Etiqueta: Violència

La violència contra els professionals d’emergències: un risc creixent per a la seguretat i la qualitat assistencial

Notes de seguretatDeixa un comentari

La massificació dels serveis d’urgències, els temps d’espera i la manca de recursos són factors clau en l’augment de la violència contra els professionals sanitaris. Aquesta és una de les principals conclusions d’una enquesta internacional presentada per la Societat Europea de Medicina d’Urgències (EUSEM) el setembre del 2026, que posa de manifest la necessitat de reforçar la prevenció, la formació i les mesures de seguretat als centres sanitaris.

L’estudi, que es va fer entre el maig i el juny del 2026 amb la participació de 1.306 professionals sanitaris de 81 països, revela una elevada incidència de la violència en els serveis d’urgències. El 75,5 % dels participants havia presenciat algun episodi violent durant l’any anterior, el 68,8 % havia patit afectacions psicològiques i el 40,3 % havia experimentat danys físics.

L’agressió verbal és la forma de violència més habitual, esmentada pel 87,8 % dels enquestats, seguida de l’agressió física (42,3 %). També es registren danys a la propietat, assetjament sexual i conductes discriminatòries relacionades amb l’origen racial o el gènere.

Els principals responsables identificats són els pacients, assenyalats pel 67,6 % dels participants, seguits dels familiars o acompanyants, amb un 44,1 %. La intoxicació per alcohol o drogues i determinades situacions de salut mental també poden intervenir en alguns episodis.

L’informe destaca que la violència no es pot atribuir únicament al comportament individual. Les condicions organitzatives dels serveis d’urgències també hi tenen un paper important. Les esperes prolongades, la manca de recursos, la saturació dels espais assistencials i l’elevada tensió emocional poden agreujar els conflictes entre pacients, acompanyants i professionals.

Aquestes circumstàncies evidencien que la seguretat no depèn exclusivament de la intervenció davant d’una agressió, sinó també de la capacitat d’anticipar-se als incidents i reduir els factors que els poden desencadenar.

Les conseqüències van més enllà de les lesions físiques. El 45,8 % dels enquestats considerava que la violència havia perjudicat la qualitat de l’atenció prestada. A més, el 48,3 % percebia que el problema havia empitjorat durant els cinc anys anteriors.

L’estudi també assenyala una diferència de gènere significativa: les dones van comunicar més afectacions psicològiques que els homes, fet que reforça la necessitat d’abordar específicament l’assetjament verbal, sexual i discriminatori.

Una de les conclusions més rellevants és la percepció que els serveis d’emergències estan més ben preparats per afrontar un incident amb víctimes múltiples que per gestionar la violència quotidiana. Aquesta diferència posa en evidència la necessitat d’incorporar la prevenció de les agressions a la planificació ordinària de la seguretat sanitària.

Entre les mesures proposades pels autors hi ha la millora de l’organització hospitalària per reduir la massificació, l’adequació dels espais, la dotació suficient de personal i l’agilitació del trasllat dels pacients des dels serveis d’urgències cap a altres unitats.

També es considera essencial formar els professionals en comunicació efectiva, detecció de situacions de risc i tècniques de desescalada verbal. Aquestes competències poden ajudar a reconèixer els primers signes de tensió i evitar que un conflicte evolucioni cap a una agressió. Alhora, es proposa reforçar els sistemes de seguretat, incloent-hi la videovigilància quan sigui adequada i els equips de seguretat presencials.

Finalment, cal garantir protocols clars de notificació dels incidents i accés al suport psicològic per als professionals afectats. Segons l’enquesta, només el 51,1 % dels participants havia rebut formació formal en prevenció de la violència, mentre que el 27,1 % no disposava d’accés a suport psicosocial després d’un incident violent.

La violència contra els professionals d’emergències no és un risc inevitable ni una qüestió que s’hagi de resoldre exclusivament mitjançant la intervenció individual del treballador. Requereix una estratègia integral que combini mesures organitzatives, formació, protocols d’actuació, recursos de seguretat i atenció posterior a les víctimes.

Protegir els professionals sanitaris és també protegir els pacients i la qualitat assistencial. Disposar d’entorns segurs, equips preparats i procediments eficaços és fonamental perquè els serveis d’emergències puguin desenvolupar la seva tasca en condicions adequades, fins i tot en situacions de pressió assistencial elevada.

Font: Societat Europea de Medicina d’Urgències (EUSEM). Comunicat de premsa del 24 de setembre del 2026. Estudi internacional presentat al Congrés Europeu de Medicina d’Urgències i publicat a l’European Journal of Emergency Medicine.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

Violència domèstica: aprendre de la tragèdia per prevenir noves morts

Notes de seguretatDeixa un comentari

El Govern britànic ha publicat noves orientacions estatutàries per reforçar la manera com s’investiguen i s’analitzen les morts relacionades amb la violència domèstica. La reforma, publicada el 15 de setembre de 2026 pel Home Office, pretén que cada mort sigui una oportunitat per identificar errors, millorar la coordinació entre organismes i, sobretot, prevenir que situacions similars tornin a acabar en tragèdia.

