L’FBI promou la seguretat dels més petits a Internet

Child and Computer 08473

Amb l’inici del curs escolar, l’FBI ha actualitzat i redissenyat l’espai web que té per conscienciar els infants sobre la seguretat a la xarxa, la Competició a internet per navegar en línia de manera seguraSafe Online Surfing (SOS) Internet Challenge—, que està en funcionament des de l’octubre de 2012. El programa està dissenyat amb activitats distribuïdes en sis nivells, cada un adaptat a un curs, entre el 3r grau, que correspon als nens i nenes que inicien el curs escolar amb 8 o 9 anys, i el 8è grau, que s’inicia amb 13 o 14 anys. Les activitats tracten temes com el ciberassetjament, la utilització de contrasenyes, el programari maliciós o les xarxes socials, entre altres.

Cada nivell consta de set activitats, amb diferents tipus de jocs amb preguntes i respostes que ajuden els infants a saber utilitzar Internet de manera segura, per identificar els riscos que hi poden trobar i actuar de la forma més adient. L’accés al web i la realització de les activitats són lliures i gratuïts. També hi ha un apartat perquè els professors s’hi registrin, de manera que poden familiaritzar-se amb els continguts i incorporar-los a l’àmbit escolar. Els professors registrats tenen accés a una plataforma per permetre que els seus alumnes puguin respondre un test de nivell final, un cop finalitzades totes les activitats del seu curs. L’FBI publica mensualment les classificacions de les escoles amb més puntuació, amb tres grups en funció del nombre d’alumnes que han participat en cada centre. Per animar la participació, l’FBI informa que, quan sigui possible, un agent especial visitarà el centre escolar guanyador de cada categoria.

Des de l’any 2012, més d’un milió i mig d’estudiants han participat en la competició i han fet l’examen final al mateix web. L’espai web del programa ha acumulat més de dos milions i mig de visites. El curs passat van participar en l’activitat 12.560 escoles, i 700.000 alumnes van completar el test.

Per saber-ne més:

https://sos.fbi.gov/

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

 

Treballant per la integritat en l’esport

L’esport té la virtut de reunir persones per sobre de diferències culturals, idiomàtiques, religioses, etc. Però, malauradament, la integritat en l’esport sovint es veu alterada per un seguit de delictes com poden ser pactar el resultat d’un partit, les apostes il·legals i el dopatge.

La Interpol ha augmentat els recursos i la coordinació amb diferents cossos policials, tot oferint una iniciativa global de formació, educació i prevenció centrada en la manipulació de la competència, així com en les apostes irregulars i il·legals.

En aquest àmbit, està desenvolupant un seguit d’iniciatives per sensibilitzar sobre els problemes i facilitar l’intercanvi d’informació, intel·ligència i millors pràctiques entre els països membres de la Unió Europea.

Els grups criminals organitzats que operen en el món de l’esport, ho fan a gran escala, s’adrecen a una àmplia gama d’esports –inclòs, però no limitat a, el futbol, l’atletisme, el tenis i el ciclisme– i intenten manipular resultats esportius en connivència amb jugadors, àrbitres, gerents o entrenadors.

Els crims a l’esport travessen les fronteres internacionals i generen enormes beneficis que després es canalitzen cap a altres activitats il·legals. Les estimacions de diners guanyats a través d’apostes il·legals es calculen en centenars de milions d’euros anuals.

El pacte de resultats dels partits i els jocs d’atzar il·legals són desafiaments globals, sobretot perquè les xarxes de jocs d’atzar en línia han fet que sigui extremament fàcil apostar en competicions esportives i partits a qualsevol part del món.

Els objectius principals que persegueix la Interpol en aquest àmbit són els següents:

  • Educar i capacitar els actors clau en l’esport sobre com reconèixer, resistir i denunciar els intents de corrompre o arreglar partits.
  • Preparar millor l’aplicació de la llei sobre com investigar i cooperar en casos relacionats amb la corrupció.
  • Formar actors del món de l’esport sobre com iniciar i desenvolupar una investigació interna sobre sospites de manipulació de les competicions.
  • Preparar els instructors esportius sobre com dur a terme sessions de sensibilització als seus clubs.

La Interpol està desenvolupant un programa de capacitació en línia per a jugadors, àrbitres, gerents i entrenadors sobre com reconèixer, resistir i reportar qualsevol forma de manipulació de partits.

