Etiqueta: Prevenció

La derivació preventiva en la justícia juvenil: una estratègia per reduir la delinqüència i reforçar la seguretat

Notes de seguretatDeixa un comentari

Les darreres dades publicades pel Youth Justice Board d’Anglaterra i Gal·les mostren que la derivació preventiva (diversion) s’ha consolidat com una de les eines més eficaces per reduir la reincidència entre els joves i millorar la seguretat de les comunitats. Lluny de ser un programa experimental, aquesta manera d’abordar la delinqüència juvenil forma part del funcionament habitual dels serveis de justícia juvenil i dels seus socis institucionals.

La derivació preventiva consisteix a intervenir de manera primerenca quan un menor comet una infracció, evitant, sempre que sigui possible, la seva entrada en el sistema penal formal. En lloc de prioritzar la sanció, es treballa per identificar les causes que han afavorit la conducta delictiva —com ara problemes familiars, absentisme escolar, dificultats de salut mental o exclusió social— i oferir respostes educatives, restauratives i de suport. L’objectiu no és evitar responsabilitats, sinó prevenir que el jove torni a delinquir i reduir el risc que acabi implicat en conductes més greus.

Les dades corresponents a l’any 2025 indiquen que aproximadament 13.500 actuacions gestionades pels serveis de justícia juvenil van ser resoltes mitjançant mecanismes de derivació, que representen un 43 % del total dels casos en què van intervenir aquests serveis. Els responsables de l’estudi assenyalen, però, que aquesta xifra és encara superior en la pràctica, ja que no inclou les derivacions gestionades exclusivament pels cossos policials o altres serveis locals.

Diverses investigacions internacionals coincideixen que la intervenció penal formal sobre menors, especialment quan es produeix en fases inicials, pot incrementar les probabilitats de reincidència. En canvi, els programes de derivació ben estructurats ofereixen millors resultats tant en la reducció de nous delictes com en la disminució de la pressió sobre els recursos policials, judicials i penitenciaris. Aquesta evidència reforça la idea que una política de seguretat eficaç no es basa únicament en la resposta sancionadora, sinó també en la prevenció i la intervenció precoç.

L’informe destaca igualment que el sistema de derivació ja funciona a gran escala. Si es mantenen els nivells actuals, prop de 50.000 joves seran atesos mitjançant aquests mecanismes durant els pròxims tres anys. Aquest volum evidencia que la derivació és avui una peça central de les polítiques públiques de seguretat i de justícia juvenil, sustentada en la col·laboració entre serveis

socials, policia, administracions locals, sistema educatiu i entitats del tercer sector.

Tot i els resultats positius, les dades també posen de manifest diferències importants entre territoris. Mentre que a Gal·les el 63 % de les resolucions són de caràcter preventiu, a Londres aquest percentatge es redueix fins al 17 %. Aquestes variacions responen en part a diferències en els models policials, les característiques dels delictes o les polítiques locals, però també reflecteixen una manca d’homogeneïtat que pot generar desigualtats en l’accés a aquestes oportunitats.

L’informe també analitza les diferències segons l’origen ètnic dels menors. Els joves blancs tenen una probabilitat significativament més alta de beneficiar-se d’una derivació que els joves negres (53 % davant del 27 %). Encara que una part d’aquesta diferència s’explica per factors territorials, els autors reconeixen que no n’hi ha prou per justificar-la. Per aquest motiu, es recupera el principi formulat fa anys per David Lammy: les desigualtats en el sistema de justícia s’han de poder explicar amb dades objectives, si no cal impulsar reformes per corregir-les.

Per avançar cap a una major equitat, el Youth Justice Board està promovent diverses iniciatives orientades a millorar la qualitat de les decisions professionals. Entre aquestes destaquen una plataforma de treball compartit entre policies i serveis de justícia juvenil per difondre bones pràctiques, així com una eina estandarditzada d’avaluació que ajuda els professionals a valorar les necessitats, fortaleses i riscos de cada menor amb criteris objectius, reduint el pes dels possibles biaixos subjectius.

El document conclou que la derivació preventiva constitueix una inversió en seguretat pública. Intervenir abans que els problemes s’agreugin permet reduir la reincidència, protegir millor les víctimes, afavorir la reinserció dels joves i optimitzar els recursos públics. Així mateix, el recent Llibre blanc sobre justícia juvenil del Govern britànic consolida aquesta orientació estratègica, situant la prevenció i la intervenció primerenca com a eixos centrals de les futures polítiques públiques. En definitiva, l’experiència d’Anglaterra i Gal·les mostra que la seguretat no depèn exclusivament de la capacitat de sancionar, sinó també de la capacitat de prevenir. Apostar per intervencions basades en l’evidència, coordinades entre les diferents institucions i centrades en les necessitats dels joves permet reduir la delinqüència de manera més eficaç i construir comunitats més segures.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

L’augment dels vehicles tot camí i les camionetes: un repte creixent per a la seguretat dels vianants als EUA

Notes de seguretatDeixa un comentari

Durant bona part del segle XX i els primers anys del XXI, les carreteres dels Estats Units es van anar fent progressivament més segures per als vianants. Tanmateix, aquesta tendència es va invertir al voltant de l’any 2009. Des d’aleshores, el nombre de vianants morts en accidents de trànsit ha augmentat aproximadament un 75 %, una evolució que ha preocupat els investigadors, els responsables de seguretat viària i les administracions públiques.

