Alemanya: Continua el descens dels delictes, però augmenta la inseguretat

Reichstag BerlinA Alemanya, s’acaben de publicar, gairebé simultàniament, les estadístiques policials[1] i una enquesta de victimització d’àmbit federal.[2] Crida l’atenció que, mentre els delictes s’han reduït un 3,6% (350.000 menys que l’any anterior), les persones que se senten poc o molt insegures han passat d’un 17,3% l’any 2012 (l’enquesta federal de victimització anterior) a un 21,5%. La diferència temporal de les dues dades anteriors no explica aquestes diferències, ja que el delicte està en una fase de descens moderat però constant els darrers anys (des del 2012, el nombre s’ha reduït en més de mig milió de casos). Possiblement, un dels factors que sustenta aquest descens de la seguretat subjectiva estigui relacionat amb la presència del terrorisme (que fa sentir insegura més d’un 20% de la població), que no apareixia a l’enquesta anterior del 2012. Aquest increment de la inseguretat es produeix de manera similar a la immensa majoria dels länder.

Els àmbits que més afecten la sensació de seguretat dels entrevistats són el robatori a domicili (un 24% temen ser objecte d’aquest delicte), el robatori amb violència (20,9%) i la violència sexual (22,2% dones).

Els delictes contra les persones es redueixen un 3,9%. Malgrat que l’homicidi i les seves variants augmenten prop del 4 % i els delictes de lesions dolosos augmenten molt lleugerament,  la reducció més gran dels delictes contra la llibertat sexual ho compensa a bastament (disminueix per sobre d’un 10%). El que ells anomenen “criminalitat de carrer” (Straβenkriminalität), que constitueix la categoria més nombrosa de delictes, experimenta un descens del 8%. També la delinqüència econòmica en general (furts en general, de bicicletes, de vehicles i camions, de motos). Fins i tot els tan temuts robatoris a domicili presenten una reducció del 16,3%, fruit de les diverses metodologies emprades a prevenir-los (entre elles, la predictive policing). Fins i tot, les estafes i els fraus experimenten un lleu descens.

La taxa de denúncia se situa entre el 35 i el 40%, amb excepció dels casos de phishing i pharming, que reflecteixen nivells de denúncia molt més baixos (prop del 10%). Entre les raons per denunciar un delicte figura en primer lloc l’obligatorietat (moral) de denunciar qualsevol delicte, així com el desig que un fet així no torni a passar o que el o la culpable siguis castigats.

El nombre de persones detingudes ha baixat un 2,9 en relació amb l’any anterior (2.051.266 el 2017), un 65,46% dels quals tenien la nacionalitat alemanya i un 34,53% eren estrangers.

[1] Vid. https://www.bka.de/DE/AktuelleInformationen/StatistikenLagebilder/PolizeilicheKriminalstatistik/pks_node.html

[2] Vid. https://www.bka.de/DE/UnsereAufgaben/Forschung/ForschungsprojekteUndErgebnisse/Sicherheitsstudie/sicherheitsstudie_node.html

_____

Esta entrada en español / This post  in English / Post en français

Descens notable i sostingut de la delinqüència juvenil a Austràlia

young offenders in AustraliaL’Institut Australià de Criminologia  ha publicat els resultats d’una recerca duta a terme per Payne, Brown i Broadhurst sobre la carrera criminal de les generacions dels nascuts l’any 1984 i l’any 1994. Es tractava de comprovar de quina manera influïen les tendències de la delinqüència que acompanyaven els primers anys de la vida de les persones. L’any 1984 s’emmarcava en una època d’augment constant de la criminalitat, mentre que l’any 1994 presentava la tendència contrària. L’estudi se centrava en la població de l’estat de Nova Gal·les del Sud, que, d’altra banda, és el més poblat del país. La generació del 1984 estava integrada per 83.328 persones i la del 1994, per 89.373.

Els resultats han estat molt clars. El percentatge de persones de menys de 21 anys que ha comès algun tipus de delicte ha passat d’un 9,5% a un 4,8%. Si ho separem per grups de tipologies delictives, ens trobem que:

  • Els delictes violents han passat del 2,6% a l’1,8% (reducció del 42%).
  • Els delictes contra la propietat han passat del 3,8% a l’1,7%.
  • Els delictes contra la salut pública (drogues) han passat de l’1,7% a l’1,3%.
  • Les alteracions de l’ordre han passat del 3,3% a l’1,9%.

