Assetjament escolar: el primer pas cap a una conducta antisocial adulta

A inicis de 2019 es va publicar l’estudi “Bullying, una puerta de entrada a la conducta antisocial adulta”, de Pedro García Sanmartín. Aquest estudi considera que el dèficit de valors socials i una educació deficitària en els nens i nenes esdevenen factors de risc de les conductes d’assetjament escolar. Aquesta conducta suposaria una porta d’entrada de les conductes antisocials en adolescents i persones adultes.

Malauradament, l’estudi considera que s’està produint un augment de la xifra de casos de bullying o ciberbullying, així com de nens i nenes cada cop de menys edat amb trastorns com ara depressions, ansietat o suïcidis. A més, es detecten altres problemàtiques associades a l’escola com l’abandonament escolar o baixes qualificacions, etc., així com altres conductes antisocials com el consum prematur d’alcohol o drogues, conductes vandàliques o furts.

L’estudi també s’esplaia en els temps que estem vivint i considera que tant la procrastinació com la voluntat d’obtenir de manera immediata allò que es desitja sense pensar en les conseqüències que reportarà en el futur està tenint com a resultat infants sense habilitats socials per afrontar els problemes que se’ls presentin en el futur.

Un dels efectes importants de les vivències de la infància, que perduraran a la maduresa i afectaran el desenvolupament personal, és el de l’efecte Pigmalió, és a dir, les desqualificacions i etiquetes adquirides durant la infància quedaran impreses en la personalitat, i en alguns casos provocaran baixa autoestima, inseguretat o altres trastorns cognitius.

L’autor considera que l’assetjament escolar és un problema multifactorial, però és un fenomen que tothom, en diferent mesura, ha contribuït a originar i, per tant, cal que tota la societat es comprometi a erradicar-lo. Sobretot perquè sovint és el pas previ de futures conductes desviades.

Les causes de l’assetjament són també multifactorials. La manca d’habilitats i valors socials normalitzats fa que aquests infants cerquin refugi en conductes antisocials, que consideren justificades, i que són reforçades pels testimonis, que en alguna mesura també tenen dèficit en alguns dels valors socials essencials, a més de manca de seguretat.

Entre les diverses conclusions a què arriba l’estudi cal esmentar:

  • La necessitat de reclamar un canvi del sistema educatiu, i que es millori la dotació de recursos i les eines als serveis vinculats a l’educació així com als serveis assistencials.
  • Destaca la importància de l’educació, és a dir, que tant mestres com pares i mares assumeixin la responsabilitat d’ajudar els infants a descobrir les facultats ocultes, extreure-les i mostrar-les per tal que aconsegueixin seguretat, autoestima i autoconeixement, i poder afrontar en un futur els problemes que se’ls presentin.
  • L’autor subratlla que cal canviar hàbits intergeneracionals educatius antics que no ajuden al desenvolupament actual dels nens i nenes. Atès que vivim en un món complex, cal atendre valors com la tolerància, el respecte, la igualtat, la justícia i la solidaritat.

A Catalunya, d’acord amb els resultats de l’Enquesta de violència escolar de l’any 2016, sobre el 40% de l’alumnat va ser víctima d’algun fet de maltractament per part dels companys i companyes. D’aquests, un 24% va patir més d’un fet aquell any i un 10,4% va patir assetjament, és a dir, va patir accions negatives una o més vegades cada setmana.

De totes les víctimes d’assetjament, un 40% ho ha estat de ciberassetjament, i aquí el percentatge de víctimes noies és molt més alt que el de nois (un 25,4% davant del 15%).

http://www.fepsu.es/file/BULLYING.pdf

http://interior.gencat.cat/ca/el_departament/publicacions/seguretat/estudis_i_enquestes/

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

Informe sobre la violència i l’incivisme al futbol amateur a França

L’Observatori Nacional de la Delinqüència i de les Respostes Penals (ONDRP) de França ha publicat l’informe anual sobre la violència i l’incivisme al futbol amateur en el període 2017-2018. D’acord amb l’estudi, en l’1,8% dels partits jugats es van registrar incidents violents o incívics.

