The B side of policies to counter violent extremism

Last February Transnational Institute and the academics Arun Kundnani and Ben Hayes published the report The globalisation of Countering Violent Extremism policies. Undermining human rights, instrumentalising civil society. The document reviews what the policies associated with the fight against violent extremism have been (Countering Violent Extremism CVE) and their consequences regarding respect for fundamental rights and accountability.

CVE policies intend to be a more forward-looking, holistic and preventive approximation in contrast to the reactive nature of the so-called war against terrorism. The first to implement them were the Netherlands and the United Kingdom (in the middle of the last decade), to later expand to other European countries, the USA and supranational institutions like the European Union and the UN.

In spite of everything, the authors of the report consider that the CVE approaches have several elements that generate controversy. Despite having a holistic vocation and looking for the factors underlying radical violence, the promoters of these policies have identified the spreading of extremist ideology as a detonating factor in the radicalisation process. This means that, although the scope of action is very broad, the control and eradication of the spreading of the message is focused on, as is an effort to shape it.

Therefore, according to the authors, this approximation can lead to an expansion of surveillance policies and an excess of zeal that bring about Internet censorship or a criminalisation of different communities due to a mere ideological issue. At the same time, bearing in mind that CVE make a great effort to involve different public and private actors, it is almost impossible for agents of civil society that work in this area, but with different perspectives, to distinguish themselves from government campaigns. And finally, CVE initiatives are applied from public ambits for the execution of public policies, but far from the control of legislative chambers, leading to a weakening of democratic controls and accountability.[1]

In the end, the authors point to the danger that the desire to reach all social ambits to prevent violent radicalism can finally become a tool of social engineering and stigmatisation if elements of democratic control and accountability are not put into practice.[2]

Links

Report “The Globalisation of Countering Violent Extremism Policies. Undermining human rights, instrumentalising civil society.”

https://www.tni.org/en/publication/the-globalisation-of-countering-violent-extremism-policies

Transnational Institute.           https://www.tni.org/en

ArunKundnani.                       https://www.tni.org/en/profile/arun-kundnani

Ben Hayes.                            https://www.tni.org/en/bio/ben-hayes

War against terrorism.           https://www.britannica.com/topic/war-on-terrorism

Radicalisation Awareness Network (RAN).

https://ec.europa.eu/home-affairs/what-we-do/networks/radicalisation_awareness_network_en

[1]The authors suggest several examples, at the level of the European Union, the Radicalisation Awareness Network (RAN) that, according to the study, does not submit its activity to any relevant democratic control and keeps its extended network of affiliation in the dark.

[2] The authors suggest up to twelve points to assess if a CVE policy conforms to democratic criteria and fundamental rights.   We would stress; an approximation based on respect for fundamental rights like gender equality and the rights of minors, democratic and judicial control, avoiding the objective of a single racial or religious collective that may lead to discrimination, at the same avoiding intrusions in privacy or censorship activities and finally, not thwarting the efforts of civil society in this field.

_____

Aquest apunt en català / Esta entrada en español / Post en français

La cara B de las políticas contra el extremismo violento

El pasado mes de febrero el Transnational Institute y los académicos Arun Kundnani y Ben Hayes publicaron el informe The globalisation of Countering Violent Extremism policies. Undermining human rights, instrumentalising civil society. El documento hace un repaso de cuáles han sido las políticas asociadas a la lucha contra el extremismo violento (Countering Violent Extemism – CVE) y sus consecuencias en el ámbito del respeto de los derechos fundamentales y el rendimiento de cuentas.

Las políticas CVE pretenden ser una aproximación más progresista, holística y preventiva en contraposición a la naturaleza reactiva de la llamada guerra contra el terrorismo. Los primeros a implantarlas fueron los Países Bajos y el Reino Unido (a mediados de la década anterior), y posteriormente se extendieron a otros países europeos, a los EE.UU. y a instituciones supranacionales como la Unión Europea y la ONU.

