La pirateria i les falsificacions: un negoci molt lucratiu

EUIPO_LOGO_EN

L’European Union Intellectual Property Office (EUIPO) i l’Europol han presentat un informe amb l’objectiu de posar al dia professionals, empreses i públic en general sobre la situació actual del món de la falsificació i la pirateria a la Unió Europea.

El document, presentat a finals de juny del 2017, explora els drets de propietat intel·lectual (DPI) i el seu valor, els sectors clau en què es produeixen les falsificacions i les principals rutes i països de procedència dels productes falsificats. També descriu i examina l’amenaça de la pirateria i altres infraccions en línia, i demostra com els DPI i la seva protecció són les pedres angulars de l’economia i la societat de la Unió Europea.

L’informe analitza la forma en què els grups delictius organitzats (OCG) participen en la delinqüència DPI i utilitza l’estudi d’un nombre determinat de casos per posar en relleu els perills que representa la seva activitat. Igualment, s’examinen alguns reptes als quals s’enfronta la lluita contra els delictes de falsificació i pirateria, i s’inclouen iniciatives per combatre aquest tipus de crims.

Pel que fa a la gamma de productes falsificats recuperats a la Unió Europea, és força àmplia i inclou tota mena de productes, i també, cada cop més, productes quotidians, com ara cosmètics, xampús, pasta de dents, joguines, medicaments, aliments i begudes i productes per a la llar.

Els productes falsificats venuts a la Unió Europea acostumen a ser de menys valor i, cada cop més, inclouen peces de recanvi o altres elements utilitzats en combinació amb productes genuïns. Aquesta evolució es reflecteix en les creixents intervencions de béns de baix valor com, per exemple, les peces de recanvi per a telèfons mòbils, pantalles de recanvi o bateries.

S’acostumen a falsificar i enviar peces de petites dimensions, que es poden acoblar a un producte final en el país de destinació.

Pel que fa a les principals tipologies de productes intervinguts a les fronteres exteriors durant l’any 2015, les cigarretes representen el 27% de la quantitat total d’articles comissats. Després, hi ha la categoria altres béns, amb un 10%; joguines, amb un 9%; etiquetes i adhesius, amb un 8%, i aliments, amb un 7%. Aquests percentatges són per unitat de volum. Per nombre de casos, els resultats són: calçat, amb un 17% del total; bosses i rellotges, amb un 15%, i roba, amb un 14%.

Els anomenats delictes de DPI, que es calcula voregen els 461 mil milions de dòlars americans anuals a tot el món, abasten gairebé tots els tipus de productes i àrees geogràfiques.

La Xina continua sent el principal país de procedència dels productes falsificats, i Hong Kong el punt de trànsit de mercaderies originàriament fabricades a la Xina.

El terrorisme, la ciberdelinqüència, el contraban de migrants, el tràfic de drogues i altres àrees d’activitat delictiva han passat a ocupar un lloc destacat en l’àmbit mundial de la lluita contra aquests tipus de delicte. Com es pot veure en l’Informe de situació 2017 sobre la falsificació i la pirateria a la Unió Europea, es tracta d’una prioritat delictiva menor. Això sí, la delinqüència de DPI segueix sent una de les empreses criminals més lucratives i està molt vinculada a altres activitats delictives.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

Quines són les principals amenaces i tendències de la delinqüència a internet?

El Centre Criptològic Nacional espanyol (CCN) va publicar a començaments de juny, a través del CCN-CERT, l’edició 2017 del seu Informe sobre ciberamenaces i tendències. Aquest organisme forma part del Centre Nacional d’Intel·ligència i és l’encarregat de gestionar els ciberincidents que afectin sistemes del sector públic, empreses i organitzacions d’interès estratègic i qualsevol sistema classificat.

L’informe evidencia la complexitat de la delinqüència a internet: els autors tenen perfils i motivacions diverses, en funció de les quals ataquen el sector públic, les organitzacions privades o la ciutadania, amb unes tècniques i uns objectius diferents en cada cas. Per exemple, les organitzacions criminals que cerquen un benefici econòmic ataquen per robar, publicar o vendre informació, manipular la informació, interrompre sistemes o prendre’n el control. Per part seva, els cibervàndals o script kiddies[1] només volen evidenciar vulnerabilitats, divertir-se o prendre’s els atacs com a reptes, i les seves accions pretenen robar informació o interrompre sistemes. Els altres actors identificats són estats, organitzacions privades, ciberterroristes, cibergihadistes, ciberactivistes, actors interns o ciberinvestigadors.

