Càmeres privades o d’ús policial?

Als Estats Units hi ha aproximadament 50 milions de càmeres de visió de circuit tancat, gairebé tantes per càpita com a la Xina. Moltes són propietat de persones o empreses, no del govern. Però tal com informa wired.com, molts departaments de policia poden accedir a les imatges mitjançant aliances amb empreses privades, cosa que molesta alguns activistes dels drets civils.

Els activistes pels drets civils adverteixen que, una vegada instal·lades, les càmeres sovint s’utilitzen per a altres finalitats, com per exemple el control de manifestacions, i poden convertir-se en un sistema de vigilància sense garantia, particularment per a comunitats de color.

Newark, Baltimore, San Francisco i Detroit tenen cadascun un tipus de sistema de càmera público-privada. Tots són diferents. A Newark, per exemple, es recomana als residents que visualitzin ells mateixos imatges de CCTV (circuit tancat de televisió) i informin dels delictes a les forces de l’ordre.

El 2016, la policia de Detroit va observar un sorprenent patró a la ciutat: no només s’incrementava la criminalitat, sinó que augmentava més ràpidament a prop de les benzineres. Una quarta part de tots els crims violents a la ciutat entre les 22 hores i les 8 del matí es va produir a menys de 200 metres d’una benzinera. La policia es va posar en contacte amb vuit benzineres i hi va instal·lar càmeres de CCTV  que transmetien imatges en temps real directament a la policia. La transmissió en directe permetia temps de resposta més ràpids i patrulles virtuals, on els agents escanejaven les imatges de la càmera durant la nit.

Des d’aquesta prova pilot, la policia de Detroit ha creat el Projecte llum verda i ha ampliat la xarxa. En quatre anys, el Project Green Light ha crescut fins a arribar a 700 càmeres en 500 empreses de tota la ciutat. Però l’expansió preocupa els activistes, que diuen que la policia l’utilitza per a més que vigilar benzineres. L’any passat, l’alcalde Mike Duggan va anunciar els plans per afegir càmeres de trànsit al projecte, que representarien un total de més de 1.000 càmeres.

La policia pot analitzar imatges capturades per les càmeres amb un programari de reconeixement facial i altres tecnologies, com el programari de lectura de matrícules.

Des del 2012, a San Francisco, el magnat de les criptomonedes Chris Larsen ha gastat més de 4 milions de dòlars per ajudar a instal·lar més de 1.000 càmeres als barris de la ciutat, inclòs el concorregut districte empresarial Union Square. El Departament de Policia de San Francisco manté una base de dades de les càmeres, els seus propietaris i la seva ubicació, i hi contacta per demanar imatges si sospiten d’un delicte.

A diferència de Detroit, qualsevol persona pot sol·licitar les imatges enregistrades, inclosos els advocats defensors. La policia també sol·licita imatges en comptes de tenir accés instantani. Mentre que les empreses de Detroit han de pagar les taxes d’instal·lació de càmeres aprovades per la policia, les empreses de San Francisco poden utilitzar les seves pròpies càmeres i no pagar res.

Però aquest enfocament també alarma alguns defensors de la privadesa. A finals de maig i principis de juny, fins a 10.000 persones van assistir a algunes de les protestes per George Floyd a tot San Francisco. Tot i que el sistema de càmeres es va crear per dissuadir la violència immobiliària, la policia va adoptar un enfocament més ampli per evitar el saqueig. En lloc de respondre a queixes específiques de danys a la propietat, la policia va obtenir accés en temps real a tot el sistema, captant imatges de tothom a la zona.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

Representants de centenars de ciutats de tot el món volen reduir a la meitat la violència per al 2030

El Comitè Executiu del Parlament Mundial d’Alcaldes (GPM) lliura una resolució internacional al secretari general de les Nacions Unides, Antonio Guterres, per tal d’accelerar els esforços per reduir a la meitat la violència l’any 2030. El GPM, juntament amb Peace in Our Cities, va llançar aquesta resolució el mes de juny del 2020. Ha estat signada per més de 60 ciutats, juntament amb xarxes de ciutats que representen més de 1.500 ciutats i àrees metropolitanes.

