Com afecten la presència i l’acció policial la percepció de seguretat dels ciutadans francesos?

Un estudi realitzat a partir de les enquestes de victimització Cadre de vie et sécurité, 2008-2017[1] ha permès avaluar la presència i l’acció policial entre més de 160.000 enquestats de 14 anys i més, residents a França.

En termes generals, la població francesa avalua positivament la presència i l’acció policial: un 47% dels enquestats pensen que la presència policial al seu barri o municipi és suficient i un 48%, que l’acció policial contra la delinqüència és bastant eficaç. Aquestes percepcions es mantenen força estables al llarg del temps i milloren a partir de l’any 2015, possiblement per una major presència i visibilitat policial, reforçada després dels atemptats. No obstant això, un 19% dels individus considera la presència policial insuficient i un 27%, inexistent. Entre els residents en zones socialment desafavorides, el percentatge dels que consideren que l’acció policial no és prou eficaç s’incrementa fins a un 44%.

Més enllà dels percentatges globals, aspectes com les característiques individuals de la persona enquestada i el lloc de residència tenen un impacte en la valoració sobre la presència i l’eficàcia de l’acció policial.

Característiques individuals

En general, els homes i les persones de més edat valoren més positivament la presència i l’eficàcia de l’acció policial.

  • El 49% dels homes enquestats pensa que la presència policial a l’àmbit local és suficient, davant d’un 45% de les dones. També el 49% dels homes considera que l’acció policial és bastant eficaç, davant d’un 46% de les dones.
  • El 52% de persones amb 66 anys i més estimen que la presència policial al seu barri o poble és suficient i un 50% considera que l’acció policial és bastant eficaç.

Característiques del lloc de residència

En general, la percepció sobre l’eficàcia de l’acció policial en la lluita contra la delinqüència és més positiva en entorns rurals, però empitjora als nuclis urbans de més de 100.000 habitants i a l’àrea metropolitana de París. Així ho mostra el gràfic següent.

Avaluació de l’acció policial en la lluita contra la delinqüència en funció del territori

Font: Enquestes CVS (2008-2017): INSEE-ONDRP-SSMSI; tractament de les dades: ONDRP. Les persones enquestades tenen 14 anys i més i resideixen a França.

Malgrat que no s’ha pogut establir una relació de causalitat, sembla existir una vinculació entre la presència i l’eficàcia de l’acció policial al municipi i la percepció de seguretat de la població. Inversament, els individus que se senten més insegurs també acostumen a ser més crítics pel que fa a la valoració que fan de la policia.

Més informació:

[1] L’enquesta Cadre de vie et sécurité va ser dirigida pel Servei Estadístic Ministerial i de Seguretat Interior (SSMSI) des de l’any 2015, i per l’Institut Nacional d’Estadística i Estudis Econòmics (INSEE) i l’Observatori Nacional de la Delinqüència i de les Respostes Penals (ONDRP) des de l’any 2007.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

El Regne Unit dotarà la policia de més poders per fer front al terrorisme

L’any 2017, la Gran Bretanya va patir tres atacs terroristes. Al març, a Londres, van tenir lloc els fets del pont de Westminster i el Parlament britànic; al juny, els del pont de Londres i el Borough Market, i al maig, a Manchester, l’atac al final d’un concert de l’artista americana Ariana Grande. Aquests atemptats van causar la mort de 35 persones.

Òbviament, aquests esdeveniments continuats han obert un debat a la societat britànica sobre el procés de radicalització i sobre les mesures per detectar-la. En aquest debat, el govern britànic vol canviar el marc legislatiu per donar més poders als serveis d’intel·ligència (MI5) i a la policia per tal de prevenir nous episodis terroristes.

L’MI5 informa que hi ha més de 23.000 casos a vigilar, però que només se n’investiguen 3.000. A més, segons les dades del govern britànic, l’amenaça terrorista ha augmentat des del 2011, quan es va publicar l’estratègia contra el terrorisme.

La nova proposta governamental, segons la majoria de la premsa britànica, donarà el poder a l’MI5 per poder treballar i coordinar les actuacions amb la policia i la resta dels serveis implicats, ja sigui en l’àmbit nacional com local. L’objectiu és poder posar els sospitosos de radicalització sota supervisió.

