Categoria: Polítiques de prevenció

Augment de la pressió policial als punts calents del crim amb arma blanca

Notes de seguretatDeixa un comentari

El Ministeri de l’Interior britànic, per mitjà de la diputada Sarah Jones, ha anunciat una nova estratègia per combatre el crim amb arma blanca a Anglaterra i Gal·les basada en una idea clau: la major part d’aquests delictes es concentren en zones molt concretes i es repeteixen en els mateixos carrers i franges horàries. Aquesta realitat ha portat el govern britànic a apostar per un enfocament molt més precís, intensiu i basat en dades per reduir aquest tipus de violència.

El pla introdueix una nova tecnologia de cartografia capaç d’identificar punts calents de criminalitat amb una precisió de fins a 0,1 quilòmetres quadrats. Aquesta aproximació, coneguda com a microgeografia, permet a les forces policials detectar amb exactitud no només on es produeixen els delictes, sinó també quan tenen lloc amb més freqüència.

A partir d’aquesta informació, la policia podrà desplegar recursos de manera molt més eficient i centrar-se en aquells espais on el risc és més elevat. L’objectiu és deixar enrere les estratègies generalistes i apostar per intervencions específiques i focalitzades.

Les zones identificades com a punts calents experimentaran un increment notable de l’activitat policial. Algunes de les mesures previstes són:

  • Augmentar les patrulles policials.
  • Instal·lar noves càmeres de videovigilància (CCTV).
  • Usar el reconeixement facial en directe.
  • Implementar arcs detectors d’armes blanques.

Aquest conjunt d’accions pretén dissuadir la comissió de delictes, facilitar la identificació dels autors i millorar la capacitat de resposta immediata davant els incidents.

El govern britànic ha destinat més de 26 milions de lliures a l’anomenat Fons de Concentració de Delictes amb Arma Blanca. Aquest finançament es distribuirà entre 27 forces policials que concentren aproximadament el 90 % dels delictes amb arma blanca del país.

Aquesta inversió s’emmarca dins d’un pla més ampli que té com a objectiu reduir a la meitat el crim amb aquestes armes tallants en el termini d’una dècada. Segons la ministra Sarah Jones, aquesta estratègia permetrà salvar vides i reforçar la seguretat de les comunitats.

Més enllà de l’augment de la pressió policial, el pla també inclou mesures orientades a la prevenció. El govern reconeix que el crim amb arma blanca està sovint relacionat amb factors socioeconòmics, especialment entre els joves.

Per això, es preveu:

  • Crear 50 centres juvenils (Young Futures Hubs) a les zones afectades.
  • Implementar panells per detectar precoçment els joves en situació de risc.
  • Promoure programes de suport a les escoles de les àrees vulnerables.
  • Invertir en programes de reducció de la violència i intervenció comunitària.

Aquest enfocament busca actuar abans que es produeixi el delicte, i oferir alternatives i suport als col·lectius més vulnerables.

L’estratègia presenta diversos avantatges. D’una banda, permet optimitzar els recursos policials i centrar-los allà on són més necessaris; de l’altra, pot generar resultats més ràpids a l’hora de reduir la criminalitat en zones concretes.

Tanmateix, també planteja alguns reptes importants. L’ús del reconeixement facial en directe pot generar preocupació en matèria de privacitat i drets civils. A més, la concentració de l’activitat policial en determinats barris podria derivar en percepcions d’un excés de presència policial.

Finalment, l’eficàcia del model dependrà en gran mesura de la qualitat de les dades i de la coordinació entre els diferents actors implicats.

La nova estratègia del Regne Unit representa un canvi significatiu en la manera d’abordar el crim amb arma blanca. Apostant per la tecnologia, l’anàlisi de dades i la intervenció focalitzada, el govern busca actuar amb més precisió i eficàcia.

Alhora, la combinació de mesures policials i iniciatives de prevenció social reflecteix un enfocament més integral del problema. Si bé els resultats encara s’han de veure, aquesta estratègia podria marcar el camí per a altres països que afronten reptes similars en matèria de seguretat urbana.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

Geopolítica de les places urbanes a l’espai quotidià de Berlín

Notes de seguretatDeixa un comentari

Un article de Katharina Ciax i Simon Runkel analitza com les polítiques de seguretat i antiterrorisme transformen no només la configuració física dels espais urbans, sinó també la seva dimensió emocional i perceptiva. El cas d’estudi és la Breitscheidplatz de Berlín, escenari de l’atemptat amb vehicle durant el mercat de Nadal de l’any 2016.

