El negoci de la seguretat privada a Colòmbia genera gairebé 7 bilions de dòlars anuals

334.- 22186067056_e13205567b_bColòmbia, país amb un índex alt de criminalitat que va tancar l’any 2019 amb més d’11.000 homicidis – segons dades de l’Institut Nacional de Medicina Legal – i 158.000 furts entre el juliol i el desembre – segons dades de la Policia Nacional-, necessita molt de la seguretat privada per protegir persones, llocs concorreguts, empreses, etc.

A Colòmbia, segons consta a les xifres de la Superintendència de Vigilància Privada, hi ha 856 companyies de seguretat privada. Les companyies que componen aquesta indústria mouen un negoci de més de 6,7 bilions de dòlars i donen feina a més de 28.000 escortes i 297.000 vigilants, que s’encarreguen de vetllar per la seguretat dels llocs o persones assignats.

Les xifres que mou aquest negoci suposen l’1,6% d’aportació al PIB colombià. I és que genera 240.000 llocs de treball directes i 216.000 d’indirectes.

Pel que fa al personal operatiu, es divideix en escortes – amb 28.658 efectius autoritzats, dels quals 28.190 són homes i 468 dones -, vigilants – amb 297.133 autoritzats, dels quals 261.046 són homes i 36.087 dones-  i, finalment, 4.456 guardes canins – 4.221 homes i 235 dones.

Respecte al parc mòbil, l’any 2019 va tancar amb 1.796 vehicles de seguretat privada autoritzats. Aquests vehicles, per tal d’obtenir els nivells de blindatge que una empresa requereix per a la seva activitat, han d’obtenir un permís per part de l’entitat, el qual té diversos requisits. Entre aquests, demostrar que la vida de les persones que fan servir el vehicle està en risc.

El blindatge per als vehicles es divideix en diferents categories, segons la normativa internacional de balística per a cotxes blindats. Els nivells 1, 2 i 3 estan dissenyats per protegir vehicles d’atacs efectuats amb armes curtes, que, segons la Policia Nacional, són les que utilitza la delinqüència comuna.

Aquest creixement del sector privat estaria motivat, segons alguns experts en temes de seguretat, per la debilitat de l’estat a l’hora de protegir la ciutadania, circumstància que suposa obrir un espai significatiu per al creixement de la industria privada de protecció.

Malgrat tot, les inversions en seguretat des del sector públic també són elevades. Colòmbia és el país que més diners públics destina a la seguretat pública, en comparació amb països del seu entorn.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

Àmplia operació internacional contra el programari espia RAT

ULL ESPIA RATAmb aquesta operació s’ha eliminat una eina de pirateria capaç de donar el control remot complet de l’ordinador de la víctima als ciberdelinqüents. Ha estat el resultat d’una operació internacional de la policia contra els venedors i usuaris del troià d’accés remot de monitor IM-RAT.

La investigació, dirigida per la Policia Federal Australiana (AFP), amb activitat internacional coordinada per Europol i Eurojust, va tenir com a resultat una operació que va involucrar nombroses agències judicials i policials a Europa, Colòmbia i Austràlia.

L’activitat coordinada d’aquestes policies va acabar amb la disponibilitat d’aquesta eina informàtica, que s’utilitzava, com a mínim, a 124 països i es va vendre a més de 14.500 compradors. IM-RAT actualment ja no es pot fer servir per part d’aquells que la van comprar.

L’operació va començar fa mesos, però al juny de 2019 ja es van executar ordres de recerca a Austràlia i Bèlgica contra els desenvolupadors d’IM-RAT. Al novembre es va dur a terme una setmana internacional d’accions que va comportar la retirada de la infraestructura Imminent Monitor i la detenció dels 13 usuaris més prolífics del RAT. També es van requisar 430 dispositius, dels quals s’està efectuant l’anàlisi forense.

Aquest insidiós RAT, un cop instal·lat sense ser detectat, permetia que els ciberdelinqüents tinguessin la llibertat de fer funcionar a distància la màquina de la víctima. Els pirates informàtics van poder desactivar el programari antivirus i anti programari maliciós, fer accions com ara enregistrar, obtenir dades i contrasenyes i veure les víctimes a través de les seves càmeres web. Tot això es podia fer sense el coneixement de la víctima.