Les noves orientacions regulen els anomenats Domestic Abuse Related Death Reviews (DARDRs), que substitueixen la denominació anterior de Domestic Homicide Reviews (DHRs). El canvi de nom respon a una modificació legislativa introduïda per la Victims and Prisoners Act 2024, que adapta l’àmbit d’aquestes revisions a la definició de “violència domèstica” establerta per la Domestic Abuse Act 2021.

Els DARDRs parteixen d’una idea fonamental per a la seguretat pública: una mort vinculada a la violència domèstica no s’ha d’analitzar únicament per determinar què va passar, sinó també per comprendre què es podia haver fet de manera diferent i quins canvis poden evitar futures víctimes.

Aquests processos permeten que diferents organismes —policia, serveis socials, sanitat, administracions locals i altres entitats implicades— revisin conjuntament la seva actuació i la informació de què disposaven abans de la mort. L’objectiu és detectar possibles oportunitats perdudes, problemes de coordinació, mancances en la identificació del risc o altres factors que puguin ser rellevants per a la prevenció.

La nova orientació posa especialment l’accent en el fet que cada víctima ha de ser considerada individualment. Això significa que les revisions no s’han de convertir simplement en exercicis administratius, sinó que han de permetre entendre les circumstàncies concretes de cada cas i extreure’n aprenentatges útils per al conjunt dels serveis.

El Home Office reconeix que el sistema anterior presentava marge de millora, especialment pel que fa a la qualitat de les revisions i a la manera d’aplicar les lliçons extretes.

En aquest context, una de les mesures destacades és la creació, el 2025, d’un Home Office Quality Assurance Board, destinat a revisar més informes cada mes i proporcionar als Community Safety Partnerships —organismes locals responsables de diferents aspectes de la seguretat comunitària— informació de retorn de manera més àgil.

La reforma també preveu desenvolupar un nou mecanisme de supervisió de les recomanacions que sorgeixin dels DARDRs. Aquest element és especialment rellevant des del punt de vista de la prevenció: identificar un error només té un valor limitat si les conclusions no es tradueixen posteriorment en canvis reals.

Per tant, la reforma intenta reforçar tot el cicle d’aprenentatge: investigar la mort, identificar factors de risc o oportunitats de prevenció, formular recomanacions i, finalment, comprovar que aquestes recomanacions es consideren i s’apliquen.

Un altre dels canvis és la introducció de formació obligatòria per als presidents o responsables dels DARDRs. La finalitat és garantir que les persones encarregades de dirigir aquestes revisions disposin dels coneixements i les eines necessàries per desenvolupar-les amb un nivell de qualitat homogeni.

Aquesta professionalització és important perquè les revisions impliquen informació sensible, múltiples organismes i, sovint, situacions complexes de risc. Una direcció adequada pot ajudar a evitar conclusions superficials i afavorir una anàlisi més sistemàtica de les decisions adoptades abans de la mort.

Des d’una perspectiva de seguretat, el valor principal dels DARDRs és que poden convertir experiències concretes en coneixement preventiu compartit. Una mort relacionada amb la violència domèstica pot revelar patrons o deficiències que no són visibles quan cada organisme analitza el cas únicament des de la seva pròpia perspectiva.

La nova orientació britànica aposta, per tant, per una resposta més integrada i orientada a l’aprenentatge. La coordinació entre serveis, la qualitat de les investigacions, la formació dels responsables i el seguiment de les recomanacions passen a ser elements essencials del sistema.

El repte, però, no és només aconseguir revisions més completes. És garantir que les conclusions arribin a modificar la pràctica. Si una revisió identifica una oportunitat de prevenció però la recomanació no genera cap canvi, una part important del potencial preventiu del sistema es perd.

La reforma dels DARDRs representa així un pas cap a un model en què les morts relacionades amb la violència domèstica no siguin només objecte d’una revisió posterior, sinó també una font d’aprenentatge per millorar la detecció del risc, la coordinació institucional i la protecció de futures víctimes. El principi que inspira el nou sistema és clar: aprendre de cada tragèdia per intentar evitar la següent.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

Les xarxes socials dels joves: un factor clau per entendre la violència

Notes de seguretatDeixa un comentari

La violència juvenil és un àmbit de gran preocupació pública, tant pel que fa als joves com a víctimes com a perpetradors.

En un projecte sorgit de l’àmbit de la recerca, el doctor Paolo Campana exposa que les xarxes socials són un factor clau per entendre la violència juvenil, en el seu treball “Trencar xarxes de violència greu juvenil”, realitzat a través de la Nuffield Foundation.

Les investigacions prèvies s’han centrat en factors individuals —com el trauma, experiències escolars adverses i el fet de viure en comunitats amb alta criminalitat— que fan que els joves siguin més propensos a participar en violències greus. Tanmateix, el paper dels factors relacionals i les xarxes en la contribució a aquesta vulnerabilitat —qui està connectat amb qui i per què— continua sent poc estudiat.