A pesar de todo, los autores del informe consideran que los planteamientos de las CVE tienen varios elementos que generan controversia. A pesar de tener una vocación holística y de buscar los factores subyacentes a la violencia radical, los promotores de estas políticas han apuntado como causa principal la difusión de una ideología extremista como factor detonante de la radicalización. Eso hace que, a pesar de tener un ámbito de acción[1] amplísimo, se focalice especialmente en controlar y erradicar la difusión del mensaje, así como en hacer un esfuerzo por modelarlo.

Así pues, según los autores esta aproximación puede llevar a una expansión de políticas de vigilancia y a un exceso de celo que comporte censura en internet o a una criminalización de diferentes colectivos por una simple cuestión ideológica. Al mismo tiempo, teniendo en cuenta que las CVE hacen un gran esfuerzo por involucrar diferentes actores públicos y privados, resulta casi imposible que los agentes de la sociedad civil que trabajan en este ámbito, pero con perspectivas diferentes, se distingan de las campañas gubernamentales. Y, finalmente, las iniciativas CVE se llevan a cabo desde ámbitos públicos de ejecución de políticas públicas, pero lejos del control de las cámaras legislativas, de modo que derivan hacia un debilitamiento de los controles democráticos y de rendimiento de cuentas.[2]

En definitiva, los autores señalan el peligro de que la voluntad de llegar a todos los ámbitos sociales para prevenir el radicalismo violento se convierta finalmente en una herramienta de ingeniería social y de estigmatización si los elementos de control democrático y rendimiento de cuentas no se ponen en práctica.[3]

[1] Entre los tipos de acciones de las CVE hallamos actividades de participación y divulgación, fomento de capacidades y ayuda al desarrollo, educación y formación, campañas publicitarias y de relaciones públicas y colaboraciones entre organismos policiales y no policiales.

[2] Los autores proponen varios ejemplos, entre los cuales, en el ámbito de la Unión Europea, el Radicalisation Awareness Network (RAN) que, según el estudio, no somete su actividad a un control democrático relevante y mantiene de modo opaco su extensa red de afiliación.

[3] Los autores proponen hasta doce puntos para valorar si una política CVE se ajusta a los criterios democráticos y de derechos fundamentales.  Destacaríamos una aproximación basada en el respecto a los derechos fundamentales, así como de igualdad de género y de derechos de los menores; un control democrático y judicial; evitar tener como objetivo un solo colectivo racial o religioso que pueda incurrir en discriminación; evitar a la vez intrusiones en la privacidad o acciones de censura y, finalmente, no desbaratar los esfuerzos de la sociedad civil en este campo.

_____

Aquest apunt en català / This post in English / Post en français

Le revers de la médaille des politiques contre l’extrémisme violent

Au mois de février dernier, le Transnational Institute et les professeurs Arun Kundnani et Ben Hayes ont publié le rapport The globalisation of Countering Violent Extremism policies. Undermining human rights, instrumentalising civil society. Le document passe en revue les politiques associées à la lutte contre l’extrémisme violent (Countering Violent Extemism ou CVE) et leurs conséquences quant au respect des droits fondamentaux et l’obligation de rendre des comptes.

Les politiques CVE se veulent être une approche plus progressiste, holistique et préventive par opposition à la nature réactive de la dénommée guerre contre le terrorisme. Les premiers à les avoir implantées sont les Pays-Bas et le Royaume-Uni (au milieu de la précédente décennie) avant d’être développées dans d’autres pays européens, aux USA et dans des institutions supranationales comme l’Union européenne et l’ONU.

Malgré tout, les auteurs du rapport considèrent que les approches des CVE présentent divers éléments qui prêtent à controverse. Bien qu’elles aient une vocation holistique et recherchent des facteurs sous-jacents de la violence radicale, les promoteurs de ces politiques ont montré du doigt, comme principale cause, la diffusion d’une idéologie extrémiste comme facteur détonnant de la radicalisation. Ainsi, bien que le domaine d’action[1] soit très vaste, l’objectif particulièrement visé est le contrôle et l’éradication de la diffusion du message et l’effort pour le modeler.

