Dos exemples de la utilització de dades obertes sobre delinqüència als EUA

Open DataMés enllà dels informes estadístics oficials, dels quals ens fem ressò habitualment en aquest blog, els portals de dades obertes i les normatives de transparència faciliten que acadèmics, investigadors i periodistes analitzin les dades per obtenir informació sobre evolucions i tendències, ja sigui de la delinqüència en general o d’alguns fets en concret. A continuació exposem dos exemples d’aquestes anàlisis que aprofiten les dades obertes dels EUA.

Augmenten els homicidis de blancs

El portal de notícies The Crime Report es feia ressò d’un estudi que utilitzava els informes suplementaris sobre homicidis de l’FBI per analitzar l’increment de les víctimes d’homicidis als EUA entre els anys 2014 i 2016 (que va ser del 22%). Mentre l’opinió pública majoritària relacionava aquest augment amb les tensions de la policia amb les comunitats afroamericanes i la deixadesa de la policia en alguns barris, aquest estudi posava l’atenció en l’increment de morts de persones de raça blanca, el més gran des de començaments dels anys noranta. La hipòtesi que plantegen és que aquest increment estaria relacionat amb l’increment del consum d’heroïna als EUA, que ha provocat un augment considerable de les morts homicides de persones blanques.

No obstant això, reconeixen que la violència relacionada amb el mercat de les drogues està lluny de la que provocava el mercat del crack els anys noranta, i que caldria confirmar la seva hipòtesi amb estudis més detallats en l’àmbit local o de barris.

Avançament de les dades sobre criminalitat

L’FBI publica les dades oficials sobre la criminalitat als EUA entre el setembre i l’octubre, però la majoria de les grans ciutats d’aquell país tenen portals de dades obertes on publiquen de manera habitual les seves pròpies dades. Aprofitant aquesta major freqüència, i fent algunes peticions addicionals a algunes ciutats, el Centre Brennan per a la Justícia de l’Escola de Dret de la Universitat de Nova York publica anàlisis estimatòries sobre l’evolució de la delinqüència (i que va actualitzant durant l’any). En aquesta anàlisi, recullen les dades de les 30 ciutats més grans dels EUA i les comparen amb les dades oficials de l’any anterior. Cal remarcar el caràcter estimatori d’aquest estudi, ja que realitza les projeccions de les dades anuals de l’any en curs a partir de les dades dels primers sis mesos i sobre la base del pes que han tingut en anys anteriors els fets dels primers semestres.

Així, el primer informe estimatori del 2016 (del mes de setembre) projectava un increment global de la delinqüència d’un 1,3%. L’actualització (del mes de desembre) reduïa aquest augment al 0,3%, mentre que les dades finals (en l’informe publicat el juny del 2017) mostraven un increment del 0,9%.[1]

Malgrat que puguin semblar grans les diferències entre l’evolució estimada en els dos moments diferents i la xifra final, cal tenir en compte que la font oficial, l’FBI, publica també a començaments d’any un informe preliminar amb algunes dades semestrals, en les quals les evolucions també difereixen bastant de les evolucions anuals.

[1] Les dues darreres publicacions corresponen a l’estimació de dades del 2017 a partir de les dades del primer semestre i l’actualització a mitjan desembre del 2017.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

La pena de mort ha entrat en decadència als Estats Units?

El Centre per a la Informació sobre la Pena de Mort (DPIC en les sigles en anglès) acaba de publicar un informe sobre les penes de mort dictades i executades l’any 2017 que el situa en el segon més baix des del 1973, tot i que significa un petit repunt en relació amb el 2016, que presenta la xifra més baixa del mateix període.[1] En el mateix sentit, les penes de mort dictades han passat de les 279 de l’any 1999 a les 39 del 2017 (amb l’any anterior en el mínim històric del període, 31). A més, aquestes condemnes estan molt concentrades geogràficament. Hi ha tres comtats (Riverside, CA, Clark, NV i Maricopa, AZ) que concentren el 31% de les sentències dictades enguany. Aquests comtats no apareixen precisament com a exemplars en matèria de justícia criminal (la policia de Riverside és la novena en el rànquing de civils morts per la policia). En sentit contrari, el comtat de Harris, a Texas, tradicionalment prolífic en penes de mort, aquest any no n’ha dictat cap, circumstància que es valora com un canvi de tendència. Les execucions estan també molt concentrades, concretament el 75% de les que s’han aplicat aquest any van tenir lloc a quatre estats: Texas, Arkansas, Florida i Alabama.

