La biometria serà la millor contrasenya

365.-baixaS’està demostrant que la biometria és millor que les contrasenyes perquè és més fàcil d’utilitzar, proporciona més privacitat i seguretat i està en ple procés d’estandardització en una àmplia base de dispositius mòbils, d’escriptori i servidors en els quals els usuaris confien per accedir als serveis en línia.

La indústria de la seguretat fa dècades que intenta acabar amb l’ús de la contrasenya. Fa temps que es considera una debilitat, principalment a causa del factor humà: les persones continuen utilitzant contrasenyes dèbils, en diversos comptes, a la feina i en la seva vida personal. El 81% de les filtracions de dades tenen a veure amb credencials dèbils, robades, defectuoses o compromeses d’una o altra manera, segons un informe d’investigació sobre filtració de dades de Verizon.

La principal lliçó apresa del proveïdor Centrify que va donar suport a l’autenticació sense contrasenya va prioritzar l’aplicació dels inicis de sessió d’administrador privilegiats basats en FIDO2.[1]

Centrify també va donar suport a Touch ID i Face ID d’Apple, així com Windows Hello. Tant Windows Hello com Windows Hello for Business es basen en l’autenticació sense contrasenya.

Malgrat tot, la combinació de diverses formes de biometria està resultant problemàtica per a la majoria de les empreses proveïdores d’aquestes tecnologies.

Els equips de gestió de productes han estat estudiant l’estàndard de controls d’autenticació d’alta garantia NIST 800-53[2] i els integren als seus fulls de ruta. Els 170 controls que comprenen l’estàndard NIST 800-53 s’estan adoptant ràpidament entre proveïdors que reclamen l’autenticació sense contrasenya com a eix fonamental en les seves estratègies de producte.

L’ús de la biometria elimina el risc de robatori de credencials i proporciona un millor alineament amb l’estàndard de controls d’autenticació d’alta seguretat NIST 800-53.

Els venedors d’eines biomètriques es troben en diferents nivells de maduresa a l’hora de poder aprofitar les metadades que la biometria proporciona, i n’hi ha alguns que fins i tot afirmen tenir anàlisis en temps real. Tots els venedors de tecnologia van tenir una resposta diferent de com gestionen la quantitat massiva de metadades que generen les seves dades biomètriques, que tots consideren que també són compatibles amb les analítiques.

L’autenticació sense contrasenya garanteix que les credencials d’inici de sessió són úniques a tots els llocs web, mai s’emmagatzemen en un servidor i mai no surten del dispositiu de l’usuari. Aquest model de seguretat ajuda a eliminar els riscos de phishing, així com totes les formes de robatori de contrasenyes i atacs de reproducció. Estem més a prop que mai de l’objectiu inevitable d’un futur sense contrasenya.

[1]FIDO2: El projecte FIDO2 és un esforç conjunt entre l’Aliança FIDO i el World Wide Web Consortium que té com a objectiu crear una autenticació forta per al web. Al seu nucli principal, FIDO2 consta de l’estàndard d’autenticació web W3C i el protocol FIDO Client to Authenticator.

[2]NIST 800-53: La publicació especial NIST 800-53 ofereix un catàleg de controls de seguretat i privadesa per a tots els sistemes d’informació federals dels Estats Units, excepte els relacionats amb la seguretat nacional.

https://forbes.com

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

S’estén l’ús del reconeixement facial als aeroports dels EUA

332.- baixaLa tecnologia del reconeixement facial ja s’està utilitzant a 15 aeroports, inclosos tres de fora dels Estats Units, per augmentar el nombre de viatgers prehomologats en el procés duaner.

Durant els darrers anys, CBP –Customs and Border Protection– ha estat desenvolupant programes de reconeixement facial en ports d’entrada a tots els EUA, inclosos aeroports internacionals. Ara, aquesta agència està augmentant l’ús de la tecnologia per al seu programa voluntari Global Entry.

Aquest programa d’entrada global permet als viatgers freqüents considerats “de baix risc” saltar-se els controls oficials de la CBP i anar directament a la sortida d’equipatges després d’haver passat per un terminal. Fins a la data, l’entrada global a la majoria dels aeroports consistia a escanejar el passaport i l’empremta digital del viatger en una màquina abans d’autoritzar-lo a entrar al país.

A partir d’ara, CBP agilitzarà aquest procés, i oferirà als viatgers prèviament aprovats a través del programa la possibilitat d’utilitzar la biometria facial, la qual cosa elimina la necessitat del passaport o l’empremta digital.

