Etiqueta: Estadística

Evolució de la criminalitat als Estats Units el 2024: una tendència a la baixa

Notes de seguretatDeixa un comentari

L’any 2024 ha confirmat una tendència positiva en matèria de seguretat als Estats Units, amb una disminució generalitzada tant dels delictes violents com dels delictes contra la propietat. Segons les dades oficials basades en els incidents registrats per les forces de seguretat, la criminalitat mostra un descens significatiu en comparació amb l’any 2023, consolidant una millora que afecta pràcticament totes les categories analitzades.

Pel que fa als delictes violents —que inclouen homicidis, violacions, robatoris amb violència i agressions agreujades—, la taxa global s’ha situat en 370,8 incidents per cada 100.000 habitants, cosa que representa una reducció del 6 % respecte a l’any anterior. Aquesta disminució no és homogènia, però sí generalitzada: totes les tipologies de delictes violents han experimentat una caiguda.

Destaca especialment la reducció dels homicidis, que han baixat un 16 %, passant a una taxa de 5,1 per cada 100.000 habitants. Aquest descens és especialment rellevant, ja que es tracta del delicte amb més impacte social i mediàtic. També s’observa una disminució en els robatoris (−9 %), les violacions (−6 %) i les agressions agreujades (−5 %), tot i que aquestes últimes continuen sent el tipus de delicte violent més freqüent.

En paral·lel, els delictes contra la propietat —que inclouen robatoris amb força (burglary), furts i robatoris de vehicles— també han experimentat una reducció notable. La taxa global ha disminuït un 9 %, passant de 2.019,7 a 1.835,1 incidents per cada 100.000 habitants. Entre aquests, el descens més destacat correspon al robatori de vehicles, amb una caiguda del 19 %, seguit dels furts i dels robatoris amb força, que també mostren una evolució a la baixa.

Aquestes dades no només reflecteixen una reducció en el nombre de delictes, sinó també en la victimització, és a dir, en el nombre de persones afectades. La taxa de victimització per delictes violents ha disminuït fins a 376,9 per cada 100.000 habitants, mentre que la victimització per delictes contra la propietat ha caigut un 12 %. Això indica que la millora no és només estadística, sinó que té un impacte real en la seguretat percebuda per la població.

Malgrat aquesta tendència positiva, l’anàlisi territorial revela diferències importants entre estats. Alguns, com Nou Mèxic, presenten taxes molt superiors a la mitjana nacional tant en delictes violents com en delictes contra la propietat. En canvi, altres estats com Maine o Idaho registren nivells considerablement més baixos. En total, 14 estats superen la mitjana nacional en delictes violents i 16 en delictes contra la propietat, fet que posa de manifest la persistència de desigualtats regionals en matèria de seguretat.

Pel que fa a les característiques de les víctimes, les dades mostren una disminució de la victimització en diversos grups demogràfics, incloent-hi persones blanques, negres i asiàtiques. No obstant això, no s’han detectat canvis estadísticament significatius en altres col·lectius, com les persones hispanes o les poblacions natives americanes, la qual cosa apunta a la necessitat de continuar aprofundint en polítiques de seguretat més inclusives i específiques.

En conjunt, els resultats del 2024 suggereixen una evolució favorable de la criminalitat als Estats Units, amb descensos consistents en gairebé tots els indicadors principals. Tot i això, la persistència de diferències territorials i demogràfiques indica que encara hi ha reptes importants per abordar. Des d’una perspectiva de seguretat, aquestes dades reforcen la importància de mantenir i adaptar les estratègies de prevenció i resposta, posant un èmfasi especial en les àrees i col·lectius més vulnerables.

En definitiva, el 2024 es pot considerar un any de millora en termes de seguretat pública, però també un recordatori que la lluita contra la criminalitat requereix una vigilància constant i una anàlisi detallada per garantir que els avenços siguin sostenibles i equitatius.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

L’estat de la seguretat pública a Alemanya

Notes de seguretatDeixa un comentari

Alemanya és considerada tradicionalment un dels països més segurs d’Europa gràcies a les seves institucions sòlides, una policia professionalitzada i un sistema judicial consolidat. No obstant això, els últims anys el debat sobre la seguretat pública ha guanyat importància a causa de l’augment d’algunes formes de criminalitat, i dels canvis socials i de noves amenaces com la radicalització política o la ciberdelinqüència.

Segons les estadístiques policials, l’any 2023 es van registrar aproximadament 5,94 milions de delictes a Alemanya, cosa que representa un increment del 5,5 % respecte de l’any anterior. Aquest augment s’explica en part per la recuperació de la vida social i econòmica després de la pandèmia de la covid, període en què molts delictes van disminuir a causa de les restriccions de mobilitat i de les limitacions en les activitats quotidianes. Amb el retorn a la normalitat, diversos tipus de criminalitat han tornat a nivells similars o, fins i tot, superiors als d’abans del 2020.

