstruir imatges 3D de l’escena del crim (simulat), la màxima eficàcia s’aconsegueix complementant l’escaneig terrestre i l’aeri, ja que la combinació de tots dos sistemes permet una captura de dades més ràpida a tota l’escena del crim, mantenint un nivell de precisió més alt que qualsevol mètode per si sol, d’on resultaria una tècnica no intrusiva que ajuda els investigadors a prevenir la contaminació de l’escena, i els resultats poden ajudar els oficials, advocats i jutges a “passejar” per l’escena en qualsevol moment, fins i tot anys després, així com verificar detalls com ara distàncies i línies de visió.


[1] Informe https://nij.ojp.gov/topics/articles/evaluating-aerial-systems-crime-scene-reconstruction

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

França instal·la radars de soroll en set municipis

Per primera vegada, França instal·la radars de soroll que s’encarregaran de controlar els nivells de soroll emès pels vehicles en zones limitades a 50 km/h. S’estima que les multes imposades per superar els nivells acústics permesos pugin arribar als 135 euros.

Els nous radars sonors s’han instal·lat en set municipis. El projecte, que tindrà una durada de dos anys, ha començat a funcionar fa poques setmanes. Aquesta iniciativa és la primera d’aquest tipus a Europa, amb la qual cosa caldrà un temps per avaluar els resultats i extreure’n conclusions.

Quan França va introduir els radars de velocitat, ara fa vint anys, va reduir dràsticament les xifres d’accidents de trànsit, la qual cosa va ajudar a salvar milers de vides. Els nous sensors o radars de so seran, de moment, una prova. Els sensors podran detectar i enregistrar els vehicles que emetin un soroll excessiu, un problema creixent els darrers anys. L’esperança de les autoritats és establir un límit de contaminació acústica i multar els automobilistes que l’excedeixin.

La iniciativa segueix la creixent intolerància dels francesos als sorolls del carrer, sobretot els de les motocicletes i els escúters modificats. Segons un estudi de Bruitparif –centre que compta amb el suport de l’Estat francès que monitoritza el soroll a l’àrea de París–, un escúter modificat que creua París de nit pot arribar a despertar fins a 10.000 persones.

Segons un estudi publicat recentment per l’Agència Europea del Medi Ambient, la contaminació acústica causa unes 16.000 morts prematures a Europa i 72.000 hospitalitzacions l’any. El soroll del trànsit rodat seria un dels principals responsables d’aquestes males xifres.

Després de la contaminació de l’aire, el soroll és el segon factor ambiental que causa més problemes de salut, segons l’Organització Mundial de la Salut en un informe del 2011, cosa que augmenta el risc de trastorns cardiovasculars i pressió arterial alta.

Segons recull el nou decret publicat en el butlletí oficial francès, els radars, que disposen de micròfons i càmeres per captar la matrícula del vehicle infractor, han d’estar situats al voral.

Els primers radars instal·lats es troben a Saint-Lambert, una localitat situada al sud-est de París que acostuma a ser part de la ruta dels motoristes, conductors de quads i vehicles similars. Segons alguns mesuraments realitzats per l’agència Bruitparif, els nivells de soroll registrats l’any passat en aquesta zona es van situar entre els 210 i els 520 dB.

De manera progressiva, aniran arribant més radars sonors a altres municipis, com Niça o Tolosa. Malgrat que encara no s’ha establert quin serà el límit de decibels permès abans de cometre la infracció, les primeres proves fixen un màxim de 90 dB.

Altres mesures que s’aplicaran en paral·lel als radars sonors seran la reducció del límit de velocitat i la plantació d’arbres i vegetació diversa al llarg de la carretera de circumval·lació, sovint obstruïda, de París. Dan Lert, tinent d’alcalde encarregat d’aquest pla, afegeix que s’ordenarà als vehicles d’emergència que abaixin el volum de les sirenes a la nit.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

Àmplia revisió de l’Escola de Policia al Regne Unit

L’Escola de Policia del Regne Unit ha portat a terme una profunda revisió, ideada per millorar el lideratge, els estàndards i el professionalisme a tota la policia, amb l’objectiu d’ajudar la pròpia policia i millorar el servei públic. D’aquesta manera, s’han establert tres prioritats bàsiques:

  • Impulsar el professionalisme, garantint que els funcionaris i el personal tinguin accés al millor desenvolupament en formació contínua i que es prioritzi adequadament.
  • Millorar el lideratge en els oficials i el personal en tots els nivells per desenvolupar les seves habilitats de lideratge.
  • Impulsar la consistència, superant les debilitats del model de 43 forces de l’ordre, per portar la consistència on més importa per al públic i aquells que treballen a la policia.

