Etiqueta: Tecnologia

L’accés a l’evidència electrònica: un repte creixent per a la seguretat i la investigació criminal

Notes de seguretatDeixa un comentari

La digitalització de les comunicacions i de l’activitat delictiva ha convertit l’evidència electrònica en un element cada vegada més important per a les investigacions criminals. Missatges de text, correus electrònics, converses en aplicacions, dades de comptes o informació relacionada amb els serveis digitals poden ser determinants per reconstruir fets, identificar persones o establir connexions entre diferents investigacions. Però obtenir aquestes dades, especialment quan estan vinculades a diversos països, continua sent un dels reptes principals per a les forces de seguretat i les autoritats judicials europees.

El SIRIUS Electronic Evidence Situation Report, publicat per l’Europol i Eurojust l’agost de 2026, analitza precisament aquesta situació. L’informe posa de manifest que més de la meitat de les investigacions criminals actuals inclouen alguna petició d’accés transfronterer a l’evidència electrònica. Alhora, alerta de les dificultats legals, tècniques i operatives que encara condicionen la capacitat de les autoritats per obtenir aquesta informació de manera ràpida i efectiva.

Un dels factors que explica aquesta complexitat és la mateixa naturalesa de l’entorn digital. Les dades que necessita una investigació poden estar emmagatzemades en un lloc desconegut, en servidors situats en diferents països o sota la responsabilitat d’un proveïdor que opera en múltiples jurisdiccions. Això obliga sovint les autoritats a navegar per diferents ordenaments jurídics i mecanismes de cooperació internacional.

A aquesta dificultat, s’hi afegeix la manca d’harmonització en qüestions com els terminis de conservació de dades o els terminis de resposta dels proveïdors davant les peticions de les autoritats. En una investigació, el factor temps pot ser determinant: si una dada no es conserva o no s’obté abans que desaparegui, es pot perdre una font d’informació potencialment rellevant.

Per a les forces de seguretat, un altre repte és el coneixement del futur marc europeu d’e-Evidence. Segons l’informe, encara hi ha un nivell de coneixement insuficient sobre aquesta nova legislació, la qual cosa posa de manifest la necessitat d’incrementar la formació dels professionals i facilitar eines que els permetin treballar adequadament en un entorn jurídic i tecnològic en transformació.

Des de la perspectiva judicial, els mecanismes de cooperació transfronterera actuals sovint es perceben lents i procedimentalment complexos. Aquesta situació pot generar una distància entre la velocitat amb què evoluciona una investigació digital i el temps necessari per obtenir legalment la informació.

El problema és especialment rellevant quan hi ha el risc que les dades deixin d’estar disponibles. L’informe assenyala que la manca d’un marc europeu comú sobre la conservació de dades pot contribuir a perdre informació que podria ser necessària per a una investigació criminal.

En aquest context, el futur paquet legislatiu europeu sobre e-Evidence busca establir mecanismes més harmonitzats, robustos i àgils per facilitar l’accés transfronterer a les proves digitals. El plantejament pretén reduir la complexitat actual i proporcionar més previsibilitat a les autoritats i als proveïdors de serveis.

L’objectiu, però, no és únicament accelerar l’accés a la informació. El nou marc també haurà de garantir la protecció dels drets fonamentals, un aspecte especialment rellevant quan les investigacions impliquen dades personals i comunicacions privades.

Els proveïdors de serveis digitals tenen un paper central en aquest ecosistema. Són els responsables de gestionar una part important de les dades que poden ser útils en una investigació i, alhora, han de respondre a un volum creixent de requeriments legals. L’augment de les peticions, sobretot les d’emergència, està generant una pressió significativa sobre els equips encarregats de respondre a les forces de seguretat. A més, l’adaptació al futur paquet europeu d’e-Evidence requerirà canvis importants en els processos interns i sistemes informàtics de molts proveïdors.

El panorama que descriu el SIRIUS Electronic Evidence Situation Report mostra que l’accés a les proves digitals ja no és una qüestió exclusivament tecnològica. És un repte operatiu, jurídic i de cooperació internacional que afecta totes les etapes d’una investigació.

Per a les forces de seguretat, això implica disposar de professionals formats i capacitats per identificar, sol·licitar i gestionar evidència digital en diferents jurisdiccions. Per a les autoritats judicials, suposa avançar cap a procediments que permetin actuar amb més rapidesa sense reduir les garanties legals. I per als proveïdors, significa adaptar els seus processos i sistemes a un volum de requeriments cada vegada més gran i a un nou marc regulador europeu.

El projecte SIRIUS actua com a punt de suport i coneixement per facilitar aquest accés transfronterer a l’evidència electrònica. La propera implantació del marc europeu d’e-Evidence haurà de determinar fins a quin punt és possible combinar rapidesa, eficàcia investigadora, cooperació internacional i protecció dels drets fonamentals.

