Hondures presenta alt i baixos en la millora de la seguretat ciutadana

Hondures presenta una disminució en la victimització delictiva entre els anys 2014 i 2018. Tot i i això, 13 de cada 100 hondurenys afirma haver estat víctima d’un delicte durant l’any 2018.

Tot i aquestes dades, la seguretat ciutadana continua sent un dels principals problemes del país. Malgrat tot, ha disminuït en importància com a problema percebut pels hondurenys els darrers 5 anys. En aquesta línia, 43 de cada 100 hondurenys va considerar que la seguretat ciutadana era el principal problema del país durant l’any 2018.

Els homes van presentar un lleu percentatge més alt de victimització (13,4%) en relació a les dones (12,1%) durant l’any 2018.

En fer una retrospectiva de les xifres de la violència homicida a Hondures des de l’any 2013 al 2018 es pot observar una tendència a la baixa amb una caiguda de 36 punts en la taxa d’homicidis per cada 100mil habitants.

Quantitativament, la població amb major afectació pels homicidis en aquest període van ser els homes entre els 18 i els 29 anys. Específicament l’any 2018, aquest segment de la població va representar 4 de cada 10 homicidis.

I és que l’any 2018 es va produir un augment del 22% en el total de fets registrats respecte del 2017. A nivell de xifres es va passar de 31.612 delictes del 2017 als 39.463 de 2018. Els indicadors que van experimentar disminució van ser els homicidis (-3%), els delictes sexuals (-0,5%), maltractament infantil (-50%), lesions (-16%) i segrestos (-13%). Entre els indicadors que van experimentar un augment cal destacar el dels delictes contra la propietat amb un increment del 52% respecte del 2017.

També cal destacar, en el capítol de delictes contra la propietat, el fort increment de les extorsions que s’han duplicat des de l’any 2015. Cal esmentar que només 4 municipis concentren el 72% de les denúncies.

La taxa de morts violentes ha tingut una continua tendència a la baixa, reduint-se un 46,5% l’any 2018 respecte del 2013. Cal puntualitzar que durant aquest mateix període, la taxa d’homicidis a Llatinoamèrica va disminuir un 7,7%. Malgrat les continues reduccions de la taxa d’homicidis a Hondures, aquesta representa el doble de la taxa de Llatinoamèrica l’any 2018.

Durant l’any 2018, el 90% de les víctimes de morts violentes van ser homes. Per edat, la violència homicida va ser el 41% en la graella d’edat dels 15 als 29 anys. D’aquesta manera, la taxa de morts violentes d’homes de 18 a 29 anys és 3,4 vegades superior a la taxa nacional de morts violentes.

Deu municipis van concentrar la meitat del total d’homicidis del país. Per una altra part, 41 municipis no van reportar homicidis durant l’any 2018.

Pel que fa als delictes de caire sexual, dues de cada tres víctimes de delictes sexuals l’any 2018 van ser dones menors de 30 anys. I el 83% de les denúncies per delictes sexuals van tenir com a víctimes a dones.

En la violència de caire intrafamiliar, vuit de cada deu víctimes van ser dones de 15 a 39 anys. Igualment, el 71% de les denúncies per violència domèstica van tenir com a víctimes a dones entre els 15 i els 39 anys. Resultant que 9 de cada 10 víctimes de violència domèstica van ser dones.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

Segueix millorant la seguretat ciutadana a Guatemala durant l’any 2019

Les dades utilitzades han estat elaborades amb xifres de la Policia Nacional Civil de Guatemala (PNC) i oficialitzades per l’Institut Nacional d’Estadística (INE) pels anys 2010-2019.

En aquest període, la taxa de morts violentes per cada 100.000 habitants manté la tendència a la baixa de la dècada en curs. Al tancament de 2019 s’arriba a una taxa del 21,5, la més baixa del període, i s’apropa a la mitjana de Llatinoamèrica (20,1). Paral·lelament, se supera l’objectiu proposat per la Política General del Govern 2016-2020 d’aconseguir una taxa del 23,5 per a l’any 2019.

Des de l’any 2010 la taxa de morts violentes ha tingut una tendència sostinguda a la baixa i s’ha reduït aproximadament a la meitat, del 41,8 del 2010 al 21,5 del 2019, amb una baixada de 20,1 punts.

