Present i futur de la delinqüència organitzada a la Unió Europea

La delinqüència organitzada ha evolucionat molt durant els darrers vint anys, especialment pel que fa al nombre d’organitzacions criminals, el seu modus operandi, l’ús de la tecnologia i la capacitat del crim organitzat d’infiltrar-se en infraestructures, en el sector públic i en l’intent d’aprofitar llacunes legislatives.

Aquesta és una de les conclusions a què es va arribar al Conveni europeu de caps de policia del 2019 (EPCC), on uns 600 responsables policials i representants de 50 països es van reunir a la seu d’Europol a la Haia.

L’esdeveniment anual reuneix caps de policia i representants d’alt nivell de la UE i de tot el món, per intercanviar valoracions de les amenaces, reptes i oportunitats dels grups criminals actuals i emergents. Els delegats van debatre en centenars de reunions bilaterals i multilaterals sobre com continua evolucionant el crim organitzat i ha esdevingut un repte important per a la seguretat de la UE. Hi va haver un consens entre les autoritats policials dels estats membres de la UE i l’Europol sobre el fet que la naturalesa cada cop més transfronterera del crim organitzat, sovint associada a actes violents entre bandes; l’expansió dels mercats de tràfic de drogues i els delictes relacionats, com el blanqueig de capitals i la corrupció, suposen un repte important a la nostra societat.

En zones d’alguns estats membres de la UE, es pot observar un cercle viciós amb l’exclusió social, la criminalitat, la pèrdua de confiança en la policia i, en alguns casos, la radicalització.

Mentrestant, les noves substàncies psicoactives, els nivells rècord de producció de drogues a escala mundial, el contraban organitzat de migrants i el desenvolupament de la criminalitat en línia han tingut efectes profunds en el panorama criminal.

L’Europol i la presidència finlandesa del Consell de la UE van concloure que diversos àmbits requereixen una atenció especial. Entre aquests hi ha:

  • centrar l’atenció sobre el crim organitzat, considerant-lo una amenaça greu per a la seguretat interna de la UE.
    • la necessitat d’orientar-se a grups de criminalitat organitzada de primer nivell, desenvolupant iniciatives més reeixides com el concepte d’objectiu d’alt valor a Europol.
    • una major atenció a la delinqüència econòmica i financera i a la confiscació d’actius delictius, assegurant-se que la delinqüència paga. I acollint els nous avenços com el Centre Europeu de Delictes Financers i Econòmics (EFECC) a l’Europol i la Fiscalia Europea (EPPO).
    • un major flux d’informació entre la policia i el sector privat, a escala nacional i europeu (Europol).
    • una major inversió en la prevenció de la delinqüència, que requereix un enfocament multidisciplinari que impliqui organismes governamentals, organitzacions no governamentals i el sector privat.
    necessitat d’una estratègia global de la UE sobre el crim organitzat, que pugui ampliar-se en el cicle de polítiques de la UE per al crim greu i internacional.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

Extorsió, violència i crim organitzat a Llatinoamèrica

Segons un estudi recent [1], després dels homicidis, l’extorsió és el delicte que més mal fa a l’estat de dret als països de Llatinoamèrica i el Carib. L’extorsió no només s’ha convertit en la principal font d’ingressos de les maras, bandes juvenils o grups de crim organitzat. També és l’amenaça més important per a la seguretat pel creixent nombre de morts violentes que produeix.

Un exemple: a El Salvador, un 24% de les persones reconeix haver estat víctima d’extorsió en alguna ocasió. I a Guatemala, les denúncies per extorsió van augmentar un 55% entre el 2013 i el 2018.

Els darrers anys, alguns països han esmerçat esforços per lluitar contra els delictes d’extorsió. S’han aplicat intents de solució tals com l’enduriment de penes, programes de prevenció especialitzats, ús de forces policials especials o línies telefòniques exclusives per a l’atenció de les víctimes. Una altra mesura que ha anat guanyant popularitat és el bloqueig del senyal dels telèfons mòbils dintre de les presons, i és que en alguns països fins al 70% de les extorsions estan gestionades des d’allà.

