Etiqueta: Prevenció

Les actuacions policials que involucren persones nues poden acabar en morts sobtades

Notes de seguretatDeixa un comentari

Els informes que documenten ciutadans morts després d’un contacte policial sovint inclouen casos d’individus retinguts, però per a qualsevol persona que pateix un trastorn agut del comportament (TAA), en anglès ABD d’Acute Behavioural Disturbance, aquest enfocament pot resultar fatal.

L’antic sergent de la policia de Kent al Regne Unit Darren Moor descriu a Policinginsight els indicadors clau del TAA i els passos que poden seguir els agents actuants per garantir que hi hagi assistència mèdica a l’individu i què fer si la contenció policial és inevitable.

Aproximadament el 10% dels casos de TAA, també conegut com a ‘deliri excitat’, resulten en mort sobtada, de manera que és probable que l’agent implicat en aquesta situació passi els propers anys de la seva vida examinant amb el metge forense les seves accions, com a resposta a aquesta tragèdia.

Normalment, el TAA es desenvolupa a partir del consum crònic de drogues o d’una malaltia mental greu. L’agent de policia pot ser enviat a un incident d’algú que actua d’una manera estranya. Es podria descriure com un individu agressiu o violent, potser mostrant agitació extrema i esforç físic o, a l’altre extrem de l’escala, simplement erràtic.

El fet d’estar nus, juntament amb la calor al tacte i la sudoració abundant, són signes clàssics del TAA. Altres indicadors, segons la Facultat de Medicina d’Urgències, inclourien:

• Comportament extremadament agressiu o violent.

• Força excessiva, i continuar lluitant malgrat la moderació de l’actuació.

• Insensibilitat al dolor.

• Psicosi aguda, amb por a la mort imminent.

• Activitat física constant, sense cap tipus de fatiga.

• Respiració anormalment ràpida.

• Freqüència cardíaca superior a 100 batecs per minut.

• Hipertèrmia – sobreescalfament (per aquesta causa es treuen la roba).

Amb TAA, la freqüència cardíaca de la persona és molt més ràpida del que hauria de ser, tant que corre el risc de morir si no es tracta com una emergència mèdica, i aquest és el missatge principal que vol transmetre l’autor d’aquest estudi.

Tan bon punt se sospiti que a un oficial l’envien a un incident de TAA, i aquesta sospita pot sorgir simplement per sentir que algú està nu i erràtic, cal declarar-ho via ràdio com a tal i explicar a l’operador que es tracta d’una emergència mèdica, on és possible que el metge hagi de donar tranquil·litzants abans que pugui patir una aturada cardíaca, de manera que també es necessiti una ambulància per assistir amb l’atenció informada sobre què esperar.

L’objectiu dels agents actuants durant aquesta etapa és guanyar temps fins que arribi l’assistència mèdica. Es tracta d’orquestrar-ho perquè no hi hagi cap intervenció pràctica policial fins que hi hagi algú amb l’habilitat adequada i que estigui disponible, per fer front a l’aspecte mèdic, per si tot va malament. I hi ha moltes possibilitats que tot surti malament.

Segons l’experiència de l’autor, alguns professionals d’ambulàncies i operadors no estan familiaritzats amb el TAA. Poden sentir que el que la policia els demana que assisteixin és un incident molt menor del que realment és.

És possible que l’operador de la sala de control de la policia tampoc no estigui familiaritzat amb el problema, i és aquí on es desenvolupa un d’aquests escenaris de manca de comunicació que pot conduir a una tragèdia.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

Nou marc normatiu contra les transferències de criptoactius

Notes de seguretatDeixa un comentari

La Unió Europea està dificultant encara més que els delinqüents pugin eludir,  per mitjà de les criptomonedes, les diferents reglamentacions en matèria de lluita contra el blanqueig de capitals.

El Consell Europeu ha adoptat una actualització de les normes sobre la informació que acompanya les transferències de fons que amplia l’àmbit d’aplicació de les regulacions a les transferències de criptoactius.

D’aquesta manera, s’assegura la transparència financera de les transferències de criptoactius i es dota la Unió d’un marc sòlid que compleix amb les normes internacionals més exigents sobre l’intercanvi de criptoactius, per tal que aquests no s’utilitzin amb finalitats delictives.

La ministra d’Hisenda de Suècia, Elisabeth Svantesson, va considerar l’adopció d’aquesta normativa pel Consell com un pas important en la lluita contra el blanqueig de capitals. En aquesta línia, seria una mala notícia per a aquells que fan un ús indegut dels criptoactius per a les seves activitats il·legals, per evitar les sancions de la UE o per finançar el terrorisme o la guerra.