CBP va començar a implementar el reconeixement facial per a l’entrada global mitjançant un programa pilot a l’aeroport internacional d’Orlando el juny de 2018. Des d’aleshores, el programa s’ha ampliat a 14 aeroports més.

L’agència ha publicat una declaració sobre els efectes en la privadesa en què es detalla com es desenvoluparà el programa als aeroports de tot el país, i es convertirà en un model per a l’entrada global.

Els terminals utilitzats per al programa Global Entry ja disposen de càmeres que fan fotos als viatgers, tot i que moltes s’hauran d’actualitzar o substituir a mesura que el programa s’expandeixi. CBP també té previst incloure avisos de privadesa a les màquines actualitzades que informin els viatgers del nou procés.

Les imatges preses al terminal es desaran al sistema d’identificació biomètrica automatitzada (o IDENT) del Departament de Seguretat Nacional, que l’agència està en procés de transferir a un nou sistema de reconeixement avançat, o HART, basat en el núvol.

Quan es comparen fotos per buscar una coincidència en el reconeixement facial, es prioritzen fotografies de documents de viatge i fetes recentment per millorar la precisió.

Segons la declaració d’impacte, el pas a l’ús del reconeixement facial reduiria el risc de pèrdua de privadesa per als viatgers, ja que el programa ja feia fotos als terminals i ara, en canvi, no necessita recollir empremtes dactilars.

Una nota important de la declaració d’impacte aclareix que les persones inscrites no han d’utilitzar el programa de reconeixement facial necessàriament i, en canvi, poden optar per utilitzar el passaport i les empremtes dactilars, que seguiran disponibles. Els terminals funcionaran per defecte amb el mètode del passaport i de les empremtes dactilars per si hi ha un problema tècnic amb l’exploració del reconeixement facial.

Els viatgers també tenen l’obligació de proporcionar una còpia del passaport i les seves empremtes digitals en el moment d’inscriure’s al programa d’entrada global.

https://www.nextgov.com/

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

 

Una estratègia innovadora per reduir la violència a Chicago

Grounds-or-PeaceGrounds for Peace és el resultat directe d’un esforç innovador fet a Chicago per reduir la violència, tot lluitant contra les armes i arreglant els espais públics on és probable que es generin algunes problemàtiques. Els líders de la ciutat han reforçat la despesa en l’ordenació de carrers, solars buits i línies de transport públic, la qual cosa ha posat Chicago a l’avantguarda d’un moviment emergent per aprofitar les iniciatives d’embelliment dels barris com a recepta per fer front al tipus de violència que ha castigat la vida diària a la ciutat. Només aquest any, Chicago ha destinat 7,4 milions de dòlars a programes de desenvolupament de mà d’obra que posen persones d’alt risc a treballar en zones verdes i en barris amb altes taxes de delictes.

El nou programa en marxa a Chicago té la intenció de convertir enguany 50 solars buits en jardins de les zones sud i oest de la ciutat.

El programa té el suport del món acadèmic, que ha estudiat com la violència i la criminalitat solen anar plegades. Els investigadors creuen que una de les raons per les quals disminueix l’ús dels espais exteriors per part dels residents és la deixadesa i l’abandonament d’aquests espais. Els criminals, alhora, tenen més tendència a utilitzar aquests espais per dur a terme activitats il·lícites, ja que creuen que és probable que ningú hi intervingui. A mesura que l’espai queda a mans dels criminals, els residents en fugen, la qual cosa condueix a un augment de l’empoderament i dels delictes.

Esforços semblants de millora han sorgit a centenars de ciutats i pobles de tot el país, com a mostra del que un expert va anomenar “l’estratègia de propietat desocupada més significativa” sorgida en l’última dècada, en un moment en què els governs locals lluitaven contra la Gran Recessió i la crisi dels desnonaments. Normalment, aquests programes s’han entès com un mecanisme per impulsar el creixement econòmic, millorar la qualitat de vida dels residents i solucionar els problemes generals de seguretat pública.

En un experiment, els investigadors van comprovar que les agressions amb armes van disminuir un 29% a les zones més pobres que envoltaven solars buits un any i mig després que es netegessin, classifiquessin o tractessin d’una altra manera mitjançant una col·laboració publicoprivada a Filadèlfia. Els autors de l’estudi van concloure que es tractava dels mateixos tractaments aplicats als solars buits de tota la ciutat. A Filadèlfia es podia preveure registrar fins a 350 trets d’arma menys cada any.

