La Comunitat Valenciana avança en la construcció d’un sistema de policia

València

La publicació el passat mes de febrer de la Llei de l’Agència Valenciana de Seguretat i Resposta a les Emergències ja indicava una aposta per la construcció d’un sistema integrat de seguretat que superés els compartiments estancs tradicionals (policia, bombers, protecció civil…).[1] Recentment la Generalitat Valenciana ha fet un pas més en aquesta construcció sistèmica en l’àmbit de la policia amb l’aprovació de la Llei 17/2017, de 13 de desembre, de coordinació de policies locals de la Comunitat Valenciana.[2] Aquest text introdueix diversos mecanismes que intenten construir un sistema a partir de les policies locals existents (i en alguns casos, incloent-hi la resta de policies que actuen en el seu territori).

Així, per exemple, entre les funcions que integren la competència de coordinació de les policies locals hi inclou l’establiment d’una xarxa de transmissions que no només enllaci els diferents cossos de policia local, sinó que permeti també l’accés a les bases de dades en matèria de seguretat desenvolupades pel Ministeri de l’Interior; l’establiment d’un sistema d’informació recíproca entre els diferents cossos de policia local; l’impuls de la coordinació i la col·laboració interadministrativa per a la millora de la prestació dels serveis de seguretat pública en àmbits supramunicipals o de serveis mancomunats, així com el disseny de un pla territorial de seguretat local, funcions totes elles que estan pensades per facilitar l’actuació sistèmica i coherent dels cossos de policia.

A més, preveu diversos òrgans que han de contribuir a la homogeneïtat i la coordinació, entre els quals:

a) L’Institut Valencià de Seguretat i Emergències, que, per exemple, farà convocatòries anuals de proves físiques i psicotècniques per a l’accés a les policies locals, que tindran una validesa de dos anys. Així, totes aquelles persones que vulguin presentar-se a les convocatòries de places de policia local hauran de superar aquesta “fase prèvia”, que garantirà que tots els candidats compleixin exactament els mateixos requisits.

b) L’Observatori de Seguretat de la Comunitat Valenciana, com a fòrum de debat, difusió i estudi de problemàtiques de seguretat, del qual formen part membres tant de les policies locals com la unitat adscrita, del CNP, la Guàrdia Civil i del col·legi de criminòlegs.

c) El Comitè d’Assumptes Interns, que té entre les seves funcions col·laborar amb les policies locals en el control de la legalitat dels seus agents.

d) Consells supramunicipals de coordinació de les policies locals.

e) Promoció dels membres de les policies locals en altres cossos de la comunitat diferents del seu, obligant a la reserva de places per a aquesta mobilitat.

f) Obligatorietat que les policies locals disposin de recursos materials i humans suficients per a la seva autorització i posada en marxa.

g) Acords intermunicipals per reforçar els cossos de policia que, de manera temporal, ho necessitin.

Finalment, com a novetats destacables, la Llei opta per una estructura organitzativa de les policies més plana (entre dues i sis categories depenent del nombre d’habitants del municipi), explicita la possibilitat d’encarregar instrucció d’expedients (en cas de faltes greus i molt greus) a funcionaris d’altres policies locals, regula la segona activitat de manera detallada i promou activament la igualtat de gènere a tots els nivells, ja que obliga aquelles policies que tinguin menys d’un 40% de dones a reservar en les properes convocatòries un 30% de les places per a dones.

[1] Vid. http://notesdeseguretat.blog.gencat.cat/?s=Ag%C3%A8ncia+Valenciana+de+Seguretat

[2] Vid. http://www.dogv.gva.es/datos/2017/12/15/pdf/2017_11424.pdf

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

 

Europol acull una conferència internacional d’experts contra el robatori a domicilis

Un enfocament local i regional no és suficient per desmantellar grups mòbils de delinqüència organitzada (MOCG- Mobile Organized Crime Group) si es vol que Europa sigui un indret més segur. Conscients d’això, Europol, que treballa amb la Policia de Munic, la BKA alemanya, Eurojust i la Policia Nacional espanyola, va reunir més de 300 experts d’alt nivell de les agències policials i de la justícia, així com alguns investigadors, de 38 països, a finals de novembre de 2017, per discutir sobre la tipologia delictiva contra la propietat, en una conferència organitzada a la seu de l’Haia.

