Etiqueta: Delinqüència

Evolució de la criminalitat als Estats Units el 2024: una tendència a la baixa

Notes de seguretatDeixa un comentari

L’any 2024 ha confirmat una tendència positiva en matèria de seguretat als Estats Units, amb una disminució generalitzada tant dels delictes violents com dels delictes contra la propietat. Segons les dades oficials basades en els incidents registrats per les forces de seguretat, la criminalitat mostra un descens significatiu en comparació amb l’any 2023, consolidant una millora que afecta pràcticament totes les categories analitzades.

Pel que fa als delictes violents —que inclouen homicidis, violacions, robatoris amb violència i agressions agreujades—, la taxa global s’ha situat en 370,8 incidents per cada 100.000 habitants, cosa que representa una reducció del 6 % respecte a l’any anterior. Aquesta disminució no és homogènia, però sí generalitzada: totes les tipologies de delictes violents han experimentat una caiguda.

Destaca especialment la reducció dels homicidis, que han baixat un 16 %, passant a una taxa de 5,1 per cada 100.000 habitants. Aquest descens és especialment rellevant, ja que es tracta del delicte amb més impacte social i mediàtic. També s’observa una disminució en els robatoris (−9 %), les violacions (−6 %) i les agressions agreujades (−5 %), tot i que aquestes últimes continuen sent el tipus de delicte violent més freqüent.

En paral·lel, els delictes contra la propietat —que inclouen robatoris amb força (burglary), furts i robatoris de vehicles— també han experimentat una reducció notable. La taxa global ha disminuït un 9 %, passant de 2.019,7 a 1.835,1 incidents per cada 100.000 habitants. Entre aquests, el descens més destacat correspon al robatori de vehicles, amb una caiguda del 19 %, seguit dels furts i dels robatoris amb força, que també mostren una evolució a la baixa.

Aquestes dades no només reflecteixen una reducció en el nombre de delictes, sinó també en la victimització, és a dir, en el nombre de persones afectades. La taxa de victimització per delictes violents ha disminuït fins a 376,9 per cada 100.000 habitants, mentre que la victimització per delictes contra la propietat ha caigut un 12 %. Això indica que la millora no és només estadística, sinó que té un impacte real en la seguretat percebuda per la població.

Malgrat aquesta tendència positiva, l’anàlisi territorial revela diferències importants entre estats. Alguns, com Nou Mèxic, presenten taxes molt superiors a la mitjana nacional tant en delictes violents com en delictes contra la propietat. En canvi, altres estats com Maine o Idaho registren nivells considerablement més baixos. En total, 14 estats superen la mitjana nacional en delictes violents i 16 en delictes contra la propietat, fet que posa de manifest la persistència de desigualtats regionals en matèria de seguretat.

Pel que fa a les característiques de les víctimes, les dades mostren una disminució de la victimització en diversos grups demogràfics, incloent-hi persones blanques, negres i asiàtiques. No obstant això, no s’han detectat canvis estadísticament significatius en altres col·lectius, com les persones hispanes o les poblacions natives americanes, la qual cosa apunta a la necessitat de continuar aprofundint en polítiques de seguretat més inclusives i específiques.

En conjunt, els resultats del 2024 suggereixen una evolució favorable de la criminalitat als Estats Units, amb descensos consistents en gairebé tots els indicadors principals. Tot i això, la persistència de diferències territorials i demogràfiques indica que encara hi ha reptes importants per abordar. Des d’una perspectiva de seguretat, aquestes dades reforcen la importància de mantenir i adaptar les estratègies de prevenció i resposta, posant un èmfasi especial en les àrees i col·lectius més vulnerables.

En definitiva, el 2024 es pot considerar un any de millora en termes de seguretat pública, però també un recordatori que la lluita contra la criminalitat requereix una vigilància constant i una anàlisi detallada per garantir que els avenços siguin sostenibles i equitatius.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

L’estat de la seguretat pública a Alemanya

Notes de seguretatDeixa un comentari

Alemanya és considerada tradicionalment un dels països més segurs d’Europa gràcies a les seves institucions sòlides, una policia professionalitzada i un sistema judicial consolidat. No obstant això, els últims anys el debat sobre la seguretat pública ha guanyat importància a causa de l’augment d’algunes formes de criminalitat, i dels canvis socials i de noves amenaces com la radicalització política o la ciberdelinqüència.

Segons les estadístiques policials, l’any 2023 es van registrar aproximadament 5,94 milions de delictes a Alemanya, cosa que representa un increment del 5,5 % respecte de l’any anterior. Aquest augment s’explica en part per la recuperació de la vida social i econòmica després de la pandèmia de la covid, període en què molts delictes van disminuir a causa de les restriccions de mobilitat i de les limitacions en les activitats quotidianes. Amb el retorn a la normalitat, diversos tipus de criminalitat han tornat a nivells similars o, fins i tot, superiors als d’abans del 2020.

Un dels aspectes que més preocupa les autoritats és l’augment de la violència interpersonal. El 2023 es van registrar més de 214.000 delictes violents, la xifra més alta dels últims quinze anys. Aquest tipus de delictes inclou agressions greus, robatoris violents i altres formes de violència física. També s’ha detectat un increment de les agressions amb arma blanca i d’episodis de violència urbana en determinades zones.

