Canadà planteja deixar de mobilitzar la policia en situacions de crisi de salut mental

Les demandes creixents de serveis policials per donar resposta a les persones en crisi de salut mental al Canadàestan provocant importants càrregues sobre els recursos policials, ja de per si insuficients.

Amb l’evident empitjorament de la salut mental de la comunitat, accelerat com a conseqüència de l’epidèmia de la covid-19, els governs han encarregat sense voler als serveis policials una feina que no haurien de fer.

Això ha suposat que cada cop més es demani a la policia que realitzi intervencions en el que és essencialment atenció a la salut mental. La policia s’ha convertit d’aquesta manera en responsable d’abordar els reptes que les agències policials no estan gaire preparades per afrontar, i d’altra banda, disminueixen els recursos en el treball policial tradicional com investigar el crim organitzat, garantir la seguretat pública, etc.

Per la seva part, el sistema sanitari canadenc ha estat incapaç de cobrir aquesta demanda creixent per a la cura de la salut mental. La resposta col·lectiva del país no ha aconseguit construir prou capacitats per gestionar els riscos i fer front a aquesta demanda.

En el cas de la policia d’Anglaterra i Gal·les, denuncien que entre el 20 i el 40% del temps de treball policial s’està dedicant a atendre trucades i incidents relacionats amb la salut mental.

A més, alguns experts indiquen que aquells que argumenten que les forces policials simplement necessitarien entrenar millor els agents de primera línia per gestionar òptimament aquest repte, la crua realitat és que es tractaria d’un mal ús dels recursos policials. Aleshores el que proposen com a resposta correcta al problema és dotar-se de professionals de la salut mental formats, amb profunds coneixements i experiència, dedicats a aquestes malalties en condicions de lliurar i gestionar les crisis de salut mental des de primera línia.

Així doncs, la reforma policial que es proposa al Canadà per abordar aquest problema sistèmic és posar els agents en aquest paper de suport, en comptes de demanar-los de liderar una àmplia gamma de desafiaments complexos al voltant de la salut mental. Aquesta reforma cercaria com a principis bàsics la voluntat de fer de la societat canadenca una societat més segura i alhora saludable.

Els demandants de canvis en aquest àmbit afegeixen que, si el que es desitja és una policia efectiva, fent de la societat un lloc més segur per viure-hi i treballar-hi, seria fonamental identificar i abordar els reptes als quals s’enfronta una policia moderna. I per trobar una resposta eficaç al problema creixent de la salut mental, el més important no seria formar millor la policia, tot i ser un objectiu admirable i que podria proporcionar alguns beneficis, no es pot oblidar l’excés de càrregues de treball i la manca de recursos que arrosseguen de fa temps.

Els responsables polítics haurien d’abordar la problemàtica invertint en formació en intervenció en salut mental a primera línia, augmentar la xifra de professionals i incrementar la capacitat d’actuació dels qui treballen en el sistema de salut.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

Alarma al Brasil per nous casos greus de violència policial

L’opinió pública del Brasil es va esgarrifar a principis del mes de maig d’enguany davant de presumptes nous casos de violència policial, amb denúncies de tortures en cossos trobats després d’una operació policial en una favela i, sobretot, en el cas d’un home que va morir asfixiat dintre del maleter d’un vehicle oficial de la policia a la localitat d’Umbauba. La Policia Federal de Carreteres (PRF) va assegurar que els agents van utilitzar tècniques d’immobilització i instruments de baix potencial ofensiu davant la forta agressivitat del detingut en un control policial.

El tiroteig a les faveles del Complexo do Alemão del dia 4 de maig va ser tan intens que el batalló d’elit de la Policia Militar de Rio de Janeiro va esgotar la munició en només dues hores. Cal esmentar que el resultat final de l’operació va ser de 18 persones mortes.

Segons la policia, l’operació, que comptava amb la participació d’uns 400 uniformats, perseguia un grup d’individus com a presumptes autors de robatoris de vehicles i bancs i també d’atacs a comissaries de policia. Entre els morts figuren dues dones, una quinzena de considerats sospitosos i un policia.