Bona part dels atacs se centren en el software o programari, però també els usuaris s’identifiquen com a vulnerabilitat, posant èmfasi en la utilització de dispositius mòbils i de l’enginyeria social (de la qual es va parlar en una  entrada anterior). També mereix una atenció especial l’emergència de la internet de les coses (IoT per les sigles de l’anglès internet of things), ja que molts dels fabricants d’aquests dispositius connectats no implementen mesures de seguretat i s’hi detecten grans mancances que els fan molt vulnerables a atacs que poden facilitar que els controlin de  manera remota tercers no autoritzats.

Per a l’any 2017, es preveuen amenaces més sofisticades i dirigides a objectius concrets (en lloc d’atacs indiscriminats). Més enllà d’aquesta previsió, s’esmenten una vintena de tendències, tant pel que fa a les amenaces com a la resposta a aquestes amenaces, entre les quals destaquen:

  • Nous tipus d’atacs complexos
  • Infeccions efímeres, sense la voluntat de persistir en el temps, però que causen un gran dany mentre són actives
  • Dispositius mòbils com a objectiu del ciberespionatge
  • Atacs contra sistemes de control industrial, focalitzats en infraestructures crítiques
  • Seguretat feble de la internet de les coses
  • Aprenentatge automàtic com a catalitzador d’atacs d’enginyeria social
  • Atac a la privacitat com a eina del ciberactivisme

Es pot consultar un resum executiu de l’informe al web del CCN.

[1] Definits com “aquells que, amb coneixements limitats i fent ús d’eines construïdes per tercers, duen a terme accions com a desafiament, sense ser, moltes vegades, plenament conscients de les seves conseqüències”.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

 

 

 

Prioritats de la Unió Europea en la lluita contra la delinqüència greu

Justice and Home Affairs Council, 18/05/2017El Consell de Justícia i Afers d’Interior de la Unió Europea va aprovar en la reunió del 18 de maig de 2017 les prioritats de la UE en la lluita contra la delinqüència internacional organitzada i greu entre el 2018 i el 2021.

Aquestes prioritats són combatre o dificultar l’acció delictiva (organitzada en la majoria dels casos) en deu àmbits delictius:

  1. La ciberdelinqüència, tant pel que fa als atacs informàtics, com a la pederàstia i els pagaments realitzats amb mitjans fraudulents o duplicats.
  2. El tràfic i la producció de drogues i substàncies estupefaents, amb línies d’acció diferent per a les grans xarxes de tràfic de cànnabis, cocaïna i heroïna; les xarxes de distribució interna de la UE, i la producció de drogues de síntesi i noves substàncies psicotròpiques.
  3. Els grups organitzats que faciliten la immigració il·legal.
  4. La delinqüència organitzada contra la propietat, especialment la que té gran mobilitat per la UE.
  5. El tràfic d’éssers humans destinat a l’explotació, tant sexual com laboral, i el tràfic de menors.
  6. El frau en els impostos especials i el frau intracomunitari.
  7. El tràfic, la distribució i l’ús il·lícit d’armes de foc.
  8. Els delictes contra el medi ambient.
  9. Les operacions financeres delictives i el blanqueig de diners, per facilitar la recuperació d’actius.
  10. El frau documental.

Malgrat que el terrorisme no forma part explícita de cap d’aquestes prioritats, sí que s’esmenta que cal tenir en compte les amenaces derivades dels vincles entre alguns grups de delinqüència organitzada.

