Actuacions de cooperació policial internacional contra el cibercrim

És ben sabut per les forces policials que els serveis DDoS –denegació de servei distribuïda– han reduït considerablement la barrera d’entrada al ciberdelicte. Per una tarifa tan baixa com uns 10 €, qualsevol persona poc qualificada pot llançar atacs DDoS amb el clic d’un botó, deixant fora de línia llocs web i xarxes senceres.

Els danys que es poden infligir a les víctimes poden ser considerables, arribant fins i tot a paralitzar econòmicament les empreses i privant les persones de serveis essencials que ofereixen entitats diverses com bancs, forces policials o administracions governamentals.

Envalentits per un anonimat percebut, molts joves entusiastes de les tecnologies s’impliquen en aquest crim aparentment de baix nivell, sense conèixer les conseqüències que poden comportar aquestes activitats en línia. Per exemple, les forces de l’ordre actuen intensament contra els serveis DDoS. I, en aquest sentit, tots els nivells d’usuari se situen en el radar de les forces de l’ordre, ja sigui un jugador que arrenca la competència des d’un videojoc com un pirata informàtic d’alt nivell que realitza atacs DDoS contra objectius comercials per obtenir guanys financers.

Els efectes que una investigació criminal pot tenir en la vida d’aquests usuaris de DDoS poden ser molt greus, atenent a les penes de presó que es preveuen en alguns països.

En aquesta línia, cossos policials dels Estats Units, el Regne Unit, Polònia i Alemanya van desenvolupar una operació coneguda com a Power off contra aquesta mena d’atacs cibernètics que poden arribar a paralitzar internet.

Aquesta operació internacional destinada a combatre els proveïdors de serveis DDoS, dissenyats per permetre els usuaris llançar una denegació de servei distribuïda paral·lela contra infraestructures en línia crítiques, ha permès desactivar una cinquantena de proveïdors dels serveis informàtics il·legals més grans del món. Un d’aquests serveis neutralitzat s’havia utilitzat per cometre més de 30 milions d’atacs.

En el marc d’aquesta acció, fins ara s’han detingut set administradors entre els Estats Units i el Regne Unit, amb noves accions previstes contra els usuaris d’aquests serveis il·legals.

La cooperació policial internacional va ser fonamental per a l’èxit d’aquesta operació, ja que els administradors, els usuaris, la infraestructura crítica i les víctimes estaven dispersos per tot el món. El Centre Europeu de Ciberdelinqüència d’Europol va coordinar les activitats a Europa mitjançant el seu Joint Cybercrime Action Taskforce (J-CAT).

Aquesta operació internacional segueix les edicions anteriors d’operacions Power Off que es dirigia als administradors i usuaris del mercat DDoS webstresser.org.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

Les renúncies d’oficials de policia augmenten un 72% el darrer any a Anglaterra i Gal·les

A principis del mes de novembre d’enguany, va aparèixer publicat un estudi al diari digital The Conversation en el qual les professores angleses de Criminologia de la Universitat de Portsmouth Jemma Tyson i Sarah Charman aprofundien en les causes de l’increment de renúncies d’oficials de policia a Anglaterra i Gal·les.

Les autores expliquen que ser policia havia estat durant molts anys un treball de per vida. Hi havia taxes molt baixes d’abandonament i taxes elevades de lleialtat, en què les carreres de 30 anys o més eren la norma. Però sembla ser que les tornes han canviat.

Segons dades oficials del Govern, la xifra de renúncies voluntàries al servei de policia a Anglaterra i Gal·les ha augmentat un 72% entre els anys 1996 i 2022, en passar de 1.996 baixes a 3.433. A més, les renúncies voluntàries representen actualment el 42% de tots els abandonaments de la policia, en comparació amb el 33% de l’any anterior. I si es compara amb fa deu anys, l’any 2012, hi va haver 1.158 renúncies voluntàries, la qual cosa representa només el 18% de tots els que van abandonar. Per tant, en només deu anys les renúncies voluntàries han augmentat un 196%.

