Etiqueta: Tecnologia

Una pausa en el desenvolupament de la IA és la resposta?

Notes de seguretatDeixa un comentari

Els espinosos reptes que plantegen els xatbots i la IA no desapareixeran de sobte. Així ho planteja el web especialitzat en seguretat Oodaloop. I tot i que moltes persones ben informades i ben intencionades han signat una petició demanant una pausa de sis mesos en la investigació avançada d’IA, fer-ho és poc realista i poc prudent. Els problemes plantejats són complexos, enredats i difícils de resoldre perquè són increïblement enrevessats i polièdrics. Implica tantes parts interessades, dominis que s’entrecreuen i interessos en competència que fa difícil d’abordar-los. Una pausa en la investigació tecnològica no ajudarà a resoldre aquests enigmes humans.

El que hi ajudarà són els compromisos públics sistemàtics, metòdics i massius que informen els projectes pilot associats amb les implicacions empresarials i civils de la intel·ligència artificial a nivell nacional i local. Tothom es veurà afectat per les promeses i els perills potencials del canvi tecnològic en el pensament presentat pels avenços en IA. Per tant, tothom hi hauria de tenir veu, i tothom hauria de treballar per garantir que les societats estiguin ben informades i preparades per prosperar en un món que canvia ràpidament i que aviat semblarà molt diferent.

A primera vista, aturar-ne el desenvolupament pot semblar convincent donats els reptes que plantegen els grans models de llenguatge (LLM), però hi ha diverses raons per les quals aquest enfocament és defectuós. Per començar, és essencial tenir en compte la competència global. Fins i tot si totes les empreses nord-americanes acceptessin una pausa, altres països continuarien la seva investigació en IA, fent que qualsevol acord nacional o internacional fos menys efectiu.

En segon terme, la difusió de la IA ja està en marxa. L’experiment Alpaca de la Universitat de Stanford va demostrar que es podria perfeccionar perquè coincidís amb les capacitats de XatGPT-3 per menys de 600 dòlars. Aquest avenç accelera la propagació de la IA fent-la més accessible per a diversos actors, inclosos aquells amb mala intenció.

En tercer lloc, la història ens ensenya que una pausa en la IA podria conduir a un desenvolupament secret. Aturar públicament la investigació en IA podria impulsar les nacions a dur a terme investigacions avançades en IA en secret, cosa que podria tenir conseqüències nefastes per a les societats obertes. Aquest escenari és semblant al de la Convenció de l’Haia de 1899, on les grans potències van prohibir públicament els projectils plens de verí, només per continuar la seva investigació en secret, i finalment van desplegar gasos nocius durant la Primera Guerra Mundial.

De cara al futur, per abordar amb eficàcia els reptes que sorgeixen de la IA, caldria fomentar un enfocament proactiu, orientat als resultats i cooperatiu amb el públic. Els laboratoris d’idees o think tanks i les universitats poden involucrar el públic en converses sobre com treballar, viure, governar i conviure amb les tecnologies modernes que afecten tota la societat. Mitjançant la participació de veus diverses en el procés de presa de decisions, es pot abordar i resoldre millor els complexos reptes que presenta la IA a nivell local i nacional.

A més, caldria animar els líders industrials i polítics a participar en la recerca de solucions no partidistes i multisectorials per tal que la societat civil es mantingui estable. Treballant junts, es pot superar la bretxa entre els avenços tecnològics i les seves implicacions socials.

Finalment, és essencial posar en marxa plans pilot d’IA en diversos sectors, com ara el treball, l’educació, la salut, el dret i la societat civil. Caldria aprendre com es poden crear entorns civils responsables on les IA es puguin desenvolupar i desplegar de manera responsable. Aquestes iniciatives poden ajudar a comprendre i integrar millor la intel·ligència artificial a les nostres vides i assegurar-nos que el seu potencial s’aprofiti per al bé general alhora que se’n mitiguen els riscos.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

Investiguen si les càmeres corporals són eficients per a la policia d’Austràlia

Notes de seguretatDeixa un comentari

L’ús de càmeres de vídeo que porten al cos els policies és una àrea d’interès emergent per a les polítiques públiques i la pràctica policial. Les càmeres policials poden generar eficiència en costos i temps per a la policia, influir en les decisions operatives de les forces de l’ordre i ajudar a prevenir problemes entre els ciutadans i els uniformats. Un objectiu de les càmeres que porten les forces de l’ordre seria optimitzar la recollida d’evidències policials i millorar el comportament tant de la policia com dels ciutadans.