Les darreres anàlisis sobre violència juvenil mostren que la manera com es relacionen els joves és un dels factors més importants per entendre tant la delinqüència com la victimització. Més enllà de les característiques individuals, les connexions entre persones permeten identificar patrons de risc que poden ajudar a orientar millor les estratègies de prevenció i intervenció.

L’estudi revela que el 42 % dels joves sospitosos d’haver comès un delicte han actuat conjuntament amb almenys una altra persona. Aquest fet és especialment rellevant perquè els joves que formen part d’aquestes xarxes tenen una probabilitat molt superior d’estar implicats en delictes amb arma blanca i de mantenir vincles amb grups de criminalitat organitzada. De fet, els individus més connectats dins de la xarxa tenen un risc molt més elevat de portar navalles i de participar en delictes violents que la resta de la població analitzada.

Les dades també evidencien que el risc augmenta progressivament a mesura que creix el nombre de connexions. Cada nou còmplice identificat incrementa significativament la probabilitat que un jove participi en fets violents, especialment en aquells relacionats amb l’ús d’armes blanques. Igualment, estar vinculat a persones que han estat víctimes de violència també augmenta la probabilitat d’acabar exercint violència, fet que posa de manifest que aquesta es concentra i es transmet dins de determinades xarxes socials.

Un altre dels resultats destacats és la forta relació entre la violència amb arma blanca i altres formes de criminalitat greu. Els joves implicats en aquest tipus de delictes participen sovint en activitats relacionades amb el tràfic de drogues i tenen una vinculació molt més elevada amb grups de criminalitat organitzada. Això indica que la violència amb arma blanca sovint forma part d’una trajectòria delictiva més complexa i no constitueix un fenomen aïllat.

L’estudi també qüestiona la tradicional separació entre víctimes i autors. A mesura que augmenta la gravetat de la violència, és més habitual que una mateixa persona hagi estat registrada com a víctima i a sospitosa en diferents incidents. Aquesta coincidència és especialment elevada entre les víctimes de violència amb arma

blanca, la qual cosa reforça la necessitat d’abordar aquests casos des d’una perspectiva integral que combini prevenció, protecció i intervenció.

Les víctimes més greus també estan immerses en entorns socials de més risc. Una proporció molt elevada de les víctimes de violència amb arma blanca manté connexions directes amb persones implicades en aquest tipus de delictes, fet que suggereix que la victimització no és aleatòria, sinó que es concentra en determinats entorns socials.

Finalment, les dades indiquen que majoritàriament la violència entre joves es produeix entre persones amb característiques similars, especialment pel que fa a l’edat, el gènere i l’origen ètnic. Tot i això, aproximadament un terç dels incidents impliquen adults i menors, un aspecte que requereix respostes específiques de protecció. Així mateix, els resultats recorden que la violència entre noies representa una realitat significativa que sovint queda eclipsada per les estratègies centrades exclusivament en els nois.

En conjunt, l’anàlisi demostra que les xarxes de relació constitueixen un element fonamental per comprendre la violència juvenil. Incorporar aquesta perspectiva a les polítiques públiques i a l’activitat policial permet identificar de manera més precoç els joves amb un risc més elevat i desenvolupar actuacions preventives més eficaces abans que la violència s’intensifiqui.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

Dos nous estudis revelen que la intel·ligència artificial es pot utilitzar per fomentar la violència de gènere i l’abús sexual

Notes de seguretatDeixa un comentari

La investigadora Clare McGlynn, experta en violència contra les dones i nenes, alerta que l’última generació de bots de conversa (chatbot) d’intel·ligència artificial (IA) està facilitant noves formes d’abús d’una escala i intensitat preocupants. Tot i que la relació entre tecnologia i violència de gènere no és nova —tenim, per exemple, els hipertrucatges (deepfakes) sexuals o l’abús basat en imatges—, McGlynn considera que els bots de conversa representen un canvi qualitatiu. La seva recerca documenta que aquestes eines, sovint accessibles de manera gratuïta, permeten als usuaris simular escenaris de violació, incest i abús sexual infantil, així com altres formes de violència de gènere.

Tal com informa Patricia Clarke a observer.co.uk, aquest informe coincideix amb una investigació de la Internet Watch Foundation (IWF), que denuncia un creixement ràpid del material d’abús sexual infantil generat per IA. Les dades són especialment alarmants: el 2025 es van identificar milers de vídeos generats per IA, amb un increment exponencial respecte de l’any anterior. A més, una proporció significativa d’aquest contingut es classifica en els nivells més extrems de gravetat. Les nenes representen la immensa majoria de les víctimes, fet que evidencia un clar biaix de gènere en els danys produïts.

Els informes coincideixen a assenyalar que el problema no és només l’ús indegut de la tecnologia, sinó també les decisions de disseny de les plataformes. Quan les empreses prioritzen el creixement i la captació d’usuaris per sobre de la seguretat, creen entorns que faciliten l’abús. En particular, els models d’IA de codi obert són un factor de risc, ja que qualsevol usuari pot descarregar-los, modificar-los i eliminar-ne les salvaguardes. Aquesta accessibilitat ha estat celebrada en fòrums del web fosc (dark web), en què alguns usuaris veuen la IA com una eina per materialitzar fantasies il·legals amb un alt grau de realisme.