A més, els delictes sexuals també han mostrat una tendència a l’alça durant els darrers anys. Les denúncies per violació i agressió sexual han augmentat de manera notable, fet que ha generat debat sobre la necessitat de reforçar les mesures de prevenció, millorar la protecció de les víctimes i augmentar l’eficàcia de les investigacions policials.

Tot i aquests increments en alguns àmbits, és important contextualitzar les dades. A llarg termini, la criminalitat a Alemanya ha disminuït significativament des de finals del segle XX. Aquest descens s’explica en part per la millora de les polítiques de seguretat, dels avenços tecnològics en sistemes de protecció i de la coordinació entre institucions policials i judicials.

La distribució de la criminalitat no és homogènia al territori. Les grans ciutats concentren una part important dels delictes registrats, especialment els relacionats amb robatoris, furts i agressions. Ciutats com Berlín, Bremen o Hamburg presenten índexs de criminalitat més elevats, mentre que alguns estats federats com Baviera registren nivells més baixos i taxes de resolució policial més altes.

Els robatoris i furts continuen sent una de les categories més freqüents dins de les estadístiques de criminalitat. Després de la pandèmia també s’ha observat un repunt dels robatoris en habitatges i espais privats. Un altre fenomen que preocupa especialment és l’augment dels delictes amb motivació política. Els últims anys s’ha registrat un increment significatiu d’aquests incidents, especialment dels vinculats a l’extremisme de dreta.

També s’han registrat incidents violents contra migrants, comunitats religioses i col·lectius LGTBIQ+, així com un augment dels delictes antisemites. Aquestes tendències reflecteixen una certa radicalització en alguns sectors de la societat.

La ciberdelinqüència és un altre dels grans desafiaments actuals. Els atacs informàtics, el frau digital i altres delictes econòmics vinculats a internet són cada vegada més sofisticats i sovint tenen una dimensió internacional. Encara que algunes estadístiques mostren una lleu reducció dels casos registrats, les autoritats consideren que molts d’aquests delictes no es denuncien, especialment en l’àmbit empresarial, i que els danys econòmics continuen augmentant.

Per afrontar aquests reptes, Alemanya ha reforçat les unitats especialitzades en investigació digital i ha incrementat la cooperació internacional entre forces de seguretat.

El sistema de seguretat alemany es basa en una estructura federal en què la responsabilitat policial recau principalment en els estats federats, mentre que el govern federal coordina competències relacionades amb la seguretat fronterera, la lluita contra el terrorisme i les investigacions criminals d’abast nacional o internacional.

Davant dels nous reptes de seguretat, les autoritats han impulsat diverses mesures, com l’augment de la presència policial en espais públics, la modernització tecnològica dels cossos de seguretat i l’ampliació de les capacitats d’investigació digital. També s’han plantejat reformes legislatives per restringir l’ús d’armes blanques en espais públics i reforçar la vigilància en determinades zones urbanes.

En conclusió, Alemanya continua sent un país relativament segur en comparació amb molts altres estats europeus i del món. Tanmateix, l’evolució recent de la criminalitat mostra una situació més complexa, marcada per nous reptes com la violència urbana, la radicalització política i les amenaces digitals.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

Nou servei d’assessorament legal per a víctimes de violació al Regne Unit

Notes de seguretatDeixa un comentari

El govern britànic ha anunciat un conjunt de reformes importants per millorar la resposta del sistema judicial als casos de violació i reforçar la protecció de les víctimes. Les mesures inclouen la creació d’un nou servei nacional d’assessors legals independents per a víctimes de violació i l’ampliació dels principis de l’Operació Soteria a les sales de judici. Aquestes iniciatives formen part d’un pla més ampli per fer el sistema de justícia penal més just, ràpid i centrat en les víctimes, i per combatre la violència contra dones i nenes.

Una de les novetats principals és el llançament d’un servei nacional d’assessors jurídics independents (Independent Legal Advisers, ILA), que oferirà suport legal especialitzat a les víctimes de violació durant tot el procés penal. Aquest servei, que es desplegarà a finals d’any, comptarà inicialment amb un finançament de sis milions de lliures durant dos anys. L’objectiu és garantir que les víctimes tinguin accés a assessorament legal independent en les fases més complexes de les investigacions i els judicis.

Els assessors legals independents ajudaran les víctimes a comprendre els seus drets dins del sistema judicial i les assistiran quan les autoritats sol·licitin informació personal sensible. Això inclou, per exemple, registres mèdics, notes d’assessorament psicològic o dades de telèfons mòbils. En molts casos, aquestes peticions poden resultar invasives o desproporcionades, i els assessors legals podran impugnar-les quan no siguin estrictament necessàries per a la investigació. Aquesta mesura pretén reduir la sensació, sovint denunciada per les víctimes, que el sistema penal examina més la seva vida privada que no pas el comportament del presumpte agressor.

En paral·lel, el govern ampliarà els principis de l’Operació Soteria a la fase judicial dels casos de violació. Aquesta iniciativa, llançada el 2021, ja havia canviat la manera com la policia i els fiscals investiguen aquests delictes. El nou enfocament se centra a analitzar el comportament i els patrons del sospitós, en lloc de posar el focus principal en la víctima. Això implica prioritzar proves relacionades amb el sospitós i limitar l’accés als registres personals de la víctima només als casos en què tinguin un valor probatori clar.