S’han assenyalat diversos factors com a possibles causes d’aquest increment, com ara la distracció causada pels telèfons mòbils, la conducció sota els efectes de l’alcohol o l’augment general del trànsit. No obstant això, una investigació basada en registres federals i dades de la indústria automobilística apunta a un element que sovint ha passat més desapercebut: el creixement constant de la mida dels vehicles, especialment dels vehicles tot camí (SUV) i les camionetes (pick-up).

Segons aquesta anàlisi, els vehicles actuals són considerablement més grans i alts que fa dues dècades. Aquest canvi no és només una qüestió estètica o de confort, sinó que té implicacions directes en la seguretat dels vianants. Els investigadors estimen que entre 200 i 400 morts anuals podrien estar relacionades amb aquest augment de dimensions. En conjunt, això representaria aproximadament un 10 % de l’increment recent de les víctimes mortals entre vianants.

Els experts identifiquen dues raons principals que expliquen per què els vehicles grans són més perillosos. La primera és l’alçada del capó. En els cotxes tradicionals, un impacte acostuma a produir-se a la zona de les cames dels vianants, i això fa que sovint el cos sigui projectat sobre el vehicle. En canvi, els vehicles tot camí i les camionetes tenen els capós molt més alts, i colpegen directament el tors o fins i tot el cap dels vianants. Aquest tipus d’impacte incrementa notablement la gravetat de les lesions i augmenta el risc que la persona sigui arrossegada o acabi sota les rodes del vehicle.

La segona causa és la reducció de la visibilitat. A mesura que els vehicles han crescut, també ho han fet les zones cegues. Les proves fetes amb escàners tridimensionals sobre alguns dels models més populars del mercat nord-americà mostren que les zones sense visió directa del conductor són avui molt més grans que en models equivalents dels anys noranta o principis dels 2000. Això dificulta detectar la presència de vianants, especialment dels infants, les persones de poca alçada o les que són molt a prop del vehicle.

Diversos casos reals descrits a l’estudi il·lustren les conseqüències d’aquest problema. En alguns accidents mortals, els conductors van afirmar que no havien vist la víctima abans de l’impacte. Les reconstruccions posteriors van concloure que elements estructurals del vehicle, com el capó elevat, els retrovisors o els pilars laterals, havien limitat significativament el camp de visió dels conductors.

Els fabricants d’automòbils argumenten que els nous sistemes d’assistència a la conducció poden compensar aquestes limitacions. Tecnologies com la frenada automàtica d’emergència o la detecció de vianants estan dissenyades per reduir el risc d’atropellament. Tot i això, diferents estudis han demostrat que aquests sistemes no funcionen de manera perfecta en totes les situacions: la meteorologia adversa, les ombres, les velocitats elevades o la presència d’infants poden reduir-ne l’eficàcia.

Més enllà de les qüestions tècniques, l’expansió dels vehicles tot camí i les camionetes també respon a motius econòmics i culturals. Aquests vehicles generen marges de benefici molt elevats per als fabricants, que han reduït progressivament la producció de berlines i altres turismes convencionals. Paral·lelament, les campanyes publicitàries han associat els vehicles grans amb conceptes com la seguretat, el prestigi, la força o l’èxit personal. Aquest missatge ha contribuït a consolidar la percepció que un vehicle més gran és una opció millor per a moltes famílies.

Els especialistes en seguretat viària insisteixen que la mida dels vehicles no és l’única causa de l’augment de les morts de vianants. El disseny urbà, la velocitat de circulació, la distracció dels conductors i altres factors continuen sent determinants. Tanmateix, cada vegada hi ha més evidències que la tendència cap a vehicles més alts i voluminosos ha incrementat el risc per als vianants.

En conclusió, el creixement dels vehicles tot camí i les camionetes planteja un repte de seguretat viària important. Tot i els avenços tecnològics, la combinació de capós més alts i zones cegues més grans augmenta la gravetat dels accidents i dificulta la detecció dels vianants. Aquest fenomen posa de manifest la necessitat de continuar investigant i desenvolupant mesures que protegeixin millor els usuaris més vulnerables de la via pública, i que equilibrin la seguretat dels ocupants dels vehicles amb la dels vianants.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

La xocolata, sota clau

Notes de seguretatDeixa un comentari

Els darrers mesos, diversos supermercats del Regne Unit han començat a aplicar mesures de seguretat inusuals a un producte aparentment inofensiu: la xocolata. Cadenes com Sainsbury’s, Tesco i Co-op han optat per col·locar les barres de xocolata dins de caixes de plàstic antirobatori, un sistema habitualment reservat per a begudes alcohòliques Premium o dispositius electrònics.

Aquesta decisió respon a un increment significatiu del robatori de xocolata, que segons el sector ja no és fruit de furts ocasionals, sinó d’una activitat sistemàtica vinculada al crim organitzat i a la revenda en mercats il·lícits.

Segons l’Association of Convenience Stores (ACS), la confiteria —i especialment la xocolata— s’ha convertit en un dels productes més sostrets a les botigues de proximitat. La combinació de valor econòmic, fàcil transport i alta demanda la converteix en un objectiu especialment atractiu.