Allò que l’any 2016 era considerat com una rotació positiva pel Consell Nacional de Caps de Policia, actualment ja és un greu problema. Les dues autores de l’estudi van considerar que havien d’investigar les causes per les quals els funcionaris pleguen. Durant dos anys van entrevistar uns 100 exoficials de policia d’Anglaterra i Gal·les que havien abandonat voluntàriament el servei.

La principal motivació per abandonar la feina són problemes interns i organitzatius, entre d’altres: els exoficials es van queixar d’un lideratge deficient, de la manca d’oportunitats de promoció o progressió i de no tenir veu en l’organització. Els policies que havien abandonat l’organització declaraven que no se sentien valorats i que els mancaven models apropiats en els rangs superiors. D’aquest fet, se’n queixaven sobretot les dones oficials amb fills.

Els exoficials entrevistats van declarar que s’havien sentit com un simple número per part de la força policial i que les seves veus no eren escoltades. Així mateix, no sentien que podien compartir les seves opinions o participar en la presa de decisions sobre temes que els afectaven a la feina diària, ja que consideraven que els caps ocupaven el temps resolent les seves pròpies carreres i preocupacions.

Aquesta sensació de buidor també la van compartir policies que van ser enviats a llocs no desitjats després de promocionar, de tornar d’una absència o a causa de la reestructuració dintre de l’organització.

Les investigadores també van constatar que la majoria d’entrevistats van respondre que la seva decisió de renunciar va ser la correcta, la qual cosa no ocultava la seva decepció, penediment i tristesa en marxar.

Aquests sentiments d’absència de suport de l’organització es veuen agreujats per la manca d’entrevistes de sortida significatives. Només a un 35% dels oficials entrevistats se’ls va oferir la possibilitat de fer una enquesta de sortida.

Comprendre per què hi ha hagut un augment del 196% en les renúncies voluntàries del servei de policia a Anglaterra i Gal·les en la darrera dècada pot ser una tasca dolorosa per a moltes forces policials, però sense aquesta informació, la retenció només pot empitjorar. Començar aquelles converses difícils i proporcionar als que abandonen la veu que els manca dintre de l’organització és el primer pas per resoldre el problema.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

Les mesures anticovid provoquen un lleuger augment de la violència contra la policia a Alemanya

L’any 2021 es registraren a Alemanya 39.649 actes violents contra la policia, dada que implica un augment de l’1,8% en relació amb l’any anterior i la continuació d’una lleu tendència a l’alça des de l’any 2014 (amb l’excepció del 2017). Els Länder amb un increment més gran han estat Mecklenburg-Pomerània Occidental (31%), Hessen (19,1%) i Berlín (15,4%), mentre Baden-Württemberg (-2,1%) i Baviera (-6,3%) n’han experimentat descensos. Curiosament, aquest darrer ha experimentat el nombre més alt d’assassinats (4 casos, 6 víctimes[1]) i robatoris amb violència (20 casos, 25 víctimes).

El nombre de víctimes d’aquesta violència van ser 88.626 agents (un 4,5% més que l’any anterior), dels quals un 79,3% eren homes i un 49,5% tenien entre 25 i 35 anys. La immensa majoria dels actes violents (87%) es produïren com a resistència a intervencions policials.

Els agressors eren fonamentalment homes (84,2%), alemanys (70,6%) i amb més de 25 anys (69,6%). Un 75,6% dels detinguts eren persones conegudes de la policia. El percentatge d’immigrants detinguts per aquests delictes baixa un 9,6%, els de residents il·legals i sol·licitants d’asil es redueix en un 5,2%.

Les tipologies delictives dels atacs inclouen assassinat, homicidi, lesions (doloses i culposes), robatori amb violència, coaccions, detenció il·legal, amenaces, resistència i atemptat a agents de l’autoritat. Cal remarcar, però, que els delictes amb un índex més gran de violència experimenten un descens: assassinat (-6), homicidi (-27), robatoris amb violència (-27) i lesions simples o lleus (-612). Els augments més significatius els trobem en la resistència contra l’autoritat amb motiu de l’exercici de les seves funcions en les seves diferents versions (48%).