Els autors parteixen d’una idea clau: la seguretat s’implementa amb infraestructures i presència policial, però també produeix una atmosfera afectiva que modifica la manera com les persones experimenten l’espai públic. Això connecta amb el camp de la geopolítica urbana quotidiana, que estudia de quina manera els grans discursos sobre seguretat global es materialitzen en espais concrets, com són carrers i places.

Abans de l’atemptat, la Breitscheidplatz era un espai caracteritzat pel flux constant de persones, envoltat d’eixos comercials i proper a l’estació Bahnhof Zoo. Tot i que ja hi havia pràctiques de control i vigilància des dels anys noranta del segle passat—especialment vinculades a la criminalització de determinats col·lectius—, l’atac de 2016 va marcar un punt d’inflexió.

Després de l’atemptat, la plaça va experimentar una transformació profunda amb la instal·lació de mesures de Hostile Vehicle Mitigation (HVM): blocs de formigó, pilones, mobiliari urbà reforçat i una presència policial més visible, inclosa una comissaria mòbil permanent. Aquest conjunt de mesures va convertir la plaça en un espai altament protegit, pràcticament únic a Berlín pel que fa al nivell de fortificació.

Els autors argumenten que aquesta acumulació de mesures respon a una necessitat funcional de protecció, però alhora genera una sobresaturació que altera l’essència mateixa de l’espai públic.

Un dels conceptes centrals de l’article és el d’atmosfera afectiva. La seguretat no es percep únicament a través de normes o dispositius materials, sinó mitjançant sensacions: hostilitat, vigilància constant, tensió o exclusió. Travessar múltiples barreres físiques abans d’arribar a la plaça pot generar una sensació d’amenaça latent, encara que l’objectiu sigui precisament reduir el risc.

Mitjançant etnografies sensorials i l’observació participant (entre 2021 i 2022), els investigadors van recollir testimonis i impressions d’usuaris, comerciants i veïns. El que emergeix és una paradoxa: les mesures destinades a incrementar la seguretat poden produir una atmosfera que reforça la percepció de perill.

Aquesta transformació afecta especialment els col·lectius racialitzats o marginats. Segons els autors, la protecció no és neutral: consolida pràctiques discriminatòries preexistents i restringeix l’accessibilitat real de l’espai públic. La plaça deixa de ser un espai de circulació oberta i esdevé un espai de control selectiu.

L’article situa aquest cas en un marc més ampli: la protecció de les ciutats europees després d’onades d’atemptats terroristes. Aquest procés ha impulsat la militarització de l’espai urbà, la normalització d’infraestructures defensives i la construcció simbòlica d’amenaces internes.

A la Breitscheidplatz, la combinació de consum de luxe, vigilància intensiva i arquitectura defensiva contribueix a redefinir la identitat de l’espai. La plaça és un lloc de memòria de l’atemptat i també un escenari permanent de prevenció.

Aquesta dinàmica mostra com la geopolítica global (terrorisme, seguretat europea, discursos sobre l’amenaça) es tradueix en decisions molt concretes sobre disseny urbà, mobiliari i presència policial. L’espai públic es converteix així en un laboratori de governança de la por.

L’aportació principal de l’article és demostrar que les polítiques de seguretat tenen una dimensió material, social i emocional inseparable. La protecció reorganitza l’espai alhora que transforma la manera com s’hi viu i se sent.

En el camp de la seguretat urbana, això implica diverses reflexions:

  • Les mesures físiques de protecció generen impactes simbòlics i psicològics.
  • La sobreactuació protectora pot reforçar la percepció de risc.
  • La seguretat pot esdevenir un mecanisme d’exclusió social.
  • L’espai públic pot perdre la seva funció d’obertura i convivència si es converteix en una infraestructura permanent de defensa.

En definitiva, el cas de la Breitscheidplatz mostra com l’antiterrorisme contemporani no només protegeix, sinó que també redefineix l’experiència urbana. La seguretat deixa de ser un element invisible per convertir-se en una presència tangible, material i ambiental que modela la vida quotidiana.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

La tecnologia pot evitar grans incendis forestals, però amb coordinació

Notes de seguretatDeixa un comentari

Cada cop que es produeix un gran incendi forestal, la pregunta es repeteix: com pot ser que no ho haguéssim pogut evitar? Les imatges de cels tenyits de vermell, evacuacions massives i barris sencers reduïts a cendres s’han anat normalitzant als informatius. A Califòrnia, Austràlia, el Canadà o el Mediterrani, el foc ja no és percebut com un fenomen excepcional, sinó com una nova constant. Però assumir-ho com una fatalitat és un error. Les eines per reduir dràsticament l’impacte dels grans incendis ja existeixen. El que falta és coordinació.