Amb l’adopció d’aquestes normes, s’imposa als proveïdors de serveis de criptoactius l’obligació de recollir determinada informació sobre el remitent i el beneficiari de les transferències d’actius que es realitzin a través dels seus serveis, amb independència de l’import de la transacció, i de donar accés a aquesta informació. Així, s’assegura la traçabilitat de les transferències de criptoactius, de manera que poden detectar-se millor i bloquejar-se en cas de possibles transaccions sospitoses.

Paral·lelament, la UE estableix un marc normatiu per als criptoactius, els seus emissors i els seus proveïdors de serveis. D’aquesta manera, els mercats de criptoactius (MCA) tindran per primera vegada un marc a escala de la UE només per a aquest sector.

El Reglament MCA ha de protegir els inversors millorant la transparència i establint un marc global per a emissors i prestadors de serveis i assegurarà, a més a més, el compliment de la normativa en matèria de lluita contra el blanqueig de capitals. La nova normativa inclou els emissors de fitxes de consum, fitxes referenciades a actius i les anomenades criptomonedes estables, així com prestadors de serveis, com els centres de negociació i els moneders on s’emmagatzemen els criptoactius. Aquest marc regulador té per objecte protegir els inversors i assegurar l’estabilitat financera, alhora que facilita la innovació i es fomenta l’atractiu del sector dels criptoactius.

Alhora, a tenor del caràcter mundial dels mercats de criptoactius, el marc regulador introdueix un marc normatiu harmonitzat a la Unió Europea que suposa una millora respecte a la situació actual, en la qual existeix legislació nacional només en alguns estats membres.

El Consell Europeu va adoptar el seu mandat de negociació sobre el Reglament relatiu als mercats de criptoactius el 24 de novembre de 2021, mentre que les propostes relatives a reforçar les normes contra el blanqueig de capitals i el finançament del terrorisme van ser el 20 de juliol de 2021. En el darrer cas, també figura la proposta de creació d’una nova autoritat a la UE per lluitar contra el blanqueig de capitals.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

Londres treballa per uns transports públics més segurs per a les dones

Notes de seguretatDeixa un comentari

Segons informa Christopher Carey des del rotatiu Cities Today de Londres, a  mesura que les xifres de passatgers del transport públic avancen cap als nivells anteriors a la pandèmia, un nombre creixent de ciutats d’arreu del món està reexaminant com poden fer que el viatge sigui més segur i inclusiu.

Els informes d’atacs i comportaments antisocials dirigits al personal i als passatgers han anat augmentant a nivell mundial durant les últimes dues dècades. Si bé a les ciutats en desenvolupament, especialment al sud d’Àsia, continuen havent-hi els atacs més greus, els països amb economies avançades estan comptabilitzant un nombre creixent d’incidents.

Les dones, en particular, declaren que se senten cada cop més insegures en el transport públic, així com més vulnerables que els homes als atacs i a l’assetjament de naturalesa sexual.

Per solucionar aquest problema, algunes ciutats han fet canvis als vehicles i a la infraestructura de les estacions, inclosa la instal·lació d’una il·luminació més brillant, càmeres i botons d’emergència, i assegurant una presència visible del personal que hi treballa. D’altres ciutats han anat més enllà i han implicat els passatgers en els esforços de prevenció.

L’octubre del 2021, Transport for London (TfL) va llançar una campanya detolerància zero sobre l’assetjament sexual.

La iniciativa, que incloïa una campanya de cartells a internet i anuncis a les xarxes socials, tenia com a objectiu desafiar l’assetjament i enviar un missatge clar als delinqüents que no seran tolerats.

El mes passat, l’operador de transport va intensificar els seus esforços amb una nova iniciativa que animava els espectadors a ser proactius i intervenir si eren testimonis d’assetjament sexual en el transport públic.

Tot i que els nivells generals de control del transport públic no han augmentat a Londres, hi ha hagut operacions més específiques en determinades zones. TfL també ha presentat un nou equip d’agents de control de transport, que tenen l’encàrrec de reduir els comportaments antisocials.

En una investigació publicada l’any passat per l’organisme de control del transport London TravelWatch, gairebé la meitat de les dones van dir que havien deixat de viatjar a Londres en determinades hores del dia per preocupacions per la seva seguretat personal.

Les xifres també van revelar un augment interanual del 81% de l’assetjament sexual de dones i nenes, tot i que això s’ha atribuït a un creixement en la comunicació d’incidents com a resultat de la campanya.

El 2015, l’antic líder del Partit Laborista del Regne Unit Jeremy Corbyn, que ha estat diputat al nord de Londres des de l’any 1983, va dir que consideraria la introducció de vehicles només per a dones al transport públic per ajudar a reduir l’assetjament.

