Operació d’Europol Trivium: fer front a la criminalitat organitzada i mòbil

Entre el 13 i el 16 d’abril de 2021, les autoritats policials de 17 països van actuar contra grups de criminalitat organitzada mòbils actius a tot Europa com a part de la darrera edició de l’operació Trivium. L’operació va ser coordinada pels Països Baixos, amb el suport d’Europol, i forma part de la iniciativa de seguretat EMPACT.

Un dels objectius de l’operació Trivium d’enguany era localitzar fugits entre els condemnats per delictes contra la propietat organitzada. Les investigacions durant l’operació van identificar on s’amagaven alguns d’aquests individus.

En l’operació Trivium XIV 17 països intenten controlar grups criminals mòbils que utilitzen la infraestructura viària de la UE.

Les accions coordinades van conduir a:

• 228 detencions

• 70.000 persones controlades

• 67.000 vehicles revisats

• decomisos que inclouen 88 vehicles, substàncies il·legals i grans quantitats de diners en efectiu.

Durant l’operació, les autoritats alemanyes van comprovar que una persona sospitosa per les autoritats daneses estava relacionada amb diversos robatoris de dispositius GPS a màquines agrícoles. Durant la comprovació del seu vehicle, la policia alemanya va descobrir 30 unitats GPS de màquines agrícoles, aproximadament 100 kg de joies d’or, plata i marfil, prop de 50 nous telèfons intel·ligents de gamma alta i 20 ordinadors portàtils. El sospitós serà extradit a Dinamarca en virtut d’una ordre europea d’arrest.

Un control per part de les autoritats belgues d’un vehicle a l’aparcament de l’autopista va suposar la confiscació de 380 kg de coure amagats en un bosc proper.

L’Operació Trivium, iniciada l’any 2013, se centra en l’enfocament de diverses policies amb l’objectiu de combatre la delinqüència organitzada. L’operació es dirigeix ​​a les xarxes criminals que utilitzen la infraestructura viària de la Unió Europea per perpetrar diferents delictes transfronterers. Les accions conjuntes, mitjançant controls policials, van detectar grups criminals que intentaven mantenir-se fora del radar de les autoritats policials en ser mòbils i canviar els seus modus operandi.

Aquestes activitats milloren la seguretat a les carreteres i contribueixen a augmentar la confiança i el sentiment de seguretat de les diferents comunitats locals.

* Països participants: estats membres de la UE: Alemanya, Àustria, Bèlgica, Dinamarca, Espanya, França, Grècia, Itàlia, Lituània, Malta, Països Baixos, Polònia, Portugal, Romania, Suècia i Xipre.

• País no comunitari: Albània.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

La nova llei de policia i les manifestacions a Anglaterra i Gal·les

El projecte de llei sobre la policia a Anglaterra i Gal·les és una legislació enorme que inclou importants propostes governamentals sobre delictes i justícia. Una part d’aquesta cobreix els canvis en l’àmbit de les manifestacions i les protestes.

Actualment, si la policia vol establir restriccions a una protesta, en general ha de demostrar que aquesta podria provocar greus desordres públics, danys greus a la propietat o alteracions greus de la vida de la comunitat. O també podria imposar mesures específiques a les rutes de les marxes de protesta. Quan es tracta d’esdeveniments importants, aquests detalls solen ser pactats pels organitzadors setmanes abans.

El primer ministre defensa la llei policial enmig de les crítiques dels diputats. Com canviarà la llei aquests poders? Els caps de policia podran posar més condicions a les protestes estàtiques. Podran imposar una hora d’inici i de finalització, establir límits de soroll, etc. Si els manifestants es neguen a seguir les instruccions policials sobre com han de dur a terme la seva protesta, podrien rebre una multa de fins a 2.500 lliures esterlines.

La llei proposada inclou el delicte de “causar molèsties públiques de manera intencionada o temerària”. Està dissenyat per evitar que les persones ocupin espais públics, es pengin dels ponts o utilitzin altres tàctiques de protesta per fer-se veure i sentir. Una última mesura aclareix que els danys als monuments podrien comportar fins a deu anys de presó. Cal afegir que el Partit Laborista s’oposa a les mesures proposades.

Què més proposa la nova legislació?