L’estudi fa tot un seguit de recomanacions per prevenir i controlar les extorsions, ja que els perjudicis per a la convivència i l’economia són devastadors:

  • Impulsar la modernització policial i incentivar la rehabilitació social penitenciària. Agilitzar el sistema policial i de justícia serviria per garantir una millor qualitat de la seguretat ciutadana.
  • Fomentar associacions publicoprivades com l’existent entre el sector productor del sucre i la Policia Nacional de El Salvador. D’aquesta manera la policia ha obtingut equips de mobilitat i comunicacions.
  • Destinar més recursos a respostes tecnològiques de control de l’extorsió. Per exemple, a Mèxic existeix una aplicació de mòbil per poder identificar les trucades amb origen als centres penitenciaris.
  • Aprofundir en els intercanvis regionals sobre bones pràctiques de control de l’extorsió per dur a terme transferències de programes i rèpliques ràpides.
  • Consolidar els mecanismes de control per als casos d’extorsió que involucrin funcionaris públics. Especialment en els casos en què els funcionaris demanen diners als ciutadans per fer determinats tràmits administratius.
  • Generar alternatives professionals atractives per als membres de les bandes juvenils. Per exemple, centres comunitaris que organitzen activitats per prevenir el reclutament de joves en barris d’alt risc.
  • Incentivar que no s’usin diners en efectiu en els comerços petits i mitjans. A Guatemala s’ha detectat que la inversió més gran obtinguda a través de l’extorsió es produeix en comerços, autobusos, taxis o bars.
  • Promoure una participació més gran de les víctimes d’extorsió en el procés penal, envoltant-la de totes les garanties de protecció necessàries per augmentar la xifra de denúncies i condemnes.

[1] Una Cultura Criminal: Extorsión en Centroamérica.

https://blogs.iadb.org/es/inicio/

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

 

 

 

Alerta màxima a les presons d’El Salvador

El president d’El Salvador, Nayib Bukele, va ordenar a començaments de juliol decretar l’emergència màxima, per temps indefinit, a les presons del país com a mesura de pressió per tal que les bandes de carrer, o pandillas, posin fi als homicidis. I és que suposats membres de la Mara Salvatrucha (MS13) van assassinar un altre policia. Paral·lelament, a finals del mes de juny, membres de la MS13 van retenir un autobús amb unes 40 persones a les quals van robar, a més de violar dues dones.

Amb la mort del policia ja són 23 els agents de la Policia Nacional Civil assassinats aquest 2019, a més dels homicidis de 12 militars i dos funcionaris de presons, tots a mans de les bandes de carrer.

Així doncs, una de les mesures que suposa aquest estat d’emergència és que es mantinguin els interns a l’interior de les seves cel·les les 24 hores del dia. A més, es van traslladar més de mil membres d’aquestes bandes a presons més segures procedents d’un complex penitenciari exclusiu per a membres de la pandilla Barrio 18. D’aquesta manera s’acaba amb la decisió d’ubicar en presons diferents els membres de les bandes rivals Barrio 18 i MS13, a causa de la rivalitat existent. Així es trenca amb l’existència de presons exclusives d’una sola pandilla, on al final acabava imposant les seves regles.

Paral·lelament, el govern ha obligat les empreses telefòniques que operen al país a tallar el senyal telefònic a totes les presons per evitar les comunicacions amb membres de bandes de fora, a qui donen ordres.

Amb aquests trasllats de presos s’intenten avortar les ordres dels caps de les bandes als seus territoris i desmantellar possibles atemptats.

Una de les mesures que demana el president del país és l’aprovació de la sol·licitud de més de 30 milions de dòlars per finançar els plans de seguretat per fer-los front. Aquesta partida s’intenta aprovar després de la primera etapa d’un pla de recuperació de territoris controlats per les bandes de carrer en 16 municipis, inclosa la capital, on s’intentava atacar les finances d’aquests grups criminals. També s’ha anunciat que s’enviaran les forces especials de la policia i de la força armada per perseguir els seus membres.

 El Salvador és un dels països més violents del món per les seves taxes d’homicidis per cada 100.000 habitants, amb unes dades que han arribat els darrers anys a pics de 103 morts, atribuïts principalment a l’actuació de les bandes de carrer.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

Punts calents del crim organitzat a l’oest dels Balcans

Un informe publicat el mes de maig de 2019 per The Global Initiative Against Transnational Organized Crime, un observatori civil per combatre el crim organitzat al sud-est d’Europa,[1] analitza de manera prou exhaustiva la realitat de la delinqüència organitzada a l’oest dels Balcans i intenta detectar-ne els clústers o punts calents.