Amb la nova ampliació, el govern vol assegurar que aquest mateix enfocament es mantingui quan els casos arriben als tribunals. Per això s’ha encarregat a una experta acadèmica que examini si, durant els judicis, les pràctiques judicials continuen sotmetent les víctimes a un escrutini excessiu. L’objectiu d’aquest estudi pilot és identificar possibles millores en la formació de jutges i fiscals, i també en les orientacions i bones pràctiques judicials, per garantir que els judicis se centrin principalment en les accions del sospitós.

Segons el govern britànic, aquestes reformes també s’inscriuen dins d’un esforç més ampli per modernitzar el sistema judicial i reduir els retards en la resolució dels casos. Les dades publicades recentment indiquen que, fins i tot amb inversions i millores d’eficiència, l’endarreriment al Tribunal de la Corona podria arribar als 133.000 casos l’any 2035. No obstant això, el paquet de reformes estructurals que preveu el govern podria reduir aquesta xifra fins aproximadament 49.000 casos en el mateix període, evitant que milers de víctimes hagin d’esperar anys per obtenir justícia.

Entre les reformes incloses en el projecte de llei de tribunals hi ha la creació de nous swift courts, tribunals dissenyats per gestionar casos amb condemnes previsibles de fins a tres anys, que serien jutjats per un sol jutge. També es proposa augmentar els poders de sentència dels magistrats fins a 18 mesos de presó, amb l’objectiu d’alliberar recursos del Tribunal de la Corona perquè pugui centrar-se en els delictes més greus. Malgrat aquestes reformes, els judicis amb jurat es mantindran per als crims més greus, incloent-hi la violació, l’assassinat o les lesions greus.

Finalment, el govern ha remarcat que aquestes mesures formen part d’una estratègia més àmplia per reduir a la meitat la violència contra dones i nenes durant la pròxima dècada. En aquest context, s’han anunciat més de mil milions de lliures d’inversió, incloent-hi 550 milions destinats a serveis d’atenció a víctimes i gairebé 500 milions per a allotjament segur per a persones que fugen d’abusos.

En conjunt, aquestes reformes busquen transformar la manera com el sistema de justícia penal gestiona els casos de violació. L’objectiu central és garantir que les víctimes rebin el suport adequat, que els processos judicials siguin menys traumàtics i que el focus de les investigacions i els judicis es posi principalment en el comportament dels presumptes agressors. Aquesta orientació pretén reforçar la confiança de les víctimes en el sistema judicial i millorar-ne la capacitat per obtenir justícia.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

La xocolata, sota clau

Notes de seguretatDeixa un comentari

Els darrers mesos, diversos supermercats del Regne Unit han començat a aplicar mesures de seguretat inusuals a un producte aparentment inofensiu: la xocolata. Cadenes com Sainsbury’s, Tesco i Co-op han optat per col·locar les barres de xocolata dins de caixes de plàstic antirobatori, un sistema habitualment reservat per a begudes alcohòliques Premium o dispositius electrònics.

Aquesta decisió respon a un increment significatiu del robatori de xocolata, que segons el sector ja no és fruit de furts ocasionals, sinó d’una activitat sistemàtica vinculada al crim organitzat i a la revenda en mercats il·lícits.

Segons l’Association of Convenience Stores (ACS), la confiteria —i especialment la xocolata— s’ha convertit en un dels productes més sostrets a les botigues de proximitat. La combinació de valor econòmic, fàcil transport i alta demanda la converteix en un objectiu especialment atractiu.

Els comerciants denuncien que els robatoris es fan sovint per encàrrec. Això implica que els productes no es consumeixen immediatament, sinó que es distribueixen posteriorment a través de canals il·legals: altres establiments, mercats informals o negocis que compren gènere a preus reduïts sense verificar-ne l’origen.

El fenomen no és aïllat. Segons dades del British Retail Consortium, durant l’últim any es van registrar 5,5 milions d’incidents de robatori en establiments comercials al Regne Unit. A més, es van produir una mitjana de 1.600 incidents diaris de violència o abús contra treballadors del sector minorista. Tot i que la xifra representa una lleugera disminució respecte de l’any anterior, continua sent la segona més alta mai registrada.

L’afectació econòmica és considerable. El grup Heart of England Co-Op, amb 38 botigues, va declarar haver perdut 250.000 lliures en xocolata durant el 2024, convertint-la en el producte més robat aquell any. El 2025 només va ser superada per l’alcohol. En una sola setmana, un individu pot arribar a causar pèrdues de milers de lliures en un mateix establiment.

Alguns comerciants expliquen que un prestatge complet de xocolata pot tenir un valor aproximat de 500 lliures, i que els lladres poden endur-se entre 200 i 250 lliures en producte dins d’una motxilla en qüestió de minuts.

Davant d’aquesta situació, els establiments han hagut d’invertir en mesures de protecció: sistemes de CCTV més sofisticats, tecnologia d’intel·ligència artificial per identificar sospitosos recurrents, reducció de l’estoc exposat i eliminació de promocions visibles en zones d’accés fàcil. En alguns casos, els prestatges només s’omplen parcialment per limitar l’impacte econòmic potencial.

El National Police Chiefs’ Council ha assegurat que està treballant conjuntament amb minoristes i experts en seguretat per reforçar la resposta davant la delinqüència minorista. L’estratègia inclou millor coordinació, ús més eficient de la tecnologia i sistemes de denúncia més àgils.