La causa més clara d’aquest increment semblen ser les mesures restrictives de la mobilitat decretades per combatre la COVID19, que van ser contestades freqüentment per una part de la població. Els increments dels actes violents coincideixen (amb alguna excepció) amb els mesos amb restriccions més dures en vigor amb motiu de la pandèmia.

Accés a l’informe complet 


[1] Els assassinats no han estat tots consumats necessàriament.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

Millores pendents en el sistema de queixes de la policia britànica

La Comissió d’Interior del Parlament britànic ha publicat, el febrer del 2022, un informe sobre la gestió de queixes i la revisió de comportaments de la policia en què detecta llacunes importants. La investigació per avaluar el funcionament de l’Oficina Independent sobre el Comportament de la Policia (Independent Office for Police Conduct, IOPC), va començar l’estiu del 2020 i ha durat 18 mesos. L’IOPC, que té com a funció principal gestionar els casos més greus de queixes contra els agents i els cossos de policia d’Anglaterra i Gal·les i que, per tant, poden comportar responsabilitats disciplinàries, va entrar en funcionament el gener del 2018. Ara bé, no és un organisme completament nou, ja que va substituir la Comissió Independent de Queixes sobre la Policia (Independent Police Complaints Comission – IPPC), creada el 2003 i que va reemplaçar l’Autoritat de Queixes sobre la Policia (Police Complaints AuthorityPCA). Aquests canvis previs ja es van produir per intentar millorar la gestió d’aquestes queixes.

Els parlamentaris recorden que l’actuació de la policia a Anglaterra i Gal·les es basa en el consentiment: els agents tenen uns poders per investigar la delinqüència i mantenir la seguretat ciutadana, però tenen el deure de complir els estàndards més elevats de comportament policial. Per tant, per garantir que la ciutadania confia en la policia ha d’existir un bon sistema que gestioni i supervisi el comportament dels agents i dels cossos i les queixes que s’hi presentin.

La investigació conclou que part de la insatisfacció amb aquest sistema no està justificada o és injusta i que l’IOPC ha fet avenços significatius i ha establert un sistema més obert, transparent i sensible que els organismes previs. Ara bé, malgrat això, també hi ha elements de millora, que recullen en sis àmbits:

  • Durada de les investigacions: Tot i que la majoria es resolen en menys d’un any (i aquesta durada s’ha reduït respecte als organismes previs), encara hi ha procediments que s’allarguen anys, sense que quedi clar si és responsabilitat dels cossos policials o de l’IOPC. Per tant, és necessari un canvi de cultura policial per agilitzar aquests procediments i que totes les parts assumeixin les seves responsabilitats.
  • Confiança de la ciutadania: Algunes revisions d’àmbits concrets (com ara les violències domèstiques, la salut mental o la discriminació racial) aporten idees sobre com la policia interactua amb les comunitats a qui serveix. Ara bé, cal que en aquestes grans investigacions hi hagi més col·laboració entre les organitzacions i els cossos policials i que els procediments puguin ser accessibles a la ciutadania.
  • Accessibilitat: Promoure que els ciutadans tinguin coneixement d’aquests procediments no consisteix només en poder accedir als documents. L’ús de llenguatges tècnics o amb construccions complexes també dificulta o dissuadeix l’accés dels ciutadans. Per tant, l’IOPC ha de fer esforços perquè la documentació es faciliti en un llenguatge planer i en diferents formats i idiomes.
  • Assegurar les millors pràctiques: Una part dels procediments la gestionen els cossos policials, però no està clar que tots segueixin les indicacions de l’IOPC. Per tant, s’hauria de supervisar que aquestes recomanacions se segueixen.
  • Governança de l’IOPC: Les tasques dels responsables de l’IOPC encara arrosseguen algunes disfuncions dels organismes previs i, malgrat que la nova estructura ha provocat canvis positius, encara hi ha mancances, com ara en la supervisió interna. Per tant, insta el Govern a revisar l’estructura de l’organització i a incorporar un cap independent a la junta de govern.
  • Comissionats de Policia i Delinqüència (Police and Crime Comissioners): Són càrrecs electes que tenen la funció de supervisar els cossos policials de les demarcacions territorials on són escollits. La investigació parlamentària ha comprovat que, malgrat que una part de les seves funcions estan relacionades amb la supervisió de les queixes i les sancions disciplinàries, només una mínima part d’aquests càrrecs té un alt compliment d’aquestes funcions. Per tant, és necessari que tinguin més recursos per poder fer front també a aquestes tasques.

