Augment de la criminalitat a Anglaterra i Gal·les?

Segons l’article que publica The Police Foundation, s’han produït canvis importants en les dades registrades de les policies d’Anglaterra i Gal·les que proporciona el Sistema Nacional de Dades de Criminalitat, a la qual cosa s’afegeix la dificultat a l’hora de comparar aquestes dades amb les de l’Enquesta de criminalitat.

L’abril del 2002 es van definir nous criteris per a la recollida de dades per part de les policies al National Crime Recording Standard (NCRS), que volia promoure una recollida acurada dels registres policials a Anglaterra i Gal·les i que ara ha comportat un augment de les dades de criminalitat en aquest territori.

Al Regne Unit, concretament al territori on té competència el Ministeri de l’Interior britànic (Home Office), Anglaterra i Gal·les, es porta a terme l’Enquesta de criminalitat (CSEW), que, juntament amb les dades dels registres policials, són els instruments principals d’anàlisi de la criminalitat.

La comparació de les dades que aporten els dos instruments d’anàlisi ha resultat fins ara un dels principals estudis i anàlisis sobre la criminalitat. No obstant això, ara s’està posant en dubte la viabilitat de comparar els registres policials i les enquestes de criminalitat.

Segons l’opinió de diversos analistes, els registres policials proporcionen dades de conjunt de la població i, en canvi, l’Enquesta dona dades de la població a partir dels 16 anys, ja que es fa un estudi específic per a la població compresa entre els 10 i els 15 anys. Aquest col·lectiu sembla que és rellevant per als registres policials.

Els registres policials computen allò que coneixen en el desenvolupament de l’activitat policial. D’altra banda, l’Enquesta aporta dades del conjunt de la població però no arriba als comerços ni a persones que no viuen a casa, com són els universitaris, els membres de les forces armades o les persones que tenen com a residència una caravana. Tot això provoca diferents tendències entre l’Enquesta i els registres policials.

Els nombres de fets, representats en ràtios, històricament eren superiors a l’Enquesta que als registres policials, cosa que s’intentava explicar amb la no-denúncia d’alguns fets. Però ara els registres policials han anat augmentant fins al punt que, a les dades del 2013-2014, hi ha 12 fets en els registres policials per cada 10 que proporciona l’Enquesta sobre la criminalitat.

Una de les explicacions podria ser que alguns tipus de delicte han estat infrarepresentats en els registres policials durant anys. Per exemple, una gran part dels delictes contra les persones han experimentat un increment important en els darrers anys.

La segona és que estan incrementant la gran majoria dels fets delictius en els registres policials, cosa que provoca aquests canvis de registre, un impacte que es dona a tot el territori.

La tercera és que l’estudi de la violència continua sent particularment difícil per la credibilitat de les dades policials i per l’Enquesta de criminalitat, especialment quan volem comparar les dades.

Aquesta situació no és deguda al fet que un sistema sigui millor que l’altre a l’hora de conèixer els delictes que han tingut lloc a Anglaterra i Gal·les, sinó que els tipus penals entre l’Enquesta de criminalitat i les dades registrades per la policia no són completament comparables. Sembla que l’Enquesta no està afectada pels canvis de registres i fins ara ha estat més consistent a veure tendències.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

 

Anglaterra i Gal·les perden més de 22.000 agents de policia en només vuit anys

Police in GlasgowSegons diverses notícies publicades en mitjans de comunicació anglesos,[1] la xifra d’agents de policia a Anglaterra i Gal·les ha caigut en 1.213 efectius els darrers sis mesos i el setembre del 2017 era un 16% per sota del màxim de l’any 2009, segons xifres oficials. Es considera que la causa d’aquesta situació és la congelació de les nòmines dels policies, a part de la participació creixent del sector privat en l’àmbit de la seguretat.

Les últimes dades estadístiques del Home Office de setembre de l’any 2017 situen el nombre d’oficials de les 43 forces policials a Anglaterra i Gal·les en 121.929 efectius, des dels 123.142 del 31 de març del mateix any i dels 144.353 del 2009. És a dir, 22.424 agents menys en vuit anys.