En nombres absoluts, els joves (-21 anys) de la generació del 1984 han comès 7.900 delictes, mentre que els de la generació del 1994 n’han comès 4.341.

L’estudi divideix els delinqüents entre ocasionals (1 delicte), moderats (entre 2 i 4 delictes) i crònics (5 o més). En aquest cas, la comparació mostra que en la generació del 94 la importància relativa dels delinqüents crònics és més gran. Mentre que a la generació del 84 els crònics cometien el 23,1% del total de delictes, en la del 94 arriben al 31,5%. Així, encara que són menys que en el primer grup (1,5% per 2,2%), són delinqüents molt més prolífics.

En relació amb les causes d’aquesta reducció de la delinqüència juvenil, l’estudi apunta les següents:

  • Augment de la seguretat de la propietat privada i pública (mesures de seguretat i disseny dels edificis i dels vehicles).
  • L’increment de la riquesa al territori de Nova Gal·les del Sud, que ha millorat el nivell de vida dels seus habitants.
  • Disminució del temps que els menors són al carrer sense cap tipus de supervisió (les activitats en línia a casa s’esmenten com una de les causes, però que pot obrir les portes a altres tipus de delictes a la xarxa).
  • Disminució de nombre de joves que entren casualment a la carrera criminal.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

Bèlgica experimenta un descens de la criminalitat des de l’any 2011

“ Les estadístiques sobre criminalitat són fonamentals per reflectir les polítiques portades a terme, però no és menys important la interpretació que en fem. Treballar sense dades seria fer un treball a cegues, però no ens podem deixar cegar per les dades”. Aquestes eren les paraules del comissari general, el Sr. Marc De Mesmaeker.[1]

La Policia Federal Belga va publicar el passat mes de juliol les dades policials sobre criminalitat corresponents a l’any 2017; comptabilitzen tant els fets consumats com els fets en grau de temptativa. Van ser un total de 860.604 fets que corresponien a una taxa de 76 il·lícits per cada 1.000 habitants[2].

Què expliquen les xifres?

Bèlgica ha experimentat un descens progressiu en les xifres de criminalitat des de l’any 2011. Per al període 2007-2017, s’observa que fins l’any 2012 el total d’il·lícits superava el milió però a partir de llavors i fins el 2017 els fets comptabilitzats ha anat disminuint sempre per sota d’aquest llindar.

2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015 2016 2017
1.002.857 1.006.950 1.023.984 1.026.312 1.063.271 1.040.233 997.805 977.514 920.490 888.735 860.604

Aquest descens de la criminalitat s’ha qualificat com a International Crime Drop[3]. Es va detectar inicialment als Estats Units especialment en els il·lícits patrimonials i, més concretament, a la ciutat de Nova York en els homicidis; aquesta tendència s’observa també a la major part del països occidentals. Probablement és el resultat de la interacció de diversos factors: la millora de les tècniques i estratègies policials, el desenvolupament tecnològic de mesures preventives, la videovigilància, l’abaratiment dels béns de consum electrònics, l’envelliment de la població, les penes que s’apliquen…[4]

Excel Belgica

Els top 5 de les infraccions totals a nivell nacional, any 2017[5]

Del total de 41 grans tipologies delictives, les cinc que acumulen més il·lícits en ordre descendent són:

2011 2016 2017
Robatoris i extorsions 451.716 330.895 313.006
Danys a la propietat 123.759 83.304 80.398
Infraccions contra la integritat física 90.130 79.001 77.859
Drogues 48.143 54.833 55.944
Fraus 39.344 41.900 40.921

Malgrat les grans xifres apunten cap a una tendència descendent, no és menys cert que algunes tipologies delictives evolucionen de forma ascendent a partir de l’any 2011 com es pot comprovar fins i tot en les “tipologies top 5”, concretament les infraccions relatives a drogues i fraus que l’any 2017 van arribar a unes taxes de 4,94 i 3,61 fets per cada 1.000 habitants respectivament. L’informe sobre estadístiques policials de criminalitat a Bèlgica (2000-2017) dalt esmentat, dedica la part III, pàg. 45, específicament a la criminalitat informàtica, categoria que passa dels 26.552 fets l’any 2011 als 43.800 l’any 2016 i 44.165 l’any 2017; per tant, un increment superior al 65%. Entre les subcategories que registren un major nombre de fets destaquen els fraus informàtics i mitjançant targetes de pagament, les estafes per internet i el ciberassetjament.