Nota de premsa de la publicació de l’informe al Parlament del Regne Unit:

https://committees.parliament.uk/committee/83/home-affairs-committee/news/161387/progress-made-but-many-still-feel-let-down-by-police-complaints-system/

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

La pressa per reclutar agents de policia suposa un risc molt important

La promesa de Boris Johnson de contractar 20.000 agents de policia més augmenta el risc d’admetre agents amb comportaments misògins, racistes o homòfobs, tot això enmig de la preocupació de què existeixi una cultura discriminatòria a les forces policials d’Anglaterra i Gal·les.

Actualment la policia d’Anglaterra i Gal·les ha d’afrontar diversos problemes, incloses les conseqüències de l’assassinat de Sarah Everard per part d’un agent de policia, per intentar reconstruir la confiança pública.

Segons publica el rotatiu The Guardian, un informe intern de la policia subratllava les advertències que la gran magnitud i rapidesa de la campanya de contractació de 20.000 agents de policia comporta inevitablement riscos i afegeix que hi ha un perill elevat que persones no aptes per a la policia puguin passar tots els filtres i ser reclutades.

Paral·lelament, el document considera que el sistema falla quan, de vegades, grups del crim organitzat intenten infiltrar-se en la policia, la qual cosa pot tenir conseqüències catastròfiques. Quan els sol·licitants inadequats menteixen als formularis de sol·licitud, oculten la seva activitat a les xarxes socials o minimitzen les seves connexions criminals, la qualitat de la verificació ha de ser constantment alta.

Si durant el període de prova, un agent mostra un comportament com l’homofòbia, el racisme, la misogínia o la deshonestedat, cal prendre-s’ho molt seriosament. Si només diuen bé, serà un bon policia, ja l’anirem polint, estàs emmagatzemant un problema que podria durar 30 anys.

L’informe també exposa altres problemàtiques, com per exemple:

• El frau ha augmentat exponencialment i es continua tractant erròniament com una baixa prioritat per part de moltes forces policials.

• El model de responsabilitat local ha trencat algunes relacions entre la policia i els polítics, i ha deixat alguns caps de la policia mancats de confiança en la seva independència operativa.

• La fràgil arquitectura de comptar amb 43 cossos policials, ideada el 1962 i implementada el 1974, està molt lluny de ser adequada per al seu propòsit l’any 2022.

• La delinqüència en línia és ara, amb diferència, el tipus de delicte més freqüent. Considera que els nostres fills estaven insegurs si eren al carrer. Ara són més insegurs a les seves pròpies habitacions.

• Les expectatives públiques de lluitar contra la delinqüència no es poden satisfer sense prou finançament, i la ciutadania, a través dels polítics, ha de decidir quanta amenaça, dany i risc està disposada a tolerar.

Les mancances importants en la policia persisteixen i s’han de solucionar. La criminalitat ara sovint és complexa i molt més sofisticada, i les investigacions poden trigar molt més. Si la policia continua utilitzant mètodes del segle XX per tractar de fer front a la tecnologia del segle XXI, seguirà quedant-se cada cop més enrere.

Finalment, el document considera que no s’ha de subestimar la gravetat dels problemes als quals s’enfronta ara el servei policial, però s’hauria de tranquil·litzar la ciutadania amb l’enfocament ferm, pragmàtic i professional dels agents i el personal de la policia.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

Cop a la producció de tabac falsificat a Eslovènia que inundava el mercat francès

Una línia de producció de tabac que ha emplenat el mercat francès amb milions de cigarretes falsificades ha estat desmantellada a Eslovènia com a resultat d’una complexa investigació entre les autoritats franceses i eslovenes, amb el suport d’Europol.