Els incendis forestals no són només un problema natural. Són el resultat d’una combinació complexa de factors: canvi climàtic, gestió del territori, creixement urbà desordenat, infraestructures vulnerables i sistemes de resposta fragmentats. Milions de persones viuen avui a la interfície urbà-forestal, zones on les cases conviuen amb masses vegetals altament inflamables. Quan el foc arriba, els costos humans, econòmics i ambientals són enormes, fins i tot per a aquells que no perden directament la llar.

Paradoxalment, mai no havíem disposat de tanta tecnologia per fer front a aquest repte. Satèl·lits capaços de detectar ignicions en qüestió de minuts, sensors terrestres que monitoren condicions de risc, models d’intel·ligència artificial que projecten l’evolució del foc en temps real, drons que cartografien vegetació perillosa, xarxes elèctriques intel·ligents que poden desconnectar-se abans que una espurna provoqui una catàstrofe, o nous materials de construcció resistents a les brases. Tot això ja existeix.

Aquestes tecnologies no poden —ni han d’— eliminar el foc del tot. El foc forma part de molts ecosistemes i és essencial per a la seva regeneració. Però sí que poden evitar que un incendi puntual es converteixi en un desastre de grans dimensions. Poden reduir evacuacions, salvar habitatges, protegir infraestructures crítiques i, sobretot, salvar vides.

El problema principal no és tècnic, sinó institucional. El sistema de prevenció i resposta als incendis està profundament fragmentat. Hi intervenen governs locals, regionals i estatals, cossos de bombers amb competències diferents, agències de gestió forestal, companyies elèctriques, asseguradores, centres de recerca, empreses tecnològiques i comunitats locals. Cada actor té els seus pressupostos, normatives, sistemes de dades i processos de compra. El resultat és un ecosistema on innovar és difícil i escalar solucions és encara més complicat.

Moltes iniciatives tecnològiques prometedores es queden en proves pilot. Les agències públiques sovint no poden assumir el risc de comprar tecnologia nova que encara no està plenament validada. Les empreses innovadores no saben a quina porta trucar. Les fundacions financen experiments, però no la implantació a gran escala. I les comunitats amb menys recursos són les que més pateixen aquesta manca de coordinació, quedant encara més exposades.

Altres àmbits de la política pública demostren que això es pot fer millor. En seguretat nacional, energia o aviació, els Estats Units han creat organismes que actuen com a pont entre el sector públic, la recerca i el mercat. Aquests organismes no inventen tecnologia, sinó que identifiquen solucions prometedores, ajuden a provar-les, estableixen estàndards comuns i faciliten que arribin ràpidament als usuaris finals.

El que falta en l’àmbit dels incendis forestals és una estructura similar: una entitat de coordinació amb mandat clar per connectar innovadors, administracions, serveis d’emergència, empreses de serveis bàsics i comunitats. Un actor neutral que pugui detectar tecnologies emergents, promoure la interoperabilitat, ajudar a superar obstacles burocràtics i dirigir inversions cap a la prevenció i la mitigació, no només cap a l’extinció quan el foc ja està descontrolat.

Això no vol dir substituir polítiques essencials com la gestió forestal, les cremes controlades, els codis de construcció o la planificació urbanística. Al contrari: la tecnologia pot fer que totes aquestes mesures siguin més eficients i més justes. Pot oferir millors dades als bombers, alertes més precises a la població i una recuperació més ràpida després del desastre.

Alguns governs ja han començat a moure’s en aquesta direcció. Hi ha estats que han creat oficines específiques d’innovació en incendis o centres d’excel·lència per a noves tècniques de lluita aèria. Però sense una visió coordinada a escala nacional o supranacional, els avenços continuen sent desiguals i insuficients davant la magnitud del repte.

Els grans incendis no són inevitables. Són, en gran mesura, el reflex de decisions col·lectives i de sistemes que no han evolucionat al ritme del risc. Si hem estat capaços de transformar la seguretat aèria, la predicció d’huracans o la preparació davant terratrèmols mitjançant inversió i coordinació, també podem fer-ho amb els incendis forestals. La tecnologia ja hi és. Ara cal voluntat política i capacitat d’organitzar-la.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

Què tenen en comú els zombis i la prevenció de drogues?

Notes de seguretatDeixa un comentari

Quan pensem en prevenció de drogues, és poc probable que ens vinguin al cap imatges de zombis caminant pels carrers. Però a Dover, New Hampshire, EUA, aquesta combinació tan sorprenent s’ha convertit en una poderosa eina educativa. I és només una de les moltes iniciatives del Dover Youth to Youth (Y2Y), un programa pioner liderat per joves que treballen per reduir el consum de substàncies a la seva comunitat.