De les 43 forces policials, la Policia Metropolitana de Londres, la més important d’Anglaterra i Gal·les, va representar més de la meitat de la caiguda del nombre d’oficials, amb 646 menys en només sis mesos.

Tot i que les xifres del mateix Home Office sobre criminalitat destaquen per un fort augment de les dades delictives registrades –l’increment registrat més alt dels darrers deu anys–, les plantilles policials segueixen disminuint en part perquè les nòmines de la policia continuen congelades. Actualment, segons el Home Office, no hi ha fons addicionals per a la millora salarial dels cossos policials.

En termes percentuals, la major reducció de plantilla va ser l’experimentada per North Yorkshire, amb un 4,2%, en perdre 58 oficials fins al setembre del 2017. En segon lloc, estaria West Midlands, que va perdre 221 agents de policia, un 3,3% de la totalitat dels agents.

Davant d’aquest escenari, alts càrrecs de la policia han advertit que la insuficient dotació econòmica en seguretat està deixant els policies en una situació molt difícil, i més davant d’un escenari d’augment registrat de la delinqüència i de la contínua amenaça terrorista.

Aquesta situació s’ha traslladat a l’escenari polític i també hi han intervingut responsables policials. Mentre que el partit laborista considera que la previsió pressupostària per a seguretat en el període 2018-2019 suposa una retallada de 119 milions de lliures respecte del període anterior, des del Home Office es considera que el pressupost sectorial augmentarà prop de 450 milions de lliures i subratllen que, des de l’any 2010, la reducció dels delictes “tradicionals” ha estat del 40%.

Des del Consell de Caps de la Policia Nacional es reconeixen certs avenços en la voluntat d’augmentar els recursos en seguretat, tot i que existeixen diferències importants en la composició del finançament, fet que reverteix en què l’augment dels pressupostos pugui variar entre l’1,6% i el 3,6%.

Per la seva banda, l’alcalde de Londres, Sadiq Khan, ha anunciat la voluntat de reduir l’impacte de les retallades policials, invertint 60 milions de lliures anuals per finançar 1.000 agents de policia addicionals. Tot i això, reconeix que aquesta inversió no farà revertir les xifres creixents dels darrers temps sobre activitat delictiva. També ha subratllat la voluntat de fer front a l’augment de la delinqüència juvenil a Londres, amb una injecció de 15 milions de lliures anuals.

[1] La notícia ha aparegut en diversos rotatius i s’han anat publicant notícies relacionades. En destaquem una del diari The Guardian del 13 de febrer del 2018.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

 

La UE és menys segura que fa dos anys, segons els seus ciutadans

La percepció de la seguretat va ser un dels temes sobre els quals van respondre 28.093 ciutadans a l’onada del juny de l’Eurobaròmetre. Aquesta enquesta es va portar a terme als 28 països de la Unió Europea, de manera presencial als domicilis de les persones enquestades (totes elles de 15 anys o més). A Espanya, les persones enquestades van ser 1.007.

Els resultats mostren que la percepció de seguretat es redueix a mesura que l’espai sobre el qual es pregunta és més gran. Així, la gran majoria dels ciutadans europeus consideren que el seu entorn més proper és segur: un 91% consideren segur el seu barri i un 90% creuen que la seva ciutat ho és. Aquesta àmplia majoria es redueix al 80% quan es pregunta si consideren que el seu país és segur. I quan la pregunta és si la UE és un lloc segur, el percentatge es redueix a un 68%.

A més, es dona la paradoxa que, respecte als anys anteriors, la percepció de seguretat als entorns propers (barri i ciutat) ha augmentat lleugerament,[1] mentre que la percepció que la Unió Europea és un espai segur ha baixat més de 10 punts (era del 79% l’any 2015).

