Programes de relacions saludables i prevenció de la violència de parella a les escoles del Canadà

L’agència federal canadenca encarregada de defensar els drets de les dones i vetllar pel compliment de la llei és l’Status of Women Canada. Com a tal, aquesta agència promou la igualtat de gènere i la total participació de les dones en la vida econòmica, social, cultural i política del país. L’Status of Women Canada exerceix la seva acció en tres àrees: la millora de l’autonomia econòmica i el benestar de les dones, l’eliminació de la violència sistemàtica contra les dones i els nens i el progrés dels drets de les dones.

Amb aquesta finalitat, desenvolupa i dirigeix ​​estudis de gènere, promou la seva aplicació en l’àmbit del govern federal, i patrocina investigacions que aporten la dimensió de gènere a les agendes de programes i polítiques.

És el cas del programa informatiu d’educació que està posant en marxa l’Agència Canadenca de la Dona sobre pràctiques escolars que afavoreixin els programes de relacions saludables i prevenció de la violència de parella a les escoles del país. Entre els objectius concrets sobre inclusivitat, així com la visió a través de les lents de gènere que es vol impulsar des d’aquest programa educatiu entre la població més jove del país, enfocats principalment a les escoles de primària i secundària, es troben:

Inclusivitat

  • Els programes inclouen audiències mixtes i diferents comunitats i poden requerir enfocaments específics.
  • De la mateixa manera, els programes que inclouen estudiants amb necessitats especials, per exemple, fent que els seus materials siguin accessibles per a estudiants amb discapacitat visual i auditiva, garanteixen que tots els alumnes aconsegueixin igualment tots els objectius establerts en el programa.
  • Els programes que utilitzen el llenguatge LGBTQ i la variant de gènere, i plantegen escenaris o jocs de rol que demostren els diferents factors implicats en la violència en les relacions LGBTQ, també garanteixen que tots els estudiants es puguin identificar amb el programa i, per tant, també compleixin els objectius dels resultats.

Lents de gènere

  • Els programes que tenen components separats per a noies i nois i ofereixen l’oportunitat de reagrupar-se i debatre què és important per als nois i les noies tenen més èxit.
  • De la mateixa manera, els programes que tenen cofacilitadors tant masculins com femenins són més ben rebuts per la joventut, ja que se senten millor representats i tenen més possibilitats d’expressar-se.
  • Si bé els programes separats per gènere poden ser útils, és important una anàlisi de gènere en tots els programes, especialment pel que fa a les causes profundes de la desigualtat de gènere, per tal d’abordar el fet que les dones tinguin més probabilitats de ser maltractades, el consentiment i els beneficis de les relacions saludables i igualitàries.
  • Els estudiants LGBTQ també han d’estar representats, ja sigui per la identitat de gènere dels facilitadors com pel llenguatge i els materials utilitzats, els escenaris tractats, etc.

Aquests són els objectius intrínsecs que es volen incorporar dins dels programes curriculars de l’escola al Canadà, impulsant espais de reflexió per als nens i les nenes, així com generant un ambient d’integració i normalització d’estereotips socials ja desfasats per tal d’intentar crear un futur esperançador en les següents generacions del país mitjançant la creació d’una xarxa de suport des de la infància.

https://cfc-swc.gc.ca/abu-ans/wwad-cqnf/fs/fs-eng.pdf

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

Són eficaços els programes que analitzen dades sobre seguretat a Los Angeles?

Una de les tendències actuals en matèria de seguretat és la voluntat de predir la delinqüència utilitzant programes informàtics que es nodreixen de dades, principalment de denúncies. Cada cop són més els cossos policials que fan proves amb aquests sistemes o els implementen, però més que la posada en marxa d’aquests programes, en aquests moments són d’especial interès quan s’avaluen, i els resultats i les anàlisis que s’obtenen d’aquesta avaluació. En aquest blog ens hem fet ressò anteriorment de dues experiències a França i Alemanya i, en aquesta ocasió, en recollim una de nova als EUA.