La idea va rebre un fort rebuig per part de molts, però el debat sobre els cotxes només per a dones es torna a encendre periòdicament.

Aquests vehicles són habituals a diversos països, sobretot a l’Índia, l’Iran, el Japó o Egipte, on s’han produït diversos incidents de gran notorietat que impliquen violència sexual contra les dones.

Una enquesta de Reuters del 2014 va preguntar a 6.300 dones d’arreu del món si se sentirien més segures viatjant en un vehicle per a un sol sexe. L’enquesta, que va cobrir 15 de les capitals més grans del món i Nova York, la ciutat més poblada dels Estats Units, va trobar que el 70% de les dones havien dit que se sentirien més segures.

Manila, a les Filipines, va ser la ciutat on les dones estaven més a favor del transport per a un sol sexe, amb el suport del 94% de les dones, seguida de Jakarta a Indonèsia, Ciutat de Mèxic a Mèxic i Delhi a l’Índia.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

Desena edició de l’informe de l’Agència Europea de la Ciberseguretat –ENISA

Notes de seguretatDeixa un comentari

Aquesta és la desena edició de l’informe ENISA Threat Landscape (ETL), un informe anual sobre l’estat global de les amenaces en l’àmbit de la ciberseguretat. El document identifica les principals amenaces, les principals tendències observades pel que fa a les amenaces, els actors de l’amenaça i les tècniques d’atac, així com l’anàlisi d’impacte i motivació. També descriu les mesures de mitigació més rellevants en l’actualitat.

El treball d’enguany ha tornat a comptar amb el suport del Grup de treball ad hoc d’ENISA sobre paisatges d’amenaça a la ciberseguretat (CTL). Durant el període d’informe de l’ETL 2022, les principals amenaces identificades inclouen: programari de segrest o ransomware, programari maliciós, amenaces d’enginyeria social, amenaces contra les dades, amenaces contra la disponibilitat: denegació de servei, amenaces d’Internet, desinformació i atacs a la cadena de subministrament.

Per a cadascuna de les amenaces identificades, es proposen determinades tècniques d’atac, incidents i tendències notables juntament amb mesures de mitigació. Pel que fa a les tendències durant el període d’elaboració de l’informe, el document destaca el següent:

Impacte de la geopolítica en el panorama de les amenaces a la ciberseguretat:

  • El conflicte entre Rússia i Ucraïna ha remodelat el panorama de les amenaces durant el període d’elaboració de l’informe.
  • La geopolítica continua tenint un impacte molt fort en les operacions cibernètiques.
  • Els atacs destructius són un component destacat de les operacions dels actors estatals.
  • La desinformació és una eina en la ciberguerra. Es va utilitzar fins i tot abans que comencés la guerra “física” com a activitat preparatòria per a la invasió russa d’Ucraïna.

El ransomware i els atacs contra la disponibilitat són els més alts durant el període de l’informe:

  • Augment significatiu dels atacs contra la disponibilitat, especialment DDoS, i la guerra en curs són els motius principals d’aquests atacs.
  • La pesca a les xarxes socials o phishing torna a ser el vector més comú per a l’accés inicial. Els avenços en la sofisticació de la pesca, la fatiga dels usuaris i la pesca orientada i basada en el context han provocat aquest increment. Els nous esquers en les amenaces d’enginyeria social s’estan centrant en el conflicte Ucraïna-Rússia d’una manera semblant al que va passar durant la situació de covid.
  • El programari maliciós torna a augmentar després de la disminució que es va notar, vinculada a la pandèmia de la COVID-19.
  • Els DDoS són cada cop més grans i complexos, s’estan avançant cap a xarxes mòbils i IoT i s’utilitzen en el context de la ciberguerra.

Les noves amenaces, híbrides i emergents, estan marcant el panorama d’amenaces amb un gran impacte.

  • Desinformació i falsificacions profundes amb intel·ligència artificial.
  • Entendre les tendències relacionades amb els actors de les amenaces, les seves motivacions i els seus objectius ajuda molt a planificar les defenses de ciberseguretat i les estratègies de mitigació. Per tant, als efectes de l’ETL 2022, es tornen a considerar les quatre categories següents d’actors d’amenaça de ciberseguretat: actors patrocinats per l’estat, actors de cibercrim, actors pirates informàtics i hacktivistes.

