Impact grandissant du rôle des armes de destruction massive dans le terrorisme

Au cours de l’histoire moderne, les armes de destruction massive (ADM) ont joué un rôle dévastateur et la communauté internationale a déployé de gros efforts pour minimiser le risque extrêmement élevé qui en découle, car elles ont un impact énorme, à la fois politique, économique et concernant la sécurité à l’échelle mondiale.

Le sigle CBRNE1 fait référence à l’ensemble des actes terroristes menés à bien par des moyens chimiques, biologiques, radioactifs, nucléaires et explosifs. Comme le signale Interpol, déjà en 1994, Ossama Bin Laden, chef du groupe terroriste Al-Qaeda, lançait un appel au djihadistes préconisant l’acquisition d’ADM comme devoir religieux. De même, ces dernières années, le groupe terroriste État islamique a essayé d’obtenir du matériel chimique et biologique.

Le Conseil de sécurité des Nations unies a donné l’alerte sur le risque croissant que des groupes terroristes n’obtiennent des armes de destruction massive, lors de la réunion du 28 juin de l’année dernière, où il a été souligné l’emploi récent d’armes chimiques par État islamique en Syrie et en Irak. La Guerre de Syrie, qui en est à sa huitième année, a eu un grand impact médiatique au plan international suite aux attaques indiscriminées menées à l’aide d’armes chimiques. Le terrorisme est de plus en plus désireux de posséder ce type d’armes pour mener à bien l’une des missions essentielles de son activité : semer la terreur.

Ainsi donc, Interpol s’appuie sur trous piliers pour tenter de contrer cette situation :

  • Échange d’information et évaluation de la menace moyennant un rapport mensuel
  • Formation et information dans les États membres concernant les CBRNE
  • Soutien opérationnel et investigation en cas d’attaque ou incident

La coopération internationale devient l’outil fondamental pour lutter contre ce fléau. Elle est essentielle pour garantir la stabilité internationale, compte tenu de l’ampleur de la menace que constituent les armes de destruction massive et de la volonté grandissante des groupes terroristes actuels de se dépasser et innover.

[1] Ce sigle fait référence aux armes de destruction massive dans leur aspect chimique, biologique, radiologique et nucléaire. Pour ce qui est du terrorisme vient s’ajouter l’arme de type « explosif ». Les ADM sont des armes extrêmement destructives entraînant, lorsqu’elles sont utilisées, un taux de mortalité élevé chez les populations.

_____

Aquest apunt en català / Esta entrada en español / This post in English

Growing impact of the role of weapons in terrorism-related mass destruction

Throughout modern history, arms of mass destruction (ADM) have played an important role and the international community has made a major effort to minimise the high risks that they involve, as they have a large political, economic and security impact on a global scale.

The collective QBRNE1 refers to the concept of terrorist acts carried out with chemical, biological, radioactive, nuclear and explosive material. According to Interpol, back in 1994, Ossama Bin Laden, leader of the Al-Qaeda terrorist group, called on Jihadist followers to acquire weapons of mass destruction as a religious duty. In the same vein, over recent years the Islamic State terrorist group has tried to acquire chemical and biological weapons.

The United Nations Security Council gave a warning of the growing risk of terrorist groups obtaining arms of mass destruction during the meeting of 28th June last year, in which the recent use of chemical weapons by Islamic State in Syria and Iraq was noted. The war in Syria, which is now in its eighth year, has caused a great impact both internationally and in the media because of indiscriminate attacks with chemical weapons. Terrorism, which has a growing interest in possessing such weapons, aims to culminate one of the essential goals of its activities: to cause terror.

Therefore, Interpol resorts to three pillars to address such a situation:

  • The exchange of information and assessment of the threat via a monthly report
  • Providing member states with training relevant to the QBRNE collective
  • Operational and investigative support in the case of an attack or incident

International cooperation becomes the fundamental pillar to address this phenomenon. It is of vital importance to guarantee international stability, bearing in mind the magnitude of the threat posed by weapons of mass destruction, and the will to succeed and innovative spirit of current terrorist groups.