En un entorn de seguretat cada vegada més digitalitzat, la capacitat d’obtenir evidència electrònica de manera legal, segura i oportuna es consolida com un factor essencial per a les investigacions criminals del futur.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

La intel·ligència artificial en la policia: els beneficis avancen més ràpid que les garanties

Notes de seguretatDeixa un comentari

La intel·ligència artificial (IA) està transformant ràpidament el funcionament dels cossos policials i del sistema de justícia penal. Des de l’anàlisi de proves digitals fins a la redacció automàtica de documents o la identificació de patrons delictius, aquestes tecnologies prometen millorar l’eficiència i reduir la càrrega de treball dels professionals. No obstant això, un nou estudi liderat per la Universitat de Northumbria adverteix que la implantació d’aquestes eines està avançant més ràpidament que els mecanismes de control, supervisió i regulació necessaris per garantir-ne un ús segur, transparent i responsable.

L’estudi, desenvolupat durant quatre anys en el marc del projecte PROBabLE Futures, constitueix el mapa més complet elaborat fins ara sobre l’ús de la IA en el sistema de justícia penal d’Anglaterra i Gal·les. Els investigadors han identificat un total de 70 eines d’intel·ligència artificial que ja estan en funcionament, en fase de prova o en desenvolupament. D’aquestes, 27 ja s’utilitzen de manera operativa, mentre que 34 estan en fases pilot. Més de la meitat han estat desenvolupades per empreses privades, fet que també posa de manifest el paper creixent del sector tecnològic en aquest àmbit.

Les aplicacions detectades són molt diverses. Inclouen la transcripció automàtica de declaracions, la redacció assistida d’atestats, la classificació de trucades als centres d’emergència, l’anàlisi de grans volums d’informació per detectar patrons criminals, la identificació de persones vulnerables, la gestió de proves digitals, la redacció de documents judicials i els sistemes de reconeixement facial. També hi ha eines orientades al benestar dels agents, capaces d’identificar indicadors d’estrès o risc psicosocial.

Els investigadors reconeixen que moltes d’aquestes aplicacions aporten beneficis reals quan s’implanten correctament. Les tasques repetitives i administratives poden automatitzar-se, cosa que permet als professionals dedicar més temps a activitats que requereixen un criteri humà. Igualment, l’anàlisi automatitzada de dades pot facilitar investigacions més ràpides i ajudar a detectar informació rellevant que podria passar desapercebuda en una revisió manual.

Tanmateix, el principal missatge de l’informe és que aquests avantatges només són sostenibles quan les eines han estat dissenyades per resoldre problemes concrets, han estat sotmeses a proves rigoroses i funcionen sota mecanismes sòlids de supervisió. Segons els autors, aquesta situació encara no és generalitzada, i en molts casos la velocitat d’adopció supera la capacitat de les institucions per avaluar-ne els riscos i establir normes clares de governança.

Un dels aspectes més destacats de l’estudi és la crítica al concepte de human in the loop (“l’humà dins del procés”); és a dir, la idea que una persona revisa sempre les decisions o recomanacions generades per la IA abans que tinguin efectes pràctics. En teoria, aquest mecanisme hauria de garantir que la responsabilitat final continua recaient en les persones.

No obstant això, els investigadors observen que aquesta supervisió sovint és més formal que efectiva. Quan una eina demostra un nivell elevat de precisió, els usuaris tendeixen a confiar-hi excessivament i deixen de revisar-ne amb la mateixa atenció els resultats. Això genera una falsa sensació de seguretat: els errors són poc freqüents, però quan es produeixen tenen més probabilitats de passar desapercebuts i poden tenir conseqüències importants, especialment en àmbits tan sensibles com les investigacions policials o els processos judicials.

L’informe també alerta d’un altre risc emergent: la connexió de diversos sistemes d’IA dins d’un mateix procés. Si la informació produïda per una eina n’alimenta automàticament una altra, qualsevol error inicial es pot transmetre i amplificar al llarg de tota la cadena de decisions. Aquest fenomen, conegut com a “encadenament de sistemes d’IA”, encara ha estat poc estudiat, però els autors consideren que mereix una atenció prioritària.

Per afrontar tots aquests reptes, l’estudi formula 26 recomanacions dirigides a les administracions públiques, els organismes policials, el sistema judicial, els proveïdors tecnològics i la comunitat científica. Entre les mesures proposades destaquen la realització d’avaluacions independents de totes les eines d’IA, la creació de registres públics que permetin conèixer quins sistemes s’utilitzen, l’establiment d’estàndards més exigents per a la seva adquisició i validació, una millor formació dels professionals i una investigació específica sobre els riscos derivats de la interacció entre diferents sistemes d’intel·ligència artificial.

