Califòrnia vol controlar la venda de munició per lluitar contra la violència armada

Els ciutadans dels Estats Units d’Amèrica tenen el dret a la possessió d’armes d’acord amb el que estableix la segona esmena de la Constitució americana de 1789, i no és fins la Llei de control d’armes federal de l’any 1968, després de l’assassinat de Martin Luther King, que es va augmentar l’edat mínima de possessió d’armes fins als 21 anys.

La compra d’armes té regulació específica i, segons l’estat, la norma és més o menys permissiva. No obstant això, aconseguir munició és bastant fàcil en el conjunt dels Estats Units, com ho demostra que diferents estats n’hagin facilitat l’accés en establiments no especialitzats. A l’Estat de Geòrgia, la munició es pot comprar a les farmàcies; a l’Estat de Pennsilvanià, se’n pot adquirir a les màquines automàtiques d’autoservei i, a l’Estat de Texas, a les joieries.

Califòrnia ja és un dels estats amb una normativa més restrictiva en relació amb la compra i venda d’armes als Estats Units. Però ha donat una passa més amb el control de la venda de munició. Habitualment la normativa per a la compra de munició és menys dura que per a l’adquisició d’una arma de foc, per exemple, no hi ha una edat mínima en l’àmbit federal per comprar bales. Però a Califòrnia s’ha complicat l’accés a la compra de munició per lluitar contra la violència armada a través de la normativa local.

Des de l’aprovació de la proposta 63, votada per la ciutadania, les bales només es poden comprar en armeries autoritzades pel Departament de Justícia. Els compradors d’armes i munició a Califòrnia han d’identificar-se amb l’empremta digital a les botigues especialitzades. Aquesta nova regulació també imposa controls a aquells que busquin obtenir munició a través de la compra en altres estats, que s’haurà de fer a través d’armeries, que comprovaran els antecedents penals. Fins i tot se n’ha restringit la venda per internet i no es pot enviar directament als domicilis, sinó que s’ha d’enviar mitjançant establiments autoritzats.

Els distribuïdors autoritzats de munició estaran obligats a mantenir el registre de totes les vendes de bales en el conjunt de l’Estat de Califòrnia al començament de l’any 2019.

Els detractors d’aquestes mesures, entre els quals destaca l’Associació Nacional del Rifle, critica les mesures per l’augment de la despesa de les administracions en el desplegament de la mesura i per la dificultat de les persones no perilloses d’obtenir armament.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

 

La Comissió sobre Violència Juvenil d’Anglaterra i Gal·les identifica sis àrees clau d’intervenció

Youth Violence Comission - Interim Report July 2018L’informe provisional d’aquesta comissió -a l’espera del definitiu, que veurà la llum a la tardor-, elaborat a partir dels resultats del treball de la comissió fins ara -que inclou enquestes, entrevistes amb joves afectats, pares, policies, assistents socials, líders comunitaris i altres experts-, apunta sis àrees clau d’actuació per tal d’atacar les causes que afavoreixen l’ús de la violència entre els joves. Són les següents:

