Publicades les estadístiques federals d’empresonats als Estats Units a desembre del 2021

Les estadístiques federals de presoners recollides i presentades per l’Oficina d’Estadístiques de Justícia (BJS) a través del programa de l’Oficina Federal de Presons sobre temes específics, informa d’aquestes dades anualment aproximadament a finals d’any.

Les estadístiques publicades corresponen a l’any 2021 i s’hi expliquen àmplies característiques de les presons, dels interns i del funcionariat, així com de les  condicions de les instal·lacions. Entre les més destacades cal esmentar les següents:

La població penitenciària federal va augmentar més del 3%, passant de 151.283 reclusos a finals de l’any 2020 fins als 156.542 al tancament de l’any 2021.

A finals de l’any 2021, prop del 85% de les persones internes en presons federals eren ciutadans nord-americans.

D’entre el total d’empresonats, es van cometre set casos d’agressió sexual contra el personal dels centres, dos dels quals mitjançant l’ús de la força o amb amenaces de mort.

A finals de l’any 2021, hi havia un total de 8.605 ciutadans que s’havien registrat per fer de voluntàries en un centre penitenciari federal. D’aquests, 6.651 per un servei a llarg termini i 1.954 per 4 dies o menys.

Als Estats Units hi ha 122 instal·lacions penitenciàries federals, totes amb possibilitats i capacitats de realitzar videoconferències per participar en audiències judicials, consultes amb ambaixades estrangeres, comunicacions amb les oficines de llibertat condicional, per a preparació prèvia a l’ingrés, audiències disciplinàries i per al programa d’audiències institucionals. Cal afegir que tots aquests centres penitenciaris estan dotats d’assistència sanitària professional.

Al llarg de l’any passat, hi va haver un total de 378 persones que van rebre tractament assistit amb medicaments per la Food and Drug dels EUA per tractar el consum de substàncies estupefaents abans de ser admeses a les presons. I també cal esmentar que 1.127 encarcerats van rebre també el tractament estant ja empresonats.

Durant l’any 2021, es van cometre un total de 73.459 actes prohibits per part de 47.000 reclusos de les diferents presons federals. D’aquests, 35.433 ─el 48%─ eren de gravetat moderada, 19.630 ─el 27%─ eren d’alta gravetat i el 25% restant, 18.206, de major gravetat.

El 2021, el personal de presons va ser agredit físicament per part de presoners federals en 1.111 aldarulls diferents, cosa que va resultar en 10 casos en lesions greus dels treballadors.

Les quatre instal·lacions amb més actes prohibits el 2021 van ser totes instal·lacions d’alta seguretat: Thomson Penitenciaria Administrativa dels Estats Units a Illinois (1.568 actes prohibits), Victorville U.S. Penitentiary a Califòrnia (1.362), Penitenciari dels Estats Units de Tucson a Arizona (1.338) i la  Penitenciaria Nord-americana de Lee a Virgínia (1.279).

Durant l’any passat, un total de 142.871 interns de les presons federals havia estat avaluat amb el risc de reincidència mitjançant l’eina d’avaluació dels presos Targeting Risc. Prop del 34% dels presos federals avaluats a 31 de desembre del 2021 es van classificar amb alt risc de reincidència, el 19% amb risc mitjà, el 31% amb baix risc i el 15% amb risc mínim.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

Desena edició de l’informe de l’Agència Europea de la Ciberseguretat –ENISA

Aquesta és la desena edició de l’informe ENISA Threat Landscape (ETL), un informe anual sobre l’estat global de les amenaces en l’àmbit de la ciberseguretat. El document identifica les principals amenaces, les principals tendències observades pel que fa a les amenaces, els actors de l’amenaça i les tècniques d’atac, així com l’anàlisi d’impacte i motivació. També descriu les mesures de mitigació més rellevants en l’actualitat.

El treball d’enguany ha tornat a comptar amb el suport del Grup de treball ad hoc d’ENISA sobre paisatges d’amenaça a la ciberseguretat (CTL). Durant el període d’informe de l’ETL 2022, les principals amenaces identificades inclouen: programari de segrest o ransomware, programari maliciós, amenaces d’enginyeria social, amenaces contra les dades, amenaces contra la disponibilitat: denegació de servei, amenaces d’Internet, desinformació i atacs a la cadena de subministrament.

