El llarg camí de modernitzar les estadístiques sobre criminalitat (1)

Un dels molts problemes per resoldre en l’àmbit de la seguretat és com conèixer i mesurar els fets que causen inseguretat, principalment els delictes. Les principals eines existents (estadística policial i enquestes de seguretat) són complementàries i tenen avantatges i inconvenients, i resulta complicat combinar els resultats obtinguts en cadascuna.

Acadèmics i professionals dels Estats Units van debatre, entre desembre del 2013 i gener del 2017, com modernitzar els sistemes i instruments per mesurar la delinqüència al seu país. L’encàrrec provenia de dues oficines del Departament de Justícia, l’FBI i l’Oficina d’Estadístiques de Justícia (BJS, per la sigla en anglès), i havia de cobrir tres àmbits:

  • un de substancial: desenvolupar una nova classificació dels delictes;
  • un de metodològic: proposar un sistema de recollida de les dades, i
  • un d’implementació: recomanar com s’ha de portar a terme la recollida de les dades.

El primer informe d’aquest grup d’experts es va publicar el maig del 2016 i donava resposta al primer dels àmbits, la classificació dels fets delictius. L’objectiu era tenir una visió de conjunt de les tipologies delictives, a partir, entre altres fonts, de les dades policials i de les dades d’enquestes.

El sistema de classificació actual es basa en criteris establerts entre el 1929 i el 1930, i es caracteritza per recollir pocs fets que estan regulats de manera molt semblant arreu dels EUA. Per tant, tot i que és una classificació pragmàtica i útil, també és massa rígida i estricta, i una de les voluntats del nou sistema de classificació és que constitueixi un marc que permeti incorporar-hi noves figures delictives que puguin aparèixer en un futur.

La nova classificació es fa amb finalitats estadístiques i pretén que qualsevol fet delictiu pugui ser encabit en alguna categoria, però només en una. Les definicions de la classificació posen l’èmfasi en conductes, sense la voluntat que aquestes s’hagin de correspondre amb les tipologies penals. Malgrat que la classificació es pensa en relació amb les infraccions penals, també té en compte que l’anàlisi es farà sobre incidents, que poden incloure més d’un fet delictiu o relacionar una o més víctimes o un o més autors.

A més de revisar el sistema actual, els precedents històrics i les necessitats dels diferents usuaris de les estadístiques de criminalitat, també han analitzat altres experiències en modernització de les estadístiques. Entre aquestes, destaca la Classificació Internacional de Delictes amb Finalitats Estadístiques (ICCS, per la sigla en anglès), aprovada per les Nacions Unides l’any 2015 i que s’estableix com un estàndard internacional que s’ha pres com a marc de referència incorporant-hi modificacions per tenir en compte la realitat pròpia del país (com ara incidents amb armes de foc).

Així, la nova classificació proposada conté 11 categories de primer nivell (més genèriques) que, amb alguna petita diferència, es corresponen amb les de l’ICCS:

  1. Actes que condueixen a la mort o intenten causar la mort
  2. Actes que causen dany o intenten causar dany a les persones
  3. Actes injuriosos de naturalesa sexual
  4. Actes de violència o amenaces de violència contra les persones relacionats amb la propietat
  5. Actes que només atempten contra la propietat
  6. Actes relacionats amb substàncies controlades[1]
  7. Actes relacionats amb el frau, l’estafa o la corrupció
  8. Actes contra l’ordre públic i l’autoritat
  9. Actes contra la seguretat nacional
  10. Actes contra el medi natural o contra els animals
  11. Altres actes delictius no classificats en les altres categories

Aquest primer nivell de categories es va subdividint, amb major o menor detall, fins arribar a un màxim de quatre nivells (X.X.X.X), amb la qual cosa s’obtenen 189 categories diferents (l’ICCS arriba a 230 categories).

La classificació s’acompanya d’uns atributs o etiquetes que permeten una explotació addicional i, fins i tot, una reclassificació posterior. Aquests atributs estan relacionats amb l’incident o amb les diferents infraccions, víctimes o autors relacionats amb cada incident.

La setmana vinent complementarem la informació amb el resultat del segon informe, publicat el març del 2018, en què es proposa el sistema de recollida de dades i com implementar-lo.