Pel que fa al dopatge, sovint és penalitzat com un crim comès per un individu. La realitat és que quan un atleta pren drogues il·legals –esteroides, anabolitzants, hormones de creixement humà, estimulants o diürètics– que augmenten el rendiment, es tracta només d’una peça en una xarxa més gran de la criminalitat.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

Entra en funcionament l’ordre europea d’investigació

El 22 de maig de 2017 ha entrat en vigor l’ordre europea d’investigació, que simplifica i agilitza les investigacions penals transfrontereres amb capacitat per sol·licitar proves. Això facilita el treball entre les diferents autoritats judicials quan sol·licitin proves que estiguin en un altre país de la Unió Europea.

L’ordre europea d’investigació es basa en el reconeixement mutu, la qual cosa significa que els països de la Unió Europea estan obligats a reconèixer i executar la sol·licitud d’un altre país, com ho farien amb una decisió procedent de les seves pròpies autoritats.

Entre els avantatges que pot comportar l’ordre europea d’investigació, hi ha els següents:

  • Crea un únic instrument de gran abast. L’ordre europea d’investigació substituirà el fragmentat marc jurídic actual per a l’obtenció de proves. Abasta tot el procés d’obtenció de proves, des de l’assegurament de les proves fins a la transferència dels elements de prova existents, per als estats membres participants.
  • Estableix terminis estrictes per obtenir les proves sol·licitades. Els estats membres disposen de fins a 30 dies per decidir si accepten una sol·licitud. Si s’accepta, el termini per executar la mesura d’investigació sol·licitada és de 90 dies.
  • Restringeix els motius per rebutjar una sol·licitud. L’autoritat receptora només podrà negar-se a executar una ordre en determinades circumstàncies, com ara si és perjudicial per a la seva seguretat nacional o contrària als principis fonamentals del dret del país en qüestió.
  • Redueix els tràmits administratius gràcies a la introducció d’un formulari únic normalitzat, en la llengua oficial de l’Estat executor.
  • Protegeix els drets fonamentals de la defensa. Les autoritats sol·licitants han d’avaluar la necessitat i la proporcionalitat de la mesura d’investigació sol·licitada. Les ordres europees d’investigació han de ser emeses o validades per una autoritat judicial.

L’ordre europea d’investigació permetrà:

  • El trasllat temporal de detinguts amb la finalitat de reunir proves.
  • La consulta dels comptes bancaris i les operacions financeres dels sospitosos o acusats.
  • Les investigacions encobertes i la intercepció de telecomunicacions.
  • Mesures de protecció de proves.

Paral·lelament, la Comissió Europea està treballant per crear solucions que dotin les autoritats judicials d’eines d’investigació modernes per facilitar l’accés a les proves electròniques.

Un cop incorporada l’ordre europea d’investigació a les legislacions nacionals respectives, la Comissió Europea analitzarà la situació d’aquesta incorporació i s’adreçarà als estats membres que encara no hagin pres les mesures pertinents.

Antecedents

La Directiva es basa en el principi de reconeixement mutu de les decisions judicials pel que fa a l’obtenció de proves per al seu ús en procediments penals.

Aquesta Directiva s’aplica a tots els països de la UE excepte Dinamarca i Irlanda, que no hi participen. Es tracta d’un instrument que substitueix les assistències judicials mútues existents a la UE per a l’obtenció de proves, en particular, el Conveni d’assistència judicial de la UE de 2000 i la Decisió marc 2003/577/JHA sobre l’assegurament de proves.

 Webs d’interès

Justícia penal: reconeixement de proves

La Unió de la Seguretat: dos anys després

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

 

La política de seguretat a la ciutat de Neza a Mèxic: esperança o miratge?

Darrerament s’ha celebrat a la ciutat de Nezahualcóyotl (“Neza”, per simplificar-ho) un congrés internacional de seguretat i proximitat. Aquest fet, però, no és en si prou rellevant. En canvi, el que sí que és significatiu és el que hi ha al darrere.

Hay un coyote detras de Nezahualcoyotl

Neza limita amb Ciutat de Mèxic i es va crear arran d’una gran immigració interna l’any 1963. Des d’aquell moment, el creixement ha estat pràcticament constant fins a superar amb escreix el milió d’habitants actual. Per les seves característiques sociodemogràfiques, ha estat una ciutat amb molts problemes i deficiències estructurals, entre elles la delinqüència, molt especialment la violenta.

