Dades sobre mortalitat 2001–2016 a les presons dels Estats Units

343.- alcatraz-usa-america-prisonL’any 2016, un total de 4.117 presoners de centres federals o estatals van morir en presons públiques o privades dels Estats Units. La xifra de morts en presons estatals va augmentar un 1,3% respecte del 2015 (de 3.682 a 3.729 l’any 2016), mentre que la xifra de presoners morts en presons federals es va reduir un 15% (de 455 l’any 2015 a 388 el 2016). Aquesta davallada va representar la primera caiguda en les estadístiques d’ençà del 2012.

Així, mentre que el nombre total de presos estatals va baixar un 5% del 2006 al 2016, la xifra de morts va augmentar un 15% en aquest mateix període.

Cada any entre el 2001 i el 2016, una mitjana del 88% de les morts de persones recloses en presons estatals van ser degudes a causes naturals, amb xifres que anaven del 89% el 2001 al 86% el 2016. En aquest mateix període, una mitjana de l’11% de les morts en presons estatals es van produir per causes antinaturals, com ara suïcidis, intoxicacions per drogues o alcohol, causes accidentals o homicidis. Les xifres variaven del 9% el 2001 al 13% el 2016.

Dades més destacades:

  • Un total de 036 presoners van morir entre 2001 i 2016, dels quals prop del 90% van morir en presons estatals, amb 53.051 defuncions, i el 10% en centres federals, amb 5.985 defuncions.
  • Del 2015 al 2016, la xifra de reclusos morts en presons estatals va passar de 296 a 303 per cada 100.000 persones empresonades en presons estatals.
  • Del 2015 al 2016, la xifra de morts en presons federals va disminuir per primera vegada de 283 a 252 morts per cada 100.000 presos en centres federals.
  • Les morts relacionades amb malalties van representar el 86% del total de defuncions en centres estatals el 2016, amb més de la meitat de malalts de càncer (30% de les morts) i un 28% de malalties del cor.
  • Pel que fa a les morts per homicidi, incloent-hi les morts causades per ferides sofertes abans de l’empresonament, van representar el 2,5% de les morts a les presons estatals i el 3,6% als centres federals.
  • Més de la meitat dels morts en presons estatals l’any 2016 (55%) eren presoners blancs, els quals representaven menys d’un terç (31%) dels interns de les presons estatals.
  • De l’any 2001 al 2016, es van reduir les taxes de mortalitat en gairebé tots els grups d’edat a les presons estatals, excepte els més grans de 55 anys, que van triplicar les defuncions i van assolir la cota màxima de la taxa de mortalitat.
  • La taxa mitjana anual de suïcidis de 2001 a 2016 va ser de 17 morts per cada 100.000 presoners en centres estatals. Del 2015 al 2016, els suïcidis van augmentar del 5,9% al 6,8%, amb el suïcidi de 255 presos estatals.
  • L’any 2016, 586 homes van morir en presons estatals, xifra que representa el 96% del total. El 4% restant van ser dones, amb 143 defuncions.
  • Del 2001 al 2016, vuit estats (Texas, Califòrnia, Florida, Pennsilvània, Nova York, Michigan, Ohio i Georgia) van sumar més de la meitat de les morts en presons estatals (27.204 de 53.051). Entre Texas (6.628) i Califòrnia (5.796), sumaven el 23% del total de morts.

https://bjs.gov/

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

 

L’Organització d’Estats Americans recolzarà Hondures en les reformes del sistema penitenciari

338.- 42025187020_31480db52d_bEl Govern d’Hondures i la Secretaria General de l’Organització dels Estats Americans (OEA) van acordar desenvolupar una estratègia penitenciària per enfortir les capacitats de l’Institut Nacional Penitenciari (INP) d’Hondures.

L’estratègia serà per un període de 9 mesos i haurà d’incorporar un enfocament de drets humans en l’atenció que exerceix a l’lNP.

El conveni consisteix en la reestructuració amb polítiques integradores del sistema penitenciari, amb les quals es contribuirà a la reinserció social de les persones privades de llibertat a Hondures.

Des de l’OEA es considera que, si s’aspira a construir societats lliures de violència i de crim organitzat, cal centres de privació de llibertat que eduquin i donin l’oportunitat de rehabilitar i reintegrar les persones que van cometre delictes.