Els comerciants denuncien que els robatoris es fan sovint per encàrrec. Això implica que els productes no es consumeixen immediatament, sinó que es distribueixen posteriorment a través de canals il·legals: altres establiments, mercats informals o negocis que compren gènere a preus reduïts sense verificar-ne l’origen.

El fenomen no és aïllat. Segons dades del British Retail Consortium, durant l’últim any es van registrar 5,5 milions d’incidents de robatori en establiments comercials al Regne Unit. A més, es van produir una mitjana de 1.600 incidents diaris de violència o abús contra treballadors del sector minorista. Tot i que la xifra representa una lleugera disminució respecte de l’any anterior, continua sent la segona més alta mai registrada.

L’afectació econòmica és considerable. El grup Heart of England Co-Op, amb 38 botigues, va declarar haver perdut 250.000 lliures en xocolata durant el 2024, convertint-la en el producte més robat aquell any. El 2025 només va ser superada per l’alcohol. En una sola setmana, un individu pot arribar a causar pèrdues de milers de lliures en un mateix establiment.

Alguns comerciants expliquen que un prestatge complet de xocolata pot tenir un valor aproximat de 500 lliures, i que els lladres poden endur-se entre 200 i 250 lliures en producte dins d’una motxilla en qüestió de minuts.

Davant d’aquesta situació, els establiments han hagut d’invertir en mesures de protecció: sistemes de CCTV més sofisticats, tecnologia d’intel·ligència artificial per identificar sospitosos recurrents, reducció de l’estoc exposat i eliminació de promocions visibles en zones d’accés fàcil. En alguns casos, els prestatges només s’omplen parcialment per limitar l’impacte econòmic potencial.

El National Police Chiefs’ Council ha assegurat que està treballant conjuntament amb minoristes i experts en seguretat per reforçar la resposta davant la delinqüència minorista. L’estratègia inclou millor coordinació, ús més eficient de la tecnologia i sistemes de denúncia més àgils.

No obstant això, des del sector comercial es reclama una resposta més contundent. L’ACS demana sentències més severes per a reincidents i accions específiques contra les xarxes que distribueixen productes robats, ja que el problema no es limita al furt puntual, sinó que forma part d’una economia paral·lela que pot finançar altres activitats delictives.

El cas de la xocolata és simptomàtic d’un problema més ampli: l’augment del robatori organitzat en el comerç minorista. Productes que abans no requerien protecció especial ara es tracten com a mercaderies d’alt risc. Aquesta evolució reflecteix canvis en el comportament delictiu, però també en les condicions socioeconòmiques i en la capacitat de revenda a través de canals informals o digitals.

Per al sector de la seguretat, aquest fenomen planteja diversos reptes:

  • Adaptar els sistemes de protecció a productes de consum massiu.
  • Equilibrar experiència de client i mesures antirobatori.
  • Incorporar tecnologia predictiva i anàlisi de patrons.
  • Millorar la col·laboració entre empreses i forces de seguretat.

En definitiva, el fet que una simple barra de xocolata hagi d’estar tancada sota clau és un indicador clar de l’evolució del risc en l’entorn comercial actual. La resposta no es pot limitar a mesures físiques; requereix una estratègia integral que combini prevenció, intel·ligència i actuació judicial efectiva.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

Geopolítica de les places urbanes a l’espai quotidià de Berlín

Notes de seguretatDeixa un comentari

Un article de Katharina Ciax i Simon Runkel analitza com les polítiques de seguretat i antiterrorisme transformen no només la configuració física dels espais urbans, sinó també la seva dimensió emocional i perceptiva. El cas d’estudi és la Breitscheidplatz de Berlín, escenari de l’atemptat amb vehicle durant el mercat de Nadal de l’any 2016.

Els autors parteixen d’una idea clau: la seguretat s’implementa amb infraestructures i presència policial, però també produeix una atmosfera afectiva que modifica la manera com les persones experimenten l’espai públic. Això connecta amb el camp de la geopolítica urbana quotidiana, que estudia de quina manera els grans discursos sobre seguretat global es materialitzen en espais concrets, com són carrers i places.

Abans de l’atemptat, la Breitscheidplatz era un espai caracteritzat pel flux constant de persones, envoltat d’eixos comercials i proper a l’estació Bahnhof Zoo. Tot i que ja hi havia pràctiques de control i vigilància des dels anys noranta del segle passat—especialment vinculades a la criminalització de determinats col·lectius—, l’atac de 2016 va marcar un punt d’inflexió.

Després de l’atemptat, la plaça va experimentar una transformació profunda amb la instal·lació de mesures de Hostile Vehicle Mitigation (HVM): blocs de formigó, pilones, mobiliari urbà reforçat i una presència policial més visible, inclosa una comissaria mòbil permanent. Aquest conjunt de mesures va convertir la plaça en un espai altament protegit, pràcticament únic a Berlín pel que fa al nivell de fortificació.

Els autors argumenten que aquesta acumulació de mesures respon a una necessitat funcional de protecció, però alhora genera una sobresaturació que altera l’essència mateixa de l’espai públic.

Un dels conceptes centrals de l’article és el d’atmosfera afectiva. La seguretat no es percep únicament a través de normes o dispositius materials, sinó mitjançant sensacions: hostilitat, vigilància constant, tensió o exclusió. Travessar múltiples barreres físiques abans d’arribar a la plaça pot generar una sensació d’amenaça latent, encara que l’objectiu sigui precisament reduir el risc.

