Ascens de la criminalitat violenta a Àustria

L’informe publicat pel Ministeri federal de l’Interior austríac mostra que l’any 2016 es va experimentar un increment del 3,84% del total de delictes en relació amb l’any anterior. Concretament, es van conèixer 537.792 infraccions penals, xifra que implica un increment de 19.923 delictes en números absoluts.

Sicherheit 2016 in Österreich

Una part no menyspreable d’aquest increment la trobem en l’àmbit dels delictes amb violència, que si l’any passat pujaven un imperceptible 0,4%, aquest any passen de 40.333 a 43.098, xifres que demostren un creixement d’un 6,9%. Una dada interessant és que només el 36,7% de les víctimes d’aquests delictes desconeixien els agressors.

L’altre àmbit principalment responsable d’aquest canvi de tendència és el del cibercrim, que augmenta un 30% en relació amb l’any anterior, de 10.010 a 13.103 casos. A més, aquest increment ha implicat un descens de la taxa d’esclariment d’aquests delictes, que se situa en el 18%.

Finalment, l’altre sector en què es registra un notable increment de la delinqüència és el de la criminalitat econòmica, on es produeix un ascens d’un 10,9% en relació amb l’any anterior (de 48.601 a 53.905). En l’àmbit de fraus i estafes, internet experimenta un increment com a espai dels delictes, ja que se’n van conèixer 2.199 més que l’any anterior executats en aquest mitjà (un augment del 29,42%).

Els dos àmbits que presenten una tendència positiva, contrària a la general, són els de robatoris a domicili i robatoris de vehicles. En el primer cas, es consolida el descens iniciat l’any anterior (un 9,4% menys que l’any 2014) i fins i tot augmenta a un 16,4%: 12.975 robatoris a domicili, un 40% dels quals ho van ser en grau de temptativa i un 60%, consumats. Es tracta de les xifres més baixes en els darrers deu anys. Pel que fa als robatoris de vehicles, continua la davallada començada a l’inici de la dècada i se situa en 2.994 casos, amb una reducció del 10% en relació amb l’any anterior. D’aquests robatoris, 1.511 ho van ser de ciclomotors, 197 de camions i 1.376 de cotxes.

La majoria de les persones detingudes per la comissió d’aquests delictes són austríaques (un 60,9%), mentre que les altres nacionalitats més representades són la romanesa (11.021), l’alemanya (9.724) i la sèrbia (9.557). Entre aquelles persones amb estatut de sol·licitants d’asil, també s’ha incrementat un 54% el nombre de persones detingudes.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

La xifra fosca de la violència domèstica als Estats Units

La xifra fosca de la violència domèstica als Estats UnitsEl maig del 2017, el Bureau of Justice Statistics (BJS) del Departament de Justícia dels Estats Units ha publicat l’informePolice Response to Domestic Violence, 2006-2015”, sobre l’evolució de la violència domèstica i la resposta policial davant d’aquesta problemàtica. Les dades s’han extret de la National Crime Victimitzation Survey (NCVS).

Cal destacar que l’informe conceptualitza la violència domèstica com aquells fets que tenen lloc en el si de la parella i en les relacions familiars, ja siguin greus o atacs simples, i inclou fets contra les personesi contra el patrimoni. No es pot comparar la situació amb el territori català, ja que aquí es fa una atenció especial a aquella violència en què la víctima és una dona i l’agressor, un home ¾violència masclista¾, a diferència d’altres tipus de violència, com per exemple en l’àmbit domèstic o social i comunitari.

En el període 2006-2015, la mitjana anual de casos de violència domèstica als Estats Units és d’1,3 milions i la policia n’ha conegut poc més de la meitat. Segons l’NCVS, s’estimen 582.000 victimitzacions no reportades a la policia. No s’hi inclouen les víctimes mortals.

Les víctimes exposen les raons següents per no informar-ne: agressió com una qüestió privada (32%), protecció de l’agressor (21%), percepció de l’agressió com a lleu o sense importància (20%), por de les represàlies de l’agressor o d’altres (19%) o desconfiança envers la policia (8%).

La victimització femenina presenta la mateixa freqüència tant si comporta lesions greus (54%) com si no comporta lesions (55%).