Es vol augmentar el temps a la presó, com ja va anunciar el govern britànic, i es proposa fer un intens seguiment fins i tot quan la persona hagi complert la pena imposada. També es fa una crida a professors, metges i altres líders de la comunitat perquè informin de qualsevol sospita de radicalització que puguin detectar.

L’objectiu, segons la Ministra d’Interior, és no deixar espai per al terrorisme, impedint el reclutament per mantenir segures les famílies i la comunitat.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

 

Armes de foc i accidents de trànsit, principals causes de mort de policies als EUA

Entre el 2010 i el 2016, més de 1.000 agents de policia van morir als EUA en acte de servei o pel fet de ser policies. El National Law Enforcement Officers Memorial Found ha dut a terme, amb finançament del Departament de Justícia, l’estudi Making It Safer: A Study of Law Enforcement Fatalities Between 2010-2016, sobre 1.016 casos de policies morts en aquestes circumstàncies, amb l’objectiu d’oferir consells de seguretat per poder prevenir i evitar aquests desenllaços fatals.

L’estudi analitza aquests casos i ofereix consells per actuar de manera més segura o per prendre mesures de protecció des de diferents perspectives:

  • La causa principal de la mort de l’agent, entre les quals destaquen la mort per arma de foc i per accident de trànsit.
  • El tipus de servei en què s’ha produït la mort (responent a un requeriment, per actuacions d’ofici, per tasques de patrullatge), si s’ha produït en un context formatiu o, fins i tot, si s’ha produït fora de servei.
  • Si els agents caiguts prenien algun tipus de mesura de seguretat, especialment si portaven armilla antibales en els casos de mort per arma de foc o atac amb arma blanca, o si portaven cinturó de seguretat en els casos d’accident de trànsit.

Les morts per arma de foc en aquest període van ser 376. L’últim any, el 2016, va ser el segon pitjor, amb 66 agents morts, només per sota dels 73 del 2011; a més, implica un increment del 53% respecte de l’any anterior, el 2015, quan se’n van produir 43. Els investigadors associen una part d’aquest increment al major nombre d’emboscades a policies, en alguns casos fins i tot estant fora de servei.

Una bona part de les defuncions dels agents estan relacionades amb els vehicles i el trànsit: 247 morts per accident de cotxe i 45 per accident de motocicleta. Els investigadors proposen que tots els agents es posin el cinturó de seguretat, ja que l’any 2016 el 52% dels agents morts en accident de d’automòbil no el portaven posat.

Finalment, l’informe analitza 550 casos d’agents morts per arma de foc disparada per policia, en aquest cas amb un període històric molt més gran (es recullen casos des del 1856). Entre aquests destaca el següent:

  • 139 són accidents en què els agents s’han disparat a ells mateixos (sense intencionalitat suïcida);
  • 105 han estat agents identificats per error com a delinqüents per altres policies;
  • 46 agents van morir en situacions de formació o entrenament,
  • 14 casos han estat per foc creuat.

La mateixa organització va elaborar l’informe previ Deadly Calls and Fatal Encounters. Analysis of U.S. law enforcement line of duty deaths when officers responded to dispatched calls for service and conducted enforcment (2010-2014)

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

França intenta millorar la seguretat ciutadana amb un nou model: “la Police de sécurité du quotidien (PSQ)”

la Police de sécurité du quotidien (PSQ)El sentiment d’inseguretat augmenta entre la població francesa: un 66% dels francesos manifesten sentir-se insegurs i un 62% que el nivell de seguretat és un dels criteris clau per triar el lloc de residència.[1] Per fer front a aquesta situació, el ministre de l’Interior francès, Gérard Collomb, va presentar el 8 de febrer del 2018 un nou model de policia de seguretat ciutadana orientat, en un primer moment, a una seixantena de barris sensibles. La posada en marxa d’aquest nou model s’inscriu en el marc d’una vasta reforma, que afectarà també l’àmbit judicial, amb un projecte de llei que revisarà el procediment penal la primavera de l’any 2018.

El nou model policial se sustenta en cinc eixos i suposa la implementació de 55 actuacions. En destaquem algunes:

Eix 1: Una policia i una gendarmeria amb noves ambicions

  • 10.000 noves dependències policials al quinquenni 2018-2022.
  • La supressió d’algunes tasques policials com les vigilàncies estàtiques, l’externalització de tasques al sector privat i la substitució de policies per personal administratiu per a determinades funcions de suport.

