Set formes fraudulentes de fer desaparèixer els teus diners

El Centre Europeu de Cibercrim de l’Europol (EC3), la Federació Bancària Europea i els seus socis del sector públic i privat han difós una campanya de sensibilització sobre les 7 estafes financeres en línia més comunes. La campanya, amb el nom de  #CyberScams, es va fer el mes d’octubre passat en el marc del Mes Europeu de la Seguretat Cibernètica i promou la seguretat cibernètica entre ciutadans i organitzacions, destacant passos senzills per protegir-ne les dades personals, financeres i professionals.

Els cossos policials dels 28 estats membres de la Unió Europea, de 5 estats no membres de la UE, de 24 associacions bancàries nacionals i bancs i molts altres investigadors contra el cibercrim volen sensibilitzar la població sobre aquest fenomen criminal. Aquest esforç paneuropeu va ser impulsat per una campanya de comunicació a través de canals de mitjans socials i d’aplicació de la llei nacionals, associacions bancàries i institucions financeres.

Seguint les recomanacions de l’IOCTA 2018, la defensa més efectiva contra l’enginyeria social és l’educació de les víctimes potencials, que poden ser qualsevol de nosaltres quan estem en línia. Sensibilitzar el públic en general sobre com identificar aquestes tècniques enganyoses pot permetre mantenir-nos més segurs en línia nosaltres mateixos i les nostres finances.

Per a aquesta campanya, el material de suport, que inclou informació sobre les 7 estafes financeres en línia més comunes i com evitar-les, s’ha fet en 27 idiomes diferents i està disponible per a descàrregues públiques:

  • Frau del CEO: els estafadors fingeixen ser el vostre CEO o representant sènior de l’organització i us conviden a pagar una factura falsa o fer una transferència no autoritzada des del compte corrent.
  • Frau de la factura: fingeixen ser un dels vostres clients o proveïdors i us enganyen en pagar futures factures en un compte bancari diferent.
  • Phishing / smishing / vishing: us diuen o us envien un missatge de text o un correu electrònic per enganyar-vos a compartir la vostra informació personal, financera o de seguretat.
  • Ús fraudulent de llocs web bancaris: utilitzen correus electrònics de phishing bancari amb un enllaç al lloc web falsificat. Un cop feu clic a l’enllaç, s’utilitzen diversos mètodes per recopilar la vostra informació financera i personal. El lloc s’assembla a la seva pàgina legítima, amb diferències mínimes.
  • Estafa romàntica: fingeixen interessar-se en una relació romàntica. Normalment es produeix en llocs web de cites en línia, però els estafadors sovint utilitzen les xarxes socials o el correu electrònic per fer contactes.
  • Robatori de dades personals: recullen la vostra informació personal a través de canals de mitjans socials.
  • Inversions i estafes en compres en línia: us fan pensar que sou una inversió intel·ligent o us presenten una gran oferta en línia falsa.

Internet s’ha tornat molt atractiu per als cibercriminals. Els atacants utilitzen trucs sofisticats i promeses de guanyar diners o obtenir informació financera valuosa. Les estafes amb un familiar perdut o prínceps nigerians ja no són els únics trucs. Les tàctiques que utilitzen els cibercriminals són cada cop més innovadores i més difícils de detectar. Des de fingir ser el CEO de la vostra organització i suplantar un interès romàntic, els estafadors d’avui dia faran el que calgui per aconseguir el que volen: els vostres diners i les vostres credencials bancàries.