El projecte va començar l’any 1992, impulsat pel Departament de Policia de Dover, amb un petit grup d’onze alumnes de sisè. L’objectiu era clar: donar veu als joves i convertir-los en part activa de la solució als problemes de consum i abús de substàncies.

Avui, Y2Y és una organització vibrant de més de 70 estudiants de 6è a 12è, distribuïts en diversos equips d’acció. Els estudiants s’incorporen per moltes raons: interès en l’activisme, experiències personals o simplement per voluntat de generar un canvi positiu.

Les activitats de Y2Y són variades i molt dinàmiques. Setmanalment, els equips es reuneixen per formar-se i desenvolupar projectes en quatre àrees:

  • Educació: Presentacions a escoles, tallers de seguretat amb medicaments i xerrades comunitàries.
  • Consciència comunitària: Campanyes creatives i esdeveniments públics.
  • Polítiques públiques: Els joves han contribuït a aprovar vuit ordenances municipals i tres lleis estatals.
  • Mitjans de comunicació: Han creat més de 200 anuncis de ràdio i vídeos educatius.

Entre els seus projectes més populars hi ha The Zombie Project, una campanya que destaca la importància de participar en el Drug Take Back Day de la DEA. Dies abans de l’esdeveniment, els joves surten disfressats de zombis per informar la població sobre els riscos de guardar medicaments innecessaris a casa. El seu lema és directe i efectiu: “Si penses que els zombis fan por, només cal que miris dins del teu armariet de medicaments.”

L’any 2013, Dover Youth to Youth va ser reconegut com un programa basat en l’evidència a New Hampshire. Aquesta distinció va permetre ampliar la seva influència, oferint formació i recursos a grups juvenils d’arreu dels Estats Units. Un dels seus projectes més importants és el One Voice Youth Empowerment Toolkit, un conjunt complet d’eines i guies perquè altres comunitats puguin replicar el seu model d’èxit.

L’augment dramàtic de morts relacionades amb el fentanil ha impulsat Y2Y a crear noves campanyes adaptades a la realitat actual. L’any 2024, van llançar Dealer is Not a Doctor, centrada en els riscos de les pastilles falsificades que imiten medicaments reals però contenen fentanil en dosis potencialment mortals.

Amb el suport d’agents de la DEA i una gran mobilització juvenil, la campanya ha inclòs manifestacions, repartiment de materials informatius i una forta presència mediàtica. El missatge és clar: No prenguis cap medicament que no hagi estat prescrit per un metge. Un “dealer” no és un doctor i no vetlla per la teva salut.

El missatge principal de Dover Youth to Youth és que els joves tenen poder per transformar la seva comunitat. Ja sigui disfressats de zombis, parlant davant del consistori o creant contingut multimèdia, aquests estudiants demostren que la prevenció és més efectiva quan la lideren els mateixos joves.

Per a qualsevol grup juvenil que vulgui començar un projecte similar, Y2Y recomana no reinventar la roda: existeixen eines, campanyes nacionals i recursos preparats per ser utilitzats. El més important és tenir passió, compromís i ganes de generar un canvi real.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

Irlanda reforça els mitjans contra l’arribada constant de cocaïna

Notes de seguretatDeixa un comentari

Les forces de l’ordre de tot Europa lluiten incansablement per aturar la creixent quantitat de cocaïna que travessa l’Atlàntic des de l’Amèrica del Sud.

Segons el Centre d’Operacions d’Anàlisi Marítima (MAOC), que vigila el tràfic de drogues transatlàntic, 100 vaixells sospitosos de tràfic de drogues no es van poder aturar l’any passat perquè les autoritats europees no tenien prou mitjans per interceptar-los. Europa té les dades dels vaixells que creuen l’Atlàntic carregats de drogues, però encara no té els actius d’intercepció disponibles, segons el director del MAOC, Sjoerd Top. Fins a 600 vaixells són monitoritzats pel MAOC cada dia, mentre que es produeixen quantitats rècord de cocaïna a l’Amèrica del Sud.

Els usuaris del Regne Unit van consumir 117 tones de cocaïna l’any passat, segons l’Agència Nacional del Crim del Regne Unit. Mentrestant, la xifra de morts relacionades amb la cocaïna s’ha multiplicat per deu des de l’any 2011.

La droga s’envia generalment en grans vaixells portacontenidors a ports europeus, com ara Rotterdam i Anvers. Però la seguretat d’aquests ports s’ha reforçat, de manera que els contrabandistes busquen rutes alternatives. Molts descarreguen les bales de cocaïna d’un vaixell “mare” a una embarcació “filla” més petita, amb la qual són portades a terra. A través d’aquest mètode, en els últims sis mesos s’han interceptat al mar tones de cocaïna, en múltiples decomisos d’una o dues tones.

