Una tecnologia de reconeixement facial es declara il·legal al Canadà

La controvertida pràctica de la companyia Clearview de recollir i vendre milions d’impressions facials va rebre un fort revés per part d’un comissari canadenc.

Clearview, fundada el 2017 per l’empresari australià Hoan Ton-Thatand, treballa en la recopilació d’allò que anomena “empremtes facials”, que són identificadors biomètrics únics similars a les empremtes digitals o al perfil d’ADN d’algú, a partir de fotos que la gent publica en línia.

Les autoritats canadenques han trobat que la recopilació de dades de reconeixement facial per part de Clearview és il·legal perquè infringeix les lleis de privadesa federals i provincials, cosa que suposa un guany per a la privadesa de les persones i pot establir un precedent per a altres desafiaments legals d’aquesta tecnologia.

Una investigació conjunta de les autoritats dirigida per l’Oficina del Comissari del Canadà va arribar a aquesta conclusió, afirmant que la companyia amb seu a Nova York que aplegava milers de milions d’imatges de persones de tot internet representava una vigilància massiva i infringia els drets de privadesa dels canadencs.

A més, la investigació va comprovar que Clearview havia recopilat informació biomètrica altament sensible sense el coneixement ni el consentiment de la gent i, a continuació, va utilitzar i divulgar aquesta informació personal amb finalitats inadequades, que no serien adequades fins i tot si la gent ho hagués consentit.

Des del 2019, l’empresa s’ha enfrontat a desafiaments legals de les seves pràctiques tecnològiques i empresarials, que formen part d’una qüestió més àmplia sobre les tecnologies de reconeixement facial que desenvolupen una infinitat d’empreses, incloses empreses com Microsoft i IBM.

Fins ara, Clearview ha acumulat en una base de dades milers de milions d’aquestes empremtes facials, que ven als seus clients. També proporciona accés a una aplicació per a telèfons intel·ligents que permet als clients penjar una foto d’una persona desconeguda i rebre instantàniament un conjunt de fotos coincidents.

Un dels arguments més importants en defensa de la seva empresa que Ton-Thatand ha presentat en els informes publicats és que hi ha un gran benefici en utilitzar la seva tecnologia per fer complir la llei i la seguretat nacional, que supera les preocupacions de privadesa de les persones. A més, Clearview no té cap culpa si les forces policials fan un mal ús de la seva tecnologia.

La decisió al Canadà probablement ajudarà altres decisions legals no només sobre la tecnologia de Clearview, sinó també sobre el reconeixement facial en general. El mes de maig de 2020, la Unió Americana de Llibertats Civils va demandar Clearview per infraccions de privadesa a Illinois, un cas que està en curs. Fins i tot els legisladors dels Estats Units han proposat la prohibició nacional del reconeixement facial.

La tecnologia també planteja qüestions de biaix racial i la possibilitat de falses acusacions contra persones innocents. Al desembre, dos homes negres van presentar una demanda contra la policia a Michigan, al·ludint que havien estat identificats falsament per la tecnologia de reconeixement facial, específicament pel programari de reconeixement facial DataWorks Plus que utilitza la policia estatal de Michigan.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

Policies dels EUA practiquen amb un gos robot

Diversos departaments de policia dels EUA han desplegat el gos robot ciber-K-9 en diferents situacions, com per exemple en la presa d’ostatges. Els defensors d’utilitzar-lo diuen que els robots poden ajudar a mantenir els agents de policia fora de perill, mentre que els crítics es preocupen per com es podrien fer servir sense que hi hagi directrius polítiques clares.

Es tracta d’un robot equipat amb càmeres, llums i un sistema de comunicació bidireccional que permet al funcionari que el controla veure i escoltar el seu entorn en temps real. El Departament de Policia de Nova York (NYPD) va adquirir el robot al desembre del 2020 i fins ara l’ha utilitzat en servei actiu tres vegades, la darrera de les quals fa pocs dies, quan va pujar les escales d’un apartament del Bronx a la recerca de dos sospitosos en una investigació en curs.