Eix 2: Una policia i una gendarmeria més respectades

  • Millor protecció dels efectius policials a través de sancions més efectives en el cas d’infracció d’atemptat contra els agents de l’autoritat.
  • Entrada en vigor de noves mesures d’anonimització.
  • Implementació de mesures per prevenir els suïcidis entre els policies: reforç del suport psicològic i més formació per a una gestió adequada de l’estrès i de les situacions de crisi.
  • Millora del pressupost amb un pla triennal 2018-2020 de 900 milions d’euros.
  • Reforma del model formatiu policial, que reforça els mòduls de formació inicial i harmonitza la formació entre escales jeràrquiques tant de la policia nacional com de la gendarmeria.

Eix 3: Una policia i una gendarmeria a mida

  • Reforç policial a 60 barris sensibles en diverses fases fins l’any 2020, que implicarà un increment en les dotacions de 1.300 efectius.
  • Implementació d’estratègies de lluita contra la delinqüència local.
  • Millora del contacte amb la població amb el desenvolupament de 250 unitats de proximitat fins el 2019.
  • Millora en l’acollida a les víctimes (adaptació dels horaris d’obertura a les necessitats de la població, reforç formatiu i adequació dels espais d’atenció).

Eix 4: Una policia i una gendarmeria connectades

  • Lliurament de 110.000 tauletes tàctils fins l’any 2020 i 800 nous efectius dedicats a la lluita contra les ciberamenaces.
  • Increment de 10.000 càmeres corporals a la uniformitat policial fins el 2019.
  • Llançament del grup policial digital: un espai d’orientació al ciutadà en quatre llengües i disponible tots els dies de la setmana les 24 hores.
  • Obertura d’una plataforma d’assenyalaments per violències sexuals i sexistes.

Eix 5: Una policia i una gendarmeria que cooperen

  • Millora professional dels policies municipals i dels agents de seguretat privada.
  • Cooperació reforçada amb els alcaldes, especialment els que gestionen els barris on s’implementa el nou model de seguretat ciutadana.
  • Avaluació del nou model de seguretat ciutadana tot donant veu a diferents actors: prefectes, universitats i investigadors, càrrecs locals, sindicats, policies, emprenedors i ciutadans.

Per ampliar informació, podeu consultar els enllaços següents:

La police de sécurité du quotidien à la reconquête des quartiers

Lancement de la Police de Sécurité du Quotidien

[1] Dades aportades per l’institut d’estudis independent Odoxa.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

Qui ha de pagar els serveis de policia en els partits de futbol?

Mossos d'Esquadra - FutbolEls costos dels serveis policials amb motiu dels grans espectacles esportius, especialment els partits de futbol, fa temps que són motiu de polèmica. Els serveis de policia hi han de dedicar un gran nombre d’efectius, que poden condicionar els seus quadrants de personal i, en conseqüència, el servei que ofereixen. L’any 1989, després del desastre d’Hillsborough, al Regne Unit, en què van morir més de 90 afeccionats a causa, entre d’altres, d’un dispositiu policial deficient, les organitzacions policials d’aquell país van exigir recursos per fer front a les necessitats de seguretat dels partits del futbol professional. La llei de Policia del 1996 va establir l’obligació dels clubs anglesos de pagar una taxa pels serveis policials.

La quantia de la taxa ha estat objecte permanent de polèmica. El mes de novembre passat, la Policia Metropolitana de Londres feia públic el cost anual de la despesa policial en la seguretat dels partits de futbol, més de 12 milions de lliures, denunciant que els clubs de la ciutat només n’aportaven una petita quantitat.

A Catalunya també es va aprovar, ara fa quatre anys, una taxa sobre els serveis de la Policia de la Generalitat − Mossos d’Esquadra, encara que exclusivament per als partits d’alt risc.

