Investigació dels materials de reclutament policial als EUA

Les agències policials dels Estats Units malden per reclutar candidats qualificats i els problemes sorgeixen quan s’investiga la incorporació d’agents d’àmplia diversitat demogràfica. En el cas de les dones, es demostra que tenen competències importants per formar part d’una policia eficaç, ajudant a restaurar la confiança en la policia o obtenir índexs elevats de resolució de casos, però amb una menor utilització de la força.

L’objectiu de l’estudi era entendre com les agències policials utilitzen materials de contractació en línia per reclutar oficials dones. La investigació ha avaluat la freqüència de textos, imatges i vídeos que representen dones, així com ciutadans amb diversitat racial i ètnica, i el contingut relacionat amb la contractació i la feina en sí, tot realitzant anàlisis temàtiques per entendre com es representava la policia i la diversitat.

Entre els aspectes destacats que es van observar en els materials de reclutament policial, van ser tot un seguit de característiques que desanimaven les dones a sol·licitar una plaça a la policia. Les agències policials no proporcionen missatges coherents sobre la diversitat, els recursos per a les dones o el suport per a la conciliació de la vida laboral o familiar. A més, s’han trobat diferències entre les policies amb els percentatges més alts i més baixos de presència femenina, amb missatges inconsistents i sovint contradictoris.

El document subratlla que una major representació de les dones en càrrecs a les agències d’aplicació de la llei suposa que es reflecteixi millor la diversitat social de les comunitats a les quals serveixen. En aquesta línia, el grup de treball sobre la policia del segle XXI va recomanar a les agències que s’esforcin per crear una força de treball que contingui una àmplia gamma de diversitat segons la raça, el gènere, l’idioma, l’experiència de vida i els antecedents culturals per millorar la comprensió i l’eficàcia en el tracte amb la societat.

Malgrat aquests beneficis ja identificats, la representació femenina en les organitzacions policials ha quedat per darrere de la d’altres grups demogràfics històricament poc representats. Per exemple, tot i que la representació de les minories racials i ètniques a la policia va arribar al 27% durant l’any 2013, la presència de les dones era només del 12%.

Aquesta investigació conclou que el material de reclutament públic és força deficient a l’hora de reclutar dones per a la policia. Les persones prenen decisions laborals basades en informació imperfecta, ja que els sol·licitants d’ocupació tenen un coneixement limitat d’una organització i una feina fins que són contractats i ocupen el lloc. En el context d’aquest estudi, els sol·licitants de feina han d’inferir com són una feina i una organització a partir de la informació limitada de què disposen a través de canals com ara llocs web, xarxes socials i contactes personals. D’aquesta manera, els materials de contractació haurien de tenir un valor més fort per a les persones amb menys informació preexistent sobre l’organització.

Malgrat el coneixement sobre les barreres per accedir a una carrera policial, se sap poc sobre el contingut i els missatges que les agències policials utilitzen actualment als seus llocs web i comptes de xarxes socials. Aquest estudi contribueix a la literatura existent quantificant i descrivint les pràctiques actuals i proporcionant recomanacions per alinear les pràctiques actuals amb les pràctiques basades en l’evidència. Per fer-ho, es van proposar respondre les preguntes següents:

1. Com es descriu la diversitat als materials de contractació de les agències?

2. Com aborden les agències les barreres i faciliten l’accés a les carreres d’aplicació de la llei?

3. Quins temes utilitzen les agències policials per descriure una carrera en l’àmbit de l’aplicació de la llei?

4. En què difereixen les característiques anteriors entre les agències que donen feina relativament a més i menys dones?

Per respondre aquestes preguntes, es va fer una anàlisi de contingut de materials de contractació en línia d’un conjunt d’agències seleccionades de manera intencionada, que variaven segons la ubicació, el tipus i la mida d’agència i la proporció de dones oficials de policia.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

Modernitzar el reclutament de nous policies als Estats Units

Arran de la pandèmia de la COVID-19 i amb un mercat laboral molt complicat, va augmentar exponencialment la frustració de la comunitat amb la professió policial, així com les preocupacions sobre la seguretat i el benestar dels agents. Les agències policials de tot el país s’enfronten a una crisi històrica de cara a reclutar i retenir candidats qualificats.