El cos de policia d’Austràlia Occidental és responsable de vigilar els 2,5 milions de quilòmetres quadrats d’aquesta zona, que compta amb més de 150 comissaries en vuit districtes metropolitans i set de regionals. El programa aplicat, tal com informa el National Institute of Justice dels Estats Units, es va desenvolupar durant un període de 6 mesos a partir de l’inici de l’any 2022, i consistia a equipar tots els agents de policia que treballen al carrer amb càmeres corporals. El resultat va ser de més d’1,4 milions de càrregues d’evidències de l’ús de les càmeres de vídeo. El programa, que es basava en el desplegament d’aquesta tecnologia de càmeres millorada, va ser capaç de transmetre imatges de vídeo en directe als centres de comandament i a membres del personal.

No hi va haver diferències estadísticament significatives en les ordres d’allunyament emeses o en les agressions a la policia entre els dies de tractament amb càmeres policials i els dies de control (quan cap agent portava càmeres). Els dies de tractament van tenir índexs estadísticament significatius d’ús de la força, queixes dels ciutadans contra la policia i càrrecs penals, en comparació amb els dies de control.

La revisió d’aquest estudi es va centrar en la recopilació d’evidències i els resultats del comportament policial-públic. Les dades dels resultats es van obtenir a partir de nombrosos conjunts de dades operatives. Una qualificació sense efectes implica que la implementació del programa és poc probable que doni els resultats previstos i pot donar lloc a resultats negatius, com va ser el cas.

No hi va haver cap diferència estadísticament significativa entre la durada mitjana d’un enregistrament d’àudio d’una entrevista en dies de tractament de vídeo corporal, en comparació amb els dies de control, quan no es van utilitzar càmeres. Tampoc n’hi va haver en els següents casos: taxa d’assalts a la policia, avisos d’infracció del codi penal o en les taxes d’ordres d’allunyament emeses per la policia.

Les taxes d’ús de la força van ser més altes els dies de tractament de càmeres corporals, en comparació amb els dies de control. Hi va haver un incident d’ús de la força per cada 1.000 treballs d’enviament assistit per ordinador els dies de tractament i 0,7 incidències per cada 1.000 treballs d’enviament assistit per ordinador els dies de control. Aquesta diferència va ser estadísticament significativa i en la direcció oposada a l’esperada.

Les queixes dels ciutadans contra la policia eren més freqüents els dies de tractament amb càmeres, en comparació amb els dies de control. Hi va haver 0,7 queixes per cada 1.000 llocs de treball assistit per ordinador els dies de tractament i 0,4 queixes per cada 1.000 llocs de treball assistit per ordinador els dies de control. Aquesta diferència va ser estadísticament significativa i en la direcció oposada a l’esperada.

Les taxes de càrrecs penals van ser més altes els dies de tractament amb càmeres corporals, en comparació amb els dies de control. Hi va haver 139,2 càrrecs penals per cada 1.000 llocs de treball assistit per ordinador els dies de tractament, en comparació amb 125,5 càrrecs penals per cada 1.000 llocs de treball assistit per ordinador els dies de control. Aquesta diferència va ser estadísticament significativa.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

Programa de connectivitat segura: el Consell Europeu hi dona l’aprovació definitiva

Notes de seguretatDeixa un comentari

El Consell Europeu ha adoptat un reglament sobre el programa de connectivitat segura de la Unió Europea per al període 2023-2027. Aquest és l’últim pas en el procés de presa de decisions.

El programa estableix objectius perquè la Unió Europea desplegui una constel·lació de satèl·lits de la UE anomenada IRIS (Infraestructura per a la resiliència, la interconnectivitat i la seguretat per satèl·lit). IRIS proporcionarà serveis de comunicació ultraràpids i altament segurs l’any 2027. La seguretat d’aquestes comunicacions es basarà en tecnologies avançades d’encriptació, inclosa la criptografia quàntica, un mètode que utilitza les propietats de la mecànica quàntica per assegurar i transmetre dades en una forma que no es pot piratejar.

