Representants de centenars de ciutats de tot el món volen reduir a la meitat la violència per al 2030

El Comitè Executiu del Parlament Mundial d’Alcaldes (GPM) lliura una resolució internacional al secretari general de les Nacions Unides, Antonio Guterres, per tal d’accelerar els esforços per reduir a la meitat la violència l’any 2030. El GPM, juntament amb Peace in Our Cities, va llançar aquesta resolució el mes de juny del 2020. Ha estat signada per més de 60 ciutats, juntament amb xarxes de ciutats que representen més de 1.500 ciutats i àrees metropolitanes.

L’alcalde de GPM, Marvin Rees, va lliurar la resolució el Dia Internacional de la Pau de les Nacions Unides,Peace One Day”, en una reunió de defensors mundials dels drets humans destinada a fomentar la pau i la reducció de la violència. GPM i Peace In Our Cities treballen amb Pathfinders, una coalició de 36 governs nacionals i 100 socis no governamentals, per accelerar l’acció i la inversió en la pau, la justícia i la inclusió a tot el món.

El desafiament global de la violència exigeix ​​una resposta global. Tot i que els governs són clau per prevenir conflictes, combatre la delinqüència i reduir la violència domèstica, les ciutats són encara més protagonistes a l’hora de prevenir i reduir la violència.

Pel que fa a la resolució, és la primera vegada que ciutats de tot el món s’uneixen per formar una posició comuna sobre prevenció i reducció de la violència. Al costat de GPM i Peace in Our Cities hi ha el Fòrum Europeu per a la Seguretat Urbana (EFUS), el Fòrum Africà per a la Seguretat Urbana (AFUS), el Mayors Migration Council (MMC), Strong Cities Network (SCN) i la Conferència d’Alcaldes dels EUA (USCM).

La pandèmia originada per la COVID-19 està provocant devastadores conseqüències socials, econòmiques i polítiques a tot el món. També augmenta el risc de violència organitzada i interpersonal en entorns de renda alta, mitjana i baixa. Les dones i els nens, en particular, experimenten un risc més alt de violència, especialment a casa i en el món virtual, igual que els més vulnerables, incloses les persones desplaçades i les que viuen en zones afectades per conflictes. L’amenaça de violència criminal també augmenta, així com l’espectre de disturbis socials i polítics. Aquests reptes s’enfronten de manera més aguda a les ciutats.

La resolució compromet els líders de les ciutats a reduir-hi significativament totes les formes de violència letal, invertir en solucions basades en evidències, treballar en associacions amb organitzacions nacionals i internacionals, centrar-se en les comunitats més vulnerables, empoderar els supervivents i els joves, trencar els cicles de violència intergeneracionals i combatre l’extremisme digital.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

Avenços en justícia, drets humans i seguretat ciutadana a Amèrica Central

Països com El Salvador, Hondures i Guatemala enfronten desafiaments constants per abordar la inseguretat, la impunitat i la corrupció. Els gestors de polítiques públiques necessiten respostes per determinar la forma més estratègica per millorar la governança de la regió.

Com explica WOLA, des del Monitor Centroamericano es practica la recopilació i anàlisi d’una sèrie d’indicadors qualitatius i quantitatius en vuit àrees fonamentals relacionades amb la seguretat ciutadana, la justícia i els drets humans.

Des del Monitor s’ofereixen infografies i informes que examinen les mesures que cada país està implementant per enfortir l’estat de dret i la seguretat ciutadana.

Les dades recopilades i analitzades han mostrat tendències i àrees de preocupació a la regió, entre les quals podem esmentar les següents:

  • A tota la regió es van aconseguir importants avenços en la lluita contra la corrupció. Malgrat tot, persisteixen els problemes per actualitzar o reformar la legislació vigent i fins i tot, en determinats casos, es van aprovar lleis regressives. La capacitat dels tres països per impedir que la corrupció persisteixi és un assumpte especialment urgent però complicat enmig de la pandèmia de la COVID-19.
  • Tot i que existeixen lleis i mecanismes de transparència, hi ha sinergies que impedeixen que funcionaris i institucions públiques publiquin la informació pública de forma diligent. Per exemple, algunes de les institucions examinades, concretament els ministeris encarregats de la defensa i la seguretat pública, es queden curts quant a posar a disposició del públic informació important sobre el seu funcionament. A Hondures, per exemple, l’òrgan encarregat d’examinar les declaracions financeres dels funcionaris públics no té forma de determinar  de manera proactiva que la informació sigui veraç i exacta.
  • Persisteix un alt nivell d’impunitat pels delictes relacionats amb violacions de drets humans, assassinats i amenaces contra defensors de drets humans, tot i que Hondures i Guatemala han adoptat mesures que, en principi, estan adreçades a crear un entorn més procliu per a l’exercici de la protecció dels drets humans. Cal destacar com a tendència preocupant l’abús del dret penal per tractar d’impedir o aturar la tasca dels defensors dels drets humans. A Hondures, entre el 2014 i el 2017, 141 defensors dels drets humans van ser assassinats.
  • S’han aprovat lleis especialitzades per ajudar a prevenir, detectar i combatre la violència i la delinqüència organitzada. Si bé les taxes generals d’homicidi van disminuir, la violència i la inseguretat segueixen al capdavant de les principals preocupacions de la població. A El Salvador, nou de cada deu casos de segrest assumits pel Ministeri Públic van ser arxivats i vuit de cada deu en el cas dels homicidis.
  • Els sistemes de justícia de tota la regió no compten amb els recursos humans necessaris i han de fer front a amenaces que comprometen la seva independència. Aquestes qüestions comprometen la capacitat dels sistemes de justícia per investigar i enjudiciar els delictes de manera eficient. Per exemple, l’any 2014 a Guatemala només un 2% de les denúncies presentades al Ministeri Públic van acabar en condemna.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

Es poden reduir a la meitat la majoria de formes de violència?

UNODC

La violència sempre ha estat un dels reptes mundials més importants per a la humanitat. Centenars de milions d’homes, dones i infants han estat assassinats o afectats per conflictes armats, crims, extremismes i violència sexual i de gènere.

La violència corroeix les institucions democràtiques i perjudica els drets humans fonamentals. També hi ha un risc que s’augmentin determinades formes de violència col·lectiva en la propera dècada, sobretot per les tensions que provoca el canvi climàtic i els riscos que comporten les noves tecnologies.

Tot i que lluny dels titulars mediàtics, durant el darrer mig segle s’ha avançat en la prevenció i reducció de molts tipus de violència.

La disminució relativament recent de la violència no garanteix que continuï fins ben entrat el segle XXI. Però amb intervencions dirigides i finançament sostingut, sobretot a les ciutats, la majoria de formes de violència podrien baixar encara més. Aquesta és, de fet, una de les aspiracions centrals de l’objectiu de la campanya sustainabledevelopment.un.org/sdg16. El món té una oportunitat real de reduir la violència a la meitat cap a l’any 2030. Per aconseguir-ho, caldrà fer un balanç d’on som i prendre decisions sobre on volem anar. Precisament això és el que pretenen assolir iniciatives atrevides com ara el Pathfinders Partnership.

És important reflexionar sobre quantes persones es veuen afectades per la violència. Tot i que és difícil de mesurar amb precisió, fins a 600.000 persones, incloses gairebé 100.000 dones i nenes, moren a tot el món com a conseqüència de conflictes, delictes, violències extremistes i assumptes extrajudicials. Milions més pateixen ferides físiques i psicològiques relacionades amb la guerra, la criminalitat i la violència sexual i de gènere. Més de 40 milions de persones són desplaçades per violència, inclosos 26 milions de refugiats. Si no es prenen mesures per canviar el curs actual, no és del tot segur que aquestes tendències millorin en la propera dècada. Tot i això, si es prenen mesures per revertir aquestes tendències, es podrien estalviar, literalment, centenars de milers de vides i milions de dòlars en reconstrucció, reparacions, pèrdues de productivitat i reclamacions d’assegurances.

El primer pas per reduir la violència de manera efectiva per al 2030 és tenir una idea clara de com es distribueix en el temps i l’espai. Prenem el cas de la violència letal. Hi ha una percepció errònia que hi ha més persones que moren violentament a les zones de guerra que en els països en pau.

Un segon pas és determinar on es concentra la violència i qui té més risc. Una part considerable de tota la violència (és a dir, morts, ferits i violacions) es concentra a les ciutats.