L’informe complet es pot consultar a:

Modernizing Crime Statistics

Report 1: Defining and Classifying Crime (2016)

[1] Inclou drogues narcòtiques i substàncies estupefaents prohibides o regulades per les lleis, així com els seus precursors.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

Sud-àfrica intenta combatre els alts nivells endèmics de violència

El cost de la violència en l’economia sud-africana és de les més grans del món. El país és en el lloc 126 dels 163 països de l’Índex Global de Pau. Aquest índex ens mostra que el cost de la violència a Sud-àfrica representa el 19% del PIB, el 16è més gran en el món (34.160 rands per ciutadà i any).

Sud-àfrica destaca en cinc categories principals de violència: el nombre de crims violents, el nombre de protestes violentes, el nombre d’assassinats, l’accés fàcil a armes i una gran percepció d’inseguretat. És el 10è pitjor país en reducció general de la violència i el 19è si parlem de seguretat en general.

Tant les dades proporcionades pel Servei de Policia de Sud-àfrica (SAPS) com les dades que proporciona l’Enquesta de Victimització (VOCS) demostren que els nivells de violència s’han mantingut alts, amb variacions que no són significatives. En el període pressupostari d’abril del 2015 al març del 2016, es van enregistrar 18.673 assassinats i 18.127 temptatives. A més, la policia va conèixer 259.165 casos relacionats amb el tràfic de drogues.

El problema de fons és que els llargs anys de l’apartheid amb violència institucionalitzada l’han convertit en un element molt present a la societat, que s’utilitza per resoldre qualsevol situació amb una gran normalitat.

El Pla de Desenvolupament Nacional vol millorar les condicions de la violència amb l’objectiu fixat el 2030. Aquest pla vol construir comunitats segures, entenent la seguretat com un dret humà bàsic. El pla abasta la seguretat física i la dimensió social, com l’ocupació, l’educació i la salut, i pretén posar fi a la cultura de la violència, convertint-la en quelcom molt residual i menyspreable.

La dimensió comunitària és central al pla i, per tant, els governs locals hi assumeixen un paper important, ja que són les administracions més properes a la ciutadania. Aquestes tenen un posició central en la coordinació i integració de les polítiques per tal de crear comunitats segures.

Es creen els fòrums de Seguretat de la Comunitat (CSF) a escala local. Aquest òrgan és on es portarà a terme la coordinació, monitorització i integració de les iniciatives de prevenció de la comunitat. L’objectiu és garantir un accés a uns serveis de qualitat i crear comunitats de ciutadanes i ciutadans segurs. Aquestes estratègies es fan en coordinació amb les diferents agències de les administracions locals i estatals.

La millora del desenvolupament econòmic amb equitat provocarà, segons el pla, la transformació econòmica, la creació d’ocupació i la millora de l’educació i la sanitat, i ajudarà a la cohesió social. I tot això afectarà positivament en la inseguretat, generant més seguretat.

L’objectiu final és que l’any 2030 la ciutadania de Sud-àfrica es senti segura i sense por a ser víctima d’un crim. Aquesta seguretat haurà de ser present a l’escola, a la feina i als altres espais de relació de la comunitat.

Enllaç d’interès:

What is the situation in South Africa?

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

 

Dos anys de funcionament del Centre Europeu de Contraban de Migrants

Malgrat la notable disminució del nombre d’immigrants irregulars que arriben a Europa, el contraban d’immigrants continua sent una activitat criminal rendible i activa per al crim organitzat a la Unió Europea. L’informe d’activitat de l’Europol sobre els dos anys de funcionament del Centre Europeu de Contraban de Migrants (EMSC) proporciona una visió detallada del desenvolupament i les tendències del contraban de migrants.

Des de la crisi de la migració del 2015, el negoci de contraban de migrants s’ha consolidat com un mercat criminal extens i lucratiu, i segueix representant un negoci altament rendible en el qual els criminals corren un risc baix de ser detectats. El model de negoci dels delinqüents implicats en aquest crim continua evolucionant i responent a la dinàmica i les necessitats dels fluxos migratoris. Molts factors, inclosos la implantació de polítiques, l’activitat policial i les preferències pressupostàries i de viatge dels immigrants irregulars, tenen un impacte sobre les rutes de migració i els mitjans operatius utilitzats pels contrabandistes. Els criminals s’adapten ràpidament als canvis i mostren una gran versatilitat en els mitjans de transport i les tecnologies que utilitzen. Cada vegada són més organitzats, i estableixen xarxes professionals sofisticades que operen de forma transnacional des de la font cap als països de destinació.