Gran part de la població empresonada en algun moment recuperarà la llibertat, i cal que estigui preparada per reinserir-se a la societat.

L’estratègia en què treballaran l’OEA i Hondures –per un període de 9 mesos– haurà d’incorporar un enfocament de drets humans en l’atenció brindada pel sistema en la custòdia de persones privades de llibertat.

L’OEA va informar que els eixos d’acció de l’acord són els següents:

– La millora de l’administració i gestió de la infraestructura del sistema penitenciari

– Seguretat, control i vida dins de la presó

– Rehabilitació i reinserció integral

– Assistència postpenitenciària

– Transparència i rendició de comptes

L’acord es va  signar en el marc de la IV Reunió d’Autoritats Responsables de Polítiques Penitenciàries i Carceràries de les Amèriques.

Cal recordar que, segons les xifres oficials d’Hondures, durant l’any 2019 es van produir 3.996 homicidis, un 7,1% més que el 2018, quan es van comptabilitzar 3.732 crims.

L’informe assenyala, a més, que el 80% de les víctimes d’homicidi al país són persones econòmicament actives d’entre 18 i 50 anys, i prop del 6,5% són menors de 18 anys.

La violència causada pel crim organitzat i el narcotràfic és un dels problemes principals del país, un dels utilitzats pel pas de la droga que arriba de Sud-Amèrica amb destí als Estats Units.

El Govern responsabilitza les bandes mara Salvatrucha (MS13) i Barrio 18 de la majoria d’homicidis registrats per la disputa de territoris pel narcotràfic i el cobrament d’extorsions.

Pel que fa als feminicidis, el crim organitzat és responsable del 70% de les morts violentes de dones a Hondures, on 271 han estat assassinades l’any 2019 i més del 90% de casos han quedat impunes. El 30% de morts de dones restant és causat per parelles o exparelles. Es tracta, doncs, d’un país de 9,2 milions d’habitants, on cada 18 hores es produeix l’assassinat d’una dona.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

L’any 2019 ha estat el més violent a Mèxic des que hi ha registres

331.- MEXICimagesMèxic va registrar l’any 2019 més de 330.000 accions delictives segons recull un estudi estadístic governamental del Sistema Nacional de Seguridad Pública presentat a principis de gener de 2020. Entre aquests delictes, destaquen els 52.000 homicidis, inclosos 34.852 d’intencionats.

Mèxic, amb 127 milions d’habitants, va registrar 27 homicidis per cada 100.000 habitants l’any 2019.

Les dades d’homicidis constitueixen una xifra sense precedents des que hi ha registres. Les primeres estadístiques oficials daten de l’any 1997. D’aquesta manera, la xifra d’assassinats augmenta un 2,7% respecte de les dades de 2018. Els mesos de juny, juliol i agost, amb més de 3.000 assassinats mensuals, van ser el període més violent de l’any i quan es va prendre la polèmica decisió de desplegar la Guàrdia Nacional.

Amb tot, en la presentació de resultats es va voler deixar un espai per a l’esperança. I és que, en els darrers quatre mesos de l’any 2019, cap mes ha superat la xifra de les 3.000 víctimes d’homicidi. I més tenint en compte que de juny a setembre hi va haver 9.182 assassinats.

Aquest repunt de la violència també incideix en la xifra de feminicidis, amb 1.006 dones mortes l’any 2019. La xifra supera la de 2018, quan hi va haver 912 víctimes.

Per estats i nombre d’assassinats, Guanajuato, que és l’escenari d’enfrontaments entre càrtels, encapçala la llista negra amb 3.540 assassinats. Per darrere estan Baixa Califòrnia i l’estat de Mèxic, on s’ubica la capital. Per taxa, l’estat més violent és Colima, un petit estat situat al Pacífic amb menys d’un milió d’habitants. Amb 760 homicidis, lidera el rànquing luctuós amb 107 assassinats per cada 100.000 habitants, superior a la d’El Salvador, que és de 62.

L’estudi estadístic presentat per la Secretaria de Seguretat Pública també palesa l’augment de la xifra de víctimes dels cinc delictes prioritaris, que serien: assassinats, feminicidis i segrestos, que van passar de 1.559 el 2018 a 1.614 l’any 2019; extorsions, amb un increment del 29%, amb 8.523 víctimes, i finalment el tràfic de persones, que augmenta un 12,6%, amb 644 víctimes durant l’any 2019.