Els governs es beneficiaran d’aquest sistema de comunicació espacial per a serveis com la protecció d’infraestructures crítiques, la vigilància, el suport a l’acció exterior o la gestió de crisis, cosa que ajudarà a millorar la resiliència i la sobirania de la UE.

El programa contribueix a la transició digital de la UE i a l’estratègia de passarel·la global, ja que pot proporcionar connectivitat segura a zones geogràfiques d’interès estratègic més enllà de les fronteres europees, com ara la regió àrtica o l’Àfrica.

Disposar d’un sistema de comunicacions basat en satèl·lits també pot garantir serveis de comunicació ràpids i segurs, fins i tot quan les xarxes de comunicació terrestre s’hagin interromput, per exemple per desastres naturals, terrorisme o ciberatacs.

El sistema inclou noves infraestructures que es construiran mitjançant l’adjudicació de contractes. Els concessionaris també haurien de proporcionar els recursos per als serveis comercials, i garantir així que els avenços tecnològics i el seu ús per part dels governs siguin un dels motors de la innovació i una comercialització més àmplia a la Unió.

El programa reforça la competitivitat dels serveis de comunicacions per satèl·lit de la UE a través d’un projecte innovador liderat per l’Agència de la UE per al Programa Espacial (EUSPA) i que implica una sèrie de socis, com ara els estats membres, l’Agència Espacial Europea (ESA) i empreses privades.

El 15 de febrer de 2022, la Comissió va presentar la proposta de reglament que estableix el programa. Després de les negociacions interinstitucionals, el Parlament Europeu i el Consell van arribar a un acord polític provisional el 17 de novembre de 2022.

Aquest programa és especialment important per a òrbites baixes. Actualment, les òrbites baixes estan cada cop més ocupades per megaconstel·lacions de tercers països, i els operadors de la UE s’enfronten a reptes a causa de la naturalesa intensiva de capital d’aquests projectes.

Aquest nou projecte promourà sinergies amb la resta de components del programa espacial de la UE, com ara Galileu (navegació per satèl·lit) i Copèrnic (observació de la Terra), i amb capacitats de consciència de la situació espacial. Es basa en les comunicacions governamentals per satèl·lit de la Unió Europea (GOVSATCOM), que també és un component del programa espacial de la UE.

El programa té un pressupost de 2.400 milions d’euros, una part dels quals prové de diferents dotacions, com ara el programa espacial de la UE, Horitzó Europa i l’Instrument de Desenvolupament de Veïnatge i Cooperació Internacional – Europa Global (NDICI).

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

Policies del Canadà aconsegueixen fer permanents les càmeres corporals i del vehicle

Notes de seguretatDeixa un comentari

Tal com informa el web canadenc City news everywhere, el servei de policia de Waterloo Regional Police Service South Division va iniciar fa uns mesos un projecte pilot a gran escala d’instal·lació de càmeres corporals i als vehicles, com a part d’un projecte de modernització global de la institució.

El projecte pilot, desenvolupat entre el juny de 2021 i l’octubre de 2022 i que va desplegar càmeres corporals per als agents de policia i dins dels cotxes, es convertirà ara en permanent després de ser aprovat recentment en una reunió de la junta de serveis policials. El projecte també inclou una estratègia de desplegament de telèfons mòbils i un sistema de gestió d’evidències digitals.

A través dels membres del servei de policia, entrenats per a l’ocasió, el propòsit del pla pilot era determinar la viabilitat i la capacitat de la tecnologia per capturar proves, alhora que equilibrava els drets de privadesa dels ciutadans.

Els indicadors clau de rendiment del pla pilot es van centrar en les percepcions tant dels membres policials com de la comunitat, la càrrega de treball administratiu i els impactes de càrrecs i conviccions.

Els objectius generals incloïen l’exploració de la millora de la responsabilitat policial, la representació precisa de les interaccions policials amb el públic, la millora de la seguretat pública i dels agents, un compromís reforçat amb la prestació de serveis sense prejudicis i la millora de l’evidència amb finalitats d’investigació, judicial i de supervisió.