Les prioritats s’executen per mitjà de plans estratègics plurianuals i de plans d’acció operatius, un o més en funció de cada prioritat, i implantats anualment. El Comitè Permanent de Seguretat Interior ha de fer el seguiment de les mesures implantades en relació amb aquestes prioritats. També es preveuen mecanismes d’avaluació independent i valoracions dels resultats dels diferents plans d’acció. Igualment, s’incorpora la possibilitat que el 2019 l’Europol presenti al Consell un informe provisional sobre noves amenaces que puguin afectar aquestes prioritats.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

Previsions d’estabilitat de la delinqüència als Estats Units d’Amèrica

brennan_centerEl Brennan Center for Justice de la Facultat de Dret de la Universitat de Nova York acaba de publicar una actualització de la prospectiva sobre la delinqüència als Estats Units, duta a terme el mes de setembre passat pels professors Friedman, Grawert i Cullen. Aquest informe pronosticava una certa estabilitat de la delinqüència i alertava sobre la crítica situació de la violència en ciutats molt concretes. El nou document actualitza i matisa alguns dels punts d’aquell informe, tot i confirmar-ne les tendències més importants. Els punts destacables d’aquest informe són:

  • La taxa de delictes a les 30 ciutats més grans del país s’hauria mantingut estable, amb un lleuger increment del 0,3%. El factor fonamental per a aquestes taxes baixes és el nivell reduït de delinqüència contra la propietat.
  • La delinqüència violenta s’hauria incrementat un 3,3% (i no un 5,5%, com es pronosticava el mes de setembre). Contribuirien a aquesta pujada global els increments del 23% a San Antonio, del 17,7% a Chicago i del 13,4% a Charlotte. De manera global a tot el país, però, aquesta violència es manté en el seu punt més baix dels darrers 30 anys.
  • La taxa d’homicidis podria ser un 14% més alta que l’any anterior a les 30 ciutats més grans del país. Una altra vegada és la situació de Chicago (un increment del 43,7%) la que impulsa a l’alça la taxa general. De fet, no és una situació nova, perquè ja el 2015 un grup de tres ciutats (Baltimore, Chicago i Washington D.C.) van acumular més de la meitat de l’increment del nombre d’homicidis.
  • La ciutat de Nova York es mantindria en mínims històrics pel que fa als delictes amb violència (545 per 100.000 habitants), fins i tot amb un descens del 2,3% en relació amb l’any anterior. Concretament, els homicidis haurien disminuït un 4,6% i s’haurien quedat en 336, molt per sota dels 2.000 de l’any 1991, amb una ràtio històrica per sota dels 4 per 100.000 habitants. De fet, si aquestes dades es confirmen, quan es computin les estadístiques policials, la ciutat de Nova York tindrà la segona taxa més baixa d’homicidis entre les 30 ciutats més grans del país, només superada per Seattle, que té una taxa prevista del 2,4 per 100.000 habitants.

L’informe conclou que no hi ha base per sostenir que la delinqüència estigui fora de control. Sense referir-s’hi directament, l’informe intenta contrarestar algunes informacions interessades sorgides en el decurs de la darrera campanya electoral a la presidència, que parlaven d’un increment desaforat de la delinqüència, deguda fonamentalment a la immigració.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

Estratègies focalitzades contra la violència a Kansas City

Kansas City s’ha consolidat com una de les ciutats amb més delinqüència violenta entre les que tenen les seves dimensions als Estats Units (22 homicidis, 2.500 delictes de lesions i 1.645 robatoris amb violència per cada 100.000 habitants). Al començament d’aquesta dècada, el Departament de Policia va rebre finançament del Departament de Justícia per desenvolupar estratègies innovadores per combatre la delinqüència violenta. Aquests fons van ser utilitzats per posar en marxa dues estratègies diferents i complementàries.

mo_-_kansas_city_policeEn primer lloc, van intentar replicar l’experiment de patrulla a peu de Filadèlfia de l’any 2009. L’experiment consistí a posar a patrullar parelles de policies novells a peu en quatre punts identificats com a punts negres de delinqüència violenta. Aquests policies estaven exempts de respondre cap tipus de trucada de servei. Ho van fer durant 90 dies. Els resultats globals van ser positius: un 26% de reducció de la delinqüència violenta, sense desplaçaments espacials perceptibles. Ara bé, la reducció no es va produir de manera lineal durant tot el temps. Les primeres sis setmanes de l’experiment, la reducció de la delinqüència violenta va ser del 55%, mentre que durant les setmanes posteriors aquest descens no només no va continuar, sinó que fins i tot es van experimentar repunts de delinqüència. Aquests resultats plantegen la necessitat d’aprofundir sobre l’existència d’un període de caducitat de la capacitat preventiva de la presència de les patrulles a peu (fet en el qual ja havia treballat Koper anys enrere i l’experiment de Filadèlfia també havia posat sobre la taula).

