Costa Rica, la seguretat a Amèrica Central

Costa Rica està situada geogràficament a Amèrica Central. Limita al nord amb Nicaragua, al sud amb Panamà, a l’est amb el mar Carib i a l’oest amb l’oceà Pacífic. La seva extensió territorial és de 51.060 quilòmetres quadrats. L’1 de gener de 2019 la seva població era de poc més de 5 milions d’habitants.

La taxa d’homicidis dolosos a Costa Rica per cada 100.000 habitants manté la tendència a la baixa des del 2017 i arriba al tancament del 2019 a un taxa de l’11,2, la més baixa del període, i més baixa que la mitjana de Llatinoamèrica, que és del 20,1.

La taxa de morts violentes l’any 2018 va ser de l’11,7 per cada 100.000 habitants, aproximadament la meitat que la de Llatinoamèrica. Durant l’any 2018 hi va haver 586 morts violentes, 16 menys que l’any 2017. Aquesta reducció és la primera en els darrers 6 anys, ja que des de l’any 2012 les morts violentes a Costa Rica presentaven una tendència a l’alça.

El 91% de les víctimes de mort violenta l’any 2018 van ser homes; malgrat això, la taxa de morts violentes de dones es va incrementar en 0,3 punts en comparació amb l’any 2017. Les principals víctimes de morts violentes són els homes joves entre 18 i 30 anys. Del total de víctimes, el 41% van ser homes entre aquestes edats.

A les províncies de San José i Limón va succeir la major quantitat de morts violentes. Una de cada dues morts violentes al país va ser comesa en aquestes dues províncies.

L’any 2018 van ser denunciades 504 violacions i abusos deshonestos. Aquests delictes són els que representen una reducció més gran en comparació amb l’any 2017, amb una disminució del 5%.

Aproximadament 9 de cada 10 denúncies van ser fetes per dones, i les principals víctimes tenien entre 15 i 17 anys. La taxa de violacions en aquest grup de dones és 4 vegades superior a la resta de grups d’edat.

Els delictes contra la propietat són els fets més denunciats a Costa Rica. El principal delicte contra la propietat és el furt, amb un total de 18.489 registres l’any 2018, cosa que suposa el 31% del total.

En el cas dels furts, la majoria es van cometre contra persones. Amb tot, els furts en habitatges i de vehicles presenten un percentatge més alt en comparació amb els assalts. Finalment, els robatoris es van dirigir principalment contra habitatges, seguits de robatoris de vehicles.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

El Salvador considera la inseguretat com el seu principal problema

Al Salvador, fins l’any 2009, la població considerava que el principal problema que hi havia al país era la situació econòmica. A partir d’aquell any i fins a l’actualitat, el principal problema és la delinqüència i la inseguretat. Les dades han estat obtingudes del Portal de Transparència de la Policia Nacional Civil del Salvador, l’Instituto de Opinión Pública de la Universidad Centroamericana José Simeón Cañas (IUDOP/UCA) i el Latinobarómetro.

Tot i les reduccions puntuals en matèria de morts violentes des de l’any 2010, continuen sent significativament més elevades que les registrades a Llatinoamèrica. L’any 2018, la majoria de les morts violentes van ser homes (88,4%) i el 44,3% de les víctimes d’aquest delicte van ser persones entre 18 i 29 anys d’edat.

En termes generals, entre el 2017 i el 2018 s’observa una reducció del 6% en la suma dels delictes, excloses les morts violentes. Els delictes que han augmentat en major quantia són els robatoris de vehicle (+19,4%) i els furts de vehicle (+9,0%), seguits del delicte de segrest (+6,7%). Els homicidis comesos en automòbil o morts per accident de trànsit també van augmentar (+5,5%). D’altra banda, s’observa una disminució dels delictes de furt i robatori de vehicles amb mercaderies (-16,7%), seguit per la disminució en robatoris         (-13,6%) i en furts (-12%).

Pel que fa a la victimització, en el mesurament del període 2001-2018, 2 de cada 10 salvadorencs van ser victimitzats, tot i que l’any 2018 s’observa una taxa sensiblement menor, del 16,5%, la més baixa des de l’any 2005.