Des de l’any 2007, l’Observatori Nacional de la Delinqüència i de les Respostes Penals presenta un informe anual sobre la violència i l’incivisme al futbol amateur. L’estudi analitza les dades aportades per la Federació Francesa de Futbol, que registra els incidents violents o incívics en una aplicació informàtica (“Observatori dels comportaments”).

A partir del coneixement obtingut de l’anàlisi de les dades es porten a terme diverses mesures preventives. Així, quan en un partit tenen lloc actes violents, es registra i queda qualificat com un “partit sensible” i, en futurs enfrontaments, s’hi despleguen mitjans de seguretat suplementaris per tal de prevenir actes delictius. D’altra banda, la Federació Francesa de Futbol porta a terme diverses accions a partir de les dades obtingudes, com ara el Programa Educatiu Federal (PEF), un conjunt de fitxes educatives a disposició dels educadors per tal de donar a conèixer els beneficis de l’esport, tot respectant les regles.

D’acord amb el balanç presentat, s’han reportat incidents violents o incívics en 11.335 partits, l’1,8% del total, la qual cosa representa un lleu increment del 0,2% respecte del període 2017-2018. Aquest increment, però, podria estar relacionat amb una precisió més gran a l’hora de registrar els incidents més que no pas a un increment dels fets violents.

En la majoria dels casos, l’acte violent més greu el va cometre un jugador (89%), en un 5%, els dirigents dels equips i en un 3%, els espectadors. Si s’analitza el club de procedència dels agressors les dades estan molt igualades: el 47% dels agressors provenien de l’equip visitant, el 46%, de l’equip local i en un 6% dels casos es tractava de persones dels dos clubs.

Pel que fa a la naturalesa de les agressions, en prop de la meitat dels casos (el 49%) el fet més greu va ser una agressió verbal, de les quals un 9% van ser amenaces. El 45% dels incidents violents registrats van ser agressions físiques. Cal destacar que en aquest període s’han registrat 9 agressions amb arma, la qual cosa representa menys de l’1% del total. D’altra banda, en 76 partits, d’un total d’11.335, l’incident més greu va ser de caràcter racista o discriminatori.

Les violences et les incivilités dans le football amateur – saison 2107-2018

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

Programes de relacions saludables i prevenció de la violència de parella a les escoles del Canadà

L’agència federal canadenca encarregada de defensar els drets de les dones i vetllar pel compliment de la llei és l’Status of Women Canada. Com a tal, aquesta agència promou la igualtat de gènere i la total participació de les dones en la vida econòmica, social, cultural i política del país. L’Status of Women Canada exerceix la seva acció en tres àrees: la millora de l’autonomia econòmica i el benestar de les dones, l’eliminació de la violència sistemàtica contra les dones i els nens i el progrés dels drets de les dones.

Amb aquesta finalitat, desenvolupa i dirigeix ​​estudis de gènere, promou la seva aplicació en l’àmbit del govern federal, i patrocina investigacions que aporten la dimensió de gènere a les agendes de programes i polítiques.

És el cas del programa informatiu d’educació que està posant en marxa l’Agència Canadenca de la Dona sobre pràctiques escolars que afavoreixin els programes de relacions saludables i prevenció de la violència de parella a les escoles del país. Entre els objectius concrets sobre inclusivitat, així com la visió a través de les lents de gènere que es vol impulsar des d’aquest programa educatiu entre la població més jove del país, enfocats principalment a les escoles de primària i secundària, es troben:

Inclusivitat

  • Els programes inclouen audiències mixtes i diferents comunitats i poden requerir enfocaments específics.
  • De la mateixa manera, els programes que inclouen estudiants amb necessitats especials, per exemple, fent que els seus materials siguin accessibles per a estudiants amb discapacitat visual i auditiva, garanteixen que tots els alumnes aconsegueixin igualment tots els objectius establerts en el programa.
  • Els programes que utilitzen el llenguatge LGBTQ i la variant de gènere, i plantegen escenaris o jocs de rol que demostren els diferents factors implicats en la violència en les relacions LGBTQ, també garanteixen que tots els estudiants es puguin identificar amb el programa i, per tant, també compleixin els objectius dels resultats.