En definitiva, l’estudi no qüestiona la utilitat de la IA en l’àmbit policial ni defensa frenar la innovació. Al contrari, conclou que aquestes tecnologies poden aportar un gran valor quan s’utilitzen de manera responsable i transparent. El veritable repte és assegurar que el desenvolupament tecnològic vagi acompanyat d’un marc sòlid de governança, supervisió i rendició de comptes. Només així serà possible aprofitar els beneficis de la intel·ligència artificial sense comprometre els drets fonamentals, la qualitat de les investigacions i la confiança de la ciutadania en les institucions de seguretat.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

Les comissaries de policia intel·ligents a Etiòpia: digitalització de la seguretat pública

Notes de seguretatDeixa un comentari

Etiòpia està experimentant amb un nou model de comissaria de policia anomenat smart police station o comissaria intel·ligent. Aquest projecte pilot, instal·lat al districte de Bole de la capital, Addis Abeba, forma part d’un esforç més ampli del govern per modernitzar l’administració pública mitjançant la digitalització. La iniciativa s’inscriu dins de l’estratègia nacional de transformació tecnològica Digital Ethiopia 2030, impulsada pel govern del primer ministre, Abiy Ahmed.

Tal com informa Daniel Dadzie des de la BBC, a diferència d’una comissaria tradicional, aquest nou model funciona sense agents presents físicament per atendre els ciutadans. En lloc d’un taulell amb policies, l’espai disposa de cabines amb tauletes digitals on els usuaris poden registrar denúncies o comunicar incidències. El sistema guia el ciutadà a través d’un procés senzill: primer ha de seleccionar el tipus d’incident —com ara un delicte, un problema de trànsit o una consulta general— i després introduir la informació corresponent. Un cop enviada la sol·licitud, un agent real, situat en una ubicació remota, apareix a la pantalla per continuar la conversa, fer preguntes i completar l’informe. Si la situació ho requereix, es pot enviar una patrulla immediatament al lloc indicat.

Aquest model cerca acostar el servei policial als ciutadans i facilitar l’accés a la denúncia, especialment en zones on hi ha manca de personal policial o on la presència d’infraestructures tradicionals és limitada. Segons responsables del projecte, el futur dels serveis de seguretat passa per sistemes més connectats amb la població i amb una major integració tecnològica. La digitalització permet reduir tràmits administratius, accelerar la gestió de casos i optimitzar els recursos humans disponibles.

Tot i això, el projecte encara està en una fase inicial. Durant la primera setmana de funcionament, la comissaria intel·ligent només va rebre tres denúncies: la pèrdua d’un passaport, un cas de frau financer i una queixa rutinària. Aquest volum reduït reflecteix que el sistema encara és poc conegut entre la població i que necessita temps perquè els ciutadans s’hi familiaritzin.

La iniciativa forma part d’un procés més ampli de digitalització dels serveis públics a Etiòpia. El govern ha impulsat diverses mesures per modernitzar l’administració, incloent-hi la creació d’un sistema nacional d’identitat digital, l’expansió dels pagaments electrònics i la digitalització de més d’un centenar de serveis governamentals. L’objectiu és adaptar les institucions públiques a les necessitats d’una societat cada vegada més urbana, jove i connectada.

Malgrat aquests avenços, el país encara afronta reptes estructurals importants. Un dels principals és la bretxa digital. Segons dades recents d’organismes internacionals, aproximadament el 79 % de la població etíop encara no té accés a internet. Aquesta realitat limita l’impacte de les iniciatives digitals i crea el risc que determinats sectors de la societat quedin exclosos dels nous serveis. Les persones grans, les comunitats rurals i els col·lectius amb menys recursos econòmics són especialment vulnerables a aquesta exclusió tecnològica.

Un altre repte és el nivell de competències digitals. Perquè projectes com les comissaries intel·ligents funcionin correctament, els ciutadans han de tenir un mínim de familiaritat amb les eines digitals. Sense aquesta alfabetització tecnològica, l’ús dels sistemes pot resultar complicat o fins i tot generar noves formes de vulnerabilitat, com ara estafes o suplantacions d’identitat.

També preocupen aspectes relacionats amb la seguretat de la informació i la protecció de la privacitat. Els sistemes digitals de denúncia i gestió de dades requereixen infraestructures tecnològiques robustes i mecanismes de protecció adequats per evitar filtracions o usos indeguts de la informació personal dels ciutadans.

Malgrat aquests desafiaments, diversos experts consideren que les inversions en infraestructura digital, connectivitat i formació són passos essencials per modernitzar el funcionament de l’Estat. L’expansió de la banda ampla, el creixement dels pagaments electrònics i la digitalització progressiva dels serveis públics indiquen que Etiòpia està intentant reduir la distància tecnològica respecte d’altres països.

