Baisse significative et soutenue de la criminalité chez les jeunes en Australie

young offenders in AustraliaL’Institut australien de criminologie a publié les résultats d’une recherche menée à bien par Payne, Brown et Broadhurst sur le parcours criminel des générations d’individus nés en 1984 et en 1994. Il s’agissait d’étudier l’influence des tendances criminelles qui accompagnaient les premières années de la vie des individus. 1984 s’inscrivait dans une époque d’augmentation constante de la criminalité, tandis que 1994 montrait la tendance inverse. L’étude se centrait sur la population de l’État de Nouvelle-Galles du Sud qui, du reste, est le plus peuplé du pays. La génération de 1984 comprenait 83 328 individus contre 89 373 pour 1994.

Les résultats ont été très nets. Le pourcentage d’individus de moins de 21 ans ayant commis une quelconque infraction est passé de 9,5% à 4,8%. Si l’on ventile par types d’infractions, on constate que :

  • Les crimes violents sont passés de 2,6% à 1,8% (baisse de 42%).
  • Les atteintes aux biens sont passées de 3,8% à 1,7%.
  • Les atteintes à la santé publique (drogues) sont passées de 1,7% à 1,3%.
  • Les atteintes à l’ordre public sont passées de 3,3% à 1,9%.

En nombres absolus, les jeunes (-21 ans) de la génération de 1984 ont commis 7 900 infractions, tandis que ceux de la génération de 1994 en ont commis 4 341.

L’étude regroupe les délinquants par catégories : occasionnels (1 infraction), modérés (entre 2 et 4 infractions) et chroniques (5 ou plus). Dans ce cas, la comparaison montre que, sur la génération de 94, le taux relatif de délinquants chroniques est plus élevé. Alors que, sur la génération de 84, les chroniques commettent 23,1% du total des infractions, sur celle de 94, ils atteignent 31,5%. Ainsi, même s’il y en a moins que dans le premier groupe (1,5% contre 2,2%), il s’agit de délinquants beaucoup plus prolifiques.

Concernant les raisons de cette baisse de la délinquance chez les jeunes, l’étude constate les aspects suivants :

  • Augmentation de la sécurité de la propriété privée et publique (mesures de sécurité et conception des bâtiments et véhicules).
  • Croissance de la richesse sur le territoire de la Nouvelle-Galles du Sud, ce qui a amélioré le niveau de vie de ses habitants.
  • Diminution du temps pendant lequel les enfants sont dans la rue sans aucune sorte de surveillance (les activités en ligne à la maison sont contemplées comme l’une des raisons mais peuvent ouvrir les portes à d’autres types d’infractions sur le Net).
  • Diminution du nombre de jeunes qui entament incidemment une carrière criminelle.

_____

Aquest apunt en català / Esta entrada en español / This post in English

Descens notable i sostingut de la delinqüència juvenil a Austràlia

young offenders in AustraliaL’Institut Australià de Criminologia  ha publicat els resultats d’una recerca duta a terme per Payne, Brown i Broadhurst sobre la carrera criminal de les generacions dels nascuts l’any 1984 i l’any 1994. Es tractava de comprovar de quina manera influïen les tendències de la delinqüència que acompanyaven els primers anys de la vida de les persones. L’any 1984 s’emmarcava en una època d’augment constant de la criminalitat, mentre que l’any 1994 presentava la tendència contrària. L’estudi se centrava en la població de l’estat de Nova Gal·les del Sud, que, d’altra banda, és el més poblat del país. La generació del 1984 estava integrada per 83.328 persones i la del 1994, per 89.373.

Els resultats han estat molt clars. El percentatge de persones de menys de 21 anys que ha comès algun tipus de delicte ha passat d’un 9,5% a un 4,8%. Si ho separem per grups de tipologies delictives, ens trobem que:

  • Els delictes violents han passat del 2,6% a l’1,8% (reducció del 42%).
  • Els delictes contra la propietat han passat del 3,8% a l’1,7%.
  • Els delictes contra la salut pública (drogues) han passat de l’1,7% a l’1,3%.
  • Les alteracions de l’ordre han passat del 3,3% a l’1,9%.

En nombres absoluts, els joves (-21 anys) de la generació del 1984 han comès 7.900 delictes, mentre que els de la generació del 1994 n’han comès 4.341.