Lents de gènere

  • Els programes que tenen components separats per a noies i nois i ofereixen l’oportunitat de reagrupar-se i debatre què és important per als nois i les noies tenen més èxit.
  • De la mateixa manera, els programes que tenen cofacilitadors tant masculins com femenins són més ben rebuts per la joventut, ja que se senten millor representats i tenen més possibilitats d’expressar-se.
  • Si bé els programes separats per gènere poden ser útils, és important una anàlisi de gènere en tots els programes, especialment pel que fa a les causes profundes de la desigualtat de gènere, per tal d’abordar el fet que les dones tinguin més probabilitats de ser maltractades, el consentiment i els beneficis de les relacions saludables i igualitàries.
  • Els estudiants LGBTQ també han d’estar representats, ja sigui per la identitat de gènere dels facilitadors com pel llenguatge i els materials utilitzats, els escenaris tractats, etc.

Aquests són els objectius intrínsecs que es volen incorporar dins dels programes curriculars de l’escola al Canadà, impulsant espais de reflexió per als nens i les nenes, així com generant un ambient d’integració i normalització d’estereotips socials ja desfasats per tal d’intentar crear un futur esperançador en les següents generacions del país mitjançant la creació d’una xarxa de suport des de la infància.

https://cfc-swc.gc.ca/abu-ans/wwad-cqnf/fs/fs-eng.pdf

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

Equador adopta fortes mesures de seguretat als estadis de futbol

A partir d’aquest 2019, el campionat de futbol de l’Equador està dirigit per la Liga Pro, que està conformada per 16 clubs de primera divisió i 10 clubs de Primera B, amb l’objectiu de garantir escenaris segurs per a tots els assistents.

Entre els diferents aspectes que està revisant la Liga Pro, la Federació Equatoriana de Futbol (FEF), l’Institut Superior Tecnològic de Futbol de Quito (ISTFQ) i juristes vinculats amb el món de l’esport, hi ha el d’estendre la cultura de la pau entre els aficionats dels diferents equips, millorar les infraestructures i aplicar les lleis d’acord amb el delicte o infracció comesa.

Un dels primers requisits de seguretat que pretenen complir és que al reglament de seguretat de l’esport es fixi com a obligació que els estadis compleixin les normes mínimes que exigeix la FIFA, òbviament amb perspectives contínues de millora. Per exemple:

  • Els estadis han de tenir portes d’emergència d’entrada al terreny de joc col·locades estratègicament i més amples d’1 metre i 20 centímetres.
  • En cas que hi hagi fossar, cal col·locar rampes a les portes d’emergència cap al terreny de joc.
  • Les portes de sortida de l’estadi i totes les del sector d’espectadors s’han d’obrir cap a fora. No es podran tancar amb clau mentre hi hagi partit.
  • L’estadi ha de comptar amb ambulància i lloc de primers auxilis per si cal assistència mèdica.
  • Estadis de la sèrie A de futbol han de disposar d’una tanca circumdant perimètrica exterior on es durà a terme el primer control de seguretat del públic, amb escorcoll individual si és necessari.
  • El segon control de seguretat s’ha de fer a l’entrada de l’estadi.

L’organisme que regeix el futbol professional a l’Equador ja ha fet una inspecció als 13 estadis on es disputarà el torneig de la màxima categoria i, atenent als resultats, van ajudar a millorar el reglament. Es va fer d’aquesta manera ja que la manca d’infraestructura pròpia dels clubs és un dels grans condicionants per al reglament de seguretat.

Un dels punts de l’àmbit de la seguretat del reglament de la FEF destaca en allò que té a veure amb els recintes on es practica aquest esport: es considera que l’estadi ha de ser un lloc segur per a tots els usuaris, siguin espectadors, protagonistes del partit, funcionaris oficials, representants dels mitjans de comunicació, treballadors o d’altres, incloent-hi diferents elements de seguretat ciutadana.