Mitjançant una anàlisi contínua, ENISA va obtenir tendències, patrons i coneixements per a cadascuna de les principals amenaces presentades a l’informe ETL 2022. Les conclusions i els judicis clau d’aquesta avaluació es basen en recursos múltiples i disponibles que es proporcionen a les referències utilitzades per al desenvolupament d’aquest document. L’informe s’adreça principalment als decisors estratègics i als responsables polítics, alhora que és d’interès per a la comunitat tècnica de ciberseguretat.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

El Consell Europeu aprova les conclusions per un posicionament cibernètic comú

Notes de seguretatDeixa un comentari

El Consell Europeu ha aprovat unes conclusions sobre el desenvolupament del posicionament de la Unió Europea davant les ciberamenaces. La postura pretén demostrar la determinació de la UE de donar respostes immediates i a llarg termini als actors de les amenaces que busquen negar a la UE un accés segur i obert al ciberespai i afectar els seus interessos estratègics, inclosa la seguretat dels seus socis.

Els ministres, entre altres coses, demanen a la Comissió Europea que proposi requisits comuns de ciberseguretat de la UE per als dispositius connectats i els processos i serveis associats. També conviden les autoritats rellevants, com l’Agència de Ciberseguretat de la UE (ENISA), a formular recomanacions per reforçar la resiliència de les xarxes de comunicacions i infraestructures dins de la UE. Així mateix, el Consell subratlla la importància d’establir exercicis cibernètics periòdics per provar i desenvolupar la resposta interna i externa de la UE als incidents cibernètics a gran escala.

El ciberespai s’ha convertit en un escenari per a la competència geopolítica i, per tant, la UE ha de ser capaç de respondre de manera ràpida i contundent als ciberatacs, com ara les ciberactivitats malicioses dirigides a la Unió i als seus estats membres, i fer un ús total de tots els seus instruments. Els actors hostils han de ser conscients que els ciberatacs contra els estats membres i les institucions de la UE es detectaran aviat, s’identificaran amb rapidesa i es combatran amb totes les eines i polítiques necessàries.

A les conclusions, el Consell destaca les cinc funcions de la UE en l’àmbit cibernètic:

1. Reforçar la resiliència i les capacitats de protecció. El comportament maliciós al ciberespai, que emana tant d’actors estatals com no estatals, s’ha intensificat en els darrers anys, inclòs un augment brusc i constant d’activitats dirigides a les infraestructures crítiques i a les cadenes de subministrament.

2. Millorar la solidaritat i la gestió integral de la crisi. Davant els actuals canvis geopolítics, la força de la Unió rau en la unitat, solidaritat i determinació, i la implantació de la Brúixola Estratègica, que ha de fer millorar l’autonomia estratègica de la UE i la seva capacitat de treballar amb els socis per salvaguardar-los, respectant els seus valors i interessos, inclosos en el ciberdomini.

3. Promoure la visió de la UE del ciberespai. Consolidar la pau i l’estabilitat al ciberespai i a favor d’un ciberespai obert, lliure, global, estable i segur, i coordinar accions a curt, mitjà i llarg termini per prevenir i determinar amenaces i atacs cibernètics i donar-hi resposta.

4. Millorar la cooperació amb els països socis i organitzacions internacionals. Necessitat d’elevar el nivell general de ciberseguretat de la UE, i ràpida adopció del projecte de la Directiva sobre mesures per assolir un alt nivell comú de ciberseguretat a tota la Unió (NIS), el projecte de Reglament sobre la resiliència operativa digital per al sector financer (DORA) i el projecte de Directiva sobre resiliència de les entitats crítiques (CER).

5. Prevenir els ciberatacs, defensar-se’n i respondre-hi. Les autoritats competents, com ara l’Organisme de Reguladors Europeus de Comunicacions Electròniques (BEREC), l’Agència de Ciberseguretat de la Unió Europea (ENISA) i el Grup de Cooperació de Seguretat de la Xarxa i de la Informació (NIS), juntament amb la Comissió, formular recomanacions basades en una avaluació de riscos als estats membres i la Comissió Europea per tal de reforçar la resiliència de les comunicacions, xarxes i infraestructures dins de la Unió Europea.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

Dissenyen bosses per ajudar els policies en intervencions amb persones que pateixen trastorn del processament sensorial

Notes de seguretatDeixa un comentari

L’Alabama Law Enforcement Agency (ALEA) té ara una manera senzilla però eficaç de respondre a les persones que no poden respondre: les bosses sensorials.

Dissenyades per ajudar les persones que pateixen un trastorn del processament sensorial a calmar-se, aquestes bosses ofereixen una manera perquè els agents interactuïn positivament i es comuniquin amb aquestes persones, que pot semblar que representen una amenaça per a ells mateixos o per als altres.

Combinat amb l’entrenament que acompanya el lliurament de les bosses, els funcionaris de l’ALEA poden reconèixer fàcilment els símptomes del trastorn del processament sensorial i saber com relacionar-se amb persones que pateixen una sobrecàrrega sensorial. D’aquesta manera s’evita un malentès que podria fer augmentar la tensió en qualsevol intervenció.