Un dels àmbits més preocupants és el de les aplicacions de rol i companyia, en què els bots de conversa actuen com a interlocutors ficticis. Plataformes amb milions d’usuaris permeten crear personatges que poden representar situacions abusives o sexualitzades, incloent-hi menors. La manca de control efectiu sobre aquests continguts i la facilitat per accedir-hi amplifiquen els riscos, especialment per a usuaris joves. 

McGlynn defineix aquest fenomen com a “violència simulada per bots de conversa” i destaca que és un problema encara poc visible en la recerca acadèmica. Malgrat l’abundància d’estudis sobre seguretat en IA, hi ha una manca significativa d’anàlisi centrada en l’impacte de gènere. Aquesta invisibilitat pot contribuir a perpetuar riscos sistèmics a mesura que la tecnologia evoluciona.

Pel que fa a la regulació, els experts consideren que la resposta actual és insuficient i fragmentada. Algunes mesures, com ara restringir l’accés a determinades aplicacions o prohibir-les en certs països, es consideren passos limitats que no aborden el problema estructural: el disseny mateix de les plataformes. En aquest context, McGlynn proposa crear un nou delicte penal per al desplegament perillós de bots de conversa d’IA, que responsabilitzi les empreses que no implementin mesures adequades per prevenir-ne els danys.

Paral·lelament, la IWF reclama que la seguretat per disseny esdevingui un estàndard obligatori, que inclogui proves prèvies al llançament i mecanismes d’auditoria independents. També s’estan produint moviments en l’àmbit polític: al Regne Unit, la Cambra dels Lords ha proposat introduir responsabilitats penals per als proveïdors de bots de conversa insegurs, i es planteja incloure aquests serveis dins la legislació de seguretat en línia. No obstant això, els crítics assenyalen que encara manca un regulador específic i obligacions clares que garanteixin la seguretat abans que els productes arribin al públic.

En definitiva, els informes posen de manifest una tensió creixent entre la innovació tecnològica i la protecció dels drets fonamentals. Sense intervencions més contundents, hi ha el risc que la IA no només reflecteixi formes de violència existents, especialment contra les dones i nenes, sinó que també les amplifiqui. Per als professionals de la seguretat, això implica la necessitat d’adoptar un enfocament proactiu, basat en la prevenció, la responsabilitat i el disseny ètic de les tecnologies emergents.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

L’eliminació de la violència contra les dones: abordar una crisi global

Notes de seguretatDeixa un comentari

El 25 de novembre passat es va celebrar el Dia Internacional per a l’Eliminació de la Violència vers les Dones, i s’observa com la investigació finançada per la Unió Europea està liderant la tasca de desenvolupar noves eines per prevenir i detectar la violència domèstica.

A nivell mundial, una de cada tres dones patirà violència física o sexual al llarg de la seva vida, segons l’Organització Mundial de la Salut. La violència de gènere contra les dones pren moltes formes, com ara la violència de parella, el tràfic de persones o la mutilació genital femenina.

Malgrat la seva prevalença, la violència contra les dones continua sent un problema molt poc denunciat. L’enquesta de 2024 de l’Agència de Drets Fonamentals de la Unió Europea va revelar que la llar no sempre és segura per a moltes dones: una de cada cinc ha patit violència física o sexual per part de la seva parella, d’un familiar o un altre membre de casa seva. Les estadístiques són alarmants, i és fonamental abordar aquest problema de manera integral i polièdrica.

La Unió Europea, a través del seu instrument de finançament de la investigació Horizon Europe, té com a objectiu revolucionar la manera com es denuncia la violència domèstica, donar suport a les víctimes per buscar ajuda i recopilar proves, i conscienciar sobre el problema. Mitjançant l’aprofitament de les tecnologies d’avantguarda i els enfocaments innovadors, la UE pretén capacitar els primers responsables, com ara agents de policia i professionals de la salut, per donar un millor suport a les víctimes de violència domèstica.

La violència domèstica sovint està envoltada d’estigma i el context cultural té un paper important a l’hora de determinar com les víctimes denuncien les seves experiències. L’informe d’Eurostat de l’any 2022 destaca els diferents enfocaments de resposta als països de la UE, amb algunes forces policials que prioritzen els casos de violència domèstica, mentre que d’altres exigeixen que les víctimes visitin la comissaria personalment, sovint amb una ajuda limitada.

El projecte Horizon 2020 IMPRODOVA va investigar els procediments per donar resposta als casos de violència domèstica, posant èmfasi en la necessitat que els professionals rebin una formació especialitzada. Les conclusions del projecte es van difondre a estudiants de dret, policies i professors, dotant-los de les eines necessàries per donar suport a les víctimes i denunciar els delictes.

A partir de l’èxit d’IMPRODOVA, el projecte Horizon Europe IMPROVE té com a objectiu empoderar les víctimes de violència domèstica proporcionant-los informació sobre els seus drets i sobre com exercir-los. El projecte se centra en les comunitats marginades i pretén accelerar els resultats polítics.