Però diferents experts de l’àmbit de la seguretat, familiars de les víctimes i habitants de la zona van qüestionar l’acció policial en considerar-la extremadament violenta. Per exemple, una de les dones mortes va ser tirotejada en passar amb el seu vehicle per una avinguda propera. L’altra va morir mentre la policia retirava barricades a la zona, tot i que els uniformats neguen que el projectil sortís de les seves armes.

Anomenada “massacre” per molts funcionaris electes i activistes comunitaris, la batuda policial ha resultat ser la segona més letal de la història de Rio en una favela.

A conseqüència dels fets, l’organització de drets humans Human Rights Watch també va expressar la seva consternació en un comunicat públic. Cal esmentar que el Brasil té una de les policies del món amb més víctimes mortals sota custòdia policial i amb més policies morts en acte de servei. Per exemple, l’any 2021 hi va haver 6.100 víctimes fatals en operacions policials, mentre que 183 agents de l’autoritat van ser assassinats, segons recull el projecte Monitor de la Violència.

El que sí és veritat és que aquesta operació policial ha estat la que ha generat reaccions públiques més contundents a Rio de Janeiro, segons expliquen des de Geni, un grup d’estudis sobre seguretat pública i violència de la Universitat Federal Fluminense (UFF). I és des d’aquesta fundació que es considera que els operatius policials estan mancats d’efectivitat, acostumen a estar motivats per una set de venjança i gaudeixen de total impunitat.

A més, en els darrers 14 mesos es van produir dues operacions policials més que van acabar provocant encara més defuncions. Una operativa policial va ser a la favela de Jacarezinho el maig de l’any 2021 –la més mortífera a Rio de Janeiro, amb 28 morts– i la segona, a Vila Cruzeiro el maig de 2023, amb 23 morts.

Per la seva part, la policia de Rio assegura que aquestes accions es basen en informes d’intel·ligència i es desenvolupen d’acord amb el que estableixen la llei, la justícia i els protocols tècnics operacionals.

Però la realitat és que l’increment de la violència urbana i la creixent militarització de les operacions destinades a garantir la seguretat pública estan contribuint a crear una situació molt confusa. L’enrevessat rol institucional de la Policia Militar i el rol cada cop més important de l’Exèrcit demostren que, a diferència del que succeeix en els països desenvolupats, al Brasil les funcions de defensa nacional es barregen perillosament amb les de manteniment de l’ordre intern.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

Les autoritats policials i judicials europees executen l’atac coordinat més gran contra el crim organitzat italià

Durant una jornada d’acció executada conjuntament per 10 països, van ser detinguts 132 membres d’una de les xarxes criminals més poderoses del món. A primera hora del 3 de maig, les autoritats policials de Bèlgica, Alemanya, Itàlia, França, Portugal, Eslovènia, Espanya, Romania, Brasil i Panamà van escorcollar diversos habitatges i van intervenir algunes empreses. Més de 2.770 agents van participar sobre el terreny durant la vasta operació.

Eurojust i Europol van donar suport a aquesta operació internacional contra la ‘Ndrangheta, que fins avui s’ha convertit en l’èxit més gran que ha implicat el sindicat policriminal italià. L’organització mafiosa és responsable de gran part del comerç de cocaïna a Europa, combinat amb el blanqueig sistemàtic de diners, el suborn i la violència.

La xarxa criminal investigada estava liderada per diverses famílies poderoses de la ‘Ndrangheta amb seu principalment a la ciutat de San Luca, que es troba a la província italiana de Reggio Calàbria. Algunes d’aquestes famílies han estat involucrades en una violència de clans de dècades coneguda com a ‘feu de San Luca’, que va culminar amb tirotejos massius a Itàlia i a l’estranger com, per exemple, la massacre de Duisburg a Alemanya de l’any 2007.

Els membres de la xarxa criminal van participar en conspiracions criminals no només per formar part d’una organització mafiosa, sinó també per ser responsables del tràfic de drogues, el tràfic d’armes de foc, la tinença il·legal d’armes de foc, el blanqueig de capitals, el registre fraudulent d’actius, el frau fiscal i l’evasió fiscal, així com l’ajuda i la complicitat amb els fugitius (que des d’aleshores han estat detinguts). Dos d’aquests fugitius havien estat a la llista d’entre els més buscats de la Unió Europea.