No obstant això, des del sector comercial es reclama una resposta més contundent. L’ACS demana sentències més severes per a reincidents i accions específiques contra les xarxes que distribueixen productes robats, ja que el problema no es limita al furt puntual, sinó que forma part d’una economia paral·lela que pot finançar altres activitats delictives.

El cas de la xocolata és simptomàtic d’un problema més ampli: l’augment del robatori organitzat en el comerç minorista. Productes que abans no requerien protecció especial ara es tracten com a mercaderies d’alt risc. Aquesta evolució reflecteix canvis en el comportament delictiu, però també en les condicions socioeconòmiques i en la capacitat de revenda a través de canals informals o digitals.

Per al sector de la seguretat, aquest fenomen planteja diversos reptes:

  • Adaptar els sistemes de protecció a productes de consum massiu.
  • Equilibrar experiència de client i mesures antirobatori.
  • Incorporar tecnologia predictiva i anàlisi de patrons.
  • Millorar la col·laboració entre empreses i forces de seguretat.

En definitiva, el fet que una simple barra de xocolata hagi d’estar tancada sota clau és un indicador clar de l’evolució del risc en l’entorn comercial actual. La resposta no es pot limitar a mesures físiques; requereix una estratègia integral que combini prevenció, intel·ligència i actuació judicial efectiva.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

Marsella en estat de psicosi: narcotràfic i violència extrema

Notes de seguretatDeixa un comentari

Marsella viu una escalada de violència vinculada al narcotràfic que ha generat el que autoritats, professionals del dret i actors comunitaris descriuen com una psicosi col·lectiva: un estat de por constant, trauma social i percepció de pèrdua de control de l’estat sobre parts del territori urbà. L’element més alarmant d’aquesta crisi és l’auge d’assassinats de menors i el paper creixent d’adolescents, fins i tot nens, tant com a víctimes com a actors forçats dins de les xarxes criminals.

El cas que ha sacsejat recentment l’opinió pública és l’assassinat d’Adel, un noi de 15 anys, executat amb un tret al cap i posteriorment calcinat en una platja de la ciutat. El seu cos va ser descobert per altres nens que anaven a l’escola, un episodi que simbolitza fins a quin punt la violència s’ha normalitzat i s’ha tornat pública, visible i aparentment arbitrària.

Segons dades del Ministeri de Justícia francès, el nombre de menors implicats en el tràfic de drogues s’ha multiplicat per quatre en els darrers vuit anys. A Marsella, el narcotràfic ha evolucionat cap a un model fragmentat però altament competitiu, on una organització dominant (la denominada DZ Màfia) opera mitjançant una estructura de tipus franquícia, amb múltiples punts de venda gestionats per joves reclutats, sovint a través de xarxes socials.

Aquest nou ecosistema criminal es caracteritza per:

  • Desaparició dels codis tradicionals del crim organitzat (no atacar de dia, no exposar cossos, no implicar menors).
  • Violència extrema i demostrativa, incloent execucions públiques, cossos cremats i difusió de vídeos a les xarxes.
  • Reclutament massiu de menors, molts d’ells migrants o adolescents vulnerables, sovint sotmesos a coaccions, deutes ficticis i violència física.

Actors locals descriuen una situació d’anarquia criminal, on la lògica de la por ha substituït qualsevol jerarquia estable. Els joves, exposats diàriament a morts violentes, han perdut tant la por a matar com la por a morir.

L’assassinat de Mehdi Kessaci, un agent de policia en pràctiques de 20 anys, sense vincles amb el narcotràfic, va marcar un punt d’inflexió. Es creu que la seva mort va ser un missatge intimidatori dirigit al seu germà, Amine Kessaci, activista antidrogues i figura emergent en l’àmbit polític local. Aquest cas reforça la percepció que ni tan sols els actors institucionals o els seus familiars estan fora de l’abast de les bandes.

Advocats, periodistes i activistes han començat a reduir o abandonar la seva activitat, o a fer-la sota protecció policial, per por de represàlies. Alguns professionals del dret afirmen obertament que l’Estat de dret ha quedat subordinat al poder de les bandes en determinats barris.

Davant aquesta situació, les autoritats han intensificat les operacions policials mitjançant el que anomenen bombardejos de seguretat: intervencions massives i repetides en zones d’alta criminalitat, amb unitats antiavalots, tancament de punts de venda i detencions constants.

Les xifres mostren activitat significativa:

  • Més de 40 punts de venda desmantellats recentment.
  • 42 milions d’euros en béns criminals confiscats en un any.
  • Una estimació de fins a 20.000 persones implicades directament o indirecta en el negoci de la droga a Marsella.
  • Un mercat nacional del narcotràfic valorat en 7.000 milions d’euros anuals.

Tanmateix, fins i tot responsables policials i fiscals reconeixen que molts dels detinguts són joves explotats, alguns retinguts contra la seva voluntat, i que la repressió no atura el flux constant de nous reclutes.

Un dels elements més preocupants és l’ús obert de TikTok i altres xarxes socials per anunciar la venda de drogues i reclutar menors amb ofertes de “feina” aparentment legítimes. S’hi prometen ingressos elevats (200–500 € diaris), però la realitat és sovint d’esclavatge modern, amb violència, abusos sexuals i amenaces contra les famílies.

