Augmenta la coordinació en seguretat mediambiental arreu del món

Interpol i els països membres col·laboren, en qualitat d’organitzadors i de participants, en diverses activitats, com per exemple donar suport a operacions o investigacions, amb la finalitat de millorar la seguretat mediambiental arreu del món.

Es disposa de diversos projectes que tenen la finalitat d’ajudar les policies d’arreu en les seves investigacions en aquest àmbit, mitjançant activitats de formació, suport operatiu, intercanvi d’informació i anàlisi d’informació criminal.

Els delictes contra el medi ambient adopten formes molt diverses:

  • Delictes contra les espècies silvestres: Interpol participa en intervencions específiques de les forces de l’ordre, com l’operació Thunderbird, que estan dissenyades per augmentar l’efecte de les mesures de sostenibilitat i conservació de la fauna i la flora.
  • Delictes pesquers: es coordinen activitats operacionals i d’investigació a escala mundial i regional, però amb especial interès a donar suport als països en desenvolupament en aquells casos amb delictes connexos.
  • Delictes forestals: capacitació i suport operatiu per als organismes encarregats d’aplicar la llei en països importadors o exportadors de fusta. L’objectiu és millorar la resposta dels països membres davant dels delinqüents dedicats a la tala il·legal i la desforestació, així com l’evasió fiscal, la corrupció, la falsedat documental i el blanqueig de capitals.
  • Contaminació i delictes connexos: Interpol destaca l’operació “30 dies d’acció”, desenvolupada l’estiu del 2017 i centrada en abocaments il·legals i el comerç il·lícit de residus perillosos. Es van comunicar informacions sobre 483 persones i 264 empreses acusades de delictes i infraccions relacionats amb el tractament de residus, i on es van detectar 1,5 milions de tones de deixalles il·legals.

Interpol forma part del Consorci Internacional per Combatre els Delictes contra la Vida Silvestre (ICCWC), que té per objectiu reforçar els sistemes de justícia penal i proporcionar un suport coordinat a escala nacional, regional i internacional per combatre els delictes contra les espècies silvestres i els delictes forestals.

De manera paral·lela, Interpol pot donar suport tècnic i d’investigació en casos específics a través dels equips de suport a les investigacions. Aquests equips estan compostos per agents de l’ordre i analistes amb coneixements especialitzats en l’àmbit forense, analític i tècnic, i amb competència en una esfera delictiva.

També organitza reunions d’investigació i anàlisi de casos perquè investigadors de diferents països i regions puguin tractar sobre casos transnacionals d’interès comú o intercanviar informació.

Finalment, els anomenats grups NEST –Grups Nacionals Especialitzats en Seguretat Mediambiental– són equips multidisciplinaris d’experts procedents de diferents organismes nacionals, entre aquests la policia, el servei de duanes, els ministeris encarregats del medi ambient i la Fiscalia.

L’anàlisi de la informació criminal facilita el procés de presa de decisions dels investigadors, directius i altres interlocutors de les forces de l’ordre i garanteix un enfocament de l’activitat policial basada en la informació estratègica.

Apunts relacionats

https://notesdeseguretat.blog.gencat.cat/2018/12/19/primera-operacio-global-contra-la-contaminacio-marina/

https://notesdeseguretat.blog.gencat.cat/2017/09/06/interpol-reforca-la-lluita-contra-els-crims-mediambientals/

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

Tornen a créixer els índexs d’inseguretat urbana al Brasil

El Brasil va batre el seu rècord d’homicidis el 2017: 63.880 persones assassinades, 175 persones mortes al dia, i un 3 % més que l’any anterior, segons dades del Fòrum Brasiler de Seguretat Pública. Què provoca aquesta tendència? El crim organitzat és un factor clau que la fa augmentar.

L’índex d’assassinats al Brasil ha anat augmentant a mesura que arribaven els grups de traficants de droga més grans del món: Colòmbia, Perú i Bolívia. El Brasil és un consumidor significant de cocaïna i crack; també és un país de trànsit per al transport de la droga destinada a Europa i Àsia.

Un informe publicat per l’Institut Internacional d’Estudis Estratègics destaca els reptes que suposa el crim organitzat per garantir una seguretat urbana efectiva en totes les ciutats del món, però sobretot a les faveles del Brasil com Maré. Aquesta està a Rio de Janeiro, i és una de les faveles més grans, formada per un total de 130.000 residents. Segons Patrícia Vianna, coordinadora de l’ONG Redes, el nombre de civils armats ha augmentat en els últims 4 anys.