Per a cadascuna de les amenaces identificades, es proposen determinades tècniques d’atac, incidents i tendències notables juntament amb mesures de mitigació. Pel que fa a les tendències durant el període d’elaboració de l’informe, el document destaca el següent:

Impacte de la geopolítica en el panorama de les amenaces a la ciberseguretat:

  • El conflicte entre Rússia i Ucraïna ha remodelat el panorama de les amenaces durant el període d’elaboració de l’informe.
  • La geopolítica continua tenint un impacte molt fort en les operacions cibernètiques.
  • Els atacs destructius són un component destacat de les operacions dels actors estatals.
  • La desinformació és una eina en la ciberguerra. Es va utilitzar fins i tot abans que comencés la guerra “física” com a activitat preparatòria per a la invasió russa d’Ucraïna.

El ransomware i els atacs contra la disponibilitat són els més alts durant el període de l’informe:

  • Augment significatiu dels atacs contra la disponibilitat, especialment DDoS, i la guerra en curs són els motius principals d’aquests atacs.
  • La pesca a les xarxes socials o phishing torna a ser el vector més comú per a l’accés inicial. Els avenços en la sofisticació de la pesca, la fatiga dels usuaris i la pesca orientada i basada en el context han provocat aquest increment. Els nous esquers en les amenaces d’enginyeria social s’estan centrant en el conflicte Ucraïna-Rússia d’una manera semblant al que va passar durant la situació de covid.
  • El programari maliciós torna a augmentar després de la disminució que es va notar, vinculada a la pandèmia de la COVID-19.
  • Els DDoS són cada cop més grans i complexos, s’estan avançant cap a xarxes mòbils i IoT i s’utilitzen en el context de la ciberguerra.

Les noves amenaces, híbrides i emergents, estan marcant el panorama d’amenaces amb un gran impacte.

  • Desinformació i falsificacions profundes amb intel·ligència artificial.
  • Entendre les tendències relacionades amb els actors de les amenaces, les seves motivacions i els seus objectius ajuda molt a planificar les defenses de ciberseguretat i les estratègies de mitigació. Per tant, als efectes de l’ETL 2022, es tornen a considerar les quatre categories següents d’actors d’amenaça de ciberseguretat: actors patrocinats per l’estat, actors de cibercrim, actors pirates informàtics i hacktivistes.

Mitjançant una anàlisi contínua, ENISA va obtenir tendències, patrons i coneixements per a cadascuna de les principals amenaces presentades a l’informe ETL 2022. Les conclusions i els judicis clau d’aquesta avaluació es basen en recursos múltiples i disponibles que es proporcionen a les referències utilitzades per al desenvolupament d’aquest document. L’informe s’adreça principalment als decisors estratègics i als responsables polítics, alhora que és d’interès per a la comunitat tècnica de ciberseguretat.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

La seguretat de la comunitat és molt més que els delictes

L’investigador Trevor Hancock va publicar a Timescolonist.com un article referent a un estudi sobre la seguretat de les comunitats, en què considera que aquesta seguretat sovint se centra en la problemàtica de la delinqüència o la violència, però per ell la seguretat és molt més que això.

Tanmateix, també considera que hi ha una comprensió molt diferent de la seguretat a Europa en comparació amb Amèrica del Nord.

A Europa, el moviment Safe Communities es va centrar en gran mesura a prevenir accidents, el que en seguretat pública s’anomena ‘lesions no intencionades’. Però a Amèrica del Nord l’enfocament del treball sobre comunitats segures es va centrar principalment en la prevenció del crim i la violència, una part del que s’anomena ‘lesions intencionades’.

Des d’una perspectiva de seguretat pública, les lesions no intencionades són, amb diferència, el problema més gran. En un informe del Comitè de Prevenció de Lesions s’assenyala que les lesions són la principal causa de mort entre els 1 i els 44 anys i la quarta causa de mort per a totes les edats.

Hancock identifica tres prioritats per a la prevenció de les lesions: caigudes de la gent gran, lesions relacionades amb els transports i suïcidis i autolesions. Però, fins i tot dins de la categoria d’assalt, la prioritat no hauria de ser la violència aleatòria perpetrada contra desconeguts, sinó la violència familiar i la violència sexual.

Un informe del 2021 de Statistics Canada assenyalava que una quarta part de les víctimes de violència denunciada per la policia són víctimes d’un membre de la família, mentre que dos terços de totes les víctimes de violència familiar són dones i nenes.