A mesura que les agències continuen buscant maneres innovadores d’atraure potencials candidats qualificats i alhora retenir el personal actual, la crisi exigeix una resposta immediata i eficaç per garantir que les forces de l’ordre puguin mantenir els nivells de personal suficients per donar servei a les necessitats de seguretat pública de les seves comunitats. Abordar aquests problemes pot requerir un examen de l’estructura organitzativa i dels processos fonamentals de les agències per satisfer de manera més clara i senzilla les necessitats i expectatives tant de les forces de l’ordre com de la comunitat.

En resposta a aquesta situació i reconeixent que la manera de contractar i retenir els professionals de les forces de l’ordre té un gran impacte en la reducció dels delictes violents, així com en la seguretat pública en general i la confiança de la comunitat, el fiscal general Merrick Garland va identificar aquestes qüestions com la màxima prioritat del Departament de Justícia dels Estats Units.

El Bureau of Justice Assistant (BJA) i la Community Oriented Policing Services (COPS), organismes de l’US Department of Justice, van reunir a Washington durant el mes d’abril d’enguany un grup de més de 30 cossos de seguretat i líders comunitaris d’arreu del país, per discutir les millors pràctiques existents i les solucions emergents i transformadores dissenyades per abordar els reptes actuals del personal uniformat.

A més del personal de comandament i altres líders policials d’associacions diverses, es va subratllar que els problemes de contractació i retenció es troben entre els més importants als quals s’enfronten els estats federals, estatals, locals, tribals i agències territorials d’aplicació de la llei a tot el país, independentment de la mida o la ubicació.

Totes aquestes reflexions, recomanacions i conclusions van quedar recollides en un informe sobre el reclutament de nous policies. Entre les recomanacions del document cal destacar:

  • Solucions a curt termini, amb menys temps d’implementació.
  • Estratègies a llarg termini, amb més temps per implementar-les.
  • Introduir els joves, començant des de l’escola primària, a l’aplicació de la llei i la seguretat pública com a carrera.  
  • Aprofitar les habilitats i l’interès existents dels potencials reclutes en la professió policial amb més enfocament de programes com les pràctiques (a curt termini) i els aprenentatges (a llarg termini).
  • Establir aliances educatives.
  • Treballar amb escoles secundàries locals per identificar i desenvolupar oportunitats d’immersió.
  • Treballar amb institucions d’ensenyament superior per oferir cursos dissenyats per ensenyar als estudiants material rellevant per a la carrera policial.
  • Considerar la creació d’un programa de grau centrat exclusivament en la preparació dels estudiants per a carreres d’aplicació de la llei.

Com a principals conclusions, el document exposa que:

  • Les forces de l’ordre es troben en una cruïlla, ja que molts agents abandonen la professió per renúncia o per jubilació, mentre que els candidats són cada cop menys qualificats.
  • Les estratègies a llarg termini que es proporcionen en aquest informe conviden les agències d’aplicació de la llei a treballar per augmentar l’atractiu de la policia com a opció laboral, atraure bons candidats i preparar millor els nous reclutes per a les realitats de la policia moderna.
  • Assegurar-se que els empleats existents sàpiguen que són valorats, que es promogui la salut i la seguretat de la força de treball i augmenti la confiança de la comunitat.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

Utilització de dades inaccessibles en l’ús de la força policial als EUA

L’ús de la força per part dels agents de la policia és actualment una qüestió de gran interès públic. De l’any 2018 al 2022, gràcies a un premi de l’Oficina de Serveis de Policia Orientats a la Comunitat (Oficina COPS), la ciutat de Rochester (Nova York), el Departament de Policia de Rochester (RPD) i l’Institut Tecnològic de Rochester (RIT) van col·laborar amb la finalitat d’estudiar els incidents d’ús de la força per part de l’RPD.

L’objectiu principal del projecte era ajudar la ciutadania a entendre l’ús de la força de l’RPD que anava més enllà de participar-hi amb vídeos virals. Per garantir la privadesa tant dels agents com d’altres persones implicades en l’ús de la força de l’RPD, així com per destil·lar un gran nombre d’incidents, els investigadors van agregar-hi els incidents d’ús de la força en un conjunt de dades.

L’informe, publicat pel Departament de Justícia dels Estats Units, destaca que la creació i l’anàlisi d’aquest conjunt de dades també va permetre a l’RPD i al RIT perseguir l’objectiu secundari de descobrir millores potencials en la política de l’RPD i la formació a l’entorn de l’ús de la força policial.

