Londres treballa per uns transports públics més segurs per a les dones

Segons informa Christopher Carey des del rotatiu Cities Today de Londres, a  mesura que les xifres de passatgers del transport públic avancen cap als nivells anteriors a la pandèmia, un nombre creixent de ciutats d’arreu del món està reexaminant com poden fer que el viatge sigui més segur i inclusiu.

Els informes d’atacs i comportaments antisocials dirigits al personal i als passatgers han anat augmentant a nivell mundial durant les últimes dues dècades. Si bé a les ciutats en desenvolupament, especialment al sud d’Àsia, continuen havent-hi els atacs més greus, els països amb economies avançades estan comptabilitzant un nombre creixent d’incidents.

Les dones, en particular, declaren que se senten cada cop més insegures en el transport públic, així com més vulnerables que els homes als atacs i a l’assetjament de naturalesa sexual.

Per solucionar aquest problema, algunes ciutats han fet canvis als vehicles i a la infraestructura de les estacions, inclosa la instal·lació d’una il·luminació més brillant, càmeres i botons d’emergència, i assegurant una presència visible del personal que hi treballa. D’altres ciutats han anat més enllà i han implicat els passatgers en els esforços de prevenció.

L’octubre del 2021, Transport for London (TfL) va llançar una campanya detolerància zero sobre l’assetjament sexual.

La iniciativa, que incloïa una campanya de cartells a internet i anuncis a les xarxes socials, tenia com a objectiu desafiar l’assetjament i enviar un missatge clar als delinqüents que no seran tolerats.

El mes passat, l’operador de transport va intensificar els seus esforços amb una nova iniciativa que animava els espectadors a ser proactius i intervenir si eren testimonis d’assetjament sexual en el transport públic.

Tot i que els nivells generals de control del transport públic no han augmentat a Londres, hi ha hagut operacions més específiques en determinades zones. TfL també ha presentat un nou equip d’agents de control de transport, que tenen l’encàrrec de reduir els comportaments antisocials.

En una investigació publicada l’any passat per l’organisme de control del transport London TravelWatch, gairebé la meitat de les dones van dir que havien deixat de viatjar a Londres en determinades hores del dia per preocupacions per la seva seguretat personal.

Les xifres també van revelar un augment interanual del 81% de l’assetjament sexual de dones i nenes, tot i que això s’ha atribuït a un creixement en la comunicació d’incidents com a resultat de la campanya.

El 2015, l’antic líder del Partit Laborista del Regne Unit Jeremy Corbyn, que ha estat diputat al nord de Londres des de l’any 1983, va dir que consideraria la introducció de vehicles només per a dones al transport públic per ajudar a reduir l’assetjament.

La idea va rebre un fort rebuig per part de molts, però el debat sobre els cotxes només per a dones es torna a encendre periòdicament.

Aquests vehicles són habituals a diversos països, sobretot a l’Índia, l’Iran, el Japó o Egipte, on s’han produït diversos incidents de gran notorietat que impliquen violència sexual contra les dones.

Una enquesta de Reuters del 2014 va preguntar a 6.300 dones d’arreu del món si se sentirien més segures viatjant en un vehicle per a un sol sexe. L’enquesta, que va cobrir 15 de les capitals més grans del món i Nova York, la ciutat més poblada dels Estats Units, va trobar que el 70% de les dones havien dit que se sentirien més segures.

Manila, a les Filipines, va ser la ciutat on les dones estaven més a favor del transport per a un sol sexe, amb el suport del 94% de les dones, seguida de Jakarta a Indonèsia, Ciutat de Mèxic a Mèxic i Delhi a l’Índia.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

Principi d’acord a Europa per millorar l’intercanvi d’informació en casos de terrorisme

La Presidència del Consell Europeu i els representants del Parlament Europeu han arribat a un acord provisional sobre un reglament destinat a millorar l’intercanvi d’informació digital en casos de terrorisme. El text acordat està subjecte a l’aprovació del Consell i del Parlament Europeu abans de sotmetre’s al procediment formal d’adopció.