Aquest RAT es considerava una amenaça perillosa per les seves característiques, facilitat d’ús i baix cost. Qualsevol que tingui la nefasta inclinació a espiar les seves víctimes o robar dades personals podia fer-ho per un import aproximat de 25 dòlars americans.

La cooperació i coordinació efectives entre tots els actors rellevants en la lluita contra la delinqüència són vitals per superar els obstacles a les investigacions en un món global i per la sofisticació tècnica d’aquest tipus de delictes.

Es creu que les víctimes són milers de persones, ja que els investigadors ja han identificat proves de dades personals robades, contrasenyes, fotografies privades, imatges de vídeo i altres dades.

Per evitar l’acció d’aquests tipus de programes, el públic i les empreses poden seguir senzills passos per protegir-se del programari maliciós, per exemple:
• Actualitzar el programari, inclòs el programa antivirus.
• Instal·lar un bon tallafoc.
• No obrir fitxers adjunts o adreces de correu electrònic sospitoses, fins i tot si provenen de persones de la vostra llista de contactes.
• Crear contrasenyes fortes.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

Important operació europea contra el frau en el comerç electrònic

HACK-fraud-card-code-royalty-free-thumbnailUna operació conjunta de la policia coordinada en 19 països va comportar la detenció de 60 persones sospitoses de frau. L’objectiu principal de l’acció en l’àmbit del comerç electrònic (eComm 2019) és desmantellar les xarxes criminals sospitoses de frau a la xarxa mitjançant accions coordinades per la policia a la Unió Europea, seguida d’una campanya de sensibilització.

L’operació va ser coordinada pel Centre europeu contra el cibercrim (EC3) d’Europol i va rebre assistència directa de les autoritats nacionals de la policia i del sector privat.

El frau del comerç electrònic inclou transaccions il·legals o falses fetes en plataformes, aplicacions i serveis en xarxa o a través d’internet. Els defraudadors utilitzen simplement informació de la targeta robada per comprar productes a les botigues web.

Els sospitosos detinguts durant l’operació –que va tenir lloc a començaments d’octubre de 2019– van ser responsables de gairebé 6.500 operacions fraudulentes amb targetes de crèdit compromeses, amb un valor estimat superior a 5 milions d’euros.

Europol va donar suport a les diferents autoritats nacionals competents durant les operacions dels seus països respectius amb suport analític i d’intercanvi d’informació. Per protegir els clients de pagaments fraudulents i assegurar un entorn en línia segur, Europol també va col·laborar amb bancs, empreses de targetes de pagament minoristes europees i empreses logístiques.

Les mesures d’investigació van revelar que els estafadors individuals estan connectats a grups de criminalitat organitzada i que han estat involucrats en altres formes de delictes, com ara la pesca de credencials (phishing), atacs de programari maliciós, ús de passaports robats, blanqueig de capitals, creació de llocs web falsos i utilització de plataformes de xarxes socials per fer fraus.

Aquest any s’ha produït un augment en el nombre de compres fraudulentes de serveis en xarxa en lloc de béns físics: això fa que sigui molt complex investigar per la dimensió virtual d’aquest delicte. Les compres fraudulentes d’entrades, subscripcions i lloguers es fan en línia, fins i tot mitjançant aplicacions.

Algunes investigacions mostren que els bitllets ferroviaris reservats fraudulentament (amb dades de la targeta de crèdit sostretes) es venen a terceres persones que després podrien utilitzar-los per cometre altres delictes.

En aquest cas, es van assenyalar més de 1.000 reserves fraudulentes, amb una pèrdua econòmica d’uns 70.000 €. Un altre modus operandi és comprar vals amb targetes de crèdit compromeses i obtenir després un reemborsament amb un mètode de pagament diferent.

Molts llocs web i comptes de xarxes socials s’utilitzen per crear botigues en línia de forma fraudulenta o comprar productes electrònics. La facturació per als sospitosos pot ser de fins a mil milions d’euros a tot el món cada any. Els defraudadors utilitzen dades de targetes de crèdit robades, obtingudes al web fosc o a través de programari maliciós o atacs de phishing, per comprar productes.