L’objectiu d’aquest document és ajudar altres agències a reproduir aquest projecte amb les seves pròpies dades d’ús de la força. Per tant, el document exposa no només les conclusions d’aquest projecte, sinó també els processos utilitzats i els reptes amb què es troben els investigadors amb l’esperança que altres agències policials puguin utilitzar-les i ampliar-les.

Així doncs, és relativament fàcil accedir a les dades sobre cada incident d’ús de la força amb el propòsit d’examinar un únic incident, però extremament difícil d’agregar-les en un conjunt de dades de tots els arxius d’ús de la força.

A causa de la inaccessibilitat de les dades, una part important d’aquest projecte va ser la transformació d’una carpeta d’imatges PDF en un conjunt de dades de files i columnes.

Després de crear el conjunt de dades, els investigadors van assumir dues tasques: primer, descriure aquest conjunt de dades per a una audiència profana i, en segon lloc, obtenir nous coneixements sobre l’ús de la força de l’RPD.

Per ajudar altres agències d’aplicació de la llei en la replicació d’aquesta anàlisi, els investigadors expliquen diversos reptes organitzatius i burocràtics amb què es van trobar i que altres agències podrien potencialment evitar o mitigar.

Aquest informe conclou amb recomanacions per a diferents agències policials que consideren aquest o altres intents similars d’aprendre de l’anàlisi de dades locals ja existents, que són les següents:

• Les agències d’aplicació de la llei haurien d’establir relacions amb les universitats en l’àmbit de la recerca.

• Les forces de l’ordre haurien d’emmagatzemar les dades digitalment sempre que sigui possible.

• Els analistes de la policia haurien d’incloure la ciutadania com un dels molts clients als quals serveixen.

• Les agències policials haurien d’invertir en recursos informàtics capaços de rendir amb tècniques analítiques avançades.

• Les agències de govern local haurien de considerar l’enorme potencial de la utilització de les darreres eines informàtiques.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

La Policia Metropolitana de Londres endega un pla per augmentar la confiança ciutadana

La Policia Metropolitana de Londres ha fet públic un pla a desenvolupar en els dos propers anys destinat a reduir els delictes, augmentar la confiança de la ciutadania i atorgar estàndards més alts de qualitat del servei.

A New Met for London 2023-2025 és el producte de més de 10.000 interaccions de la policia amb londinencs. El document representa el que han dit els ciutadans sobre les seves prioritats en l’àmbit de la seguretat.

A través de la pàgina web de la Policia Metropolitana londinenca, presenten A New Met for London perquè les comunitats coneguin els seus agents locals, els ajudin a configurar les seves prioritats policials i treballin amb ells per intentar reduir la delinqüència i els comportaments antisocials. I des de la implementació d’aquest pla, quan les víctimes demanen ajuda a la policia, de moment es mostren prou satisfets amb la resposta.

L’anomenat New Met for London detalla les àrees prioritàries en què se centrarà aquest pla, destinat a garantir que els londinencs rebin un servei de qualitat mitjançant una policia més eficaç. Se centra en tres àmbits de reforma:

La lluita contra la delinqüència comunitària es basa en com redueix la delinqüència, es recupera la confiança de la ciutadania i es restableix el vincle dels uniformats amb les comunitats. La voluntat del pla rau a col·locar més agents i oficials de suport de la comunitat policial als barris locals per assegurar que es compleixin les prioritats dels londinencs.

Treballar amb els ciutadans per lluitar millor contra la delinqüència i els comportaments antisocials, reunint tots els recursos especialitzats del Met per marcar la diferència a les comunitats amb més delinqüència i menys confiança.

El canvi cultural s’ha d’oferir a tot el Met per incorporar els valors de la policia per consentiment i construir una cultura sòlida centrada a oferir a Londres, mantenir alts els estàndards de qualitat del servei i aprendre també dels altres. La idea és convertir-se en un servei policial que no discrimini –que combat el racisme, la misogínia i l’homofòbia– i reflecteixi millor la diversitat de la ciutat a la qual serveixen.

Fixar els fonaments de l’organització policial és la millor manera de servir els londinencs per tenir èxit. Organitzar i desplegar millor la policia i garantir el lliurament i les eines de formació, d’equipament i les utilitats que necessiten per reduir la delinqüència. Cal equiparar amb les millors organitzacions l’ús de les dades i la tecnologia que es necessiten per utilitzar les seves dots amb precisió, mantenint la confiança i els estàndards alts.