L’enginyeria social continua creixent com a motor de molts delictes cibernètics, amb el phishing com la forma més freqüent. Els delinqüents l’utilitzen per assolir un seguit d’objectius: obtenir les vostres dades personals, segrestar els vostres comptes, robar-vos la identitat, iniciar pagaments il·legítims o convèncer-vos de continuar amb qualsevol altra activitat contra el vostre interès, com ara transferir diners o compartir dades personals. Un sol clic pot ser suficient per comprometre tota la vostra organització.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

La Comissió Europea demana passos en ferm en matèria de seguretat

Fins a començaments d’octubre del 2018, s’han aprovat diverses propostes legislatives presentades per la Comissió, però encara queden nombrosos expedients importants que haurien de tramitar-se abans de les eleccions al Parlament Europeu de maig del 2019. És, per tant, la Comissió la que demana que s’accelerin aquests treballs i s’adopti amb rapidesa el que queda pendent dels expedients prioritaris de seguretat. Sobretot, el que es defineix a la Declaració conjunta i a les noves mesures proposades pel president Juncker en el seu Discurs sobre l’estat de la Unió del 2018.

Durant els darrers tres anys, la Comissió ha adoptat mesures per reforçar la seguretat a la UE i a les seves fronteres exteriors. Les temptatives d’atemptat terrorista, l’ús d’armes químiques als carrers d’un estat membre i, més recentment, el ciberatac avortat a la seu central d’una organització internacional posen de manifest que Europa continua sent un objectiu i, per tant, que cal millorar la seguretat i la resiliència col·lectives. Cal aprofundir, doncs, en els aspectes següents:

  • Protegir els europeus a la xarxa. Tenint en compte les darreres operacions cibernètiques hostils, és imprescindible que totes les propostes legislatives s’ultimin amb caràcter prioritari. A més, amb la finalitat d’assegurar-se que les plataformes d’internet no s’utilitzin per difondre continguts terroristes en línia, cal que el Parlament Europeu aprovi l’obligació de suprimir continguts d’aquest tipus en el termini d’una hora.
  • Interoperabilitat dels sistemes d’informació de la UE: cal permetre que els sistemes d’informació de la UE en matèria de seguretat, migració i gestió de les fronteres funcionin junts de forma més eficaç i millori, així, la seguretat de la informació. També caldria modernitzar el Sistema Europeu d’Informació d’Antecedents Penals (ECRIS), Eurodac i el Sistema d’Informació de Visats (VIS).
  • Lluita contra la delinqüència transfronterera: la Comissió insta el Consell Europeu i el Parlament a ampliar la competència de la Fiscalia Europea per tal que pugui abastar la investigació de delictes terroristes transfronterers i també les propostes de la Comissió sobre proves electròniques, per ajudar tant la policia com les autoritats judicials.
  • Reforç de les fronteres: es demana que s’aprovin les eines necessàries per garantir la gestió eficaç de les fronteres exteriors, tals com l’Agència Europea de Fronteres i Costes, les normes de la UE en matèria de retorn i l’Agència d’Asil de la UE.

Per recolzar els esforços dels estats membres amb vista a millorar la seguretat de la UE, la Comissió va assignar un finançament de la seguretat de 70 milions d’euros per al període 2018-2019, repartits de la manera següent:

  • Lluita contra la radicalització: 5 milions d’euros.
  • Lluita contra amenaces QBRN, restricció a l’accés a explosius casolans i protecció dels espais públics i les infraestructures crítiques: 9,5 milions d’euros.
  • Suport a l’aplicació de normes vigents com el Registre europeu de noms de passatgers: 1,5 milions d’euros.
  • 100 milions d’euros a càrrec de les Accions Urbanes Innovadores com, per exemple, la protecció dels espais públics.

Enllaços d’interès:

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

L’Europol treballa per evitar víctimes de frau en els bitllets d’avió

Entre el 18 i el 22 de juny del 2018, 61 països, 69 aerolínies, 226 aeroports i 6 agències de viatges en línia van participar a l’11a edició dels Dies d’Acció de l’Aeroport Mundial (GAAD), centrats en criminals sospitosos de viatjar amb bitllets d’avió comprats utilitzant dades de targetes de crèdit robades, copiades o falses. Es van informar de 334 transaccions sospitoses i es van obrir diverses investigacions. Van ser detingudes 141 persones.

L’Associació Internacional de Transport Aeri (IATA) estima que la indústria aèria perd més de mil milions de dòlars anuals com a conseqüència de les compres fraudulentes en línia de bitllets de vol. A més, milions de ciutadans innocents es veuen afectats per l’ús indegut de les seves dades de targetes de crèdit.