Tot això coincideix amb les taxes de suport a la pena de mort dels darrers temps, que encara, però, es situen en el 55% de la població (el percentatge havia arribat al 80% a mitjan anys noranta). L’any 2010, una enquesta de Like Research Partners mostrava que el 61% dels entrevistats preferia penes diferents de la mort per als delictes d’homicidi i assassinat.

Una de les raons del suposat desprestigi d’aquesta mesura hauria estat l’evidència d’activitat probatòria deficient, fiscals excessivament agressius i defenses dels acusats poc professionals que condueixen, de manera no aïllada, a la condemna de persones que no està provat que hagin comès els fets de què se’ls acusa. De fet, des del 1973, 160 persones han estat alliberades quan eren al corredor de la mort per haver-se’n provat la innocència.

Un altre factor és l’evident biaix racial de l’aplicació i execució de la pena de mort. Mentre els negres i els hispans constitueixen un 15 i un 7%, respectivament, dels condemnats a mort, són efectivament executats en un percentatge superior (34,3 i 8,3%, respectivament). En el 75% dels casos que acaben efectivament en una execució, la víctima era una persona blanca (tot i que aquestes només representen la meitat de les víctimes d’homicidi i assassinat). En coherència amb aquestes dades, la immensa majoria d’aquestes execucions (1.195) han tingut lloc en estats del sud. Els executats en el comptat de Riverside entre el 2010 i el 2015 eren en un 76% de raça negra.

De tota manera, malgrat aquesta tendència a la baixa, 31 estats encara la mantenen en vigor.[2] En total, des del 1976 han estat executades 1.465 persones[3] i a 1 de juliol del 2017, 2.817 persones eren encara al corredor de la mort esperant l’execució.

[1] Vid. https://deathpenaltyinfo.org/documents/2017YrEnd.pdf

[2] Vid. https://deathpenaltyinfo.org/states-and-without-death-penalty

[3] Vid. https://deathpenaltyinfo.org/documents/FactSheet.pdf

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

Setmana europea d’acció global contra les mules de diners

Les autoritats policials de 26 països, amb el suport de l’Europol, Eurojust i la Federació Bancària Europea (EBF), han unit les seves forces en la tercera acció mundial coordinada contra les mules de diners, amb l’acció europea Money Mule Action ‘EMMA3’. Durant la setmana d’acció, que va tenir lloc del 20 al 24 de novembre del 2017, 159 persones van ser detingudes a tot Europa, 409 van ser entrevistades per les autoritats policials i es van identificar 766 mules de diners. L’EMMA3 ha evolucionat a partir d’edicions anteriors per lluitar no només contra les mules de diners, sinó també contra els reclutadors d’aquestes persones. Això va donar lloc a identificar 59 reclutadors.

Paral·lelament, es va llançar la campanya de sensibilització monetària conjunta #DontBeaMule per alertar el públic sobre aquest delicte.

Les mules de diners són reclutades per organitzacions delictives com a intermediaris de blanqueig de diners per rebre i transferir fons obtinguts il·legalment entre comptes bancaris i països. Aquesta liquidació il·lícita ajuda a finançar altres formes de delictes organitzats, com el narcotràfic, el tràfic de persones i el frau en línia.

Amb el suport de 257 bancs i socis del sector privat, es van documentar 1.719 operacions de mules de diners, amb pèrdues totals de gairebé 31 milions d’euros. Entre aquestes transaccions de blanqueig de diners, més del 90% es van associar a crims relacionats amb el cibercrim, com ara el phishing o el frau en línia de subhastes. Per primera vegada, les autoritats policials van informar de fraus en l’àmbit de les reserves de vacances. A més, també es va detectar un ús creixent dels bitcoins com a sistema de rentat de diners per part de grups criminals.

La tercera setmana d’acció de l’EMMA3 és la continuació d’un projecte dut a terme sota el paraigües del Pla d’acció operativa del frau de pagaments EMPACT, dissenyat per combatre el frau en línia i de pagament, liderat pels Països Baixos.