En un 64% dels casos, la policia s’ha presentat al lloc de l’incident en els 10 minuts posteriors a ser informats. Gairebé la totalitat de les víctimes asseguren la presència policial en el termini d’una hora després del succés (94%).

Les actuacions policials més comunes han estat la redacció d’un informe sobre els fets (78%), l’interrogatori (36%) i la recerca d’evidències (11%).

La detenció de l’agressor es produeix en un 32% de les victimitzacions femenines greus i en un 44% quan la víctima és home. Quan no hi ha lesions, el percentatge d’arrest és del 16% per a tots dos sexes.

Un 48% de les víctimes i familiars han informat dels fets a la policia i han interposat denúncia penal contra l’agressor. La major freqüència es troba en la victimització femenina (21%), en l’àmbit de la parella (52%) i quan suposa violència greu (56%).

El seguiment policial ha tingut lloc en la meitat de casos en què la violència s’ha denunciat i en un terç de les victimitzacions sense denúncia.

Gairebé tots els departaments de policia local dels Estats Units que serveixen a 250.000 habitants o més disposen d’una unitat especialitzada en violència domèstica a temps complet. Aquestes unitats s’encarreguen d’investigar els casos més greus de violència domèstica, cooperar en la prevenció de la delinqüència, donar assistència física i psicològica a les víctimes, preparar els agents de policia, oferir protecció davant futures victimitzacions, fer recomanacions en el procés de justícia criminal i donar assistència per obtenir la reparació, entre d’altres.

Aproximadament el 21% de les victimitzacions conegudes per la policia sobre violència domèstica han estat ateses per la unitat d’assistència a les víctimes.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

Notable descens dels delictes contra la propietat a Suïssa

Les dades publicades per l’Institut Federal d’Estadística de Suïssa confirmen la tendència dels darrers anys, ja que tant les infraccions estrictament penals com les que van contra la legislació del narcotràfic i les que regulen l’estrangeria continuen en descens, molt clar en el cas de les infraccions penals (-4%, amb una reducció de prop de vint-mil infraccions en termes absoluts), també considerable en el camp del narcotràfic (-3%, tres mil menys) i menys perceptible en el camp de la normativa d’estrangeria (-1%, uns tres-cents casos menys).

Casa SuïssaÉs important, però, remarcar que el descens de les infraccions penals és degut a una gran reducció de la delinqüència més habitual, la delinqüència contra la propietat, que baixa un 6%. En aquest àmbit, destaca la reducció d’un 11% de les robatoris a domicili i d’un 13% de les estrebades. Els robatoris de vehicles presenten una reducció més moderada (6%).

Els delictes contra la vida i la integritat física augmenten un 2%. Tot i que els homicidis consumats es redueixen un 21% (de 57 passen a 45), les temptatives d’homicidi augmenten un 33% i les lesions lleus, un 6%. Pel que fa a la violència de gènere, es registraren 19 morts (una cada tres setmanes), la immensa majoria de les quals (18) van ser dones.

Els delictes contra la integritat sexual experimenten un augment del 8% i els delictes contra l’honor, la intimitat i el secret pugen un 6%. Tot i que els delictes contra la llibertat en general experimenten un descens del 5%, els delictes de tràfic de persones han augmentat un 116% (passen de 58 a 125). Aquesta dada podria tenir a veure amb els moviments massius de persones cap a Europa dels darrers anys. Aquesta circumstància explicaria també que les infraccions contra la normativa d’estrangeria es mantinguin estables a la baixa (-1%) i que no segueixin el descens més acusat de les altres categories.

Pel que fa als detinguts (“acusats”, en diuen ells), l’informe destaca que continua el descens dels menors, que, encara que només s’ha reduït un 1,4% en relació amb l’any passat, ja només són la meitat dels que eren l’any 2009. La majoria dels detinguts tenen nacionalitat estrangera (41.172 per 37.068 nacionals). De tota manera, igual com fèiem en comentar l’estadística de l’any passat, cal tenir en compte que molts d’aquests estrangers (24.018) tenen residència habitual al país, ja que hi ha molta població estrangera que hi resideix sense haver-ne adoptat la nacionalitat.