També cal destacar que l’any 2017, el 78,1% de les víctimes no van presentar denúncia a les autoritats corresponents. Aquesta dada va pujar al 80,5% l’any 2018. Això significa que únicament 2 de cada 10 delictes arriben a ser registrats per la Policia Nacional Civil (PNC) o els jutjats. I, a més, l’any 2018 només un 35,4% de les persones entrevistades van declarar tenir alguna confiança en la PNC.

D’altra banda, el percentatge de persones que informen sentir por de caminar soles prop d’on viuen ha disminuït lleument entre el 2017 i el 2018. Sobretot ha disminuït per a les dones, que l’any 2018 va disminuir un 3,1% respecte del 2017. Tot i això, el total de delictes de feminicidi ha mostrat un increment del 184,5% l’any 2018 en comparació amb l’any 2013, any en què es va començar a tipificar aquest delicte amb la Llei especial integral per una vida lliure de violència per a les dones (LEIV).

Quant a la tipificació, s’observa que l’any 2015, el 59,4% de les morts violentes de dones van ser tipificades com a feminicidis. L’any 2017, ho van ser el 75,9% i el 2018, el 81,9%. Això possiblement estigui vinculat a un augment en la capacitat de tipificació adequada d’aquests fets violents.

Pel que fa a les presons, entre els anys 2010 i 2016, l’amuntegament carcerari va passar del 202% al 378%. El Salvador té una de les taxes més altes d’empresonats del continent llatinoamericà, amb 609 per cada 100.000 habitants l’any 2018. En aquest mateix any, la taxa mitjana d’Amèrica llatina va ser de 376 per cada 100.000 habitants i, la mundial de, 145.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

Milloren les dades de seguretat ciutadana a la República Dominicana

L’estudi de les dades de seguretat ciutadana s’ha fet amb xifres oficials de l’Observatorio de Seguridad Ciudadana de la República Dominicana i les onze institucions que el componen.

La taxa d’homicidis dolosos per cada 100.000 habitants manté una forta tendència a la baixa, tancant el període de l’any 2019 amb una taxa de 9,9, la més baixa dels darrers deu anys, tenint en compte que l’any 2011 va ser del 21,9. D’aquesta manera, els homicidis dolosos s’han reduït un 60% entre el 2011 i el 2019.

Pel que fa a l’homicidi, quan la víctima és una dona, s’han reduït numèricament de 233 l’any 2011 a 145 el 2019, però percentualment han augmentat del 9,3% el 2011 fins al 14,1% el 2019.

Sobre els homicidis, cal destacar-ne l’estacionalitat, ja que gairebé tots es produeixen els mesos d’estiu o el desembre, i, a més, dos terços dels homicidis dolosos van tenir lloc en l’àmbit de la convivència: discussions, baralles, violència intrafamiliar, etc.

Quant a la distribució per edat i sexe, la majoria de les víctimes, el 42%, van ser joves entre 20 i 34 anys, i el 86% van ser homes.

L’estudi també informa de l’ús de l’arma de foc, responsable d’una gran proporció dels homicidis dolosos. L’ús d’aquestes armes s’ha anat reduint al llarg dels darrers anys, baixant del 67% l’any 2015 fins al 49% del 2018. Igualment passa amb els ferits per arma de foc, que es redueixen de 2.542 l’any 2017 a 2.145 el 2018.

També es produeixen registres positius en el capítol de morts produïdes per accidents de trànsit, que històricament han estat la causa principal de mort violenta al país. Així, l’any 2018 hi va haver 1.588 morts, i 1.418 el 2019. Diversos estudis conclouen que els caps de setmana són els moments més proclius als accidents mortals, així com la franja horària que va de les 18.00 a les 23.59 hores, que agrupen el 28% dels casos. Finalment, cal dir que les motocicletes van estar involucrades en el 68% dels accidents mortals.

Pel que fa al robatori de vehicles de motor, l’any 2018 es va denunciar el robatori de 6.145 vehicles. És un dels pocs indicadors que incrementa any rere any, ja que el 2016 van ser 5.455 els vehicles denunciats per robatori i l’any 2017, 5.970.

