Etiqueta: Delinqüència

La resiliència de les xarxes de cocaïna al Sahel

Notes de seguretatDeixa un comentari

El tràfic de cocaïna a través de l’Àfrica occidental i el Sahel ofereix una lliçó important per a l’anàlisi de la seguretat: interrompre una ruta no significa necessàriament desmantellar la xarxa que la sosté. Aquesta és una de les conclusions principals de la recerca recent de la Global Initiative Against Transnational Organized Crime (GI-TOC) sobre les rutes de cocaïna que travessen Mali, Níger i Líbia.

En els darrers anys, el mercat de la cocaïna a l’Àfrica occidental ha crescut considerablement, impulsat per l’augment de la producció a l’Amèrica Llatina, la demanda europea, la pressió policial sobre altres rutes d’entrada a Europa i la millora de les connexions logístiques a la regió. Tot i que la major part de la cocaïna continua arribant a Europa per via marítima, les rutes terrestres que travessen el Sahel i el Sàhara tenen una importància estratègica que va molt més enllà del volum de droga transportat. Aquestes rutes connecten amb economies de conflicte, actors armats i sistemes de protecció política i institucional.

L’element més destacable és la resiliència de les xarxes de tràfic davant els canvis polítics i militars. Els cops d’estat, els conflictes armats i els canvis en el control territorial poden alterar les rutes, però no necessàriament eliminen les estructures que permeten el tràfic. A Mali, per exemple, la inestabilitat ha fet menys previsibles algunes rutes tradicionals i ha afavorit trajectes més llargs cap a l’est, en direcció al Níger. En aquest país, el cop d’estat de 2023 va interrompre mecanismes de protecció vinculats al govern anterior i va provocar inicialment una reducció dels fluxos. Tanmateix, les xarxes van acabar reconstruint-se i establint nous mecanismes de protecció.

Això posa de manifest que la ruta física és només una part del sistema. El tràfic depèn d’una xarxa de relacions entre traficants, intermediaris, actors polítics, forces armades, milícies i altres grups amb capacitat per garantir protecció, accés territorial o seguretat durant el transport. Alguns traficants operen, a més, en diversos mercats il·lícits —com el cànnabis, l’or, els cigarrets o el combustible—, fet que els proporciona recursos, contactes i alternatives quan una determinada activitat esdevé més difícil.

Els grups armats també tenen un paper rellevant, però això no implica necessàriament que controlin directament el negoci de la cocaïna. Poden cobrar per permetre el pas, proporcionar escorta o garantir protecció en determinats trams. La recerca assenyala també un augment dels ingressos relacionats amb la cocaïna per a l’Estat islàmic a Sahel des de finals de 2023, coincidint amb una major influència territorial del grup sobre alguns corredors.

Des d’una perspectiva de seguretat, l’advertència principal és clara: disrupció no és sinònim de derrota. Una operació policial, un canvi polític o el tancament d’una ruta poden reduir temporalment el tràfic, però també poden provocar-ne el desplaçament cap a altres territoris, incrementar-ne els costos i afavorir nous actors, més violència o una dependència més gran de la corrupció.

Per això, l’anàlisi del crim organitzat hauria d’anar més enllà de seguir els canvis immediats. Comparar la situació actual amb la informació acumulada durant anys permet identificar quines relacions, actors i mecanismes de protecció sobreviuen als canvis. La pregunta clau no és només què ha canviat, sinó també què ha sobreviscut.

En definitiva, seguir una ruta permet saber per on circula la cocaïna. Estudiar la xarxa al llarg del temps permet entendre com aconsegueix continuar circulant malgrat els conflictes, els cops d’estat i les mesures de control. Aquesta diferència és fonamental per dissenyar polítiques de seguretat capaces no només de desplaçar el problema, sinó també d’afectar les estructures que permeten que el mercat es regeneri.

_____


Esta entrada en español / This post in English / Post en français

El crim organitzat a Alemanya entra en una nova fase

Notes de seguretatDeixa un comentari

El crim organitzat està canviant. Aquesta és una de les conclusions principals dels informes federals alemanys “Crim Organitzat 2025” i “Delicte de Narcòtics 2025”, que descriuen unes xarxes criminals cada cop més internacionals, digitalitzades i especialitzades.

Durant el 2025, les autoritats alemanyes van investigar 683 casos de crim organitzat i van identificar gairebé 8.000 sospitosos, la xifra més elevada dels darrers cinc anys. Gairebé el 69 % dels procediments presentaven una dimensió transnacional, una dada que posa de manifest fins a quin punt les organitzacions criminals actuals operen més enllà de les fronteres.

Un dels canvis principals és l’aparició d’un model de “crim com a servei”, en què diferents serveis criminals es poden encarregar i coordinar de manera separada. Logística, armes, blanqueig de capitals o reclutament d’executors poden gestionar-se a través d’internet, les xarxes socials i les aplicacions de missatgeria xifrada. Això permet que qui planifica una activitat criminal pugui trobar-se en un altre país i no tingui cap contacte directe amb les persones que finalment executen el delicte.

Les xarxes socials també estan adquirint un paper rellevant. Les autoritats detecten que alguns grups, especialment entre els criminals més joves, utilitzen aquests canals per projectar poder, estatus i violència. Paral·lelament, el reclutament de joves per participar en activitats criminals representa un repte creixent per a la prevenció i la seguretat.