  • Desenvolupar un model nacional de salut pública. Ratifiquen els principis seguits a Escòcia, on el tractament de la violència juvenil ha rebut un tractament epidemiològic (seguint el model de tractament de la violència per part de l’Organització Mundial de la Salut). És molt important, remarca, que aquesta aproximació sanitària al problema requereix que tot el sistema integri aquest canvi cultural i que compti amb un consens polític suficient.
  • Centrar-se en els anys de la infància i en la intervenció més precoç possible. Han trobat evidències de la importància de les experiències infantils de violència física, sexual, emocional, abusos, desatenció o bé créixer amb pares drogoaddictes en l’aparició de conductes violentes en els joves i adolescents. Haver viscut o sofert violència en els primers anys de la seva vida els fa considerar la violència com una cosa habitual i banalitzar-la (un percentatge gens menyspreable de joves violents manifesta haver-se sentit insegurs a casa).
  • Reformar els serveis d’atenció als joves. Implicaria establir una política nacional de joventut que hi servís de marc, la revisió de la distribució dels fons -un increment dels casos de malaltia mental i comportaments desordenats ha coincidit amb una reducció del finançament posat a disposició d’aquests serveis i s’han finançat massa projectes a curt termini-, així com fomentar la intervenció dels grups religiosos. Creuen que els qui anomenen líders de fe –capellans, pastors, etc.- estan en condicions de fer una contribució positiva a la prevenció de la violència juvenil.
  • Incrementar el suport a les escoles. Cal intentar reduir a zero el fracàs escolar. Els alumnes que són exclosos del sistema educatiu perquè obtenen resultats ineficients presenten un percentatge força més alt de comportaments violents que els que completen el cicle formatiu. Assenyalen la rellevància de revisar com es distribueixen els consells sobre els perfils curriculars que ha de seguir cada infant, d’ensenyar qüestions entorn del sexe i de les habilitats relacionals dels alumnes, i d’integrar millor els diversos serveis existents a les escoles (assistents socials, psicòlegs, etc.).
  • Augmentar les oportunitats d’accés al treball. Les escoles haurien d’ensenyar als nens les habilitats i els coneixements que els facilitaran l’accés al mercat de treball. Els centres de tractament de joves haurien d’elevar les aspiracions dels joves i deixar de considerar que només poden accedir a treballs poc qualificats. Un increment dels aprenentatges a disposició dels joves els ajudaria a trencar amb el cicle d’atur que molt sovint és tradicional a la seva família.
  • Aprofundir en les estratègies de policia comunitària i revisar les polítiques relatives al consum de drogues. L’informe remarca que l’enquesta passada als joves mostrava que un 46% no recorreria a la policia encara que tinguessin por de ser víctimes d’un delicte. Fora important que cada centre escolar tingués un policia en concret com a punt de referència per als seus estudiants. També caldria tenir en compte que els joves que consumeixen algun tipus de drogues presenten una tendència més alta a comportaments violents.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

França avança en la lluita contra les violències sexuals i sexistes

La ministra de justícia de França, Nicole Belloubet, i la secretària d’estat per a la igualtat entre els homes i les dones, Marlène Schiappa, han presentat en el Consell de Ministres del 21 de març del 2018 un projecte de llei per lluitar contra la violència sexual i sexista. El Govern francès preveu votar la llei al llarg de l’any 2018 després d’haver estat examinada pel Parlament.

El projecte de llei, en l’exposició de motius, destaca quatre aspectes importants:

  1. S’amplia el termini de prescripció de 20 a 30 anys per als delictes contra la llibertat i la indemnitat sexual en els quals la víctima és menor. El temps de prescripció comença a comptar a partir de la majoria d’edat de la víctima. L’objectiu és que aquesta disposi de més temps per interposar denúncia i facilitar la repressió d’aquests il·lícits, especialment quan es produeixen en l’entorn familiar.
  2. Reforça els recursos jurídics que permeten castigar les violacions i agressions sexuals a víctimes menors de 15 anys (edat vàlida de consentiment per mantenir relacions sexuals) per millorar-ne la protecció.
  3. Les relacions sexuals amb menors poden resultar de l’abús sobre la víctima que no disposa de la maduresa ni de la capacitat de discernir per consentir (article 2 del projecte de llei). En aquest supòsit, si es produeix penetració es tipifica com a delicte de violació castigat amb 20 anys de reclusió i, en altres supòsits, es tipifica com a delicte d’agressió sexual, castigat amb 10 anys de presó.
  4. S’amplia la definició dels delictes d’assetjament en línia per omplir un buit jurídic i permetre la repressió del ciberassetjament grupal, comès per diverses persones que actuen de forma concertada.[1]
  5. Permet reprimir de forma expressa i eficaç una nova infracció per lluitar contra l’assetjament al carrer: l’ofensa sexista. Es preveu una pena mínima de multa de 90 euros; si existeixen circumstàncies agreujants, la multa pot fluctuar entre 750 i 1.500 euros; en cas de reincidència, la pena de multa pot arribar als 3.000 euros. Es poden aplicar penes complementàries, com el seguiment de programes de sensibilització en matèria d’igualtat. Per a la persecució d’aquests fets no cal denúncia de la víctima.

Aquest projecte de llei suposa una millora molt significativa en l’àmbit penal, ja que s’incrementa la persecució dels infractors en matèria d’il·lícits contra la llibertat i la indemnitat sexual, així com algunes conductes sexistes, especialment quan les víctimes són dones o menors d’edat.