Aquesta revisió de l’Escola de Policia va ser llançada el mes de març de 2021 per Lord Herbert de South Downs, president del Col·legi de Policia. Entre els objectius, cal esmentar:

  • Portar a terme una avaluació del paper del Col·legi, la seva eficàcia i com opera juntament amb altres organitzacions en l’àmbit policial.
  • Assegurar que el Col·legi sigui molt valorat per tots els sectors de la policia, des dels oficials de primera línia i el personal fins als caps i els comissionats de policia.

La policia s’està tornant cada cop més complexa i la cultura i els estàndards en el servei estan subjectes a un escrutini cada cop més gran.

Per implementar aquests desafiaments, la revisió va incloure una àmplia consulta amb persones de diferents rangs, graus i rols de tota la policia, per esbrinar què volen de la seva Facultat de Policia. Això va incloure entrevistes individuals, evidències escrites, grups focals, visites a les forces policials i una enquesta a uns 15.000 oficials i personal divers.

Els enquestats en la revisió van reconèixer l’èxit del Col·legi a l’abordar problemes en algunes àrees crítiques de la policia, com per exemple la resposta a la pandèmia de covid, i van identificar desafiaments futurs per a la policia.

Els desafiaments identificats incloïen:

  • Manca de desenvolupament professional.
  • Inversió insuficient en el desenvolupament del lideratge en tots els rangs.
  • Absència de pensament estratègic coordinat en tota la policia.
  • Difuminat de responsabilitats a nivell nacional.
  • Equipament insuficient per respondre als creixents aspectes digitals de la delinqüència.

Les millores suggerides per abordar aquests problemes inclouen que el Col·legi actuï com un centre nacional per al lideratge policial i que l’orientació i el coneixement d’allò que funciona siguin més accessibles per a aquells que es troben a primera línia a través d’una aplicació del Col·legi, per introduir un nou enfocament consistent per al desenvolupament personal per a tothom a la policia.

Amb aquests canvis, la policia estarà en més bones condicions de respondre als desafiaments als quals s’enfronta, millorar la confiança de les comunitats, reduir la delinqüència i mantenir la ciutadania més segura.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

5 aspectes a considerar sobre la intel·ligència artificial

Tot i que la intel·ligència artificial ha estat objecte d’investigació acadèmica des del 1950 i s’ha utilitzat comercialment en algunes indústries durant dècades, encara està a les beceroles en tots els sectors.

La ràpida adopció d’aquesta tecnologia, juntament amb els problemes únics de privacitat, seguretat i responsabilitat que té associats, ha creat oportunitats perquè es miri d’assegurar que el seu ús sigui ètic i legal.

Des del web especialitzat Abajournal, els autors Brenda Leong i Patrick Hall exposen cinc aspectes que cal considerar al voltant de la intel·ligència artificial:

1. La intel·ligència artificial és probabilística, complexa i dinàmica. Els algoritmes d’aprenentatge automàtic són increïblement complexos, aprenen milers de milions de regles de conjunts de dades i apliquen aquestes regles per arribar a una recomanació de sortida.

2. Fer de la transparència una prioritat a processar. La complexitat dels sistemes d’IA dificulta garantir la transparència, però les organitzacions que implementen IA poden ser considerades responsables si no poden proporcionar certa informació sobre el seu procés de presa de decisions.

3. El biaix és un problema important, però no l’únic. Els sistemes d’IA aprenen analitzant milers de milions de punts de dades recopilats del món real. Aquestes dades poden ser numèriques, categòriques –com el gènere i el nivell educatiu– o basades en imatges, com fotos o vídeos. A causa que la majoria dels sistemes estan entrenats amb les dades generades pels sistemes humans existents, els biaixos que impregnen la nostra cultura també impregnen les dades. Així doncs, no hi pot haver un sistema d’IA imparcial.