La violència és un altre element destacat. L’informe alerta d’un ús més gran de la violència en els conflictes entre grups criminals i d’una presència creixent d’armes de foc il·legals. Aquesta situació incrementa el risc que les disputes entre organitzacions criminals deixin de quedar limitades als seus integrants i tinguin conseqüències a l’espai públic.

Malgrat aquesta transformació, les drogues continuen sent l’activitat principal del crim organitzat, amb aproximadament el 37 % dels procediments investigats. La cocaïna té un pes especialment important. El 2025 es van registrar 39.414 delictes relacionats amb cocaïna i crack i es van confiscar 10,1 tones de cocaïna, 6,5 de les quals es van interceptar en ports alemanys.

El narcotràfic, però, no és només una qüestió relacionada amb el consum de drogues. Els enormes beneficis que genera poden alimentar altres activitats criminals, especialment el blanqueig de capitals i la corrupció, i permetre que diners procedents del crim entrin a l’economia legal. Per això, el combat contra el crim organitzat també passa per seguir els diners i confiscar els beneficis obtinguts il·lícitament.

El mercat del cànnabis també presenta una evolució significativa. El 2025 es van confiscar 567 plantacions amb capacitat per a 20 plantes o més, aproximadament un 55 % més que l’any anterior, mentre que les confiscacions de marihuana es van triplicar.

El conjunt d’aquestes dades mostra un crim organitzat més flexible, descentralitzat i transnacional. Les organitzacions ja no necessiten funcionar sempre com estructures jeràrquiques tradicionals: poden connectar persones i serveis segons les necessitats de cada operació i aprofitar les possibilitats que ofereixen les tecnologies digitals.

Aquesta transformació planteja nous reptes per als cossos policials i els sistemes de justícia. La investigació dels autors materials continua sent necessària, però cada vegada és més important identificar les estructures que hi ha al darrere, els fluxos financers, els canals digitals i les connexions internacionals.

La lliçó principal de l’informe alemany és, per tant, que el crim organitzat també s’adapta a la globalització i a la digitalització. La resposta de seguretat haurà de fer-ho al mateix ritme, combinant intel·ligència criminal, cooperació internacional, investigació financera, lluita contra el narcotràfic i prevenció del reclutament de nous membres.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

Drogues il·lícites i crim organitzat a Austràlia: una relació complexa

Notes de seguretatDeixa un comentari

La violència vinculada al crim organitzat ha tornat a situar Austràlia, i especialment Sydney, en el centre del debat sobre el mercat de les drogues il·lícites. Diversos homicidis recents, alguns dels quals haurien estat presumptament conseqüència d’errors d’identificació, han posat de manifest la conflictivitat entre xarxes criminals que competeixen pel control d’un mercat molt lucratiu.

La comissionada de la Policia Federal Australiana, Krissy Barrett, ha plantejat la necessitat de reflexionar sobre la relació entre el consum de drogues il·lícites i la violència del crim organitzat. Segons la seva interpretació, la demanda de drogues i els preus elevats que els consumidors estan disposats a pagar contribueixen a donar poder econòmic a les organitzacions criminals.

Tanmateix, les dades disponibles ofereixen una realitat més complexa i no permeten establir una relació causal senzilla entre consum de drogues i violència.

Les estadístiques policials de Nova Gal·les del Sud mostren que els delictes relacionats amb drogues han disminuït globalment durant l’última dècada. Entre el 2016-2017 i el 2025-2026, els delictes relacionats amb drogues van baixar una mica més d’un 10 % a tot l’estat i un 12,6 % a la zona metropolitana de Sydney. L’evolució, però, varia segons la substància: els delictes relacionats amb l’èxtasi han disminuït un 74 % i els relacionats amb el cànnabis, un 27 %, mentre que els vinculats a les amfetamines han augmentat un 14 %.

Les enquestes de població ofereixen una perspectiva diferent. Segons les dades citades de l’Australian Institute of Health and Welfare, 3,9 milions de persones —el 17,9 % de la població— haurien consumit alguna droga il·lícita durant els dotze mesos anteriors al 2022-2023, davant dels 3,4 milions (12 %) del 2019. Aquest increment, però, no es distribueix de manera uniforme entre les substàncies. Una part important s’explica per l’augment del consum d’al·lucinògens, mentre que el consum de cocaïna i heroïna es manté sense canvis significatius i el d’opioides no mèdics ha disminuït.

Les dades procedents de les aigües residuals aporten encara una altra perspectiva. El programa de monitoratge de l’Australian Criminal Intelligence Commission va detectar el 2026 un augment del volum de diverses drogues consumides a escala nacional, incloent-hi un màxim de deu anys en el cas de la metamfetamina. Però aquestes dades mesuren quantitat consumida, no el nombre de persones consumidores. Per tant, un augment del volum no implica necessàriament que hi hagi més consumidors: també pot significar que els

usuaris existents en consumeixen amb més freqüència o quantitats més elevades.

Des d’una perspectiva de seguretat, aquesta distinció és fonamental. El crim organitzat no depèn exclusivament del mercat d’una droga determinada. Les organitzacions criminals poden adaptar-se a diferents activitats i productes en funció de les oportunitats de benefici. Factors com la situació econòmica, les xarxes criminals transnacionals, la disponibilitat internacional de drogues i el reclutament de joves a través de noves tecnologies també poden influir en l’evolució de la violència.