Iniciada a l’octubre de l’any 2020, la investigació es va centrar en un grup de crim organitzat involucrat en la producció i distribució il·lícita de tabac. Després de dos exitosos dies d’acció a França els mesos d’abril i maig de 2021 contra els delinqüents involucrats en la distribució d’aquestes cigarretes falsificades, les autoritats eslovenes van iniciar una investigació amb l’objectiu de detenir els sospitosos responsables de la producció d’aquests productes il·legals.

Després de diverses reunions de coordinació entre les autoritats judicials i policials franceses i eslovenes, amb la supervisió d’Eurojust i Europol, es va acordar organitzar un dia d’acció a Eslovènia.

Durant el 25 de gener de 2022, més de cent agents de la Policia Nacional d’Eslovènia (Policija) i l’Administració Financera (Finančna Uprava) van escorcollar onze habitatges, inclosos locals industrials i residències privades. Van ser assistits sobre el terreny per agents de la Gendarmeria francesa (Gendarmerie Nationale), així com per magistrats francesos del Tribunal Especialitzat Interregional de Burdeus (JIRS) i agents d’Europol.

Aquesta acció va fer possible trobar diferents indrets de producció establerts en magatzems ubicats en àrees allunyades d’Eslovènia. En total es van intervenir més de 26 tones de tabac, així com 29 milions de filtres, diverses màquines destinades a la fabricació de tabac i deu tones de papers impresos per a embalatge. La quantitat de cigarretes que s’haurien pogut fabricar amb la mercaderia intervinguda hauria tingut un valor de 13 milions d’euros en el mercat francès.

Anteriorment, el novembre del 2021, l’Administració Financera d’Eslovènia havia intervingut en la mateixa investigació unes 12 tones addicionals de picadura de tabac.

Dos líders de la xarxa delictiva a càrrec de la fabricació de cigarretes van ser detinguts en virtut d’ordres de detenció europees, un a Croàcia i un altre a Eslovènia.

El Centre Europeu de Delictes Econòmics i Financers (EFECC) d’Europol va donar suport a la investigació proporcionant la seva plataforma de comunicació segura i facilitant la cooperació internacional entre França, Eslovènia i altres estats membres, fent comprovacions encreuades i proporcionant suport analític i experiència operativa. Un dels seus experts va ser enviat a Maribor – Eslovènia– per ajudar les autoritats nacionals el mateix dia de l’acció policial.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

Intervingudes 1.534 armes de foc en una operació internacional contra el comerç il·legal

En l’operació internacional coordinada per Europol, en una iniciativa de l’àmbit d’aplicació de la llei dirigida al comerç il·legal d’armes, es van decomissar un total de 1.534 armes de foc. Algunes d’aquestes armes havien estat manipulades, com per exemple algunes pistoles detonadores o de tir esportiu, que s’han convertit en una de les armes preferides pels delinqüents ja que es poden transformar fàcilment per descarregar munició real. Es creu que una arma de foc d’aquestes característiques va ser utilitzada per matar el periodista holandès a Amsterdam el juliol de l’any passat.

Aquesta operació, coneguda com Conversus, va ser liderada per la Policia Nacional Romanesa (Poliția Română) en el marc de la Plataforma Multidisciplinària Europea contra les Amenaces Criminals (EMPACT). Es va treballar al voltant d’una setmana en una acció coordinada per Europol entre el 13 i el 17 de desembre de 2021 i va implicar les policies de 24 països, juntament amb Eurojust i la Comissió Europea.

Aquests són els resultats de l’operació:

• Escorcolls d’habitatges realitzats: 260

• Armes intervingudes: 1.534

• Munició intervinguda: 17.464

• Pirotècnia intervinguda: 6.550 kg

Fins fa poc, la majoria de les armes confiscades a Europa eren importades a la Unió Europea des de Turquia. Des de llavors, les autoritats turques han canviat la seva legislació per fer front a aquesta amenaça. Un cop a la UE, aquestes armes es compren normalment a un preu baix als mercats legals, abans de ser objecte de tràfic il·legal cap a altres països on es requereix un permís per adquirir, importar i posseir aquestes armes de foc.