Aquest projecte de reglament formaria part dels treballs en curs per modernitzar i digitalitzar la cooperació judicial transfronterera.

En aquest sentit, el terrorisme actual no coneix de fronteres, construeix les seves xarxes i pot preparar i perpetrar els seus atacs al si dels territoris de la Unió Europea. Per tant, per poder fer-hi front, les autoritats judicials europees han de dotar-se també d’una visió transfronterera.

El nou sistema acordat ha de permetre comprovar millor la informació i assegurar que es detecta qualsevol enllaç, independentment d’on s’hagi comès un delicte terrorista a la UE.

Actualment, els estats membres comparteixen informació amb Eurojust sobre casos relacionats amb el terrorisme a través de diversos canals. A continuació, aquesta informació s’inclou al registre judicial europeu de lluita contra el terrorisme, un sistema que actualment resulta tècnicament obsolet ja que no permet una correcta comprovació creuada de la informació.

La proposta té com a objectiu esmenar aquestes deficiències i permetre a Eurojust jugar un paper més contundent i proactiu en el suport a la coordinació i la cooperació entre les autoritats nacionals que investiguen i persegueixen els delictes de terrorisme.

D’acord amb les normes proposades, els estats membres hauran de proporcionar a Eurojust informació sobre qualsevol investigació penal relacionada amb delictes de terrorisme tan aviat com aquests casos siguin traslladats a les autoritats judicials.

Segons la proposta acordada, això suposaria:

• La creació d’un sistema modern i digital de gestió de casos que emmagatzema aquesta informació i permet contrastar-la.

• Facultaria a Eurojust per detectar millor els vincles entre les investigacions i els processos transnacionals en l’àmbit del terrorisme i per informar de manera proactiva els estats membres sobre els vincles trobats.

• La creació d’un canal de comunicació digital segur entre els estats membres i Eurojust.

Simplificaria la cooperació amb tercers països atorgant als fiscals d’enllaç adscrits a Eurojust accés al sistema de gestió dels diferents casos.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

La Unió Europea reforça la ciberseguretat i la resiliència a tota la Unió

El Consell Europeu va adoptar determinats aspectes legislatius per tal d’aplicar-los a un alt nivell comú de ciberseguretat a tota la Unió. L’objectiu és millorar encara més la resiliència i les capacitats de resposta a incidents del sector públic i privat i de la Unió en conjunt.

La nova directiva, anomenada ‘NIS2’, substituirà la directiva actual sobre seguretat de xarxes i sistemes d’informació (la directiva NIS). Amb aquesta iniciativa, des del mateix Consell consideren que sens dubte la ciberseguretat seguirà sent un repte clau per als propers anys. En aquesta línia, la nova legislació és una aposta enorme per a les nostres economies i els nostres ciutadans.

L’NIS2 establirà la línia de base per a les mesures de gestió del risc de ciberseguretat i les obligacions d’informació en tots els sectors que estan coberts per la directiva, com ara l’energia, el transport, la salut i la infraestructura digital.

La directiva revisada té com a objectiu harmonitzar els requisits de ciberseguretat i la implementació de mesures de ciberseguretat als diferents estats membres. Per aconseguir-ho, estableix normes mínimes per a un marc normatiu i mecanismes per a una cooperació efectiva entre les autoritats rellevants de cada estat membre. Actualitza la llista de sectors i activitats subjectes a obligacions de ciberseguretat i preveu recursos i sancions per garantir-ne l’execució.

La directiva establirà formalment la Xarxa Europea d’Organització d’Enllaç de Crisis Cibernètiques, EU-CYCLONE, que donarà suport a la gestió coordinada d’incidents i crisis de ciberseguretat a gran escala.