  • Canviar les regles de condemna perquè els delinqüents passin més temps a la presó abans de ser alliberats condicionalment.
  • Permetre als jutges considerar la presó de per vida en assassins de menors.
  • Pel que fa al terrorisme, crear poders per controlar més de prop els delinqüents que surten de la presó.
  • Sentències comunitàries per delictes menys greus per abordar problemes subjacents en la vida dels delinqüents.
  • Canvis a la llei d’infraccions sexuals per fer front a adults maltractadors en llocs de confiança, pels responsables com entrenadors esportius o personatges religiosos.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

S’implanta el projecte “Policia intel·ligent” a Grècia

La policia de Grècia comptarà amb nous dispositius que els permetran dur a terme el reconeixement facial i la identificació d’empremtes dactilars en temps real mentre estiguin fora dels recintes policials.

El pla de difusió de la nova tecnologia forma part del projecte Policia intel·ligent“, de 4,5 milions d’euros, anunciat l’any 2017, que té com a objectiu identificar i verificar la identitat dels ciutadans quan els atura o els deté la policia. La majoria dels costos del projecte (75%) els cobreix el Fons de Seguretat Interna (ISF) de la Comissió Europea.

Actualment, els ciutadans que no són capaços de proporcionar documents d’identificació quan la policia els atura als carrers de Grècia han de ser traslladats a la comissaria de policia més propera per tal que es comprovi la seva identitat. En permetre la identificació en temps real, els nous dispositius faran que la identificació dels ciutadans sigui més eficient en el temps.

L’objectiu de la policia grega és verificar persones, vehicles i objectes en temps real. En fer-ho, millora la seguretat dels agents de policia, es redueixen les molèsties als ciutadans i s’estalvien recursos humans i materials.

La policia grega repartirà inicialment almenys 1.000 dispositius electrònics, amb l’opció de lliurar-ne 9.000 més aquest estiu, si l’esquema demostra ser efectiu.

Els dispositius, d’aspecte similar als telèfons intel·ligents, estan connectats a 20 bases de dades diferents pertanyents a autoritats nacionals i internacionals, inclosos el Ministeri de Transports grec, el Ministeri d’Afers Exteriors, Europol, l’FBI i la Interpol.

El març de l’any 2020 Homo Digitalis, l’organització grega de defensa dels drets digitals sense ànim de lucre, va presentar una sol·licitud a l’Autoritat grega de protecció de dades (DPA) per expressar la seva preocupació per la legalitat del projecte Policia intel·ligent“.

Homo Digitalis va argumentar que hi ha una forta possibilitat que la policia grega infringeixi les lleis de la UE relatives al tractament de dades personals  establertes a la Constitució grega, a les lleis nacionals vinculades al Reglament general de protecció de dades (GDPR) i a la Carta de Drets Fonamentals de la UE.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

França obrirà una consulta per reformar els seus cossos policials

El president francès, Emmanuel Macron, llançarà una gran consulta nacional per tenir l’opinió de ciutadans, sindicats, polítics i experts externs per a una futura reforma de la Policia i la Gendarmeria.

Entre els diversos objectius hi hauria una millora de les condicions de treball de les forces de l’ordre, reforçar la seguretat interior i renovar la deteriorada confiança entre els agents i la ciutadania.

En plena polèmica sobre el racisme i la violència policials i davant les fortes crítiques a la Llei de seguretat global, Macron va prometre als ciutadans una gran consulta nacional sobre la reforma d’ambdós cossos, en la qual participen els sindicats de policia, ministres, polítics i experts internacionals. Aquestes consultes, que duraran fins al maig, hauran de assentar les bases d’una futura llei de programació de la seguretat interior per al 2022.

La consulta durarà uns quatre mesos i entre d’altres temes abordarà el vincle entre la policia i la ciutadania, la formació dels agents, la relació de la policia amb la justícia, el manteniment de l’ordre, l’enregistrament de vídeos d’actuacions policials, la reforma de les unitats d’afers interns i la millora dels mitjans materials i humans

El ministre de l’Interior francès, Gérald Darmanin, no creu que hi hagi una separació entre la policia i els francesos, com asseguren alguns analistes i polítics; espera que la reforma serveixi per resoldre el que ell ha anomenat els “set pecats capitals” de la policia. Entre aquests “pecats” destaca la insuficient formació inicial i contínua dels policies i gendarmes francesos: vuit mesos davant els tres anys de Dinamarca. A més, molts policies novells són destinats al principi als barris més conflictius de les grans ciutats sense estar ben formats per a això, i no reben prou suport ni mitjans dels seus superiors.