Thief

El crim organitzat contra la propietat immobiliària, especialment el robatori interior de domicili, és un delicte contra el qual tots els organismes de seguretat de la Unió Europea lluiten fermament amb nombroses accions, ja que afecta profundament les víctimes i provoca una gran sensació d’inseguretat entre els ciutadans. Una gran part d’aquests delictes són comesos per grups mòbils de delinqüència organitzada, caracteritzats per un alt grau de flexibilitat i mobilitat.

L’objectiu d’aquestes conferències era estudiar com combatre eficaçment els grups de delinqüents en l’àmbit del robatori mitjançant la millora de les estructures transfrontereres. El treball intensiu, transnacional i interdisciplinari dels participants de la conferència cercava identificar similituds i àrees problemàtiques en la lluita contra el delicte, per desenvolupar solucions específiques. Només una estreta cooperació nacional i internacional permet identificar sèries de delictes i grups actius transfronterers d’autors. També s’intenta establir un enteniment comú amb les investigacions, que no haurien de centrar-se exclusivament en els delinqüents actius sobre el terreny sinó que, al contrari, també inclourien els intel·lectuals i facilitadors, incloent investigacions financeres i de recuperació d’actius.

Europol juga un paper clau en la lluita contra les activitats criminals de delictes contra la propietat organitzada. Per ajudar els seus socis de manera més eficaç i seguir un enfocament multidisciplinari i horitzontal, la Unitat de Delictes contra la Propietat se centra en els grups mòbils de delinqüència organitzada esmentats. Un dels objectius principals és augmentar la consciència dels estats membres afectats. Hi ha molta informació disponible en l’àmbit investigador en els estats membres, però no es comparteix. L’objectiu ha de ser que aquest coneixement crucial estigui disponible per als organismes d’aplicació de la llei en altres països afectats.

El projecte se centra bàsicament en les següents accions:

Implantar un nou equip de suport amb quatre experts nacionals secundaris (des del 2016) amb la tasca de vincular-se amb els investigadors i fiscals dels estats membres.

Identificar les estructures i els membres de les bandes de delinqüents implicades.

Organitzar reunions operatives.

Proporcionar suport d’anàlisi operacional durant les investigacions en viu.

Identificar i detectar noves tendències mitjançant l’anàlisi estratègica.

Organitzar conferències d’experts i cursos de formació a tot Europa.

Millorar l’enfocament orientat a la xarxa.

Oferir suport i millorar la Plataforma d’Europol per a experts en el robatori domèstic.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

Segueixen disminuint els fets delictius registrats per l’Ertzaintza

ErtzainaDurant els darrers anys, els cossos de policia dels països del nostre entorn han anat fent públiques les dades delictives registrades, amb una marcada tendència a la disminució d’il·lícits. La policia del País Basc, l’Ertzaintza, amb la publicació de les seves dades, constata també aquesta mateixa línia descendent dels fets delictius.

Les infraccions penals conegudes per l’Ertzaintza durant l’any 2016 van ser 81.355 – 11.554 a Àlaba, 48.213 a Biscaia i 21.568 a Guipúscoa. Si analitzem el període 2012-2016, podem constatar que les xifres han anat disminuint any rere any:

Nombre d’Il·lícits
2012 90.653
2013 88.818
2014 86.783
2015 83.996
2016 81.355
Font: Elaboració propia a partir dades Ertzaintza

D’aquestes 81.355 infraccions penals registrades l’any 2016, 41 corresponen a homicidis, 5.235 a lesions, 61.790 a il·lícits contra el patrimoni i 357 a delictes contra la llibertat sexual.

D’altra banda, si es tenen en compte les detencions efectuades per l’Ertzaintza, veiem que l’evolució presenta unes xifres percentuals de disminució similars a les de l’activitat delictiva:

Nombre de detencions
2012 8.243
2013 7.590
2014 6.891
2015 5.964
2016 5.247
Font: Elaboració propia a partir dades Ertzaintza

Efectivament, l’any 2016 presenta la xifra més baixa de detencions. D’aquestes, 712 van tenir lloc a Àlaba, 2.694 a Biscaia i 1.841 a Guipúscoa.