Sempre és millor prevenir un delicte, en comptes d’haver de solucionar-lo. Aquesta acció operativa ha estat seguida per una campanya de prevenció i sensibilització, #BuySafePaySafe. Hi ha diverses mesures d’orientació que podeu seguir per evitar ser víctimes d’un frau:

  • Assegureu-vos que el dispositiu que feu servir per fer compres en línia està configurat correctament i que la connexió a internet és segura.
  • Utilitzar una targeta és un mètode de pagament en línia segur sempre que es tingui la mateixa cura que en altres compres.
  • Hi ha senyals senzills d’avís que us poden ajudar a identificar les estafes. Si sou víctima d’un frau a la xarxa, denuncieu-ho a la policia. Si heu comprat el producte amb una targeta de crèdit o de dèbit, informeu-ne també el vostre banc.
  • Consulteu sovint el vostre servei bancari en línia.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

Els Estats Units milloren el nivell de seguretat d’El Salvador

Traspaso de Mando de la Policía Nacional Civil.

Els Estats Units han reconegut la millora del clima de seguretat a El Salvador i han reduït el nivell d’alerta de viatge dels seus ciutadans.

El Salvador té una alerta de viatge de nivell 2,[1] la qual cosa es considera un avanç positiu per al país i un reconeixement als seus esforços i canvis en el clima de seguretat al país centreamericà.

El president d’El Salvador, Nayib Bukele, va destacar que cap govern anterior al seu havia aconseguit la retirada de l’alerta de no viatjar al país centreamericà per la seva inseguretat. I és que quan Bukele va prendre jurament com a president del país –l’1 de juny de 2019– es produïen una mitjana de 9,2 homicidis diaris. Ja a l’agost d’enguany es va registrar la xifra més baixa d’homicidis des dels acords de pau de gener de 1992, amb 4,2 morts violentes al dia.

L’any 2018, els Estats Units van emetre una alerta de nivell 3 i van recomanar als seus conciutadans que reconsideressin els viatges a El Salvador i que prenguessin les mesures de precaució adequades a causa del clima d’inseguretat arreu del país. El govern de Bukele ja havia sol·licitat als funcionaris nord-americans, en diverses ocasions, una rebaixa del nivell d’alerta pels primers resultats de reducció dels homicidis amb el Pla de control territorial.

La ministra de Turisme, Morena Valdez, va considerar la decisió nord-americana d’històrica i creu que ha arribat el moment d’atraure més turisme, tot promocionant i posicionant els atractius del país, així com dinamitzar l’economia.

El criminòleg i expert en temes de seguretat i de bandes juvenils Ricardo Sosa va destacar la importància d’aquesta valoració del govern dels Estats Units després de revisar els indicadors del país. Sosa considera que tots els delictes d’alt impacte tenen una tendència a la baixa, principalment en l’àmbit de la violència homicida. I considera positiu que, amb les darreres dades criminològiques positives, El Salvador augmenta les possibilitats d’atraure inversions estrangeres.

Amb tot, cal esmentar que el president d’El Salvador, Nayib Bukele, ha aconseguit acords de cooperació amb els Estats Units per contenir l’emigració irregular que sortia des del país centreamericà i, segons estimacions de les autoritats nord-americanes, aquesta s’ha reduït en un 60%.

Recentment, El Salvador va desplegar un contingent de 800 policies i 300 oficials de migració per reforçar les principals fronteres del país, prevenir el tràfic il·legal de persones i combatre el crim transnacional. També es va signar un acord amb els Estats Units que facilitarà el retorn de molts demandants d’asil.

Per la seva banda, a través d’un comunicat de premsa, els Estats Units han explicat que les alertes de viatge no reflecteixen la naturalesa de les relacions bilaterals amb cap país. Tot i això, les relacions dels Estats Units i El Salvador han fet un gir important des de l’arribada del president Bukele, i en pocs mesos aquest país s’ha convertit en un dels millors aliats nord-americans a la regió.

[1] El nivell d’alerta 1 de viatge dels Estats Units és precaució. El nivell 2 és fer el viatge amb compte. El nivell 3 és reconsiderar el viatge i el nivell 4 és no viatjar al país.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

Forta inversió en seguretat pública al Perú

policia perúEl cap d’Estat del Perú, Martín Vizcarra Cornejo, va liderar l’acte de lliurament de 900 nous vehicles a la Policia Nacional del Perú (PNP), juntament amb el president del Consell de Ministres, Vicente Zeballos, i el titular d’Interior, Carlos Morán.