L’alcalde de GPM, Marvin Rees, va lliurar la resolució el Dia Internacional de la Pau de les Nacions Unides,Peace One Day”, en una reunió de defensors mundials dels drets humans destinada a fomentar la pau i la reducció de la violència. GPM i Peace In Our Cities treballen amb Pathfinders, una coalició de 36 governs nacionals i 100 socis no governamentals, per accelerar l’acció i la inversió en la pau, la justícia i la inclusió a tot el món.

El desafiament global de la violència exigeix ​​una resposta global. Tot i que els governs són clau per prevenir conflictes, combatre la delinqüència i reduir la violència domèstica, les ciutats són encara més protagonistes a l’hora de prevenir i reduir la violència.

Pel que fa a la resolució, és la primera vegada que ciutats de tot el món s’uneixen per formar una posició comuna sobre prevenció i reducció de la violència. Al costat de GPM i Peace in Our Cities hi ha el Fòrum Europeu per a la Seguretat Urbana (EFUS), el Fòrum Africà per a la Seguretat Urbana (AFUS), el Mayors Migration Council (MMC), Strong Cities Network (SCN) i la Conferència d’Alcaldes dels EUA (USCM).

La pandèmia originada per la COVID-19 està provocant devastadores conseqüències socials, econòmiques i polítiques a tot el món. També augmenta el risc de violència organitzada i interpersonal en entorns de renda alta, mitjana i baixa. Les dones i els nens, en particular, experimenten un risc més alt de violència, especialment a casa i en el món virtual, igual que els més vulnerables, incloses les persones desplaçades i les que viuen en zones afectades per conflictes. L’amenaça de violència criminal també augmenta, així com l’espectre de disturbis socials i polítics. Aquests reptes s’enfronten de manera més aguda a les ciutats.

La resolució compromet els líders de les ciutats a reduir-hi significativament totes les formes de violència letal, invertir en solucions basades en evidències, treballar en associacions amb organitzacions nacionals i internacionals, centrar-se en les comunitats més vulnerables, empoderar els supervivents i els joves, trencar els cicles de violència intergeneracionals i combatre l’extremisme digital.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

Avenços en justícia, drets humans i seguretat ciutadana a Amèrica Central

Països com El Salvador, Hondures i Guatemala enfronten desafiaments constants per abordar la inseguretat, la impunitat i la corrupció. Els gestors de polítiques públiques necessiten respostes per determinar la forma més estratègica per millorar la governança de la regió.

Com explica WOLA, des del Monitor Centroamericano es practica la recopilació i anàlisi d’una sèrie d’indicadors qualitatius i quantitatius en vuit àrees fonamentals relacionades amb la seguretat ciutadana, la justícia i els drets humans.

Des del Monitor s’ofereixen infografies i informes que examinen les mesures que cada país està implementant per enfortir l’estat de dret i la seguretat ciutadana.

Les dades recopilades i analitzades han mostrat tendències i àrees de preocupació a la regió, entre les quals podem esmentar les següents:

  • A tota la regió es van aconseguir importants avenços en la lluita contra la corrupció. Malgrat tot, persisteixen els problemes per actualitzar o reformar la legislació vigent i fins i tot, en determinats casos, es van aprovar lleis regressives. La capacitat dels tres països per impedir que la corrupció persisteixi és un assumpte especialment urgent però complicat enmig de la pandèmia de la COVID-19.
  • Tot i que existeixen lleis i mecanismes de transparència, hi ha sinergies que impedeixen que funcionaris i institucions públiques publiquin la informació pública de forma diligent. Per exemple, algunes de les institucions examinades, concretament els ministeris encarregats de la defensa i la seguretat pública, es queden curts quant a posar a disposició del públic informació important sobre el seu funcionament. A Hondures, per exemple, l’òrgan encarregat d’examinar les declaracions financeres dels funcionaris públics no té forma de determinar  de manera proactiva que la informació sigui veraç i exacta.
  • Persisteix un alt nivell d’impunitat pels delictes relacionats amb violacions de drets humans, assassinats i amenaces contra defensors de drets humans, tot i que Hondures i Guatemala han adoptat mesures que, en principi, estan adreçades a crear un entorn més procliu per a l’exercici de la protecció dels drets humans. Cal destacar com a tendència preocupant l’abús del dret penal per tractar d’impedir o aturar la tasca dels defensors dels drets humans. A Hondures, entre el 2014 i el 2017, 141 defensors dels drets humans van ser assassinats.
  • S’han aprovat lleis especialitzades per ajudar a prevenir, detectar i combatre la violència i la delinqüència organitzada. Si bé les taxes generals d’homicidi van disminuir, la violència i la inseguretat segueixen al capdavant de les principals preocupacions de la població. A El Salvador, nou de cada deu casos de segrest assumits pel Ministeri Públic van ser arxivats i vuit de cada deu en el cas dels homicidis.
  • Els sistemes de justícia de tota la regió no compten amb els recursos humans necessaris i han de fer front a amenaces que comprometen la seva independència. Aquestes qüestions comprometen la capacitat dels sistemes de justícia per investigar i enjudiciar els delictes de manera eficient. Per exemple, l’any 2014 a Guatemala només un 2% de les denúncies presentades al Ministeri Públic van acabar en condemna.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