Migrant smuggling to and within the EUSegons Robert Crepinko, cap del Centre Europeu de Contraban de Migrants, “el contraban de migrants cap a la Unió Europea preveu l’ús de tecnologia avançada, especialment relacionada amb el frau documental, l’augment de l’ús de documents genuïns i els abusos de viatges sense visat, i tindrà un impacte significatiu en el futur del paisatge de contraban de migrants”.

Àmbits principals de l’informe de l’EMSC

  • El frau en els documents és un factor clau en el contraban de migrants. Els documents fraudulents o obtinguts fraudulentament que proporcionen cada vegada més els contrabandistes permeten als immigrants irregulars entrar a la UE i transitar-hi.
  • Abús de viatges sense visat: els immigrants irregulars intenten entrar per via aèria a la UE a través de països balcànics no comunitaris, utilitzant esquemes de viatge sense visat. Diversos països balcànics van introduir la liberalització de visats per als ciutadans, entre d’altres, de la Xina, Guinea Bissau, l’Iran o Turquia, cosa que permet als immigrants entrar en un país com a turista amb dret a romandre-hi fins a trenta dies.
  • Els mitjans socials continuen sent àmpliament utilitzats per anunciar serveis de contraban. Els delinqüents utilitzen diverses tècniques de màrqueting, per exemple, oferint descomptes per a migrants addicionals.
  • Modi operandi: els criminals utilitzen mètodes sofisticats i sovint amenaçadors per ocultar el contraban de migrants a través de les fronteres.
  • La participació de grups criminals policials organitzats en el tràfic de migrants i altres activitats delictives és significativa. Es tracta d’un negoci criminal enormement lucratiu amb nivells de risc relativament baixos.

Entre les principals rutes de contraban de migrants destaquen: la ruta del Mediterrani central, la de la Mediterrània occidental, la dels Balcans occidentals i la de les fronteres del Regne Unit i França.

L’EMSC de l’Europol es va fundar a principis del 2016, després d’un període de migració irregular molt actiu, amb migrants vulnerables que viatjaven en gran part sense restriccions en grups nombrosos al llarg del Mediterrani, de fronteres terrestres externes i més enllà de la UE. L’Europol ha comprovat que a molts migrants els faciliten el viatge organitzacions delictives. La tasca bàsica de l’EMSC és donar suport, amb la col·laboració d’Eurojust i Frontex, a investigacions transfrontereres per interrompre i perseguir els grups de delinqüència organitzada.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

Desmantellat el mercat més gran del món de ciberdelinqüència

Webstresser suspendedEls administradors del lloc web DDoS webstresser.org van ser arrestats el mes d’abril del 2018 com a conseqüència de l’operació ‘Power Off’, una investigació complexa liderada per la Policia holandesa i l’Agència Nacional contra el Crim del Regne Unit, amb el suport de l’Europol i una dotzena d’agències policials d’arreu el món. Els administradors residien al Regne Unit, Croàcia, el Canadà i Sèrbia. Es van prendre més mesures contra els principals usuaris d’aquest mercat als Països Baixos, Itàlia, Espanya, Croàcia, el Regne Unit, Austràlia, el Canadà i Hong Kong; es va tancar el servei il·legal i se’n van clausurar les infraestructures als Països Baixos, els Estats Units i Alemanya.

Webstresser.org es considerava el mercat més gran del món on contractar serveis de denegació de servei distribuït (DDoS), amb més de 136.000 usuaris registrats i quatre milions d’atacs mesurats l’abril del 2018. Els atacs orquestrats van dirigir-se contra els serveis crítics en línia oferts per bancs, institucions governamentals i forces de policia, i també contra víctimes de la indústria del joc.

En un atac DDoS habilitat per aquest servei, l’atacant controla remotament els dispositius connectats per dirigir una gran quantitat de trànsit a un lloc web o a una plataforma en línia. Tant si aquest trànsit consumeix l’amplada de banda del lloc web, com si aclapara el servidor o consumeix altres recursos essencials, el resultat final d’un atac DDoS no mitigat és el mateix: el lloc web de la víctima es va desaccelerant fins al punt que no es pot utilitzar, privant els usuaris dels serveis essencials en línia.

