Detinguts 73 presumptes traficants de persones en una operació a tot Europa

Entre el 31 de maig i el 6 de juny de 2021, Europol va donar suport a les jornades d’acció coordinada a escala europea contra el tràfic de persones per a l’explotació laboral. L’operació, dirigida pels Països Baixos, va implicar una àmplia gamma d’autoritats, incloent-hi policia, duanes i guàrdies fronterers, inspectors de treball i autoritats fiscals. En total, 23 països van participar en les activitats operatives coordinades.

La setmana de l’acció coordinada va suposar:

229 detencions (73 per tràfic d’éssers humans)

• 630 possibles víctimes de diferents tipus d’explotació identificades

• Més de 4.890 ubicacions comprovades

• 16.530 vehicles revisats

• 56.250 persones revisades

750 noves investigacions iniciades, 150 relacionades amb el tràfic d’éssers humans.

Les autoritats policials van dur a terme inspeccions en sectors intensius en mà d’obra, que requereixen treballadors poc qualificats. Els empleats de sectors com el transport, la logística i la construcció són més vulnerables a l’explotació a causa del menor nivell d’educació i sensibilització que es requereix en matèria de drets laborals i tràfic de persones. L’impacte econòmic de la pandèmia de COVID-19 també ha reforçat certes vulnerabilitats. Per exemple, les víctimes accepten l’ocupació en condicions laborals que poden amenaçar la seva salut. Aquests factors que posen en perill inclouen entorns de treball massificats, baixos nivells d’higiene i cap supervisió sanitària.

Els riscos d’explotació varien segons els sectors. Les indústries del transport donen feina a molts nacionals de tercers països, exposats als riscos d’explotació relacionats amb els desplaçaments en hores extres i salaris molt baixos. Les inspeccions també van tenir com a objectiu l’explotació laboral de treballadores domèstiques ocupades les 24 hores del dia per tenir cura de persones o animals. Alguns sectors laborals com els salons d’ungles han estat relacionats amb l’explotació de les víctimes d’origen vietnamita. La seva vulnerabilitat sovint s’incrementa per l’esclavitud del deute relacionat amb els seus viatges a la Unió Europea. Les autoritats també es van centrar en la possible explotació dels migrants que sol·licitaven l’estatus de refugiat durant els seus procediments d’asil. Un altre focus es va centrar en els facilitadors implicats en el tràfic d’éssers humans, específicament mitjançant l’ús de documents falsos i fraudulents.

Europol va coordinar els dies d’acció i va facilitar l’intercanvi d’informació entre els països participants. Així mateix, va proporcionar suport analític i operatiu 24/7 i va facilitar l’intercanvi de comunicacions en temps real entre les autoritats participants.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

800 delinqüents arrestats en l’operació policial més important mai realitzada contra la comunicació xifrada

L’FBI nord-americà, la Policia Nacional Holandesa (Politie) i l’Autoritat Policial Sueca (Polisen), en col·laboració amb l’Administració de Control de Drogues dels Estats Units (DEA) i 16 països més han dut a terme, amb el suport de l’Europol, una de les operacions policials més grans i sofisticades fins ara executades en la lluita contra les activitats criminals encriptades, operació coneguda com Greenlight / Trojan Shield.

Des de l’any 2019, l’Oficina Federal d’Investigació dels Estats Units, en estreta coordinació amb la Policia Federal d’Austràlia, va desenvolupar estratègicament i va fer funcionar de manera encoberta una empresa de dispositius xifrats, anomenada ANOM, que va arribar a donar servei a més de 12.000 dispositius xifrats per a més de 300 grups criminals que operen en més de 100 països, inclosos el crim organitzat italià, bandes il·legals de motards i organitzacions internacionals de narcotràfic.

L’objectiu de la nova plataforma era adreçar-se a les organitzacions mundials de delinqüència organitzada, narcotràfic i blanqueig de diners, independentment d’on operessin, i oferir-los un dispositiu xifrat amb funcions buscades per les xarxes de delinqüència organitzada, com ara contrasenyes de neteja remota.

L’FBI i els altres 16 països de la coalició internacional, recolzats per l’Europol i en coordinació amb l’Administració de Control de Drogues dels Estats Units, van explotar la intel·ligència dels 27 milions de missatges obtinguts i els van revisar durant 18 mesos mentre els usuaris criminals de l’ANOM discutien les seves activitats delictives.