Un dels aspectes que més preocupa les autoritats és l’augment de la violència interpersonal. El 2023 es van registrar més de 214.000 delictes violents, la xifra més alta dels últims quinze anys. Aquest tipus de delictes inclou agressions greus, robatoris violents i altres formes de violència física. També s’ha detectat un increment de les agressions amb arma blanca i d’episodis de violència urbana en determinades zones.

A més, els delictes sexuals també han mostrat una tendència a l’alça durant els darrers anys. Les denúncies per violació i agressió sexual han augmentat de manera notable, fet que ha generat debat sobre la necessitat de reforçar les mesures de prevenció, millorar la protecció de les víctimes i augmentar l’eficàcia de les investigacions policials.

Tot i aquests increments en alguns àmbits, és important contextualitzar les dades. A llarg termini, la criminalitat a Alemanya ha disminuït significativament des de finals del segle XX. Aquest descens s’explica en part per la millora de les polítiques de seguretat, dels avenços tecnològics en sistemes de protecció i de la coordinació entre institucions policials i judicials.

La distribució de la criminalitat no és homogènia al territori. Les grans ciutats concentren una part important dels delictes registrats, especialment els relacionats amb robatoris, furts i agressions. Ciutats com Berlín, Bremen o Hamburg presenten índexs de criminalitat més elevats, mentre que alguns estats federats com Baviera registren nivells més baixos i taxes de resolució policial més altes.

Els robatoris i furts continuen sent una de les categories més freqüents dins de les estadístiques de criminalitat. Després de la pandèmia també s’ha observat un repunt dels robatoris en habitatges i espais privats. Un altre fenomen que preocupa especialment és l’augment dels delictes amb motivació política. Els últims anys s’ha registrat un increment significatiu d’aquests incidents, especialment dels vinculats a l’extremisme de dreta.

També s’han registrat incidents violents contra migrants, comunitats religioses i col·lectius LGTBIQ+, així com un augment dels delictes antisemites. Aquestes tendències reflecteixen una certa radicalització en alguns sectors de la societat.

La ciberdelinqüència és un altre dels grans desafiaments actuals. Els atacs informàtics, el frau digital i altres delictes econòmics vinculats a internet són cada vegada més sofisticats i sovint tenen una dimensió internacional. Encara que algunes estadístiques mostren una lleu reducció dels casos registrats, les autoritats consideren que molts d’aquests delictes no es denuncien, especialment en l’àmbit empresarial, i que els danys econòmics continuen augmentant.

Per afrontar aquests reptes, Alemanya ha reforçat les unitats especialitzades en investigació digital i ha incrementat la cooperació internacional entre forces de seguretat.

El sistema de seguretat alemany es basa en una estructura federal en què la responsabilitat policial recau principalment en els estats federats, mentre que el govern federal coordina competències relacionades amb la seguretat fronterera, la lluita contra el terrorisme i les investigacions criminals d’abast nacional o internacional.

Davant dels nous reptes de seguretat, les autoritats han impulsat diverses mesures, com l’augment de la presència policial en espais públics, la modernització tecnològica dels cossos de seguretat i l’ampliació de les capacitats d’investigació digital. També s’han plantejat reformes legislatives per restringir l’ús d’armes blanques en espais públics i reforçar la vigilància en determinades zones urbanes.

En conclusió, Alemanya continua sent un país relativament segur en comparació amb molts altres estats europeus i del món. Tanmateix, l’evolució recent de la criminalitat mostra una situació més complexa, marcada per nous reptes com la violència urbana, la radicalització política i les amenaces digitals.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

Augment de la violència i dels delictes sexuals a les estacions de tren d’Alemanya: dades, causes i reptes

Notes de seguretatDeixa un comentari

L’informe anual 2024 de la Policia Federal alemanya dibuixa un panorama preocupant en matèria de seguretat, especialment a les estacions de tren i al transport ferroviari. Tot i que la delinqüència global ha disminuït, els delictes que generen més alarma social —violents i sexuals— han augmentat de manera significativa, confirmant una tendència a l’alça iniciada els darrers anys.

Segons l’informe, el 2024 es van registrar 27.160 delictes violents en estacions i trens, un 6% més que l’any anterior i un 51% més que el 2019. Aquest increment no es limita a les grans ciutats, sinó que afecta també estacions mitjanes, petites i fins i tot zones rurals, fet que indica una extensió territorial del problema. Paral·lelament, els delictes sexuals —com l’exhibicionisme, l’assetjament sexual, les agressions i les violacions— van augmentar un 19,2%, una dada especialment rellevant per l’impacte directe en la percepció d’inseguretat, especialment entre dones i col·lectius vulnerables.

