L’eliminació de la violència contra les dones: abordar una crisi global

El 25 de novembre passat es va celebrar el Dia Internacional per a l’Eliminació de la Violència vers les Dones, i s’observa com la investigació finançada per la Unió Europea està liderant la tasca de desenvolupar noves eines per prevenir i detectar la violència domèstica.

A nivell mundial, una de cada tres dones patirà violència física o sexual al llarg de la seva vida, segons l’Organització Mundial de la Salut. La violència de gènere contra les dones pren moltes formes, com ara la violència de parella, el tràfic de persones o la mutilació genital femenina.

Malgrat la seva prevalença, la violència contra les dones continua sent un problema molt poc denunciat. L’enquesta de 2024 de l’Agència de Drets Fonamentals de la Unió Europea va revelar que la llar no sempre és segura per a moltes dones: una de cada cinc ha patit violència física o sexual per part de la seva parella, d’un familiar o un altre membre de casa seva. Les estadístiques són alarmants, i és fonamental abordar aquest problema de manera integral i polièdrica.

La Unió Europea, a través del seu instrument de finançament de la investigació Horizon Europe, té com a objectiu revolucionar la manera com es denuncia la violència domèstica, donar suport a les víctimes per buscar ajuda i recopilar proves, i conscienciar sobre el problema. Mitjançant l’aprofitament de les tecnologies d’avantguarda i els enfocaments innovadors, la UE pretén capacitar els primers responsables, com ara agents de policia i professionals de la salut, per donar un millor suport a les víctimes de violència domèstica.

La violència domèstica sovint està envoltada d’estigma i el context cultural té un paper important a l’hora de determinar com les víctimes denuncien les seves experiències. L’informe d’Eurostat de l’any 2022 destaca els diferents enfocaments de resposta als països de la UE, amb algunes forces policials que prioritzen els casos de violència domèstica, mentre que d’altres exigeixen que les víctimes visitin la comissaria personalment, sovint amb una ajuda limitada.

El projecte Horizon 2020 IMPRODOVA va investigar els procediments per donar resposta als casos de violència domèstica, posant èmfasi en la necessitat que els professionals rebin una formació especialitzada. Les conclusions del projecte es van difondre a estudiants de dret, policies i professors, dotant-los de les eines necessàries per donar suport a les víctimes i denunciar els delictes.

A partir de l’èxit d’IMPRODOVA, el projecte Horizon Europe IMPROVE té com a objectiu empoderar les víctimes de violència domèstica proporcionant-los informació sobre els seus drets i sobre com exercir-los. El projecte se centra en les comunitats marginades i pretén accelerar els resultats polítics.

Aprofitant la tecnologia d’IA, IMPROVE desenvoluparà eines per denunciar la violència domèstica, detectar-la i fer justícia a les seves víctimes. Un bot de conversa d’IA, un chatbot, oferirà consells, avaluació de riscos i orientació a les víctimes, i millorarà contínuament gràcies a l’entrada de dades dels supervivents.

Innovative Solutions to Eliminate Domestic Abuse (ISEDA), finançat per Horizon Europe, pretén combinar tecnologies i pràctiques d’avantguarda de les ciències socials, les humanitats i l’experiència del camp. ISEDA desenvoluparà programes de formació per a agents de policia, donarà suport a les víctimes en la denúncia de violència domèstica i proporcionarà proves i escorcolls com a prova judicial. També es posaran en marxa campanyes de conscienciació i programes per a agressors per millorar la comprensió pública i reduir les taxes de reincidència.

L’eliminació de la violència contra les dones requereix un esforç col·lectiu de governs, organitzacions i individus. Donant suport a projectes com IMPRODOVA, IMPROVE i ISEDA podem treballar per crear un entorn més segur i més solidari per a les víctimes de violència domèstica.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

Els reptes metodològics en l’estudi dels incidents violents rars

Els incidents violents, com ara els tiroteigs públics massius i els atemptats terroristes, són rars, però tenen impactes generalitzats i catastròfics en el si de la societat. Aquests esdeveniments devastadors i sovint d’alt perfil plantegen preguntes sobre les seves causes i la millor manera de prevenir-los. No obstant, els esdeveniments poc freqüents són molt difícils de predir.