Però els càrtels són implacables i cada vegada més apunten a Irlanda, l’únic país europeu amb una frontera oberta amb el Regne Unit, com a porta del darrere. Irlanda té gairebé 2.000 milles de costa molt vulnerable, moltes d’elles ideals per al contraban, amb centenars d’entrades aïllades.

Les forces de defensa del país ajuden a combatre els càrtels. Però Irlanda té la despesa en defensa més baixa de la UE, només el 0,2 % del PIB. El Servei Naval Irlandès té vuit vaixells, però normalment només se’n pot fer dos a la mar, a causa de l’escassetat de mariners. Irlanda té 132.000 milles quadrades d’aigua sota la seva jurisdicció, el 16 % de les aigües europees, i només dos vaixells plenament operatius. Segons l’excomandant naval Eugene Ryan, això no té cap sentit.

Passa el mateix amb el suport aeri. Se suposa que les forces de defensa irlandeses proporcionen els helicòpters per ajudar a protegir la costa. Però de vegades no en tenen ni un sol de disponible que pugui fer la feina.

L’autopista de narcòtics travessa l’Atlàntic i un dels primers països als quals arriba és Irlanda. El govern irlandès assegura mantenir una presència i vigilància contínua dins del seu domini marítim. Subratlla que el finançament per a la defensa augmentarà en 600 milions d’euros en quatre anys, un augment del 55 %, i s’hi aplicaran iniciatives significatives, que també han donat lloc a l’estabilització de la força del Servei Naval.

El tràfic de drogues és un problema creixent a tot Europa, i els que en lideren la lluita diuen que tots els països han de fer molt més per aturar-lo.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

Enfortir la prevenció de la violència escolar als Estats Units

Notes de seguretatDeixa un comentari

La violència per part dels estudiants de l’anomenat nivell K-12 (fins els 14 anys) és inquietantment comú. Garantir que les escoles tinguin maneres efectives d’identificar i prevenir aquests incidents és cada cop més important. Diversos comportaments o comunicacions pertorbadores, incloses les amenaces directes, poden precedir els actes de violència.

Aquestes reflexions se’n deriven d’una investigació de diversos autors tals com Brian A. Jackson, Pauline Moore, etc. publicada també a Rand.

Tot i que l’expulsió de tots els estudiants que presentin aquests comportaments pot semblar prudent, fer-ho pot ser contraproduent, limitant l’eficàcia dels esforços de seguretat. Amb sistemes efectius per a l’avaluació i gestió de l’amenaça conductual (BTAM), les escoles poden avaluar i respondre a un comportament preocupant per protegir la comunitat i respondre a l’estudiant el comportament del qual ha causat preocupació.

Per fer-ho, les escoles necessiten les eines per respondre. Les eines poden incloure mesures restrictives o la participació de les forces de l’ordre en els casos més greus, però altres opcions poden ser més efectives. Aquestes opcions addicionals inclouen diferents tipus d’intervenció en salut mental, assessorament i altres suports. Els equips amb àmplies eines disponibles poden personalitzar millor les intervencions, augmentant les possibilitats de resultats positius per a tots els implicats.

En aquest informe, els autors es basen en la literatura publicada i en extenses entrevistes amb professionals de l’educació i la seguretat pública per crear un inventari de les moltes opcions d’intervenció que són valuoses per a les escoles en la fase de gestió de BTAM. A més, a partir d’enfocaments variats dels camps de l’assessorament, la disciplina escolar i la gestió del comportament, i altres professions que han d’adaptar els serveis adequats a les necessitats dels joves al seu càrrec, l’informe analitza les eines de suport a la presa de decisions per ajudar els equips directius a implementar aquesta part crítica dels esforços per prevenir la violència dirigida i mantenir les comunitats escolars segures.

Hi ha disponibles diverses opcions d’intervenció per als esforços BTAM de K-12.

Mitjançant l’ús d’assessorament de suport i altres intervencions, BTAM està ampliant les opcions disponibles per als líders escolars i el personal per abordar un comportament problemàtic que té el potencial de convertir-se en violència.

Per ser efectius, els equips de BTAM de l’escola necessiten un ampli conjunt d’eines, que incloguin opcions adaptades:

  • a les especificitats dels comportaments problemàtics d’un alumne,
  • a la comunitat i entorn escolar únics, i
  • a les necessitats i circumstàncies de l’alumne o estudiants implicats.