Per ampliar informació es poden consultar els enllaços següents:

https://www.police.be/5998/fr/actualites/les-statistiques-de-criminalite-au-point-le-plus-bas-depuis-2000

http://www.stat.policefederale.be/statistiquescriminalite/rapports/

Notícies relacionades al blog “ Notes de seguretat”:

“Notable descens de la delinqüència a Alemanya” publicada l’11 de juliol de 2018 https://notesdeseguretat.blog.gencat.cat/2018/07/11/notable-descens-de-la-delinquencia-a-alemanya/

“ Els homicidis es desplomen a mínims històrics a la ciutat de Nova York” publicada el 14 de febrer de 2018. https://notesdeseguretat.blog.gencat.cat/2018/02/14/els-homicidis-es-desplomen-a-minims-historics-a-la-ciutat-de-nova-york/

“Segueixen disminuint els fets delictius registrats per l’Ertzaintza” publicada el 20 de novembre de 2017

https://notesdeseguretat.blog.gencat.cat/2017/11/20/segueixen-disminuint-els-fets-delictius-registrats-per-lertzaintza/

“Notable descens dels delictes contra la propietat a Suïssa” publicada el 24 de maig de 2017 https://notesdeseguretat.blog.gencat.cat/2017/05/24/notable-descens-dels-delictes-contra-la-propietat-a-suissa/

“Els delictes coneguts a Espanya van baixar un 1,2% respecte al 2015” publicada el 22 de març de 2017

https://notesdeseguretat.blog.gencat.cat/2017/03/22/els-delictes-coneguts-a-espanya-van-baixar-un-12-respecte-al-2015/

“Descens persistent de la delinqüència a Suïssa” publicada el 15 de juny de 2016 https://notesdeseguretat.blog.gencat.cat/2016/06/15/descens-persistent-de-la-delinquencia-a-suissa/

[1] https://www.politie.be/5998/fr/actualites/nomination-du-nouveau-commissaire-genera

[2] La població belga a 1 de gener de 2017 era de 11.322.088 habitants. Font consultada: https://statbel.fgov.be/fr/themes/population/structure-de-la-population

[3] van Dijk, JJM, Tseloni, A, & Farrell, G (Eds.). (2012). The International Crime Drop: New Directions in Research. Basingstoke: Palgrave Macmillan; Farrell: Five tests for a theory of the crime drop. Crime Science 2013.

[4] http://www.stat.policefederale.be/assets/pdf/notes/tendances_2016_2017_SPC.pdf pàg 29.

[5] Statistiques policières de criminalité. Belgique 2000-2017. Police fédérale – DGR/DRI/BIPOL. Estadístiques policials de criminalitat obtingudes amb l’ajut del repositori Datawarehouse (data de tancament 23 d’abril de 2018). http://www.stat.policefederale.be/assets/pdf/crimestat/nationaal/rapport_2017_trim4_nat_belgique_fr.pdf

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

 

El llarg camí de modernitzar les estadístiques sobre criminalitat (i 2)

La setmana passada vam publicar un apunt  sobre la nova classificació de delictes proposada als EUA. A continuació exposarem les principals conclusions i propostes del segon informe publicat, l’any 2018, pel mateix grup d’experts sobre el nou sistema per mesurar la delinqüència.

La nova classificació comporta un canvi del concepte de ‘delicte’ que no es basa en una definició legal, sinó en la conducta de les persones. L’objectiu és que, sigui quina sigui la font utilitzada per recollir la informació, els fets semblants s’assignin a la mateixa categoria. Per exemple, evitar que un fet pugui ser considerat ‘agressió sexual’ a l’enquesta (per la conducta que el motiva) i ‘abús sexual’ en les dades policials (per la definició legal que el regula). Amb aquest objectiu, el nou catàleg amplia considerablement la quantitat de categories i recull fets que anteriorment no es comptabilitzaven.

En aquest sentit, un pas fonamental era descobrir les diferències entre els fets que queden recollits a les estadístiques actuals (tant del registre policial com de les enquestes de victimització) i la nova classificació: les tipologies incorporades en alguns casos es corresponen a fets emergents, i en altres casos es tracta de categories que s’incorporen ara als recomptes estadístics malgrat que ja eren considerats problemes greus (com els actes contra el medi natural o contra els animals).