Els Estats Units ajuden a reforçar la seguretat ciutadana a Guatemala

344.- 6401758561_945b08b60e_bEls Estats Units estan col·laborant a reforçar les dotacions materials de seguretat al Govern de Guatemala, a través de donacions al Ministeri de Governació.

Un dels materials més destacats, amb un cost d’1,5 milions de dòlars, és un simulador virtual de tir, segons va expressar Hugo Guevara, director per Guatemala de l’Oficina Internacional d’Assumptes Antinarcòtics i Procuració de Justícia. A banda del simulador de tir, també es van lliurar 1.300 armilles antibales per a agents de l’ordre, 100 ordinadors amb impressores i quatre vehicles addicionals per millorar l’operativitat de la Policia Nacional Civil (PNC).

La dotació de material lliurat pel Govern nord-americà inclou 19 càmeres de seguretat fixes i cinc de giratòries, 48 convertidors de mitjans per a aquestes càmeres, quatre drons i tres furgonetes per al transport, així com la construcció de quatre edificis modulars per a l’Acadèmia de la Policia Nacional Civil (PNC) del Departament de Huehuetenango.

L’acte protocol·lari de lliurament d’aquestes noves eines destinades a enfortir el treball dels agents de l’ordre i els resultats que obtinguin en la lluita contra la delinqüència va estar encapçalat pel titular de Governació, Edgar Godoy, acompanyat per l’ambaixador als EUA, Luis Arreaga, i alts comandaments de la PNC.

Des del Govern de Guatemala es va instar els policies a fer un bon ús d’aquests nous instruments lliurats pels Estats Units. Així mateix, el Govern va remarcar que calia continuar amb els esforços per millorar els graus d’acceptació per reduir els índexs de violència i criminalitat que es donen al país.

La nació centreamericana registra cada dia una mitjana de deu persones mortes per causes violentes, la majoria assassinats perpetrats amb arma de foc i, en molts casos, relacionats amb les extorsions i les bandes.

El darrer any, el president de Guatemala, Alejandro Giammattei, ha decretat quatre estats de prevenció en diferents municipis. Els estats de prevenció inclouen, per exemple, requises a les presons, recuperació d’espais físics, limitació de reunions a l’aire lliure i permís per dissoldre manifestacions i grups no autoritzats.

Aquest darrer estat de prevenció, aplicat a tres municipis del Departament de Chimaltenango, va acabar amb 76 detencions, 75 entrades i escorcolls amb resultats positius i 43 de negatius.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

Es poden reduir a la meitat la majoria de formes de violència?

UNODC

La violència sempre ha estat un dels reptes mundials més importants per a la humanitat. Centenars de milions d’homes, dones i infants han estat assassinats o afectats per conflictes armats, crims, extremismes i violència sexual i de gènere.

La violència corroeix les institucions democràtiques i perjudica els drets humans fonamentals. També hi ha un risc que s’augmentin determinades formes de violència col·lectiva en la propera dècada, sobretot per les tensions que provoca el canvi climàtic i els riscos que comporten les noves tecnologies.

Tot i que lluny dels titulars mediàtics, durant el darrer mig segle s’ha avançat en la prevenció i reducció de molts tipus de violència.