Quasi la meitat de les víctimes de morts violentes l’any 2019 van ser joves d’entre 18 i 30 anys. La taxa de morts violentes d’aquesta franja d’edat és de 41,2 per 100.000 habitants, gairebé el doble de la taxa nacional.

L’any 2019, 85 de cada 100 víctimes de morts violentes van ser homes. Aquestes morts d’homes van disminuir gairebé un 9% respecte de l’any 2018. Les morts violentes de dones representen el 15,4% del total de víctimes mortals de l’any 2019 i van disminuir només un 3,2% respecte del 2018. La proporció de dones víctimes respecte al total ha anat en augment des del 2012, quan es va marcar l’11,1%, fins al 15,4% del 2019.

Els homicidis es van reduir un 33,2% durant els primers quatre mesos de 2020, en relació amb el mateix període de l’any anterior.

La incidència delictiva total registrada l’any 2019 va patir un increment del 6,9% respecte del 2018, a causa sobretot de l’augment en el capítol de les extorsions: van passar de 29.497 el 2018 a 31.540 el 2019. El més preocupant és que l’any 2013 les extorsions representaven un 15% del total de delictes, mentre que al 2019 representen gairebé la meitat del total de delictes registrats per la PNC.

Amb tot, a partir de l’any 2013, les extorsions denunciades gairebé s’han triplicat, la qual cosa podria estar influïda per un creixement de la confiança en les institucions, millores en els mecanismes de denúncia o un augment efectiu del fet delictiu.

Malgrat això, tots els delictes van registrar una disminució respecte de l’any anterior, excepte el ja esmentat de les extorsions. El nombre de lesions històricament era superior al d’homicidis, però el 2019 van ser menys que els homicidis reportats.

Pel que fa a les desaparicions, violacions i violència intrafamiliar, mostren més incidència en dones que en homes.

En canvi, en el capítol de robatoris i furts, amb 51,1 víctimes per cada 100.000 habitants, 8 de cada 10 víctimes van ser homes. A més, 7 de cada 10 víctimes de robatoris van ser persones d’entre 18 i 40 anys.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

No hi ha millores en la seguretat ciutadana al Perú

Enquestes recents en l’àmbit de la percepció de seguretat ciutadana realitzades per l’Instituto de Estudios Peruanos (IEP) assenyalen que la percepció de la ciutadania peruana sobre la seguretat no ha canviat entre els anys 2015 i 2019.

Tot i els resultats d’aquestes enquestes, les estadístiques de l’Instituto Nacional de Estadística e Informática (INEI) mostren dades absolutament diferents. Les enquestes palesen que les persones que van ser víctimes d’un delicte van passar del 36% l’any 2013 al 27,5% l’any 2018.

Malgrat aquestes dades que poden semblar contradictòries, la ciutadania expressa que continua tenint por. El mateix INEI ha publicat les darreres dades de setembre 2018-febrer 2019 on queda patent que el 86,6% creu que serà víctima d’algun fet criminal. I aquesta xifra s’accentua fins al 89% en la franja d’edat dels 30 als 44 anys.

Si s’estudia la percepció de seguretat per territoris, hi ha diverses regions amb un percentatge superior al 90% on la població se sent atemorida per la possibilitat de ser víctima d’un crim. Per exemple, Arequipa amb un 93,2%, la província de Lima amb un 92% o Huancavelica amb un 91,3%.

Cal la realització d’estudis seriosos i en profunditat sobre les causes i percepcions de la sensació de manca de seguretat ciutadana. I això és el que expressa la sociològa Lucía Dammert en un estudi sobre la percepció de seguretat al Perú.

Dammert considera que els canvis constants de ministres i dels seus equips, així com la rotació de lideratges al si de la Policía Nacional del Perú fan difícil la identificació d’estratègies polítiques. És difícil tenir en compte les diverses iniciatives i prioritats pels constants canvis.

D’altra banda, la cobertura policial és insuficient i la ciutadania se sent desprotegida. La justícia tampoc funciona i els nivells d’impunitat són elevats. El sistema penitenciari ni castiga ni rehabilita. D’aquesta manera, s’actua policialment amb duresa, la qual cosa no la converteix en una política efectiva.

Cal destacar que, malgrat els elevats nivells de violència a les llars, especialment contra les dones, la ciutadania identifica el carrer com el lloc on sent por. En conseqüència, la ciutadania opta per tancar-se a casa i limitar la seva vida al carrer. Aquesta realitat es converteix en un problema per a la convivència democràtica.