Mitjançant etnografies sensorials i l’observació participant (entre 2021 i 2022), els investigadors van recollir testimonis i impressions d’usuaris, comerciants i veïns. El que emergeix és una paradoxa: les mesures destinades a incrementar la seguretat poden produir una atmosfera que reforça la percepció de perill.

Aquesta transformació afecta especialment els col·lectius racialitzats o marginats. Segons els autors, la protecció no és neutral: consolida pràctiques discriminatòries preexistents i restringeix l’accessibilitat real de l’espai públic. La plaça deixa de ser un espai de circulació oberta i esdevé un espai de control selectiu.

L’article situa aquest cas en un marc més ampli: la protecció de les ciutats europees després d’onades d’atemptats terroristes. Aquest procés ha impulsat la militarització de l’espai urbà, la normalització d’infraestructures defensives i la construcció simbòlica d’amenaces internes.

A la Breitscheidplatz, la combinació de consum de luxe, vigilància intensiva i arquitectura defensiva contribueix a redefinir la identitat de l’espai. La plaça és un lloc de memòria de l’atemptat i també un escenari permanent de prevenció.

Aquesta dinàmica mostra com la geopolítica global (terrorisme, seguretat europea, discursos sobre l’amenaça) es tradueix en decisions molt concretes sobre disseny urbà, mobiliari i presència policial. L’espai públic es converteix així en un laboratori de governança de la por.

L’aportació principal de l’article és demostrar que les polítiques de seguretat tenen una dimensió material, social i emocional inseparable. La protecció reorganitza l’espai alhora que transforma la manera com s’hi viu i se sent.

En el camp de la seguretat urbana, això implica diverses reflexions:

  • Les mesures físiques de protecció generen impactes simbòlics i psicològics.
  • La sobreactuació protectora pot reforçar la percepció de risc.
  • La seguretat pot esdevenir un mecanisme d’exclusió social.
  • L’espai públic pot perdre la seva funció d’obertura i convivència si es converteix en una infraestructura permanent de defensa.

En definitiva, el cas de la Breitscheidplatz mostra com l’antiterrorisme contemporani no només protegeix, sinó que també redefineix l’experiència urbana. La seguretat deixa de ser un element invisible per convertir-se en una presència tangible, material i ambiental que modela la vida quotidiana.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

Com promoure enfocaments de seguretat pública equilibrats i eficaços a Amèrica Llatina

Notes de seguretatDeixa un comentari

En els debats sobre seguretat pública a l’Amèrica Llatina, massa sovint es planteja un fals dilema: o bé “mà dura” contra el crim o bé abordar les causes estructurals de la violència. Aquesta dicotomia simplifica una realitat molt més complexa. Les polítiques realment eficaces no escullen entre repressió o prevenció, sinó que combinen la capacitat d’actuar amb urgència amb estratègies sostenibles que reforcen la justícia, la legitimitat institucional i la cohesió social.

En contextos d’inseguretat crònica, la demanda de resultats immediats és comprensible. Quan les famílies viuen amb por diària, les respostes ràpides i visibles generen alleujament tangible. L’experiència recent d’El Salvador, amb la declaració d’un estat d’excepció i l’aplicació de mesures massives d’empresonament, ha estat presentada com a exemple d’èxit per la reducció dràstica dels homicidis i altres delictes. Aquest enfocament ha incrementat el suport ciutadà al govern i ha reforçat la percepció de control. Tanmateix, també ha obert un debat profund sobre els costos en termes de procés, drets fonamentals i qualitat democràtica.

La “mà dura” resulta políticament atractiva per tres motius principals. Primer, ofereix resultats immediats en contextos marcats per la urgència electoral i la pressió mediàtica. Segon, és fàcil de comunicar: empresonaments, desplegaments policials i operatius massius són accions visibles i senzilles d’explicar. Tercer, concentra poder en l’Estat i redueix els espais de rendició de comptes. En canvi, les estratègies preventives exigeixen coordinació interinstitucional, temps i una narrativa més sofisticada.

Ara bé, la prevenció social per si sola tampoc és suficient, especialment en contextos amb alta presència de crim organitzat. La recerca internacional mostra que la reducció sostinguda de la violència requereix la integració efectiva del sistema de justícia penal amb serveis socials, programes comunitaris i intervencions específiques sobre factors de risc. La clau no és debilitar l’Estat, sinó fer-lo més precís, legítim i estratègic.

L’evidència científica apunta cap a quatre principis fonamentals per a una política de seguretat equilibrada.

1. Focalització en persones, llocs i comportaments d’alt risc.
La violència no es distribueix de manera homogènia: es concentra en grups reduïts i en territoris específics. Intervencions basades en dades —com les estratègies de dissuasió focalitzada aplicades en ciutats com Boston o Oakland— han demostrat reduccions significatives de la violència armada. A Chicago, programes que combinaven teràpia cognitiva conductual amb ocupació juvenil van reduir de manera notable les detencions per delictes violents entre joves d’alt risc. Aquestes experiències mostren que actuar amb precisió és més eficaç que aplicar mesures indiscriminades.