[1] The collective refers to Arms of Mass Destruction in chemical, biological, radiological and nuclear components. “Explosive”-type weapons are also included in the terrorist phenomenon. Weapons of mass destruction are extremely destructive inflicting a high death rate if used.

_____

Aquest apunt en català / Esta entrada en español / Post en français

Impacte creixent del paper de les armes de destrucció massiva en el terrorisme

Al llarg de la història moderna, les armes de destrucció massiva (ADM) han tingut un paper rellevant i la comunitat internacional ha fet molts esforços per minimitzar el risc tan elevat que suposen, ja que comporten un gran impacte polític, econòmic i de seguretat a escala global.

El col·lectiu QBRNE[1] fa referència a la col·lectivitat d’actes terroristes duts a terme amb materials químics, biològics, radioactius, nuclears i explosius. Segons apunta la Interpol, ja l’any 1994, Ossama Bin Laden, líder del grup terrorista Al-Qaeda, feia una crida als seguidors gihadistes per a l’adquisició d’ADM com a deure religiós. En la mateixa línia, els últims anys el grup terrorista Estat Islàmic ha intentat aconseguir materials químics i biològics.

El Consell de Seguretat de les Nacions Unides va donar avís del risc creixent que grups terroristes obtinguin armes de destrucció massiva durant la reunió del 28 de juny de l’any passat, en la qual es va remarcar l’ús recent d’armes químiques per part d’Estat Islàmic a Síria i l’Iraq. La Guerra de Síria, que compleix ja el seu vuitè any, ha provocat un gran impacte mediàtic i internacional a causa dels atacs indiscriminats duts a terme amb armes químiques. El terrorisme, que cada vegada té més interès a posseir aquest tipus d’armes, té per objectiu culminar un dels punts essencials que requereix la seva activitat: la propagació del terror.

Així doncs, la Interpol se serveix de tres pilars per intentar fer front a aquesta situació:

  • Intercanvi d’informació i avaluació de l’amenaça a través d’un informe mensual
  • Formació i capacitació als estats membres quant al col·lectiu QBRNE
  • Suport operatiu i d’investigació en cas d’atac o incident

La cooperació internacional es converteix en el pilar fonamental per enfrontar-se a aquest fenomen. És de vital importància per garantir l’estabilitat internacional, tenint en compte la magnitud de l’amenaça que les armes de destrucció massiva suposen, i la vocació de superació i innovació dels grups terroristes actuals.

1. El col·lectiu NBRQ fa referència a les Armes de Destrucció Massiva en la seva vessant química, biològica, radiològica i nuclear. En el fenomen terrorista s’afegeix també l’arma de tipus “Explosiva”. Les ADM són armes molt destructives i amb un gran nivell de mortalitat per a la població si aquestes s’usen.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

 

Creciente impacto del papel de las armas de destrucción masiva en el terrorismo

A lo largo de la historia moderna, las armas de destrucción masiva (ADM) han tenido un papel relevante y la comunidad internacional ha hecho muchos esfuerzos para minimizar el riesgo tan elevado que estas suponen, pues comportan un gran impacto político, económico y de seguridad a escala global.

El colectivo QBRNE[1] hace referencia a la colectividad de actos terroristas llevados a cabo con materiales químicos, biológicos, radioactivos, nucleares y explosivos. Según apunta Interpol, ya en el año 1994, Osama Bin Laden, líder del grupo terrorista Al-Qaeda, hacía un llamamiento a los seguidores yihadistas para la adquisición de ADM como deber religioso. En la misma línea, en los últimos años el grupo terrorista Estado Islámico ha intentado conseguir materiales químicos y biológicos.

El Consejo de Seguridad de las Naciones Unidas dio aviso del creciente riesgo de que grupos terroristas obtengan armas de destrucción masiva durante la reunión del 28 de junio del pasado año, en la que se remarcó el reciente uso de armas químicas por parte de Estado Islámico en Siria e Iraq. La Guerra de Siria, que cumple ya su octavo año, ha causado un gran impacto mediático e internacional debido a los ataques indiscriminados llevados a cabo con armas químicas. El terrorismo, que cada vez tiene más interés en poseer este tipo de armas, tiene como objetivo culminar uno de los puntos esenciales que requiere su actividad: la propagación del terror.