La xarxa criminal italiana es dedicava principalment al narcotràfic internacional des d’Amèrica del Sud a Europa, com també cap a Austràlia. Les autoritats van descobrir que la xarxa treballava en col·laboració amb el grup de crim organitzat colombià Gulf Clan i un grup criminal de parla albanesa que operava a l’Equador i en diversos països europeus.

A més, els clans de la ‘Ndrangheta estaven implicats en el tràfic internacional d’armes de foc des del Pakistan fins a Amèrica del Sud, proporcionant material al famós grup criminal PCC (Primeiro Comando da Capital) a canvi d’enviaments de cocaïna. Els investigadors van fer un seguiment del flux de diners en un extens sistema global de blanqueig de capitals, amb inversions massives a Bèlgica, Alemanya, Itàlia, Portugal, Argentina, Uruguai i Brasil.

El grup criminal invertia els seus beneficis en béns immobles, restaurants, hotels, empreses de rentat de cotxes, supermercats i altres activitats comercials. Per pagar la cocaïna o transferir actius il·lícits, els delinqüents sovint confiaven en facilitadors que utilitzaven el sistema de la hawala.

Eurojust va donar suport a les autoritats policials implicades creant i finançant dos equips d’investigació conjunts. L’agència també va acollir deu reunions de coordinació després de crear un centre per permetre una ràpida cooperació entre les autoritats judicials implicades en la jornada d’acció. Es van obrir tres casos vinculats a Eurojust a petició de les autoritats italianes, alemanyes i belgues. Eurojust també va facilitar la transmissió i l’execució de les ordres d’investigació europees.

El projecte d’anàlisi d’Europol sobre el crim organitzat italià va donar suport a la investigació com a cas prioritari. Va proporcionar informes de concordança creuada a les unitats nacionals d’investigació implicades. En total, es van intercanviar més de 200 missatges SIENA entre els països implicats. A més de donar suport a la mateixa investigació, el projecte d’anàlisi també va donar suport a la recerca dels tres fugitius.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

Important augment de les morts sota custòdia policial al Canadà

Les darreres dades publicades pel projecte Tracking (In)Justice del Canadà suggereixen que el nombre mitjà anual de morts amb implicació de la policia entre els anys 2011 i 2022 va augmentar en dos terços, en comparació amb la xifra mitjana anual de la dècada anterior. Els membres del projecte, Andrew Crosby, Alexander McClelland i Tanya L. Sharpe, creuen que aquest increment, juntament amb la disparitat racial i les variacions jurisdiccionals en aquestes xifres, donen suport a la necessitat de demanar una responsabilitat, una transparència i un control més grans de la conducta policial al Canadà.

Segons els autors del projecte, està clar que les trobades mortals amb la policia augmenten any rere any al Canadà. El nombre de civils que moren en incidents amb la policia quan s’utilitza la força s’ha incrementat constantment des de l’any 2000. Aquest fet està deixant les famílies i les comunitats amb poc suport o recursos per retre comptes.

Però un dels principals problemes és que no existeix cap organisme ni institució canadenca o forana que treballi, per exemple, en un conjunt de dades actualitzat i centralitzat o que faci un seguiment de les morts i proporcioni informació sobre la víctima, la ubicació, el servei policial implicat, el tipus de força utilitzat i molts altres detalls contextuals.

Només ho fan els membres del projecte Tracking (In)Justice, que documenten i analitzen les morts amb implicació de la policia quan s’utilitza la força al Canadà. Tracking (In)Justice és una associació d’acadèmics i defensors que tenen com a objectiu fer llum sobre la violència policial per ajudar a informar les demandes de responsabilitat, transparència i canvis en la institució policial.

Recollir aquesta informació atorga la possibilitat de fer noves preguntes, com ara per què alguns cossos policials produeixen morts de persones amb més freqüència que d’altres.

Fa temps que s’ha demanat que la policia i els governs recullin i comparteixin dades sobre incidents en què l’ús de la força va causar ferides i morts a civils. Periodistes, acadèmics, grups de la societat civil i famílies de les víctimes s’han compromès en aquesta tasca des de fa ja molt de temps.