En conjunt, la Policia Federal va registrar 381.894 delictes a estacions i trens, una xifra que representa un descens global del 10,1% respecte al 2023. Aquesta aparent contradicció s’explica perquè la reducció afecta principalment infraccions administratives, sobretot les relacionades amb la Llei de Residència, mentre que els delictes greus continuen creixent. Així ho subratlla Manuel Ostermann, vicepresident de la Unió Federal de Policia, que alerta que allà on realment importa —violència, delictes sexuals i armes— la situació empitjora.

A escala nacional, la tendència es repeteix: els delictes violents han augmentat un 6,6% i els sexuals un 13% a tot Alemanya. Cal tenir en compte que aquestes dades només recullen delictes denunciats i no ofereixen informació sobre processos judicials o condemnes, cosa que limita la interpretació completa del fenomen.

Pel que fa a les causes, l’informe i les declaracions sindicals apunten a diversos factors estructurals. D’una banda, s’assenyala un augment de la marginació social, amb persones cada cop més desateses per la manca d’infraestructures socials com serveis socials, educadors i professors. Aquest context afavoreix l’exclusió, la violència domèstica i el consum d’alcohol i drogues, elements que apareixen de manera recurrent en el perfil dels agressors.

Les dades confirmen que el 79% dels autors són homes, i que gairebé la meitat (49%) actuaven sota els efectes de l’alcohol o les drogues en el moment del delicte. A més, el 53% no tenia nacionalitat alemanya, una dada que ha alimentat el debat polític i social sobre immigració i seguretat. Ostermann atribueix part del problema a la immigració procedent dels principals països d’asil, tot i que aquest enfocament és controvertit i no sempre té en compte factors socioeconòmics, d’integració o de context vital.

La violència no només afecta els ciutadans, sinó també els cossos policials. El 2024 es van registrar 2.967 agressions contra policies federals, la segona xifra més alta des que hi ha registres (2001). En total, 804 agents van resultar ferits, majoritàriament homes. Les agressions inclouen cops de puny, puntades de peu, escopinades, mossegades i cops amb objectes, i en una de cada vuit s’hi van utilitzar objectes com a armes improvisades, com ampolles o pedres.

Davant aquesta situació, la Policia Federal i Deutsche Bahn han reforçat les mesures de seguretat amb més presència policial, zones sense armes, controls preventius i un sistema de més d’11.000 càmeres de vigilància. Tot i això, els sindicats policials reclamen un compromís més gran per part de l’empresa ferroviària, amb més personal de seguretat privat, estacions millor il·luminades, netes i modernitzades, i una inversió més ràpida en infraestructures.

El ministre de l’Interior, Alexander Dobrindt (CSU), ha qualificat els atacs als policies com un atac a la societat en conjunt, mentre que Ostermann adverteix que s’ha perdut molt en els darrers deu anys i que Alemanya s’enfronta a anys foscos en matèria de seguretat si no hi ha una millora real en tecnologia, marc legal, recursos humans i cooperació entre governs federals i estatals.

En conclusió, l’informe transmet un missatge clar: malgrat la reducció de la delinqüència global, la seguretat empitjora just en els àmbits més sensibles. Les estacions de tren, espais clau de mobilitat i convivència, s’han convertit en punts crítics que exigeixen respostes integrals, combinant prevenció social, inversió en seguretat, coordinació institucional i polítiques a llarg termini que vagin més enllà de mesures reactives.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

El món en una cruïlla: com les economies il·lícites amenacen l’ordre global

Notes de seguretatDeixa un comentari

El món es troba en un moment decisiu. Les economies il·lícites —des del tràfic de drogues fins als delictes cibernètics o les falsificacions — estan creixent i adaptant-se a una velocitat que desafia governs, institucions i comunitats. Lluny de ser un fenomen marginal, el crim organitzat s’ha convertit en una força que erosiona la democràcia, posa en risc la sobirania dels estats i amenaça la pau i la seguretat internacionals.

En aquest context, l’Índex Global de Crim Organitzat esdevé molt més que una eina de mesura: és un mirall que reflecteix tendències profundes dins dels estats i del sistema internacional. I la seva tercera edició ens permet, per primer cop, seguir l’evolució d’aquests fenòmens al llarg de cinc anys.

Les dades de l’edició d’enguany mostren canvis clau en l’economia criminal global. Un d’ells és l’ascens imparable de les drogues sintètiques i de la cocaïna, que dominen cada vegada més els mercats. Aquest creixement respon a actors criminals capaços d’adaptar-se ràpidament a:

  • els gustos canviants dels consumidors,
  • les millores tecnològiques en la producció,
  • i unes xarxes de tràfic més interconnectades que mai.

