Escenari 2050: cap mort a les carreteres dels Estats Units

The road to zeroEls accidents de trànsit van ser, l’any 2015, la desena causa de mort arreu del món, segons l’Organització Mundial de la Salut. És, per tant, un problema global sobre el qual molts països intenten actuar. Als EUA, investigadors de la Rand Corporation han publicat un estudi que se situa l’any 2050 i imaginen que ha estat el primer any sense morts a les carreteres en aquell país.

El punt de partida és la situació actual, segons la qual cada dia moren més de 100 americans en accidents de trànsit amb vehicles de motor. És un problema que té una major afectació en joves d’entre 15 i 24 anys, en homes i en persones que viuen a zones rurals. A més, malgrat que durant dècades hi ha hagut un descens continuat en el nombre de morts a les carreteres (la xifra es va reduir en 11.300 persones entre el 1985 i el 2011), els darrers anys s’ha detectat un repunt considerable: l’any 2016 van morir en accidents de trànsit 5.000 persones més que l’any 2011.

Els investigadors han imaginat que vivien a l’any 2050 i que era el primer any sense morts a les carreteres, gràcies a quatre factors. El primer era que gairebé tots els vehicles tenien algun tipus d’automatització o ajuda a la conducció. El segon, que les carreteres estaven dissenyades per reduir la velocitat on la seguretat és més deficient. El tercer, la millora dels sistemes d’avís a emergències i l’atenció dels ferits, que reduïa la fatalitat dels accidents. L’últim era que, en haver-hi menys accidents, els ciutadans nord-americans cada vegada veien menys acceptables els accidents de trànsit.

Per arribar a aquest escenari, entre el 2018 i el 2050 caldria implementar mesures dins de tres grans eixos.

  • Duplicar els esforços i les inversions en els programes i polítiques que han demostrat ser efectives. Aquestes polítiques s’entenen en un concepte ampli, des de canvis normatius fins a canvis en les infraestructures o millores en l’educació viària.
  • Accelerar els canvis tecnològics més avançats. Els sistemes d’ajuda o assistència a la conducció cada vegada són més habituals als vehicles nous i, de mica en mica, es van acostant a la conducció automàtica. Els acords entre els fabricants d’automòbils i els desenvolupadors i proveïdors de tecnologies, a més d’altres actors, seran clau en aquesta línia.
  • Prioritzar la seguretat. Cal que els americans adoptin una nova cultura de seguretat, basada en la consciència, l’educació i el reforç constant, tant en l’àmbit individual com col·lectiu. Amb aquest nou sistema de seguretat, tots els conductors serien conscients que qualsevol d’ells ocasionalment, però inevitablement, pot cometre un error i provocar un accident. Aquesta premissa portaria a millorar tots els àmbits del sistema viari (carreteres, vehicles, conductors, serveis d’emergència), de manera que quan aquest error es produís, les conseqüències no serien fatals.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

Universitats nord-americanes construiran una base de dades sobre els tirotejos a les escoles

Després del tiroteig a l’escola de Kentucky el mes de gener de 2018, que ha estat seguit posteriorment per un altre de més letal a Florida, s’ha posat en marxa un projecte per crear una base de dades nacional sobre incidents d’aquest tipus. El finança l’Institut Nacional de Justícia i serà dut a terme per tres universitats: el John Jay College de Nova York, la Universitat de Texas a Dallas i la Universitat de l’Estat de Michigan. El director del projecte és el professor Joshua Freilich, de la primera de les institucions esmentades. La base de dades resultant haurà d’incloure no únicament els incidents amb resultat de mort, sinó també aquells que han causat ferits i els actes suïcides esdevinguts en el context escolar.

Malgrat la gran despesa dedicada als estudis sobre violència escolar des de l’any 2012 (actualment reduïda pel president Trump), fins ara un dels problemes fonamentals per articular polítiques preventives ha estat la manca de dades empíriques sobre la violència escolar als Estats Units. És absolutament necessari recollir i treballar de manera objectiva les dades de tots els incidents d’aquesta mena per analitzar-ne els contextos i identificar factors i perfils de risc.

La base de dades inclourà tots els tirotejos coneguts a les escoles des del 1990 fins al 31 de desembre de 2016, sempre que hagin tingut com a resultat almenys un ferit. Els objectius són:

  • Documentar la naturalesa del problema i aclarir quin tipus d’incidents amb tirotejos han tingut lloc a les escoles.
  • Construir un perfil complet dels autors i proposar indicadors causals per valorar si els incidents individuals i els massius són comparables.
  • Comparar incidents amb resultats fatals i no fatals intentant identificar accions que podrien utilitzar-se per reduir els danys causats pels tirotejos.

