Treballant per la integritat en l’esport

L’esport té la virtut de reunir persones per sobre de diferències culturals, idiomàtiques, religioses, etc. Però, malauradament, la integritat en l’esport sovint es veu alterada per un seguit de delictes com poden ser pactar el resultat d’un partit, les apostes il·legals i el dopatge.

La Interpol ha augmentat els recursos i la coordinació amb diferents cossos policials, tot oferint una iniciativa global de formació, educació i prevenció centrada en la manipulació de la competència, així com en les apostes irregulars i il·legals.

En aquest àmbit, està desenvolupant un seguit d’iniciatives per sensibilitzar sobre els problemes i facilitar l’intercanvi d’informació, intel·ligència i millors pràctiques entre els països membres de la Unió Europea.

Els grups criminals organitzats que operen en el món de l’esport, ho fan a gran escala, s’adrecen a una àmplia gama d’esports –inclòs, però no limitat a, el futbol, l’atletisme, el tenis i el ciclisme– i intenten manipular resultats esportius en connivència amb jugadors, àrbitres, gerents o entrenadors.

Els crims a l’esport travessen les fronteres internacionals i generen enormes beneficis que després es canalitzen cap a altres activitats il·legals. Les estimacions de diners guanyats a través d’apostes il·legals es calculen en centenars de milions d’euros anuals.

El pacte de resultats dels partits i els jocs d’atzar il·legals són desafiaments globals, sobretot perquè les xarxes de jocs d’atzar en línia han fet que sigui extremament fàcil apostar en competicions esportives i partits a qualsevol part del món.

Els objectius principals que persegueix la Interpol en aquest àmbit són els següents:

  • Educar i capacitar els actors clau en l’esport sobre com reconèixer, resistir i denunciar els intents de corrompre o arreglar partits.
  • Preparar millor l’aplicació de la llei sobre com investigar i cooperar en casos relacionats amb la corrupció.
  • Formar actors del món de l’esport sobre com iniciar i desenvolupar una investigació interna sobre sospites de manipulació de les competicions.
  • Preparar els instructors esportius sobre com dur a terme sessions de sensibilització als seus clubs.

La Interpol està desenvolupant un programa de capacitació en línia per a jugadors, àrbitres, gerents i entrenadors sobre com reconèixer, resistir i reportar qualsevol forma de manipulació de partits.

Pel que fa al dopatge, sovint és penalitzat com un crim comès per un individu. La realitat és que quan un atleta pren drogues il·legals –esteroides, anabolitzants, hormones de creixement humà, estimulants o diürètics– que augmenten el rendiment, es tracta només d’una peça en una xarxa més gran de la criminalitat.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

El Pla Vigipirate en l’estratègia antiterrorista a França

Els atacs terroristes perpetrats a França els anys 2015 i 2016 i les disposicions legislatives adoptades l’any 2016 han conduït a una revisió del pla Vigipirate per adaptar-lo a un nivell d’amenaça elevada.

Vigipirate

Vigipirate és un pla central en el marc de l’estratègia antiterrorista que implica tots els actors nacionals (l’Estat, les entitats territorials, les empreses i els ciutadans) en un context de vigilància, prevenció i protecció.

Com s’estructura el Pla?

Abasta 300 mesures, que s’apliquen a 13 àmbits d’actuació: alerta i mobilització; protecció de grans concentracions humanes en espai obert; protecció d’instal·lacions i edificis de valor simbòlic, econòmic, polític o ecològic; protecció d’instal·lacions industrials del sector químic, dels hidrocarburs o nuclear; ciberseguretat; sector aeri; sector marítim; transports terrestres; sector de la salut; protecció de la cadena alimentària; protecció de les xarxes de comunicacions, aigua, electricitat, hidrocarburs i gas; control de fronteres terrestres, fluvials i lacustres, marítimes i aèries; protecció dels residents francesos a l’exterior o dels interessos francesos a l’estranger.

Objectius del Pla

Els objectius s’orienten a un doble vessant:

  1. Desenvolupar una cultura de la vigilància i de la seguretat en el conjunt de la societat per tal de detectar les amenaces d’acció terrorista.
  2. Assegurar permanentment la protecció dels ciutadans, del territori i dels interessos de França contra l’amenaça terrorista.