L’informe parteix de la base que hi ha tres factors fonamentals que afavoreixen aquest tipus de delinqüència:

  1. La vulnerabilitat econòmica. Molt alta a la zona, amb grups de població amb un atur superior al 50%.
  2. Sistemes polítics febles o fraccionats i incomunicats. La successió dels greus i violents conflictes que es van donar en aquella regió van comportar que la xarxa institucional creada amb el suport (imposició en alguns casos) internacional no tingui la força ni l’autoritat necessàries per garantir nivells acceptables d’estat de dret. D’altra banda, els diversos organigrames institucionals no es relacionen adequadament (ni col·laboren) entre ells. En són exemples clars les policies de les repúbliques de Bòsnia i Hercegovina, les institucions serbo-kosovars i les albano-kosovars i molt clarament les institucions de Sèrbia i les kosovars. Aquest fet comporta que no hi ha poders sòlids consolidats en àmplies àrees territorials. Aquest factor i l’anterior faciliten els vincles entre els negocis, la criminalitat i el poder polític.
  3. La ubicació geogràfica. Aquesta ubicació cal entendre-la en dos sentits:
    • En relació amb les estructures viàries i de comunicació. Les ciutats situades en encreuaments d’autopistes o carreteres importants, així com nusos ferroviaris, permeten una circulació més fluïda i fàcil dels productes objecte de l’activitat de la criminalitat organitzada.
    • En relació amb la proximitat o llunyania de zones per on es troben productes tradicionalment destinats a les activitats de la delinqüència internacional. En aquest cas, la regió està en la ruta de l’heroïna entre Afganistan i Europa Occidental, així com constitueix un bon punt d’entrada a aquesta darrera de persones que fugen de les misèries i les guerres de l’Àfrica i de l’Orient Mitjà i d’armes que posen en el mercat aquests conflictes.

A partir d’aquests factors, l’informe acaba ubicant ciutats i regions que no només tenen moltes possibilitats de convertir-se en punts calents del crim organitzat, sinó que han comprovat que realment ho són a la pràctica.

Els llocs concrets que identifica l’informe, són, entre d’altres:

  • Subotica (Sèrbia): tràfic de drogues i tabac (abans de la construcció del mur per part d’Hongria també tràfic d’éssers humans).
  • Vršac (Sèrbia): tràfic de tabac i heroïna.
  • Tuzla (Bòsnia i Hercegovina). Tràfic de persones, bestiar, fusta, drogues, cotxes, i diners i roba falsificats.
  • Regió de Trebinje (Bòsnia i Hercegovina). Tràfic de drogues, tabac i persones.
  • Rožaje i voltants (Montenegro). Tràfic de drogues, persones, tabac, medicaments i armes.
  • Kula (entre Kosovo i Montenegro). Tràfic de tabac i drogues.
  • Durrës (Albània). És el port més gran del país i principal port d’entrada per a mercaderies que venen de Llatinoamèrica. Per això té un paper rellevant en la importació de cocaïna provinent de Colòmbia.
  • Vlorë (Albània). Segon port del país, punt de sortida per al cànnabis de producció nacional i de nombrosos delinqüents que es desplacen cap a Itàlia i Espanya.
  • Ports de Bar, Budva i Kotor (Montenegro). Són ports famosos per l’entrada de cocaïna, tot i que també s’hi produeix, per exemple, contraban de tabac. Han experimentat recentment una guerra a mort entre bandes de narcotraficants, que ha causat moltes víctimes.
  • Sarajevo i regió limítrof (Bòsnia i Hercegovina). Gran rellevància del robatori i tràfic de vehicles. Manifesta ineficàcia de la policia en la detenció dels autors d’aquests delictes.
  • Pristina (Kosovo). Tràfic de drogues i falsificació organitzada de títols de propietat pública.
  • Skopje (Macedònia). Nucli crucial en el tràfic de drogues tant nord-sud com est-oest.

L’informe conclou afirmant que aquesta regió és víctima de la seva pròpia ubicació demogràfica així com de la inestabilitat política i econòmica. Els autors de l’informe, però, semblen detectar entre la població un cert cansament de la corrupció i el crim organitzat que ja ha provocat protestes públiques amb una certa virulència.