En aquests 4 anys la seguretat pública de l’estat de Rio ha empitjorat, al mateix temps que s’està vivint una crisi econòmica i política que afecta les polítiques públiques. Per part de l’Administració pública de Rio es va dur a terme una “estratègia pacificadora”. Aquesta tractava d’una sèrie d’intervencions militars per part de la policia militar i la presència permanent de la unitat pacificadora de la policia. Entre el 2008 i el 2012, aquesta estratègia va funcionar bastant bé fins al punt que el Banc Mundial la va considerar la millor estratègia internacional. Però el febrer de 2018, el govern federal es va interposar i va traspassar temporalment el control de les institucions de seguretat de Rio a les forces armades federals.

Maré, zona superpoblada i profundament empobrida, s’ha fet servir com un laboratori per a la intervenció militar. Entre 2014 i 2015 patrullaven la zona aproximadament 2.500 soldats; durant aquells anys, els índexs d’homicidis van disminuir fortament (de 21 a 5 per 100.000 habitants), segons el Ministeri de Defensa. Tanmateix, el problema d’aquesta estratègia és que no va arribar a cap solució. “L’estratègia pacificadora” era simplement una solució a curt termini, en la qual no es tractaven les causes principals del problema. Un cop les forces militars van abandonar el terreny, Maré va tornar a ser una zona controlada per faccions criminals.
La situació en aquesta favela de Rio no és un problema aïllat que només es troba al Brasil. A mesura que la població urbana creix en ciutats de països en vies de desenvolupament en zones com Àsia o Àfrica, aquestes es poden trobar amb les mateixes situacions que a Rio.

Enllaços d’interès:

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

 

Últimes tendències del tràfic de drogues a Europa

Els dies 6 i 7 de desembre de 2018, 125 delegats dels Estats membres de la UE, països tercers i representants d’11 organitzacions internacionals es van reunir a la seu de l’Europol per a la segona conferència anual de “Drogues a Europa: una resposta enèrgica de la llei”. Els delegats van debatre sobre les últimes tendències del tràfic il·lícit de drogues i van acordar respostes legislatives per protegir la ciutadania contra les amenaces que suposen les drogues il·legals.

El nombre de grups de crim organitzat i el subministrament de drogues il·legals estan augmentant. Al voltant del 35 % dels 5.000 grups de delinqüència organitzada que actuen a la UE a escala internacional participen en la producció, el tràfic o la distribució de drogues il·legals. Els grups de delinqüència organitzada implicats en el comerç de drogues són altament polivalents. Al voltant d’un 65 % d’aquests participen simultàniament en altres activitats delictives com el comerç de béns falsificats, blanqueig de capitals, tràfic d’éssers humans i contraban de migrants. El mercat de drogues il·legals és el mercat criminal més gran de la UE i es calcula que genera al voltant de 24 mil milions d’euros cada any.

Durant la conferència, els delegats van aprovar les conclusions següents:

  • S’incrementa la quantitat de grups de delinqüència organitzada i el subministrament de drogues il·legals. Aquests fenòmens constitueixen una amenaça creixent per a la seguretat i la salut pública de la Unió Europea i els seus Estats membres, que han de garantir els recursos adequats per combatre’ls.
  • El subministrament il·legal de drogues és un catalitzador per als grups de crim organitzat de primer nivell. Forma la part més lucrativa de les seves activitats generadores de beneficis que també estan vinculades a la violència, la corrupció, el blanqueig de capitals, l’explotació de persones, el tràfic d’armes de foc i altres tipus de delictes greus. Es necessita una resposta coordinada de la UE i els seus Estats membres a la creixent delinqüència organitzada i el tràfic de drogues.
  • Els grups de delinqüència organitzada que presenten el risc més alt són cada vegada més transnacionals. Duen a terme activitats transfrontereres tant dins com fora de la Unió Europea. Les autoritats policials dels Estats membres de la UE necessiten millorar l’intercanvi d’informació, cooperació operativa i coordinació d’activitats.
  • Els grups de delinqüència organitzada de primer nivell s’estan transformant amb més polivalència. Les seves activitats il·legals estan evolucionant molt ràpidament. A més de les investigacions sobre activitats il·legals i mercaderies, les autoritats policials haurien de centrar les activitats operatives sobre persones i grups que constitueixen el risc més gran d’amenaces de delictes greus i organitzats a la UE.
  • Les investigacions sobre el tràfic transfronterer de drogues i la delinqüència organitzada exigeixen la disponibilitat puntual, entre altres coses, de l’última tecnologia.
  • Atès que la delinqüència organitzada afecta tots els aspectes de la societat, cal subratllar la importància del desenvolupament i la implementació de la legislació global de recuperació d’actius per evitar efectivament aquests fenòmens.
  • Per afrontar els reptes del creixent tràfic de drogues i del crim organitzat, s’ha establert una Xarxa Europea (informal) per als caps de Serveis Organitzats Centrals i d’Investigació sobre Delictes de Drogues per tal de millorar la cooperació tant a nivell tàctic com a nivell estratègic, dissenyar accions comunes i perseguir un enfocament holístic.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