També s’espera que es faci una reforma en profunditat de la Inspecció General de la Policia Nacional (IGPN), l’equivalent als afers interns a d‘altres països. La policia de la policia”, com en diuen a França, és sovint acusada de manca d’independència i opacitat, la qual cosa contribueix que hi hagi un sentiment d’impunitat davant els delictes comesos pels agents.

Els francesos es troben dividits sobre la violència policial. Un 42% considera que aquestes acusacions es corresponen amb la realitat, mentre que el mateix percentatge creu que es tracta de fets marginals o inexistents. El mateix passa amb les denúncies de racisme a la policia. Un 43% pensa que són fets aïllats i un 39% opina que les forces de l’ordre són racistes.

Els policies, per la seva part, es queixen dels baixos salaris, de la sobrecàrrega de treball, de la manca de mitjans i de l’onada de suïcidis en el cos. Els agents, en alerta permanent des del seguit d’atacs islamistes del 2015, s’han convertit en objectiu de manifestants violents, com es pot veure amb les protestes de les “armilles grogues” o en d’altres més recents. L’any 2020, 11 agents de les forces de l’ordre van perdre la vida en acte de servei i 8.700 policies i gendarmes van resultar ferits, segons dades oficials.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

La pandèmia de COVID-19 i el rol de la policia

El doctor Jonas Grutzpalk −professor de Ciències Polítiques i Sociologia a la Universitat de Ciències Aplicades per a la Policia i l’Administració Pública del Rin del Nord-Westfàlia, Alemanya− va fer una investigació sobre com la feina de policia s’havia vist afectada pel sorgiment de la pandèmia de COVID-19.

El pla d’estudis de la policia del Rin del Nord-Westfàlia, on imparteix classes, toca molts temes diferents que van des de l’ètica, la sociologia, les competències interculturals, etc. fins a diferents branques del dret (penal, trànsit, funció pública) i les anomenades “assignatures policials”, com ara ciències forenses, tàctiques, de gestió del trànsit, etc.

A partir d’aquí, el doctor es va plantejar diverses qüestions: Com canvia tot això el coronavirus? Com afecta la COVID-19 l’educació policial? I de quines maneres? Hi ha lliçons importants per a les futures generacions policials que s’estan aprenent ara mateix mentre es controla la pandèmia real? Pot ser que les forces policials estiguin aprenent alguna cosa sobre la vigilància d’una pandèmia que s’hauria d’ensenyar a les acadèmies de policia de tot Europa?

En una sèrie d’entrevistes que va fer a agents de policia dins i fora del lloc de treball, va preguntar als entrevistats què havia après la policia com a institució durant la pandèmia i quin tipus de processos d’aprenentatge els agradaria. Les seves respostes toquen diversos temes, però destacaven el problema creixent de l’escepticisme violent cap a les mesures adoptades per aplanar la corba de les noves infeccions.

Comunicació. Alguns dels  entrevistats argumenten que la comunicació amb la gent al carrer s’ha tornat més difícil, ja que en portar màscares els ha dificultat l’expressió a través dels gestos facials. I també s’ha tornat més complicat desxifrar l’estat emocional de les persones amb què tracta la policia.

Autoprotecció. Escopir a agents de policia sempre ha estat una manera de mostrar menyspreu. Amb la COVID-19, aquesta forma d’atac físic ha adquirit un significat nou i més perillós, ja que també podria estar destinat a infectar intencionadament amb el coronavirus els agents de policia. L’autoprotecció dels agents de policia, que és una part important de l’entrenament, passa d’aquesta manera d’evitar atacs forts a evitar trobades que puguin provocar una infecció. Però això, per descomptat, amplia la distància entre la policia i la ciutadania, cosa que els entrevistats van intentar evitar al màxim. Queda per saber com els agents de policia es poden protegir contra els danys i ser una mica accessibles per a les persones que tracten.