[1] Vid. https://globalinitiative.net/wp-content/uploads/2019/05/Hotspots-Report-English-13Jun1110-Web.pdf

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

Mèxic aprova el projecte d’Estratègia Nacional de Seguretat Pública

Mexico DFL’Estratègia va ser presentada pel titular de la Secretaria de Seguretat i Protecció Ciutadana, Alfonso Durazo, que va tenir la responsabilitat de presentar per primera vegada al Senat de la República el document que conté les mesures que prendrà el Govern federal per garantir la seguretat dels mexicans.

El document estableix que l’objectiu de l’Estratègia és atacar l’origen estructural de la delinqüència, el crim organitzat, la violència i, en general, tots els aspectes que puguin suposar un risc per a la seguretat pública.

Aquesta Estratègia pretén alinear els esforços en matèria de seguretat i estableix que es farà ús de la força legítima de l’Estat en un marc de legalitat, principis democràtics i de respecte als drets humans.

L’Estratègia consisteix en vuit eixos d’acció, que inclouen el combat a la corrupció, la promoció dels drets humans o reformular el debat contra les drogues, tot considerant-ne la legalització d’algunes.

També preveu un enfocament social i de pacificació del país, amb la creació d’un Consell de Construcció de la Pau, per treballar al voltant d’aquesta temàtica. Entre altres accions, també planteja la recuperació i dignificació dels centres penitenciaris del país.

L’Estratègia en l’àmbit de la Seguretat Pública i Seguretat Nacional preveu la dignificació i millora dels cossos de seguretat per reforçar la coordinació estats-municipis, juntament amb la conformació i l’ús de la Guàrdia Nacional amb una concepció de comandament civil adscrita a la Secretaria de Seguretat i Protecció Ciutadana. Aquesta podrà reforçar l’atenció en aquells municipis que presentin situacions de violència o risc imminent.

Amb l’oposició dels senadors del PAN i el PRI, el dictamen aprovat per majoria planteja que la violència política i social només es resoldrà a través del diàleg, la racionalitat, la transparència i amb decisions públiques que responguin a les demandes socials.

A més, reconeix que l’emergència que viu el país requereix el compromís i la responsabilitat de l’Estat mexicà, amb la participació i coordinació dels tres nivells i poders del Govern.

Es planteja comptar també amb una millor coordinació institucional entre els responsables d’aplicar-la, imposant ordre en el Govern per acabar amb la corrupció, la impunitat i el tràfic d’influències.

També es preveuen millores en l’àmbit de la protecció civil, en què s’executaran accions de recuperació i suport a la població en situacions de desastre, i es potenciarà l’àmbit de la intel·ligència, cercant preservar la cohesió social i enfortir les institucions de govern.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

 

Cap a un futur sense delictes?

Per a la majoria de la gent, el desistiment del delicte és un procés, tot un esdeveniment. Rand Corporation es fa ressò d’un projecte que va elaborar un qüestionari amigable per a les persones que treballen amb infractors per obtenir “respostes intermèdies”: indicadors de canvis positius que poden ser un senyal de progrés cap a un futur sense delictes.

La recerca mostra que, especialment per als delinqüents amb problemes socials i personals profundament arrelats, el desistiment del delicte no és un fet puntual. Sovint, és un procés a llarg termini de canvi fonamental en la identitat, valors i estil de vida propis, que implica períodes d’abstenció de delinquir interromputs per recaigudes.

L’eficàcia dels serveis per als delinqüents normalment es calcula sobre la base de les taxes de reincidència. No obstant això, aquests resultats es mesuren millor durant llargs períodes de temps i requereixen accés a dades fiables sobre les condemnes o altres mesures d’infracció. Això no és factible per a moltes intervencions a curt termini sobre delinqüents lliurats per organitzacions sense prou temps i recursos per dur a terme una anàlisi de la reincidència. A més, algunes intervencions, com ara els programes artístics a la presó o les tutories, tenen com a objectiu donar suport al procés de desistiment, més que no pas conduir aquestes persones directament a deixar de delinquir.