Així mateix, l’Ertzaintza també fa públiques les dades de les investigacions portades a terme a les tres províncies del territori basc. En aquest cas, les investigacions efectuades pel cos policial segueixen una tendència ascendent en el període 2012-2016:

Nombre d’investigacions
2012 14.468
2013 15.321
2014 15.360
2015 17.082
2016 20.782
Font: Elaboració propia a partir dades Ertzaintza

Com es pot veure, hi ha un increment progressiu de les investigacions, per bé que l’any 2014 es mantenen estables i, en canvi, l’any 2016 hi ha un salt remarcable.

Pel que fa a la taxa d’infraccions penals per mil habitants en l’àmbit provincial, les dades de l’Ertzaintza mostren unes xifres força baixes:

Taxa d’infraccions penals
2015 2016
Àlaba 38,63 36,56
Biscaia 43,05 42,58
Guipúscoa 32,86 30,77
Font: Elaboració propia a partir dades Ertzaintza

La taxa d’infraccions penals per mil habitants a l’Estat espanyol l’any 2015 va ser de 43,69, i de 43,21 el 2016.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

 

Els atemptats terroristes baixen, l’amenaça es manté

L’any 2016, l’Europol va comptabilitzar 142 atemptats terroristes −sumant-hi els fallits, els frustrats i els consumats−, que van causar 142 víctimes mortals. L’activitat terrorista a la Unió Europea es concentra en vuit països: Alemanya, Bèlgica, França, Grècia, Itàlia, els Països Baixos, Espanya i el Regne Unit. La lluita contra el terrorisme, però, s’estén també a països que no han estat víctimes d’atacs, i les 1.002 detencions relacionades amb aquest àmbit, a més de als vuit països esmentats, també s’han dut a terme a Àustria, Bulgària, Dinamarca, Eslovènia, Irlanda, Polònia, la República Txeca, Romania i Suècia.

Hommage_à_Ahmed_MerabetAquestes xifres són sensiblement més baixes que les registrades durant el 2015 : 221 atacs terroristes, 151 víctimes mortals i 1.077 persones detingudes.

L’Europol diferencia les afiliacions terroristes entre: gihadistes, extrema esquerra i anarquistes, extrema dreta, separatistes, d’objectiu singular i les que no s’especifica a quin dels grups pertanyen. Els atemptats gihadistes són 13 dels 142 comptabilitzats; ara bé, han causat 135 de les 142 morts i 374 de les 379 persones ferides.[1] La majoria de les 1.002 detencions també es concentren entre els terroristes d’ideologia gihadista (718, 429 de les quals a França i 69 a Espanya). De les detencions, destaca que el Regne Unit no ha especificat l’afiliació de les 149 persones detingudes en aquest país.

El terrorisme separatista és el que, quantitativament, genera un major nombre d’incidents, amb 99 atemptats comptabilitzats durant l’any 2016. D’aquests, 76 van ser al Regne Unit, tots ells relacionats amb el terrorisme nord-irlandès. Cinc d’aquests atemptats es van produir a Espanya i corresponen a accions de sabotatge atribuïdes a Ernai (les joventuts d’Izquierda Abertzale) i a grups dissidents d’aquest moviment.

L’altra afiliació que genera més atacs és l’extrema esquerra i l’anarquisme, amb 16 atacs a Itàlia, 6 a Grècia i 5 a Espanya, dels quals destaca que no impliquen una gran planificació operativa ni l’ús de dispositius explosius improvisats (que no es consideren explosius comercials ni militars) ni d’armes de foc.

Aquestes són algunes de les informacions publicades a l’informe anual sobre la situació i les tendències del terrorisme a la Unió Europea durant l’any 2016 que ha publicat l’Europol el juny del 2017.