La crisi ha reobert un debat polític intens. Sectors d’ultradreta reclamen l’estat d’emergència, més poder per a la policia i restriccions migratòries severes, atribuint el problema a la immigració massiva i al fracàs de la integració. Altres veus —advocats, experts i periodistes— rebutgen aquesta lectura i alerten contra l’ús de la por com a eina política. Argumenten que la violència és el resultat de dècades d’abandonament social, pobresa estructural, corrupció i polítiques públiques fallides, i que la repressió policial només tracta els símptomes, no les causes.

Marsella exemplifica una crisi de seguretat híbrida, on crim organitzat, exclusió social, digitalització del delicte i debilitament de la confiança institucional convergeixen. La psicosi que s’estén per la ciutat no és només por a la violència, sinó la sensació que l’ordre social s’està erosionant i que les solucions tradicionals ja no són suficients.

Per als experts en seguretat, el cas de Marsella planteja una pregunta clau: com recuperar el control sense alimentar una espiral de repressió que acabi aprofundint el mateix problema que es vol resoldre.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

Augment de la violència i dels delictes sexuals a les estacions de tren d’Alemanya: dades, causes i reptes

Notes de seguretatDeixa un comentari

L’informe anual 2024 de la Policia Federal alemanya dibuixa un panorama preocupant en matèria de seguretat, especialment a les estacions de tren i al transport ferroviari. Tot i que la delinqüència global ha disminuït, els delictes que generen més alarma social —violents i sexuals— han augmentat de manera significativa, confirmant una tendència a l’alça iniciada els darrers anys.

Segons l’informe, el 2024 es van registrar 27.160 delictes violents en estacions i trens, un 6% més que l’any anterior i un 51% més que el 2019. Aquest increment no es limita a les grans ciutats, sinó que afecta també estacions mitjanes, petites i fins i tot zones rurals, fet que indica una extensió territorial del problema. Paral·lelament, els delictes sexuals —com l’exhibicionisme, l’assetjament sexual, les agressions i les violacions— van augmentar un 19,2%, una dada especialment rellevant per l’impacte directe en la percepció d’inseguretat, especialment entre dones i col·lectius vulnerables.

En conjunt, la Policia Federal va registrar 381.894 delictes a estacions i trens, una xifra que representa un descens global del 10,1% respecte al 2023. Aquesta aparent contradicció s’explica perquè la reducció afecta principalment infraccions administratives, sobretot les relacionades amb la Llei de Residència, mentre que els delictes greus continuen creixent. Així ho subratlla Manuel Ostermann, vicepresident de la Unió Federal de Policia, que alerta que allà on realment importa —violència, delictes sexuals i armes— la situació empitjora.

A escala nacional, la tendència es repeteix: els delictes violents han augmentat un 6,6% i els sexuals un 13% a tot Alemanya. Cal tenir en compte que aquestes dades només recullen delictes denunciats i no ofereixen informació sobre processos judicials o condemnes, cosa que limita la interpretació completa del fenomen.

Pel que fa a les causes, l’informe i les declaracions sindicals apunten a diversos factors estructurals. D’una banda, s’assenyala un augment de la marginació social, amb persones cada cop més desateses per la manca d’infraestructures socials com serveis socials, educadors i professors. Aquest context afavoreix l’exclusió, la violència domèstica i el consum d’alcohol i drogues, elements que apareixen de manera recurrent en el perfil dels agressors.

Les dades confirmen que el 79% dels autors són homes, i que gairebé la meitat (49%) actuaven sota els efectes de l’alcohol o les drogues en el moment del delicte. A més, el 53% no tenia nacionalitat alemanya, una dada que ha alimentat el debat polític i social sobre immigració i seguretat. Ostermann atribueix part del problema a la immigració procedent dels principals països d’asil, tot i que aquest enfocament és controvertit i no sempre té en compte factors socioeconòmics, d’integració o de context vital.

La violència no només afecta els ciutadans, sinó també els cossos policials. El 2024 es van registrar 2.967 agressions contra policies federals, la segona xifra més alta des que hi ha registres (2001). En total, 804 agents van resultar ferits, majoritàriament homes. Les agressions inclouen cops de puny, puntades de peu, escopinades, mossegades i cops amb objectes, i en una de cada vuit s’hi van utilitzar objectes com a armes improvisades, com ampolles o pedres.

Davant aquesta situació, la Policia Federal i Deutsche Bahn han reforçat les mesures de seguretat amb més presència policial, zones sense armes, controls preventius i un sistema de més d’11.000 càmeres de vigilància. Tot i això, els sindicats policials reclamen un compromís més gran per part de l’empresa ferroviària, amb més personal de seguretat privat, estacions millor il·luminades, netes i modernitzades, i una inversió més ràpida en infraestructures.

El ministre de l’Interior, Alexander Dobrindt (CSU), ha qualificat els atacs als policies com un atac a la societat en conjunt, mentre que Ostermann adverteix que s’ha perdut molt en els darrers deu anys i que Alemanya s’enfronta a anys foscos en matèria de seguretat si no hi ha una millora real en tecnologia, marc legal, recursos humans i cooperació entre governs federals i estatals.

En conclusió, l’informe transmet un missatge clar: malgrat la reducció de la delinqüència global, la seguretat empitjora just en els àmbits més sensibles. Les estacions de tren, espais clau de mobilitat i convivència, s’han convertit en punts crítics que exigeixen respostes integrals, combinant prevenció social, inversió en seguretat, coordinació institucional i polítiques a llarg termini que vagin més enllà de mesures reactives.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

Xile: por, criminalitat i política en una paradoxa de seguretat

Notes de seguretatDeixa un comentari

Xile afronta una situació paradoxal en matèria de seguretat pública: tot i tenir índexs de criminalitat relativament baixos en comparació amb altres països de l’Amèrica Llatina, la percepció d’inseguretat entre la població és una de les més altes del món. Aquesta contradicció es va convertir en l’eix central del debat polític i de la campanya electoral presidencial, fins al punt que la seguretat és avui dia la principal preocupació ciutadana.