LAPD

El Departament de Policia de Los Angeles va publicar, el març de 2019, un informe amb una revisió de l’aplicació de tres programes d’acció policial guiats per dades. L’estiu de 2018, després d’una reunió on algunes associacions havien posat de manifest les preocupacions que aquests sistemes generaven en la ciutadania, la Junta de Comissaris de Policia (Board of Police Commissioners [1]) de la ciutat de Los Angeles va encarregar a l’Oficina de l’Inspector General [2] que els estudiés, i l’informe n’és el resultat.

El primer dels programes analitzats és l’anomenat LASER (acrònim de Los Angeles Strategic Extraction and Restoration – Extracció i restauració estratègica de Los Angeles), i estava format per dues accions complementàries: un sistema de valoració i seguiment dels delinqüents reincidents (chronic offenders) a partir d’unes puntuacions que s’havien de revisar periòdicament, i una estratègia de detecció de punts calents (hotspots) sobre els quals s’havia de prioritzar el patrullatge.

La revisió del projecte LASER ha estat bastant crítica, tant pel que fa al programa de reincidents com al de localització de punts conflictius. Posa de manifest problemes per a la seva avaluació, discrepàncies entre els objectius inicials i els que se segueixen en la implementació, manca de materials per a la formació, diferències en la manera com les diferents àrees executen les accions del programa i dificultats per comprovar-ne l’efectivitat. I entre les deficiències de cadascuna de les dues accions sobten la manca de seguiment de les persones incorporades al sistema de reincidents o la ubicació de zones calentes properes a infraestructures pròpies del Departament de Policia, amb la qual cosa el temps que les patrulles passaven en aquestes dependències computaven com a dedicades al patrullatge d’aquestes zones.

El segon sistema analitzat és Predpol, un dels programes més populars de predicció de la delinqüència. Està basat en dades històriques sobre delinqüència i aplicant un algoritme calcula les àrees on amb més probabilitat es cometrà un delicte en un moment de temps. El Departament de Policia de Los Angeles només l’utilitza per pronosticar els llocs on es poden cometre sostraccions de vehicles i sostraccions a l’interior dels vehicles, i es fa amb franges de 12 hores. La revisió efectuada per l’Oficina de l’Inspector General no ha estat sobre el funcionament del sistema de predicció, sinó sobre les implicacions en el patrullatge. Destaquen que, d’una banda, tenien resultats contradictoris sobre el temps dedicat a patrullar les zones marcades pel sistema i, de l’altra, que en la majoria dels casos les zones de risc només es visitaven durant menys d’un minut (amb la qual cosa l’efecte dissuasiu era limitat) i que les de durada més llarga eren properes a dependències policials.

L’últim programa analitzat era ELUCD, un sistema que enviava enquestes breus a dispositius electrònics (telèfons, tauletes o ordinadors) a partir de la seva localització a la ciutat de Los Angeles. A més d’algunes preguntes demogràfiques (edat, gènere, raça o lloc de residència), es preguntava si la persona se sentia segura en el seu barri, si confiava en la policia i si se sentia segura amb el seu Departament de Policia. En el moment d’encarregar l’estudi, s’estava valorant la contractació d’aquest servei, però finalment no es va arribar a produir, i l’empresa no va facilitar al Departament de Policia les dades recollides, només va enviar alguns informes setmanals puntuals.

L’informe ha tingut certa repercussió en mitjans de comunicació dels EUA (vegeu notícies al peu) i, a més de fer-se ressò de la dificultat de valorar l’eficàcia dels sistemes, aquests han criticat que no s’hagin tingut en compte els efectes que aquests programes i sistemes tenen en la ciutadania, ja que era una de les principals crítiques que havien motivat l’estudi.

[1] És l’òrgan que dirigeix el Departament de Policia, està format per cinc civils i estableix les polítiques i els objectius. El cap de la policia gestiona l’operativa diària i implementa aquestes polítiques i objectius.

[2] És un servei que supervisa les funcions del Departament de Policia de la ciutat.