La privacitat de les dades, la seguretat de la informació, la responsabilitat del producte i l’intercanvi amb tercers, així com els problemes de rendiment i transparència, són igualment crítics.

4. Hi ha més rendiment del sistema d’IA que la precisió. Si bé la qualitat i el valor d’un sistema d’IA es determinen en gran mesura per la seva precisió, això per si sol no és suficient per mesurar completament l’àmplia gamma de riscos associats a la tecnologia. Però centrar-se massa en la precisió probablement ignori la transparència, l’equitat, la privacitat i la seguretat d’un sistema.

Científics de dades o advocats, per exemple, han de treballar junts per crear maneres més sòlides de verificar el rendiment de l’IA que se centren en l’espectre complet del rendiment del món real i els danys potencials, ja sigui per amenaces a la seguretat o deficiències en la privacitat.

5. El treball dur acaba de començar. La majoria de les organitzacions que utilitzen tecnologia d’IA han d’adoptar polítiques que garanteixin el desenvolupament i ús de la tecnologia i orientació per tal que els sistemes compleixin amb les regulacions.

Alguns investigadors, professionals, periodistes, activistes i advocats han començat aquest treball de mitigació dels riscos i responsabilitats que plantegen els sistemes d’IA actuals. Les empreses estan començant a definir i implementar principis d’IA i a fer intents seriosos de diversitat i inclusió per als equips tecnològics.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

Investigació sobre la resposta policial als abusos per honor o matrimonis forçats a Anglaterra

El reconeixement i la resposta de la policia als abusos per motius d’honor, els matrimonis forçats i la mutilació genital femenina, si bé estan carregats de bones intencions, normalment no tenen el suport adequat per a les víctimes.

Així ho descriu una investigació de Jennifer Holton, directora de Citizens in Policing, per a la policia de Wiltshire (Anglaterra), basada en la seva pròpia experiència i en la investigació sobre els problemes per subratllar els desafiaments clau i les oportunitats de canvi.

La investigació es va desenvolupar a través d’una revisió temàtica de les estadístiques i investigacions nacionals, així com el compromís dels professionals de primera línia de la regió sud-oest d’Anglaterra.

Holton rebutja que sobre l’assistència a cursos de capacitació o conferències o llegir investigacions que descobreixen que s’està treballant malament, no es parli o no es busqui com millorar-ho.

També documenta una sèrie de temes clau com, per exemple, el registre incorrecte de delictes. Els delictes com l’assetjament, la violació o l’agressió sovint es consideren de forma aïllada, i el qualificador d’abús basat en l’honor no es registra ni es reconeix. Per tant, és poc probable que s’arribi a un consens sobre aquest delicte si ni tan sols és reconegut. I sense estadístiques precises és quasi impossible aconseguir més finançament i desenvolupament en aquest àmbit.

En la investigació també s’observa que gairebé la meitat dels participants van dir que la seva agència tenia una persona designada per contactar per obtenir ajut relacionat amb abusos basats en l’honor, però la gran majoria va afegir que no sabia qui eren aquestes persones o com contactar-hi.

La disparitat en els informes es demostra, a més, en les estadístiques, sobretot les referides a la mutilació genital femenina. Segons les estadístiques del National Health Service de 2018-2019, 6.415 dones van anar a un centre d’atenció mèdica perquè tenien evidència d’algun cas, però els enjudiciaments exitosos d’aquest tipus de delictes segueixen essent d’una sola xifra.

L’any 2019 es van remetre 1.355 casos a la unitat de matrimonis forçats per al seu assessorament. El 64% d’aquests casos van ser denunciats per professionals, el 18% per víctimes i el 18% per amics i familiars de forma anònima.

La baixa proporció de casos remesos per les víctimes reforça l’important paper que hi tenen els professionals. Amb tot, ja que molts professionals no confien en denunciar-ho ells mateixos, el problema rau en el subregistre en múltiples fonts.