L’estudi divideix els delinqüents entre ocasionals (1 delicte), moderats (entre 2 i 4 delictes) i crònics (5 o més). En aquest cas, la comparació mostra que en la generació del 94 la importància relativa dels delinqüents crònics és més gran. Mentre que a la generació del 84 els crònics cometien el 23,1% del total de delictes, en la del 94 arriben al 31,5%. Així, encara que són menys que en el primer grup (1,5% per 2,2%), són delinqüents molt més prolífics.

En relació amb les causes d’aquesta reducció de la delinqüència juvenil, l’estudi apunta les següents:

  • Augment de la seguretat de la propietat privada i pública (mesures de seguretat i disseny dels edificis i dels vehicles).
  • L’increment de la riquesa al territori de Nova Gal·les del Sud, que ha millorat el nivell de vida dels seus habitants.
  • Disminució del temps que els menors són al carrer sense cap tipus de supervisió (les activitats en línia a casa s’esmenten com una de les causes, però que pot obrir les portes a altres tipus de delictes a la xarxa).
  • Disminució de nombre de joves que entren casualment a la carrera criminal.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

Notable and sustained drop in juvenile crime in Australia

young offenders in AustraliaThe Australian Institute of Criminology has published the results of a research project carried out by Payne, Brown and Broadhurst about the criminal career of the generations born in 1984 and 1994. It involved finding out what influence criminal trends during a person’s first years of life had. 1984 was a year when the crime rate was consistently increasing, whereas 1994 saw a downward trend. The study focused on the population in the state of New South Wales, which, furthermore, is the most populated in the country. The generation of 1984 consisted of 83,328 persons and that of 1994, of 89,373.

The results were very clear. The percentage of people under 21 that have committed some type of crime fell from 9.5% to 4.8%. If we separate them into different crime typologies, we find that:

  • Violent crime fell from 2.6% to 1.8% (a 42% drop).
  • Crimes against property fell from 3.8% to 1.7%.
  • Crimes against public health (drugs) fell from 1.7% to 1.3%.
  • Cases of affray fell from 3.3% to 1.9%.

In overall numbers, young people (-21) of the 1984 generation committed 7,900 crimes, whereas those of the 1994 generation committed 4,341.

The study divides criminals into occasional criminals (1 crime), moderates (between 2 and 4 crimes) and chronic cases (5 or more). In this case, the comparison shows that for the 94 generation the relative importance of chronic criminals is bigger. While in the case of the 84 generation chronic criminals committed 23.1% of all crimes, the percentage among the 94 generation was 31.5%. Therefore, although they are less in the first group (1.5% as opposed to 2.2%), they are much more prolific criminals.

Regarding the reasons underlying this reduction in youth crime, the study points out the following:

  • The improvement in security for both private and public property (security measures and the design of buildings and vehicles).
  • The increase in wealth in New South Wales, which has improved its inhabitants’ standard of living.
  • The reduction in time that minors spend in the street without any form of supervision (online activities at home are stated as one of the causes, but that could lead to other types of network-related crime).
  • The reduction in the number of youths that casually get involved in a criminal career.

_____

Aquest apunt en català / Esta entrada en español / Post en français

Notable y sostenido descenso de la delincuencia juvenil en Australia

young offenders in AustraliaEl Instituto Australiano de Criminología ha publicado los resultados de una investigación llevada a cabo por Payne, Brown y Broadhurst sobre la carrera criminal de las generaciones de los nacidos el año 1984 y el año 1994. Se trataba de comprobar de qué manera influían las tendencias de la delincuencia que acompañaban los primeros años de la vida de las personas. El año 1984 se enmarcaba en una época de aumento constante de la criminalidad, mientras que el año 1994 presentaba la tendencia contraria. El estudio se centraba en la población del estado de Nueva Gales del Sur, que, por otra parte, es el más poblado del país. La generación de 1984 estaba integrada por 83.328 personas y la de 1994, por 89.373.

Los resultados han sido muy claros. El porcentaje de personas de menos de 21 años que ha cometido algún tipo de delito ha pasado de un 9,5% a un 4,8%. Si lo separamos por grupos de tipologías delictivas, nos encontramos que:

  • Los delitos violentos han pasado del 2,6% al 1,8% (reducción del 42%).
  • Los delitos contra la propiedad han pasado del 3,8% al 1,7%.
  • Los delitos contra la salud pública (drogas) han pasado del 1,7% al 1,3%.
  • Las alteraciones del orden han pasado del 3,3% al 1,9%.