2. Enfortir la capacitat comunitària per prevenir conflictes.
Les organitzacions locals, els mediadors, els mentors i els programes de justícia cívica són actors clau en la prevenció. Iniciatives com el Sistema Distrital de Justícia de Bogotá o models de justícia cívica implementats a diverses ciutats de Mèxic han millorat l’accés a la resolució de conflictes i la percepció de legitimitat institucional. Quan les comunitats disposen d’infraestructura social sòlida, la violència tendeix a disminuir de manera sostinguda.

3. Construir legitimitat mitjançant equitat i justícia processal.
Les persones compleixen la llei no només per por al càstig, sinó perquè perceben les autoritats com a justes i respectuoses. Experiències de capacitació policial en justícia processal a la Ciutat de Mèxic han incrementat la satisfacció ciutadana i reduït les queixes. La legitimitat institucional és un actiu estratègic: millora la cooperació, facilita la investigació del delicte i reforça la cohesió social.

4. Intervencions espacials estratègiques.
La millora de l’entorn físic —il·luminació, recuperació d’espais degradats, creació d’espais verds— pot reduir la violència, especialment en barris d’alt risc. Aquestes accions són visibles, relativament econòmiques i reforcen la percepció de presència institucional sense recórrer a la confrontació directa.

Més enllà del contingut de les polítiques, la comunicació és determinant. Els líders locals han d’evitar el marc polaritzat de “tolerància versus repressió” i presentar la seguretat com a condició per al desenvolupament econòmic, la salut, l’educació i la qualitat democràtica. El missatge central hauria de ser que quan la violència està organitzada, la resposta també ho ha d’estar: coordinació entre policia, justícia, serveis socials i comunitat.

Això implica prioritzar la precisió per sobre de la duresa, combinar rendició de comptes amb oportunitats de reinserció i donar veu a missatgers de confiança —alcaldes, comandaments policials, líders veïnals o víctimes— que connectin amb les preocupacions reals de la ciutadania.

En definitiva, superar el fals dilema entre mà dura i prevenció és imprescindible per avançar cap a models de seguretat més efectius, justos i sostenibles. Les estratègies equilibrades no renuncien a l’autoritat de l’estat, sinó que la reforcen a través de la legitimitat, l’evidència i la col·laboració. La seguretat no és només absència de crim, és la base sobre la qual es construeix la prosperitat i la confiança democràtica.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

Què tenen en comú els zombis i la prevenció de drogues?

Notes de seguretatDeixa un comentari

Quan pensem en prevenció de drogues, és poc probable que ens vinguin al cap imatges de zombis caminant pels carrers. Però a Dover, New Hampshire, EUA, aquesta combinació tan sorprenent s’ha convertit en una poderosa eina educativa. I és només una de les moltes iniciatives del Dover Youth to Youth (Y2Y), un programa pioner liderat per joves que treballen per reduir el consum de substàncies a la seva comunitat.

El projecte va començar l’any 1992, impulsat pel Departament de Policia de Dover, amb un petit grup d’onze alumnes de sisè. L’objectiu era clar: donar veu als joves i convertir-los en part activa de la solució als problemes de consum i abús de substàncies.

Avui, Y2Y és una organització vibrant de més de 70 estudiants de 6è a 12è, distribuïts en diversos equips d’acció. Els estudiants s’incorporen per moltes raons: interès en l’activisme, experiències personals o simplement per voluntat de generar un canvi positiu.

Les activitats de Y2Y són variades i molt dinàmiques. Setmanalment, els equips es reuneixen per formar-se i desenvolupar projectes en quatre àrees:

  • Educació: Presentacions a escoles, tallers de seguretat amb medicaments i xerrades comunitàries.
  • Consciència comunitària: Campanyes creatives i esdeveniments públics.
  • Polítiques públiques: Els joves han contribuït a aprovar vuit ordenances municipals i tres lleis estatals.
  • Mitjans de comunicació: Han creat més de 200 anuncis de ràdio i vídeos educatius.

Entre els seus projectes més populars hi ha The Zombie Project, una campanya que destaca la importància de participar en el Drug Take Back Day de la DEA. Dies abans de l’esdeveniment, els joves surten disfressats de zombis per informar la població sobre els riscos de guardar medicaments innecessaris a casa. El seu lema és directe i efectiu: “Si penses que els zombis fan por, només cal que miris dins del teu armariet de medicaments.”

L’any 2013, Dover Youth to Youth va ser reconegut com un programa basat en l’evidència a New Hampshire. Aquesta distinció va permetre ampliar la seva influència, oferint formació i recursos a grups juvenils d’arreu dels Estats Units. Un dels seus projectes més importants és el One Voice Youth Empowerment Toolkit, un conjunt complet d’eines i guies perquè altres comunitats puguin replicar el seu model d’èxit.

L’augment dramàtic de morts relacionades amb el fentanil ha impulsat Y2Y a crear noves campanyes adaptades a la realitat actual. L’any 2024, van llançar Dealer is Not a Doctor, centrada en els riscos de les pastilles falsificades que imiten medicaments reals però contenen fentanil en dosis potencialment mortals.

Amb el suport d’agents de la DEA i una gran mobilització juvenil, la campanya ha inclòs manifestacions, repartiment de materials informatius i una forta presència mediàtica. El missatge és clar: No prenguis cap medicament que no hagi estat prescrit per un metge. Un “dealer” no és un doctor i no vetlla per la teva salut.