Així mateix, la corrupció és omnipresent en les institucions. Caldria que aquestes construïssin la seva legitimitat basant-se en accions efectives i justes. Si no, es genera una sensació general de desprotecció.

Finalment, el Perú és al vèrtex de les principals rutes del crim organitzat i veu com es desenvolupen els mercats il·legals com la mineria, la tala, la prostitució, etc. i no adopta unes mínimes polítiques públiques per fer-hi front.

______

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

Continua disminuint la xifra d’empresonats als Estats Units

370.-imagesLa població sota règim correccional als Estats Units ha disminuït un 12,3% des de l’any 2008 fins al 2018, segons consta en el darrer informe del Bureau of Justice Statistics del mes d’agost de 2020.

Durant l’any 2018, 6.410.000 persones adultes van estar sota la jurisdicció correccional als Estats Units. Aquesta població va marcar el seu pic l’any 2007 amb 7.339.600 i va baixar cada any fins al 2018. Entre el 2017 i el 2018 la població penitenciària va disminuir un 2,1%.

A finals de l’any 2018, 1 de cada 40 adults residents als Estats Units va estar sota supervisió de les autoritats correccionals, mentre que una dècada abans ho havien estat 1 de cada 32.

Des de l’any 2008 fins al 2018, la ràtio d’empresonament va disminuir un 28% per als residents negres, un 21% per als residents hispans i un 13% per als residents blancs. Cal afegir que l’any 2018 ha tingut la ràtio de persones negres residents empresonades més baixa des del 1989.

Segons dades d’aquest informe, l’any 2018, 2.510 de cada 100.000 adults residents als Estats Units van estar sota supervisió del sistema correccional nord-americà. Aquesta xifra suposa la dada més baixa dels darrers 26 anys als Estats Units. Per exemple, l’any 2008 la xifra va ser de 3.160 adults per cada 100.000 residents sota supervisió.

També cal destacar que mentre que l’any 2008 els adults en llibertat vigilada eren 2.200 per cada 100.000 residents, al 2018 aquesta xifra disminueix fins als 1.730. Pel que fa a la població empresonada, mentre que l’any 2008 hi havia 1.000 interns per cada 100.000 adults residents, deu anys després la xifra va decréixer fins als 830.

La població adulta sota supervisió correccional va baixar de 4.508.900 l’any 2017 a 4.399.000 el 2018. Pel que fa a la població empresonada, també va disminuir dels 2.153.600 el 2017 als 2.123.100 el 2018.

L’any 2018 hi va haver un total de 6.410.000 persones sota supervisió correccional als Estats Units, xifra que l’any 2008 havia estat de 7.312.600. Segons les darreres dades actualitzades, l’any 2018 n’hi va haver 4.399.000 en llibertat condicional o llibertat vigilada, 1.465.200 d’empresonades i 738.400 de privades de llibertat en centres locals.

Atenent la diferència de dades del 2018 respecte a les del 2008, les autoritats van supervisar 902.700 persones adultes menys: 731.300 en llibertat vigilada i 143.100 en presó. La resta de casos que van disminuir són d’empresonats en centre locals.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

Dades sobre mortalitat 2001–2016 a les presons dels Estats Units

343.- alcatraz-usa-america-prisonL’any 2016, un total de 4.117 presoners de centres federals o estatals van morir en presons públiques o privades dels Estats Units. La xifra de morts en presons estatals va augmentar un 1,3% respecte del 2015 (de 3.682 a 3.729 l’any 2016), mentre que la xifra de presoners morts en presons federals es va reduir un 15% (de 455 l’any 2015 a 388 el 2016). Aquesta davallada va representar la primera caiguda en les estadístiques d’ençà del 2012.

Així, mentre que el nombre total de presos estatals va baixar un 5% del 2006 al 2016, la xifra de morts va augmentar un 15% en aquest mateix període.

Cada any entre el 2001 i el 2016, una mitjana del 88% de les morts de persones recloses en presons estatals van ser degudes a causes naturals, amb xifres que anaven del 89% el 2001 al 86% el 2016. En aquest mateix període, una mitjana de l’11% de les morts en presons estatals es van produir per causes antinaturals, com ara suïcidis, intoxicacions per drogues o alcohol, causes accidentals o homicidis. Les xifres variaven del 9% el 2001 al 13% el 2016.