Les conclusions preliminars indiquen que els incidents d’ús de la força van en augment, i el nombre més alt es va produir l’any 2022. Part d’aquesta tendència a llarg termini pot ser deguda a un accés més gran a la informació sobre assassinats i morts amb implicació de la policia. Però l’accés a la informació per si sol no explica l’augment notable dels darrers anys.

Segons dades de Tracking (In)Justice, hi va haver una mitjana de 22,7 morts amb implicació de la policia entre el 2000 i el 2010. En comparació, una mitjana de 37,8 persones van morir cada any entre els anys 2011 i 2022. Això suposa un augment del 66,5%.

Les morts per trets també sembla que s’estan produint amb més freqüència. Tracking (In)Justice va documentar 704 morts al Canadà entre el 2000 i el 2022 amb utilització de la força policial.

Les dades inclouen morts per tirotejos policials i casos en què una persona va morir després de ser sotmesa a altres tipus d’armes policials (per exemple, Tasers) o intervencions físiques.

Aquestes dades es van recopilar accedint a informació disponible públicament dels mitjans de comunicació i informes oficials. Les dades contenen informació relacionada amb la víctima, inclosos el nom, l’edat i la raça quan es coneix. També documenten la ubicació de la mort, la policia implicada i el nivell de força més alt utilitzat.

Seguint patrons de desigualtat que venen de lluny, hi ha importants disparitats racials persistents en l’augment global de les morts amb implicació de la policia quan s’utilitza la força.

Les persones negres i indígenes representen al voltant del 10% de la població al Canadà, però són el 27,2% de les morts per tiroteig amb implicació de la policia quan s’ha identificat la raça de la víctima.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

Investiguen si les càmeres corporals són eficients per a la policia d’Austràlia

L’ús de càmeres de vídeo que porten al cos els policies és una àrea d’interès emergent per a les polítiques públiques i la pràctica policial. Les càmeres policials poden generar eficiència en costos i temps per a la policia, influir en les decisions operatives de les forces de l’ordre i ajudar a prevenir problemes entre els ciutadans i els uniformats. Un objectiu de les càmeres que porten les forces de l’ordre seria optimitzar la recollida d’evidències policials i millorar el comportament tant de la policia com dels ciutadans.

El cos de policia d’Austràlia Occidental és responsable de vigilar els 2,5 milions de quilòmetres quadrats d’aquesta zona, que compta amb més de 150 comissaries en vuit districtes metropolitans i set de regionals. El programa aplicat, tal com informa el National Institute of Justice dels Estats Units, es va desenvolupar durant un període de 6 mesos a partir de l’inici de l’any 2022, i consistia a equipar tots els agents de policia que treballen al carrer amb càmeres corporals. El resultat va ser de més d’1,4 milions de càrregues d’evidències de l’ús de les càmeres de vídeo. El programa, que es basava en el desplegament d’aquesta tecnologia de càmeres millorada, va ser capaç de transmetre imatges de vídeo en directe als centres de comandament i a membres del personal.

No hi va haver diferències estadísticament significatives en les ordres d’allunyament emeses o en les agressions a la policia entre els dies de tractament amb càmeres policials i els dies de control (quan cap agent portava càmeres). Els dies de tractament van tenir índexs estadísticament significatius d’ús de la força, queixes dels ciutadans contra la policia i càrrecs penals, en comparació amb els dies de control.

La revisió d’aquest estudi es va centrar en la recopilació d’evidències i els resultats del comportament policial-públic. Les dades dels resultats es van obtenir a partir de nombrosos conjunts de dades operatives. Una qualificació sense efectes implica que la implementació del programa és poc probable que doni els resultats previstos i pot donar lloc a resultats negatius, com va ser el cas.

No hi va haver cap diferència estadísticament significativa entre la durada mitjana d’un enregistrament d’àudio d’una entrevista en dies de tractament de vídeo corporal, en comparació amb els dies de control, quan no es van utilitzar càmeres. Tampoc n’hi va haver en els següents casos: taxa d’assalts a la policia, avisos d’infracció del codi penal o en les taxes d’ordres d’allunyament emeses per la policia.