Les transaccions fraudulentes en línia no només són altament lucratives per al crim organitzat, sinó que sovint es fan per facilitar activitats criminals més serioses, com la immigració il·legal, el tràfic d’éssers humans, el contraban de drogues i el terrorisme.

Eurojust va col·laborar durant tota la setmana d’acció, juntament amb l’Agència Europea de Fronteres i Guàrdia Costanera (Frontex), que va desplegar oficials en 22 aeroports. El projecte de comunicació de l’aeroport (AIRCOP), implementat per l’Oficina de les Nacions Unides contra la Droga i el Delicte (UNODC), en col·laboració amb la Interpol i l’Organització Mundial de Duanes (OMA), també va desenvolupar activitats d’aplicació de la llei als aeroports de l’Àfrica i l’Orient Mitjà.

Com evitar el frau de la companyia aèria

Aquests són alguns dels consells de l’Europol per evitar convertir-se en la propera víctima d’una oferta vacacional massa bona.

  • Contracteu en fonts oficials

Reserveu les vacances directament amb una companyia aèria o hotel, o a través d’un agent de bona reputació o operador turístic. Busqueu el logotip de l’IATA al lloc web de la companyia.

  • Feu la vostra recerca

Feu una cerca en línia completa per garantir que l’empresa sigui legítima. Si és sospitosa, és possible que altres persones hagin publicat les seves experiències per advertir-ne.

  • Navegueu segurs en línia

Poseu especial atenció en el nom i el domini del lloc web. Els canvis petits del nom o del domini, com ara passar de .com a .eu, us poden redirigir a una empresa completament diferent.

  • Pagueu amb seguretat

Comproveu que el lloc web utilitza un sistema de pagament segur i el protocol de comunicació segur (https) per al procediment de reserva.

  • Comproveu la lletra petita

Comproveu que el lloc web ofereix termes i condicions, una política de reemborsament i una política de privadesa.

  • Utilitzeu el vostre instint

Si alguna cosa sona massa bé com per ser real, probablement no ho sigui.

  • Deseu totes les proves i informeu la policia immediatament.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

 

El Canadà, segon país del món a legalitzar el cànnabis

El 17 d’octubre del 2018 va entrar en vigor la llei aprovada el juny d’aquest mateix any pel senat canadenc (52 vots a favor, 29 en conta i 2 abstencions), que oficialitza la legalització de la compra, el consum, el cultiu i la possessió de marihuana amb finalitat recreativa al Canadà (Cannabis Act, 2018). L’ús de la marihuana amb finalitat medicinal ja va autoritzar-se el 2001. La iniciativa formava part del programa electoral de l’actual primer ministre, Justin Trudeau, del Partit Liberal del Canadà, el mateix que va legalitzar el matrimoni homosexual al país el 2005.

El Canadà és el primer país del G20 que fa aquest pas endavant (als Estats Units, és legal només en 9 dels estats i a la ciutat de Washington) i el segon del món, poc més d’un any després que l’Uruguai fes realitat la iniciativa impulsada per l’expresident José Mujica de legalitzar el consum i la compra de marihuana per als ciutadans uruguaians (Ley nº 19.172, 2013).

La compra, venda i possessió de cànnabis no pot ser de més de 30 grams (Cannabis Act, article 8, 2018). D’altra banda, l’edat mínima permesa per adquirir i consumir cànnabis està regulada en l’àmbit provincial: a totes les províncies, l’edat legal per comprar i consumir cànnabis són els 19 anys, a excepció del Quebec i d’Alberta, on són els 18 anys. L’edat mínima de consum de marihuana coincideix amb la de consum d’alcohol a totes les províncies menys a Manitoba, on l’edat legal de consum d’alcohol són els 18 anys. Pel que fa als espais on està permès el consum, en algunes províncies es pot fumar marihuana als mateixos llocs on ja es pot fumar tabac, i en d’altres està limitat als espais privats.