En aquest context, la comissaria intel·ligent d’Addis Abeba representa sobretot un experiment. Encara no és un model consolidat ni substitueix les comissaries tradicionals, que continuen sent el punt de contacte principal entre la policia i la ciutadania. Tanmateix, aquest projecte pilot ofereix una visió de com podrien evolucionar els serveis policials en el futur, combinant presència física i eines digitals per millorar-ne l’eficiència i l’accessibilitat.

En definitiva, la iniciativa reflecteix l’ambició d’Etiòpia d’avançar cap a una administració pública més digital i eficient. L’èxit dependrà, però, no només de la tecnologia implementada, sinó també de la capacitat del país per reduir la bretxa digital, millorar l’alfabetització tecnològica de la població i garantir la seguretat de les dades. Només així projectes com les comissaries intel·ligents podran convertir-se en una eina realment útil per reforçar la seguretat i la confiança entre ciutadans i institucions.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

Un nou informe d’Europol explora l’ús de la robòtica i els sistemes no tripulats en la lluita contra la delinqüència

Notes de seguretatDeixa un comentari

Europol ha publicat recentment El(s) futur(s) no tripulat(s): L’impacte de la robòtica i els sistemes no tripulats en les forces de l’ordre. L’informe, elaborat per l’Europol Innovation Lab, proporciona una anàlisi en profunditat de com els sistemes no tripulats podrien canviar la societat, la delinqüència i les forces de l’ordre, i analitza els reptes i les oportunitats que presenten.

L’informe subratlla el ràpid avenç i la integració dels sistemes no tripulats en diversos sectors, incloses les policies. A mesura que aquestes tecnologies es tornen més sofisticades i generalitzades, ofereixen noves oportunitats per a les operacions de les forces de l’ordre i el suport operatiu. Tanmateix, també introdueixen noves amenaces a la seguretat, com ara l’ús indegut per part de grups criminals i terroristes, i reptes normatius que les forces de l’ordre han d’abordar per garantir la seguretat pública i mantenir la confiança.

Un capítol de l’informe destaca el paper de la guerra com a motor de la innovació en sistemes no tripulats. Els conflictes recents, com la guerra d’agressió russa en curs contra Ucraïna, han accelerat el desenvolupament i el desplegament de sistemes no tripulats avançats. Les lliçons apreses d’aquests conflictes són inestimables per a les forces de l’ordre a Europa mentre es preparen per al futur entorn operatiu.

Els sistemes no tripulats són cada cop més útils, assequibles i àmpliament disponibles, amb aplicacions tant en el sector públic com en el privat. Les policies de tot Europa estan ampliant l’adopció d’aquests sistemes, inclosos els drons i els robots, per millorar la consciència situacional, millorar la seguretat i ampliar l’abast operatiu. Aquests sistemes s’utilitzen per a una sèrie de tasques, com ara la vigilància, la cartografia d’escenes de crims, les operacions de cerca i rescat i l’eliminació d’artefactes explosius, entre d’altres. Les tecnologies convergents presenten una oportunitat important per a un avenç en les capacitats dels sistemes no tripulats.

L’informe destaca limitacions tècniques significatives i llacunes reguladores que dificulten l’ús eficaç dels sistemes no tripulats en l’aplicació de la llei. Problemes com l’autonomia limitada, la dependència dels proveïdors industrials i la manca de directrius clares per a les operacions autònomes representen reptes substancials.

Els grups criminals i terroristes estan adoptant ràpidament sistemes no tripulats per a activitats il·lícites. L’informe adverteix del potencial que aquests sistemes s’utilitzen per a la vigilància criminal, el contraban i fins i tot els atacs. La creixent accessibilitat i versatilitat dels drons, en particular, presenten greus problemes de seguretat.

La confiança pública és crucial per a la legitimitat de les capacitats de l’aplicació de la llei. L’informe emfatitza la necessitat de transparència, responsabilitat i participació pública en el desplegament de sistemes no tripulats. Les regulacions actuals, tot i avançar, encara tenen llacunes, especialment a l’hora d’abordar l’ús no conforme o criminal.

El futur de les forces de l’ordre requerirà una actuació policial en un espai tridimensional, ja que els sistemes no tripulats operen a l’aire i a terra, així com a l’aigua i sota l’aigua. Aquest canvi requerirà noves estratègies, tecnologies i formació per als organismes encarregats de l’aplicació de la llei.

L’informe proporciona un conjunt de recomanacions per als organismes europeus encarregats de l’aplicació de la llei, incloent-hi el desenvolupament d’una direcció estratègica, l’establiment d’un centre de competències i la integració de sistemes no tripulats en els sistemes d’informació existents. També demana inversions en formació, educació i iniciatives de foment de la confiança pública.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

Nens en risc de robatori d’identitat i frau

Notes de seguretatDeixa un comentari

Segons les investigacions de la Universitat de Southampton, al Regne Unit els infants tenen un risc més alt de ser assetjats, ciberassetjats i que els robin la identitat quan siguin més grans, si els seus pares publiquen les seves fotos en línia.