La disminució relativament recent de la violència no garanteix que continuï fins ben entrat el segle XXI. Però amb intervencions dirigides i finançament sostingut, sobretot a les ciutats, la majoria de formes de violència podrien baixar encara més. Aquesta és, de fet, una de les aspiracions centrals de l’objectiu de la campanya sustainabledevelopment.un.org/sdg16. El món té una oportunitat real de reduir la violència a la meitat cap a l’any 2030. Per aconseguir-ho, caldrà fer un balanç d’on som i prendre decisions sobre on volem anar. Precisament això és el que pretenen assolir iniciatives atrevides com ara el Pathfinders Partnership.

És important reflexionar sobre quantes persones es veuen afectades per la violència. Tot i que és difícil de mesurar amb precisió, fins a 600.000 persones, incloses gairebé 100.000 dones i nenes, moren a tot el món com a conseqüència de conflictes, delictes, violències extremistes i assumptes extrajudicials. Milions més pateixen ferides físiques i psicològiques relacionades amb la guerra, la criminalitat i la violència sexual i de gènere. Més de 40 milions de persones són desplaçades per violència, inclosos 26 milions de refugiats. Si no es prenen mesures per canviar el curs actual, no és del tot segur que aquestes tendències millorin en la propera dècada. Tot i això, si es prenen mesures per revertir aquestes tendències, es podrien estalviar, literalment, centenars de milers de vides i milions de dòlars en reconstrucció, reparacions, pèrdues de productivitat i reclamacions d’assegurances.

El primer pas per reduir la violència de manera efectiva per al 2030 és tenir una idea clara de com es distribueix en el temps i l’espai. Prenem el cas de la violència letal. Hi ha una percepció errònia que hi ha més persones que moren violentament a les zones de guerra que en els països en pau.

Un segon pas és determinar on es concentra la violència i qui té més risc. Una part considerable de tota la violència (és a dir, morts, ferits i violacions) es concentra a les ciutats.

El tercer pas és reconèixer els factors de risc que generen diversos tipus de violència. Tot i que la violència és plurifactorial, destaquen diversos riscos recurrents. Per exemple, la desigualtat social i l’econòmica.

Es necessitaran col·laboracions mundials sense precedents per reduir la violència en un 50% durant els propers deu anys. Però hi ha motius per a l’optimisme. Per primera vegada, l’ONU i el Banc Mundial s’han unit darrere d’un marc comú per prevenir els conflictes. Entitats com ara l’Oficina de les Nacions Unides contra la Droga i el Delicte (UNODC) i l’Organització Mundial de la Salut (OMS) s’han compromès a reduir la violència. L’entitat ONU Dones ha anunciat la Iniciativa Spotlight per acabar amb la violència contra les dones i UNICEF ha unit forces amb d’altres per avançar en les estratègies INSPIRE per ajudar els governs a millorar la seguretat per a tots. Una altra iniciativa prometedora és la campanya global per acabar amb la violència contra els infants, que ja ha recaptat prop de 38 milions de dòlars.

https://www.weforum.org/agenda/2019/10/most-forms-of-violence-can-be-halved-by-2030-heres-how/

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

Programes de relacions saludables i prevenció de la violència de parella a les escoles del Canadà

L’agència federal canadenca encarregada de defensar els drets de les dones i vetllar pel compliment de la llei és l’Status of Women Canada. Com a tal, aquesta agència promou la igualtat de gènere i la total participació de les dones en la vida econòmica, social, cultural i política del país. L’Status of Women Canada exerceix la seva acció en tres àrees: la millora de l’autonomia econòmica i el benestar de les dones, l’eliminació de la violència sistemàtica contra les dones i els nens i el progrés dels drets de les dones.

Amb aquesta finalitat, desenvolupa i dirigeix ​​estudis de gènere, promou la seva aplicació en l’àmbit del govern federal, i patrocina investigacions que aporten la dimensió de gènere a les agendes de programes i polítiques.