Amb webstresser.org, qualsevol usuari registrat podia pagar una tarifa nominal mitjançant sistemes de pagament en línia per llogar l’ús d’aquesta plataforma. Les tarifes en oferta eren tan baixes, uns 15 euros mensuals, que permetien als individus amb poc o cap coneixement tècnic llançar atacs DDoS paralitzants.

La cooperació policial internacional va ser fonamental per a l’èxit d’aquesta investigació, iniciada per la Unitat Nacional de Delictes d’Alta Tecnologia holandesa i l’Agència Nacional contra el Crim del Regne Unit, ja que els administradors, els usuaris, la infraestructura crítica i les víctimes estaven repartides per tot el món.

El Centre Europeu de Cibercriminalitat de l’Europol (EC3) i la Joint Action Task Force (J-CAT) van donar suport a la investigació des de l’inici, facilitant l’intercanvi d’informació entre tots els socis. Es va crear un lloc de comandament i coordinació a la seu de la Haia, liderada per l’Europol.

Els atacs de DDoS són il·legals. Molts entusiastes s’impliquen en activitats de ciberdelinqüència aparentment de baix nivell, sense tenir en compte les conseqüències que comporten aquests delictes. Les penes poden ser greus: si llances un atac DDoS o ofereixes, subministres o obtens serveis per llançar-ne, pots rebre una pena de presó, una multa o totes dues coses.

Els individus que es dediquen a la delinqüència cibernètica sovint tenen un conjunt d’habilitats que poden ser positives. Les habilitats en la codificació, el joc, la programació d’ordinadors, la seguretat cibernètica o qualsevol tema relacionat amb les TIC tenen una gran demanda, i hi ha moltes carreres i oportunitats disponibles per a qualsevol persona interessada en aquestes àrees.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

Delictes farmacològics: una gran amenaça per a la salut pública

La delinqüència farmacèutica comporta la fabricació, el comerç i la distribució de medicaments falsos, robats o il·lícits, així com de dispositius mèdics. Comprèn la falsificació de productes mèdics, el seu embalatge i la documentació associada, i també el robatori, el frau, la venda il·lícita, el contraban i el tràfic il·lícit de productes mèdics, i el blanqueig de diners associat.

S’està produint un increment significatiu d’aquest tipus de delinqüència, i els pacients de tot el món, sense saber-ho, posen la seva salut, fins i tot la seva vida, en risc en consumir medicaments falsos, mal emmagatzemats o que han caducat.

Els fàrmacs il·lícits poden contenir la dosi incorrecta de l’ingredient actiu, o cap en absolut, o un ingredient diferent. Estan associats amb diversos perills i, en el pitjor dels casos, poden provocar un atac cardíac, el coma o la mort.

La prevalença creixent de béns falsificats i il·lícits s’ha vist agreujada per l’augment del comerç per internet, on es poden comprar de forma senzilla, econòmica i sense prescripció mèdica. És impossible quantificar l’abast del problema, però en algunes zones els productes mèdics falsificats de l’Àsia, l’Àfrica i Amèrica Llatina poden arribar a un 30% del mercat.

Les xarxes delictives organitzades són atretes pels enormes beneficis que es fan a través de la delinqüència farmacèutica. Operen a través de fronteres nacionals en activitats que inclouen la importació, exportació, fabricació i distribució de medicaments falsificats i il·lícits. L’acció coordinada i intersectorial en l’àmbit internacional és, per tant, vital per identificar, investigar i processar els criminals darrere d’aquests delictes. Un informe analític d’Interpol examina els vincles entre la delinqüència farmacèutica i la delinqüència organitzada.

La medicina falsificada és ara un fenomen realment global i tots els països del món es veuen afectats com a punts d’origen, trànsit o destinació.

L’Organització Mundial de la Salut (OMS) estima que fins a l’1% dels medicaments disponibles al món desenvolupat probablement seran falsificats. Aquesta xifra augmenta fins a un 10% en l’àmbit mundial.

La falsificació s’aplica no només a medicaments “d’estil de vida”, incloent-hi la disfunció erèctil i els medicaments per a la pèrdua de pes, sinó també a medicaments per salvar la vida, inclosos els que s’utilitzen per tractar el càncer, les malalties del cor i altres malalties greus.

Moltes persones compren medicaments i dispositius mèdics per internet, a través de farmàcies en línia i pàgines de subhastes. Malauradament, una gran quantitat d’aquests llocs web d’internet no estan autoritzats ni regulats i comercialitzen productes il·lícits o subestàndard.