El tercer pas és reconèixer els factors de risc que generen diversos tipus de violència. Tot i que la violència és plurifactorial, destaquen diversos riscos recurrents. Per exemple, la desigualtat social i l’econòmica.

Es necessitaran col·laboracions mundials sense precedents per reduir la violència en un 50% durant els propers deu anys. Però hi ha motius per a l’optimisme. Per primera vegada, l’ONU i el Banc Mundial s’han unit darrere d’un marc comú per prevenir els conflictes. Entitats com ara l’Oficina de les Nacions Unides contra la Droga i el Delicte (UNODC) i l’Organització Mundial de la Salut (OMS) s’han compromès a reduir la violència. L’entitat ONU Dones ha anunciat la Iniciativa Spotlight per acabar amb la violència contra les dones i UNICEF ha unit forces amb d’altres per avançar en les estratègies INSPIRE per ajudar els governs a millorar la seguretat per a tots. Una altra iniciativa prometedora és la campanya global per acabar amb la violència contra els infants, que ja ha recaptat prop de 38 milions de dòlars.

https://www.weforum.org/agenda/2019/10/most-forms-of-violence-can-be-halved-by-2030-heres-how/

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

En tràmit a El Salvador una llei per identificar membres de bandes juvenils

Un grup de diputats de l’Assemblea Legislativa d’El Salvador està analitzant una llei que podria permetre identificar les persones que formen part de les bandes juvenils Mara Salvatrucha -MS13- o Barrio 18.

Es tractaria de l’Avantprojecte de la llei especial de registre de les agrupacions il·lícites i organitzacions terroristes, dels seus membres i col·laboradors. Aquest Avantprojecte està essent estudiat per parlamentaris de la Comissió de Seguretat Pública i Combat a la Narcoactivitat.

A més, el Congrés va explicitar que aquesta iniciativa legislativa té el propòsit d’identificar i classificar els membres de les bandes juvenils amb l’ajut de la informació proporcionada per l’organisme d’intel·ligència de l’Estat i per la Policia, la qual cosa permetria desarticular i desmuntar aquestes estructures delictives.

La llei proporcionaria a l’Estat una eina administrativa per combatre de manera integral el principal problema de seguretat del país.

Aquest Avantprojecte serà presentat a les autoritats del Gabinet de Justícia i Seguretat i al fiscal general, Raúl Melara, per tal que coneguin l’objecte i l’abast de la normativa i, un cop hi donin el vistiplau, els diputats podran emetre un dictamen favorable perquè entri al Ple del Congrés per sotmetre-la a votació i, si s’escau, aprovar-la.

Un cop aprovada aquesta llei, l’òrgan legislatiu, a través dels diputats de la Comissió de Seguretat Pública, sol·licitaran la derogació de la Llei de proscripció de maras, bandes juvenils, agrupacions, associacions i organitzacions de naturalesa criminal, aprovada l’any 2010, perquè es considera inaplicable.

Les autoritats d’El Salvador responsabilitzen les bandes MS13, Barrio 18 i d’altres de més reduïdes dels alts índexs d’homicidis. Cal esmentar que, en els darrers cinc anys, s’ha arribat a la xifra de 103 homicidis per cada 100.000 habitants, dades que converteixen aquest país en un dels més violents del món.

Aquests grups criminals, fenomen considerat una herència de la guerra civil (1980-1992) i que es va enfortir amb la deportació de membres des dels Estats Units, han resistit tots els plans de seguretat implementats per les darreres quatre administracions.

A El Salvador, prop d’un 25% de la població reconeix haver estat víctima d’extorsió per part de membres de bandes juvenils.

Enllaços d’interès:

https://blogs.iadb.org/es/inicio/

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

Programes de relacions saludables i prevenció de la violència de parella a les escoles del Canadà

L’agència federal canadenca encarregada de defensar els drets de les dones i vetllar pel compliment de la llei és l’Status of Women Canada. Com a tal, aquesta agència promou la igualtat de gènere i la total participació de les dones en la vida econòmica, social, cultural i política del país. L’Status of Women Canada exerceix la seva acció en tres àrees: la millora de l’autonomia econòmica i el benestar de les dones, l’eliminació de la violència sistemàtica contra les dones i els nens i el progrés dels drets de les dones.