El cantó (semi-cantó, en aquest cas) amb una taxa de delictes més alta és Basilea Ciutat (110,1 per 100.000), que supera Ginebra (ara amb 107,1, un descens de 12 punts en relació amb l’any anterior), Neuchâtel (75,1) i Vaud (70,5). Uri continua sent el cantó amb la taxa més baixa (18,7), seguit per Nidwalden (26,6) i Schwytz (27,3).

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

Alemanya: les infraccions contra la legislació d’estrangeria impedeixen per segon any que continuï el descens dels delictes

Segons les últimes estadístiques publicades per la Bundeskriminalamt alemanya, les 487.711 infraccions (delictes) contra la normativa d’estrangeria enregistrades l’any 2016 al país han provocat un lleuger augment (0,7%) de les infraccions penals, mantenint l’estabilitat a l’alça ja enregistrada l’any anterior, en què la gran presència d’infraccions d’estrangeria alterà les xifres globals de l’any.

ManillesLa tendència mostrada l’any passat continua en tots els camps. Així, la delinqüència violenta experimenta un ascens del 6,7%. Els homicidis de tot tipus presenten un augment del 14,3% (cal tenir en compte que s’hi inclouen els 72 homicidis que va dur a terme l’infermer de la Baixa Saxònia i els 17 dels incidents a l’Olympiazentrum de Munic). Els abusos sexuals i les violacions presenten un increment del 12,8% i les lesions, d’un 9,9%. L’única excepció la constitueixen els robatoris amb violència i intimidació, que disminueixen un 3,7%.

La delinqüència contra la propietat baixa notablement. Els furts de tipus divers es redueixen un 4,4% (el descens més important és als robatoris al domicili, un 9,5%; els de mitjans de pagament diferents dels diners, un 8,5%, i els robatoris a dependències professionals i d’emmagatzematge, un 6,5%). Els fraus baixen un 7% i la delinqüència econòmica, un 5,6%.

Els delictes contra la propietat intel·lectual (+7,2%) i els de danys (+3,4%) també experimenten un augment, que és més important en nombres absoluts en el segon cas (+19.350 delictes).

El nombre de detinguts (2.360.806) ha disminuït molt lleument (-0,3%) en 8.230 persones. La majoria dels detinguts són homes (74,9%) i adults de més de 21 anys (77,4%). Els detinguts sota la influència de l’alcohol han incrementat un 2,4% (242.494 en total) i els no nacionals han augmentat un 4,6%, cosa que significa un 40,4% davant del 59,6% de detinguts de nacionalitat alemanya. La franja d’edat en què augmenta més el nombre de detinguts és fins als 14 anys (increment del 14%), mentre que la de preadults (de 18 a 21) es manté a l’alça (0,3%). La reducció més important s’experimenta en la franja de 14 a 18 anys (un 3,8%).

Pel que fa als länder, Baden-Württemberg apareix com el land amb menys delinqüència (55,99 per mil); en segon lloc, trobem Hessen (66,72 per mil); en tercer lloc, Renània-Palatinat (67,75 per mil) i baixa fins al quart lloc Baviera, que ha experimentat un augment d’un 9,5% (l’any anterior ocupava el primer lloc sense tenir en compte les infraccions d’estrangeria, però no si les hi sumem). Sense infraccions d’estrangeria, Baviera encara seria el land amb una taxa més baixa de delictes (4,85 per mil). Un cop més, l’impacte de l’onada de refugiats es torna a fer present, però −cal insistir− no tant en el nombre de delictes, que disminueix lleugerament (-43.093 sense les infraccions d’estrangeria), sinó en l’àmbit de les infraccions a la normativa d’estrangeria.

Els länder amb taxes més altes d’infraccions penals són, com l’any passat, les ciutats estat de Berlín (161,61 per mil), Bremen (136,87 per mil) i Hamburg (133,84 per mil), tot i que Bremen i Hamburg han intercanviat les posicions.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

Les dades de la Policia de Catalunya obertes al públic

Els darrers dies s’ha presentat el projecte Dades Obertes dels Mossos d’Esquadra, com una mostra del compromís del Departament d’Interior i la Direcció General de la Policia amb la transparència, seguint el camí d’unes poques organitzacions policials capdavanteres en aquest àmbit.