Dades més destacades:

  • Un total de 036 presoners van morir entre 2001 i 2016, dels quals prop del 90% van morir en presons estatals, amb 53.051 defuncions, i el 10% en centres federals, amb 5.985 defuncions.
  • Del 2015 al 2016, la xifra de reclusos morts en presons estatals va passar de 296 a 303 per cada 100.000 persones empresonades en presons estatals.
  • Del 2015 al 2016, la xifra de morts en presons federals va disminuir per primera vegada de 283 a 252 morts per cada 100.000 presos en centres federals.
  • Les morts relacionades amb malalties van representar el 86% del total de defuncions en centres estatals el 2016, amb més de la meitat de malalts de càncer (30% de les morts) i un 28% de malalties del cor.
  • Pel que fa a les morts per homicidi, incloent-hi les morts causades per ferides sofertes abans de l’empresonament, van representar el 2,5% de les morts a les presons estatals i el 3,6% als centres federals.
  • Més de la meitat dels morts en presons estatals l’any 2016 (55%) eren presoners blancs, els quals representaven menys d’un terç (31%) dels interns de les presons estatals.
  • De l’any 2001 al 2016, es van reduir les taxes de mortalitat en gairebé tots els grups d’edat a les presons estatals, excepte els més grans de 55 anys, que van triplicar les defuncions i van assolir la cota màxima de la taxa de mortalitat.
  • La taxa mitjana anual de suïcidis de 2001 a 2016 va ser de 17 morts per cada 100.000 presoners en centres estatals. Del 2015 al 2016, els suïcidis van augmentar del 5,9% al 6,8%, amb el suïcidi de 255 presos estatals.
  • L’any 2016, 586 homes van morir en presons estatals, xifra que representa el 96% del total. El 4% restant van ser dones, amb 143 defuncions.
  • Del 2001 al 2016, vuit estats (Texas, Califòrnia, Florida, Pennsilvània, Nova York, Michigan, Ohio i Georgia) van sumar més de la meitat de les morts en presons estatals (27.204 de 53.051). Entre Texas (6.628) i Califòrnia (5.796), sumaven el 23% del total de morts.

https://bjs.gov/

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

 

L’Organització d’Estats Americans recolzarà Hondures en les reformes del sistema penitenciari

338.- 42025187020_31480db52d_bEl Govern d’Hondures i la Secretaria General de l’Organització dels Estats Americans (OEA) van acordar desenvolupar una estratègia penitenciària per enfortir les capacitats de l’Institut Nacional Penitenciari (INP) d’Hondures.

L’estratègia serà per un període de 9 mesos i haurà d’incorporar un enfocament de drets humans en l’atenció que exerceix a l’lNP.

El conveni consisteix en la reestructuració amb polítiques integradores del sistema penitenciari, amb les quals es contribuirà a la reinserció social de les persones privades de llibertat a Hondures.

Des de l’OEA es considera que, si s’aspira a construir societats lliures de violència i de crim organitzat, cal centres de privació de llibertat que eduquin i donin l’oportunitat de rehabilitar i reintegrar les persones que van cometre delictes.

Gran part de la població empresonada en algun moment recuperarà la llibertat, i cal que estigui preparada per reinserir-se a la societat.

L’estratègia en què treballaran l’OEA i Hondures –per un període de 9 mesos– haurà d’incorporar un enfocament de drets humans en l’atenció brindada pel sistema en la custòdia de persones privades de llibertat.

L’OEA va informar que els eixos d’acció de l’acord són els següents:

– La millora de l’administració i gestió de la infraestructura del sistema penitenciari

– Seguretat, control i vida dins de la presó

– Rehabilitació i reinserció integral

– Assistència postpenitenciària

– Transparència i rendició de comptes

L’acord es va  signar en el marc de la IV Reunió d’Autoritats Responsables de Polítiques Penitenciàries i Carceràries de les Amèriques.

Cal recordar que, segons les xifres oficials d’Hondures, durant l’any 2019 es van produir 3.996 homicidis, un 7,1% més que el 2018, quan es van comptabilitzar 3.732 crims.

L’informe assenyala, a més, que el 80% de les víctimes d’homicidi al país són persones econòmicament actives d’entre 18 i 50 anys, i prop del 6,5% són menors de 18 anys.