Si bé, segons l’antiga directiva NIS, els estats membres eren els encarregats de determinar quines entitats complirien els criteris per qualificar-se com a operadors de serveis essencials, la nova directiva NIS2 introdueix una regla de límit de mida com a regla general per a la identificació d’entitats regulades. Això significa que totes les entitats mitjanes i grans que operen dins dels sectors o presten serveis objecte de la directiva entraran en el seu àmbit d’aplicació.

Tot i que la directiva revisada manté aquesta norma general, el seu text inclou disposicions addicionals per garantir la proporcionalitat, un nivell més elevat de gestió del risc i criteris de criticitat clars per permetre a les autoritats nacionals determinar altres entitats cobertes.

El text també aclareix que la directiva no s’aplicarà a les entitats que desenvolupin activitats en àmbits com la defensa o la seguretat nacional, la seguretat pública i l’aplicació de la llei. El poder judicial, els parlaments i els bancs centrals també en queden exclosos.

La NIS2 s’aplicarà igualment a les administracions públiques a escala central i regional. A més, els estats membres poden decidir que s’apliqui a aquestes entitats també a escala local.

D’altra banda, la nova directiva s’ha alineat amb la legislació sectorial específica, en particular la regulació sobre la resiliència operativa digital del sector financer (DORA) i la directiva sobre la resiliència de les entitats crítiques (CER), per proporcionar claredat jurídica i garantir la coherència entre la NIS2 i aquests actes.

Un mecanisme voluntari d’aprenentatge entre iguals augmentarà la confiança mútua i l’aprenentatge de les bones pràctiques i experiències a la Unió, i contribuirà així a assolir un alt nivell comú de ciberseguretat.

La nova legislació també racionalitza les obligacions de declaració per tal d’evitar que es produeixi una sobreinformació i una càrrega excessiva per a les entitats cobertes.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

Delictes d’odi i malalties mentals als Estats Units

El mes d’octubre passat, el rotatiu The New York Times publicava un article de l’investigador Eyal Press en què qüestionava el tractament i la resposta que es dona als Estats Units als malalts mentals que participen en delictes d’odi. Press és l’autor del llibre Treball brut: feines essencials i el cost ocult de la desigualtat als Estats Units.

L’autor explica que des del començament de la pandèmia de covid, una onada de violència contra els nord-americans d’origen asiàtic s’ha estès per tot el país. Hi ha hagut agressions flagrants en les quals les víctimes han estat escopides, colpejades, empeses des de l’andana del metro, apunyalades o disparades amb armes de foc. Aquesta impactant quantitat d’atacs que han estat notícia ha suposat que la majoria de les persones arrestades ha resultat tenir problemes greus de salut mental.

Tot i que els delictes d’odi contra persones asiaticoestatunidenques han disminuït a Nova York durant la primera meitat de l’any 2022, la superposició entre els atacs per prejudicis i les malalties mentals ha persistit. El Departament de Policia de Nova York va anunciar que, de les 100 persones detingudes per delictes d’odi a la ciutat durant els primers quatre mesos del 2022, la meitat havia estat qualificada anteriorment com a persona amb trastorns emocionals.

Press considera que donats aquests patrons de comportament, el paper que poden desenvolupar les malalties mentals en la violència per motius racials el converteix en un tema pendent i necessari de resoldre. I cal fugir de la creença que aquest debat reforçaria els estereotips negatius, ja que les persones que experimenten una malaltia mental són molt més propenses a ser víctimes de la violència que a ser-ne les victimàries. Un altre perill seria que s’invoqués la malaltia mental per desviar l’atenció de la retòrica i les idees que inspiren actes d’extremisme violent.

Edwuard Dunbar, professor de psicologia de la Universitat de Califòrnia, investigador sobre delictes motivats per prejudicis, considera que no és sorprenent que durant la pandèmia algunes persones amb trastorns mentals cometessin accions agressives, a causa dels constants discursos antiasiàtics en el debat públic.

Allò que denuncia Press en el seu article és que la majoria de les persones amb malalties mentals que van ser detingudes per atacar persones asiàtiques a la ciutat de Nova York durant la pandèmia no només tenien problemes mentals, sinó que es trobaven desemparades.