L’EMMA3 mostra com una associació entre el sector públic i privat, la policia, les autoritats judicials i el sector bancari és essencial per afrontar eficaçment l’activitat il·legal del contraban de diners.

Els delinqüents solen dur a víctimes innocents a blanquejar diners en nom seu amb la promesa de diners fàcils mitjançant anuncis publicitaris aparentment legítims, publicacions en línia, mitjans de comunicació i altres mètodes. Els nouvinguts a un país, els aturats, els estudiants i les persones amb dificultats econòmiques sovint es troben entre els més susceptibles a cometre aquest delicte.

Fins i tot si les mules de diners actuen sense adonar-se, estan cometent un crim blanquejant el producte il·lícit del delicte. Segons el marc jurídic del país, poden enfrontar-se a una pena de presó o de servei comunitari, o a no poder tornar mai a aconseguir una hipoteca o obrir un compte bancari.

Descobrir aquests esquemes de liquidació de diners i informar-ne el públic són vitals per evitar que els delinqüents s’aprofitin de les persones menys afavorides econòmicament. Les empreses legals no demanaran mai a les persones que utilitzin els seus comptes bancaris o que transfereixin diners a través dels seus comptes. Ningú no ha de donar accés, o proporcionar els seus comptes bancaris o moneders electrònics, a persones desconegudes o no fiables.

Enllaç d’interès:

La lluita d’Europol contra les mules de diners

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

 

2017, l’any en què el cibercrim ha premut l’accelerador

Des de finals del 2016 i durant bona part del 2017, s’han viscut a escala mundial un seguit d’atacs cibernètics sense precedents pel seu impacte i per la taxa de propagació. Estan causant una gran preocupació pública, i això que només representen una petita mostra de la gran varietat d’amenaces cibernètiques que existeixen actualment.

L’Avaluació de l’amenaça de crims organitzats per internet (IOCTA) que porta a terme l’Europol anualment identifica les principals amenaces cibercriminals i ofereix recomanacions clau per afrontar aquests reptes.

L’Avaluació de l’any 2017 −que es va fer pública a la sessió anual de la Conferència del Cibercrim Europol-INTERPOL que va tenir lloc a la Haia del 27 al 29 de setembre d’enguany− presenta un estudi a fons dels esdeveniments clau, els canvis i les amenaces emergents el darrer any en el cibercrim. Es basa en les contribucions dels estats membres de la UE, del personal expert de l’Europol i de socis de la indústria privada, del sector financer i acadèmic. L’informe posa en relleu els esdeveniments més importants en diverses àrees del cibercrim:

  • El ransomware (programari maliciós de rescat) ha eclipsat la majoria d’altres ciberamenaces amb campanyes globals que afecten indiscriminadament les víctimes en múltiples sectors industrials i privats.
  • Es van produir els primers atacs seriosos per botnets (xarxa de zombis) que utilitzaven dispositius d’internet de les coses (IoT).
  • Les filtracions de dades continuen donant lloc a la divulgació de gran quantitat d’informació, amb més de 2.000 milions de registres relacionats amb els ciutadans de la UE que van sortir a la llum pública durant un període de 12 mesos.
  • La internet fosca continua sent un habilitador transversal clau per a diverses àrees de delinqüència. Proporciona accés, entre d’altres, a l’oferta de fàrmacs i a noves substàncies psicoactives; al subministrament d’armes de foc que s’han utilitzat en actes terroristes; a les dades de pagament per cometre diversos tipus de frau, i a documents fraudulents per facilitar el frau, el tràfic d’éssers humans i la immigració il·legal.
  • Els infractors segueixen abusant de la internet fosca i d’altres plataformes en línia per compartir i distribuir material d’abús sexual infantil i participar-hi amb víctimes potencials, sovint intentant coaccionar o extorsionar sexualment menors vulnerables.
  • El frau en el pagament afecta gairebé totes les indústries, amb un impacte més gran en els sectors minorista, aeronàutic i d’allotjament.
  • Els atacs directes a les xarxes bancàries per manipular saldos de targetes, prendre el control de caixers automàtics o transferir fons directament, coneguts com a “compromisos del procés de pagament”, representen una de les greus amenaces emergents en aquesta àrea.