 

Frenant el tràfic il·lícit de mercuri i d’or a l’oest d’Àfrica

A l’agost del 2017 es va fer efectiva la Convenció de Minamata sobre la utilització del mercuri. Un element que causa grans impactes a escala mundial i concretament en 15 estats de l’oest d’Àfrica. En la Convenció, els estats van acordar reduir, i si era possible eliminar, l’ús del mercuri i els seus derivats, i també les emissions d’aquest provocades sobretot en el camp de la mineria. Durant el procés d’extracció de l’or a la regió, s’utilitzen tècniques molt senzilles i de poca inversió econòmica. El mercuri s’usa sovint per separar el metall del mineral i generalment aquelles persones que tracten amb aquest element estan exposades a tenir problemes de salut com ara intoxicacions i cremades. L’oest d’Àfrica és una de les zones més riques en dipòsits d’or, i el mercuri té un paper essencial en aquesta activitat, ja que 2-3 milions de miners artesans l’utilitzen per extreure or, i la venda d’aquest suposa grans ingressos per a les economies del país. La majoria dels països que formen part de la regió de l’oest d’Àfrica han signat i ratificat aquesta Convenció.

Curbing Illicit Mercury and Gold Flows in West AfricaUn estudi publicat per Global Iniciative against transnational organized crime subratlla que l’ús del mercuri i les seves emissions tenen conseqüències negatives per als països africans implicats. Gairebé tot el mercuri és exportat de l’oest d’Àfrica. Encara que molt producte és importat de manera legal, hi ha molt comerç informal, no registrat i clandestí, el qual va en augment. Per donar un exemple, nacionals de Burkina Faso es consideren responsables de la majoria de comerç il·legal de mercuri de la regió i països com Costa d’Ivori, Ghana o Senegal en són els principals consumidors. Dades sobre les importacions de mercuri estan per sota de les dades estimades del consum de mercuri. És a dir, que la majoria de fluxos de mercuri són il·lícits. Així que si se subministren quantitats de mercuri s’asseguren també els fluxos d’or. D’aquesta manera, les cadenes de subministrament tant d’or com de mercuri creen un cercle fort que és molt difícil de trencar.

Els països d’ECOWAS (la Comunitat Econòmica dels Estats d’Àfrica Occidental) recalquen la necessitat d’incloure diferents institucions i actors governamentals per discutir mesures per coordinar els fluxos de mercuri i combatre els fluxos il·legals. Togo, per exemple, destaca la necessitat de millorar la cooperació entre països. Des de l’estudi de Global Iniciative proposen les recomanacions següents:

  • Millorar el coneixement sobre fluxos de mercuri.
  • Estandarditzar marcs reguladors específics de mercuri.
  • Incentiu per a aquells miners que extreuen or sense l’ús de mercuri.
  • Centrar els esforços regionals en els hubs de les línies de subministrament.
  • Harmonitzar els règims d’exportació d’or.
  • Enfortir la supervisió reguladora de les importacions de l’or en hubs finals de destí.