El robot, venut com a “Spot” per la companyia de robòtica Boston Dynamics, costa 74.000 dòlars. Els funcionaris del NYPD han dit que és una nova tecnologia prometedora que podria salvar vides i reduir el risc per als agents de policia, recopilant informació en llocs de risc i eliminant la necessitat d’enviar humans a situacions compromeses. (La tardor passada, per exemple, es va fer servir per enviar menjar a una situació de presa d’ostatges a Queens.)

El NYPD utilitza robots des de la dècada dels 70 per salvar vides en situacions d’ostatges i incidents perjudicials, ha explicat el departament a través de Twitter. Aquest model de robot està sent provat per avaluar les seves capacitats en comparació amb altres models que utilitzen la unitat de servei d’emergències i la plantilla de bombers.

El desplegament de la tecnologia per a la vigilància policial també planteja altres qüestions, va dir Jay Stanley, analista de polítiques sènior de la Unió Americana de Llibertats Civils. El robot podria ser autònom? És una bona inversió en un moment en què les comunitats examinen la relació entre els agents de policia i els ciutadans?

Un interrogant és si la policia serà transparent, tindrà polítiques clares per fer servir aquesta tecnologia i s’assegurarà que el públic formi part de la conversa a cada pas del camí.

Boston Dynamics, el fabricant del robot, va dir que s’havia afegit una clàusula al contracte d’arrendament que impedia que Spot s’utilitzés de cap manera per fer mal físicament o intimidar les persones.

El Departament de Policia d’Honolulu està utilitzant un Spot principalment per prendre mesures en una zona de tendes per a persones sense llar durant la pandèmia de COVID-19. Aquest ús també ha causat enrenou, encara que per diferents motius: el gos robot es va comprar amb prop de 150.000 dòlars en diners d’ajuts federals pel coronavirus, segons va informar Honolulu Civil Beat.

John McCarthy, subdirector del departament, va dir en un comunicat que el robot tenia altres usos relacionats amb la pandèmia, incloses les imatges tèrmiques i el lliurament d’aliments i medicaments.

Actualment, bona part d’aquesta feina la fan agents, a alguns dels quals es paga hores extres. A la llarga, el robot Spot estalviarà diners i mantindrà els agents fora de perill.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

El món està preparat per als drons amb reconeixement facial?

Alguns dels primers drons amb capacitats avançades de reconeixement facial estan sent desenvolupats per empreses de vigilància israelianes, mentre que, per part seva, la policia nord-americana considera ja que aviat afegirà la controvertida tecnologia a les seves màquines voladores sense tripulació.

Com a senyal de l’arribada imminent de la identificació biomètrica des de l’aire, una star-tup israeliana, finançada anteriorment per Microsoft, ha patentat tecnologies per al reconeixement facial basat en drons. AnyVision, amb seu a Tel-Aviv, va presentar una sol·licitud de patent que detallava la tecnologia per ajudar un dron a trobar els millors angles per a un reconeixement facial, abans d’intentar trobar una coincidència amb l’objectiu, fent referència a cares emmagatzemades en una base de dades.

La patent té com a objectiu eliminar algunes de les complexitats d’identificar les cares d’una màquina voladora. Sorgeixen diversos problemes obvis quan s’intenta reconèixer algú des d’un dron: adquirir un angle en què es pugui capturar correctament una cara i poder obtenir imatges de bona qualitat mentre es mou. Tots dos són considerablement més difícils que obtenir un resultat a partir d’imatges estàtiques.

Als EUA, les agències militars han estat intentant trobar solucions, inclòs el projecte de reconeixement facial tàctic avançat a una tecnologia a distància com el Comandament d’Operacions Especials (SOCOM) o la iniciativa de reconeixement i identificació biomètrica i identificació a altitud i abast biomètrics d’Intelligence Advanced Research Projects Activity (IARPA).

Però la indústria privada pot arribar-hi primer. El desembre del 2020, es va revelar que executius d’AnyVision s’havien associat amb el proveïdor de defensa israelià per a una nova empresa conjunta anomenada SightX. A les demostracions proporcionades als mitjans israelians a finals del 2020, els drons petits de SightX no tenien cap capacitat de reconeixement facial, tot i que els executius van dir que aquesta funció arribaria aviat. No està clar si la tecnologia és exclusiva per als militars o si es vendrà a agències de policia.