La setmana d’acció d’Europol va ser precedida d’un treball operatiu a principis d’any per identificar els compradors i distribuïdors implicats en aquest comerç il·legal. La policia romanesa, juntament amb els seus homòlegs de Bulgària i Macedònia del Nord, van recollir dades sobre els venedors que després van ser analitzades per Europol per identificar compradors i transaccions sospitoses.

En aquesta acció coordinada han participat els països següents: Romania, Bulgària, Portugal, Bèlgica, Sèrbia, Croàcia, Xipre, Txèquia, Suècia, Alemanya, Dinamarca, Estònia, Montenegro, Grècia, Espanya, França, Finlàndia, Hongria, Lituània, Luxemburg, Letònia, Països Baixos, Polònia, Albània, Bòsnia i Hercegovina, Suïssa, Noruega, Macedònia del Nord, Ucraïna i Kosovo*.

El 2017 el Consell Europeu va decidir continuar el cicle polític de la UE per al període 2018-2021. Té com a objectiu fer front a les amenaces més importants que suposa la delinqüència internacional organitzada i greu per a la UE. Això s’aconsegueix millorant i reforçant la cooperació entre els serveis rellevants dels estats membres de la Unió, les institucions i les agències, així com els països i les organitzacions no membres de la UE, inclòs el sector privat, si s’escau. Actualment, hi ha deu prioritats EMPACT. A partir del 2022, el mecanisme esdevé permanent amb el nom d’EMPACT 2022+.

* Aquesta designació s’entén sense perjudici de les posicions sobre l’estatus i s’ajusta a la RCSNU 1244/99 i l’Opinió del TIJ sobre la declaració d’independència de Kosovo.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

Nova operació mundial contra el rentat de capitals

Aquesta ha estat la setena edició de l’European Money Mule Action, o EMMA-7, que es va establir l’any 2016 per iniciativa d’Europol, Eurojust i la Federació Bancària Europea. Ha estat l’operació internacional més gran d’aquest tipus, construïda a partir de la idea que l’intercanvi d’informació público-privada és clau per lluitar contra els crims moderns complexos. Al voltant de 400 bancs i entitats financeres van donar suport a l’acció informant de 7.000 transaccions fraudulentes i evitant una pèrdua total estimada de prop de 70 milions d’euros.

La investigació va palesar que les mules de diners blanquejaven els beneficis a través del frau en línia, com per exemple a través del compromís de correu electrònic comercial o les estafes amb divises.

L’operació va comportar 1.803 detencions i la identificació de més de 18.000 mules de diners. També va revelar que les mules de diners s’estaven utilitzant per rentar diners per a una àmplia gamma d’estafes en línia, com ara intercanvi de SIM, frau de comerç electrònic i pesca per correu electrònic (phishing).

Durant aproximadament dos mesos i mig d’operacions, l’EMMA-7 va suposar que les forces de l’ordre, les institucions financeres i el sector privat, incloses Western Union o Microsoft, cooperessin en un esforç concertat contra el blanqueig de diners a Europa, Àsia, Amèrica del Nord, Colòmbia i Austràlia. A més d’orientar-se al blanqueig de beneficis a través de xarxes de mules de diners, els investigadors també van buscar informació sobre les fonts d’aquests beneficis il·lícits, per donar més llum sobre la mida i la naturalesa de les economies criminals que se serveixen d’aquestes mules.

Aquests són els resultats de l’operació del 15 de setembre al 30 de novembre:

• 18.351 mules de diners identificades

• 324 reclutadors identificats

• 1.803 persones detingudes

• 2.503 investigacions iniciades

• 7.000 transaccions fraudulentes denunciades

• 67,5 milions d’euros de pèrdues evitades

L’EMMA funciona basant-se en actors del sector privat que denuncien incidents de conducta financera sospitosa o possiblement il·legal a les autoritats policials. De la mateixa manera, les forces de l’ordre poden demanar als actors financers que investiguin sobre possibles mules de diners. Amb aquestes aportacions, les forces de l’ordre poden dibuixar una imatge de les xarxes de blanqueig i després decidir, en cada cas, com reaccionar davant la possible activitat de les mules de diners.