En números absolutos, los jóvenes (-21 años) de la generación de 1984 han cometido 7.900 delitos, mientras que los de la generación de 1994 han cometido 4.341.

El estudio divide a los delincuentes entre ocasionales (1 delito), moderados (entre 2 y 4 delitos) y crónicos (5 o más). En este caso, la comparación muestra que en la generación del 94 la importancia relativa de los delincuentes crónicos es mayor. Mientras que en la generación del 84 los crónicos cometían el 23,1% del total de delitos, en la del 94 llegan al 31,5%. Así, aunque son menos que en el primer grupo (1,5% por 2,2%), son delincuentes mucho más prolíficos.

En relación con las causas de esta reducción de la delincuencia juvenil, el estudio apunta las siguientes:

  • Aumento de la seguridad de la propiedad privada y pública (medidas de seguridad y diseño de los edificios y de los vehículos).
  • El incremento de la riqueza en el territorio de Nueva Gales del Sur, que ha mejorado el nivel de vida de sus habitantes.
  • Disminución del tiempo que los menores pasan en la calle sin ningún tipo de supervisión (las actividades online en casa se mencionan como una de las causas, pero que puede abrir las puertas a otros tipos de delitos en la red).
  • Disminución del número de jóvenes que entran casualmente en la carrera criminal.

_____

Aquest apunt en català / This post in English / Post en français

La Comissió sobre Violència Juvenil d’Anglaterra i Gal·les identifica sis àrees clau d’intervenció

Youth Violence Comission - Interim Report July 2018L’informe provisional d’aquesta comissió -a l’espera del definitiu, que veurà la llum a la tardor-, elaborat a partir dels resultats del treball de la comissió fins ara -que inclou enquestes, entrevistes amb joves afectats, pares, policies, assistents socials, líders comunitaris i altres experts-, apunta sis àrees clau d’actuació per tal d’atacar les causes que afavoreixen l’ús de la violència entre els joves. Són les següents:

  • Desenvolupar un model nacional de salut pública. Ratifiquen els principis seguits a Escòcia, on el tractament de la violència juvenil ha rebut un tractament epidemiològic (seguint el model de tractament de la violència per part de l’Organització Mundial de la Salut). És molt important, remarca, que aquesta aproximació sanitària al problema requereix que tot el sistema integri aquest canvi cultural i que compti amb un consens polític suficient.
  • Centrar-se en els anys de la infància i en la intervenció més precoç possible. Han trobat evidències de la importància de les experiències infantils de violència física, sexual, emocional, abusos, desatenció o bé créixer amb pares drogoaddictes en l’aparició de conductes violentes en els joves i adolescents. Haver viscut o sofert violència en els primers anys de la seva vida els fa considerar la violència com una cosa habitual i banalitzar-la (un percentatge gens menyspreable de joves violents manifesta haver-se sentit insegurs a casa).
  • Reformar els serveis d’atenció als joves. Implicaria establir una política nacional de joventut que hi servís de marc, la revisió de la distribució dels fons -un increment dels casos de malaltia mental i comportaments desordenats ha coincidit amb una reducció del finançament posat a disposició d’aquests serveis i s’han finançat massa projectes a curt termini-, així com fomentar la intervenció dels grups religiosos. Creuen que els qui anomenen líders de fe –capellans, pastors, etc.- estan en condicions de fer una contribució positiva a la prevenció de la violència juvenil.
  • Incrementar el suport a les escoles. Cal intentar reduir a zero el fracàs escolar. Els alumnes que són exclosos del sistema educatiu perquè obtenen resultats ineficients presenten un percentatge força més alt de comportaments violents que els que completen el cicle formatiu. Assenyalen la rellevància de revisar com es distribueixen els consells sobre els perfils curriculars que ha de seguir cada infant, d’ensenyar qüestions entorn del sexe i de les habilitats relacionals dels alumnes, i d’integrar millor els diversos serveis existents a les escoles (assistents socials, psicòlegs, etc.).
  • Augmentar les oportunitats d’accés al treball. Les escoles haurien d’ensenyar als nens les habilitats i els coneixements que els facilitaran l’accés al mercat de treball. Els centres de tractament de joves haurien d’elevar les aspiracions dels joves i deixar de considerar que només poden accedir a treballs poc qualificats. Un increment dels aprenentatges a disposició dels joves els ajudaria a trencar amb el cicle d’atur que molt sovint és tradicional a la seva família.
  • Aprofundir en les estratègies de policia comunitària i revisar les polítiques relatives al consum de drogues. L’informe remarca que l’enquesta passada als joves mostrava que un 46% no recorreria a la policia encara que tinguessin por de ser víctimes d’un delicte. Fora important que cada centre escolar tingués un policia en concret com a punt de referència per als seus estudiants. També caldria tenir en compte que els joves que consumeixen algun tipus de drogues presenten una tendència més alta a comportaments violents.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

