Programes de relacions saludables i prevenció de la violència de parella a les escoles del Canadà

L’agència federal canadenca encarregada de defensar els drets de les dones i vetllar pel compliment de la llei és l’Status of Women Canada. Com a tal, aquesta agència promou la igualtat de gènere i la total participació de les dones en la vida econòmica, social, cultural i política del país. L’Status of Women Canada exerceix la seva acció en tres àrees: la millora de l’autonomia econòmica i el benestar de les dones, l’eliminació de la violència sistemàtica contra les dones i els nens i el progrés dels drets de les dones.

Amb aquesta finalitat, desenvolupa i dirigeix ​​estudis de gènere, promou la seva aplicació en l’àmbit del govern federal, i patrocina investigacions que aporten la dimensió de gènere a les agendes de programes i polítiques.

És el cas del programa informatiu d’educació que està posant en marxa l’Agència Canadenca de la Dona sobre pràctiques escolars que afavoreixin els programes de relacions saludables i prevenció de la violència de parella a les escoles del país. Entre els objectius concrets sobre inclusivitat, així com la visió a través de les lents de gènere que es vol impulsar des d’aquest programa educatiu entre la població més jove del país, enfocats principalment a les escoles de primària i secundària, es troben:

Inclusivitat

  • Els programes inclouen audiències mixtes i diferents comunitats i poden requerir enfocaments específics.
  • De la mateixa manera, els programes que inclouen estudiants amb necessitats especials, per exemple, fent que els seus materials siguin accessibles per a estudiants amb discapacitat visual i auditiva, garanteixen que tots els alumnes aconsegueixin igualment tots els objectius establerts en el programa.
  • Els programes que utilitzen el llenguatge LGBTQ i la variant de gènere, i plantegen escenaris o jocs de rol que demostren els diferents factors implicats en la violència en les relacions LGBTQ, també garanteixen que tots els estudiants es puguin identificar amb el programa i, per tant, també compleixin els objectius dels resultats.

Lents de gènere

  • Els programes que tenen components separats per a noies i nois i ofereixen l’oportunitat de reagrupar-se i debatre què és important per als nois i les noies tenen més èxit.
  • De la mateixa manera, els programes que tenen cofacilitadors tant masculins com femenins són més ben rebuts per la joventut, ja que se senten millor representats i tenen més possibilitats d’expressar-se.
  • Si bé els programes separats per gènere poden ser útils, és important una anàlisi de gènere en tots els programes, especialment pel que fa a les causes profundes de la desigualtat de gènere, per tal d’abordar el fet que les dones tinguin més probabilitats de ser maltractades, el consentiment i els beneficis de les relacions saludables i igualitàries.
  • Els estudiants LGBTQ també han d’estar representats, ja sigui per la identitat de gènere dels facilitadors com pel llenguatge i els materials utilitzats, els escenaris tractats, etc.

Aquests són els objectius intrínsecs que es volen incorporar dins dels programes curriculars de l’escola al Canadà, impulsant espais de reflexió per als nens i les nenes, així com generant un ambient d’integració i normalització d’estereotips socials ja desfasats per tal d’intentar crear un futur esperançador en les següents generacions del país mitjançant la creació d’una xarxa de suport des de la infància.

https://cfc-swc.gc.ca/abu-ans/wwad-cqnf/fs/fs-eng.pdf

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

Són eficaços els programes que analitzen dades sobre seguretat a Los Angeles?

Una de les tendències actuals en matèria de seguretat és la voluntat de predir la delinqüència utilitzant programes informàtics que es nodreixen de dades, principalment de denúncies. Cada cop són més els cossos policials que fan proves amb aquests sistemes o els implementen, però més que la posada en marxa d’aquests programes, en aquests moments són d’especial interès quan s’avaluen, i els resultats i les anàlisis que s’obtenen d’aquesta avaluació. En aquest blog ens hem fet ressò anteriorment de dues experiències a França i Alemanya i, en aquesta ocasió, en recollim una de nova als EUA.

LAPD

El Departament de Policia de Los Angeles va publicar, el març de 2019, un informe amb una revisió de l’aplicació de tres programes d’acció policial guiats per dades. L’estiu de 2018, després d’una reunió on algunes associacions havien posat de manifest les preocupacions que aquests sistemes generaven en la ciutadania, la Junta de Comissaris de Policia (Board of Police Commissioners [1]) de la ciutat de Los Angeles va encarregar a l’Oficina de l’Inspector General [2] que els estudiés, i l’informe n’és el resultat.