És el cas del programa informatiu d’educació que està posant en marxa l’Agència Canadenca de la Dona sobre pràctiques escolars que afavoreixin els programes de relacions saludables i prevenció de la violència de parella a les escoles del país. Entre els objectius concrets sobre inclusivitat, així com la visió a través de les lents de gènere que es vol impulsar des d’aquest programa educatiu entre la població més jove del país, enfocats principalment a les escoles de primària i secundària, es troben:

Inclusivitat

  • Els programes inclouen audiències mixtes i diferents comunitats i poden requerir enfocaments específics.
  • De la mateixa manera, els programes que inclouen estudiants amb necessitats especials, per exemple, fent que els seus materials siguin accessibles per a estudiants amb discapacitat visual i auditiva, garanteixen que tots els alumnes aconsegueixin igualment tots els objectius establerts en el programa.
  • Els programes que utilitzen el llenguatge LGBTQ i la variant de gènere, i plantegen escenaris o jocs de rol que demostren els diferents factors implicats en la violència en les relacions LGBTQ, també garanteixen que tots els estudiants es puguin identificar amb el programa i, per tant, també compleixin els objectius dels resultats.

Lents de gènere

  • Els programes que tenen components separats per a noies i nois i ofereixen l’oportunitat de reagrupar-se i debatre què és important per als nois i les noies tenen més èxit.
  • De la mateixa manera, els programes que tenen cofacilitadors tant masculins com femenins són més ben rebuts per la joventut, ja que se senten millor representats i tenen més possibilitats d’expressar-se.
  • Si bé els programes separats per gènere poden ser útils, és important una anàlisi de gènere en tots els programes, especialment pel que fa a les causes profundes de la desigualtat de gènere, per tal d’abordar el fet que les dones tinguin més probabilitats de ser maltractades, el consentiment i els beneficis de les relacions saludables i igualitàries.
  • Els estudiants LGBTQ també han d’estar representats, ja sigui per la identitat de gènere dels facilitadors com pel llenguatge i els materials utilitzats, els escenaris tractats, etc.

Aquests són els objectius intrínsecs que es volen incorporar dins dels programes curriculars de l’escola al Canadà, impulsant espais de reflexió per als nens i les nenes, així com generant un ambient d’integració i normalització d’estereotips socials ja desfasats per tal d’intentar crear un futur esperançador en les següents generacions del país mitjançant la creació d’una xarxa de suport des de la infància.

https://cfc-swc.gc.ca/abu-ans/wwad-cqnf/fs/fs-eng.pdf

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

Són eficaços els programes que analitzen dades sobre seguretat a Los Angeles?

Una de les tendències actuals en matèria de seguretat és la voluntat de predir la delinqüència utilitzant programes informàtics que es nodreixen de dades, principalment de denúncies. Cada cop són més els cossos policials que fan proves amb aquests sistemes o els implementen, però més que la posada en marxa d’aquests programes, en aquests moments són d’especial interès quan s’avaluen, i els resultats i les anàlisis que s’obtenen d’aquesta avaluació. En aquest blog ens hem fet ressò anteriorment de dues experiències a França i Alemanya i, en aquesta ocasió, en recollim una de nova als EUA.

LAPD

El Departament de Policia de Los Angeles va publicar, el març de 2019, un informe amb una revisió de l’aplicació de tres programes d’acció policial guiats per dades. L’estiu de 2018, després d’una reunió on algunes associacions havien posat de manifest les preocupacions que aquests sistemes generaven en la ciutadania, la Junta de Comissaris de Policia (Board of Police Commissioners [1]) de la ciutat de Los Angeles va encarregar a l’Oficina de l’Inspector General [2] que els estudiés, i l’informe n’és el resultat.

El primer dels programes analitzats és l’anomenat LASER (acrònim de Los Angeles Strategic Extraction and Restoration – Extracció i restauració estratègica de Los Angeles), i estava format per dues accions complementàries: un sistema de valoració i seguiment dels delinqüents reincidents (chronic offenders) a partir d’unes puntuacions que s’havien de revisar periòdicament, i una estratègia de detecció de punts calents (hotspots) sobre els quals s’havia de prioritzar el patrullatge.

La revisió del projecte LASER ha estat bastant crítica, tant pel que fa al programa de reincidents com al de localització de punts conflictius. Posa de manifest problemes per a la seva avaluació, discrepàncies entre els objectius inicials i els que se segueixen en la implementació, manca de materials per a la formació, diferències en la manera com les diferents àrees executen les accions del programa i dificultats per comprovar-ne l’efectivitat. I entre les deficiències de cadascuna de les dues accions sobten la manca de seguiment de les persones incorporades al sistema de reincidents o la ubicació de zones calentes properes a infraestructures pròpies del Departament de Policia, amb la qual cosa el temps que les patrulles passaven en aquestes dependències computaven com a dedicades al patrullatge d’aquestes zones.