Amb aquesta finalitat, desenvolupa i dirigeix ​​estudis de gènere, promou la seva aplicació en l’àmbit del govern federal, i patrocina investigacions que aporten la dimensió de gènere a les agendes de programes i polítiques.

És el cas del programa informatiu d’educació que està posant en marxa l’Agència Canadenca de la Dona sobre pràctiques escolars que afavoreixin els programes de relacions saludables i prevenció de la violència de parella a les escoles del país. Entre els objectius concrets sobre inclusivitat, així com la visió a través de les lents de gènere que es vol impulsar des d’aquest programa educatiu entre la població més jove del país, enfocats principalment a les escoles de primària i secundària, es troben:

Inclusivitat

  • Els programes inclouen audiències mixtes i diferents comunitats i poden requerir enfocaments específics.
  • De la mateixa manera, els programes que inclouen estudiants amb necessitats especials, per exemple, fent que els seus materials siguin accessibles per a estudiants amb discapacitat visual i auditiva, garanteixen que tots els alumnes aconsegueixin igualment tots els objectius establerts en el programa.
  • Els programes que utilitzen el llenguatge LGBTQ i la variant de gènere, i plantegen escenaris o jocs de rol que demostren els diferents factors implicats en la violència en les relacions LGBTQ, també garanteixen que tots els estudiants es puguin identificar amb el programa i, per tant, també compleixin els objectius dels resultats.

Lents de gènere

  • Els programes que tenen components separats per a noies i nois i ofereixen l’oportunitat de reagrupar-se i debatre què és important per als nois i les noies tenen més èxit.
  • De la mateixa manera, els programes que tenen cofacilitadors tant masculins com femenins són més ben rebuts per la joventut, ja que se senten millor representats i tenen més possibilitats d’expressar-se.
  • Si bé els programes separats per gènere poden ser útils, és important una anàlisi de gènere en tots els programes, especialment pel que fa a les causes profundes de la desigualtat de gènere, per tal d’abordar el fet que les dones tinguin més probabilitats de ser maltractades, el consentiment i els beneficis de les relacions saludables i igualitàries.
  • Els estudiants LGBTQ també han d’estar representats, ja sigui per la identitat de gènere dels facilitadors com pel llenguatge i els materials utilitzats, els escenaris tractats, etc.

Aquests són els objectius intrínsecs que es volen incorporar dins dels programes curriculars de l’escola al Canadà, impulsant espais de reflexió per als nens i les nenes, així com generant un ambient d’integració i normalització d’estereotips socials ja desfasats per tal d’intentar crear un futur esperançador en les següents generacions del país mitjançant la creació d’una xarxa de suport des de la infància.

https://cfc-swc.gc.ca/abu-ans/wwad-cqnf/fs/fs-eng.pdf

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

Són eficaços els programes que analitzen dades sobre seguretat a Los Angeles?

Una de les tendències actuals en matèria de seguretat és la voluntat de predir la delinqüència utilitzant programes informàtics que es nodreixen de dades, principalment de denúncies. Cada cop són més els cossos policials que fan proves amb aquests sistemes o els implementen, però més que la posada en marxa d’aquests programes, en aquests moments són d’especial interès quan s’avaluen, i els resultats i les anàlisis que s’obtenen d’aquesta avaluació. En aquest blog ens hem fet ressò anteriorment de dues experiències a França i Alemanya i, en aquesta ocasió, en recollim una de nova als EUA.

LAPD

El Departament de Policia de Los Angeles va publicar, el març de 2019, un informe amb una revisió de l’aplicació de tres programes d’acció policial guiats per dades. L’estiu de 2018, després d’una reunió on algunes associacions havien posat de manifest les preocupacions que aquests sistemes generaven en la ciutadania, la Junta de Comissaris de Policia (Board of Police Commissioners [1]) de la ciutat de Los Angeles va encarregar a l’Oficina de l’Inspector General [2] que els estudiés, i l’informe n’és el resultat.