La revista de l’Institut Nacional de Justícia (NIJ) dels Estats Units ha publicat un article amb la intenció d’augmentar el coneixement en aquest àmbit i ajudar en els esforços de prevenció. En aquesta línia, la comunitat investigadora (Basia E. López, Danielle M. Crimmins, Aisha J. Qureshi i Nadine Frederique) ha de desenvolupar una estratègia per obtenir, codificar, comprovar i analitzar les dades sobre incidents violents rars.

Trobar respostes a preguntes que puguin guiar la prevenció d’aquests esdeveniments és complicat. Naturalment, es pot recórrer a allò que mostra la investigació per informar aquestes discussions, però la investigació sobre esdeveniments rars, encara que d’alt impacte, és increïblement difícil de dur a terme i encara més difícil de generalitzar. Els dissenys i els mètodes de recerca estan en evolució contínua; tanmateix, els incidents rars segueixen sent un fenomen excepcionalment difícil d’estudiar.

Per exemple, els tiroteigs públics massius són poc freqüents i depenen del context, cosa que significa que la situació, el rerefons o la ubicació difereixen en cada cas. Per tant, és un repte per als investigadors quantificar-ne l’impacte. A més, la raresa dels tiroteigs públics en massa fa que sigui difícil desenvolupar i provar models teòrics a causa de la manca de dades de bona qualitat.

La investigació ha d’anar més enllà d’aquestes limitacions per avançar en la capacitat del camp de la justícia penal per prevenir incidents violents rars. Per exemple, cal informació fiable i vàlida sobre quins factors poden portar un individu a cometre un tiroteig massiu. La determinació d’aquests factors requereix mètodes i anàlisis de recollida de dades rigorosos. Però aquest només és el punt de partida. També podem aprofitar els mètodes utilitzats en altres disciplines que estudien esdeveniments rars per ajudar potencialment a predir incidents violents i suggerir estratègies de mitigació adequades.

Com a branca d’investigació, desenvolupament i avaluació científica del Departament de Justícia dels Estats Units, el NIJ ha tingut un paper crucial en la millora del coneixement i la comprensió d’incidents violents rars. L’Institut ha finançat al llarg dels anys diversos estudis que pretenen proporcionar dades rigoroses, una millor comprensió del que transmeten les dades, una millor connectivitat entre les fonts de dades i definicions coherents perquè el camp tingui més informació sobre qui perpetra la violència massiva, les seves motivacions, i com planifica i porta a terme el seu atac.

Un tiroteig en massa s’inclou dins la categoria més àmplia d’assassinat en massa, que es defineix com l’assassinat voluntari (no negligent) d’almenys quatre éssers humans per una altra persona per qualsevol mitjà (per exemple, una bomba, un ganivet o matxet, una arma de foc o l’ús d’un vehicle). Un tiroteig massiu és un assassinat massiu que implica almenys una arma de foc i que normalment es porta a terme en un sol moment i en un lloc.

Els tiroteigs massius tenen subcategories addicionals, com ara:

  • Tiroteigs públics massius (tiroteigs en escoles, en llocs de treball i en altres llocs d’accés públic, com ara cinemes, restaurants, bars, llocs de culte o esdeveniments a l’aire lliure en espais oberts).
  • Tiroteigs domèstics en massa.
  • Trets relacionats amb delictes, com ara robatoris i tirotejos relacionats amb bandes (una forma de crim organitzat i lluites territorials).

Un altre exemple d’assassinat massiu és un atac terrorista durant el qual s’assassinen intencionadament diverses persones.

Al llarg dels anys, NIJ s’ha compromès a donar suport a la investigació sobre incidents rars, amb un èmfasi particular en els tiroteigs escolars. En reconèixer que també hi ha llacunes de coneixement sobre els tiroteigs massius fora de l’entorn escolar, l’Institut va començar a invertir en investigacions sobre la radicalització domèstica fins a l’extremisme violent i el terrorisme el 2012 i en altres tiroteigs públics en massa el 2018.