Des de l’àmbit de la judicatura en l’esport es manté un posicionament crític respecte a aquestes mesures. Es considera que, més que aplicar normes més rigoroses per evitar la violència a l’interior dels estadis, caldria complir amb les que ja hi ha establertes i, a més, implementar accions de conscienciació sobre el comportament correcte en un esdeveniment esportiu. D’aquesta manera, l’aficionat seria coneixedor del risc en què està involucrat si comet algun acte delictiu i pot ser sancionat amb lleis ja existents.

És més, hi ha veus que consideren que no caldria posar més seguretat als estadis per tal de prevenir la violència, sinó començar per canviar la cultura i la idea de per què va la gent als estadis de futbol. D’aquesta manera, el caràcter preventiu dels estatuts i reglaments han d’especificar paràmetres per evitar que es produeixin conflictes en un esdeveniment esportiu. En aquest marc, es considera important que un partit de futbol ha d’estar emmarcat en un ambient de seguretat, amistat, família i col·laboració, per tal que sigui agradable als aficionats i no generi intranquil·litat quan s’assisteixi a un esdeveniment esportiu.

Mentre, l’ISTFQ ha volgut posar el seu gra de sorra amb la defensa de la seguretat als estadis de futbol, promovent la diplomatura de Seguretat Física d’Escenaris Esportius, per tal de formar persones en matèria de seguretat a l’esport.

Enllaços d’interès

https://www.eltelegrafo.com.ec/

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

RAND Europe estudia la violència i els aldarulls en esdeveniments esportius internacionals

El comportament antisocial en els partits de futbol és un problema ben reconegut arreu. La policia, les associacions de futbol i els governs han utilitzat nombroses intervencions i estratègies destinades a prevenir i respondre a aquests comportaments tan problemàtics. Davant de dos esdeveniments esportius internacionals a Qatar –el Campionat del món d’atletisme el 2019 i la Copa Mundial de la FIFA del 2022–, la Universitat de Qatar va encarregar a RAND Europe un estudi sobre la violència i els desordres en esdeveniments esportius internacionals.

L’objectiu de l’estudi era entendre la naturalesa i els factors associats als comportaments antisocials i violents en els partits de futbol i examinar l’efectivitat dels enfocaments existents per prevenir i respondre a aquests comportaments.

Football supportersLa influència de l’alcoholisme, les rivalitats esportives, els factors espacials, els factors sociopolítics, els factors psicològics, els factors situacionals i la reacció al joc són factors que condueixen a un comportament violent i antisocial. No obstant això, aquests factors solen interactuar i en cap cas no hi ha un factor que sigui responsable per si sol.

Els enfocaments policials destinats a establir el diàleg i les línies de comunicació positives amb els aficionats semblen prometedors. Alguns estudis van trobar que els mètodes de la policia que intentaven mantenir relacions de respecte mutu entre els fans i la policia eren efectius. No obstant això, les proves presentades en l’estudi de cas sobre la violència a l’Eurocopa 2016 suggereixen que les forces policials també necessiten una sèrie de tàctiques, requereixen recursos suficients i necessiten estar preparats per augmentar la resposta si la situació ho necessita.

La modelització del comportament de la multitud (CBM) pot capturar les complexes diferències culturals, individuals i ambientals en la manera com es mouen les persones en un espai per predir com es comporten les multituds. CBM és més eficaç quan és col·laboratiu i interactiu entre els experts que duen a terme la modelització, el client i les parts pertinents, com ara agents de seguretat d’estadi.

Un estudi de cas sobre el paper dels voluntaris en els principals esdeveniments esportius va trobar que els voluntaris tenen un paper important a mantenir en la seguretat pública ja que donen suport als comportaments positius de l’espectador durant els esdeveniments esportius importants.

Tot i que no hi ha cap factor únic que causi els desordres entre les multituds en el món del futbol, ​​l’evidència suggereix que algunes intervencions poden ser eficaces per prevenir i respondre a un comportament violent i antisocial. Això vol dir que les nacions amfitriones haurien de ser capaces de prendre mesures pràctiques per minimitzar les possibilitats de desordres durant un torneig. Les investigacions suggereixen que augmenta el comportament perjudicial quan les tàctiques de seguretat i de vigilància desproporcionades o inconsistents, les cues i els retards per a l’entrada als estadis dificulten el moviment dels aficionats.