A l’informe de presentació dels resultats, publicat el desembre del 2017, s’esmenten els atacs terroristes (sense comptar els que van tenir lloc a Catalunya, ja que l’enquesta es va fer dos mesos abans) com una de les raons d’aquesta reducció en la sensació de seguretat. El motiu és que, mentre a la majoria dels països la sensació de seguretat és elevada, en aquells que han patit problemes de seguretat més greus, especialment els relacionats amb el terrorisme, aquestes puntuacions han baixat i afecten més la seguretat a la UE que la dels entorns més propers.

L’enquesta també preguntava sobre la importància de cinc fenòmens que suposen un repte per a la seguretat a la UE (terrorisme, criminalitat organitzada, desastres naturals causats per l’home, ciberdelinqüència i les fronteres exteriors de la UE) i totes elles eren considerades importants per a més del 85% dels enquestats.

Els resultats sobre la valoració de les accions que porta a terme la policia per combatre determinats àmbits delictius no són tan positius. Així, mentre la lluita contra el terrorisme o el tràfic de drogues i la ciberdelinqüència són majoritàriament valorades com a suficients, la majoria dels enquestats consideren que la seva policia no fa prou per combatre el rentat de diners i la corrupció.

En la mateixa onada de l’Eurobaròmetre del juny, també es va preguntar als ciutadans sobre les seves actituds respecte a la ciberseguretat. Entre els resultats, que es van publicar el setembre, destacava l’augment de la preocupació de la ciutadania per aquest problema.

El portal de dades obertes de la Unió Europea també permet accedir i descarregar dades sobre altres edicions de l’Eurobaròmetre.

[1] L’Enquesta de seguretat pública de Catalunya (ESPC) també  pregunta sobre la percepció de la seguretat al municipi. Malgrat que la formulació de la pregunta és diferent de la de l’Eurobaròmetre, els resultats del 2015 també mostren que la percepció de seguretat al municipi ha anat augmentant des de l’any 2011. El treball de camp de l’edició del 2017 es va fer el novembre del 2017, pocs mesos després dels atemptats de Barcelona i Cambrils del 17 d’agost. Caldrà esperar els resultats de les properes edicions de l’ESPC per poder valorar la incidència dels atacs terroristes sobre la percepció de seguretat de les persones residents a Catalunya.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

Dos exemples de la utilització de dades obertes sobre delinqüència als EUA

Open DataMés enllà dels informes estadístics oficials, dels quals ens fem ressò habitualment en aquest blog, els portals de dades obertes i les normatives de transparència faciliten que acadèmics, investigadors i periodistes analitzin les dades per obtenir informació sobre evolucions i tendències, ja sigui de la delinqüència en general o d’alguns fets en concret. A continuació exposem dos exemples d’aquestes anàlisis que aprofiten les dades obertes dels EUA.

Augmenten els homicidis de blancs

El portal de notícies The Crime Report es feia ressò d’un estudi que utilitzava els informes suplementaris sobre homicidis de l’FBI per analitzar l’increment de les víctimes d’homicidis als EUA entre els anys 2014 i 2016 (que va ser del 22%). Mentre l’opinió pública majoritària relacionava aquest augment amb les tensions de la policia amb les comunitats afroamericanes i la deixadesa de la policia en alguns barris, aquest estudi posava l’atenció en l’increment de morts de persones de raça blanca, el més gran des de començaments dels anys noranta. La hipòtesi que plantegen és que aquest increment estaria relacionat amb l’increment del consum d’heroïna als EUA, que ha provocat un augment considerable de les morts homicides de persones blanques.

No obstant això, reconeixen que la violència relacionada amb el mercat de les drogues està lluny de la que provocava el mercat del crack els anys noranta, i que caldria confirmar la seva hipòtesi amb estudis més detallats en l’àmbit local o de barris.