Els incidents violents rars estan relacionats, doncs, amb la manca de dades, la qual cosa ha fet que els investigadors utilitzin bases de dades de codi obert per entendre’ls millor.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

El Consell i el Parlament Europeu arriben a un acord sobre la violència contra les dones

La presidència belga del Consell Europeu i el Parlament Europeu han acordat la primera directiva de la Unió Europea sobre violència contra les dones i violència domèstica. La nova reglamentació estableix normes mínimes per a la definició de delictes i sancions penals específiques per fer front a aquestes formes de violència. També estableix els drets de les víctimes de totes les formes de violència contra les dones o de violència domèstica, i preveu la seva protecció.

Per a moltes dones a Europa, la violència sexual, la violència domèstica, l’assetjament al carrer o l’abús en línia són amenaces diàries. A més, les dones sovint paguen amb la seva vida per ruptures de relacions. Fins i tot els matrimonis forçats i la mutilació genital no han estat completament erradicats de la nostra societat.

La nova regulació preveu penalitzar els següents delictes a tota la Unió:

  • Mutilació genital femenina
  • Matrimoni forçat
  • Intercanvi o difusió no consentit d’imatges íntimes
  • Assetjament cibernètic
  • Incitació a l’odi o la violència a la xarxa

Un cop aprovada, la nova directiva establirà normes comunes sobre la definició d’aquests delictes i les sancions relacionades.

La regulació també introduirà circumstàncies agreujants, com ara l’exercici reiterat de la violència contra les dones, la comissió d’un acte de violència contra una persona vulnerable o un menor i l’ús de nivells extrems de violència.

Així mateix, la nova directiva facilitarà l’accés a la justícia de les víctimes d’aquests delictes i obligarà els estats membres a oferir un nivell adequat de protecció i suport especialitzat.

Els estats membres han de garantir, per exemple, que les víctimes puguin denunciar actes de violència contra les dones o violència domèstica a través de canals accessibles i fàcils d’utilitzar, inclosa la possibilitat de denúncies en línia, així com presentar proves en línia, almenys per als delictes cibernètics.

D’altra banda, quan els infants siguin víctimes d’aquestes infraccions, els països de la UE hauran d’assegurar-se que rebin l’assistència de professionals formats per treballar amb menors. I si l’acte de violència implica el titular de la responsabilitat parental, la denúncia no ha d’estar condicionada al consentiment d’aquesta persona. De fet, les autoritats primer hauran de prendre mesures per protegir la seguretat de l’infant abans que aquesta persona sigui informada de la denúncia.

Així mateix, quan una víctima de violència sexual o de violència domèstica entra en contacte per primera vegada amb una autoritat, s’ha d’avaluar el risc que suposa l’agressor o el sospitós. Sobre aquesta base, les autoritats hauran de proporcionar les mesures de protecció adequades. Aquestes  mesures poden incloure ordres d’exclusió i restricció o protecció d’emergència.

Per tal de protegir la privadesa de la víctima i evitar la repetició de la victimització, els estats membres també han de garantir que les proves relacionades amb la conducta sexual passada de la víctima només es permetin en els procediments penals quan siguin rellevants i necessàries.

Finalment, la directiva preveu que les víctimes tindran dret a reclamar una indemnització íntegra als delinqüents pels danys derivats del delicte de violència contra les dones o violència domèstica. Les víctimes també haurien de poder obtenir una indemnització en el context de procediments penals, si s’escau.

La presidència del Consell i el Parlament de la UE van acordar que els països de la UE han de prendre les mesures adequades, com ara campanyes de sensibilització, per prevenir la violència contra les dones i la violència domèstica. Aquestes mesures preventives estan orientades a augmentar la conscienciació i la comprensió social de les diferents manifestacions i causes de totes aquestes formes de violència, així com a desafiar els estereotips de gènere nocius i promoure la igualtat de gènere.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

Alarma al Brasil per nous casos greus de violència policial

L’opinió pública del Brasil es va esgarrifar a principis del mes de maig d’enguany davant de presumptes nous casos de violència policial, amb denúncies de tortures en cossos trobats després d’una operació policial en una favela i, sobretot, en el cas d’un home que va morir asfixiat dintre del maleter d’un vehicle oficial de la policia a la localitat d’Umbauba. La Policia Federal de Carreteres (PRF) va assegurar que els agents van utilitzar tècniques d’immobilització i instruments de baix potencial ofensiu davant la forta agressivitat del detingut en un control policial.