La violència causada pel crim organitzat i el narcotràfic és un dels problemes principals del país, un dels utilitzats pel pas de la droga que arriba de Sud-Amèrica amb destí als Estats Units.

El Govern responsabilitza les bandes mara Salvatrucha (MS13) i Barrio 18 de la majoria d’homicidis registrats per la disputa de territoris pel narcotràfic i el cobrament d’extorsions.

Pel que fa als feminicidis, el crim organitzat és responsable del 70% de les morts violentes de dones a Hondures, on 271 han estat assassinades l’any 2019 i més del 90% de casos han quedat impunes. El 30% de morts de dones restant és causat per parelles o exparelles. Es tracta, doncs, d’un país de 9,2 milions d’habitants, on cada 18 hores es produeix l’assassinat d’una dona.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

L’any 2019 ha estat el més violent a Mèxic des que hi ha registres

331.- MEXICimagesMèxic va registrar l’any 2019 més de 330.000 accions delictives segons recull un estudi estadístic governamental del Sistema Nacional de Seguridad Pública presentat a principis de gener de 2020. Entre aquests delictes, destaquen els 52.000 homicidis, inclosos 34.852 d’intencionats.

Mèxic, amb 127 milions d’habitants, va registrar 27 homicidis per cada 100.000 habitants l’any 2019.

Les dades d’homicidis constitueixen una xifra sense precedents des que hi ha registres. Les primeres estadístiques oficials daten de l’any 1997. D’aquesta manera, la xifra d’assassinats augmenta un 2,7% respecte de les dades de 2018. Els mesos de juny, juliol i agost, amb més de 3.000 assassinats mensuals, van ser el període més violent de l’any i quan es va prendre la polèmica decisió de desplegar la Guàrdia Nacional.

Amb tot, en la presentació de resultats es va voler deixar un espai per a l’esperança. I és que, en els darrers quatre mesos de l’any 2019, cap mes ha superat la xifra de les 3.000 víctimes d’homicidi. I més tenint en compte que de juny a setembre hi va haver 9.182 assassinats.

Aquest repunt de la violència també incideix en la xifra de feminicidis, amb 1.006 dones mortes l’any 2019. La xifra supera la de 2018, quan hi va haver 912 víctimes.

Per estats i nombre d’assassinats, Guanajuato, que és l’escenari d’enfrontaments entre càrtels, encapçala la llista negra amb 3.540 assassinats. Per darrere estan Baixa Califòrnia i l’estat de Mèxic, on s’ubica la capital. Per taxa, l’estat més violent és Colima, un petit estat situat al Pacífic amb menys d’un milió d’habitants. Amb 760 homicidis, lidera el rànquing luctuós amb 107 assassinats per cada 100.000 habitants, superior a la d’El Salvador, que és de 62.

L’estudi estadístic presentat per la Secretaria de Seguretat Pública també palesa l’augment de la xifra de víctimes dels cinc delictes prioritaris, que serien: assassinats, feminicidis i segrestos, que van passar de 1.559 el 2018 a 1.614 l’any 2019; extorsions, amb un increment del 29%, amb 8.523 víctimes, i finalment el tràfic de persones, que augmenta un 12,6%, amb 644 víctimes durant l’any 2019.

A més, l’informe destaca la violència generalitzada en tot el país, que deixa en evidència els qui defensen la lògica de les dinàmiques regionals o focalitzades. Així, estats com Sonora van augmentar la xifra d’assassinats un 57%, Hidalgo un 49% i Aguascalientes un 32%. Altres estats com Coahuila, Chihuahua, Campeche, Nuevo León, Oaxaca o Jalisco també van incrementar notablement les seves xifres d’homicidis.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

 

 

32 alcaldes colombians palesen la seva preocupació en matèria de seguretat ciutadana

329.- 29658304984_d35f7b617c_bEls alcaldes de les 32 ciutats capitals de Colòmbia es van reunir amb el Ministeri de Defensa per exposar i coordinar les principals necessitats en matèria de seguretat ciutadana. I és que la seguretat ciutadana s’ha convertit en la principal preocupació dels alcaldes agrupats en el gremi que els representa, Asocapitales.

Els batlles demanen al Ministeri de Defensa un treball coordinat per donar compliment a cinc propostes específiques:

– Mesures relacionades amb la reducció dels homicidis.

– Eines per a les mobilitzacions ciutadanes.

– Redisseny dels models de seguretat.