[1] El recompte de ferits resulta confús, ja que en el cos del document, quan s’expliquen els atemptats de Niça, Berlín i Brussel·les, es comptabilitzen, respectivament, 201, 56 i 340 ferits, xifra que, sense sumar-hi la dels altres atemptats menys greus, ja supera la dels 374 destacats.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

 

 

 

 

 

L’Europol demana ajuda la ciutadania

La identificació i el rescat de les víctimes en el marc de la lluita contra l’explotació sexual de menors en línia és una de les prioritats operacionals de l’Europol. Per aconseguir aquest objectiu, l’Europol ha posat en marxa una iniciativa en què sol·licita als ciutadans que ajudin a identificar víctimes de pornografia infantil. Lògicament no ho fa de manera directa, sinó a través de petits detalls. Sota el lema “Stop child abuse, trace an object” (‘Atura l’abús de menors, segueix un objecte’), han publicat una pàgina web en què es mostren objectes que apareixen en fotografies obtingudes de delictes sexuals patits per menors. La intenció és que els ciutadans que vegin aquests objectes puguin arribar a identificar-los i, amb la informació recollida, es pugui ajudar l’Europol a identificar-ne l’origen o la procedència.

Stop Child Abuse. Trace and Object

La motivació és que en dues investigacions anteriors s’han pogut identificar dues víctimes a partir d’embolcalls de menjar i de contenidors d’escombraries, que apareixien com a fons en aquestes imatges amb contingut sexual.

L’1 de juny de 2017 s’ha publicat el primer conjunt de vint objectes, que formen part de fragments de fotografies en què es poden veure bosses, sabates, paisatges, ampolles o altres elements. Per a cada objecte, hi ha una informació associada, amb alguna indicació sobre el tipus d’objecte i preguntes més concretes o més genèriques sobre la identificació que se’n pot fer, sobre la seva localització o on es poden vendre o comprar determinats productes. Les imatges es poden compartir també a les xarxes socials.

La informació que dona el ciutadà pot ser anònima, i quan l’Europol confirmi que un objecte ha estat identificat o localitzat en un indret concret, transmetrà la informació a les autoritats policials competents del país en qüestió.

La qualitat de les imatges varia molt i, en alguns casos, els objectes poden resultar més fàcils d’identificar que en d’altres. El conjunt d’imatges publicades anirà canviant periòdicament.

 

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

Comissària Cristina Manresa: “Planificar amb rigor és la clau de l’èxit”

La comissària Cristina Manresa Llop, nascuda a Barcelona l’any 1968, té una filla de 19 anys i viu a Badalona. Diplomada en Criminologia i llicenciada en Història de l’Art per la Universitat de Barcelona, va entrar als Mossos d’Esquadra a la quarta promoció –ara fa 26 anys– i ha arribat a comissària passant per totes les categories. Creu que això és important perquè haver treballat en diferents serveis i situacions l’ha fet propera i coneixedora de la difícil tasca dels policies i li ha ensenyat a valorar les coses importants de la vida.

Actualment és cap de la Regió Policial Metropolitana Nord i directora del Pla de seguretat del Mobile World Congress des del 2013.

Ha rebut diverses condecoracions i premis per la seva tasca professional. És membre del Comitè d’Ètica de la Policia de Catalunya i participa des de fa anys en activitats de formació i docència.

Quin balanç fa del dispositiu de seguretat de la darrera edició del Mobile World Congress?

Molt positiu; no hi ha hagut incidents rellevants en una edició en què la xifra de congressistes ha batut un nou rècord, 108.000 persones, cosa que suposa un increment del 7% respecte de l’any anterior. L’índex de victimització per cada 1.000 visitants s’ha situat en un 0,34, índex inferior al registrat l’any 2016, que es va situar en un 0,36. Els fets delictius s’han mantingut estables, amb una reducció del 13% al transport públic, i el 91% dels fets són furts.

Ens sentim orgullosos de la feina feta per tots els cossos policials i serveis d’emergències, que, juntament amb els organitzadors del MWC –els responsables de Fira de Barcelona i Turisme de Barcelona–, ha contribuït a mantenir la seguretat dels congressistes i el bon desenvolupament d’aquest esdeveniment. Aquest és un treball en equip!

Quines eines −de planificació, prevenció, emergències, seguretat ciutadana− són les que li permeten ajudar i oferir protecció a les persones en aquests grans esdeveniments?

Treballem a partir d’un Pla director de seguretat (PDS), document que recull els objectius i les característiques de l’esdeveniment i organitza les diferents tasques de tots els integrants per tal que ens coordinem amb efectivitat. Són vuit programes que inclouen els dispositius policials de seguretat ciutadana, ordre públic, intel·ligència, mobilitat, protecció civil, allotjaments, etc.