El que està clar és que la tecnologia està llesta per al llançament. El director general d’AnyVision, Avi Golan, va dir a Forbes que, tot i que AnyVision no tenia cap dron de producció amb reconeixement facial, aviat seria una realitat. Va assenyalar que els drons de lliurament requereixen un reconeixement facial per determinar si han arribat al comprador correcte. Amazon ja ha patentat tecnologia similar, assenyalant els plans potencials per a la seva flota experimental de lliurament amb drons.

Pel que fa a quan els nord-americans poden esperar drons policials amb reconeixement facial, fins i tot si les agències policials no tenen previst enviar-los immediatament al cel, s’espera que arribin aviat d’una manera o altra.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

Sensors i tecnologia portable per als efectius de cossos de seguretat

Fa uns dies parlàvem en aquest blog del creixement dels dispositius en la internet dels cossos arran d’un estudi que n’analitzava les oportunitats, els riscos i la governança. Una part d’aquests dispositius són els anomenats ‘portables’, que fa referència al fet que les persones els porten a sobre i capten determinades dades de la seva salut.

La RAND Corporation ha publicat un informe [1] sobre els usos potencials d’aquests dispositius portables per part de les forces i cossos de seguretat. L’informe és el resultat d’un grup de treball realitzat en nom del National Institute of Justice dels EUA,  en què també va participar, i el Police Executive Research Forum.

El grup de treball estava format per policies, investigadors i desenvolupadors i van debatre partint de quatre preguntes d’investigació:

  • Quin és l’estat actual i en un futur proper de la tecnologia de sensors portables?
  • Quins punts d’intersecció hi ha entre aquestes tecnologies i els interessos dels cossos policials, tant per als agents com per a les organitzacions policials?
  • Quins són els reptes específics que aquestes tecnologies representen per a la privacitat de les dades, els titulars i la ciutadania?
  • Quines són les qüestions destacades associades amb les tecnologies de sensors portables i com s’adrecen de manera específica?

Com a exemple dels dispositius a tenir en compte esmentaven les polseres, les bandes de pit i teixits intel·ligents, amb els quals es poden recollir biomarcadors relacionats amb la salut dels policies, per informar en la presa de decisions operatives.

Entre les principals conclusions a què van arribar destaquem les següents:

  • El desenvolupament actual de les tecnologies de sensors portables més assequibles encara no arriba al nivell d’exactitud i precisió que necessiten les forces i cossos de seguretat perquè siguin útils com a potencials eines de suport a la presa de decisions. Per contra, els dispositius que compleixen aquests requisits són els utilitzats amb finalitats mèdiques i tenen un preu excessiu o no complirien els criteris de portabilitat.
  • Els participants del grup de treball creuen que l’objectiu a curt termini ha de ser preparar les organitzacions policials i els seus efectius per al moment en què les tecnologies siguin més aplicables als rols dels cossos de seguretat.
  • El futur dependrà de com aquestes tecnologies s’adaptin a les tasques diàries dels agents, com s’integren en la tecnologia que ja porten i que els mesuraments que realitzin siguin vàlids i fiables, d’interpretació clara, i les polítiques relacionades amb la gestió i l’anàlisi de les dades. Les tecnologies tenen el potencial de valorar les capacitats d’un agent per treballar i als comandaments per escollir quines tasques assignen als seus agents.
  • Els cossos policials han de participar en el desenvolupament d’aquests dispositius, ja que les necessitats potser no són les mateixes que les dels dispositius comercials.