Ensenyament en línia. Les principals preocupacions expressades en aquest context es refereixen al benestar emocional dels estudiants, però també al contingut del que s’ensenya a mesura que es classifica part del material. L’educació policial està aprenent a tractar el tema de l’educació en línia i hi ha moltes noves lliçons apreses pel camí.

Treball a casa i administració. Un dels entrevistats va plantejar la pregunta de si la policia seria capaç d’implementar el treball a casa. Un dels principals problemes aquí és, per descomptat, la seguretat de les dades, però sembla que també hi ha un problema cultural.

Aquests pocs exemples mostren que la pandèmia actual està imposant algunes lliçons que cal aprendre sobre la policia moderna. Encara n’hi ha moltes més pendents d’esmentar. El que és interessant d’aquestes lliçons és:

a) fins a quin punt es podrien institucionalitzar

b) com podrien afectar la conducta de la policia a la vida quotidiana

c) si mai se n’aprendran o més aviat seran ignorades

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

Nou informe sobre l’ús de drons per part de la policia als Estats Units

L’Oficina dels serveis de policia comunitària del Departament de Justícia dels Estats Units (COPS Office) va publicar el mes de desembre passat un nou informe amb els seus socis del Fòrum de Recerca Executiva de la Policia (PERF), que és un full de ruta per a la implementació d’un programa d’equips no tripulats efectius (UAS). Els drons, com generalment es coneixen els UAS, presenten una de les intervencions més emocionants en l’aplicació de la llei, oferint als departaments una eina essencial amb la qual recopilar dades situacionals vitals sense posar en perill els professionals de les forces de l’ordre. Aquest informe és una guia per llançar un programa de drons i està disponible al lloc web de l’Oficina COPS.

L’informe sobre l’ús de drons per part de les agències de seguretat pública és un crit d’alarma sobre l’amenaça d’atacs amb drons maliciosos.

L’any passat, l’oficina COPS, el Departament de Seguretat Nacional dels Estats Units (DHS) i el PERF van convocar unes conferències de dos dies per a experts de la comunitat policial sobre drons, el seu ús i implementació i la política d’assistents, així com sobre qüestions operatives. Representants de diferents agències van presentar ponències sobre diversos temes relacionats:

  • Normes, preocupacions comunitàries, assumptes pressupostaris i pràctiques prometedores per establir programes per a l’ús de drons a les forces de l’ordre
  • Recomanacions per a l’execució d’aquest programa, inclosa la formació i la dotació de personal
  • Assumptes de contrautilització, com la tecnologia de detecció i desactivació i l’ús perillós de drons il·legals per part de malfactors

Aquest informe resumeix la informació que es va debatre en aquestes conferències i també presenta lliçons apreses i pràctiques prometedores recollides a partir d’entrevistes, revisions de polítiques i dades d’enquestes. Les presentacions i debats d’aquest esdeveniment han informat de totes les tasques dels drons en el futur.

Aquest informe tracta dues qüestions oposades però relacionades:

  • L’ús de drons per part de les agències de policia per protegir la seguretat pública.
  • L’ús de drons per part d’actors malintencionats per cometre diversos delictes, com ara actes de terrorisme. Per tant, la història dels drons té aproximadament dues cares radicalment diferents d’una mateixa moneda.

Diverses agències locals i federals han començat a explorar estratègies contradrons en esdeveniments importants i reunions massives com la Super Bowl. Però aquest treball encara està en desenvolupament. Els legisladors i funcionaris governamentals federals, estatals i locals, inclosos els oficials de policia, haurien d’accelerar els seus esforços per abordar aquests problemes tan aviat com sigui possible.

Totes les agències d’aplicació de la llei, independentment de si volen iniciar un programa per utilitzar drons per als seus propis propòsits, han de plantejar-se un repte relacionat però molt més difícil: com anticipar-se, prevenir, detectar i respondre a l’ús criminal dels drons, inclòs l’ús per part de terroristes. Per exemple, els terroristes podrien utilitzar drons per llançar una bomba o ruixar un gas tòxic sobre grans multituds de persones en un acte públic. Però els drons també poden ser extremament eficaços en el reconeixement amb finalitats criminals, ja que poden sobrevolar pilars, punts de control i altres mecanismes de seguretat.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

Nova operació contra el blanqueig de diners

Les autoritats policials de 26 països i l’Europol han dut a terme l’anomenada European Money Mule Action ‘EMMA 6’, una operació mundial contra els sistemes de mules de diners. Entre setembre i novembre del 2020, l’EMMA 6 es va fer per sisè any consecutiu amb el suport de l’European Banking Federation (EBF), el FinTech FinCrime Exchange, la INTERPOL i Western Union. Com a resultat, es van identificar 4.031 mules de diners, juntament amb 227 reclutadors, i es van detenir 422 persones a tot el món.