Durant els darrers dies es van executar una sèrie d’actuacions de gran envergadura en 16 països a través de més de 700 escorcolls, més de 800 detencions i la confiscació de més de 8 tones de cocaïna, 22 tones de cànnabis i resina de cànnabis, 2 tones de drogues sintètiques (amfetamina i metamfetamina), 6 tones de precursors de drogues sintètiques, 250 armes de foc, 55 vehicles de luxe i més de 48 milions de dòlars en diverses monedes i criptomonedes del món. En les properes setmanes es duran a terme innombrables operacions derivades.

L’Operació Trojan Shield / Greenlight permetrà a l’Europol millorar encara més la imatge d’intel·ligència sobre el crim organitzat que té la UE gràcies a la qualitat de la informació recollida. Aquesta imatge d’intel·ligència millorada donarà suport a l’esforç continuat en la identificació d’objectius criminals d’alt valor operatius a escala mundial.

Les xarxes criminals tenen una gran demanda de plataformes de comunicació xifrades per facilitar les seves activitats. Tot i això, es considera que el mercat de les plataformes xifrades és inestable. Al juliol del 2020, la plataforma encriptada EncroChat va ser desmantellada per l’Operational Taskforce EMMA (França, Països Baixos).

Aquesta operació va proporcionar una informació inestimable sobre una quantitat d’informació sense precedents intercanviada entre delinqüents. Després de la retirada de Sky ECC al març del 2021, moltes xarxes de crim organitzat van buscar una substitució ràpida i encriptada per a una plataforma de comunicació que els permetés eludir la detecció de les forces de l’ordre.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

Delictes greus i organitzats a la Unió Europea

Recentment l’Europol ha publicat l’avaluació de les amenaces de delictes greus i organitzats de la Unió Europea (UE), la SOCTA 2021. La SOCTA, que es fa pública cada quatre anys, presenta una anàlisi detallada de l’amenaça de la delinqüència greu i organitzada a què s’enfronta la UE.

La SOCTA 2021 detalla les operacions de les xarxes criminals a la UE i com les seves activitats criminals i les seves pràctiques comercials amenacen de minar les nostres societats, economia i institucions i erosionar lentament l’estat de dret. L’informe proporciona informació sense precedents sobre l’inframon criminal d’Europa basada en l’anàlisi de milers de casos i d’informació proporcionada a l’Europol.

Entre les principals conclusions de la SOCTA 2021 hi ha:

La delinqüència greu i organitzada mai no ha representat una amenaça tan elevada per a la UE i els seus ciutadans com avui.

La pandèmia de COVID-19 i les possibles conseqüències econòmiques i socials que s’espera que segueixin amenacen de crear les condicions ideals perquè la delinqüència organitzada s’estengui i s’apliqui a la UE i més enllà. Una vegada més confirmada per la pandèmia, una característica clau de les xarxes criminals és la seva agilitat per adaptar-se i aprofitar els canvis en l’entorn en què operen.

Igual que una organització empresarial, el nucli d’una xarxa criminal es compon de capes directives i operadors de camp. Aquest nucli està envoltat per una sèrie d’actors vinculats a la infraestructura criminal que proporciona serveis de suport.

Amb prop del 40 per cent de les xarxes criminals actives en el tràfic de drogues, la producció i el tràfic de drogues segueixen sent el negoci criminal més important de la UE.

El tràfic i l’explotació d’éssers humans, el contraban d’immigrants, els fraus en línia i fora de línia i els delictes contra la propietat representen amenaces importants per als ciutadans de la UE.

Els delinqüents fan servir la corrupció. Gairebé el 60% de les xarxes criminals informades participen en corrupció.

Els delinqüents guanyen i blanquegen milers de milions d’euros anuals. L’escala i la complexitat de les activitats de blanqueig de capitals a la UE s’han subestimat anteriorment. Els blanquejadors professionals de diners han establert un sistema financer subterrani paral·lel i utilitzen qualsevol mitjà per infiltrar-se i soscavar les economies i les societats europees.

Les estructures empresarials legals s’utilitzen per facilitar pràcticament tot tipus d’activitats delictives que tinguin un impacte a la UE. Més del 80% de les xarxes criminals actives a la UE utilitzen estructures comercials legals per a les seves activitats criminals.

L’ús de la violència per part de criminals implicats en delictes greus i organitzats a la UE sembla haver augmentat en termes de freqüència d’ús i de gravetat. L’amenaça d’incidents violents s’ha incrementat amb l’ús freqüent d’armes de foc o explosius en espais públics.