Aquest lliurament es considera un ferm compromís del Govern amb la seguretat dels peruans. Segons el govern, l’objectiu d’aquesta inversió és millorar la seguretat de la població sense escatimar capacitats i recursos, garantint una presència efectiva de la policia arreu del país, especialment en els llocs més perillosos. Igualment, es va subratllar que la millora econòmica del país no és només el creixement, sinó que en aquest desenvolupament també hi ha la seguretat.

Ara bé, aquest reforç en mitjans també anirà acompanyat de l’enfortiment en l’aspecte humà, amb la incorporació de 12.000 nous agents destinats íntegrament a reforçar tasques de seguretat al carrer. Paral·lelament, també s’està desenvolupant un estudi destinat a millorar les condicions laborals dels policies.

El titular d’Interior va especificar que la tasca policial amb els nous vehicles s’efectuarà per sectors, subsectors i quadrants, de manera que, inicialment, totes les comissaries de Lima i Callao oferiran un servei de patrullatge preventiu, exhaustiu i controlat. Posteriorment, aquest model s’estendrà a la resta del país.

Paral·lelament, l’adquisició de 900 vehicles –700 automòbils i 200 furgonetes pick-up–, accentuen la seguretat ciutadana com una prioritat fonamental del govern. D’aquesta manera s’ofereix el servei policial amb la promptitud que exigeix la ciutadania.

Els vehicles s’han adquirit amb la modalitat de rènting per tal que la policia ofereixi un servei de 24 hores al dia, 7 dies a la setmana amb tota la flota d’automòbils i recursos humans operativa, ja que hi ha garantit el manteniment tècnic dels vehicles amb 50 vehicles de reserva, sense cost addicional per possibles avaries, manteniments o sinistres.

Per tant, amb 900 nous vehicles i 12.000 policies més, això repercutirà en un augment de la presència policial als carrers, als parcs, a les universitats i als centres educatius. Des del govern es va subratllar que la seguretat pública és una prioritat absoluta dels mandataris i una demanda de la ciutadania, i que no s’escatimaran recursos ni capacitats per lluitar contra la delinqüència, així com per garantir la seguretat a Lima i a tot el país.

Els vehicles, ja en funcionament, estan equipats amb barra de llums led, sirenes electròniques, retolació de lletres i números i GPS per monitorar la ubicació dels automòbils en temps real.

Compten amb un sistema de telemetria, amb plataforma compatible amb qualsevol dispositiu mòbil, la qual cosa permet, entre altres potencialitats, el control de la despesa de combustible o un informe detallat de tots els desplaçaments.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

Present i futur de la delinqüència organitzada a la Unió Europea

La delinqüència organitzada ha evolucionat molt durant els darrers vint anys, especialment pel que fa al nombre d’organitzacions criminals, el seu modus operandi, l’ús de la tecnologia i la capacitat del crim organitzat d’infiltrar-se en infraestructures, en el sector públic i en l’intent d’aprofitar llacunes legislatives.

Aquesta és una de les conclusions a què es va arribar al Conveni europeu de caps de policia del 2019 (EPCC), on uns 600 responsables policials i representants de 50 països es van reunir a la seu d’Europol a la Haia.

L’esdeveniment anual reuneix caps de policia i representants d’alt nivell de la UE i de tot el món, per intercanviar valoracions de les amenaces, reptes i oportunitats dels grups criminals actuals i emergents. Els delegats van debatre en centenars de reunions bilaterals i multilaterals sobre com continua evolucionant el crim organitzat i ha esdevingut un repte important per a la seguretat de la UE. Hi va haver un consens entre les autoritats policials dels estats membres de la UE i l’Europol sobre el fet que la naturalesa cada cop més transfronterera del crim organitzat, sovint associada a actes violents entre bandes; l’expansió dels mercats de tràfic de drogues i els delictes relacionats, com el blanqueig de capitals i la corrupció, suposen un repte important a la nostra societat.

En zones d’alguns estats membres de la UE, es pot observar un cercle viciós amb l’exclusió social, la criminalitat, la pèrdua de confiança en la policia i, en alguns casos, la radicalització.

Mentrestant, les noves substàncies psicoactives, els nivells rècord de producció de drogues a escala mundial, el contraban organitzat de migrants i el desenvolupament de la criminalitat en línia han tingut efectes profunds en el panorama criminal.