Aquestes taxes acostumen a provocar una certa contestació en forma d’impugnacions davant dels tribunals.[1] A Alemanya, a mitjan febrer del 2018, el Tribunal Superior de la ciutat-estat de Bremen va mantenir la taxa fixada pel Govern per als partits de futbol d’alt risc. Concretament, es discutia la taxa per a un partit entre el Werder Bremen i el HSV Hamburg del mes d’agost del 2015. La policia del land va utilitzar 969 efectius per tal de garantir la seguretat dels seguidors de tots dos clubs. El Tribunal argumenta que les policies dels länder tenen l’obligació de mantenir la seguretat en els seus territoris respectius, també en els partits de futbol i altres tipus d’esdeveniments que comporten altes concentracions de persones. Per tal de poder fer front a aquesta obligació, han d’establir les taxes corresponents que els financin per així dotar-se dels recursos necessaris. Les autoritats poden decidir que hi ha persones especialment responsables dels riscos generats per les seves activitats quan, a més, aquestes generen ingressos econòmics molt quantiosos, com és el cas dels clubs de futbol, i consideren que la taxa és proporcional ja que es calcula en funció del nombre d’efectius policials emprats.

[1] A Catalunya, el FC Barcelona ha impugnat en via administrativa el procediment d’aplicació de la taxa.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

Anglaterra i Gal·les perden més de 22.000 agents de policia en només vuit anys

Police in GlasgowSegons diverses notícies publicades en mitjans de comunicació anglesos,[1] la xifra d’agents de policia a Anglaterra i Gal·les ha caigut en 1.213 efectius els darrers sis mesos i el setembre del 2017 era un 16% per sota del màxim de l’any 2009, segons xifres oficials. Es considera que la causa d’aquesta situació és la congelació de les nòmines dels policies, a part de la participació creixent del sector privat en l’àmbit de la seguretat.

Les últimes dades estadístiques del Home Office de setembre de l’any 2017 situen el nombre d’oficials de les 43 forces policials a Anglaterra i Gal·les en 121.929 efectius, des dels 123.142 del 31 de març del mateix any i dels 144.353 del 2009. És a dir, 22.424 agents menys en vuit anys.

De les 43 forces policials, la Policia Metropolitana de Londres, la més important d’Anglaterra i Gal·les, va representar més de la meitat de la caiguda del nombre d’oficials, amb 646 menys en només sis mesos.

Tot i que les xifres del mateix Home Office sobre criminalitat destaquen per un fort augment de les dades delictives registrades –l’increment registrat més alt dels darrers deu anys–, les plantilles policials segueixen disminuint en part perquè les nòmines de la policia continuen congelades. Actualment, segons el Home Office, no hi ha fons addicionals per a la millora salarial dels cossos policials.

En termes percentuals, la major reducció de plantilla va ser l’experimentada per North Yorkshire, amb un 4,2%, en perdre 58 oficials fins al setembre del 2017. En segon lloc, estaria West Midlands, que va perdre 221 agents de policia, un 3,3% de la totalitat dels agents.

Davant d’aquest escenari, alts càrrecs de la policia han advertit que la insuficient dotació econòmica en seguretat està deixant els policies en una situació molt difícil, i més davant d’un escenari d’augment registrat de la delinqüència i de la contínua amenaça terrorista.

Aquesta situació s’ha traslladat a l’escenari polític i també hi han intervingut responsables policials. Mentre que el partit laborista considera que la previsió pressupostària per a seguretat en el període 2018-2019 suposa una retallada de 119 milions de lliures respecte del període anterior, des del Home Office es considera que el pressupost sectorial augmentarà prop de 450 milions de lliures i subratllen que, des de l’any 2010, la reducció dels delictes “tradicionals” ha estat del 40%.

Des del Consell de Caps de la Policia Nacional es reconeixen certs avenços en la voluntat d’augmentar els recursos en seguretat, tot i que existeixen diferències importants en la composició del finançament, fet que reverteix en què l’augment dels pressupostos pugui variar entre l’1,6% i el 3,6%.

Per la seva banda, l’alcalde de Londres, Sadiq Khan, ha anunciat la voluntat de reduir l’impacte de les retallades policials, invertint 60 milions de lliures anuals per finançar 1.000 agents de policia addicionals. Tot i això, reconeix que aquesta inversió no farà revertir les xifres creixents dels darrers temps sobre activitat delictiva. També ha subratllat la voluntat de fer front a l’augment de la delinqüència juvenil a Londres, amb una injecció de 15 milions de lliures anuals.