El missatge principal de Dover Youth to Youth és que els joves tenen poder per transformar la seva comunitat. Ja sigui disfressats de zombis, parlant davant del consistori o creant contingut multimèdia, aquests estudiants demostren que la prevenció és més efectiva quan la lideren els mateixos joves.

Per a qualsevol grup juvenil que vulgui començar un projecte similar, Y2Y recomana no reinventar la roda: existeixen eines, campanyes nacionals i recursos preparats per ser utilitzats. El més important és tenir passió, compromís i ganes de generar un canvi real.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

El crim amb ganivet retrocedeix: el Regne Unit comença a veure resultats del seu Pla per al Canvi

Notes de seguretatDeixa un comentari

Una caiguda significativa dels robatoris amb ganivet a Anglaterra i Gal·les marca un punt d’inflexió en la lluita contra aquest tipus de delictes. Les darreres dades mostren una reducció del 10% en les zones més afectades, gràcies a un pla governamental agressiu i a noves mesures de prevenció.

Els robatoris amb ganivet —una de les formes de delinqüència que més alarma social genera— han començat a disminuir a tot Anglaterra i Gal·les. Aquesta reducció arriba després de la implementació del Pla per al Canvi, una estratègia del govern britànic amb l’objectiu ambiciós de reduir a la meitat els delictes amb ganivet en deu anys.

Un grup de treball especialitzat, format l’octubre de 2024, ha estat clau per revertir la tendència a l’alça observada entre juliol de 2023 i juny de 2024. Aquest grup inclou set forces policials de les zones més afectades, com la Metropolitan Police, West Midlands i Greater Manchester.

Entre el juny de 2024 i l’agost de l’any 2025, s’ha produit una davallada destacada de robatoris amb ganivet:

  • West Midlands: -30% (771 casos menys)
  • Policia de Transport Britànica: -26% (107 delictes menys)
  • Avon i Somerset: -14%
  • South Yorkshire: -8%
  • West Yorkshire: -7%
  • Metropolitan Police: -5% (484 casos menys)
  • Greater Manchester: -3%

Les forces policials han implementat estratègies com patrulles en punts calents, ús de drons, agents de paisà i arcs detectors de ganivets. També s’ha millorat la intel·ligència policial per identificar delinqüents potencials abans que actuïn.

Alhora, el Ministeri de l’Interior ha introduït una bateria de mesures legislatives. Destaquen la prohibició de les espases “ninja” (mitjançant la Ronan’s Law, arran del cas de Ronan Kanda, un jove assassinat amb una arma d’aquest tipus) i l’obligació de verificació d’edat en la venda de ganivets en línia.

Amb un pressupost inicial de 2 milions de lliures, el govern ha posat en marxa Young Futures Hubs, centres de suport per a joves en risc. Aquest 2025 es posaran en funcionament 8 centres en àrees d’alt risc, amb l’objectiu d’arribar a 50 en els propers quatre anys.

Patrick Green, director de la Ben Kinsella Trust, considera que reprimir el robatori amb ganivet no és només reduir delictes, sinó trencar la idea que portar una arma és necessari per protegir-se.

La ministra de Crim i Policia, Sarah Jones, ha destacat la importància de mantenir la pressió. Considera que encara queda molt per fer, però s’està començant a veure una caiguda sostinguda per primera vegada en quatre anys.

El camí és llarg, però les primeres xifres indiquen que el canvi és possible amb acció coordinada, inversió en els joves i tolerància zero amb les armes.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

Creix la preocupació pel risc d’incendi en les instal·lacions de bateries

Notes de seguretatDeixa un comentari

L’avenç cap a un futur basat en energies renovables comporta grans reptes, i un dels més candents és l’emmagatzematge de l’energia. Arreu del món, cada cop són més habituals les instal·lacions de sistemes d’emmagatzematge d’energia basats en bateries (BESS, per les seves sigles en anglès), però el seu ràpid creixement ha despertat fortes preocupacions pel que fa a la seguretat.

A la ciutat de Nova York, el regidor Robert Holden adverteix que la proliferació de centres BESS, especialment al districte de Staten Island, està posant en perill els veïns i infraestructures crítiques.

Segons explica la investigadora Emma Woollacott, els centres BESS utilitzen milers de bateries de ions de liti, similars a les que trobem en ordinadors portàtils i cotxes elèctrics. Aquestes bateries s’emmagatzemen en grans contenidors metàl·lics i permeten conservar l’energia produïda per les fonts renovables per tal de ser utilitzada quan es necessiti.

Per assolir els objectius de zero emissions el 2050, l’emmagatzematge a gran escala és essencial. Fonts com la solar o l’eòlica generen energia de manera intermitent, i cal una manera d’emmagatzemar-ne els excedents.

Segons SolarPower Europe, el 2024 es van instal·lar 21,9 GWh d’emmagatzematge de bateries a Europa, suficients per alimentar uns 16 milions de llars. Però això és només el principi: per a 2030, la Unió Europea necessita multiplicar aquesta capacitat per 10.

Tot i els avantatges, la tecnologia no està exempta de riscos. Un dels principals problemes és la possibilitat d’incendis greus, com els ocorreguts a Essex (Regne Unit), Liverpool i, més recentment, Califòrnia, on un foc en una de les instal·lacions més grans del món va obligar a evacuar 1.500 persones.