Avançament de les dades sobre criminalitat

L’FBI publica les dades oficials sobre la criminalitat als EUA entre el setembre i l’octubre, però la majoria de les grans ciutats d’aquell país tenen portals de dades obertes on publiquen de manera habitual les seves pròpies dades. Aprofitant aquesta major freqüència, i fent algunes peticions addicionals a algunes ciutats, el Centre Brennan per a la Justícia de l’Escola de Dret de la Universitat de Nova York publica anàlisis estimatòries sobre l’evolució de la delinqüència (i que va actualitzant durant l’any). En aquesta anàlisi, recullen les dades de les 30 ciutats més grans dels EUA i les comparen amb les dades oficials de l’any anterior. Cal remarcar el caràcter estimatori d’aquest estudi, ja que realitza les projeccions de les dades anuals de l’any en curs a partir de les dades dels primers sis mesos i sobre la base del pes que han tingut en anys anteriors els fets dels primers semestres.

Així, el primer informe estimatori del 2016 (del mes de setembre) projectava un increment global de la delinqüència d’un 1,3%. L’actualització (del mes de desembre) reduïa aquest augment al 0,3%, mentre que les dades finals (en l’informe publicat el juny del 2017) mostraven un increment del 0,9%.[1]

Malgrat que puguin semblar grans les diferències entre l’evolució estimada en els dos moments diferents i la xifra final, cal tenir en compte que la font oficial, l’FBI, publica també a començaments d’any un informe preliminar amb algunes dades semestrals, en les quals les evolucions també difereixen bastant de les evolucions anuals.

[1] Les dues darreres publicacions corresponen a l’estimació de dades del 2017 a partir de les dades del primer semestre i l’actualització a mitjan desembre del 2017.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

La meitat dels delictes més greus als EUA no es denuncia

Als Estats Units, el percentatge de denúncies i de fets que no arriben al coneixement de les autoritats –l’anomenada “xifra fosca” o “negra”– és una de les informacions que s’obtenen de les enquestes de victimització.

    • L’any 2016 es van denunciar aproximadament la meitat (el 51%) dels delictes violents més greus (agressions sexuals, robatoris violents i agressions violentes greus).
    • Els percentatges de denúncia baixen al 42% per al conjunt dels delictes violents, i al 36% per als delictes contra el patrimoni.
    • El tipus de fets amb una xifra fosca més baixa és el de la sostracció de vehicles de motor, ja que se’n denuncien el 80% dels casos.
    • Per contra, les agressions sexuals són les que tenen la xifra fosca més alta, ja que el percentatge de denúncia és tan sols d’un 23%, el més baix de tots.

Les taxes de victimització

La taxa de victimització va ser de 21,1 delictes violents per cada 1.000 habitants de dotze anys o més. D’aquests, 7 de cada 1.000 corresponen a delictes greus, i els 14,1 restants, a agressions lleus. Del total de delictes violents, la taxa va ser més alta per les agressions de desconeguts (8,2) que per la violència exercida per la parella (2,2 victimitzacions per 1.000 habitants). Entre les agressions violentes, s’hi van produir gairebé 1,8 victimitzacions causades per arma de foc per cada 1.000 habitants, de les quals se’n va denunciar el 61% (es quantifiquen tant si s’ha utilitzat l’arma com si només s’ha mostrat).

Pel que fa als delictes contra el patrimoni, els resultats dels enquestats van donar la xifra de 119,4 fets per cada 1.000 habitatges, dels quals 90,3 corresponen a furts o sostraccions sense violència i sense entrada a la llar, 24,7 a robatoris al domicili o entrades al domicili sense autorització, i 4,4 a sostraccions de vehicles.

Metodologia

Aquests són alguns dels resultats que proporciona la darrera edició de l’enquesta de victimització dels EUA, que ha publicat el Departament de Justícia dels EUA al desembre de 2017. Les enquestes es van realitzar, durant l’any 2016, a 224.520 residents als EUA a partir dels dotze anys i a 134.690 llars, i es preguntava sobre fets esdevinguts els sis mesos anteriors. Enguany la mostra s’ha redissenyat per recollir els canvis que s’han produït en el cens de població i per poder realitzar estimacions en els 22 estats amb més població i en algunes àrees metropolitanes d’aquests estats. En conseqüència, els resultats no es poden comparar de manera directa amb els d’anys anteriors. Malgrat això, els responsables afirmen que en aquelles àrees en què la mostra és la mateixa, els canvis no són estadísticament significatius.