Posteriorment, els anys 2013 i 2014, el Departament de Policia, conjuntament amb el rector de la universitat, la Fiscalia, l’alcaldia, l’Oficina de Probation, un representant de l’FBI i els membres dels serveis socials de l’Ajuntament (units en un grup anomenat Aliança de Kansas City contra la Violència), van posar en marxa una nova estratègia adreçada a dissuadir els potencials delinqüents violents dels seus propòsits. El procediment de treball era el següent:

  • Identificar una problemàtica delinqüencial específica.
  • Crear un grup de treball amb representació de les diferents institucions implicades.
  • Dur a terme recerca, amb ajuda dels policies, per tal d’identificar potencials delinqüents.
  • Advertir els potencials infractors de la determinació de reprimir amb duresa qualsevol activitat criminal.
  • Oferir serveis (socials) de suport per a qui els necessités.
  • Mantenir una comunicació freqüent i fluïda per tal que tinguessin clar que eren objecte d’estreta vigilància.

Els resultats d’aquesta segona estratègia van ser positius en el cas dels homicidis (una reducció d’un 26,5%) i poc significatius en el dels delictes de lesions (una reducció del 5%). Amb el temps, els beneficis també van disminuir, de la mateixa manera que en el supòsit de les patrulles a peu.

Entre les recomanacions que els autors de l’article destaquen de cara al futur hi trobem:

  • Els comandaments han de tenir en compte la importància de la comunicació entre els diversos actors com a requisit indispensable per obtenir els resultats desitjats.
  • Cal tenir clar el temps que s’ha de dedicar a les patrulles a peu i alliberar els agents d’un altre tipus de tasques.
  • Els policies de carrer han d’entendre quin és el seu rol prioritari: han de ser vistos i entrar en contacte amb la gent.
  • Els policies de carrer han d’emetre el doble missatge amb claredat:
    • Fer saber als hipotètics infractors que són darrere seu.
    • Informar-los que treballen amb altres agències que estan disposades a ajudar-los si desisteixen de cometre delictes.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

La seguretat subjectiva a Alemanya s’independitza de la delinqüència

La revista Polizei Newsletter, en el seu darrer número, recull informació sobre una enquesta de l’Institut d’Enquestes d’Opinió alemany que evidencia les tendències dispars de la seguretat subjectiva i la delinqüència. Així, les dades de la criminalitat continuen estables —com ja vam senyalar en un apunt anterior—, i fins i tot els robatoris amb violència, els delictes de lesions en els espais públics i l’ús d’armes de foc han disminuït darrerament (en aquest últim cas, està baixant des del 2003). Només els robatoris a domicili i les infraccions contra la normativa d’estrangeria presenten un creixement significatiu (sobretot en el darrer cas, un 157% l’últim any).

polizei_bremen_2010-01En canvi, dos de cada tres alemanys entrevistats manifesten que la seguretat ha empitjorat els darrers tres anys. Si ens centrem en el grup d’edat de persones més grans de 55 anys, la xifra puja fins als tres quarts (75%) dels entrevistats, que veuen un empitjorament de la seguretat al seu voltant. Les dones veuen la tendència de la seguretat una mica més negativa que els homes (el 70% diuen que ha empitjorat, davant del 67% d’homes). Els joves d’entre 18 i 24 anys estan molt dividits, però són més optimistes que el conjunt dels entrevistats (només un 51% consideren que hi ha un empitjorament), com també ho són els adults d’entre 25 i 34 anys (el 58% creuen que ha empitjorat). El grup més optimista de tots és el dels estudiants (només un 48% considera que la situació va a pitjor). Únicament una quarta part de les persones entrevistades creuen que les estadístiques policials sobre criminalitat es corresponen amb la realitat.

Per länder (distribució territorial equivalent a les comunitats autònomes espanyoles), tampoc no es dóna coincidència entre delinqüència i seguretat subjectiva. Així, mentre que el land amb menys delinqüència és Baden-Württemberg (que l’any 2015 ha desbancat Baviera), un 67% dels entrevistats manifesta que la inseguretat va en augment, mentre que a la ciutat-estat d’Hamburg, amb xifres delinqüencials més altes (una taxa per mil habitants que duplica la de Baden-Württemberg), només un 59% és pessimista en relació amb l’evolució de la seguretat els darrers anys.