Aprofitant la tecnologia d’IA, IMPROVE desenvoluparà eines per denunciar la violència domèstica, detectar-la i fer justícia a les seves víctimes. Un bot de conversa d’IA, un chatbot, oferirà consells, avaluació de riscos i orientació a les víctimes, i millorarà contínuament gràcies a l’entrada de dades dels supervivents.

Innovative Solutions to Eliminate Domestic Abuse (ISEDA), finançat per Horizon Europe, pretén combinar tecnologies i pràctiques d’avantguarda de les ciències socials, les humanitats i l’experiència del camp. ISEDA desenvoluparà programes de formació per a agents de policia, donarà suport a les víctimes en la denúncia de violència domèstica i proporcionarà proves i escorcolls com a prova judicial. També es posaran en marxa campanyes de conscienciació i programes per a agressors per millorar la comprensió pública i reduir les taxes de reincidència.

L’eliminació de la violència contra les dones requereix un esforç col·lectiu de governs, organitzacions i individus. Donant suport a projectes com IMPRODOVA, IMPROVE i ISEDA podem treballar per crear un entorn més segur i més solidari per a les víctimes de violència domèstica.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

Els reptes metodològics en l’estudi dels incidents violents rars

Notes de seguretatDeixa un comentari

Els incidents violents, com ara els tiroteigs públics massius i els atemptats terroristes, són rars, però tenen impactes generalitzats i catastròfics en el si de la societat. Aquests esdeveniments devastadors i sovint d’alt perfil plantegen preguntes sobre les seves causes i la millor manera de prevenir-los. No obstant, els esdeveniments poc freqüents són molt difícils de predir.

La revista de l’Institut Nacional de Justícia (NIJ) dels Estats Units ha publicat un article amb la intenció d’augmentar el coneixement en aquest àmbit i ajudar en els esforços de prevenció. En aquesta línia, la comunitat investigadora (Basia E. López, Danielle M. Crimmins, Aisha J. Qureshi i Nadine Frederique) ha de desenvolupar una estratègia per obtenir, codificar, comprovar i analitzar les dades sobre incidents violents rars.

Trobar respostes a preguntes que puguin guiar la prevenció d’aquests esdeveniments és complicat. Naturalment, es pot recórrer a allò que mostra la investigació per informar aquestes discussions, però la investigació sobre esdeveniments rars, encara que d’alt impacte, és increïblement difícil de dur a terme i encara més difícil de generalitzar. Els dissenys i els mètodes de recerca estan en evolució contínua; tanmateix, els incidents rars segueixen sent un fenomen excepcionalment difícil d’estudiar.

Per exemple, els tiroteigs públics massius són poc freqüents i depenen del context, cosa que significa que la situació, el rerefons o la ubicació difereixen en cada cas. Per tant, és un repte per als investigadors quantificar-ne l’impacte. A més, la raresa dels tiroteigs públics en massa fa que sigui difícil desenvolupar i provar models teòrics a causa de la manca de dades de bona qualitat.

La investigació ha d’anar més enllà d’aquestes limitacions per avançar en la capacitat del camp de la justícia penal per prevenir incidents violents rars. Per exemple, cal informació fiable i vàlida sobre quins factors poden portar un individu a cometre un tiroteig massiu. La determinació d’aquests factors requereix mètodes i anàlisis de recollida de dades rigorosos. Però aquest només és el punt de partida. També podem aprofitar els mètodes utilitzats en altres disciplines que estudien esdeveniments rars per ajudar potencialment a predir incidents violents i suggerir estratègies de mitigació adequades.

Com a branca d’investigació, desenvolupament i avaluació científica del Departament de Justícia dels Estats Units, el NIJ ha tingut un paper crucial en la millora del coneixement i la comprensió d’incidents violents rars. L’Institut ha finançat al llarg dels anys diversos estudis que pretenen proporcionar dades rigoroses, una millor comprensió del que transmeten les dades, una millor connectivitat entre les fonts de dades i definicions coherents perquè el camp tingui més informació sobre qui perpetra la violència massiva, les seves motivacions, i com planifica i porta a terme el seu atac.

Un tiroteig en massa s’inclou dins la categoria més àmplia d’assassinat en massa, que es defineix com l’assassinat voluntari (no negligent) d’almenys quatre éssers humans per una altra persona per qualsevol mitjà (per exemple, una bomba, un ganivet o matxet, una arma de foc o l’ús d’un vehicle). Un tiroteig massiu és un assassinat massiu que implica almenys una arma de foc i que normalment es porta a terme en un sol moment i en un lloc.

Els tiroteigs massius tenen subcategories addicionals, com ara:

  • Tiroteigs públics massius (tiroteigs en escoles, en llocs de treball i en altres llocs d’accés públic, com ara cinemes, restaurants, bars, llocs de culte o esdeveniments a l’aire lliure en espais oberts).
  • Tiroteigs domèstics en massa.
  • Trets relacionats amb delictes, com ara robatoris i tirotejos relacionats amb bandes (una forma de crim organitzat i lluites territorials).