El projecte Dades Obertes dels Mossos d’Esquadra suposa un canvi important en la publicació de la informació que gestiona o que genera la policia. D’una banda, es tracta d’un gran volum d’informació que segueix els principis de les dades obertes, segons els quals qualsevol persona podrà utilitzar, reutilitzar i tornar a compartir la informació. És a dir, no són dades que únicament es poden consultar, sinó que es poden descarregar per treballar-hi (fet realment nou a l’Europa continental). D’altra banda, les dades de qualitat que s’ofereixen facilitaran la transferència del coneixement i que es puguin generar innovacions en l’àmbit de la seguretat, entre altres beneficis.

Es preveu que l’actualització de les dades en el portal variï en funció del termini d’introducció de la informació en els sistemes policials i del procés de generació dels diferents fitxers que s’han de publicar al web, els quals han de complir amb unes característiques determinades per ser considerades dades obertes.

En general, el termini d’actualització estimat és d’un o dos mesos a partir de la finalització del termini d’introducció de dades en els sistemes d’informació policial –mensual, trimestral o anual. Aquests terminis poden augmentar en aquells conjunts de dades que requereixen la intervenció de serveis externs de la Direcció General de la Policia.

Pel que fa al territori, les dades abasten fins l’àmbit d’Àrea Bàsica Policial (de comissaries) i inclouen tant les de la Policia de la Generalitat − Mossos d’Esquadra com les de les policies locals que formen part del sistema.

El portal Dades Obertes ha començat amb 500.000 dades, però en els propers mesos s’alliberaran noves dades. Les dades que hi ha actualment en obert són les que s’han considerat més transcendents i que poden ser més útils a la ciutadania, com són:

  • Dades organitzatives: personal operatiu de la PG-ME, vehicles o comissaries
  • Activitat institucional: gestió de peticions d’òrgans institucionals, relacions amb els mitjans de comunicació i les xarxes socials (Twitter, Instagram, Facebook, Flickr)
  • Activitat policial: temps d’espera per posar denúncia, temps de resposta a fets urgents, mitjana diària de patrulles policials, incidents atesos i hores de servei
  • Dades delinqüencials, segons el Codi penal actual
  • Suggeriments, agraïments i queixes
  • Activitats de prevenció: contactes amb la comunitat
  • Violència masclista i domèstica

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

Bons resultats d’aprofitar dades obertes sobre assassinats

L’any 2015 es va posar en marxa l’anomenat Murder Accountability Project (Projecte Responsabilitat dels Assassinats, MAP per les seves sigles en anglès), que pretén educar els nord-americans sobre la importància de comptar amb precisió els homicidis o assassinats no resolts als Estats Units.

Thomas Hargrove

El seu impulsor és el periodista jubilat Thomas Hargrove. En la seva darrera etapa professional va començar a analitzar les dades que publicava l’FBI en els informes suplementaris sobre homicidis que anualment es difonien amb l’estadística sobre delinqüència. Treballant amb aquesta informació, va detectar alguns casos no resolts que podrien estar relacionats amb un assassí en sèrie a la ciutat de Gary (Indiana). Malgrat que l’any 2010 es va posar en contacte amb la policia d’aquesta localitat, no li van fer cas. El 2014, van detenir a la localitat veïna de Hammond un home que va reconèixer ser autor de múltiples homicidis, però encara no s’ha pogut determinar si és l’autor d’algun dels casos que Hargrove atribuïa a un assassí en sèrie.

Convençut que amb la informació de què disposava es podien detectar altres casos semblants, Hargrove va seguir analitzant les dades fins que va obtenir uns resultats esperançadors. Filtrant les dades de dones assassinades d’entre 20 i 50 anys, i seleccionant el lloc i la forma com havien estat assassinades, obtenia uns resultats segons els quals bona part dels homicidis resolts coincidien amb casos atribuïts a assassins en sèrie. Per tant, amb aquestes mateixes variables, era altament probable que els casos no resolts d’aquest perfil de víctimes, que havien estat assassinades en un lloc proper de la mateixa manera, també haguessin estat comesos per assassins en sèrie.