Una altra regulació també delegada a les autoritats provincials és la dels permisos de venda i distribució (Cannabis Act, article 69, 2018): en general, són empreses privades amb autorització de l’autoritat provincial les que s’encarreguen del cultiu i la distribució del cànnabis, a excepció d’algunes províncies, on és una empresa pública qui s’encarrega de la comercialització de la substància.

Segons el Canadian Centre on Substance Use and Addiction, els objectius de la nova llei són, principalment, els següents:

  • Evitar l’accés dels joves al cànnabis.
  • Protegir la salut pública i la seguretat assegurant la qualitat del cànnabis.
  • Desincentivar l’activitat criminal imposant sancions penals als qui operin fora del marc legal.
  • Reduir la càrrega de delictes relacionats amb el cànnabis al sistema de justícia penal.

Tot i que les autoritats preveuen que el preu serà un 25% més elevat que el del mercat negre (uns 10 dòlars canadencs, que equivalen a 6,7 euros), la qualitat serà millor, fet que s’espera que incentivi els consumidors a adquirir el cànnabis a través dels canals legals. Els diners reclutats a través dels impostos sobre el cànnabis es repartiran entre les arques provincials (75%) i les federals (25%).

Paral·lelament a l’entrada en vigor del Cannabis Act, es preveu atorgar l’indult a tots els condemnats al país per possessió de marihuana -centenars de milers de persones-, sempre que no superés els 30 grams. Aquesta mesura significarà que tots els condemnats per possessió de marihuana ja no tindran prohibida l’entrada als Estats Units, com fins ara.

El cas del Canadà serà seguit amb lupa per la resta del món, ja que es tracta de la primera gran potència econòmica a posar fi a la prohibició de la venda i el consum de marihuana amb finalitats recreatives. Aquest exemple servirà, de ben segur, per encendre debats en molts dels altres països del G20, i els resultats incentivaran o desincentivaran l’impuls de lleis semblants en altres estats.

Per ampliar la informació, podeu consultar els enllaços següents:

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

#BuySafePaySafe: com evitar convertir-se en víctima de frau en els pagaments amb targeta

D’operacions policials contra el frau en els pagaments amb targeta n’hi ha contínuament, fins i tot a gran escala, com la coordinada per l’Europol aquest estiu passat, que va acabar amb 95 detinguts en una operació conjunta entre 28 països.

Les mesures d’investigació són molt complexes a causa de la dimensió virtual i internacional d’aquest delicte. En aquest fenomen, hi estan involucrats no només els estafadors individuals, sinó també els grups de delinqüència organitzada. Hi ha indicis de professionalitat i enllaços a altres formes de delicte, com ara el phishing, els atacs de programari maliciós, la creació de llocs web i l’ús de plataformes de xarxes socials per cometre fraus.

Actualment, prop del 80% del frau de targetes es fa en línia. Les xarxes socials s’utilitzen per crear perfils de vendes (botigues), publicant-ho tot a meitat de preu. Quan ordenen alguna cosa, els estafadors fan les compres, sovint molt cares, amb dades de targetes de crèdit sostretes. Les dades de la targeta robada solen comprar-se al web fosc, originalment filtrada per un robatori de dades després d’un atac de programari o amb programari maliciós. En fer aquestes compres als seus llocs web, les víctimes no poden adonar-se que les dades de les seves targetes també s’estan robant, per ser venudes després per un venedor en un altre fòrum delictiu. Els venedors esmentats solen tenir desenes de milers de clients feliços i reben grans ressenyes. Al final, els bancs i els comerciants són els que pateixen les pèrdues d’aquesta activitat fraudulenta, que és de fins a milers de milions d’euros a tot el món.

L’eComm 2018-Europol és una operació creada com una part de la lluita contra el frau de targetes de pagament, EMPACT (PCF), dirigida per Àustria. Aquesta operació és una continuació pràctica del grup de treball de comerç electrònic, una xarxa d’associació publicoprivada establerta el 2014 amb actors clau, inclòs el Consell de Riscos Mercantils (MRC) -una xarxa de 490 comerciants electrònics de tot el món-.