Els tres nivells del Pla

La posada en marxa de cada nivell està en funció del grau de l’amenaça i resulta fàcilment identificable per un logotip visible a l’espai públic:

  1. El nivell de vigilància: és el nivell permanent de seguretat i implica implementar 100 mesures sempre actives.
  2. El nivell de seguretat reforçada − risc d’atemptat: adapta la resposta de l’Estat a una amenaça terrorista elevada o molt elevada. Es poden activar diverses mesures de seguretat addicionals que en complementen d’altres que són permanents, especialment a aeroports, estacions i espais de culte, entre d’altres. Pot ser aplicable al conjunt del territori nacional.
  3. El nivell d’urgència per atemptat: es pot activar en cas d’atemptat consumat o quan un grup terrorista identificat i no localitzat entra en acció. Aquest nivell està vigent per un temps limitat, que coincideix amb la gestió de la crisi. Permet mobilitzar recursos excepcionals i difondre informacions per protegir els ciutadans en situacions de crisi.

Els serveis d’intel·ligència avaluen l’amenaça terrorista i les seves anàlisis permeten a la Secretaria General de la Defensa i de la Seguretat Nacional (SGDSN) establir l’estratègia general de seguretat del Pla, cosa que implica implementar mesures de seguretat en el marc de grans esdeveniments nacionals; mesures de seguretat en determinades dates clau, com l’inici del curs escolar o les festes de Cap d’Any, i aplicar un dispositiu nacional de protecció d’urgència en cas d’atemptat consumat a França o a l’estranger.

Per ampliar informació podeu consultar els enllaços següents:

Faire face ensemble. Vigilance, prévention et protection face à la menace terroriste

R!sques. Prévention des risques majeurs

Adaptation du plan Vigipirate à la période estivale

Signalement de situations suspectes. Recommandations à l’usage du grand public

Plan Vigipirate. Foire aux Questions (FAQ)

Rapport d’activité 2016. Secrétariat Général de la Défense et de la Sécurité Nationale

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

 

 

L’Observatori per a la Prevenció de l’Extremisme Violent es posa en marxa a Barcelona

OPEVEl mes de gener passat, 320 representants de 172 organitzacions de la societat i moviments socials de 22 països es van reunir a Barcelona amb l’objectiu de prevenir l’extremisme violent. De la reunió en va sorgir el Pla d’acció de la societat civil euromediterrània per a la prevenció de totes les formes d’extremisme violent.[1] Dins el Pla s’incloïa la creació de l’Observatori per a la Prevenció de l’Extremisme Violent (OPEV),[2] per tal de donar suport a la implementació del Pla.

El Pla d’acció parteix de la base que centrar la lluita contra l’extremisme violent en mesures antiterroristes deixa fora la societat civil, que compta amb energies crucials per generar cohesió social i, en conseqüència, prevenir la radicalització violenta, afrontant els factors que l’afavoreixen. En aquesta direcció, la creació de societats obertes, equitatives, inclusives i plurals, basades en el respecte dels drets humans, constitueix una alternativa sòlida i atractiva al radicalisme violent.

L’extremisme violent erosiona els fonaments de la nostra societat, promou l’odi i la discriminació i fa impossible la convivència pacífica. L’extremisme parteix d’idees polítiques, socials o religioses que rebutgen l’statu quo i que estan basades en valors totalitaris, fanàtics, intolerants, antidemocràtics i antipluralistes. Pretenen obtenir els seus objectius amb la violència, tan extrema com sigui necessària. Sovint pren com a enemic un grup ètnic, una ideologia, una religió o una classe social i en propugna, pràcticament, l’extinció.

La presència de l’extremisme violent a la regió euromediterrània és força notable. Aprofitant la presència a la zona de grups gihadistes que practiquen la violència indiscriminada, moviments populistes d’extrema dreta, racistes i islamòfobs estan pressionant els governs cap a la intolerància, l’odi i les retallades de drets, que, en la pràctica, afecten grups específics, circumstància que no farà sinó empitjorar el problema en el futur.