 [1] Wearable Sensor Technology and Potential uses Within law Enforcement. Identifying High-Priority Needs to Improve Officer Safety, Health, and Wellness Using Wearable Sensor Technology. https://www.rand.org/pubs/research_reports/RRA108-7.html

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

La internet dels cossos com a evolució de la internet de les coses

En aquest blog hem publicat diverses entrades i referències sobre la seguretat en la internet de les coses. El Termcat defineix aquest concepte com la “xarxa formada per un conjunt d’objectes connectats a internet que es poden comunicar entre si i també amb humans, i així transmetre i tractar dades amb intervenció humana o sense”. Una part d’aquests objectes i dispositius connectats té com a funció captar i processar dades o informació relacionades amb el cos humà i fer-ne el seguiment. D’aquests objectes o dispositius se’n parla com la internet dels cossos (internet of the bodiesIoB–  en anglès).  

La majoria d’aquests dispositius estan relacionats amb la salut. En un extrem hi hauria els dispositius relacionats amb activitats mèdiques, ja sigui d’una manera temporal (per exemple, pastilles que capten i transmeten informació de l’interior del cos) o permanent (com les darreres generacions de marcapassos). En un altre extrem hi trobaríem la tecnologia portable (wearables, en anglès), cada vegada més present en la nostra vida diària, com ara els rellotges o polseres intel·ligents que registren l’activitat física o la freqüència cardíaca, llits que mesuren la respiració, balances que registren el pes, el greix o l’aigua del cos, entre d’altres valors, o roba que permet regular la temperatura corporal. [1]

A la tardor del 2020 Rand Corporation va publicar una investigació sobre les oportunitats, els riscos i la governança d’aquests dispositius. D’una banda, es preguntava quins eren els beneficis, els riscos per a la seguretat i la privacitat i les implicacions ètiques de la internet dels cossos. De l’altra, es preguntava què s’estava fent, als Estats Units, per regular la internet dels cossos i les dades recollides per aquests dispositius. A l’últim, intentava respondre la pregunta de què es podia fer per compensar els riscos i els beneficis de la internet dels cossos.

Pel que fa als riscos en l’àmbit de la privacitat, hi ha dubtes sobre qui pot arribat a tenir accés a les dades i quin ús en podria arribar a fer. Quant als riscos per a la seguretat, serien equivalents als d’altres dispositius de la internet de les coses, com ara la vulnerabilitat que suposa que persones no autoritzades accedeixin al dispositiu, malgrat que en els dispositius sobre el cos humà els perills potencials o els danys i efectes si es materialitzés alguna de les vulnerabilitats serien molt més elevats.

El ràpid creixement i desenvolupament d’aquestes noves tecnologies ha fet que no hi hagi gaire normativa al respecte o que encara estigui per concretar com s’hi pot aplicar o adaptar la regulació existent. A més, també cal una gran sensibilització i un gran treball per part dels desenvolupadors i dels fabricants perquè minimitzin o eliminin les possibles vulnerabilitats dels aparells.

Per a més informació:

The Internet of Bodies Will Change Everything, for Better or Worse. – https://www.rand.org/blog/articles/2020/10/the-internet-of-bodies-will-change-everything-for-better-or-worse.html

The Internet of Bodies. Opportunities, Risks, and Governance https://www.rand.org/pubs/research_reports/RR3226.html

[1] Una altra classificació dels dispositius de la internet de les coses és la que els presenta en tres generacions: la primera la formarien els dispositius externs al cos; la segona, els integrats al cos, i la tercera, els fusionats al cos.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

Radicalització recíproca

Radicalització recíproca o extremisme acumulatiu. Aquests termes recents es relacionen amb una relació política simbiòtica mitjançant la qual l’extremisme d’un grup alimenta la narrativa de l’altre.

Tal com exposa l’investigador James Hardy del CARR Center for analysis of the radical right, els investigadors han demostrat que els efectes són un augment de la violència inspirat en els actes d’una agrupació diametralment oposada, com per exemple els 34 atacs a mesquites després del brutal assassinat islamista de Lee Rigby el 22 de maig de 2013 a Londres.

Fins ara, moltes investigacions s’han centrat en la relació entre extremistes de dreta radical i islamistes, tot i les poques proves empíriques sobre les accions dels extremistes de dreta que inspiraven directament les accions dels islamistes radicals, excepte en casos anòmals. Per contra, és absolutament el cas que els extremistes islamistes han inspirat el racisme de dreta radical i fins i tot la violència política.