L’estudi també informa sobre els suïcidis, ja que és dels pocs indicadors que augmenta quantitativament. La República Dominicana ha passat de 557 suïcidis l’any 2014 a 571 l’any 2016, i 648 el 2018, amb una taxa de 7,0 casos per cada 100.000 habitants. El 84% de les víctimes eren de sexe masculí.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

Hondures presenta alt i baixos en la millora de la seguretat ciutadana

Hondures presenta una disminució en la victimització delictiva entre els anys 2014 i 2018. Tot i i això, 13 de cada 100 hondurenys afirma haver estat víctima d’un delicte durant l’any 2018.

Tot i aquestes dades, la seguretat ciutadana continua sent un dels principals problemes del país. Malgrat tot, ha disminuït en importància com a problema percebut pels hondurenys els darrers 5 anys. En aquesta línia, 43 de cada 100 hondurenys va considerar que la seguretat ciutadana era el principal problema del país durant l’any 2018.

Els homes van presentar un lleu percentatge més alt de victimització (13,4%) en relació a les dones (12,1%) durant l’any 2018.

En fer una retrospectiva de les xifres de la violència homicida a Hondures des de l’any 2013 al 2018 es pot observar una tendència a la baixa amb una caiguda de 36 punts en la taxa d’homicidis per cada 100mil habitants.

Quantitativament, la població amb major afectació pels homicidis en aquest període van ser els homes entre els 18 i els 29 anys. Específicament l’any 2018, aquest segment de la població va representar 4 de cada 10 homicidis.

I és que l’any 2018 es va produir un augment del 22% en el total de fets registrats respecte del 2017. A nivell de xifres es va passar de 31.612 delictes del 2017 als 39.463 de 2018. Els indicadors que van experimentar disminució van ser els homicidis (-3%), els delictes sexuals (-0,5%), maltractament infantil (-50%), lesions (-16%) i segrestos (-13%). Entre els indicadors que van experimentar un augment cal destacar el dels delictes contra la propietat amb un increment del 52% respecte del 2017.

També cal destacar, en el capítol de delictes contra la propietat, el fort increment de les extorsions que s’han duplicat des de l’any 2015. Cal esmentar que només 4 municipis concentren el 72% de les denúncies.

La taxa de morts violentes ha tingut una continua tendència a la baixa, reduint-se un 46,5% l’any 2018 respecte del 2013. Cal puntualitzar que durant aquest mateix període, la taxa d’homicidis a Llatinoamèrica va disminuir un 7,7%. Malgrat les continues reduccions de la taxa d’homicidis a Hondures, aquesta representa el doble de la taxa de Llatinoamèrica l’any 2018.

Durant l’any 2018, el 90% de les víctimes de morts violentes van ser homes. Per edat, la violència homicida va ser el 41% en la graella d’edat dels 15 als 29 anys. D’aquesta manera, la taxa de morts violentes d’homes de 18 a 29 anys és 3,4 vegades superior a la taxa nacional de morts violentes.

Deu municipis van concentrar la meitat del total d’homicidis del país. Per una altra part, 41 municipis no van reportar homicidis durant l’any 2018.

Pel que fa als delictes de caire sexual, dues de cada tres víctimes de delictes sexuals l’any 2018 van ser dones menors de 30 anys. I el 83% de les denúncies per delictes sexuals van tenir com a víctimes a dones.

En la violència de caire intrafamiliar, vuit de cada deu víctimes van ser dones de 15 a 39 anys. Igualment, el 71% de les denúncies per violència domèstica van tenir com a víctimes a dones entre els 15 i els 39 anys. Resultant que 9 de cada 10 víctimes de violència domèstica van ser dones.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

Segueix millorant la seguretat ciutadana a Guatemala durant l’any 2019

Les dades utilitzades han estat elaborades amb xifres de la Policia Nacional Civil de Guatemala (PNC) i oficialitzades per l’Institut Nacional d’Estadística (INE) pels anys 2010-2019.

En aquest període, la taxa de morts violentes per cada 100.000 habitants manté la tendència a la baixa de la dècada en curs. Al tancament de 2019 s’arriba a una taxa del 21,5, la més baixa del període, i s’apropa a la mitjana de Llatinoamèrica (20,1). Paral·lelament, se supera l’objectiu proposat per la Política General del Govern 2016-2020 d’aconseguir una taxa del 23,5 per a l’any 2019.