El primer dels programes analitzats és l’anomenat LASER (acrònim de Los Angeles Strategic Extraction and Restoration – Extracció i restauració estratègica de Los Angeles), i estava format per dues accions complementàries: un sistema de valoració i seguiment dels delinqüents reincidents (chronic offenders) a partir d’unes puntuacions que s’havien de revisar periòdicament, i una estratègia de detecció de punts calents (hotspots) sobre els quals s’havia de prioritzar el patrullatge.

La revisió del projecte LASER ha estat bastant crítica, tant pel que fa al programa de reincidents com al de localització de punts conflictius. Posa de manifest problemes per a la seva avaluació, discrepàncies entre els objectius inicials i els que se segueixen en la implementació, manca de materials per a la formació, diferències en la manera com les diferents àrees executen les accions del programa i dificultats per comprovar-ne l’efectivitat. I entre les deficiències de cadascuna de les dues accions sobten la manca de seguiment de les persones incorporades al sistema de reincidents o la ubicació de zones calentes properes a infraestructures pròpies del Departament de Policia, amb la qual cosa el temps que les patrulles passaven en aquestes dependències computaven com a dedicades al patrullatge d’aquestes zones.

El segon sistema analitzat és Predpol, un dels programes més populars de predicció de la delinqüència. Està basat en dades històriques sobre delinqüència i aplicant un algoritme calcula les àrees on amb més probabilitat es cometrà un delicte en un moment de temps. El Departament de Policia de Los Angeles només l’utilitza per pronosticar els llocs on es poden cometre sostraccions de vehicles i sostraccions a l’interior dels vehicles, i es fa amb franges de 12 hores. La revisió efectuada per l’Oficina de l’Inspector General no ha estat sobre el funcionament del sistema de predicció, sinó sobre les implicacions en el patrullatge. Destaquen que, d’una banda, tenien resultats contradictoris sobre el temps dedicat a patrullar les zones marcades pel sistema i, de l’altra, que en la majoria dels casos les zones de risc només es visitaven durant menys d’un minut (amb la qual cosa l’efecte dissuasiu era limitat) i que les de durada més llarga eren properes a dependències policials.

L’últim programa analitzat era ELUCD, un sistema que enviava enquestes breus a dispositius electrònics (telèfons, tauletes o ordinadors) a partir de la seva localització a la ciutat de Los Angeles. A més d’algunes preguntes demogràfiques (edat, gènere, raça o lloc de residència), es preguntava si la persona se sentia segura en el seu barri, si confiava en la policia i si se sentia segura amb el seu Departament de Policia. En el moment d’encarregar l’estudi, s’estava valorant la contractació d’aquest servei, però finalment no es va arribar a produir, i l’empresa no va facilitar al Departament de Policia les dades recollides, només va enviar alguns informes setmanals puntuals.

L’informe ha tingut certa repercussió en mitjans de comunicació dels EUA (vegeu notícies al peu) i, a més de fer-se ressò de la dificultat de valorar l’eficàcia dels sistemes, aquests han criticat que no s’hagin tingut en compte els efectes que aquests programes i sistemes tenen en la ciutadania, ja que era una de les principals crítiques que havien motivat l’estudi.

[1] És l’òrgan que dirigeix el Departament de Policia, està format per cinc civils i estableix les polítiques i els objectius. El cap de la policia gestiona l’operativa diària i implementa aquestes polítiques i objectius.

[2] És un servei que supervisa les funcions del Departament de Policia de la ciutat.

Podeu consultar l’informe a:

http://www.lapdpolicecom.lacity.org/031219/BPC_19-0072.pdf

Dues notícies que s’han fet ressò de l’informe:

CNN – “LAPD audit reveals dangers of high-tech policing”

https://edition.cnn.com/2019/03/22/tech/lapd-audit-tech/index.html

Muckrock – “Eight years in, LAPD can’t measure PredPol’s effect on crime”

https://www.muckrock.com/news/archives/2019/mar/12/algorithms-lapd-predpol/

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

 

Equador adopta fortes mesures de seguretat als estadis de futbol

A partir d’aquest 2019, el campionat de futbol de l’Equador està dirigit per la Liga Pro, que està conformada per 16 clubs de primera divisió i 10 clubs de Primera B, amb l’objectiu de garantir escenaris segurs per a tots els assistents.