Aquest estudi tenia per objectiu identificar i desenvolupar una eina de mesura per obtenir respostes intermèdies. Aquestes es basen en canvis en les habilitats i el pensament associats directament o indirectament amb les reduccions de la reincidència, cosa que podria indicar que un delinqüent està fent canvis positius cap a un futur sense delictes, però que encara no ha deixat de delinquir. Per exemple, les respostes intermèdies poden incloure una millora en les habilitats de resolució de problemes, una millor gestió del temps i un augment de la resiliència.

painting creative artEl projecte es va centrar a desenvolupar una eina de mesura adreçada a les persones implicades en programes artístics i tutories per als delinqüents. En particular, organitzacions voluntàries i del sector comunitari.

El projecte es va basar en una àmplia col·laboració i cooperació amb una sèrie d’organitzacions proveïdores de tutories i programes artístics per als delinqüents. Mitjançant un procés iteratiu de cerques bibliogràfiques, consultes, proves de validesa i anàlisi, l’equip de recerca va elaborar un qüestionari de base teòrica de 29 punts, anomenat “Instrument de mesura de respostes intermèdies (IOMI)”. Juntament amb l’IOMI, els investigadors també van desenvolupar una eina d’estimació de costos, un document d’orientació i una eina d’introducció de dades.

L’instrument de mesura de l’IOMI i els altres materials que configuren el kit d’eines proporcionen un paquet amigable que els proveïdors de projectes artístics i de tutoria (i possiblement molts altres tipus d’intervenció) poden utilitzar  per avaluar l’impacte de la seva pròpia feina d’una manera relativament ràpida i directa.

L’IOMI no és un instrument totalment validat, però les proves preliminars han mostrat forts indicis que l’instrument té validesa, consistència interna, estabilitat i el potencial per reflectir el canvi a través de la majoria de les respostes intermèdies que mesura.

L’IOMI té una base teòrica i està ancorat en una anàlisi acurada de proves i en una àmplia consulta amb els proveïdors de programes artístics i de tutoria.

https://www.rand.org/randeurope/research/projects/reduce-reoffending.html

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

Alemanya: Continua el descens dels delictes, però augmenta la inseguretat

Reichstag BerlinA Alemanya, s’acaben de publicar, gairebé simultàniament, les estadístiques policials[1] i una enquesta de victimització d’àmbit federal.[2] Crida l’atenció que, mentre els delictes s’han reduït un 3,6% (350.000 menys que l’any anterior), les persones que se senten poc o molt insegures han passat d’un 17,3% l’any 2012 (l’enquesta federal de victimització anterior) a un 21,5%. La diferència temporal de les dues dades anteriors no explica aquestes diferències, ja que el delicte està en una fase de descens moderat però constant els darrers anys (des del 2012, el nombre s’ha reduït en més de mig milió de casos). Possiblement, un dels factors que sustenta aquest descens de la seguretat subjectiva estigui relacionat amb la presència del terrorisme (que fa sentir insegura més d’un 20% de la població), que no apareixia a l’enquesta anterior del 2012. Aquest increment de la inseguretat es produeix de manera similar a la immensa majoria dels länder.

Els àmbits que més afecten la sensació de seguretat dels entrevistats són el robatori a domicili (un 24% temen ser objecte d’aquest delicte), el robatori amb violència (20,9%) i la violència sexual (22,2% dones).

Els delictes contra les persones es redueixen un 3,9%. Malgrat que l’homicidi i les seves variants augmenten prop del 4 % i els delictes de lesions dolosos augmenten molt lleugerament,  la reducció més gran dels delictes contra la llibertat sexual ho compensa a bastament (disminueix per sobre d’un 10%). El que ells anomenen “criminalitat de carrer” (Straβenkriminalität), que constitueix la categoria més nombrosa de delictes, experimenta un descens del 8%. També la delinqüència econòmica en general (furts en general, de bicicletes, de vehicles i camions, de motos). Fins i tot els tan temuts robatoris a domicili presenten una reducció del 16,3%, fruit de les diverses metodologies emprades a prevenir-los (entre elles, la predictive policing). Fins i tot, les estafes i els fraus experimenten un lleu descens.

La taxa de denúncia se situa entre el 35 i el 40%, amb excepció dels casos de phishing i pharming, que reflecteixen nivells de denúncia molt més baixos (prop del 10%). Entre les raons per denunciar un delicte figura en primer lloc l’obligatorietat (moral) de denunciar qualsevol delicte, així com el desig que un fet així no torni a passar o que el o la culpable siguis castigats.