El primer dels programes analitzats és l’anomenat LASER (acrònim de Los Angeles Strategic Extraction and Restoration – Extracció i restauració estratègica de Los Angeles), i estava format per dues accions complementàries: un sistema de valoració i seguiment dels delinqüents reincidents (chronic offenders) a partir d’unes puntuacions que s’havien de revisar periòdicament, i una estratègia de detecció de punts calents (hotspots) sobre els quals s’havia de prioritzar el patrullatge.

La revisió del projecte LASER ha estat bastant crítica, tant pel que fa al programa de reincidents com al de localització de punts conflictius. Posa de manifest problemes per a la seva avaluació, discrepàncies entre els objectius inicials i els que se segueixen en la implementació, manca de materials per a la formació, diferències en la manera com les diferents àrees executen les accions del programa i dificultats per comprovar-ne l’efectivitat. I entre les deficiències de cadascuna de les dues accions sobten la manca de seguiment de les persones incorporades al sistema de reincidents o la ubicació de zones calentes properes a infraestructures pròpies del Departament de Policia, amb la qual cosa el temps que les patrulles passaven en aquestes dependències computaven com a dedicades al patrullatge d’aquestes zones.

El segon sistema analitzat és Predpol, un dels programes més populars de predicció de la delinqüència. Està basat en dades històriques sobre delinqüència i aplicant un algoritme calcula les àrees on amb més probabilitat es cometrà un delicte en un moment de temps. El Departament de Policia de Los Angeles només l’utilitza per pronosticar els llocs on es poden cometre sostraccions de vehicles i sostraccions a l’interior dels vehicles, i es fa amb franges de 12 hores. La revisió efectuada per l’Oficina de l’Inspector General no ha estat sobre el funcionament del sistema de predicció, sinó sobre les implicacions en el patrullatge. Destaquen que, d’una banda, tenien resultats contradictoris sobre el temps dedicat a patrullar les zones marcades pel sistema i, de l’altra, que en la majoria dels casos les zones de risc només es visitaven durant menys d’un minut (amb la qual cosa l’efecte dissuasiu era limitat) i que les de durada més llarga eren properes a dependències policials.

L’últim programa analitzat era ELUCD, un sistema que enviava enquestes breus a dispositius electrònics (telèfons, tauletes o ordinadors) a partir de la seva localització a la ciutat de Los Angeles. A més d’algunes preguntes demogràfiques (edat, gènere, raça o lloc de residència), es preguntava si la persona se sentia segura en el seu barri, si confiava en la policia i si se sentia segura amb el seu Departament de Policia. En el moment d’encarregar l’estudi, s’estava valorant la contractació d’aquest servei, però finalment no es va arribar a produir, i l’empresa no va facilitar al Departament de Policia les dades recollides, només va enviar alguns informes setmanals puntuals.

L’informe ha tingut certa repercussió en mitjans de comunicació dels EUA (vegeu notícies al peu) i, a més de fer-se ressò de la dificultat de valorar l’eficàcia dels sistemes, aquests han criticat que no s’hagin tingut en compte els efectes que aquests programes i sistemes tenen en la ciutadania, ja que era una de les principals crítiques que havien motivat l’estudi.

[1] És l’òrgan que dirigeix el Departament de Policia, està format per cinc civils i estableix les polítiques i els objectius. El cap de la policia gestiona l’operativa diària i implementa aquestes polítiques i objectius.

[2] És un servei que supervisa les funcions del Departament de Policia de la ciutat.

Podeu consultar l’informe a:

http://www.lapdpolicecom.lacity.org/031219/BPC_19-0072.pdf

Dues notícies que s’han fet ressò de l’informe:

CNN – “LAPD audit reveals dangers of high-tech policing”

https://edition.cnn.com/2019/03/22/tech/lapd-audit-tech/index.html

Muckrock – “Eight years in, LAPD can’t measure PredPol’s effect on crime”

https://www.muckrock.com/news/archives/2019/mar/12/algorithms-lapd-predpol/

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

 

Equador adopta fortes mesures de seguretat als estadis de futbol

A partir d’aquest 2019, el campionat de futbol de l’Equador està dirigit per la Liga Pro, que està conformada per 16 clubs de primera divisió i 10 clubs de Primera B, amb l’objectiu de garantir escenaris segurs per a tots els assistents.