Els delinqüents són nadius digitals. Pràcticament totes les activitats delictives presenten ara algun component en línia i molts delictes han migrat completament en línia. Els delinqüents exploten les comunicacions xifrades per connectar-se entre ells i utilitzen les xarxes socials i els serveis de missatgeria instantània per arribar a un públic més gran per anunciar béns il·legals o difondre la informació.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

Amèrica Central, una epidèmia d’homicidis

En les darreres dècades, la història d’Amèrica Central ha estat marcada per la violència, fins al punt d’arribar a una de les taxes d’homicidi i criminalitat més altes del món. Segons el darrer informe sobre homicidis publicat per l’Oficina de les Nacions Unides contra la Droga i el Delicte (UNODC), Amèrica, amb només el 13% de la població mundial, va registrar el 42% de totes les víctimes del món.

L’Organització Mundial de la Salut (OMS) estima que, quan en un país la taxa d’homicidis per cada 100.000 habitants és superior a 10, s’hi viu una veritable epidèmia d’homicidis. A excepció de Costa Rica i Nicaragua, la resta de les nacions d’Amèrica Central sobrepassen aquest rang, particularment les tres de l’anomenat Triangle Nord  El Salvador, Hondures i Guatemala–, essent especialment altes les taxes d’El Salvador, de 62,1 per cada 100.000 l’any 2017, tot i que els darrers mesos ha disminuït a 30, seguit d’Hondures, de 41,7 per cada 100.000.

Aquests països han passat de la violència política de l’època de les guerres civils als anys 80 a la violència de la postguerra, ara de caire social, marcada pel sorgiment de nous i perillosos actors, com són les maras i el crim organitzat. Es tracta de delinqüents i criminals les finalitats dels quals no són ideològics o polítics, sinó particulars o grupals, sobretot econòmics, en el cas del crim organitzat, i identitaris i socials en el cas de les maras. Aquesta nova delinqüència s’ha anat estenent com una malaltia per tota aquesta àrea fins a convertir-la en una de les zones més insegures del món i és l’arrel dels múltiples desplaçaments, tant interns – 71.500 a El Salvador entre el 2006 i el 2016, i 174.000 a Hondures entre el 2004 i el 2014– com externs que s’han produït en la darrera dècada, d’una població que sovint té com a única sortida la fugida.

La violència afecta indiscutiblement els tres països del Triangle Nord, tot i que no tots pateixen els mateixos problemes per igual, sinó que hi ha matisos. Guatemala té una economia creixent i el país es troba menys afectat pel fenomen de les maras, tot i que té més crim organitzat, el seu estat és més dèbil, hi ha més corrupció entre la classe política i els militars i policies estan més penetrats pel crim. Hondures es troba severament afectada tant per les maras com pel crim organitzat i té penetració criminal en policies i militars.

El Salvador té menys problemes polítics i hi ha poca penetració criminal en les institucions de seguretat, però en canvi és el país on el problema de les maras és més greu i el que té més difícil el desenvolupament de la seva economia.

A Amèrica Central existien maras abans de les guerres civils, però el fenomen com a tal va néixer els anys 80 a Los Ángeles (EUA), una ciutat aleshores coneguda com la meca de les bandes que es va convertir en el destí preferit de moltes famílies del Triangle Nord que fugien de la guerra i de les amenaces de grups paramilitars.

Davant la situació que viuen els països del Triangle Nord, no és estrany que els seus habitants es vegin en la necessitat d’abandonar-los i buscar refugi en altres latituds. Segons una enquesta del 2019 de la Universitat Centreamericana del Salvador, el 63,8% dels salvadorencs desitjaria marxar del país, i una enquesta de la Xarxa Jesuïta també del 2019 a Hondures diu el mateix del 42% dels hondurenys.

Finalment, i ja que hi ha tants membres de bandes que volen deixar les maras, però no veuen un altre futur possible, seria convenient donar suport a projectes per a la reinserció.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

Els grups de delinqüència organitzada provoquen un increment dels delictes violents a la Unió Europea

Un nou informe de l’Europol adverteix que els grups de delinqüència organitzada utilitzen cada vegada més la violència en la consecució dels seus objectius criminals, i aquesta violència representa una amenaça per a la seguretat pública a la UE.