La base de dades es publicarà la primavera de l’any 2019, i s’espera obtenir-ne un coneixement més fonamentat de les raons que afavoreixen aquests incidents, així com una valoració de les estratègies adreçades a incrementar la seguretat a les escoles.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

Els Estats Units d’Amèrica estableixen protocols per a l’ús de les eines de reconeixement facial

Face recognitionLes tecnologies de reconeixement facial són una de les eines desenvolupades en els darrers anys que més clarament poden donar suport a les tasques policials. Tanmateix, a l’hora d’adoptar-les, s’han de tenir en compte molts condicionants, tant des del punt de vista legal (principalment per l’afectació a qüestions de privacitat en el moment de recollida, emmagatzematge i tractament de les imatges), com des del punt de vista tècnic (la precisió de la identificació o la seguretat dels sistemes que les fan servir, entre d’altres). El Departament de Justícia dels Estats Units ha elaborat i posat a disposició de les policies d’aquell país una plantilla per posar en marxa aquests sistemes, especialment enfocada a les qüestions relatives a la privacitat.

Un dels motius és que les mancances en el desenvolupament i la implantació d’aquests sistemes, i les disfuncions a l’hora d’utilitzar-los, poden implicar uns riscos potencials molt alts, tant en l’àmbit de la responsabilitat civil com en una percepció negativa per part de la ciutadania. A més, atès que la normativa dels EUA aplicable a aquests sistemes és dispersa i complicada, el Departament de Justícia vol que es redueixin aquests riscos relacionats amb la privacitat, a més d’establir uns elements mínims o comuns sobre àmbits com ara la formació i l’entrenament dels seus usuaris, així com sobre la supervisió i responsabilitat de les entitats.

El document inclou un primer apartat introductori amb un repàs de les tecnologies de reconeixement facial, la utilització del document i una llista de recursos (tant pel que fa a les qüestions tècniques com a aspectes legals i altres recursos complementaris). La part principal del document és una plantilla a partir de la qual les agències o entitats que vulguin posar en marxa algun sistema o programa de reconeixement facial tinguin coberts la majoria dels casos previstos. En alguns casos, només hauran de copiar i enganxar el contingut i afegir els noms de les entitats de referència, i, en d’altres, la plantilla recull diversos supòsits per tal que les entitats o agències triïn aquella que millor s’adeqüi a les seves circumstàncies i necessitats o al sistema que vulguin posar en marxa.

Els apartats que es recullen fan referència a qüestions de motivació, de normativa, d’utilització dels sistemes i de la informació que se n’obtingui, de tractament de la informació, de responsabilitat i de formació dels usuaris.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

 

Predvol, l’eina de la policia francesa que prediu les zones amb risc de robatori de vehicles, millora l’operativa policial

L’any 2015, l’Equip de l’Administrador General de Dades (AGD) al si de la Direcció Interministerial Digital i del Sistema d’Informació i Comunicació de l’Estat francès (DINSIC),[1] va desenvolupar, en col·laboració amb el Servei de Tecnologies i de Sistemes d’Informació de la Seguretat Interior (ST(SI),2 un model de predicció dels robatoris relacionats amb vehicles. Aquesta col·laboració ha permès crear el Predvol, una eina per ajudar en la presa de decisions dels policies que prediu diàriament el risc de robatoris, presenta un històric dels robatoris i una classificació dels barris en funció del tipus d’infraccions que hi tenen lloc.

Predvol s’ha optimitzat per ser utilitzat amb tauleta tàctil i s’ha posat en pràctica al departament francès d’Oise (al nord del país), especialment exposat als robatoris de vehicles. Concretament, els gendarmes l’han incorporat com una eina per a la presa de decisions i l’han testat a la ciutat de Compiègne (una de les principals ciutats d’Oise) a partir de maig del 2016. Així mateix, la brigada anticriminalitat de la Direcció Departamental de Seguretat Pública de la policia nacional la va testar a la ciutat de Beauvais, la capital del departament.

Aquest programa és una eina predictiva[2] que utilitza un gran nombre de variables i algoritmes que permeten seleccionar quines de les variables són els millors predictors per anticipar els robatoris de vehicles.