A Gran Bretanya s’ha mostrat la progressiva acció de l’activisme radical en els darrers mesos. Galvanitzats per les protestes nord-americanes contra l’assassinat de George Floyd, els manifestants del Regne Unit van començar a avançar en el conflicte. Tot i això, els grups d’extrema dreta van veure en la profanació de les estàtues –exemplificada per l’enderrocament del comerciant d’esclaus del segle XVII Edward Colston a Bristol–, així com en les pintades sobre monuments de guerra i l’estàtua de Churchill a la plaça del Parlament, un atac als valors i la història del Regne Unit.

De la mateixa manera que als Estats Units, les dues parts han estat enfrontades en un conflicte directe, ja que elements de la dreta radical britànica van utilitzar les protestes per mobilitzar partidaris. Centenars d’activistes d’extrema dreta van fer el viatge a Londres al juny del 2020 per participar en protestes  en defensa de les estàtues, amb Paul Golding, líder del grup extremista de dretes Britain First, que va declarar que s’havien presentat a “custodiar els nostres monuments”.

Des del punt de vista dels Estats Units, alguns activistes d’extrema esquerra, aparentment com un subproducte del moviment Black Lives Matter, s’han alimentat amb narratives de dreta radical.

A diferència de la majoria d’activistes d’esquerres, els militants antifeixistes han utilitzat la violència en alguns enfrontaments amb l’extrema dreta, com s’ha vist recentment durant una contramanifestació davant una concentració per la llibertat d’expressió organitzada a San Francisco.

A més, els aldarulls, el saqueig i els disturbis periòdics en llocs com Portland han reforçat una percepció de la dreta cada cop més generalitzada que les opinions d’antifeixistes i de l’esquerra en general són d’alguna manera incompatibles amb la societat contemporània dels Estats Units.

Les recents protestes han convertit aquests bàndols de la divisió política en conflicte directe, acusant-se mútuament els membres d’ambdós grups d’incitar l’altre.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

La biometria serà la millor contrasenya

365.-baixaS’està demostrant que la biometria és millor que les contrasenyes perquè és més fàcil d’utilitzar, proporciona més privacitat i seguretat i està en ple procés d’estandardització en una àmplia base de dispositius mòbils, d’escriptori i servidors en els quals els usuaris confien per accedir als serveis en línia.

La indústria de la seguretat fa dècades que intenta acabar amb l’ús de la contrasenya. Fa temps que es considera una debilitat, principalment a causa del factor humà: les persones continuen utilitzant contrasenyes dèbils, en diversos comptes, a la feina i en la seva vida personal. El 81% de les filtracions de dades tenen a veure amb credencials dèbils, robades, defectuoses o compromeses d’una o altra manera, segons un informe d’investigació sobre filtració de dades de Verizon.

La principal lliçó apresa del proveïdor Centrify que va donar suport a l’autenticació sense contrasenya va prioritzar l’aplicació dels inicis de sessió d’administrador privilegiats basats en FIDO2.[1]

Centrify també va donar suport a Touch ID i Face ID d’Apple, així com Windows Hello. Tant Windows Hello com Windows Hello for Business es basen en l’autenticació sense contrasenya.

Malgrat tot, la combinació de diverses formes de biometria està resultant problemàtica per a la majoria de les empreses proveïdores d’aquestes tecnologies.

Els equips de gestió de productes han estat estudiant l’estàndard de controls d’autenticació d’alta garantia NIST 800-53[2] i els integren als seus fulls de ruta. Els 170 controls que comprenen l’estàndard NIST 800-53 s’estan adoptant ràpidament entre proveïdors que reclamen l’autenticació sense contrasenya com a eix fonamental en les seves estratègies de producte.

L’ús de la biometria elimina el risc de robatori de credencials i proporciona un millor alineament amb l’estàndard de controls d’autenticació d’alta seguretat NIST 800-53.