L’Europol i la presidència finlandesa del Consell de la UE van concloure que diversos àmbits requereixen una atenció especial. Entre aquests hi ha:

  • centrar l’atenció sobre el crim organitzat, considerant-lo una amenaça greu per a la seguretat interna de la UE.
    • la necessitat d’orientar-se a grups de criminalitat organitzada de primer nivell, desenvolupant iniciatives més reeixides com el concepte d’objectiu d’alt valor a Europol.
    • una major atenció a la delinqüència econòmica i financera i a la confiscació d’actius delictius, assegurant-se que la delinqüència paga. I acollint els nous avenços com el Centre Europeu de Delictes Financers i Econòmics (EFECC) a l’Europol i la Fiscalia Europea (EPPO).
    • un major flux d’informació entre la policia i el sector privat, a escala nacional i europeu (Europol).
    • una major inversió en la prevenció de la delinqüència, que requereix un enfocament multidisciplinari que impliqui organismes governamentals, organitzacions no governamentals i el sector privat.
    necessitat d’una estratègia global de la UE sobre el crim organitzat, que pugui ampliar-se en el cicle de polítiques de la UE per al crim greu i internacional.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

El sistema de reconeixement facial automàtic de la Policia Metropolitana de Londres, qüestionat per una recerca independent

S’acaben de publicar els resultats d’un estudi dut a terme per dos professors de la Universitat d’Essex, en col·laboració amb la Policia Metropolitana de Londres,[1] que evidencia que només un terç de les identificacions fetes utilitzant el sistema de reconeixement facial automàtic són correctes. En la resta de casos les persones identificades no es corresponen amb les realment cercades.

L’estudi, que ha tingut ressò internacional,[2] planteja, a més, dubtes sobre l’adequació al dret de la utilització d’aquest sistema d’intel·ligència artificial per part de la Policia Metropolitana. En primer lloc, no existeix cap base legal per utilitzar el sistema de manera genèrica, amb la qual cosa, si tenim en compte que comporta una limitació de drets, no compleix l’exigència de dur-se a terme d’acord amb la llei. En segon lloc, no es justifica la necessitat d’utilitzar aquesta tecnologia, és a dir, que no es pugui solucionar el problema en qüestió per un altre mitjà menys intrusiu, i no es fa una valoració de l’impacte que pot suposar en els drets de les persones afectades (com també ha establert molt recentment un informe del Comissionat per a la Videovigilància[3]).

La mateixa construcció de la llista de persones cercades amb la qual es contrasten les cares visionades per les càmeres no sembla seguir un criteri clar ni uniforme a l’hora d’escollir les persones que en formen part. S’hi inclouen tant persones buscades pel poder judicial com per la policia i no en tots els casos es tracta de persones que hagin comès infraccions.

A nivell operacional, els resultats han estat molt pobres: de les 46 identificacions fetes pel sistema només 26 van ser considerades creïbles pels agents actuants, tot i que en 4 dels casos les persones identificades com a buscades no van arribar a ser aturades ja que es van escapolir entre la gent. De les 22 restants, només 8 van portar a la detenció de la persona cercada, mentre que les altres 14 van mostrar que la persona efectivament aturada no es corresponia amb la cercada. El procés de decisió, un cop rebuda la imatge de la càmera, no sembla haver estat el correcte en diversos casos, i s’ha detectat, entre altres deficiències, la precipitació a l’hora d’intervenir.

És important, però, reconèixer la col·laboració de la Policia Metropolitana en el treball de recerca. De fet, la utilització d’aquest instrument es va considerar per a un període de prova de tres anys, durant els quals s’han dut a terme diversos tests sobre el seu funcionament (massa centrats en qüestions purament tècniques, segons l’estudi de la Universitat d’Essex), que ha promogut la mateixa Policia. El període de prova va acabar el juliol de 2019 i els resultats de tota aquesta observació han de servir per modificar-ne l’ús en el futur.[4]

[1] Vid. https://48ba3m4eh2bf2sksp43rq8kk-wpengine.netdna-ssl.com/wp-content/uploads/2019/07/London-Met-Police-Trial-of-Facial-Recognition-Tech-Report.pdf

[2] Vid. http://www.polizei-newsletter.de/links.php?L_ID=638

[3] Vid. https://assets.publishing.service.gov.uk/government/uploads/system/uploads/attachment_data/file/786392/AFR_police_guidance_of_PoFA_V1_March_2019.pdf