Hi ha un seguit de pràctiques prometedores que els organitzadors d’esdeveniments poden considerar. Pel que fa a les tàctiques de vigilància, les experiències mostren que els serveis de policia de baixa intensitat estan associats a multituds més pacífiques. Aquests enfocaments es basen en la creació de relacions amb els aficionats i la compartició d’intel·ligència i la cooperació entre les agències policials de diferents països, tant abans com durant un esdeveniment.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

Estats Units: mor una persona cada tres minuts a causa de la violència

Segons els Centres de Control de Malalties i Prevenció del Departament de Sanitat i Serveis Humans dels EUA (Centers for Disease Control and Prevention (CDC) from the US Department of Health and Human Services) cada any 214.000 persones moren a causa de lesions provocades en actes de violència, 1 persona cada 3 minuts. Tot i això, cada any milions de persones sobreviuen a accions violentes però han de fer front a problemes mentals, físics i econòmics. El 2013 es van produir 30,8 milions de lesions, el 2015 n’hi va haver aproximadament 30,4 milions, i a causa d’aquestes 2,8 milions de persones van ser hospitalitzades i 27,6 milions van ser tractades en sales d’emergència. El 2016 hi va haver 32 milions de persones lesionades. Cal tenir en compte que les lesions tenen una quota econòmica bastant elevada als EUA, la qual el 2013 va arribar a 671 bilions de dòlars.

Si desglossem el total de les lesions podem veure, segons dades del 2016, que la classificació és la següent: lesions no intencionades i violència. Primerament:

  • Més de 33.700 persones moren en accidents de trànsit.
  • Més de 14.800 persones moren de sobredosi d’opioides receptats.
  • 791.000 persones envellides són tractades en sales d’emergència per lesions de caiguda cada any.
  • 325.000 nens són tractats en sales d’emergència per commoció cerebral causada durant l’esport.

D’altra banda, les xifres en relació amb la violència:

  • 1 de cada 7 nens ha patit abusos o abandonament.
  • Cada minut hi ha 20 persones víctimes de violència física per la seva parella.
  • 1 de cada 2 dones patirà violència sexual al llarg de la seva vida.
  • 1 de cada 5 homes patirà violència sexual al llarg de la seva vida.

Què es podria fer per millorar aquestes xifres? Segons CDC, han estat treballant des de fa més de 20 anys en programes de prevenció de lesions i violència. Aquest centre es considera l’autoritat principal dels EUA núm. 1 en la seva prevenció. Les seves 4 competències a destacar són:

  1. Identificar i monitoritzar els problemes fent servir dades d’última generació.
  2. Fer recerca i entendre quin tipus de treball és necessari per a la prevenció.
  3. Donar suport a programes estatals sobre la prevenció.
  4. Treballar juntament amb personal sanitari, proveïdors sanitaris, legisladors i públic per implementar solucions per a la prevenció.

A més, el centre publica una sèrie de millores per poder facilitar la prevenció de lesions i violència en els diferents àmbits:

  • En accidents de trànsit s’hauria de fer més campanya sobre l’ús de cinturons de seguretat, seients infantils i elevadors.
  • Utilitzar més informació a l’hora de receptar medicaments.
  • Per evitar lesions infantils en l’esport, caldria incentivar una cultura de seguretat on els joves poguessin informar sobre el seu malestar, símptomes i donar recursos per als entrenadors i els pares.
  • Assegurar que els infants tinguin entorns i relacions segures i estables.
  • Per evitar caigudes de la gent gran s’hauria d’aplicar una rutina de prevenció per part de la sanitat; seguiment de pacients, tractament i assessorament.
  • Finalment, per tal de reduir la violència sexual caldria promoure relacions més respectuoses, reforçar la figura de la dona i la noia i crear entorns segurs per a tothom.