Des de l’any 2010 la taxa de morts violentes ha tingut una tendència sostinguda a la baixa i s’ha reduït aproximadament a la meitat, del 41,8 del 2010 al 21,5 del 2019, amb una baixada de 20,1 punts.

Quasi la meitat de les víctimes de morts violentes l’any 2019 van ser joves d’entre 18 i 30 anys. La taxa de morts violentes d’aquesta franja d’edat és de 41,2 per 100.000 habitants, gairebé el doble de la taxa nacional.

L’any 2019, 85 de cada 100 víctimes de morts violentes van ser homes. Aquestes morts d’homes van disminuir gairebé un 9% respecte de l’any 2018. Les morts violentes de dones representen el 15,4% del total de víctimes mortals de l’any 2019 i van disminuir només un 3,2% respecte del 2018. La proporció de dones víctimes respecte al total ha anat en augment des del 2012, quan es va marcar l’11,1%, fins al 15,4% del 2019.

Els homicidis es van reduir un 33,2% durant els primers quatre mesos de 2020, en relació amb el mateix període de l’any anterior.

La incidència delictiva total registrada l’any 2019 va patir un increment del 6,9% respecte del 2018, a causa sobretot de l’augment en el capítol de les extorsions: van passar de 29.497 el 2018 a 31.540 el 2019. El més preocupant és que l’any 2013 les extorsions representaven un 15% del total de delictes, mentre que al 2019 representen gairebé la meitat del total de delictes registrats per la PNC.

Amb tot, a partir de l’any 2013, les extorsions denunciades gairebé s’han triplicat, la qual cosa podria estar influïda per un creixement de la confiança en les institucions, millores en els mecanismes de denúncia o un augment efectiu del fet delictiu.

Malgrat això, tots els delictes van registrar una disminució respecte de l’any anterior, excepte el ja esmentat de les extorsions. El nombre de lesions històricament era superior al d’homicidis, però el 2019 van ser menys que els homicidis reportats.

Pel que fa a les desaparicions, violacions i violència intrafamiliar, mostren més incidència en dones que en homes.

En canvi, en el capítol de robatoris i furts, amb 51,1 víctimes per cada 100.000 habitants, 8 de cada 10 víctimes van ser homes. A més, 7 de cada 10 víctimes de robatoris van ser persones d’entre 18 i 40 anys.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

No hi ha millores en la seguretat ciutadana al Perú

Enquestes recents en l’àmbit de la percepció de seguretat ciutadana realitzades per l’Instituto de Estudios Peruanos (IEP) assenyalen que la percepció de la ciutadania peruana sobre la seguretat no ha canviat entre els anys 2015 i 2019.

Tot i els resultats d’aquestes enquestes, les estadístiques de l’Instituto Nacional de Estadística e Informática (INEI) mostren dades absolutament diferents. Les enquestes palesen que les persones que van ser víctimes d’un delicte van passar del 36% l’any 2013 al 27,5% l’any 2018.

Malgrat aquestes dades que poden semblar contradictòries, la ciutadania expressa que continua tenint por. El mateix INEI ha publicat les darreres dades de setembre 2018-febrer 2019 on queda patent que el 86,6% creu que serà víctima d’algun fet criminal. I aquesta xifra s’accentua fins al 89% en la franja d’edat dels 30 als 44 anys.

Si s’estudia la percepció de seguretat per territoris, hi ha diverses regions amb un percentatge superior al 90% on la població se sent atemorida per la possibilitat de ser víctima d’un crim. Per exemple, Arequipa amb un 93,2%, la província de Lima amb un 92% o Huancavelica amb un 91,3%.

Cal la realització d’estudis seriosos i en profunditat sobre les causes i percepcions de la sensació de manca de seguretat ciutadana. I això és el que expressa la sociològa Lucía Dammert en un estudi sobre la percepció de seguretat al Perú.

Dammert considera que els canvis constants de ministres i dels seus equips, així com la rotació de lideratges al si de la Policía Nacional del Perú fan difícil la identificació d’estratègies polítiques. És difícil tenir en compte les diverses iniciatives i prioritats pels constants canvis.

D’altra banda, la cobertura policial és insuficient i la ciutadania se sent desprotegida. La justícia tampoc funciona i els nivells d’impunitat són elevats. El sistema penitenciari ni castiga ni rehabilita. D’aquesta manera, s’actua policialment amb duresa, la qual cosa no la converteix en una política efectiva.