La Comisión sobre Violencia Juvenil de Inglaterra y Gales identifica seis áreas clave de intervención

Youth Violence Comission - Interim Report July 2018El informe provisional de esta comisión -a la espera del definitivo, que verá la luz en otoño-, elaborado a partir de los resultados del trabajo de la comisión hasta ahora -que incluye encuestas, entrevistas con jóvenes afectados, padres, policías, asistentes sociales, líderes comunitarios y otros expertos-, apunta seis áreas clave de actuación con el fin de atacar las causas que favorecen el uso de la violencia entre los jóvenes. Son las siguientes:

  • Desarrollar un modelo nacional de salud pública. Ratifican los principios seguidos en Escocia, donde el tratamiento de la violencia juvenil ha recibido un tratamiento epidemiológico (siguiendo el modelo de tratamiento de la violencia por parte de la Organización Mundial de la Salud). Es muy importante, remarca, que esta aproximación sanitaria al problema requiere que todo el sistema integre este cambio cultural y que cuente con un consenso político suficiente.
  • Centrarse en los años de la infancia y en la intervención más precoz posible. Han hallado evidencias de la importancia de las experiencias infantiles de violencia física, sexual, emocional, abusos, desatención o bien crecer con padres drogadictos en la aparición de conductas violentas en los jóvenes y adolescentes. Haber vivido o sufrido violencia en los primeros años de su vida les hace considerar la violencia como una cosa habitual y banalizarla (un porcentaje nada despreciable de jóvenes violentos manifiesta haberse sentido inseguros en casa).
  • Reformar los servicios de atención a los jóvenes. Implicaría establecer una política nacional de juventud que sirviera de marco, la revisión de la distribución de los fondos -un incremento de los casos de enfermedad mental y comportamientos desordenados ha coincidido con una reducción de la financiación puesta a disposición de estos servicios y se han financiado demasiados proyectos a corto plazo-, así como fomentar la intervención de los grupos religiosos. Creen que las personas a quienes llaman líderes de fe –curas, pastores, etc.- están en condiciones de llevar a cabo una contribución positiva a la prevención de la violencia juvenil.
  • Incrementar el apoyo a las escuelas. Hay que intentar reducir a cero el fracaso escolar. Los alumnos que son excluidos del sistema educativo porque obtienen resultados ineficientes presentan un porcentaje bastante más alto de comportamientos violentos que los que completan el ciclo formativo. Señalan la relevancia de revisar cómo se distribuyen los consejos sobre los perfiles curriculares que debe seguir cada niño, de enseñar cuestiones en torno al sexo y a las habilidades relacionales de los alumnos, y de integrar mejor los diversos servicios existentes en las escuelas (asistentes sociales, psicólogos, etc.).
  • Aumentar las oportunidades de acceso al trabajo. Las escuelas tendrían que enseñar a los niños las habilidades y los conocimientos que les facilitarán el acceso al mercado de trabajo. Los centros de tratamiento de jóvenes deberían elevar las aspiraciones de los jóvenes y dejar de considerar que solo pueden acceder a trabajos poco cualificados. Un incremento de los aprendizajes a disposición de los jóvenes les ayudaría a romper con el ciclo de paro que muy a menudo es tradicional en su familia.
  • Profundizar en las estrategias de policía comunitaria y revisar las políticas relativas al consumo de drogas. El informe remarca que la encuesta pasada a los jóvenes mostraba que un 46% no recurriría a la policía aunque tuvieran miedo de ser víctimas de un delito. Sería importante que cada centro escolar tuviera un policía en concreto como punto de referencia para sus estudiantes. También habría que tener en cuenta que los jóvenes que consumen algún tipo de drogas presentan una tendencia más alta a comportamientos violentos.