Les taxes d’ús de la força van ser més altes els dies de tractament de càmeres corporals, en comparació amb els dies de control. Hi va haver un incident d’ús de la força per cada 1.000 treballs d’enviament assistit per ordinador els dies de tractament i 0,7 incidències per cada 1.000 treballs d’enviament assistit per ordinador els dies de control. Aquesta diferència va ser estadísticament significativa i en la direcció oposada a l’esperada.

Les queixes dels ciutadans contra la policia eren més freqüents els dies de tractament amb càmeres, en comparació amb els dies de control. Hi va haver 0,7 queixes per cada 1.000 llocs de treball assistit per ordinador els dies de tractament i 0,4 queixes per cada 1.000 llocs de treball assistit per ordinador els dies de control. Aquesta diferència va ser estadísticament significativa i en la direcció oposada a l’esperada.

Les taxes de càrrecs penals van ser més altes els dies de tractament amb càmeres corporals, en comparació amb els dies de control. Hi va haver 139,2 càrrecs penals per cada 1.000 llocs de treball assistit per ordinador els dies de tractament, en comparació amb 125,5 càrrecs penals per cada 1.000 llocs de treball assistit per ordinador els dies de control. Aquesta diferència va ser estadísticament significativa.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

Desmantellada una xarxa criminal franco-israeliana que va cometre un frau de més de 38 milions d’euros

Els detinguts van blanquejar ingressos provinents d’activitats criminals mitjançant un esquema de blanqueig de diners preexistent que implicava diversos comptes bancaris a la Unió Europea, la Xina i Israel.

La investigació conjunta realitzada amb el suport d‘Europol ha comportat el desmantellament d’una xarxa criminal franco-israeliana implicada en un frau a gran escala. L’operació, liderada per França, va comptar amb la Policia Nacional de Croàcia (Hrvatska Policija), l’Oficina Croata de Lluita contra el Blanqueig de Capitals (Ured za sprječavanje pranja novca), la Policia Nacional francesa (Police Nationale), la Gendarmeria francesa (Gendarmerie Nationale), la Policia Metropolitana de Budapest (Budapesti Rendőr-főkapitányság), la Policia d’Israel (משטרת ישראל), la Policia Judicial portuguesa (Policia Judiciaria) i la Policia Nacional espanyola (Policía Nacional).

Les activitats operatives van tenir lloc en els anomenats cinc dies d’acció, desenvolupats entre el gener de 2022 i el gener de 2023 a França i Israel, amb el següent resultat:

  • 8 escorcolls domiciliaris a França i Israel.
  • La detenció del principal organitzador de la xarxa a Israel.
  • 8 sospitosos detinguts (6 a França i 2 a Israel).
  • La intervenció d’equips i vehicles electrònics, uns 3 milions d’euros de comptes bancaris portuguesos, 1,1 milions d’euros de comptes bancaris hongaresos, 600.000 euros de comptes bancaris croats, 400.000 euros de comptes bancaris espanyols i uns 350.000 euros en monedes virtuals.
  • El valor total de les intervencions s’estima en uns 5,5 milions d’euros.
  • S’està fent la recerca internacional dels 38 milions d’euros amagats.

La xarxa criminal, formada per nacionals francesos i israelians, va apuntar com a objectiu a empreses ubicades a França. A principis de desembre del 2021, un dels sospitosos va suplantar el director general d’una empresa especialitzada en metal·lúrgia, amb seu al departament de l’Alt Marne, al nord-est de França. L’estafador va demanar al comptable de l’empresa que fes una transferència urgent i confidencial de 300.000 euros a un banc d’Hongria. El frau es va descobrir pocs dies després quan el comptable, pensant que actuava en nom del conseller delegat de l’empresa, va intentar fer una transferència de 500.000 euros. L’empresa va presentar una denúncia i, posteriorment, els investigadors van comprovar que la trucada provenia d’Israel.

L’intercanvi d’informació i la cooperació internacional facilitats per Europol van conduir al descobriment de còmplices, modus operandi i fons. La investigació criminal a Croàcia va contribuir al descobriment de la identitat real de les mules de diners utilitzades per la xarxa criminal. Les autoritats competents de Croàcia van bloquejar més de 600.000 euros en diversos comptes bancaris.