Els venedors d’eines biomètriques es troben en diferents nivells de maduresa a l’hora de poder aprofitar les metadades que la biometria proporciona, i n’hi ha alguns que fins i tot afirmen tenir anàlisis en temps real. Tots els venedors de tecnologia van tenir una resposta diferent de com gestionen la quantitat massiva de metadades que generen les seves dades biomètriques, que tots consideren que també són compatibles amb les analítiques.

L’autenticació sense contrasenya garanteix que les credencials d’inici de sessió són úniques a tots els llocs web, mai s’emmagatzemen en un servidor i mai no surten del dispositiu de l’usuari. Aquest model de seguretat ajuda a eliminar els riscos de phishing, així com totes les formes de robatori de contrasenyes i atacs de reproducció. Estem més a prop que mai de l’objectiu inevitable d’un futur sense contrasenya.

[1]FIDO2: El projecte FIDO2 és un esforç conjunt entre l’Aliança FIDO i el World Wide Web Consortium que té com a objectiu crear una autenticació forta per al web. Al seu nucli principal, FIDO2 consta de l’estàndard d’autenticació web W3C i el protocol FIDO Client to Authenticator.

[2]NIST 800-53: La publicació especial NIST 800-53 ofereix un catàleg de controls de seguretat i privadesa per a tots els sistemes d’informació federals dels Estats Units, excepte els relacionats amb la seguretat nacional.

https://forbes.com

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

S’estén l’ús del reconeixement facial als aeroports dels EUA

332.- baixaLa tecnologia del reconeixement facial ja s’està utilitzant a 15 aeroports, inclosos tres de fora dels Estats Units, per augmentar el nombre de viatgers prehomologats en el procés duaner.

Durant els darrers anys, CBP –Customs and Border Protection– ha estat desenvolupant programes de reconeixement facial en ports d’entrada a tots els EUA, inclosos aeroports internacionals. Ara, aquesta agència està augmentant l’ús de la tecnologia per al seu programa voluntari Global Entry.

Aquest programa d’entrada global permet als viatgers freqüents considerats “de baix risc” saltar-se els controls oficials de la CBP i anar directament a la sortida d’equipatges després d’haver passat per un terminal. Fins a la data, l’entrada global a la majoria dels aeroports consistia a escanejar el passaport i l’empremta digital del viatger en una màquina abans d’autoritzar-lo a entrar al país.

A partir d’ara, CBP agilitzarà aquest procés, i oferirà als viatgers prèviament aprovats a través del programa la possibilitat d’utilitzar la biometria facial, la qual cosa elimina la necessitat del passaport o l’empremta digital.

CBP va començar a implementar el reconeixement facial per a l’entrada global mitjançant un programa pilot a l’aeroport internacional d’Orlando el juny de 2018. Des d’aleshores, el programa s’ha ampliat a 14 aeroports més.

L’agència ha publicat una declaració sobre els efectes en la privadesa en què es detalla com es desenvoluparà el programa als aeroports de tot el país, i es convertirà en un model per a l’entrada global.

Els terminals utilitzats per al programa Global Entry ja disposen de càmeres que fan fotos als viatgers, tot i que moltes s’hauran d’actualitzar o substituir a mesura que el programa s’expandeixi. CBP també té previst incloure avisos de privadesa a les màquines actualitzades que informin els viatgers del nou procés.

Les imatges preses al terminal es desaran al sistema d’identificació biomètrica automatitzada (o IDENT) del Departament de Seguretat Nacional, que l’agència està en procés de transferir a un nou sistema de reconeixement avançat, o HART, basat en el núvol.

Quan es comparen fotos per buscar una coincidència en el reconeixement facial, es prioritzen fotografies de documents de viatge i fetes recentment per millorar la precisió.

Segons la declaració d’impacte, el pas a l’ús del reconeixement facial reduiria el risc de pèrdua de privadesa per als viatgers, ja que el programa ja feia fotos als terminals i ara, en canvi, no necessita recollir empremtes dactilars.