Entre els diferents aspectes que està revisant la Liga Pro, la Federació Equatoriana de Futbol (FEF), l’Institut Superior Tecnològic de Futbol de Quito (ISTFQ) i juristes vinculats amb el món de l’esport, hi ha el d’estendre la cultura de la pau entre els aficionats dels diferents equips, millorar les infraestructures i aplicar les lleis d’acord amb el delicte o infracció comesa.

Un dels primers requisits de seguretat que pretenen complir és que al reglament de seguretat de l’esport es fixi com a obligació que els estadis compleixin les normes mínimes que exigeix la FIFA, òbviament amb perspectives contínues de millora. Per exemple:

  • Els estadis han de tenir portes d’emergència d’entrada al terreny de joc col·locades estratègicament i més amples d’1 metre i 20 centímetres.
  • En cas que hi hagi fossar, cal col·locar rampes a les portes d’emergència cap al terreny de joc.
  • Les portes de sortida de l’estadi i totes les del sector d’espectadors s’han d’obrir cap a fora. No es podran tancar amb clau mentre hi hagi partit.
  • L’estadi ha de comptar amb ambulància i lloc de primers auxilis per si cal assistència mèdica.
  • Estadis de la sèrie A de futbol han de disposar d’una tanca circumdant perimètrica exterior on es durà a terme el primer control de seguretat del públic, amb escorcoll individual si és necessari.
  • El segon control de seguretat s’ha de fer a l’entrada de l’estadi.

L’organisme que regeix el futbol professional a l’Equador ja ha fet una inspecció als 13 estadis on es disputarà el torneig de la màxima categoria i, atenent als resultats, van ajudar a millorar el reglament. Es va fer d’aquesta manera ja que la manca d’infraestructura pròpia dels clubs és un dels grans condicionants per al reglament de seguretat.

Un dels punts de l’àmbit de la seguretat del reglament de la FEF destaca en allò que té a veure amb els recintes on es practica aquest esport: es considera que l’estadi ha de ser un lloc segur per a tots els usuaris, siguin espectadors, protagonistes del partit, funcionaris oficials, representants dels mitjans de comunicació, treballadors o d’altres, incloent-hi diferents elements de seguretat ciutadana.

Des de l’àmbit de la judicatura en l’esport es manté un posicionament crític respecte a aquestes mesures. Es considera que, més que aplicar normes més rigoroses per evitar la violència a l’interior dels estadis, caldria complir amb les que ja hi ha establertes i, a més, implementar accions de conscienciació sobre el comportament correcte en un esdeveniment esportiu. D’aquesta manera, l’aficionat seria coneixedor del risc en què està involucrat si comet algun acte delictiu i pot ser sancionat amb lleis ja existents.

És més, hi ha veus que consideren que no caldria posar més seguretat als estadis per tal de prevenir la violència, sinó començar per canviar la cultura i la idea de per què va la gent als estadis de futbol. D’aquesta manera, el caràcter preventiu dels estatuts i reglaments han d’especificar paràmetres per evitar que es produeixin conflictes en un esdeveniment esportiu. En aquest marc, es considera important que un partit de futbol ha d’estar emmarcat en un ambient de seguretat, amistat, família i col·laboració, per tal que sigui agradable als aficionats i no generi intranquil·litat quan s’assisteixi a un esdeveniment esportiu.

Mentre, l’ISTFQ ha volgut posar el seu gra de sorra amb la defensa de la seguretat als estadis de futbol, promovent la diplomatura de Seguretat Física d’Escenaris Esportius, per tal de formar persones en matèria de seguretat a l’esport.

Enllaços d’interès

https://www.eltelegrafo.com.ec/

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

L’FBI veu positiva l’aplicació del kit contra les agressions sexuals

L’esforç per fer front a la implementació de kits d’assalt sexual a tot el país ha suposat que es provessin desenes de milers de kits durant els darrers anys. Només el laboratori de l’FBI va provar més de 3.600 kits en quatre anys, tot col·laborant amb les agències estatals i locals.

El treball que es fa per inventariar i provar els equips de proves és una part de la història. L’altra part és el que s’ha descobert sobre la naturalesa serial de molts delinqüents sexuals, ja que milers de casos s’afegeixen a les bases de dades nacionals d’ADN i delictes violents de l’FBI.

Els kits d’assalt sexual es creen quan una víctima informa les autoritats d’un assalt i accepta que permeti a una infermera o metge la capacitat de recollir proves físiques del seu cos i la seva roba.