El tiroteig a les faveles del Complexo do Alemão del dia 4 de maig va ser tan intens que el batalló d’elit de la Policia Militar de Rio de Janeiro va esgotar la munició en només dues hores. Cal esmentar que el resultat final de l’operació va ser de 18 persones mortes.

Segons la policia, l’operació, que comptava amb la participació d’uns 400 uniformats, perseguia un grup d’individus com a presumptes autors de robatoris de vehicles i bancs i també d’atacs a comissaries de policia. Entre els morts figuren dues dones, una quinzena de considerats sospitosos i un policia.

Però diferents experts de l’àmbit de la seguretat, familiars de les víctimes i habitants de la zona van qüestionar l’acció policial en considerar-la extremadament violenta. Per exemple, una de les dones mortes va ser tirotejada en passar amb el seu vehicle per una avinguda propera. L’altra va morir mentre la policia retirava barricades a la zona, tot i que els uniformats neguen que el projectil sortís de les seves armes.

Anomenada “massacre” per molts funcionaris electes i activistes comunitaris, la batuda policial ha resultat ser la segona més letal de la història de Rio en una favela.

A conseqüència dels fets, l’organització de drets humans Human Rights Watch també va expressar la seva consternació en un comunicat públic. Cal esmentar que el Brasil té una de les policies del món amb més víctimes mortals sota custòdia policial i amb més policies morts en acte de servei. Per exemple, l’any 2021 hi va haver 6.100 víctimes fatals en operacions policials, mentre que 183 agents de l’autoritat van ser assassinats, segons recull el projecte Monitor de la Violència.

El que sí és veritat és que aquesta operació policial ha estat la que ha generat reaccions públiques més contundents a Rio de Janeiro, segons expliquen des de Geni, un grup d’estudis sobre seguretat pública i violència de la Universitat Federal Fluminense (UFF). I és des d’aquesta fundació que es considera que els operatius policials estan mancats d’efectivitat, acostumen a estar motivats per una set de venjança i gaudeixen de total impunitat.

A més, en els darrers 14 mesos es van produir dues operacions policials més que van acabar provocant encara més defuncions. Una operativa policial va ser a la favela de Jacarezinho el maig de l’any 2021 –la més mortífera a Rio de Janeiro, amb 28 morts– i la segona, a Vila Cruzeiro el maig de 2023, amb 23 morts.

Per la seva part, la policia de Rio assegura que aquestes accions es basen en informes d’intel·ligència i es desenvolupen d’acord amb el que estableixen la llei, la justícia i els protocols tècnics operacionals.

Però la realitat és que l’increment de la violència urbana i la creixent militarització de les operacions destinades a garantir la seguretat pública estan contribuint a crear una situació molt confusa. L’enrevessat rol institucional de la Policia Militar i el rol cada cop més important de l’Exèrcit demostren que, a diferència del que succeeix en els països desenvolupats, al Brasil les funcions de defensa nacional es barregen perillosament amb les de manteniment de l’ordre intern.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

Important augment de les morts sota custòdia policial al Canadà

Les darreres dades publicades pel projecte Tracking (In)Justice del Canadà suggereixen que el nombre mitjà anual de morts amb implicació de la policia entre els anys 2011 i 2022 va augmentar en dos terços, en comparació amb la xifra mitjana anual de la dècada anterior. Els membres del projecte, Andrew Crosby, Alexander McClelland i Tanya L. Sharpe, creuen que aquest increment, juntament amb la disparitat racial i les variacions jurisdiccionals en aquestes xifres, donen suport a la necessitat de demanar una responsabilitat, una transparència i un control més grans de la conducta policial al Canadà.

Segons els autors del projecte, està clar que les trobades mortals amb la policia augmenten any rere any al Canadà. El nombre de civils que moren en incidents amb la policia quan s’utilitza la força s’ha incrementat constantment des de l’any 2000. Aquest fet està deixant les famílies i les comunitats amb poc suport o recursos per retre comptes.