La proposta presentada pel grup d’experts no consisteix en la creació d’un sistema de recollida i anàlisi de dades completament nou, sinó que promou la millora i modificació dels sistemes actuals (tant pel que fa a les dades policials com a les d’enquesta),  per tal d’adaptar la recollida de dades a les noves categories. També preveu la incorporació de fonts d’informació complementàries, especialment per a les categories afegides a la nova classificació i per a aquelles en què poden tenir més dificultat a l’hora d’obtenir dades.

A més, recorden que ni totes les fonts d’informació  poden recollir les mateixes dades, ni cal la mateixa informació de tots els fets delictius. En aquest sentit, el sistema també ha de ser flexible per adaptar-se a aquestes diferències.  

El major èmfasi es posa en el sistema de recollida de dades policials, ja que els darrers anys ha evolucionat menys que el de les enquestes, que ha tingut uns processos de millora i revisió més continus. Per fer viable l’evolució cap al nou sistema, l’informe proposa anar implementant les millores tan aviat com sigui possible, quan s’assoleixin uns nivells mínims, i continuar perfeccionant-les fins a arribar al nivell òptim.

L’inconvenient més gran del sistema actual és que ni l’FBI ni la BJS (l’Oficina d’Estadístiques de Justícia) lideren de manera clara la recollida de les dades i les seves responsabilitats es difuminen. En conseqüència, no hi ha hagut un acostament clar entre unes dades i unes altres. Els autors reclamen que hi hagi algun organisme que tingui aquest lideratge i recomanen que sigui l’Oficina responsable del pressupost i de la gestió institucional qui explori i decideixi com s’ha de portar a terme la coordinació, i es responsabilitzi d’aquesta gestió conjunta, així com de la revisió futura del sistema de classificació.

En resum, es pretén passar d’un sistema que enumera els delictes coneguts, principalment a partir de denúncies, a un sistema que reculli informació sobre la delinqüència, amb l’objectiu que el sistema estadístic permeti analitzar les dades des de diversos punts de vista (geogràfics, demogràfics, sociològics o econòmics) i que permetin aportar informació més enllà del mer recompte d’il·lícits penals.

Els informes complets es poden consultar a:

Modernizing Crime Statistics

Report 1: Defining and Classifying Crime (2016)

Report 2: New Systems for Measuring Crime (2018)

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

El llarg camí de modernitzar les estadístiques sobre criminalitat (1)

Un dels molts problemes per resoldre en l’àmbit de la seguretat és com conèixer i mesurar els fets que causen inseguretat, principalment els delictes. Les principals eines existents (estadística policial i enquestes de seguretat) són complementàries i tenen avantatges i inconvenients, i resulta complicat combinar els resultats obtinguts en cadascuna.

Acadèmics i professionals dels Estats Units van debatre, entre desembre del 2013 i gener del 2017, com modernitzar els sistemes i instruments per mesurar la delinqüència al seu país. L’encàrrec provenia de dues oficines del Departament de Justícia, l’FBI i l’Oficina d’Estadístiques de Justícia (BJS, per la sigla en anglès), i havia de cobrir tres àmbits:

  • un de substancial: desenvolupar una nova classificació dels delictes;
  • un de metodològic: proposar un sistema de recollida de les dades, i
  • un d’implementació: recomanar com s’ha de portar a terme la recollida de les dades.

El primer informe d’aquest grup d’experts es va publicar el maig del 2016 i donava resposta al primer dels àmbits, la classificació dels fets delictius. L’objectiu era tenir una visió de conjunt de les tipologies delictives, a partir, entre altres fonts, de les dades policials i de les dades d’enquestes.

El sistema de classificació actual es basa en criteris establerts entre el 1929 i el 1930, i es caracteritza per recollir pocs fets que estan regulats de manera molt semblant arreu dels EUA. Per tant, tot i que és una classificació pragmàtica i útil, també és massa rígida i estricta, i una de les voluntats del nou sistema de classificació és que constitueixi un marc que permeti incorporar-hi noves figures delictives que puguin aparèixer en un futur.

La nova classificació es fa amb finalitats estadístiques i pretén que qualsevol fet delictiu pugui ser encabit en alguna categoria, però només en una. Les definicions de la classificació posen l’èmfasi en conductes, sense la voluntat que aquestes s’hagin de correspondre amb les tipologies penals. Malgrat que la classificació es pensa en relació amb les infraccions penals, també té en compte que l’anàlisi es farà sobre incidents, que poden incloure més d’un fet delictiu o relacionar una o més víctimes o un o més autors.