A més, aquesta violència, així com la violència sexual, són molt poc denunciades. El 80% de la violència conjugal no es va denunciar a la policia. A part, la seguretat de la comunitat no es tracta només de violència, ni tan sols de crim en general, sinó de sentir-se segur.

Per exemple, l’agressió —especialment la violència aleatòria— es considera molt més aterridora (i més digna de notícia) que els casos molt més nombrosos de caigudes i accidents de trànsit, que massa sovint semblen acceptar-se com a part del teixit de la vida quotidiana o del preu que paguem per la mobilitat.

Això ens diu que la percepció i l’emoció són importants quan es tracta de seguretat, no només de dades.

Les persones poden sentir-se insegures per diverses raons, que sovint tenen poc a veure amb l’activitat delictiva o amb les competències de la policia.

Les persones indígenes, les persones de color, les persones LGBTQ i altres poden sentir-se insegures a causa d’actituds, comentaris o comportaments discriminatoris que no són delictius. I, per descomptat, els carrers i els parcs foscos fan que molts de nosaltres ens sentim insegurs, mentre que la gent està preocupada i potser s’espanta per aquells que actuen de manera estranya o que viuen al carrer.

Per tant, si realment volem una comunitat més segura, hem de pensar de manera força àmplia sobre què fa que la nostra comunitat sigui insegura per a les persones, i no deixar-nos absorbir per una comprensió de la seguretat que es defineix massa estrictament com una qüestió de crim, violència i llei i ordre.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

Informe de proposta de revisió estratègica de la policia d’Anglaterra i Gal·les

Durant el primer semestre del 2022 s’ha presentat l’informe Un nou model de protecció, que recull el document final de la revisió estratègica de la policia a Anglaterra i Gal·les. L’informe es basa en la voluntat de redissenyar la seguretat pública per al segle XXI.

El document se situa en els inicis de la creació de la policia a Anglaterra, caracteritzats pel desenvolupament d’un model de policia en què la feina dels agents no depenia principalment de l’ús del poder, sinó més aviat de la confiança i la cooperació amb la societat. Malauradament, 200 anys després, reconeixen que hi ha una crisi de confiança pública en les institucions policials.

L’informe constata que el percentatge de persones que considera que la policia fa una bona o excel·lent tasca ha anat disminuint els darrers anys. I aquesta manca de confiança en la policia és més acusada a Londres, relacionada en part amb els recents casos de mala praxi policial. Tot i això, aquest informe revela que hi hauria també causes molt més profundes, de llarga durada, motius pels quals aquest model de policia ja no sembla capaç de satisfer les expectatives de la societat.

Amb tot, la societat no seria l’única que ha perdut la confiança, sinó que molts policies també ho han fet, ja que tot i treballar dur i desitjant servir el ciutadà, massa sovint se’n senten incapaços. Una altra de les causes seria l’impacte de l’austeritat entre els anys 2010 i 2017. El nombre d’agents de policia va disminuir de 143.000 a prop de 123.000, i això es va traduir en el fet que la ciutadania es queixava que no veia policies uniformats als carrers i que, per tant, se sentissin menys segurs.

En aquesta línia, la frustració dels policies també es dona perquè només arriben a recollir les denúncies de robatori de forma superficial, és a dir, amb la finalitat de donar curs a les assegurances, però sense una investigació al darrere. I tot en una tessitura de profunds canvis al voltant de la globalització i l’evolució de la tecnologia. El 40% de tots els delictes denunciats són fraus, la majoria dels quals, cibernètics.

L’informe subratlla que el crim de l’era digital s’està afrontant amb un enfocament de policia analògica. Alhora, la policia s’ha convertit en un servei públic d’últim recurs, que recull els fracassos anteriors d’altres serveis socials, com podrien ser les trucades de persones desaparegudes, la majoria de les quals provenen de joves acollits.

Per resoldre algunes d’aquestes problemàtiques, el document proposa, entre d’altres:

  • Fer un canvi radical cap a un enfocament preventiu més sistèmic. Proposa la creació d’una Agència de Prevenció de la Delinqüència, amb forts poders reguladors, sobretot per a les empreses.
  • Millorar considerablement la capacitat per abordar delictes transfronterers i el crim organitzat. Proposa la creació de l’Agència Nacional del Crim.
  • Enfortir la policia local i les policies de barri. Seria la millor manera de retornar la confiança de la societat en la policia.
  • Dotar els agents de policia de millors eines per fer la feina i fomentar l’entrada de persones qualificades i amb habilitats especialitzades a través de suplements salarials.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

Emmagatzematge personal d’armes de foc als Estats Units

Tant els defensors de la salut pública com els defensors dels drets de les armes estan absolutament d’acord en el fet que els propietaris d’armes de foc les han d’emmagatzemar d’una manera que eviti que persones no autoritzades hi puguin accedir.