Durant el període de l’operació, es van iniciar 1.529 investigacions penals. Amb el suport del sector privat, que incloïa més de 500 bancs i institucions financeres, es van identificar 4.942 transaccions fraudulentes de mules de diners que van evitar una pèrdua total estimada de 33,5 milions d’euros.

Les mules de diners són persones que, sovint sense voler-ho, han estat reclutades per organitzacions criminals com a agents de blanqueig de diners per amagar l’origen dels diners aconseguits fraudulentament. Sense saber que estan participant en activitats delictives i enganyades per la promesa de diners fàcils, les mules transfereixen fons robats entre comptes, sovint en diferents països, en nom d’altres. A canvi, reben una comissió pels seus serveis.

Tot i que les mules es recluten per nombroses vies, com ara el contacte directe o el correu electrònic, els delinqüents cada vegada recorren més a les xarxes socials per reclutar nous còmplices, mitjançant la publicitat d’ofertes falses de feina, anuncis emergents en línia i aplicacions de missatgeria instantània. Tot i que s’ha informat d’alguns casos relacionats amb la COVID-19, el compromís del procés de pagament i les estafes romàntiques continuen sent els esquemes més recurrents. L’ús de criptomonedes per part de les mules de diners també va en augment.

L’Europol i les autoritats policials de la Unió Europea, juntament amb socis internacionals i institucions financeres, van llançar la campanya #DontBeaMule per sensibilitzar la ciutadania sobre els riscos dels sistemes de mules de diners.

La campanya, promoguda per les autoritats competents, va tenir com a objectiu informar el públic sobre com funcionen els delinqüents, com se’n poden protegir i què cal fer si els impliquen.

Què arrisques com a mula de diners?

• Atacs físics o amenaces si no continues cooperant amb els delinqüents

• Penes de presó o multes

• Antecedents penals que puguin afectar greument la resta de la teva vida, com ara no poder assegurar mai una hipoteca ni obrir un compte bancari

Què pots fer?

Si creus que et podrien fer servir com a mula, actua abans que sigui massa tard: deixa de transferir diners i notifica-ho immediatament al teu banc i a la policia.

L’Operació EMMA forma part d’un projecte en curs dut a terme sota el paraigua del Pla d’acció operatiu EMPACT contra el frau en el pagament de la ciberdelinqüència, dissenyat per combatre el frau en línia i amb targetes de pagament, liderat pels Països Baixos.

Durant aquesta operació, l’Europol va donar suport a la coordinació i preparació de reunions operatives, va fer anàlisis i va facilitar l’intercanvi d’informació entre les autoritats policials i socis privats. A més, l’Europol va coordinar la campanya de sensibilització amb els països participants.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

Polèmica per la nova llei de seguretat de França

La nova llei de seguretat global de França, debatuda ja a l’Assemblea Nacional, ha fet reaccionar les organitzacions de defensa pels drets i llibertats fonamentals, partits, sindicats i també els mitjans de comunicació. La consideren una greu amenaça per a la llibertat d’expressió i d’informació i exigeixen, en particular, la retirada del polèmic article 24.

Després de cinc hores d’un tens debat, amb moments intensos entre alguns diputats i el ministre de l’Interior, Gérald Damanin, l’Assemblea Nacional va aprovar la controvertida normativa per 146 vots a favor i 24 en contra.

Aquesta disposició té caràcter discrecional i subjectiva, i possibilita la policia a detenir qualsevol persona que els enregistri simplement dient que se senten incòmodes en ser gravats. D’aquesta manera, segons els detractors, es debilita la llibertat de premsa i qualsevol intent de responsabilitzar les forces de seguretat pels excessos en la seva operativa.