Aquestes dades reflecteixen les d’un altre estudi publicat a l’agost, en el qual els investigadors van informar que l’esforç per enderrocar edificis buits i abandonats a Detroit estava associat a una reducció de l’11% en els assalts amb armes.

Els parcs poden ajudar les ciutats a combatre la delinqüència?
És important destacar que cap dels dos estudis va revelar que la violència es desplacés a altres barris.

Alan Mallach, un membre del Centre for Community Progress que ha escrit molt sobre el creixement de les propietats desocupades als Estats Units, va dir que l’embelliment dels solars ha d’anar acompanyat de serveis socials i programes comunitaris que augmentin el compromís de la comunitat i elevin els residents en l’escala socioeconòmica.

Els residents, en particular els que senten que les seves comunitats han estat descuidades pel govern local, poden mirar els programes de millora amb recel i ser reticents a implicar-s’hi, segons expliquen els experts. Aquest problema es va tractar recentment a Detroit, ciutat que es va implicar en una iniciativa massiva de plantació d’arbres només per obtenir un impuls per part dels residents que no estaven contents pel fet de no haver participat en el procés de planificació des del principi.

https://www.thetrace.org/2019/09/chicago-gun-violence-beautification-program/

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

 

Índex de criminalitat organitzada a l’Àfrica

L’índex del crim organitzat ENACT proporciona una mesura multidimensional del crim organitzat i el seu impacte.

Les eines per mesurar l’abast i el nivell del crim organitzat a l’Àfrica són limitades. És necessària una millor base de proves perquè els estats i els agents clau controlin, analitzin, prioritzin i abordin amb efectivitat l’amenaça presentada pel crim organitzat de manera sistemàtica i sostenible.

Llançat el setembre de 2019, l’índex de crim organitzat s’obté mitjançant una avaluació de base que identifica la disponibilitat, la qualitat i la rellevància de les dades continentals, així com les dades prioritàries.

L’índex és una plataforma interactiva al lloc web ENACT. Es complementa amb un informe anual, que serveix per intentar sensibilitzar els responsables polítics.

A l’hora de valorar la vulnerabilitat global d’un estat davant el crim organitzat, el model, que consta de tres subíndexs, està dissenyat per mesurar tres categories d’informació:
• La presència i l’amplitud de l’amenaça, com a component de 12 tipus de crim organitzat.
• Risc del crim organitzat.
• Capacitat de l’estat i voluntat política per respondre a les amenaces de crim organitzat.
La juxtaposició entre aquestes tres categories s’analitza per desenvolupar una puntuació acumulativa per a cada estat africà, cosa que indica la vulnerabilitat de l’estat davant les amenaces de crim organitzat.

Models de vulnerabilitat

Presència: el primer dels tres índexs compostos es concentra en la presència del crim organitzat. En particular, aquest índex serveix d’estudi longitudinal amb l’objectiu de mostrar com ha evolucionat el crim organitzat i el seu estat actual, que eventualment pot proporcionar informació sobre l’evolució futura.

La informació derivada de l’índex de criminalitat organitzada per a cada estat africà es mostra en una “flor” que combina puntuacions per a cada tipus de delicte, i que es pot utilitzar per representar tendències amb el pas del temps.

Risc: els grups de criminalitat organitzada exploten institucions estatals dèbils o disfuncionals, fronteres poroses i desavantatges en el benestar social i les economies polítiques locals per continuar i ampliar les seves operacions. Per mesurar el risc d’un estat per al crim organitzat, el segon component té en compte diverses àrees, a saber, l’economia d’un estat, geografia, física i recursos naturals, cohesió social i conflicte, així com comerç global.

Resposta: com a tercer índex, cal mesurar la capacitat i la voluntat política de l’estat, a partir de la consciència que els estats demostren en la lluita contra el crim organitzat, tant si tenen marcs legals, polítics i estratègics adequats per abordar el crim organitzat com si estan aconseguint resultats reals. Aquest índex valora les accions estatals per combatre el crim organitzat, assenyalant aquesta capacitat i els seus precursors per a la realització de polítiques estratègiques reals.

Un dels components de l’índex de criminalitat organitzada inclou el Tauler de dades, que proporciona una comparació de dues mètriques generals, la presència i l’impacte del crim organitzat.

Presència: el Tauler extreu dades de 12 tipus de delictes individuals a partir de l’índex de criminalitat organitzada. Permet als usuaris veure l’escala de subconjunts del delicte en un tipus de delicte particular; per exemple, “Delictes marítims” pot incloure subconjunts com “pirateria” i “pesca il·legal, no regulada i no reportada”.