El proper 21 de setembre l’OPEV presenta un primer informe sobre l’evolució de la legislació antiterrorista a la regió i les conseqüències que les reformes legislatives poden tenir en la mateixa radicalització violenta, amb la intenció d’obrir un fòrum de reflexió sobre aquest tema que ajudi a trobar solucions pacificadores.

[1] Vid. http://novact.org/2017/01/el-pla-daccio-de-la-societat-civil-de-la-regio-euromediterrania-per-la-prevencio-de-totes-les-formes-dextremisme-violent/

[2] Vid. http://novact.org/2017/02/web-opev/

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

Entra en funcionament l’ordre europea d’investigació

El 22 de maig de 2017 ha entrat en vigor l’ordre europea d’investigació, que simplifica i agilitza les investigacions penals transfrontereres amb capacitat per sol·licitar proves. Això facilita el treball entre les diferents autoritats judicials quan sol·licitin proves que estiguin en un altre país de la Unió Europea.

L’ordre europea d’investigació es basa en el reconeixement mutu, la qual cosa significa que els països de la Unió Europea estan obligats a reconèixer i executar la sol·licitud d’un altre país, com ho farien amb una decisió procedent de les seves pròpies autoritats.

Entre els avantatges que pot comportar l’ordre europea d’investigació, hi ha els següents:

  • Crea un únic instrument de gran abast. L’ordre europea d’investigació substituirà el fragmentat marc jurídic actual per a l’obtenció de proves. Abasta tot el procés d’obtenció de proves, des de l’assegurament de les proves fins a la transferència dels elements de prova existents, per als estats membres participants.
  • Estableix terminis estrictes per obtenir les proves sol·licitades. Els estats membres disposen de fins a 30 dies per decidir si accepten una sol·licitud. Si s’accepta, el termini per executar la mesura d’investigació sol·licitada és de 90 dies.
  • Restringeix els motius per rebutjar una sol·licitud. L’autoritat receptora només podrà negar-se a executar una ordre en determinades circumstàncies, com ara si és perjudicial per a la seva seguretat nacional o contrària als principis fonamentals del dret del país en qüestió.
  • Redueix els tràmits administratius gràcies a la introducció d’un formulari únic normalitzat, en la llengua oficial de l’Estat executor.
  • Protegeix els drets fonamentals de la defensa. Les autoritats sol·licitants han d’avaluar la necessitat i la proporcionalitat de la mesura d’investigació sol·licitada. Les ordres europees d’investigació han de ser emeses o validades per una autoritat judicial.

L’ordre europea d’investigació permetrà:

  • El trasllat temporal de detinguts amb la finalitat de reunir proves.
  • La consulta dels comptes bancaris i les operacions financeres dels sospitosos o acusats.
  • Les investigacions encobertes i la intercepció de telecomunicacions.
  • Mesures de protecció de proves.

Paral·lelament, la Comissió Europea està treballant per crear solucions que dotin les autoritats judicials d’eines d’investigació modernes per facilitar l’accés a les proves electròniques.

Un cop incorporada l’ordre europea d’investigació a les legislacions nacionals respectives, la Comissió Europea analitzarà la situació d’aquesta incorporació i s’adreçarà als estats membres que encara no hagin pres les mesures pertinents.

Antecedents

La Directiva es basa en el principi de reconeixement mutu de les decisions judicials pel que fa a l’obtenció de proves per al seu ús en procediments penals.

Aquesta Directiva s’aplica a tots els països de la UE excepte Dinamarca i Irlanda, que no hi participen. Es tracta d’un instrument que substitueix les assistències judicials mútues existents a la UE per a l’obtenció de proves, en particular, el Conveni d’assistència judicial de la UE de 2000 i la Decisió marc 2003/577/JHA sobre l’assegurament de proves.

 Webs d’interès

Justícia penal: reconeixement de proves

La Unió de la Seguretat: dos anys després

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

 

La política de seguretat a la ciutat de Neza a Mèxic: esperança o miratge?

Darrerament s’ha celebrat a la ciutat de Nezahualcóyotl (“Neza”, per simplificar-ho) un congrés internacional de seguretat i proximitat. Aquest fet, però, no és en si prou rellevant. En canvi, el que sí que és significatiu és el que hi ha al darrere.