Enllaços d’interès:

http://globalinitiative.net/gold_mercury_ecowas/

https://www.verite.org/wp-content/uploads/2018/01/SSA-Verite-Commodity-Report-Gold.pdf

https://ige.org/archivos/IGE/mercurio_en_la_Mineria_de_Au.pdf

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

Primera operació global contra la contaminació marina

Amb un nom en codi de 30 dies a la mar, l’operació de tot un mes de durada (1-31 d’octubre de 2018), que va comptar amb unes 276 forces policials i organismes ambientals de 58 països, va detectar més de 500 delictes i casos greus de contaminació a tot el món, tals com abocaments il·legals de petroli i escombraries de vaixells, trencaments i enfonsaments de vaixells, violacions de normativa i contaminació en rius i abocaments terrestres al mar.

Dirigits per una xarxa global de 122 coordinadors nacionals, en l’operació 30 dies a la mar van participar agències ambientals, marítimes i frontereres, policies, duanes i autoritats portuàries. Es van fer més de 5.200 inspeccions, que han comportat almenys 185 investigacions, amb detencions i acusacions previstes.

Alguns casos de contaminació greu:

  • A les aigües costaneres filipines, on les comunitats locals recullen marisc i on hi juguen nens.
  • A Alemanya, un vaixell va descarregar 600 litres d’oli de palma al mar.
  • Ghana va descobrir galons d’oli residual en ampolles grans que es venien il·legalment a la vora del mar.
  • Les autoritats van impedir un desastre mediambiental a Albània assegurant aigües al voltant d’un recipient que s’enfonsava amb uns 500 litres de petroli.
  • De la mateixa manera, l’amenaça de la contaminació resultant de la col·lisió de dos vaixells en aigües franceses es va contenir gràcies a l’acció preventiva durant l’operació.

A més, amb l’ús de les noves tecnologies es va permetre a les autoritats detectar infraccions, incloent-hi l’ús d’imatges de satèl·lit (a Argentina i Suècia), vigilància aèria (a Canadà i Itàlia), drons (a Nigèria, Indonèsia i Pakistan) i càmeres de visió nocturna. En un canvi cap a la prevenció, les tecnologies de vigilància visible utilitzades a Qatar i Noruega van donar lloc a l’obligació d’un compliment més estricte de les normatives.

El grup de treball sobre la delinqüència de contaminació d’INTERPOL va posar en marxa l’Operació 30 dies a la mar en resposta a una crida per augmentar l’acció de la llei internacional contra el delicte mediambiental emergent, a través de l’acció en aquest àmbit.

Coordinat pel Programa de Seguretat Mediambiental d’INTERPOL en estreta col·laboració amb Europol, 30 dies a la mar va estar impulsat per una sèrie d’accions de cooperació en matèria de compliment, incloent-hi:

  • Planificació tàctica conjunta entre països (p. ex .: Canadà-EUA, Indonèsia-Timor de l’est).
  • Desplegament global de forces policials, incloent-hi la cooperació anual entre les agències nacionals de Sud-àfrica destinades a la delinqüència de contaminació en el mar.
  • Investigacions conjuntes bilaterals (p. ex., Països Baixos – Sud-àfrica, Alemanya, Bèlgica).
  • Conscienciació del delicte de la contaminació.

30 dies a la mar va anar acompanyat d’una campanya de conscienciació en col·laboració amb l’entorn de l’ONU per il·lustrar l’impacte que la contaminació marina té sobre el desenvolupament econòmic i la seguretat humana i ambiental.

Amb el hashtag #PollutionCrime, juntament amb #CleanSeas, a Twitter, es poden observar les iniciatives en la lluita contra la delinqüència per contaminació marina, gràcies a l’operació 30 dies a la mar.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

El llarg camí de modernitzar les estadístiques sobre criminalitat (1)

Un dels molts problemes per resoldre en l’àmbit de la seguretat és com conèixer i mesurar els fets que causen inseguretat, principalment els delictes. Les principals eines existents (estadística policial i enquestes de seguretat) són complementàries i tenen avantatges i inconvenients, i resulta complicat combinar els resultats obtinguts en cadascuna.

Acadèmics i professionals dels Estats Units van debatre, entre desembre del 2013 i gener del 2017, com modernitzar els sistemes i instruments per mesurar la delinqüència al seu país. L’encàrrec provenia de dues oficines del Departament de Justícia, l’FBI i l’Oficina d’Estadístiques de Justícia (BJS, per la sigla en anglès), i havia de cobrir tres àmbits:

  • un de substancial: desenvolupar una nova classificació dels delictes;
  • un de metodològic: proposar un sistema de recollida de les dades, i
  • un d’implementació: recomanar com s’ha de portar a terme la recollida de les dades.