Aquests kits poden acabar sense proves en laboratoris o no presentats com a proves per diverses raons, segons Angela Williamson, assessora de política forense de l’Oficina d’Assistència per a la Justícia (BJA), que lidera la iniciativa del kit d’assalt sexual.

Moltes jurisdiccions tenen retards abans que el perfil d’ADN estigui ben desenvolupat. Encara hi ha altres kits que no han estat provats a causa de l’aplicació limitada per part de la policia i dels recursos de laboratori, les víctimes que s’extreuen del procés, o la manca d’entrenament i comprensió entre el personal encarregat de l’àmbit policial.

Des del 2015, el programa ha inventariat 61.134 kits i n’ha enviat 44.952 per a proves. Dels 39.565 kits que es podrien provar fins a la seva finalització, 13.521 van produir un perfil d’ADN de qualitat prou alta que es podia introduir a la base de dades forense del Sistema d’Índex d’ADN Combinat de l’FBI (CODIS).

Quan es van introduir els 13.521 kits al CODIS, 6.366 coincidien amb una entrada que ja existia. Una entrada CODIS només es crea quan un individu o el seu ADN està vinculat a un suposat delicte. El laboratori de l’FBI va provar 3.610 kits i va pujar 1.965 entrades a CODIS. En 829 d’aquests, hi va haver una coincidència amb algú a la base de dades o amb una altra mostra de la base de dades.

La majoria de les víctimes d’atacs sexuals coneixien els seus atacants, però fins i tot si la víctima reconeix el seu delinqüent, encara val la pena fer i provar l’ADN. Algun delinqüent conegut podria ser el delinqüent desconegut d’altres persones.

Kentucky i altres estats exposen que les persones que cometen agressions sexuals sovint cometen més d’una agressió sexual, i no només aquests infractors assalten més víctimes, sinó que sovint estan relacionats amb altres delictes violents i/o contra la propietat.
L’estudi de Kentucky va trobar que el cost per a la societat de no provar els kits és molt més gran que la despesa que l’estat hauria de fer per finançar completament el seu laboratori criminal.

Un altre instrument poderós que dona suport a l’esforç és el Programa d’aprehensió contra el delicte violent de l’FBI (ViCAP), que pot ajudar en casos en què no hi hagi ADN o si els casos estan vinculats per ADN, però encara no hi ha un nom adjunt. ViCAP permet que les agències capturin descripcions de sospitosos, informació de vehicles, comptes d’incidents i altres dades que puguin ajudar a connectar casos.

Kentucky és un estat que s’ha ofert voluntari per introduir a ViCAP la informació dels seus equips d’assalt sexual. El programa BJA ara ho requereix als destinataris de subvencions.

Les subvencions BJA ofereixen tant finançament per a processaments i investigacions com ho fan per a les proves. A més, les agències de tot el país estan adoptant la necessitat que els primers responsables estiguin més ben formats en la resposta als assalts sexuals, com responen les víctimes al trauma i com establir un enfocament centrat en les víctimes en cada pas d’una investigació.

Els experts coincideixen que la lliçó primària que s’ha après és que la policia hauria d’investigar cada incident d’agressió sexual notificada, amb vigor i cura, la qual cosa requereix una reforma més enllà de les tasques de laboratori i de recollida de dades.
_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

Europol i Frontex reforcen la cooperació per fer front a la delinqüència transfronterera

Europol i Frontex  -l’Agència Europea de la Guàrdia Costanera i de Fronteres-, intensifiquen la seva cooperació per enfortir l’espai europeu de llibertat, seguretat i justícia. En una trobada conjunta a La Haia, els òrgans de gestió d’ambdues agències van acordar ampliar l’intercanvi d’informació entre elles per reforçar la seva lluita conjunta contra el terrorisme i el delicte transfronterer.

La millora de la cooperació s’ha establert en una declaració de principis per a la col·laboració, signada pels directors executius de les dues agències. Les bases de dades i les investigacions penals d’Europol es reforçaran amb la informació recollida per Frontex durant les activitats operatives. La informació d’Europol facilitarà una gestió encara més eficient de les fronteres externes de la UE i una acció basada en la intel·ligència dirigida contra grups delictius transfronterers i terroristes.

D’aquesta manera, Europol i Frontex treballaran plegades per unes fronteres externes de la UE més segures i implementant polítiques comunes en la lluita contra la delinqüència organitzada o el terrorisme.

Fins ara, Europol i Frontex ja aplegaven sinergies en casos com el del contraban de migrants, el tràfic d’armes, el tràfic de drogues i el terrorisme. Ara aquest treball conjunt s’ampliarà a un espai comú.