L’Índex detecta un augment accelerat de les formes de criminalitat no violentes, com ara:

  • els delictes financers,
  • el frau i les estafes digitals,
  • els delictes ciberdependents.

Aquestes activitats, cada cop més integrades en els sistemes financers i digitals transnacionals, no necessiten violència per causar danys enormes. Empreses, governs i ciutadans n’acaben pagant el preu.

Un altre exemple és la falsificació, que creix arreu alimentada per la inflació, la inestabilitat laboral i les tensions comercials. Quan els ingressos baixen, la demanda de productes falsos tendeix a augmentar.

L’Índex també revela que els actors criminals vinculats a l’Estat continuen sent els més prevalents. Tanmateix, són els actors estrangers els que experimenten el creixement global més pronunciat. Això confirma que el crim organitzat és més mòbil, flexible i transnacional que mai.

A més, el sector privat —sigui de manera voluntària o per negligència— té un paper creixent com a facilitador del crim, especialment en àmbits com la logística, les finances o la tecnologia.

Tot i que molts mercats criminals estan en expansió, les puntuacions de resiliència dels estats s’han estancat. Un exemple clar és la cooperació internacional: tradicionalment, un punt fort, però ara debilitada per un sistema global més polaritzat i una retirada del multilateralisme.

És un senyal alarmant, especialment en el 25è aniversari de la Convenció de les Nacions Unides contra la Delinqüència Organitzada Transnacional.

Malgrat aquest panorama complex, les dades també ofereixen un missatge d’esperança. L’Índex demostra que reforçar elements clau de resiliència pot:

  • reduir la influència dels actors criminals,
  • transformar comunitats senceres,
  • i orientar societats cap a trajectòries més positives.

L’Índex no és només un diagnòstic: és una eina de solucions. Assenyala vulnerabilitats, però també mostra camins de reforma, enfortiment institucional i empoderament de la societat civil.

En definitiva, l’Índex ofereix una base d’evidència compartida perquè governs, responsables polítics, ONG i actors internacionals puguin convertir el coneixement en polítiques i la urgència en acció. En un moment en què el crim organitzat evoluciona més ràpid que mai, aquesta mirada global i comparativa és essencial per orientar les decisions del futur.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

Alemanya és un país segur? Una ullada a les estadístiques de criminalitat

Notes de seguretatDeixa un comentari

Els titulars alarmistes sobre delictes, drogues i violència urbana són habituals als mitjans alemanys. Vídeos virals —com els del bloguer alemany d’origen sud-africà Kurt Caz que mostren el conflictiu barri de Bahnhofsviertel, a Frankfurt— reforcen la percepció que Alemanya viu una crisi de seguretat. Però, què en diuen realment les dades?

Bahnhofsviertel ha estat històricament un districte marginal, amb una alta presència de drogues i prostitució. La criminòloga Susanne Karstedt recorda que això atrau violència i delictes relacionats amb les drogues. Com en molts altres països, les ciutats alemanyes tenen una taxa de criminalitat més alta que les zones rurals, especialment en llocs amb desigualtats socials marcades, com són Berlín, Frankfurt o Bremen.

Tot i això, Karstedt insisteix que Alemanya és un país segur. La criminalitat, en general, ha anat disminuint des dels anys 80 i 90 del segle passat. La tecnologia, com el cas dels sistemes de seguretat dels vehicles moderns, ha contribuït a aquesta reducció.

Els periodistes Pere Hille i Kira Schact, des de dw.com, consideren que un dels indicadors més útils per comparar la seguretat entre països és la taxa d’homicidis. Amb 0,91 assassinats per cada 100.000 habitants, Alemanya ocupava el lloc 147 del món l’any 2024. Aquesta dada la situa molt per darrere de països com ara Sud-àfrica (amb més de 40 homicidis per cada 100.000 habitants) o els Estats Units (5,76).

Fa dues dècades, Alemanya tenia una taxa d’homicidis molt més alta (2,5), la qual cosa demostra una clara millora. Ara bé, s’ha detectat un repunt recent en els delictes violents, sobretot entre homes joves, un grup que sovint està afectat per unes condicions socials complicades.

Els debats sobre migració i delinqüència sovint generen polèmica. Però Karstedt assenyala que no hi ha una relació directa entre ser migrant i cometre delictes. De fet, diversos estudis demostren que els migrants, en general, cometen menys delictes que els ciutadans nadius. El que sí que hi influeix són factors socials com ara la manca d’oportunitats, l’atur o el nivell educatiu.

A més, molts migrants viuen en entorns urbans, on la criminalitat és estadísticament més alta. Gina Rosa Wollinger, criminòloga de Colònia, destaca que això pot distorsionar la percepció pública, ja que no és la migració en si el que explica la delinqüència, sinó el context en què viuen aquestes persones.