L’anomenat sharenting, que consisteix a documentar els moments especials d’un infant a les xarxes socials, s’ha convertit en un costum habitual. Però els acadèmics adverteixen que això podria comportar un perill inesperat, ja que incrementa el risc que els nens es converteixin en víctimes de la ciberdelinqüència.

La reportera Shiona McCallum ho publica a la BBC i adverteix que el fet de compartir àmpliament a les xarxes socials les fotos i els vídeos dels menors posa en risc la seva seguretat, privadesa i benestar.

Els investigadors van enquestar més de 1.000 pares al Regne Unit i després van dur a terme unes entrevistes de seguiment. Van descobrir que el 45 % dels progenitors amb qui van parlar publicava activament fotos en línia dels seus fills, alhora que un de cada sis informava que el seu fill havia patit danys.

D’altra banda, revelar detalls com ara la data de l’aniversari, l’adreça, el nom dels animals de companyia, etc. podria augmentar el risc de frau d’identitat més endavant.

I és que quan els pares comparteixen amb orgull les fotos i la informació sobre els infants a les xarxes socials, sense saber-ho, els posen en risc de patir danys en línia (ciberassetjament) i al món real; no només ara, sinó també en un futur proper.

El sharenting és una invasió de la privadesa que des de fa temps és un tema controvertit. Una de les preocupacions és que els pares, els cuidadors, els familiars i les escoles desconeixen en gran mesura que les funcions de privadesa a les xarxes socials poden ser anul·lades per a certes accions. Aquesta investigació demostra que els pares sobreestimen la protecció que ofereix la configuració de la privadesa.

Se sap de delinqüents que es mouen a les parts més fosques d’Internet que presumeixen que poden utilitzar la intel·ligència artificial per crear imatges sexuals i nus de qualsevol infant, a partir d’un grapat de fotos o vídeos normals. Aquestes imatges poden ser tan realistes que són indistingibles de les reals.

Els investigadors adverteixen que la intel·ligència artificial planteja tota una nova gamma de perills, inclòs el risc d’extorsió sexual, si les imatges s’utilitzen per amenaçar o fer xantatge a un infant.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

Explorant el potencial d’un laboratori d’intel·ligència artificial per a la seguretat pública: lliçons del Regne Unit

Notes de seguretatDeixa un comentari

La intel·ligència artificial (IA) està canviant ràpidament diversos sectors, incloent-hi la seguretat pública. A mesura que la tecnologia avança, es presenten noves oportunitats per fer que la policia sigui més eficient i millor, capaç de respondre a les emergències.

En aquest context, la idea d’un laboratori d’IA per a la policia guanya interès, com una manera d’explorar i aplicar solucions d’IA de manera responsable.

Recentment, el govern del Regne Unit ha publicat un estudi de cas sobre com podria funcionar un laboratori d’IA per a la policia, que ofereix lliçons que poden ser útils per a qualsevol organisme que vulgui integrar la IA en la seguretat.

Per què un laboratori d’IA per a la policia? La IA pot aportar molt a la policia en diverses àrees:

  • Anàlisi de dades. La policia gestiona enormes quantitats de dades, com per exemple els informes de delictes i les imatges de les càmeres de seguretat. La IA pot ajudar a processar aquestes dades ràpidament i a identificar-hi patrons que podrien passar desapercebuts.
  • Predicció i prevenció del crim. Amb l’anàlisi predictiva, la IA pot ajudar a detectar zones o moments amb més probabilitat d’activitat criminal, la qual cosa permetria millorar la distribució dels recursos.
  • Optimització de recursos. La IA pot ajudar a gestionar rutes de patrulla i assignar-hi personal, la qual cosa en milloraria l’eficàcia.
  • Suport en la investigació. Les eines d’IA poden agilitzar la revisió de proves i la identificació de sospitosos, la qual cosa deixaria més temps per a tasques més complexes.
  • Millora en la presa de decisions. La IA pot proporcionar informació i anàlisis basades en dades que ajudin els agents a prendre decisions més informades.

Tanmateix, aplicar la IA en un àmbit tan delicat com la seguretat pública comporta alguns reptes. Aspectes com ara la privacitat, els biaixos en els algorismes, la transparència i la responsabilitat necessiten una atenció acurada. És aquí on un laboratori d’IA pot ser útil.

L’estudi de cas del Regne Unit descriu un model per a un laboratori d’IA que no només se centra en la tecnologia, sinó també en la governança i la col·laboració. Alguns dels punts importants són:

1. Col·laboració multidisciplinària. La creació d’un laboratori d’IA ha de reunir diferents experts: criminòlegs, especialistes en ètica i agents de policia amb experiència. Això assegura que les solucions siguin tècnicament sòlides i pràctiques.