Basant-se en una anàlisi de les contribucions dels estats membres a l’Europol en els darrers anys, hi ha hagut un augment del nombre d’incidents violents associats a la delinqüència organitzada. A més, l’anàlisi apunta a una voluntat creixent dels grups criminals de recórrer a la violència letal.

En aquest informe, l’Europol destaca els factors que sustenten aquesta tendència i els reptes que planteja a les forces de l’ordre, i desenvolupa un conjunt de recomanacions.

La participació en bandes criminals d’assassins  joves i sense experiència i l’accessibilitat de les armes de foc i els explosius, juntament amb incidents violents perpetrats sovint en llocs públics concorreguts i a plena llum del dia, són considerables amenaces a la seguretat pública.

Els grans ports de la UE explotats per grups criminals com a punts de tràfic de drogues i els carrers de les ciutats properes són particularment vulnerables a la violència. Els grups internacionals de delinqüència organitzada han establert punts de recorregut en aquests ports i al seu voltant, on s’estan produint la corrupció i la intimidació dels treballadors que són crítics per a la descàrrega i emmagatzematge de productes il·lícits i la competència per a la distribució.

L’augment de la violència als mercats il·lícits es pot relacionar amb la creixent competència entre xarxes criminals. La majoria de les violències mortals i greus relacionades amb les drogues s’han reportat als mercats de cocaïna i cànnabis, que recentment han atret nous elements.

L’informe també assenyala un augment de l’ús de la violència greu per part dels grups de delinqüència organitzada per dur a terme les seves activitats criminals. Aquests delictes violents no afecten exclusivament els criminals; es dirigeixen a no delinqüents, incloses les víctimes de tràfic d’éssers humans, robatoris violents, policies, advocats, testimonis i informants, periodistes d’investigació o treballadors portuaris poc cooperatius.

A partir de la seva anàlisi, l’Europol ha elaborat un conjunt de recomanacions per ajudar les autoritats policials a combatre la delinqüència organitzada:

• Anticipar de manera proactiva les tendències i canvis en els mercats criminals i les estructures de xarxes.

• Adoptar un enfocament integral pas a pas que inclogui la detecció i la dissuasió (inclòs l’atac a les finances penals en una etapa anterior).

• Centrar-se en els processos i recursos mitjançant els quals es cometen els delictes per tal d’identificar els punts per a la intervenció.

• Continuar promovent la cooperació a escala regional i internacional.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

Nayib Bukele considera una farsa els Acords de pau del 1992 a El Salvador

El president d’El Salvador, Nayib Bukele, va cancel·lar la commemoració dels Acords de pau de Chapultepec liderats amb èxit per l’ONU l’any 1992, que van posar fi a una guerra civil de 12 anys que va deixar més de 75.000 morts al país de l’Amèrica Central.

Organitzacions de drets humans, víctimes de guerra, grups opositors, intel·lectuals i exguerrillers s’han posicionat contra les recents declaracions del president salvadorenc contra els Acords de pau de fa 29 anys.

La indignació va créixer a El Salvador el 16 de gener d’enguany quan, per segon any consecutiu, el mandatari va refusar commemorar la signatura dels Acords de pau. És més, va declarar que els Acords de pau eren una farsa, un negoci de les elits i un pacte entre corruptes. Per Bukele, la signatura dels acords no va representar cap millora per a la població en els seus drets més bàsics, sinó que es va traduir en l’inici d’una etapa de més corrupció i exclusió social i l’enriquiment de manera fraudulenta dels mateixos sectors signants dels acords, en referència als integrants del Govern de l’època i al Front Farabundo Martí per a l’Alliberament Nacional (FMLN).

Posteriorment a això, un grup d’organitzacions socials i de víctimes de l’enfrontament armat van exigir a Bukele que respectés els acords i mantingués el compromís del Govern a favor dels drets humans, mentre que un centenar d’acadèmics salvadorencs i estrangers van fer pública una carta en la qual refusaven les declaracions del president i demanaven respecte per la veritat i la memòria històrica.

S’ha d’afegir que Bukele ja havia aixecat una gran polseguera política a l’impedir que es desbloquegessin els arxius militars relacionats amb la matança del Mozote, després de desobeir una ordre judicial per inspeccionar els arxius com a part del procés judicial que pretén aclarir la matança que va tenir lloc en aquella comunitat.