_____

Aquest apunt en català / This post in English / Post en français

The Commission on Youth Violence in England and Wales identify six key areas of intervention

Youth Violence Comission - Interim Report July 2018This commission’s provisional report (pending the definitive one that will be seen in autumn) prepared based on the results of the commission’s work until now (which includes surveys, interviews with young people who were affected, parents, police officers, social workers, community leaders and other experts) focuses on six key areas of intervention in order to address the causes underlying the use of violence by youths[1]. These are the following:

  1. Develop a national model of public healthcare. They ratify the principles followed in Scotland where the treatment of youth violence has been of an epidemiological nature (following the model of treatment of violence of the World Health Organisation). It is very important to point out that that this healthcare approach to the problem requires the whole system to integrate this cultural change and to have sufficient political consensus.
  2. It is necessary to focus on childhood years and on the earliest intervention possible. They have found evidence of the importance of childhood, sexual, emotional violence, abuse, neglect or growing up with parents addicted to drugs in the appearance of violent behaviour among youths and adolescents. Having lived or suffered violence during the first years of life makes them regard violence as something habitual and trivialise it (a not inconsiderable percentage of violent youths say they have felt unsafe at home).
  3. Reform the youth care service. This would involve the establishing of a national youth policy to serve as a framework, a review of the distribution of funds (an increase in the number of cases of childhood mental illnesses and disorderly behaviour has coincided with a reduction in finance made available for these services and too many projects have been financed on a short-term basis), such as fomenting interventions in religious groups. They believe that the so-called faith leaders (chaplains, clergymen, etc.) are in a position to make a positive contribution to the prevention of youth violence.
  4. Increase support for schools. It is necessary to try to reduce academic failure to zero. Students that are excluded from the educational system because of poor results show a much higher percentage of violent behaviour than those who complete their studies. They stress the relevance of reviewing how advice about curricular profiles is given to each child, about the teaching of sex-related issues and other related student habits and a better integration of a range of services to be found in schools (social workers, psychologists, etc.).
  5. Increase career opportunities. Schools should teach children skills and knowledge to gain them access to the labour market. Centres for the treatment of youths should increase the aspirations of youths and stop thinking that they can only aspire to poorly qualified jobs. An increase in learning resources available to young people would help them to break the cycle of unemployment that is frequently a family tradition.
  6. A stronger focus on community police strategies and a review of policies regarding the consumption of drugs. The report focuses on the questionnaire applied to young people showing that 46% of them would not turn to the police even if they were afraid of being the victims of a crime. It would be important for every centre of education to have a particular police officer as a point of reference for its students. It would also be necessary to bear in mind that young people that consume any kind of drug are much more prone to violent conduct.

[1] Vid. http://yvcommission.com/interim-report/

_____

Aquest apunt en català / Esta entrada en español / Post en français

La Commission sur la violence chez les jeunes en Angleterre et au pays de Galles identifie six domaines clé d’intervention

Youth Violence Comission - Interim Report July 2018Le rapport provisoire de la commission (en attente du rapport définitif qui paraîtra cet automne), dressé à partir des résultats du travail réalisé jusqu’ici par celle-ci (qui comprend enquêtes, entretiens avec jeunes affectés, parents, policiers, assistants sociaux, leaders communautaires et autres experts), établit six domaines clé d’action pour lutter contre les causes qui favorisent l’usage de la violence chez les jeunes[1]. Ces domaines sont les suivants :