A més, l’informe destaca la violència generalitzada en tot el país, que deixa en evidència els qui defensen la lògica de les dinàmiques regionals o focalitzades. Així, estats com Sonora van augmentar la xifra d’assassinats un 57%, Hidalgo un 49% i Aguascalientes un 32%. Altres estats com Coahuila, Chihuahua, Campeche, Nuevo León, Oaxaca o Jalisco també van incrementar notablement les seves xifres d’homicidis.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

 

 

32 alcaldes colombians palesen la seva preocupació en matèria de seguretat ciutadana

329.- 29658304984_d35f7b617c_bEls alcaldes de les 32 ciutats capitals de Colòmbia es van reunir amb el Ministeri de Defensa per exposar i coordinar les principals necessitats en matèria de seguretat ciutadana. I és que la seguretat ciutadana s’ha convertit en la principal preocupació dels alcaldes agrupats en el gremi que els representa, Asocapitales.

Els batlles demanen al Ministeri de Defensa un treball coordinat per donar compliment a cinc propostes específiques:

– Mesures relacionades amb la reducció dels homicidis.

– Eines per a les mobilitzacions ciutadanes.

– Redisseny dels models de seguretat.

– Drogoaddicció com un problema de salut mental.

– Massificació a les presons.

L’alcalde de Cali, Jorge Iván Ospina, va ser l’escollit per representar els alcaldes davant del Ministeri de Defensa. Els alcaldes consideren que estan davant d’una epidèmia del delicte, circumstància que castiga la salut, la vida i el patrimoni dels ciutadans i davant la qual qualsevol iniciativa que hi posi remei serà benvinguda. En aquesta línia, l’alcalde de Valle del Cauca va anunciar que la seva ciutat aplicarà estratègies com les que es van implementar a Medellín: un fons per a recompenses que ajudi a capturar els responsables dels crims.

Els alcaldes consideren que cal construir millors polítiques d’atenció integral, amb educació, cultura i esport i oposar-se radicalment a aquells adults que utilitzen joves per al delicte. Davant d’això proposen que cada municipi hauria de tenir la seva pròpia taula de diàleg.

Una altra demanda dels alcaldes és la necessitat de redissenyar el pla nacional de vigilància per quadrants de la Policia Nacional. Consideren que cal tenir en compte la idiosincràsia, la cultura i la fenomenologia del delicte de cada ciutat a l’hora de dotar i planificar plantilles de policia.

Pel que fa al consum de drogues, els alcaldes volen que el problema sigui assumit com un problema de salut mental. Aleshores caldrà aplicar polítiques integrals per a l’atenció dels dependents. L’objectiu, segons els alcaldes, seria tenir espais públics ordenats i segurs, la transformació de les zones de la por, i un ambient sa i segur per tothom.

Finalment, des d’Asocapitales han fet arribar la seva preocupació al Govern pel que passa a les presons i als Centres de Reacció Immediata (URI), a més de fer palesa la incapacitat financera per a la construcció de nous centres penitenciaris.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

Continua l’augment dels homicidis a Mèxic

El mes de maig de 2019 es va tancar amb un nou increment del nombre d’homicidis a Mèxic[1]. Amb un total de 2.979 homicidis (i feminicidis) aquest mes se situa lleugerament per sobre del nombre del mateix mes de l’any passat (2975). No sembla, doncs, que tota la campanya política en marxa, al voltant de la nova Guàrdia Nacional i la seva composició majoritària de personal provinent de l’Exèrcit, hagi tingut cap efecte dissuasiu en aquest àmbit.

Si ho analitzem en termes semestrals, entre desembre de 2018 i maig de 2019 s’han conegut més de 17.500 homicidis al país, xifra que significa un nou rècord en els darrers sexennis. El creixement, però, ha estat desigual. Els estats en què el creixement ha estat superior són: Nuevo León (72%), Tabasco (50,7%), Ciutat de Mèxic (43,2%), Sonora (43,1%) i Morelos (42,5%). Entre els estats que experimenten una disminució destaca Baja Califòrnia Sur (-78,3%), tot i que encara té la taxa més alta per cent mil habitants (33,9), Nayarit (-69%) i Guerrero (-30,8%).