Así pues, Interpol se sirve de tres pilares para intentar hacer frente a esta situación:

  • Intercambio de información y evaluación de la amenaza a través de un informe mensual
  • Formación y capacitación a los estados miembros en cuanto al colectivo QBRNE
  • Soporte operativo y de investigación en caso de ataque o incidente

La cooperación internacional se convierte en el pilar fundamental para enfrentarse a este fenómeno. Es de vital importancia para garantizar la estabilidad internacional, teniendo en cuenta la magnitud de la amenaza que las armas de destrucción masiva suponen, y la vocación de superación e innovación de los grupos terroristas actuales.

1. El colectivo NBRQ hace referencia a las Armas de Destrucción Masiva en su vertiente química, biológica, radiológica, nuclear. En el fenómeno terrorista se añade también el arma de tipo ‘Explosiva’. Las ADM son armas muy destructivas y con un gran nivel de mortalidad para la población si estas se usan.

_____

Aquest apunt en català / This post in English / Post en français

 

Qui ha de pagar els serveis de policia en els partits de futbol?

Mossos d'Esquadra - FutbolEls costos dels serveis policials amb motiu dels grans espectacles esportius, especialment els partits de futbol, fa temps que són motiu de polèmica. Els serveis de policia hi han de dedicar un gran nombre d’efectius, que poden condicionar els seus quadrants de personal i, en conseqüència, el servei que ofereixen. L’any 1989, després del desastre d’Hillsborough, al Regne Unit, en què van morir més de 90 afeccionats a causa, entre d’altres, d’un dispositiu policial deficient, les organitzacions policials d’aquell país van exigir recursos per fer front a les necessitats de seguretat dels partits del futbol professional. La llei de Policia del 1996 va establir l’obligació dels clubs anglesos de pagar una taxa pels serveis policials.

La quantia de la taxa ha estat objecte permanent de polèmica. El mes de novembre passat, la Policia Metropolitana de Londres feia públic el cost anual de la despesa policial en la seguretat dels partits de futbol, més de 12 milions de lliures, denunciant que els clubs de la ciutat només n’aportaven una petita quantitat.

A Catalunya també es va aprovar, ara fa quatre anys, una taxa sobre els serveis de la Policia de la Generalitat − Mossos d’Esquadra, encara que exclusivament per als partits d’alt risc.

Aquestes taxes acostumen a provocar una certa contestació en forma d’impugnacions davant dels tribunals.[1] A Alemanya, a mitjan febrer del 2018, el Tribunal Superior de la ciutat-estat de Bremen va mantenir la taxa fixada pel Govern per als partits de futbol d’alt risc. Concretament, es discutia la taxa per a un partit entre el Werder Bremen i el HSV Hamburg del mes d’agost del 2015. La policia del land va utilitzar 969 efectius per tal de garantir la seguretat dels seguidors de tots dos clubs. El Tribunal argumenta que les policies dels länder tenen l’obligació de mantenir la seguretat en els seus territoris respectius, també en els partits de futbol i altres tipus d’esdeveniments que comporten altes concentracions de persones. Per tal de poder fer front a aquesta obligació, han d’establir les taxes corresponents que els financin per així dotar-se dels recursos necessaris. Les autoritats poden decidir que hi ha persones especialment responsables dels riscos generats per les seves activitats quan, a més, aquestes generen ingressos econòmics molt quantiosos, com és el cas dels clubs de futbol, i consideren que la taxa és proporcional ja que es calcula en funció del nombre d’efectius policials emprats.

[1] A Catalunya, el FC Barcelona ha impugnat en via administrativa el procediment d’aplicació de la taxa.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

¿Quién tiene que pagar los servicios de policía en los partidos de fútbol?