Però un dels principals problemes és que no existeix cap organisme ni institució canadenca o forana que treballi, per exemple, en un conjunt de dades actualitzat i centralitzat o que faci un seguiment de les morts i proporcioni informació sobre la víctima, la ubicació, el servei policial implicat, el tipus de força utilitzat i molts altres detalls contextuals.

Només ho fan els membres del projecte Tracking (In)Justice, que documenten i analitzen les morts amb implicació de la policia quan s’utilitza la força al Canadà. Tracking (In)Justice és una associació d’acadèmics i defensors que tenen com a objectiu fer llum sobre la violència policial per ajudar a informar les demandes de responsabilitat, transparència i canvis en la institució policial.

Recollir aquesta informació atorga la possibilitat de fer noves preguntes, com ara per què alguns cossos policials produeixen morts de persones amb més freqüència que d’altres.

Fa temps que s’ha demanat que la policia i els governs recullin i comparteixin dades sobre incidents en què l’ús de la força va causar ferides i morts a civils. Periodistes, acadèmics, grups de la societat civil i famílies de les víctimes s’han compromès en aquesta tasca des de fa ja molt de temps.

Les conclusions preliminars indiquen que els incidents d’ús de la força van en augment, i el nombre més alt es va produir l’any 2022. Part d’aquesta tendència a llarg termini pot ser deguda a un accés més gran a la informació sobre assassinats i morts amb implicació de la policia. Però l’accés a la informació per si sol no explica l’augment notable dels darrers anys.

Segons dades de Tracking (In)Justice, hi va haver una mitjana de 22,7 morts amb implicació de la policia entre el 2000 i el 2010. En comparació, una mitjana de 37,8 persones van morir cada any entre els anys 2011 i 2022. Això suposa un augment del 66,5%.

Les morts per trets també sembla que s’estan produint amb més freqüència. Tracking (In)Justice va documentar 704 morts al Canadà entre el 2000 i el 2022 amb utilització de la força policial.

Les dades inclouen morts per tirotejos policials i casos en què una persona va morir després de ser sotmesa a altres tipus d’armes policials (per exemple, Tasers) o intervencions físiques.

Aquestes dades es van recopilar accedint a informació disponible públicament dels mitjans de comunicació i informes oficials. Les dades contenen informació relacionada amb la víctima, inclosos el nom, l’edat i la raça quan es coneix. També documenten la ubicació de la mort, la policia implicada i el nivell de força més alt utilitzat.

Seguint patrons de desigualtat que venen de lluny, hi ha importants disparitats racials persistents en l’augment global de les morts amb implicació de la policia quan s’utilitza la força.

Les persones negres i indígenes representen al voltant del 10% de la població al Canadà, però són el 27,2% de les morts per tiroteig amb implicació de la policia quan s’ha identificat la raça de la víctima.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

Treballant per a la reducció de les morts sota custòdia policial als Estats Units

La pàgina web d’investigació sobre àmbits relacionats amb la seguretat rand.org ha publicat un estudi elaborat per un grup d’investigadors que han dut a terme una recerca amb l’objectiu de disminuir el nombre de morts que es produeixen als Estats Units sota custòdia de les forces de l’ordre.

El grup d’investigadors nord-americans ─Duren Banks, Michael G. Planty, Madison Fann, Lynn Langton, Dulani Woods, Michael J. D. Vermeer i Brian A. Jackson─ van plantejar la recerca amb la voluntat d’identificar les necessitats altament prioritàries per al sistema de justícia penal nord-americà, partint d’algunes qüestions importants:

  • Quines són les diferents definicions i mètriques de les morts que es produeixen en la custòdia de les forces de l’ordre?
  • Quines barreres o facilitadors afecten la comunicació d’aquesta informació a escala estatal o nacional?
  • Quina informació sobre les morts que es produeixen durant la custòdia policial és fonamental per donar suport a les polítiques i pràctiques dissenyades per reduir aquestes morts?

Per part seva, el Congrés dels Estats Units el 2013 va promulgar la Llei d’informes de mort en custòdia (DCRA) per abordar la manca d’informació fiable sobre les morts relacionades amb l’aplicació de la llei a les institucions correccionals.