El segon sistema analitzat és Predpol, un dels programes més populars de predicció de la delinqüència. Està basat en dades històriques sobre delinqüència i aplicant un algoritme calcula les àrees on amb més probabilitat es cometrà un delicte en un moment de temps. El Departament de Policia de Los Angeles només l’utilitza per pronosticar els llocs on es poden cometre sostraccions de vehicles i sostraccions a l’interior dels vehicles, i es fa amb franges de 12 hores. La revisió efectuada per l’Oficina de l’Inspector General no ha estat sobre el funcionament del sistema de predicció, sinó sobre les implicacions en el patrullatge. Destaquen que, d’una banda, tenien resultats contradictoris sobre el temps dedicat a patrullar les zones marcades pel sistema i, de l’altra, que en la majoria dels casos les zones de risc només es visitaven durant menys d’un minut (amb la qual cosa l’efecte dissuasiu era limitat) i que les de durada més llarga eren properes a dependències policials.

L’últim programa analitzat era ELUCD, un sistema que enviava enquestes breus a dispositius electrònics (telèfons, tauletes o ordinadors) a partir de la seva localització a la ciutat de Los Angeles. A més d’algunes preguntes demogràfiques (edat, gènere, raça o lloc de residència), es preguntava si la persona se sentia segura en el seu barri, si confiava en la policia i si se sentia segura amb el seu Departament de Policia. En el moment d’encarregar l’estudi, s’estava valorant la contractació d’aquest servei, però finalment no es va arribar a produir, i l’empresa no va facilitar al Departament de Policia les dades recollides, només va enviar alguns informes setmanals puntuals.

L’informe ha tingut certa repercussió en mitjans de comunicació dels EUA (vegeu notícies al peu) i, a més de fer-se ressò de la dificultat de valorar l’eficàcia dels sistemes, aquests han criticat que no s’hagin tingut en compte els efectes que aquests programes i sistemes tenen en la ciutadania, ja que era una de les principals crítiques que havien motivat l’estudi.

[1] És l’òrgan que dirigeix el Departament de Policia, està format per cinc civils i estableix les polítiques i els objectius. El cap de la policia gestiona l’operativa diària i implementa aquestes polítiques i objectius.

[2] És un servei que supervisa les funcions del Departament de Policia de la ciutat.

Podeu consultar l’informe a:

http://www.lapdpolicecom.lacity.org/031219/BPC_19-0072.pdf

Dues notícies que s’han fet ressò de l’informe:

CNN – “LAPD audit reveals dangers of high-tech policing”

https://edition.cnn.com/2019/03/22/tech/lapd-audit-tech/index.html

Muckrock – “Eight years in, LAPD can’t measure PredPol’s effect on crime”

https://www.muckrock.com/news/archives/2019/mar/12/algorithms-lapd-predpol/

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

 

Xile presenta el Pla Calle Segura, que amplia els controls preventius d’identitat

El president de Xile, Sebastián Piñera, va presentar al Congrés Nacional l’anomenat “Plan Calle Segura”, destinat a prevenir els delictes en els espais públics de les ciutats i que amplia el control preventiu d’identitat i l’autoritza a aplicar-lo a partir dels catorze anys.

Una de les justificacions de tirar endavant aquest Pla és perquè es considera que la primera preocupació dels xilens és la delinqüència i el narcotràfic i cal fer-hi front.

Com a part del Pla #CalleSegura es va desplegar una intensa agenda de seguretat ciutadana, que inclou la modernització dels Carabiners i PDI, l’augment del desplegament als carrers de més de 3.000 carabiners, important inversió en tecnologia amb càmeres i drons i l’anomenada “Ley antiportonazos”.

Aquesta Llei ha de permetre als Carabiners practicar controls als carrers amb més facilitat, incloent-hi la inspecció de robes, motxilles i accessoris quan correspongui per evitar, segons aquesta Llei, els delictes amb més eficàcia. També s’inclouran els joves de més de catorze anys, ja que segons les estadístiques policials xilenes entre el 20 i el 30% dels delictes violents – robatoris amb violència, emboscades, etc.– els cometen els joves.