Aquesta ciutat està situada en un entorn, Mèxic, en què la delinqüència violenta ha estat sempre molt present, però que a partir de l’inici de la legislatura del president Felipe Calderón (2006-2012) s’ha incrementat encara més com a conseqüència, segons la majoria dels observadors, d’una política que pretenia exterminar tot el narcotràfic del país i que, en no tenir els recursos necessaris per fer-ho, l’únic que va aconseguir va ser atomitzar alguns grups, desestabilitzar els mercats i incrementar la violència tant contra l’Estat com entre els mateixos grups, que tornaven a lluitar pel domini del territori. El darrer mes de març, els homicidis dolosos van enregistrar un màxim històric mensual (2.020), als quals encara cal afegir-ne 1.426 de culposos[1] (més de cinc vegades els homicidis anuals a Espanya).

Per combatre aquesta plaga de violència, des de la Federació s’havia apostat per una militarització creixent del conflicte (intervenció intensa de l’Exèrcit) i la introducció d’elements militaristes a la policia. Tot això, guarnit amb la proposta de “comandament únic”, que posaria totes les forces policials sota un comandament estatal únic que podria disposar lliurement de les policies municipals, incloent-hi els seus béns.[2]

La situació es veu encara agreujada per l’alt grau de corrupció en la majoria de les policies mexicanes. Els salaris no gaire generosos dels agents resisteixen malament les propostes de suborn del crim organitzat. Aquest fet comporta una gran desconfiança de la població envers la policia. Un exemple d’aquesta desconfiança és que la xifra negra se situa entorn del 93,7%[3] en general i arriba al 95% a l’Estat de Mèxic (només un de cada vint víctimes de delicte  denuncien a la policia).[4]

En aquest context, la ciutat de Neza, amb el suport de la seva policia local, refusant el comandament únic, aplicant una estratègia de proximitat social,[5] promovent la participació ciutadana en els temes de seguretat i augmentant la transparència, ha aconseguit passar del lloc 17 que ocupava l’any 2012 en nombre de morts violentes a l’Estat de Mèxic a què pertany, a ocupar el 2015 −només en tres anys− el lloc 72 d’un total de 125 municipis que hi ha a l’estat.[6] En la implantació d’aquest model s’han aplicat metodologies de treball dissenyades, entre d’altres, per la Universitat i la Policia Local de Castelló de la Plana.[7]

El procés continua endavant amb decisió, però no sense dificultats, ja que la primera setmana de maig una dona i dos homes del cos policial van ser assassinats en una emboscada (un tercer home va resultar ferit greu). Caldrà veure si Neza es consolida, juntament amb alguna altra ciutat com General Escobedo (Nuevo León), que també va en la mateixa direcció, i aconsegueix canviar les polítiques de seguretat cap a estratègies més transversals i més eficaces o si, per contra, acaba finalment arrossegada per l’onada de violència i repressió. De fet, els participants al congrés esmentat van acordar crear una xarxa de municipis que aposten per aquest tipus de polítiques,[8] per tal de sumar esforços en aquesta direcció.

[1] Vid. https://drive.google.com/file/d/0ByOma7eqHEQ5aldxSFlfd0xzNWc/edit

[2]Vid. http://123probando.com.mx/causaencomun/wp-content/uploads/2015/11/Posicionamiento-de-Causa-en-Común-Senado-200115.pdf

[3] http://www.inegi.org.mx/saladeprensa/boletines/2016/especiales/especiales2016_09_04.pdf

[4] https://drive.google.com/file/d/0ByOma7eqHEQ5cDdWWUxrT3ZxVjQ/view

[5] Vid. http://seguridadneza.gob.mx/portal/?pag=pg_mv

[6]Vid. http://causaencomun.org.mx/prensa/propuestas-seguridad-publica-a-los-candidatos-a-gobernador/

[7] http://www.catedraeurocop.uji.es/wp-content/uploads/2014/10/C-CÁTEDRA-y-PROXPOL-corto-con-EFUS-y-ENFOQUES-V-14082014-prot.pdf

[8] Vid. http://seguridadneza.gob.mx/portal/?pag=pg_art&not=MTM2

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

Policies i fiscals proposen a Donald Trump mesures per reduir el crim i la població penitenciària