Es pot ampliar informació als enllaços següents:

[1] L’expressió francesa per a aquesta conducta és raids numèrics: és un ciberassetjament en grup que s’efectua de forma concertada a través de les xarxes socials, per correu electrònic o als fòrums.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

La violència juvenil es redueix entre els joves a Alemanya, però augmenta entre els refugiats

Un equip integrat per membres de l’Institut de Recerca Criminològica de la Baixa Saxònia i l’Escola Superior de Ciències Aplicades de Zuric han publicat recentment un estudi[1] sobre l’evolució de la violència a  Alemanya en la darrera dècada, amb referència a la influència que hi tenen els joves i els refugiats.

Les dades policials entre els anys 2007 i 2015 mostren un descens continuat dels joves entre 14 i 18 anys que han estat detinguts per la policia. La xifra s’ha reduït un 50% en nombres absoluts. Les dades de l’assegurança escolar obligatòria també mostren un descens dels incidents causats per actes de violència dels alumnes, que han passat d’un 14,9 per cada 1.000 escolars l’any 1999 a només un 8,7 l’any 2015.

Entre les raons que fonamenten aquest descens, els investigadors han constatat les següents:

  • L’increment del nombre de joves que es graduen ha pujat del 24,5 al 34,1% i l’atur juvenil ha baixat del 15,3% al 6,8%.
  • Els nens que no pateixen cap violència per part dels pares ha augmentat del 43,3% al 60,8%.
  • S’ha constatat un increment en la cura dels pares cap als fills, fent-se explícites mostres d’estimació amb més freqüència que abans.
  • El consum d’alcohol entre els joves ha disminuït notablement. Un 21,6% dels joves declaraven el 2007 consumir alcohol un cop a la setmana com a mínim, mentre que el 2010 la xifra s’havia reduït al 10%.
  • La popularitat de la violència entre els joves ha disminuït notablement.
  • El percentatge de joves que ajuden a persones necessitades, que participen en activitats polítiques i que respecten el medi ambient ha pujat d’un 5% al 12%.
  • L’absentisme escolar s’ha reduït notablement.

D’altra banda, en el cas de la Baixa Saxònia, els anys 2015 i 2016 s’ha produït un augment de la delinqüència violenta en un 10,4%. Un 92,1% d’aquests casos addicionals de violència tenen com a protagonistes joves amb estatut de refugiats. Entre les raons que justifiquen aquests fets citen les següents:

  • El percentatge de refugiats que es troben a l’edat amb més propensió a conductes violentes (homes entre 14 i 30 anys) és superior al de la població autòctona.
  • Els grups que tenen poques perspectives d’obtenir un permís de residència permanent es veuen involucrats més freqüentment en actes violents.
  • La majoria venen de països amb cultures molt masculines, on la violència és una prova d’aquesta masculinitat.
  • El percentatge de dones entre els refugiats és molt baix (22,3%), en comparació amb la població global a la Baixa Saxònia (50,9%).
  • Les víctimes d’actes violents tendeixen a denunciar amb més freqüència quan els autors són visiblement estrangers.

Finalment, l’informe posa en relleu que un 12,6% d’aquests actes violents es produeixen entre persones pertanyents a un mateix grup ètnic o nacional, un 19,6% tenen lloc entre refugiats pertanyents a diversos grups i un terç de les víctimes són estrangers d’altres orígens (no refugiats) i alemanys.

[1] Se’n pot trobar un resum a http://www.sueddeutsche.de/panorama/studie-zur-jugendkriminalitaet-mehr-liebe-weniger-hiebe-1.3811190!amp.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

La xifra fosca de la violència domèstica als Estats Units

La xifra fosca de la violència domèstica als Estats UnitsEl maig del 2017, el Bureau of Justice Statistics (BJS) del Departament de Justícia dels Estats Units ha publicat l’informePolice Response to Domestic Violence, 2006-2015”, sobre l’evolució de la violència domèstica i la resposta policial davant d’aquesta problemàtica. Les dades s’han extret de la National Crime Victimitzation Survey (NCVS).