Si un proveïdor en línia amaga la seva adreça física, es tracta d’un senyal d’advertència que els seus productes poden ser perillosos. L’OMS estima que el 50% dels medicaments disponibles en aquests llocs web són falsificats.

La compra de medicaments en línia pot semblar més barata, més ràpida i més convenient que passar pel metge o la farmàcia, però els perills superen de lluny els beneficis.

Es poden fer comprovacions en aquest àmbit a les següents adreces d’interès:

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

 

L’evolució constant de les noves tecnologies afavoreix la difusió d’imatges d’abús sexual de menors

L’explotació sexual infantil es refereix a l’abús sexual d’una persona menor de 18 anys, així com a la producció d’imatges d’aquests abusos i l’intercanvi d’aquestes imatges en línia.

L’explotació sexual infantil en línia és un fenomen en evolució constant i està condicionada per l’evolució de la tecnologia. La connectivitat mòbil, la cobertura creixent d’internet en països en vies de desenvolupament i el creixement constant de solucions de transmissió pay-as-you-go, que proporcionen un alt grau d’anonimat a l’espectador, estan fomentant la tendència en la transmissió comercial i en viu de l’abús sexual infantil.

Europol ha identificat amenaces clau en matèria d’explotació sexual infantil:

  • Xarxes entre iguals (P2P) i accés anònim a xarxes de la internet fosca (dark net) (per exemple, Tor). Aquests entorns informàtics continuen sent la plataforma principal per accedir al material d’abús de menors i el principal mitjà per a la distribució no comercial. Aquests són invariablement atractius per als delinqüents i fàcils d’utilitzar. Un nivell d’anonimat més gran i les fortes possibilitats de treball en xarxa que ofereix la internet fosca, a sota de la “superfície web”, sembla fer que els delinqüents estiguin més còmodes per ofendre i discutir sobre els seus interessos sexuals.
  • Transmissió en directe de l’abús sexual infantil facilitada per la nova tecnologia, una tendència que es refereix a l’abús d’infants de països en vies de desenvolupament, que viuen davant d’una càmera a petició dels occidentals.
  • En menor mesura, també hi ha evidència que les formes d’explotació sexual infantil comercial, com ara la reproducció en temps real de l’abús, també contribueixen a augmentar la quantitat de CSEM[1] en línia.
  • L’abús infantil viu i llunyà té els enllaços més foscos amb la distribució comercial de CSEM. Com que el CSEM nou o invisible és una moneda valuosa dins de la comunitat ofensiva, l’abús llunyà viu és, per tant, una forma no només adquirir més CSEM, sinó de generar material amb un alt “valor”.
  • Sol·licitud en línia i extorsió sexual. El nombre creixent de nens i adolescents que posseeixen telèfons intel·ligents ha estat acompanyat de la producció de material pornogràfic generat per ells mateixos. Aquest material, inicialment compartit amb intenció innocent, sovint es dirigeix a “col·lectors”, que procedeixen a explotar la víctima, en particular mitjançant extorsió.
  • Xarxes i consciència forense dels delinqüents. Els infractors aprenen dels errors dels que han estat detinguts per l’aplicació de la llei.

El Centre Europeu de Cibercrims d’Europol (EC3) dona suport a les autoritats competents dels estats membres en la prevenció i detecció de totes les formes de criminalitat associades a l’explotació sexual dels nens.

Proporciona assistència i experiència en la lluita contra la distribució de material contra l’abús de nens a través de tot tipus d’entorns en línia, i aborda totes les formes de conducta criminal en línia contra els nens, com la preparació, el material pornogràfic generat per ells mateixos, l’extorsió sexual i la transmissió en directe a la xarxa.

La lluita contra la distribució del material contra l’abús d’infants inclou la prevenció i la intercepció, i impedir que es comparteixi a través de xarxes entre iguals, així com a través de plataformes comercials. En aquest sentit, EC3 participa en la Coalició Financera Europea contra l’Explotació Sexual Comercial d’Infants en línia (EFC), una xarxa finançada per la Comissió Europea composta per policies, ONG i agents del sector públic i privat.