Aquestes dades complementen les obtingudes de l’estadística policial i que vam recollir fa unes setmanes a Notes de Seguretat.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

Les dades de les ambulàncies poden ajudar la policia

Les situacions de crisi i escassedat sovint impliquen un aprofitament millor i més gran dels recursos disponibles. Amb aquesta premissa, investigadors britànics han estudiat si la policia podia trobar informació addicional i reduir la xifra fosca d’alguns fets delictius a partir de les dades generades per un altre servei públic: les ambulàncies.

Segons el registre policial, els delictes violents contra persones van augmentar un 19% a Anglaterra i Gal·les entre el 2015 i el 2016. Aquesta xifra pot estar condicionada per la millora en el canvi de sistema de recollida de dades, ja que les dades de l’enquesta de victimització d’Anglaterra i Gal·les (Csew) mostren increments del 4%, que no es consideren estadísticament significatius.

A més, els cossos policials d’Anglaterra i Gal·les s’han vist afectats per grans retallades pressupostàries. En aquest context, i amb la filosofia de fer més amb menys, la policia de West Midlands i la secció europea de la Rand Corporation van aconseguir una beca d’investigació per a la innovació policial amb l’objectiu d’estudiar si es podien utilitzar les dades recollides per ambulàncies en vigilar les agressions i si es podrien aprofitar per dissenyar plans de prevenció de la violència.

S’han analitzat les dades de serveis d’emergència relacionats amb violència de les ciutats de Birmingham, Coventry i Wolverhampton en el període 2012-2015, així com les dades policials d’aquestes ciutats en el mateix termini de temps.

El principal resultat a què han arribat ha estat la implementació exitosa d’un sistema que ha millorat la manera com es comparteixen les dades entre el servei d’ambulàncies i la policia de West Midlands. A més, la comparativa entre les dades d’ambdues fonts ha permès detectar que:

  • Les dades recollides per les ambulàncies proporcionen informació substancial sobre els fets violents. Més del 66% dels incidents recollits per les ambulàncies no es trobava al registre policial.
  • A West Midlands hi ha una mitjana de 16 avisos diaris a ambulàncies per fets violents, i això implica un alt volum de dades que habitualment no queden recollides al registre policial.
  • Una part de les dades relacionades amb les ambulàncies es recullen de manera automàtica, com ara la localització de cada trucada. Això implica que pot ser treballada i compartida sense una feina addicional.
  • La policia no registra tots els casos violents en què intervenen. Aquesta és l’explicació al fet que només s’han pogut relacionar el 34% dels serveis d’ambulància amb registres policials, mentre que el 55% dels avisos a les ambulàncies provenien d’agents de policia.

Malgrat que els resultats semblen prometedors, els investigadors destaquen que encara resta provar l’efectivitat de les dades de les ambulàncies pel que fa a la prevenció de la violència, i proposen ampliar el debat a l’àmbit nacional i aprofundir en el creuament de dades d’incidents en què hi ha hagut presència d’ambulàncies i de policies. A més, també plantegen línies d’investigació futura, fins i tot amb alguna línia d’experimentació.

El juny del 2016, ja recollíem en aquest blog una altra iniciativa semblant, també en el context britànic. En aquell cas, la informació no era d’ambulàncies sinó d’hospitals. La informació pretenia analitzar l’evolució en el nombre de víctimes ateses als hospitals, i comparar-la amb les evolucions de la delinqüència violenta a l’enquesta de victimització i al registre policial.