Un altre exemple d’assassinat massiu és un atac terrorista durant el qual s’assassinen intencionadament diverses persones.

Al llarg dels anys, NIJ s’ha compromès a donar suport a la investigació sobre incidents rars, amb un èmfasi particular en els tiroteigs escolars. En reconèixer que també hi ha llacunes de coneixement sobre els tiroteigs massius fora de l’entorn escolar, l’Institut va començar a invertir en investigacions sobre la radicalització domèstica fins a l’extremisme violent i el terrorisme el 2012 i en altres tiroteigs públics en massa el 2018.

Els incidents violents rars estan relacionats, doncs, amb la manca de dades, la qual cosa ha fet que els investigadors utilitzin bases de dades de codi obert per entendre’ls millor.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

El Consell i el Parlament Europeu arriben a un acord sobre la violència contra les dones

Notes de seguretatDeixa un comentari

La presidència belga del Consell Europeu i el Parlament Europeu han acordat la primera directiva de la Unió Europea sobre violència contra les dones i violència domèstica. La nova reglamentació estableix normes mínimes per a la definició de delictes i sancions penals específiques per fer front a aquestes formes de violència. També estableix els drets de les víctimes de totes les formes de violència contra les dones o de violència domèstica, i preveu la seva protecció.

Per a moltes dones a Europa, la violència sexual, la violència domèstica, l’assetjament al carrer o l’abús en línia són amenaces diàries. A més, les dones sovint paguen amb la seva vida per ruptures de relacions. Fins i tot els matrimonis forçats i la mutilació genital no han estat completament erradicats de la nostra societat.

La nova regulació preveu penalitzar els següents delictes a tota la Unió:

  • Mutilació genital femenina
  • Matrimoni forçat
  • Intercanvi o difusió no consentit d’imatges íntimes
  • Assetjament cibernètic
  • Incitació a l’odi o la violència a la xarxa

Un cop aprovada, la nova directiva establirà normes comunes sobre la definició d’aquests delictes i les sancions relacionades.

La regulació també introduirà circumstàncies agreujants, com ara l’exercici reiterat de la violència contra les dones, la comissió d’un acte de violència contra una persona vulnerable o un menor i l’ús de nivells extrems de violència.

Així mateix, la nova directiva facilitarà l’accés a la justícia de les víctimes d’aquests delictes i obligarà els estats membres a oferir un nivell adequat de protecció i suport especialitzat.

Els estats membres han de garantir, per exemple, que les víctimes puguin denunciar actes de violència contra les dones o violència domèstica a través de canals accessibles i fàcils d’utilitzar, inclosa la possibilitat de denúncies en línia, així com presentar proves en línia, almenys per als delictes cibernètics.

D’altra banda, quan els infants siguin víctimes d’aquestes infraccions, els països de la UE hauran d’assegurar-se que rebin l’assistència de professionals formats per treballar amb menors. I si l’acte de violència implica el titular de la responsabilitat parental, la denúncia no ha d’estar condicionada al consentiment d’aquesta persona. De fet, les autoritats primer hauran de prendre mesures per protegir la seguretat de l’infant abans que aquesta persona sigui informada de la denúncia.

Així mateix, quan una víctima de violència sexual o de violència domèstica entra en contacte per primera vegada amb una autoritat, s’ha d’avaluar el risc que suposa l’agressor o el sospitós. Sobre aquesta base, les autoritats hauran de proporcionar les mesures de protecció adequades. Aquestes  mesures poden incloure ordres d’exclusió i restricció o protecció d’emergència.

Per tal de protegir la privadesa de la víctima i evitar la repetició de la victimització, els estats membres també han de garantir que les proves relacionades amb la conducta sexual passada de la víctima només es permetin en els procediments penals quan siguin rellevants i necessàries.

Finalment, la directiva preveu que les víctimes tindran dret a reclamar una indemnització íntegra als delinqüents pels danys derivats del delicte de violència contra les dones o violència domèstica. Les víctimes també haurien de poder obtenir una indemnització en el context de procediments penals, si s’escau.

La presidència del Consell i el Parlament de la UE van acordar que els països de la UE han de prendre les mesures adequades, com ara campanyes de sensibilització, per prevenir la violència contra les dones i la violència domèstica. Aquestes mesures preventives estan orientades a augmentar la conscienciació i la comprensió social de les diferents manifestacions i causes de totes aquestes formes de violència, així com a desafiar els estereotips de gènere nocius i promoure la igualtat de gènere.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

Alarma al Brasil per nous casos greus de violència policial

Notes de seguretatDeixa un comentari

L’opinió pública del Brasil es va esgarrifar a principis del mes de maig d’enguany davant de presumptes nous casos de violència policial, amb denúncies de tortures en cossos trobats després d’una operació policial en una favela i, sobretot, en el cas d’un home que va morir asfixiat dintre del maleter d’un vehicle oficial de la policia a la localitat d’Umbauba. La Policia Federal de Carreteres (PRF) va assegurar que els agents van utilitzar tècniques d’immobilització i instruments de baix potencial ofensiu davant la forta agressivitat del detingut en un control policial.