Tot i les baixes taxes de reclamacions per conductes inapropiades dels Carabiners en aquests procediments, també s’inclouen a la Llei mesures per evitar abusos i discriminacions. I és que la Llei arriba amb nombroses veus que han qüestionat la legitimitat i la utilitat d’aquesta mesura.

Un dels aspectes més qüestionats de la nova Llei és que, sota un gran pla que preveu la dissuasió de les conductes criminals, s’espera que la tecnologia –càmeres, drons, portals lectors de matrícules…– col·labori a controlar els delictes que succeeixen en els carrers.

En aquest sentit, l’experiència comparada i el que destaca la criminologia urbana són els límits que tenen aquest tipus d’iniciatives, no només en matèria de percepció d’inseguretat, sinó sobretot en relació amb la reducció dels delictes a l’espai urbà. Per tant, apostar com a política de govern només per la inversió tecnològica pot resultar insuficient.

Algunes veus han alertat els defensors del Pla Calle Segura que el control del delicte no només passa per la vigilància dels carrers i el control tecnològic de l’ambient, sinó per una adequada i equilibrada planificació dels espais públics i les ciutats.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

Equador adopta fortes mesures de seguretat als estadis de futbol

A partir d’aquest 2019, el campionat de futbol de l’Equador està dirigit per la Liga Pro, que està conformada per 16 clubs de primera divisió i 10 clubs de Primera B, amb l’objectiu de garantir escenaris segurs per a tots els assistents.

Entre els diferents aspectes que està revisant la Liga Pro, la Federació Equatoriana de Futbol (FEF), l’Institut Superior Tecnològic de Futbol de Quito (ISTFQ) i juristes vinculats amb el món de l’esport, hi ha el d’estendre la cultura de la pau entre els aficionats dels diferents equips, millorar les infraestructures i aplicar les lleis d’acord amb el delicte o infracció comesa.

Un dels primers requisits de seguretat que pretenen complir és que al reglament de seguretat de l’esport es fixi com a obligació que els estadis compleixin les normes mínimes que exigeix la FIFA, òbviament amb perspectives contínues de millora. Per exemple:

  • Els estadis han de tenir portes d’emergència d’entrada al terreny de joc col·locades estratègicament i més amples d’1 metre i 20 centímetres.
  • En cas que hi hagi fossar, cal col·locar rampes a les portes d’emergència cap al terreny de joc.
  • Les portes de sortida de l’estadi i totes les del sector d’espectadors s’han d’obrir cap a fora. No es podran tancar amb clau mentre hi hagi partit.
  • L’estadi ha de comptar amb ambulància i lloc de primers auxilis per si cal assistència mèdica.
  • Estadis de la sèrie A de futbol han de disposar d’una tanca circumdant perimètrica exterior on es durà a terme el primer control de seguretat del públic, amb escorcoll individual si és necessari.
  • El segon control de seguretat s’ha de fer a l’entrada de l’estadi.

L’organisme que regeix el futbol professional a l’Equador ja ha fet una inspecció als 13 estadis on es disputarà el torneig de la màxima categoria i, atenent als resultats, van ajudar a millorar el reglament. Es va fer d’aquesta manera ja que la manca d’infraestructura pròpia dels clubs és un dels grans condicionants per al reglament de seguretat.

Un dels punts de l’àmbit de la seguretat del reglament de la FEF destaca en allò que té a veure amb els recintes on es practica aquest esport: es considera que l’estadi ha de ser un lloc segur per a tots els usuaris, siguin espectadors, protagonistes del partit, funcionaris oficials, representants dels mitjans de comunicació, treballadors o d’altres, incloent-hi diferents elements de seguretat ciutadana.

Des de l’àmbit de la judicatura en l’esport es manté un posicionament crític respecte a aquestes mesures. Es considera que, més que aplicar normes més rigoroses per evitar la violència a l’interior dels estadis, caldria complir amb les que ja hi ha establertes i, a més, implementar accions de conscienciació sobre el comportament correcte en un esdeveniment esportiu. D’aquesta manera, l’aficionat seria coneixedor del risc en què està involucrat si comet algun acte delictiu i pot ser sancionat amb lleis ja existents.