A més de revisar el sistema actual, els precedents històrics i les necessitats dels diferents usuaris de les estadístiques de criminalitat, també han analitzat altres experiències en modernització de les estadístiques. Entre aquestes, destaca la Classificació Internacional de Delictes amb Finalitats Estadístiques (ICCS, per la sigla en anglès), aprovada per les Nacions Unides l’any 2015 i que s’estableix com un estàndard internacional que s’ha pres com a marc de referència incorporant-hi modificacions per tenir en compte la realitat pròpia del país (com ara incidents amb armes de foc).

Així, la nova classificació proposada conté 11 categories de primer nivell (més genèriques) que, amb alguna petita diferència, es corresponen amb les de l’ICCS:

  1. Actes que condueixen a la mort o intenten causar la mort
  2. Actes que causen dany o intenten causar dany a les persones
  3. Actes injuriosos de naturalesa sexual
  4. Actes de violència o amenaces de violència contra les persones relacionats amb la propietat
  5. Actes que només atempten contra la propietat
  6. Actes relacionats amb substàncies controlades[1]
  7. Actes relacionats amb el frau, l’estafa o la corrupció
  8. Actes contra l’ordre públic i l’autoritat
  9. Actes contra la seguretat nacional
  10. Actes contra el medi natural o contra els animals
  11. Altres actes delictius no classificats en les altres categories

Aquest primer nivell de categories es va subdividint, amb major o menor detall, fins arribar a un màxim de quatre nivells (X.X.X.X), amb la qual cosa s’obtenen 189 categories diferents (l’ICCS arriba a 230 categories).

La classificació s’acompanya d’uns atributs o etiquetes que permeten una explotació addicional i, fins i tot, una reclassificació posterior. Aquests atributs estan relacionats amb l’incident o amb les diferents infraccions, víctimes o autors relacionats amb cada incident.

La setmana vinent complementarem la informació amb el resultat del segon informe, publicat el març del 2018, en què es proposa el sistema de recollida de dades i com implementar-lo.

L’informe complet es pot consultar a:

Modernizing Crime Statistics

Report 1: Defining and Classifying Crime (2016)

[1] Inclou drogues narcòtiques i substàncies estupefaents prohibides o regulades per les lleis, així com els seus precursors.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

La delinqüència no violenta continua minvant a Suïssa

Les dades publicades per l’Institut Federal d’Estadística de Suïssa confirmen la tendència dels darrers anys. En primer lloc, tant les infraccions estrictament penals com aquelles que van contra la legislació del narcotràfic i les que regulen l’estrangeria continuen en descens. Les infraccions penals experimenten un descens superior a l’any anterior (un 6,1% i el 2016 havien baixat un 4%), mentre que les infraccions de la legislació d’estrangeria presenten encara un descens superior (9,1%, per només un descens d’1% el 2016). Els delictes relacionats amb el narcotràfic experimenten un descens lleugerament superior al de l’any passat (3,8% el 2017 per un 3% l’any anterior).

En aquest context, és important remarcar que els delictes contra la integritat física no experimenten el mateix descens, sinó que es mantenen estables (hi ha un descens de 90 casos, imperceptible percentualment (24.632 aquest any per 24.722 l’any passat). Els grans descensos s’experimenten en els delictes contra el patrimoni, que constitueixen un 67,5% de les infraccions contra el Codi penal i baixen un 6%. És remarcable el descens dels robatoris a domicili, que es redueixen en un 12%. Els delictes contra la llibertat experimenten un descens del 9,1%, però no són tan rellevants en nombres absoluts.

Pel que fa als detinguts (“acusats”, en diuen ells), la quantitat global continua estable (un 0,1% menys que l’any anterior), però es detecta un augment del 8,3% en les detencions de menors, tot i que aquestes corresponen a delictes lleus com ara furts, danys, petites baralles o insults. Els detinguts per infraccions contra el Codi penal amb nacionalitat suïssa continuen sense arribar a la meitat (un 47,85%). La majoria de detinguts estrangers (un 59,31%) són residents habituals al país, un 8,6 asilats i el 32% persones no residents. Les xifres relativament grans de residents permanents estrangers es manifesten a l’hora de veure les nacionalitats predominants entre ells. El quatre primers llocs corresponen a italians, portuguesos, alemanys i francesos, nacionalitats que tenen un gran nombre de residents habituals al país. En canvi, en les infraccions contra la legislació de drogues, els suïssos sí que són majoria (55,75%), i, en el cas de les infraccions relacionades amb la legislació d’estrangeria, els estrangers no residents són, naturalment, la immensa majoria (80%).