Entre els diferents aspectes que està revisant la Liga Pro, la Federació Equatoriana de Futbol (FEF), l’Institut Superior Tecnològic de Futbol de Quito (ISTFQ) i juristes vinculats amb el món de l’esport, hi ha el d’estendre la cultura de la pau entre els aficionats dels diferents equips, millorar les infraestructures i aplicar les lleis d’acord amb el delicte o infracció comesa.

Un dels primers requisits de seguretat que pretenen complir és que al reglament de seguretat de l’esport es fixi com a obligació que els estadis compleixin les normes mínimes que exigeix la FIFA, òbviament amb perspectives contínues de millora. Per exemple:

  • Els estadis han de tenir portes d’emergència d’entrada al terreny de joc col·locades estratègicament i més amples d’1 metre i 20 centímetres.
  • En cas que hi hagi fossar, cal col·locar rampes a les portes d’emergència cap al terreny de joc.
  • Les portes de sortida de l’estadi i totes les del sector d’espectadors s’han d’obrir cap a fora. No es podran tancar amb clau mentre hi hagi partit.
  • L’estadi ha de comptar amb ambulància i lloc de primers auxilis per si cal assistència mèdica.
  • Estadis de la sèrie A de futbol han de disposar d’una tanca circumdant perimètrica exterior on es durà a terme el primer control de seguretat del públic, amb escorcoll individual si és necessari.
  • El segon control de seguretat s’ha de fer a l’entrada de l’estadi.

L’organisme que regeix el futbol professional a l’Equador ja ha fet una inspecció als 13 estadis on es disputarà el torneig de la màxima categoria i, atenent als resultats, van ajudar a millorar el reglament. Es va fer d’aquesta manera ja que la manca d’infraestructura pròpia dels clubs és un dels grans condicionants per al reglament de seguretat.

Un dels punts de l’àmbit de la seguretat del reglament de la FEF destaca en allò que té a veure amb els recintes on es practica aquest esport: es considera que l’estadi ha de ser un lloc segur per a tots els usuaris, siguin espectadors, protagonistes del partit, funcionaris oficials, representants dels mitjans de comunicació, treballadors o d’altres, incloent-hi diferents elements de seguretat ciutadana.

Des de l’àmbit de la judicatura en l’esport es manté un posicionament crític respecte a aquestes mesures. Es considera que, més que aplicar normes més rigoroses per evitar la violència a l’interior dels estadis, caldria complir amb les que ja hi ha establertes i, a més, implementar accions de conscienciació sobre el comportament correcte en un esdeveniment esportiu. D’aquesta manera, l’aficionat seria coneixedor del risc en què està involucrat si comet algun acte delictiu i pot ser sancionat amb lleis ja existents.

És més, hi ha veus que consideren que no caldria posar més seguretat als estadis per tal de prevenir la violència, sinó començar per canviar la cultura i la idea de per què va la gent als estadis de futbol. D’aquesta manera, el caràcter preventiu dels estatuts i reglaments han d’especificar paràmetres per evitar que es produeixin conflictes en un esdeveniment esportiu. En aquest marc, es considera important que un partit de futbol ha d’estar emmarcat en un ambient de seguretat, amistat, família i col·laboració, per tal que sigui agradable als aficionats i no generi intranquil·litat quan s’assisteixi a un esdeveniment esportiu.

Mentre, l’ISTFQ ha volgut posar el seu gra de sorra amb la defensa de la seguretat als estadis de futbol, promovent la diplomatura de Seguretat Física d’Escenaris Esportius, per tal de formar persones en matèria de seguretat a l’esport.

Enllaços d’interès

https://www.eltelegrafo.com.ec/

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

L’FBI veu positiva l’aplicació del kit contra les agressions sexuals

L’esforç per fer front a la implementació de kits d’assalt sexual a tot el país ha suposat que es provessin desenes de milers de kits durant els darrers anys. Només el laboratori de l’FBI va provar més de 3.600 kits en quatre anys, tot col·laborant amb les agències estatals i locals.

El treball que es fa per inventariar i provar els equips de proves és una part de la història. L’altra part és el que s’ha descobert sobre la naturalesa serial de molts delinqüents sexuals, ja que milers de casos s’afegeixen a les bases de dades nacionals d’ADN i delictes violents de l’FBI.