Cal destacar que, malgrat els elevats nivells de violència a les llars, especialment contra les dones, la ciutadania identifica el carrer com el lloc on sent por. En conseqüència, la ciutadania opta per tancar-se a casa i limitar la seva vida al carrer. Aquesta realitat es converteix en un problema per a la convivència democràtica.

Així mateix, la corrupció és omnipresent en les institucions. Caldria que aquestes construïssin la seva legitimitat basant-se en accions efectives i justes. Si no, es genera una sensació general de desprotecció.

Finalment, el Perú és al vèrtex de les principals rutes del crim organitzat i veu com es desenvolupen els mercats il·legals com la mineria, la tala, la prostitució, etc. i no adopta unes mínimes polítiques públiques per fer-hi front.

______

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

Continua disminuint la xifra d’empresonats als Estats Units

370.-imagesLa població sota règim correccional als Estats Units ha disminuït un 12,3% des de l’any 2008 fins al 2018, segons consta en el darrer informe del Bureau of Justice Statistics del mes d’agost de 2020.

Durant l’any 2018, 6.410.000 persones adultes van estar sota la jurisdicció correccional als Estats Units. Aquesta població va marcar el seu pic l’any 2007 amb 7.339.600 i va baixar cada any fins al 2018. Entre el 2017 i el 2018 la població penitenciària va disminuir un 2,1%.

A finals de l’any 2018, 1 de cada 40 adults residents als Estats Units va estar sota supervisió de les autoritats correccionals, mentre que una dècada abans ho havien estat 1 de cada 32.

Des de l’any 2008 fins al 2018, la ràtio d’empresonament va disminuir un 28% per als residents negres, un 21% per als residents hispans i un 13% per als residents blancs. Cal afegir que l’any 2018 ha tingut la ràtio de persones negres residents empresonades més baixa des del 1989.

Segons dades d’aquest informe, l’any 2018, 2.510 de cada 100.000 adults residents als Estats Units van estar sota supervisió del sistema correccional nord-americà. Aquesta xifra suposa la dada més baixa dels darrers 26 anys als Estats Units. Per exemple, l’any 2008 la xifra va ser de 3.160 adults per cada 100.000 residents sota supervisió.

També cal destacar que mentre que l’any 2008 els adults en llibertat vigilada eren 2.200 per cada 100.000 residents, al 2018 aquesta xifra disminueix fins als 1.730. Pel que fa a la població empresonada, mentre que l’any 2008 hi havia 1.000 interns per cada 100.000 adults residents, deu anys després la xifra va decréixer fins als 830.

La població adulta sota supervisió correccional va baixar de 4.508.900 l’any 2017 a 4.399.000 el 2018. Pel que fa a la població empresonada, també va disminuir dels 2.153.600 el 2017 als 2.123.100 el 2018.

L’any 2018 hi va haver un total de 6.410.000 persones sota supervisió correccional als Estats Units, xifra que l’any 2008 havia estat de 7.312.600. Segons les darreres dades actualitzades, l’any 2018 n’hi va haver 4.399.000 en llibertat condicional o llibertat vigilada, 1.465.200 d’empresonades i 738.400 de privades de llibertat en centres locals.

Atenent la diferència de dades del 2018 respecte a les del 2008, les autoritats van supervisar 902.700 persones adultes menys: 731.300 en llibertat vigilada i 143.100 en presó. La resta de casos que van disminuir són d’empresonats en centre locals.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

Dades sobre mortalitat 2001–2016 a les presons dels Estats Units

343.- alcatraz-usa-america-prisonL’any 2016, un total de 4.117 presoners de centres federals o estatals van morir en presons públiques o privades dels Estats Units. La xifra de morts en presons estatals va augmentar un 1,3% respecte del 2015 (de 3.682 a 3.729 l’any 2016), mentre que la xifra de presoners morts en presons federals es va reduir un 15% (de 455 l’any 2015 a 388 el 2016). Aquesta davallada va representar la primera caiguda en les estadístiques d’ençà del 2012.

Així, mentre que el nombre total de presos estatals va baixar un 5% del 2006 al 2016, la xifra de morts va augmentar un 15% en aquest mateix període.