D’après les auteurs, cette approche peut donc mener à une expansion des politiques de surveillance et à un excès de zèle, entraînant la censure sur internet, ou à une criminalisation de différents collectifs pour une simple question d’idéologie. De même, compte tenu que les CVE font un gros effort pour impliquer divers acteurs publics et privés, il devient presque impossible pour les agents de la société civile qui travaillent dans ce domaine, mais sous des perspectives différentes, de se distinguer des campagnes gouvernementales. Enfin, les initiatives CVE sont menées à bien à partir de domaines publics d’exécution de politiques publiques, mais loin du contrôle des chambres législatives, ce qui provoque un amenuisement des contrôles démocratiques et de l’obligation de rendre des comptes[2].

En définitive, les auteurs mettent en garde du danger que cette volonté de toucher tous les milieux sociaux pour prévenir le radicalisme violent ne devienne finalement un outil d’ingénierie sociale et de stigmatisation si les éléments de contrôle démocratique et d’obligation de rendre des comptes ne sont pas mis en pratique[3].

Liens

Rapport « The globalisation of Countering Violent Extremism policies. Undermining human rights, instrumentalising civil society. »

https://www.tni.org/en/publication/the-globalisation-of-countering-violent-extremism-policie

Transnational Institute.           https://www.tni.org/en

Arun Kundnani.                      https://www.tni.org/en/profile/arun-kundnani

Ben Hayes.                            https://www.tni.org/en/bio/ben-hayes

Guerre contre le terrorisme.  https://www.britannica.com/topic/war-on-terrorism

Radicalisation Awareness Network (RAN).

https://ec.europa.eu/home-affairs/what-we-do/networks/radicalisation_awareness_network_en

[1]Parmi les actions des CVE, soulignons les activités de participation et divulgation, le renforcement des aptitudes et l’aide au développement, à l’éducation et à la formation, les campagnes publicitaires et de relations publiques et les collaborations entre organismes policiers et non policiers.

[2]Les auteurs donnent plusieurs exemple dont, au niveau de l’Union européenne, le Radicalisation Awareness Network (RAN) qui, selon l’étude, ne soumet pas son activité à un contrôle démocratique significatif et maintient son vaste réseau d’affiliation dans une certaine opacité.

[3]Les auteurs proposent un total de douze points pour évaluer si une politique CVE s’ajuste aux critères démocratiques et aux droits fondamentaux. Parmi ces derniers, soulignons : une approche basée sur le respect des droits fondamentaux, l’égalité des sexes et les droits des enfants, un contrôle démocratique et judiciaire, éviter d’avoir pour objectif un seul collectif racial ou religieux pouvant mener à la discrimination, éviter à la fois les intrusions dans la vie privée ou les actions de censure et, enfin, ne pas mettre à mal les efforts de la société civile sur ce plan.

_____

Aquest apunt en català / Esta entrada en español / This post in English

La cara B de les polítiques contra l’extremisme violent

El passat mes de febrer el Transnational Institute i els acadèmics Arun Kundnani i Ben Hayes van publicar l’informe The globalisation of Countering Violent Extremism policies. Undermining human rights, instrumentalising civil society. El document fa un repàs de quines han estat les polítiques associades a la lluita contra l’extremisme violent (Countering Violent Extemism – CVE) i les seves conseqüències en l’àmbit del respecte dels drets fonamentals i el rendiment de comptes.

Les polítiques CVE pretenen ser una aproximació més progressista, holística i preventiva en contraposició a la naturalesa reactiva de l’anomenada guerra contra el terrorisme. Els primers a implantar-les van ser els Països Baixos i el Regne Unit (a mitjans de la dècada anterior), i posteriorment es van estendre a altres països europeus, als EUA i a institucions supranacionals com la Unió Europea i l’ONU.

Malgrat tot, els autors de l’informe consideren que els plantejaments de les CVE tenen diversos elements que generen controvèrsia. Tot i tenir una vocació holística i de cercar els factors subjacents a la violència radical, els promotors d’aquestes polítiques han apuntat com a causa principal la difusió d’una ideologia extremista com a factor detonant de la radicalització. Això fa que, tot i tenir un àmbit d’acció[1] amplíssim, es focalitzi especialment a controlar i erradicar la difusió del missatge, així com  a fer un esforç per modelar-lo.