L’any 2013, 12 agències i diversos professionals de l’aplicació de la llei de l’estat d’Alabama es van aplegar en una entitat per crear ALEA. L’agència compta ara amb aproximadament 1.500 empleats en diversos departaments com ara Seguretat Nacional, Seguretat Pública, Compliment d’Ingressos i Justícia Penal. El 2021, tot el personal jurat de l’agència, inclosos els uniformats, els agents especials de l’oficina estatal d’investigació, els oficials de comunicació i els membres de la divisió de llicències de conduir van completar la formació d’inclusió sensorial. Això la va convertir en la primera agència estatal d’aplicació de la llei certificada per KultureCity, una organització sense ànim de lucre especialitzada en l’acceptació i l’acomodació de persones amb processament sensorial i altres discapacitats.

La formació de KultureCity, que es basa principalment en el visionat de vídeos, se centra en inculcar la comprensió, l’acceptació i l’empatia en els primers que responen a aquells amb necessitats sensorials, que s’estima que representen entre el 5 i el 16 per cent de la població dels Estats Units.

Símptoma comú de l’autisme, aquesta discapacitat també afecta persones que pateixen un trastorn per estrès posttraumàtic, demència o ictus. És una condició mèdica en què el cervell té problemes per rebre la informació que arriba a través dels sentits i respondre-hi, el que fa que siguin massa o poc sensibles a determinades coses que veuen, senten, oloren, toquen i tasten.

Les llums brillants, el soroll del carrer, la roba que rasca i altres estímuls poden aclaparar els qui són hipersensibles i provocar-los una crisi emocional i un comportament que pot semblar estrany, fins i tot agressiu. Aquestes persones poden buscar estimulació sensorial mitjançant activitats com cridar, batre els braços o tocar persones aleatòriament, de vegades de manera brusca.

Les persones que experimenten una sobrecàrrega sensorial poden estar tan aclaparades que no poden parlar ni processar mentalment el que se’ls demana que facin. Llavors, pot semblar que estan sota la influència de l’alcohol o les drogues i que no col·laboren de manera deliberada.

Fundada l’any 2013 pel Dr. Julian Maha, al fill del qual se li va diagnosticar un trastorn sensorial, KultureCity ha proporcionat formació i bosses sensorials a més de 50 agències de primeres intervencions als Estats Units. La seva formació, dissenyada per crear acceptació basada en la comprensió de com reaccionen les persones amb necessitats sensorials davant l’estímul, se centra en quatre àrees clau:

  • Compassió per algú amb una discapacitat invisible o necessitat sensorial i consciència de com són de comunes aquestes necessitats.
  • La capacitat de reconèixer algú amb una discapacitat invisible o necessitat sensorial i la millor manera de relacionar-s’hi.
  • Estratègies per ajudar aquestes persones a adaptar-se a una situació que els aclapara.
  • La millor manera de tancar aquesta interacció i ajudar a resoldre la situació d’una manera positiva.

Referències:

CHADD. (2021, September 21). New Research in Sensory Processing Dysfunction. https://chadd.org/adhd-weekly/new-research-in-sensory-processing-dysfunction

Office of the Governor of Alabama. (2021, August 3). Governor Ivey Announces Sensory-Inclusive Training for State Law Enforcement Officers. https://governor.alabama.gov/newsroom/2021/08/governor-ivey-announces-sensory-inclusive-training-for-state-law-enforcement-officers/

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

La prevenció a través del disseny ambiental guanya terreny. La nova ISO 22341 i altres notícies

Notes de seguretatDeixa un comentari

Fa anys que la criminologia i altres disciplines han plantejat la necessitat d’una aproximació i un tractament transversal a la seguretat amb múltiples actors.

Entre les aproximacions transversals més estructurades trobem la Prevenció del delicte a través del disseny ambiental (CPTED en les seves sigles en anglès), que, en el fons, és una resposta a les qüestions plantejades per la criminologia ambiental a través del coneixement sobre com l’entorn (el medi) condiciona la seguretat (i la delinqüència) i quines metodologies cal dissenyar i utilitzar per treballar en aquest camp d’una manera eficaç. Tot i que en un primer moment es va centrar en el disseny dels espais físics, posteriorment va incloure els aspectes socials relacionats amb els moviments i les activitats que la població hi duu a terme, aspectes indispensables per incidir en la seguretat dels espais.

Els plantejaments proposats per CPTED van ser assumits, de manera més o menys implícita, per organitzacions rellevants com el Fòrum Europeu per a la Seguretat Urbana (EFUS), el Fòrum Espanyol per  a la Prevenció i la Seguretat Urbana (FEPSU), així com per diversos projectes de regeneració d’espais urbans en diverses ciutats del nostre entorn.