Els kits d’assalt sexual es creen quan una víctima informa les autoritats d’un assalt i accepta que permeti a una infermera o metge la capacitat de recollir proves físiques del seu cos i la seva roba.

Aquests kits poden acabar sense proves en laboratoris o no presentats com a proves per diverses raons, segons Angela Williamson, assessora de política forense de l’Oficina d’Assistència per a la Justícia (BJA), que lidera la iniciativa del kit d’assalt sexual.

Moltes jurisdiccions tenen retards abans que el perfil d’ADN estigui ben desenvolupat. Encara hi ha altres kits que no han estat provats a causa de l’aplicació limitada per part de la policia i dels recursos de laboratori, les víctimes que s’extreuen del procés, o la manca d’entrenament i comprensió entre el personal encarregat de l’àmbit policial.

Des del 2015, el programa ha inventariat 61.134 kits i n’ha enviat 44.952 per a proves. Dels 39.565 kits que es podrien provar fins a la seva finalització, 13.521 van produir un perfil d’ADN de qualitat prou alta que es podia introduir a la base de dades forense del Sistema d’Índex d’ADN Combinat de l’FBI (CODIS).

Quan es van introduir els 13.521 kits al CODIS, 6.366 coincidien amb una entrada que ja existia. Una entrada CODIS només es crea quan un individu o el seu ADN està vinculat a un suposat delicte. El laboratori de l’FBI va provar 3.610 kits i va pujar 1.965 entrades a CODIS. En 829 d’aquests, hi va haver una coincidència amb algú a la base de dades o amb una altra mostra de la base de dades.

La majoria de les víctimes d’atacs sexuals coneixien els seus atacants, però fins i tot si la víctima reconeix el seu delinqüent, encara val la pena fer i provar l’ADN. Algun delinqüent conegut podria ser el delinqüent desconegut d’altres persones.

Kentucky i altres estats exposen que les persones que cometen agressions sexuals sovint cometen més d’una agressió sexual, i no només aquests infractors assalten més víctimes, sinó que sovint estan relacionats amb altres delictes violents i/o contra la propietat.
L’estudi de Kentucky va trobar que el cost per a la societat de no provar els kits és molt més gran que la despesa que l’estat hauria de fer per finançar completament el seu laboratori criminal.

Un altre instrument poderós que dona suport a l’esforç és el Programa d’aprehensió contra el delicte violent de l’FBI (ViCAP), que pot ajudar en casos en què no hi hagi ADN o si els casos estan vinculats per ADN, però encara no hi ha un nom adjunt. ViCAP permet que les agències capturin descripcions de sospitosos, informació de vehicles, comptes d’incidents i altres dades que puguin ajudar a connectar casos.

Kentucky és un estat que s’ha ofert voluntari per introduir a ViCAP la informació dels seus equips d’assalt sexual. El programa BJA ara ho requereix als destinataris de subvencions.

Les subvencions BJA ofereixen tant finançament per a processaments i investigacions com ho fan per a les proves. A més, les agències de tot el país estan adoptant la necessitat que els primers responsables estiguin més ben formats en la resposta als assalts sexuals, com responen les víctimes al trauma i com establir un enfocament centrat en les víctimes en cada pas d’una investigació.

Els experts coincideixen que la lliçó primària que s’ha après és que la policia hauria d’investigar cada incident d’agressió sexual notificada, amb vigor i cura, la qual cosa requereix una reforma més enllà de les tasques de laboratori i de recollida de dades.
_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

Europol i Frontex reforcen la cooperació per fer front a la delinqüència transfronterera

Europol i Frontex  -l’Agència Europea de la Guàrdia Costanera i de Fronteres-, intensifiquen la seva cooperació per enfortir l’espai europeu de llibertat, seguretat i justícia. En una trobada conjunta a La Haia, els òrgans de gestió d’ambdues agències van acordar ampliar l’intercanvi d’informació entre elles per reforçar la seva lluita conjunta contra el terrorisme i el delicte transfronterer.

La millora de la cooperació s’ha establert en una declaració de principis per a la col·laboració, signada pels directors executius de les dues agències. Les bases de dades i les investigacions penals d’Europol es reforçaran amb la informació recollida per Frontex durant les activitats operatives. La informació d’Europol facilitarà una gestió encara més eficient de les fronteres externes de la UE i una acció basada en la intel·ligència dirigida contra grups delictius transfronterers i terroristes.