En aquest context, la lluita contra la inseguretat (seguretat subjectiva baixa o negativa) ha deixat d’estar relacionada amb la lluita contra la delinqüència. La inseguretat ha entrat en el mercat de la política, ja que sembla produir dividends, i comença a despertar un populisme que pot propugnar mesures molt radicals (freqüentment restrictives de drets) per tal d’apaivagar el sentiment d’inseguretat, tot i que no comportin cap reducció del risc de victimització. Segons l’informe, les organitzacions defensores dels drets humans no han valorat prou la perillositat d’aquestes polítiques pel que fa als drets dels ciutadans.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

 

Es confirma l’increment dels delictes violents i el descens dels delictes contra la propietat als EUA

La publicació de les dades anuals de delinqüència als Estats Units d’Amèrica confirma l’increment de la delinqüència violenta el darrer any, una evolució que ja es recollia en aquest blog amb les dades semestrals. En concret, les dades recollides per l’FBI mostren un augment del 3,9% respecte de l’any 2014 en aquest tipus de delinqüència, mentre que els delictes contra la propietat baixen un 2,6%. L’evolució dels dos grups de delictes els darrers anys té una clara tendència a la baixa; ara bé, l’evolució dels crims violents ha estat més irregular que la dels fets contra el patrimoni, i mentre que el darrer increment en els fets violents es va produir l’any 2012, el dels delictes contra el patrimoni va ser l’any 2002.

Entre els delictes violents destaca especialment l’increment del 10,8% en el nombre de víctimes d’homicidis i assassinats. Però alguns criminòlegs i oficials de policia afirmen que no es pot parlar d’aquest increment com una evolució en l’àmbit nacional per dos motius. D’una banda, perquè les anàlisis detallades sobre la distribució territorial de les víctimes mortals evidencien que el creixement es concentra en algunes ciutats i, més en concret, en determinats barris d’algunes grans ciutats. D’altra banda, perquè la taxa de 4,9 víctimes mortals per cada cent mil habitants encara queda lluny de la taxa de 7,4 de l’any 1996, i és la sisena més baixa dels darrers 20 anys [1].

ucr banner

Als EUA hi ha 18.439 agències de seguretat que compleixen els requisits perquè les seves dades es tinguin en compte a l’Uniform Crime Reporting Program. No obstant això, l’any 2015, només 16.643 cossos policials d’àmbit municipal, comtal, universitari, estatal, tribal i federal van facilitar les dades de criminalitat a l’FBI. Per tal de poder facilitar dades de tot el país, doncs, l’FBI fa una estimació de les dades d’aquelles policies que no han enviat cap informació.

Les dades recollides també fan referència a les plantilles dels cossos policials, 13.160 dels quals van informar-ne l’FBI. El personal d’aquests cossos dóna servei a 273 dels 321 milions d’habitants del país, i el 31 d’octubre de 2015 era de de 635.785 agents de policia més 277.380 civils, la qual cosa suposa una taxa de 3,3 empleats per cada 1.000 habitants.

La totalitat de dades recollides es pot consultar i descarregar al web de l’FBI.

[1] Des de la publicació de les dades de l’FBI, el diari The New York Times ha dedicat diversos articles, anàlisis i editorials a ajudar a interpretar les dades, entre els quals destaquen els següents:

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

Proposta de prioritats operacionals en la delinqüència a internet

iocta_1El 23 de maig de 2016 s’encetava aquest blog amb una entrada sobre la delinqüència organitzada a internet, redactada a partir de l’informe 2015 d’Europol sobre la valoració de l’amenaça que suposa aquest tipus de delinqüència. Cinc mesos després, ens fem ressò de l’edició de 2016 d’aquest informe, que aquesta vegada focalitza l’atenció en la proposta de prioritats operatives per als cossos de seguretat de la Unió Europea, les quals se centren en quatre àmbits d’actuació.

El primer és el dels atacs cibernètics, en què un objectiu global és prioritzar les accions contra els proveïdors de serveis i d’eines que serveixen de base a altres àrees de ciberdelinqüència. En especial, destaca com a prioritat la persecució dels desenvolupadors, venedors i compradors de qualsevol tipus de programari maliciós, dels proveïdors de serveis d’atacs de denegació de servei [*] o dels serveis que neutralitzen els antivirus.