La causa habitual és el fenomen conegut com “fugida tèrmica”, que pot ser provocat per curtcircuits, danys físics o defectes de fabricació. Aquest procés fa que les bateries alliberin calor, gasos inflamables i tòxics, i en condicions desfavorables pot generar explosions en cadena.

Tal com adverteix el professor Robert Dryfe, expert en química física de la Universitat de Manchester, les instal·lacions de BESS poden contenir milions de cèl·lules de bateries i, si no estan ben protegides, els incendis es propaguen amb facilitat.

A més dels incendis, també hi ha preocupacions socials i ambientals: des de l’impacte de l’extracció de materials, com ara el cobalt, fins a la saturació de les xarxes elèctriques.

Al Regne Unit, comunitats com la d’Aberdeenshire, a Escòcia, protesten contra les noves instal·lacions de centres BESS. Marguerite Fleming, una activista local, denuncia que els promotors no tenen en compte ni el risc d’incendis ni les inundacions. Blackford Renewables, la companyia promotora, ha promès col·laborar amb la comunitat i aplicar els estàndards de seguretat més alts.

Actualment, no hi ha una normativa europea unificada sobre la qualitat i el manteniment dels sistemes BESS. Cada país segueix els seus propis protocols, cosa que, segons SolarPower Europe, en frena el desplegament.

Malgrat això, països com la Xina, els EUA, el Regne Unit i Austràlia ja treballen en directrius tècniques per millorar-ne la seguretat. També s’estan implementant noves tecnologies amb sistemes automàtics de supressió d’incendis i bateries menys susceptibles a la combustió.

Tot i els riscos, els experts coincideixen en una cosa: el futur energètic requerirà l’emmagatzematge, i les bateries són, ara per ara, la millor solució.

Fem servir més energia renovable, i això vol dir que necessitem més capacitat d’emmagatzematge. Bàsicament, no tenim cap altra opció, conclou Dryfe.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

El NIST fa la primera detecció de cànnabis en l’alè dels comestibles als Estats Units

Notes de seguretatDeixa un comentari

El NIST —l’Institut Nacional d’Estàndards i Tecnologia— i els seus socis de la Universitat de Colorado Anschutz han mesurat per primera vegada el tetrahidrocannabinol (THC) en l’alè de les persones que han pres cànnabis comestible.

Aquesta investigació dona suport a la seguretat pública i a l’aplicació de la llei, ja que encara no hi ha proves fiables a la carretera per determinar quan una persona ha consumit cànnabis o si està intoxicat com a resultat d’haver-ne consumit.

Els investigadors del NIST han pogut observar augments i disminucions del THC en l’alè dels participants diverses hores després de menjar llaminadures amb infusió de cànnabis.

El cànnabis ha augmentat l’ús als Estats Units i ha superat l’alcohol com a droga recreativa diària dels nord-americans. Gairebé el 20 % dels consumidors de cànnabis han admès conduir després de consumir-ne. No obstant això, a diferència de l’alcohol, no hi ha proves fiables per al cànnabis. Fins i tot les anàlisis de sang no permeten determinar que una persona ha consumit cànnabis. Això fa que les forces de l’ordre no puguin comprovar el consum recent d’una persona, i molt menys el grau d’intoxicació.

Per complicar encara més les coses, hi ha múltiples maneres de consumir el cànnabis: fumar, vaporejar, ingerir i practicar el dabbing (inhalar una forma concentrada d’extractes de cànnabis). Els científics saben que el component psicoactiu THC apareix a l’alè després de fumar-ne, però què passa amb els formats comestibles?

La resposta és que després del consum d’aquests altres formats de cànnabis el THC també és present en l’alè. En un estudi publicat al Journal of Analytical Toxicology, els investigadors del NIST han pres les primeres mesures de cannabinoides en l’alè després que els participants de l’estudi ingerissin comestibles amb infusió de cànnabis.

Fer un alcoholímetre per al cànnabis és més difícil que fer un alcoholímetre per a l’alcohol. L’alcohol és una molècula relativament senzilla i altament volàtil: viatja fàcilment pels pulmons i s’evapora quan entra en contacte amb l’aire. Però el THC és una molècula més complicada i amb una volatilitat molt baixa. El consum sol ser centenars de vegades menor que l’alcohol. Apareix en concentracions molt petites a l’alè, cosa que fa que la detecció de THC sigui molt més difícil. Els usuaris habituals de cànnabis poden tenir THC a l’alè durant almenys vuit hores i a la sang durant setmanes després de deixar de prendre’n. Això significa que una sola mesura és insuficient per saber quan una persona n’ha consumit per última vegada.

En el nou estudi, els socis del NIST al Campus Mèdic Anschutz de la Universitat de Colorado van observar 29 participants que van portar una llaminadura amb infusió de cànnabis al laboratori. Els comestibles contenien entre 5 i 100 mil·ligrams de THC. Els investigadors primer van prendre una mostra de l’alè dels participants abans d’ingerir el producte. Després van observar cada participant durant tres hores, i van obtenir-ne mostres de l’alè aproximadament cada hora.

Els investigadors del NIST van mesurar la concentració de THC i altres cannabinoides en l’alè en aquests intervals. Van detectar THC en la majoria dels participants abans de prendre el comestible, tot i que se’ls havia demanat que se n’abstinguessin durant vuit hores abans de l’estudi. Això no és sorprenent. El nostre cos processa els cannabinoides lentament, i triga setmanes a treure’ls del nostre sistema, en comparació amb les hores de l’alcohol.