Font: Shuterland, Alex; Strang, Lucy; Stepanek, Martin; Giacomantonio, Chris; Boyle, Adrian. Using Ambulance Data for Violence Prevention. Rand Corporation

https://www.rand.org/pubs/research_reports/RR2216.html

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

Segueixen disminuint els fets delictius registrats per l’Ertzaintza

ErtzainaDurant els darrers anys, els cossos de policia dels països del nostre entorn han anat fent públiques les dades delictives registrades, amb una marcada tendència a la disminució d’il·lícits. La policia del País Basc, l’Ertzaintza, amb la publicació de les seves dades, constata també aquesta mateixa línia descendent dels fets delictius.

Les infraccions penals conegudes per l’Ertzaintza durant l’any 2016 van ser 81.355 – 11.554 a Àlaba, 48.213 a Biscaia i 21.568 a Guipúscoa. Si analitzem el període 2012-2016, podem constatar que les xifres han anat disminuint any rere any:

Nombre d’Il·lícits
2012 90.653
2013 88.818
2014 86.783
2015 83.996
2016 81.355
Font: Elaboració propia a partir dades Ertzaintza

D’aquestes 81.355 infraccions penals registrades l’any 2016, 41 corresponen a homicidis, 5.235 a lesions, 61.790 a il·lícits contra el patrimoni i 357 a delictes contra la llibertat sexual.

D’altra banda, si es tenen en compte les detencions efectuades per l’Ertzaintza, veiem que l’evolució presenta unes xifres percentuals de disminució similars a les de l’activitat delictiva:

Nombre de detencions
2012 8.243
2013 7.590
2014 6.891
2015 5.964
2016 5.247
Font: Elaboració propia a partir dades Ertzaintza

Efectivament, l’any 2016 presenta la xifra més baixa de detencions. D’aquestes, 712 van tenir lloc a Àlaba, 2.694 a Biscaia i 1.841 a Guipúscoa.

Així mateix, l’Ertzaintza també fa públiques les dades de les investigacions portades a terme a les tres províncies del territori basc. En aquest cas, les investigacions efectuades pel cos policial segueixen una tendència ascendent en el període 2012-2016:

Nombre d’investigacions
2012 14.468
2013 15.321
2014 15.360
2015 17.082
2016 20.782
Font: Elaboració propia a partir dades Ertzaintza

Com es pot veure, hi ha un increment progressiu de les investigacions, per bé que l’any 2014 es mantenen estables i, en canvi, l’any 2016 hi ha un salt remarcable.

Pel que fa a la taxa d’infraccions penals per mil habitants en l’àmbit provincial, les dades de l’Ertzaintza mostren unes xifres força baixes:

Taxa d’infraccions penals
2015 2016
Àlaba 38,63 36,56
Biscaia 43,05 42,58
Guipúscoa 32,86 30,77
Font: Elaboració propia a partir dades Ertzaintza

La taxa d’infraccions penals per mil habitants a l’Estat espanyol l’any 2015 va ser de 43,69, i de 43,21 el 2016.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

 

Augmenten, per segon any consecutiu, els delictes violents als EUA

L’FBI va publicar, a finals de setembre, l’edició de 2016 de l’informe Delictes als Estats Units (Crime in the United States – CIUS), amb les estadístiques sobre delinqüència coneguda per la policia en aquest país, corresponents a fets que van ocórrer durant l’any passat. El major nombre d’il·lícits correspon als fets contra el patrimoni, 7,9 milions de delictes entre furts i sostraccions (el 71,2%), robatoris a domicilis (el 19,1%) i sostraccions de vehicles de motor (9,7%). El conjunt d’aquests fets contra el patrimoni baixa per catorzè any consecutiu, malgrat que de les tres tipologies les sostraccions de vehicles de motor van augmentar un 7,4%.

La dada més destacada és l’augment, per segon any consecutiu, dels delictes violents. En concret, en un 4,1% fins a arribar a més d’1,2 milions de delictes. En aquest grup de fets, els més nombrosos són les agressions (64,3%), seguides de robatoris (26,6%), agressions sexuals (7,7%) i homicidis i assassinats (1,4%). També destaca que els homicidis i assassinats han augmentat un 8,6% respecte al 2015 (quan ja havien augmentat gairebé un 11%  respecte al 2014).