L’EMMA ofereix un mitjà perquè tots aquests actors puguin comunicar-se, compartint informació que ajudarà a identificar possibles mules de diners i, potencialment, conduir a detencions.

La majoria de les investigacions sota l’EMMA-7 es van centrar en la dimensió internacional. Les operacions de les mules de diners permeten no només transferir diners entre països, sinó també viatjar entre països per tal de crear comptes bancaris a l’estranger. Els delinqüents poden utilitzar aquests comptes més endavant per donar suport al procés de blanqueig de diners.

La complexitat de les operacions de les mules de diners i la resposta de les forces de l’ordre reflecteixen com es creen les xarxes de rentat de capitals. A diferència de molts delictes financers, les mules de diners es poden reclutar sense saber-ho. Els grups del crim organitzat ho fan aprofitant col·lectius com ara estudiants, immigrants i persones en dificultats econòmiques, oferint-los diners fàcils mitjançant anuncis de feina d’aspecte legítim i publicacions a les xarxes socials.

La ignorància no és una excusa pel que fa a la llei i les mules de diners incompleixen la llei blanquejant el producte il·lícit del delicte.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

INTERPOL: 1.000 detencions en la lluita contra el frau en línia

La policia ha detingut 1.003 persones en 20 països en els últims mesos com a part d’una operació coordinada per la INTERPOL contra els delictes financers en línia, incloses les anomenades “estafes del correu professional” (BEC).

Les forces de l’ordre de 20 països van fer les detencions entre el juny i el setembre, detencions que implicaven diverses formes de delicte de frau en línia, incloses les anomenades estafes romàntiques, frau d’inversió i blanqueig de diners relacionats amb els jocs d’atzar en línia. Uns 2.350 comptes bancaris van ser intervinguts com a part de l’operació HAECHI-II de la INTERPOL.

Segons fonts de la investigació de la INTERPOL, lluny de la noció comuna del frau en línia com un tipus de criminalitat de nivell relativament baix, els resultats de l’operació HAECHI-II mostren que els grups transnacionals de crim organitzat han estat utilitzant internet per obtenir milions de dòlars de les seves víctimes abans de canalitzar els diners il·lícits en efectiu cap a comptes bancaris de tot el món.

L’operació es va adreçar específicament a BEC, que consisteix a enganyar el personal perquè enviï grans sumes a suposats proveïdors o contractistes, sovint utilitzant correus electrònics que semblen ser enviats per algú amb responsabilitat dintre de l’organització.

L’FBI va estimar que les estafes de correu professional van costar a les empreses nord-americanes 1.800 milions de dòlars l’any 2020, menyspreant els 29 milions de dòlars reportats en pèrdues atribuïdes al ransomware. Els estafadors també han agafat una part del negoci d’aquest programari de segrest i han passat a un model basat en serveis on els components es lloguen a diferents parts.

La INTERPOL va destacar un cas a Colòmbia, on una empresa tèxtil va perdre més de 8 milions de dòlars a causa d’una BEC. Els autors van suplantar el representant legal de l’empresa i van donar l’ordre de transferir més de 16 milions de dòlars a dos comptes bancaris xinesos. La meitat dels diners es van transferir abans que l’empresa descobrís el frau i alertés les autoritats judicials colombianes, que al seu torn van contactar ràpidament amb la unitat de delinqüència financera de la INTERPOL a través de la seva Oficina Central Nacional a Bogotà.

Per congelar els fons transferits, la INTERPOL va treballar a través de les seves oficines a Pequín, Bogotà i Hong Kong. Interceptar els productes il·lícits dels delictes financers en línia abans que desapareguin a les butxaques de les mules de diners és una cursa contra el temps.

La BEC és un problema bancari internacional difícil d’abordar per les forces de l’ordre en totes les jurisdiccions. L’FBI va crear l’equip de recuperació d’actius (RAT) el febrer del 2018 per gestionar les comunicacions entre bancs i oficines de camp de l’FBI, per tal de congelar fons en els casos en què les víctimes transferien diners a comptes nacionals. Tanmateix, també s’ha treballat amb consolats nord-americans en territoris estrangers, com Hong Kong, per tal de congelar transferències multimilionàries dirigides a comptes bancaris a la Xina.

