INTERPOL alerta de la creixent amenaça de la ciberdelinqüència

369.-baixaLa ciberdelinqüència està creixent a un ritme alarmant com a conseqüència de la pandèmia de la COVID-19 i es preveu que s’acceleri encara més, segons destaca un nou informe d’INTERPOL.

El document explica fins a quin punt els ciberdelinqüents estan aprofitant la creixent i necessària confiança en la tecnologia digital que hi ha hagut durant els darrers mesos. Això inclou el ràpid desplaçament de tasques laborals de la feina cap a casa realitzat per moltes organitzacions, fet que ha implicat el desplegament de sistemes i xarxes remots, sovint de forma poc segura.

A partir de les diverses informacions lliurades pels països membres, INTERPOL ha conclòs que durant el període de la pandèmia hi ha hagut un augment especialment important de dominis maliciosos (22%), de programari maliciós i de segrest (malware, ransomware) (36%) i estafes de pesca per correu electrònic (phishing) o frau (59%).

Els actors de les amenaces han revisat les seves estafes en línia i de phishing habituals per poder delinquir aprofitant la crisi de la COVID-19, explotant les pors econòmiques i de salut de les persones.

L’informe també ha descobert que els ciberdelinqüents han desplaçat significativament els objectius dels individus i les petites empreses cap a les grans corporacions, governs i infraestructures crítiques, ja que els poden aportar ingressos econòmics més importants.

INTERPOL considera que els ciberdelinqüents estan desenvolupant i impulsant els seus atacs a un ritme alarmant, explotant la por i la incertesa provocades per la inestable situació social i econòmica creada per la COVID-19. La creixent dependència en línia per a persones de tot el món també està creant noves oportunitats, i moltes empreses i individus no asseguren que les mesures de ciberseguretat estiguin actualitzades.

L’estudi afegeix que és molt probable que hi hagi un augment de la ciberdelinqüència en un futur proper. Això es deu principalment a les vulnerabilitats relacionades amb el treball remot, un enfocament continuat en les estafes en línia amb el denominador comú de la COVID-19 i, quan es produeixi la vacuna, un probable augment del phishing relacionat amb productes mèdics.

Així doncs, tal com es descriu a l’informe d’INTERPOL, la pandèmia de la COVID-19 ofereix moltes oportunitats als delinqüents. De fet, moltes organitzacions poden tenir un major risc d’atacs de ransomware per haver obert solucions d’accés remot, com les VPN.

És possible que aquests punts d’accés remot no estiguin ben configurats i no siguin prou segurs, a causa que els equips informàtics que funcionen de forma remota poden no tenir instal·lades les darreres innovacions. A més, és possible que el personal hagi hagut d’utilitzar els seus propis dispositius personals des de casa per treballar de forma remota, la qual cosa suposa desafiaments des del punt de vista de la seguretat.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

 

Ransomware, l’altra pandèmia

368.-baixaMentre el món sencer està patint els estralls de la pandèmia de la COVID-19, un altre virus, aquest cop de caire informàtic, està causant seriosos problemes arreu. Tot i que el virus informàtic ha estat actiu durant anys, la seva problemàtica ha augmentat alarmantment durant els darrers mesos. Entre les conseqüències que comporta hi ha greus afectacions a  activitats i organismes crítics com hospitals, empreses o governs.

Aquest virus és el ransomware. Per fer-hi front ajudant les víctimes a lluitar contra els hackers, hi ha No More Ransom. No More Ransom és la primera associació publicoprivada d’aquest tipus que ajuda les víctimes del ransomware a recuperar les seves dades xifrades sense haver de pagar l’import del rescat als ciberdelinqüents. No More Ransom té com a socis del seu projecte Europol, Politie, Kaspersky i McAfee.

La capsa d’eines de desxiframent No More Ransom ha rebut des del seu llançament més de 4,2 milions de visitants de 188 països i ha aturat uns 632 milions de dòlars en demandes de rescat, que haurien acabat a les butxaques dels delinqüents.

Impulsat per les contribucions dels seus 163 socis, el portal ha afegit 28 eines l’últim any i ara pot desxifrar 140 tipus diferents d’infeccions per ransomware. El portal està disponible en 36 idiomes diferents.