L’organització comunitària The Anti Police-Terror Project proclamava en un díptic de propaganda que les malalties mentals no són un delicte, advocant per mantenir aquestes persones fora del sistema judicial penal.

Brian Levin, director del Centre per a l’Estudi de l’Odi i l’Extremisme de la Universitat Estatal de Califòrnia a San Bernardino, ha proposat crear una classificació a part per als delinqüents amb malalties mentals, com a forma d’assenyalar que els seus casos són diferents. L’objectiu seria que aquestes persones rebessin tractament en comptes d’empresonar-les. La imposició de dures sancions penals a aquests infractors és potser ineficaç.

Un millor enfocament seria invertir recursos en els sistemes de salut mental defectuosos que deixen tantes persones altament inestables sense atenció a llarg termini. Abordar altres problemes socials també hi ajudaria, ja que un seguit d’investigacions cada cop més nombrós suggereix que les persones amb malalties mentals greus són més propenses a cometre actes de violència quan estan exposades a altres factors de risc, com serien les experiències traumàtiques durant la infància, la precarietat financera o viure en veïnats amb alts índexs de delinqüència. El tractament per si sol no resoldria aquests problemes, però tancar aquestes persones en presons tampoc farà que desapareguin.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

El Consell Europeu aprova les conclusions per un posicionament cibernètic comú

El Consell Europeu ha aprovat unes conclusions sobre el desenvolupament del posicionament de la Unió Europea davant les ciberamenaces. La postura pretén demostrar la determinació de la UE de donar respostes immediates i a llarg termini als actors de les amenaces que busquen negar a la UE un accés segur i obert al ciberespai i afectar els seus interessos estratègics, inclosa la seguretat dels seus socis.

Els ministres, entre altres coses, demanen a la Comissió Europea que proposi requisits comuns de ciberseguretat de la UE per als dispositius connectats i els processos i serveis associats. També conviden les autoritats rellevants, com l’Agència de Ciberseguretat de la UE (ENISA), a formular recomanacions per reforçar la resiliència de les xarxes de comunicacions i infraestructures dins de la UE. Així mateix, el Consell subratlla la importància d’establir exercicis cibernètics periòdics per provar i desenvolupar la resposta interna i externa de la UE als incidents cibernètics a gran escala.

El ciberespai s’ha convertit en un escenari per a la competència geopolítica i, per tant, la UE ha de ser capaç de respondre de manera ràpida i contundent als ciberatacs, com ara les ciberactivitats malicioses dirigides a la Unió i als seus estats membres, i fer un ús total de tots els seus instruments. Els actors hostils han de ser conscients que els ciberatacs contra els estats membres i les institucions de la UE es detectaran aviat, s’identificaran amb rapidesa i es combatran amb totes les eines i polítiques necessàries.

A les conclusions, el Consell destaca les cinc funcions de la UE en l’àmbit cibernètic:

1. Reforçar la resiliència i les capacitats de protecció. El comportament maliciós al ciberespai, que emana tant d’actors estatals com no estatals, s’ha intensificat en els darrers anys, inclòs un augment brusc i constant d’activitats dirigides a les infraestructures crítiques i a les cadenes de subministrament.

2. Millorar la solidaritat i la gestió integral de la crisi. Davant els actuals canvis geopolítics, la força de la Unió rau en la unitat, solidaritat i determinació, i la implantació de la Brúixola Estratègica, que ha de fer millorar l’autonomia estratègica de la UE i la seva capacitat de treballar amb els socis per salvaguardar-los, respectant els seus valors i interessos, inclosos en el ciberdomini.

3. Promoure la visió de la UE del ciberespai. Consolidar la pau i l’estabilitat al ciberespai i a favor d’un ciberespai obert, lliure, global, estable i segur, i coordinar accions a curt, mitjà i llarg termini per prevenir i determinar amenaces i atacs cibernètics i donar-hi resposta.