A més, el fet que la majoria de víctimes només ho revelen a algú en qui confien, normalment un amic proper o un familiar, fa augmentar aquesta responsabilitat sobre els professionals per detectar possibles senyals o símptomes.

Aquesta és l’única configuració garantida que una persona jove vulnerable en risc d’abusos per honor té per denunciar algú de manera segura i independent. Amb tot, Jennifer Holton subratlla com n’és d’incomprensible que s’eviti ensenyar sobre això a les escoles, que és el lloc on s’haurien de promoure debats sobre aquest tema.

Malgrat tot, també demostra que cap individu o organització és responsable: no hi ha una agència líder, ningú que assumeixi la responsabilitat i s’asseguri que es prenen les mesures. Aleshores, en comptes que tothom sigui responsable, resulta que ningú ho és.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

Un model per predir els robatoris amb força a domicili a Catalunya

El 22 de novembre passat, el doctor Pere Boqué Busquet, caporal de la Policia de la Generalitat – Mossos d’Esquadra, va llegir a la Universitat de Girona la seva tesi doctoral, titulada Models matemàtics per a la predicció dels robatoris amb força a domicili a Catalunya. Dirigida pel doctor Marc Saez Zafra i la doctora Laura Serra Saurina, analitza l’estat de la qüestió de l’anomenat “predictive policing” i, com el seu títol indica, proposa un model matemàtic per predir en quines zones de Catalunya és més probable que tingui lloc aquest tipus de fet delictiu en un moment concret.

Una de les primeres qüestions que destaca el doctor Boqué és que els models de predicció aplicats en altres indrets del món (especialment als EUA) no són vàlids a Catalunya. Entre d’altres qüestions, la configuració territorial i urbana fa que els patrons de victimització repetida (una part de la base d’aquests models) no es puguin traslladar de manera directa al nostre context. Ara bé, dividint el territori en cel·les de 5 km de costat, ha pogut comprovar com els robatoris amb força a domicili segueixen patrons temporals en forma d’onades o ratxes i, per tant, poden ser predictibles. Si la policia en detectés l’inici, en podria evitar l’evolució (de les rèpliques o repeticions). Aquest resultat es recull en l’article publicat a la revista European Journal of Criminology  “‘Surfing’ burglaries with forced entry in Catalonia: Large-scale testing of near repeat victimization theory”, de Pere Boqué, Laura Serra i Marc Saez (novembre 2020).

La resta de resultats de la tesi, i la concreció del model, es presenten en dos articles més. En el segon, s’aplica un model log-Gaussià de Cox per explorar l’opció de fer predicció a més petita escala, en cel·les de 500 m de costat o fins i tot de 250 m i 100 m. S’arriba a la conclusió que el patró de victimització repetida a petita escala, tot i detectar-se també a Catalunya, és insuficient per modelar la dinàmica global dels robatoris.

En el tercer article proposa superar aquesta limitació amb un “nou patró espaciotemporal de victimització que amplia el concepte de repetició en la proximitat al de repetició en diverses zones, normalment semblants i que poden ser allunyades. Aquestes  “agrupacions de zones que es solen victimitzar a la vegada”, les anomena “constel·lacions de robatoris” i formen un conjunt fix, reduït i temporalment estable sobre el qual també es poden crear models de predicció.

Aquests dos últims articles estan pendents de publicació. Per aquest motiu, la tesi doctoral encara no es publicarà.

Més enllà de l’efectivitat del model matemàtic, i com el doctor Boqué va destacar al final de la lectura de la seva tesi, la dificultat del “predictive policing” no rau tant en la part predictiva, en la possibilitat o no de predir la delinqüència, com en la part del “policing”: quines accions preventives es poden dur a terme per reduir les probabilitats que s’acabin cometent els delictes que s’han predit. Només quan s’apliqui aquest model es descobriran les possibilitats reals d’incidir preventivament sobre la delinqüència. En qualsevol cas, està clar que el coneixement de la dinàmica dels patrons espaciotemporals de la criminalitat dona un avantatge a la policia que s’hauria d’aprofitar.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

Una aplicació mòbil per millorar la seguretat i la prevenció

Mantenir la convivència pacífica i afavorir la cohesió social no és una feina fàcil i sempre suposa un repte per a les ciutats. Per aquest motiu, la tecnologia pot ser una eina molt útil per propiciar una millor comunicació entre la ciutadania, l’administració pública i les forces i cossos de seguretat.