Malgrat les amenaces i desafiaments creixents, l’any passat es van produir alguns èxits operatius importants, com ara el desmantellament de dos dels grans mercats de la intranet fosca, AlphaBay i Hansa; la neutralització de la xarxa Avalanche o l’acció global als aeroports.

La IOCTA vol formular recomanacions per a l’aplicació de la llei i planificar en conseqüència, responent de forma efectiva i concertada a la delinqüència cibernètica.

  • L’aplicació de la llei ha de continuar centrant-se en els actors que desenvolupen i proporcionen les eines i serveis d’atacs cibercriminals responsables de ransomware, troians bancaris i altres programaris maliciosos, i proveïdors d’eines d’atac DDOS, serveis antiretrovirals i botnets.
  • La comunitat internacional ha de seguir fomentant relacions de confiança amb socis públics i privats, comunitats CERT, etc., perquè estiguin adequadament preparats per donar una resposta ràpida i coordinada en el cas d’un atac cibernètic global.
  • Els estats membres de la UE haurien de continuar donant suport i expandir el seu compromís amb l’Europol en el desenvolupament de campanyes paneuropees de prevenció i sensibilització.
  • Mentre s’investiga l’explotació sexual infantil en línia, els estats membres de la UE han de garantir prou recursos per lluitar contra aquest delicte.
  • L’amenaça creixent del delicte cibernètic requereix una legislació dedicada que permeti la presència i l’acció de l’aplicació de la llei en un entorn en línia. La manca d’aquesta legislació està conduint a la pèrdua de lideratges investigadors.

Entrades del blog sobre els IOCTA d’anys anteriors:

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

Augmenten, per segon any consecutiu, els delictes violents als EUA

L’FBI va publicar, a finals de setembre, l’edició de 2016 de l’informe Delictes als Estats Units (Crime in the United States – CIUS), amb les estadístiques sobre delinqüència coneguda per la policia en aquest país, corresponents a fets que van ocórrer durant l’any passat. El major nombre d’il·lícits correspon als fets contra el patrimoni, 7,9 milions de delictes entre furts i sostraccions (el 71,2%), robatoris a domicilis (el 19,1%) i sostraccions de vehicles de motor (9,7%). El conjunt d’aquests fets contra el patrimoni baixa per catorzè any consecutiu, malgrat que de les tres tipologies les sostraccions de vehicles de motor van augmentar un 7,4%.

La dada més destacada és l’augment, per segon any consecutiu, dels delictes violents. En concret, en un 4,1% fins a arribar a més d’1,2 milions de delictes. En aquest grup de fets, els més nombrosos són les agressions (64,3%), seguides de robatoris (26,6%), agressions sexuals (7,7%) i homicidis i assassinats (1,4%). També destaca que els homicidis i assassinats han augmentat un 8,6% respecte al 2015 (quan ja havien augmentat gairebé un 11%  respecte al 2014).

Les dades publicades no només fan referència a aquests set tipus penals, entre d’altres àmbits; també s’hi pot trobar informació sobre:

  • Incendis intencionats
  • Sostraccions de mercaderies
  • Tràfic d’éssers humans
  • Delictes d’odi
  • Detencions
  • Efectius dels cossos policials
  • Agents policials morts o agredits

L’informe CIUS conviu, des del juny de 2017, amb el portal d’exploració de dades sobre delinqüència (Crime Data Explorer – CDE), que ofereix aquestes dades tant als cossos de seguretat com a la ciutadania. Com a conseqüència d’aquesta convivència entre els dos recursos (CIUS i CDE)  i de la modernització de les eines, els responsables del CIUS han decidit reduir el nombre de taules publicades, mantenint-ne 29 de les 81 prèvies, ja sigui perquè aporten una informació diferent o perquè són les més consultades en aquest espai.