Hay un coyote detras de Nezahualcoyotl

Neza limita amb Ciutat de Mèxic i es va crear arran d’una gran immigració interna l’any 1963. Des d’aquell moment, el creixement ha estat pràcticament constant fins a superar amb escreix el milió d’habitants actual. Per les seves característiques sociodemogràfiques, ha estat una ciutat amb molts problemes i deficiències estructurals, entre elles la delinqüència, molt especialment la violenta.

Aquesta ciutat està situada en un entorn, Mèxic, en què la delinqüència violenta ha estat sempre molt present, però que a partir de l’inici de la legislatura del president Felipe Calderón (2006-2012) s’ha incrementat encara més com a conseqüència, segons la majoria dels observadors, d’una política que pretenia exterminar tot el narcotràfic del país i que, en no tenir els recursos necessaris per fer-ho, l’únic que va aconseguir va ser atomitzar alguns grups, desestabilitzar els mercats i incrementar la violència tant contra l’Estat com entre els mateixos grups, que tornaven a lluitar pel domini del territori. El darrer mes de març, els homicidis dolosos van enregistrar un màxim històric mensual (2.020), als quals encara cal afegir-ne 1.426 de culposos[1] (més de cinc vegades els homicidis anuals a Espanya).

Per combatre aquesta plaga de violència, des de la Federació s’havia apostat per una militarització creixent del conflicte (intervenció intensa de l’Exèrcit) i la introducció d’elements militaristes a la policia. Tot això, guarnit amb la proposta de “comandament únic”, que posaria totes les forces policials sota un comandament estatal únic que podria disposar lliurement de les policies municipals, incloent-hi els seus béns.[2]

La situació es veu encara agreujada per l’alt grau de corrupció en la majoria de les policies mexicanes. Els salaris no gaire generosos dels agents resisteixen malament les propostes de suborn del crim organitzat. Aquest fet comporta una gran desconfiança de la població envers la policia. Un exemple d’aquesta desconfiança és que la xifra negra se situa entorn del 93,7%[3] en general i arriba al 95% a l’Estat de Mèxic (només un de cada vint víctimes de delicte  denuncien a la policia).[4]

En aquest context, la ciutat de Neza, amb el suport de la seva policia local, refusant el comandament únic, aplicant una estratègia de proximitat social,[5] promovent la participació ciutadana en els temes de seguretat i augmentant la transparència, ha aconseguit passar del lloc 17 que ocupava l’any 2012 en nombre de morts violentes a l’Estat de Mèxic a què pertany, a ocupar el 2015 −només en tres anys− el lloc 72 d’un total de 125 municipis que hi ha a l’estat.[6] En la implantació d’aquest model s’han aplicat metodologies de treball dissenyades, entre d’altres, per la Universitat i la Policia Local de Castelló de la Plana.[7]

El procés continua endavant amb decisió, però no sense dificultats, ja que la primera setmana de maig una dona i dos homes del cos policial van ser assassinats en una emboscada (un tercer home va resultar ferit greu). Caldrà veure si Neza es consolida, juntament amb alguna altra ciutat com General Escobedo (Nuevo León), que també va en la mateixa direcció, i aconsegueix canviar les polítiques de seguretat cap a estratègies més transversals i més eficaces o si, per contra, acaba finalment arrossegada per l’onada de violència i repressió. De fet, els participants al congrés esmentat van acordar crear una xarxa de municipis que aposten per aquest tipus de polítiques,[8] per tal de sumar esforços en aquesta direcció.

[1] Vid. https://drive.google.com/file/d/0ByOma7eqHEQ5aldxSFlfd0xzNWc/edit

[2]Vid. http://123probando.com.mx/causaencomun/wp-content/uploads/2015/11/Posicionamiento-de-Causa-en-Común-Senado-200115.pdf

[3] http://www.inegi.org.mx/saladeprensa/boletines/2016/especiales/especiales2016_09_04.pdf

[4] https://drive.google.com/file/d/0ByOma7eqHEQ5cDdWWUxrT3ZxVjQ/view

[5] Vid. http://seguridadneza.gob.mx/portal/?pag=pg_mv

[6]Vid. http://causaencomun.org.mx/prensa/propuestas-seguridad-publica-a-los-candidatos-a-gobernador/