Aquesta és l’aposta que va fer la població de Cornellà de Llobregat (Barcelona), a través d’una aplicació mòbil de seguretat ciutadana, sorgida d’una iniciativa conjunta entre l’Ajuntament de la ciutat i l’empresa privada Einsmer, el desembre de l’any 2013. El resultat ha estat una aplicació molt intuïtiva, fàcil d’usar i accessible per a tothom que té per objectiu garantir la seguretat tots els dies de l’any.

Aquesta aplicació permet als ciutadans de Cornellà de Llobregat notificar a la Guàrdia Urbana qualsevol incidència que s’observi a la ciutat, marcar ràpidament els números d’emergència, rebre alertes i avisos generals o personalitzats, facilitar la localització de persones vulnerables, enviar missatges d’emergència geolocalitzats a la central de comandament de la policia local i obtenir i lliurar informació pedagògica relacionada amb la seguretat preventiva i els primers auxilis.

Així mateix, el sistema que utilitza aquesta aplicació permet una cooperació interterritorial que no només optimitza els recursos i els serveis entre municipis i forces de seguretat, sinó que també potencia la cooperació entre administracions, a més de promoure l’empoderament de la ciutadania. Aquesta eina tecnològica s’ha d’entendre com un complement a la tasca que realitza la Guàrdia Urbana de Cornellà, regida pel Pla de seguretat local (PLASECOR), que inclou accions de prevenció per evitar conflictes abans que succeeixin. Promou la participació dels diferents actors de seguretat, l’assumpció de responsabilitats en la seva implementació i la promoció del treball conjunt i transversal amb les diferents forces de seguretat i la ciutadania.

La versatilitat de l’aplicació permet adaptar-se també a necessitats puntuals o a les noves estratègies d’abordatge que proposi l’administració. Per exemple, l’any 2019 l’Ajuntament de Cornellà de Llobregat i l’empresa Einsmer van posar en marxa una nova funció d’alerta en l’aplicació dirigida exclusivament a donar assistència a les dones en situacions de violència masclista o que siguin víctimes d’assetjament al carrer.

El sistema funciona amb dos nivells de seguretat: el nivell 1, destinat únicament a dones en situació de violència masclista i amb ordres d’allunyament per als seus agressors (una alerta que es pot activar fins i tot sense necessitat de desbloquejar el mòbil) i el nivell 2, destinat a alertes al carrer, que s’activa des de la pantalla d’inici del mòbil i permet contactar directament amb la central de comandament de la Guàrdia Urbana.

En tots dos casos, les alertes de seguretat arriben de forma immediata a la policia local a través d’una funció de geolocalització i rastreig, la qual activa un protocol d’assistència i avisa a l’agent de la policia local que es troba més proper a la persona afectada per atendre-la de la manera més ràpida possible. A més, les dades de l’usuari mai es comparteixen i només són visibles pels agents policials quan el ciutadà demana assistència.

Per poder compartir iniciatives com aquesta amb altres ciutats, l’Ajuntament de Cornellà de Llobregat acaba d’unir-se a la xarxa de municipis d’EFUS i FEPSU.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

Una tecnologia de reconeixement facial es declara il·legal al Canadà

La controvertida pràctica de la companyia Clearview de recollir i vendre milions d’impressions facials va rebre un fort revés per part d’un comissari canadenc.

Clearview, fundada el 2017 per l’empresari australià Hoan Ton-Thatand, treballa en la recopilació d’allò que anomena “empremtes facials”, que són identificadors biomètrics únics similars a les empremtes digitals o al perfil d’ADN d’algú, a partir de fotos que la gent publica en línia.

Les autoritats canadenques han trobat que la recopilació de dades de reconeixement facial per part de Clearview és il·legal perquè infringeix les lleis de privadesa federals i provincials, cosa que suposa un guany per a la privadesa de les persones i pot establir un precedent per a altres desafiaments legals d’aquesta tecnologia.