Cal recordar que l’FBI no recull les dades directament, sinó que són les diferents policies i cossos policials (d’àmbit municipal, comtal, universitari, estatal, tribal i federal) els que introdueixen les seves estadístiques en un sistema nacional. Aquest sistema actualment està en procés de canvi, motiu pel qual el detall de les dades que es poden consultar al CDE és diferent per a cada un dels estats.

https://notesdeseguretat.blog.gencat.cat/2016/11/07/es-confirma-lincrement-dels-delictes-violents-i-el-descens-dels-delictes-contra-la-propietat-als-eua/

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

 

 

La delinqüència d’alt impacte a Mèxic: dades preocupants

Incidencia de los delitos de alto impacto en México 2016L’Observatorio Nacional Ciudadano de Mèxic va publicar, a finals de juny de 2017, l’estudi Incidencia de los delitos de alto impacto en México 2016, en el qual analitza els registres públics dels sis fets delictius que considera que impacten d’una manera més accentuada en la ciutadania: homicidis dolosos i homicidis culposos (negligents), segrestos, extorsions, robatoris violents i robatoris de vehicles.

Arreu del país els fets coneguts o investigats van ser:

  • 20.792 homicidis dolosos, amb 22.935 víctimes (un 21,55% més que l’any anterior), 18,76 víctimes per cada 100.000 habitants.
  • 15.170 homicidis culposos, amb 16.878 víctimes (un 5,15% menys que l’any anterior), 13,80 víctimes per cada 100.000 habitants.
  • 1.865 víctimes de segrestos (0,26% menys que l’any anterior), 1,53 per cada 100.000 habitants.
  • 5.240 casos d’extorsió, amb 5.375 víctimes, 4,40 per cada 100.000 habitants. En aquest cas, el nombre de víctimes va baixar un 0,57% respecte a l’any anterior, però el nombre de casos va augmentar un 1,14%.
  • 171.555 robatoris amb violència (un 3,6% més que l’any anterior), 140,30 per cada 100.000 habitants.
  • 161.567 robatoris de vehicle (un 2,33% més que l’any anterior), 389,11 per cada 100.000 vehicles o 132,14 per cada 100.000 habitants. D’aquests robatoris de vehicle, el 72% va ser amb violència i el 38%, sense violència.

A més de les dades de tot el país, l’estudi també presenta les xifres per diferents divisions i subdivisions territorials, destaca algunes alertes a partir de la incidència o la variació d’alguna d’aquestes tipologies delictives, i dedica tot un apartat al paper de la ciutadania i les organitzacions civils relacionades amb la Red Nacional de Observatorios de Seguridad, Justicia y Legalidad.

L’informe és molt crític amb les institucions mexicanes, tant pel que fa a les polítiques de seguretat implementades com pel que fa als aspectes referents a la recollida de dades. D’una banda, considera que el Govern mexicà centra la seva activitat en l’atac frontal a la criminalitat organitzada i deixa de banda, entre altres, les polítiques preventives i la lluita contra el tràfic d’armes, el rentat de diners i la corrupció. De l’altra, manifesta que les dades públiques generen desconfiança per diversos motius: en alguns casos, hi ha municipis amb pocs o nuls registres d’algunes tipologies, com els robatoris a vianants. En altres casos, algunes demarcacions tenen grans canvis en les seves xifres en un curt espai de temps. Això s’afegeix a la baixa confiança de la ciutadania en la denúncia policial, que té com a conseqüència una xifra fosca o negra que arriba al 93,7% segons l’Encuesta nacional de victimización y percepción sobre seguridad pública (ENVIPE) de 2016 (fets de 2015). Les extorsions són un dels il·lícits que tenen un percentatge més alt de no denunciats. Segons l’ENVIPE de 2016, era el segon delicte més habitual i representava un 24,2% del total de fets que van passar el 2015, només per sota dels robatoris o atracaments al carrer o al transport públic, que van ser el 28,2%.

Entre les recomanacions finals que fa l’estudi hi ha millorar els indicadors de seguretat, crear mecanismes que fomentin la denúncia i redueixin la xifra negra, combatre i prioritzar la lluita contra el tràfic d’armes i el rentat de diners, fonamentar les polítiques públiques de seguretat (tant preventives com reactives) en diagnòstics  i informació de confiança,  i vincular la societat civil amb les institucions de seguretat.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

Es pot quantificar el tràfic d’armes en el web fosc?