També han criticat Bukele exintegrants de les guerrilles de l’Exèrcit Revolucionari del Poble (ERP), un dels grups propers al FMLN. Ben poques famílies d’aquest país s’han lliurat de ser tocades, lesionades o partícips d’aquesta confrontació tan llarga. Amb les declaracions negacionistes, el president col·loca novament el país en bàndols, quan els Acords de pau són guanys de tota la societat salvadorenca, més enllà dels partits polítics.

Però l’intent de Bukele d’anul·lar els altres sí que li ha funcionat en la seva carrera política i és la seva intenció declarada de vèncer a les eleccions legislatives i municipals del proper mes de febrer. Són una meta per a ell i per a tots els polítics que el van precedir i que ara ja no l’aplaudeixen, sinó que són un llast, i la seva estratègia passa per anul·lar-los a les urnes i a la memòria dels salvadorencs.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

Nova operació contra el blanqueig de diners

Les autoritats policials de 26 països i l’Europol han dut a terme l’anomenada European Money Mule Action ‘EMMA 6’, una operació mundial contra els sistemes de mules de diners. Entre setembre i novembre del 2020, l’EMMA 6 es va fer per sisè any consecutiu amb el suport de l’European Banking Federation (EBF), el FinTech FinCrime Exchange, la INTERPOL i Western Union. Com a resultat, es van identificar 4.031 mules de diners, juntament amb 227 reclutadors, i es van detenir 422 persones a tot el món.

Durant el període de l’operació, es van iniciar 1.529 investigacions penals. Amb el suport del sector privat, que incloïa més de 500 bancs i institucions financeres, es van identificar 4.942 transaccions fraudulentes de mules de diners que van evitar una pèrdua total estimada de 33,5 milions d’euros.

Les mules de diners són persones que, sovint sense voler-ho, han estat reclutades per organitzacions criminals com a agents de blanqueig de diners per amagar l’origen dels diners aconseguits fraudulentament. Sense saber que estan participant en activitats delictives i enganyades per la promesa de diners fàcils, les mules transfereixen fons robats entre comptes, sovint en diferents països, en nom d’altres. A canvi, reben una comissió pels seus serveis.

Tot i que les mules es recluten per nombroses vies, com ara el contacte directe o el correu electrònic, els delinqüents cada vegada recorren més a les xarxes socials per reclutar nous còmplices, mitjançant la publicitat d’ofertes falses de feina, anuncis emergents en línia i aplicacions de missatgeria instantània. Tot i que s’ha informat d’alguns casos relacionats amb la COVID-19, el compromís del procés de pagament i les estafes romàntiques continuen sent els esquemes més recurrents. L’ús de criptomonedes per part de les mules de diners també va en augment.

L’Europol i les autoritats policials de la Unió Europea, juntament amb socis internacionals i institucions financeres, van llançar la campanya #DontBeaMule per sensibilitzar la ciutadania sobre els riscos dels sistemes de mules de diners.

La campanya, promoguda per les autoritats competents, va tenir com a objectiu informar el públic sobre com funcionen els delinqüents, com se’n poden protegir i què cal fer si els impliquen.

Què arrisques com a mula de diners?

• Atacs físics o amenaces si no continues cooperant amb els delinqüents

• Penes de presó o multes

• Antecedents penals que puguin afectar greument la resta de la teva vida, com ara no poder assegurar mai una hipoteca ni obrir un compte bancari

Què pots fer?

Si creus que et podrien fer servir com a mula, actua abans que sigui massa tard: deixa de transferir diners i notifica-ho immediatament al teu banc i a la policia.

L’Operació EMMA forma part d’un projecte en curs dut a terme sota el paraigua del Pla d’acció operatiu EMPACT contra el frau en el pagament de la ciberdelinqüència, dissenyat per combatre el frau en línia i amb targetes de pagament, liderat pels Països Baixos.

Durant aquesta operació, l’Europol va donar suport a la coordinació i preparació de reunions operatives, va fer anàlisis i va facilitar l’intercanvi d’informació entre les autoritats policials i socis privats. A més, l’Europol va coordinar la campanya de sensibilització amb els països participants.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

Informe sobre ciberdelinqüència 2020

El mes d’octubre passat, Europol va publicar l’informe IOCTA, Internet Organised Crime Threat Assessment. El IOCTA té com a objectiu informar els responsables de la presa de decisions en els àmbits estratègic, tàctic i operatiu sobre les amenaces de la ciberdelinqüència. El IOCTA del 2020 contribueix a establir prioritats per als plans d’acció operatius del 2021, que segueixen les tres prioritats actuals definides següents:

1) Interrompre les activitats delictives relacionades amb atacs contra sistemes informàtics.