Una investigació conjunta de les autoritats dirigida per l’Oficina del Comissari del Canadà va arribar a aquesta conclusió, afirmant que la companyia amb seu a Nova York que aplegava milers de milions d’imatges de persones de tot internet representava una vigilància massiva i infringia els drets de privadesa dels canadencs.

A més, la investigació va comprovar que Clearview havia recopilat informació biomètrica altament sensible sense el coneixement ni el consentiment de la gent i, a continuació, va utilitzar i divulgar aquesta informació personal amb finalitats inadequades, que no serien adequades fins i tot si la gent ho hagués consentit.

Des del 2019, l’empresa s’ha enfrontat a desafiaments legals de les seves pràctiques tecnològiques i empresarials, que formen part d’una qüestió més àmplia sobre les tecnologies de reconeixement facial que desenvolupen una infinitat d’empreses, incloses empreses com Microsoft i IBM.

Fins ara, Clearview ha acumulat en una base de dades milers de milions d’aquestes empremtes facials, que ven als seus clients. També proporciona accés a una aplicació per a telèfons intel·ligents que permet als clients penjar una foto d’una persona desconeguda i rebre instantàniament un conjunt de fotos coincidents.

Un dels arguments més importants en defensa de la seva empresa que Ton-Thatand ha presentat en els informes publicats és que hi ha un gran benefici en utilitzar la seva tecnologia per fer complir la llei i la seguretat nacional, que supera les preocupacions de privadesa de les persones. A més, Clearview no té cap culpa si les forces policials fan un mal ús de la seva tecnologia.

La decisió al Canadà probablement ajudarà altres decisions legals no només sobre la tecnologia de Clearview, sinó també sobre el reconeixement facial en general. El mes de maig de 2020, la Unió Americana de Llibertats Civils va demandar Clearview per infraccions de privadesa a Illinois, un cas que està en curs. Fins i tot els legisladors dels Estats Units han proposat la prohibició nacional del reconeixement facial.

La tecnologia també planteja qüestions de biaix racial i la possibilitat de falses acusacions contra persones innocents. Al desembre, dos homes negres van presentar una demanda contra la policia a Michigan, al·ludint que havien estat identificats falsament per la tecnologia de reconeixement facial, específicament pel programari de reconeixement facial DataWorks Plus que utilitza la policia estatal de Michigan.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

Policies dels EUA practiquen amb un gos robot

Diversos departaments de policia dels EUA han desplegat el gos robot ciber-K-9 en diferents situacions, com per exemple en la presa d’ostatges. Els defensors d’utilitzar-lo diuen que els robots poden ajudar a mantenir els agents de policia fora de perill, mentre que els crítics es preocupen per com es podrien fer servir sense que hi hagi directrius polítiques clares.

Es tracta d’un robot equipat amb càmeres, llums i un sistema de comunicació bidireccional que permet al funcionari que el controla veure i escoltar el seu entorn en temps real. El Departament de Policia de Nova York (NYPD) va adquirir el robot al desembre del 2020 i fins ara l’ha utilitzat en servei actiu tres vegades, la darrera de les quals fa pocs dies, quan va pujar les escales d’un apartament del Bronx a la recerca de dos sospitosos en una investigació en curs.

El robot, venut com a “Spot” per la companyia de robòtica Boston Dynamics, costa 74.000 dòlars. Els funcionaris del NYPD han dit que és una nova tecnologia prometedora que podria salvar vides i reduir el risc per als agents de policia, recopilant informació en llocs de risc i eliminant la necessitat d’enviar humans a situacions compromeses. (La tardor passada, per exemple, es va fer servir per enviar menjar a una situació de presa d’ostatges a Queens.)

El NYPD utilitza robots des de la dècada dels 70 per salvar vides en situacions d’ostatges i incidents perjudicials, ha explicat el departament a través de Twitter. Aquest model de robot està sent provat per avaluar les seves capacitats en comparació amb altres models que utilitzen la unitat de servei d’emergències i la plantilla de bombers.