Les idees de l’educació, la seguretat pública i altres camps es poden combinar per donar suport a la concordança d’intervencions efectives amb les necessitats dels estudiants

Recomanacions

Per informar millor la planificació de la intervenció, les eines d’intervenció s’han de dissenyar de manera que prioritzin la recollida de dades sobre factors que es poden canviar perquè les peces d’informació en BTAM que poden ser una part útil per avaluar el perill que suposa un individu poden ser inútils per a la planificació de la intervenció.

L’inventari d’opcions d’intervenció desenvolupat en aquest estudi podria proporcionar un punt de partida perquè les escoles prenguin decisions conscients a mesura que

  • revisen les opcions disponibles per als seus equips i
  • identifiquen les opcions a les quals no tinguin accés però que podrien esdevenir prioritats valuoses a curt termini per reforçar els seus esforços de seguretat escolar.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

Càmeres corporals per reduir la violència contra el personal de les ambulàncies a Anglaterra

Notes de seguretatDeixa un comentari

La violència contra el personal de les ambulàncies és, actualment, un problema important. La gran majoria del personal d’ambulàncies informa que ha experimentat amenaces de violència, la qual cosa afecta el benestar dels treballadors, que ja de per si realitzen treballs importants, estressants i desafiants. Fins a l’any 2020, els incidents amb ús de violència augmentaven anualment, la qual cosa comportava costos addicionals per al servei d’ambulàncies.

L’NHS England (el servei nacional de salut del Regne Unit), el servei d’ambulàncies i els sindicats van coincidir en la necessitat d’actuar i van implementar diverses iniciatives per reduir la xifra d’empleats que viuen la violència com si fos una part de la feina. Aquestes iniciatives incloïen la introducció de càmeres corporals.

Un dels problemes existents era que, tot i que les càmeres s’havien anat introduint gradualment arreu del món per reduir la violència –inclosos els serveis de policia o el transport públic– i existien proves de la seva eficàcia, eren proves limitades sobre la millor manera de fer-les funcionar a les ambulàncies. Per tant, es va decidir fer un estudi d’investigació en paral·lel a la introducció de les càmeres per avaluar-ne l’impacte.

RAND Europe va ser l’encarregat de dur a terme aquesta avaluació. Durant un període de tres anys, 2021 a 2024, es van recopilar i analitzar dades, amb estreta col·laboració amb els treballadors i gerents del personal d’ambulàncies. D’acord amb tota aquesta informació es va redactar un informe complet.

Per determinar si les càmeres corporals redueixen la violència contra el personal, s’examinen les condicions més àmplies en les quals és més probable que tinguin èxit i es proporcionen recomanacions per millorar aquestes condicions. Més que res, perquè les càmeres corporals són només una petita part d’un sistema més ampli de polítiques i pràctiques destinades a reduir la violència i l’agressió.

L’aplicació de les càmeres corporals en el sector de les ambulàncies es va transferir als consorcis d’ambulàncies sobre la base que els consorcis locals eren els més indicats per identificar els obstacles i les oportunitats locals i comunicar-se eficaçment amb el personal local.

En la investigació, van concloure que el personal de les ambulàncies té opinions variades sobre les càmeres corporals, bàsicament perquè per sí soles no són una panacea per reduir la tensió en les situacions de risc, però amb més opinions positives que negatives. Els entrevistats en l’estudi van destacar la necessitat d’estratègies més àmplies, com la comunicació efectiva.

El rol del suport institucional va sorgir com un factor crucial per determinar l’impacte de les càmeres en el benestar del personal i la seva percepció de seguretat. Això s’alinea amb la literatura existent, que destaca que els entorns de suport poden millorar els beneficis de les càmeres corporals. A més, es va trobar una forta correlació positiva entre una cultura de treball favorable i les opinions positives de les càmeres corporals, la qual cosa suggereix que el clima organitzacional té un paper important en la formació de les percepcions.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

El Consell aprova la declaració sobre l’aplicació del dret internacional al ciberespai

Notes de seguretatDeixa un comentari

La declaració assenyala que el dret internacional segueix sent apte per al seu propòsit en aquest domini digital i reitera que els estats han de complir determinades normes i obligacions quan realitzen activitats al ciberespai.

La declaració reconeix que el comportament maliciós al ciberespai, inclòs el ransomware, està augmentant en escala, gravetat, sofisticació i impacte, i presenta un repte i una amenaça importants per al funcionament de les societats, les economies i la forma de vida europees. Tanmateix, el ciberespai no és un domini sense llei.