L’article 24 de la llei, impulsada pel Govern francès, preveu un any de presó i 45.000 euros de sanció per qui difongui, “amb l’objectiu d’atemptar contra la seva integritat física o psíquica”, imatges del rostre d’un membre de les forces de seguretat.

El polèmic article respon a una preocupació justificada dels agents de l’ordre francesos, sotmesos des de fa anys a una gran tensió per lluitar contra el terrorisme i per les revoltes socials que freqüentment han suposat l’acarnissament contra els funcionaris policials, inclosa la policia municipal, així com en campanyes d’odi a les xarxes socials.

També hi ha un altre article polèmic, el que autoritza les forces de seguretat a portar la seva arma reglamentària, fins i tot quan no estan de servei, si es troben en un edifici públic. Un canvi que respon a atemptats com els de la sala Bataclan de novembre del 2015, en què van morir 90 persones, inclosos tres policies fora de servei que no hi van poder intervenir.

Hi ha hagut nombroses manifestacions de protesta per l’aprovació d’aquesta llei, a les quals han donat suport algunes forces i sindicats d’esquerra i col·lectius d’extrema esquerra amb lemes com: “Baixin les armes, nosaltres baixarem els telèfons”, “Orwell tenia raó”, “Una càmera mai ha matat ningú” o “Seguretat global, impunitat total”.

En la polèmica també hi ha intervingut Claire Hédon, Defensora dels Drets a França, que ha titllat l’article 24 com una “vulneració de la llibertat d’expressió que ni és necessària, ni adaptada ni proporcionada, i que alhora serà un obstacle per al control de les forces de seguretat”.

Hédon considera que el text té tres problemes bàsics. El primer, que no fan falta lleis noves, perquè les actuals ja protegeixen policies i gendarmes; el segon és l’ambigüitat del redactat i el tercer que la interpretació restrictiva podria portar els periodistes a autocensurar-se. I ha afegit que qualsevol limitació de la llibertat d’informació requereix el màxim rigor i no ha de fer-se per motius conjunturals.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

Càmeres privades o d’ús policial?

Als Estats Units hi ha aproximadament 50 milions de càmeres de visió de circuit tancat, gairebé tantes per càpita com a la Xina. Moltes són propietat de persones o empreses, no del govern. Però tal com informa wired.com, molts departaments de policia poden accedir a les imatges mitjançant aliances amb empreses privades, cosa que molesta alguns activistes dels drets civils.

Els activistes pels drets civils adverteixen que, una vegada instal·lades, les càmeres sovint s’utilitzen per a altres finalitats, com per exemple el control de manifestacions, i poden convertir-se en un sistema de vigilància sense garantia, particularment per a comunitats de color.

Newark, Baltimore, San Francisco i Detroit tenen cadascun un tipus de sistema de càmera público-privada. Tots són diferents. A Newark, per exemple, es recomana als residents que visualitzin ells mateixos imatges de CCTV (circuit tancat de televisió) i informin dels delictes a les forces de l’ordre.

El 2016, la policia de Detroit va observar un sorprenent patró a la ciutat: no només s’incrementava la criminalitat, sinó que augmentava més ràpidament a prop de les benzineres. Una quarta part de tots els crims violents a la ciutat entre les 22 hores i les 8 del matí es va produir a menys de 200 metres d’una benzinera. La policia es va posar en contacte amb vuit benzineres i hi va instal·lar càmeres de CCTV  que transmetien imatges en temps real directament a la policia. La transmissió en directe permetia temps de resposta més ràpids i patrulles virtuals, on els agents escanejaven les imatges de la càmera durant la nit.

Des d’aquesta prova pilot, la policia de Detroit ha creat el Projecte llum verda i ha ampliat la xarxa. En quatre anys, el Project Green Light ha crescut fins a arribar a 700 càmeres en 500 empreses de tota la ciutat. Però l’expansió preocupa els activistes, que diuen que la policia l’utilitza per a més que vigilar benzineres. L’any passat, l’alcalde Mike Duggan va anunciar els plans per afegir càmeres de trànsit al projecte, que representarien un total de més de 1.000 càmeres.

La policia pot analitzar imatges capturades per les càmeres amb un programari de reconeixement facial i altres tecnologies, com el programari de lectura de matrícules.