Després de sis mesos d’experimentació, una de les conclusions ha estat que l’atenció dels operatius s’orientava no tant a les prediccions dels robatoris diaris, sinó a la visualització dels fets esdevinguts. És a dir, les prediccions eren molt eficaces, però només confirmaven les zones de risc ja conegudes pels operatius; en canvi, la simple representació dels incidents sobre un mapa implicava millores en el servei diari. Aquesta constatació va propiciar la introducció de millores en la visualització de les infraccions. La visualització de les infraccions des del moment que són denunciades afavoreix que els policies recullin dades de qualitat i proporciona uns millors resultats en l’operativa policial.

Per ampliar la informació vegeu: https://agd.data.gouv.fr/2018/01/12/predire-les-vols-de-voitures/.

[1] La DINSIC està sota l’autoritat del primer ministre al si de l’Administració pública francesa encarregada de coordinar les accions de les administracions en matèria de sistemes d’informació. http://www.modernisation.gouv.fr/mots-cle/dinsic; https://lannuaire.service-public.fr/gouvernement/administration-centrale-ou-ministere_194230

[2] Altres models predictius: “regressió logística”, “bosc aleatori”, XGBoost, Boosting, PredPol (predictive policing), mapes de calor evolutius…

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

 

El pirata de les habitacions d’hotel

Avui publiquem al blog una entrada diferent: recollim una història singular que pensem que pot ajudar a reflexionar sobre alguns aspectes de la seguretat i de la qual podem obtenir alguns aprenentatges.

L’any 2012, l’analista de seguretat Cody Brocious va descobrir una vulnerabilitat que afectava els panys electrònics de la marca Onity, instal·lats a les portes de multitud d’hotels d’arreu del món, i va crear un petit dispositiu portàtil amb el qual es podien arribar a obrir 10 milions de portes d’hotel.

La troballa, a més de ser comunicada a l’empresa, va ser difosa en fòrums especialitzats en hackers i seguretat informàtica, i algun mitjà de comunicació com ara el periodista Andy Greenberg, de la revista Forbes se’n va fer ressò. Malgrat aquestes comunicacions i que a internet es van replicar demostracions sobre diferents dispositius, cada vegada més petits, que eren capaços d’aprofitar aquesta vulnerabilitat, l’empresa va trigar a reaccionar i molts hotels no van voler canviar els panys que havien esdevinguts insegurs.

Aaron Cashatt, un jove d’Arizona amb problemes amb les drogues, una breu carrera criminal i coneixements d’informàtica i electrònica, va veure un programa de televisió en què s’explicava com piratejar els panys de les habitacions d’hotel. L’estiu del 2012, amb una inversió d’uns 50 dòlars, va poder replicar el dispositiu i ho va provar en un hotel, d’on va sostreure unes quantes tovalloles. Veient-ne l’efectivitat, va anar perfeccionant els seus cops, augmentant el valor dels objectes sostrets primer, televisors i equipaments de les habitacions i, més endavant, pertinences de les persones allotjades i perfeccionant l’eina que li permetia accedir a les habitacions sense deixar rastre. Durant més d’un any, les autoritats policials d’Arizona i d’altres estats veïns com Ohio o Califòrnia van estar perseguint un fantasma que entrava a les habitacions d’hotel sense deixar rastre. I, malgrat haver estat detingut i breument empresonat per delictes anteriors, no va ser fins l’estiu del 2013 que el van poder relacionar amb els prop de 100 delictes que havia comès durant aquell temps, i finalment va acabar detingut, condemnat i empresonat per aquests robatoris a hotels.

Greenberg va publicar a la revista Wired la història de Cashatt l’estiu del 2017 i, malgrat que no tenia coneixements d’informàtica, va poder replicar també l’eina ideada per Brocious. Va intentar fer servir el dispositiu en quatre hotels diferents s’hi allotjava a les habitacions que intentava forçar per evitar cometre cap delicte i, sorprenentment, després de cinc anys que es conegués la vulnerabilitat dels panys Onity, el dispositiu li va funcionar en una de les habitacions.