Una nota important de la declaració d’impacte aclareix que les persones inscrites no han d’utilitzar el programa de reconeixement facial necessàriament i, en canvi, poden optar per utilitzar el passaport i les empremtes dactilars, que seguiran disponibles. Els terminals funcionaran per defecte amb el mètode del passaport i de les empremtes dactilars per si hi ha un problema tècnic amb l’exploració del reconeixement facial.

Els viatgers també tenen l’obligació de proporcionar una còpia del passaport i les seves empremtes digitals en el moment d’inscriure’s al programa d’entrada global.

https://www.nextgov.com/

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

 

Una estratègia innovadora per reduir la violència a Chicago

Grounds-or-PeaceGrounds for Peace és el resultat directe d’un esforç innovador fet a Chicago per reduir la violència, tot lluitant contra les armes i arreglant els espais públics on és probable que es generin algunes problemàtiques. Els líders de la ciutat han reforçat la despesa en l’ordenació de carrers, solars buits i línies de transport públic, la qual cosa ha posat Chicago a l’avantguarda d’un moviment emergent per aprofitar les iniciatives d’embelliment dels barris com a recepta per fer front al tipus de violència que ha castigat la vida diària a la ciutat. Només aquest any, Chicago ha destinat 7,4 milions de dòlars a programes de desenvolupament de mà d’obra que posen persones d’alt risc a treballar en zones verdes i en barris amb altes taxes de delictes.

El nou programa en marxa a Chicago té la intenció de convertir enguany 50 solars buits en jardins de les zones sud i oest de la ciutat.

El programa té el suport del món acadèmic, que ha estudiat com la violència i la criminalitat solen anar plegades. Els investigadors creuen que una de les raons per les quals disminueix l’ús dels espais exteriors per part dels residents és la deixadesa i l’abandonament d’aquests espais. Els criminals, alhora, tenen més tendència a utilitzar aquests espais per dur a terme activitats il·lícites, ja que creuen que és probable que ningú hi intervingui. A mesura que l’espai queda a mans dels criminals, els residents en fugen, la qual cosa condueix a un augment de l’empoderament i dels delictes.

Esforços semblants de millora han sorgit a centenars de ciutats i pobles de tot el país, com a mostra del que un expert va anomenar “l’estratègia de propietat desocupada més significativa” sorgida en l’última dècada, en un moment en què els governs locals lluitaven contra la Gran Recessió i la crisi dels desnonaments. Normalment, aquests programes s’han entès com un mecanisme per impulsar el creixement econòmic, millorar la qualitat de vida dels residents i solucionar els problemes generals de seguretat pública.

En un experiment, els investigadors van comprovar que les agressions amb armes van disminuir un 29% a les zones més pobres que envoltaven solars buits un any i mig després que es netegessin, classifiquessin o tractessin d’una altra manera mitjançant una col·laboració publicoprivada a Filadèlfia. Els autors de l’estudi van concloure que es tractava dels mateixos tractaments aplicats als solars buits de tota la ciutat. A Filadèlfia es podia preveure registrar fins a 350 trets d’arma menys cada any.

Aquestes dades reflecteixen les d’un altre estudi publicat a l’agost, en el qual els investigadors van informar que l’esforç per enderrocar edificis buits i abandonats a Detroit estava associat a una reducció de l’11% en els assalts amb armes.

Els parcs poden ajudar les ciutats a combatre la delinqüència?
És important destacar que cap dels dos estudis va revelar que la violència es desplacés a altres barris.

Alan Mallach, un membre del Centre for Community Progress que ha escrit molt sobre el creixement de les propietats desocupades als Estats Units, va dir que l’embelliment dels solars ha d’anar acompanyat de serveis socials i programes comunitaris que augmentin el compromís de la comunitat i elevin els residents en l’escala socioeconòmica.

Els residents, en particular els que senten que les seves comunitats han estat descuidades pel govern local, poden mirar els programes de millora amb recel i ser reticents a implicar-s’hi, segons expliquen els experts. Aquest problema es va tractar recentment a Detroit, ciutat que es va implicar en una iniciativa massiva de plantació d’arbres només per obtenir un impuls per part dels residents que no estaven contents pel fet de no haver participat en el procés de planificació des del principi.

https://www.thetrace.org/2019/09/chicago-gun-violence-beautification-program/

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

 

Índex de criminalitat organitzada a l’Àfrica

L’índex del crim organitzat ENACT proporciona una mesura multidimensional del crim organitzat i el seu impacte.