Aquest estudi mostra que el THC que s’empassa en els comestibles pot passar pel sistema digestiu i ser exhalat de nou pels pulmons.

Aquesta investigació dona suport a la idea que múltiples mesures de l’alè durant un període de temps podrien ser una manera d’utilitzar un alcoholímetre per detectar el consum de cànnabis, independentment de com s’ingereixi. No obstant això, els dispositius encara necessitaran uns estàndards que en garanteixin la precisió i que s’utilitzen correctament.

Investigadors: Jennifer L. Berry, Ashley Brooks-Russell, Tara M. Lovestead i Kavita M. Jeerage. La detecció de cannabinoides en l’alè després de la ingestió de comestibles amb infusió de cànnabis. Revista de Toxicologia Analítica. Publicat en línia, el 10 de juliol de 2025. DOI: 10.1093/jat/bkaf063

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

Nova Orleans i el cas de la civilianization: una aposta per la seguretat eficient

Notes de seguretatDeixa un comentari

Jeff Asher, expert en polítiques de seguretat i dades, ha publicat recentment un article titulat “New Orleans And The Case For Civilianization”, en què explica com la ciutat ha aconseguit reduir dràsticament el temps de resposta policial, tot i comptar amb menys agents armats.

Què és la civilianization?

La civilianization és la incorporació de personal civil, no policial, per assumir funcions que tradicionalment feia la policia: gestionar petites incidències, atendre trucades no urgents, analitzar dades o fer investigació administrativa i tasques de laboratori. A més de ser habitual en diverses policies nord-americanes, s’ha demostrat que aporta eficiència, estalvia costos i permet que els agents armats se centrin en les situacions de risc.

El cas de Nova Orleans

Nova Orleans ha perdut gairebé un quart del nombre d’agents, entre 2018 i 2023, que ha caigut als nivells dels anys noranta. Davant d’aquesta crisi de plantilla, el cos policial ha introduït centenars de civils per assumir funcions de suport.

Asher destaca que, tot i tenir menys agents, la ciutat ha reduït el temps de resposta en les situacions greus. Els agents es concentren en els robatoris violents, les agressions, els trets i les emergències reals.

Aquest enfocament no és l’únic canvi que hi ha hagut en la policia de Nova Orleans. Fa pocs dies, el New Orleans Police Department (NOPD) ha reimplantat el sistema ShotSpotter, una xarxa de sensors que detecta trets en temps real, amb un pla pilot de sis mesos, al districte 5. Aquesta tecnologia avançada genera controvèrsia, especialment per l’impacte en barris de població predominantment negra i llatina, i per qüestions de fiabilitat i integritat a l’hora d’intervenir-hi.

Alternatives als models tradicionals

La civilianization entra en tensió amb l’opció tecnòcrata (càmeres, IA, sensors), però ofereix una alternativa centrada en les persones i que té alguns avantatges:

  • Cost‑eficiència. El personal civil és més barat pel que fa als salaris, les pensions i la formació.
  • Profesionalització. Permet especialitzar els funcionaris en les àrees administratives, d’anàlisi i de suport, fet que millora la qualitat del servei.
  • Confiança i transparència. El model humà i visible pot generar una relació i empatia amb el veïnat, en contrast amb l’anonimat de les tecnologies invasives.

Referències comparatives rellevants

Regne Unit: Police Community Support Officers. Des de 2002, les forces d’Anglaterra i Gal·les disposen de la Police Community Support Officers (PCSO): civils uniformats amb poders limitats, encarregats de dur a terme un patrullatge visible, gestionar incidents menors, controlar les multes i donar suport en esdeveniments públics.

El 2022 hi havia uns 8.263 PCSO (amb un màxim de 16.814, l’any 2009). Han proporcionat un model sòlid de civilianization estructurada i integrada.

Suècia: investigadors civils dins la policia. Estudis recents descriuen com la policia sueca ha incorporat investigadors civils (majoritàriament dones titulades) per treballar en casos penals i d’anàlisi de dades.

Alemanya: voluntaris auxiliars (Auxiliary Police). Diversos estats federats (com són Baviera, Hesse o Baden-Württemberg) tenen serveis de policia voluntària auxiliar, civils entrenats amb poder per identificar persones, detenir o controlar el trànsit, en suport a la policia. Porten uniforme i han fet una formació de 50 hores.

A Baviera, la Sicherheitswacht fa patrullatges visibles amb la potestat de detenir ciutadans i fins i tot pot dur gas irritant.

França: reservistes operatius civils. La Policia Nacional i la Gendarmeria compten amb reservistes civils (1.500 a la Policia, 29.000 a la Gendarmeria) que intervenen en el manteniment de l’ordre i en actuacions conjuntes en situacions excepcionals. Han de fer una formació breu i van uniformats com a auxiliars judicials.

En conclusió, el cas de Nova Orleans mostra que per fer més amb menys no és imprescindible apostar només pels sensors i la intel·ligència artificial. La civilianization és una opció viable i humanitzada per optimitzar la resposta policial, alhora que reforça la proximitat amb la comunitat i alleugereix la pressió sobre els agents. És una proposta que cal mirar de prop per fomentar un model de seguretat pública més àgil, transparent i ajustat als reptes dels propers anys.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français