Aquesta història ens permet reflexionar, entre d’altres, sobre alguns aspectes:

  • La multitud d’actors amb responsabilitat sobre la seguretat: en aquest cas, policia, hotels, fabricants de panys… i pirates informàtics que descobreixen la vulnerabilitat.
  • La importància d’implementar mesures un cop es descobreixen les vulnerabilitats. Cashatt va estar un any explotant la vulnerabilitat descoberta per Brocious i Greenberg va demostrar que, cinc anys més tard, encara suposava un risc per als establiments que no havien canviat ni actualitzat els panys.
  • La necessitat de seguir les informacions relacionades amb la seguretat. Malgrat que s’havia comunicat públicament i difós pels mitjans de comunicació, els cossos policials no van descobrir el modus operandi de Cashatt fins que el van detenir i li van trobar els dispositius que feia servir per entrar a les habitacions.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

L’avaluació de la Policia Predictiva: el cas de Baden-Württemberg (Alemanya)

L’augment dels robatoris a domicili a Alemanya durant les darreres dècades ha provocat, entre altres mesures, el recurs a mètodes de predicció del delicte (predictive policing) que permetessin predir en quins contextos existia risc de  comissió d’aquest delicte per poder, així, prendre les mesures preventives necessàries per evitar que es cometessin. Primer Baviera i, més recentment, Baden-Württemberg van començar a utilitzar el programari PRECOBS creat per l’Institut de Tècniques de Prognosi basades en mostres i prèviament experimentat a Suïssa. Aquest programari parteix de la idea que determinats delictes (robatoris a domicili, en aquest cas), comesos en determinades circumstàncies, solen repetir-se a les mateixes àrees els dies següents. L’èxit del robatori faria que els autors valoressin aquell context com a favorable per als seus propòsits i en repetissin l’actuació els propers dies. Si s’identifiquen aquests delictes i la policia pren mesures preventives, es podria aturar la repetició dels fets delictius.

Malgrat l’entusiasme que han despertat aquestes metodologies predictives en el món de la policia, no hi ha estudis empírics que en demostrin fefaentment l’eficàcia. És per això que els responsables del projecte pilot “Predictive Policing P4”, començat a Baden-Württemberg el 30 d’octubre del 2015, van demanar a l’Institut Max-Planck una avaluació de l’execució del projecte. Els resultats de l’avaluació, duta a terme entre el mes de novembre del 2015 i l’abril del 2016 a les regions policials de Karlsruhe i Stuttgart, acaben de ser publicats, segons informa el darrer número de la revista Polizei Newsletter.1 L’informe explica que durant els sis mesos d’avaluació es produïren 183 alarmes (pràcticament totes en zones urbanes, rarament en zones rurals). A partir d’aquestes alarmes, la policia va prendre diverses mesures preventives per impedir la repetició dels delictes en zones properes a on havien tingut lloc. Els resultats van ser diferents en funció de les àrees. En algunes, els delictes disminuïren (Stuttgart), mentre que en d’altres l’efecte va ser imperceptible (Karlsruhe).

L’estudi comprenia una enquesta en línia a 700 policies relacionats, d’una manera o altra, amb l’experiment, en què se’ls preguntava per la seva utilitat. Els resultats van ser diversos en funció del lloc de l’estructura policial en què treballaven. Així, els membres de l’escala superior van valorar positivament el mètode en un 65% i a les escales executiva i intermèdia el percentatge favorable va ser d’un 57%, mentre que a l’escala bàsica només un 46% el van considerar útil. Curiosament, el percentatge més alt de professionals favorables a la continuïtat de l’experiment (62%) va ser a Karlsruhe, on l’efecte sembla més qüestionable, mentre que a Stuttgart, amb un descens dels robatoris a domicili en aquest període, només un 41% se’n mostrà favorable.

1. La revista també té una versió en castellà, francès i anglès.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

Les estratègies policials proactives, són útils?

L’actuació policial proactiva pot ser entesa com “les estratègies d’actuació policial que tenen com un dels seus objectius la prevenció o la reducció de la delinqüència i els desordres, i que no són reactives  en el sentit de posar l’atenció de manera primària a descobrir la delinqüència que s’està produint o investigar o respondre els delictes un cop ja s’han comès”. Aquesta  és la definició que es pren com a referència en el llibre Proactive Policing: Effects on Crime and Communities, publicat per les National Academies of Sciences, Engineering and Medicine dels EUA el novembre de 2017.