L’associació Líders de l’Execució de la Llei  per a la Reducció de la Delinqüència i l’Empresonament [1] han presentat la seva agenda al nou president dels Estats Units d’Amèrica, Donald Trump. Les seves propostes per tal d’assolir aquests objectius i així incrementar la seguretat i estalviar impostos als ciutadans (l’any 2016 el Congrés va aprovar un pressupost de 7.500 milions de dòlars per al manteniment de les presons) se centren en cinc àrees:

  • Un canvi en l’orientació del finançament federal als estats i als ens locals (que puja uns 5.500 milions de dòlars anualment). Cal prioritzar els projectes que se centren en els delictes més greus i violents, postergant els que s’adrecen a combatre petites infraccions o els que pretenen reduir la delinqüència en general. Això facilitaria que la policia i la fiscalia es concentressin en els delictes més greus. Actualment només un 2% de les detencions federals i un 3% dels processos penals ho són per delictes greus; cal invertir aquesta situació.
  • Reducció de l’empresonament innecessari. En aquests moments, als Estats Units hi ha 2,2 milions d’interns i 4,7 milions de persones en probation o en llibertat vigilada. Totes les despeses en matèria de justícia penal ascendeixen a 274.000 milions de dòlars). Hi ha experiències que mostren com es pot reduir la delinqüència i la taxa d’empresonament al mateix temps. Michigan i Carolina del Sud, per exemple, han eliminat l’obligatorietat d’ingrés a la presó per delictes no violents relacionats amb les drogues, introduint altres mesures alternatives que s’han mostrat prou eficients. El Congrés hauria de reprendre un projecte de reforma de la Llei de procediment penal i penitenciària que havia quedat bloquejat fa un parell d’anys i que va en aquesta direcció: facilitar més discreció als jutges en els casos de delictes no violents per afavorir penes alternatives.
  • Augment dels recursos per tractar malalties mentals i drogoaddiccions. L’any 2015 es van comptabilitzar 52.000 morts per sobredosi i un 57% de malalts mentals no van rebre l’ajut adequat. Moltes persones d’aquests grups acaben en el sistema penal.
  • Manteniment i increment del suport a la policia comunitària o de proximitat, perquè sense el sistema públic la lluita contra la delinqüència és impossible. L’Oficina del Departament de Justícia de Suport als Serveis Policials Orientats a la Comunitat (The Justice Department’s Office of Community Oriented Policing Services – COPS Office) ha dut a terme una gran tasca de suport a les iniciatives comunitàries i ara hi ha veus en la majoria parlamentària que advoquen per una reducció o supressió que cal evitar costi el que costi.
  • Aprofundiment en les mesures per prevenir la reincidència. Actualment, gairebé la meitat dels 600.000 interns alliberats cada any tornen a la presó en un termini de tres anys. Caldria, per exemple, que l’oferta de serveis transitoris abans de l’alliberament es destinés als interns que tenen més risc de reincidència.

[1] Law Enforcement Leaders to Reduce Crime and Incarceration està integrada per uns 200 caps i excaps de la policia, xèrifs, fiscals federals i estatals, i responsables de la justícia als cinquanta estats de la Unió.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

Guia per a la prevenció de la violència i l’incivisme al futbol amateur

fffEl 25 de setembre del 2014, la Federació Francesa de Futbol (FFF), el Ministeri de l’Interior francès i el Ministeri dels Municipis, la Joventut i els Esports van formalitzar un partenariat per lluitar més eficaçment contra les formes de violència a les competicions de futbol amateur.

 Aquesta aliança s’estructura en dos eixos principals:

  • L’intercanvi d’informació entre els tres actors i la lluita contra diferents formes de violència als partits de futbol. Compartir la informació permetrà definir el nivell de risc i els mitjans per gestionar-lo i assolir els objectius desitjats.
  • Prevenir la delinqüència i els comportaments incívics posant de manifest les competències de la Policia i de la Gendarmeria. Els entrenaments i els partits són moments de convivència entre els joves en què es poden produir conductes de risc vinculades al consum de substàncies estupefaents. Per aquest motiu, és important que hi intervinguin persones qualificades com els policies formadors antidroga (PFAD) i els formadors d’enllaç antidroga (FRAD) de la Gendarmeria.