El Departament de Justícia dels Estats Units ha dut a terme diverses activitats dissenyades per respondre a les disposicions especificades a la legislació de la DCRA, així com als seus propis mandats federals, per a una comprensió integral de la prevalença i les característiques de les morts que es produeixen en la custòdia policial. Malgrat aquests esforços, actualment cap programa nacional de recollida de dades descriu totes les morts que es produeixen sota la custòdia uniformada. Aquestes dades són fonamentals per donar suport a les estratègies per reduir aquestes morts: promoure la seguretat pública a través de respostes adequades als delictes denunciats, les crides de servei i les trobades policia-comunitat, i generar confiança amb les comunitats.

Per entendre millor les necessitats sobre el desenvolupament i l’aprofitament de dades d’una recopilació de xifres nacional de morts relacionades amb l’aplicació de la llei, els investigadors van considerar que limitar l’abast de la recollida de dades als incidents mortals seria insuficient per entendre i reduir les morts sota custòdia de les forces de l’ordre.

Entre les recomanacions dels autors de l’estudi cal destacar:

  • Especificar estàndards nacionals per a una col·lecció més inclusiva que reculli tots els incidents crítics (incidents mortals i tots aquells en què la policia utilitza la força letal), independentment de si l’incident provoca una mort.
  • Donar suport a informes més fiables i complets als sistemes existents que depenen de la participació de les forces de l’ordre assignant recursos als proveïdors de dades, aprofitant la informació que ja recullen aquestes agències i, d’altra manera, incentivant la participació.
  • Treballar amb la comunitat investigadora, les forces de l’ordre i altres parts interessades pertinents per desenvolupar indicadors i conjunts d’eines adequats i difondre informació sobre l’ús adequat i responsable d’aquestes dades.
  • Desenvolupar una taxonomia de morts o incidents crítics que es produeixen en la custòdia de les forces policials per proporcionar el context necessari per entendre el paper de les forces de l’ordre.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

Les mesures anticovid provoquen un lleuger augment de la violència contra la policia a Alemanya

L’any 2021 es registraren a Alemanya 39.649 actes violents contra la policia, dada que implica un augment de l’1,8% en relació amb l’any anterior i la continuació d’una lleu tendència a l’alça des de l’any 2014 (amb l’excepció del 2017). Els Länder amb un increment més gran han estat Mecklenburg-Pomerània Occidental (31%), Hessen (19,1%) i Berlín (15,4%), mentre Baden-Württemberg (-2,1%) i Baviera (-6,3%) n’han experimentat descensos. Curiosament, aquest darrer ha experimentat el nombre més alt d’assassinats (4 casos, 6 víctimes[1]) i robatoris amb violència (20 casos, 25 víctimes).

El nombre de víctimes d’aquesta violència van ser 88.626 agents (un 4,5% més que l’any anterior), dels quals un 79,3% eren homes i un 49,5% tenien entre 25 i 35 anys. La immensa majoria dels actes violents (87%) es produïren com a resistència a intervencions policials.

Els agressors eren fonamentalment homes (84,2%), alemanys (70,6%) i amb més de 25 anys (69,6%). Un 75,6% dels detinguts eren persones conegudes de la policia. El percentatge d’immigrants detinguts per aquests delictes baixa un 9,6%, els de residents il·legals i sol·licitants d’asil es redueix en un 5,2%.

Les tipologies delictives dels atacs inclouen assassinat, homicidi, lesions (doloses i culposes), robatori amb violència, coaccions, detenció il·legal, amenaces, resistència i atemptat a agents de l’autoritat. Cal remarcar, però, que els delictes amb un índex més gran de violència experimenten un descens: assassinat (-6), homicidi (-27), robatoris amb violència (-27) i lesions simples o lleus (-612). Els augments més significatius els trobem en la resistència contra l’autoritat amb motiu de l’exercici de les seves funcions en les seves diferents versions (48%).

La causa més clara d’aquest increment semblen ser les mesures restrictives de la mobilitat decretades per combatre la COVID19, que van ser contestades freqüentment per una part de la població. Els increments dels actes violents coincideixen (amb alguna excepció) amb els mesos amb restriccions més dures en vigor amb motiu de la pandèmia.