2) Lluitar contra l’abús sexual infantil i l’explotació sexual infantil, inclosa la producció i difusió de material.

3) Orientar-se als delinqüents implicats en fraus i falsificacions de mitjans de pagament que no siguin en efectiu, inclòs el frau amb targetes de pagament a gran escala (especialment el frau no present amb targeta), les amenaces emergents a altres mitjans de pagament no en efectiu i la possibilitat d’activitats.

A més, el IOCTA té com a objectiu consolidar els resultats sobre les ciberamenaces actuals, que podrien contribuir a la discussió de les prioritats de recerca i desenvolupament, així com a la planificació a escala de la UE.

L’esclat de la pandèmia de COVID-19 ha demostrat el desafortunat potencial d’impacte d’aquesta crisi en la nostra vida quotidiana arreu del món. A mesura que els bloquejos físics es van convertir en la norma, la ciberdelinqüència va ser més activa que abans. En tot cas, la COVID-19 va demostrar com la ciberdelinqüència continua essent el mateix, però els delinqüents adapten les característiques específiques del seu enfocament per adaptar-se al context social com a mitjà per millorar la seva taxa d’èxit. La diferència amb la COVID-19 és que, a causa de les restriccions físiques adoptades per aturar la propagació del virus, amb un augment posterior del treball des de casa i l’accés remot als recursos empresarials, moltes persones i empreses que abans no havien estat tan actives en línia, la crisi les va convertir en un objectiu lucratiu.

Les activitats tradicionals de delictes cibernètics, com ara la pesca per correu electrònic (phishing) i les estafes amb habilitats cibernètiques, van explotar ràpidament la vulnerabilitat social, ja que molts ciutadans i empreses buscaven informació, respostes i fonts d’ajuda durant aquell temps. La propagació de la desinformació augmenta les oportunitats de la ciberdelinqüència. La pandèmia també va donar lloc a campanyes i activitats de desinformació.

L’enginyeria social continua sent una amenaça principal per facilitar altres tipus de ciberdelinqüència.  L’ús d’aplicacions de xat xifrades i de propostes de la indústria per expandir aquest mercat comporta un risc substancial d’abús i dificulta la detecció i la investigació d’activitats delictives en línia per a les forces de l’ordre.

Les comunitats de delinqüents en línia presenten una resistència considerable i evolucionen contínuament. Finalment, la transmissió en directe d’abusos sexuals infantils continua augmentant i es fa encara més freqüent durant la crisi de la COVID-19.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

Com la COVID-19 condiciona la delinqüència

Durant el passat mes de novembre, Europol va publicar un informe sobre els condicionants de la pandèmia de la COVID-19 en l’àmbit de la criminalitat i el terrorisme a la Unió Europea.

Tot i que la pandèmia és, en primer lloc, una crisi de salut pública mundial, també ha demostrat tenir un significatiu i potencial impacte durador en el panorama del crim organitzat i del terrorisme a Europa, així com la capacitat de les autoritats policials dels estats membres de contrarestar aquestes amenaces a la seguretat.

Mentre Europa està de ple en l’anomenada segona onada de la pandèmia, l’impacte en la delinqüència ha anat canviant amb el pas del temps. Tot i que alguns tipus de delinqüència són aquí per quedar-s’hi, d’altres van i venen amb l’evolució de la pandèmia i les seves mesures. Tanmateix, també hi ha una consciència més elevada de la ciutadania, que ha fet reduir l’impacte d’alguns tipus de delictes.

Europol destaca algunes línies delictives que han guanyat protagonisme en la pandèmia, com les activitats criminals lligades a la distribució d’equips de protecció individual falsificats, productes farmacèutics i sanitaris falsos, etc. I cal no oblidar l’augment dels robatoris a instal·lacions mèdiques i farmàcies.

Pel que fa a l’àmbit delictiu de l’abús sexual infantil, ha continuat sent una gran preocupació durant la pandèmia, però agreujat perquè els infants passen més temps en línia i, per tant, augmenta potencialment el risc.

Mentre que el nombre de robatoris domèstics i de robatoris comuns generalment ha disminuït per les conseqüències immediates de la introducció de les mesures de control de la COVID-19, aquests crims han anat en augment des de la relaxació de les restriccions de bloqueig. Destaca el robatori de botigues i de locals comercials desocupats, així com la manipulació dels caixers automàtics, el robatori de coure i el robatori de vehicles lleugers de la construcció.