Com a part de les polítiques de prevenció, la Policia de la Generalitat – Mossos d’Esquadra ha potenciat la difusió dels consells de seguretat a les xarxes socials dels Mossos d’Esquadra i del 112, i ha fet arribar als congressistes material amb mesures bàsiques de seguretat, amb l’objectiu de prevenir fets delictius. Panells informatius al transport, cartells i díptics en diversos idiomes, etc. Aquestes accions s’han portat a terme amb la col·laboració de diferents entitats que participen en l’organització i la seguretat de l’esdeveniment, com són GSMA, Barcelona Convention Bureau i el Gremi d’Hotels.

De quina manera, des del punt de vista de la planificació, afecta tenir tants operadors, públics i privats, d’àmbits i administracions diferents, en un mateix esdeveniment? El factor humà és primordial en aquest sentit?

Planificar amb rigor és la clau de l’èxit perquè hi participen molts efectius de la PG-ME de diferents especialitats: GEI, Escortes, Subsòl, Canina, Tèdax, Hèlix, BRIMO, ARRO, Informació, Seguretat Ciutadana, Trànsit, etc. També integrem personal extern a la nostra organització, d’altres policies municipals (l’Hospitalet i Barcelona) i operadors externs: empresa organitzadora, seguretat privada, emergències, Turisme de Barcelona, Ajuntament, transports, etc.

Per aquest motiu, comencem a planificar després de l’estiu i fins al mes de febrer o març, que és quan es celebra el MWC.

Es fa una primera reunió amb tots els responsables i expliquem les novetats de l’any i el cronograma; després, els grups desenvolupen les seves ordres de servei, en què treballarà i supervisarà la direcció del Pla fins a arribar a desenvolupar el dispositiu en tres fases: prealerta, alerta, màxima alerta.

Durant la celebració del congrés, a primera hora es fan diverses reunions diàries amb els operatius policials i amb els gestors del transport, sota la direcció del Pla i de l’organització.

En acabar el MWC, es fa un debrífing en què es recullen les millores proposades per tots els serveis.

El factor humà és fonamental, conèixer cadascun dels operadors facilita molt la tasca; som un equip i tothom treballa per millorar cada any. L’èxit del MWC és l’èxit de tots!

Quina ha estat la situació més complexa que ha hagut de gestionar en les darreres edicions del MWC? Hi ha algun aspecte o complicació que es reprodueixi cada any?

L’any 2016, amb la nova línia 9 del metro, perquè era un element nou, encara estava en fase de proves i no sabíem el volum de persones que utilitzarien aquesta línia. S’hi va afegir la vaga del transport i el tema de la mobilitat es va complicar.

La gestió de les cues i l’accés dels congressistes al recinte amb seguretat és un repte pel que fa al tema del terrorisme. Des de l’any 2015, identifiquem tots els participants, hem augmentat el nombre d’efectius i hem extremat les mesures de seguretat amb elements de contenció en els accessos: pilones, arcs detectors, escàners, gossos, etc.

Els consells de seguretat que fem arribar als congressistes des de la PG-ME pensem que són una bona mesura per evitar que esdevinguin víctimes de fets delictius. La prevenció és una bona eina i hi treballem abans del congrés reunint-nos amb els gremis d’hotels, de restauració, turisme i altres operadors.

Us heu inspirat o us inspireu en algun altre tipus d’esdeveniment semblant a l’hora d’innovar en les mesures de prevenció i seguretat? I, a l’inrevés, altres cossos de seguretat o esdeveniments semblants s’han interessat per la tasca que dueu a terme aquí?

L’experiència en altres esdeveniments o dispositius en què treballem la PG-ME ens inspira per desenvolupar el Pla director de seguretat del MWC. Es tracta d’un document que descriu en vuit programes cadascuna de les particularitats dels dispositius de seguretat, el nombre d’efectius de cada especialitat, la ubicació, els horaris de treball i altres característiques tècniques. El que crec que cal destacar del PDS és que hi participen altres operadors externs a la PG-ME, una manera integradora i transversal de treballar amb altres administracions i particulars. Hi ha hagut interès per aquesta manera de treballar i altres policies han reproduït el model del PDS.