[7] http://www.catedraeurocop.uji.es/wp-content/uploads/2014/10/C-CÁTEDRA-y-PROXPOL-corto-con-EFUS-y-ENFOQUES-V-14082014-prot.pdf

[8] Vid. http://seguridadneza.gob.mx/portal/?pag=pg_art&not=MTM2

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

Comissària Cristina Manresa: “Planificar amb rigor és la clau de l’èxit”

La comissària Cristina Manresa Llop, nascuda a Barcelona l’any 1968, té una filla de 19 anys i viu a Badalona. Diplomada en Criminologia i llicenciada en Història de l’Art per la Universitat de Barcelona, va entrar als Mossos d’Esquadra a la quarta promoció –ara fa 26 anys– i ha arribat a comissària passant per totes les categories. Creu que això és important perquè haver treballat en diferents serveis i situacions l’ha fet propera i coneixedora de la difícil tasca dels policies i li ha ensenyat a valorar les coses importants de la vida.

Actualment és cap de la Regió Policial Metropolitana Nord i directora del Pla de seguretat del Mobile World Congress des del 2013.

Ha rebut diverses condecoracions i premis per la seva tasca professional. És membre del Comitè d’Ètica de la Policia de Catalunya i participa des de fa anys en activitats de formació i docència.

Quin balanç fa del dispositiu de seguretat de la darrera edició del Mobile World Congress?

Molt positiu; no hi ha hagut incidents rellevants en una edició en què la xifra de congressistes ha batut un nou rècord, 108.000 persones, cosa que suposa un increment del 7% respecte de l’any anterior. L’índex de victimització per cada 1.000 visitants s’ha situat en un 0,34, índex inferior al registrat l’any 2016, que es va situar en un 0,36. Els fets delictius s’han mantingut estables, amb una reducció del 13% al transport públic, i el 91% dels fets són furts.

Ens sentim orgullosos de la feina feta per tots els cossos policials i serveis d’emergències, que, juntament amb els organitzadors del MWC –els responsables de Fira de Barcelona i Turisme de Barcelona–, ha contribuït a mantenir la seguretat dels congressistes i el bon desenvolupament d’aquest esdeveniment. Aquest és un treball en equip!

Quines eines −de planificació, prevenció, emergències, seguretat ciutadana− són les que li permeten ajudar i oferir protecció a les persones en aquests grans esdeveniments?

Treballem a partir d’un Pla director de seguretat (PDS), document que recull els objectius i les característiques de l’esdeveniment i organitza les diferents tasques de tots els integrants per tal que ens coordinem amb efectivitat. Són vuit programes que inclouen els dispositius policials de seguretat ciutadana, ordre públic, intel·ligència, mobilitat, protecció civil, allotjaments, etc.

Com a part de les polítiques de prevenció, la Policia de la Generalitat – Mossos d’Esquadra ha potenciat la difusió dels consells de seguretat a les xarxes socials dels Mossos d’Esquadra i del 112, i ha fet arribar als congressistes material amb mesures bàsiques de seguretat, amb l’objectiu de prevenir fets delictius. Panells informatius al transport, cartells i díptics en diversos idiomes, etc. Aquestes accions s’han portat a terme amb la col·laboració de diferents entitats que participen en l’organització i la seguretat de l’esdeveniment, com són GSMA, Barcelona Convention Bureau i el Gremi d’Hotels.

De quina manera, des del punt de vista de la planificació, afecta tenir tants operadors, públics i privats, d’àmbits i administracions diferents, en un mateix esdeveniment? El factor humà és primordial en aquest sentit?

Planificar amb rigor és la clau de l’èxit perquè hi participen molts efectius de la PG-ME de diferents especialitats: GEI, Escortes, Subsòl, Canina, Tèdax, Hèlix, BRIMO, ARRO, Informació, Seguretat Ciutadana, Trànsit, etc. També integrem personal extern a la nostra organització, d’altres policies municipals (l’Hospitalet i Barcelona) i operadors externs: empresa organitzadora, seguretat privada, emergències, Turisme de Barcelona, Ajuntament, transports, etc.