Alguns consells de prevenció

Sempre és millor evitar que un delicte es produeixi. És per això que aquesta acció operativa és seguida d’una campanya de prevenció i sensibilització, #BuySafePaySafe. Hi ha un seguit de normes de seguretat que es poden seguir per evitar ser víctimes d’aquest tipus de frau:

  • Assegureu-vos que el dispositiu que utilitzeu per fer compres en línia està ben configurat i la connexió a internet és segura.
  • Utilitzar una targeta és un mètode segur de pagament en compres en línia sempre que tingueu la mateixa cura que en altres compres.
  • Hi ha simples senyals d’advertiment que us poden ajudar a identificar l’estafa. Si sou víctima de frau en línia, denuncieu-ho a la policia. Si heu comprat el producte amb una targeta de crèdit o de dèbit, informeu-ne també el vostre banc.
  • Reviseu regularment el vostre compte bancari en línia. Notifiqueu immediatament al vostre banc si veieu pagaments o retirades de diners que no heu fet.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

Situació i tendències de l’àmbit penitenciari al món l’any 2018


L’informe Global Prison Trends 2018 és la quarta edició d’un estudi anual que s’elabora amb el suport de l’Institut de Justícia de Tailàndia i la Penal Reform International (PRI).

Penal Reform International és una organització no governamental i independent que desenvolupa i promou respostes efectives i proporcionades a la justícia criminal arreu del món.

Per exemple, la PRI defensa l’ús de mesures i sancions sense règim de privació de llibertat, un mètode que s’ha expandit els darrers anys. D’aquesta manera, amb mesures alternatives a la presó, es pot reduir l’amuntegament dels centres, sobretot en casos de condemnes per fets no violents o de delictes de baix nivell relacionats amb les drogues.

Un any més, l’informe explica que la situació de les presons al món és, en general, molt dolenta per la degradació de les condicions i pel creixent nombre de persones empresonades. És per això que han elaborat una llista de recomanacions per als estats i les seves polítiques penitenciàries:

  • Els estats haurien d’introduir novetats legislatives per reduir les taxes d’empresonament, enfocant les prioritats en mesures de prevenció del delicte, les alternatives a la presó i les rehabilitacions.
  • Cal implementar estratègies per abordar la superpoblació de les presons ampliant l’ús de les alternatives a la presó i lluitar per la reducció de la pobresa i la desigualtat.
  • Els estats haurien de complir, respectar i protegir els drets humans i les garanties processals de les persones detingudes. Així s’evitarien el maltractament i les tortures.
  • L’empresonament preventiu només s’hauria d’utilitzar com a últim recurs, i hauria de tenir en compte lapresumpció d’innocència i els principis de necessitat i proporcionalitat.
  • Les polítiques de fiança monetària haurien de revisar-se per assegurar-se que no es discrimina les persones amb poca capacitat econòmica.
  • La pràctica de la condemna s’hauria de guiar pel dret internacional, incloent-hi els acords de l’ONU de Tòquio i Bangkok.
  • Els estats haurien de reduir l’ús de la cadena perpètua. Haurien d’abolir-se les sentències per a tota la vida sense possibilitat de llibertat condicional.
  • Les condicions de vida dels presos condemnats han d’estar en línia amb les normes establertes a les anomenades “Regles” de Nelson Mandela.
  • Els estats que conserven la pena de mort, haurien d’avançar cap a l’abolició, establint una moratòria com a primer pas per a l’extinció.
  • Els estats haurien de revisar les seves polítiques en relació amb les drogues. Cal despenalitzar les infraccions lleus i aplicar sentències proporcionals.
  • L’empresonament de nens hauria de ser l’últim recurs, i la pena de mort i la cadena perpètua prohibides en el cas dels menors.
  • Els estats haurien d’adoptar polítiques i sistemes de justícia i protecció dels nens davant la violència i els maltractaments.
  • Les normes de l’ONU a Bangkok han de guiar els estats en la reforma de la justícia penal per garantir que els sistemes compleixin les necessitats de les dones empresonades.
  • Les sentències a les dones haurien de tenir en compte qualsevol victimització, les responsabilitats de cura de menors i el context de la conducta criminal, potenciant les sancions sense reclusió.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