També s’ha utilitzat l’engany en diverses modalitats, com la suplantació de representants d’autoritats públiques o de personal mèdic per accedir a cases particulars o empreses amb l’objectiu de robar-hi.

Les campanyes de temàtica pandèmica han aparegut en una àmplia gamma d’activitats de ciberdelinqüència, incloent-hi campanyes de suplantació d’identitat, ransomware, programari maliciós i atacs per correu electrònic comercial. Les organitzacions sanitàries i les relacionades amb la salut també han estat objecte d’atacs de ransomware.

L’impacte de la crisi en el mercat de la droga de la UE sembla que ha estat limitat. Alguns delinqüents van adaptar el seu modus operandi en la distribució de drogues per eludir les barreres. Cal destacar també un  augment de la violència, com les tensions entre els usuaris de drogues.

L’impacte de la pandèmia sobre el terrorisme i l’extremisme violent ha estat limitat i principalment ha implicat que alguns extremistes adaptessin narratives i materials de propaganda al tema de la COVID-19.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

Com prevenir estafes en les compres en línia

Europol ha dissenyat un programa que ha posat en marxa aquest mes de novembre amb l’objectiu d’evitar estafes en les compres en línia en properes dates de gran consum. La temporada de venda al detall més gran de l’any és a punt d’arribar, i en el context de pandèmia actual no cal abandonar la comoditat de la llar per participar-hi. Però tampoc ho fan els cibercriminals.

El disseny fàcil de pàgines web, l’augment del trànsit a les xarxes socials i la comoditat han convertit la compra i venda de productes en línia en un pilar de l’experiència de la compra moderna. La pandèmia de COVID-19 ha impulsat encara més els consumidors a connectar-se a internet per fer compres. Per a les empreses, aquesta tendència planteja tant reptes com oportunitats significatives. Més vendes i més trànsit suposen més ingressos. Però també significa un augment del frau, ja que els delinqüents tenen encara més oportunitats d’actuar tant amb els consumidors com amb els comerciants. Aleshores, com s’haurien de preparar els minoristes?

Mitjançant una campanya de sensibilització iniciada a mitjans del mes de novembre, les forces de l’ordre de 16 països s’han unit amb l’European Cybercrime Centre (EC3) d’Europol i el Merchant Risk Council per compartir consells pràctics sobre com fer front als delinqüents que intenten actuar amb l’experiència de compra en línia.

Aquesta campanya de sensibilització es duu a terme sota el paraigua de l’Acció de comerç electrònic de 2020 (eComm 2020) liderada per Europol. La campanya d’aquest any se centra especialment en els comerciants electrònics: els ajuden a identificar millor els fraus a les seves plataformes i els permeten prendre mesures per protegir el negoci i els clients contra aquests atacs.

Les forces de l’ordre i els socis comercials principals compartiran els missatges de la campanya mitjançant l’etiqueta #SellSafe per arribar al públic més ampli possible.

L’amenaça que representen aquests delinqüents és molt real: en el període previ a aquesta campanya, diversos països van dur a terme accions operatives que van suposar la detenció de 22 ciberdelinqüents d’aquest tipus només durant el mes d’octubre. La campanya de sensibilització iniciada al novembre es basa en l’experiència de les investigacions de les forces de l’ordre contra ordres fraudulentes de diversos tipus i té com a objectiu ajudar els comerciants a reconèixer i solucionar millor les mancances de seguretat de les seves plataformes.

El Centre Europeu de Ciberdelinqüència d’Europol ha elaborat algunes indicacions per als comerciants:

Coneixeu el vostre producte: alguns productes tenen més risc de vendre’s que altres. Per exemple, vendre articles petits que es poden revendre fàcilment i que ja tenen demanda és més arriscat que els articles de disseny personal.

Coneixeu el vostre client: si accepteu pagaments amb targeta i envieu productes valuosos als vostres clients, voldríeu saber a qui envieu els articles, no?

Establiu un mitjà de pagament segur: l’administrador de la vostra targeta us pot assessorar. L’elecció d’un mitjà de pagament segur limitarà el risc de frau.

• Utilitzeu un servei de lliurament fiable: trieu un mètode de lliurament per assegurar-vos de la manipulació professional de la vostra mercaderia i de les possibles reclamacions pel no lliurament.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français