La taxa de delictes (Codi penal) per mil habitants se situa en el 52,1 (un descens del 6%) i els cantons amb les taxes més altes són a les zones més urbanes i poblades: Basilea ciutat (113,5), Ginebra (102,8) i Neuchâtel (65,8). Els cantons que les presenten més baixes són zones molt rurals i molt menys poblades: Uri (22,7), Appenzell Innerrhoden (23) i Schwyz (26%).

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

 

Notable descens de la delinqüència a Alemanya

Polizeiliche Kriminalstatistik 2017La Bundeskriminalamt alemanya acaba de publicar les dades de la delinqüència relatives a l’any 2017. Malgrat tots els pronòstics que auguraven que les onades de refugiats dels darrers anys causarien un perillós increment de la delinqüència, les dades mostren un descens d’un 9,6% en relació amb l’any anterior (5.761.984 fets davant els 6.372.526 de l’any precedent).

Es constaten descensos importants en pràcticament totes les categories delictives, amb excepció de la delinqüència econòmica (un 28%, però en xifres absolutes moderades, 74.070), els delictes relacionats amb les armes (tràfic) i contra la salut pública (drogues), la pornografia i molt lleugerament els delictes de frau (un 20,6% dels quals es comet a través d’internet), la delinqüència informàtica (especialment entre els nacionals) o contra la autoritat de l’Estat (sobretot entre els estrangers).

Els delictes contra la propietat (furts, robatoris sense violència, robatoris a domicili i a negocis) continuen constituint el gruix de la delinqüència (36,3%) i se situen una mica per sobre dels dos milions de fets coneguts (2.092.994), xifra que implica una reducció de l’11,8% en relació amb l’any anterior. S’experimenten descensos en totes les categories delictives (destaca el descens del 23% dels robatoris de domicili), tant en els casos en què els autors són nacionals com en els comesos per estrangers.

Una part molt important dels delictes es continuen produint al carrer, un 20,9% del total.

Els delictes contra la legislació d’estrangeria experimenten un descens del 63,1% (passen de 487.711 a 179.848), fet que demostra que els discursos que anunciaven un gran efecte crida com a conseqüència de l’arribada de refugiats han errat totalment els pronòstics.

La delinqüència violenta experimenta un descens més moderat, un 2,4% en total, sobretot degut al descens dels robatoris amb violència (un 9,7%). Els homicidis, en canvi, només baixen un 1,6%.

Els delictes contra la salut pública (drogues) experimenten un increment del 9,2%, situant-se en 330.580 casos. La majoria estan relacionats amb el tràfic de cànnabis i marihuana (204.904), d’amfetamines i derivats (47.662) i, en tercer lloc, de cocaïna i crack (19.644). Entre les causes d’aquest increment destaquen les següents:

  • L’increment de la pressió policial
  • L’augment de la disponibilitat de les drogues
  • La venda per internet
  • La recent incorporació dels agents de duanes a la lluita contra el narcotràfic

Finalment, cal remarcar que la taxa de delictes per mil habitants se situa en 68,82 (l’any anterior, en 77,54) i que el percentatge de detinguts estrangers baixa del 40,4% de l’any anterior al 34,8%.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

Augment de la criminalitat a Anglaterra i Gal·les?

Segons l’article que publica The Police Foundation, s’han produït canvis importants en les dades registrades de les policies d’Anglaterra i Gal·les que proporciona el Sistema Nacional de Dades de Criminalitat, a la qual cosa s’afegeix la dificultat a l’hora de comparar aquestes dades amb les de l’Enquesta de criminalitat.

L’abril del 2002 es van definir nous criteris per a la recollida de dades per part de les policies al National Crime Recording Standard (NCRS), que volia promoure una recollida acurada dels registres policials a Anglaterra i Gal·les i que ara ha comportat un augment de les dades de criminalitat en aquest territori.

Al Regne Unit, concretament al territori on té competència el Ministeri de l’Interior britànic (Home Office), Anglaterra i Gal·les, es porta a terme l’Enquesta de criminalitat (CSEW), que, juntament amb les dades dels registres policials, són els instruments principals d’anàlisi de la criminalitat.

La comparació de les dades que aporten els dos instruments d’anàlisi ha resultat fins ara un dels principals estudis i anàlisis sobre la criminalitat. No obstant això, ara s’està posant en dubte la viabilitat de comparar els registres policials i les enquestes de criminalitat.