El llançament del pla ha de suposar un restabliment de la manera com la policia londinenca interactua amb les comunitats, centrant-se en com es lliurarà el Pla A New Met for London en l’àmbit local. També s’ha compromès a revisar els passos que es vagin donant per tal que quedi clar l’avenç dels canvis proposats.

El pla es pot trobar a la pàgina web de la Policia Metropolitana, així com un recull més resumit.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

Important operació a Europa contra una xarxa de narcotraficants albanesa

Eurojust i Europol van donar suport a les autoritats judicials i policials d’Alemanya, Itàlia i els Països Baixos en el desmantellament d’una xarxa de narcotraficants formada principalment per nacionals albanesos. Durant una acció conjunta, es van detenir 35 sospitosos i es van escorcollar 51 pisos i locals arreu dels països implicats. Més de 600 policies van participar en l’operació, en la qual Eurojust va ajudar les diferents autoritats a crear i finançar un equip d’investigació conjunta sobre el cas.

La xarxa criminal és suposadament responsable del tràfic a gran escala de cocaïna i cànnabis des d’Amèrica del Sud cap a Europa i la seva posterior distribució per tota la Unió Europea. També és coneguda per l’ús de la violència, inclosos episodis de tortura i segrest amb finalitats d’extorsió.

Els delinqüents van poder recórrer a importants recursos econòmics suposadament obtinguts d’activitats anteriors al narcotràfic. Disposaven de diverses bases logístiques on s’emmagatzemaven les substàncies estupefaents i el producte del delicte i on es podien reunir els membres del grup. També posseïen una àmplia flota de vehicles equipats amb sofisticats compartiments ocults, telèfons mòbils amb aplicacions de missatges de text xifrats i altres utilitats.

Segons la investigació, la xarxa criminal va realitzar almenys 36 importacions per un total d’1 tona de cocaïna i 1 tona d’haixix entre els mesos de març de 2020 i juny de 2021. Aquestes substàncies haurien generat més de 1.000 milions d’euros al mercat de la distribució. Durant la investigació també es van decomissar més d’un milió d’euros en efectiu.

La recaptació del crim es repartia entre els membres de la xarxa segons els seus respectius rols. A Alemanya, alguns sospitosos posseïen un restaurant de luxe, un bar i una agència immobiliària que suposadament servien per blanquejar els diners procedents de les activitats del narcotràfic.

El cas es va obrir a Eurojust el setembre de l’any 2021 a petició de les autoritats alemanyes. El mes de juliol de 2022 es va crear una estratègia de coordinació entre les autoritats alemanyes i italianes amb el suport d’Eurojust. L’Agència va organitzar dues reunions de coordinació per facilitar la cooperació judicial i preparar la jornada d’acció conjunta.

El Centre contra el Crim Organitzat d’Europol va donar suport al cas des de finals del 2020, moment a partir del qual va intercanviar més de 250 missatges segurs amb les autoritats implicades. Un ampli suport analític va permetre la identificació dels objectius clau i el mapeig de les seves activitats delictives a tot el món. Europol va organitzar diverses reunions operatives, tant a la seva seu a l’Haia com a l’estranger. A més, dos agents d’Europol van treballar sobre el terreny a Alemanya i Itàlia durant la jornada d’acció per donar suport a les autoritats amb les seves mesures d’investigació.

Durant la jornada d’acció també es va crear una plataforma de comunicació segura per part d’Europol per permetre l’intercanvi d’informació tàctica en temps real entre les diferents autoritats policials implicades.

La investigació i l’organització de la jornada d’acció conjunta van comptar amb el suport de la xarxa @ON, finançada per la Unió Europea (Projecte de fons de seguretat interna ISF4@ON), liderada per la Direcció d’Investigació Antimàfia italiana (DIA) .    

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

Disminueix la confiança pública en la policia al Canadà per la creixent militarització del cos

Tal com s’informava durant el mes de juny des de Policinginsight, la pàgina web especialitzada en l’àmbit de la seguretat, el doctorand de la Universitat de Waterloo Tandeep Sidhu exposa que la confiança de la societat canadenca en la seva policia disminueix progressivament.

Una de les causes principals segons l’investigador és la contínua militarització de la policia. Per exemple, els vehicles de les unitats de resposta tàctica policial que utilitzen els darrers equipaments d’alta tecnologia comparteixen tota mena de similituds amb els automòbils militars.