4. Millorar la cooperació amb els països socis i organitzacions internacionals. Necessitat d’elevar el nivell general de ciberseguretat de la UE, i ràpida adopció del projecte de la Directiva sobre mesures per assolir un alt nivell comú de ciberseguretat a tota la Unió (NIS), el projecte de Reglament sobre la resiliència operativa digital per al sector financer (DORA) i el projecte de Directiva sobre resiliència de les entitats crítiques (CER).

5. Prevenir els ciberatacs, defensar-se’n i respondre-hi. Les autoritats competents, com ara l’Organisme de Reguladors Europeus de Comunicacions Electròniques (BEREC), l’Agència de Ciberseguretat de la Unió Europea (ENISA) i el Grup de Cooperació de Seguretat de la Xarxa i de la Informació (NIS), juntament amb la Comissió, formular recomanacions basades en una avaluació de riscos als estats membres i la Comissió Europea per tal de reforçar la resiliència de les comunicacions, xarxes i infraestructures dins de la Unió Europea.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

La Unió Europea reforça la seguretat informàtica de les entitats financeres

Tenint en compte els riscos cada cop més creixents amb referència als ciberatacs, la Unió Europea està reforçant la seguretat informàtica de diferents sectors, en especial la d’entitats financeres com ara bancs, companyies d’assegurances i empreses d’inversió.

Les presidències del Consell Europeu i del Parlament van arribar a un acord provisional sobre la Llei de resiliència operativa digital (DORA), que assegurarà que el sector financer a Europa sigui capaç de mantenir operacions resilients en cas d’una interrupció operativa severa.

DORA estableix requisits uniformes per a la seguretat de la xarxa i els sistemes d’informació d’empreses i organitzacions que operen en el sector financer, així com de tercers que els proporcionen serveis relacionats amb les TIC (tecnologies de la informació i la comunicació), com ara plataformes en núvol o serveis d’anàlisi de dades.

DORA crea un marc regulador sobre la resiliència operativa digital pel qual totes les empreses han d’assegurar-se que poden suportar, respondre i recuperar-se de tot tipus d’interrupcions i amenaces relacionades amb les TIC. Aquests requisits són homogenis a tots els estats membres de la UE. L’objectiu principal és prevenir i mitigar les amenaces cibernètiques.

En virtut de l’acord provisional, les noves normes constituiran un marc molt sòlid que potenciï la seguretat informàtica del sector financer. Els esforços demanats a les entitats financeres seran proporcionals als riscos potencials.

Els proveïdors crítics de serveis TIC de tercers països a entitats financeres de la UE hauran d’establir una filial dins de la UE perquè es pugui implementar correctament la supervisió.

Pel que fa al marc de supervisió, els colegisladors van acordar optar per una xarxa conjunta addicional de supervisió que reforçarà la coordinació entre les autoritats de supervisió europees sobre aquest tema transversal.

Pel que fa a la interacció de DORA amb la Directiva de seguretat de la xarxa i de la informació (NIS), en virtut de l’acord provisional, les entitats financeres tindran tota la claredat sobre les diferents normes de resiliència operativa digital que han de complir, en particular per a aquelles entitats financeres titulars de diverses autoritzacions i que operen en diferents mercats de la UE. La directiva NIS continua aplicant-se. DORA es basa en la directiva NIS i aborda possibles superposicions mitjançant una exempció de lex specialis.

L’acord provisional assolit està subjecte a l’aprovació del Consell Europeu i del Parlament abans de passar pel procediment formal d’adopció.

Un cop aprovada formalment la proposta DORA, cada estat membre de la UE l’aprovarà. Les autoritats europees de supervisió (AES), com ara l’Autoritat Bancària Europea (ABE), l’Autoritat Europea de Valors i Mercats (ESMA) i l’Autoritat Europea d’Assegurances i Pensions de Treball (EIOPA), desenvoluparan normes tècniques per a totes les institucions de serveis financers, des de la banca fins a les assegurances i la gestió d’actius. Les respectives autoritats nacionals competents assumiran el paper de supervisió del compliment i faran complir el reglament quan sigui necessari.