Per fer-lo servir, només cal anar al lloc web nomoreransom.org i seguir els passos de Crypto Sheriff per ajudar a identificar la tipologia de ransomware que afecta el dispositiu. Si hi ha una solució disponible, es proporcionarà un enllaç per descarregar gratuïtament l’eina de desxiframent. No More Ransom ha fet un llarg camí per ajudar les persones afectades pel ransomware, però hi ha molts tipus de ransomware que encara estan per neutralitzar.

Igual que en la pandèmia del coronavirus, la prevenció és el millor remei. Hi ha algunes mesures preventives per protegir-nos dels ransomware:

  • Guardeu sempre una còpia dels fitxers més importants en qualsevol altre lloc: al núvol, en un altre disc fora de línia, en una targeta de memòria o en un altre equip.
  • Utilitzeu programari antivirus fiable i actualitzat.
  • No descarregueu programes de fonts sospitoses.
  • No obriu fitxers adjunts als correus electrònics d’orígens desconeguts, fins i tot si semblen importants i creïbles.
  • I si sou víctima del ransomware, no pagueu mai el rescat.

Ara cal una solució innovadora per a les tipologies de ransomware que encara no estan incloses al portal per ajudar les víctimes a recuperar els seus fitxers sense atendre les demandes econòmiques dels delinqüents.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

Augmenta l’activitat dels delinqüents sexuals durant la pandèmia COVID-19

366.-baixaD’ençà de l’inici de la pandèmia COVID-19, s’ha produït un augment de l’intercanvi de material sexual de caire delictiu: maltractaments infantils en línia, coacció sexual i extorsió a menors.

I és que els menors no han estat exempts del trasllat del món real al món virtual: trucades de vídeo a amics i/o familiars, interacció amb xarxes socials, jocs en línia, ús de la xarxa com a mitjà educatiu i escolar. D’aquesta manera, com més ús es fa de les xarxes, més delinqüents hi ha en línia i més pot augmentar l’intercanvi de material si s’aconsegueixen noves víctimes. I, sovint, aquestes víctimes ho són inconscientment amb material autogenerat, que representa una amenaça important per a la seguretat dels menors.

Els delinqüents sexuals han trobat en aquesta conjuntura una fabulosa oportunitat per accedir a un grup més ampli de víctimes potencials. L’informe publicat fa unes setmanes per Europol analitza l’augment en l’intercanvi d’imatges sobre explotació sexual infantil en línia però també dona eines de com afrontar aquesta greu amenaça per a la seguretat dels nens.

Cal esmentar que l’intercanvi de material d’abusos infantils no sol estar motivat per suposats guanys econòmics, tot i que hi ha modalitats que sí que són remunerades, com ara els abusos en viu a distància. Amb la reproducció en temps real i com que els delinqüents no poden viatjar a causa de les restriccions pel coronavirus, aquests poden observar els abusos de menors a demanda.

La desacceleració econòmica relacionada amb la pandèmia COVID-19 podria estimular un augment de material sobre abusos infantils produïts en comunitats vulnerables amb l’objectiu d’obtenir beneficis econòmics. I és que el contingut de material d’abusos infantils també es pot dissimular darrere de les publicitats que aportin beneficis econòmics per als delinqüents, usant per exemple la fórmula “pagament per clicar”.

La societat, incloent-hi la policia, ha d’abocar esforços en l’educació dels menors i evitar per tots els mitjans que puguin esdevenir víctimes. La millor arma contra els depredadors sexuals és educar els nens per prevenir els delictes. I és que el dany derivat de ser víctima d’aquests delictes és greu i cada cop que es comparteix una imatge o un vídeo es tradueix en una victimització reiterada.

Europol fa un seguiment d’aquesta amenaça i proporciona suport continuat als estats membres i les policies per identificar els delinqüents i les víctimes. La campanya Europa #SayNo procura apel·lar a la consciència dels menors sobre els perills que corren per compartir material explícit a la xarxa.

En aquesta línia, Europol ha coordinat una investigació a Itàlia amb més de 200 investigadors involucrats. La Fiscalia de Torí va dirigir l’operació desenvolupada el mes de juny de 2020 amb dades enviades per Europol.