Podeu consultar l’informe a:

http://www.lapdpolicecom.lacity.org/031219/BPC_19-0072.pdf

Dues notícies que s’han fet ressò de l’informe:

CNN – “LAPD audit reveals dangers of high-tech policing”

https://edition.cnn.com/2019/03/22/tech/lapd-audit-tech/index.html

Muckrock – “Eight years in, LAPD can’t measure PredPol’s effect on crime”

https://www.muckrock.com/news/archives/2019/mar/12/algorithms-lapd-predpol/

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

 

Xile presenta el Pla Calle Segura, que amplia els controls preventius d’identitat

El president de Xile, Sebastián Piñera, va presentar al Congrés Nacional l’anomenat “Plan Calle Segura”, destinat a prevenir els delictes en els espais públics de les ciutats i que amplia el control preventiu d’identitat i l’autoritza a aplicar-lo a partir dels catorze anys.

Una de les justificacions de tirar endavant aquest Pla és perquè es considera que la primera preocupació dels xilens és la delinqüència i el narcotràfic i cal fer-hi front.

Com a part del Pla #CalleSegura es va desplegar una intensa agenda de seguretat ciutadana, que inclou la modernització dels Carabiners i PDI, l’augment del desplegament als carrers de més de 3.000 carabiners, important inversió en tecnologia amb càmeres i drons i l’anomenada “Ley antiportonazos”.

Aquesta Llei ha de permetre als Carabiners practicar controls als carrers amb més facilitat, incloent-hi la inspecció de robes, motxilles i accessoris quan correspongui per evitar, segons aquesta Llei, els delictes amb més eficàcia. També s’inclouran els joves de més de catorze anys, ja que segons les estadístiques policials xilenes entre el 20 i el 30% dels delictes violents – robatoris amb violència, emboscades, etc.– els cometen els joves.

Tot i les baixes taxes de reclamacions per conductes inapropiades dels Carabiners en aquests procediments, també s’inclouen a la Llei mesures per evitar abusos i discriminacions. I és que la Llei arriba amb nombroses veus que han qüestionat la legitimitat i la utilitat d’aquesta mesura.

Un dels aspectes més qüestionats de la nova Llei és que, sota un gran pla que preveu la dissuasió de les conductes criminals, s’espera que la tecnologia –càmeres, drons, portals lectors de matrícules…– col·labori a controlar els delictes que succeeixen en els carrers.

En aquest sentit, l’experiència comparada i el que destaca la criminologia urbana són els límits que tenen aquest tipus d’iniciatives, no només en matèria de percepció d’inseguretat, sinó sobretot en relació amb la reducció dels delictes a l’espai urbà. Per tant, apostar com a política de govern només per la inversió tecnològica pot resultar insuficient.

Algunes veus han alertat els defensors del Pla Calle Segura que el control del delicte no només passa per la vigilància dels carrers i el control tecnològic de l’ambient, sinó per una adequada i equilibrada planificació dels espais públics i les ciutats.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

Equador adopta fortes mesures de seguretat als estadis de futbol

A partir d’aquest 2019, el campionat de futbol de l’Equador està dirigit per la Liga Pro, que està conformada per 16 clubs de primera divisió i 10 clubs de Primera B, amb l’objectiu de garantir escenaris segurs per a tots els assistents.

Entre els diferents aspectes que està revisant la Liga Pro, la Federació Equatoriana de Futbol (FEF), l’Institut Superior Tecnològic de Futbol de Quito (ISTFQ) i juristes vinculats amb el món de l’esport, hi ha el d’estendre la cultura de la pau entre els aficionats dels diferents equips, millorar les infraestructures i aplicar les lleis d’acord amb el delicte o infracció comesa.

Un dels primers requisits de seguretat que pretenen complir és que al reglament de seguretat de l’esport es fixi com a obligació que els estadis compleixin les normes mínimes que exigeix la FIFA, òbviament amb perspectives contínues de millora. Per exemple:

  • Els estadis han de tenir portes d’emergència d’entrada al terreny de joc col·locades estratègicament i més amples d’1 metre i 20 centímetres.
  • En cas que hi hagi fossar, cal col·locar rampes a les portes d’emergència cap al terreny de joc.
  • Les portes de sortida de l’estadi i totes les del sector d’espectadors s’han d’obrir cap a fora. No es podran tancar amb clau mentre hi hagi partit.
  • L’estadi ha de comptar amb ambulància i lloc de primers auxilis per si cal assistència mèdica.
  • Estadis de la sèrie A de futbol han de disposar d’una tanca circumdant perimètrica exterior on es durà a terme el primer control de seguretat del públic, amb escorcoll individual si és necessari.
  • El segon control de seguretat s’ha de fer a l’entrada de l’estadi.