  1. Développer un modèle national de santé publique. Le rapport approuve les principes suivis en Écosse où la question de la violence chez les jeunes a reçu un traitement épidémiologique (suivant le modèle de traitement de la violence adopté par l’Organisation mondiale de la Santé). Il est très important de souligner que cette approche sanitaire au problème exige que tout le système intègre ce changement culturel et bénéficie d’un consensus politique suffisant.
  2. Il faut se centrer sur les années de l’enfance et sur une intervention aussi précoce que possible. Le rapport constate l’importance des expériences infantiles de violence physique, sexuelle ou émotionnelle, abus, manque d’affection ou croissance aux côtés de parents toxicomanes dans l’apparition de comportements violents chez les jeunes adolescents. Avoir vécu ou subi la violence dès les premières années de vie fait qu’on considère la violence comme une chose habituelle et qu’on la banalise (un pourcentage non négligeable de jeunes déclare s’être senti en insécurité au foyer).
  3. Réformer les services d’accueil aux jeunes. Cela impliquerait l’implantation d’une politique nationale de la jeunesse servant de cadre, la révision de la distribution des fonds (une augmentation des cas de maladie mentale et des comportements désordonnés a coïncidé avec une réduction du financement mis à la disposition de ces services et on a financé trop de projets à court terme), ainsi que favoriser l’intervention des groupes religieux. La commission pense que les leaders de la foi (curés, pasteurs, etc.), comme elle les nomme, sont à même d’apporter une contribution positive à la prévention de la violence chez les jeunes.
  4. Renforcer le soutien aux écoles. Il faut réduire à zéro l’échec scolaire. Les élèves qui sont exclus du système éducatif, de par leurs résultats insuffisants, montrent un pourcentage beaucoup plus élevé de comportements violents par rapport à ceux qui achèvent le cycle de formation. La commission souligne aussi l’importance de revoir la manière dont sont distribués les conseils sur les profils académiques à suivre pour chaque enfant, de même que l’importance de l’enseignement portant sur des questions de sexe, des aptitudes des élèves et d’une meilleure intégration des différents services existant dans les écoles (assistants sociaux, psychologues, etc.).
  5. Augmentation des opportunités d’accès au travail. Les écoles devraient enseigner aux enfants les aptitudes et les connaissances qui leurs faciliteraient l’accès au marché du travail. Les centres d’accueil pour jeunes devraient élargir les aspirations des jeunes et cesser de penser qu’ils ne peuvent accéder qu’à des métiers peu qualifiés. Un accroissement des apprentissages à la disposition des jeunes les aideraient à rompre le cycle de chômage qui est très souvent habituel dans leur famille.
  6. Approfondir les stratégies de police communautaire et réviser les politiques relatives à la consommation de drogues. D’après le rapport, l’enquête menée sur les jeunes montrait que 46% d’entre eux n’auraient pas recours à la police même s’ils craignaient d’être les victimes d’un crime. Il serait très utile que chaque établissement scolaire dispose d’un vrai policier servant de point de repère pour leurs étudiants. Il faudrait aussi prendre en compte le fait que les jeunes qui consomment une drogue quelconque montrent une tendance plus élevée aux comportements violents.

[1] Vid. http://yvcommission.com/interim-report/

_____

Aquest apunt en català / Esta entrada en español / This post in English

“Pilot Project”: reinforcing the internal and external security of the European Union

EUNAVFORAn information cell against crime has recently been activated via operation EUNAVFOR Med, a Sophia Task Force operator which is active in the south Mediterranean. After the decision adopted by the EU Council on 14 May 2018, specialised personnel from the EU agencies Europol, Frontex –the European Border Agency and the Coast Guard – and the EUNAVFOR Med have been on board the Italian ship San Giusto as part of the Sophia operation.

The setting up the criminal information cell opens a new chapter for operational cooperation between security sectors and the Common Security and Defence Policy (CSDP) and Justice and Home Affairs (JHA) that will try to reinforce their collective effectiveness and operational impact.

The anti-crime information cell can improve the exchange of information regarding criminal activities in the central Mediterranean and provide a platform to take advantage of the unique capacities of the agencies to intercept criminal networks in the scope of the EUNAVFOR MED operation and beyond.

The anti-crime information cell can facilitate the gathering and transfer of information about illegal people trafficking, implementing an embargo  on UN weapons in Libya, the illegal exporting of petroleum from Libya in accordance with UNSCR  2146 (2014) and 2362 (2017), as well as criminal activity related to the security of the operation itself.

The participation of Frontex in the anti-crime information cell will serve to develop global intelligence unit for illegal people trafficking and other types of cross-border criminal activities, including terrorism. The information provided by the anti-crime information cell will also improve the capacity for surveillance and EU external border control by Frontex.

The deployment of Frontexpot mobile teams can offer new opportunities to gather information about methods used by criminal groups and improve operational and strategic analysis carried out by Frontex, Europol and EUNAVFOR Med.

In close collaboration with members of the Information Society against Crime and the member states of the EU, Europol continues to work to give effective support to transnational investigations, focusing on organised smuggling of immigrants and on international and organised crime and terrorism.