[1] La notícia ha aparegut en diversos rotatius i s’han anat publicant notícies relacionades. En destaquem una del diari The Guardian del 13 de febrer del 2018.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

 

La Comunitat Valenciana avança en la construcció d’un sistema de policia

València

La publicació el passat mes de febrer de la Llei de l’Agència Valenciana de Seguretat i Resposta a les Emergències ja indicava una aposta per la construcció d’un sistema integrat de seguretat que superés els compartiments estancs tradicionals (policia, bombers, protecció civil…).[1] Recentment la Generalitat Valenciana ha fet un pas més en aquesta construcció sistèmica en l’àmbit de la policia amb l’aprovació de la Llei 17/2017, de 13 de desembre, de coordinació de policies locals de la Comunitat Valenciana.[2] Aquest text introdueix diversos mecanismes que intenten construir un sistema a partir de les policies locals existents (i en alguns casos, incloent-hi la resta de policies que actuen en el seu territori).

Així, per exemple, entre les funcions que integren la competència de coordinació de les policies locals hi inclou l’establiment d’una xarxa de transmissions que no només enllaci els diferents cossos de policia local, sinó que permeti també l’accés a les bases de dades en matèria de seguretat desenvolupades pel Ministeri de l’Interior; l’establiment d’un sistema d’informació recíproca entre els diferents cossos de policia local; l’impuls de la coordinació i la col·laboració interadministrativa per a la millora de la prestació dels serveis de seguretat pública en àmbits supramunicipals o de serveis mancomunats, així com el disseny de un pla territorial de seguretat local, funcions totes elles que estan pensades per facilitar l’actuació sistèmica i coherent dels cossos de policia.

A més, preveu diversos òrgans que han de contribuir a la homogeneïtat i la coordinació, entre els quals:

a) L’Institut Valencià de Seguretat i Emergències, que, per exemple, farà convocatòries anuals de proves físiques i psicotècniques per a l’accés a les policies locals, que tindran una validesa de dos anys. Així, totes aquelles persones que vulguin presentar-se a les convocatòries de places de policia local hauran de superar aquesta “fase prèvia”, que garantirà que tots els candidats compleixin exactament els mateixos requisits.

b) L’Observatori de Seguretat de la Comunitat Valenciana, com a fòrum de debat, difusió i estudi de problemàtiques de seguretat, del qual formen part membres tant de les policies locals com la unitat adscrita, del CNP, la Guàrdia Civil i del col·legi de criminòlegs.

c) El Comitè d’Assumptes Interns, que té entre les seves funcions col·laborar amb les policies locals en el control de la legalitat dels seus agents.

d) Consells supramunicipals de coordinació de les policies locals.

e) Promoció dels membres de les policies locals en altres cossos de la comunitat diferents del seu, obligant a la reserva de places per a aquesta mobilitat.

f) Obligatorietat que les policies locals disposin de recursos materials i humans suficients per a la seva autorització i posada en marxa.

g) Acords intermunicipals per reforçar els cossos de policia que, de manera temporal, ho necessitin.

Finalment, com a novetats destacables, la Llei opta per una estructura organitzativa de les policies més plana (entre dues i sis categories depenent del nombre d’habitants del municipi), explicita la possibilitat d’encarregar instrucció d’expedients (en cas de faltes greus i molt greus) a funcionaris d’altres policies locals, regula la segona activitat de manera detallada i promou activament la igualtat de gènere a tots els nivells, ja que obliga aquelles policies que tinguin menys d’un 40% de dones a reservar en les properes convocatòries un 30% de les places per a dones.

[1] Vid. http://notesdeseguretat.blog.gencat.cat/?s=Ag%C3%A8ncia+Valenciana+de+Seguretat

[2] Vid. http://www.dogv.gva.es/datos/2017/12/15/pdf/2017_11424.pdf

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

 

Europol acull una conferència internacional d’experts contra el robatori a domicilis

Un enfocament local i regional no és suficient per desmantellar grups mòbils de delinqüència organitzada (MOCG- Mobile Organized Crime Group) si es vol que Europa sigui un indret més segur. Conscients d’això, Europol, que treballa amb la Policia de Munic, la BKA alemanya, Eurojust i la Policia Nacional espanyola, va reunir més de 300 experts d’alt nivell de les agències policials i de la justícia, així com alguns investigadors, de 38 països, a finals de novembre de 2017, per discutir sobre la tipologia delictiva contra la propietat, en una conferència organitzada a la seu de l’Haia.