 

El projecte Stadia de la Interpol: assegurant els grans esdeveniments esportius

Els principals esdeveniments esportius internacionals, com els Jocs Olímpics i els tornejos de la Copa Mundial de la FIFA, presenten molts desafiaments policials i de seguretat per als països d’acollida.

A més de tenir lloc en ubicacions grans, complexes i disperses, aquests esdeveniments poden atreure un seguit d’activitats delictives, des d’aldarulls i violència fins a ciberatacs i, fins i tot, terrorisme.

Amb la seva xarxa global d’experts, la Interpol té la posició ideal per servir de nucli centralitzat de recerca, disseny, planificació, coordinació i formació per afrontar aquest repte, dins d’una estructura que asseguri uns estàndards de qualitat.

El projecte Stadia va ser fundat per la Interpol l’any 2012 i finançat per Qatar, amb l’objectiu de crear un centre d’excel·lència per ajudar els països membres de la Interpol a planificar i executar els preparatius de seguretat per a grans esdeveniments esportius.

En reunir bones pràctiques i lliçons apreses pels països membres que han celebrat amb èxit grans esdeveniments esportius internacionals, el projecte pot ajudar els futurs amfitrions a enfortir els preparatius amb els últims coneixements i experiències.

El projecte Stadia organitza reunions anuals d’experts sobre temes clau de la legislació, la seguretat física i la seguretat cibernètica.

Aquestes trobades reuneixen experts policials d’arreu del món, els comitès d’organització d’esdeveniments, el govern, el sector privat, l’acadèmia i la societat civil per explorar la recerca i l’anàlisi d’última generació i desenvolupar recomanacions independents per planificar i executar arranjaments de seguretat per als principals esdeveniments esportius internacionals.

Tots els països que acullen un esdeveniment esportiu important volen que sigui lliure de problemes i tingui èxit. Cada esdeveniment ofereix moltes lliçons valuoses, no només per al país amfitrió, sinó també per a tots els que acolliran esdeveniments importants en el futur.

Per capturar bones pràctiques i lliçons apreses abans, durant i després de grans esdeveniments esportius internacionals, el projecte Stadia porta a terme programes d’observació i debat amb experts de l’àmbit de la seguretat, tant del sector públic com del sector privat, que tenen responsabilitats directes en les operacions de vigilància i seguretat.

El projecte Stadia treballa amb institucions acadèmiques reconegudes per identificar necessitats de formació i desenvolupar plans d’estudis de formació, juntament amb un programa d’acreditació internacional.

L’aprenentatge acumulat a partir de la gamma d’activitats descrites anteriorment es consolida i es comparteix entre tots els països membres de la Interpol a través d’un sistema de gestió del coneixement basat en un web d’última generació amb dos components:

  • Un ampli repositori de coneixement de bones pràctiques en tots els aspectes de la seguretat de l’esdeveniment esportiu, al qual tots els països membres poden contribuir i del qual poden beneficiar-se.
  • Una plataforma de col·laboració en línia on experts en el camp poden compartir, debatre, analitzar i publicar informació sobre els aspectes evolutius de la seguretat esportiva d’esdeveniments importants.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

Califòrnia vol controlar la venda de munició per lluitar contra la violència armada

Els ciutadans dels Estats Units d’Amèrica tenen el dret a la possessió d’armes d’acord amb el que estableix la segona esmena de la Constitució americana de 1789, i no és fins la Llei de control d’armes federal de l’any 1968, després de l’assassinat de Martin Luther King, que es va augmentar l’edat mínima de possessió d’armes fins als 21 anys.