Cada any entre el 2001 i el 2016, una mitjana del 88% de les morts de persones recloses en presons estatals van ser degudes a causes naturals, amb xifres que anaven del 89% el 2001 al 86% el 2016. En aquest mateix període, una mitjana de l’11% de les morts en presons estatals es van produir per causes antinaturals, com ara suïcidis, intoxicacions per drogues o alcohol, causes accidentals o homicidis. Les xifres variaven del 9% el 2001 al 13% el 2016.

Dades més destacades:

  • Un total de 036 presoners van morir entre 2001 i 2016, dels quals prop del 90% van morir en presons estatals, amb 53.051 defuncions, i el 10% en centres federals, amb 5.985 defuncions.
  • Del 2015 al 2016, la xifra de reclusos morts en presons estatals va passar de 296 a 303 per cada 100.000 persones empresonades en presons estatals.
  • Del 2015 al 2016, la xifra de morts en presons federals va disminuir per primera vegada de 283 a 252 morts per cada 100.000 presos en centres federals.
  • Les morts relacionades amb malalties van representar el 86% del total de defuncions en centres estatals el 2016, amb més de la meitat de malalts de càncer (30% de les morts) i un 28% de malalties del cor.
  • Pel que fa a les morts per homicidi, incloent-hi les morts causades per ferides sofertes abans de l’empresonament, van representar el 2,5% de les morts a les presons estatals i el 3,6% als centres federals.
  • Més de la meitat dels morts en presons estatals l’any 2016 (55%) eren presoners blancs, els quals representaven menys d’un terç (31%) dels interns de les presons estatals.
  • De l’any 2001 al 2016, es van reduir les taxes de mortalitat en gairebé tots els grups d’edat a les presons estatals, excepte els més grans de 55 anys, que van triplicar les defuncions i van assolir la cota màxima de la taxa de mortalitat.
  • La taxa mitjana anual de suïcidis de 2001 a 2016 va ser de 17 morts per cada 100.000 presoners en centres estatals. Del 2015 al 2016, els suïcidis van augmentar del 5,9% al 6,8%, amb el suïcidi de 255 presos estatals.
  • L’any 2016, 586 homes van morir en presons estatals, xifra que representa el 96% del total. El 4% restant van ser dones, amb 143 defuncions.
  • Del 2001 al 2016, vuit estats (Texas, Califòrnia, Florida, Pennsilvània, Nova York, Michigan, Ohio i Georgia) van sumar més de la meitat de les morts en presons estatals (27.204 de 53.051). Entre Texas (6.628) i Califòrnia (5.796), sumaven el 23% del total de morts.

https://bjs.gov/

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

 

L’Organització d’Estats Americans recolzarà Hondures en les reformes del sistema penitenciari

338.- 42025187020_31480db52d_bEl Govern d’Hondures i la Secretaria General de l’Organització dels Estats Americans (OEA) van acordar desenvolupar una estratègia penitenciària per enfortir les capacitats de l’Institut Nacional Penitenciari (INP) d’Hondures.

L’estratègia serà per un període de 9 mesos i haurà d’incorporar un enfocament de drets humans en l’atenció que exerceix a l’lNP.

El conveni consisteix en la reestructuració amb polítiques integradores del sistema penitenciari, amb les quals es contribuirà a la reinserció social de les persones privades de llibertat a Hondures.

Des de l’OEA es considera que, si s’aspira a construir societats lliures de violència i de crim organitzat, cal centres de privació de llibertat que eduquin i donin l’oportunitat de rehabilitar i reintegrar les persones que van cometre delictes.

Gran part de la població empresonada en algun moment recuperarà la llibertat, i cal que estigui preparada per reinserir-se a la societat.

L’estratègia en què treballaran l’OEA i Hondures –per un període de 9 mesos– haurà d’incorporar un enfocament de drets humans en l’atenció brindada pel sistema en la custòdia de persones privades de llibertat.

L’OEA va informar que els eixos d’acció de l’acord són els següents:

– La millora de l’administració i gestió de la infraestructura del sistema penitenciari

– Seguretat, control i vida dins de la presó

– Rehabilitació i reinserció integral

– Assistència postpenitenciària

– Transparència i rendició de comptes

L’acord es va  signar en el marc de la IV Reunió d’Autoritats Responsables de Polítiques Penitenciàries i Carceràries de les Amèriques.