El respecte i l’adhesió al marc de l’ONU de comportament responsable de l’estat al ciberespai segueixen sent essencials per mantenir la pau, la seguretat i l’estabilitat internacionals. Per tant, la UE i els seus estats membres reafirmen el seu ple compromís amb la implementació del marc de l’ONU de comportament estatal responsable al ciberespai, adoptat per consens i repetit en diverses instàncies per l’Assemblea General de l’ONU (AGNU), que afirma, entre d’altres coses, que el dret internacional, especialment la Carta de les Nacions Unides, el dret internacional dels drets humans i el dret internacional humanitari, s’aplica plenament al ciberespai.

La Unió Europea i els seus estats membres continuaran treballant amb socis internacionals per establir un mecanisme de les Nacions Unides únic, permanent, inclusiu, regular i orientat a l’acció per implementar i promoure un comportament estatal responsable al ciberespai: el Programa d’Acció.

Amb aquesta declaració, la Unió i els seus estats membres demostren que és possible arribar a un acord comú sobre un conjunt de principis i normes fonamentals del dret internacional aplicables al ciberespai. Una millor comprensió global comuna de com s’aplica el dret internacional al ciberespai contribueix a millorar la resiliència cibernètica global i a una major transparència i predictibilitat de la conducta dels estats al ciberespai i la rendició de comptes.

En aquest sentit, la UE i els seus estats membres continuen donant suport a tercers països mitjançant la formació i el desenvolupament de capacitats sobre la implementació del marc de les Nacions Unides de comportament estatal responsable al ciberespai, inclòs sobre com desenvolupar una posició nacional, regional o internacional sobre l’aplicació del dret internacional al ciberespai.

És la primera vegada que la Unió Europea i els seus estats membres adopten una declaració sobre aquest tema concret. La declaració segueix l’aprovació reiterada de l’AGNU del marc de comportament estatal responsable al ciberespai, basat en l’aplicació del dret internacional. La declaració està relacionada amb els esforços a nivell de les Nacions Unides, concretament el Grup de treball obert de les Nacions Unides (OEWG) sobre la seguretat i l’ús de les tecnologies de la informació i la comunicació en el període 2021-2025, establert per la resolució de l’AGNU UN A/RES /75/240 l’any 2021.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

El Consell Europeu avança en la lluita contra el blanqueig de capitals

Notes de seguretatDeixa un comentari

El Consell Europeu ha adoptat un paquet de noves normes contra el blanqueig de capitals que han de protegir els ciutadans de la UE i el seu sistema financer contra el blanqueig de capitals i el finançament del terrorisme. I juntament amb aquest paquet de normes, una nova agència amb seu a Frankfurt supervisarà el treball dels actors implicats. Aquesta nova eina ha de garantir que els estafadors, el crim organitzat i els terroristes no tinguin espai per legitimar els seus ingressos a través del sistema financer.

Amb el nou paquet, totes les normes que s’apliquen al sector privat es transferiran a una nova regulació directament aplicable, mentre que una directiva tractarà l’organització de les autoritats nacionals competents en la lluita contra el blanqueig de capitals i el finançament del terrorisme.

El reglament harmonitza exhaustivament les normes contra el blanqueig de capitals per primera vegada a tota la UE i tanca, així, les escletxes als estafadors. També amplia les normes contra el blanqueig de capitals a noves entitats obligades, com ara la majoria del sector ‘cripto’, comerciants de béns de luxe i clubs i agents de futbol. Així mateix, el reglament estableix requisits més estrictes, regula la propietat efectiva i fixa un límit de 10.000 euros per als pagaments en efectiu, entre altres coses.

La directiva ha de millorar l’organització dels sistemes estatals de lluita contra el blanqueig de capitals establint regles clares sobre com treballen conjuntament les unitats d’intel·ligència financera (UIF, els organismes nacionals que recullen informació sobre activitats financeres sospitoses o inusuals als estats membres) i els supervisors.

A aquest efecte, el reglament crea una nova Autoritat Europea per a la Lluita contra el Blanqueig de Capitals i el Finançament del Terrorisme (AMLA), que tindrà competències de supervisió directes i indirectes sobre les entitats d’alt risc del sector financer.

Atesa la naturalesa transfronterera de la delinqüència financera, la nova autoritat ha d’augmentar l’eficiència mitjançant la creació d’un mecanisme integrat amb els supervisors nacionals per garantir que les entitats obligades compleixin les obligacions relacionades amb el sector financer. AMLA també ha de tenir un paper de suport pel que fa al sector no financer, i ha de coordinar i donar suport a les UIF.

A més de les facultats de control i per garantir el compliment, en els casos d’incompliment greu, sistemàtic o reiterat dels requisits directament aplicables, l’Autoritat imposarà sancions pecuniàries als subjectes obligats seleccionats.