2. Ètica i governança. Abans de començar, cal establir un bon marc ètic. Això inclou definir els principis sobre l’ús responsable de la IA i assegurar la privacitat de les dades.

3. Metodologia àgil. Els projectes d’IA han de ser flexibles, començar amb petites proves, recollir comentaris i adaptar-se abans d’una implementació més àmplia.

4. Col·laboració amb la comunitat. La confiança pública és clau. Un laboratori d’IA hauria de buscar opinions i participar amb la comunitat per abordar preocupacions sobre la privacitat.

5. Necessitats reals. Les solucions d’IA han d’atendre necessitats reals que els agents han identificat. El laboratori ha de treballar per resoldre problemes concrets.

6. Formació. No només es necessita tecnologia, sinó també que els agents entenguin com funcionen aquestes eines. El laboratori hauria de tenir programes de formació.

7. Transparència. Les decisions preses amb la IA han de ser comprensibles. És important que hi hagi responsabilitat en cas d’errors.

En conclusió, l’adopció de la intel·ligència artificial en el camp de la seguretat pública és inevitable. No obstant això, la manera com s’aborda aquesta adopció és crucial.

Un laboratori d’IA ben planificat, amb un fort compromís amb l’ètica, la transparència i la col·laboració, pot assegurar que la IA es converteixi en una eina poderosa per al bé comú, alhora que reforça la seguretat i manté la confiança ciutadana. El model britànic ens ofereix una brúixola valuosa per navegar en aquest camí cap al futur de la policia.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

Com garantir que la IA s’utilitzi de manera ètica en la policia

Notes de seguretatDeixa un comentari

Amb el creixent reconeixement de les oportunitats perquè la intel·ligència artificial (IA) redueixi significativament el temps i els costos associats amb algunes activitats policials, l’impuls per a un ús més ampli d’aquesta tecnologia és notable.

En l’últim d’una sèrie d’articles sobre la IA en la policia, Matt Palmer, Director de Producte de Seguretat Pública de NEC Programari Solutions, explora els problemes clau per a garantir que la tecnologia s’utilitzi de manera ètica i transparent.

La intel·ligència artificial (IA) ja és una part integral del conjunt d’eines policials. El servei de policia utilitza cada vegada més la tecnologia habilitada per la IA per a estalviar temps, prioritzar recursos i augmentar l’eficiència.

La IA està començant a marcar una diferència real per a la policia en processar grans volums de dades molt més ràpid del que podria fer-ho un ésser humà. Això inclou algunes de les funcions policials essencials, com la classificació en viu de les trucades entrants i l’automatització de les tasques d’assegurament de la qualitat de les dades.

També estem veient més casos en els quals la IA és capaç de donar suport a la presa de decisions dels agents de policia, mitjançant la predicció de resultats basats en patrons. Exemples d’això inclouen l’ús de l’aprenentatge automàtic supervisat per a avaluar factors com la probabilitat que un individu delinqueixi, reincideixi o es torni vulnerable a la victimització, i són aquests exemples els que estan resultant més polèmics en la ment de la societat.

A mesura que el sector policial intensifica l’ús de la IA, les persones són cada vegada més conscients dels riscos de dependre massa de la tecnologia en decisions que puguin afectar profundament la vida de les persones. Per això és fonamental establir enfocaments en els quals la policia utilitzi, i es consideri que utilitza, la IA amb els més alts estàndards ètics.

Potser una de les preocupacions més àmpliament expressades sobre la IA en la policia és el risc de biaix i discriminació. Tots els sistemes de IA aprenen de les dades d’entrenament inicials, i si hi ha un biaix en aquestes dades, s’integraran en els models de IA, perpetuant el biaix i influint en la presa de decisions.

Si les eines predictives s’entrenen amb dades històriques de detencions en els quals hi ha biaixos humans, els algorismes replicaran patrons discriminatoris, com l’elaboració de perfils racials negatius i la selecció de comunitats minoritàries.

Per a evitar que el biaix infecti els models de IA, els desenvolupadors han d’utilitzar conjunts de dades diverses i representatives per a entrenar sistemes de IA i provar contínuament aquests sistemes a la recerca de patrons discriminatoris.

Sens dubte, la IA exercirà un paper cada vegada més important en la tasca policial. Per a garantir que aquest paper s’apliqui de manera ètica i responsable, l’última paraula en qualsevol decisió ha de ser presa per la intel·ligència humana, no artificial.