Aquestes pràctiques d’emmagatzematge poden ajudar a prevenir morts i lesions no intencionals per armes de foc entre els menors. A més, existeix un argument teòric convincent per prevenir el suïcidi mitjançant la reducció de l’accés a mitjans letals.

La pàgina web rand.org ha publicat un estudi sobre la protecció al voltant de les armes de foc amb estimacions recents, patrons i efectivitat de les intervencions.

Les conclusions de molts estudis són consistents amb aquestes teories i compten amb un ampli consens entre les organitzacions de salut pública, com l’Organització Mundial de la Salut.

En el cas de les armes de foc, reduir l’accés a mitjans letals implica emmagatzemar armes de foc bloquejades i descarregades. Per aquestes raons, s’han creat i implementat campanyes de polítiques de salut pública per promoure l’emmagatzematge segur d’armes de foc de propietat personal.

Aquest estudi analitza el que s’entén per emmagatzematge segur d’armes de foc i proporciona estimacions de les pràctiques d’emmagatzematge dels propietaris d’armes dels Estats Units a partir d’enquestes representatives a escala nacional i estatal. Això es complementa amb investigacions sobre poblacions seleccionades amb dades a partir de l’any 2010, cosa que inclou poblacions d’interès a causa d’esdeveniments actuals i amb risc de danys, com per exemple persones que van comprar una arma de foc durant la pandèmia de COVID-19, llars amb menors, persones amb afeccions de salut mental o en risc de suïcidi i poblacions militars o veteranes.

L’informe descriu com els nord-americans acostumen a guardar les seves armes de foc i la justificació de les pràctiques d’emmagatzematge, per posteriorment revisar la investigació sobre l’efectivitat de les intervencions que busquen canviar les pràctiques d’emmagatzematge d’armes de foc. Aquestes intervencions es qualifiquen com a intervencions clíniques, basades en la comunitat i les polítiques públiques.

L’estudi conclou que múltiples grups de parts interessades recomanen que les armes de foc es guardin amb clau i descarregades i que les municions s’emmagatzemin per separat. La majoria de l’evidència empírica fins a la data indica que aproximadament la meitat dels propietaris d’armes de foc guarden les seves armes tancades, i un terç les guarda tancades i descarregades. La influència més gran de les pràctiques d’emmagatzematge entre aquells que no guarden les seves armes de foc com es recomana són les percepcions de risc i protecció. Aquells amb més armes i aquells amb només pistoles tenen menys probabilitats de guardar les armes com es recomana, i les llars amb menors tenen més possibilitats de guardar-les segons està recomanat.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

Situació i tendències del terrorisme a la Unió Europea

Publicat recentment per Europol, l’Informe sobre la situació i tendències del terrorisme de la Unió Europea 2022 (TE-SAT) ofereix l’estudi d’intel·ligència més complet i actualitzat sobre el terrorisme a la Unió Europea.

L’informe d’Europol TE-SAT 2022 es basa en dades quantitatives proporcionades a Europol pels estats membres de la UE sobre atacs terroristes, detencions i decisions judicials dictades per delictes terroristes. Els socis d’Europol també van proporcionar informació qualitativa i valoracions valuoses que enriqueixen les conclusions de l’informe.

Les conclusions del TE-SAT 2022 confirmen que el terrorisme encara representa un perill real i actual per a la Unió Europea:

L’any 2021 es van registrar 15 atacs terroristes completats, frustrats o fallits a la Unió Europea. Els quatre atacs completats incloïen tres atacs terroristes gihadistes i un atac terrorista de l’extrema esquerra.

Les autoritats policials de la UE van detenir 388 sospitosos per delictes relacionats amb el terrorisme l’any 2021. D’aquests, més de dos terços (260) es van dur a terme després d’investigacions sobre delictes de terrorisme gihadista a Àustria, França i Espanya.

Els procediments judicials conclosos l’any 2021 van donar lloc a 423 condemnes per delictes de terrorisme.