La INTERPOL assenyala que, en un altre cas, una empresa d’Eslovènia va transferir 800.000 dòlars a comptes de mules de diners a la Xina. La transferència es va aturar després que la Policia Criminal Eslovena es posés en contacte amb ella i es pogués connectar amb companys de la INTERPOL a Pequín.

L’operació HAECHI-II va implicar les policies d’Angola, Brunei, Cambodja, Colòmbia, Corea, Eslovènia, Espanya, Filipines, Índia, Indonèsia, Irlanda, Japó, Laos, Malàisia, Maldives, Romania, Singapur, Tailàndia, Vietnam i Xina.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

Europol: jornades d’acció contra el tràfic d’éssers humans

Entre el 8 i el 12 de novembre d’enguany, l’Europol va donar suport a unes jornades d’acció internacional a gran escala contra el tràfic d’éssers humans. A les jornades d’acció, coordinades per l’Europol i Frontex, hi van participar 29 països, liderats per Àustria i Romania.

A les jornades es va treballar amb més de 14.000 agents de policia, que van vigilar les rutes de tràfic de persones a les carreteres i als aeroports. Això va comportar 212 detencions i la identificació de 89 sospitosos més de tràfic d’éssers humans.

Les jornades d’acció van tenir com a objectiu combatre el tràfic de persones amb finalitats d’explotació sexual, criminalitat forçada i mendicitat forçada. L’Europol va coordinar els cinc dies d’acció des del seu centre operatiu obert les 24 hores, que va proporcionar als països participants un control creuat d’informació, canals de comunicació segurs i un seguit de capacitats analítiques al llarg de l’operació. Les jornades d’acció van tenir lloc sota el paraigua del marc de seguretat EMPACT.

Resultats de les jornades del 8 al 12 de novembre:

• 212 detencions, per delictes com el tràfic d’éssers humans, el blanqueig de capitals, el proxenetisme i el frau.

• 147.668 persones identificades i 91.856 vehicles revisats.

• Inici de 327 investigacions addicionals.

Les jornades d’acció pretenien identificar i arrestar sospitosos de tràfic d’éssers humans mentre transitaven per Europa, així com identificar i protegir les víctimes de tràfic i prevenir el frau documental associat.

L’Europol va coordinar la policia nacional, les unitats d’informació de passatgers, els guàrdies de fronteres i les agències nacionals de lluita contra el tràfic de persones. Es va crear una xarxa al voltant de les rutes de trànsit, amb la policia nacional i els agents fronterers realitzant controls a la carretera, mentre que les unitats d’informació de passatgers controlaven els passatgers de les aerolínies.

Això va fer que les forces de l’ordre identifiquessin 593 adults i 57 menors com a possibles víctimes de tràfic d’éssers humans, que incloïen nacionals de països de quatre continents. Les comissaries de policia dels aeroports de la UE van poder identificar un gran nombre de víctimes com a vulnerables al tràfic i l’explotació. Els identificats van ser referits amb èxit al Mecanisme Nacional de Referència del Regne Unit o van ser retornats als seus països d’origen amb controls o assistència policial posats en marxa al seu retorn.

També hi va haver confiscacions de béns, com ara carnets de conduir falsos, armes i drogues. La informació recollida d’aquestes jornades d’actuació ha donat lloc a l’obertura de 327 casos nous, juntament amb la possible identificació de nous sospitosos de tràfic de persones. Aquesta millora de la cooperació entre les agències de la UE, les forces de l’ordre nacionals i agents com ara les unitats d’informació de passatgers informarà futures investigacions similars sobre aquestes activitats delictives greus.

Les forces de l’ordre també es van dirigir a una àmplia gamma de possibles ubicacions per als traficants de persones, com ara bars, prostíbuls, discoteques, locals de massatges, locals d’estètica d’ungles i clubs de striptease. Aquesta varietat d’àrees objectiu va ser el resultat d’investigacions que mostraven que els traficants estaven desplegant múltiples mètodes per reclutar les seves víctimes i les amenaces de violència contra els familiars de les víctimes.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français