El nombre de persones detingudes ha baixat un 2,9 en relació amb l’any anterior (2.051.266 el 2017), un 65,46% dels quals tenien la nacionalitat alemanya i un 34,53% eren estrangers.

[1] Vid. https://www.bka.de/DE/AktuelleInformationen/StatistikenLagebilder/PolizeilicheKriminalstatistik/pks_node.html

[2] Vid. https://www.bka.de/DE/UnsereAufgaben/Forschung/ForschungsprojekteUndErgebnisse/Sicherheitsstudie/sicherheitsstudie_node.html

_____

Esta entrada en español / This post  in English / Post en français

Europol i Frontex reforcen la cooperació per fer front a la delinqüència transfronterera

Europol i Frontex  -l’Agència Europea de la Guàrdia Costanera i de Fronteres-, intensifiquen la seva cooperació per enfortir l’espai europeu de llibertat, seguretat i justícia. En una trobada conjunta a La Haia, els òrgans de gestió d’ambdues agències van acordar ampliar l’intercanvi d’informació entre elles per reforçar la seva lluita conjunta contra el terrorisme i el delicte transfronterer.

La millora de la cooperació s’ha establert en una declaració de principis per a la col·laboració, signada pels directors executius de les dues agències. Les bases de dades i les investigacions penals d’Europol es reforçaran amb la informació recollida per Frontex durant les activitats operatives. La informació d’Europol facilitarà una gestió encara més eficient de les fronteres externes de la UE i una acció basada en la intel·ligència dirigida contra grups delictius transfronterers i terroristes.

D’aquesta manera, Europol i Frontex treballaran plegades per unes fronteres externes de la UE més segures i implementant polítiques comunes en la lluita contra la delinqüència organitzada o el terrorisme.

Fins ara, Europol i Frontex ja aplegaven sinergies en casos com el del contraban de migrants, el tràfic d’armes, el tràfic de drogues i el terrorisme. Ara aquest treball conjunt s’ampliarà a un espai comú.

La col·laboració se centra a identificar capacitats i coneixements complementaris d’Europol i Frontex i a millorar la cooperació sobre el terreny. Les dues agències crearan un suport operatiu conjunt i, si és possible, establiran procediments comuns. Frontex compartirà informació recopilada a les fronteres externes amb el centre d’informació criminal d’Europol. Aquest intercanvi estructural d’informació entre les dues agències millorarà el treball dels guàrdies fronterers i donarà suport a les investigacions.

Els esforços d’ambdues agències en els camps de la investigació i el desenvolupament de noves tecnologies també estaran coordinats estretament, per exemple, per a la introducció del sistema europeu d’informació i autorització de viatges (ETIAS). Frontex i Europol també tenen previst celebrar reunions anuals de direcció executiva i dels oficials d’enllaç d’intercanvi.

A més, les dues agències coordinaran activitats externes, incloent-hi contactes amb socis externs, i compartiran informació sobre els principals desenvolupaments estratègics. Frontex i Europol treballaran conjuntament desenvolupant activitats de formació i planejaran introduir programes d’intercanvi per al personal.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

Augmenten els fraus a través de la telefonia

phone-1610190_640

A mesura que evoluciona la societat, augmenta la dependència de la tecnologia de les telecomunicacions. Els delinqüents cibernètics aprofiten l’ús extensiu dels dispositius electrònics i cerquen contínuament noves maneres d’explotar les vulnerabilitats i accedir a la informació. Per tant, la cooperació i l’intercanvi d’informació entre les policies i el sector privat s’han convertit en un element essencial en la lluita contra aquest tipus de delinqüència.

Un exemple d’aquesta col·laboració és l’informe conjunt Cyber-Telecom Crime 2019, publicat per Europol i Trend Micro. L’informe ofereix una visió general de com funciona el frau de les telecomunicacions i serveix de guia tècnica als grups d’interès de la indústria de les telecomunicacions.

Aquest informe posa de manifest que el frau en l’àmbit de les telecomunicacions s’està convertint en una alternativa de baix risc al delicte financer tradicional. El cost reduït que té i l’augment de la disponibilitat d’equips de pirateria informàtica fan que aquest tipus de frau augmenti. Es calcula que el cost del frau en el món de les telecomunicacions és de 29.000 milions d’euros anuals.