Les dades publicades no només fan referència a aquests set tipus penals, entre d’altres àmbits; també s’hi pot trobar informació sobre:

  • Incendis intencionats
  • Sostraccions de mercaderies
  • Tràfic d’éssers humans
  • Delictes d’odi
  • Detencions
  • Efectius dels cossos policials
  • Agents policials morts o agredits

L’informe CIUS conviu, des del juny de 2017, amb el portal d’exploració de dades sobre delinqüència (Crime Data Explorer – CDE), que ofereix aquestes dades tant als cossos de seguretat com a la ciutadania. Com a conseqüència d’aquesta convivència entre els dos recursos (CIUS i CDE)  i de la modernització de les eines, els responsables del CIUS han decidit reduir el nombre de taules publicades, mantenint-ne 29 de les 81 prèvies, ja sigui perquè aporten una informació diferent o perquè són les més consultades en aquest espai.

Cal recordar que l’FBI no recull les dades directament, sinó que són les diferents policies i cossos policials (d’àmbit municipal, comtal, universitari, estatal, tribal i federal) els que introdueixen les seves estadístiques en un sistema nacional. Aquest sistema actualment està en procés de canvi, motiu pel qual el detall de les dades que es poden consultar al CDE és diferent per a cada un dels estats.

https://notesdeseguretat.blog.gencat.cat/2016/11/07/es-confirma-lincrement-dels-delictes-violents-i-el-descens-dels-delictes-contra-la-propietat-als-eua/

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

 

 

La delinqüència d’alt impacte a Mèxic: dades preocupants

Incidencia de los delitos de alto impacto en México 2016L’Observatorio Nacional Ciudadano de Mèxic va publicar, a finals de juny de 2017, l’estudi Incidencia de los delitos de alto impacto en México 2016, en el qual analitza els registres públics dels sis fets delictius que considera que impacten d’una manera més accentuada en la ciutadania: homicidis dolosos i homicidis culposos (negligents), segrestos, extorsions, robatoris violents i robatoris de vehicles.

Arreu del país els fets coneguts o investigats van ser:

  • 20.792 homicidis dolosos, amb 22.935 víctimes (un 21,55% més que l’any anterior), 18,76 víctimes per cada 100.000 habitants.
  • 15.170 homicidis culposos, amb 16.878 víctimes (un 5,15% menys que l’any anterior), 13,80 víctimes per cada 100.000 habitants.
  • 1.865 víctimes de segrestos (0,26% menys que l’any anterior), 1,53 per cada 100.000 habitants.
  • 5.240 casos d’extorsió, amb 5.375 víctimes, 4,40 per cada 100.000 habitants. En aquest cas, el nombre de víctimes va baixar un 0,57% respecte a l’any anterior, però el nombre de casos va augmentar un 1,14%.
  • 171.555 robatoris amb violència (un 3,6% més que l’any anterior), 140,30 per cada 100.000 habitants.
  • 161.567 robatoris de vehicle (un 2,33% més que l’any anterior), 389,11 per cada 100.000 vehicles o 132,14 per cada 100.000 habitants. D’aquests robatoris de vehicle, el 72% va ser amb violència i el 38%, sense violència.

A més de les dades de tot el país, l’estudi també presenta les xifres per diferents divisions i subdivisions territorials, destaca algunes alertes a partir de la incidència o la variació d’alguna d’aquestes tipologies delictives, i dedica tot un apartat al paper de la ciutadania i les organitzacions civils relacionades amb la Red Nacional de Observatorios de Seguridad, Justicia y Legalidad.