[1] Sigles de Contemporany Sex Offender Risk Management.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

La complexa lluita contra el tràfic il·lícit de béns culturals

El tràfic il·lícit de béns del patrimoni cultural és un delicte transnacional que afecta tant els països d’origen com els de trànsit i destinació final. El comerç il·lícit d’obres d’art es manté actiu gràcies a la demanda del mercat de l’art, l’obertura de fronteres, la millora dels sistemes de transport i la inestabilitat política en determinats països.

Per exemple, durant la darrera dècada s’ha produït una tendència creixent del tràfic il·lícit d’objectes culturals a la zona de l’Orient Mitjà afectada per conflictes armats. I és que el mercat negre d’obres d’art esdevé tan lucratiu com ho pot ser el de drogues, armes o béns falsificats.

L’any 2015, el Consell de Seguretat de les Nacions Unides va aprovar la Resolució 2199, que demana als països que adoptin les mesures necessàries per evitar el comerç de béns culturals robats iraquians i sirians. També va reconèixer el paper global de la Interpol en l’abordatge d’aquest comerç il·lícit, sobretot per la sensibilització del problema entre les organitzacions pertinents. Considera clau l’intercanvi d’informació entre la policia, els marxants d’art i antiguitats i els propietaris d’obres d’art.

La base de dades de la Interpol d’obres d’art robades és una eina clau en aquest sentit i és accessible a les policies i altres usuaris autoritzats d’arreu del món. El públic general pot accedir de forma oberta a determinats tipus de dades: les últimes obres d’art robades (pòsters d’Interpol), les obres recuperades, les obres recuperades però no reclamades pel seu propietari i les obres robades provinents de l’Afganistan, Síria o l’Iraq.

Per lluitar contra el robatori i el tràfic d’obres d’art, la Interpol treballa amb altres organitzacions d’àmbit global: l’Organització de les Nacions Unides per a l’Educació, la Ciència i la Cultura (UNESCO), el Consell Internacional de Museus (ICOM), l’Organització de les Nacions Unides contra el Crim i les Drogues (UNODC) i l’Organització Mundial de Duanes (WCO).

La Interpol també destaca el paper d’algunes organitzacions policials en la lluita contra el tràfic d’obres d’art, com pot ser la Policia de Romania, que compta amb una base de dades molt àmplia i operativa. Letònia té un servei electrònic destinat als propietaris i titulars d’objectes culturals per descriure els seus objectes. Finalment, és important destacar el projecte conjunt polonès i noruec sobre comerç il·legal del patrimoni cultural.

Tots els sectors involucrats a lluitar contra aquest crim utilitzen l’anomenat ID d’objecte, concebut pel Getty Information Institute, que és l’estàndard internacional per descriure objectes culturals amb l’objectiu de facilitar-ne la identificació en cas de robatori.

L’estàndard ID es va crear amb els objectius següents:

  • Proporcionar una llista de comprovació de la informació necessària per identificar objectes robats
  • Fixar una norma de documentació que estableix el nivell mínim d’informació necessària per descriure un objecte amb finalitats d’identificació
  • Desenvolupar xarxes d’informació que permetin a diverses organitzacions intercanviar descripcions d’objectes amb rapidesa
  • Proporcionar una base sòlida per a programes de formació per ensenyar la documentació d’objectes

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

 

Sostracció i comercialització de vehicles robats: un negoci difícil d’aturar

El robatori i la comercialització de vehicles és una activitat criminal altament organitzada que afecta totes les regions del món i amb clars vincles amb la delinqüència organitzada i el terrorisme. Els vehicles són robats, d’una banda, pel rèdit econòmic que se n’obté, i, d’altra banda, per finançar altres delictes. També poden ser usats com a armes explosives o com a mitjà per perpetrar altres delictes.

La base de dades de la Interpol sobre vehicles de motor robats (SMV) és actualment una eina fonamental contra el robatori i el tràfic internacional de vehicles. Permet que la policia pugui comprovar un vehicle sospitós i descobreixi instantàniament si s’ha informat del robatori. La importància rau en el fet que es tracta d’una base de dades internacional, ja que els vehicles travessen les fronteres nacionals, de vegades a milers de quilòmetres de distància del lloc on van ser robats.

L’any 2015 es van identificar vora de 123.000 vehicles robats a tot el món, gràcies a la base de dades SMV. En finalitzar l’any 2017, la xifra de registres de bases de dades s’elevava a 7,4 milions.