L’organisme que regeix el futbol professional a l’Equador ja ha fet una inspecció als 13 estadis on es disputarà el torneig de la màxima categoria i, atenent als resultats, van ajudar a millorar el reglament. Es va fer d’aquesta manera ja que la manca d’infraestructura pròpia dels clubs és un dels grans condicionants per al reglament de seguretat.

Un dels punts de l’àmbit de la seguretat del reglament de la FEF destaca en allò que té a veure amb els recintes on es practica aquest esport: es considera que l’estadi ha de ser un lloc segur per a tots els usuaris, siguin espectadors, protagonistes del partit, funcionaris oficials, representants dels mitjans de comunicació, treballadors o d’altres, incloent-hi diferents elements de seguretat ciutadana.

Des de l’àmbit de la judicatura en l’esport es manté un posicionament crític respecte a aquestes mesures. Es considera que, més que aplicar normes més rigoroses per evitar la violència a l’interior dels estadis, caldria complir amb les que ja hi ha establertes i, a més, implementar accions de conscienciació sobre el comportament correcte en un esdeveniment esportiu. D’aquesta manera, l’aficionat seria coneixedor del risc en què està involucrat si comet algun acte delictiu i pot ser sancionat amb lleis ja existents.

És més, hi ha veus que consideren que no caldria posar més seguretat als estadis per tal de prevenir la violència, sinó començar per canviar la cultura i la idea de per què va la gent als estadis de futbol. D’aquesta manera, el caràcter preventiu dels estatuts i reglaments han d’especificar paràmetres per evitar que es produeixin conflictes en un esdeveniment esportiu. En aquest marc, es considera important que un partit de futbol ha d’estar emmarcat en un ambient de seguretat, amistat, família i col·laboració, per tal que sigui agradable als aficionats i no generi intranquil·litat quan s’assisteixi a un esdeveniment esportiu.

Mentre, l’ISTFQ ha volgut posar el seu gra de sorra amb la defensa de la seguretat als estadis de futbol, promovent la diplomatura de Seguretat Física d’Escenaris Esportius, per tal de formar persones en matèria de seguretat a l’esport.

Enllaços d’interès

https://www.eltelegrafo.com.ec/

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

Cap a un futur sense delictes?

Per a la majoria de la gent, el desistiment del delicte és un procés, tot un esdeveniment. Rand Corporation es fa ressò d’un projecte que va elaborar un qüestionari amigable per a les persones que treballen amb infractors per obtenir “respostes intermèdies”: indicadors de canvis positius que poden ser un senyal de progrés cap a un futur sense delictes.

La recerca mostra que, especialment per als delinqüents amb problemes socials i personals profundament arrelats, el desistiment del delicte no és un fet puntual. Sovint, és un procés a llarg termini de canvi fonamental en la identitat, valors i estil de vida propis, que implica períodes d’abstenció de delinquir interromputs per recaigudes.

L’eficàcia dels serveis per als delinqüents normalment es calcula sobre la base de les taxes de reincidència. No obstant això, aquests resultats es mesuren millor durant llargs períodes de temps i requereixen accés a dades fiables sobre les condemnes o altres mesures d’infracció. Això no és factible per a moltes intervencions a curt termini sobre delinqüents lliurats per organitzacions sense prou temps i recursos per dur a terme una anàlisi de la reincidència. A més, algunes intervencions, com ara els programes artístics a la presó o les tutories, tenen com a objectiu donar suport al procés de desistiment, més que no pas conduir aquestes persones directament a deixar de delinquir.

Aquest estudi tenia per objectiu identificar i desenvolupar una eina de mesura per obtenir respostes intermèdies. Aquestes es basen en canvis en les habilitats i el pensament associats directament o indirectament amb les reduccions de la reincidència, cosa que podria indicar que un delinqüent està fent canvis positius cap a un futur sense delictes, però que encara no ha deixat de delinquir. Per exemple, les respostes intermèdies poden incloure una millora en les habilitats de resolució de problemes, una millor gestió del temps i un augment de la resiliència.

painting creative artEl projecte es va centrar a desenvolupar una eina de mesura adreçada a les persones implicades en programes artístics i tutories per als delinqüents. En particular, organitzacions voluntàries i del sector comunitari.