El segon àmbit són els fraus en els sistemes de pagament. Aquí es diferencien prioritats relacionades amb els pagaments presencials amb targetes (com ara els desenvolupadors de dispositius que dupliquen les targetes), amb els pagaments en línia amb targetes (en el comerç electrònic dels sectors del transport aeri, minorista i d’allotjament), i les dades i credencials financeres compromeses (com ara per fuita o sostracció de dades).

Pel que fa a l’explotació sexual de menors en línia, les prioritats se centren a identificar i rescatar les víctimes i a combatre la transmissió en directe d’abusos; l’eradicació de grups que estimulen la producció de material d’explotació sexual de menors, especialment a la internet oculta, i l’aprofitament de plataformes legals en línia per cometre delictes relacionats amb l’explotació sexual de menors.

L’últim àmbit és el de les activitats transversals que faciliten l’activitat criminal a internet. En aquest sentit, els objectius són les persones relacionades amb plataformes de compravenda il·lícita a la internet fosca; els proveïdors de solucions per anonimitzar o allotjar pàgines o espais d’internet de manera il·lícita; els serveis de transferència de diner negre o de blanqueig de diners, i els delinqüents que faciliten l’ús irregular de monedes virtuals com els bitcoins.

[*] Anomenats DDoS per les sigles en anglès (Distributed Denial of Service), consisteixen en el bloqueig d’un sistema o xarxa de manera que els usuaris legítims no hi puguin accedir i s’acostumen a produir per col·lapse o saturació.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

Lleuger repunt de la delinqüència violenta als Estats Units: canvi de tendència?

L’informe semestral de l’Uniform Crime Reporting Program dels EUA, coordinat per l’FBI, mostra per al període de gener a juny del 2015 un augment de la delinqüència violenta d’un 1,7%, circumstància que implica un canvi de tendència, ja que en el mateix període dels darrers dos anys s’hi havia registrat un descens (del 5,4% i del 4,6%). Els delictes inclosos en aquest capítol presenten variacions diverses. Així, els homicidis augmenten un 6% i les violacions, un 1,1%.1) Els robatoris amb violència es mantenen pràcticament igual (amb un lleuger ascens del 0,3%) i les lesions greus augmenten un 2,3%.

22_car-vehicle-driving-motionEn canvi, els delictes contra la propietat experimenten un descens del 4,2% en relació amb el mateix període de l’any anterior. El descens més pronunciat es dóna en els robatoris a domicili, que es redueixen un 9,8%, mentre que els furts ho fan un 3,2%. Amb tot, el robatori de vehicles augmenta lleugerament (un 1%). No s’hi inclouen els incendis intencionats, tot i que evidentment són delictes contra la propietat, perquè els resultats que s’obtenen presenten excessives fluctuacions, que fan pensar en alguna errada en el procés de recollida de la informació.

Pel que fa a la distribució territorial de la delinqüència, sembla que la regió on es redueix més és el nord-est, amb ciutats com Nova York, Filadèlfia o Washington. Així, els delictes violents disminueixen un 3,2%, a causa fonamentalment del descens pronunciat dels robatoris amb violència (un 6,4%) i de les lesions greus (un 2,4%), ja que la resta de categories encara experimenten un lleuger augment. En aquesta regió, els delictes contra la propietat baixen un 8%, reducció que sembla molt marcada i significativa. Destaca en aquest punt el descens d’un 15,4% dels robatoris a domicili.

La regió de l’oest, amb ciutats com San Francisco, Los Angeles o Seattle, és la que sembla que obté registres pitjors, ja que tant la delinqüència violenta com els delictes contra la propietat experimenten increments d’un 5,6% i un 2,4%, respectivament. Excepte en els robatoris a domicili, que experimenten un descens del 4,6%, en la resta de categories es registren increments.

Les altres dues regions (mig-oest i sud) experimenten lleugers augments de la delinqüència violenta, de l’1,4% i l’1,6%, respectivament. Destaca un increment dels homicidis d’un 9,9% al mig-oest i d’un 8,6% al sud. En canvi, la delinqüència contra la propietat experimenta un descens d’un 7% al mig-oest i d’un 6,4% al sud, a causa sobretot de la gran disminució dels robatoris a domicili, d’un 11,0% i un 11,2%, respectivament, tot i que la resta de categories incloses també van a la baixa.