Pel fet de ser la primera dona comissària de la PG-ME, quina valoració fa respecte del paper de la dona en un cos policial com els Mossos d’Esquadra?

La valoració que faig com a dona comandament és que cal apostar encara més per l’equitat de gènere dins la policia a totes les escales, també en la de comandaments, on l’impacte de la presa de decisions és tangible. Hi ha recorregut per fer. Una policia del segle XXI cal que sigui oberta i estigui preparada per assolir els reptes que se’ns presenten. La visió de la dona és molt important en el desenvolupament de les polítiques de seguretat.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

Notable descens dels delictes contra la propietat a Suïssa

Les dades publicades per l’Institut Federal d’Estadística de Suïssa confirmen la tendència dels darrers anys, ja que tant les infraccions estrictament penals com les que van contra la legislació del narcotràfic i les que regulen l’estrangeria continuen en descens, molt clar en el cas de les infraccions penals (-4%, amb una reducció de prop de vint-mil infraccions en termes absoluts), també considerable en el camp del narcotràfic (-3%, tres mil menys) i menys perceptible en el camp de la normativa d’estrangeria (-1%, uns tres-cents casos menys).

Casa SuïssaÉs important, però, remarcar que el descens de les infraccions penals és degut a una gran reducció de la delinqüència més habitual, la delinqüència contra la propietat, que baixa un 6%. En aquest àmbit, destaca la reducció d’un 11% de les robatoris a domicili i d’un 13% de les estrebades. Els robatoris de vehicles presenten una reducció més moderada (6%).

Els delictes contra la vida i la integritat física augmenten un 2%. Tot i que els homicidis consumats es redueixen un 21% (de 57 passen a 45), les temptatives d’homicidi augmenten un 33% i les lesions lleus, un 6%. Pel que fa a la violència de gènere, es registraren 19 morts (una cada tres setmanes), la immensa majoria de les quals (18) van ser dones.

Els delictes contra la integritat sexual experimenten un augment del 8% i els delictes contra l’honor, la intimitat i el secret pugen un 6%. Tot i que els delictes contra la llibertat en general experimenten un descens del 5%, els delictes de tràfic de persones han augmentat un 116% (passen de 58 a 125). Aquesta dada podria tenir a veure amb els moviments massius de persones cap a Europa dels darrers anys. Aquesta circumstància explicaria també que les infraccions contra la normativa d’estrangeria es mantinguin estables a la baixa (-1%) i que no segueixin el descens més acusat de les altres categories.

Pel que fa als detinguts (“acusats”, en diuen ells), l’informe destaca que continua el descens dels menors, que, encara que només s’ha reduït un 1,4% en relació amb l’any passat, ja només són la meitat dels que eren l’any 2009. La majoria dels detinguts tenen nacionalitat estrangera (41.172 per 37.068 nacionals). De tota manera, igual com fèiem en comentar l’estadística de l’any passat, cal tenir en compte que molts d’aquests estrangers (24.018) tenen residència habitual al país, ja que hi ha molta població estrangera que hi resideix sense haver-ne adoptat la nacionalitat.

El cantó (semi-cantó, en aquest cas) amb una taxa de delictes més alta és Basilea Ciutat (110,1 per 100.000), que supera Ginebra (ara amb 107,1, un descens de 12 punts en relació amb l’any anterior), Neuchâtel (75,1) i Vaud (70,5). Uri continua sent el cantó amb la taxa més baixa (18,7), seguit per Nidwalden (26,6) i Schwytz (27,3).

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

Alemanya: les infraccions contra la legislació d’estrangeria impedeixen per segon any que continuï el descens dels delictes

Segons les últimes estadístiques publicades per la Bundeskriminalamt alemanya, les 487.711 infraccions (delictes) contra la normativa d’estrangeria enregistrades l’any 2016 al país han provocat un lleuger augment (0,7%) de les infraccions penals, mantenint l’estabilitat a l’alça ja enregistrada l’any anterior, en què la gran presència d’infraccions d’estrangeria alterà les xifres globals de l’any.