Cal destacar que l’informe conceptualitza la violència domèstica com aquells fets que tenen lloc en el si de la parella i en les relacions familiars, ja siguin greus o atacs simples, i inclou fets contra les personesi contra el patrimoni. No es pot comparar la situació amb el territori català, ja que aquí es fa una atenció especial a aquella violència en què la víctima és una dona i l’agressor, un home ¾violència masclista¾, a diferència d’altres tipus de violència, com per exemple en l’àmbit domèstic o social i comunitari.

En el període 2006-2015, la mitjana anual de casos de violència domèstica als Estats Units és d’1,3 milions i la policia n’ha conegut poc més de la meitat. Segons l’NCVS, s’estimen 582.000 victimitzacions no reportades a la policia. No s’hi inclouen les víctimes mortals.

Les víctimes exposen les raons següents per no informar-ne: agressió com una qüestió privada (32%), protecció de l’agressor (21%), percepció de l’agressió com a lleu o sense importància (20%), por de les represàlies de l’agressor o d’altres (19%) o desconfiança envers la policia (8%).

La victimització femenina presenta la mateixa freqüència tant si comporta lesions greus (54%) com si no comporta lesions (55%).

En un 64% dels casos, la policia s’ha presentat al lloc de l’incident en els 10 minuts posteriors a ser informats. Gairebé la totalitat de les víctimes asseguren la presència policial en el termini d’una hora després del succés (94%).

Les actuacions policials més comunes han estat la redacció d’un informe sobre els fets (78%), l’interrogatori (36%) i la recerca d’evidències (11%).

La detenció de l’agressor es produeix en un 32% de les victimitzacions femenines greus i en un 44% quan la víctima és home. Quan no hi ha lesions, el percentatge d’arrest és del 16% per a tots dos sexes.

Un 48% de les víctimes i familiars han informat dels fets a la policia i han interposat denúncia penal contra l’agressor. La major freqüència es troba en la victimització femenina (21%), en l’àmbit de la parella (52%) i quan suposa violència greu (56%).

El seguiment policial ha tingut lloc en la meitat de casos en què la violència s’ha denunciat i en un terç de les victimitzacions sense denúncia.

Gairebé tots els departaments de policia local dels Estats Units que serveixen a 250.000 habitants o més disposen d’una unitat especialitzada en violència domèstica a temps complet. Aquestes unitats s’encarreguen d’investigar els casos més greus de violència domèstica, cooperar en la prevenció de la delinqüència, donar assistència física i psicològica a les víctimes, preparar els agents de policia, oferir protecció davant futures victimitzacions, fer recomanacions en el procés de justícia criminal i donar assistència per obtenir la reparació, entre d’altres.

Aproximadament el 21% de les victimitzacions conegudes per la policia sobre violència domèstica han estat ateses per la unitat d’assistència a les víctimes.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

Guia per a la prevenció de la violència i l’incivisme al futbol amateur

fffEl 25 de setembre del 2014, la Federació Francesa de Futbol (FFF), el Ministeri de l’Interior francès i el Ministeri dels Municipis, la Joventut i els Esports van formalitzar un partenariat per lluitar més eficaçment contra les formes de violència a les competicions de futbol amateur.

 Aquesta aliança s’estructura en dos eixos principals:

  • L’intercanvi d’informació entre els tres actors i la lluita contra diferents formes de violència als partits de futbol. Compartir la informació permetrà definir el nivell de risc i els mitjans per gestionar-lo i assolir els objectius desitjats.
  • Prevenir la delinqüència i els comportaments incívics posant de manifest les competències de la Policia i de la Gendarmeria. Els entrenaments i els partits són moments de convivència entre els joves en què es poden produir conductes de risc vinculades al consum de substàncies estupefaents. Per aquest motiu, és important que hi intervinguin persones qualificades com els policies formadors antidroga (PFAD) i els formadors d’enllaç antidroga (FRAD) de la Gendarmeria.