Des del gener de 2022, Europol ha facilitat l’intercanvi d’informació i ha proporcionat suport analític especialitzat, incloent-hi anàlisis i coneixements financers i de criptomoneda. L’anàlisi va conduir a la identificació de vincles entre països per permetre la confiscació urgent de béns delictius abans que els sospitosos poguessin blanquejar-los. Durant els dies d’acció, Europol va desplegar experts a França, Hongria i Israel per contrastar la informació operativa amb les bases de dades d’Europol en temps real i oferir suport forense sobre el terreny.

L’any 2020, Europol va crear el Centre Europeu de Delinqüència Financera i Econòmica (EFECC) a fi d’augmentar les sinergies entre les investigacions econòmiques i financeres i dereforçar la seva capacitat per donar suport a les autoritats policials per combatre d’una manera eficaç aquesta gran amenaça criminal.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

Implementació de serveis de suport a organitzacions policials petites i rurals dels Estats Units

Més de dos terços (71%) de les agències policials dels Estats Units donen servei a les zones rurals (menys de 10.000 residents) i el 75% dona feina a menys de 25 oficials.

Mentrestant, existeix un concepció errònia popular que els delictes greus només es produeixen a les zones urbanes, però els oficials de policia d’agències petites i rurals s’enfronten als mateixos reptes diaris que els seus col·legues dels departaments urbans, des de conflictes comunitaris fins a esdeveniments traumàtics, com ara incidents mortals amb vehicles o homicidis, i als mateixos reptes mentals o de salut.

Una bona salut mental és tan vital com una bona salut física perquè els agents puguin servir i protegir millor les seves comunitats de la delinqüència i la violència, independentment de l’indret on serveixin a la societat. És per això que el Departament de Justícia dels Estats Units ha publicat una guia d’implementació de serveis de suport a organitzacions policials petites i rurals.

Malgrat les necessitats de benestar dels agents de policia rural, moltes d’aquestes zones són com deserts sanitaris on es troben que la relació població-proveïdor d’atenció a la salut mental pot arribar a ser de 30.000 a 1. En comparació amb els seus homòlegs urbans, els residents rurals participen dels serveis de salut mental a un ritme molt inferior.

Els departaments policials petits sovint tenen personal i recursos limitats, serveis d’emergència i comunitaris inadequats i accés tecnològic o equipament molt limitat. Els factors socioeconòmics, geogràfics i de força de treball són obstacles importants per a l’accés a l’atenció sanitària de les comunitats rurals.

Independentment de la ubicació o la mida d’una agència d’aplicació de la llei, l’adopció de programes de seguretat i benestar és vital per vetllar per la salut dels agents que es posen en perill per protegir les seves comunitats.

Els programes de suport entre iguals poden ser un recurs vital de salut mental per a les agències petites i rurals. Tanmateix, la mateixa geografia i els factors demogràfics que redueixen l’accés a d’altres tipus de suport de salut mental també poden complicar-se.

Els serveis de suport entre iguals són una eina valuosa per promoure el benestar mental en llocs de treball d’elevat estrès. Pot ser la manera d’aprofitar els punts forts i les relacions entre companys especialment entrenats en un entorn no clínic. Davant una crisi personal, un empleat pot sentir-se més còmode buscant inicialment el suport d’algun company que entengui el context i hagi experimentat els mateixos problemes, en lloc de recórrer a professionals de la salut mental.

El suport entre iguals, per tant, pot ser un primer pas important en una estratègia de benestar dels oficials. Aquest recurs descriuria les consideracions i els passos d’acció recomanats per a la policia rural i petita que busca establir i mantenir serveis de suport entre iguals.

Aquestes diferents consideracions es poden ajustar per adaptar-se als objectius únics de cada agència segons el seu punt de partida.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

Policies del Canadà aconsegueixen fer permanents les càmeres corporals i del vehicle

Tal com informa el web canadenc City news everywhere, el servei de policia de Waterloo Regional Police Service South Division va iniciar fa uns mesos un projecte pilot a gran escala d’instal·lació de càmeres corporals i als vehicles, com a part d’un projecte de modernització global de la institució.

