S’estén per Centreamèrica el model de repressió contra les maras aplicat a El Salvador

Actualment, ja es pot afirmar que “l’èxit” del Govern de El Salvador en el desmantellament de les maras és innegable. De la mateixa manera que s’ha produït una forta centralització gairebé absoluta del poder en mans del president Nayib Bukele però en detriment de l’Estat de dret.

Per la seva part, la majoria dels salvadorencs accepten aquest pacte i donen suport al seu president, cosa que no ha passat desapercebuda per a la resta de dirigents de la regió que afronten les seves pròpies crisis sobre crim organitzat. Amb tot, algunes veus ja s’han alçat per evitar que diversos dirigents es vegin temptats de cercar la mateixa solució als seus problemes.

Però el fet és que això ja ha començat a succeir. Com informen diversos mitjans com Nuso, Hispanidad, Elconfidencial o Washingtonpost, la presidenta d’Hondures, Xiomara Castro, també va decretar el mes de desembre passat l’estat d’excepció per facilitar la lluita contra les maras. L’Equador va declarar quatre règims d’excepció durant l’any 2022 militaritzant centres penitenciaris i zones amb altes taxes d’homicidis, i Jamaica va fer el mateix amb l’objectiu de combatre un repunt de la violència a mans de diverses organitzacions criminals.

Fa pocs dies, El Salvador va oferir ajut a Haití, el país més pobre de Llatinoamèrica i devastat per les bandes, per implementar-hi el seu mateix pla de control territorial. I és que en una regió que porta dècades batallant per establir una resposta adequada al crim organitzat, les polítiques de Bukele resulten cada cop més atractives. Sobretot quan aquestes polítiques de seguretat compten amb finançament internacional com el del Banc Centreamericà d’Integració Econòmica (BCIE), una entitat amb base a Hondures i un membre del qual és Espanya.

Per alguns estudiosos de la problemàtica, la fi de les maras a El Salvador podria marcar l’inici de l’era de la militarització i de les megapresons a Llatinoamèrica i el Carib. En el cas de El Salvador, la campanya de detencions massives ha comportat tancar entre reixes 60.000 persones, l’1% de la població salvadorenca. D’aquesta manera, el país compta amb la taxa d’empresonament més alta del món (1.536 interns per cada 100.000 habitants), alhora que ha reduït dràsticament la taxa d’assassinats. L’any 2022, la taxa es va situar en 8 homicidis per cada 100.000 habitants, quan l’any 2015 era de 105.

Actualment, els membres de les maras que no han estat detinguts es troben en desbandada, incapaços de rebre ordres d’unes estructures criminals escapçades i una presència menor o fins i tot inexistent en barris que abans estaven sota el control absolut d’aquestes bandes.

Mentrestant, els que es troben empresonats han de rebre el suport econòmic de les seves famílies, ja que els han de comprar paquets de menjar i productes bàsics per valor de 170 dòlars al mes. El sistema és senzill: els familiars no poden portar-los res procedent de fora de la presó, per la qual cosa no els queda altra sortida que comprar-los aquests paquets.

Més enllà de les injustícies, molts adverteixen que els resultats immediats del règim d’excepció amaguen la marea de problemes que poden veure’s detonats per aquesta onada sense precedents de detencions i repressió. I alguns experts subratllen que la història de El Salvador demostra que aquestes polítiques de mà dura de vegades donen resultats a curt termini, però en realitat estan generant un brou de cultiu perquè grups criminals es reciclin, reclutin més persones i, a la llarga, s’enforteixin encara més.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

Leave a Reply