Un dels resultats d’aquesta cooperació institucional és la publicació de la Guia per a la prevenció de la violència i l’incivisme al futbol amateur, que permet conèixer els dispositius existents sobre prevenció de la delinqüència i de lluita contra la reincidència. Destaca l’acció coordinada de diversos actors:

  • La Gendarmeria Nacional. Aquesta organització té la figura de l’oficial de prevenció (OPP), que estimula i coordina a tot el districte els actors implicats en la prevenció de determinades conductes. L’OPP pot sol·licitar el suport de:
  • Les 43 brigades de Prevenció de la Delinqüència Juvenil (BPDJ), que duen a terme accions de prevenció en benefici del jovent: organitzen sessions de sensibilització sobre temes com ara les formes de violència, l’extorsió i el robatori per tal d’impedir qualsevol forma d’incivisme i de delinqüència entre els menors
  • Els policies formadors antidroga (FRAD), que tenen una funció de prevenció de conductes addictives orientada als menors, les famílies i els professionals, i els recorden les prescripcions legals.
  • La xarxa de figures anàlogues presents a les unitats de la Gendarmeria: gendarmeria − seguretat escolar, el servei d’ajut a les víctimes, l’associació entre la Federació Francesa de Futbol i l’Institut Nacional d’Ajut a les Víctimes i per a la Mediació.
  • La Policia Nacional, que disposa de la Divisió Nacional de Lluita contra el Hooliganisme (DNLH) i s’ocupa de les relacions amb les lligues de futbol professional i amateur a les direccions departamentals de la Seguretat Pública (DDSP). La DNLH és present a tot el territori i la interlocutora privilegiada del futbol amateur.
  • Els socis locals. La Lliga de Futbol Amateur recomana les iniciatives següents:
  • Donar suport als clubs implicats amb partits que registren incidents. En cas de consum habitual de substàncies estupefaents als entrenaments o quan es disputen els partits, cal proposar la mobilització dels serveis estatals per implementar accions de prevenció, en concret: el grup de la Gendarmeria (OPP) i la Policia Nacional (DNLH).
  • Ajudar els centres de recursos, tot aportant una dimensió educativa a les accions iniciades als diferents districtes. Per exemple, actuar sobre el risc de conductes desviades per sensibilitzar joves d’entre 13 i 14 anys. Per desenvolupar l’acció, hi ha d’intervenir la Policia Nacional (concretament, la DNLH, amb el suport d’altres serveis).
  • També hi intervé la Gendarmeria Nacional (les BPDJ, els FRAD i la xarxa de gendarmeria − seguretat escolar i el servei d’ajut a les víctimes).

Altres temes que inclou la guia són: com identificar i organitzar un “partit sensible”, la reparació a través de mesures alternatives als procediments judicials, la figura de l’alcalde com a actor de proximitat per a la prevenció, el pla Ciutadans de l’Esport i el programa Èxit Educatiu per lluitar contra l’abandonament escolar.

Apunt relacionat: Retrat de les formes de violència al futbol amateur a França 

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

Retrat de les formes de violència al futbol amateur a França

football-899214_1280Els espectacles esportius són, a vegades, considerats un espai de relaxació on els esportistes s’alliberen de les pressions i obligacions quotidianes i on els espectadors poden expressar les seves emocions lliurement. Però la pràctica esportiva obliga a acceptar determinades convencions, com ara el respecte a l’adversari, a l’àrbitre, a les regles del joc…

La Federació Francesa de Futbol (FFF) disposa d’una eina per avaluar la violència generada al futbol i al futbol sala amateurs: és l’Observatori dels comportaments.

L’Observatori dels comportaments

És una aplicació informàtica creada l’any 2005 amb l’objectiu de millorar el coneixement sobre les violències generades en la pràctica del futbol. En finalitzar cada partit, es redacta un informe adreçat a l’organització competent. En el cas que s’hi hagin registrat violència o conductes incíviques, l’organització informa l’FFF mitjançant aquesta aplicació. La informació recollida permet orientar polítiques per lluitar contra la violència i actuar des de la prevenció i la reparació. L’alimentació d’aquesta base de dades es fa des de la temporada 2006-2007.

La informació que es recull són les característiques dels incidents, els partits que van generar tensions i qui les va protagonitzar, la naturalesa de l’incident (agressions físiques o verbals, il·lícits contra el patrimoni, conductes incíviques), el moment en què es van produir (abans o després del partit), si va existir un component racista o discriminatori i si va concloure amb la intervenció policial o dels serveis sanitaris. També es recull informació relativa als equips enfrontats, la categoria dels jugadors, el lloc, la data, el nivell de competició i el caràcter de partit oficial o amistós.