El projecte pilot, desenvolupat entre el juny de 2021 i l’octubre de 2022 i que va desplegar càmeres corporals per als agents de policia i dins dels cotxes, es convertirà ara en permanent després de ser aprovat recentment en una reunió de la junta de serveis policials. El projecte també inclou una estratègia de desplegament de telèfons mòbils i un sistema de gestió d’evidències digitals.

A través dels membres del servei de policia, entrenats per a l’ocasió, el propòsit del pla pilot era determinar la viabilitat i la capacitat de la tecnologia per capturar proves, alhora que equilibrava els drets de privadesa dels ciutadans.

Els indicadors clau de rendiment del pla pilot es van centrar en les percepcions tant dels membres policials com de la comunitat, la càrrega de treball administratiu i els impactes de càrrecs i conviccions.

Els objectius generals incloïen l’exploració de la millora de la responsabilitat policial, la representació precisa de les interaccions policials amb el públic, la millora de la seguretat pública i dels agents, un compromís reforçat amb la prestació de serveis sense prejudicis i la millora de l’evidència amb finalitats d’investigació, judicial i de supervisió.

El projecte pilot també incloïa una consulta a la comunitat i als membres del servei policial a través d’un seminari web, una enquesta general i una invitació directa a les comunitats culturals de la regió.

Des de diversos càrrecs policials, es va considerar que hi ha un clar suport per afavorir un programa definitiu d’instal·lació de càmeres per al servei policial. La comunitat també va considerar que aquesta era una bona inversió financera, que això millorarà la transparència i que el programa reforçarà el compromís amb una policia lliure de prejudicis. I d’aquesta manera, la tecnologia ajudarà a construir fonaments de creació de confiança de la policia amb la comunitat.

Així mateix, es va considerar que millorarà la transparència amb la comunitat, que ajudarà a protegir-los amb queixes públiques i que proporcionarà proves per als tribunals.

Finalment, es va decidir fer permanent el pla pilot, ja que la gran majoria d’enquestats va considerar que la tecnologia de vídeo és molt valorada com a eina d’inversió per contribuir a una comunitat policial transparent, eficaç i professional.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

Actuacions de cooperació policial internacional contra el cibercrim

És ben sabut per les forces policials que els serveis DDoS –denegació de servei distribuïda– han reduït considerablement la barrera d’entrada al ciberdelicte. Per una tarifa tan baixa com uns 10 €, qualsevol persona poc qualificada pot llançar atacs DDoS amb el clic d’un botó, deixant fora de línia llocs web i xarxes senceres.

Els danys que es poden infligir a les víctimes poden ser considerables, arribant fins i tot a paralitzar econòmicament les empreses i privant les persones de serveis essencials que ofereixen entitats diverses com bancs, forces policials o administracions governamentals.

Envalentits per un anonimat percebut, molts joves entusiastes de les tecnologies s’impliquen en aquest crim aparentment de baix nivell, sense conèixer les conseqüències que poden comportar aquestes activitats en línia. Per exemple, les forces de l’ordre actuen intensament contra els serveis DDoS. I, en aquest sentit, tots els nivells d’usuari se situen en el radar de les forces de l’ordre, ja sigui un jugador que arrenca la competència des d’un videojoc com un pirata informàtic d’alt nivell que realitza atacs DDoS contra objectius comercials per obtenir guanys financers.

Els efectes que una investigació criminal pot tenir en la vida d’aquests usuaris de DDoS poden ser molt greus, atenent a les penes de presó que es preveuen en alguns països.

En aquesta línia, cossos policials dels Estats Units, el Regne Unit, Polònia i Alemanya van desenvolupar una operació coneguda com a Power off contra aquesta mena d’atacs cibernètics que poden arribar a paralitzar internet.

Aquesta operació internacional destinada a combatre els proveïdors de serveis DDoS, dissenyats per permetre els usuaris llançar una denegació de servei distribuïda paral·lela contra infraestructures en línia crítiques, ha permès desactivar una cinquantena de proveïdors dels serveis informàtics il·legals més grans del món. Un d’aquests serveis neutralitzat s’havia utilitzat per cometre més de 30 milions d’atacs.