El desplegament de la tecnologia per a la vigilància policial també planteja altres qüestions, va dir Jay Stanley, analista de polítiques sènior de la Unió Americana de Llibertats Civils. El robot podria ser autònom? És una bona inversió en un moment en què les comunitats examinen la relació entre els agents de policia i els ciutadans?

Un interrogant és si la policia serà transparent, tindrà polítiques clares per fer servir aquesta tecnologia i s’assegurarà que el públic formi part de la conversa a cada pas del camí.

Boston Dynamics, el fabricant del robot, va dir que s’havia afegit una clàusula al contracte d’arrendament que impedia que Spot s’utilitzés de cap manera per fer mal físicament o intimidar les persones.

El Departament de Policia d’Honolulu està utilitzant un Spot principalment per prendre mesures en una zona de tendes per a persones sense llar durant la pandèmia de COVID-19. Aquest ús també ha causat enrenou, encara que per diferents motius: el gos robot es va comprar amb prop de 150.000 dòlars en diners d’ajuts federals pel coronavirus, segons va informar Honolulu Civil Beat.

John McCarthy, subdirector del departament, va dir en un comunicat que el robot tenia altres usos relacionats amb la pandèmia, incloses les imatges tèrmiques i el lliurament d’aliments i medicaments.

Actualment, bona part d’aquesta feina la fan agents, a alguns dels quals es paga hores extres. A la llarga, el robot Spot estalviarà diners i mantindrà els agents fora de perill.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

El món està preparat per als drons amb reconeixement facial?

Alguns dels primers drons amb capacitats avançades de reconeixement facial estan sent desenvolupats per empreses de vigilància israelianes, mentre que, per part seva, la policia nord-americana considera ja que aviat afegirà la controvertida tecnologia a les seves màquines voladores sense tripulació.

Com a senyal de l’arribada imminent de la identificació biomètrica des de l’aire, una star-tup israeliana, finançada anteriorment per Microsoft, ha patentat tecnologies per al reconeixement facial basat en drons. AnyVision, amb seu a Tel-Aviv, va presentar una sol·licitud de patent que detallava la tecnologia per ajudar un dron a trobar els millors angles per a un reconeixement facial, abans d’intentar trobar una coincidència amb l’objectiu, fent referència a cares emmagatzemades en una base de dades.

La patent té com a objectiu eliminar algunes de les complexitats d’identificar les cares d’una màquina voladora. Sorgeixen diversos problemes obvis quan s’intenta reconèixer algú des d’un dron: adquirir un angle en què es pugui capturar correctament una cara i poder obtenir imatges de bona qualitat mentre es mou. Tots dos són considerablement més difícils que obtenir un resultat a partir d’imatges estàtiques.

Als EUA, les agències militars han estat intentant trobar solucions, inclòs el projecte de reconeixement facial tàctic avançat a una tecnologia a distància com el Comandament d’Operacions Especials (SOCOM) o la iniciativa de reconeixement i identificació biomètrica i identificació a altitud i abast biomètrics d’Intelligence Advanced Research Projects Activity (IARPA).

Però la indústria privada pot arribar-hi primer. El desembre del 2020, es va revelar que executius d’AnyVision s’havien associat amb el proveïdor de defensa israelià per a una nova empresa conjunta anomenada SightX. A les demostracions proporcionades als mitjans israelians a finals del 2020, els drons petits de SightX no tenien cap capacitat de reconeixement facial, tot i que els executius van dir que aquesta funció arribaria aviat. No està clar si la tecnologia és exclusiva per als militars o si es vendrà a agències de policia.

El que està clar és que la tecnologia està llesta per al llançament. El director general d’AnyVision, Avi Golan, va dir a Forbes que, tot i que AnyVision no tenia cap dron de producció amb reconeixement facial, aviat seria una realitat. Va assenyalar que els drons de lliurament requereixen un reconeixement facial per determinar si han arribat al comprador correcte. Amazon ja ha patentat tecnologia similar, assenyalant els plans potencials per a la seva flota experimental de lliurament amb drons.

Pel que fa a quan els nord-americans poden esperar drons policials amb reconeixement facial, fins i tot si les agències policials no tenen previst enviar-los immediatament al cel, s’espera que arribin aviat d’una manera o altra.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français