El primer informe d’aquest grup d’experts es va publicar el maig del 2016 i donava resposta al primer dels àmbits, la classificació dels fets delictius. L’objectiu era tenir una visió de conjunt de les tipologies delictives, a partir, entre altres fonts, de les dades policials i de les dades d’enquestes.

El sistema de classificació actual es basa en criteris establerts entre el 1929 i el 1930, i es caracteritza per recollir pocs fets que estan regulats de manera molt semblant arreu dels EUA. Per tant, tot i que és una classificació pragmàtica i útil, també és massa rígida i estricta, i una de les voluntats del nou sistema de classificació és que constitueixi un marc que permeti incorporar-hi noves figures delictives que puguin aparèixer en un futur.

La nova classificació es fa amb finalitats estadístiques i pretén que qualsevol fet delictiu pugui ser encabit en alguna categoria, però només en una. Les definicions de la classificació posen l’èmfasi en conductes, sense la voluntat que aquestes s’hagin de correspondre amb les tipologies penals. Malgrat que la classificació es pensa en relació amb les infraccions penals, també té en compte que l’anàlisi es farà sobre incidents, que poden incloure més d’un fet delictiu o relacionar una o més víctimes o un o més autors.

A més de revisar el sistema actual, els precedents històrics i les necessitats dels diferents usuaris de les estadístiques de criminalitat, també han analitzat altres experiències en modernització de les estadístiques. Entre aquestes, destaca la Classificació Internacional de Delictes amb Finalitats Estadístiques (ICCS, per la sigla en anglès), aprovada per les Nacions Unides l’any 2015 i que s’estableix com un estàndard internacional que s’ha pres com a marc de referència incorporant-hi modificacions per tenir en compte la realitat pròpia del país (com ara incidents amb armes de foc).

Així, la nova classificació proposada conté 11 categories de primer nivell (més genèriques) que, amb alguna petita diferència, es corresponen amb les de l’ICCS:

  1. Actes que condueixen a la mort o intenten causar la mort
  2. Actes que causen dany o intenten causar dany a les persones
  3. Actes injuriosos de naturalesa sexual
  4. Actes de violència o amenaces de violència contra les persones relacionats amb la propietat
  5. Actes que només atempten contra la propietat
  6. Actes relacionats amb substàncies controlades[1]
  7. Actes relacionats amb el frau, l’estafa o la corrupció
  8. Actes contra l’ordre públic i l’autoritat
  9. Actes contra la seguretat nacional
  10. Actes contra el medi natural o contra els animals
  11. Altres actes delictius no classificats en les altres categories

Aquest primer nivell de categories es va subdividint, amb major o menor detall, fins arribar a un màxim de quatre nivells (X.X.X.X), amb la qual cosa s’obtenen 189 categories diferents (l’ICCS arriba a 230 categories).

La classificació s’acompanya d’uns atributs o etiquetes que permeten una explotació addicional i, fins i tot, una reclassificació posterior. Aquests atributs estan relacionats amb l’incident o amb les diferents infraccions, víctimes o autors relacionats amb cada incident.

La setmana vinent complementarem la informació amb el resultat del segon informe, publicat el març del 2018, en què es proposa el sistema de recollida de dades i com implementar-lo.

L’informe complet es pot consultar a:

Modernizing Crime Statistics

Report 1: Defining and Classifying Crime (2016)

[1] Inclou drogues narcòtiques i substàncies estupefaents prohibides o regulades per les lleis, així com els seus precursors.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

Sud-àfrica intenta combatre els alts nivells endèmics de violència

El cost de la violència en l’economia sud-africana és de les més grans del món. El país és en el lloc 126 dels 163 països de l’Índex Global de Pau. Aquest índex ens mostra que el cost de la violència a Sud-àfrica representa el 19% del PIB, el 16è més gran en el món (34.160 rands per ciutadà i any).

Sud-àfrica destaca en cinc categories principals de violència: el nombre de crims violents, el nombre de protestes violentes, el nombre d’assassinats, l’accés fàcil a armes i una gran percepció d’inseguretat. És el 10è pitjor país en reducció general de la violència i el 19è si parlem de seguretat en general.