El projecte pilot també incloïa una consulta a la comunitat i als membres del servei policial a través d’un seminari web, una enquesta general i una invitació directa a les comunitats culturals de la regió.

Des de diversos càrrecs policials, es va considerar que hi ha un clar suport per afavorir un programa definitiu d’instal·lació de càmeres per al servei policial. La comunitat també va considerar que aquesta era una bona inversió financera, que això millorarà la transparència i que el programa reforçarà el compromís amb una policia lliure de prejudicis. I d’aquesta manera, la tecnologia ajudarà a construir fonaments de creació de confiança de la policia amb la comunitat.

Així mateix, es va considerar que millorarà la transparència amb la comunitat, que ajudarà a protegir-los amb queixes públiques i que proporcionarà proves per als tribunals.

Finalment, es va decidir fer permanent el pla pilot, ja que la gran majoria d’enquestats va considerar que la tecnologia de vídeo és molt valorada com a eina d’inversió per contribuir a una comunitat policial transparent, eficaç i professional.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

Intel·ligència artificial i policia: una qüestió de confiança

Notes de seguretatDeixa un comentari

La perspectiva de l’augment de l’ús policial de la intel·ligència artificial (IA), especialment al voltant de la policia predictiva, ha generat preocupacions sobre possibles biaixos i la necessitat de transparència i capacitat d’explicació.

El doctor Nick Evans, de la Universitat de Tasmània (Austràlia), publica un article a Policing Insight on explica que, amb les garanties adequades, l’ús de la IA podria establir una objectivitat integrada per a les decisions policials i, potencialment, una confiança més gran en la presa d’aquestes decisions.

Tot i que les aplicacions de policia predictiva plantegen les qüestions ètiques i legals més espinoses i, per tant, mereixen una consideració seriosa, també és important destacar altres aplicacions de la IA per a la policia.

L’informe ASPI de Teagan Westendorf, ‘Intel·ligència artificial i policia a Austràlia’, n’és un exemple recent. Westendorf argumenta que les polítiques i els marcs reguladors del govern australià no recullen prou les limitacions actuals de la tecnologia d’IA i que aquestes limitacions poden comprometre principis d’IA i d’ètica, segura i explicable en el context de la policia.

La IA pot ajudar en les investigacions accelerant la transcripció de les entrevistes i l’anàlisi de les imatges de CCTV. Els algoritmes de reconeixement d’imatges també poden ajudar a detectar i processar material d’explotació infantil i ajudar així a limitar l’exposició humana.

Com tots els humans, els agents de policia poden tenir biaixos conscients i inconscients que poden influir en la presa de decisions i en els resultats de la policia. Els algoritmes de policia predictiva sovint s’han d’entrenar en conjunts de dades que capturen aquests resultats.

Després de tot, un avantatge clau de la IA rau en la seva capacitat per analitzar grans conjunts de dades i detectar relacions massa subtils perquè la ment humana les identifiqui. Fer que els models siguin més comprensibles simplificant-los pot requerir compensacions en sensibilitat i, per tant, també en precisió.

De fet, la investigació suggereix que quan els individus confien en el procés de presa de decisions, és més probable que confiïn en els resultats en entorns de justícia, fins i tot si aquests resultats són desfavorables.

Tal com assenyala Westendorf, es poden prendre mesures per mitigar el biaix, com ara codificar preventivament contra biaixos previsibles i implicar analistes humans en els processos de construcció i aprofitament de sistemes d’IA.

Investigacions recents han trobat que el nivell de confiança de la gent en la policia (que és relativament alt a Austràlia) es correlaciona amb el seu nivell d’acceptació dels canvis en les eines i la tecnologia que utilitza.

Amb aquest tipus de salvaguardes establertes (així com les revisions i avaluacions del desplegament), l’ús de la IA pot tenir el resultat d’establir l’objectivitat integrada per a les decisions policials i reduir la confiança en les heurístiques i altres pràctiques subjectives de presa de decisions. Amb el temps, l’ús de la IA pot ajudar a millorar els resultats de la policia.

No obstant això, la necessitat d’explicabilitat és només una consideració per millorar la responsabilitat i la confiança pública en l’ús dels sistemes d’IA per part de la policia, especialment quan es tracta de la policia predictiva.