Enllaços d’interès:

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

Califòrnia vol controlar la venda de munició per lluitar contra la violència armada

Els ciutadans dels Estats Units d’Amèrica tenen el dret a la possessió d’armes d’acord amb el que estableix la segona esmena de la Constitució americana de 1789, i no és fins la Llei de control d’armes federal de l’any 1968, després de l’assassinat de Martin Luther King, que es va augmentar l’edat mínima de possessió d’armes fins als 21 anys.

La compra d’armes té regulació específica i, segons l’estat, la norma és més o menys permissiva. No obstant això, aconseguir munició és bastant fàcil en el conjunt dels Estats Units, com ho demostra que diferents estats n’hagin facilitat l’accés en establiments no especialitzats. A l’Estat de Geòrgia, la munició es pot comprar a les farmàcies; a l’Estat de Pennsilvanià, se’n pot adquirir a les màquines automàtiques d’autoservei i, a l’Estat de Texas, a les joieries.

Califòrnia ja és un dels estats amb una normativa més restrictiva en relació amb la compra i venda d’armes als Estats Units. Però ha donat una passa més amb el control de la venda de munició. Habitualment la normativa per a la compra de munició és menys dura que per a l’adquisició d’una arma de foc, per exemple, no hi ha una edat mínima en l’àmbit federal per comprar bales. Però a Califòrnia s’ha complicat l’accés a la compra de munició per lluitar contra la violència armada a través de la normativa local.

Des de l’aprovació de la proposta 63, votada per la ciutadania, les bales només es poden comprar en armeries autoritzades pel Departament de Justícia. Els compradors d’armes i munició a Califòrnia han d’identificar-se amb l’empremta digital a les botigues especialitzades. Aquesta nova regulació també imposa controls a aquells que busquin obtenir munició a través de la compra en altres estats, que s’haurà de fer a través d’armeries, que comprovaran els antecedents penals. Fins i tot se n’ha restringit la venda per internet i no es pot enviar directament als domicilis, sinó que s’ha d’enviar mitjançant establiments autoritzats.

Els distribuïdors autoritzats de munició estaran obligats a mantenir el registre de totes les vendes de bales en el conjunt de l’Estat de Califòrnia al començament de l’any 2019.

Els detractors d’aquestes mesures, entre els quals destaca l’Associació Nacional del Rifle, critica les mesures per l’augment de la despesa de les administracions en el desplegament de la mesura i per la dificultat de les persones no perilloses d’obtenir armament.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

 

La Comissió sobre Violència Juvenil d’Anglaterra i Gal·les identifica sis àrees clau d’intervenció

Youth Violence Comission - Interim Report July 2018L’informe provisional d’aquesta comissió -a l’espera del definitiu, que veurà la llum a la tardor-, elaborat a partir dels resultats del treball de la comissió fins ara -que inclou enquestes, entrevistes amb joves afectats, pares, policies, assistents socials, líders comunitaris i altres experts-, apunta sis àrees clau d’actuació per tal d’atacar les causes que afavoreixen l’ús de la violència entre els joves. Són les següents:

  • Desenvolupar un model nacional de salut pública. Ratifiquen els principis seguits a Escòcia, on el tractament de la violència juvenil ha rebut un tractament epidemiològic (seguint el model de tractament de la violència per part de l’Organització Mundial de la Salut). És molt important, remarca, que aquesta aproximació sanitària al problema requereix que tot el sistema integri aquest canvi cultural i que compti amb un consens polític suficient.
  • Centrar-se en els anys de la infància i en la intervenció més precoç possible. Han trobat evidències de la importància de les experiències infantils de violència física, sexual, emocional, abusos, desatenció o bé créixer amb pares drogoaddictes en l’aparició de conductes violentes en els joves i adolescents. Haver viscut o sofert violència en els primers anys de la seva vida els fa considerar la violència com una cosa habitual i banalitzar-la (un percentatge gens menyspreable de joves violents manifesta haver-se sentit insegurs a casa).
  • Reformar els serveis d’atenció als joves. Implicaria establir una política nacional de joventut que hi servís de marc, la revisió de la distribució dels fons -un increment dels casos de malaltia mental i comportaments desordenats ha coincidit amb una reducció del finançament posat a disposició d’aquests serveis i s’han finançat massa projectes a curt termini-, així com fomentar la intervenció dels grups religiosos. Creuen que els qui anomenen líders de fe –capellans, pastors, etc.- estan en condicions de fer una contribució positiva a la prevenció de la violència juvenil.
  • Incrementar el suport a les escoles. Cal intentar reduir a zero el fracàs escolar. Els alumnes que són exclosos del sistema educatiu perquè obtenen resultats ineficients presenten un percentatge força més alt de comportaments violents que els que completen el cicle formatiu. Assenyalen la rellevància de revisar com es distribueixen els consells sobre els perfils curriculars que ha de seguir cada infant, d’ensenyar qüestions entorn del sexe i de les habilitats relacionals dels alumnes, i d’integrar millor els diversos serveis existents a les escoles (assistents socials, psicòlegs, etc.).
  • Augmentar les oportunitats d’accés al treball. Les escoles haurien d’ensenyar als nens les habilitats i els coneixements que els facilitaran l’accés al mercat de treball. Els centres de tractament de joves haurien d’elevar les aspiracions dels joves i deixar de considerar que només poden accedir a treballs poc qualificats. Un increment dels aprenentatges a disposició dels joves els ajudaria a trencar amb el cicle d’atur que molt sovint és tradicional a la seva família.
  • Aprofundir en les estratègies de policia comunitària i revisar les polítiques relatives al consum de drogues. L’informe remarca que l’enquesta passada als joves mostrava que un 46% no recorreria a la policia encara que tinguessin por de ser víctimes d’un delicte. Fora important que cada centre escolar tingués un policia en concret com a punt de referència per als seus estudiants. També caldria tenir en compte que els joves que consumeixen algun tipus de drogues presenten una tendència més alta a comportaments violents.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

França avança en la lluita contra les violències sexuals i sexistes

La ministra de justícia de França, Nicole Belloubet, i la secretària d’estat per a la igualtat entre els homes i les dones, Marlène Schiappa, han presentat en el Consell de Ministres del 21 de març del 2018 un projecte de llei per lluitar contra la violència sexual i sexista. El Govern francès preveu votar la llei al llarg de l’any 2018 després d’haver estat examinada pel Parlament.

El projecte de llei, en l’exposició de motius, destaca quatre aspectes importants:

  1. S’amplia el termini de prescripció de 20 a 30 anys per als delictes contra la llibertat i la indemnitat sexual en els quals la víctima és menor. El temps de prescripció comença a comptar a partir de la majoria d’edat de la víctima. L’objectiu és que aquesta disposi de més temps per interposar denúncia i facilitar la repressió d’aquests il·lícits, especialment quan es produeixen en l’entorn familiar.
  2. Reforça els recursos jurídics que permeten castigar les violacions i agressions sexuals a víctimes menors de 15 anys (edat vàlida de consentiment per mantenir relacions sexuals) per millorar-ne la protecció.
  3. Les relacions sexuals amb menors poden resultar de l’abús sobre la víctima que no disposa de la maduresa ni de la capacitat de discernir per consentir (article 2 del projecte de llei). En aquest supòsit, si es produeix penetració es tipifica com a delicte de violació castigat amb 20 anys de reclusió i, en altres supòsits, es tipifica com a delicte d’agressió sexual, castigat amb 10 anys de presó.
  4. S’amplia la definició dels delictes d’assetjament en línia per omplir un buit jurídic i permetre la repressió del ciberassetjament grupal, comès per diverses persones que actuen de forma concertada.[1]
  5. Permet reprimir de forma expressa i eficaç una nova infracció per lluitar contra l’assetjament al carrer: l’ofensa sexista. Es preveu una pena mínima de multa de 90 euros; si existeixen circumstàncies agreujants, la multa pot fluctuar entre 750 i 1.500 euros; en cas de reincidència, la pena de multa pot arribar als 3.000 euros. Es poden aplicar penes complementàries, com el seguiment de programes de sensibilització en matèria d’igualtat. Per a la persecució d’aquests fets no cal denúncia de la víctima.