El projecte es va basar en una àmplia col·laboració i cooperació amb una sèrie d’organitzacions proveïdores de tutories i programes artístics per als delinqüents. Mitjançant un procés iteratiu de cerques bibliogràfiques, consultes, proves de validesa i anàlisi, l’equip de recerca va elaborar un qüestionari de base teòrica de 29 punts, anomenat “Instrument de mesura de respostes intermèdies (IOMI)”. Juntament amb l’IOMI, els investigadors també van desenvolupar una eina d’estimació de costos, un document d’orientació i una eina d’introducció de dades.

L’instrument de mesura de l’IOMI i els altres materials que configuren el kit d’eines proporcionen un paquet amigable que els proveïdors de projectes artístics i de tutoria (i possiblement molts altres tipus d’intervenció) poden utilitzar  per avaluar l’impacte de la seva pròpia feina d’una manera relativament ràpida i directa.

L’IOMI no és un instrument totalment validat, però les proves preliminars han mostrat forts indicis que l’instrument té validesa, consistència interna, estabilitat i el potencial per reflectir el canvi a través de la majoria de les respostes intermèdies que mesura.

L’IOMI té una base teòrica i està ancorat en una anàlisi acurada de proves i en una àmplia consulta amb els proveïdors de programes artístics i de tutoria.

https://www.rand.org/randeurope/research/projects/reduce-reoffending.html

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

L’FBI veu positiva l’aplicació del kit contra les agressions sexuals

L’esforç per fer front a la implementació de kits d’assalt sexual a tot el país ha suposat que es provessin desenes de milers de kits durant els darrers anys. Només el laboratori de l’FBI va provar més de 3.600 kits en quatre anys, tot col·laborant amb les agències estatals i locals.

El treball que es fa per inventariar i provar els equips de proves és una part de la història. L’altra part és el que s’ha descobert sobre la naturalesa serial de molts delinqüents sexuals, ja que milers de casos s’afegeixen a les bases de dades nacionals d’ADN i delictes violents de l’FBI.

Els kits d’assalt sexual es creen quan una víctima informa les autoritats d’un assalt i accepta que permeti a una infermera o metge la capacitat de recollir proves físiques del seu cos i la seva roba.

Aquests kits poden acabar sense proves en laboratoris o no presentats com a proves per diverses raons, segons Angela Williamson, assessora de política forense de l’Oficina d’Assistència per a la Justícia (BJA), que lidera la iniciativa del kit d’assalt sexual.

Moltes jurisdiccions tenen retards abans que el perfil d’ADN estigui ben desenvolupat. Encara hi ha altres kits que no han estat provats a causa de l’aplicació limitada per part de la policia i dels recursos de laboratori, les víctimes que s’extreuen del procés, o la manca d’entrenament i comprensió entre el personal encarregat de l’àmbit policial.

Des del 2015, el programa ha inventariat 61.134 kits i n’ha enviat 44.952 per a proves. Dels 39.565 kits que es podrien provar fins a la seva finalització, 13.521 van produir un perfil d’ADN de qualitat prou alta que es podia introduir a la base de dades forense del Sistema d’Índex d’ADN Combinat de l’FBI (CODIS).

Quan es van introduir els 13.521 kits al CODIS, 6.366 coincidien amb una entrada que ja existia. Una entrada CODIS només es crea quan un individu o el seu ADN està vinculat a un suposat delicte. El laboratori de l’FBI va provar 3.610 kits i va pujar 1.965 entrades a CODIS. En 829 d’aquests, hi va haver una coincidència amb algú a la base de dades o amb una altra mostra de la base de dades.

La majoria de les víctimes d’atacs sexuals coneixien els seus atacants, però fins i tot si la víctima reconeix el seu delinqüent, encara val la pena fer i provar l’ADN. Algun delinqüent conegut podria ser el delinqüent desconegut d’altres persones.

Kentucky i altres estats exposen que les persones que cometen agressions sexuals sovint cometen més d’una agressió sexual, i no només aquests infractors assalten més víctimes, sinó que sovint estan relacionats amb altres delictes violents i/o contra la propietat.
L’estudi de Kentucky va trobar que el cost per a la societat de no provar els kits és molt més gran que la despesa que l’estat hauria de fer per finançar completament el seu laboratori criminal.