En un altre estudi, els participants exposats a aplicacions policials suposadament exitoses de la tecnologia d’IA eren més propensos a donar suport a un ús policial més ampli d’aquestes tecnologies que aquells exposats a usos infructuosos o no exposats a exemples d’aplicació d’IA.

Això suggereix que centrar-se en una confiança més àmplia del públic en la policia serà vital per mantenir la confiança pública en l’ús de la IA en la policia, independentment del grau de transparència i explicabilitat algorítmica. L’objectiu d’una IA transparent i explicable no hauria de deixar de banda aquest context més ampli.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

Procés de reforma del marc de vigilància electrònica a Austràlia

Notes de seguretatDeixa un comentari

Internet i les comunicacions digitals han canviat per sempre la nostra manera de viure, treballar i fer negocis. Aquests avenços tecnològics, sens dubte, han millorat molts aspectes de les nostres vides. Tanmateix, també han estat acceptats i aprofitats per delinqüents, terroristes i altres actors perillosos. Les lleis australianes han lluitat per seguir el ritme, creant reptes importants per a les agències que tinguin una necessitat legítima d’exercir poders de vigilància electrònica.

Les agències policials, inclosos els cossos d’anticorrupció, i l’Australian Security Intelligence Organisation (ASIO) requereixen de vegades d’accés a una informació específica.

L’objectiu d’aquesta reforma de vigilància electrònica és desenvolupar una nova llei única que:

  • protegeixi millor la informació i les dades de les persones, fins i tot reflectint què vol dir comunicar-se al segle XXI;
  • asseguri que les agències policials i l’ASIO tinguin els poders que necessiten per investigar delictes greus i amenaces a la seguretat;
  • sigui transparent i utilitzable per a les agències operatives i els òrgans de supervisió, així com per a la indústria que hagi de complir les obligacions del marc;
  • modernitzi i racionalitzi el més tecnològicament possible, mitjançant l’actualització de conceptes clau i identificant clarament les agències que poden sol·licitar l’accés a aquesta informació;
  • contingui llindars adequats i controls sòlids, efectius i coherents, límits, salvaguardes i supervisió de l’ús d’aquests poders intrusius;
  • protegeixi la comunitat de delictes i amenaces greus.

Sense accés a aquesta informació, les forces de l’ordre no podrien prevenir i perseguir les activitats delictives més greus, com ara els abusos sexuals infantils, el crim organitzat i la ciberdelinqüència. Per a l’ASIO, accedir a aquesta informació i a les dades és fonamental per protegir Austràlia de greus amenaces a la seguretat nacional, com ara el terrorisme o la ingerència estrangera en les institucions democràtiques australianes.

La protecció i l’accés a aquesta informació i a les dades es regeixen per una sèrie de lleis:

  • la Llei de telecomunicacions (intercepció i accés) del 1979 (Llei TIA)
  • la Llei de dispositius de vigilància del 2004 (Llei SD)
  • parts de la Llei d’organització d’intel·ligència de seguretat d’Austràlia del 1979 (Llei ASIO)
  • parts de la Llei de telecomunicacions del 1997 (Llei de telecomunicacions)
  • parts discretes d’altres lleis de la Commonwealth i estatals i territorials.

Aquestes lleis protegeixen diversos tipus d’informació i dades de persones d’accés no autoritzat i només permeten que les agències governamentals accedeixin legalment a la informació i a les dades en circumstàncies limitades. Les lleis també exigeixen a les empreses propietàries de les telecomunicacions que proporcionin serveis per protegir aquesta informació i per ajudar les agències governamentals a accedir-hi en determinades circumstàncies.

El projecte de reforma té com a objectiu derogar la Llei TIA, la Llei SD i les parts rellevants de la Llei ASIO i substituir el mosaic actual de lleis per una única llei, racionalitzada i tecnològicament neutra.