Aquest projecte de llei suposa una millora molt significativa en l’àmbit penal, ja que s’incrementa la persecució dels infractors en matèria d’il·lícits contra la llibertat i la indemnitat sexual, així com algunes conductes sexistes, especialment quan les víctimes són dones o menors d’edat.

Es pot ampliar informació als enllaços següents:

[1] L’expressió francesa per a aquesta conducta és raids numèrics: és un ciberassetjament en grup que s’efectua de forma concertada a través de les xarxes socials, per correu electrònic o als fòrums.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

La violència juvenil es redueix entre els joves a Alemanya, però augmenta entre els refugiats

Un equip integrat per membres de l’Institut de Recerca Criminològica de la Baixa Saxònia i l’Escola Superior de Ciències Aplicades de Zuric han publicat recentment un estudi[1] sobre l’evolució de la violència a  Alemanya en la darrera dècada, amb referència a la influència que hi tenen els joves i els refugiats.

Les dades policials entre els anys 2007 i 2015 mostren un descens continuat dels joves entre 14 i 18 anys que han estat detinguts per la policia. La xifra s’ha reduït un 50% en nombres absoluts. Les dades de l’assegurança escolar obligatòria també mostren un descens dels incidents causats per actes de violència dels alumnes, que han passat d’un 14,9 per cada 1.000 escolars l’any 1999 a només un 8,7 l’any 2015.

Entre les raons que fonamenten aquest descens, els investigadors han constatat les següents:

  • L’increment del nombre de joves que es graduen ha pujat del 24,5 al 34,1% i l’atur juvenil ha baixat del 15,3% al 6,8%.
  • Els nens que no pateixen cap violència per part dels pares ha augmentat del 43,3% al 60,8%.
  • S’ha constatat un increment en la cura dels pares cap als fills, fent-se explícites mostres d’estimació amb més freqüència que abans.
  • El consum d’alcohol entre els joves ha disminuït notablement. Un 21,6% dels joves declaraven el 2007 consumir alcohol un cop a la setmana com a mínim, mentre que el 2010 la xifra s’havia reduït al 10%.
  • La popularitat de la violència entre els joves ha disminuït notablement.
  • El percentatge de joves que ajuden a persones necessitades, que participen en activitats polítiques i que respecten el medi ambient ha pujat d’un 5% al 12%.
  • L’absentisme escolar s’ha reduït notablement.

D’altra banda, en el cas de la Baixa Saxònia, els anys 2015 i 2016 s’ha produït un augment de la delinqüència violenta en un 10,4%. Un 92,1% d’aquests casos addicionals de violència tenen com a protagonistes joves amb estatut de refugiats. Entre les raons que justifiquen aquests fets citen les següents:

  • El percentatge de refugiats que es troben a l’edat amb més propensió a conductes violentes (homes entre 14 i 30 anys) és superior al de la població autòctona.
  • Els grups que tenen poques perspectives d’obtenir un permís de residència permanent es veuen involucrats més freqüentment en actes violents.
  • La majoria venen de països amb cultures molt masculines, on la violència és una prova d’aquesta masculinitat.
  • El percentatge de dones entre els refugiats és molt baix (22,3%), en comparació amb la població global a la Baixa Saxònia (50,9%).
  • Les víctimes d’actes violents tendeixen a denunciar amb més freqüència quan els autors són visiblement estrangers.

Finalment, l’informe posa en relleu que un 12,6% d’aquests actes violents es produeixen entre persones pertanyents a un mateix grup ètnic o nacional, un 19,6% tenen lloc entre refugiats pertanyents a diversos grups i un terç de les víctimes són estrangers d’altres orígens (no refugiats) i alemanys.

[1] Se’n pot trobar un resum a http://www.sueddeutsche.de/panorama/studie-zur-jugendkriminalitaet-mehr-liebe-weniger-hiebe-1.3811190!amp.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français