Per aquest motiu, comencem a planificar després de l’estiu i fins al mes de febrer o març, que és quan es celebra el MWC.

Es fa una primera reunió amb tots els responsables i expliquem les novetats de l’any i el cronograma; després, els grups desenvolupen les seves ordres de servei, en què treballarà i supervisarà la direcció del Pla fins a arribar a desenvolupar el dispositiu en tres fases: prealerta, alerta, màxima alerta.

Durant la celebració del congrés, a primera hora es fan diverses reunions diàries amb els operatius policials i amb els gestors del transport, sota la direcció del Pla i de l’organització.

En acabar el MWC, es fa un debrífing en què es recullen les millores proposades per tots els serveis.

El factor humà és fonamental, conèixer cadascun dels operadors facilita molt la tasca; som un equip i tothom treballa per millorar cada any. L’èxit del MWC és l’èxit de tots!

Quina ha estat la situació més complexa que ha hagut de gestionar en les darreres edicions del MWC? Hi ha algun aspecte o complicació que es reprodueixi cada any?

L’any 2016, amb la nova línia 9 del metro, perquè era un element nou, encara estava en fase de proves i no sabíem el volum de persones que utilitzarien aquesta línia. S’hi va afegir la vaga del transport i el tema de la mobilitat es va complicar.

La gestió de les cues i l’accés dels congressistes al recinte amb seguretat és un repte pel que fa al tema del terrorisme. Des de l’any 2015, identifiquem tots els participants, hem augmentat el nombre d’efectius i hem extremat les mesures de seguretat amb elements de contenció en els accessos: pilones, arcs detectors, escàners, gossos, etc.

Els consells de seguretat que fem arribar als congressistes des de la PG-ME pensem que són una bona mesura per evitar que esdevinguin víctimes de fets delictius. La prevenció és una bona eina i hi treballem abans del congrés reunint-nos amb els gremis d’hotels, de restauració, turisme i altres operadors.

Us heu inspirat o us inspireu en algun altre tipus d’esdeveniment semblant a l’hora d’innovar en les mesures de prevenció i seguretat? I, a l’inrevés, altres cossos de seguretat o esdeveniments semblants s’han interessat per la tasca que dueu a terme aquí?

L’experiència en altres esdeveniments o dispositius en què treballem la PG-ME ens inspira per desenvolupar el Pla director de seguretat del MWC. Es tracta d’un document que descriu en vuit programes cadascuna de les particularitats dels dispositius de seguretat, el nombre d’efectius de cada especialitat, la ubicació, els horaris de treball i altres característiques tècniques. El que crec que cal destacar del PDS és que hi participen altres operadors externs a la PG-ME, una manera integradora i transversal de treballar amb altres administracions i particulars. Hi ha hagut interès per aquesta manera de treballar i altres policies han reproduït el model del PDS.

Pel fet de ser la primera dona comissària de la PG-ME, quina valoració fa respecte del paper de la dona en un cos policial com els Mossos d’Esquadra?

La valoració que faig com a dona comandament és que cal apostar encara més per l’equitat de gènere dins la policia a totes les escales, també en la de comandaments, on l’impacte de la presa de decisions és tangible. Hi ha recorregut per fer. Una policia del segle XXI cal que sigui oberta i estigui preparada per assolir els reptes que se’ns presenten. La visió de la dona és molt important en el desenvolupament de les polítiques de seguretat.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

Guia per a la prevenció de la violència i l’incivisme al futbol amateur

fffEl 25 de setembre del 2014, la Federació Francesa de Futbol (FFF), el Ministeri de l’Interior francès i el Ministeri dels Municipis, la Joventut i els Esports van formalitzar un partenariat per lluitar més eficaçment contra les formes de violència a les competicions de futbol amateur.

 Aquesta aliança s’estructura en dos eixos principals:

  • L’intercanvi d’informació entre els tres actors i la lluita contra diferents formes de violència als partits de futbol. Compartir la informació permetrà definir el nivell de risc i els mitjans per gestionar-lo i assolir els objectius desitjats.
  • Prevenir la delinqüència i els comportaments incívics posant de manifest les competències de la Policia i de la Gendarmeria. Els entrenaments i els partits són moments de convivència entre els joves en què es poden produir conductes de risc vinculades al consum de substàncies estupefaents. Per aquest motiu, és important que hi intervinguin persones qualificades com els policies formadors antidroga (PFAD) i els formadors d’enllaç antidroga (FRAD) de la Gendarmeria.