Segons l’opinió de diversos analistes, els registres policials proporcionen dades de conjunt de la població i, en canvi, l’Enquesta dona dades de la població a partir dels 16 anys, ja que es fa un estudi específic per a la població compresa entre els 10 i els 15 anys. Aquest col·lectiu sembla que és rellevant per als registres policials.

Els registres policials computen allò que coneixen en el desenvolupament de l’activitat policial. D’altra banda, l’Enquesta aporta dades del conjunt de la població però no arriba als comerços ni a persones que no viuen a casa, com són els universitaris, els membres de les forces armades o les persones que tenen com a residència una caravana. Tot això provoca diferents tendències entre l’Enquesta i els registres policials.

Els nombres de fets, representats en ràtios, històricament eren superiors a l’Enquesta que als registres policials, cosa que s’intentava explicar amb la no-denúncia d’alguns fets. Però ara els registres policials han anat augmentant fins al punt que, a les dades del 2013-2014, hi ha 12 fets en els registres policials per cada 10 que proporciona l’Enquesta sobre la criminalitat.

Una de les explicacions podria ser que alguns tipus de delicte han estat infrarepresentats en els registres policials durant anys. Per exemple, una gran part dels delictes contra les persones han experimentat un increment important en els darrers anys.

La segona és que estan incrementant la gran majoria dels fets delictius en els registres policials, cosa que provoca aquests canvis de registre, un impacte que es dona a tot el territori.

La tercera és que l’estudi de la violència continua sent particularment difícil per la credibilitat de les dades policials i per l’Enquesta de criminalitat, especialment quan volem comparar les dades.

Aquesta situació no és deguda al fet que un sistema sigui millor que l’altre a l’hora de conèixer els delictes que han tingut lloc a Anglaterra i Gal·les, sinó que els tipus penals entre l’Enquesta de criminalitat i les dades registrades per la policia no són completament comparables. Sembla que l’Enquesta no està afectada pels canvis de registres i fins ara ha estat més consistent a veure tendències.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

 

Anglaterra i Gal·les perden més de 22.000 agents de policia en només vuit anys

Police in GlasgowSegons diverses notícies publicades en mitjans de comunicació anglesos,[1] la xifra d’agents de policia a Anglaterra i Gal·les ha caigut en 1.213 efectius els darrers sis mesos i el setembre del 2017 era un 16% per sota del màxim de l’any 2009, segons xifres oficials. Es considera que la causa d’aquesta situació és la congelació de les nòmines dels policies, a part de la participació creixent del sector privat en l’àmbit de la seguretat.

Les últimes dades estadístiques del Home Office de setembre de l’any 2017 situen el nombre d’oficials de les 43 forces policials a Anglaterra i Gal·les en 121.929 efectius, des dels 123.142 del 31 de març del mateix any i dels 144.353 del 2009. És a dir, 22.424 agents menys en vuit anys.

De les 43 forces policials, la Policia Metropolitana de Londres, la més important d’Anglaterra i Gal·les, va representar més de la meitat de la caiguda del nombre d’oficials, amb 646 menys en només sis mesos.

Tot i que les xifres del mateix Home Office sobre criminalitat destaquen per un fort augment de les dades delictives registrades –l’increment registrat més alt dels darrers deu anys–, les plantilles policials segueixen disminuint en part perquè les nòmines de la policia continuen congelades. Actualment, segons el Home Office, no hi ha fons addicionals per a la millora salarial dels cossos policials.

En termes percentuals, la major reducció de plantilla va ser l’experimentada per North Yorkshire, amb un 4,2%, en perdre 58 oficials fins al setembre del 2017. En segon lloc, estaria West Midlands, que va perdre 221 agents de policia, un 3,3% de la totalitat dels agents.

Davant d’aquest escenari, alts càrrecs de la policia han advertit que la insuficient dotació econòmica en seguretat està deixant els policies en una situació molt difícil, i més davant d’un escenari d’augment registrat de la delinqüència i de la contínua amenaça terrorista.

Aquesta situació s’ha traslladat a l’escenari polític i també hi han intervingut responsables policials. Mentre que el partit laborista considera que la previsió pressupostària per a seguretat en el període 2018-2019 suposa una retallada de 119 milions de lliures respecte del període anterior, des del Home Office es considera que el pressupost sectorial augmentarà prop de 450 milions de lliures i subratllen que, des de l’any 2010, la reducció dels delictes “tradicionals” ha estat del 40%.