En el marc d’aquesta acció, fins ara s’han detingut set administradors entre els Estats Units i el Regne Unit, amb noves accions previstes contra els usuaris d’aquests serveis il·legals.

La cooperació policial internacional va ser fonamental per a l’èxit d’aquesta operació, ja que els administradors, els usuaris, la infraestructura crítica i les víctimes estaven dispersos per tot el món. El Centre Europeu de Ciberdelinqüència d’Europol va coordinar les activitats a Europa mitjançant el seu Joint Cybercrime Action Taskforce (J-CAT).

Aquesta operació internacional segueix les edicions anteriors d’operacions Power Off que es dirigia als administradors i usuaris del mercat DDoS webstresser.org.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

Les renúncies d’oficials de policia augmenten un 72% el darrer any a Anglaterra i Gal·les

A principis del mes de novembre d’enguany, va aparèixer publicat un estudi al diari digital The Conversation en el qual les professores angleses de Criminologia de la Universitat de Portsmouth Jemma Tyson i Sarah Charman aprofundien en les causes de l’increment de renúncies d’oficials de policia a Anglaterra i Gal·les.

Les autores expliquen que ser policia havia estat durant molts anys un treball de per vida. Hi havia taxes molt baixes d’abandonament i taxes elevades de lleialtat, en què les carreres de 30 anys o més eren la norma. Però sembla ser que les tornes han canviat.

Segons dades oficials del Govern, la xifra de renúncies voluntàries al servei de policia a Anglaterra i Gal·les ha augmentat un 72% entre els anys 1996 i 2022, en passar de 1.996 baixes a 3.433. A més, les renúncies voluntàries representen actualment el 42% de tots els abandonaments de la policia, en comparació amb el 33% de l’any anterior. I si es compara amb fa deu anys, l’any 2012, hi va haver 1.158 renúncies voluntàries, la qual cosa representa només el 18% de tots els que van abandonar. Per tant, en només deu anys les renúncies voluntàries han augmentat un 196%.

Allò que l’any 2016 era considerat com una rotació positiva pel Consell Nacional de Caps de Policia, actualment ja és un greu problema. Les dues autores de l’estudi van considerar que havien d’investigar les causes per les quals els funcionaris pleguen. Durant dos anys van entrevistar uns 100 exoficials de policia d’Anglaterra i Gal·les que havien abandonat voluntàriament el servei.

La principal motivació per abandonar la feina són problemes interns i organitzatius, entre d’altres: els exoficials es van queixar d’un lideratge deficient, de la manca d’oportunitats de promoció o progressió i de no tenir veu en l’organització. Els policies que havien abandonat l’organització declaraven que no se sentien valorats i que els mancaven models apropiats en els rangs superiors. D’aquest fet, se’n queixaven sobretot les dones oficials amb fills.

Els exoficials entrevistats van declarar que s’havien sentit com un simple número per part de la força policial i que les seves veus no eren escoltades. Així mateix, no sentien que podien compartir les seves opinions o participar en la presa de decisions sobre temes que els afectaven a la feina diària, ja que consideraven que els caps ocupaven el temps resolent les seves pròpies carreres i preocupacions.

Aquesta sensació de buidor també la van compartir policies que van ser enviats a llocs no desitjats després de promocionar, de tornar d’una absència o a causa de la reestructuració dintre de l’organització.

Les investigadores també van constatar que la majoria d’entrevistats van respondre que la seva decisió de renunciar va ser la correcta, la qual cosa no ocultava la seva decepció, penediment i tristesa en marxar.

Aquests sentiments d’absència de suport de l’organització es veuen agreujats per la manca d’entrevistes de sortida significatives. Només a un 35% dels oficials entrevistats se’ls va oferir la possibilitat de fer una enquesta de sortida.

Comprendre per què hi ha hagut un augment del 196% en les renúncies voluntàries del servei de policia a Anglaterra i Gal·les en la darrera dècada pot ser una tasca dolorosa per a moltes forces policials, però sense aquesta informació, la retenció només pot empitjorar. Començar aquelles converses difícils i proporcionar als que abandonen la veu que els manca dintre de l’organització és el primer pas per resoldre el problema.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français