El tiroteig a les faveles del Complexo do Alemão del dia 4 de maig va ser tan intens que el batalló d’elit de la Policia Militar de Rio de Janeiro va esgotar la munició en només dues hores. Cal esmentar que el resultat final de l’operació va ser de 18 persones mortes.

Segons la policia, l’operació, que comptava amb la participació d’uns 400 uniformats, perseguia un grup d’individus com a presumptes autors de robatoris de vehicles i bancs i també d’atacs a comissaries de policia. Entre els morts figuren dues dones, una quinzena de considerats sospitosos i un policia.

Però diferents experts de l’àmbit de la seguretat, familiars de les víctimes i habitants de la zona van qüestionar l’acció policial en considerar-la extremadament violenta. Per exemple, una de les dones mortes va ser tirotejada en passar amb el seu vehicle per una avinguda propera. L’altra va morir mentre la policia retirava barricades a la zona, tot i que els uniformats neguen que el projectil sortís de les seves armes.

Anomenada “massacre” per molts funcionaris electes i activistes comunitaris, la batuda policial ha resultat ser la segona més letal de la història de Rio en una favela.

A conseqüència dels fets, l’organització de drets humans Human Rights Watch també va expressar la seva consternació en un comunicat públic. Cal esmentar que el Brasil té una de les policies del món amb més víctimes mortals sota custòdia policial i amb més policies morts en acte de servei. Per exemple, l’any 2021 hi va haver 6.100 víctimes fatals en operacions policials, mentre que 183 agents de l’autoritat van ser assassinats, segons recull el projecte Monitor de la Violència.

El que sí és veritat és que aquesta operació policial ha estat la que ha generat reaccions públiques més contundents a Rio de Janeiro, segons expliquen des de Geni, un grup d’estudis sobre seguretat pública i violència de la Universitat Federal Fluminense (UFF). I és des d’aquesta fundació que es considera que els operatius policials estan mancats d’efectivitat, acostumen a estar motivats per una set de venjança i gaudeixen de total impunitat.

A més, en els darrers 14 mesos es van produir dues operacions policials més que van acabar provocant encara més defuncions. Una operativa policial va ser a la favela de Jacarezinho el maig de l’any 2021 –la més mortífera a Rio de Janeiro, amb 28 morts– i la segona, a Vila Cruzeiro el maig de 2023, amb 23 morts.

Per la seva part, la policia de Rio assegura que aquestes accions es basen en informes d’intel·ligència i es desenvolupen d’acord amb el que estableixen la llei, la justícia i els protocols tècnics operacionals.

Però la realitat és que l’increment de la violència urbana i la creixent militarització de les operacions destinades a garantir la seguretat pública estan contribuint a crear una situació molt confusa. L’enrevessat rol institucional de la Policia Militar i el rol cada cop més important de l’Exèrcit demostren que, a diferència del que succeeix en els països desenvolupats, al Brasil les funcions de defensa nacional es barregen perillosament amb les de manteniment de l’ordre intern.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

Important augment de les morts sota custòdia policial al Canadà

Notes de seguretatDeixa un comentari

Les darreres dades publicades pel projecte Tracking (In)Justice del Canadà suggereixen que el nombre mitjà anual de morts amb implicació de la policia entre els anys 2011 i 2022 va augmentar en dos terços, en comparació amb la xifra mitjana anual de la dècada anterior. Els membres del projecte, Andrew Crosby, Alexander McClelland i Tanya L. Sharpe, creuen que aquest increment, juntament amb la disparitat racial i les variacions jurisdiccionals en aquestes xifres, donen suport a la necessitat de demanar una responsabilitat, una transparència i un control més grans de la conducta policial al Canadà.

Segons els autors del projecte, està clar que les trobades mortals amb la policia augmenten any rere any al Canadà. El nombre de civils que moren en incidents amb la policia quan s’utilitza la força s’ha incrementat constantment des de l’any 2000. Aquest fet està deixant les famílies i les comunitats amb poc suport o recursos per retre comptes.

Però un dels principals problemes és que no existeix cap organisme ni institució canadenca o forana que treballi, per exemple, en un conjunt de dades actualitzat i centralitzat o que faci un seguiment de les morts i proporcioni informació sobre la víctima, la ubicació, el servei policial implicat, el tipus de força utilitzat i molts altres detalls contextuals.

Només ho fan els membres del projecte Tracking (In)Justice, que documenten i analitzen les morts amb implicació de la policia quan s’utilitza la força al Canadà. Tracking (In)Justice és una associació d’acadèmics i defensors que tenen com a objectiu fer llum sobre la violència policial per ajudar a informar les demandes de responsabilitat, transparència i canvis en la institució policial.

Recollir aquesta informació atorga la possibilitat de fer noves preguntes, com ara per què alguns cossos policials produeixen morts de persones amb més freqüència que d’altres.

Fa temps que s’ha demanat que la policia i els governs recullin i comparteixin dades sobre incidents en què l’ús de la força va causar ferides i morts a civils. Periodistes, acadèmics, grups de la societat civil i famílies de les víctimes s’han compromès en aquesta tasca des de fa ja molt de temps.