Des del Consell de Caps de la Policia Nacional es reconeixen certs avenços en la voluntat d’augmentar els recursos en seguretat, tot i que existeixen diferències importants en la composició del finançament, fet que reverteix en què l’augment dels pressupostos pugui variar entre l’1,6% i el 3,6%.

Per la seva banda, l’alcalde de Londres, Sadiq Khan, ha anunciat la voluntat de reduir l’impacte de les retallades policials, invertint 60 milions de lliures anuals per finançar 1.000 agents de policia addicionals. Tot i això, reconeix que aquesta inversió no farà revertir les xifres creixents dels darrers temps sobre activitat delictiva. També ha subratllat la voluntat de fer front a l’augment de la delinqüència juvenil a Londres, amb una injecció de 15 milions de lliures anuals.

[1] La notícia ha aparegut en diversos rotatius i s’han anat publicant notícies relacionades. En destaquem una del diari The Guardian del 13 de febrer del 2018.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

 

La UE és menys segura que fa dos anys, segons els seus ciutadans

La percepció de la seguretat va ser un dels temes sobre els quals van respondre 28.093 ciutadans a l’onada del juny de l’Eurobaròmetre. Aquesta enquesta es va portar a terme als 28 països de la Unió Europea, de manera presencial als domicilis de les persones enquestades (totes elles de 15 anys o més). A Espanya, les persones enquestades van ser 1.007.

Els resultats mostren que la percepció de seguretat es redueix a mesura que l’espai sobre el qual es pregunta és més gran. Així, la gran majoria dels ciutadans europeus consideren que el seu entorn més proper és segur: un 91% consideren segur el seu barri i un 90% creuen que la seva ciutat ho és. Aquesta àmplia majoria es redueix al 80% quan es pregunta si consideren que el seu país és segur. I quan la pregunta és si la UE és un lloc segur, el percentatge es redueix a un 68%.

A més, es dona la paradoxa que, respecte als anys anteriors, la percepció de seguretat als entorns propers (barri i ciutat) ha augmentat lleugerament,[1] mentre que la percepció que la Unió Europea és un espai segur ha baixat més de 10 punts (era del 79% l’any 2015).

A l’informe de presentació dels resultats, publicat el desembre del 2017, s’esmenten els atacs terroristes (sense comptar els que van tenir lloc a Catalunya, ja que l’enquesta es va fer dos mesos abans) com una de les raons d’aquesta reducció en la sensació de seguretat. El motiu és que, mentre a la majoria dels països la sensació de seguretat és elevada, en aquells que han patit problemes de seguretat més greus, especialment els relacionats amb el terrorisme, aquestes puntuacions han baixat i afecten més la seguretat a la UE que la dels entorns més propers.

L’enquesta també preguntava sobre la importància de cinc fenòmens que suposen un repte per a la seguretat a la UE (terrorisme, criminalitat organitzada, desastres naturals causats per l’home, ciberdelinqüència i les fronteres exteriors de la UE) i totes elles eren considerades importants per a més del 85% dels enquestats.

Els resultats sobre la valoració de les accions que porta a terme la policia per combatre determinats àmbits delictius no són tan positius. Així, mentre la lluita contra el terrorisme o el tràfic de drogues i la ciberdelinqüència són majoritàriament valorades com a suficients, la majoria dels enquestats consideren que la seva policia no fa prou per combatre el rentat de diners i la corrupció.

En la mateixa onada de l’Eurobaròmetre del juny, també es va preguntar als ciutadans sobre les seves actituds respecte a la ciberseguretat. Entre els resultats, que es van publicar el setembre, destacava l’augment de la preocupació de la ciutadania per aquest problema.

El portal de dades obertes de la Unió Europea també permet accedir i descarregar dades sobre altres edicions de l’Eurobaròmetre.

[1] L’Enquesta de seguretat pública de Catalunya (ESPC) també  pregunta sobre la percepció de la seguretat al municipi. Malgrat que la formulació de la pregunta és diferent de la de l’Eurobaròmetre, els resultats del 2015 també mostren que la percepció de seguretat al municipi ha anat augmentant des de l’any 2011. El treball de camp de l’edició del 2017 es va fer el novembre del 2017, pocs mesos després dels atemptats de Barcelona i Cambrils del 17 d’agost. Caldrà esperar els resultats de les properes edicions de l’ESPC per poder valorar la incidència dels atacs terroristes sobre la percepció de seguretat de les persones residents a Catalunya.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français