En aquest context el Govern sembla centrar-ho tot en la recentment creada Guàrdia Nacional, la qual ha estat introduïda a través d’una reforma constitucional i ha generat molta polèmica per la seva evident militarització de fet. La nova redacció de la Constitució Mexicana[2] estableix de manera taxativa, en el seu article 20, que “la Federación contará con una institución policial de carácter civil denominada Guardia Nacional”. En canvi, la disposició transitòria segona preveu que la nova Guàrdia Nacional estigui integrada per agents de tres procedències diverses: l’actual Policia Federal, membres de l’Exèrcit de Terra i membres de l’Armada (marina). És a dir, sembla que dues terceres parts dels seus membres seran d’origen militar, circumstància que posa en entredit el seu declarat caràcter civil.

Si observem la realitat, la sorpresa encara és més gran, ja que els integrants de la nova policia porten uniformes militars, són formats en institucions militars i la seva cúpula també prové de l’Exèrcit. A més, els membres provinents de l’antiga Policia Federal són públicament menystinguts en favor dels provinents de les institucions castrenses. La idea que sembla haver-hi al darrere és que, davant de la inoperància de les institucions civils (policials i autoritats públiques), davant del crim organitzat i el ja sostingut creixement de la violència, l’únic que pot salvar el país fos la disciplina i la lleialtat de l’Exèrcit[3]. Això es produeix en un marc on la implicació de l’Exèrcit és clara, com a mínim des de la Presidència de Felipe Calderón, iniciada en 2006, i el nombre d’homicidis no només no s’ha reduït sinó que ha augmentat de manera contínua i sostinguda, assolint el darrer semestre (desembre-maig) un pic històric.

Tot i que el discurs oficial parla d’acompanyar la lluita contra la violència amb mesures socials, l’única mesura clara ha estat la militarització d’una policia de recent creació a nivell constitucional amb un caràcter formal ferotgement civil.

[1] https://www.animalpolitico.com/2019/06/asesinatos-primer-semestre-amlo-mas-violento-registrado/

[2] Vid. https://www.gob.mx/cms/uploads/attachment/file/468418/CPEUM_06-06-2019.pdf

[3] Vid. https://www.animalpolitico.com/seguridad-180/la-guardia-nacional-desde-la-distancia/

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

El 44% dels 5.472 morts en accident de trànsit a l’Argentina el 2018 eren motociclistes

Entre les principals conclusions de l’anuari estadístic de l’Agència Nacional de Seguretat Viària argentina durant l’any 2018, trobem que 5.472 persones van morir a causa d’un sinistre vial. A més, aquesta problemàtica consumeix anualment més 175 mil milions de pesos de l’Administració estatal.

Els analistes van donar a conèixer les dades el passat 10 de juny, Dia Mundial de la Seguretat Viària, i aquestes situen els accidents de trànsit a l’Argentina com la primera causa de mort en menors de 35 anys, la tercera sobre el total de la població. I és que els morts per sinistres de trànsit menors de 35 anys constitueixen el 45% del total de víctimes.

La xifra de 5.472 morts durant el 2018 com a conseqüència d’un sinistre viari es produeix dins del marc temporal de seguiment de les víctimes fins a 30 dies després de l’accident, d’acord amb el criteri d’harmonització global establert per l’Organització Mundial de la Salut (OMS). D’aquesta manera se sap que el 71,5% de les morts –3.914– van succeir en el lloc dels fets o dintre de les 24 hores posteriors a l’accident.

A part de les morts per accident, es van comptabilitzar 64.816 ferits –7.446 d’aquests greus– en un total de 81.592 sinistres ocorreguts durant el 2018.

Tot i la cruesa d’aquestes dades, hi ha analistes com Carlos Pérez, de l’ANSV, que consideren que les xifres d’accidentalitat s’estan estabilitzant a la baixa. El 2017 van morir 5.611 persones mentre que el 2016 van ser 5.582 les víctimes mortals d’accidents de trànsit. Considera que s’està produint una caiguda relativa tot i que no prou significativa, en el que “seria un anivellament de les estadístiques abans d’iniciar la baixada a través de l’aprofundiment en l’aplicació de polítiques públiques adequades”.