Les investigacions van suposar la detenció de tres persones i la confiscació de milers d’expedients. Durant el transcurs de la investigació, els agents van descobrir que un dels sospitosos havia estat detingut anteriorment per abusos sexuals a menors. El sumari detalla l’existència d’imatges i vídeos de violència sexual en què les víctimes eren principalment nadons, nens de 6 anys i preadolescents.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

 

Traficants d’éssers humans: més despietats amb la COVID-19

365.- baixaMolts països d’arreu del món han tancat fronteres externes amb la crisi sanitària de la COVID-19. Donades les circumstàncies, els delinqüents estan cercant noves maneres d’abusar de les vulnerabilitats dels migrants irregulars que volen entrar a Europa, victimitzats en esquemes d’explotació laboral o sexual.

Fa poques setmanes s’ha publicat un nou informe del Centre Europeu de Contraban de Migrants d’Europol (EMSC) on es fa un repàs de les operacions desenvolupades durant l’any 2019 i la informació que es va recopilar per estudiar la possible evolució d’aquests delictes en els propers mesos.

Les mesures de control de fronteres i les restriccions al desplaçament establertes a tota la Unió Europea han comportat un canvi en les activitats de contraban des de les rutes aèria, terrestre i marítima. Per exemple, els vaixells petits s’utilitzen cada cop més per creuar fronteres fluvials o l’augment de l’ús de vehicles de mercaderies o trens de càrrega per desplaçar-se.

Les restriccions de desplaçaments poden dificultar l’ocupació de mà d’obra estacional en el sector agrícola i també podria incrementar-se l’explotació sexual pel tancament d’establiments que ofereixen aquests serveis.

Entre les principals amenaces identificades per l’EMSC cal destacar:

  • Els intents de les autoritats turques de facilitar a grans grups de migrants creuar la frontera terrestre grecoturca.
  • El transport de migrants en condicions de perill per a la vida en compartiments ocults de vehicles majoritàriament a la zona dels Balcans occidentals.
  • Augment de l’ús de visats obtinguts de manera fraudulenta i de documentació falsificada.
  • Més vulnerabilitat a l’abús i la violència de migrants no acompanyats a través de les rutes de migració cap a la Unió Europea.
  • Potencial vulnerabilitat a l’explotació per part de traficants de migrants irregulars en llocs remots.
  • Augment del moviment de migrants en trànsit dins la UE.

L’explotació sexual és el propòsit més reportat per als traficants d’éssers humans de la UE, principalment amb víctimes de l’Europa de l’est i central i Nigèria. Les xarxes criminals nigerianes exploten els seus propis nacionals, reclutats localment i adoctrinats mitjançant creences i rituals de vudú.

Entre el més destacat del treball de l’EMSC durant l’any 2019 cal esmentar:

  • 853 casos de contraban de persones.
  • 211 sospitosos identificats.
  • Nou investigacions de gran abast.
  • Set dies d’acció conjunta EMPACT amb 26 estats membres de la UE.
  • 71 jornades d’actuació presencial amb experts d’Europol.
  • Elaboració de 5 informes estratègics d’intel·ligència.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

Dones i crim organitzat a Amèrica Llatina

358.- baixaEl crim organitzat és un dels principals desafiaments que castiga l’Amèrica Llatina. Així ho expressa l’estudi “Mujeres y crimen organizado en América Latina. Más que víctimas o victimarias”, fet per l’Observatorio Colombiano de Crimen Organizado.

Entre els seus efectes, cal destacar que els alts nivells de violència que marquen la regió són especialment alarmants. Des dels anys 90, l’obertura de les economies juntament amb la debilitat institucional dels estats i altres factors socials tals com la pobresa i la desigualtat, van afavorir el creixement d’activitats transnacionals com ara el narcotràfic, el tràfic d’armes i el tràfic de migrants. D’aquesta manera, Amèrica Llatina es va convertir en la regió on les dinàmiques criminals han tingut un creixement més gran a escala mundial.

L’home sempre ha tingut el domini en les diferents economies il·legals i ha prevalgut la tendència de veure l’activitat criminal com una “cosa d’homes”. La participació de les dones en el crim organitzat ha estat a l’ombra de les anàlisis acadèmiques i del debat públic.