El web fosc es pot definir com la part del web que no només s’amaga dels cercadors i directoris (web profund), sinó que s’allotja en xarxes xifrades i utilitza l’anonimat per a l’intercanvi d’informació. Aquest anonimat pot ser buscat per protegir alguns àmbits de privacitat, però també s’utilitza per a la realització de determinades activitats delictives, com l’intercanvi d’arxius de pornografia infantil, el tràfic de drogues o el tràfic d’armes. Acadèmics de la Rand Corporation i de la Universitat de Manchester han volgut fer una primera aproximació empírica i quantificar el paper que el tràfic d’armes té en aquest entorn. En el seu estudi Darrere la cortina. El comerç il·legal d’armes de foc, explosius i munició al web fosc han volgut respondre tres preguntes d’investigació:

  1. Quina és la magnitud i l’abast del tràfic d’armes i productes relacionats en el web fosc?
  2. Quin és l’impacte potencial del tràfic d’armes facilitat pel web fosc en el conjunt del mercat negre d’armes?
  3. Quines són les implicacions potencials del tràfic d’armes facilitat pel web fosc per als cossos de seguretat i els decisors polítics tant en l’àmbit nacional com en l’internacional?

Per respondre-les, a més d’una revisió de la literatura acadèmica existent i d’entrevistes amb experts (policies i gestors públics), han obtingut, capturat i analitzat dades relacionades amb aquest mercat il·lícit d’armes de foc. Reconeixen que el seu estudi té algunes mancances (entre d’altres, el poc temps de recollida de dades; que les vendes no es poden recomptar sinó que s’han d’estimar, o que no es pot determinar quines armes són fraudulentes o han estat posades a la venda per la policia), per la qual cosa deixen oberta la porta a seguir investigant sobre aquest àmbit i conviden altres acadèmics a fer-ho.

Algunes de les conclusions a què arriben són:

  • Hi ha una alta percepció que una part de les ofertes d’armes són fraudulentes o bé són esquers de la policia. No obstant això, la venda d’armes reals existeix i, per tant, aquesta possibilitat de frau no ha de fer obviar ni minimitzar el gran risc que la circulació d’armes reals suposa per a la societat.
  • La venda d’armes que van localitzar era, d’una banda, en el que anomenen “criptomercats”, botigues d’internet de múltiples venedors on s’utilitza la moneda virtual per al pagament, i, de l’altra, en espais de venedor únic, sense intermediaris.
  • Van localitzar 811 llistes o paquets de productes, majoritàriament armes de foc, i, entre aquestes, pistoles, escopetes o armes semiautomàtiques. La munició que es troba en aquests mercats es ven principalment amb les armes, i només ocasionalment de forma independent. També destaca que darrere de les armes de foc hi ha els productes digitals (manuals sobre la confecció d’explosius o d’impressió en 3D d’armes o parts d’armes).
  • Els investigadors estimen que es fan 136 vendes al mes, per un import de 80.000 dòlars.
  • El tràfic d’armes encara suposa un petit volum de tot el tràfic de productes il·legals en els mercats negres del web fosc.
  • Les policies afronten reptes operatius i tècnics per respondre a aquest vessant del tràfic d’armes. Per tant, cal una conscienciació del risc que implica per tal que disposin de les eines necessàries per poder-lo combatre.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

Interpol reforça la lluita contra els crims mediambientals

La delinqüència contra el medi ambient és un problema internacional seriós i creixent, que adopta formes diferents.

Enviromental crime

La delinqüència contra la vida silvestre engloba l’explotació il·legal de la flora i la fauna d’arreu del món; el delicte de contaminació és el comerç i l’eliminació de deixalles i substàncies perilloses contravenint a les lleis nacionals i internacionals. A més d’aquests crims, estan sorgint nous tipus de delictes ambientals, com el comerç de carboni i la delinqüència de la gestió de l’aigua.

Interpol lluita contra la delinqüència mediambiental, ja que no està restringida per les fronteres i pot afectar l’economia d’una nació i la seva seguretat. Sovint l’exerceixen xarxes criminals organitzades, atretes pel baix risc i l’alta rendibilitat d’aquest tipus de delictes.

Les mateixes rutes utilitzades per al contraban de la vida silvestre entre països i continents s’usen sovint per al contraban d’armes, drogues i persones. De fet, els delictes ambientals acostumen a anar associats a altres tipus de delictes, com el frau de passaports, la corrupció, el rentat de diners i l’assassinat.