Segons els autors, doncs, aquesta aproximació pot dur a una expansió de polítiques de vigilància i a un excés de zel que comporti censura a internet o a una criminalització de diferents col·lectius per una simple qüestió ideològica. A la vegada, tenint en compte que les CVE fan un gran esforç per involucrar diferents actors públics i privats, resulta gairebé impossible que els agents de la societat civil que treballen en aquest àmbit, però amb perspectives diferents, es distingeixin de les campanyes governamentals. I, finalment, les iniciatives CVE es duen a terme des d’àmbits públics d’execució de polítiques públiques, però lluny del control de les càmeres legislatives, de manera que deriven cap a un afebliment dels controls democràtics i de rendiment de comptes.[2]

En definitiva, els autors assenyalen el perill que la voluntat d’arribar a tots els àmbits socials per prevenir el radicalisme violent esdevingui finalment una eina d’enginyeria social i d’estigmatització si els elements de control democràtic i rendiment de comptes no es posen en pràctica.[3]

[1] Entre els tipus d’accions de les CVE hi trobem activitats de participació i divulgació, foment de capacitats i ajuda al desenvolupament, educació i formació, campanyes publicitàries i de relacions públiques i col·laboracions entre organismes policials i no policials.

[2] Els autors proposen diversos exemples, entre els quals, en l’àmbit de la Unió Europea, el Radicalisation Awareness Network (RAN) que, segons l’estudi, no sotmet la seva activitat a un control democràtic rellevant i manté de manera opaca la seva extensa xarxa d’afiliació.

[3] Els autors proposen fins a dotze punts per valorar si una política CVE s’ajusta als criteris democràtics i de drets fonamentals. En destacaríem una aproximació basada en el respecte als drets fonamentals, així com d’igualtat de gènere i de drets dels menors; un control democràtic i judicial; evitar tenir com a objectiu un sol col·lectiu racial o religiós que pugui incórrer en discriminació; evitar a la vegada intrusions en la privacitat o accions de censura i, finalment, no desbaratar els esforços de la societat civil en aquest camp.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

Europa adopta un mensaje unificado contra los delincuentes en línea

Los estados miembros y diferentes organismos de la Unión Europea, así como estados terceros de Europol, han unido esfuerzos para fortalecer el modelo de cooperación actual en materia de prevención y concienciación para la reducción del cibercrimen.

Bajo la coordinación del Centro Europeo de Cibercriminalidad de Europol (EC3), representantes de 29 países se reunieron con los delegados de la Agencia de Seguridad de la Información y de la Red (ENISA) de la UE, la Agencia de Formación Policial de la UE (CEPOL) y la Red para la Prevención del Crimen (EUCPN) en el cuarto Foro de Prevención y Sensibilización contra la Cibercriminalidad para evaluar el estado y la implementación del actual modelo de estrategia de comunicación de la UE. Iniciado el 2015, el modelo pretende alinear los esfuerzos de prevención y concienciación contra los ciberdelincuentes entre los estados miembros de la UE y aumentar la eficacia de los materiales educativos producidos.

Se presentaron iniciativas como No More Ransom, Stop Child Abuse – Trace an Object, “Say No” a la coerción y extorsión sexual infantil y la acción europea Money Mule Action, entre otras, que se podían conseguir optimizando los recursos humanos y financieros, tanto en el ámbito nacional como de la UE.

El EC3 organiza el Foro de Prevención y Sensibilización contra la Cibercriminalidad con el objetivo de facilitar la cohesión de actividades y campañas, el intercambio de materiales existentes, el desarrollo de nuevas ideas y el intercambio de buenas prácticas. En definitiva, su propósito es permitir un diálogo paneuropeo entre todas las entidades policiales en materia de prevención y concienciación, reforzando así la lucha de la UE contra el ciberdelito.

Para los responsables del EC3 de Europol, una gran cantidad de ataques de los que se ha informado a la policía no son ni sofisticados ni de nivel avanzado. Muchos de ellos se deben a la falta de higiene digital, la falta de seguridad a causa del diseño y la falta de conciencia del usuario. De este modo, un delito impedido a través de la educación y la concienciación podría ayudar a las fuerzas policiales a ahorrar tiempo y recursos, que podrían dedicar a investigar la criminalidad más seria que se produce en línea.