El desenvolupament del nou marc serà la reforma més important d’Austràlia en lleis de seguretat nacional en més de quatre dècades. El nou marc es desenvoluparà en línia amb els principis i valors que subratllen la societat democràtica liberal australiana. Per tant, és fonamental que la política que sustenta el nou marc estigui informada per les opinions dels afectats, les parts interessades i la societat australiana.

https://www.homeaffairs.gov.au/reports-and-publications/submissions-and-discussion-papers/reform-of-australias-electronic-surveillance-framework-discussion-paper

Click to access electronic-surveillance-framework-discussion-paper.pdf

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

França instal·la radars de soroll en set municipis

Notes de seguretatDeixa un comentari

Per primera vegada, França instal·la radars de soroll que s’encarregaran de controlar els nivells de soroll emès pels vehicles en zones limitades a 50 km/h. S’estima que les multes imposades per superar els nivells acústics permesos pugin arribar als 135 euros.

Els nous radars sonors s’han instal·lat en set municipis. El projecte, que tindrà una durada de dos anys, ha començat a funcionar fa poques setmanes. Aquesta iniciativa és la primera d’aquest tipus a Europa, amb la qual cosa caldrà un temps per avaluar els resultats i extreure’n conclusions.

Quan França va introduir els radars de velocitat, ara fa vint anys, va reduir dràsticament les xifres d’accidents de trànsit, la qual cosa va ajudar a salvar milers de vides. Els nous sensors o radars de so seran, de moment, una prova. Els sensors podran detectar i enregistrar els vehicles que emetin un soroll excessiu, un problema creixent els darrers anys. L’esperança de les autoritats és establir un límit de contaminació acústica i multar els automobilistes que l’excedeixin.

La iniciativa segueix la creixent intolerància dels francesos als sorolls del carrer, sobretot els de les motocicletes i els escúters modificats. Segons un estudi de Bruitparif –centre que compta amb el suport de l’Estat francès que monitoritza el soroll a l’àrea de París–, un escúter modificat que creua París de nit pot arribar a despertar fins a 10.000 persones.

Segons un estudi publicat recentment per l’Agència Europea del Medi Ambient, la contaminació acústica causa unes 16.000 morts prematures a Europa i 72.000 hospitalitzacions l’any. El soroll del trànsit rodat seria un dels principals responsables d’aquestes males xifres.

Després de la contaminació de l’aire, el soroll és el segon factor ambiental que causa més problemes de salut, segons l’Organització Mundial de la Salut en un informe del 2011, cosa que augmenta el risc de trastorns cardiovasculars i pressió arterial alta.

Segons recull el nou decret publicat en el butlletí oficial francès, els radars, que disposen de micròfons i càmeres per captar la matrícula del vehicle infractor, han d’estar situats al voral.

Els primers radars instal·lats es troben a Saint-Lambert, una localitat situada al sud-est de París que acostuma a ser part de la ruta dels motoristes, conductors de quads i vehicles similars. Segons alguns mesuraments realitzats per l’agència Bruitparif, els nivells de soroll registrats l’any passat en aquesta zona es van situar entre els 210 i els 520 dB.

De manera progressiva, aniran arribant més radars sonors a altres municipis, com Niça o Tolosa. Malgrat que encara no s’ha establert quin serà el límit de decibels permès abans de cometre la infracció, les primeres proves fixen un màxim de 90 dB.

Altres mesures que s’aplicaran en paral·lel als radars sonors seran la reducció del límit de velocitat i la plantació d’arbres i vegetació diversa al llarg de la carretera de circumval·lació, sovint obstruïda, de París. Dan Lert, tinent d’alcalde encarregat d’aquest pla, afegeix que s’ordenarà als vehicles d’emergència que abaixin el volum de les sirenes a la nit.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

INTERPOL va organitzar un exercici antidrons a gran escala

Notes de seguretatDeixa un comentari

Interpol i la policia de Noruega han realitzat un exercici de tres dies per provar i avaluar mesures antidrons en un espai aeri segur de la capital noruega.

L’exercici, realitzat en condicions reals a Oslo a finals del mes de setembre, va reunir les forces de l’ordre, el món acadèmic i experts del sector privat d’Europa, Israel i els Estats Units per provar i avaluar 17 mesures antidrons destinades a garantir la seguretat de l’entorn aeroportuari mitjançant la detecció, el seguiment i la identificació de drons i dels seus pilots.