Darrerament hi ha fets que constaten una influència creixent d’aquesta perspectiva i un reconeixement de la seva eficàcia. Després d’un llarg procés d’estandardització en aquest àmbit que havia donat com a fruit unes recomanacions tècniques (CEN/TR 14383-2) aprovades l’any 2007, aquest mateix any 2021 s’ha aprovat una ISO, la ISO 22341, a nivell mundial, circumstància que mostra una consolidació d’aquesta perspectiva. La ISO constitueix uns acords que reconeixen uns estàndards mínims per considerar que els principis que hi estan inclosos s’estan respectant en el disseny ambiental d’espais i zones concretes. Tot i que els estàndards potser encara se centren molt en els aspectes més físics dels espais, constitueixen una confirmació d’aquest moviment.

El projecte europeu Cutting Crime Impact (CCI), del qual el Departament d’Interior és membre, també ha inclòs aquesta aproximació a la prevenció, entre les seves quatre línies fonamentals de treball, com una manera eficaç i sòlida de prevenir la inseguretat i de limitar-ne l’impacte.

A Catalunya, diversos professionals de la seguretat, la criminologia i la policia han considerat necessari promoure de manera estructurada aquest tipus de prevenció i han creat l’Associació Catalana per a la Prevenció de la Inseguretat a través del Disseny Ambiental (ACPIDA), que es presentarà en públic i començarà les seves activitats en els propers mesos. Integrada en el marc de l’Associació Internacional per a la Prevenció del Delicte a través del Disseny Ambiental (ICA), facilitarà formació, informació i assessorament en aquest àmbit.

Finalment, a nivell espanyol, acaba d’aparèixer una publicació, la Guía de prevención del delito. Seguridad, diseño urbano, participación ciudadana y acción policial, que constitueix una guia molt clara i pràctica sobre com aplicar els principis CPTED als espais públics. César San Juan i Laura Vozmediano, professors de la Universitat del País Basc i prestigiosos autors en el marc de la criminologia ambiental, han fet l’esforç de traduir els principis a actuacions concretes per tal d’orientar d’una manera pràctica la tasca dels  diversos gestors i actors  públics de la seguretat a l’hora de planificar, reformar i organitzar els espais públics. L’obra té les grans virtuts de la claredat i l’exemplificació, i concreta com han de ser els espais públics i com hi han de contribuir els diversos actors per tal que els principis CPTED siguin aplicats i els espais resultants facilitin la seguretat i la qualitat de vida de les persones que els utilitzen.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

“La percepció importa”: guia per a la gestió d’esclats d’inseguretat

Notes de seguretatDeixa un comentari

El projecte Cutting Crime Impact (CCI), finançat pel programa Horizon 2020 de la Unió Europea, pretén prevenir la delinqüència ordinària (tota aquella que no és organitzada) i, en el cas que es produeixi, reduir-ne l’impacte tant com sigui possible. Amb aquesta finalitat el projecte treballa en quatre àmbits concrets: la policia predictiva, la policia comunitària, la prevenció del delicte a través del disseny ambiental i la percepció de seguretat. El projecte té la finalitat d’elaborar eines en aquests quatre àmbits que puguin ser aplicades pels actors de seguretat per tal de complir les finalitats del projecte.

En l’àmbit de la percepció de seguretat o seguretat subjectiva, el Departament d’Interior, com a soci del projecte, ha estat l’encarregat de dissenyar una eina que servís per millorar la percepció de seguretat de la ciutadania. La fórmula escollida ha estat l’elaboració d’una guia, “La percepció importa”, que orienta de manera pràctica i útil els gestors de la seguretat que han de fer front a l’articulació de respostes davant d’esclats d’inseguretat en àmbits concrets de la ciutat. Les manifestacions de sentiments d’inseguretat acostumen a estar relacionades amb espais concrets i, fins i tot, amb determinades franges horàries. Un resposta estàndard, genèrica, està abonada al fracàs; cal una anàlisi mínimament aprofundida (i, si és possible, ràpida) que permeti detectar les causes que hi ha al darrere d’aquell esclat d’inseguretat (i no de la inseguretat en general) per tal de prendre les mesures que puguin afrontar concretament aquelles causes.