La taxa de mortalitat experimenta el mateix flux que les pèrdues humanes en matèria de sinistralitat. L’estadística que expressa la relació entre la xifra de morts per cada cent mil habitants d’una mateixa unitat geogràfica es va mantenir en els estàndards equilibrats: el 2016 va ser del 12,8%, el 2017, del 12,7% i el 2018 va continuar baixant fins al 12,3%.

En paral·lel, les autoritats van presentar les conclusions d’un estudi que relaciona el cost econòmic de l’accidentalitat de trànsit. En aquest sentit, la sinistralitat viària li costa a l’Estat argentí més de 175 mil milions de pesos argentins anuals, un 1,7% del producte interior brut.

Aquestes dades són fruit del càlcul de diferents costos: el de la pèrdua de productivitat de la persona sinistrada, costos mèdics, humans, a la propietat i els administratius.

Un altre dels fets que més preocupa els analistes és que les víctimes mortals que viatjaven en motocicleta l’any 2018 van ser 2.350. Aquestes dades suposen el 43,8% del total de víctimes, mentre que l’any 2017 va ser del 38%.

Davant d’aquestes dades s’estan reforçant les campanyes per obligar els motociclistes i els acompanyants a utilitzar el casc, juntament amb les campanyes per l’ús del cinturó. Tot i que s’observa un increment en l’ús del cinturó i que els morts que viatjaven en automòbil van ser 1.479, el 27,6% del total.

També destaquen que el 78% dels morts en accident de trànsit són homes, davant del 22% de dones.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

Alemanya: Continua el descens dels delictes, però augmenta la inseguretat

Reichstag BerlinA Alemanya, s’acaben de publicar, gairebé simultàniament, les estadístiques policials[1] i una enquesta de victimització d’àmbit federal.[2] Crida l’atenció que, mentre els delictes s’han reduït un 3,6% (350.000 menys que l’any anterior), les persones que se senten poc o molt insegures han passat d’un 17,3% l’any 2012 (l’enquesta federal de victimització anterior) a un 21,5%. La diferència temporal de les dues dades anteriors no explica aquestes diferències, ja que el delicte està en una fase de descens moderat però constant els darrers anys (des del 2012, el nombre s’ha reduït en més de mig milió de casos). Possiblement, un dels factors que sustenta aquest descens de la seguretat subjectiva estigui relacionat amb la presència del terrorisme (que fa sentir insegura més d’un 20% de la població), que no apareixia a l’enquesta anterior del 2012. Aquest increment de la inseguretat es produeix de manera similar a la immensa majoria dels länder.

Els àmbits que més afecten la sensació de seguretat dels entrevistats són el robatori a domicili (un 24% temen ser objecte d’aquest delicte), el robatori amb violència (20,9%) i la violència sexual (22,2% dones).

Els delictes contra les persones es redueixen un 3,9%. Malgrat que l’homicidi i les seves variants augmenten prop del 4 % i els delictes de lesions dolosos augmenten molt lleugerament,  la reducció més gran dels delictes contra la llibertat sexual ho compensa a bastament (disminueix per sobre d’un 10%). El que ells anomenen “criminalitat de carrer” (Straβenkriminalität), que constitueix la categoria més nombrosa de delictes, experimenta un descens del 8%. També la delinqüència econòmica en general (furts en general, de bicicletes, de vehicles i camions, de motos). Fins i tot els tan temuts robatoris a domicili presenten una reducció del 16,3%, fruit de les diverses metodologies emprades a prevenir-los (entre elles, la predictive policing). Fins i tot, les estafes i els fraus experimenten un lleu descens.

La taxa de denúncia se situa entre el 35 i el 40%, amb excepció dels casos de phishing i pharming, que reflecteixen nivells de denúncia molt més baixos (prop del 10%). Entre les raons per denunciar un delicte figura en primer lloc l’obligatorietat (moral) de denunciar qualsevol delicte, així com el desig que un fet així no torni a passar o que el o la culpable siguis castigats.

El nombre de persones detingudes ha baixat un 2,9 en relació amb l’any anterior (2.051.266 el 2017), un 65,46% dels quals tenien la nacionalitat alemanya i un 34,53% eren estrangers.