Caldrà esperar l’informe complet de l’any 2015 per veure si aquesta tendència es confirma.

Podeu accedir a l’informe semestral al web de l’Uniform Crime Reporting Program de l’FBI.

1) Tot i que, en l’àmbit de les violacions, l’estadística no es pot comparar en períodes llargs, perquè se’n va canviar la definició recentment.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

A Alemanya, les infraccions a la legislació d’estrangeria augmenten desorbitadament

14_kirche_st._lorenz_altdorf_b._nbg._1

Segons les Estadístiques delictives policials 2015 que publica la Bundeskriminalamt, la delinqüència es manté estable a Alemanya. L’any 2015 es registraren pràcticament els mateixos delictes (5.927.908) que l’any anterior (5.925.668). En canvi, les infraccions (que a Alemanya també anomenen “delictes”) contra la normativa d’estrangeria van augmentar un 157,5%, i van ser 402.741 en total, enfront de les 156.396 de l’any 2014.

La majoria d’aquestes infraccions (232.348) estan relacionades amb la residència il·legal, seguides de l’entrada il·legal al país (154.188): segons sembla, la plasmació a l’estadística policial de tota la problemàtica de l’any anterior relacionada amb els moviments de població a la recerca d’asil.

Pel que fa a la delinqüència “comuna”, el 41,9% són delictes de furt (2.483.694): un lleuger augment de 43.634 en relació amb l’any anterior (un 1,5% més, aproximadament). En aquesta categoria, s’inclou el que nosaltres qualifiquem de “robatoris a domicili”, els quals l’any 2015 van experimentar un increment del 9,9% respecte de l’any anterior i constitueixen l’increment més destacat i la preocupació principal en aquests moments. La majoria d’aquests furts han tingut lloc a establiments comercials (391.401), seguits pel robatori de bicicletes (335.174) i els furts i robatoris en vehicle (333.248).

Els delictes que comporten ús de violència també mostren una estabilitat a l’alça (181.386, un increment del 0,2% en relació amb l’any anterior). Els més nombrosos són les lesions (127.395), seguides dels robatoris amb violència (44.666). El total d’homicidis i assassinats és de 2.116 (un descens del 2,9%), dels quals només 5891 van ser consumats. Les violacions i abusos sexuals també mostren una tendència a la baixa, en aquest cas del 4,4% (un total de 7.022).

Les estafes i els fraus (966.326) i els delictes de danys (577.017) continuen presentant xifres elevades, tot i que mostren una reducció en relació amb l’any anterior, molt lleugera en el primer cas (-0,3%) i més accentuada en el segon (-4%).

El nombre de persones sospitoses (detinguts) continua estable, amb un descens del 0,6%, si no comptem els que ho van ser per violació de la legislació d’estrangeria. Els nacionals alemanys disminuïren un 4,9%, però encara continuen representant un 72,4% del total. En sentit contrari, els estrangers van augmentar un 12,8%, però encara se situen molt per sota de la meitat de la població, amb un 27,6%. La majoria són més grans de 18 anys (1.782.970 d’un total de 2.011.898) i homes (1.504.137, un 74,8%).

Els tres länder que presenten una taxa més alta de delinqüència (per mil habitants) són els tres estats ciutat: Berlín, 161,26; Hamburg, 134,79, i Bremen, 133,32. Els que tenen la taxa més baixa són Baviera, 46,87; Baden-Württemberg, 55,38%, i Hessen, 60,80.2

Font: Bundeskriminalamt. Polizeiliche Kriminalstatistik (PKS) 2015

1. Les persones que han perdut la vida a causa d’aquests delictes són 589. És possible que en un mateix acte criminal hi hagués més d’una víctima. L’informe, en parlar del nombre de víctimes, només fa referència a la fase d’execució dels delictes.

2. No s’hi inclouen els delictes contra la legislació d’estrangeria. Si els hi incloguéssim, no s’alteraria l’ordre de les taxes més altes, però sí el de les més baixes, que estarien encapçalades per Baden-Württemberg (57,61), i Baviera passaria al segon lloc (63,50).

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français