En aquesta línia, diversos investigadors policials consideren desproporcionat el creixent ús d’aquestes unitats tàctiques en incidents que es consideren rutinaris o habituals. Un exemple seria l’ús d’aquests equipaments en incidents que involucren persones amb problemes de salut mental. A finals del 2020, un resident jubilat a Mississauga va morir per trets de la policia en una crisi de salut mental. La intervenció va anar a càrrec de la Unitat Tàctica i de Rescat de la Policia Regional de Peel.

Cal puntualitzar que les interaccions de les unitats tàctiques i la ciutadania sovint acaben derivant en enfrontaments violents. Aquests equips basen les seves actuacions en armes de tipus militar, com rifles d’assalt, granades atordidores, ariets i altres equips especialitzats anàlegs als utilitzats pels militars.

Segons la investigació de Sidhu, l’ETF –Emergency Task Force– de Toronto va començar a adoptar equipaments molt similars a les tropes d’infanteria de les Forces Armades del Canadà i de les forces especials nord-americanes a partir de l’any 2016. L’autor considera preocupant que les forces d’ordre públic, que han de ser garants de la preservació dels drets i de la vida de les persones, adoptin actituds i equipaments d’unitats especialitzades en lluitar en guerres.

Aquest increment de la militarització està comportant que les unitats policials utilitzin cada cop més la tecnologia i les tàctiques militars sobre la població civil. I és que les unitats tàctiques policials acostumen a participar en batudes nocturnes o de matinada, moments en què els familiars o els infants també són a les cases.

Tandeep Sidhu considera que no es poden subestimar els traumes provocats per les actuacions d’aquestes unitats policials en casos d’equivocacions de residències o de trobada amb persones que no estan involucrades en activitats delictives. Alguns ciutadans entrevistats pel doctorand denuncien haver patit malsons, insomni o estar en un estat d’hipervigilància constant.

Així doncs, equipar la policia com si fossin unitats militars, que tenen l’encàrrec de lluitar en guerres, soscava la confiança pública en la policia, malmet les mateixes comunitats a les quals la policia pretén servir i s’allunya dels models de policia basats en la comunitat.

En adoptar la tecnologia i les tàctiques militars, la policia tracta les ciutats i les comunitats com si fossin escenaris de guerra i tracta els civils com a enemics. El missatge implícit d’aquest equipament militaritzat és que la població civil és una amenaça i calen tàctiques de guerra per respondre-hi.

Igual que altres pràctiques policials, l’ús d’unitats tàctiques afecta de manera desproporcionada les persones racialitzades, les que viuen amb malalties mentals i les de comunitats econòmicament marginades.

També s’han desplegat oficials tàctics en resposta als moviments indígenes sobre eels drets de la terra. Això demostra com la policia es basa en respostes molt militaritzades en nombrosos contextos, no només en activitats criminals.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

Les actuacions policials que involucren persones nues poden acabar en morts sobtades

Els informes que documenten ciutadans morts després d’un contacte policial sovint inclouen casos d’individus retinguts, però per a qualsevol persona que pateix un trastorn agut del comportament (TAA), en anglès ABD d’Acute Behavioural Disturbance, aquest enfocament pot resultar fatal.

L’antic sergent de la policia de Kent al Regne Unit Darren Moor descriu a Policinginsight els indicadors clau del TAA i els passos que poden seguir els agents actuants per garantir que hi hagi assistència mèdica a l’individu i què fer si la contenció policial és inevitable.

Aproximadament el 10% dels casos de TAA, també conegut com a ‘deliri excitat’, resulten en mort sobtada, de manera que és probable que l’agent implicat en aquesta situació passi els propers anys de la seva vida examinant amb el metge forense les seves accions, com a resposta a aquesta tragèdia.

Normalment, el TAA es desenvolupa a partir del consum crònic de drogues o d’una malaltia mental greu. L’agent de policia pot ser enviat a un incident d’algú que actua d’una manera estranya. Es podria descriure com un individu agressiu o violent, potser mostrant agitació extrema i esforç físic o, a l’altre extrem de l’escala, simplement erràtic.

El fet d’estar nus, juntament amb la calor al tacte i la sudoració abundant, són signes clàssics del TAA. Altres indicadors, segons la Facultat de Medicina d’Urgències, inclourien:

• Comportament extremadament agressiu o violent.