Els gestors de seguretat estan sotmesos a una pressió alta quan hi ha una manifestació pública d’inseguretat o de por al delicte. Aquesta pressió els impedeix, sovint, tenir la calma i el temps suficients per analitzar la situació adequadament i afavoreix la presa de mesures rutinàries i molt visibles que, encara que no solucionen el problema, serveixen per esmorteir la pressió pública i política. “La percepció importa” pretén precisament oferir criteris senzills i pràctics per tal que aquestes persones encarregades d’articular respostes a les manifestacions públiques d’inseguretat puguin identificar quines mesures urgents, si calen, han de prendre, alhora que facilita l’anàlisi en profunditat de la situació i una resposta més integral amb mesures a curt, mitjà i llarg termini, per evitar l’adopció d’aquelles que serveixen per “distreure” el problema però que, en el fons, el van enquistant.

“La percepció importa” consta de cinc documents que formen part d’una mateixa estratègia i que poden ser utilitzats junts o separadament. El quadern 1 constitueix la guia en sentit estricte, que incorpora les preguntes clau que una persona amb responsabilitats en la gestió de la seguretat ha de fer-se davant d’un incident d’inseguretat. També conté les fonts a les quals pot recórrer per informar-se adequadament. Al final del quadern hi ha una clarificació de conceptes a tenir en compte a l’hora de gestionar crisis d’inseguretat subjectiva per conèixer amb precisió quines en són les dinàmiques.

El quadern 2 ens ajuda a avaluar si som davant d’un incident que requereix mesures urgents, immediates, alhora que continuem amb una anàlisi més global del problema. El document inclou indicadors per decidir si les mesures urgents són necessàries o no, així com recomanacions del tipus de mesures a prendre.

El quadern 3 explica, de manera senzilla, diverses metodologies de recerca en el camp de les ciències socials, amb consells pràctics de com han de ser gestionades per obtenir la informació requerida sense entrar en procediments de reflexió interminables. No es tracta d’un manual de metodologia, sinó de recomanacions sobre com utilitzar-ne algunes de manera simple i útil per millorar el nostre diagnòstic d’inseguretat.

El quadern 4 posa a disposició del lector criteris per articular mesures de resposta a esclats d’inseguretat en virtut de les causes que l’han provocada, de manera que la inseguretat pugui ser continguda i revertida. Es presenten mesures de tipus divers i transversal, així com a curt, mitjà i llarg termini. També inclou un enllaç amb documents que recullen bones pràctiques en aquest camp.

El quadern 5 dona, d’una banda, pautes per entendre la importància que té la comunicació amb la ciutadania en matèria de seguretat subjectiva, i de l’altra, els criteris a seguir per tal que la comunicació pública aconsegueixi efectivament millorar la percepció de seguretat de la ciutadania o, si més no, no agreujar-la en moments de crisi.

En resum, es tracta d’un document que molt probablement no descobreix res en la matèria, però que té la virtut d’ordenar de manera senzilla, i esperem que eficaç, els coneixements existents per tal de facilitar una gestió ordenada i àgil dels esclats d’inseguretat a les nostres ciutats i espais públics. El podeu consultar al web del Departament d’Interior http://interior.gencat.cat/ca/el_departament/publicacions/seguretat/projecte-europeu-toolkit-la-percepcio-importa/

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

Càmeres privades o d’ús policial?

Notes de seguretatDeixa un comentari

Als Estats Units hi ha aproximadament 50 milions de càmeres de visió de circuit tancat, gairebé tantes per càpita com a la Xina. Moltes són propietat de persones o empreses, no del govern. Però tal com informa wired.com, molts departaments de policia poden accedir a les imatges mitjançant aliances amb empreses privades, cosa que molesta alguns activistes dels drets civils.

Els activistes pels drets civils adverteixen que, una vegada instal·lades, les càmeres sovint s’utilitzen per a altres finalitats, com per exemple el control de manifestacions, i poden convertir-se en un sistema de vigilància sense garantia, particularment per a comunitats de color.

Newark, Baltimore, San Francisco i Detroit tenen cadascun un tipus de sistema de càmera público-privada. Tots són diferents. A Newark, per exemple, es recomana als residents que visualitzin ells mateixos imatges de CCTV (circuit tancat de televisió) i informin dels delictes a les forces de l’ordre.

El 2016, la policia de Detroit va observar un sorprenent patró a la ciutat: no només s’incrementava la criminalitat, sinó que augmentava més ràpidament a prop de les benzineres. Una quarta part de tots els crims violents a la ciutat entre les 22 hores i les 8 del matí es va produir a menys de 200 metres d’una benzinera. La policia es va posar en contacte amb vuit benzineres i hi va instal·lar càmeres de CCTV  que transmetien imatges en temps real directament a la policia. La transmissió en directe permetia temps de resposta més ràpids i patrulles virtuals, on els agents escanejaven les imatges de la càmera durant la nit.