Interpol i els països membres dirigeixen una sèrie d’operacions i projectes sobre el tema. Actualment hi ha cinc projectes a llarg termini mitjançant els quals s’ofereixen cursos, operacions, intercanvi d’informació i anàlisi d’informació policial, per donar suport als països membres en la tasca de protecció del medi ambient:

  • Projecte EDEN, sobre comerç il·legal de deixalles electròniques i l’eliminació il·legal de contaminants.
  • Projecte LEAF, per combatre la tala il·legal, el comerç il·lícit de fusta i altres delictes connexos.
  • Projecte PREDATOR, per millorar la capacitat de lluita contra la caça furtiva i el tràfic de grans felins asiàtics i altres espècies silvestres.
  • Projecte SCALE, per ajudar els països membres a descobrir, prevenir i neutralitzar la delinqüència pesquera transnacional.
  • Projecte WISDOM, adreçat a l’Àfrica subsahariana i destinat a neutralitzar i desmantellar les organitzacions delictives que es dediquen principalment al comerç il·legal d’ivori d’elefant i banya de rinoceront africans.

També cal esmentar l’existència dels anomenats equips NEST: grups nacionals especialitzats en seguretat mediambiental. Són equips multidisciplinaris d’experts procedents de diferents organismes nacionals –policia, duanes, ministeris de medi ambient i fiscalies– que apleguen esforços per mantenir la seguretat en l’àmbit natural.

Finalment, l’anàlisi de la informació policial afavoreix el procés de la presa de decisions ajudant els investigadors, administradors i altres propietaris de recursos a emprar de manera eficient les eines a l’abast.

Els analistes d’informació policial d’Interpol poden elaborar diferents tipus de productes:

  • Anàlisi de xarxes relacionades amb xarxes de delinqüència organitzada i estructures corporatives
  • Seguiment cartogràfic dels moviments de vaixells, vehicles i persones
  • Anàlisi de dades extretes d’aparells electrònics, per procediment forense
  • Anàlisi d’imatges
  • Determinació de tendències delictives i noves amenaces
  • Anàlisi de dades de comunicació relacionades amb telèfons, comptes bancaris, correus electrònics i aplicacions de missatgeria
  • Descobriment de connexions internacionals entre casos i delinqüents.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

La pirateria i les falsificacions: un negoci molt lucratiu

EUIPO_LOGO_EN

L’European Union Intellectual Property Office (EUIPO) i l’Europol han presentat un informe amb l’objectiu de posar al dia professionals, empreses i públic en general sobre la situació actual del món de la falsificació i la pirateria a la Unió Europea.

El document, presentat a finals de juny del 2017, explora els drets de propietat intel·lectual (DPI) i el seu valor, els sectors clau en què es produeixen les falsificacions i les principals rutes i països de procedència dels productes falsificats. També descriu i examina l’amenaça de la pirateria i altres infraccions en línia, i demostra com els DPI i la seva protecció són les pedres angulars de l’economia i la societat de la Unió Europea.

L’informe analitza la forma en què els grups delictius organitzats (OCG) participen en la delinqüència DPI i utilitza l’estudi d’un nombre determinat de casos per posar en relleu els perills que representa la seva activitat. Igualment, s’examinen alguns reptes als quals s’enfronta la lluita contra els delictes de falsificació i pirateria, i s’inclouen iniciatives per combatre aquest tipus de crims.

Pel que fa a la gamma de productes falsificats recuperats a la Unió Europea, és força àmplia i inclou tota mena de productes, i també, cada cop més, productes quotidians, com ara cosmètics, xampús, pasta de dents, joguines, medicaments, aliments i begudes i productes per a la llar.

Els productes falsificats venuts a la Unió Europea acostumen a ser de menys valor i, cada cop més, inclouen peces de recanvi o altres elements utilitzats en combinació amb productes genuïns. Aquesta evolució es reflecteix en les creixents intervencions de béns de baix valor com, per exemple, les peces de recanvi per a telèfons mòbils, pantalles de recanvi o bateries.

S’acostumen a falsificar i enviar peces de petites dimensions, que es poden acoblar a un producte final en el país de destinació.