La col·laboració se centra a identificar capacitats i coneixements complementaris d’Europol i Frontex i a millorar la cooperació sobre el terreny. Les dues agències crearan un suport operatiu conjunt i, si és possible, establiran procediments comuns. Frontex compartirà informació recopilada a les fronteres externes amb el centre d’informació criminal d’Europol. Aquest intercanvi estructural d’informació entre les dues agències millorarà el treball dels guàrdies fronterers i donarà suport a les investigacions.

Els esforços d’ambdues agències en els camps de la investigació i el desenvolupament de noves tecnologies també estaran coordinats estretament, per exemple, per a la introducció del sistema europeu d’informació i autorització de viatges (ETIAS). Frontex i Europol també tenen previst celebrar reunions anuals de direcció executiva i dels oficials d’enllaç d’intercanvi.

A més, les dues agències coordinaran activitats externes, incloent-hi contactes amb socis externs, i compartiran informació sobre els principals desenvolupaments estratègics. Frontex i Europol treballaran conjuntament desenvolupant activitats de formació i planejaran introduir programes d’intercanvi per al personal.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

Allò que funciona i allò que no: ajudar la policia a trobar la millor estratègia

Tal com publica Rand corporation, l’anomenada “dissuasió focalitzada” no és nova, sinó que la va iniciar la policia de Boston a mitjans dels anys noranta durant la pionera Operació Cessos, que es va dirigir a infractors violents crònics i que es basa en accions per ajudar a reduir la taxa d’homicidis de la ciutat. Com a part de la dissuasió focalitzada, la policia intervé amb grups i individus d’alt risc per tal d’evitar la violència futura.

Passos estratègics clau de la dissuasió focalitzada

1 Identificar els delinqüents d’alt risc, un procés que implica líders de la comunitat i la policia de primera línia.
2 Mantenir una reunió de notificació, explicar per què s’està fent la intervenció, i involucrar-hi serveis socials, famílies i membres de la comunitat.
3 Proporcionar serveis a aquells que vulguin canviar el seu comportament.
4 Proporcionar suport per als membres de la comunitat.
5 Crear sancions ràpides i proporcionals per a aquells que continuïn involucrats en delictes violents.

Als Estats Units hi ha més de 18.000 agències de policia. No hi ha cap base de dades nacional ni una única font objectiva que els mostri el que funciona millor i com fer-ho.

Tenint en compte que l’evidència mostra que la dissuasió focalitzada té èxit, per què no s’utilitza en més departaments de policia?

Aquí és on s’introdueix la guia d’eines Better Policing de RAND. Està dissenyada per ajudar les agències policials a trobar i aprendre sobre estratègies policials efectives i posar-les en acció.

El conjunt d’eines podria ser un recurs valuós per a la policia en un clima on les estratègies efectives de policia siguin més necessàries que mai.

Retroacció sobre les estratègies
El conjunt d’eines detalla tres estratègies de vigilància molt eficaces. La primera dissuasió focalitzada ajuda les persones amb un risc elevat de participar en la violència; la segona, el servei de policia orientat als problemes, aborda els problemes que es produeixen en llocs concrets; i la tercera, la vigilància de la legitimitat, se centra en la confiança de la comunitat. El conjunt d’eines també enllaça amb una guia anterior del Departament de Justícia que descriu les millors pràctiques per resoldre els homicidis i altres delictes greus.

Les estratègies de policia més efectives en el conjunt d’eines Better Policing són:

Dissuasió focalitzada
Intervenir amb persones i grups d’alt risc

Policia orientada als problemes
Abordar els delictes en llocs de risc

Política de legitimitat
Centrar-se en les relacions amb la comunitat i la confiança

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

La iniciativa global ‘No More Ransom’ intenta evitar noves víctimes informàtiques

Tot i que potser darrerament no hi ha hagut incidents de programari de segrest, d’alt perfil, com el brot de Wannacry o NotPetya, aquest any l’augment de les variants de GandCrab i SamSam mostra que l’amenaça del programari de segrest segueix sent molt activa i altament adaptable.

Es creu que el programari maliciós, de bloqueig d’arxius de GandCrab ha infectat més de mig milió de víctimes des que es va detectar per primera vegada el gener de l’any 2018.