Aquests sistemes s’estan mostrant indispensables per garantir la seguretat dels aeroports i els espais aeris i també la protecció de les zones d’exclusió aèria sobre ciutats, presons i infraestructures essencials.

Totes les mesures es van avaluar i classificar tenint en compte determinats criteris. Els resultats s’han d’integrar en un marc d’Interpol de mesures antidrons, al qual tindran accés els organismes encarregats de la policia dels 194 països membres d’Interpol, amb la qual cosa es crearà una plataforma mundial de col·laboració i intercanvi de coneixements.

L’exercici va tenir lloc a l’aeroport de Gardermoen, a Oslo, mentre estava en ple funcionament. A causa de la complexitat de l’exercici, l’esdeveniment va requerir la col·laboració estreta amb l’entitat encarregada de la gestió de l’aeroport (Avinor), l’Autoritat de Comunicacions de Noruega, la Direcció General d’Aviació Civil i l’organització de sistemes aeris no tripulats UAS Norway, per garantir que tots els sistemes i assaigs s’ajustessin a la norma exigida i no afectessin les operacions de l’aeroport.

A més dels exercicis, també es van organitzar tallers i presentacions sobre les incursions de drons amb l’objectiu de recollir proves. Durant aquestes sessions, els participants van intercanviar bones pràctiques i van debatre possibles solucions futures per al problema que suposa la incursió de drons.

Les mesures antidrons són essencials per protegir l’espai aeri i aniran cobrant més importància a mesura que els països membres vagin regulant l’ús de drons i la gestió de l’espai aeri.

Si bé les mesures serveixen per detectar, identificar i localitzar drons dintre d’una àrea determinada, en molts països no hi ha disposicions legislatives que permetin a les autoritats interceptar un dron que estigui en ple vol. Aquesta situació constitueix un repte enorme per als organismes encarregats de l’aplicació de la llei, les administracions públiques i els encarregats de la gestió de l’espai aeri, i apunta a la necessitat evident de comprendre millor el perill que suposen els drons i de comptar amb directrius i mecanismes per transmetre la informació.

El Centre d’Innovació d’Interpol participa del projecte Courageous, finançat amb fons europeus, i té per objectiu elaborar un marc a escala europea per a la selecció, l’assaig i l’avaluació de mesures antidrons amb finalitats policials.

El mes de maig de 2020 el Centre d’Innovació va publicar el Marc d’intervenció davant d’incidents amb drons, per a equips de primera intervenció i laboratoris forenses digitals, i tots els anys reuneix actors clau del món sencer a la plataforma de drons d’Interpol.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

És eficient la tecnologia al servei de la lluita contra la violència domèstica?

Notes de seguretatDeixa un comentari

La violència domèstica afecta aproximadament un de cada tres adults dels Estats Units en algun moment de la seva vida. Representa més del 40% de tots els assassinats de dones: 856 dones mortes el 2017, segons les darreres xifres oficials.

Les forces de l’ordre tenen un historial poc eficient de resposta al problema. Segons un informe del Departament de Justícia, la violència domèstica genera la categoria més gran de trucades a la policia, però els defensors de les víctimes de la violència domèstica han criticat durant molt de temps la policia pel fet de no prendre’s seriosament les denúncies d’abús o respondre amb un enfocament estret a les ordres de protecció, a les detencions i als processos, i no sempre han ajudat les víctimes.

Tot i això, quan una de les empreses tecnològiques més grans del món, Ring, ofereix càmeres gratuïtes per ajudar a solucionar el problema, aquesta pot ser una proposta atractiva. La policia considera que es tracta d’un sentinella sempre disponible que fa guàrdia davant les cases de les víctimes de delictes reiterats.

Quan els programes pilot de Ring van començar el 2019, aquests eren de dimensió reduïda. El comtat de Bexar va reservar 50 càmeres per protegir víctimes de violència familiar i qualsevol persona amb una ordre de protecció. San Antonio va assignar 171 dispositius a les víctimes de violència familiar i d’agressions sexuals que havien presentat informes policials, i a Cape Coral, on el programa contra aquest tipus de violència havia de durar, inicialment, un any, es van assignar 100 dispositius per a les víctimes de la violència domèstica.