Els estudis sobre criminalitat juvenil confirmen que les causes de la violència són les mateixes per a joves alemanys i no alemanys. Però hi ha més riscos entre els joves migrants, especialment si han viscut experiències traumàtiques de guerra o d’exclusió social.

Les estadístiques oficials del delicte a Alemanya provenen de l’Oficina Federal de Policia Criminal (BKA). Tanmateix, aquestes dades només inclouen els casos denunciats. La violència domèstica o les agressions sexuals sovint no es reporten, especialment a les zones rurals o en les relacions de proximitat (familiars, professors, entrenadors, etc.).

Karstedt destaca que la majoria de les agressions sexuals no són comeses per desconeguts, sinó per algú proper a la víctima. Casos com els de la nit de Cap d’Any de 2015 a Colònia, en què desenes de dones van ser agredides per desconeguts, són l’excepció, no la norma.

Karstedt —que viu a Austràlia, però visita sovint Hamburg, la seva ciutat natal— afirma que sempre s’hi ha sentit segura, fins i tot al transport públic. Tot i reconèixer que Alemanya pot semblar menys amable que altres països, remarca que és un país segur.

La percepció pública sovint està influïda per notícies sensacionalistes i vídeos virals. Malgrat que hi ha reptes socials i repunts puntuals de delinqüència, les dades mostren que Alemanya continua sent un dels països més segurs del món.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

Gairebé un feminicidi al dia a Alemanya l’any 2023

Notes de seguretatDeixa un comentari

Les ministres de l’interior i de les dones, conjuntament amb el vicepresident de l’Oficina d’Investigació Federal –BKA) acaben de presentar el balanç dels delictes contra les dones de l’any 2023[1].

Les dades més rellevants d’aquest informe són:

  • 938 noies i dones víctimes d’homicidi (temptativa i delicte consumat inclosos), xifra que implica un 32,4% de totes les víctimes de delictes contra la vida. Un 80,6% d’aquestes víctimes ho van ser en context de relacions de parella. En total 360 noies i dones varen perdre la vida a causa d’homicidis consumats, és a dir, gairebé un feminicidi al dia.
  • 52.330 noies i dones varen ser víctimes de delictes conra la llibertat sexual (un 6,2% més que l’any anterior). Més de la meitat eren menors d’edat.
  • 17.193 dones varen ser víctimes de violència digital, com el ciberassetjament o altres delictes que, per exemple, es cometen a les xarxes socials. L’increment és en aquest àmbit d’un 25% en relació a l’any anterior.
  • El 70,5 % de les víctimes de violència domèstica van ser noies i dones, amb un total de 180.715 víctimes (per 171.076 l’any 2022), moltes més en el context de relacions de parella (el 79,2% del total) que per violència intrafamiliar (54% del total).
  • 591 noies i dones varen ser víctimes de delictes de tràfic d’éssers humans amb finalitat d’explotació sexual, un increment d’un 6,9% respecte el 2022. Un 31,5% d’aquestes víctimes tenien una edat inferior als 21 anys.
  • Els delictes contra les dones dins del grup de delictes amb motivació política (delictes d’odi contra les dones) va créixer un 56,3%, amb 322 delictes en relació als 206 de l’any 2022.
  • La immensa majoria de víctimes i d’autors d’aquests delictes eren de nacionalitat alemanya. Únicament en el cas dels delictes de tràfic d’éssers humans, trobem una majoria de víctimes i autors de nacionalitats diferents a l’alemanya.

L’informe parla de diverses causes d’aquest increment de la violència contra les dones. Una de les causes exposades és que la creixent emancipació de les dones pot suposar una amenaça per la posició social i professional de molts homes. La reacció contra aquesta amenaça percebuda pot ser la violència. En aquest context, cal tenir en compte els missatges d’odi que s’emeten per internet i que tenen una difusió notable.

Aquesta presència a la xarxa dels missatges antifeministes pot fer pensar als contraris a la igualtat de les dones que són una majoria i fer radicalitzar la seva resposta contra les dones. Aquesta realitat fa pensar que les campanyes per prevenir i combatre la violència contra les dones han d’anar molt més enllà de les accions policials (que són necessàries) i ser capaces d’influir de manera eficaç en l’opinió pública, de manera que el procés d’equiparació social i professional de les dones sigui assumit com a positiu i necessari.

En l’àmbit purament policial, l’informe creu que cal intensificar la lluita contra la feminofòbia a la xarxa, millorar els resultats de la lluita contra l’explotació sexual de moltes dones i continuar col·laborant en la identificació de víctimes i autors de feminicidis a nivell internacional.