No obstant això, a causa de l’escassetat d’informació i de xifres, la recerca sobre aquest tema és limitada tot i que ha augmentat força la darrera dècada. La relativa invisibilitat de les dones en els debats sobre el crim organitzat també és producte de la percepció generalitzada d’aquestes com un apèndix dels seus companys masculins dintre de les estructures criminals, per exemple, com a amants o objectes sexuals. Els estereotips de les dones com a dependents i dèbils reforcen la noció que no poden prendre decisions independents en relació amb els negocis il·legals.

La participació de les dones en estructures de crim organitzat no és uniforme. Els diversos rols que les dones desenvolupen en les economies criminals permeten caracteritzar diferents tipus de participació que configuren un ventall, que va des de subordinades i víctimes fins a protagonistes, líders i victimàries en algunes de les economies criminals.

Malgrat l’escassetat d’evidències empíriques sistemàtiques entorn a la participació de les dones en el crim organitzat, aquesta recerca permet fer algunes recomanacions destinades a la prevenció i atenció a les poblacions afectades:

  • Enfortir els sistemes d’informació estadística relacionats amb el crim organitzat i la participació de les dones en diverses activitats criminals com a víctimes i victimàries.
  • Construir estratègies diferencials que mostrin el caràcter diferenciat de la participació de les dones en les economies del crim organitzat.
  • Comprendre els factors que han impulsat les dones a participar en la il·legalitat amb finalitat preventiva.
  • Fer mapes amb rols múltiples i diferenciats de les dones en el crim organitzat, incloent-hi altres economies il·legals com el contraban o l’extorsió.
  • Promoure l’empoderament de les dones per mitjà d’iniciatives col·lectives que cerquin oportunitats a persones vulnerables de ser reclutades pel crim organitzat.
  • Enfortir sinergies de treball entre governs locals, regionals i nacionals dels països d’Amèrica Llatina orientades a oferir assistència a les víctimes del crim organitzat.
  • Instar els òrgans policials i judicials llatinoamericans a aplicar un enfocament de gènere en les seves investigacions.
  • Enfortir els lligams entre les institucions de política social, econòmica i educativa amb l’objectiu de reorientar cap a la legalitat aquelles dones especialitzades en rols logístics dintre de les economies criminals.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

Aneu amb compte amb la targeta SIM del mòbil

357.- baixaCom s’ho fan els delinqüents que roben milers d’euros atacant números de telèfon? És una història amb un recorregut comú: les línies de senyal desapareixen del teu telèfon mòbil i truquen al número de telèfon però no sona. Intentes iniciar la sessió del teu compte bancari però la contrasenya falla. T’has convertit en una nova víctima del frau d’intercanvi de la targeta SIM i el teu número de telèfon ara està controlat per un delinqüent.

El frau d’intercanvi de targetes SIM es produeix quan un defraudador duplica l’operador de telefonia mòbil d’una víctima a una SIM en possessió del malfactor i d’aquesta manera comença a rebre trucades i missatges de text entrants, incloses les contrasenyes bancàries, que s’envien al número de telèfon de la víctima.

L’estafador pot fer transaccions mitjançant l’aplicació de tècniques com ara el programari maliciós i, quan el banc envia una contrasenya mitjançant SMS, el defraudador la rep i completa l’autorització de la transacció.

Diverses policies de la Unió Europea –Àustria, Espanya, Romania– han fet operacions amb aquest denominador comú, considerat per les autoritats una amenaça creixent. En el cas de l’Estat espanyol, amb coordinació amb Europol i el Centre Europeu contra la Ciberdelinqüència (EC3), es va detenir un grup de 12 individus de nacionalitat italiana, romanesa, colombiana i espanyola que van aconseguir sostreure fins a 137.000 € de comptes bancaris de diverses víctimes.

El modus operandi no és molt complex, però ha resultat ser eficaç. Els delinqüents van aconseguir obtenir les contrasenyes bancàries en línia de les víctimes dels diferents bancs amb l’ús de tècniques de pirateria informàtica com ara els troians bancaris o altres tipus de programari maliciós.

Si no vols ser la propera víctima, aquí tens alguns consells:

  • Mantén al dia el programari dels teus dispositius.
  • No cliquis als enllaços ni descarreguis fitxers adjunts de correus electrònics inesperats.
  • No responguis a correus electrònics sospitosos.
  • Limita la quantitat de dades personals que comparteixes en línia.
  • Prova d’utilitzar l’autenticació de dos factors per als teus serveis en línia, en comptes d’enviar un codi d’autenticació enviat per SMS.
  • Si pots, no associïs el teu número de telèfon a comptes en línia delicats.
  • Configura el teu PIN per restringir l’accés a la targeta SIM. No comparteixis aquest PIN amb ningú més.