El MAP, actualment, analitza prop de 900.000 homicidis esdevinguts entre el 1965 i el 2015. Entre aquests casos s’inclouen més de 22.000 dels quals el projecte n’ha obtingut informació directament dels municipis, gràcies a la Llei de llibertat d’informació (Freedom of Information Act), ja que alguns municipis o ciutats no informen l’FBI per diversos motius (entre els quals, la manca de recursos econòmics, materials o personals). Aquesta gran quantitat de dades també es posa a disposició de tothom que les vulgui analitzar pel seu compte amb qualsevol programa estadístic.

Malgrat que també hi ha altres fonts d’informació (el Centre Nacional d’Informació sobre la Delinqüència, de l’FBI; el Sistema Nacional d’Informació sobre Morts Violentes i els centres de Control i Prevenció de Malalties dels EUA), el MAP no les utilitza perquè no sempre permeten saber quins casos no han estat resolts.

Els darrers anys han sorgit també altres projectes que analitzen dades obertes sobre els homicidis als EUA des de punts de vista diversos. Dos exemples, centrats en les morts per arma de foc, són els que van dur a terme Periscopic i FiveThirtyEight. El primer, U.S. Gun Deaths in 2013, 2010, presenta una visualització de les dades per evidenciar els anys de vida perduts pels homicidis causats per arma de foc als EUA, i ho fa a partir de dades sobre homicidis (obtingudes de l’FBI i del compte de twitter @GunDeaths, que ha derivat en el projecte Gun Violence Archive) i sobre l’esperança de vida (amb dades de l’Organització Mundial de la Salut). El segon, Gun Deaths in America, és un gràfic interactiu que utilitza les dades del Sistema Nacional d’Informació sobre Morts i presenta de manera visual el diferent pes que tenen les més de 33.000 persones mortes per arma de foc segons les diverses casuístiques, i que evidencia que els fets que mereixen més atenció mediàtica només són una petita part d’una realitat molt complexa.

Les dades dels informes suplementaris sobre homicidis de l’FBI també es poden consultar en una pàgina de l’Oficina de Justícia Juvenil i Prevenció de la Delinqüència dels Estats Units: Easy access to the FBI’s Supplementary Homicides Reports (EZASHR).

Més informació a:

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

Els delictes coneguts a Espanya van baixar un 1,2% respecte al 2015

La criminalitat coneguda per la policia a Espanya va disminuir per vuitè any consecutiu, segons va presentar el ministre de l’Interior el 14 de febrer passat. En el conjunt de l’Estat espanyol, les forces i cossos de seguretat −que inclouen la Policia Nacional, la Guàrdia Civil, els cossos policials autonòmics i els cossos de Policia Local− van conèixer poc més de dos milions de fets penals, cosa que suposa 43,2 fets per cada 1.000 habitants. Això implica un descens de l’1,2% respecte a l’any anterior en el total de fets.

Aquest descens no ha estat homogeni arreu de l’Estat. Gairebé a totes les comunitats autònomes van disminuir respecte als registres de l’any anterior, però hi ha quatre comunitats en què la delinqüència ha augmentat: Cantàbria (1,7%), les Illes Balears (2,2%), Madrid (2,5%) i Navarra (7,5%). En l’altre extrem, els descensos més accentuats es van produir a Ceuta (-6,3%) i La Rioja (-6,2%).

mapa-presentacion-ministro_balance-de-criminalidad-2016

El balanç de criminalitat presentat aporta dades de les tipologies penals que són més homogènies segons EUROSTAT, la majoria de les quals també disminueixen. En destaquen:

  • Els homicidis consumats van baixar per primera vegada dels 300 casos, amb un descens del 3,3%.
  • Els furts −que són la categoria més nombrosa, amb 711.908 casos l’any 2016− van disminuir un 0,5% respecte al 2015.
  • El nombre de casos de sostracció de vehicles va augmentar un 0,8%.
  • El tràfic de drogues és l’altra categoria que ha augmentat respecte a l’any anterior, un 3,1%.
  • La resta de categories van ser els robatoris amb violència (que van disminuir un 1,9%), els robatoris amb força a domicili (que disminueixen un 2,1%) i els danys (que van disminuir un 0,3%).