Amb ciberdelinqüents experimentant amb tàctiques cada vegada més sofisticades i tècniques d’autopropagació, el programari de segrest podria haver estat una aposta altament rendible per a ells, si no fos perquè les eines de desencriptació No More Ransom van evitar que uns 22 milions de dòlars EUA arribessin a les seves butxaques.
Llançat el juliol de 2016, el portal en línia de No More Ransom ja està disponible en 35 idiomes diferents i conté 59 eines gratuïtes de desxifratge, que cobreixen unes 91 tipologies de programari de segrest.

Més recentment, la policia nacional romanesa, Europol i Bitdefender van publicar una eina universal de desxifratge per a l’agressiu bloqueig d’arxius del programari maliciós GandCrab. Aquesta eina ha permès recuperar els fitxers xifrats, fins ara, de més de 4.400 víctimes de 150 països, amb diversos centenars de milers d’altres víctimes que podrien necessitar ajuda.

Ja són més de 129 socis. Els darrers, Bleeping Computer, Cisco i ESET, com a nous socis associats de No More Ransom, mentre que Microsoft, Symantec, Coveware i Northwind Data Recovery es van unir a una unitat de suport. Xipre, Estònia, Escòcia i Suècia també es van unir al llarg de l’any passat, cosa que va suposar arribar ja a 41 organismes de l’àmbit d’aplicació de la llei.

Fins ara, les eines proporcionades a No More Ransom han aconseguit desxifrar l’ordinador infectat de més de 72.000 víctimes a tot el món, però encara hi ha moltes més víctimes que necessitarien ajuda.

La millor cura contra el programari de segrest continua sent una prevenció diligent. Es recomana als usuaris que:

• Sempre mantinguin una còpia dels fitxers més importants en un altre lloc: en el núvol, en una altra unitat, en una memòria o en una altra computadora.
• Utilitzin programari antivirus fiable i actualitzat.
• No descarreguin programes de fonts sospitoses.
• No obrin fitxers adjunts en correus electrònics de remitents desconeguts, fins i tot si es consideren importants i creïbles.
• I si en sou víctimes, no pagueu mai el rescat!

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

Els EU Policy Cycle: un mecanisme europeu per fer front comú contra el crim organitzat

El 2010, la Unió Europea va establir un cicle de quatre anys per desenvolupar unes polítiques determinades en matèria de crim organitzat internacional i les amenaces que aquest presenta per als diferents estats i ciutadans europeus. L’objectiu d’aquests cicles és assegurar la cooperació dels diferents actors involucrats per aconseguir una actuació coherent i coordinada davant amenaces del crim organitzat a les quals ha de fer front la Unió Europea. L’1 de gener d’aquest any va començar el segon cicle, que va succeir el primer (2014-2017), i que acabarà l’any 2021.

El passat 5 de juny, durant el Consell de Justícia i Interior del Consell de la Unió Europea, celebrat a Luxemburg, els ministres d’Interior i Justícia dels diferents països de la Unió i/o els representants permanents d’aquests al Consell van revisar i avaluar l’impacte del primer cicle (2014-2017), a més de tractar temes com la política d’obtenció de visats, la política migratòria i el sistema europeu d’asil. Els participants al Consell van coincidir a afirmar l’èxit del projecte dels Policy Cycles com a eina de cooperació entre estats europeus per combatre el crim organitzat i el valor afegit que aquest aporta.

A més, es van determinar diferents aspectes en els quals calia centrar el focus i seguir-hi treballant:

  • Enfortir la coordinació dels organismes a escala nacional
  • Donar a conèixer l’EU Policy Cycle a les autoritats competents
  • Promoure el coneixement del projecte a l’exterior
  • Promoure el compromís dels òrgans de la Unió Europea en el projecte
  • Desenvolupar noves solucions més enllà de l’aplicació tradicional de la llei per fer front a les prioritats i les necessitats de la Unió

Les àrees en les quals se centrarà el cicle 2018-2021 són aquelles adoptades com a prioritàries al Consell de la Unió Europea el maig de l’any passat, basades en les recomanacions del SOCTA (Serious and Organised Crime Threat Assessment):

  • Cibercrim
  • Tràfic de drogues
  • Tràfic d’immigració il·legal
  • Crim organitzat contra la propietat
  • Frau intracomunitari d’operador desconegut
  • Crims mediambientals
  • Blanqueig de capital i crim financer
  • Falsificació de documentació