L’informe és molt crític amb les institucions mexicanes, tant pel que fa a les polítiques de seguretat implementades com pel que fa als aspectes referents a la recollida de dades. D’una banda, considera que el Govern mexicà centra la seva activitat en l’atac frontal a la criminalitat organitzada i deixa de banda, entre altres, les polítiques preventives i la lluita contra el tràfic d’armes, el rentat de diners i la corrupció. De l’altra, manifesta que les dades públiques generen desconfiança per diversos motius: en alguns casos, hi ha municipis amb pocs o nuls registres d’algunes tipologies, com els robatoris a vianants. En altres casos, algunes demarcacions tenen grans canvis en les seves xifres en un curt espai de temps. Això s’afegeix a la baixa confiança de la ciutadania en la denúncia policial, que té com a conseqüència una xifra fosca o negra que arriba al 93,7% segons l’Encuesta nacional de victimización y percepción sobre seguridad pública (ENVIPE) de 2016 (fets de 2015). Les extorsions són un dels il·lícits que tenen un percentatge més alt de no denunciats. Segons l’ENVIPE de 2016, era el segon delicte més habitual i representava un 24,2% del total de fets que van passar el 2015, només per sota dels robatoris o atracaments al carrer o al transport públic, que van ser el 28,2%.

Entre les recomanacions finals que fa l’estudi hi ha millorar els indicadors de seguretat, crear mecanismes que fomentin la denúncia i redueixin la xifra negra, combatre i prioritzar la lluita contra el tràfic d’armes i el rentat de diners, fonamentar les polítiques públiques de seguretat (tant preventives com reactives) en diagnòstics  i informació de confiança,  i vincular la societat civil amb les institucions de seguretat.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

Ascens de la criminalitat violenta a Àustria

L’informe publicat pel Ministeri federal de l’Interior austríac mostra que l’any 2016 es va experimentar un increment del 3,84% del total de delictes en relació amb l’any anterior. Concretament, es van conèixer 537.792 infraccions penals, xifra que implica un increment de 19.923 delictes en números absoluts.

Sicherheit 2016 in Österreich

Una part no menyspreable d’aquest increment la trobem en l’àmbit dels delictes amb violència, que si l’any passat pujaven un imperceptible 0,4%, aquest any passen de 40.333 a 43.098, xifres que demostren un creixement d’un 6,9%. Una dada interessant és que només el 36,7% de les víctimes d’aquests delictes desconeixien els agressors.

L’altre àmbit principalment responsable d’aquest canvi de tendència és el del cibercrim, que augmenta un 30% en relació amb l’any anterior, de 10.010 a 13.103 casos. A més, aquest increment ha implicat un descens de la taxa d’esclariment d’aquests delictes, que se situa en el 18%.

Finalment, l’altre sector en què es registra un notable increment de la delinqüència és el de la criminalitat econòmica, on es produeix un ascens d’un 10,9% en relació amb l’any anterior (de 48.601 a 53.905). En l’àmbit de fraus i estafes, internet experimenta un increment com a espai dels delictes, ja que se’n van conèixer 2.199 més que l’any anterior executats en aquest mitjà (un augment del 29,42%).

Els dos àmbits que presenten una tendència positiva, contrària a la general, són els de robatoris a domicili i robatoris de vehicles. En el primer cas, es consolida el descens iniciat l’any anterior (un 9,4% menys que l’any 2014) i fins i tot augmenta a un 16,4%: 12.975 robatoris a domicili, un 40% dels quals ho van ser en grau de temptativa i un 60%, consumats. Es tracta de les xifres més baixes en els darrers deu anys. Pel que fa als robatoris de vehicles, continua la davallada començada a l’inici de la dècada i se situa en 2.994 casos, amb una reducció del 10% en relació amb l’any anterior. D’aquests robatoris, 1.511 ho van ser de ciclomotors, 197 de camions i 1.376 de cotxes.

La majoria de les persones detingudes per la comissió d’aquests delictes són austríaques (un 60,9%), mentre que les altres nacionalitats més representades són la romanesa (11.021), l’alemanya (9.724) i la sèrbia (9.557). Entre aquelles persones amb estatut de sol·licitants d’asil, també s’ha incrementat un 54% el nombre de persones detingudes.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français