Por primera vez desde su creación, miembros de la Cibercrime Taskforce (EUCTF) de la UE se unieron al acontecimiento anual del Foro. El EUCTF -un grupo interinstitucional integrado por los jefes de unidad del Cibercrimen, Europol, la Comisión Europea y Eurojust- se reúne durante todo el año para debatir sobre los asuntos estratégicos y operativos relacionados con las investigaciones y los procesos de ciberdelincuencia dentro y fuera de la UE.

Como resultado, las discusiones conjuntas celebradas en el Foro ayudaron a generar recomendaciones específicas sobre cómo mejorar el modelo de cooperación actual y cómo reforzar los canales de comunicación para un intercambio continuo de información. Se han identificado amenazas de ciberdelincuencia que requieren la atención más urgente y establecen las bases para el diseño de campañas conjuntas que se desarrollarán a partir de 2018.

_____

Aquest apunt en català / This post in English / Post en français

Europa adopta un missatge unificat contra els delinqüents en línia

Els estats membres i diferents organismes de la Unió Europea, així com estats tercers de l’Europol, han aplegat esforços per enfortir el model de cooperació actual en matèria de prevenció i conscienciació per a la reducció del cibercrim.

Sota la coordinació del Centre Europeu de Cibercriminalitat de l’Europol (EC3), representants de 29 països es van reunir amb els delegats de l’Agència de Seguretat de la Informació i de la Xarxa (ENISA) de la UE, l’Agència de Formació Policial de la UE (CEPOL) i la Xarxa per a la Prevenció del Crim (EUCPN) en el quart Fòrum de Prevenció i Sensibilització contra la Cibercriminalitat per avaluar l’estat i la implementació de l’actual model d’estratègia de comunicació de la UE. Iniciat el 2015, el model pretén alinear els esforços de prevenció i conscienciació contra els ciberdelinqüents entre els estats membres de la UE i augmentar l’eficàcia dels materials educatius produïts.

Es van presentar iniciatives com No More Ransom, Stop Child Abuse – Trace an Object, “Say No” a la coerció i extorsió sexual infantil i l’acció europea Money Mule Action, entre d’altres, que es podien aconseguir optimitzant els recursos humans i financers, tant en l’àmbit nacional com de la UE.

L’EC3 organitza el Fòrum de Prevenció i Sensibilització contra la Cibercriminalitat amb l’objectiu de facilitar la cohesió d’activitats i campanyes, l’intercanvi de materials existents, el desenvolupament de noves idees i l’intercanvi de bones pràctiques. En definitiva, el seu propòsit és permetre un diàleg paneuropeu entre totes les entitats policials en matèria de prevenció i conscienciació, reforçant així la lluita de la UE contra el ciberdelicte.

Pels responsables de l’EC3 de l’Europol, una gran quantitat d’atacs de què s’ha informat la policia no són ni sofisticats ni de nivell avançat. Molts d’ells es deuen a la manca d’higiene digital, la manca de seguretat a causa del disseny i la manca de consciència de l’usuari. D’aquesta manera, un delicte impedit a través de l’educació i la conscienciació podria ajudar a les forces policials a estalviar temps i recursos, que podrien dedicar a investigar la criminalitat més seriosa que es produeix en línia.

Per primera vegada des de la seva creació, membres de la Cibercrime Taskforce (EUCTF) de la UE es van unir a l’esdeveniment anual del Fòrum. L’EUCTF -un grup interinstitucional integrat pels caps d’unitat del Cibercrim, l’Europol, la Comissió Europea i l’Eurojust- es reuneix durant tot l’any per debatre sobre els assumptes estratègics i operatius relacionats amb les investigacions i els processos de ciberdelinqüència dins i fora de la UE.

Com a resultat, les discussions conjuntes celebrades al Fòrum van ajudar a generar recomanacions específiques sobre com millorar el model de cooperació actual i com reforçar els canals de comunicació per a un intercanvi continu d’informació. S’han identificat amenaces de ciberdelinqüència que requereixen l’atenció més urgent i estableixen les bases per al disseny de campanyes conjuntes que es desenvoluparan a partir del 2018.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français