A partir de les línies d’actuació i les prioritats adoptades, l’EUROPOL dissenya els plans estratègics (MASP – Multi Annual Strategic Action Plans) que defineixen els objectius concrets per combatre cada amenaça. Un cop definits els plans, els diferents projectes de l’EMPACT (European Multidisciplinary Platform Against Criminal Threats) estableixen els plans d’acció (OAP – Operational Action Plans). Per cada àrea prioritària es dissenya un OAP diferent que serà implementat de forma coordinada per part dels diferents Estats i les organitzacions de la Unió. El quart i últim pas del cicle és la revisió i la valoració de l’efectivitat dels diferents OAP a l’hora de combatre cada una de les amenaces prioritàries per part del Comitè Permanent de Cooperació Operativa en Matèria de Seguretat Interior (COSI), i basant-se també en els SOCTA elaborats per l’EUROPOL. Amb l’avaluació dels resultats, el COSI és el responsable de recomanar adaptacions i modificacions en qualsevol àrea.

D’acord amb les diferents avaluacions del projecte tant per part de l’EUROPOL com per part del Consell de Ministres de Justícia i Interior del Consell de la Unió Europea, els resultats dels EU Policy Cycle són positius i notables en cada una de les àrees prioritàries. Ens trobem encara, però, al primer any del segon cicle i és per tant massa aviat per determinar l’èxit d’aquest segon. Faltarà, com a mínim, esperar a la propera avaluació per part del COSI o al 2021, quan es farà públic l’informe final d’avaluació amb les recomanacions per als pròxims quatre anys.

Per saber-ne més:

EU Policy Cycle (EMPACT): https://www.europol.europa.eu/crime-areas-and-trends/eu-policy-cycle-empact

Justice and Home Affairs Council (04-05/06/2018): https://www.consilium.europa.eu/en/meetings/jha/2018/06/04-05/

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

Set formes fraudulentes de fer desaparèixer els teus diners

El Centre Europeu de Cibercrim de l’Europol (EC3), la Federació Bancària Europea i els seus socis del sector públic i privat han difós una campanya de sensibilització sobre les 7 estafes financeres en línia més comunes. La campanya, amb el nom de  #CyberScams, es va fer el mes d’octubre passat en el marc del Mes Europeu de la Seguretat Cibernètica i promou la seguretat cibernètica entre ciutadans i organitzacions, destacant passos senzills per protegir-ne les dades personals, financeres i professionals.

Els cossos policials dels 28 estats membres de la Unió Europea, de 5 estats no membres de la UE, de 24 associacions bancàries nacionals i bancs i molts altres investigadors contra el cibercrim volen sensibilitzar la població sobre aquest fenomen criminal. Aquest esforç paneuropeu va ser impulsat per una campanya de comunicació a través de canals de mitjans socials i d’aplicació de la llei nacionals, associacions bancàries i institucions financeres.

Seguint les recomanacions de l’IOCTA 2018, la defensa més efectiva contra l’enginyeria social és l’educació de les víctimes potencials, que poden ser qualsevol de nosaltres quan estem en línia. Sensibilitzar el públic en general sobre com identificar aquestes tècniques enganyoses pot permetre mantenir-nos més segurs en línia nosaltres mateixos i les nostres finances.

Per a aquesta campanya, el material de suport, que inclou informació sobre les 7 estafes financeres en línia més comunes i com evitar-les, s’ha fet en 27 idiomes diferents i està disponible per a descàrregues públiques:

  • Frau del CEO: els estafadors fingeixen ser el vostre CEO o representant sènior de l’organització i us conviden a pagar una factura falsa o fer una transferència no autoritzada des del compte corrent.
  • Frau de la factura: fingeixen ser un dels vostres clients o proveïdors i us enganyen en pagar futures factures en un compte bancari diferent.
  • Phishing / smishing / vishing: us diuen o us envien un missatge de text o un correu electrònic per enganyar-vos a compartir la vostra informació personal, financera o de seguretat.
  • Ús fraudulent de llocs web bancaris: utilitzen correus electrònics de phishing bancari amb un enllaç al lloc web falsificat. Un cop feu clic a l’enllaç, s’utilitzen diversos mètodes per recopilar la vostra informació financera i personal. El lloc s’assembla a la seva pàgina legítima, amb diferències mínimes.
  • Estafa romàntica: fingeixen interessar-se en una relació romàntica. Normalment es produeix en llocs web de cites en línia, però els estafadors sovint utilitzen les xarxes socials o el correu electrònic per fer contactes.
  • Robatori de dades personals: recullen la vostra informació personal a través de canals de mitjans socials.
  • Inversions i estafes en compres en línia: us fan pensar que sou una inversió intel·ligent o us presenten una gran oferta en línia falsa.