Tant les dades proporcionades pel Servei de Policia de Sud-àfrica (SAPS) com les dades que proporciona l’Enquesta de Victimització (VOCS) demostren que els nivells de violència s’han mantingut alts, amb variacions que no són significatives. En el període pressupostari d’abril del 2015 al març del 2016, es van enregistrar 18.673 assassinats i 18.127 temptatives. A més, la policia va conèixer 259.165 casos relacionats amb el tràfic de drogues.

El problema de fons és que els llargs anys de l’apartheid amb violència institucionalitzada l’han convertit en un element molt present a la societat, que s’utilitza per resoldre qualsevol situació amb una gran normalitat.

El Pla de Desenvolupament Nacional vol millorar les condicions de la violència amb l’objectiu fixat el 2030. Aquest pla vol construir comunitats segures, entenent la seguretat com un dret humà bàsic. El pla abasta la seguretat física i la dimensió social, com l’ocupació, l’educació i la salut, i pretén posar fi a la cultura de la violència, convertint-la en quelcom molt residual i menyspreable.

La dimensió comunitària és central al pla i, per tant, els governs locals hi assumeixen un paper important, ja que són les administracions més properes a la ciutadania. Aquestes tenen un posició central en la coordinació i integració de les polítiques per tal de crear comunitats segures.

Es creen els fòrums de Seguretat de la Comunitat (CSF) a escala local. Aquest òrgan és on es portarà a terme la coordinació, monitorització i integració de les iniciatives de prevenció de la comunitat. L’objectiu és garantir un accés a uns serveis de qualitat i crear comunitats de ciutadanes i ciutadans segurs. Aquestes estratègies es fan en coordinació amb les diferents agències de les administracions locals i estatals.

La millora del desenvolupament econòmic amb equitat provocarà, segons el pla, la transformació econòmica, la creació d’ocupació i la millora de l’educació i la sanitat, i ajudarà a la cohesió social. I tot això afectarà positivament en la inseguretat, generant més seguretat.

L’objectiu final és que l’any 2030 la ciutadania de Sud-àfrica es senti segura i sense por a ser víctima d’un crim. Aquesta seguretat haurà de ser present a l’escola, a la feina i als altres espais de relació de la comunitat.

Enllaç d’interès:

What is the situation in South Africa?

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

 

Dos anys de funcionament del Centre Europeu de Contraban de Migrants

Malgrat la notable disminució del nombre d’immigrants irregulars que arriben a Europa, el contraban d’immigrants continua sent una activitat criminal rendible i activa per al crim organitzat a la Unió Europea. L’informe d’activitat de l’Europol sobre els dos anys de funcionament del Centre Europeu de Contraban de Migrants (EMSC) proporciona una visió detallada del desenvolupament i les tendències del contraban de migrants.

Des de la crisi de la migració del 2015, el negoci de contraban de migrants s’ha consolidat com un mercat criminal extens i lucratiu, i segueix representant un negoci altament rendible en el qual els criminals corren un risc baix de ser detectats. El model de negoci dels delinqüents implicats en aquest crim continua evolucionant i responent a la dinàmica i les necessitats dels fluxos migratoris. Molts factors, inclosos la implantació de polítiques, l’activitat policial i les preferències pressupostàries i de viatge dels immigrants irregulars, tenen un impacte sobre les rutes de migració i els mitjans operatius utilitzats pels contrabandistes. Els criminals s’adapten ràpidament als canvis i mostren una gran versatilitat en els mitjans de transport i les tecnologies que utilitzen. Cada vegada són més organitzats, i estableixen xarxes professionals sofisticades que operen de forma transnacional des de la font cap als països de destinació.

Migrant smuggling to and within the EUSegons Robert Crepinko, cap del Centre Europeu de Contraban de Migrants, “el contraban de migrants cap a la Unió Europea preveu l’ús de tecnologia avançada, especialment relacionada amb el frau documental, l’augment de l’ús de documents genuïns i els abusos de viatges sense visat, i tindrà un impacte significatiu en el futur del paisatge de contraban de migrants”.