[1] Vid. BKA – Meldungen – Bundeslagebild „Geschlechtsspezifisch gegen Frauen gerichtete Straftaten 2023“

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

Conduir sota els efectes de les drogues als Estats Units

Notes de seguretatDeixa un comentari

S’estima que, durant l’any 2022, 13,6 milions de persones als Estats Units van conduir en algun moment sota els efectes d’algun tipus de drogues il·lícites.

Quan actualment s’investiguen casos de conducció sota l’efecte d’alguna substància prohibida  i víctimes mortals en accidents de trànsit, el Consell Nacional de Seguretat recomana que els laboratoris de toxicologia forense analitzin regularment la sang per detectar almenys alguna de les 35 drogues més comunes que hi ha darrere de molts d’aquests casos.

No obstant, les limitacions poden interferir en la comprensió de la freqüència amb què el consum de drogues contribueix als incidents de conducció sota els seus efectes. Per entendre-ho millor, els investigadors finançats pel National Institute of Justice  del Centre de Recerca i Educació de Ciències Forenses dels EUA van examinar mostres de sang de més de 2.500 casos i van crear una imatge més detallada de com les drogues interfereixen en la conducció.

La conducció sota els efectes s’associa sovint amb el consum d’alcohol, i evidentment aquest motiu està al darrere d’accidents, lesions i víctimes mortals. Segons la National Highway Traffic Safety Administration, una persona va morir cada 39 minuts en un accident relacionat amb l’abús d’alcohol l’any 2021 als EUA. Però l’alcohol no és l’única preocupació. L’ús de drogues il·lícites, drogues legalitzades com el cànnabis o l’abús de medicaments amb recepta també poden perjudicar les habilitats del conductor i per diferents causes, i això no s’acaba investigant.

Aquestes drogues inclouen noves substàncies psicoactives emergents, medicaments amb recepta i drogues tradicionals d’abús amb prevalença limitada o regional, moltes de les quals requereixen instrumentació avançada per poder-les detectar. La majoria dels laboratoris fan proves de fàrmacs de nivell I, però només fan proves de fàrmacs de nivell II seleccionats quan són rellevants en l’àmbit regional. Per tant, no s’entén bé la freqüència i els tipus de substàncies de nivell II que contribueixen als casos de conducció amb problemes amb drogues i als xocs mortals.

Si una mostra compleix o supera un llindar de concentració d’alcohol en sang predeterminat, alguns laboratoris no faran cap altra prova de drogues addicional. Aquest llindar sol estar marcat en el 0,08% o en el 0,10%. El nivell d’alcohol en sang proscrit per se a tots els estats és del 0,08% (excepte a Utah, on és del 0,05%). Els laboratoris que s’adhereixen a aquesta pràctica no detectaran altres fàrmacs que puguin provocar la conducció sota efectes o contribuir-hi.

Aquesta prova de límit pot interferir en una comprensió completa de la implicació de les drogues en la conducció. Per què l’utilitzen tants laboratoris?

  • Els laboratoris de toxicologia tenen pressupostos i recursos limitats.
  • La conducció de risc es pot explicar no només per la concentració d’alcohol en sang.
  • La manca de sancions pel consum de drogues significa que caldria mesurar més enllà del nivell d’alcoholèmia.
  • Les agències que utilitzen els serveis dels laboratoris han sol·licitat aquest límit.
  • S’admeten les recomanacions del Consell Nacional de Seguretat.
  • Els investigadors van estimar la freqüència amb què els fàrmacs contribueixen al problema provant 2.514 casos amb un abast de 850 fàrmacs terapèutics. Es van examinar mostres de sang seleccionades aleatòriament d’un grup de casos sospitosos de conducció sota els efectes. Les mostres es van recollir a Horsham, Pennsilvània, entre el 2017 i el 2020. Dels 2.514 casos sospitosos examinats:
  • La positivitat global de les drogues (fàrmacs de nivell I o de nivell II) va ser del 79%, gairebé el doble del 40% positiu per alcohol.
  • Una part més petita dels casos (23%) van donar positiu tant en drogues com en alcohol.
  • Només el 17% dels casos van ser positius només per alcohol.
  • Els cannabinoides naturals van experimentar un augment estadísticament significatiu de la positivitat durant els quatre anys d’estudi.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

Augmenten un any més els delictes amb motivació política a Alemanya

Notes de seguretatDeixa un comentari

La xifra de delictes amb motivació política va tornar a augmentar a Alemanya l’any 2022 més d’un 7%, fins als 58.916 delictes, xifra que suposa un nou màxim històric d’ençà que es va introduir aquesta figura a les estadístiques l’any 2001. I el nombre de delictes violents per motius polítics també va augmentar d’un 4%, fins als 4.043 il·lícits.