• Força excessiva, i continuar lluitant malgrat la moderació de l’actuació.

• Insensibilitat al dolor.

• Psicosi aguda, amb por a la mort imminent.

Activitat física constant, sense cap tipus de fatiga.

• Respiració anormalment ràpida.

• Freqüència cardíaca superior a 100 batecs per minut.

• Hipertèrmia – sobreescalfament (per aquesta causa es treuen la roba).

Amb TAA, la freqüència cardíaca de la persona és molt més ràpida del que hauria de ser, tant que corre el risc de morir si no es tracta com una emergència mèdica, i aquest és el missatge principal que vol transmetre l’autor d’aquest estudi.

Tan bon punt se sospiti que a un oficial l’envien a un incident de TAA, i aquesta sospita pot sorgir simplement per sentir que algú està nu i erràtic, cal declarar-ho via ràdio com a tal i explicar a l’operador que es tracta d’una emergència mèdica, on és possible que el metge hagi de donar tranquil·litzants abans que pugui patir una aturada cardíaca, de manera que també es necessiti una ambulància per assistir amb l’atenció informada sobre què esperar.

L’objectiu dels agents actuants durant aquesta etapa és guanyar temps fins que arribi l’assistència mèdica. Es tracta d’orquestrar-ho perquè no hi hagi cap intervenció pràctica policial fins que hi hagi algú amb l’habilitat adequada i que estigui disponible, per fer front a l’aspecte mèdic, per si tot va malament. I hi ha moltes possibilitats que tot surti malament.

Segons l’experiència de l’autor, alguns professionals d’ambulàncies i operadors no estan familiaritzats amb el TAA. Poden sentir que el que la policia els demana que assisteixin és un incident molt menor del que realment és.

És possible que l’operador de la sala de control de la policia tampoc no estigui familiaritzat amb el problema, i és aquí on es desenvolupa un d’aquests escenaris de manca de comunicació que pot conduir a una tragèdia.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

Nou informe sobre la relació entre la policia d’Escòcia i la comunitat LGBTQI+

Com és la relació entra la policia d’Escòcia i la comunitat LGBTQI+? L’informe que respon aquesta qüestió forma part d’un estudi que va ser finançat per l’Scottish Institute for Policing Research (SIPR) com a part del projecte Seldom Heard Voices d’atenció a comunitats sovint discriminades. Aquestes “veus poc escoltades” fan referència a grups o comunitats que poden tenir menys probabilitats de relacionar-se amb la policia per motius diversos, com ara la raça, la religió, la sexualitat, la discapacitat o l’edat. En el cas d’aquest estudi, als autors els interessava que els joves s’identifiquessin dins de la comunitat LGBTQI+ i amb els criteris interseccionals addicionals de tenir experiència assistencial.

L’estudi va adoptar un enfocament crític-interrogatiu que pretenia examinar la qüestió de la policia en relació amb les veus poc escoltades mitjançant tres vies d’investigació. La primera examinava l’enfocament estratègic global de la policia escocesa en termes de policia dins de diverses comunitats. Aquest és un document clau per comunicar públicament la intenció estratègica general de la policia escocesa pel que fa a la policia basada en la comunitat. Per tant, la manera com es construeix retòricament l’informe és important per transmetre el compromís de relacionar-se amb diferents sectors de la societat.

La segona modalitat d’investigació va ser examinar el material de les lliçons de formació dels reclutes policials sobre el tema del tracte amb diversos grups. L’objectiu del SIPR era esbrinar la naturalesa del que s’estudia durant la formació de reclutes i explorar la base subjacent del que s’ensenya en termes de conceptes i ideologies predominants.

La tercera via de la investigació va ser explorar què diuen els joves sobre la seva experiència d’entrar en contacte amb agents de policia. L’objectiu era esbrinar si la direcció estratègica de l’enfocament de la policia escocesa en la política comunitària i la formació impartida als reclutes per relacionar-se amb diversos grups es reflectia en els joves, alguns dels quals identificats com a pertanyents a la comunitat LGBTQI+.

L’estudi acaba amb una sèrie de recomanacions, en què commina la direcció estratègica general de la policia pel que fa al contacte amb diversos grups a basar-se explícitament en un model de nova governança pública que reconegui i promogui la policia moderna per al bé públic. Això podria implicar una formació de desenvolupament professional contínua basada en contextos de la vida real i comprensió associada de la naturalesa canviant de la societat i el paper de la policia moderna.