Moreover, Europol will provide the EUNAVFOR Med Operation Sophia with all the resources to decide on operative decisions and tactics and contribute to the efficiency of the operation mandate.

The project’s trial period will last six months. At the end of the period, the pilot project’s lessons will also be used to provide information about future CSDP-JHA cooperation in a broader context.

EUNAVFOR Med Operation Sophia (ENFM) is a The Common Security and Defence Policy (CSDP) operation focused on stopping the business model involved in people trafficking and immigrant traffickers and on contributing to EU efforts to restore stability and security in Libya and the central Mediterranean region. ENFM is the first EU seaborne force to provide security at sea in the central Mediterranean and works closely with different national and international, governmental and non-governmental, civil and military organisations.

_____

Aquest apunt en català / Esta entrada en español / Post en français

“Projecte Pilot”: reforçant la seguretat interna i externa de la Unió Europea

EUNAVFOR

Recentment s’ha activat una cèl·lula d’informació contra el delicte a bord de l’operació EUNAVFOR Med, operadora de Sophia Task Force que intervé a la Mediterrània meridional. Després de la decisió adoptada pel Consell de la Unió Europea el 14 de maig  del 2018, personal especialitzat de les agències de la UE Europol, Frontex -l’Agència Europea de Fronteres i la Guàrdia Costanera- i EUNAVFOR Med han estat embarcats en el navili italià San Giusto en el si de l’Operació Sophia.

L’establiment de la cèl·lula d’informació criminal obre un nou capítol de cooperació operativa entre els actors de la seguretat i la política de defensa CSDP i Justícia i Afers d’Interior (JHA), que intentaran reforçar la seva efectivitat col·lectiva i l’impacte operatiu.

La cèl·lula informativa contra el delicte pot millorar l’intercanvi d’informació sobre activitats criminals a la Mediterrània central i proporcionar una plataforma per aprofitar les capacitats úniques de les agències amb l’objectiu d’interceptar les xarxes criminals en l’àrea de l’operació EUNAVFOR MED i més enllà.

La cèl·lula d’informació del delicte pot facilitar la recollida i transmissió d’informació sobre el tràfic il·lícit de persones, la implementació de l’embargament d’armes de l’ONU a Líbia, el tràfic il·lícit d’exportacions de petroli de Líbia d’acord amb la UNSCR 2146 (2014) i 2362 (2017), així com l’activitat delictiva relacionada amb la seguretat de l’operació mateix.

La participació de Frontex en la cèl·lula d’informació del delicte servirà per desenvolupar un quadre d’intel·ligència global sobre el tràfic il·lícit de persones i altres formes d’activitats criminals transfrontereres, inclòs el terrorisme. La informació proporcionada per la cèl·lula d’informació contra el delicte també millorarà la capacitat de vigilància i control de les fronteres exteriors de la UE per part de Frontex.

El desplegament dels equips mòbils de Frontex pot oferir noves oportunitats per recollir informació sobre els mètodes utilitzats per grups criminals i millorar l’anàlisi operativa i estratègica realitzada per Frontex, Europol i EUNAVFOR Med.

En estreta col·laboració amb els socis de la Societat de la Informació contra la Delinqüència i els estats membres de la UE, l’Europol continua treballant per donar suport eficaç a les investigacions transnacionals, centrant-se en el contraban organitzat d’immigrants i en la criminalitat i el terrorisme, organitzat i internacional.

A més, l’Europol posarà a disposició d’EUNAVFOR Med Operation Sophia tots els recursos per recolzar la decisió operativa i tàctica i contribuir a l’eficàcia del mandat de l’operació.

El període de prova del projecte durarà sis mesos. Al final del període, les lliçons del projecte pilot també seran utilitzades per emetre informe sobre la cooperació futura entre CSDP i JHA en un context més ampli.

EUNAVFOR Med Operation Sophia (ENFM) és una operació de la Política Comuna de Seguretat i Defensa (CSDP) enfocada a interrompre el model de negoci dels traficants de persones i traficants d’immigrants i a contribuir als esforços de la UE pel retorn de l’estabilitat i la seguretat a Líbia i la regió del Mediterrani central. ENFM és la primera força marítima de la UE que proporciona seguretat marítima a la Mediterrània central i treballa estretament amb diferents organitzacions civils i militars nacionals, internacionals, governamentals i no governamentals.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français