Accés a l’informe complet 


[1] Els assassinats no han estat tots consumats necessàriament.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

És eficient la tecnologia al servei de la lluita contra la violència domèstica?

La violència domèstica afecta aproximadament un de cada tres adults dels Estats Units en algun moment de la seva vida. Representa més del 40% de tots els assassinats de dones: 856 dones mortes el 2017, segons les darreres xifres oficials.

Les forces de l’ordre tenen un historial poc eficient de resposta al problema. Segons un informe del Departament de Justícia, la violència domèstica genera la categoria més gran de trucades a la policia, però els defensors de les víctimes de la violència domèstica han criticat durant molt de temps la policia pel fet de no prendre’s seriosament les denúncies d’abús o respondre amb un enfocament estret a les ordres de protecció, a les detencions i als processos, i no sempre han ajudat les víctimes.

Tot i això, quan una de les empreses tecnològiques més grans del món, Ring, ofereix càmeres gratuïtes per ajudar a solucionar el problema, aquesta pot ser una proposta atractiva. La policia considera que es tracta d’un sentinella sempre disponible que fa guàrdia davant les cases de les víctimes de delictes reiterats.

Quan els programes pilot de Ring van començar el 2019, aquests eren de dimensió reduïda. El comtat de Bexar va reservar 50 càmeres per protegir víctimes de violència familiar i qualsevol persona amb una ordre de protecció. San Antonio va assignar 171 dispositius a les víctimes de violència familiar i d’agressions sexuals que havien presentat informes policials, i a Cape Coral, on el programa contra aquest tipus de violència havia de durar, inicialment, un any, es van assignar 100 dispositius per a les víctimes de la violència domèstica.

L’excap de la policia de Cape Coral, David Newlan, va tenir la idea d’aplicar el programa en aquesta ciutat després d’un cas del 2017 en què la violència domèstica es va convertir en un assassinat-suïcidi. A l’autor se li havia prohibit apropar-se a la víctima per ordre d’allunyament i se li va exigir que portés una polsera de turmell controlada per una tercera empresa. El dia de l’assassinat, l’empresa de control no va avisar la policia quan va violar la disposició en apropar-se a casa de la víctima.

Els departaments de policia volen saber tot el que legalment poden. Però, serveix a l’interès públic una tecnologia de vigilància cada vegada més gran?

Si més no, avui en dia, més de 1.800 agències policials dels Estats Units fan servir l’aplicació Neighbours, juntament amb més de 360 departaments de bombers. Les associacions Ring, amb moltes forces policials utilitzant-lo, donen als departaments que hi participen un sistema de vigilància molt més ampli del que la mateixa policia podria construir legalment.

No està clara la popularitat d’aquests programes. El programa de San Antonio va distribuir 158 de les seves 171 càmeres. No obstant això, el primer any del programa del comtat de Bexar, no més de 15 víctimes van optar per una de les seves 50 càmeres, segons Rosalinda Hibron-Pineda, especialista en serveis de víctimes de l’oficina del xèrif. I a Cape Coral, on hi havia 100 càmeres disponibles, només se n’havien lliurat 24.

Sense donar a les forces de l’ordre les eines per arrestar i empresonar els agressors, les càmeres no serien efectives.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

Europol: el mercat de la cocaïna és cada cop més violent

L’augment en la diversificació del subministrament en origen de cocaïna ha provocat un increment de la violència, segons es desprèn del darrer informe sobre la cocaïna de l’Europol-UNODC.

Les principals característiques del comerç de cocaïna a Europa en l’actualitat serien un major grau de violència i un mercat més divers i competitiu. El nou informe sobre aquesta droga descriu la nova dinàmica del mercat de la cocaïna, i conclou que representa una clara amenaça per a la seguretat europea i mundial.

L’informe es va publicar com a part del programa de treball de CRIMJUST, enfortiment de la cooperació en matèria de justícia penal al llarg de les rutes de tràfic de drogues en el marc del Programa Mundial de Fluxos Il·lícits de la Unió Europea.