Aquest paquet cobreix un buit en la legislació vigent de la UE i assegura que el marc legal actual no suposi obstacles a l’ús de nous instruments financers digitals i, al mateix temps, garanteix que aquestes noves tecnologies i productes entren dins l’àmbit de la regulació financera i els acords de gestió del risc operacional de les empreses actives a la UE. Així, el paquet pretén donar suport a la innovació i l’adopció de noves tecnologies financeres, alhora que ofereix un nivell adequat de protecció dels consumidors i inversors.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

Enfortir la ciberseguretat i la resiliència a tota la Unió Europea

La Unió Europea treballa per millorar la resiliència davant les ciberamenaces cada cop més grans i per mantenir la societat i l’economia digital segures.

El Consell Europeu ha acordat la seva posició sobre mesures per a un alt nivell comú de ciberseguretat a tota la Unió Europea, per millorar encara més la resiliència i les capacitats de resposta a incidents tant del sector públic com privat i de la UE en conjunt.

Un cop aprovada, la nova directiva, anomenada NIS2, substituirà la directiva actual sobre seguretat de xarxes i sistemes d’informació (la directiva NIS).

La NIS2 ha d’establir la línia de base per a les mesures de gestió del risc de ciberseguretat i les obligacions de presentació d’informes en tots els sectors coberts per la directiva, com ara l’energia, el transport, la salut i la infraestructura digital.

La directiva revisada pretén eliminar les divergències en els requisits de ciberseguretat i la implementació de les mesures de ciberseguretat als diferents estats membres. Per aconseguir-ho, estableix normes mínimes per a un marc normatiu i mecanismes per a una cooperació efectiva entre les autoritats rellevants de cada estat membre. També actualitza la llista de sectors i activitats subjectes a obligacions de ciberseguretat, i preveu recursos i sancions per garantir-ne l’execució.

La directiva establirà formalment la Xarxa Europea d’Organització de Cibercrisis d’Enllaç, EU-CyCLONe, que ha de donar suport a la gestió coordinada d’incidents de ciberseguretat a gran escala.

Si bé, segons l’antiga directiva NIS, els estats membres eren responsables de determinar quines entitats complirien els criteris per qualificar-se com a operadors de serveis essencials, la nova directiva NIS2 introdueix una regla de límit de mida. Això significa que totes les entitats mitjanes i grans que operen dins dels sectors o presten serveis objecte de la directiva entraran en el seu àmbit d’aplicació.

Tot i que la posició del Consell manté aquesta norma general, inclou disposicions addicionals per garantir la proporcionalitat, un nivell més gran de gestió del risc i uns criteris clars per a la determinació de les entitats cobertes.

El text del Consell també aclareix que la directiva no s’aplicarà a les entitats que desenvolupin activitats en àmbits com la defensa o la seguretat nacional, la seguretat pública, la policia i el poder judicial. També queden exclosos de l’àmbit els parlaments i els bancs centrals.

Com que les administracions públiques també són sovint objectiu d’atacs cibernètics, la NIS2 s’aplicarà a les entitats d’administració pública dels governs centrals. A més, els estats membres poden decidir que s’apliqui a aquestes entitats també a escala regional i local.

El Consell ha alineat el text amb la legislació sectorial específica, en particular el Reglament sobre la resiliència operativa digital del sector financer (DORA) i la Directiva sobre la resiliència de les entitats crítiques (CER), per proporcionar claredat jurídica i garantir la coherència entre la NIS2 i aquests actes.

Un mecanisme voluntari d’aprenentatge entre iguals augmentarà la confiança mútua i l’aprenentatge de bones pràctiques i experiències, i contribuirà així a assolir un alt nivell comú de ciberseguretat.