Mossos d'Esquadra - FutbolLos costes de los servicios policiales con motivo de los grandes espectáculos deportivos, especialmente los partidos de fútbol, hace tiempo que son motivo de polémica. Los servicios de policía tienen que dedicar un gran número de efectivos, que pueden condicionar sus cuadrantes de personal y, en consecuencia, el servicio que ofrecen. En el año 1989, después del desastre de Hillsborough, en el Reino Unido, en qué murieron más de 90 aficionados debido, entre otros, a un dispositivo policial deficiente, las organizaciones policiales de aquel país exigieron recursos para hacer frente a las necesidades de seguridad de los partidos del fútbol profesional. La ley de Policía de 1996 estableció la obligación de los clubs ingleses de pagar una tasa por los servicios policiales.

La cuantía de la tasa ha sido objeto permanente de polémica. En el mes de noviembre pasado, la Policía Metropolitana de Londres hacía público el coste anual del gasto policial en la seguridad de los partidos de fútbol, más de 12 millones de libras, denunciando que los clubs de la ciudad sólo aportaban una pequeña cantidad.

En Cataluña también se aprobó, hace cuatro años, una tasa sobre los servicios de la Policía de la Generalidad − Mossos d’Esquadra, aunque exclusivamente para los partidos de alto riesgo.

Estas tasas acostumbran a provocar una cierta contestación en forma de impugnaciones ante los tribunales.[1] En Alemania, a mediados de febrero de 2018, el Tribunal Superior de la ciudad-estado de Bremen mantuvo la tasa fijada por el Gobierno para los partidos de fútbol de alto riesgo. Concretamente, se discutía la tasa para un partido entre el Werder Bremen y el HSV Hamburgo del mes de agosto de 2015. La policía del land utilizó 969 efectivos con el fin de garantizar la seguridad de los seguidores de ambos clubs. El Tribunal argumenta que las policías de los länder tienen la obligación de mantener la seguridad en sus territorios respectivos, también en los partidos de fútbol y otros tipos de acontecimientos que comportan altas concentraciones de personas. Con el fin de poder hacer frente a esta obligación, deben establecer las tasas correspondientes que los financien para así dotarse de los recursos necesarios. Las autoridades pueden decidir que hay personas especialmente responsables de los riesgos generados por sus actividades cuando, además, estas generan ingresos económicos muyo cuantiosos, como es el caso de los clubs de fútbol, y consideran que la tasa es proporcional ya que se calcula en función del número de efectivos policiales utilizados.

[1] En Cataluña, el FC Barcelona ha impugnado en vía administrativa el procedimiento de aplicación de la tasa.

_____

Aquest apunt en català / This post in English / Post en français

Who has to pay for police services at football matches?

Mossos d'Esquadra - FutbolThe cost of police services involving major sports events ¾especially football matches¾ has been a source of controversy for some time. Police services have to provide a large number of officers, which may condition their staffing resources, and consequently the service they offer. In 1989, after the Hillsborough disaster, in the United Kingdom, where over 90 people died due to, along with other factors, a lack of police resources, the country’s police organisation demanded resources to address the security needs of professional football matches. The 1996 police law established English clubs’ obligation to pay a rate for police services.

The amount of the rate has been a permanent source of controversy. Last November, London’s Metropolitan Police published the annual cost of Police expenses related to security at football matches, over 12 million pounds, denouncing the fact that the city’s clubs only contributed a small amount.

In Catalonia, four years ago, a rate was approved for the Generalitat Police force− Mossos d’Esquadra, although this exclusively applied to high-risk matches.

These amounts tend to lead to a response involving legal challenges in courtrooms.[1] In Germany, in the middle of February 2018, the higher court of the City State of de Bremen maintained the rate established by the government for high-risk matches. Specifically, the rate for the match between Werder Bremen and HSV Hamburg in August 2015 was discussed. The land’s Police force used 969 officers in order to guarantee the security of both clubs’ supporters. The upper court argued that the police forces of the länder are obliged to maintain the security of their respective territories, also at football matches and other types of events involving large concentrations of people. In order to be able to address this obligation, the corresponding rates to finance such services must be established so that the necessary resources are provided. Authorities can decide whether there are people who are particularly responsible for risks generated by their activities when, furthermore, these generate significant economic revenue, as in the case of football clubs, and consider that the rate is proportional as it is calculated in accordance with the number of police officers on duty.