Per això, les dades disponibles suggereixen que la relació entre consum de drogues i crim organitzat no es pot explicar amb una única causa. Reduir la demanda pot limitar una font d’ingressos de les xarxes criminals, però la prevenció del consum, la reducció de danys, la persecució del tràfic i la desarticulació de les estructures criminals formen part d’un mateix problema de seguretat.

El cas australià posa així de manifest la necessitat d’analitzar conjuntament les dades de consum, els mercats il·lícits i la violència criminal, evitant conclusions simples a partir d’un únic indicador.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

L’etiquetatge GPS redueix la reincidència entre els lladres prolífics a Sussex

Notes de seguretatDeixa un comentari

Una avaluació independent de l’Operació STOP, una iniciativa desenvolupada a Sussex, al Regne Unit, ha detectat una reducció significativa de la delinqüència entre els lladres prolífics que participen en el programa. La iniciativa combina l’etiquetatge GPS amb suport individualitzat de rehabilitació, amb l’objectiu de reduir la reincidència i actuar sobre les causes que poden afavorir el robatori persistent als establiments comercials.

El programa es va posar en marxa a East Sussex durant l’estiu del 2025 i reuneix la Comissionada de Policia i Crim de Sussex, la Policia de Sussex, les administracions locals, el Servei de Llibertat Condicional, Change Grow Live i empreses del sector comercial. El GPS s’utilitza com a condició de les ordres de conducta criminal (CBO), mentre que els participants reben suport per fer front a problemes relacionats amb l’habitatge, la salut, el consum de substàncies, les prestacions socials o l’ocupació.

Les primeres dades de l’avaluació mostren que els vuit delinqüents etiquetats inclosos en l’anàlisi van reduir l’activitat delictiva després de la instal·lació del GPS. Cinc no van cometre cap altre delicte durant el període analitzat.

En conjunt, els participants van registrar aproximadament entre 11 i 13 delictes menys per persona, una reducció global d’aproximadament el 58 %. Les persones que van reincidir també van cometre menys infraccions que abans de portar l’etiqueta.

A partir de les taxes mitjanes observades abans i després de l’etiquetatge, l’avaluació calcula que podrien evitar-se prop de 300 delictes en dotze mesos, amb un estalvi aproximat de 100.000 lliures en costos associats a la policia i al sistema de justícia penal.

Tot i aquests resultats, cal tenir en compte que l’anàlisi inicial es basa en un nombre reduït de participants i que el projecte encara està en fase d’expansió.

El GPS no només té una funció de supervisió. Les dades de localització han proporcionat a la Policia de Sussex noves oportunitats d’intel·ligència i investigació, ajudant a identificar presumptes delictes que no havien estat detectats anteriorment i a orientar actuacions contra persones considerades delinqüents prolífics.

El projecte inicial, que disposava de deu etiquetes a East Sussex, es va ampliar el maig del 2026 a West Sussex i Brighton & Hove, amb capacitat per gestionar fins a 30 etiquetes.

Un dels elements diferencials de l’Operació STOP és que l’etiquetatge no funciona de manera aïllada. El programa incorpora un Business Crime Navigator, gestionat per Change Grow Live, que ofereix suport personalitzat als participants.

Aquest professional facilita l’accés a serveis d’habitatge, sanitat, tractament de problemes relacionats amb el consum de substàncies, prestacions socials, ocupació i altres recursos. L’objectiu és intervenir sobre les circumstàncies personals que poden contribuir a la reincidència.

Els responsables del projecte consideren que aquesta combinació de supervisió, actuació policial i rehabilitació és un dels factors que pot explicar els resultats inicials. Els participants entrevistats també han manifestat que se sentien més acompanyats i que tenien més facilitat per accedir als serveis d’ajuda.

L’Operació STOP representa un model de resposta al robatori persistent que combina tecnologia, control judicial, informació policial i intervenció social. Les primeres dades apunten a una reducció considerable dels delictes entre les persones participants i també a beneficis per a les investigacions policials i els comerços.

Tanmateix, els resultats s’han d’interpretar amb prudència. El nombre inicial de participants és limitat i encara cal comprovar si la reducció de la reincidència es manté a llarg termini i si els resultats es repeteixen a mesura que el programa s’amplia.

L’experiència de Sussex mostra, en definitiva, com el monitoratge electrònic combinat amb suport rehabilitador pot formar part d’una estratègia més àmplia contra la delinqüència persistent. El repte serà determinar si els bons resultats inicials es consoliden i fins a quin punt aquest model pot contribuir de manera sostinguda a reduir els robatoris i millorar la seguretat dels comerços i les comunitats.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

Evolució de la criminalitat als Estats Units el 2024: una tendència a la baixa

Notes de seguretatDeixa un comentari

L’any 2024 ha confirmat una tendència positiva en matèria de seguretat als Estats Units, amb una disminució generalitzada tant dels delictes violents com dels delictes contra la propietat. Segons les dades oficials basades en els incidents registrats per les forces de seguretat, la criminalitat mostra un descens significatiu en comparació amb l’any 2023, consolidant una millora que afecta pràcticament totes les categories analitzades.