Pel que fa a les principals tipologies de productes intervinguts a les fronteres exteriors durant l’any 2015, les cigarretes representen el 27% de la quantitat total d’articles comissats. Després, hi ha la categoria altres béns, amb un 10%; joguines, amb un 9%; etiquetes i adhesius, amb un 8%, i aliments, amb un 7%. Aquests percentatges són per unitat de volum. Per nombre de casos, els resultats són: calçat, amb un 17% del total; bosses i rellotges, amb un 15%, i roba, amb un 14%.

Els anomenats delictes de DPI, que es calcula voregen els 461 mil milions de dòlars americans anuals a tot el món, abasten gairebé tots els tipus de productes i àrees geogràfiques.

La Xina continua sent el principal país de procedència dels productes falsificats, i Hong Kong el punt de trànsit de mercaderies originàriament fabricades a la Xina.

El terrorisme, la ciberdelinqüència, el contraban de migrants, el tràfic de drogues i altres àrees d’activitat delictiva han passat a ocupar un lloc destacat en l’àmbit mundial de la lluita contra aquests tipus de delicte. Com es pot veure en l’Informe de situació 2017 sobre la falsificació i la pirateria a la Unió Europea, es tracta d’una prioritat delictiva menor. Això sí, la delinqüència de DPI segueix sent una de les empreses criminals més lucratives i està molt vinculada a altres activitats delictives.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

Quines són les principals amenaces i tendències de la delinqüència a internet?

El Centre Criptològic Nacional espanyol (CCN) va publicar a començaments de juny, a través del CCN-CERT, l’edició 2017 del seu Informe sobre ciberamenaces i tendències. Aquest organisme forma part del Centre Nacional d’Intel·ligència i és l’encarregat de gestionar els ciberincidents que afectin sistemes del sector públic, empreses i organitzacions d’interès estratègic i qualsevol sistema classificat.

L’informe evidencia la complexitat de la delinqüència a internet: els autors tenen perfils i motivacions diverses, en funció de les quals ataquen el sector públic, les organitzacions privades o la ciutadania, amb unes tècniques i uns objectius diferents en cada cas. Per exemple, les organitzacions criminals que cerquen un benefici econòmic ataquen per robar, publicar o vendre informació, manipular la informació, interrompre sistemes o prendre’n el control. Per part seva, els cibervàndals o script kiddies[1] només volen evidenciar vulnerabilitats, divertir-se o prendre’s els atacs com a reptes, i les seves accions pretenen robar informació o interrompre sistemes. Els altres actors identificats són estats, organitzacions privades, ciberterroristes, cibergihadistes, ciberactivistes, actors interns o ciberinvestigadors.

Bona part dels atacs se centren en el software o programari, però també els usuaris s’identifiquen com a vulnerabilitat, posant èmfasi en la utilització de dispositius mòbils i de l’enginyeria social (de la qual es va parlar en una  entrada anterior). També mereix una atenció especial l’emergència de la internet de les coses (IoT per les sigles de l’anglès internet of things), ja que molts dels fabricants d’aquests dispositius connectats no implementen mesures de seguretat i s’hi detecten grans mancances que els fan molt vulnerables a atacs que poden facilitar que els controlin de  manera remota tercers no autoritzats.

Per a l’any 2017, es preveuen amenaces més sofisticades i dirigides a objectius concrets (en lloc d’atacs indiscriminats). Més enllà d’aquesta previsió, s’esmenten una vintena de tendències, tant pel que fa a les amenaces com a la resposta a aquestes amenaces, entre les quals destaquen:

  • Nous tipus d’atacs complexos
  • Infeccions efímeres, sense la voluntat de persistir en el temps, però que causen un gran dany mentre són actives
  • Dispositius mòbils com a objectiu del ciberespionatge
  • Atacs contra sistemes de control industrial, focalitzats en infraestructures crítiques
  • Seguretat feble de la internet de les coses
  • Aprenentatge automàtic com a catalitzador d’atacs d’enginyeria social
  • Atac a la privacitat com a eina del ciberactivisme

Es pot consultar un resum executiu de l’informe al web del CCN.

[1] Definits com “aquells que, amb coneixements limitats i fent ús d’eines construïdes per tercers, duen a terme accions com a desafiament, sense ser, moltes vegades, plenament conscients de les seves conseqüències”.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français