Impacte: el Tauler proporciona indicadors sensibles de la delinqüència per avaluar les correlacions de cinc àrees d’impacte: seguretat i violència, econòmica, desenvolupament social, medi ambient, i governança i democràcia. Cadascuna d’aquestes àrees d’impacte està formada per una sèrie de components en els quals un usuari pot triar un tipus de delicte i veure el seu impacte a l’àrea seleccionada. Per exemple, es pot veure el “contraban humà” ja que es correlaciona amb la “violència de gènere”, o components del “terrorisme” de la zona d’impacte de “seguretat i violència”.

https://enactafrica.org/organised-crime-index

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

Frontex, aplicant els darrers sistemes contra la falsificació de documents

L’Agència Europea de la Guàrdia de Fronteres i Costes (Frontex, 2004) ajuda els Estats membres de la UE i els països associats a l’espai Schengen a gestionar les seves fronteres exteriors i contribueix a harmonitzar els controls fronterers entre els països de la Unió Europea. L’Agència facilita la cooperació entre les autoritats frontereres de cada país de la UE, oferint suport tècnic i experiència.

Segons la comissió de la UE sobre l’aplicació del Pla d’acció per enfortir la resposta de la Unió Europea al frau relacionat amb la documentació de viatge, s’està elaborant des d’abril de 2018 un informe tècnic sobre normes per a sistemes d’inspecció. En suport d’aquesta activitat, Frontex està desenvolupant una metodologia per avaluar i analitzar el rendiment dels sistemes d’inspecció de documents.

Un assoliment clau és l’increment del suport operatiu del Centre d’Excel·lència de Frontex contra la Falsificació de Documents, en funcionament des de febrer de 2018. Aquest centre envia personal de Frontex a operacions sobre el terreny en fronteres exteriors, col·labora en l’intercanvi d’informació sobre falsificació de documents i té previst crear una Oficina de Falsificació que brindi suport tècnic i operatiu permanent per al control de documents. A més, gestiona el Grup d’Experts en Control de Documents, amb la finalitat de coordinar el suport general ofert als Estats membres per a la detecció de documents falsos, i treballa en estreta col·laboració amb el Grup horitzontal d’experts en falsificació de documents, creat en el marc del cicle d’actuació de la UE 2018-2021 per desarticular xarxes d’organitzacions delictives dedicades al tràfic de documents falsos i falsificats. El Centre està acabant una nova proposta d’un format normalitzat d’alertes.

D’altra banda, respecte a la millora de la recollida de dades sobre els fenòmens de falsificació de documents, Frontex manté la Xarxa d’anàlisi de riscos de frau documental de la Unió Europea EDF-RAN– i recull informació sobre identitats i documents falsos detectats a les fronteres exteriors i els moviments dins l’espai Schengen/UE.

Quant a la promoció d’activitats de formació en nous àmbits relacionats amb la falsificació de documents, Frontex, en associació amb el Centre d’identificació de l’Academy Eindhoven (Països Baixos), va desenvolupar un curs pilot sobre el reconeixement de la identitat que inclou referències a la gestió de la identitat, la tecnologia de microcircuits, la biometria i els mitjans de detecció del frau digital.

La tasca principal del Centre d’Excel·lència de Frontex és donar suport a la lluita contra el frau documental en operacions conjuntes. El Centre d’Excel·lència de Frontex va crear el 2018 una nova proposta sobre la creació d’un format normalitzat d’alertes. Ara Frontex ha desenvolupat un manual de referència per a guàrdies fronterers que conté imatges de passaports, targetes d’identitat i visats, per ajudar a determinar si el document que tenen present és genuí o no.

El passat 25 de març de 2019 van tenir lloc unes jornades anomenades “Frontex Document Olympics” on experts en documentació de tot Europa van participar en els primers Jocs Olímpics de Frontex. Les olimpíades consistien a trobar el nombre més gran de documentació falsa per minut: plantejaven un parell de situacions, que incloïen la comprovació de documents de viatge en un aeroport i altres tipus de documents de suport subministrats per immigrants irregulars (com certificats de naixement o matrimoni) en un punt d’accés públic.

https://eur-lex.europa.eu/LexUriServ/LexUriServ.do?uri=COM:2018:0696:FIN:ES:PDF

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

 

La policia de Chicago utilitza algoritmes informàtics per valorar el risc d’amenaça

Un ordinador podria predir la violència? A Chicago, Illinois, un algoritme valora totes les persones arrestades per la policia amb una puntuació d’amenaça numèrica de l’1 al 500. El procés es realitza des de fa uns quatre anys, i gairebé 400.000 ciutadans de Chicago tenen ara una puntuació oficial de risc per part de la policia.