Pel que fa als delictes violents —que inclouen homicidis, violacions, robatoris amb violència i agressions agreujades—, la taxa global s’ha situat en 370,8 incidents per cada 100.000 habitants, cosa que representa una reducció del 6 % respecte a l’any anterior. Aquesta disminució no és homogènia, però sí generalitzada: totes les tipologies de delictes violents han experimentat una caiguda.

Destaca especialment la reducció dels homicidis, que han baixat un 16 %, passant a una taxa de 5,1 per cada 100.000 habitants. Aquest descens és especialment rellevant, ja que es tracta del delicte amb més impacte social i mediàtic. També s’observa una disminució en els robatoris (−9 %), les violacions (−6 %) i les agressions agreujades (−5 %), tot i que aquestes últimes continuen sent el tipus de delicte violent més freqüent.

En paral·lel, els delictes contra la propietat —que inclouen robatoris amb força (burglary), furts i robatoris de vehicles— també han experimentat una reducció notable. La taxa global ha disminuït un 9 %, passant de 2.019,7 a 1.835,1 incidents per cada 100.000 habitants. Entre aquests, el descens més destacat correspon al robatori de vehicles, amb una caiguda del 19 %, seguit dels furts i dels robatoris amb força, que també mostren una evolució a la baixa.

Aquestes dades no només reflecteixen una reducció en el nombre de delictes, sinó també en la victimització, és a dir, en el nombre de persones afectades. La taxa de victimització per delictes violents ha disminuït fins a 376,9 per cada 100.000 habitants, mentre que la victimització per delictes contra la propietat ha caigut un 12 %. Això indica que la millora no és només estadística, sinó que té un impacte real en la seguretat percebuda per la població.

Malgrat aquesta tendència positiva, l’anàlisi territorial revela diferències importants entre estats. Alguns, com Nou Mèxic, presenten taxes molt superiors a la mitjana nacional tant en delictes violents com en delictes contra la propietat. En canvi, altres estats com Maine o Idaho registren nivells considerablement més baixos. En total, 14 estats superen la mitjana nacional en delictes violents i 16 en delictes contra la propietat, fet que posa de manifest la persistència de desigualtats regionals en matèria de seguretat.

Pel que fa a les característiques de les víctimes, les dades mostren una disminució de la victimització en diversos grups demogràfics, incloent-hi persones blanques, negres i asiàtiques. No obstant això, no s’han detectat canvis estadísticament significatius en altres col·lectius, com les persones hispanes o les poblacions natives americanes, la qual cosa apunta a la necessitat de continuar aprofundint en polítiques de seguretat més inclusives i específiques.

En conjunt, els resultats del 2024 suggereixen una evolució favorable de la criminalitat als Estats Units, amb descensos consistents en gairebé tots els indicadors principals. Tot i això, la persistència de diferències territorials i demogràfiques indica que encara hi ha reptes importants per abordar. Des d’una perspectiva de seguretat, aquestes dades reforcen la importància de mantenir i adaptar les estratègies de prevenció i resposta, posant un èmfasi especial en les àrees i col·lectius més vulnerables.

En definitiva, el 2024 es pot considerar un any de millora en termes de seguretat pública, però també un recordatori que la lluita contra la criminalitat requereix una vigilància constant i una anàlisi detallada per garantir que els avenços siguin sostenibles i equitatius.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

L’estat de la seguretat pública a Alemanya

Notes de seguretatDeixa un comentari

Alemanya és considerada tradicionalment un dels països més segurs d’Europa gràcies a les seves institucions sòlides, una policia professionalitzada i un sistema judicial consolidat. No obstant això, els últims anys el debat sobre la seguretat pública ha guanyat importància a causa de l’augment d’algunes formes de criminalitat, i dels canvis socials i de noves amenaces com la radicalització política o la ciberdelinqüència.

Segons les estadístiques policials, l’any 2023 es van registrar aproximadament 5,94 milions de delictes a Alemanya, cosa que representa un increment del 5,5 % respecte de l’any anterior. Aquest augment s’explica en part per la recuperació de la vida social i econòmica després de la pandèmia de la covid, període en què molts delictes van disminuir a causa de les restriccions de mobilitat i de les limitacions en les activitats quotidianes. Amb el retorn a la normalitat, diversos tipus de criminalitat han tornat a nivells similars o, fins i tot, superiors als d’abans del 2020.

Un dels aspectes que més preocupa les autoritats és l’augment de la violència interpersonal. El 2023 es van registrar més de 214.000 delictes violents, la xifra més alta dels últims quinze anys. Aquest tipus de delictes inclou agressions greus, robatoris violents i altres formes de violència física. També s’ha detectat un increment de les agressions amb arma blanca i d’episodis de violència urbana en determinades zones.

A més, els delictes sexuals també han mostrat una tendència a l’alça durant els darrers anys. Les denúncies per violació i agressió sexual han augmentat de manera notable, fet que ha generat debat sobre la necessitat de reforçar les mesures de prevenció, millorar la protecció de les víctimes i augmentar l’eficàcia de les investigacions policials.

Tot i aquests increments en alguns àmbits, és important contextualitzar les dades. A llarg termini, la criminalitat a Alemanya ha disminuït significativament des de finals del segle XX. Aquest descens s’explica en part per la millora de les polítiques de seguretat, dels avenços tecnològics en sistemes de protecció i de la coordinació entre institucions policials i judicials.