Una de les aportacions de l’Observatori és poder qualificar els “partits de futbol sensibles” per poder implementar mesures preventives contra la violència.

Les violències i les conductes incíviques registrades al futbol i al futbol sala amateurs a França (temporada 2015-2016)

Partits de futbol que van registrar incidents segons la tipologia del fet principal (no inclou partits de futbol sala)

17-18 anys Total
Total                proporció Total                 proporció
Total de partits que han registrat incidents 1.199                100% 10.764               100%
Agressions  físiques 629                 52,46% 5.134               47,69%
Agressió amb arma –                     0%         –                        0%
Cop / acció exercida amb violència 501                 41,78% 4.096               38,05%
Baralla / baralla tumultuària 39                   3,25% 199                 1,84%
Cop en grau de temptativa 30                   2,50% 279                 2,59%
Empenta 59                   4,92% 551                 5,11%
Agressions verbals 511                  42,61% 5.049               46,90%
Amenaces / intimidacions 99                   8,25% 1.031                 9,57%
Expressions grolleres

o injurioses

412                 34,36% 4.018               37,32%
Conductes incíviques 53                   4,42% 496                 4,60%
Llançament de projectils 12                   1,00% 113                 1,04%
Gestos i actituds obscens 25                   2,08% 238                 2,21%
Escopinades 16                   1,33% 145                 1,34%
Il·lícits contra

el patrimoni

6                   0,50% 54                  0,50%
Registrat incorrectament 5                   0,41% 31                  0,28%

Font: Observatori dels comportaments, temporada 2015-2016, FFF. Tractament de les dades: ONDRP (Observatori Nacional de la Delinqüència i de les Respostes Penals)

Segons la taula anterior, als partits en què els jugadors tenien 17-18 anys, les agressions físiques van suposar un 52% del total, les verbals van representar un 43% i només un 5% van ser d’un altre tipus. Per al conjunt dels partits, el percentatge d’incidents en què es van produir agressions físiques va ser lleugerament inferior (un 48%) i les violències verbals, lleugerament superiors (un 47%); el 5% restant van ser un altre tipus de violència.

El futbol sala

El futbol sala presenta algunes especificitats (les dimensions del terreny de joc, que es juga en un espai tancat, la proximitat dels espectadors als jugadors…) que poden ajudar a explicar les variacions en l’expressió de la violència:

  • Malgrat que la majoria dels incidents són provocats pels mateixos jugadors, en el cas del futbol en són responsables en un 90% dels casos, mentre que en el futbol sala aquest percentatge es redueix a un 75% (temporada 2015-2016).
  • Per contra, en el context del futbol, un 3% dels il·lícits o de les conductes incíviques són originades pels espectadors, mentre que en el context del futbol sala aquest percentatge s’eleva al 17%.

Aquesta informació es pot ampliar a “Les violences et les incivilités recensées dans le football et le futsal amateurs – saison 2015-2016”, a La criminalité en France. Rapport annuel 2016 de l’ONDRP.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

Clars i ombres en la seguretat ciutadana a l’Amèrica Llatina

Heraldo Muñoz –antic director del Programa de l’ONU per al Desenvolupament (PNUD)– plantejava en un article a El País una paradoxa sobre l’Amèrica Llatina: com explicar l’augment del crim i la violència si la zona va experimentar, entre els anys 2000 i 2010, el període de major creixement econòmic de les darreres quatre dècades?

34_america_llatinaL’Amèrica Llatina no pateix actualment conflictes armats entre estats i s’ha situat amb fermesa en el context internacional. Avança en la reducció dels índexs de pobresa i la desigualtat, en el creixement econòmic i l’estabilitat financera. Això sí, la regió té la pesada càrrega de la violència, amb més de 100.000 homicidis cada any, segons l’Informe sobre desenvolupament humà 2013-2014 del PNUD.

Aquest escenari ve determinat pels homicidis, els feminicidis, els robatoris –sobretot amb violència–, la violència intrafamiliar, els segrestos i el tràfic de persones.