El llibre és el resultat d’una investigació realitzada per un comitè científic format per sociòlegs, criminòlegs, juristes i membres de cossos de seguretat que pretenia revisar les evidències i debatre sobre les mancances en les dades i la metodologia sobre quatre aspectes de l’actuació policial proactiva en el combat contra la delinqüència:

  1. Els efectes o les diferents formes com s’implementa
  2. Si s’aplica d’una forma discriminatòria
  3. Si s’utilitza d’acord amb les lleis
  4. La reacció de la comunitat a aquesta estratègia d’actuació

Per fer-ho, han establert quatre aproximacions diferents sobre l’activitat policial proactiva: basada en l’espai, de resolució de problemes, centrada en les persones i basada en la comunitat. Cadascuna d’aquestes aproximacions té definits els seus propis models lògics de prevenció de la delinqüència, estratègies proactives, objectius primaris i vies principals per assolir els seus objectius, que es resumeixen a la taula següent:

  Aproximació basada en l’espai Aproximació de resolució de problemes Aproximació centrada en les persones Aproximació basada en la comunitat
Model lògic per a la prevenció de la delinqüència Capitalitzar l’evidència de la concentració del delicte en llocs microgeogràfics Utilitzar una aproximació d’orientació al problema, que cerca identificar problemes com a patrons a través de fets delictius i, posteriorment, identificar les causes d’aquests problemes Capitalitzar les fortes concentracions de delictes entre una petita proporció de la població criminal Capitalitzar els recursos de les comunitats per identificar i controlar la delinqüència
Estratègies policials Policia de punts calents; policia predictiva; sistemes de videovigilància (CCTV) Policia orientada als problemes; policia de terceres parts; partenariats proactius Detencions dirigides; programes de multireincidents; aturades i escorcolls Policia orientada a la comunitat; policia de procediment de justícia; policia de finestres trencades
Objectiu primari Prevenir la delinqüència en petits espais Resoldre problemes recurrents per prevenir la delinqüència futura Prevenir i dissuadir delictes concrets centrant-se en els delinqüents coneguts Millorar l’eficàcia col·lectiva i la col·laboració de la comunitat amb la policia
Punts principals per aconseguir l’objectiu Identificar els punts calents on es concentra la delinqüència i aplicar estratègies centrades en aquests llocs Escanejar i analitzar problemes criminals, identificar solucions i valorar-los (model SARA)[1] Identificar els delinqüents coneguts amb una taxa de fets comesos i aplicar estratègies sobre aquests delinqüents específics Desenvolupar estratègies que incorporen la comunitat o canviar la manera com la policia interacciona amb els ciutadans

Font: National Academies of Sciences, Engineering, and Medicine (2017, pàg. S-2)

L’informe ha trobat evidències que, com a mínim a curt termini, moltes pràctiques de policia proactiva tenen èxit en l’objectiu de reduir la delinqüència i el desordre, sense malmetre les relacions entre la policia i la comunitat. No obstant això, algunes mancances en la recerca realitzada fan que no es puguin valorar altres qüestions importants, com ara la legalitat dels procediments policials o les conductes discriminatòries per motius racials. Tampoc s’han pogut comprovar els efectes d’aquest tipus d’estratègies policials en el llarg termini o aplicades en un àmbit més gran que el local.

[1] Model SARA, acrònim d’Scanning, Analysis, Response and Assessment (escanejar, analitzar, respondre i valorar).

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

La Fiscalia Europea entra en escena

És sabut que un dels objectius de la Unió Europea és la creació d’un espai de llibertat, seguretat i justícia. El darrer pas, fins ara, per assolir-lo l’ha donat el Consell de la Unió Europea amb l’aprovació del Reglament (UE) 2017/1939 [1] del Consell, de 12 d’octubre de 2017, pel qual s’estableix una cooperació reforçada per a la creació de la Fiscalia Europea. Ho ha fet atenent allà que el Tractat de Funcionament de la Unió Europea (TFUE) estableix la cooperació judicial en matèria penal i seguint la proposta de la Comissió Europea i amb l’aprovació del Parlament Europeu. [2]

De conformitat amb l’article 86 del TFUE, la Fiscalia Europea ha de crear-se a partir d’Eurojust. Això significa que el Reglament 2017/1939 ha d’establir una estreta relació entre ambdues basada en la cooperació mútua.

L’àmbit material de competències de la Fiscalia Europea queda limitat a les infraccions penals que perjudiquin els interessos financers de la Unió d’acord amb el que disposa el TFUE. D’aquesta manera, les funcions de la Fiscalia Europea han de ser investigar, processar i portar a judici els autors dels delictes contra els interessos financers de la Unió, així com els delictes que hi estan indissociablement vinculats.