La distribució de la criminalitat no és homogènia al territori. Les grans ciutats concentren una part important dels delictes registrats, especialment els relacionats amb robatoris, furts i agressions. Ciutats com Berlín, Bremen o Hamburg presenten índexs de criminalitat més elevats, mentre que alguns estats federats com Baviera registren nivells més baixos i taxes de resolució policial més altes.

Els robatoris i furts continuen sent una de les categories més freqüents dins de les estadístiques de criminalitat. Després de la pandèmia també s’ha observat un repunt dels robatoris en habitatges i espais privats. Un altre fenomen que preocupa especialment és l’augment dels delictes amb motivació política. Els últims anys s’ha registrat un increment significatiu d’aquests incidents, especialment dels vinculats a l’extremisme de dreta.

També s’han registrat incidents violents contra migrants, comunitats religioses i col·lectius LGTBIQ+, així com un augment dels delictes antisemites. Aquestes tendències reflecteixen una certa radicalització en alguns sectors de la societat.

La ciberdelinqüència és un altre dels grans desafiaments actuals. Els atacs informàtics, el frau digital i altres delictes econòmics vinculats a internet són cada vegada més sofisticats i sovint tenen una dimensió internacional. Encara que algunes estadístiques mostren una lleu reducció dels casos registrats, les autoritats consideren que molts d’aquests delictes no es denuncien, especialment en l’àmbit empresarial, i que els danys econòmics continuen augmentant.

Per afrontar aquests reptes, Alemanya ha reforçat les unitats especialitzades en investigació digital i ha incrementat la cooperació internacional entre forces de seguretat.

El sistema de seguretat alemany es basa en una estructura federal en què la responsabilitat policial recau principalment en els estats federats, mentre que el govern federal coordina competències relacionades amb la seguretat fronterera, la lluita contra el terrorisme i les investigacions criminals d’abast nacional o internacional.

Davant dels nous reptes de seguretat, les autoritats han impulsat diverses mesures, com l’augment de la presència policial en espais públics, la modernització tecnològica dels cossos de seguretat i l’ampliació de les capacitats d’investigació digital. També s’han plantejat reformes legislatives per restringir l’ús d’armes blanques en espais públics i reforçar la vigilància en determinades zones urbanes.

En conclusió, Alemanya continua sent un país relativament segur en comparació amb molts altres estats europeus i del món. Tanmateix, l’evolució recent de la criminalitat mostra una situació més complexa, marcada per nous reptes com la violència urbana, la radicalització política i les amenaces digitals.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

Nou servei d’assessorament legal per a víctimes de violació al Regne Unit

Notes de seguretatDeixa un comentari

El govern britànic ha anunciat un conjunt de reformes importants per millorar la resposta del sistema judicial als casos de violació i reforçar la protecció de les víctimes. Les mesures inclouen la creació d’un nou servei nacional d’assessors legals independents per a víctimes de violació i l’ampliació dels principis de l’Operació Soteria a les sales de judici. Aquestes iniciatives formen part d’un pla més ampli per fer el sistema de justícia penal més just, ràpid i centrat en les víctimes, i per combatre la violència contra dones i nenes.

Una de les novetats principals és el llançament d’un servei nacional d’assessors jurídics independents (Independent Legal Advisers, ILA), que oferirà suport legal especialitzat a les víctimes de violació durant tot el procés penal. Aquest servei, que es desplegarà a finals d’any, comptarà inicialment amb un finançament de sis milions de lliures durant dos anys. L’objectiu és garantir que les víctimes tinguin accés a assessorament legal independent en les fases més complexes de les investigacions i els judicis.

Els assessors legals independents ajudaran les víctimes a comprendre els seus drets dins del sistema judicial i les assistiran quan les autoritats sol·licitin informació personal sensible. Això inclou, per exemple, registres mèdics, notes d’assessorament psicològic o dades de telèfons mòbils. En molts casos, aquestes peticions poden resultar invasives o desproporcionades, i els assessors legals podran impugnar-les quan no siguin estrictament necessàries per a la investigació. Aquesta mesura pretén reduir la sensació, sovint denunciada per les víctimes, que el sistema penal examina més la seva vida privada que no pas el comportament del presumpte agressor.

En paral·lel, el govern ampliarà els principis de l’Operació Soteria a la fase judicial dels casos de violació. Aquesta iniciativa, llançada el 2021, ja havia canviat la manera com la policia i els fiscals investiguen aquests delictes. El nou enfocament se centra a analitzar el comportament i els patrons del sospitós, en lloc de posar el focus principal en la víctima. Això implica prioritzar proves relacionades amb el sospitós i limitar l’accés als registres personals de la víctima només als casos en què tinguin un valor probatori clar.

Amb la nova ampliació, el govern vol assegurar que aquest mateix enfocament es mantingui quan els casos arriben als tribunals. Per això s’ha encarregat a una experta acadèmica que examini si, durant els judicis, les pràctiques judicials continuen sotmetent les víctimes a un escrutini excessiu. L’objectiu d’aquest estudi pilot és identificar possibles millores en la formació de jutges i fiscals, i també en les orientacions i bones pràctiques judicials, per garantir que els judicis se centrin principalment en les accions del sospitós.