La compra d’armes té regulació específica i, segons l’estat, la norma és més o menys permissiva. No obstant això, aconseguir munició és bastant fàcil en el conjunt dels Estats Units, com ho demostra que diferents estats n’hagin facilitat l’accés en establiments no especialitzats. A l’Estat de Geòrgia, la munició es pot comprar a les farmàcies; a l’Estat de Pennsilvanià, se’n pot adquirir a les màquines automàtiques d’autoservei i, a l’Estat de Texas, a les joieries.

Califòrnia ja és un dels estats amb una normativa més restrictiva en relació amb la compra i venda d’armes als Estats Units. Però ha donat una passa més amb el control de la venda de munició. Habitualment la normativa per a la compra de munició és menys dura que per a l’adquisició d’una arma de foc, per exemple, no hi ha una edat mínima en l’àmbit federal per comprar bales. Però a Califòrnia s’ha complicat l’accés a la compra de munició per lluitar contra la violència armada a través de la normativa local.

Des de l’aprovació de la proposta 63, votada per la ciutadania, les bales només es poden comprar en armeries autoritzades pel Departament de Justícia. Els compradors d’armes i munició a Califòrnia han d’identificar-se amb l’empremta digital a les botigues especialitzades. Aquesta nova regulació també imposa controls a aquells que busquin obtenir munició a través de la compra en altres estats, que s’haurà de fer a través d’armeries, que comprovaran els antecedents penals. Fins i tot se n’ha restringit la venda per internet i no es pot enviar directament als domicilis, sinó que s’ha d’enviar mitjançant establiments autoritzats.

Els distribuïdors autoritzats de munició estaran obligats a mantenir el registre de totes les vendes de bales en el conjunt de l’Estat de Califòrnia al començament de l’any 2019.

Els detractors d’aquestes mesures, entre els quals destaca l’Associació Nacional del Rifle, critica les mesures per l’augment de la despesa de les administracions en el desplegament de la mesura i per la dificultat de les persones no perilloses d’obtenir armament.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

 

“Nadia”: El teatre com a arma per combatre la radicalització entre els joves

Nadia - Théâtre de LiègeObra de teatre escrita pel dramaturg holandès Daniël Van Klaveren, Nadia representa la història de dues adolescents de quinze anys que, com altres noies de la seva edat, passen una bona part del temps connectades a internet. Una d’elles, la Nadia, és seduïda pel discurs d’un lloctinent del Daesh i inicia un procés de transformació personal que provoca la confrontació amb la seva millor amiga. L’obra reprodueix els darrers dies de vida de la Nadia abans de viatjar cap al Califat.

Les actrius es traslladen a les escoles de secundària per representar aquesta història amb la pretensió de sensibilitzar els joves sobre els perills de la radicalització i la pèrdua d’identitat, així com sobre els reptes que planteja la cerca de la pròpia identitat.

Nadia és el resultat d’un projecte de col·laboració teatral entre cinc companyies[1] europees. Aquest espectacle, amb diferents versions, es va estrenar a diverses ciutats europees al llarg de l’any 2017. És una experiència de col·laboració pedagògica que permet la connexió en línia de joves europeus per explorar conjuntament els processos de radicalització, la injustícia social, el sentiment de pertinença i el que significa ser jove en la societat contemporània.

La ciutat de Lieja va participar en aquesta iniciativa pedagògica de naturalesa artística a través del Teatre de Lieja. Altres accions pedagògiques adreçades especialment al col·lectiu dels joves en aquesta ciutat són les següents:

  • El film d’animació TORU, concebut i realitzat per adolescents per suscitar la reflexió crítica i la llibertat de pensament, i desxifrar els mecanismes de manipulació i les causes lligades als moviments extremistes o sectaris.
  • La implantació de la pedagogia activa anomenada “BOUNCE-Youth resilience”. L’objectiu és reforçar l’autoestima, la capacitat d’autoafirmació i de relació entre els joves per estimular la resistència a les idees extremistes que condueixen a la violència.
  • “El camí de la democràcia i de les llibertats” és un circuit urbà per set espais simbòlics de la ciutat de Lieja. Aquest itinerari destaca els valors de la tolerància, de la democràcia, de les llibertats i la pau; també promou els valors ciutadans que són fonamentals en la convivència.