Així, atenent el principi de subsidiarietat, les infraccions que perjudiquin els interessos financers de la Unió, a causa de la seva dimensió i efectes, es poden combatre millor a escala de la Unió. I pel que fa al principi de cooperació lleial, tant la Fiscalia Europea com les autoritats nacionals competents han d’ajudar-se i informar-se mútuament amb la finalitat de lluitar amb eficàcia contra les infraccions incloses en l’àmbit de competència de la Fiscalia Europea.

El Reglament preveu que la Fiscalia Europea elabori i faci públic un informe anual sobre les seves activitats generals que inclogui com a mínim dades estadístiques sobre el treball de la Fiscalia Europea.

La Fiscalia ha de ser un òrgan indivisible de la Unió, que funcioni com un sol organisme. A més, amb la finalitat de garantir la coherència de l’actuació de la Fiscalia Europea i, per tant, una protecció equivalent dels interessos financers de la Unió, l’estructura organitzativa i el procés de decisió intern de la Fiscalia Europea han de permetre a l’oficina central controlar, dirigir i supervisar totes les investigacions iniciades pels fiscals europeus delegats i els processos penals en què aquests intervinguin.

El fiscal general europeu exercirà les seves funcions com a cap de la Fiscalia Europea i assumirà responsabilitats davant del Parlament Europeu, el Consell i la Comissió. En un àmbit descentralitzat, hi haurà els fiscals europeus delegats, establerts als estats membres.

El Reglament requereix que la Fiscalia Europea respecti, en particular, el dret a un procés judicial imparcial, els drets de la defensa i la presumpció d’innocència, consagrats en els articles 47 i 48 de la Carta.

Les activitats de la Fiscalia Europea es duran a terme amb plena conformitat amb els drets dels sospitosos o acusats consagrats a la Carta, inclosos el dret a un procés imparcial i als drets de defensa.

Igualment, ha de garantir-se a tota la Unió una aplicació coherent i homogènia de les normes de protecció dels drets i les llibertats fonamentals de les persones en el respecte al tractament de les dades personals.

La Fiscalia ha de poder obtenir qualsevol informació que afecti la seva competència emmagatzemada a les bases de dades i registres de les institucions, òrgans i organismes de la Unió.

[1] Directiva (UE) 2017/1371 del Parlament Europeu i del Consell, de 5 de juliol del 2017, sobre la lluita contra el frau que afecta els interessos financers de la Unió a través del Dret penal.

[2] Aprovació de 5 d’octubre de 2017.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

 

Cal esperar la perfecció dels cotxes autònoms abans d’autoritzar-los?

Un dels avenços tecnològics que pot afectar més la nostra vida diària en un futur més o menys proper és el dels vehicles autònoms, aquells que circulen sense que cap persona el manegi o els controli. En aquests moments, més enllà de les qüestions relacionades amb la tècnica, el debat públic sobre aquests vehicles se centra en la seva seguretat, factor clau per tal que puguin rebre l’autorització de les administracions públiques per circular.

Nidhi Kalra i David G. Groves, investigadors de la Rand Corporation, han publicat una investigació en què analitzen 500 escenaris diferents valorant la introducció, adopció i millora dels vehicles autònoms, per tal de respondre les qüestions següents:

  • Com de segurs han de ser els vehicles autònoms abans que siguin autoritzats per a l’ús públic?
  • Sota quines condicions es poden salvar més vides per cadascuna de les polítiques a curt i llarg termini i quantes vides se salven?
  • Què suggereixen les proves sobre les condicions que generen petits costos d’espera de millores significatives prèvies a la implementació?
  • Què implica això per a les polítiques que dirigeixen la introducció dels vehicles autònoms en l’ús dels consumidors?

El model que han dissenyat per fer l’anàlisi compara l’accidentalitat i les morts que es causarien si s’autoritza els vehicles autònoms a circular quan s’hagi comprovat que aquests milloren un 10% la mitjana de la conducció humana o si s’espera que aquesta millora sigui d’entre el 75 i el 90%.