Segons el govern britànic, aquestes reformes també s’inscriuen dins d’un esforç més ampli per modernitzar el sistema judicial i reduir els retards en la resolució dels casos. Les dades publicades recentment indiquen que, fins i tot amb inversions i millores d’eficiència, l’endarreriment al Tribunal de la Corona podria arribar als 133.000 casos l’any 2035. No obstant això, el paquet de reformes estructurals que preveu el govern podria reduir aquesta xifra fins aproximadament 49.000 casos en el mateix període, evitant que milers de víctimes hagin d’esperar anys per obtenir justícia.

Entre les reformes incloses en el projecte de llei de tribunals hi ha la creació de nous swift courts, tribunals dissenyats per gestionar casos amb condemnes previsibles de fins a tres anys, que serien jutjats per un sol jutge. També es proposa augmentar els poders de sentència dels magistrats fins a 18 mesos de presó, amb l’objectiu d’alliberar recursos del Tribunal de la Corona perquè pugui centrar-se en els delictes més greus. Malgrat aquestes reformes, els judicis amb jurat es mantindran per als crims més greus, incloent-hi la violació, l’assassinat o les lesions greus.

Finalment, el govern ha remarcat que aquestes mesures formen part d’una estratègia més àmplia per reduir a la meitat la violència contra dones i nenes durant la pròxima dècada. En aquest context, s’han anunciat més de mil milions de lliures d’inversió, incloent-hi 550 milions destinats a serveis d’atenció a víctimes i gairebé 500 milions per a allotjament segur per a persones que fugen d’abusos.

En conjunt, aquestes reformes busquen transformar la manera com el sistema de justícia penal gestiona els casos de violació. L’objectiu central és garantir que les víctimes rebin el suport adequat, que els processos judicials siguin menys traumàtics i que el focus de les investigacions i els judicis es posi principalment en el comportament dels presumptes agressors. Aquesta orientació pretén reforçar la confiança de les víctimes en el sistema judicial i millorar-ne la capacitat per obtenir justícia.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

La xocolata, sota clau

Notes de seguretatDeixa un comentari

Els darrers mesos, diversos supermercats del Regne Unit han començat a aplicar mesures de seguretat inusuals a un producte aparentment inofensiu: la xocolata. Cadenes com Sainsbury’s, Tesco i Co-op han optat per col·locar les barres de xocolata dins de caixes de plàstic antirobatori, un sistema habitualment reservat per a begudes alcohòliques Premium o dispositius electrònics.

Aquesta decisió respon a un increment significatiu del robatori de xocolata, que segons el sector ja no és fruit de furts ocasionals, sinó d’una activitat sistemàtica vinculada al crim organitzat i a la revenda en mercats il·lícits.

Segons l’Association of Convenience Stores (ACS), la confiteria —i especialment la xocolata— s’ha convertit en un dels productes més sostrets a les botigues de proximitat. La combinació de valor econòmic, fàcil transport i alta demanda la converteix en un objectiu especialment atractiu.

Els comerciants denuncien que els robatoris es fan sovint per encàrrec. Això implica que els productes no es consumeixen immediatament, sinó que es distribueixen posteriorment a través de canals il·legals: altres establiments, mercats informals o negocis que compren gènere a preus reduïts sense verificar-ne l’origen.

El fenomen no és aïllat. Segons dades del British Retail Consortium, durant l’últim any es van registrar 5,5 milions d’incidents de robatori en establiments comercials al Regne Unit. A més, es van produir una mitjana de 1.600 incidents diaris de violència o abús contra treballadors del sector minorista. Tot i que la xifra representa una lleugera disminució respecte de l’any anterior, continua sent la segona més alta mai registrada.

L’afectació econòmica és considerable. El grup Heart of England Co-Op, amb 38 botigues, va declarar haver perdut 250.000 lliures en xocolata durant el 2024, convertint-la en el producte més robat aquell any. El 2025 només va ser superada per l’alcohol. En una sola setmana, un individu pot arribar a causar pèrdues de milers de lliures en un mateix establiment.

Alguns comerciants expliquen que un prestatge complet de xocolata pot tenir un valor aproximat de 500 lliures, i que els lladres poden endur-se entre 200 i 250 lliures en producte dins d’una motxilla en qüestió de minuts.

Davant d’aquesta situació, els establiments han hagut d’invertir en mesures de protecció: sistemes de CCTV més sofisticats, tecnologia d’intel·ligència artificial per identificar sospitosos recurrents, reducció de l’estoc exposat i eliminació de promocions visibles en zones d’accés fàcil. En alguns casos, els prestatges només s’omplen parcialment per limitar l’impacte econòmic potencial.

El National Police Chiefs’ Council ha assegurat que està treballant conjuntament amb minoristes i experts en seguretat per reforçar la resposta davant la delinqüència minorista. L’estratègia inclou millor coordinació, ús més eficient de la tecnologia i sistemes de denúncia més àgils.

No obstant això, des del sector comercial es reclama una resposta més contundent. L’ACS demana sentències més severes per a reincidents i accions específiques contra les xarxes que distribueixen productes robats, ja que el problema no es limita al furt puntual, sinó que forma part d’una economia paral·lela que pot finançar altres activitats delictives.