Un dels resultats d’aquesta cooperació institucional és la publicació de la Guia per a la prevenció de la violència i l’incivisme al futbol amateur, que permet conèixer els dispositius existents sobre prevenció de la delinqüència i de lluita contra la reincidència. Destaca l’acció coordinada de diversos actors:

  • La Gendarmeria Nacional. Aquesta organització té la figura de l’oficial de prevenció (OPP), que estimula i coordina a tot el districte els actors implicats en la prevenció de determinades conductes. L’OPP pot sol·licitar el suport de:
  • Les 43 brigades de Prevenció de la Delinqüència Juvenil (BPDJ), que duen a terme accions de prevenció en benefici del jovent: organitzen sessions de sensibilització sobre temes com ara les formes de violència, l’extorsió i el robatori per tal d’impedir qualsevol forma d’incivisme i de delinqüència entre els menors
  • Els policies formadors antidroga (FRAD), que tenen una funció de prevenció de conductes addictives orientada als menors, les famílies i els professionals, i els recorden les prescripcions legals.
  • La xarxa de figures anàlogues presents a les unitats de la Gendarmeria: gendarmeria − seguretat escolar, el servei d’ajut a les víctimes, l’associació entre la Federació Francesa de Futbol i l’Institut Nacional d’Ajut a les Víctimes i per a la Mediació.
  • La Policia Nacional, que disposa de la Divisió Nacional de Lluita contra el Hooliganisme (DNLH) i s’ocupa de les relacions amb les lligues de futbol professional i amateur a les direccions departamentals de la Seguretat Pública (DDSP). La DNLH és present a tot el territori i la interlocutora privilegiada del futbol amateur.
  • Els socis locals. La Lliga de Futbol Amateur recomana les iniciatives següents:
  • Donar suport als clubs implicats amb partits que registren incidents. En cas de consum habitual de substàncies estupefaents als entrenaments o quan es disputen els partits, cal proposar la mobilització dels serveis estatals per implementar accions de prevenció, en concret: el grup de la Gendarmeria (OPP) i la Policia Nacional (DNLH).
  • Ajudar els centres de recursos, tot aportant una dimensió educativa a les accions iniciades als diferents districtes. Per exemple, actuar sobre el risc de conductes desviades per sensibilitzar joves d’entre 13 i 14 anys. Per desenvolupar l’acció, hi ha d’intervenir la Policia Nacional (concretament, la DNLH, amb el suport d’altres serveis).
  • També hi intervé la Gendarmeria Nacional (les BPDJ, els FRAD i la xarxa de gendarmeria − seguretat escolar i el servei d’ajut a les víctimes).

Altres temes que inclou la guia són: com identificar i organitzar un “partit sensible”, la reparació a través de mesures alternatives als procediments judicials, la figura de l’alcalde com a actor de proximitat per a la prevenció, el pla Ciutadans de l’Esport i el programa Èxit Educatiu per lluitar contra l’abandonament escolar.

Apunt relacionat: Retrat de les formes de violència al futbol amateur a França 

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

Les patrulles a peu com a font de satisfacció

Un estudi recent de la Police Foundation americana, esmentat al darrer número de la Polizei Newsletter, dut a terme per Brett M. Cowell  i Anne L. Kringen, intenta aprofundir en els efectes de la patrulla a peu, així com en els seus reptes de cara al futur.

police_foot_patrol_philadelphiaEs tracta d’un tema molt debatut en el món de la criminologia, fonamentalment americana. A partir dels ja antics experiments de Kansas City i de la patrulla a peu de Newark, ha estat un tema recurrent, i fins i tot es va arribar a teoritzar sobre el temps que durava l’efecte dissuasiu de la presència policial. Els darrers anys, l’experiment de patrulles focalitzades a peu de Filadèlfia va combinar l’efecte de les patrulles a peu amb els principis del que es coneix com a smart policing.