El problema dels sistemes de IA és que no són infal·libles. Poden produir falsos positius, com identificar incorrectament a persones innocents com a sospitoses. De la mateixa manera, poden lliurar falsos negatius i no identificar els veritables delinqüents. Sense el judici humà, la IA podria provocar errors judicials.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

Victimització per delictes cibernètics entre adults i majors a Anglaterra i Gal·les

Notes de seguretatDeixa un comentari

Les persones més joves són més propenses a denunciar delictes cibernètics que les persones majors. A mesura que les persones majors passen més temps en línia, això pot anar canviant. Si s’exposen de manera similar, els factors de risc, com l’aïllament social o la mala salut, podrien fer que els adults majors siguin desproporcionadament susceptibles. L’enquesta que es va practicar sobre aquest àmbit es va fer per explorar si els riscos de la ciberdelinqüència i els seus predictors, varien entre els grups d’edat.

L’enquesta va analitzar les respostes de 35.069 participants de més de 16 anys a l’Enquesta de Criminalitat 2019/20 per a Anglaterra i Gal·les (CSEW). Van investigar entre les persones que han utilitzat internet el darrer any, els riscos de patir qualsevol delicte cibernètic, la victimització repetida i les pèrdues financeres associades a tots els grups d’edat.

Tot i tenir un menor risc de denunciar qualsevol delicte cibernètic el darrer any, les persones de més de 75 anys tenien més probabilitats d’informar pèrdues financeres com a resultat de la victimització per delictes cibernètics i la victimització repetida de delictes cibernètics que les persones més joves.

Els homes, els que pertanyen a grups ètnics mixtes o negres, les zones més desfavorides, els grups professionals gerencials i amb pitjor salut corrien un major risc de ciberdelinqüència.

Mentre que els adults més joves tenen un major risc de patir delictes cibernètics, els adults majors van rebel·lar casos més greus – victimització repetitiva i pèrdues financeres associades -, potser per una menor consciència de les estafes i les opcions de denuncia.

A causa que la majoria de les persones experimenten un deteriorament de la salut a mesura que envelleixen, una major comprensió de perquè la mala salut prediu el cibercrim podria informar d’iniciatives de prevenció que beneficiarien particularment els grups de major edat i mitigarien els riscos del creixent ús d’internet entre els adults majors. Els professionals de la salut i l’assistència social podrien estar ben posicionats per donar suport a la prevenció.

Els delictes cibernètics inclouen la pirateria informàtica a través de mètodes tecnològics i l’enginyeria social, en la qual s’enganya a una víctima perquè rebel·li la informació necessària per accedir a un dispositiu, xarxa o programa, com a una aplicació bancària o per transferir diners electrònicament.

L’enginyeria social és un terme ampli que inclou el frau relacionat amb les criptomonedes, el phishing i el festeig, i es produeix en plataformes com el correu electrònic i les xarxes socials. És inherentment discriminatori, ja que els atacants adapten el seu enfocament a les vulnerabilitats de les diferents víctimes.

L’enquesta descobreix que els homes són més propensos a patir victimització i reincidència que les dones. Una explicació plausible és que els homes, que s’ha descobert que assumeixen més riscos que les dones en general, també poden participar en comportaments o activitats de més risc en línia, el que els fa més vulnerables als malfactors.

Els adults majors també poden ser menys capaços que els adults més joves d’evitar la victimització repetida i les pèrdues financeres, i també poden estar subestimant la victimització menys greu – que no impliqui reincidència en delictes o pèrdues financeres- .

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

Càmeres corporals per reduir la violència contra el personal de les ambulàncies a Anglaterra

Notes de seguretatDeixa un comentari

La violència contra el personal de les ambulàncies és, actualment, un problema important. La gran majoria del personal d’ambulàncies informa que ha experimentat amenaces de violència, la qual cosa afecta el benestar dels treballadors, que ja de per si realitzen treballs importants, estressants i desafiants. Fins a l’any 2020, els incidents amb ús de violència augmentaven anualment, la qual cosa comportava costos addicionals per al servei d’ambulàncies.

L’NHS England (el servei nacional de salut del Regne Unit), el servei d’ambulàncies i els sindicats van coincidir en la necessitat d’actuar i van implementar diverses iniciatives per reduir la xifra d’empleats que viuen la violència com si fos una part de la feina. Aquestes iniciatives incloïen la introducció de càmeres corporals.

Un dels problemes existents era que, tot i que les càmeres s’havien anat introduint gradualment arreu del món per reduir la violència –inclosos els serveis de policia o el transport públic– i existien proves de la seva eficàcia, eren proves limitades sobre la millor manera de fer-les funcionar a les ambulàncies. Per tant, es va decidir fer un estudi d’investigació en paral·lel a la introducció de les càmeres per avaluar-ne l’impacte.

RAND Europe va ser l’encarregat de dur a terme aquesta avaluació. Durant un període de tres anys, 2021 a 2024, es van recopilar i analitzar dades, amb estreta col·laboració amb els treballadors i gerents del personal d’ambulàncies. D’acord amb tota aquesta informació es va redactar un informe complet.