ManillesLa tendència mostrada l’any passat continua en tots els camps. Així, la delinqüència violenta experimenta un ascens del 6,7%. Els homicidis de tot tipus presenten un augment del 14,3% (cal tenir en compte que s’hi inclouen els 72 homicidis que va dur a terme l’infermer de la Baixa Saxònia i els 17 dels incidents a l’Olympiazentrum de Munic). Els abusos sexuals i les violacions presenten un increment del 12,8% i les lesions, d’un 9,9%. L’única excepció la constitueixen els robatoris amb violència i intimidació, que disminueixen un 3,7%.

La delinqüència contra la propietat baixa notablement. Els furts de tipus divers es redueixen un 4,4% (el descens més important és als robatoris al domicili, un 9,5%; els de mitjans de pagament diferents dels diners, un 8,5%, i els robatoris a dependències professionals i d’emmagatzematge, un 6,5%). Els fraus baixen un 7% i la delinqüència econòmica, un 5,6%.

Els delictes contra la propietat intel·lectual (+7,2%) i els de danys (+3,4%) també experimenten un augment, que és més important en nombres absoluts en el segon cas (+19.350 delictes).

El nombre de detinguts (2.360.806) ha disminuït molt lleument (-0,3%) en 8.230 persones. La majoria dels detinguts són homes (74,9%) i adults de més de 21 anys (77,4%). Els detinguts sota la influència de l’alcohol han incrementat un 2,4% (242.494 en total) i els no nacionals han augmentat un 4,6%, cosa que significa un 40,4% davant del 59,6% de detinguts de nacionalitat alemanya. La franja d’edat en què augmenta més el nombre de detinguts és fins als 14 anys (increment del 14%), mentre que la de preadults (de 18 a 21) es manté a l’alça (0,3%). La reducció més important s’experimenta en la franja de 14 a 18 anys (un 3,8%).

Pel que fa als länder, Baden-Württemberg apareix com el land amb menys delinqüència (55,99 per mil); en segon lloc, trobem Hessen (66,72 per mil); en tercer lloc, Renània-Palatinat (67,75 per mil) i baixa fins al quart lloc Baviera, que ha experimentat un augment d’un 9,5% (l’any anterior ocupava el primer lloc sense tenir en compte les infraccions d’estrangeria, però no si les hi sumem). Sense infraccions d’estrangeria, Baviera encara seria el land amb una taxa més baixa de delictes (4,85 per mil). Un cop més, l’impacte de l’onada de refugiats es torna a fer present, però −cal insistir− no tant en el nombre de delictes, que disminueix lleugerament (-43.093 sense les infraccions d’estrangeria), sinó en l’àmbit de les infraccions a la normativa d’estrangeria.

Els länder amb taxes més altes d’infraccions penals són, com l’any passat, les ciutats estat de Berlín (161,61 per mil), Bremen (136,87 per mil) i Hamburg (133,84 per mil), tot i que Bremen i Hamburg han intercanviat les posicions.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

Les dades de la Policia de Catalunya obertes al públic

Els darrers dies s’ha presentat el projecte Dades Obertes dels Mossos d’Esquadra, com una mostra del compromís del Departament d’Interior i la Direcció General de la Policia amb la transparència, seguint el camí d’unes poques organitzacions policials capdavanteres en aquest àmbit.

El projecte Dades Obertes dels Mossos d’Esquadra suposa un canvi important en la publicació de la informació que gestiona o que genera la policia. D’una banda, es tracta d’un gran volum d’informació que segueix els principis de les dades obertes, segons els quals qualsevol persona podrà utilitzar, reutilitzar i tornar a compartir la informació. És a dir, no són dades que únicament es poden consultar, sinó que es poden descarregar per treballar-hi (fet realment nou a l’Europa continental). D’altra banda, les dades de qualitat que s’ofereixen facilitaran la transferència del coneixement i que es puguin generar innovacions en l’àmbit de la seguretat, entre altres beneficis.

Es preveu que l’actualització de les dades en el portal variï en funció del termini d’introducció de la informació en els sistemes policials i del procés de generació dels diferents fitxers que s’han de publicar al web, els quals han de complir amb unes característiques determinades per ser considerades dades obertes.