Aquest algoritme, qüestionat pel professor de dret de la Universitat de Columbia Andrew Guthrie Ferguson  –el mètode encara no s’ha fet públic–, forma l’estratègia de la policia i pot canviar les sospites als carrers. També pot ser el futur de la policia del big data a Amèrica, depenent de com sigui percebut: com un enfocament innovador per a la reducció de la violència o com un exemple de control social basat en dades.

En efecte, la puntuació d’amenaça personalitzada es mostra automàticament als quadres de comandament de l’ordinador de la policia per tal que l’oficial sàpiga el risc relatiu en aturar un sospitós. La puntuació predictiva també defineix qui es destina a una intervenció policial proactiva. Aquestes intervencions poden anar des d’una visita a domicili per part d’agents de la policia fins a una vigilància policial addicional o una reunió comunitària, que transmetrà el mateix missatge clar: la policia us està observant.

I tot i que Chicago està a l’avantguarda de la vigilància predictiva, no és l’única. Altres ciutats com Nova York i Los Angeles estan considerant la manera d’utilitzar la policia del big data per orientar les intervencions amb els individus amb risc.

El control predictiu basat en persones es va iniciar el 2009 com un intent d’aplicar un enfocament de salut pública sobre la violència. La clau és identificar els factors de risc predictius i intentar solucionar les causes ambientals subjacents. Els investigadors de Chicago van desenvolupar un algoritme perquè la policia donés prioritat a aquells individus amb més risc analitzant detencions passades per delictes violents, delictes d’armament o narcòtics, edat a la detenció més recent (menor d’edat, més puntuació), incidents en què l’individu va ser víctima d’un assalt i la línia de tendència de l’activitat delictiva (tant si la taxa és creixent o disminueix). Llavors un ordinador classifica les variables i escriu una puntuació d’amenaça relativa per determinar la probabilitat d’ús d’arma de foc.

La policia afirma que el mecanisme d’orientació actua assenyalant l’elevat percentatge de víctimes de trets que es podrien predir amb precisió. Els crítics han assenyalat que l’objectiu és excessiu i ineficaç, incloent-hi desenes de milers de persones amb puntuacions altes, però sense antecedents de detenció prèvia per delictes violents.

Es considera preocupant que les puntuacions d’amenaça incideixin en l’equitat de la interacció de la policia amb les persones als carrers. Les puntuacions d’alt risc guien les estratègies d’interrupció de la violència, que influeixen en els contactes de la policia i que són objecte de més vigilància per part d’aquesta. Però les puntuacions d’amenaça també distorsionen les decisions quotidianes de la policia sobre l’ús de la força i la sospita raonable. Al cap i a la fi, una vegada que la policia tingui informació que una persona té una puntuació d’amenaça elevada, aquest coneixement augmentarà la sospita criminal i incrementarà el perill percebut, la qual cosa provocarà interaccions més freqüents i agressives amb les persones que l’algoritme considera “d’alt risc”.

El biaix també es pot arrossegar al sistema. Tal com es descriu a la investigació de la Divisió de Drets Civils del Departament de Justícia de 2017 del Departament de Policia de Chicago, els patrons de discriminació racial segueixen sent un problema real. Si bé es podria esperar que la justícia algorítmica evités el biaix humà, la realitat és que aquestes insercions (especialment les detencions) es veuen afectades per les decisions discrecionals de tots els agents de policia mentre patrullen o investiguen el sospitós d’un delicte. Així, si bé les matemàtiques de big data poden ser “objectives”, les entrades no estan exemptes de biaixos humans, que distorsionen així els resultats finals.

 Enllaços relacionats

https://notesdeseguretat.blog.gencat.cat/2018/02/19/lavaluacio-de-la-policia-predictiva-el-cas-de-baden-wurttemberg-alemanya/

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

Unió Europea: millores de la seguretat urbana per a persones amb discapacitat

Europa és un continent urbà. Quatre de cada cinc persones viuen a la ciutat. Per a aquells 80 milions de ciutadans europeus que tenen algun tipus de discapacitat anar a la ciutat pot ser realment complicat. La gent amb discapacitat o mobilitat reduïda té dret a moure’s de manera independent; per tant, hi ha alguna altra manera de dissenyar ciutats per tal que siguin més accessibles per a tothom?