SIPR recomana que l’enfocament de la policia escocesa en la formació de reclutes policials pel que fa a la inclusió i la diversitat se centri en els delictes d’odi de la vida real, respecte als tipus d’abús dirigits a determinats grups. Això podria implicar que els agents experimentats compartissin amb els reclutes casos de formació per tractar aquests delictes i les dificultats que comporta acusar els delinqüents.

Així mateix, recomanen que l’enfocament per vigilar els joves de la comunitat LGBTQI+ reconegui la seva desconfiança amb els agents de policia pel que fa a les qüestions dels límits en les intervencions. Això podria implicar l’adopció de la vigilància amb empatia com a solució viable a aquest problema mitjançant més investigacions sobre com els agents de policia poden treballar amb èxit amb els joves per crear una societat més segura i tolerant.

Finalment, recomanen que els agents de policia reconeguin la interseccionalitat en el tracte amb diversos grups, especialment aquells que tenen experiència en l’atenció. Una demostració d’aquest reconeixement seria actuar com a model a seguir en declarar que l’experiència assistencial és una característica protegida pel que fa a la policia a Escòcia.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

Contacte policial amb el públic: persones, tecnologia i confiança pública al Regne Unit

El mes de febrer passat, el consultor policial independent Nick Gargan va presentar un estudi en unes jornades organitzades per Cityforum, una organització d’assessorament polític i desenvolupament estratègic. En aquest àmbit, es van reunir els principals caps de policia del Regne Unit, proveïdors i acadèmics on van intercanviar idees sobre la transformació del contacte públic de la policia. Gargan va reflexionar sobre problemes clau del servei públic policial, sobre com abordar les expectatives del públic, el canvi creixent als canals digitals, les opcions de millora en la prestació dels serveis i el fet que tot el sistema de contacte policia-públic està sota una gran pressió.

Abans, les forces policials del Regne Unit es preparaven per a una nit espectacular amb una demanda extraordinària de serveis un cop l’any, amb unes 100.000 trucades només la nit de Cap d’Any. Ara, per a moltes forces, aquesta demanda extraordinària és una realitat habitual, de vegades diària.

Cada cos policial té la seva pròpia història per explicar, però el patró general reflecteix la demanda de contacte públic, que és entre un 20 i un 25% per sobre dels nivells previs a la pandèmia. I augmenta aproximadament un 7% anual. Realment, alguna cosa trontolla.

Dels 350 judicis de qualificació individuals que s’han dictat, el 30% ha qualificat el rendiment de la força policial com “que requereix millora” o simplement “insuficient”. Menys de la meitat ha estat millor que suficient.

I l’àrea de rendiment més problemàtica de totes? “Resposta al públic”. És probable que la primera etapa del contacte de la majoria dels ciutadans amb la policia sigui la més feble i la menys satisfactòria.

Aquests reptes es produeixen malgrat els esforços per mantenir el sistema en funcionament. Hi ha hagut onades successives de reformes i innovacions a l’espai de gestió de contactes policials. Però hi ha una diferència entre afrontar heroicament un repte que no es pot guanyar i guanyar. “Polir el problema” ja no funciona.

El Regne Unit va registrar més de 35 milions d’emergències l’any 2022. I el nombre continua creixent. Els delictes violents augmenten: els delictes sexuals van augmentar d’un terç el 2022 i els homicidis, una quarta part.

S’estan presentant nous tipus d’emergències: els incendis forestals, els huracans i les inundacions han provocat un augment de vuit vegades els desastres naturals en els darrers 40 anys. Les emergències mèdiques també augmenten: hi va haver més de 16 milions de visites als serveis d’accidents i urgències l’any 2022. I els canvis de població continuaran alimentant la demanda: el 2050 la població major de 65 anys del Regne Unit haurà augmentat un 25%.

Fer que els agents arribin al carrer per respondre els telèfons pot ser desagradable, però també és inevitable si hi ha una taxa de vacants del 37%. L’augment de les taxes de desgast del personal només serveix per accentuar el repte.

Enfront d’aquest vertiginós augment de la demanda actual i futura, els reptes de recursos. Fins i tot el reclutament als nivells d’establiment actuals seria, sens dubte, insuficient, però moltes forces lluiten per gestionar-ho en el clima laboral actual, especialment al sud-est del país.