L’objectiu principal dels delinqüents és accedir als comptes dels clients o de les companyies, des d’on es pot generar deute a favor del criminal.
Els mètodes més habituals es poden dividir en diferents categories, que van des del frau fins a les estafes altament sofisticades:

– Trucades de vishing –una combinació de les paraules Voice and Phishing– és una estafa telefònica en la qual els defraudadors enganyen les víctimes perquè divulguin la seva informació personal, financera o de seguretat o bé els forcen a transferir-los diners.

– Un anell o Wangiri japonès és una estafa telefònica on els criminals enganyen les víctimes marcant números de tarifa addicional. Un defraudador configura un sistema per marcar un gran nombre de números de telèfon aleatoris. Cada trucada sona només una vegada i després es penja, fet que deixa una trucada perduda als telèfons dels destinataris. Sovint, els usuaris veuen la trucada perduda i, considerant que és legítim, tornen a trucar al número de tarifa fraudulenta.

– El frau internacional per a la distribució d’ingressos ha estat l’esquema de frau més perjudicial fins avui. Es tracta de transferir el valor monetari d’un operador a un altre, basant-se en la confiança entre operadors de telecomunicacions. Els defraudadors esperen que els registres caduquin abans d’executar altres passos de blanqueig de diners.

El grup de treball Europol EC3 CyTel, creat el 2018, reuneix més de 70 experts policials i socis globals de la indústria de les telecomunicacions, amb l’objectiu de compartir informació, coneixements i experiències i les tècniques necessàries per combatre aquest tipus de frau.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

La Unió Europea es prepara per a possibles ciberatacs a gran escala

Ja no és impensable que un ciberatac a gran escala tingui repercussions greus en el món físic, i paralitzi tot un sector o determinats àmbits de la societat. Per preparar-se per als principals atacs cibernètics transfronterers, el Consell de la Unió Europea ha adoptat un Protocol de resposta a les urgències de la Unió Europea. El Protocol concedeix un paper central al Centre Europeu de Delictes Cibernètics d’Europa (EC3) i forma part del Pla de la UE per a la resposta coordinada davant d’incidents i crisis de ciberseguretat transfronterera a gran escala.

Aquest Protocol serveix com a eina per donar suport a les autoritats policials de la UE a l’hora de donar resposta immediata als principals atacs cibernètics transfronterers, mitjançant una avaluació ràpida, la compartició segura i oportuna d’informació crítica i la coordinació efectiva dels aspectes internacionals de les seves investigacions.

El 2017, els atacs cibernètics sense precedents de WannaCry i NotPetya van subratllar fins a quin punt les respostes impulsades per incidents i les reaccions eren insuficients per abordar de manera eficaç el modus operandi cibercriminal, que evoluciona molt ràpidament.

El Protocol de resposta a les urgències de la Unió Europea determina els procediments, els rols i les responsabilitats dels actors clau dins de la UE i més enllà: canals de comunicació segurs i punts de contacte 24 hores per a l’intercanvi d’informació crítica, així com la coordinació general.

El Protocol aprofundeix a complementar els actuals mecanismes de gestió de crisi de la UE mitjançant la racionalització d’activitats transnacionals i facilitant la col·laboració amb els actors europeus i internacionals pertinents, fent un ús complet dels recursos d’Europol. A més, facilita la col·laboració amb la comunitat de seguretat de la xarxa i la informació i els socis del sector privat rellevants.

Només els esdeveniments de seguretat cibernètica de naturalesa delictiva i sospitosa queden dins l’abast d’aquest Protocol; no cobreix incidents ni crisis causades per un desastre natural, un error provocat per l’home o una fallada del sistema. Per tant, per tal de determinar el caràcter criminal de l’atac, és fonamental que les primeres reaccions apliquin totes les mesures necessàries per preservar les proves electròniques que es podrien trobar en els sistemes informàtics afectats per l’atac, que són essencials per a qualsevol investigació penal o procediment judicial.

Com a Agència de la UE per a la cooperació en matèria policial, Europol té l’obligació de donar suport als esforços dels Estats membres per detectar, investigar, interrompre i dissuadir de manera eficaç la ciberdelinqüència de suposada naturalesa penal a gran escala.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français