Una gran majoria de països membres de la Interpol disposen d’unitats especials que s’ocupen dels delictes relacionats amb els vehicles de motor, amb bases de dades sobre vehicles sostrets i, fins i tot, de bicicletes, com és el cas del Canadà o els Estats Units.

No existeixen paràmetres o indicadors precisos de mesura de la delinqüència organitzada. En el millor dels casos, poden obtenir-se estimacions xifrades a partir d’estadístiques, models econòmics comercials i fluxos financers coneguts, combinant-los amb dades sobre decomisos, detencions i condemnes dels autors dels delictes. Tampoc es disposa d’estadístiques comparables sobre el perjudici econòmic causat pels delictes relacionats amb vehicles. Només hi ha estimacions a partir de dades de les companyies asseguradores dels vehicles.

Un altre problema existent és que els delictes relacionats amb vehicles no estan tipificats com a tals, sinó que la legislació dels diferents països pot fer distincions entre malversació, frau a l’assegurança, furt d’ús, robatori de béns, car-jacking –sostracció d’un vehicle amb violència i/o amenaces– o home-jacking –assalt a un domicili per sostreure les claus d’un vehicle.

Finalment, cal esmentar que, dins de l’àmbit policial, els delictes relacionats amb vehicles pot ser que no tinguin la mateixa prioritat que altres il·lícits com el tràfic de drogues, els delictes contra menors, el tràfic d’éssers humans o el terrorisme, tot i que sovint aquests delictes es nodreixen o utilitzen vehicles que han estat obtinguts fraudulentament.

Els vehicles sostrets poden dividir-se en dues categories. La primera són els vehicles de marca i model corrents, fàcils d’aconseguir, que són la majoria. La segona consisteix en vehicles summament lucratius, com poden ser els vehicles esportius utilitaris i els automòbils de luxe.

La Interpol, en els seus informes i recomanacions, insisteix sempre a intensificar l’intercanvi d’informació i la cooperació entre els diferents serveis encarregats de la gestió de fronteres –duanes, immigració– i amb altres entitats nacionals –policia de trànsit, autoritats encarregades de les matriculacions, etc.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

 

Ciberamenaces i delicte cibernètic: tendències emergents

Els atacs ransomware han protagonitzat el panorama d’amenaces actuals, seguits d’un augment massiu de phishing, bots maliciosos i exploits

ENISA és una agència de coneixements especialitzats per a la seguretat cibernètica a Europa, que va néixer l’any 2004 amb l’objectiu d’assessorar el sector privat i els països membres quant a la prevenció, detecció i resposta als problemes de seguretat de la informació mitjançant la sensibilització sobre les xarxes.

A començaments d’any, ENISA va publicar l’informe sobre l’escenari de les amenaces cibernètiques del 2017, el sisè que publica en aquesta àrea. L’informe ve acompanyat de novetats, com la creació del web ETL, el primer esdeveniment en l’àrea d’intel·ligència d’amenaces cibernètiques i el desenvolupament de la primera versió del “CTI maturity model” per identificar les deficiències en les eines actuals a l’hora de compartir informació sobre amenaces, i que continuarà durant el 2018.

L’informe recull que les tendències actuals estan protagonitzades per la complexitat i sofisticació dels atacs cibernètics, un anonimat més gran dels atacants, la transformació d’infraestructures malicioses per fer funcions multipropòsits, la monetització del delicte cibernètic com a motiu principal dels agents d’amenaces i l’entrada dinàmica de la guerra cibernètica al ciberespai.

Els atacs ransomware han protagonitzat el panorama actual d’amenaces. Aquest darrer any es van detectar vora de 4 milions de mostres ransomware al dia. A més, navegadors coneguts, com Firefox i Chrome, estan reforçant la seva seguretat a causa de l’aparició de 22 milions d’exemplars nous de malware el primer trimestre del 2017. Mac, Linux i Windows també són objectiu del ransomware. Aquest últim va veure un augment del 20% l’any 2017, arribant a xifres del 75% d’atacs d’aquest tipus el mes de juliol. La major part del malware financer continua depenent dels atacs basats en el web, ja que busquen les febleses en els navegadors.