[4] Vid. https://www.met.police.uk/live-facial-recognition-trial/

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

La delinqüència no violenta continua minvant a Suïssa

Les dades publicades per l’Institut Federal d’Estadística de Suïssa confirmen la tendència dels darrers anys. En primer lloc, tant les infraccions estrictament penals com aquelles que van contra la legislació del narcotràfic i les que regulen l’estrangeria continuen en descens. Les infraccions penals experimenten un descens superior a l’any anterior (un 6,1% i el 2016 havien baixat un 4%), mentre que les infraccions de la legislació d’estrangeria presenten encara un descens superior (9,1%, per només un descens d’1% el 2016). Els delictes relacionats amb el narcotràfic experimenten un descens lleugerament superior al de l’any passat (3,8% el 2017 per un 3% l’any anterior).

En aquest context, és important remarcar que els delictes contra la integritat física no experimenten el mateix descens, sinó que es mantenen estables (hi ha un descens de 90 casos, imperceptible percentualment (24.632 aquest any per 24.722 l’any passat). Els grans descensos s’experimenten en els delictes contra el patrimoni, que constitueixen un 67,5% de les infraccions contra el Codi penal i baixen un 6%. És remarcable el descens dels robatoris a domicili, que es redueixen en un 12%. Els delictes contra la llibertat experimenten un descens del 9,1%, però no són tan rellevants en nombres absoluts.

Pel que fa als detinguts (“acusats”, en diuen ells), la quantitat global continua estable (un 0,1% menys que l’any anterior), però es detecta un augment del 8,3% en les detencions de menors, tot i que aquestes corresponen a delictes lleus com ara furts, danys, petites baralles o insults. Els detinguts per infraccions contra el Codi penal amb nacionalitat suïssa continuen sense arribar a la meitat (un 47,85%). La majoria de detinguts estrangers (un 59,31%) són residents habituals al país, un 8,6 asilats i el 32% persones no residents. Les xifres relativament grans de residents permanents estrangers es manifesten a l’hora de veure les nacionalitats predominants entre ells. El quatre primers llocs corresponen a italians, portuguesos, alemanys i francesos, nacionalitats que tenen un gran nombre de residents habituals al país. En canvi, en les infraccions contra la legislació de drogues, els suïssos sí que són majoria (55,75%), i, en el cas de les infraccions relacionades amb la legislació d’estrangeria, els estrangers no residents són, naturalment, la immensa majoria (80%).

La taxa de delictes (Codi penal) per mil habitants se situa en el 52,1 (un descens del 6%) i els cantons amb les taxes més altes són a les zones més urbanes i poblades: Basilea ciutat (113,5), Ginebra (102,8) i Neuchâtel (65,8). Els cantons que les presenten més baixes són zones molt rurals i molt menys poblades: Uri (22,7), Appenzell Innerrhoden (23) i Schwyz (26%).

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

 

Notable descens de la delinqüència a Alemanya

Polizeiliche Kriminalstatistik 2017La Bundeskriminalamt alemanya acaba de publicar les dades de la delinqüència relatives a l’any 2017. Malgrat tots els pronòstics que auguraven que les onades de refugiats dels darrers anys causarien un perillós increment de la delinqüència, les dades mostren un descens d’un 9,6% en relació amb l’any anterior (5.761.984 fets davant els 6.372.526 de l’any precedent).

Es constaten descensos importants en pràcticament totes les categories delictives, amb excepció de la delinqüència econòmica (un 28%, però en xifres absolutes moderades, 74.070), els delictes relacionats amb les armes (tràfic) i contra la salut pública (drogues), la pornografia i molt lleugerament els delictes de frau (un 20,6% dels quals es comet a través d’internet), la delinqüència informàtica (especialment entre els nacionals) o contra la autoritat de l’Estat (sobretot entre els estrangers).

Els delictes contra la propietat (furts, robatoris sense violència, robatoris a domicili i a negocis) continuen constituint el gruix de la delinqüència (36,3%) i se situen una mica per sobre dels dos milions de fets coneguts (2.092.994), xifra que implica una reducció de l’11,8% en relació amb l’any anterior. S’experimenten descensos en totes les categories delictives (destaca el descens del 23% dels robatoris de domicili), tant en els casos en què els autors són nacionals com en els comesos per estrangers.