Alguns investigadors socials [1], des de diversos àmbits, han subratllat les que, a parer seu, podrien ser les causes de l’existència d’aquests nivells de violència, entres les quals:

  • La impunitat, sobretot en qüestions tan bàsiques com la resolució i investigació de tota mena de crims comesos
  • La manca d’una educació pública de qualitat i ràtios molt elevades d’abandonament escolar
  • La crisi de la institució familiar
  • El fracàs de la justícia [2]
  • Les presons són escoles de criminalitat, amb assassinats impunes, motins violents i molta corrupció amb connivència dels funcionaris públics
  • La corrupció, la poca presència i la ineficiència de la policia. El crim organitzat té una gran capacitat corruptora i es manifesta en aquells espais on existeix una gran feblesa institucional.
  • El tràfic d’armes: el continent és considerat el lloc on hi ha més armes de tot el món.
  • La cultura de violència i la manca de valors que generin seguretat

Alguns autors també consideren important el factor econòmic, ja que l’Amèrica Llatina no ha estat capaç de crear un nombre suficient d’ocupacions per absorbir en el mercat laboral formal les persones que, any rere any, cerquen feina. Es tracta, doncs, d’un entorn laboral mancat d’equitat per la precarització dels salaris.

Davant d’aquesta situació, s’estan implementant diverses iniciatives en alguns països de la regió. L’Informe sobre desenvolupament humà 2013-2014 del PNUD planteja algunes recomanacions respecte a una Amèrica Llatina segura, que passen per: reduir els delictes i la violència; endegar polítiques públiques orientades a protegir les víctimes més vulnerables; impulsar un creixement inclusiu, equitatiu i de qualitat; disminuir la impunitat enfortint les institucions de seguretat i justícia; augmentar les oportunitats reals de desenvolupament humà per als joves, i atendre i prevenir de manera integral la violència de gènere.

[1] ANGOSO, R. 11 razones de la inseguridad pública en América Latina [consulta: 12 de setembre de 2015].

[2] Segons l’informe del World Justice Project de l’any 2014, sobre 99 països analitzats, només tres països de la regió –Xile, el Perú i l’Uruguai– estan entre els 40 primers del món per la qualitat del seu sistema judicial, i set països del continent, entre els 25 més corruptes del món.

Enllaços d’interès:

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

Videocàmeres corporals a la policia: resultats contradictoris

Fa unes setmanes es recollien en aquest blog els beneficis i reptes que l’excap de la policia del comptat d’Spokane (Washington) relacionava amb l’ús de videocàmeres corporals en els cossos policials. La proliferació d’aquest tipus de dispositius ha generat la necessitat d’avaluar-ne la utilitat i eficàcia a partir d’evidències empíriques.

23_bodycamEl maig passat es van publicar a les revistes European Journal of Criminology i Journal of Experimental Criminology els primers resultats d’una investigació que analitza l’ús d’aquests dispositius en vuit cossos policials del Regne Unit i dels Estats Units. Els investigadors consideren que les motivacions bàsiques per introduir aquests dispositius són reduir l’ús de la força per part de la policia i reduir les denúncies contra la policia. Per tant, l’objectiu de l’estudi ha estat valorar si l’enregistrament d’imatges i sons en les interaccions entre policies i ciutadans influïa en l’ús de la força dels policies cap als ciutadans o dels ciutadans cap a la policia.

Per aconseguir-ho, han dut a terme 10 assajos o experiments controlats aleatoris durant els quals han recollit informació de gairebé 2,2 milions d’hores de treball de 2.122 agents de policia pertanyents a vuit cossos policials diferents (en dos dels cossos han analitzat dues zones diferents). A l’inici de cada setmana, s’assignaven de manera aleatòria en quins torns de treball els policies portarien càmeres i en quins no, i es recollien les dades sobre les detencions realitzades, el nombre de casos en què els policies havien utilitzat la força i els casos en què els policies havien rebut algun tipus d’agressió.

Malgrat que els resultats preliminars conjunts d’aquesta investigació destaquen que no s’ha detectat un efecte significatiu de les càmeres en l’ús de la força per part de la policia, sí que hi ha algunes conclusions destacables. D’una banda, analitzant els casos aïlladament, hi ha llocs en què l’ús de la força ha augmentat i d’altres en què ha disminuït; d’altra banda, s’ha detectat que els agents tenien més probabilitats de ser agredits quan portaven càmeres que quan no les portaven.