Des del 2012, a San Francisco, el magnat de les criptomonedes Chris Larsen ha gastat més de 4 milions de dòlars per ajudar a instal·lar més de 1.000 càmeres als barris de la ciutat, inclòs el concorregut districte empresarial Union Square. El Departament de Policia de San Francisco manté una base de dades de les càmeres, els seus propietaris i la seva ubicació, i hi contacta per demanar imatges si sospiten d’un delicte.

A diferència de Detroit, qualsevol persona pot sol·licitar les imatges enregistrades, inclosos els advocats defensors. La policia també sol·licita imatges en comptes de tenir accés instantani. Mentre que les empreses de Detroit han de pagar les taxes d’instal·lació de càmeres aprovades per la policia, les empreses de San Francisco poden utilitzar les seves pròpies càmeres i no pagar res.

Però aquest enfocament també alarma alguns defensors de la privadesa. A finals de maig i principis de juny, fins a 10.000 persones van assistir a algunes de les protestes per George Floyd a tot San Francisco. Tot i que el sistema de càmeres es va crear per dissuadir la violència immobiliària, la policia va adoptar un enfocament més ampli per evitar el saqueig. En lloc de respondre a queixes específiques de danys a la propietat, la policia va obtenir accés en temps real a tot el sistema, captant imatges de tothom a la zona.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

Classes de com afrontar el racisme a la policia alemanya

La policia alemanya s’enfronta actualment a un escrutini a causa d’una sèrie d’incidents racistes. Berlín i altres estats inclouen mòduls antiracistes a la formació bàsica, però aquesta encara no es considera una formació estàndard.

Ben Knight ho explica en un article publicat en un diari digital. Instructors de Diversity Works són els formadors d’aquestes classes –una organització que ofereix formació sobre consciència amb el racisme, que en els darrers mesos ha rebut més trucades de les forces policials alemanyes–.

Només que se’ls faci una pregunta sobre l’aparença, expliquen els instructors, pot desconcertar la gent, perquè canvien instantàniament la dinàmica d’una interacció. De sobte, hi ha un judici a l’aire.

Aquesta és la premissa enganyosament òbvia de l’exercici d’ulls blaus / ulls marrons, una lliçó desenvolupada el 1968 per la professora nord-americana Jane Elliott que des de llavors s’ha convertit en un element consistent en la formació en diversitat.

L’educador divideix la sala en un grup d’ulls marrons i un grup d’ulls blaus i, a continuació, assigna privilegis especials a les persones d’ulls marrons. El resultat, després d’alguns enfrontaments difícils, és que esperen que els alumnes  sentin com és la discriminació i, per tant, acabin enfrontant-se al seu propi racisme i entenguin com els mecanismes de privilegi i exclusió afecten les seves ments.

Aquests tallers adreçats a aspirants a policia tenen una durada d’una setmana. Cobreixen molts terrenys i tracten de tot, des de per què serveix realment la policia fins a perfils ètnics, o com tractar altres agents que fan comentaris racistes.

No és difícil obtenir una mesura de la importància que té aquesta temàtica a Alemanya: les lluites de la policia contra el racisme i la simpatia de l’extrema dreta a les organitzacions s’han fet cada vegada més públiques els darrers mesos, a mesura que les històries desagradables confluïen a la premsa.

Fa unes setmanes, la policia de Berlín es va veure obligada a admetre errors en la investigació d’un crim d’extrema dreta al districte de Neukölln, amb les víctimes que es queixaven perquè els sospitosos principals (tres coneguts neonazis) se sentien prou segurs per burlar públicament els oficials que els mantenien sota control.

Una setmana abans, la policia d’Essen, a Renània del Nord-Westfàlia, va ser criticada per la publicació d’un fullet de formació sobre el crim organitzat àrab a la regió, que suposadament incloïa insults racistes.

El cas que ha causat més consternació ha estat el descobriment de cinc grans grups de xat de l’extrema dreta de la policia a Renània del Nord-Westfàlia que compartien imatges d’Adolf Hitler.

Segons alguns crítics, això reflecteix un problema més ampli: el fracàs en la vinculació dels incidents de racisme flagrant amb un problema més ampli i profund de la cultura policial.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français