I si el teu telèfon perd la recepció sobtadament, sense raó aparent:

  • Informa de la teva situació al proveïdor de serveis.
  • Si hi ha transaccions sospitoses al teu compte bancari, posa’t en contacte amb el banc.
  • Canvia immediatament totes les contrasenyes dels teus comptes en línia.
  • En cas que hagis de contactar amb la policia, guarda totes les proves.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

Com els delinqüents aprofiten la crisi de la pandèmia del COVID-19

352.- baixaFa unes setmanes, Europol va publicar un informe sobre les activitats delictives en les quals els delinqüents s’aprofitaven de la crisi de la pandèmia del COVID-19.

La crisi actual, sense precedents a la historia de la Unió Europea, ha comportat que els estats membres hagin adoptat mesures diverses de quarantena, incloent-hi restriccions als viatges o limitacions a la vida pública per frenar la propagació del brot. Així mateix, es donava suport als sistemes públics de salut, salvaguardant l’economia i assegurant l’ordre i la seguretat pública.

La UE ha identificat els factors que han provocat canvis en la delinqüència i el terrorisme, elements fonamentals que, arran de la pandèmia COVID-19, han tingut un impacte en la seguretat interna de la UE. Són els següents:

  • Alta demanda de determinats productes, material de protecció i productes farmacèutics.
  • Disminució de la mobilitat i el flux de persones de la UE i a la UE.
  • La limitació de la vida pública ha fet que algunes activitats criminals hagin estat menys visibles i s’hagin traslladat a la configuració de casa o en línia.
  • Els ciutadans romanen a casa, confiant en solucions digitals, duent a terme cada cop més teletreball.
  • Ansietat i por augmentades que poden generar vulnerabilitats.
  • Disminució del subministrament de determinats béns il·lícits a la UE.

La pandèmia global de COVID-19 no només és un problema de salut greu, sinó que també comporta un risc greu de ciberseguretat. Els criminals van aprofitar amb rapidesa la proliferació del virus, abusant de la demanda que la gent té d’informació i subministraments.

Els delinqüents han utilitzat la crisi del COVID-19 per dur a terme atacs d’enginyeria social, és a dir, correus electrònics amb phishing mitjançant campanyes de correu brossa i intents d’estafa més orientats, com ara el compromís de correu electrònic empresarial (BEC).

Hi ha una llarga llista de ciberatacs contra organitzacions i individus, incloses campanyes de phishing que distribueixen programari maliciós mitjançant enllaços maliciosos i fitxers adjunts per executar atacs de programari maliciós i programari de segrest (ransomware) que tinguin l’objectiu de treure profit de la preocupació per la salut global.

Segons fonts policials, també s’indica un augment de l’activitat en línia per part dels que cerquen material d’abús a menors. Sobretot en ser més vulnerables per l’aïllament, menys supervisió i major exposició en línia.

És d’esperar que durant els propers mesos augmenti el potencial de dany econòmic a ciutadans, empreses i organismes públics. Els delinqüents també han adaptat les estafes d’inversió per provocar especulació en inversions en accions relacionades amb el COVID-19, amb promeses de quantiosos beneficis.

I existeix una alta probabilitat que els delinqüents adaptin els esquemes de frau per explotar els beneficis de la situació postpandèmia. Un cop més, les probables víctimes seran les persones grans. Els estafadors cercaran acostar-se a les víctimes fent se passar per funcionaris o assistents socials o sanitaris que ofereixen proves per a la COVID-19 amb la pretensió d’entrar als habitatges per robar objectes de valor.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

 

El virus del cibercrim

351. green-hoodie-thumbnailEls ciberdelinqüents han estat els més hàbils per intentar d’explotar la pandèmia COVID-19 per les diverses estafes i atacs que duen a terme. Amb un nombre rècord de víctimes potencials que es queden a casa i que utilitzen serveis en línia a tota la Unió Europea (UE) durant la pandèmia, als ciberdelinqüents se’ls han multiplicat les formes que busquen d’explotar oportunitats i vulnerabilitats emergents.