Per determinar si les càmeres corporals redueixen la violència contra el personal, s’examinen les condicions més àmplies en les quals és més probable que tinguin èxit i es proporcionen recomanacions per millorar aquestes condicions. Més que res, perquè les càmeres corporals són només una petita part d’un sistema més ampli de polítiques i pràctiques destinades a reduir la violència i l’agressió.

L’aplicació de les càmeres corporals en el sector de les ambulàncies es va transferir als consorcis d’ambulàncies sobre la base que els consorcis locals eren els més indicats per identificar els obstacles i les oportunitats locals i comunicar-se eficaçment amb el personal local.

En la investigació, van concloure que el personal de les ambulàncies té opinions variades sobre les càmeres corporals, bàsicament perquè per sí soles no són una panacea per reduir la tensió en les situacions de risc, però amb més opinions positives que negatives. Els entrevistats en l’estudi van destacar la necessitat d’estratègies més àmplies, com la comunicació efectiva.

El rol del suport institucional va sorgir com un factor crucial per determinar l’impacte de les càmeres en el benestar del personal i la seva percepció de seguretat. Això s’alinea amb la literatura existent, que destaca que els entorns de suport poden millorar els beneficis de les càmeres corporals. A més, es va trobar una forta correlació positiva entre una cultura de treball favorable i les opinions positives de les càmeres corporals, la qual cosa suggereix que el clima organitzacional té un paper important en la formació de les percepcions.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

La tasca policial i l’ús de la intel·ligència artificial

Notes de seguretatDeixa un comentari

La tecnologia s’usa àmpliament en el treball policial, amb lectors de matrícules, programari de reconeixement facial i altres eines que milloren l’eficiència i l’eficàcia de les forces de l’ordre. Ara, algunes policies estan utilitzant la intel·ligència artificial (IA) per optimitzar el temps dels oficials en el terreny, retallant el temps de dedicació als informes d’incidents policials i millorant-ne la qualitat amb programari que es connecta a les càmeres corporals, carrega les imatges i transcriu l’àudio per generar documents completament detallats, en minuts, segons publica Faye C. Elkins a Dispatch de Cops.

Quan un oficial puja el seu vídeo, les imatges s’envien al núvol per ser analitzades per la IA, que produeix el primer esborrany d’un informe policial basat en l’àudio. Com que la transcripció es basa completament en l’àudio, s’insta els oficials a narrar la situació en temps real. Les eines d’IA no poden analitzar ni resumir el contingut visual del vídeo.

Molts dels creixents organismes encarregats de fer complir la llei que utilitzen la transcripció amb IA la descriuen com un canvi de joc, afirmen que estalvia hores de feina que normalment es dediquen a la redacció de documents i allibera els agents per centrar-se més en les tasques policials. Els seus usuaris ho veuen com un multiplicador de força.

També diuen que la transcripció d’IA garanteix que els informes policials estiguin escrits amb claredat i capturin tot l’intercanvi verbal que envolta un incident, inclòs el discurs que l’oficial no va anotar o no recorda haver escoltat.

Però, malgrat les crítiques favorables, hi ha preocupacions de la comunitat sobre la transparència i el biaix en l’aprenentatge automàtic, així com qüestions sobre l’admissibilitat dels informes escrits per IA en els procediments judicials. Alguns dubten que els fiscals i els advocats defensors acceptin les troballes d’un document d’IA com a evidència.

El programa es va posar a prova durant un any i ara s’està implementant per a tot el personal. El responsable va explicar que es farien auditories mensuals dels informes i que caldria comparar-los amb les imatges de les càmeres corporals per assegurar-se que l’eina s’està utilitzant de manera correcta.

Un supervisor de primera línia revisarà l’informe de l’oficial per assegurar-se que s’ajusti a allò que es veu. Igual que qualsevol informe, l’oficial ha de signar-lo. Però es vol que la comunitat sàpiga que algú ho està supervisant de manera regular.

Una preocupació comuna és el finançament de les noves tecnologies. Quan es va anar a la ciutat a sol·licitar fons, una de les coses que els va impressionar va ser el poc temps que els oficials tenen per seure i escriure informes. I, si estan ocupats, és possible que s’hagin d’esperar fins al final de la seva jornada i fer hores extres fins a completar-los. Per contra, la IA redueix la necessitat de pagar hores extres i augmenta la quantitat de temps que els oficials estan disponibles per concentrar-se en el crim i incrementar la qualitat de vida dels ciutadans. En moments en què la xifra d’empleats ha disminuït, els informes d’IA ajuden molt. Aquesta és la millor manera de presentar-lo a la seva font de finançament.

_____

E·sta entrada en español / This post in English / Post en français