Un altre instrument poderós que dona suport a l’esforç és el Programa d’aprehensió contra el delicte violent de l’FBI (ViCAP), que pot ajudar en casos en què no hi hagi ADN o si els casos estan vinculats per ADN, però encara no hi ha un nom adjunt. ViCAP permet que les agències capturin descripcions de sospitosos, informació de vehicles, comptes d’incidents i altres dades que puguin ajudar a connectar casos.

Kentucky és un estat que s’ha ofert voluntari per introduir a ViCAP la informació dels seus equips d’assalt sexual. El programa BJA ara ho requereix als destinataris de subvencions.

Les subvencions BJA ofereixen tant finançament per a processaments i investigacions com ho fan per a les proves. A més, les agències de tot el país estan adoptant la necessitat que els primers responsables estiguin més ben formats en la resposta als assalts sexuals, com responen les víctimes al trauma i com establir un enfocament centrat en les víctimes en cada pas d’una investigació.

Els experts coincideixen que la lliçó primària que s’ha après és que la policia hauria d’investigar cada incident d’agressió sexual notificada, amb vigor i cura, la qual cosa requereix una reforma més enllà de les tasques de laboratori i de recollida de dades.
_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

Allò que funciona i allò que no: ajudar la policia a trobar la millor estratègia

Tal com publica Rand corporation, l’anomenada “dissuasió focalitzada” no és nova, sinó que la va iniciar la policia de Boston a mitjans dels anys noranta durant la pionera Operació Cessos, que es va dirigir a infractors violents crònics i que es basa en accions per ajudar a reduir la taxa d’homicidis de la ciutat. Com a part de la dissuasió focalitzada, la policia intervé amb grups i individus d’alt risc per tal d’evitar la violència futura.

Passos estratègics clau de la dissuasió focalitzada

1 Identificar els delinqüents d’alt risc, un procés que implica líders de la comunitat i la policia de primera línia.
2 Mantenir una reunió de notificació, explicar per què s’està fent la intervenció, i involucrar-hi serveis socials, famílies i membres de la comunitat.
3 Proporcionar serveis a aquells que vulguin canviar el seu comportament.
4 Proporcionar suport per als membres de la comunitat.
5 Crear sancions ràpides i proporcionals per a aquells que continuïn involucrats en delictes violents.

Als Estats Units hi ha més de 18.000 agències de policia. No hi ha cap base de dades nacional ni una única font objectiva que els mostri el que funciona millor i com fer-ho.

Tenint en compte que l’evidència mostra que la dissuasió focalitzada té èxit, per què no s’utilitza en més departaments de policia?

Aquí és on s’introdueix la guia d’eines Better Policing de RAND. Està dissenyada per ajudar les agències policials a trobar i aprendre sobre estratègies policials efectives i posar-les en acció.

El conjunt d’eines podria ser un recurs valuós per a la policia en un clima on les estratègies efectives de policia siguin més necessàries que mai.

Retroacció sobre les estratègies
El conjunt d’eines detalla tres estratègies de vigilància molt eficaces. La primera dissuasió focalitzada ajuda les persones amb un risc elevat de participar en la violència; la segona, el servei de policia orientat als problemes, aborda els problemes que es produeixen en llocs concrets; i la tercera, la vigilància de la legitimitat, se centra en la confiança de la comunitat. El conjunt d’eines també enllaça amb una guia anterior del Departament de Justícia que descriu les millors pràctiques per resoldre els homicidis i altres delictes greus.

Les estratègies de policia més efectives en el conjunt d’eines Better Policing són:

Dissuasió focalitzada
Intervenir amb persones i grups d’alt risc

Policia orientada als problemes
Abordar els delictes en llocs de risc

Política de legitimitat
Centrar-se en les relacions amb la comunitat i la confiança

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

La iniciativa global ‘No More Ransom’ intenta evitar noves víctimes informàtiques

Tot i que potser darrerament no hi ha hagut incidents de programari de segrest, d’alt perfil, com el brot de Wannacry o NotPetya, aquest any l’augment de les variants de GandCrab i SamSam mostra que l’amenaça del programari de segrest segueix sent molt activa i altament adaptable.