El cas de la xocolata és simptomàtic d’un problema més ampli: l’augment del robatori organitzat en el comerç minorista. Productes que abans no requerien protecció especial ara es tracten com a mercaderies d’alt risc. Aquesta evolució reflecteix canvis en el comportament delictiu, però també en les condicions socioeconòmiques i en la capacitat de revenda a través de canals informals o digitals.

Per al sector de la seguretat, aquest fenomen planteja diversos reptes:

  • Adaptar els sistemes de protecció a productes de consum massiu.
  • Equilibrar experiència de client i mesures antirobatori.
  • Incorporar tecnologia predictiva i anàlisi de patrons.
  • Millorar la col·laboració entre empreses i forces de seguretat.

En definitiva, el fet que una simple barra de xocolata hagi d’estar tancada sota clau és un indicador clar de l’evolució del risc en l’entorn comercial actual. La resposta no es pot limitar a mesures físiques; requereix una estratègia integral que combini prevenció, intel·ligència i actuació judicial efectiva.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

Marsella en estat de psicosi: narcotràfic i violència extrema

Notes de seguretatDeixa un comentari

Marsella viu una escalada de violència vinculada al narcotràfic que ha generat el que autoritats, professionals del dret i actors comunitaris descriuen com una psicosi col·lectiva: un estat de por constant, trauma social i percepció de pèrdua de control de l’estat sobre parts del territori urbà. L’element més alarmant d’aquesta crisi és l’auge d’assassinats de menors i el paper creixent d’adolescents, fins i tot nens, tant com a víctimes com a actors forçats dins de les xarxes criminals.

El cas que ha sacsejat recentment l’opinió pública és l’assassinat d’Adel, un noi de 15 anys, executat amb un tret al cap i posteriorment calcinat en una platja de la ciutat. El seu cos va ser descobert per altres nens que anaven a l’escola, un episodi que simbolitza fins a quin punt la violència s’ha normalitzat i s’ha tornat pública, visible i aparentment arbitrària.

Segons dades del Ministeri de Justícia francès, el nombre de menors implicats en el tràfic de drogues s’ha multiplicat per quatre en els darrers vuit anys. A Marsella, el narcotràfic ha evolucionat cap a un model fragmentat però altament competitiu, on una organització dominant (la denominada DZ Màfia) opera mitjançant una estructura de tipus franquícia, amb múltiples punts de venda gestionats per joves reclutats, sovint a través de xarxes socials.

Aquest nou ecosistema criminal es caracteritza per:

  • Desaparició dels codis tradicionals del crim organitzat (no atacar de dia, no exposar cossos, no implicar menors).
  • Violència extrema i demostrativa, incloent execucions públiques, cossos cremats i difusió de vídeos a les xarxes.
  • Reclutament massiu de menors, molts d’ells migrants o adolescents vulnerables, sovint sotmesos a coaccions, deutes ficticis i violència física.

Actors locals descriuen una situació d’anarquia criminal, on la lògica de la por ha substituït qualsevol jerarquia estable. Els joves, exposats diàriament a morts violentes, han perdut tant la por a matar com la por a morir.

L’assassinat de Mehdi Kessaci, un agent de policia en pràctiques de 20 anys, sense vincles amb el narcotràfic, va marcar un punt d’inflexió. Es creu que la seva mort va ser un missatge intimidatori dirigit al seu germà, Amine Kessaci, activista antidrogues i figura emergent en l’àmbit polític local. Aquest cas reforça la percepció que ni tan sols els actors institucionals o els seus familiars estan fora de l’abast de les bandes.

Advocats, periodistes i activistes han començat a reduir o abandonar la seva activitat, o a fer-la sota protecció policial, per por de represàlies. Alguns professionals del dret afirmen obertament que l’Estat de dret ha quedat subordinat al poder de les bandes en determinats barris.

Davant aquesta situació, les autoritats han intensificat les operacions policials mitjançant el que anomenen bombardejos de seguretat: intervencions massives i repetides en zones d’alta criminalitat, amb unitats antiavalots, tancament de punts de venda i detencions constants.

Les xifres mostren activitat significativa:

  • Més de 40 punts de venda desmantellats recentment.
  • 42 milions d’euros en béns criminals confiscats en un any.
  • Una estimació de fins a 20.000 persones implicades directament o indirecta en el negoci de la droga a Marsella.
  • Un mercat nacional del narcotràfic valorat en 7.000 milions d’euros anuals.

Tanmateix, fins i tot responsables policials i fiscals reconeixen que molts dels detinguts són joves explotats, alguns retinguts contra la seva voluntat, i que la repressió no atura el flux constant de nous reclutes.

Un dels elements més preocupants és l’ús obert de TikTok i altres xarxes socials per anunciar la venda de drogues i reclutar menors amb ofertes de “feina” aparentment legítimes. S’hi prometen ingressos elevats (200–500 € diaris), però la realitat és sovint d’esclavatge modern, amb violència, abusos sexuals i amenaces contra les famílies.

La crisi ha reobert un debat polític intens. Sectors d’ultradreta reclamen l’estat d’emergència, més poder per a la policia i restriccions migratòries severes, atribuint el problema a la immigració massiva i al fracàs de la integració. Altres veus —advocats, experts i periodistes— rebutgen aquesta lectura i alerten contra l’ús de la por com a eina política. Argumenten que la violència és el resultat de dècades d’abandonament social, pobresa estructural, corrupció i polítiques públiques fallides, i que la repressió policial només tracta els símptomes, no les causes.