Les eines per mesurar l’abast i el nivell del crim organitzat a l’Àfrica són limitades. És necessària una millor base de proves perquè els estats i els agents clau controlin, analitzin, prioritzin i abordin amb efectivitat l’amenaça presentada pel crim organitzat de manera sistemàtica i sostenible.

Llançat el setembre de 2019, l’índex de crim organitzat s’obté mitjançant una avaluació de base que identifica la disponibilitat, la qualitat i la rellevància de les dades continentals, així com les dades prioritàries.

L’índex és una plataforma interactiva al lloc web ENACT. Es complementa amb un informe anual, que serveix per intentar sensibilitzar els responsables polítics.

A l’hora de valorar la vulnerabilitat global d’un estat davant el crim organitzat, el model, que consta de tres subíndexs, està dissenyat per mesurar tres categories d’informació:
• La presència i l’amplitud de l’amenaça, com a component de 12 tipus de crim organitzat.
• Risc del crim organitzat.
• Capacitat de l’estat i voluntat política per respondre a les amenaces de crim organitzat.
La juxtaposició entre aquestes tres categories s’analitza per desenvolupar una puntuació acumulativa per a cada estat africà, cosa que indica la vulnerabilitat de l’estat davant les amenaces de crim organitzat.

Models de vulnerabilitat

Presència: el primer dels tres índexs compostos es concentra en la presència del crim organitzat. En particular, aquest índex serveix d’estudi longitudinal amb l’objectiu de mostrar com ha evolucionat el crim organitzat i el seu estat actual, que eventualment pot proporcionar informació sobre l’evolució futura.

La informació derivada de l’índex de criminalitat organitzada per a cada estat africà es mostra en una “flor” que combina puntuacions per a cada tipus de delicte, i que es pot utilitzar per representar tendències amb el pas del temps.

Risc: els grups de criminalitat organitzada exploten institucions estatals dèbils o disfuncionals, fronteres poroses i desavantatges en el benestar social i les economies polítiques locals per continuar i ampliar les seves operacions. Per mesurar el risc d’un estat per al crim organitzat, el segon component té en compte diverses àrees, a saber, l’economia d’un estat, geografia, física i recursos naturals, cohesió social i conflicte, així com comerç global.

Resposta: com a tercer índex, cal mesurar la capacitat i la voluntat política de l’estat, a partir de la consciència que els estats demostren en la lluita contra el crim organitzat, tant si tenen marcs legals, polítics i estratègics adequats per abordar el crim organitzat com si estan aconseguint resultats reals. Aquest índex valora les accions estatals per combatre el crim organitzat, assenyalant aquesta capacitat i els seus precursors per a la realització de polítiques estratègiques reals.

Un dels components de l’índex de criminalitat organitzada inclou el Tauler de dades, que proporciona una comparació de dues mètriques generals, la presència i l’impacte del crim organitzat.

Presència: el Tauler extreu dades de 12 tipus de delictes individuals a partir de l’índex de criminalitat organitzada. Permet als usuaris veure l’escala de subconjunts del delicte en un tipus de delicte particular; per exemple, “Delictes marítims” pot incloure subconjunts com “pirateria” i “pesca il·legal, no regulada i no reportada”.

Impacte: el Tauler proporciona indicadors sensibles de la delinqüència per avaluar les correlacions de cinc àrees d’impacte: seguretat i violència, econòmica, desenvolupament social, medi ambient, i governança i democràcia. Cadascuna d’aquestes àrees d’impacte està formada per una sèrie de components en els quals un usuari pot triar un tipus de delicte i veure el seu impacte a l’àrea seleccionada. Per exemple, es pot veure el “contraban humà” ja que es correlaciona amb la “violència de gènere”, o components del “terrorisme” de la zona d’impacte de “seguretat i violència”.

https://enactafrica.org/organised-crime-index

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français