Es creu que el programari maliciós, de bloqueig d’arxius de GandCrab ha infectat més de mig milió de víctimes des que es va detectar per primera vegada el gener de l’any 2018.

Amb ciberdelinqüents experimentant amb tàctiques cada vegada més sofisticades i tècniques d’autopropagació, el programari de segrest podria haver estat una aposta altament rendible per a ells, si no fos perquè les eines de desencriptació No More Ransom van evitar que uns 22 milions de dòlars EUA arribessin a les seves butxaques.
Llançat el juliol de 2016, el portal en línia de No More Ransom ja està disponible en 35 idiomes diferents i conté 59 eines gratuïtes de desxifratge, que cobreixen unes 91 tipologies de programari de segrest.

Més recentment, la policia nacional romanesa, Europol i Bitdefender van publicar una eina universal de desxifratge per a l’agressiu bloqueig d’arxius del programari maliciós GandCrab. Aquesta eina ha permès recuperar els fitxers xifrats, fins ara, de més de 4.400 víctimes de 150 països, amb diversos centenars de milers d’altres víctimes que podrien necessitar ajuda.

Ja són més de 129 socis. Els darrers, Bleeping Computer, Cisco i ESET, com a nous socis associats de No More Ransom, mentre que Microsoft, Symantec, Coveware i Northwind Data Recovery es van unir a una unitat de suport. Xipre, Estònia, Escòcia i Suècia també es van unir al llarg de l’any passat, cosa que va suposar arribar ja a 41 organismes de l’àmbit d’aplicació de la llei.

Fins ara, les eines proporcionades a No More Ransom han aconseguit desxifrar l’ordinador infectat de més de 72.000 víctimes a tot el món, però encara hi ha moltes més víctimes que necessitarien ajuda.

La millor cura contra el programari de segrest continua sent una prevenció diligent. Es recomana als usuaris que:

• Sempre mantinguin una còpia dels fitxers més importants en un altre lloc: en el núvol, en una altra unitat, en una memòria o en una altra computadora.
• Utilitzin programari antivirus fiable i actualitzat.
• No descarreguin programes de fonts sospitoses.
• No obrin fitxers adjunts en correus electrònics de remitents desconeguts, fins i tot si es consideren importants i creïbles.
• I si en sou víctimes, no pagueu mai el rescat!

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

La Comissió Europea demana passos en ferm en matèria de seguretat

Fins a començaments d’octubre del 2018, s’han aprovat diverses propostes legislatives presentades per la Comissió, però encara queden nombrosos expedients importants que haurien de tramitar-se abans de les eleccions al Parlament Europeu de maig del 2019. És, per tant, la Comissió la que demana que s’accelerin aquests treballs i s’adopti amb rapidesa el que queda pendent dels expedients prioritaris de seguretat. Sobretot, el que es defineix a la Declaració conjunta i a les noves mesures proposades pel president Juncker en el seu Discurs sobre l’estat de la Unió del 2018.

Durant els darrers tres anys, la Comissió ha adoptat mesures per reforçar la seguretat a la UE i a les seves fronteres exteriors. Les temptatives d’atemptat terrorista, l’ús d’armes químiques als carrers d’un estat membre i, més recentment, el ciberatac avortat a la seu central d’una organització internacional posen de manifest que Europa continua sent un objectiu i, per tant, que cal millorar la seguretat i la resiliència col·lectives. Cal aprofundir, doncs, en els aspectes següents:

  • Protegir els europeus a la xarxa. Tenint en compte les darreres operacions cibernètiques hostils, és imprescindible que totes les propostes legislatives s’ultimin amb caràcter prioritari. A més, amb la finalitat d’assegurar-se que les plataformes d’internet no s’utilitzin per difondre continguts terroristes en línia, cal que el Parlament Europeu aprovi l’obligació de suprimir continguts d’aquest tipus en el termini d’una hora.
  • Interoperabilitat dels sistemes d’informació de la UE: cal permetre que els sistemes d’informació de la UE en matèria de seguretat, migració i gestió de les fronteres funcionin junts de forma més eficaç i millori, així, la seguretat de la informació. També caldria modernitzar el Sistema Europeu d’Informació d’Antecedents Penals (ECRIS), Eurodac i el Sistema d’Informació de Visats (VIS).
  • Lluita contra la delinqüència transfronterera: la Comissió insta el Consell Europeu i el Parlament a ampliar la competència de la Fiscalia Europea per tal que pugui abastar la investigació de delictes terroristes transfronterers i també les propostes de la Comissió sobre proves electròniques, per ajudar tant la policia com les autoritats judicials.
  • Reforç de les fronteres: es demana que s’aprovin les eines necessàries per garantir la gestió eficaç de les fronteres exteriors, tals com l’Agència Europea de Fronteres i Costes, les normes de la UE en matèria de retorn i l’Agència d’Asil de la UE.

Per recolzar els esforços dels estats membres amb vista a millorar la seguretat de la UE, la Comissió va assignar un finançament de la seguretat de 70 milions d’euros per al període 2018-2019, repartits de la manera següent:

  • Lluita contra la radicalització: 5 milions d’euros.
  • Lluita contra amenaces QBRN, restricció a l’accés a explosius casolans i protecció dels espais públics i les infraestructures crítiques: 9,5 milions d’euros.
  • Suport a l’aplicació de normes vigents com el Registre europeu de noms de passatgers: 1,5 milions d’euros.
  • 100 milions d’euros a càrrec de les Accions Urbanes Innovadores com, per exemple, la protecció dels espais públics.

Enllaços d’interès:

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

El carnet per punts ciutadà, una realitat a la Xina

china chinese city forbidden kingdom

El govern xinès està desenvolupant un sistema de ‘crèdit social’ que permeti puntuar els ciutadans pel seu comportament i nivell de confiabilitat, oferint recompenses o penalitzacions segons la seva actuació. Aquest programa, que es presenta com un mecanisme per garantir la seguretat nacional i l’estabilitat social, es preveu que estigui totalment operatiu l’any 2020.

No obstant això, les primeres pinzellades ja estan començant a ser implementades. Entre elles hi ha la prohibició de comprar bitllets d’avió o de tren a aquelles persones que hagin perdut punts per haver fumat dins de vagons, utilitzat bitllets caducats o difós fake news, especialment si estan relacionades amb atacs terroristes o la seguretat aeroportuària.

Altres accions que podran comportar una pèrdua de punts són la publicació de posts polítics en línia sense permís, el fet de contradir la narrativa oficial del govern, cometre infraccions al volant o passar massa temps jugant a videojocs. Contràriament, altres comportaments com participar en obres de caritat o donar sang ajuden a incrementar la puntuació i, amb això, a millorar la posició, una posició que determinarà aspectes fonamentals com la possibilitat de ser admès en determinades escoles (per a la persona en qüestió o per als seus fills), enregistrar-se en hotels, exercir càrrecs públics o llogar un apartament.

A les persones amb una ‘puntuació ciutadana’ baixa, els serà més difícil accedir-hi, de la mateixa manera que els serà més complicat obtenir visat per viatjar a l’estranger. D’altra banda, aquells ciutadans que presentin una puntuació alta es beneficiaran de descomptes en la factura energètica, d’un accés a internet més ràpid o de millors condicions a l’hora de demanar un préstec bancari.

La metodologia exacta que s’utilitzarà per determinar aquestes puntuacions es manté secreta, però es considera que estarà basada en intel·ligència artificial i big data, la qual ajudarà a construir perfils de tots els ciutadans basant-se en el tipus de compres que es facin, els moviments financers, els contactes personals i professionals, l’ús de les xarxes socials o les interaccions amb organismes oficials. Malgrat que les autoritats xineses defensen que aquest sistema permetrà controlar el nivell de civisme i disminuir la taxa de criminalitat, millorant així la seguretat pública, un nombre significatiu d’organitzacions, com Human Rights Watch o Amnistia Internacional, han alertat del perill que suposa per als drets i les llibertats civils, especialment pel que fa al dret a la privacitat, a la protecció de dades i a la llibertat d’expressió. Una situació especialment preocupant si es té en compte que el nivell de llibertat a internet a la Xina, segons Freedom House, és el pitjor del planeta.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français