Marsella exemplifica una crisi de seguretat híbrida, on crim organitzat, exclusió social, digitalització del delicte i debilitament de la confiança institucional convergeixen. La psicosi que s’estén per la ciutat no és només por a la violència, sinó la sensació que l’ordre social s’està erosionant i que les solucions tradicionals ja no són suficients.

Per als experts en seguretat, el cas de Marsella planteja una pregunta clau: com recuperar el control sense alimentar una espiral de repressió que acabi aprofundint el mateix problema que es vol resoldre.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

Augment de la violència i dels delictes sexuals a les estacions de tren d’Alemanya: dades, causes i reptes

Notes de seguretatDeixa un comentari

L’informe anual 2024 de la Policia Federal alemanya dibuixa un panorama preocupant en matèria de seguretat, especialment a les estacions de tren i al transport ferroviari. Tot i que la delinqüència global ha disminuït, els delictes que generen més alarma social —violents i sexuals— han augmentat de manera significativa, confirmant una tendència a l’alça iniciada els darrers anys.

Segons l’informe, el 2024 es van registrar 27.160 delictes violents en estacions i trens, un 6% més que l’any anterior i un 51% més que el 2019. Aquest increment no es limita a les grans ciutats, sinó que afecta també estacions mitjanes, petites i fins i tot zones rurals, fet que indica una extensió territorial del problema. Paral·lelament, els delictes sexuals —com l’exhibicionisme, l’assetjament sexual, les agressions i les violacions— van augmentar un 19,2%, una dada especialment rellevant per l’impacte directe en la percepció d’inseguretat, especialment entre dones i col·lectius vulnerables.

En conjunt, la Policia Federal va registrar 381.894 delictes a estacions i trens, una xifra que representa un descens global del 10,1% respecte al 2023. Aquesta aparent contradicció s’explica perquè la reducció afecta principalment infraccions administratives, sobretot les relacionades amb la Llei de Residència, mentre que els delictes greus continuen creixent. Així ho subratlla Manuel Ostermann, vicepresident de la Unió Federal de Policia, que alerta que allà on realment importa —violència, delictes sexuals i armes— la situació empitjora.

A escala nacional, la tendència es repeteix: els delictes violents han augmentat un 6,6% i els sexuals un 13% a tot Alemanya. Cal tenir en compte que aquestes dades només recullen delictes denunciats i no ofereixen informació sobre processos judicials o condemnes, cosa que limita la interpretació completa del fenomen.

Pel que fa a les causes, l’informe i les declaracions sindicals apunten a diversos factors estructurals. D’una banda, s’assenyala un augment de la marginació social, amb persones cada cop més desateses per la manca d’infraestructures socials com serveis socials, educadors i professors. Aquest context afavoreix l’exclusió, la violència domèstica i el consum d’alcohol i drogues, elements que apareixen de manera recurrent en el perfil dels agressors.

Les dades confirmen que el 79% dels autors són homes, i que gairebé la meitat (49%) actuaven sota els efectes de l’alcohol o les drogues en el moment del delicte. A més, el 53% no tenia nacionalitat alemanya, una dada que ha alimentat el debat polític i social sobre immigració i seguretat. Ostermann atribueix part del problema a la immigració procedent dels principals països d’asil, tot i que aquest enfocament és controvertit i no sempre té en compte factors socioeconòmics, d’integració o de context vital.

La violència no només afecta els ciutadans, sinó també els cossos policials. El 2024 es van registrar 2.967 agressions contra policies federals, la segona xifra més alta des que hi ha registres (2001). En total, 804 agents van resultar ferits, majoritàriament homes. Les agressions inclouen cops de puny, puntades de peu, escopinades, mossegades i cops amb objectes, i en una de cada vuit s’hi van utilitzar objectes com a armes improvisades, com ampolles o pedres.

Davant aquesta situació, la Policia Federal i Deutsche Bahn han reforçat les mesures de seguretat amb més presència policial, zones sense armes, controls preventius i un sistema de més d’11.000 càmeres de vigilància. Tot i això, els sindicats policials reclamen un compromís més gran per part de l’empresa ferroviària, amb més personal de seguretat privat, estacions millor il·luminades, netes i modernitzades, i una inversió més ràpida en infraestructures.

El ministre de l’Interior, Alexander Dobrindt (CSU), ha qualificat els atacs als policies com un atac a la societat en conjunt, mentre que Ostermann adverteix que s’ha perdut molt en els darrers deu anys i que Alemanya s’enfronta a anys foscos en matèria de seguretat si no hi ha una millora real en tecnologia, marc legal, recursos humans i cooperació entre governs federals i estatals.

En conclusió, l’informe transmet un missatge clar: malgrat la reducció de la delinqüència global, la seguretat empitjora just en els àmbits més sensibles. Les estacions de tren, espais clau de mobilitat i convivència, s’han convertit en punts crítics que exigeixen respostes integrals, combinant prevenció social, inversió en seguretat, coordinació institucional i polítiques a llarg termini que vagin més enllà de mesures reactives.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français