[1] Vid. https://www.bka.de/DE/AktuelleInformationen/StatistikenLagebilder/PolizeilicheKriminalstatistik/pks_node.html

[2] Vid. https://www.bka.de/DE/UnsereAufgaben/Forschung/ForschungsprojekteUndErgebnisse/Sicherheitsstudie/sicherheitsstudie_node.html

_____

Esta entrada en español / This post  in English / Post en français

Descens notable i sostingut de la delinqüència juvenil a Austràlia

young offenders in AustraliaL’Institut Australià de Criminologia  ha publicat els resultats d’una recerca duta a terme per Payne, Brown i Broadhurst sobre la carrera criminal de les generacions dels nascuts l’any 1984 i l’any 1994. Es tractava de comprovar de quina manera influïen les tendències de la delinqüència que acompanyaven els primers anys de la vida de les persones. L’any 1984 s’emmarcava en una època d’augment constant de la criminalitat, mentre que l’any 1994 presentava la tendència contrària. L’estudi se centrava en la població de l’estat de Nova Gal·les del Sud, que, d’altra banda, és el més poblat del país. La generació del 1984 estava integrada per 83.328 persones i la del 1994, per 89.373.

Els resultats han estat molt clars. El percentatge de persones de menys de 21 anys que ha comès algun tipus de delicte ha passat d’un 9,5% a un 4,8%. Si ho separem per grups de tipologies delictives, ens trobem que:

  • Els delictes violents han passat del 2,6% a l’1,8% (reducció del 42%).
  • Els delictes contra la propietat han passat del 3,8% a l’1,7%.
  • Els delictes contra la salut pública (drogues) han passat de l’1,7% a l’1,3%.
  • Les alteracions de l’ordre han passat del 3,3% a l’1,9%.

En nombres absoluts, els joves (-21 anys) de la generació del 1984 han comès 7.900 delictes, mentre que els de la generació del 1994 n’han comès 4.341.

L’estudi divideix els delinqüents entre ocasionals (1 delicte), moderats (entre 2 i 4 delictes) i crònics (5 o més). En aquest cas, la comparació mostra que en la generació del 94 la importància relativa dels delinqüents crònics és més gran. Mentre que a la generació del 84 els crònics cometien el 23,1% del total de delictes, en la del 94 arriben al 31,5%. Així, encara que són menys que en el primer grup (1,5% per 2,2%), són delinqüents molt més prolífics.

En relació amb les causes d’aquesta reducció de la delinqüència juvenil, l’estudi apunta les següents:

  • Augment de la seguretat de la propietat privada i pública (mesures de seguretat i disseny dels edificis i dels vehicles).
  • L’increment de la riquesa al territori de Nova Gal·les del Sud, que ha millorat el nivell de vida dels seus habitants.
  • Disminució del temps que els menors són al carrer sense cap tipus de supervisió (les activitats en línia a casa s’esmenten com una de les causes, però que pot obrir les portes a altres tipus de delictes a la xarxa).
  • Disminució de nombre de joves que entren casualment a la carrera criminal.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

Bèlgica experimenta un descens de la criminalitat des de l’any 2011

“ Les estadístiques sobre criminalitat són fonamentals per reflectir les polítiques portades a terme, però no és menys important la interpretació que en fem. Treballar sense dades seria fer un treball a cegues, però no ens podem deixar cegar per les dades”. Aquestes eren les paraules del comissari general, el Sr. Marc De Mesmaeker.[1]

La Policia Federal Belga va publicar el passat mes de juliol les dades policials sobre criminalitat corresponents a l’any 2017; comptabilitzen tant els fets consumats com els fets en grau de temptativa. Van ser un total de 860.604 fets que corresponien a una taxa de 76 il·lícits per cada 1.000 habitants[2].

Què expliquen les xifres?

Bèlgica ha experimentat un descens progressiu en les xifres de criminalitat des de l’any 2011. Per al període 2007-2017, s’observa que fins l’any 2012 el total d’il·lícits superava el milió però a partir de llavors i fins el 2017 els fets comptabilitzats ha anat disminuint sempre per sota d’aquest llindar.