Es demana a menys personal que tracti més demanda i més complexa i que gestioni els desplegaments d’una mà d’obra amb menys experiència que utilitza tecnologia que, en molts llocs, té una gran necessitat de modernització.

Calen mesures a curt termini per cobrir els buits de contractació i fins i tot augmentar la mà d’obra però, en última instància, és probable que sigui tan inútil com construir més carrils a l’autopista M-25: pot semblar que estàs fent alguna cosa amb un propòsit, però és poc probable que siqui així. Cal resoldre el problema.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

Escapçada l’organització criminal de narcotràfic més gran dels Balcans

A començaments del mes de maig de 2023 es van dur a terme trenta-cinc escorcolls domiciliaris simultanis coordinats a Sèrbia i als Països Baixos, adreçats tant als líders del càrtel com a la infraestructura de la distribució de drogues. Set membres més d’aquesta organització criminal ja havien estat detinguts a Bèlgica l’any 2021. Dues persones van ser arrestades anteriorment per altres delictes a Sèrbia i Perú, mentre que un altre sospitós va ser detingut als Països Baixos el 8 de maig d’enguany.

En total, en aquesta operació policial internacional s’han detingut 23 persones, entre elles els tres líders de l’organització criminal, considerats per Europol com a objectius d’alt valor.

Com a resultat dels escorcolls es va intervenir nombrós material incriminatori com: 15 cotxes de gamma alta, joies i rellotges de luxe per un import estimat d’uns 2 milions d’euros i gairebé 3 milions d’euros en efectiu, armes i explosius, incloent-hi 2 rifles de franctirador, 3 fusells automàtics, pistoles, silenciadors, 24 càpsules detonadores i 5 dispositius per a l’inici remot de detonadors, 13 paquets d’explosius plàstics i diversos centenars de municions.

Aquesta operació transfronterera és el resultat del desenvolupament en intel·ligència en el marc del grup de treball operatiu d’Europol que investiga l’ús de la plataforma de comunicació xifrada Sky ECC, eliminada des del març del 2021.

En cooperació amb França, Bèlgica i els Països Baixos, i amb el suport de la Unitat de Drogues d’Europol, Sèrbia va poder identificar els objectius clau al seu territori i traçar les seves activitats delictives arreu del món.

Es creu que aquesta organització criminal està darrere dels enviaments de diverses tones de cocaïna que van arribar a Europa directament des de Colòmbia, Brasil i Equador, o bé transitant per infraestructures logístiques a l’Àfrica Occidental.

Aquesta banda criminal era coneguda en l’àmbit delictiu per la seva extrema violència i per la participació constant en robatoris de gamma alta. Un dels objectius detinguts a Sèrbia era un antic líder del famós grup criminal Pantera Rosa.

Gràcies a l’anàlisi de les dades de Sky ECC, almenys set tones de cocaïna intervingudes als ports europeus l’any 2020 es van relacionar amb aquest càrtel, entre els quals: 700 quilos de cocaïna intervinguts a Rotterdam, Països Baixos; 1,2 tones de cocaïna intervingudes a Hasselt, Bèlgica, i 5 tones de cocaïna intervingudes a Aruba, les Antilles Holandeses.

Els caps criminals, arrestats a Belgrad com a part d’aquesta operació, eren els traficants de cocaïna més gran als Balcans occidentals identificats com a part del treball d’anàlisi en curs realitzat sobre les dades de Sky ECC.

La recent retirada de tres eines de comunicació xifrades utilitzades pels delinqüents, tals com Encrochat, Sky ECC i Anom, va mostrar la prevalença de delinqüents dels Balcans en el comerç mundial de cocaïna i en activitats relacionades amb el crim organitzat.

Per respondre a aquesta amenaça, Europol va crear el grup de treball operatiu anomenat ’Càrtel dels Balcans’ i va reunir països d’Europa i del món per atacar eficaçment aquesta amenaça que emanava d’aquesta regió. Aquesta jornada d’acció és el resultat d’aquest grup de treball operatiu.

A més, s’ha proporcionat a Europol una anàlisi i un desenvolupament continus en l’àmbit de la intel·ligència, per tal de donar suport als investigadors de camp. Així mateix, dos membres del personal d’Europol van ser enviats a Belgrad per donar suport a les autoritats sèrbies amb les seves mesures d’investigació durant aquesta jornada d’acció.

Per la seva banda, Eurojust va facilitar la cooperació judicial entre els països implicats en aquesta investigació.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français