La discussió en tots aquests casos se centra, d’una banda, en la capacitat preventiva de la presència policial, i, d’una altra, a determinar si aquesta presència és més efectiva en vehicle o a peu. Com molt bé diuen els autors del treball: “encara que la patrulla a peu pot ser entesa com una estratègia per reduir la delinqüència, no hi ha conclusions definitives en relació amb la seva efectivitat en aquest punt”. En molts casos, l’efectivitat varia en funció de com es duen a terme les patrulles.

Per tal d’obtenir conclusions més clares i detallades, l’estudi ha treballat amb cinc serveis de policia en què es duien a terme patrulles a peu de maneres diverses: el Cambridge Police Department, el New Haven Police Department, el Kalamazoo Department of Public Safety, l’Evanston Police Department i el Portland Police Bureau. L’equip investigador va dur a terme entrevistes semiestructurades amb policies, grups focalitzats amb membres de la comunitat i tècniques d’observació.

Els resultats de l’estudi apunten beneficis clars de les patrulles a peu:

  • La patrulla a peu facilita l’establiment de relacions entre policies i ciutadans.
  • La patrulla a peu promou l’aplicació efectiva de la capacitat dels agents de resoldre problemes.
  • Les relacions establertes a través de la patrulla a peu poden canviar com la població percep els agents de policia.
  • Aquestes relacions entre policia i ciutadans tenen potencial per millorar la legitimitat de la policia a ulls de la comunitat.
  • La patrulla a peu recompensa i beneficia psicològicament els agents involucrats.

L’estudi també detecta reptes futurs que cal afrontar pel que fa a aquest tipus de patrulles:

  • Les patrulles a peu requereixen altes dotacions de personal.
  • Els indicadors tradicionals de mesura de l’activitat policial poden ser inadequats per mesurar l’eficàcia de les patrulles a peu.

La patrulla a peu centrada en els contactes amb la població pot ser vista com antiètica pel model tradicional policial, centrat en el control del delicte, i pot ocasionar disfuncions i contradiccions internes en l’organització policial.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

La lluita d’Europol contra les mules de diners

Durant la setmana del 14 al 18 de novembre de 2016, es va dur a terme la segona acció europea coordinada contra les mules de diners, amb el suport del Centre Europeu de Ciberdelinqüència, que forma part d’Europol; el Grup d’Acció Conjunta contra la Ciberdelinqüència, Eurojust i la Federació Europea de la Banca. En l’operació, hi van participar cossos de seguretat de 14 països membres de la UE i de Moldàvia i Ucraïna, l’FBI i el Servei Secret dels EUA, així com serveis judicials, 106 entitats bancàries i altres socis privats. L’operació, en la qual es van identificar 580 mules de diners, va culminar amb la detenció de 178 persones. La primera operació, amb 81 persones detingudes, s’havia dut a terme a finals de febrer de 2016.

Europol defineix les mules de diners com les persones que transfereixen diners obtinguts de manera il·legal entre diferents comptes bancaris, freqüentment en diferents països, en nom d’altres. Atès que més del 90% d’aquestes transaccions estan vinculades a la ciberdelinqüència, la lluita d’Europol contra les mules de diners s’emmarca en l’àmbit dels fraus i els sistemes de pagament (un dels quatre àmbits d’actuació en què s’organitzen les prioritats operacionals per als cossos de seguretat per afrontar la delinqüència a internet).

Money Muling. Europol
Font: Europol

El web d’Europol dedica una pàgina a les mules de diners dins de l’apartat dedicat als serveis de conscienciació i prevenció pública, on adverteix clarament de la il·legalitat d’aquestes conductes, descriu quina és l’activitat de les mules, com són reclutades, quin tipus de persones són objectiu dels reclutadors, quins senyals d’avís poden fer pensar que s’està proposant fer aquest tipus d’activitat, com es poden protegir els ciutadans i què cal fer si s’ha rebut alguna proposta per actuar d’aquesta manera.

A més de la informació a la pàgina web, també s’han publicat pòsters i fulls de mà que es poden descarregar en la versió genèrica en anglès o en versions traduïdes i adaptades a 13 països diferents.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français