Les dades les va presentar en un informe a principis del mes de maig la ministra d’Interior alemanya, Nancy Faeser. Segons la ministra, preocupa especialment el fort increment dels atacs contra els refugiats, que van augmentar d’un 9% durant l’any 2022, cosa que posa en evidència que l’extremisme de dretes continua presentant un risc especialment elevat.

Segons consta en el document presentat pel govern alemany, els neonazis i els extremistes de dreta van cometre 1.170 atacs violents el 2022 contra immigrants, refugiats o opositors polítics. Almenys 675 persones van resultar ferides en aquests atacs.

La policia alemanya també va registrar 5.372 incidents xenòfobs, 2.641 delictes antisemites i 610 delictes d’odi islamòfob. En aquests actes, unes 62 mesquites van ser atacades entre el gener i el desembre de l’any passat, i almenys 39 persones van resultar ferides a causa de la violència antimusulmana, segons dades oficials.

Alemanya ha estat testimoni d’un racisme creixent els darrers anys, alimentat per la propaganda de grups i partits d’extrema dreta, que han aprofitat la crisi dels refugiats i han intentat alimentar la por envers els immigrants. Davant d’aquesta situació, el govern proposa una solució contra l’extremisme en dues direccions: prevenció i duresa. Propugnen també agències de seguretat ben equipades, aplicació coherent de les lleis, educació política, societat civil sòlida i enduriment urgent de les lleis sobre tinença d’armes de foc.

L’amenaça del terrorisme islamista continua sent força alta. Després del cas de Castrop-Rauxel de principis de gener, recentment s’ha pogut evitar el segon presumpte atac islamista d’aquest any 2023 a Hamburg.

Al mateix temps, les protestes pel clima durant l’any 2022 s’han convertit en un clar focus de delictes des de l’àmbit de l’esquerra, quan se’n van registrar 1.585. Això correspon aproximadament a una duplicació respecte de l’any 2021.

Així mateix, es van denunciar a l’Oficina Federal de la Policia Criminal 206 delictes en l’àmbit de la misogínia i 417 en el de la diversitat de gènere. També cal destacar que es van crear durant l’any 2020 les anomenades ‘noves àrees temàtiques’ per tal de poder registrar millor els diferents fenòmens.

Per exemple, en l’àrea temàtica anomenada de ‘gènere i identitat sexual’, que durant l’any 2021 va inscriure 340 delictes, l’any 2022 va viure un increment de més del 42% per delictes violents. Una altra àrea creada fa poc temps és en l’àmbit de l’orientació sexual, on es registren els delictes homòfobs. L’increment dels casos l’any 2022 va ser del 15%, fins als 1.005, tot i que es considera des dels cossos policials que en aquests àmbits existeix una xifra especialment elevada de delictes no denunciats o notificats.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

Estudi de la seguretat viària des de la perspectiva de gènere

Notes de seguretatDeixa un comentari

Durant el mes de març de 2023 s’ha presentat un estudi realitzat per la Direcció General de Trànsit estatal sobre la situació de la sinistralitat viària des de la perspectiva de gènere a l’Estat espanyol.

L’informe ha tingut en compte els estudis existents en aquest àmbit i s’ha completat amb una anàlisi descriptiva de la situació de la sinistralitat viària des de la perspectiva de gènere amb dades de 2015 a 2019, presentat amb un seguit d’actuacions i recomanacions.

El major nombre d’homes morts i ferits en accidents de trànsit s’ha relacionat, principalment, amb la seva exposició més gran al trànsit respecte de les dones (World Health Organization, 2002) i amb l’adopció de comportaments de risc, com són l’excés de velocitat, el consum d’alcohol o el menor ús del cinturó de seguretat.

A més, hi ha prou evidències que demostrarien que els homes, sobretot els joves, acostumen a tenir conductes més agressives en comparació amb les dones en la majoria de cultures, i aquest factor té un impacte molt important en la conducció, atès que incita a un comportament més competitiu i hostil i, en conseqüència, incrementa les possibilitats de patir un accident de trànsit.

Si s’analitza amb dades estadístiques de sinistralitat, s’observa que hi ha un percentatge superior d’homes víctimes en accidents de trànsit. A Espanya, durant l’any 2019, el 79% dels morts i el 72% dels ferits hospitalitzats com a conseqüència d’un accident de trànsit eren homes. Alhora, els homes presenten una taxa de defuncions per població superior a la de les dones en tots els grups d’edat, sobretot en els grups de 35 a 44 anys, 45 a 54 anys i de 55 a 64 anys, on hi ha les diferències més destacables (quasi set vegades superior a la taxa de les dones).