Els estats membres tindran dos anys des de l’entrada en vigor de la directiva per incorporar les disposicions a la seva legislació estatal.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

Campanya de conscienciació de compres en línia segures per a les properes dates d’elevat consum

Europol llança la campanya de conscienciació #SellSafe el mes de novembre com a part d’unes iniciatives de protecció del consumidor i el comerç electrònic en dates assenyalades de fort repunt del consum.

Els compradors en línia han d’estar més vigilants que mai, ja que els grups de crim organitzat adapten contínuament els seus mètodes de frau en línia per estafar tant els ciutadans com les empreses de comerç electrònic.

Des de l’inici de la pandèmia, moltes empreses han hagut de connectar-se a internet per continuar les seves activitats. Alhora, amb els ciutadans que ara utilitzen serveis en línia diverses vegades a la setmana i cada cop fan més les seves compres per internet, hi ha una oportunitat molt més gran d’atac per part dels ciberdelinqüents.

Fins i tot quan les compres en línia s’han fet segures mitjançant la implementació de noves tecnologies, com ara l’autenticació segura del client o l’autenticació de dos factors, els ciberdelinqüents encara troben maneres de sostreure els diners dels compradors en línia.

Europol, juntament amb el Merchant Risk Council i els països participants, ha llançat la campanya #SellSafe, després de l’èxit de la campanya de l’any passat, per destacar les principals tàctiques per lluitar contra el frau en línia. L’objectiu de la campanya és fer que el comerç electrònic sigui més segur promovent mètodes segurs de compra en línia i ajudant els nous comerciants a obrir la seva primera botiga en línia minimitzant el risc de ciberatacs.

Els països participants promocionaran la campanya a través dels seus canals de xarxes socials utilitzant l’etiqueta #SellSafe per ajudar els consumidors a entendre els riscos del frau en el comerç electrònic.

Per protegir els consumidors, Europol ha proporcionat una sèrie de consells útils per intentar que es mantinguin un pas per davant dels estafadors i assegurar-se que no els sostreuen diners.

Consells per protegir un negoci electrònic:

• Assegura’t que tots els empleats són conscients dels problemes de fraus que afecten les botigues en línia.

• Mantén-te al dia sobre els tipus de frau de pagament que afecten les empreses i disposa de les eines per prevenir-los. La teva organització de pagaments tindrà detalls sobre els tipus de frau de pagament.

• Coneix els teus clients per poder verificar els seus pagaments.

Consells per als compradors en línia:

• No enviïs mai el teu número de targeta, PIN o qualsevol altra informació de la targeta a ningú per correu electrònic.

• No enviïs mai diners a ningú que no coneguis.

• Desa sempre tots els documents relacionats amb les teves compres en línia.

• Si no compres res, mai enviïs les dades de la teva targeta a ningú.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

És eficient la tecnologia al servei de la lluita contra la violència domèstica?

La violència domèstica afecta aproximadament un de cada tres adults dels Estats Units en algun moment de la seva vida. Representa més del 40% de tots els assassinats de dones: 856 dones mortes el 2017, segons les darreres xifres oficials.

Les forces de l’ordre tenen un historial poc eficient de resposta al problema. Segons un informe del Departament de Justícia, la violència domèstica genera la categoria més gran de trucades a la policia, però els defensors de les víctimes de la violència domèstica han criticat durant molt de temps la policia pel fet de no prendre’s seriosament les denúncies d’abús o respondre amb un enfocament estret a les ordres de protecció, a les detencions i als processos, i no sempre han ajudat les víctimes.

Tot i això, quan una de les empreses tecnològiques més grans del món, Ring, ofereix càmeres gratuïtes per ajudar a solucionar el problema, aquesta pot ser una proposta atractiva. La policia considera que es tracta d’un sentinella sempre disponible que fa guàrdia davant les cases de les víctimes de delictes reiterats.