[1] In Catalonia, FC Barcelona has legally challenged the application procedure applied for such a rate.

_____

Aquest apunt en català / Esta entrada en español / Post en français

Qui doit payer les services de police lors des matchs de football ?

Mossos d'Esquadra - FutbolLe coût des forces de police à l’occasion des grands spectacles sportifs –notamment les matchs de football – est depuis longtemps source de polémique. En effet, la police doit y consacrer un grand nombre d’agents, ce qui peut affecter le planning de ses effectifs et, de ce fait, le service fourni. En 1989, suite à la tragédie de Hillsborough, au Royaume-Uni, où plus de 90 supporters ont trouvé la mort à cause, entre autre, d’un dispositif policier déficient, les organisations de police du pays ont exigé des ressources pour assurer les besoins de sécurité lors des matchs de football professionnel. La loi sur la police de 1996 a établi le prélèvement obligatoire auprès des clubs anglais d’une taxe pour les services de police.

Le montant de la taxe a toujours fait l’objet de mécontentement. Au mois de novembre dernier, la Police métropolitaine de Londres rendait public le coût annuel de la dépense en services de police pour la sécurité au cours des matchs de football : plus de 12 millions de livres ; elle dénonçait aussi le fait que les clubs de la ville n’en payaient qu’une petite partie.

En Catalogne, on a également institué, il y a quatre ans, une taxe sur les services de la Police de la Generalitat − Mossos d’Esquadra, mais seulement pour les matchs à haut risque.

Ces taxes sont souvent motif de contestation auprès des tribunaux[1]. En Allemagne, mi-février 2018, le Tribunal supérieur de la ville-État de Brême a maintenu la taxe fixée par le gouvernement pour les matchs de football à haut risque. Plus exactement, on remettait en question la taxe appliquée sur un match entre le Werder Bremen et le HSV Hamburg, disputé au mois d’août 2015. La police du Land de Brême a affecté 969 agents pour garantir la sécurité des supporters des deux clubs. Le tribunal déclare que les polices des Länder ont l’obligation d’assurer la sécurité sur leur territoire respectif, y compris au cours des matchs de football et autres évènements à forte concentration d’individus. Pour faire face à cette obligation et disposer ainsi des ressources nécessaires, ils doivent établir des taxes qui aident à leur financement. Les autorités peuvent décider qu’il y a des personnes particulièrement responsables des risques entraînés par leurs activités, à plus forte raison lorsque celles-ci génèrent de gros revenus, comme c’est le cas des clubs de football, et elles estiment que la taxe est proportionnelle puisqu’elle est calculée par rapport au nombre d’agents de police utilisés.

[1] En Catalogne, le FC Barcelona a contesté par la voie administrative la procédure d’application de la taxe.

_____

Aquest apunt en català / Esta entrada en español / This post in English

Los Estados Unidos de América establecen protocolos para el uso de las herramientas de reconocimiento facial

Face recognitionLas tecnologías de reconocimiento facial son una de las herramientas desarrolladas en los últimos años que más claramente pueden dar apoyo a las tareas policiales. Sin embargo, a la hora de adoptarlas, hay que tener en cuenta muchos condicionantes, tanto desde el punto de vista legal (principalmente por la afectación a cuestiones de privacidad en el momento de recogida, almacenaje y tratamiento de las imágenes), como desde el punto de vista técnico (la precisión de la identificación o la seguridad de los sistemas que las utilizan, entre otros). El Departamento de Justicia de los Estados Unidos ha elaborado y puesto a disposición de las policías de ese país una plantilla para poner en marcha estos sistemas, especialmente enfocada a las cuestiones relativas a la privacidad.