Un dels resultats d’aquesta cooperació institucional és la publicació de la Guia per a la prevenció de la violència i l’incivisme al futbol amateur, que permet conèixer els dispositius existents sobre prevenció de la delinqüència i de lluita contra la reincidència. Destaca l’acció coordinada de diversos actors:

  • La Gendarmeria Nacional. Aquesta organització té la figura de l’oficial de prevenció (OPP), que estimula i coordina a tot el districte els actors implicats en la prevenció de determinades conductes. L’OPP pot sol·licitar el suport de:
  • Les 43 brigades de Prevenció de la Delinqüència Juvenil (BPDJ), que duen a terme accions de prevenció en benefici del jovent: organitzen sessions de sensibilització sobre temes com ara les formes de violència, l’extorsió i el robatori per tal d’impedir qualsevol forma d’incivisme i de delinqüència entre els menors
  • Els policies formadors antidroga (FRAD), que tenen una funció de prevenció de conductes addictives orientada als menors, les famílies i els professionals, i els recorden les prescripcions legals.
  • La xarxa de figures anàlogues presents a les unitats de la Gendarmeria: gendarmeria − seguretat escolar, el servei d’ajut a les víctimes, l’associació entre la Federació Francesa de Futbol i l’Institut Nacional d’Ajut a les Víctimes i per a la Mediació.
  • La Policia Nacional, que disposa de la Divisió Nacional de Lluita contra el Hooliganisme (DNLH) i s’ocupa de les relacions amb les lligues de futbol professional i amateur a les direccions departamentals de la Seguretat Pública (DDSP). La DNLH és present a tot el territori i la interlocutora privilegiada del futbol amateur.
  • Els socis locals. La Lliga de Futbol Amateur recomana les iniciatives següents:
  • Donar suport als clubs implicats amb partits que registren incidents. En cas de consum habitual de substàncies estupefaents als entrenaments o quan es disputen els partits, cal proposar la mobilització dels serveis estatals per implementar accions de prevenció, en concret: el grup de la Gendarmeria (OPP) i la Policia Nacional (DNLH).
  • Ajudar els centres de recursos, tot aportant una dimensió educativa a les accions iniciades als diferents districtes. Per exemple, actuar sobre el risc de conductes desviades per sensibilitzar joves d’entre 13 i 14 anys. Per desenvolupar l’acció, hi ha d’intervenir la Policia Nacional (concretament, la DNLH, amb el suport d’altres serveis).
  • També hi intervé la Gendarmeria Nacional (les BPDJ, els FRAD i la xarxa de gendarmeria − seguretat escolar i el servei d’ajut a les víctimes).

Altres temes que inclou la guia són: com identificar i organitzar un “partit sensible”, la reparació a través de mesures alternatives als procediments judicials, la figura de l’alcalde com a actor de proximitat per a la prevenció, el pla Ciutadans de l’Esport i el programa Èxit Educatiu per lluitar contra l’abandonament escolar.

Apunt relacionat: Retrat de les formes de violència al futbol amateur a França 

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

Retrat de les formes de violència al futbol amateur a França

football-899214_1280Els espectacles esportius són, a vegades, considerats un espai de relaxació on els esportistes s’alliberen de les pressions i obligacions quotidianes i on els espectadors poden expressar les seves emocions lliurement. Però la pràctica esportiva obliga a acceptar determinades convencions, com ara el respecte a l’adversari, a l’àrbitre, a les regles del joc…

La Federació Francesa de Futbol (FFF) disposa d’una eina per avaluar la violència generada al futbol i al futbol sala amateurs: és l’Observatori dels comportaments.

L’Observatori dels comportaments

És una aplicació informàtica creada l’any 2005 amb l’objectiu de millorar el coneixement sobre les violències generades en la pràctica del futbol. En finalitzar cada partit, es redacta un informe adreçat a l’organització competent. En el cas que s’hi hagin registrat violència o conductes incíviques, l’organització informa l’FFF mitjançant aquesta aplicació. La informació recollida permet orientar polítiques per lluitar contra la violència i actuar des de la prevenció i la reparació. L’alimentació d’aquesta base de dades es fa des de la temporada 2006-2007.

La informació que es recull són les característiques dels incidents, els partits que van generar tensions i qui les va protagonitzar, la naturalesa de l’incident (agressions físiques o verbals, il·lícits contra el patrimoni, conductes incíviques), el moment en què es van produir (abans o després del partit), si va existir un component racista o discriminatori i si va concloure amb la intervenció policial o dels serveis sanitaris. També es recull informació relativa als equips enfrontats, la categoria dels jugadors, el lloc, la data, el nivell de competició i el caràcter de partit oficial o amistós.