Segons sembla, la discrecionalitat a l’hora d’encendre o apagar el dispositiu és un paràmetre a tenir en compte, ja que en els casos en què els agents tenien sempre el dispositiu connectat, l’ús de la força es reduïa un 37% respecte als agents que no portaven càmeres, mentre que en els casos en què els agents utilitzaven la discrecionalitat per encendre i apagar les càmeres, l’ús de la violència augmentava un 71% respecte als agents que no portaven càmeres.

En el futur, els investigadors esperen poder oferir resultats més destacats a partir de les dades recollides.

Els estudis publicats són els següents:

Ariel et al. “Report: increases in police use of force in the presence of body-worn cameras are driven by officer discretion: a protocol-based subgroup analysis of ten randomized experiments”. Journal of Experimental Criminology. 2016. 1-11. DOI: 10.1007/s11292-016-9261-3

Ariel et al. “Wearing body cameras increases assaults against officers and does not reduce police use of force: Results from a global multi-site experiment”. European Journal of Criminology. 2016. 1-12. DOI: 10.1177/1477370816643764

Al web de la RAND Corporation s’ha publicat un resum de la investigació.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

Prevenció de la violència juvenil

Prevenció violència juvenilL’Organització Mundial de la Salut ha publicat un manual sobre prevenció de la violència juvenil. En primer lloc, el document informa sobre l’abast del problema. Anualment s’estima que en tot el món tenen lloc prop de 200.000 homicidis en què les víctimes són persones entre 10 i 29 anys, xifra que significa la quarta causa de mort en aquesta franja d’edat. Un 83% d’aquestes víctimes són homes i la immensa majoria d’aquestes morts tenen lloc a països amb un nivell d’ingressos baix o mitjà.

Quatre de cada deu joves van estar implicats en algun tipus de baralla durant el darrer any i un de cada quatre va patir algun tipus d’assetjament el darrer mes. Els efectes d’aquesta violència són sovint visibles (milions de joves són atesos anualment als hospitals a causa de ferides diverses) i altres vegades invisibles (un terç de les víctimes de violència no ho expliquen mai a ningú). Amb freqüència, els joves víctimes de violència experimenten algun tipus de trastorn psíquic; reducció del rendiment escolar; addicció a les drogues, el tabac o l’alcohol; tornen a ser-ne víctimes o adopten comportaments violents com a adults.

Els factors de risc més rellevants que afavoreixen la violència juvenil són: les baralles a l’escola, l’absentisme escolar, les relacions amb amics o companys antisocials i les conductes destructives. El fet que els pares siguin addictes a les drogues o a l’alcohol, duguin a terme activitats delictives o tinguin problemes de comportament també està associat a escenaris de violència juvenil. Altres factors de risc són residir en zones de concentració de pobresa, amb poca presència de serveis públics i poc respecte per les normes; la desafecció familiar i social, o la implicació en comportaments delictius.

El manual remarca la necessitat d’afrontar les causes de la violència per poder-la prevenir de manera eficaç. Com a mesures preventives s’especifiquen: programes formatius adreçats als pares per tal que siguin capaços d’establir bones relacions amb els fills, programes de suport a nens amb problemes perquè siguin capaços de seguir els seus companys, campanyes i polítiques de reducció del consum d’alcohol i drogues entre els joves, renovació urbana i desconcentració de la pobresa, actuacions policials adreçades a la solució dels problemes de fons, intervencions terapèutiques que ajudin els joves a canalitzar la seva ira i els problemes de comportament, així com la reducció de l’accés a armes de foc. El sector de la salut té un paper rellevant per intervenir en molts dels àmbits que afavoreixen la violència juvenil, sovint en col·laboració amb altres actors públics (i privats).

Per poder posar en marxa estratègies i accions preventives, cal definir la magnitud del problema de manera adequada, per la qual cosa establir un sistema de recollida de dades estadístiques precises que permetin una bona diagnosi de la situació resulta crucial. És també crucial elaborar indicadors objectius que permetin avaluar els programes adreçats a la prevenció i la reducció de la violència juvenil. En cas contrari, es poden mantenir iniciatives i estratègies que no tenen cap tipus d’eficàcia i que afavoreixen l’enquistament dels problemes.

Podeu consultar el document sencer: Preventing youth violence: an overview of the evidence

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français