Catching the virus cybercrime és el document elaborat per l’Europol l’abril del 2020 que sintetitza de la manera següent les principals amenaces provinents de la ciberdelinqüència:

  • L’impacte de la pandèmia COVID-19 a la ciberdelinqüència ha estat el més visible i cridaner en comparació amb altres activitats delictives.
  • Els criminals actius en cibercriminalitat han sabut adaptar-se ràpidament i aprofitar les ansietats i les pors de les seves víctimes.
  • S’estan llançant campanyes de pesca (phishing) i programari de segrest (ransomware) per explotar la crisi actual, i es preveu que continuï augmentant d’abast i escala.
  • L’activitat al voltant de la distribució en línia de material d’explotació sexual infantil va en augment, basada en diversos indicadors. La web fosca continua acollint diverses plataformes, com ara mercats i establiments de venedors, per distribuir béns i serveis il·lícits.
  • Després d’una fluctuació inicial de les vendes a través de la web fosca al començament de la crisi a Europa, la situació es va estabilitzar durant el març del 2020.
  • Els venedors intenten innovar oferint productes relacionats amb el COVID-19.
  • És probable que la dinàmica de la demanda i l’oferta d’alguns productes es vegi afectada.
  • L’escassetat de producte es produeix mitjançant distribuïdors a la superfície web.
  • Les organitzacions criminals pretenen explotar la crisi de salut pública per obtenir beneficis o avançar en interessos geopolítics.
  • La major desinformació al voltant de la COVID-19 continua proliferant arreu del món, amb conseqüències potencialment perjudicials per a la salut pública i una comunicació efectiva de crisi.

El programari de segrest ha estat l’amenaça més cibercriminal els darrers anys. És probable que la crisi actual canviï aquesta dinàmica. La pandèmia pot multiplicar l’impacte perjudicial d’un atac amb èxit contra certes institucions, cosa que reforça la necessitat d’una ciberresiliència efectiva.

Es preveu que el nombre d’intents de phishing que exploten la crisi continuarà augmentant. Tanmateix, també s’espera que un major nombre de ciberdelinqüents sense experiència puguin desplegar programari de segrest com un servei. No totes aquestes campanyes tindran com a resultat atacs reeixits per la manca d’experiència i habilitats tècniques dels delinqüents.

És probable que els delinqüents intentin aprofitar nens aïllats emocionalment vulnerables a través de la preparació i la coerció sexual i l’extorsió.

Els nens que permetin un major accés a internet sense supervisar seran cada cop més vulnerables a l’exposició a delinqüents mitjançant l’activitat en línia, com ara jocs en línia, grups de xat en aplicacions, intents de phishing a través de correu electrònic, contacte no sol·licitat a les xarxes socials i altres mitjans.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

 

Augmenten un 19 per cent els delictes vinculats a Facebook al Regne Unit

333.- Facebook UKEl govern del Regne Unit té previst estendre la vigilància de la policia a les xarxes socials amb la creació d’un nou codi de conducta.

A instàncies de les forces de l’ordre, les empreses de mitjans hauran de protegir els nens impedint-los de veure qualsevol contingut que es consideri perjudicial per a la seva salut física o mental o per al seu benestar.

La manca d’actuació d’acord amb el codi avalat pel govern podria comportar multes o penalitzacions que podrien fer perdre ingressos de milions de lliures. El codi de conducta actual es va crear el 2017 i es va actualitzar l’abril del 2019.

La notícia sobre la propera publicació d’un codi de conducta més estricte arriba quan les estadístiques obtingudes per la policia britànica revelen un augment alarmant del nombre de delictes denunciats vinculats a Facebook.

Les dades obtingudes de vint cossos policials del Regne Unit arran d’una sol·licitud d’informació pública (FOI – Freedom Of Information) indiquen que, durant l’exercici 2019-2020, el nombre de delictes relacionats amb Facebook denunciats a la policia va ser de 32.451. Si es compara amb el període del 2017-2018, aquest total mostra un augment de la delinqüència del 19%.

Les xifres oficials de la policia donen un nombre total de delictes amb connexió a Facebook de 55.643. Les dades compartides arran de la FOI van revelar que la policia de Leicestershire va rebre el major nombre d’informes de delictes vinculats a Facebook. En total, la policia de les Midlands angleses va dir que havia registrat 10.405 incidents, dels quals 408 víctimes implicades es van classificar com a “vulnerables”.