Thief

El crim organitzat contra la propietat immobiliària, especialment el robatori interior de domicili, és un delicte contra el qual tots els organismes de seguretat de la Unió Europea lluiten fermament amb nombroses accions, ja que afecta profundament les víctimes i provoca una gran sensació d’inseguretat entre els ciutadans. Una gran part d’aquests delictes són comesos per grups mòbils de delinqüència organitzada, caracteritzats per un alt grau de flexibilitat i mobilitat.

L’objectiu d’aquestes conferències era estudiar com combatre eficaçment els grups de delinqüents en l’àmbit del robatori mitjançant la millora de les estructures transfrontereres. El treball intensiu, transnacional i interdisciplinari dels participants de la conferència cercava identificar similituds i àrees problemàtiques en la lluita contra el delicte, per desenvolupar solucions específiques. Només una estreta cooperació nacional i internacional permet identificar sèries de delictes i grups actius transfronterers d’autors. També s’intenta establir un enteniment comú amb les investigacions, que no haurien de centrar-se exclusivament en els delinqüents actius sobre el terreny sinó que, al contrari, també inclourien els intel·lectuals i facilitadors, incloent investigacions financeres i de recuperació d’actius.

Europol juga un paper clau en la lluita contra les activitats criminals de delictes contra la propietat organitzada. Per ajudar els seus socis de manera més eficaç i seguir un enfocament multidisciplinari i horitzontal, la Unitat de Delictes contra la Propietat se centra en els grups mòbils de delinqüència organitzada esmentats. Un dels objectius principals és augmentar la consciència dels estats membres afectats. Hi ha molta informació disponible en l’àmbit investigador en els estats membres, però no es comparteix. L’objectiu ha de ser que aquest coneixement crucial estigui disponible per als organismes d’aplicació de la llei en altres països afectats.

El projecte se centra bàsicament en les següents accions:

Implantar un nou equip de suport amb quatre experts nacionals secundaris (des del 2016) amb la tasca de vincular-se amb els investigadors i fiscals dels estats membres.

Identificar les estructures i els membres de les bandes de delinqüents implicades.

Organitzar reunions operatives.

Proporcionar suport d’anàlisi operacional durant les investigacions en viu.

Identificar i detectar noves tendències mitjançant l’anàlisi estratègica.

Organitzar conferències d’experts i cursos de formació a tot Europa.

Millorar l’enfocament orientat a la xarxa.

Oferir suport i millorar la Plataforma d’Europol per a experts en el robatori domèstic.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

Segueixen disminuint els fets delictius registrats per l’Ertzaintza

ErtzainaDurant els darrers anys, els cossos de policia dels països del nostre entorn han anat fent públiques les dades delictives registrades, amb una marcada tendència a la disminució d’il·lícits. La policia del País Basc, l’Ertzaintza, amb la publicació de les seves dades, constata també aquesta mateixa línia descendent dels fets delictius.

Les infraccions penals conegudes per l’Ertzaintza durant l’any 2016 van ser 81.355 – 11.554 a Àlaba, 48.213 a Biscaia i 21.568 a Guipúscoa. Si analitzem el període 2012-2016, podem constatar que les xifres han anat disminuint any rere any:

Nombre d’Il·lícits
2012 90.653
2013 88.818
2014 86.783
2015 83.996
2016 81.355
Font: Elaboració propia a partir dades Ertzaintza

D’aquestes 81.355 infraccions penals registrades l’any 2016, 41 corresponen a homicidis, 5.235 a lesions, 61.790 a il·lícits contra el patrimoni i 357 a delictes contra la llibertat sexual.

D’altra banda, si es tenen en compte les detencions efectuades per l’Ertzaintza, veiem que l’evolució presenta unes xifres percentuals de disminució similars a les de l’activitat delictiva:

Nombre de detencions
2012 8.243
2013 7.590
2014 6.891
2015 5.964
2016 5.247
Font: Elaboració propia a partir dades Ertzaintza

Efectivament, l’any 2016 presenta la xifra més baixa de detencions. D’aquestes, 712 van tenir lloc a Àlaba, 2.694 a Biscaia i 1.841 a Guipúscoa.