La victòria de Kast a les darreres eleccions reflecteix una resposta de molts votants a temes com la seguretat pública, la immigració irregular i la percepció d’inseguretat o desacords amb l’actual model econòmic o social, factors centrals de la campanya.

Segons una enquesta d’Ipsos, el 63% dels xilens adults identifiquen el crim i la violència com el problema que més els inquieta, un percentatge superior al de països com Mèxic o Colòmbia, que tenen taxes d’homicidis molt més elevades. A escala global, Xile figura entre els països amb més preocupació per la inseguretat i també entre aquells on menys persones se senten segures caminant de nit pel seu barri, segons informes d’Ipsos i Gallup.

Daniel Johnson, director executiu de la Fundació Pau Ciutadana recorda que amb 6 homicidis per cada 100.000 habitants, el país està lluny de liderar les estadístiques de violència a la regió o al món.

Històricament, Xile ja presentava nivells de por al delicte superiors al que indicaven les dades objectives. No obstant això, aquest fenomen s’ha intensificat en els darrers anys, cosa que obliga a buscar explicacions addicionals. Els estudis de la Fundació Pau Ciutadana mostren que les dones i els sectors socioeconòmics més baixos són els que expressen un major nivell de temor, especialment en territoris on la presència de l’estat és percebuda com a feble.

Tot i que els robatoris i intents de robatori afecten aproximadament un terç de les llars —una xifra similar a la d’anys anteriors—, el que realment ha canviat és la naturalesa del delicte. Els delictes violents han augmentat de manera significativa: la taxa d’homicidis pràcticament s’ha duplicat en una dècada, els robatoris amb violència han crescut un 25% en vuit anys, i delictes abans poc freqüents, com extorsions i segrestos, han començat a guanyar presència.

Aquest canvi en les tipologies delictives genera un fort impacte psicològic en la població. Johnson assenyala que la incertesa sobre com protegir-se davant d’aquests nous delictes incrementa notablement la sensació de vulnerabilitat.

Un altre factor clau és l’expansió del crim organitzat, amb l’aparició de noves organitzacions que operen amb lògiques diferents a les tradicionals. Es detecta un ús més gran d’armes de foc, un augment dels homicidis planificats i la presència de grups transnacionals, alguns d’ells vinculats a ciutadans estrangers, com el conegut cas del Tren de Aragua.

Tot i que la immigració no mostrava una correlació directa amb l’augment del delicte fins a 2020, les autoritats i centres d’estudi observen ara una relació clara entre determinades tipologies criminals i organitzacions estrangeres, que sovint exploten tant migrants com població local. Aquest fet ha reforçat la percepció que immigració i inseguretat estan connectades, alimentant el debat públic i polític.

El temor al delicte està estretament relacionat amb la desconfiança en les institucions de seguretat i justícia. Quan la ciutadania percep que l’estat no la protegeix adequadament, disminueixen les denúncies, cosa que debilita la capacitat de resposta del sistema i n’erosiona encara més la legitimitat. Tot i això, les forces policials xilenes han aconseguit recuperar part de la confiança perduda després de l’esclat social.

El govern de Gabriel Boric va respondre amb reformes institucionals rellevants, com la creació d’un Ministeri de Seguretat i mecanismes de coordinació interministerial. Són mesures pensades per al mitjà i llarg termini, però que contrasten amb la demanda ciutadana de respostes immediates, com més patrullatge, il·luminació i càmeres, tot i que aquestes accions tenen un impacte limitat si no van acompanyades de canvis estructurals.

En aquest context, la seguretat es va convertir en un recurs central de la campanya electoral. Tots els candidats van incorporar el discurs de la inseguretat, validant i amplificant el temor existent. Històricament, els partits de dreta han prioritzat enfocaments de control i repressió, mentre que l’esquerra ha apostat més per polítiques socials. Avui, però, predomina una lògica d’urgència, que afavoreix mesures de curt termini en detriment de polítiques preventives i de reinserció, essencials per a una solució duradora.

A més, esdeveniments violents a la regió, com grans operatius policials al Brasil o accions militars dels Estats Units contra el narcotràfic, reforcen la por que Xile pugui seguir el mateix camí.

Xile no és un dels països més violents del món, però sí que és un dels més atemorits. Aquesta bretxa entre realitat i percepció, alimentada per canvis en el delicte, la presència del crim organitzat, la desconfiança institucional i la instrumentalització política, planteja un gran repte: com respondre a l’emergència sense renunciar a solucions estructurals i de llarg termini. El futur de la seguretat al país dependrà de la capacitat de combinar control efectiu, reformes institucionals i polítiques socials que ataquin les causes profundes de la violència.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

El món en una cruïlla: com les economies il·lícites amenacen l’ordre global

Notes de seguretatDeixa un comentari

El món es troba en un moment decisiu. Les economies il·lícites —des del tràfic de drogues fins als delictes cibernètics o les falsificacions — estan creixent i adaptant-se a una velocitat que desafia governs, institucions i comunitats. Lluny de ser un fenomen marginal, el crim organitzat s’ha convertit en una força que erosiona la democràcia, posa en risc la sobirania dels estats i amenaça la pau i la seguretat internacionals.