Les conclusions preliminars indiquen que els incidents d’ús de la força van en augment, i el nombre més alt es va produir l’any 2022. Part d’aquesta tendència a llarg termini pot ser deguda a un accés més gran a la informació sobre assassinats i morts amb implicació de la policia. Però l’accés a la informació per si sol no explica l’augment notable dels darrers anys.

Segons dades de Tracking (In)Justice, hi va haver una mitjana de 22,7 morts amb implicació de la policia entre el 2000 i el 2010. En comparació, una mitjana de 37,8 persones van morir cada any entre els anys 2011 i 2022. Això suposa un augment del 66,5%.

Les morts per trets també sembla que s’estan produint amb més freqüència. Tracking (In)Justice va documentar 704 morts al Canadà entre el 2000 i el 2022 amb utilització de la força policial.

Les dades inclouen morts per tirotejos policials i casos en què una persona va morir després de ser sotmesa a altres tipus d’armes policials (per exemple, Tasers) o intervencions físiques.

Aquestes dades es van recopilar accedint a informació disponible públicament dels mitjans de comunicació i informes oficials. Les dades contenen informació relacionada amb la víctima, inclosos el nom, l’edat i la raça quan es coneix. També documenten la ubicació de la mort, la policia implicada i el nivell de força més alt utilitzat.

Seguint patrons de desigualtat que venen de lluny, hi ha importants disparitats racials persistents en l’augment global de les morts amb implicació de la policia quan s’utilitza la força.

Les persones negres i indígenes representen al voltant del 10% de la població al Canadà, però són el 27,2% de les morts per tiroteig amb implicació de la policia quan s’ha identificat la raça de la víctima.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

Treballant per a la reducció de les morts sota custòdia policial als Estats Units

Notes de seguretatDeixa un comentari

La pàgina web d’investigació sobre àmbits relacionats amb la seguretat rand.org ha publicat un estudi elaborat per un grup d’investigadors que han dut a terme una recerca amb l’objectiu de disminuir el nombre de morts que es produeixen als Estats Units sota custòdia de les forces de l’ordre.

El grup d’investigadors nord-americans ─Duren Banks, Michael G. Planty, Madison Fann, Lynn Langton, Dulani Woods, Michael J. D. Vermeer i Brian A. Jackson─ van plantejar la recerca amb la voluntat d’identificar les necessitats altament prioritàries per al sistema de justícia penal nord-americà, partint d’algunes qüestions importants:

  • Quines són les diferents definicions i mètriques de les morts que es produeixen en la custòdia de les forces de l’ordre?
  • Quines barreres o facilitadors afecten la comunicació d’aquesta informació a escala estatal o nacional?
  • Quina informació sobre les morts que es produeixen durant la custòdia policial és fonamental per donar suport a les polítiques i pràctiques dissenyades per reduir aquestes morts?

Per part seva, el Congrés dels Estats Units el 2013 va promulgar la Llei d’informes de mort en custòdia (DCRA) per abordar la manca d’informació fiable sobre les morts relacionades amb l’aplicació de la llei a les institucions correccionals.

El Departament de Justícia dels Estats Units ha dut a terme diverses activitats dissenyades per respondre a les disposicions especificades a la legislació de la DCRA, així com als seus propis mandats federals, per a una comprensió integral de la prevalença i les característiques de les morts que es produeixen en la custòdia policial. Malgrat aquests esforços, actualment cap programa nacional de recollida de dades descriu totes les morts que es produeixen sota la custòdia uniformada. Aquestes dades són fonamentals per donar suport a les estratègies per reduir aquestes morts: promoure la seguretat pública a través de respostes adequades als delictes denunciats, les crides de servei i les trobades policia-comunitat, i generar confiança amb les comunitats.

Per entendre millor les necessitats sobre el desenvolupament i l’aprofitament de dades d’una recopilació de xifres nacional de morts relacionades amb l’aplicació de la llei, els investigadors van considerar que limitar l’abast de la recollida de dades als incidents mortals seria insuficient per entendre i reduir les morts sota custòdia de les forces de l’ordre.

Entre les recomanacions dels autors de l’estudi cal destacar:

  • Especificar estàndards nacionals per a una col·lecció més inclusiva que reculli tots els incidents crítics (incidents mortals i tots aquells en què la policia utilitza la força letal), independentment de si l’incident provoca una mort.
  • Donar suport a informes més fiables i complets als sistemes existents que depenen de la participació de les forces de l’ordre assignant recursos als proveïdors de dades, aprofitant la informació que ja recullen aquestes agències i, d’altra manera, incentivant la participació.
  • Treballar amb la comunitat investigadora, les forces de l’ordre i altres parts interessades pertinents per desenvolupar indicadors i conjunts d’eines adequats i difondre informació sobre l’ús adequat i responsable d’aquestes dades.
  • Desenvolupar una taxonomia de morts o incidents crítics que es produeixen en la custòdia de les forces policials per proporcionar el context necessari per entendre el paper de les forces de l’ordre.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français