Així mateix, l’Ertzaintza també fa públiques les dades de les investigacions portades a terme a les tres províncies del territori basc. En aquest cas, les investigacions efectuades pel cos policial segueixen una tendència ascendent en el període 2012-2016:

Nombre d’investigacions
2012 14.468
2013 15.321
2014 15.360
2015 17.082
2016 20.782
Font: Elaboració propia a partir dades Ertzaintza

Com es pot veure, hi ha un increment progressiu de les investigacions, per bé que l’any 2014 es mantenen estables i, en canvi, l’any 2016 hi ha un salt remarcable.

Pel que fa a la taxa d’infraccions penals per mil habitants en l’àmbit provincial, les dades de l’Ertzaintza mostren unes xifres força baixes:

Taxa d’infraccions penals
2015 2016
Àlaba 38,63 36,56
Biscaia 43,05 42,58
Guipúscoa 32,86 30,77
Font: Elaboració propia a partir dades Ertzaintza

La taxa d’infraccions penals per mil habitants a l’Estat espanyol l’any 2015 va ser de 43,69, i de 43,21 el 2016.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

 

Els atemptats terroristes baixen, l’amenaça es manté

L’any 2016, l’Europol va comptabilitzar 142 atemptats terroristes −sumant-hi els fallits, els frustrats i els consumats−, que van causar 142 víctimes mortals. L’activitat terrorista a la Unió Europea es concentra en vuit països: Alemanya, Bèlgica, França, Grècia, Itàlia, els Països Baixos, Espanya i el Regne Unit. La lluita contra el terrorisme, però, s’estén també a països que no han estat víctimes d’atacs, i les 1.002 detencions relacionades amb aquest àmbit, a més de als vuit països esmentats, també s’han dut a terme a Àustria, Bulgària, Dinamarca, Eslovènia, Irlanda, Polònia, la República Txeca, Romania i Suècia.

Hommage_à_Ahmed_MerabetAquestes xifres són sensiblement més baixes que les registrades durant el 2015 : 221 atacs terroristes, 151 víctimes mortals i 1.077 persones detingudes.

L’Europol diferencia les afiliacions terroristes entre: gihadistes, extrema esquerra i anarquistes, extrema dreta, separatistes, d’objectiu singular i les que no s’especifica a quin dels grups pertanyen. Els atemptats gihadistes són 13 dels 142 comptabilitzats; ara bé, han causat 135 de les 142 morts i 374 de les 379 persones ferides.[1] La majoria de les 1.002 detencions també es concentren entre els terroristes d’ideologia gihadista (718, 429 de les quals a França i 69 a Espanya). De les detencions, destaca que el Regne Unit no ha especificat l’afiliació de les 149 persones detingudes en aquest país.

El terrorisme separatista és el que, quantitativament, genera un major nombre d’incidents, amb 99 atemptats comptabilitzats durant l’any 2016. D’aquests, 76 van ser al Regne Unit, tots ells relacionats amb el terrorisme nord-irlandès. Cinc d’aquests atemptats es van produir a Espanya i corresponen a accions de sabotatge atribuïdes a Ernai (les joventuts d’Izquierda Abertzale) i a grups dissidents d’aquest moviment.

L’altra afiliació que genera més atacs és l’extrema esquerra i l’anarquisme, amb 16 atacs a Itàlia, 6 a Grècia i 5 a Espanya, dels quals destaca que no impliquen una gran planificació operativa ni l’ús de dispositius explosius improvisats (que no es consideren explosius comercials ni militars) ni d’armes de foc.

Aquestes són algunes de les informacions publicades a l’informe anual sobre la situació i les tendències del terrorisme a la Unió Europea durant l’any 2016 que ha publicat l’Europol el juny del 2017.

[1] El recompte de ferits resulta confús, ja que en el cos del document, quan s’expliquen els atemptats de Niça, Berlín i Brussel·les, es comptabilitzen, respectivament, 201, 56 i 340 ferits, xifra que, sense sumar-hi la dels altres atemptats menys greus, ja supera la dels 374 destacats.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français