Des d’aquesta prova pilot, la policia de Detroit ha creat el Projecte llum verda i ha ampliat la xarxa. En quatre anys, el Project Green Light ha crescut fins a arribar a 700 càmeres en 500 empreses de tota la ciutat. Però l’expansió preocupa els activistes, que diuen que la policia l’utilitza per a més que vigilar benzineres. L’any passat, l’alcalde Mike Duggan va anunciar els plans per afegir càmeres de trànsit al projecte, que representarien un total de més de 1.000 càmeres.

La policia pot analitzar imatges capturades per les càmeres amb un programari de reconeixement facial i altres tecnologies, com el programari de lectura de matrícules.

Des del 2012, a San Francisco, el magnat de les criptomonedes Chris Larsen ha gastat més de 4 milions de dòlars per ajudar a instal·lar més de 1.000 càmeres als barris de la ciutat, inclòs el concorregut districte empresarial Union Square. El Departament de Policia de San Francisco manté una base de dades de les càmeres, els seus propietaris i la seva ubicació, i hi contacta per demanar imatges si sospiten d’un delicte.

A diferència de Detroit, qualsevol persona pot sol·licitar les imatges enregistrades, inclosos els advocats defensors. La policia també sol·licita imatges en comptes de tenir accés instantani. Mentre que les empreses de Detroit han de pagar les taxes d’instal·lació de càmeres aprovades per la policia, les empreses de San Francisco poden utilitzar les seves pròpies càmeres i no pagar res.

Però aquest enfocament també alarma alguns defensors de la privadesa. A finals de maig i principis de juny, fins a 10.000 persones van assistir a algunes de les protestes per George Floyd a tot San Francisco. Tot i que el sistema de càmeres es va crear per dissuadir la violència immobiliària, la policia va adoptar un enfocament més ampli per evitar el saqueig. En lloc de respondre a queixes específiques de danys a la propietat, la policia va obtenir accés en temps real a tot el sistema, captant imatges de tothom a la zona.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

Representants de centenars de ciutats de tot el món volen reduir a la meitat la violència per al 2030

Notes de seguretatDeixa un comentari

El Comitè Executiu del Parlament Mundial d’Alcaldes (GPM) lliura una resolució internacional al secretari general de les Nacions Unides, Antonio Guterres, per tal d’accelerar els esforços per reduir a la meitat la violència l’any 2030. El GPM, juntament amb Peace in Our Cities, va llançar aquesta resolució el mes de juny del 2020. Ha estat signada per més de 60 ciutats, juntament amb xarxes de ciutats que representen més de 1.500 ciutats i àrees metropolitanes.

L’alcalde de GPM, Marvin Rees, va lliurar la resolució el Dia Internacional de la Pau de les Nacions Unides, “Peace One Day”, en una reunió de defensors mundials dels drets humans destinada a fomentar la pau i la reducció de la violència. GPM i Peace In Our Cities treballen amb Pathfinders, una coalició de 36 governs nacionals i 100 socis no governamentals, per accelerar l’acció i la inversió en la pau, la justícia i la inclusió a tot el món.

El desafiament global de la violència exigeix ​​una resposta global. Tot i que els governs són clau per prevenir conflictes, combatre la delinqüència i reduir la violència domèstica, les ciutats són encara més protagonistes a l’hora de prevenir i reduir la violència.

Pel que fa a la resolució, és la primera vegada que ciutats de tot el món s’uneixen per formar una posició comuna sobre prevenció i reducció de la violència. Al costat de GPM i Peace in Our Cities hi ha el Fòrum Europeu per a la Seguretat Urbana (EFUS), el Fòrum Africà per a la Seguretat Urbana (AFUS), el Mayors Migration Council (MMC), Strong Cities Network (SCN) i la Conferència d’Alcaldes dels EUA (USCM).

La pandèmia originada per la COVID-19 està provocant devastadores conseqüències socials, econòmiques i polítiques a tot el món. També augmenta el risc de violència organitzada i interpersonal en entorns de renda alta, mitjana i baixa. Les dones i els nens, en particular, experimenten un risc més alt de violència, especialment a casa i en el món virtual, igual que els més vulnerables, incloses les persones desplaçades i les que viuen en zones afectades per conflictes. L’amenaça de violència criminal també augmenta, així com l’espectre de disturbis socials i polítics. Aquests reptes s’enfronten de manera més aguda a les ciutats.

La resolució compromet els líders de les ciutats a reduir-hi significativament totes les formes de violència letal, invertir en solucions basades en evidències, treballar en associacions amb organitzacions nacionals i internacionals, centrar-se en les comunitats més vulnerables, empoderar els supervivents i els joves, trencar els cicles de violència intergeneracionals i combatre l’extremisme digital.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français