WheelchairL’última estratègia publicada per la Unió Europea ha estat pels drets dels passatgers de ferrocarril. Membres del Parlament Europeu han posat de manifest que volen enfortir els drets dels passatgers de ferrocarril per tot el territori europeu. Els parlamentaris consideren que hi hauria d’haver una compensació econòmica més gran en cas que hi hagi retards i també demanen més assistència per a persones amb discapacitats. Totes les empreses europees de ferrocarril haurien de garantir l’assistència gratuïta per a la gent amb discapacitat o amb mobilitat reduïda. També haurien de garantir una compensació total per pèrdua o danys en l’equip de mobilitat i per pèrdua o danys en animals guia.

El 2011, Europa va poder gaudir dels primers drets integrats dels passatgers que cobrien tots els mètodes de transport. Per a una millor consolidació d’aquests drets, la Comissió Europea va revisar-los el setembre del mateix any. L’òrgan va definir 10 drets dels passatgers: en relació amb la no-discriminació, accessibilitat, informació, assistència, compensació, responsabilitat; i la seva aplicació a totes les formes de transport. A la fulla de ruta sobre crear una única àrea de transport a Europa, la Comissió va recalcar la necessitat de sistemes de qualitat, accessibles i segurs, per a tots els serveis de transport, com a manera de promoure el transport públic. També va insistir en la necessitat de fer més accessibles les mesures de transport per a la gent gran i les persones amb discapacitat o amb mobilitat reduïda.

A més, la Unió Europea està treballant per aconseguir una legislació comuna en tots els Estats membres per poder cobrir les necessitats bàsiques de les persones discapacitades independentment del país europeu en què es trobin. Per exemple, si una persona amb una discapacitat reconeguda es trasllada a un altre país de la UE, pot perdre l’accés a prestacions nacionals com la possibilitat d’utilitzar el transport públic de manera gratuïta o reduïda.

Segons les Nacions Unides, hi ha diferents poblacions que poden patir riscos similars atès que estan exposades als efectes negatius de la ciutat, causats per l’ambient i els mateixos humans. Però la seva vulnerabilitat dependrà de les seves condicions socioeconòmiques, el seu apoderament cívic i social, i el seu accés a recursos de mitigació i socors. Actualment, hi ha molts projectes a escala local que intenten crear una millor seguretat viària i urbana.

La xarxa de projectes locals pot crear tendència i influenciar altres ciutats europees.

Links

https://eur-lex.europa.eu/legal-content/ES/TXT/PDF/?uri=CELEX:52010DC0636&from=EN

http://fra.europa.eu/en/publication/2018/fundamental-rights-report-2018-fra-opinions

https://www.debatingeurope.eu/2016/04/05/how-can-cities-be-made-more-accessible-for-disabled-people/#.W_J5rIdKipo

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

 

 

 

Descens notable i sostingut de la delinqüència juvenil a Austràlia

young offenders in AustraliaL’Institut Australià de Criminologia  ha publicat els resultats d’una recerca duta a terme per Payne, Brown i Broadhurst sobre la carrera criminal de les generacions dels nascuts l’any 1984 i l’any 1994. Es tractava de comprovar de quina manera influïen les tendències de la delinqüència que acompanyaven els primers anys de la vida de les persones. L’any 1984 s’emmarcava en una època d’augment constant de la criminalitat, mentre que l’any 1994 presentava la tendència contrària. L’estudi se centrava en la població de l’estat de Nova Gal·les del Sud, que, d’altra banda, és el més poblat del país. La generació del 1984 estava integrada per 83.328 persones i la del 1994, per 89.373.

Els resultats han estat molt clars. El percentatge de persones de menys de 21 anys que ha comès algun tipus de delicte ha passat d’un 9,5% a un 4,8%. Si ho separem per grups de tipologies delictives, ens trobem que:

  • Els delictes violents han passat del 2,6% a l’1,8% (reducció del 42%).
  • Els delictes contra la propietat han passat del 3,8% a l’1,7%.
  • Els delictes contra la salut pública (drogues) han passat de l’1,7% a l’1,3%.
  • Les alteracions de l’ordre han passat del 3,3% a l’1,9%.

En nombres absoluts, els joves (-21 anys) de la generació del 1984 han comès 7.900 delictes, mentre que els de la generació del 1994 n’han comès 4.341.

L’estudi divideix els delinqüents entre ocasionals (1 delicte), moderats (entre 2 i 4 delictes) i crònics (5 o més). En aquest cas, la comparació mostra que en la generació del 94 la importància relativa dels delinqüents crònics és més gran. Mentre que a la generació del 84 els crònics cometien el 23,1% del total de delictes, en la del 94 arriben al 31,5%. Així, encara que són menys que en el primer grup (1,5% per 2,2%), són delinqüents molt més prolífics.