La fragmentació del panorama criminal als països d’origen ha creat noves oportunitats per a les xarxes criminals europees per rebre un subministrament directe de cocaïna i eliminar així els intermediaris. Aquesta nova competència al mercat ha provocat un augment de l’oferta de cocaïna i, en conseqüència, un increment de la violència, una tendència detectada a l’Avaluació de les amenaces del crim organitzat greu 2021 de l’Europol. Per exemple, les xarxes criminals dels Balcans occidentals han establert contactes directes amb els productors i han aconseguit un lloc destacat en el subministrament majorista de cocaïna.

L’informe posa de manifest la importància de la intervenció en origen, ja que aquest mercat està molt impulsat per la cadena de subministrament. Enfortir la cooperació i augmentar encara més l’intercanvi d’informació entre les autoritats policials augmentaria l’eficàcia de les investigacions i la detecció d’enviaments.

L’informe posa de manifest la importància de les investigacions sobre blanqueig de capitals per rastrejar els beneficis il·legals i la confiscació d’il·lícits relacionats amb activitats delictives. Aquestes investigacions financeres són el nucli principal de la lluita contra el tràfic de cocaïna, garantint que les activitats delictives no paguen.

Julia Viedma, cap del departament del centre operatiu i d’anàlisi de l’Europol, considera que el tràfic de cocaïna és una de les preocupacions clau de seguretat que afronta ara mateix la UE. Prop del 40% dels grups criminals actius a Europa participen en el tràfic de drogues i el comerç de cocaïna genera beneficis criminals d’uns quants milions d’euros. Comprendre millor els reptes als quals s’enfronta la policia ajudarà a combatre amb més eficàcia l’amenaça violenta que les xarxes de tràfic de cocaïna representen per als ciutadans.

Chloé Carpentier, cap de la secció d’investigació sobre drogues a la UNODC, destaca que és probable que la dinàmica actual de diversificació i proliferació de canals de subministrament de cocaïna, actors criminals i modalitats vagi en augment, si aquest no es controla.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

El Consell Europeu adopta conclusions sobre la violència esportiva a l’Eurocopa

El Consell Europeu ha adoptat una sèrie de conclusions sobre la violència esportiva. En aquestes conclusions, el Consell posa l’accent en el repte que suposa el campionat de l’Eurocopa per a la seguretat, ja que la competició ha tingut lloc simultàniament en onze ciutats europees.

Destaca que els organitzadors d’esdeveniments importants que tinguin lloc durant la pandèmia de COVID-19 haurien de continuar adoptant mesures i procediments per evitar la propagació del virus entre tots els actors implicats.

El Consell també subratlla la rellevància de la cooperació policial internacional i l’intercanvi d’informació per garantir una competició segura. Reconeix que el seguiment del moviment dels amants de la confrontació pot ser vital per prevenir els desordres públics i l’activitat criminal associada, fomentant una cooperació internacional eficaç mitjançant el desplegament d’espectadors especialitzats en tècniques policials i d’altres oficials d’enllaç, fins i tot si un esdeveniment esportiu té lloc sense públic.

Així mateix, reconeix que, tenint en compte diversos incidents recents de violència esportiva, és fonamental abordar aquesta qüestió més enllà dels espais esportius. S’hauria d’ampliar l’abast de les mesures preventives per incloure ubicacions com el transport públic, hotels, centres de formació, zones d’oci nocturn i altres espais públics.

El Consell subratlla la importància de protegir els espais públics i els espais privats oberts al públic, concretament mitjançant la implementació de conceptes de seguretat per disseny i l’ús de sistemes de vigilància i detecció que incorporin intel·ligència artificial, respectant els drets fonamentals. També demana als estats membres que continuïn supervisant el contingut en línia amb l’objectiu de prevenir i mitigar la difusió de missatges que inciten a la violència, l’extremisme, la radicalització i la xenofòbia.

Finalment, destaca la necessitat que els estats membres augmentin l’avaluació del risc dels partidaris de la confrontació, especialment aquells amb ideologies extremistes, per tal d’identificar, prevenir i limitar possibles activitats hostils i delictives durant els esdeveniments esportius internacionals.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français