2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015 2016 2017
1.002.857 1.006.950 1.023.984 1.026.312 1.063.271 1.040.233 997.805 977.514 920.490 888.735 860.604

Aquest descens de la criminalitat s’ha qualificat com a International Crime Drop[3]. Es va detectar inicialment als Estats Units especialment en els il·lícits patrimonials i, més concretament, a la ciutat de Nova York en els homicidis; aquesta tendència s’observa també a la major part del països occidentals. Probablement és el resultat de la interacció de diversos factors: la millora de les tècniques i estratègies policials, el desenvolupament tecnològic de mesures preventives, la videovigilància, l’abaratiment dels béns de consum electrònics, l’envelliment de la població, les penes que s’apliquen…[4]

Excel Belgica

Els top 5 de les infraccions totals a nivell nacional, any 2017[5]

Del total de 41 grans tipologies delictives, les cinc que acumulen més il·lícits en ordre descendent són:

2011 2016 2017
Robatoris i extorsions 451.716 330.895 313.006
Danys a la propietat 123.759 83.304 80.398
Infraccions contra la integritat física 90.130 79.001 77.859
Drogues 48.143 54.833 55.944
Fraus 39.344 41.900 40.921

Malgrat les grans xifres apunten cap a una tendència descendent, no és menys cert que algunes tipologies delictives evolucionen de forma ascendent a partir de l’any 2011 com es pot comprovar fins i tot en les “tipologies top 5”, concretament les infraccions relatives a drogues i fraus que l’any 2017 van arribar a unes taxes de 4,94 i 3,61 fets per cada 1.000 habitants respectivament. L’informe sobre estadístiques policials de criminalitat a Bèlgica (2000-2017) dalt esmentat, dedica la part III, pàg. 45, específicament a la criminalitat informàtica, categoria que passa dels 26.552 fets l’any 2011 als 43.800 l’any 2016 i 44.165 l’any 2017; per tant, un increment superior al 65%. Entre les subcategories que registren un major nombre de fets destaquen els fraus informàtics i mitjançant targetes de pagament, les estafes per internet i el ciberassetjament.

Per ampliar informació es poden consultar els enllaços següents:

https://www.police.be/5998/fr/actualites/les-statistiques-de-criminalite-au-point-le-plus-bas-depuis-2000

http://www.stat.policefederale.be/statistiquescriminalite/rapports/

Notícies relacionades al blog “ Notes de seguretat”:

“Notable descens de la delinqüència a Alemanya” publicada l’11 de juliol de 2018 http://notesdeseguretat.blog.gencat.cat/2018/07/11/notable-descens-de-la-delinquencia-a-alemanya/

“ Els homicidis es desplomen a mínims històrics a la ciutat de Nova York” publicada el 14 de febrer de 2018. http://notesdeseguretat.blog.gencat.cat/2018/02/14/els-homicidis-es-desplomen-a-minims-historics-a-la-ciutat-de-nova-york/

“Segueixen disminuint els fets delictius registrats per l’Ertzaintza” publicada el 20 de novembre de 2017

http://notesdeseguretat.blog.gencat.cat/2017/11/20/segueixen-disminuint-els-fets-delictius-registrats-per-lertzaintza/

“Notable descens dels delictes contra la propietat a Suïssa” publicada el 24 de maig de 2017 http://notesdeseguretat.blog.gencat.cat/2017/05/24/notable-descens-dels-delictes-contra-la-propietat-a-suissa/

“Els delictes coneguts a Espanya van baixar un 1,2% respecte al 2015” publicada el 22 de març de 2017

http://notesdeseguretat.blog.gencat.cat/2017/03/22/els-delictes-coneguts-a-espanya-van-baixar-un-12-respecte-al-2015/

“Descens persistent de la delinqüència a Suïssa” publicada el 15 de juny de 2016 http://notesdeseguretat.blog.gencat.cat/2016/06/15/descens-persistent-de-la-delinquencia-a-suissa/

[1] https://www.politie.be/5998/fr/actualites/nomination-du-nouveau-commissaire-genera

[2] La població belga a 1 de gener de 2017 era de 11.322.088 habitants. Font consultada: https://statbel.fgov.be/fr/themes/population/structure-de-la-population

[3] van Dijk, JJM, Tseloni, A, & Farrell, G (Eds.). (2012). The International Crime Drop: New Directions in Research. Basingstoke: Palgrave Macmillan; Farrell: Five tests for a theory of the crime drop. Crime Science 2013.