En general, el termini d’actualització estimat és d’un o dos mesos a partir de la finalització del termini d’introducció de dades en els sistemes d’informació policial –mensual, trimestral o anual. Aquests terminis poden augmentar en aquells conjunts de dades que requereixen la intervenció de serveis externs de la Direcció General de la Policia.

Pel que fa al territori, les dades abasten fins l’àmbit d’Àrea Bàsica Policial (de comissaries) i inclouen tant les de la Policia de la Generalitat − Mossos d’Esquadra com les de les policies locals que formen part del sistema.

El portal Dades Obertes ha començat amb 500.000 dades, però en els propers mesos s’alliberaran noves dades. Les dades que hi ha actualment en obert són les que s’han considerat més transcendents i que poden ser més útils a la ciutadania, com són:

  • Dades organitzatives: personal operatiu de la PG-ME, vehicles o comissaries
  • Activitat institucional: gestió de peticions d’òrgans institucionals, relacions amb els mitjans de comunicació i les xarxes socials (Twitter, Instagram, Facebook, Flickr)
  • Activitat policial: temps d’espera per posar denúncia, temps de resposta a fets urgents, mitjana diària de patrulles policials, incidents atesos i hores de servei
  • Dades delinqüencials, segons el Codi penal actual
  • Suggeriments, agraïments i queixes
  • Activitats de prevenció: contactes amb la comunitat
  • Violència masclista i domèstica

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

Policia i ús de l’arma de foc: una aproximació a la realitat

Les actuacions dels agents policials en què han hagut d’emprar l’arma de foc comporten implicacions destacades, tant en l’àmbit personal com professional. Igualment, aquestes intervencions acostumen a tenir cert grau de complexitat i de ressò social que cal tenir en consideració.

L’Institut de Seguretat Pública de Catalunya (ISPC), en col·laboració amb la Policia de la Generalitat – Mossos d’Esquadra (PG-ME) i el Departament d’Interior, va dur a terme un estudi sobre diferents situacions d’ús de l’arma de foc. Aquest estudi, que va finalitzar el juny de 2015, es va fer a partir de l’anàlisi de casos reals d’actuacions de policies que han explicat voluntàriament les seves experiències en unes circumstàncies de risc racionalment greu per a la vida.

A la publicació Situacions reals d’ús de l’arma de foc −quart número de la col·lecció “Segments de Seguretat”, publicat a finals del 2016− es mostren els resultats d’aquest estudi des de diferents vessants: la psicofísica, la jurídica i la de la intervenció policial, i també pretén traslladar les línies d’actuació presents i les propostes de futur per a la formació i la recerca en aquest àmbit.

Quan un agent de policia es troba immers en una actuació amb arma de foc, experimenta diverses reaccions fisiològiques, emocionals, instintives, cognitives i conductuals amb un grau tal d’intensitat que en dificulta l’assimilació i li provoca un cert desgast. Així doncs, els policies també necessiten el seu temps per interioritzar el que han sentit i viscut en aquest tipus d’intervencions.

Policialment, quan s’esdevé una actuació amb arma de foc, s’inicia un procés d’investigació interna per conèixer els fets i l’actuació duta a terme. Jurídicament, s’obre un procediment judicial per saber si la facultat de l’ús de la força de què disposen els cossos de seguretat ha estat utilitzada de forma adient o arbitrària.

L’estudi s’estructura en tres capítols:

  • Antecedents: Es tracten els àmbits normatiu i formatiu, així com els estudis ja fets sobre les reaccions de la persona quan s’exposa a actuacions policials que comporten un risc racionalment greu per a la vida.
  • Nucli de l’estudi: Evolució del present estudi des dels seus orígens, mitjançant l’explicació i l’anàlisi de casos, fins als resultats finals amb unes conclusions i propostes concretes per a la formació, que cal transformar en una formació policial que superi el tradicional tir estàtic, poc adequat a la realitat del treball policial.
  • Valoració judicial de l’ús de l’arma de foc per part dels agents de policia i la jurisprudència: La visió judicial d’algun dels casos d’aquest estudi i d’altres casos similars pot ajudar als agents a entendre el perquè del procediment penal que s’inicia a partir d’aquestes actuacions i de la decisió final.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français