La conclusió a què arriben és que caldria autoritzar la circulació dels vehicles autònoms un cop s’hagi superat la mitjana de conducció segura dels humans en un 10%. La raó principal seria l’estalvi de vides humanes (centenars o milers a curt termini i milers a llarg termini), que es produiria per dos motius. El primer motiu seria que, un cop els vehicles autònoms tinguin, de mitjana, una conducció més segura que la conducció humana, utilitzar-los començaria a reduir l’accidentalitat. Encara que aquesta reducció fos petita, el temps transcorregut entre el nivell de seguretat acceptable i el nivell de seguretat ideal acumularia un nombre de vides humanes salvades. El segon motiu és que l’autorització d’aquests vehicles en fomentaria l’ús i augmentaria de manera considerable les dades disponibles per a l’anàlisi. D’aquesta manera, s’acceleraria l’evolució en la conducció autònoma i els nivells de seguretat que superin entre un 75 i 90% els de la conducció humana arribarien abans.

Font: Kalra, Nidhi; Groves, David G. The enemy of Good. Estimating the Cost of Waiting for Nearly perfect Automated Vehicles. Rand Corporation.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

Les dades de les ambulàncies poden ajudar la policia

Les situacions de crisi i escassedat sovint impliquen un aprofitament millor i més gran dels recursos disponibles. Amb aquesta premissa, investigadors britànics han estudiat si la policia podia trobar informació addicional i reduir la xifra fosca d’alguns fets delictius a partir de les dades generades per un altre servei públic: les ambulàncies.

Segons el registre policial, els delictes violents contra persones van augmentar un 19% a Anglaterra i Gal·les entre el 2015 i el 2016. Aquesta xifra pot estar condicionada per la millora en el canvi de sistema de recollida de dades, ja que les dades de l’enquesta de victimització d’Anglaterra i Gal·les (Csew) mostren increments del 4%, que no es consideren estadísticament significatius.

A més, els cossos policials d’Anglaterra i Gal·les s’han vist afectats per grans retallades pressupostàries. En aquest context, i amb la filosofia de fer més amb menys, la policia de West Midlands i la secció europea de la Rand Corporation van aconseguir una beca d’investigació per a la innovació policial amb l’objectiu d’estudiar si es podien utilitzar les dades recollides per ambulàncies en vigilar les agressions i si es podrien aprofitar per dissenyar plans de prevenció de la violència.

S’han analitzat les dades de serveis d’emergència relacionats amb violència de les ciutats de Birmingham, Coventry i Wolverhampton en el període 2012-2015, així com les dades policials d’aquestes ciutats en el mateix termini de temps.

El principal resultat a què han arribat ha estat la implementació exitosa d’un sistema que ha millorat la manera com es comparteixen les dades entre el servei d’ambulàncies i la policia de West Midlands. A més, la comparativa entre les dades d’ambdues fonts ha permès detectar que:

  • Les dades recollides per les ambulàncies proporcionen informació substancial sobre els fets violents. Més del 66% dels incidents recollits per les ambulàncies no es trobava al registre policial.
  • A West Midlands hi ha una mitjana de 16 avisos diaris a ambulàncies per fets violents, i això implica un alt volum de dades que habitualment no queden recollides al registre policial.
  • Una part de les dades relacionades amb les ambulàncies es recullen de manera automàtica, com ara la localització de cada trucada. Això implica que pot ser treballada i compartida sense una feina addicional.
  • La policia no registra tots els casos violents en què intervenen. Aquesta és l’explicació al fet que només s’han pogut relacionar el 34% dels serveis d’ambulància amb registres policials, mentre que el 55% dels avisos a les ambulàncies provenien d’agents de policia.

Malgrat que els resultats semblen prometedors, els investigadors destaquen que encara resta provar l’efectivitat de les dades de les ambulàncies pel que fa a la prevenció de la violència, i proposen ampliar el debat a l’àmbit nacional i aprofundir en el creuament de dades d’incidents en què hi ha hagut presència d’ambulàncies i de policies. A més, també plantegen línies d’investigació futura, fins i tot amb alguna línia d’experimentació.

El juny del 2016, ja recollíem en aquest blog una altra iniciativa semblant, també en el context britànic. En aquell cas, la informació no era d’ambulàncies sinó d’hospitals. La informació pretenia analitzar l’evolució en el nombre de víctimes ateses als hospitals, i comparar-la amb les evolucions de la delinqüència violenta a l’enquesta de victimització i al registre policial.

Font: Shuterland, Alex; Strang, Lucy; Stepanek, Martin; Giacomantonio, Chris; Boyle, Adrian. Using Ambulance Data for Violence Prevention. Rand Corporation

https://www.rand.org/pubs/research_reports/RR2216.html

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français