En homes, el percentatge de víctimes mortes/hospitalitzades és superior en vies interurbanes (56%) que en urbanes (44%). En el cas de les dones, són les vies urbanes les que registren més víctimes (52%).

A les vies interurbanes, el 75% de les víctimes són homes i el 25%, dones. En canvi, en vies urbanes, els homes representen el 68% i les dones, el 32%.

Pel que fa al mitjà de transport de les víctimes mortes o hospitalitzades, varia força entre sexes: els homes destaquen sobretot en motocicletes (35%) i turismes (28%), i les dones, en turismes (41%) i com a vianants (36%).

Si s’estudia l’àmbit del consum d’alcohol i drogues, els percentatges positius més elevats corresponen a homes, tant en consum d’alcohol com de substàncies estupefaents. Les dones representen un percentatge de positivitat del 8% en alcohol i també en drogues. Per contra, en els homes la positivitat és del 21% en alcohol i del 14% en drogues.

En l’ús del cinturó també hi ha diferències notables. Mentre que entre les víctimes mortes o hospitalitzades conductores de turismes o furgonetes que siguin dones l’ús del cinturó és del 93%, entre els homes baixa fins al 83%.

El 59% de passatgers morts o hospitalitzats són dones, davant del 41% d’homes. Entre les víctimes no hospitalitzades, elles representen el 63%. En xifres absolutes, hi ha més dones mortes o hospitalitzades com a passatgeres que com a conductores, i en el cas dels homes és al revés.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

Publicades les estadístiques federals d’empresonats als Estats Units a desembre del 2021

Notes de seguretatDeixa un comentari

Les estadístiques federals de presoners recollides i presentades per l’Oficina d’Estadístiques de Justícia (BJS) a través del programa de l’Oficina Federal de Presons sobre temes específics, informa d’aquestes dades anualment aproximadament a finals d’any.

Les estadístiques publicades corresponen a l’any 2021 i s’hi expliquen àmplies característiques de les presons, dels interns i del funcionariat, així com de les  condicions de les instal·lacions. Entre les més destacades cal esmentar les següents:

La població penitenciària federal va augmentar més del 3%, passant de 151.283 reclusos a finals de l’any 2020 fins als 156.542 al tancament de l’any 2021.

A finals de l’any 2021, prop del 85% de les persones internes en presons federals eren ciutadans nord-americans.

D’entre el total d’empresonats, es van cometre set casos d’agressió sexual contra el personal dels centres, dos dels quals mitjançant l’ús de la força o amb amenaces de mort.

A finals de l’any 2021, hi havia un total de 8.605 ciutadans que s’havien registrat per fer de voluntàries en un centre penitenciari federal. D’aquests, 6.651 per un servei a llarg termini i 1.954 per 4 dies o menys.

Als Estats Units hi ha 122 instal·lacions penitenciàries federals, totes amb possibilitats i capacitats de realitzar videoconferències per participar en audiències judicials, consultes amb ambaixades estrangeres, comunicacions amb les oficines de llibertat condicional, per a preparació prèvia a l’ingrés, audiències disciplinàries i per al programa d’audiències institucionals. Cal afegir que tots aquests centres penitenciaris estan dotats d’assistència sanitària professional.

Al llarg de l’any passat, hi va haver un total de 378 persones que van rebre tractament assistit amb medicaments per la Food and Drug dels EUA per tractar el consum de substàncies estupefaents abans de ser admeses a les presons. I també cal esmentar que 1.127 encarcerats van rebre també el tractament estant ja empresonats.

Durant l’any 2021, es van cometre un total de 73.459 actes prohibits per part de 47.000 reclusos de les diferents presons federals. D’aquests, 35.433 ─el 48%─ eren de gravetat moderada, 19.630 ─el 27%─ eren d’alta gravetat i el 25% restant, 18.206, de major gravetat.

El 2021, el personal de presons va ser agredit físicament per part de presoners federals en 1.111 aldarulls diferents, cosa que va resultar en 10 casos en lesions greus dels treballadors.

Les quatre instal·lacions amb més actes prohibits el 2021 van ser totes instal·lacions d’alta seguretat: Thomson Penitenciaria Administrativa dels Estats Units a Illinois (1.568 actes prohibits), Victorville U.S. Penitentiary a Califòrnia (1.362), Penitenciari dels Estats Units de Tucson a Arizona (1.338) i la  Penitenciaria Nord-americana de Lee a Virgínia (1.279).

Durant l’any passat, un total de 142.871 interns de les presons federals havia estat avaluat amb el risc de reincidència mitjançant l’eina d’avaluació dels presos Targeting Risc. Prop del 34% dels presos federals avaluats a 31 de desembre del 2021 es van classificar amb alt risc de reincidència, el 19% amb risc mitjà, el 31% amb baix risc i el 15% amb risc mínim.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français