En aquest context, l’Índex Global de Crim Organitzat esdevé molt més que una eina de mesura: és un mirall que reflecteix tendències profundes dins dels estats i del sistema internacional. I la seva tercera edició ens permet, per primer cop, seguir l’evolució d’aquests fenòmens al llarg de cinc anys.

Les dades de l’edició d’enguany mostren canvis clau en l’economia criminal global. Un d’ells és l’ascens imparable de les drogues sintètiques i de la cocaïna, que dominen cada vegada més els mercats. Aquest creixement respon a actors criminals capaços d’adaptar-se ràpidament a:

  • els gustos canviants dels consumidors,
  • les millores tecnològiques en la producció,
  • i unes xarxes de tràfic més interconnectades que mai.

L’Índex detecta un augment accelerat de les formes de criminalitat no violentes, com ara:

  • els delictes financers,
  • el frau i les estafes digitals,
  • els delictes ciberdependents.

Aquestes activitats, cada cop més integrades en els sistemes financers i digitals transnacionals, no necessiten violència per causar danys enormes. Empreses, governs i ciutadans n’acaben pagant el preu.

Un altre exemple és la falsificació, que creix arreu alimentada per la inflació, la inestabilitat laboral i les tensions comercials. Quan els ingressos baixen, la demanda de productes falsos tendeix a augmentar.

L’Índex també revela que els actors criminals vinculats a l’Estat continuen sent els més prevalents. Tanmateix, són els actors estrangers els que experimenten el creixement global més pronunciat. Això confirma que el crim organitzat és més mòbil, flexible i transnacional que mai.

A més, el sector privat —sigui de manera voluntària o per negligència— té un paper creixent com a facilitador del crim, especialment en àmbits com la logística, les finances o la tecnologia.

Tot i que molts mercats criminals estan en expansió, les puntuacions de resiliència dels estats s’han estancat. Un exemple clar és la cooperació internacional: tradicionalment, un punt fort, però ara debilitada per un sistema global més polaritzat i una retirada del multilateralisme.

És un senyal alarmant, especialment en el 25è aniversari de la Convenció de les Nacions Unides contra la Delinqüència Organitzada Transnacional.

Malgrat aquest panorama complex, les dades també ofereixen un missatge d’esperança. L’Índex demostra que reforçar elements clau de resiliència pot:

  • reduir la influència dels actors criminals,
  • transformar comunitats senceres,
  • i orientar societats cap a trajectòries més positives.

L’Índex no és només un diagnòstic: és una eina de solucions. Assenyala vulnerabilitats, però també mostra camins de reforma, enfortiment institucional i empoderament de la societat civil.

En definitiva, l’Índex ofereix una base d’evidència compartida perquè governs, responsables polítics, ONG i actors internacionals puguin convertir el coneixement en polítiques i la urgència en acció. En un moment en què el crim organitzat evoluciona més ràpid que mai, aquesta mirada global i comparativa és essencial per orientar les decisions del futur.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

Nens petits porten ganivets a l’escola: una realitat alarmant al Regne Unit

Notes de seguretatDeixa un comentari

Una investigació dels periodistes Ruth Green, Fiona Trott i Gerry Georgieva, de la BBC, ha posat de manifest una situació inquietant: nens de només quatre i cinc anys han estat descoberts portant ganivets a les escoles de primària a Anglaterra. Les dades obtingudes, mostren que durant l’any 2024 es van produir 1.304 delictes relacionats amb ganivets o objectes punxants a escoles i universitats d’Anglaterra i Gal·les.

El més preocupant és que almenys un 10% d’aquests casos van ser protagonitzats per nens d’edat escolar de primària. Segons les forces policials, s’han trobat menors de quatre, cinc i sis anys portant armes blanques a classe — en alguns casos, per ensenyar-les als amics i en d’altres, amb intencions d’amenaça -.

La policia de Kent va respondre un incident amb un nen de només quatre anys que havia agredit un company amb un ganivet. A West Midlands, un altre nen de sis anysva portar una arma blanca a classe afirmant que volia matar un altre alumne. En un altre cas, un nen de cinc anys va arribar a l’escola amb un ganivet de cuina de deu polzades.

Tot i que aquests menors no tenen responsabilitat penal —l’edat mínima al Regne Unit és de deu anys—, els fets han provocat preocupació entre famílies i professionals de l’educació.

El debat s’ha intensificat arran del cas de Harvey Willgoose, un adolescent assassinat per un company amb un ganivet de caça a Sheffield. La seva mare, Caroline Willgoose, reclama al govern que instal·li detectors de metalls a totes les escoles per evitar noves tragèdies.

Diverses escoles britàniques ja han començat a instal·lar arcs de detecció de metalls. A Dudley, l’Acadèmia Beacon Hill ha incorporat recentment aquest tipus de control. Alguns alumnes admeten que l’arc genera certa inquietud, però també els fa sentir més segurs.

Les vendes de detectors de metalls a escoles s’han triplicat en un any, segons dades de l’empresa Interconnective Security Products, que n’ha venut 35 entre març de 2024 i març de 2025.