[4] http://www.stat.policefederale.be/assets/pdf/notes/tendances_2016_2017_SPC.pdf pàg 29.

[5] Statistiques policières de criminalité. Belgique 2000-2017. Police fédérale – DGR/DRI/BIPOL. Estadístiques policials de criminalitat obtingudes amb l’ajut del repositori Datawarehouse (data de tancament 23 d’abril de 2018). http://www.stat.policefederale.be/assets/pdf/crimestat/nationaal/rapport_2017_trim4_nat_belgique_fr.pdf

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

 

El llarg camí de modernitzar les estadístiques sobre criminalitat (i 2)

La setmana passada vam publicar un apunt  sobre la nova classificació de delictes proposada als EUA. A continuació exposarem les principals conclusions i propostes del segon informe publicat, l’any 2018, pel mateix grup d’experts sobre el nou sistema per mesurar la delinqüència.

La nova classificació comporta un canvi del concepte de ‘delicte’ que no es basa en una definició legal, sinó en la conducta de les persones. L’objectiu és que, sigui quina sigui la font utilitzada per recollir la informació, els fets semblants s’assignin a la mateixa categoria. Per exemple, evitar que un fet pugui ser considerat ‘agressió sexual’ a l’enquesta (per la conducta que el motiva) i ‘abús sexual’ en les dades policials (per la definició legal que el regula). Amb aquest objectiu, el nou catàleg amplia considerablement la quantitat de categories i recull fets que anteriorment no es comptabilitzaven.

En aquest sentit, un pas fonamental era descobrir les diferències entre els fets que queden recollits a les estadístiques actuals (tant del registre policial com de les enquestes de victimització) i la nova classificació: les tipologies incorporades en alguns casos es corresponen a fets emergents, i en altres casos es tracta de categories que s’incorporen ara als recomptes estadístics malgrat que ja eren considerats problemes greus (com els actes contra el medi natural o contra els animals).

La proposta presentada pel grup d’experts no consisteix en la creació d’un sistema de recollida i anàlisi de dades completament nou, sinó que promou la millora i modificació dels sistemes actuals (tant pel que fa a les dades policials com a les d’enquesta),  per tal d’adaptar la recollida de dades a les noves categories. També preveu la incorporació de fonts d’informació complementàries, especialment per a les categories afegides a la nova classificació i per a aquelles en què poden tenir més dificultat a l’hora d’obtenir dades.

A més, recorden que ni totes les fonts d’informació  poden recollir les mateixes dades, ni cal la mateixa informació de tots els fets delictius. En aquest sentit, el sistema també ha de ser flexible per adaptar-se a aquestes diferències.  

El major èmfasi es posa en el sistema de recollida de dades policials, ja que els darrers anys ha evolucionat menys que el de les enquestes, que ha tingut uns processos de millora i revisió més continus. Per fer viable l’evolució cap al nou sistema, l’informe proposa anar implementant les millores tan aviat com sigui possible, quan s’assoleixin uns nivells mínims, i continuar perfeccionant-les fins a arribar al nivell òptim.

L’inconvenient més gran del sistema actual és que ni l’FBI ni la BJS (l’Oficina d’Estadístiques de Justícia) lideren de manera clara la recollida de les dades i les seves responsabilitats es difuminen. En conseqüència, no hi ha hagut un acostament clar entre unes dades i unes altres. Els autors reclamen que hi hagi algun organisme que tingui aquest lideratge i recomanen que sigui l’Oficina responsable del pressupost i de la gestió institucional qui explori i decideixi com s’ha de portar a terme la coordinació, i es responsabilitzi d’aquesta gestió conjunta, així com de la revisió futura del sistema de classificació.

En resum, es pretén passar d’un sistema que enumera els delictes coneguts, principalment a partir de denúncies, a un sistema que reculli informació sobre la delinqüència, amb l’objectiu que el sistema estadístic permeti analitzar les dades des de diversos punts de vista (geogràfics, demogràfics, sociològics o econòmics) i que permetin aportar informació més enllà del mer recompte d’il·lícits penals.

Els informes complets es poden consultar a:

Modernizing Crime Statistics

Report 1: Defining and Classifying Crime (2016)

Report 2: New Systems for Measuring Crime (2018)

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français