El brot ‘WanaCry’, que va tenir lloc el 12 de maig del 2017, és un exemple de com poden combinar-se el ransomware i els atacs de denegació de serveis (DDoS). Hi ha hagut un augment en els intents d’extorsió amb atacs DDoS, on el preu del rescat oscil·la entre 5 i 200 bitcoins. A més, han crescut encara més des de la pujada del valor d’aquesta moneda virtual el juny del 2017. El sector més atacat ha estat la indústria del joc, amb el 80% dels atacs. El primer trimestre del 2017, hi va haver un augment del 69,2% de l’ús de programari maliciós, i algunes eines van aprofitar el phishing en correus electrònics per transformar els dispositius en bots.

El phishing ha augmentat  en volum i sofisticació. És àmpliament utilitzat com el primer pas d’un atac cibernètic i fa servir enginyeria social per obtenir informació confidencial de forma fraudulenta. Segons les investigacions recents, “cada mes es creen una mitjana de 1.385 milions de webs phishing”. Destaca, amb un 40%, la modalitat spear-phishing, a través de correu electrònic, contra persones o empreses específiques per obtenir diners o fer espionatge cibernètic.

Els exploit kits tenen la capacitat d’identificar vulnerabilitats al navegador o a l’aplicació web i d’explotar-les automàticament. S’acostumen a orientar a complements de navegador com Java i Adobe Flash. Actualment es l’única de les amenaces que recull l’informe del 2017 que ha mostrat una disminució dels atacs.

L’informe conclou que, degut a les noves pràctiques d’atac, les noves tecnologies hauran de desenvolupar nous controls i indicadors clau de rendiment (KPI) per minimitzar el risc dels organismes quant a la intel·ligència d’amenaces cibernètiques. Així mateix, remarca la importància de desenvolupar polítiques tècniques i legals sobre aquest fenomen canviant d’amenaces i delictes cibernètics.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

Europol acull una conferència per fer front a les bandes criminals de motards

MotosExperts en diferents àmbits –més de 70 agents de policia, fiscals i ministeris de 15 estats membres de la UE– es van reunir a finals del 2017 a la seu d’Europol per reflexionar al voltant de la necessitat de fer front a la criminalitat relacionada amb les bandes de motards a la Unió Europea. La reunió, organitzada pel Centre Nacional d’Intel·ligència i Experiència d’Holanda (LIEC) del Ministeri de Justícia i Seguretat, va tractar enfocaments innovadors d’investigació per lluitar contra la delinqüència organitzada, especialment relacionats amb els OMCGs (outlaw motorcycle gangs).

Les bandes criminals de motociclistes tenen una forta dimensió internacional, amb una xarxa transnacional establerta, i estan presents a tots els estats membres de la UE amb una gran capacitat d’expansió territorial. El nombre de capítols d’OMCGs a Europa segueix sent elevat, les noves bandes de motociclistes il·legals entren en joc i augmenta la seva presència al carrer. Això no només té un impacte en la situació del crim organitzat, sinó que també pot afectar profundament la vida de les persones.

En els darrers anys, molts socis de la UE han experimentat delictes relacionats amb OMCGs. En resposta a aquests problemes, els països han desenvolupat diverses estratègies. Sovint van més enllà de les mesures tradicionals d’aplicació de la llei i abasten un enfocament integral i administratiu per abordar aquest tipus de delinqüència i altres qüestions relacionades amb aquests grups. Aquest enfocament pluridisciplinari combina investigacions criminals amb mesures adoptades per altres institucions i autoritats governamentals, com ara les autoritats fiscals, els serveis duaners i les autoritats municipals locals i regionals, per tal de combatre els OMCGs amb més eficàcia.

Europol considera necessari un intercanvi d’experiències internacionals i transfrontereres i una cooperació més estreta per afrontar tots els desafiaments presentats per les OMCGs.

Karel Schuuman, cap del LIEC, afirma que és vital un enfocament integral per abordar el fenomen de les OMCGs i els problemes que provoquen. I subratlla que cal una combinació de les mesures tradicionals d’aplicació de la llei i les mesures d’altres autoritats governamentals, com ara l’Administració pública i les autoritats fiscals.

Actualment, Europol té un paper clau en la lluita contra les activitats delictives de les bandes criminals de motociclistes i dóna suport als estats membres per prevenir o combatre totes les formes de criminalitat dins del mandat d’Europol. Aquest objectiu s’intenta acomplir a través de l’anàlisi operativa durant les investigacions, identificant noves tendències i fenòmens, i a través de l’anàlisi estratègica, informació sobre amenaces i organització de conferències d’experts i cursos de formació a tot Europa.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français