La nova directiva contra el blanqueig de capitals també prescriu que els estats membres de la UE facin que la informació dels registres de comptes bancaris centralitzats, que continguin dades sobre qui té un compte bancari i on, estigui disponible a través d’un únic punt d’accés.

Com que la directiva AML (de l’anglès Anti-Money Laundering) ha de proporcionar accés al punt únic només a les UIF, el Consell ha adoptat una directiva separada per garantir que les autoritats policials estatals tinguin accés a aquests registres mitjançant el punt d’accés únic. Aquesta directiva també inclou l’harmonització del format dels extractes bancaris. Aquest accés directe i l’ús de formats harmonitzats per part dels bancs és un instrument important en la lluita contra els delictes i en els esforços per localitzar i confiscar el producte del crim.

Aquest és el pas final del procediment d’adopció del reglament. La normativa ALA s’aplicarà tres anys després que entri en vigor. Els estats membres tindran dos anys per transposar algunes parts de la directiva ALA i tres anys per a d’altres.

AMLA tindrà la seu a Frankfurt i començarà a operar a mitjans del 2025.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

Els estats de la UE acorden una posició comuna per reforçar la ciberseguretat

Notes de seguretatDeixa un comentari

Per reforçar la solidaritat i les capacitats de la Unió Europea per detectar les amenaces i incidents de ciberseguretat, preparar-se per afrontar-los i respondre-hi, els representants dels estats membres (Coreper) van arribar a una posició comuna sobre l’anomenat acte de cibersolidaritat. El projecte de reglament estableix les capacitats de la Unió per fer que Europa sigui més resistent i reactiva davant les amenaces cibernètiques, alhora que reforça els mecanismes de cooperació.

La proposta de la Comissió té com a objectiu principal:

  • Donar suport a la detecció i la conscienciació d’amenaces i incidents de ciberseguretat importants o a gran escala.
  • Reforçar la preparació davant d’amenaces i protegir les entitats crítiques i els serveis essencials, com ara hospitals i serveis públics.
  • Reforçar la solidaritat en l’àmbit de la UE, la gestió concertada de les crisis i les capacitats de resposta entre els estats membres.
  • Contribuir a garantir un paisatge digital segur tant per als ciutadans com per a les empreses.

Per detectar les principals amenaces cibernètiques de manera ràpida i eficaç, l’esborrany de reglament estableix un escut cibernètic europeu, que és una infraestructura paneuropea formada per centres d’operacions de seguretat nacionals i transfronterers a tota la Unió. Són entitats encarregades de compartir informació per detectar les ciberamenaces i actuar.

Aquest esborrany també preveu la creació d’un mecanisme d’emergència cibernètica per augmentar la preparació davant d’incidents a la UE i millorar les capacitats de resposta. Es preveu donar suport a:

  • Accions de preparació, incloent-hi entitats de prova en sectors molt crítics (sanitat, transport, energia, etc.) per a detectar possibles vulnerabilitats, basades en escenaris i metodologies de risc comuns.
  • Serveis de resposta a incidents de proveïdors de confiança del sector privat contractats prèviament i, per tant, disposats a intervenir, a petició d’un estat membre o d’institucions, òrgans i agències de la UE, en cas d’un problema important o a gran escala fruit d’un incident de ciberseguretat.
  • Assistència mútua en termes financers, en què un estat membre podria oferir suport a un altre.

Finalment, el reglament proposat estableix el mecanisme de revisió d’incidents de ciberseguretat per millorar la resiliència de la UE mitjançant la revisió i l’avaluació dels incidents significatius o a gran escala després que hagin tingut lloc, extreure’n les lliçons apreses i, si escau, emetre recomanacions per millorar la postura cibernètica de la UE. A petició de la Comissió o de les autoritats nacionals, l’Agència de la Unió Europea per a la Ciberseguretat (ENISA) revisaria determinats incidents i lliuraria un informe amb les lliçons apreses i les recomanacions necessàries.

Al llarg del text s’ha subratllat el caràcter voluntari de la implicació dels estats membres en els mecanismes establerts per la proposta de la Comissió i s’han aclarit les interaccions entre les entitats existents i les definides pel projecte de reglament.

L’acord sobre la posició comuna del Consell permetrà a la presidència entrant obrir negociacions amb el Parlament Europeu sobre la versió final de la proposta de legislació.

El pressupost total de totes les accions de cibersolidaritat de la Unió és d’1.100 milions d’euros, dels quals aproximadament dos terços seran finançats per la UE a través del Programa Europa digital.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français