Àmbits principals de l’informe de l’EMSC

  • El frau en els documents és un factor clau en el contraban de migrants. Els documents fraudulents o obtinguts fraudulentament que proporcionen cada vegada més els contrabandistes permeten als immigrants irregulars entrar a la UE i transitar-hi.
  • Abús de viatges sense visat: els immigrants irregulars intenten entrar per via aèria a la UE a través de països balcànics no comunitaris, utilitzant esquemes de viatge sense visat. Diversos països balcànics van introduir la liberalització de visats per als ciutadans, entre d’altres, de la Xina, Guinea Bissau, l’Iran o Turquia, cosa que permet als immigrants entrar en un país com a turista amb dret a romandre-hi fins a trenta dies.
  • Els mitjans socials continuen sent àmpliament utilitzats per anunciar serveis de contraban. Els delinqüents utilitzen diverses tècniques de màrqueting, per exemple, oferint descomptes per a migrants addicionals.
  • Modi operandi: els criminals utilitzen mètodes sofisticats i sovint amenaçadors per ocultar el contraban de migrants a través de les fronteres.
  • La participació de grups criminals policials organitzats en el tràfic de migrants i altres activitats delictives és significativa. Es tracta d’un negoci criminal enormement lucratiu amb nivells de risc relativament baixos.

Entre les principals rutes de contraban de migrants destaquen: la ruta del Mediterrani central, la de la Mediterrània occidental, la dels Balcans occidentals i la de les fronteres del Regne Unit i França.

L’EMSC de l’Europol es va fundar a principis del 2016, després d’un període de migració irregular molt actiu, amb migrants vulnerables que viatjaven en gran part sense restriccions en grups nombrosos al llarg del Mediterrani, de fronteres terrestres externes i més enllà de la UE. L’Europol ha comprovat que a molts migrants els faciliten el viatge organitzacions delictives. La tasca bàsica de l’EMSC és donar suport, amb la col·laboració d’Eurojust i Frontex, a investigacions transfrontereres per interrompre i perseguir els grups de delinqüència organitzada.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

Desmantellat el mercat més gran del món de ciberdelinqüència

Webstresser suspendedEls administradors del lloc web DDoS webstresser.org van ser arrestats el mes d’abril del 2018 com a conseqüència de l’operació ‘Power Off’, una investigació complexa liderada per la Policia holandesa i l’Agència Nacional contra el Crim del Regne Unit, amb el suport de l’Europol i una dotzena d’agències policials d’arreu el món. Els administradors residien al Regne Unit, Croàcia, el Canadà i Sèrbia. Es van prendre més mesures contra els principals usuaris d’aquest mercat als Països Baixos, Itàlia, Espanya, Croàcia, el Regne Unit, Austràlia, el Canadà i Hong Kong; es va tancar el servei il·legal i se’n van clausurar les infraestructures als Països Baixos, els Estats Units i Alemanya.

Webstresser.org es considerava el mercat més gran del món on contractar serveis de denegació de servei distribuït (DDoS), amb més de 136.000 usuaris registrats i quatre milions d’atacs mesurats l’abril del 2018. Els atacs orquestrats van dirigir-se contra els serveis crítics en línia oferts per bancs, institucions governamentals i forces de policia, i també contra víctimes de la indústria del joc.

En un atac DDoS habilitat per aquest servei, l’atacant controla remotament els dispositius connectats per dirigir una gran quantitat de trànsit a un lloc web o a una plataforma en línia. Tant si aquest trànsit consumeix l’amplada de banda del lloc web, com si aclapara el servidor o consumeix altres recursos essencials, el resultat final d’un atac DDoS no mitigat és el mateix: el lloc web de la víctima es va desaccelerant fins al punt que no es pot utilitzar, privant els usuaris dels serveis essencials en línia.

Amb webstresser.org, qualsevol usuari registrat podia pagar una tarifa nominal mitjançant sistemes de pagament en línia per llogar l’ús d’aquesta plataforma. Les tarifes en oferta eren tan baixes, uns 15 euros mensuals, que permetien als individus amb poc o cap coneixement tècnic llançar atacs DDoS paralitzants.

La cooperació policial internacional va ser fonamental per a l’èxit d’aquesta investigació, iniciada per la Unitat Nacional de Delictes d’Alta Tecnologia holandesa i l’Agència Nacional contra el Crim del Regne Unit, ja que els administradors, els usuaris, la infraestructura crítica i les víctimes estaven repartides per tot el món.