En relació amb les causes d’aquesta reducció de la delinqüència juvenil, l’estudi apunta les següents:

  • Augment de la seguretat de la propietat privada i pública (mesures de seguretat i disseny dels edificis i dels vehicles).
  • L’increment de la riquesa al territori de Nova Gal·les del Sud, que ha millorat el nivell de vida dels seus habitants.
  • Disminució del temps que els menors són al carrer sense cap tipus de supervisió (les activitats en línia a casa s’esmenten com una de les causes, però que pot obrir les portes a altres tipus de delictes a la xarxa).
  • Disminució de nombre de joves que entren casualment a la carrera criminal.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

El llarg camí de modernitzar les estadístiques sobre criminalitat (i 2)

La setmana passada vam publicar un apunt  sobre la nova classificació de delictes proposada als EUA. A continuació exposarem les principals conclusions i propostes del segon informe publicat, l’any 2018, pel mateix grup d’experts sobre el nou sistema per mesurar la delinqüència.

La nova classificació comporta un canvi del concepte de ‘delicte’ que no es basa en una definició legal, sinó en la conducta de les persones. L’objectiu és que, sigui quina sigui la font utilitzada per recollir la informació, els fets semblants s’assignin a la mateixa categoria. Per exemple, evitar que un fet pugui ser considerat ‘agressió sexual’ a l’enquesta (per la conducta que el motiva) i ‘abús sexual’ en les dades policials (per la definició legal que el regula). Amb aquest objectiu, el nou catàleg amplia considerablement la quantitat de categories i recull fets que anteriorment no es comptabilitzaven.

En aquest sentit, un pas fonamental era descobrir les diferències entre els fets que queden recollits a les estadístiques actuals (tant del registre policial com de les enquestes de victimització) i la nova classificació: les tipologies incorporades en alguns casos es corresponen a fets emergents, i en altres casos es tracta de categories que s’incorporen ara als recomptes estadístics malgrat que ja eren considerats problemes greus (com els actes contra el medi natural o contra els animals).

La proposta presentada pel grup d’experts no consisteix en la creació d’un sistema de recollida i anàlisi de dades completament nou, sinó que promou la millora i modificació dels sistemes actuals (tant pel que fa a les dades policials com a les d’enquesta),  per tal d’adaptar la recollida de dades a les noves categories. També preveu la incorporació de fonts d’informació complementàries, especialment per a les categories afegides a la nova classificació i per a aquelles en què poden tenir més dificultat a l’hora d’obtenir dades.

A més, recorden que ni totes les fonts d’informació  poden recollir les mateixes dades, ni cal la mateixa informació de tots els fets delictius. En aquest sentit, el sistema també ha de ser flexible per adaptar-se a aquestes diferències.  

El major èmfasi es posa en el sistema de recollida de dades policials, ja que els darrers anys ha evolucionat menys que el de les enquestes, que ha tingut uns processos de millora i revisió més continus. Per fer viable l’evolució cap al nou sistema, l’informe proposa anar implementant les millores tan aviat com sigui possible, quan s’assoleixin uns nivells mínims, i continuar perfeccionant-les fins a arribar al nivell òptim.

L’inconvenient més gran del sistema actual és que ni l’FBI ni la BJS (l’Oficina d’Estadístiques de Justícia) lideren de manera clara la recollida de les dades i les seves responsabilitats es difuminen. En conseqüència, no hi ha hagut un acostament clar entre unes dades i unes altres. Els autors reclamen que hi hagi algun organisme que tingui aquest lideratge i recomanen que sigui l’Oficina responsable del pressupost i de la gestió institucional qui explori i decideixi com s’ha de portar a terme la coordinació, i es responsabilitzi d’aquesta gestió conjunta, així com de la revisió futura del sistema de classificació.

En resum, es pretén passar d’un sistema que enumera els delictes coneguts, principalment a partir de denúncies, a un sistema que reculli informació sobre la delinqüència, amb l’objectiu que el sistema estadístic permeti analitzar les dades des de diversos punts de vista (geogràfics, demogràfics, sociològics o econòmics) i que permetin aportar informació més enllà del mer recompte d’il·lícits penals.