Cal recordar que, segons les xifres oficials d’Hondures, durant l’any 2019 es van produir 3.996 homicidis, un 7,1% més que el 2018, quan es van comptabilitzar 3.732 crims.

L’informe assenyala, a més, que el 80% de les víctimes d’homicidi al país són persones econòmicament actives d’entre 18 i 50 anys, i prop del 6,5% són menors de 18 anys.

La violència causada pel crim organitzat i el narcotràfic és un dels problemes principals del país, un dels utilitzats pel pas de la droga que arriba de Sud-Amèrica amb destí als Estats Units.

El Govern responsabilitza les bandes mara Salvatrucha (MS13) i Barrio 18 de la majoria d’homicidis registrats per la disputa de territoris pel narcotràfic i el cobrament d’extorsions.

Pel que fa als feminicidis, el crim organitzat és responsable del 70% de les morts violentes de dones a Hondures, on 271 han estat assassinades l’any 2019 i més del 90% de casos han quedat impunes. El 30% de morts de dones restant és causat per parelles o exparelles. Es tracta, doncs, d’un país de 9,2 milions d’habitants, on cada 18 hores es produeix l’assassinat d’una dona.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

L’any 2019 ha estat el més violent a Mèxic des que hi ha registres

331.- MEXICimagesMèxic va registrar l’any 2019 més de 330.000 accions delictives segons recull un estudi estadístic governamental del Sistema Nacional de Seguridad Pública presentat a principis de gener de 2020. Entre aquests delictes, destaquen els 52.000 homicidis, inclosos 34.852 d’intencionats.

Mèxic, amb 127 milions d’habitants, va registrar 27 homicidis per cada 100.000 habitants l’any 2019.

Les dades d’homicidis constitueixen una xifra sense precedents des que hi ha registres. Les primeres estadístiques oficials daten de l’any 1997. D’aquesta manera, la xifra d’assassinats augmenta un 2,7% respecte de les dades de 2018. Els mesos de juny, juliol i agost, amb més de 3.000 assassinats mensuals, van ser el període més violent de l’any i quan es va prendre la polèmica decisió de desplegar la Guàrdia Nacional.

Amb tot, en la presentació de resultats es va voler deixar un espai per a l’esperança. I és que, en els darrers quatre mesos de l’any 2019, cap mes ha superat la xifra de les 3.000 víctimes d’homicidi. I més tenint en compte que de juny a setembre hi va haver 9.182 assassinats.

Aquest repunt de la violència també incideix en la xifra de feminicidis, amb 1.006 dones mortes l’any 2019. La xifra supera la de 2018, quan hi va haver 912 víctimes.

Per estats i nombre d’assassinats, Guanajuato, que és l’escenari d’enfrontaments entre càrtels, encapçala la llista negra amb 3.540 assassinats. Per darrere estan Baixa Califòrnia i l’estat de Mèxic, on s’ubica la capital. Per taxa, l’estat més violent és Colima, un petit estat situat al Pacífic amb menys d’un milió d’habitants. Amb 760 homicidis, lidera el rànquing luctuós amb 107 assassinats per cada 100.000 habitants, superior a la d’El Salvador, que és de 62.

L’estudi estadístic presentat per la Secretaria de Seguretat Pública també palesa l’augment de la xifra de víctimes dels cinc delictes prioritaris, que serien: assassinats, feminicidis i segrestos, que van passar de 1.559 el 2018 a 1.614 l’any 2019; extorsions, amb un increment del 29%, amb 8.523 víctimes, i finalment el tràfic de persones, que augmenta un 12,6%, amb 644 víctimes durant l’any 2019.

A més, l’informe destaca la violència generalitzada en tot el país, que deixa en evidència els qui defensen la lògica de les dinàmiques regionals o focalitzades. Així, estats com Sonora van augmentar la xifra d’assassinats un 57%, Hidalgo un 49% i Aguascalientes un 32%. Altres estats com Coahuila, Chihuahua, Campeche, Nuevo León, Oaxaca o Jalisco també van incrementar notablement les seves xifres d’homicidis.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français