És més, hi ha veus que consideren que no caldria posar més seguretat als estadis per tal de prevenir la violència, sinó començar per canviar la cultura i la idea de per què va la gent als estadis de futbol. D’aquesta manera, el caràcter preventiu dels estatuts i reglaments han d’especificar paràmetres per evitar que es produeixin conflictes en un esdeveniment esportiu. En aquest marc, es considera important que un partit de futbol ha d’estar emmarcat en un ambient de seguretat, amistat, família i col·laboració, per tal que sigui agradable als aficionats i no generi intranquil·litat quan s’assisteixi a un esdeveniment esportiu.

Mentre, l’ISTFQ ha volgut posar el seu gra de sorra amb la defensa de la seguretat als estadis de futbol, promovent la diplomatura de Seguretat Física d’Escenaris Esportius, per tal de formar persones en matèria de seguretat a l’esport.

Enllaços d’interès

https://www.eltelegrafo.com.ec/

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

Cap a un futur sense delictes?

Per a la majoria de la gent, el desistiment del delicte és un procés, tot un esdeveniment. Rand Corporation es fa ressò d’un projecte que va elaborar un qüestionari amigable per a les persones que treballen amb infractors per obtenir “respostes intermèdies”: indicadors de canvis positius que poden ser un senyal de progrés cap a un futur sense delictes.

La recerca mostra que, especialment per als delinqüents amb problemes socials i personals profundament arrelats, el desistiment del delicte no és un fet puntual. Sovint, és un procés a llarg termini de canvi fonamental en la identitat, valors i estil de vida propis, que implica períodes d’abstenció de delinquir interromputs per recaigudes.

L’eficàcia dels serveis per als delinqüents normalment es calcula sobre la base de les taxes de reincidència. No obstant això, aquests resultats es mesuren millor durant llargs períodes de temps i requereixen accés a dades fiables sobre les condemnes o altres mesures d’infracció. Això no és factible per a moltes intervencions a curt termini sobre delinqüents lliurats per organitzacions sense prou temps i recursos per dur a terme una anàlisi de la reincidència. A més, algunes intervencions, com ara els programes artístics a la presó o les tutories, tenen com a objectiu donar suport al procés de desistiment, més que no pas conduir aquestes persones directament a deixar de delinquir.

Aquest estudi tenia per objectiu identificar i desenvolupar una eina de mesura per obtenir respostes intermèdies. Aquestes es basen en canvis en les habilitats i el pensament associats directament o indirectament amb les reduccions de la reincidència, cosa que podria indicar que un delinqüent està fent canvis positius cap a un futur sense delictes, però que encara no ha deixat de delinquir. Per exemple, les respostes intermèdies poden incloure una millora en les habilitats de resolució de problemes, una millor gestió del temps i un augment de la resiliència.

painting creative artEl projecte es va centrar a desenvolupar una eina de mesura adreçada a les persones implicades en programes artístics i tutories per als delinqüents. En particular, organitzacions voluntàries i del sector comunitari.

El projecte es va basar en una àmplia col·laboració i cooperació amb una sèrie d’organitzacions proveïdores de tutories i programes artístics per als delinqüents. Mitjançant un procés iteratiu de cerques bibliogràfiques, consultes, proves de validesa i anàlisi, l’equip de recerca va elaborar un qüestionari de base teòrica de 29 punts, anomenat “Instrument de mesura de respostes intermèdies (IOMI)”. Juntament amb l’IOMI, els investigadors també van desenvolupar una eina d’estimació de costos, un document d’orientació i una eina d’introducció de dades.

L’instrument de mesura de l’IOMI i els altres materials que configuren el kit d’eines proporcionen un paquet amigable que els proveïdors de projectes artístics i de tutoria (i possiblement molts altres tipus d’intervenció) poden utilitzar  per avaluar l’impacte de la seva pròpia feina d’una manera relativament ràpida i directa.

L’IOMI no és un instrument totalment validat, però les proves preliminars han mostrat forts indicis que l’instrument té validesa, consistència interna, estabilitat i el potencial per reflectir el canvi a través de la majoria de les respostes intermèdies que mesura.

L’IOMI té una base teòrica i està ancorat en una anàlisi acurada de proves i en una àmplia consulta amb els proveïdors de programes artístics i de tutoria.

https://www.rand.org/randeurope/research/projects/reduce-reoffending.html

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français