D’aquesta manera, Europol i Frontex treballaran plegades per unes fronteres externes de la UE més segures i implementant polítiques comunes en la lluita contra la delinqüència organitzada o el terrorisme.

Fins ara, Europol i Frontex ja aplegaven sinergies en casos com el del contraban de migrants, el tràfic d’armes, el tràfic de drogues i el terrorisme. Ara aquest treball conjunt s’ampliarà a un espai comú.

La col·laboració se centra a identificar capacitats i coneixements complementaris d’Europol i Frontex i a millorar la cooperació sobre el terreny. Les dues agències crearan un suport operatiu conjunt i, si és possible, establiran procediments comuns. Frontex compartirà informació recopilada a les fronteres externes amb el centre d’informació criminal d’Europol. Aquest intercanvi estructural d’informació entre les dues agències millorarà el treball dels guàrdies fronterers i donarà suport a les investigacions.

Els esforços d’ambdues agències en els camps de la investigació i el desenvolupament de noves tecnologies també estaran coordinats estretament, per exemple, per a la introducció del sistema europeu d’informació i autorització de viatges (ETIAS). Frontex i Europol també tenen previst celebrar reunions anuals de direcció executiva i dels oficials d’enllaç d’intercanvi.

A més, les dues agències coordinaran activitats externes, incloent-hi contactes amb socis externs, i compartiran informació sobre els principals desenvolupaments estratègics. Frontex i Europol treballaran conjuntament desenvolupant activitats de formació i planejaran introduir programes d’intercanvi per al personal.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

Allò que funciona i allò que no: ajudar la policia a trobar la millor estratègia

Tal com publica Rand corporation, l’anomenada “dissuasió focalitzada” no és nova, sinó que la va iniciar la policia de Boston a mitjans dels anys noranta durant la pionera Operació Cessos, que es va dirigir a infractors violents crònics i que es basa en accions per ajudar a reduir la taxa d’homicidis de la ciutat. Com a part de la dissuasió focalitzada, la policia intervé amb grups i individus d’alt risc per tal d’evitar la violència futura.

Passos estratègics clau de la dissuasió focalitzada

1 Identificar els delinqüents d’alt risc, un procés que implica líders de la comunitat i la policia de primera línia.
2 Mantenir una reunió de notificació, explicar per què s’està fent la intervenció, i involucrar-hi serveis socials, famílies i membres de la comunitat.
3 Proporcionar serveis a aquells que vulguin canviar el seu comportament.
4 Proporcionar suport per als membres de la comunitat.
5 Crear sancions ràpides i proporcionals per a aquells que continuïn involucrats en delictes violents.

Als Estats Units hi ha més de 18.000 agències de policia. No hi ha cap base de dades nacional ni una única font objectiva que els mostri el que funciona millor i com fer-ho.

Tenint en compte que l’evidència mostra que la dissuasió focalitzada té èxit, per què no s’utilitza en més departaments de policia?

Aquí és on s’introdueix la guia d’eines Better Policing de RAND. Està dissenyada per ajudar les agències policials a trobar i aprendre sobre estratègies policials efectives i posar-les en acció.

El conjunt d’eines podria ser un recurs valuós per a la policia en un clima on les estratègies efectives de policia siguin més necessàries que mai.

Retroacció sobre les estratègies
El conjunt d’eines detalla tres estratègies de vigilància molt eficaces. La primera dissuasió focalitzada ajuda les persones amb un risc elevat de participar en la violència; la segona, el servei de policia orientat als problemes, aborda els problemes que es produeixen en llocs concrets; i la tercera, la vigilància de la legitimitat, se centra en la confiança de la comunitat. El conjunt d’eines també enllaça amb una guia anterior del Departament de Justícia que descriu les millors pràctiques per resoldre els homicidis i altres delictes greus.

Les estratègies de policia més efectives en el conjunt d’eines Better Policing són:

Dissuasió focalitzada
Intervenir amb persones i grups d’alt risc

Policia orientada als problemes
Abordar els delictes en llocs de risc

Política de legitimitat
Centrar-se en les relacions amb la comunitat i la confiança

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français