Internet s’ha tornat molt atractiu per als cibercriminals. Els atacants utilitzen trucs sofisticats i promeses de guanyar diners o obtenir informació financera valuosa. Les estafes amb un familiar perdut o prínceps nigerians ja no són els únics trucs. Les tàctiques que utilitzen els cibercriminals són cada cop més innovadores i més difícils de detectar. Des de fingir ser el CEO de la vostra organització i suplantar un interès romàntic, els estafadors d’avui dia faran el que calgui per aconseguir el que volen: els vostres diners i les vostres credencials bancàries.

L’enginyeria social continua creixent com a motor de molts delictes cibernètics, amb el phishing com la forma més freqüent. Els delinqüents l’utilitzen per assolir un seguit d’objectius: obtenir les vostres dades personals, segrestar els vostres comptes, robar-vos la identitat, iniciar pagaments il·legítims o convèncer-vos de continuar amb qualsevol altra activitat contra el vostre interès, com ara transferir diners o compartir dades personals. Un sol clic pot ser suficient per comprometre tota la vostra organització.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

La Comissió Europea demana passos en ferm en matèria de seguretat

Fins a començaments d’octubre del 2018, s’han aprovat diverses propostes legislatives presentades per la Comissió, però encara queden nombrosos expedients importants que haurien de tramitar-se abans de les eleccions al Parlament Europeu de maig del 2019. És, per tant, la Comissió la que demana que s’accelerin aquests treballs i s’adopti amb rapidesa el que queda pendent dels expedients prioritaris de seguretat. Sobretot, el que es defineix a la Declaració conjunta i a les noves mesures proposades pel president Juncker en el seu Discurs sobre l’estat de la Unió del 2018.

Durant els darrers tres anys, la Comissió ha adoptat mesures per reforçar la seguretat a la UE i a les seves fronteres exteriors. Les temptatives d’atemptat terrorista, l’ús d’armes químiques als carrers d’un estat membre i, més recentment, el ciberatac avortat a la seu central d’una organització internacional posen de manifest que Europa continua sent un objectiu i, per tant, que cal millorar la seguretat i la resiliència col·lectives. Cal aprofundir, doncs, en els aspectes següents:

  • Protegir els europeus a la xarxa. Tenint en compte les darreres operacions cibernètiques hostils, és imprescindible que totes les propostes legislatives s’ultimin amb caràcter prioritari. A més, amb la finalitat d’assegurar-se que les plataformes d’internet no s’utilitzin per difondre continguts terroristes en línia, cal que el Parlament Europeu aprovi l’obligació de suprimir continguts d’aquest tipus en el termini d’una hora.
  • Interoperabilitat dels sistemes d’informació de la UE: cal permetre que els sistemes d’informació de la UE en matèria de seguretat, migració i gestió de les fronteres funcionin junts de forma més eficaç i millori, així, la seguretat de la informació. També caldria modernitzar el Sistema Europeu d’Informació d’Antecedents Penals (ECRIS), Eurodac i el Sistema d’Informació de Visats (VIS).
  • Lluita contra la delinqüència transfronterera: la Comissió insta el Consell Europeu i el Parlament a ampliar la competència de la Fiscalia Europea per tal que pugui abastar la investigació de delictes terroristes transfronterers i també les propostes de la Comissió sobre proves electròniques, per ajudar tant la policia com les autoritats judicials.
  • Reforç de les fronteres: es demana que s’aprovin les eines necessàries per garantir la gestió eficaç de les fronteres exteriors, tals com l’Agència Europea de Fronteres i Costes, les normes de la UE en matèria de retorn i l’Agència d’Asil de la UE.

Per recolzar els esforços dels estats membres amb vista a millorar la seguretat de la UE, la Comissió va assignar un finançament de la seguretat de 70 milions d’euros per al període 2018-2019, repartits de la manera següent:

  • Lluita contra la radicalització: 5 milions d’euros.
  • Lluita contra amenaces QBRN, restricció a l’accés a explosius casolans i protecció dels espais públics i les infraestructures crítiques: 9,5 milions d’euros.
  • Suport a l’aplicació de normes vigents com el Registre europeu de noms de passatgers: 1,5 milions d’euros.
  • 100 milions d’euros a càrrec de les Accions Urbanes Innovadores com, per exemple, la protecció dels espais públics.

Enllaços d’interès:

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français