Una de les aportacions de l’Observatori és poder qualificar els “partits de futbol sensibles” per poder implementar mesures preventives contra la violència.

Les violències i les conductes incíviques registrades al futbol i al futbol sala amateurs a França (temporada 2015-2016)

Partits de futbol que van registrar incidents segons la tipologia del fet principal (no inclou partits de futbol sala)

17-18 anys Total
Total                proporció Total                 proporció
Total de partits que han registrat incidents 1.199                100% 10.764               100%
Agressions  físiques 629                 52,46% 5.134               47,69%
Agressió amb arma –                     0%         –                        0%
Cop / acció exercida amb violència 501                 41,78% 4.096               38,05%
Baralla / baralla tumultuària 39                   3,25% 199                 1,84%
Cop en grau de temptativa 30                   2,50% 279                 2,59%
Empenta 59                   4,92% 551                 5,11%
Agressions verbals 511                  42,61% 5.049               46,90%
Amenaces / intimidacions 99                   8,25% 1.031                 9,57%
Expressions grolleres

o injurioses

412                 34,36% 4.018               37,32%
Conductes incíviques 53                   4,42% 496                 4,60%
Llançament de projectils 12                   1,00% 113                 1,04%
Gestos i actituds obscens 25                   2,08% 238                 2,21%
Escopinades 16                   1,33% 145                 1,34%
Il·lícits contra

el patrimoni

6                   0,50% 54                  0,50%
Registrat incorrectament 5                   0,41% 31                  0,28%

Font: Observatori dels comportaments, temporada 2015-2016, FFF. Tractament de les dades: ONDRP (Observatori Nacional de la Delinqüència i de les Respostes Penals)

Segons la taula anterior, als partits en què els jugadors tenien 17-18 anys, les agressions físiques van suposar un 52% del total, les verbals van representar un 43% i només un 5% van ser d’un altre tipus. Per al conjunt dels partits, el percentatge d’incidents en què es van produir agressions físiques va ser lleugerament inferior (un 48%) i les violències verbals, lleugerament superiors (un 47%); el 5% restant van ser un altre tipus de violència.

El futbol sala

El futbol sala presenta algunes especificitats (les dimensions del terreny de joc, que es juga en un espai tancat, la proximitat dels espectadors als jugadors…) que poden ajudar a explicar les variacions en l’expressió de la violència:

  • Malgrat que la majoria dels incidents són provocats pels mateixos jugadors, en el cas del futbol en són responsables en un 90% dels casos, mentre que en el futbol sala aquest percentatge es redueix a un 75% (temporada 2015-2016).
  • Per contra, en el context del futbol, un 3% dels il·lícits o de les conductes incíviques són originades pels espectadors, mentre que en el context del futbol sala aquest percentatge s’eleva al 17%.

Aquesta informació es pot ampliar a “Les violences et les incivilités recensées dans le football et le futsal amateurs – saison 2015-2016”, a La criminalité en France. Rapport annuel 2016 de l’ONDRP.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

Acord sobre una proposta de la Comissió Europea en l’àmbit de les armes de foc

pexels-photo-221683El Parlament Europeu i el Consell, després d’un any de debat, han arribat a un acord polític provisional sobre la Directiva relativa a les armes de foc. L’acord polític ha estat ratificat pel Comitè de Representants Permanents de la Unió Europea (COREPER). Ara només falta que el confirmi la Comissió de Mercat Interior i Protecció del Consumidor del Parlament Europeu, que posteriorment l’aprovi el ple del Parlament i, finalment, que l’adopti formalment el Consell de Ministres de la Unió Europea.

A finals de l’any 2015, la Comissió va proposar de revisar l’actual normativa europea sobre l’ús i adquisició d’armes de foc, amb l’objectiu de:

  • dificultar la compra legal d’armes d’alta capacitat a la UE.
  • fer un millor seguiment de la tinença lícita d’armes de foc per reduir el risc de desviar-les al mercat il·legal
  • millorar la cooperació entre els estats membres

L’acord polític que s’ha assolit provisionalment manté la majoria de les propostes fetes per la Comissió, com ara la prohibició que les armes de foc automàtiques es puguin transformar en armes de foc semiautomàtiques; que s’incloguin en la Directiva col·leccionistes d’armes i museus; que es regulin les armes acústiques, la venda per internet i les armes inutilitzades, i que es millori l’intercanvi d’informació entre els estats membres.