– Drogoaddicció com un problema de salut mental.

– Massificació a les presons.

L’alcalde de Cali, Jorge Iván Ospina, va ser l’escollit per representar els alcaldes davant del Ministeri de Defensa. Els alcaldes consideren que estan davant d’una epidèmia del delicte, circumstància que castiga la salut, la vida i el patrimoni dels ciutadans i davant la qual qualsevol iniciativa que hi posi remei serà benvinguda. En aquesta línia, l’alcalde de Valle del Cauca va anunciar que la seva ciutat aplicarà estratègies com les que es van implementar a Medellín: un fons per a recompenses que ajudi a capturar els responsables dels crims.

Els alcaldes consideren que cal construir millors polítiques d’atenció integral, amb educació, cultura i esport i oposar-se radicalment a aquells adults que utilitzen joves per al delicte. Davant d’això proposen que cada municipi hauria de tenir la seva pròpia taula de diàleg.

Una altra demanda dels alcaldes és la necessitat de redissenyar el pla nacional de vigilància per quadrants de la Policia Nacional. Consideren que cal tenir en compte la idiosincràsia, la cultura i la fenomenologia del delicte de cada ciutat a l’hora de dotar i planificar plantilles de policia.

Pel que fa al consum de drogues, els alcaldes volen que el problema sigui assumit com un problema de salut mental. Aleshores caldrà aplicar polítiques integrals per a l’atenció dels dependents. L’objectiu, segons els alcaldes, seria tenir espais públics ordenats i segurs, la transformació de les zones de la por, i un ambient sa i segur per tothom.

Finalment, des d’Asocapitales han fet arribar la seva preocupació al Govern pel que passa a les presons i als Centres de Reacció Immediata (URI), a més de fer palesa la incapacitat financera per a la construcció de nous centres penitenciaris.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

Continua l’augment dels homicidis a Mèxic

El mes de maig de 2019 es va tancar amb un nou increment del nombre d’homicidis a Mèxic[1]. Amb un total de 2.979 homicidis (i feminicidis) aquest mes se situa lleugerament per sobre del nombre del mateix mes de l’any passat (2975). No sembla, doncs, que tota la campanya política en marxa, al voltant de la nova Guàrdia Nacional i la seva composició majoritària de personal provinent de l’Exèrcit, hagi tingut cap efecte dissuasiu en aquest àmbit.

Si ho analitzem en termes semestrals, entre desembre de 2018 i maig de 2019 s’han conegut més de 17.500 homicidis al país, xifra que significa un nou rècord en els darrers sexennis. El creixement, però, ha estat desigual. Els estats en què el creixement ha estat superior són: Nuevo León (72%), Tabasco (50,7%), Ciutat de Mèxic (43,2%), Sonora (43,1%) i Morelos (42,5%). Entre els estats que experimenten una disminució destaca Baja Califòrnia Sur (-78,3%), tot i que encara té la taxa més alta per cent mil habitants (33,9), Nayarit (-69%) i Guerrero (-30,8%).

En aquest context el Govern sembla centrar-ho tot en la recentment creada Guàrdia Nacional, la qual ha estat introduïda a través d’una reforma constitucional i ha generat molta polèmica per la seva evident militarització de fet. La nova redacció de la Constitució Mexicana[2] estableix de manera taxativa, en el seu article 20, que “la Federación contará con una institución policial de carácter civil denominada Guardia Nacional”. En canvi, la disposició transitòria segona preveu que la nova Guàrdia Nacional estigui integrada per agents de tres procedències diverses: l’actual Policia Federal, membres de l’Exèrcit de Terra i membres de l’Armada (marina). És a dir, sembla que dues terceres parts dels seus membres seran d’origen militar, circumstància que posa en entredit el seu declarat caràcter civil.

Si observem la realitat, la sorpresa encara és més gran, ja que els integrants de la nova policia porten uniformes militars, són formats en institucions militars i la seva cúpula també prové de l’Exèrcit. A més, els membres provinents de l’antiga Policia Federal són públicament menystinguts en favor dels provinents de les institucions castrenses. La idea que sembla haver-hi al darrere és que, davant de la inoperància de les institucions civils (policials i autoritats públiques), davant del crim organitzat i el ja sostingut creixement de la violència, l’únic que pot salvar el país fos la disciplina i la lleialtat de l’Exèrcit[3]. Això es produeix en un marc on la implicació de l’Exèrcit és clara, com a mínim des de la Presidència de Felipe Calderón, iniciada en 2006, i el nombre d’homicidis no només no s’ha reduït sinó que ha augmentat de manera contínua i sostinguda, assolint el darrer semestre (desembre-maig) un pic històric.