L’excap de la policia de Cape Coral, David Newlan, va tenir la idea d’aplicar el programa en aquesta ciutat després d’un cas del 2017 en què la violència domèstica es va convertir en un assassinat-suïcidi. A l’autor se li havia prohibit apropar-se a la víctima per ordre d’allunyament i se li va exigir que portés una polsera de turmell controlada per una tercera empresa. El dia de l’assassinat, l’empresa de control no va avisar la policia quan va violar la disposició en apropar-se a casa de la víctima.

Els departaments de policia volen saber tot el que legalment poden. Però, serveix a l’interès públic una tecnologia de vigilància cada vegada més gran?

Si més no, avui en dia, més de 1.800 agències policials dels Estats Units fan servir l’aplicació Neighbours, juntament amb més de 360 departaments de bombers. Les associacions Ring, amb moltes forces policials utilitzant-lo, donen als departaments que hi participen un sistema de vigilància molt més ampli del que la mateixa policia podria construir legalment.

No està clara la popularitat d’aquests programes. El programa de San Antonio va distribuir 158 de les seves 171 càmeres. No obstant això, el primer any del programa del comtat de Bexar, no més de 15 víctimes van optar per una de les seves 50 càmeres, segons Rosalinda Hibron-Pineda, especialista en serveis de víctimes de l’oficina del xèrif. I a Cape Coral, on hi havia 100 càmeres disponibles, només se n’havien lliurat 24.

Sense donar a les forces de l’ordre les eines per arrestar i empresonar els agressors, les càmeres no serien efectives.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

Europa busca limitar l’ús de la intel·ligència artificial en la societat

Notes de seguretatDeixa un comentari

L’ús del reconeixement facial per a la vigilància o d’algoritmes que manipulin el comportament humà quedarà prohibit, segons la proposta de normativa de la Unió Europea sobre intel·ligència artificial.

Les àmplies propostes, que es van filtrar abans de la seva publicació oficial, també prometien noves regles dures per al que consideren intel·ligència artificial d’alt risc. Això inclou algoritmes utilitzats per la policia i el reclutament.

Els experts van dir que les regles eren vagues i contenien llacunes. L’ús de la intel·ligència artificial a l’exèrcit n’està exempt, igual que els sistemes que fan servir les autoritats per salvaguardar la seguretat pública.

La llista suggerida de sistemes d’intel·ligència artificial prohibits inclou:

• Els dissenyats o utilitzats per manipular el comportament, les opinions o les decisions humanes, fent que una persona es comporti, formi una opinió o prengui una decisió en detriment seu.

• Els utilitzats per a la vigilància indiscriminada aplicats de manera generalitzada.

• Els utilitzats per a la puntuació social.

• Els que exploten informació o prediccions i una persona o grup de persones per tal d’orientar les seves vulnerabilitats.

Per a la intel·ligència artificial que es consideri d’alt risc, els estats membres haurien d’aplicar molta més supervisió, inclosa la necessitat de nomenar òrgans d’avaluació per provar, certificar i inspeccionar aquests sistemes.

Així mateix, qualsevol empresa que desenvolupi serveis prohibits o no proporcioni informació correcta sobre aquests podria rebre multes de fins al 4% dels seus ingressos globals.

Entre els exemples d’alt risc d’intel·ligència artificial hi ha:

• Sistemes que estableixen la prioritat en l’enviament de serveis d’emergència

• Sistemes que determinen l’accés o l’assignació de persones a instituts educatius

• Algoritmes de reclutament

• Sistemes que avaluen la solvència creditícia

• Sistemes per fer avaluacions de riscos individuals

• Sistemes de predicció del crim

A més d’exigir que els nous sistemes d’intel·ligència artificial tinguin supervisió humana, la CE també proposa que els sistemes d’intel·ligència artificial d’alt risc disposin de l’anomenat switch, que pot ser un botó d’aturada o algun altre procediment per apagar el sistema a l’instant, si cal.

Amb aquesta legislació, la CE ha hagut de caminar per una difícil línia fina entre assegurar que la intel·ligència artificial es fa servir per a allò que anomena una eina per augmentar el benestar humà i garantir que no impedeixi la competència dels països de la UE, els EUA i la Xina pel que fa a innovacions tecnològiques.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français