La proposta de la Comissió era molt més ambiciosa perquè proposava la prohibició total de les armes de foc semiautomàtiques més perilloses, incloses totes les armes de foc semiautomàtiques de les famílies AK47 i AR15, i la prohibició que els col·leccionistes privats puguin tenir armes d’assalt. La Comissió lamenta també que no s’hagin limitat a deu bales els carregadors de totes les armes de foc semiautomàtiques.

Ara bé, tenint en compte que el que s’ha aprovat ja és una millora pel que fa a la situació actual, la Comissió considera que val més un acord com aquest que no pas un ajornament de l’entrada en vigor de la normativa.

Juntament amb la normativa tècnica, vigent des del mes d’abril de 2016, que harmonitza els requisits per inutilitzar les armes de foc, la Directiva reduirà el risc que cap arma que sigui legal, però perillosa, caigui en mans de delinqüents i terroristes.

Els tirotejos indiscriminats i els atemptats terroristes comesos a Europa són una bona prova dels perills que plantegen les armes legals i il·legals que circulen a tota la UE.

Sobre la base de l’agenda europea de seguretat, aprovada el mes d’abril de 2015, la Comissió va presentar a la tardor d’aquell mateix any un conjunt de propostes per millorar l’adquisició i la tinença legals d’armes de foc i un pla d’acció per lluitar contra el tràfic il·lícit d’armes de foc i explosius.

 Enllaços d’interès

Directiva sobre les armes de foc: preguntes freqüents — MEMO/16/4465

Proposta de la Comissió per modificar la Directiva sobre les armes de foc

Informe sobre l’avaluació de la Directiva sobre les armes de foc

Reglament d’execució relatiu a la inutilització d’armes

Agenda europea de seguretat

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

 

La cooperació en seguretat entre la UE i el Regne Unit després del Brexit

brexitUn dels quatre objectius globals del govern britànic en les negociacions del procés del Brexit és mantenir els forts vincles de cooperació que actualment existeixen entre el Regne Unit i la Unió Europea. Per tal d’emmarcar el debat parlamentari sobre aquest tema, la Cambra dels Lords del Regne Unit va publicar a mitjan desembre un informe sobre les relacions futures entre aquest país i la Unió Europea en matèria de seguretat després del Brexit.

A l’informe s’examinen les principals eines i institucions en què es basa aquesta cooperació: Europol i Eurojust, la compartició de dades en matèria policial i les eines de justícia penal.

Hi ha tres motius principals pels quals l’enfocament de les negociacions és optimista. D’una banda, totes dues parts tenen un gran interès que no es redueixin els nivells de seguretat dels ciutadans britànics i de la Unió Europea. D’altra banda, hi ha precedents de participació en institucions europees de països no membres de la Unió o d’accés a sistemes de dades de països no membres dels acords Schengen. Finalment, en els casos en què no hi ha precedents, tant la Cambra dels Lords com el govern del Regne Unit consideren que l’experiència prèvia i la participació que el seu país ha tingut fins ara a la UE poden afavorir aconseguir els acords.

No obstant això, recorden que les negociacions no han de ser fàcils i que hi ha el risc que els nous acords comportin una situació per sota del nivell òptim aconseguit pels acords actuals. També es planteja que pot haver-hi una tensió entre dos dels objectius globals del govern britànic en el procés de sortida de la UE, el ja esmentat de mantenir els forts vincles de cooperació en matèria de seguretat i el de recuperar el control legislatiu per part de Westminster. Davant d’aquest problema, el punt de vista de la Cambra dels Lords és posar per davant la seguretat dels ciutadans del Regne Unit, i recorda declaracions del govern de 2014 en aquest sentit.

Un dels inconvenients que es plantegen és el buit operacional que es pot produir en el període transitori entre la sortida del Regne Unit de la Unió Europea i l’entrada en vigor dels nous acords. En aquest sentit, es posa sobre la taula que la UE va signar acords bilaterals en matèria d’extradició amb unes condicions similars a les de l’Ordre Europea de Detenció, però que més de 10 anys després d’aquesta signatura els acords encara no han entrat en vigor.