Els informes complets es poden consultar a:

Modernizing Crime Statistics

Report 1: Defining and Classifying Crime (2016)

Report 2: New Systems for Measuring Crime (2018)

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

El llarg camí de modernitzar les estadístiques sobre criminalitat (1)

Un dels molts problemes per resoldre en l’àmbit de la seguretat és com conèixer i mesurar els fets que causen inseguretat, principalment els delictes. Les principals eines existents (estadística policial i enquestes de seguretat) són complementàries i tenen avantatges i inconvenients, i resulta complicat combinar els resultats obtinguts en cadascuna.

Acadèmics i professionals dels Estats Units van debatre, entre desembre del 2013 i gener del 2017, com modernitzar els sistemes i instruments per mesurar la delinqüència al seu país. L’encàrrec provenia de dues oficines del Departament de Justícia, l’FBI i l’Oficina d’Estadístiques de Justícia (BJS, per la sigla en anglès), i havia de cobrir tres àmbits:

  • un de substancial: desenvolupar una nova classificació dels delictes;
  • un de metodològic: proposar un sistema de recollida de les dades, i
  • un d’implementació: recomanar com s’ha de portar a terme la recollida de les dades.

El primer informe d’aquest grup d’experts es va publicar el maig del 2016 i donava resposta al primer dels àmbits, la classificació dels fets delictius. L’objectiu era tenir una visió de conjunt de les tipologies delictives, a partir, entre altres fonts, de les dades policials i de les dades d’enquestes.

El sistema de classificació actual es basa en criteris establerts entre el 1929 i el 1930, i es caracteritza per recollir pocs fets que estan regulats de manera molt semblant arreu dels EUA. Per tant, tot i que és una classificació pragmàtica i útil, també és massa rígida i estricta, i una de les voluntats del nou sistema de classificació és que constitueixi un marc que permeti incorporar-hi noves figures delictives que puguin aparèixer en un futur.

La nova classificació es fa amb finalitats estadístiques i pretén que qualsevol fet delictiu pugui ser encabit en alguna categoria, però només en una. Les definicions de la classificació posen l’èmfasi en conductes, sense la voluntat que aquestes s’hagin de correspondre amb les tipologies penals. Malgrat que la classificació es pensa en relació amb les infraccions penals, també té en compte que l’anàlisi es farà sobre incidents, que poden incloure més d’un fet delictiu o relacionar una o més víctimes o un o més autors.

A més de revisar el sistema actual, els precedents històrics i les necessitats dels diferents usuaris de les estadístiques de criminalitat, també han analitzat altres experiències en modernització de les estadístiques. Entre aquestes, destaca la Classificació Internacional de Delictes amb Finalitats Estadístiques (ICCS, per la sigla en anglès), aprovada per les Nacions Unides l’any 2015 i que s’estableix com un estàndard internacional que s’ha pres com a marc de referència incorporant-hi modificacions per tenir en compte la realitat pròpia del país (com ara incidents amb armes de foc).

Així, la nova classificació proposada conté 11 categories de primer nivell (més genèriques) que, amb alguna petita diferència, es corresponen amb les de l’ICCS:

  1. Actes que condueixen a la mort o intenten causar la mort
  2. Actes que causen dany o intenten causar dany a les persones
  3. Actes injuriosos de naturalesa sexual
  4. Actes de violència o amenaces de violència contra les persones relacionats amb la propietat
  5. Actes que només atempten contra la propietat
  6. Actes relacionats amb substàncies controlades[1]
  7. Actes relacionats amb el frau, l’estafa o la corrupció
  8. Actes contra l’ordre públic i l’autoritat
  9. Actes contra la seguretat nacional
  10. Actes contra el medi natural o contra els animals
  11. Altres actes delictius no classificats en les altres categories

Aquest primer nivell de categories es va subdividint, amb major o menor detall, fins arribar a un màxim de quatre nivells (X.X.X.X), amb la qual cosa s’obtenen 189 categories diferents (l’ICCS arriba a 230 categories).

La classificació s’acompanya d’uns atributs o etiquetes que permeten una explotació addicional i, fins i tot, una reclassificació posterior. Aquests atributs estan relacionats amb l’incident o amb les diferents infraccions, víctimes o autors relacionats amb cada incident.

La setmana vinent complementarem la informació amb el resultat del segon informe, publicat el març del 2018, en què es proposa el sistema de recollida de dades i com implementar-lo.

L’informe complet es pot consultar a:

Modernizing Crime Statistics

Report 1: Defining and Classifying Crime (2016)

[1] Inclou drogues narcòtiques i substàncies estupefaents prohibides o regulades per les lleis, així com els seus precursors.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français