Uno de los motivos es que las carencias en el desarrollo y la implantación de estos sistemas, y las disfunciones a la hora de utilizarlos, pueden implicar unos riesgos potenciales muy altos, tanto en el ámbito de la responsabilidad civil como en una percepción negativa por parte de la ciudadanía. Además, dado que la normativa de los EE.UU. aplicable a estos sistemas es dispersa y complicada, el Departamento de Justicia quiere que se reduzcan estos riesgos relacionados con la privacidad, además de establecer unos elementos mínimos o comunes sobre ámbitos como la formación y el entrenamiento de sus usuarios, así como sobre la supervisión y responsabilidad de las entidades.

El documento incluye un primer apartado introductorio con un repaso de las tecnologías de reconocimiento facial, la utilización del documento y una lista de recursos (tanto con respecto a las cuestiones técnicas como a aspectos legales y otros recursos complementarios). La parte principal del documento es una plantilla a partir de la cual las agencias o entidades que quieran poner en marcha algún sistema o programa de reconocimiento facial tengan cubiertos la mayoría de los casos previstos. En algunos casos, sólo tendrán que copiar y enganchar el contenido y añadir los nombres de las entidades de referencia, y, en otros, la plantilla recoge varios supuestos a fin de que las entidades o agencias escojan aquella que mejor se adecue a sus circunstancias y necesidades o al sistema que quieran poner en marcha.

Los apartados que se recogen hacen referencia a cuestiones de motivación, de normativa, de utilización de los sistemas y de la información que se obtenga, de tratamiento de la información, de responsabilidad y de formación de los usuarios.

_____

Aquest apunt en català / This post in English / Post en français

 

Els Estats Units d’Amèrica estableixen protocols per a l’ús de les eines de reconeixement facial

Face recognitionLes tecnologies de reconeixement facial són una de les eines desenvolupades en els darrers anys que més clarament poden donar suport a les tasques policials. Tanmateix, a l’hora d’adoptar-les, s’han de tenir en compte molts condicionants, tant des del punt de vista legal (principalment per l’afectació a qüestions de privacitat en el moment de recollida, emmagatzematge i tractament de les imatges), com des del punt de vista tècnic (la precisió de la identificació o la seguretat dels sistemes que les fan servir, entre d’altres). El Departament de Justícia dels Estats Units ha elaborat i posat a disposició de les policies d’aquell país una plantilla per posar en marxa aquests sistemes, especialment enfocada a les qüestions relatives a la privacitat.

Un dels motius és que les mancances en el desenvolupament i la implantació d’aquests sistemes, i les disfuncions a l’hora d’utilitzar-los, poden implicar uns riscos potencials molt alts, tant en l’àmbit de la responsabilitat civil com en una percepció negativa per part de la ciutadania. A més, atès que la normativa dels EUA aplicable a aquests sistemes és dispersa i complicada, el Departament de Justícia vol que es redueixin aquests riscos relacionats amb la privacitat, a més d’establir uns elements mínims o comuns sobre àmbits com ara la formació i l’entrenament dels seus usuaris, així com sobre la supervisió i responsabilitat de les entitats.

El document inclou un primer apartat introductori amb un repàs de les tecnologies de reconeixement facial, la utilització del document i una llista de recursos (tant pel que fa a les qüestions tècniques com a aspectes legals i altres recursos complementaris). La part principal del document és una plantilla a partir de la qual les agències o entitats que vulguin posar en marxa algun sistema o programa de reconeixement facial tinguin coberts la majoria dels casos previstos. En alguns casos, només hauran de copiar i enganxar el contingut i afegir els noms de les entitats de referència, i, en d’altres, la plantilla recull diversos supòsits per tal que les entitats o agències triïn aquella que millor s’adeqüi a les seves circumstàncies i necessitats o al sistema que vulguin posar en marxa.

Els apartats que es recullen fan referència a qüestions de motivació, de normativa, d’utilització dels sistemes i de la informació que se n’obtingui, de tractament de la informació, de responsabilitat i de formació dels usuaris.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français