Aquesta iniciativa pedagògica i artística és una expressió més de com es pot contribuir a la prevenció de la radicalització violenta des de l’àmbit educatiu, social i cultural per tal de reforçar la resiliència entre els grups vulnerables.

Enllaços d’interès:

[1] Nadia és una coproducció de la Fondazione Teatro Due Parma (Itàlia), el Staatstheater Braunschweig (Alemanya), el Norske Teatret Oslo (Noruega), el Théâtre de Liège (Bèlgica) i el Toneelmarkerij Amsterdam (Països Baixos).

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

La UE lluita contra les amenaces híbrides

La Unió Europea ha d’afrontar greus amenaces, com la radicalització violenta, els atacs químics, els ciberatacs o les campanyes de desinformació. Totes tenen com a comú denominador desestabilitzar i posar en perill la nostra societat, però també minar els valors fonamentals de la UE.

Les amenaces híbrides són aquelles activitats, militars o no, que utilitzen mitjans més o menys convencionals i que provenen d’actors estatals o aliens a l’Estat amb la pretensió d’aconseguir uns objectius polítics específics. Són multidimensionals, combinen mesures coercitives i subversives tot utilitzant eines i tàctiques de diferent tipus. Aquestes amenaces s’orienten a les vulnerabilitats crítiques i pretenen crear confusió per dificultar una presa de decisions eficaç.

Els atacs híbrids poden adoptar formes diferents. Els ciberatacs a sistemes crítics d’informació mitjançant la interrupció de serveis crítics, la debilitació de la confiança en les institucions governamentals i l’aprofundiment de les divisions socials en són alguns exemples. Les amenaces químiques, biològiques, radiològiques i nuclears distribuïdes per mitjans no convencionals es consideren dins d’una categoria pròpia com a conseqüència del dany potencial que poden causar.

Davant d’aquesta situació, la UE ha de millorar la capacitat per detectar en una fase primerenca les activitats malicioses i ha d’augmentar la capacitat de resiliència de les infraestructures crítiques, de les societats i de les institucions. La lluita contra les amenaces híbrides requereix l’acció ferma dels estats membres, així com l’estreta col·laboració amb els països socis i l’OTAN. Tot això resulta fonamental per millorar la capacitat de resistència i de recuperació davant dels atacs.

L’any 2015 es van identificar 22 àrees d’actuació, que abasten des de la sensibilització fins al foment de la resiliència. Algunes d’aquestes actuacions van ser les següents:

  • Crear un organisme que reculli informació i intel·ligència dels estats membres per informar els responsables de la presa de decisions.
  • Crear a Hèlsinki un Centre Europeu d’Excel·lència contra les amenaces híbrides per a la recerca i l’anàlisi que formi els estats de la UE i els aliats de l’OTAN.
  • Realitzar una comunicació estratègica i proactiva i fer el seguiment dels mitjans de comunicació per contrarestar les notícies falses.
  • Incrementar la resiliència en el sector energètic tot diversificant les fonts i rutes energètiques i promoure estàndards de seguretat.
  • Preparar simulacres de protecció civil per avaluar el grau de preparació en situacions de crisi.
  • Fer un abordatge de la desinformació en línia per a una internet més segura, prevenir les interferències a les eleccions i proporcionar una millor informació de la UE i de les seves polítiques.

Alguns reptes pendents apunten cap a la necessitat de millorar la detecció primerenca de les amenaces híbrides i incrementar les mesures contra les campanyes de desinformació; detectar activitats malicioses i el seu origen dins o fora de la UE, i comprendre la vinculació entre esdeveniments aparentment no relacionats. També cal millorar la preparació davant d’atacs químics, biològics, radiològics i nuclears, així com reforçar les mesures de ciberseguretat i contraintel·ligència.

Enllaços d’interès:

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français