Una part molt important dels delictes es continuen produint al carrer, un 20,9% del total.

Els delictes contra la legislació d’estrangeria experimenten un descens del 63,1% (passen de 487.711 a 179.848), fet que demostra que els discursos que anunciaven un gran efecte crida com a conseqüència de l’arribada de refugiats han errat totalment els pronòstics.

La delinqüència violenta experimenta un descens més moderat, un 2,4% en total, sobretot degut al descens dels robatoris amb violència (un 9,7%). Els homicidis, en canvi, només baixen un 1,6%.

Els delictes contra la salut pública (drogues) experimenten un increment del 9,2%, situant-se en 330.580 casos. La majoria estan relacionats amb el tràfic de cànnabis i marihuana (204.904), d’amfetamines i derivats (47.662) i, en tercer lloc, de cocaïna i crack (19.644). Entre les causes d’aquest increment destaquen les següents:

  • L’increment de la pressió policial
  • L’augment de la disponibilitat de les drogues
  • La venda per internet
  • La recent incorporació dels agents de duanes a la lluita contra el narcotràfic

Finalment, cal remarcar que la taxa de delictes per mil habitants se situa en 68,82 (l’any anterior, en 77,54) i que el percentatge de detinguts estrangers baixa del 40,4% de l’any anterior al 34,8%.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

Com afecten la presència i l’acció policial la percepció de seguretat dels ciutadans francesos?

Un estudi realitzat a partir de les enquestes de victimització Cadre de vie et sécurité, 2008-2017[1] ha permès avaluar la presència i l’acció policial entre més de 160.000 enquestats de 14 anys i més, residents a França.

En termes generals, la població francesa avalua positivament la presència i l’acció policial: un 47% dels enquestats pensen que la presència policial al seu barri o municipi és suficient i un 48%, que l’acció policial contra la delinqüència és bastant eficaç. Aquestes percepcions es mantenen força estables al llarg del temps i milloren a partir de l’any 2015, possiblement per una major presència i visibilitat policial, reforçada després dels atemptats. No obstant això, un 19% dels individus considera la presència policial insuficient i un 27%, inexistent. Entre els residents en zones socialment desafavorides, el percentatge dels que consideren que l’acció policial no és prou eficaç s’incrementa fins a un 44%.

Més enllà dels percentatges globals, aspectes com les característiques individuals de la persona enquestada i el lloc de residència tenen un impacte en la valoració sobre la presència i l’eficàcia de l’acció policial.

Característiques individuals

En general, els homes i les persones de més edat valoren més positivament la presència i l’eficàcia de l’acció policial.

  • El 49% dels homes enquestats pensa que la presència policial a l’àmbit local és suficient, davant d’un 45% de les dones. També el 49% dels homes considera que l’acció policial és bastant eficaç, davant d’un 46% de les dones.
  • El 52% de persones amb 66 anys i més estimen que la presència policial al seu barri o poble és suficient i un 50% considera que l’acció policial és bastant eficaç.

Característiques del lloc de residència

En general, la percepció sobre l’eficàcia de l’acció policial en la lluita contra la delinqüència és més positiva en entorns rurals, però empitjora als nuclis urbans de més de 100.000 habitants i a l’àrea metropolitana de París. Així ho mostra el gràfic següent.

Avaluació de l’acció policial en la lluita contra la delinqüència en funció del territori

Font: Enquestes CVS (2008-2017): INSEE-ONDRP-SSMSI; tractament de les dades: ONDRP. Les persones enquestades tenen 14 anys i més i resideixen a França.

Malgrat que no s’ha pogut establir una relació de causalitat, sembla existir una vinculació entre la presència i l’eficàcia de l’acció policial al municipi i la percepció de seguretat de la població. Inversament, els individus que se senten més insegurs també acostumen a ser més crítics pel que fa a la valoració que fan de la policia.

Més informació:

[1] L’enquesta Cadre de vie et sécurité va ser dirigida pel Servei Estadístic Ministerial i de Seguretat Interior (SSMSI) des de l’any 2015, i per l’Institut Nacional d’Estadística i Estudis Econòmics (INSEE) i l’Observatori Nacional de la Delinqüència i de les Respostes Penals (ONDRP) des de l’any 2007.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français