Dels 292 homicidis consumats, 44 corresponen a dones mortes per violència de gènere. Sobre aquest tipus de fets, el Sistema de Violència de Gènere conté en aquests moments 51.940 casos actius.

Per la naturalesa de les dades policials, que estan subjectes a petites variacions amb el pas del temps (per noves denúncies de casos esdevinguts temps enrere, o pel canvi de tipificació d’algun fet a partir de la seva investigació), aquestes dades no estan plenament consolidades i la dada oficial es considerarà la publicada a l’Anuari del Ministeri de l’Interior.

Aquests indicadors han de canviar durant l’any 2017 per les modificacions implementades per EUROSTAT, amb l’objectiu de millorar la coherència i comparabilitat de les estadístiques sobre delinqüència en l’àmbit internacional i optimitzar la capacitat d’anàlisi i prevenció del nivell delinqüencial. Els indicadors es vinculen amb la Classificació internacional de delictes amb finalitats estadístiques que va proposar l’Oficina de les Nacions Unides contra la Droga i el Delicte l’any 2015.

Els nous indicadors seran:

Intentional Homicide Homicidi dolós i assassinat consumat
Attempted Intentional Homicide Temptativa d’homicidi dolós i assassinat consumat
Assault Delicte de lesions
Kidnapping Segrest
Sexual Violence Delicte contra la llibertat i indemnitat sexual
Rape Agressió sexual amb penetració
Sexual assalt Resta de delictes contra la llibertat i indemnitat sexual
Robbery Robatori amb violència o intimidació
Burglary Robatori amb força a les coses en habitatges i establiments
Burglary of Private Residential Premises (Domestic Burglary) Robatori amb força en habitatges
Theft Delicte de furt i furt a l’interior de vehicle
Theft of a Motorized Land Vehicle Furt de vehicles, robatori de vehicles i apropiació indeguda de vehicles
Unlawful Acts Involving Controlled Drugs or Precursors Tràfic de drogues

Les dades publicades són accessibles en diversos formats al web del Ministeri de l’Interior.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

 

 

Als Estats Units, gairebé la meitat dels delictes no es denuncien

New Albany Indiana police station

L’Oficina d’Estadístiques de Justícia dels Estats Units (BJS per les seves sigles en anglès) ha publicat els resultats de la darrera edició de la National Crime Victimization Survey, que presenta els resultats d’enquestes a 95.760 llars, en les quals han entrevistat 163.880 persones de 12 anys o més. Els resultats més destacats, respecte als fets de l’any 2015, són els següents:

  • Es van produir 18,6 victimitzacions per delictes violents (violació o agressió sexual, robatori violent, i agressió greu o lleu) per cada 1.000 persones de 12 anys o més.
  • El 0,98% de la població de 12 anys o més va patir un fet violent o més.
  • Es van produir 110,7 victimitzacions per delictes contra la propietat (violacions de domicili, furts i sostraccions de vehicle) per cada 1.000 llars.
  • El 7,60% de les llars dels EUA van patir un delicte o més contra la propietat.
  • Tant la taxa de victimització per delictes violents com la taxa de delictes contra la propietat han baixat respecte de l’any anterior, tot i que de manera poc significativa, segons les estadístiques del BJS (de 20,1 a 18,6 els fets violents i de 118,1 a 110,7 els fets contra el patrimoni).
  • Es van denunciar a la policia el 47% dels delictes violents i el 35% dels delictes contra la propietat.
  • Excepte les violacions i agressions sexuals, de les quals es denuncien el 32,5%, els fets més greus tenen un percentatge de denúncia superior al 50% (robatoris amb violència; un 61,9%, i delictes violents greus, un 54,9%).
  • El darrer any s’ha produït un descens significatiu en el percentatge de denúncia dels robatoris a domicili (del 60,0% al 50,8%) i de les sostraccions de vehicle (del 83,3% al 69,0%).

A més de presentar l’informe, el BJS també ha actualitzat l’eina d’anàlisi de les dades de victimització (NCVS Victimization Analysis Tool (NVAT), amb la qual es pot accedir a les enquestes fetes des del 1993, a la metodologia, a les definicions i a altres documents de suport.