L’informe reconeix que s’ha limitat a les mesures més rellevants i que aquestes formen part d’una xarxa complexa d’acords i mesures que fan difícil tractar de manera compartimentada.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

L’escut de la privacitat entre la UE i els EUA

61_eu_usaEl dia 10 de desembre es va publicar al Diari Oficial de la Unió Europea el text íntegre de l’acord assolit entre la Unió Europea i els Estats Units el dia 12 de juliol de 2016 sobre la creació d’un escut de privacitat entre tots dos.[1]

Segons la Comissió Europea, aquest acord crearà un marc legal en què es protegiran els drets fonamentals de qualsevol persona a la UE les dades personals de la qual es transfereixin als Estats Units, i aportarà claredat jurídica per a les empreses que depenen de transferències transatlàntiques de dades.

Segons el vicepresident de la Comissió Europea, Andrus Ansip, els europeus i els americans disposarem d’un marc sòlid que garanteixi que les transferències esmentades es duguin a terme en millors condicions i més segures.[2]

L’escut de la privacitat UE−EUA es basa en els principis següents:

  • Obligacions rigoroses per a les empreses que treballen amb dades: El Departament de Comerç dels Estats Units durà a terme actualitzacions i revisions periòdiques de les empreses participants, a fi de garantir que segueixin les normes que elles mateixes han subscrit. Si les empreses no compleixen a la pràctica, s’enfronten a sancions i a ser retirades de la llista.
  • Obligacions en matèria de transparència i salvaguardes clares per a l’accés de l’Administració nord-americana: Els Estats Units han donat a la UE garanties que l’accés de les autoritats públiques a efectes d’aplicació de la llei i de seguretat nacional està subjecte a limitacions, salvaguardes i mecanismes de supervisió clars. També per primera vegada, qualsevol persona a la UE tindrà a la seva disposició vies de recurs en la matèria.
  • Protecció eficaç dels drets individuals: Qualsevol ciutadà que consideri que les seves dades s’han utilitzat de forma indeguda en el nou sistema es beneficiarà de diversos mecanismes de resolució de litigis accessibles i assequibles. Els particulars també podran dirigir-se a les seves autoritats nacionals de protecció de dades, que col·laboraran amb la Comissió Federal de Comerç per garantir que les reclamacions dels ciutadans de la UE s’investiguin i resolguin. Si un assumpte no es resol per un mitjà o un altre, estarà previst, en última instància, un mecanisme d’arbitratge.
  • Mecanisme de revisió conjunta anual: El mecanisme farà un seguiment del funcionament de l’escut de la privacitat, inclosos els compromisos i garanties pel que fa a l’accés a les dades a efectes d’aplicació de la llei o de seguretat nacional. La Comissió Europea i el Departament de Comerç dels Estats Units duran a terme l’examen i hi associaran experts nacionals d’intel·ligència dels Estats Units i les autoritats europees de protecció de dades. La Comissió presentarà un informe públic anual al Parlament Europeu i al Consell de la Unió.

Des de la presentació del projecte de l’escut de la privacitat, la Comissió ha tingut en compte els dictàmens de les autoritats europees de protecció de dades, del Supervisor Europeu de Protecció de Dades i del Parlament Europeu a l’hora d’incloure un seguit d’aclariments i millores addicionals. La Comissió Europea i els Estats Units van acordar, en particular, introduir aclariments addicionals sobre la recopilació de dades en bloc, reforçar el mecanisme del Defensor del Poble i introduir obligacions més explícites per a les empreses pel que fa als límits de conservació i de transferències ulteriors.

[1] C/2016/4176 Commission Implementing Decision (EU) 2016/1250 of 12 July 2016 pursuant to Directive 95/46/EC of the European Parliament and of the Council on the adequacy of the protection provided by the EU-U.S. Privacy Shield (notified under document C(2016) 4176) (Text with EEA relevance). (2016). EU law and publications. [online] Disponible a: https://publications.europa.eu/en/publication-detail/-/publication/c183d956-57a6-11e6-89bd-01aa75ed71a1/language-en/format-PDFA1A/source-20824799 [Accés 14.12.2016].

[2] Comissió Europea (2016). La Comissió Europea posa en marxa l’Escut de la privacitat UE-EUA: més protecció per als fluxos de dades transatlàntics. [en línia] Disponible a: http://europa.eu/rapid/press-release_IP-16-2461_es.htm [Accés 13.12.2016].

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français