El Centre Europeu de Cibercriminalitat de l’Europol (EC3) i la Joint Action Task Force (J-CAT) van donar suport a la investigació des de l’inici, facilitant l’intercanvi d’informació entre tots els socis. Es va crear un lloc de comandament i coordinació a la seu de la Haia, liderada per l’Europol.

Els atacs de DDoS són il·legals. Molts entusiastes s’impliquen en activitats de ciberdelinqüència aparentment de baix nivell, sense tenir en compte les conseqüències que comporten aquests delictes. Les penes poden ser greus: si llances un atac DDoS o ofereixes, subministres o obtens serveis per llançar-ne, pots rebre una pena de presó, una multa o totes dues coses.

Els individus que es dediquen a la delinqüència cibernètica sovint tenen un conjunt d’habilitats que poden ser positives. Les habilitats en la codificació, el joc, la programació d’ordinadors, la seguretat cibernètica o qualsevol tema relacionat amb les TIC tenen una gran demanda, i hi ha moltes carreres i oportunitats disponibles per a qualsevol persona interessada en aquestes àrees.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

Delictes farmacològics: una gran amenaça per a la salut pública

La delinqüència farmacèutica comporta la fabricació, el comerç i la distribució de medicaments falsos, robats o il·lícits, així com de dispositius mèdics. Comprèn la falsificació de productes mèdics, el seu embalatge i la documentació associada, i també el robatori, el frau, la venda il·lícita, el contraban i el tràfic il·lícit de productes mèdics, i el blanqueig de diners associat.

S’està produint un increment significatiu d’aquest tipus de delinqüència, i els pacients de tot el món, sense saber-ho, posen la seva salut, fins i tot la seva vida, en risc en consumir medicaments falsos, mal emmagatzemats o que han caducat.

Els fàrmacs il·lícits poden contenir la dosi incorrecta de l’ingredient actiu, o cap en absolut, o un ingredient diferent. Estan associats amb diversos perills i, en el pitjor dels casos, poden provocar un atac cardíac, el coma o la mort.

La prevalença creixent de béns falsificats i il·lícits s’ha vist agreujada per l’augment del comerç per internet, on es poden comprar de forma senzilla, econòmica i sense prescripció mèdica. És impossible quantificar l’abast del problema, però en algunes zones els productes mèdics falsificats de l’Àsia, l’Àfrica i Amèrica Llatina poden arribar a un 30% del mercat.

Les xarxes delictives organitzades són atretes pels enormes beneficis que es fan a través de la delinqüència farmacèutica. Operen a través de fronteres nacionals en activitats que inclouen la importació, exportació, fabricació i distribució de medicaments falsificats i il·lícits. L’acció coordinada i intersectorial en l’àmbit internacional és, per tant, vital per identificar, investigar i processar els criminals darrere d’aquests delictes. Un informe analític d’Interpol examina els vincles entre la delinqüència farmacèutica i la delinqüència organitzada.

La medicina falsificada és ara un fenomen realment global i tots els països del món es veuen afectats com a punts d’origen, trànsit o destinació.

L’Organització Mundial de la Salut (OMS) estima que fins a l’1% dels medicaments disponibles al món desenvolupat probablement seran falsificats. Aquesta xifra augmenta fins a un 10% en l’àmbit mundial.

La falsificació s’aplica no només a medicaments “d’estil de vida”, incloent-hi la disfunció erèctil i els medicaments per a la pèrdua de pes, sinó també a medicaments per salvar la vida, inclosos els que s’utilitzen per tractar el càncer, les malalties del cor i altres malalties greus.

Moltes persones compren medicaments i dispositius mèdics per internet, a través de farmàcies en línia i pàgines de subhastes. Malauradament, una gran quantitat d’aquests llocs web d’internet no estan autoritzats ni regulats i comercialitzen productes il·lícits o subestàndard.

Si un proveïdor en línia amaga la seva adreça física, es tracta d’un senyal d’advertència que els seus productes poden ser perillosos. L’OMS estima que el 50% dels medicaments disponibles en aquests llocs web són falsificats.

La compra de medicaments en línia pot semblar més barata, més ràpida i més convenient que passar pel metge o la farmàcia, però els perills superen de lluny els beneficis.

Es poden fer comprovacions en aquest àmbit a les següents adreces d’interès:

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français