Quan els programes pilot de Ring van començar el 2019, aquests eren de dimensió reduïda. El comtat de Bexar va reservar 50 càmeres per protegir víctimes de violència familiar i qualsevol persona amb una ordre de protecció. San Antonio va assignar 171 dispositius a les víctimes de violència familiar i d’agressions sexuals que havien presentat informes policials, i a Cape Coral, on el programa contra aquest tipus de violència havia de durar, inicialment, un any, es van assignar 100 dispositius per a les víctimes de la violència domèstica.

L’excap de la policia de Cape Coral, David Newlan, va tenir la idea d’aplicar el programa en aquesta ciutat després d’un cas del 2017 en què la violència domèstica es va convertir en un assassinat-suïcidi. A l’autor se li havia prohibit apropar-se a la víctima per ordre d’allunyament i se li va exigir que portés una polsera de turmell controlada per una tercera empresa. El dia de l’assassinat, l’empresa de control no va avisar la policia quan va violar la disposició en apropar-se a casa de la víctima.

Els departaments de policia volen saber tot el que legalment poden. Però, serveix a l’interès públic una tecnologia de vigilància cada vegada més gran?

Si més no, avui en dia, més de 1.800 agències policials dels Estats Units fan servir l’aplicació Neighbours, juntament amb més de 360 departaments de bombers. Les associacions Ring, amb moltes forces policials utilitzant-lo, donen als departaments que hi participen un sistema de vigilància molt més ampli del que la mateixa policia podria construir legalment.

No està clara la popularitat d’aquests programes. El programa de San Antonio va distribuir 158 de les seves 171 càmeres. No obstant això, el primer any del programa del comtat de Bexar, no més de 15 víctimes van optar per una de les seves 50 càmeres, segons Rosalinda Hibron-Pineda, especialista en serveis de víctimes de l’oficina del xèrif. I a Cape Coral, on hi havia 100 càmeres disponibles, només se n’havien lliurat 24.

Sense donar a les forces de l’ordre les eines per arrestar i empresonar els agressors, les càmeres no serien efectives.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

El Consell Europeu adopta conclusions sobre la violència esportiva a l’Eurocopa

El Consell Europeu ha adoptat una sèrie de conclusions sobre la violència esportiva. En aquestes conclusions, el Consell posa l’accent en el repte que suposa el campionat de l’Eurocopa per a la seguretat, ja que la competició ha tingut lloc simultàniament en onze ciutats europees.

Destaca que els organitzadors d’esdeveniments importants que tinguin lloc durant la pandèmia de COVID-19 haurien de continuar adoptant mesures i procediments per evitar la propagació del virus entre tots els actors implicats.

El Consell també subratlla la rellevància de la cooperació policial internacional i l’intercanvi d’informació per garantir una competició segura. Reconeix que el seguiment del moviment dels amants de la confrontació pot ser vital per prevenir els desordres públics i l’activitat criminal associada, fomentant una cooperació internacional eficaç mitjançant el desplegament d’espectadors especialitzats en tècniques policials i d’altres oficials d’enllaç, fins i tot si un esdeveniment esportiu té lloc sense públic.

Així mateix, reconeix que, tenint en compte diversos incidents recents de violència esportiva, és fonamental abordar aquesta qüestió més enllà dels espais esportius. S’hauria d’ampliar l’abast de les mesures preventives per incloure ubicacions com el transport públic, hotels, centres de formació, zones d’oci nocturn i altres espais públics.

El Consell subratlla la importància de protegir els espais públics i els espais privats oberts al públic, concretament mitjançant la implementació de conceptes de seguretat per disseny i l’ús de sistemes de vigilància i detecció que incorporin intel·ligència artificial, respectant els drets fonamentals. També demana als estats membres que continuïn supervisant el contingut en línia amb l’objectiu de prevenir i mitigar la difusió de missatges que inciten a la violència, l’extremisme, la radicalització i la xenofòbia.

Finalment, destaca la necessitat que els estats membres augmentin l’avaluació del risc dels partidaris de la confrontació, especialment aquells amb ideologies extremistes, per tal d’identificar, prevenir i limitar possibles activitats hostils i delictives durant els esdeveniments esportius internacionals.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français