El Lancashire Constabulary va informar del segon nombre més gran de crims relacionats amb el gegant de les xarxes socials. La policia del nord-oest d’Anglaterra va dir que havia registrat 8.829 delictes relacionats amb Facebook, dels quals 718 van ser assetjaments, 179 delictes sexuals, 1.007 van implicar missatges ofensius i 1.497 es van classificar com a comunicació maliciosa.

La policia de Gran Manchester va informar de 8.230 delictes vinculats a Facebook, algun dels quals va suposar fins i tot “participar en activitats sexuals amb un menor”.

La sol·licitud d’informació pública la va fer un think tank del Parlament i, amb les xifres que va obtenir sobre delictes que esmentaven Instagram o Facebook, va resultar que pedòfils, assetjadors, atracadors i traficants de drogues havien utilitzat aquesta xarxa social per cometre 15.143 delictes des del 2017. El nombre total de casos al Regne Unit associats a totes dues aplicacions des del 2017 és de 70.786.

https://www.oodaloop.com/

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

 

Augmenta la preocupació a Suècia per l’increment de la violència armada

330.- turning-torso-4009540_960_720A Suècia, l’any 2019 hi va haver 320 enfrontaments armats que van provocar 41 morts i més de 100 ferits. Darrere d’aquesta escalada de violència hi hauria conflictes entre bandes vinculades principalment al narcotràfic.

A mitjans de novembre de 2019, Dinamarca va arribar a suspendre temporalment els acords de Schengen i va aplicar controls a la frontera amb Suècia. La raó d’aquest tancament de frontera a la lliure circulació de persones i béns era evitar un efecte contagi de la violència a Suècia i no permetre l’entrada de bandes criminals, la presència de les quals ha deixat 129 morts els darrers tres anys.

Tot i així, la policia danesa considera que les lluites entre bandes criminals sueques estan darrera de l’explosió que va destruir la seu de l’agència tributària a Copenhaguen l’estiu del 2019 i del doble assassinat que hi va haver en un suburbi de la capital danesa.

Tot i que les xifres d’enfrontaments, morts i ferits es mantenen des de l’any 2017, les notícies relacionades amb aquesta violència esdevenen cada cop més preocupants. Per exemple, el darrer dia de l’any 2019 un jove de 20 anys va ser assassinat en un suburbi d’Estocolm. La víctima anava amb armilla antibales però li van disparar un tret al cap.

La policia sueca i els criminòlegs consideren que molts assassinats són venjances per altres assassinats o qüestions d’honor, de vegades entre membres de la mateixa banda. Aquests grups arrelen en els suburbis de les ciutats i no tindrien estructures internes gaire rígides.

A Estocolm hi hauria identificats uns 1.500 individus actius que formarien part d’unes 50 bandes criminals, amb gran mobilitat entre grups. Els membres són molt joves i extremadament violents. Tant és així que l’intercanvi de trets no és el problema més greu sinó que ara preocupa l’augment de les explosions. Entre gener i novembre de 2019 n’hi va haver més de 230, xifra que suposa un augment del 50% respecte del 2018.

Aquestes explosions s’utilitzen bàsicament per amenaçar i intimidar. Normalment les provoquen en comerços o empreses que no tenen activitat, amb les portes tancades quan ja és de nit. De vegades alguna explosió ha provocat víctimes que no tenien res a veure amb l’activitat delictiva d’aquestes bandes.

Per una altra part, l’intercanvi de trets i les explosions s’havien produït, fins ara, principalment en les grans ciutats del país com ara Estocolm, Malmö o Göteborg. Darrerament, aquests atacs han disminuït en les grans ciutats i han augmentat en indrets on fins ara no havien patit aquesta violència. Seria el cas del nord de Suècia, on han passat de 3 tirotejos l’any 2017 a 28 el 2019.

Cal esmentar que a la ciutat amb més violència fins ara, Malmö, es va implementar una prova pilot, amb poc èxit, que aplegava esforços entre la policia, l’ajuntament, els serveis penitenciaris i la societat civil per intentar treure els joves de l’espiral de violència vinculada a les bandes. Només en aquesta ciutat, la policia té identificats com a membres de bandes 80 menors d’entre vuit i catorze anys.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français