Malgrat que les dades del 2015 encara no estan disponibles per a la descàrrega, sí que s’hi poden consultar, tant a través de taules ja configurades com per d’altres que l’usuari pot personalitzar (s’hi poden seleccionar fins a cinc criteris diferents: tipus de victimització –personal o a la llar–; marc temporal –entre el 1993 i el 2015–; tipus de delicte, i dues variables d’anàlisi, entre les quals es pot triar, entre d’altres, l’edat, el sexe, l’origen de la víctima, si ho ha denunciat a la policia, el lloc dels fets, etc.).

Aquests resultats volen complementar les dades obtingudes a partir del registre policial de les quals es va parlar en aquest blog, Notes de seguretat, malgrat que la comparativa no resulta fàcil perquè en cadascun dels dos registres s’ha utilitzat una metodologia diferent.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

Els atemptats i la manca de criteris uniformes marquen les dades policials del 2015 a França

21_gendarmerie_bmw_r1100rt

Després del canvi unilateral en la tipificació dels registres de la Gendarmeria Nacional francesa l’any 2012, la Policia Nacional també s’hi va afegir l’any següent, trencant una sèrie estadística de la coneguda base de dades policial État 4001, que havia tingut continuïtat durant un període de quaranta anys.

A més de la impossibilitat d’estudiar tendències delinqüencials a partir del 2012, les dades anuals ja no es poden oferir globalment perquè les categories utilitzades per totes dues organitzacions policials no coincideixen i no es poden agrupar categories diferents.

L’única excepció clara la constitueixen els homicidis voluntaris (incloent-hi les lesions amb resultat de mort), en què els dos cossos policials els categoritzen de la mateixa manera. Aquesta és l’única dada concreta que ha ofert l’Observatori Nacional de la Delinqüència i les Respostes Penals (ONDRP) en relació amb els registres policials del 2015. Els homicidis presenten un augment considerable (17,7%), però atribuïble totalment als atemptats terroristes dels mesos de gener i de novembre.

Així, en el primer atemptat van morir 16 persones i en el segon, 129, xifres que fan un total de 145 delictes. L’increment en relació amb els homicidis de l’any anterior (792) va ser de 140 (932). És a dir, sense els atemptats, els homicidis s’haurien mantingut a la baixa. No és un fet nou, també va passar als Estats Units l’any 2001, a Espanya amb les dades del 2004 i al Regne Unit l’any 2005.

En la resta de categories penals, l’Observatori només s’atreveix a oferir dades parcials, bé de la Gendarmeria, bé de la Policia Nacional. Però, fins i tot en alguns d’aquests casos, en qüestiona la fiabilitat. Així, en el cas de la violència, els maltractaments i l’abandonament d’infants, l’increment constant i exagerat dels delictes enregistrats per la Policia Nacional (un creixement del 85% entre el 2012 i el 2015, gairebé 12.000 fets més) l’atribueixen a canvis de criteri tant a l’hora d’intervenir com de qualificar els fets. No troba, l’Observatori, fenòmens socials recents que justifiquin aquesta tendència sobtada.

D’altra banda, cal tenir en compte que algunes d’aquestes tipologies que recullen de manera diferent la Policia Nacional i la Gendarmeria tenen índexs de denúncia molt baixos (per exemple, els abusos sexuals només es denuncien un 10% de les vegades; el furt o robatori de bicicletes i el vandalisme contra el vehicle, entre el 10 i el 20%, i els furts prop d’un 30%). Només els robatoris de vehicle i al domicili es denuncien en percentatges que oscil·len entre el 70 i el 90%, majoritàriament perquè la denúncia constitueix un requisit per cobrar de l’assegurança.

Si tenim en compte totes aquestes circumstàncies, haurem d’esperar a la publicació de les dades de l’Enquesta Cadre de Vie et Sécurité per tenir alguna idea sobre l’evolució de la delinqüència a França l’any 2015.

Podeu consultar el document original al web de l’Institut Nacional d’Estudis Superiors sobre Seguretat i Justícia (INHESJ).

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français