El Ministeri de l’Interior britànic ha assegurat que té la missió de reduir a la meitat els delictes amb ganivets. Entre les mesures anunciades hi ha la Llei de Ronan, que endureix les normes per a la venda de ganivets en línia, i el programa Young Futures, que busca abordar les causes socials i psicològiques del problema.

Tot i així, associacions d’educadors adverteixen que cal més suport per a les escolesi programes de prevenció: Una dècada de retallades en la policia comunitària i els projectes juvenils ha deixat molts centres sols davant d’aquesta crisi, segons Pepe Di’lasio, secretari general de l’Associació de Líders d’Escoles i Col·legis.

Alguns adolescents admeten haver portat ganivets a l’escola per por. Experts com Trevor Chrouch, que treballa amb joves en risc a Sheffield, apunten que molts d’aquests nois no busquen fer mal, sinó sentir-se segurs: Per a ells, portar un ganivet és tan habitual com dur un mòbil a la butxaca.

Els professionals coincideixen que cal més educació emocional, activitats extraescolars i programes de mediació per prevenir aquests comportaments. Com diu una adolescent entrevistada: No ens ensenyen a defensar-nos ni a gestionar les emocions. Només ciència, però no com viure la vida.

El fenomen dels ganivets a les escoles britàniques és un reflex d’una por profunda entre els joves i d’un sistema educatiu que necessita més suport social i emocional. Les mesures de seguretat són un pas necessari, però no suficient: la solució passa per educar, escoltar i protegir abans que sigui massa tard.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

Alemanya és un país segur? Una ullada a les estadístiques de criminalitat

Notes de seguretatDeixa un comentari

Els titulars alarmistes sobre delictes, drogues i violència urbana són habituals als mitjans alemanys. Vídeos virals —com els del bloguer alemany d’origen sud-africà Kurt Caz que mostren el conflictiu barri de Bahnhofsviertel, a Frankfurt— reforcen la percepció que Alemanya viu una crisi de seguretat. Però, què en diuen realment les dades?

Bahnhofsviertel ha estat històricament un districte marginal, amb una alta presència de drogues i prostitució. La criminòloga Susanne Karstedt recorda que això atrau violència i delictes relacionats amb les drogues. Com en molts altres països, les ciutats alemanyes tenen una taxa de criminalitat més alta que les zones rurals, especialment en llocs amb desigualtats socials marcades, com són Berlín, Frankfurt o Bremen.

Tot i això, Karstedt insisteix que Alemanya és un país segur. La criminalitat, en general, ha anat disminuint des dels anys 80 i 90 del segle passat. La tecnologia, com el cas dels sistemes de seguretat dels vehicles moderns, ha contribuït a aquesta reducció.

Els periodistes Pere Hille i Kira Schact, des de dw.com, consideren que un dels indicadors més útils per comparar la seguretat entre països és la taxa d’homicidis. Amb 0,91 assassinats per cada 100.000 habitants, Alemanya ocupava el lloc 147 del món l’any 2024. Aquesta dada la situa molt per darrere de països com ara Sud-àfrica (amb més de 40 homicidis per cada 100.000 habitants) o els Estats Units (5,76).

Fa dues dècades, Alemanya tenia una taxa d’homicidis molt més alta (2,5), la qual cosa demostra una clara millora. Ara bé, s’ha detectat un repunt recent en els delictes violents, sobretot entre homes joves, un grup que sovint està afectat per unes condicions socials complicades.

Els debats sobre migració i delinqüència sovint generen polèmica. Però Karstedt assenyala que no hi ha una relació directa entre ser migrant i cometre delictes. De fet, diversos estudis demostren que els migrants, en general, cometen menys delictes que els ciutadans nadius. El que sí que hi influeix són factors socials com ara la manca d’oportunitats, l’atur o el nivell educatiu.

A més, molts migrants viuen en entorns urbans, on la criminalitat és estadísticament més alta. Gina Rosa Wollinger, criminòloga de Colònia, destaca que això pot distorsionar la percepció pública, ja que no és la migració en si el que explica la delinqüència, sinó el context en què viuen aquestes persones.

Els estudis sobre criminalitat juvenil confirmen que les causes de la violència són les mateixes per a joves alemanys i no alemanys. Però hi ha més riscos entre els joves migrants, especialment si han viscut experiències traumàtiques de guerra o d’exclusió social.

Les estadístiques oficials del delicte a Alemanya provenen de l’Oficina Federal de Policia Criminal (BKA). Tanmateix, aquestes dades només inclouen els casos denunciats. La violència domèstica o les agressions sexuals sovint no es reporten, especialment a les zones rurals o en les relacions de proximitat (familiars, professors, entrenadors, etc.).

Karstedt destaca que la majoria de les agressions sexuals no són comeses per desconeguts, sinó per algú proper a la víctima. Casos com els de la nit de Cap d’Any de 2015 a Colònia, en què desenes de dones van ser agredides per desconeguts, són l’excepció, no la norma.

Karstedt —que viu a Austràlia, però visita sovint Hamburg, la seva ciutat natal— afirma que sempre s’hi ha sentit segura, fins i tot al transport públic. Tot i reconèixer que Alemanya pot semblar menys amable que altres països, remarca que és un país segur.

La percepció pública sovint està influïda per notícies sensacionalistes i vídeos virals. Malgrat que hi ha reptes socials i repunts puntuals de delinqüència, les dades mostren que Alemanya continua sent un dels països més segurs del món.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français