Tot i que el discurs oficial parla d’acompanyar la lluita contra la violència amb mesures socials, l’única mesura clara ha estat la militarització d’una policia de recent creació a nivell constitucional amb un caràcter formal ferotgement civil.

[1] https://www.animalpolitico.com/2019/06/asesinatos-primer-semestre-amlo-mas-violento-registrado/

[2] Vid. https://www.gob.mx/cms/uploads/attachment/file/468418/CPEUM_06-06-2019.pdf

[3] Vid. https://www.animalpolitico.com/seguridad-180/la-guardia-nacional-desde-la-distancia/

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

El 44% dels 5.472 morts en accident de trànsit a l’Argentina el 2018 eren motociclistes

Entre les principals conclusions de l’anuari estadístic de l’Agència Nacional de Seguretat Viària argentina durant l’any 2018, trobem que 5.472 persones van morir a causa d’un sinistre vial. A més, aquesta problemàtica consumeix anualment més 175 mil milions de pesos de l’Administració estatal.

Els analistes van donar a conèixer les dades el passat 10 de juny, Dia Mundial de la Seguretat Viària, i aquestes situen els accidents de trànsit a l’Argentina com la primera causa de mort en menors de 35 anys, la tercera sobre el total de la població. I és que els morts per sinistres de trànsit menors de 35 anys constitueixen el 45% del total de víctimes.

La xifra de 5.472 morts durant el 2018 com a conseqüència d’un sinistre viari es produeix dins del marc temporal de seguiment de les víctimes fins a 30 dies després de l’accident, d’acord amb el criteri d’harmonització global establert per l’Organització Mundial de la Salut (OMS). D’aquesta manera se sap que el 71,5% de les morts –3.914– van succeir en el lloc dels fets o dintre de les 24 hores posteriors a l’accident.

A part de les morts per accident, es van comptabilitzar 64.816 ferits –7.446 d’aquests greus– en un total de 81.592 sinistres ocorreguts durant el 2018.

Tot i la cruesa d’aquestes dades, hi ha analistes com Carlos Pérez, de l’ANSV, que consideren que les xifres d’accidentalitat s’estan estabilitzant a la baixa. El 2017 van morir 5.611 persones mentre que el 2016 van ser 5.582 les víctimes mortals d’accidents de trànsit. Considera que s’està produint una caiguda relativa tot i que no prou significativa, en el que “seria un anivellament de les estadístiques abans d’iniciar la baixada a través de l’aprofundiment en l’aplicació de polítiques públiques adequades”.

La taxa de mortalitat experimenta el mateix flux que les pèrdues humanes en matèria de sinistralitat. L’estadística que expressa la relació entre la xifra de morts per cada cent mil habitants d’una mateixa unitat geogràfica es va mantenir en els estàndards equilibrats: el 2016 va ser del 12,8%, el 2017, del 12,7% i el 2018 va continuar baixant fins al 12,3%.

En paral·lel, les autoritats van presentar les conclusions d’un estudi que relaciona el cost econòmic de l’accidentalitat de trànsit. En aquest sentit, la sinistralitat viària li costa a l’Estat argentí més de 175 mil milions de pesos argentins anuals, un 1,7% del producte interior brut.

Aquestes dades són fruit del càlcul de diferents costos: el de la pèrdua de productivitat de la persona sinistrada, costos mèdics, humans, a la propietat i els administratius.

Un altre dels fets que més preocupa els analistes és que les víctimes mortals que viatjaven en motocicleta l’any 2018 van ser 2.350. Aquestes dades suposen el 43,8% del total de víctimes, mentre que l’any 2017 va ser del 38%.

Davant d’aquestes dades s’estan reforçant les campanyes per obligar els motociclistes i els acompanyants a utilitzar el casc, juntament amb les campanyes per l’ús del cinturó. Tot i que s’observa un increment en l’ús del cinturó i que els morts que viatjaven en automòbil van ser 1.479, el 27,6% del total.

També destaquen que el 78% dels morts en accident de trànsit són homes, davant del 22% de dones.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français