Els actors solitaris continuen sent els principals autors dels atacs terroristes i extremistes violents a Europa. No obstant això, les trames d’atac en què participaven diversos actors també es van interrompre l’any 2021. Els individus que duen a terme atacs sols s’han associat principalment amb el terrorisme gihadista, el terrorisme de dretes i l’extremisme violent.

L’any 2021, en els atacs terroristes es va utilitzar armament que és relativament fàcil d’aconseguir i no requereix grans habilitats per al muntatge o l’ús. Les armes utilitzades en atacs a la UE l’any 2021 incloïen armes blanques, vehicles (en atacs d’impacte) i dispositius incendiaris improvisats.

D’altra banda, la propaganda terrorista difosa en línia l’any 2021 ha continuat reflectint temes relacionats amb la COVID-19. L’augment de temps passat en línia a causa de les restriccions per la pandèmia, entre altres motius, constitueix un factor de risc en el camí potencial de les persones vulnerables cap a l’extremisme.

L’extremisme violent contra la COVID-19 i l’extremisme antigovernamental, que no està afiliat a activitats terroristes i extremistes violentes tradicionals, van sorgir en alguns estats membres i països no comunitaris. Aquestes formes d’extremisme violent es van materialitzar en amenaces obertes, missatges d’odi escampats en línia i, en alguns casos, l’ús de la violència.

Els desenvolupaments geopolítics a regions clau fora de la UE influeixen en les narratives terroristes i la propaganda difosa als estats membres. L’actual amenaça terrorista per als estats membres sembla que no s’ha vist afectada directament per la presa de poder per part dels talibans a l’Afganistan. No obstant això, va augmentar l’atenció mundial a les insurreccions de motivació religiosa i, per tant, va oferir als gihadistes afiliats tant a Al-Qaeda com al grup terrorista autoproclamat Estat Islàmic (EI) oportunitats de promoure les seves pròpies argumentacions.

El TE-SAT aprofundeix en els següents tipus de terrorisme: terrorisme gihadista, terrorisme de dretes, terrorisme d’esquerres i anarquista, terrorisme etnonacionalista i separatista i altres tipus de terrorisme.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

L’amenaça de la delinqüència mediambiental a la Unió Europea

La delinqüència mediambiental genera només a la Unió Europea milions d’euros de diners bruts cada any, però segueix sent extremadament difícil per a les forces de l’ordre vincular els casos amb activitats de crim organitzat. Les discrepàncies legals entre països, el baix risc de detecció i les sancions marginals fan que els delictes ambientals siguin un negoci molt atractiu per als emprenedors criminals.

No obstant això, alguna cosa està canviant: els crims contra el medi ambient criden cada cop més l’atenció, a mesura que el canvi climàtic s’ha convertit en crucial a l’agenda dels responsables polítics.

La nova avaluació d’amenaces d‘Europol, La delinqüència ambiental a l’era del canvi climàtic, ofereix l’estudi d’intel·ligència més complet fins ara sobre aquest fenomen criminal a la UE.

Les investigacions de les forces de l’ordre a tota la UE mostren que hi ha un component de delinqüència organitzada darrere de la majoria dels esquemes de delinqüència mediambiental, que sovint estan liderats per empreses legals. A Europol també s’ha observat un fort augment del nombre de casos transfronterers.

La delinqüència mediambiental cobreix una sèrie d’activitats que infringeixen la legislació ambiental i causen danys o riscos significatius per al medi ambient, la salut humana o a tots dos. Entre els principals riscos cal destacar el següent:

• La majoria dels actors de la delinqüència mediambiental són propietaris/operadors de negocis legals oportunistes que decideixen augmentar les seves possibilitats de benefici mitjançant l’establiment d’una empresa criminal.

• Per al blanqueig del producte il·lícit, els delinqüents utilitzen principalment els mateixos negocis legals en què operen (és a dir, negocis de gestió de residus, botigues minoristes, empreses pesqueres, etc.). El frau documental, l’abús de discrepàncies en la legislació i la corrupció generalitzada són els pilars de la infraestructura de delinqüència mediambiental.

• Les xarxes criminals de la UE s’apunten cada cop més a l’Europa central i oriental per traficar amb residus il·lícits produïts a l’Europa occidental. Fora de la UE, els traficants europeus es dirigeixen principalment al sud-est asiàtic com a destinació de residus plàstics il·lícits i vaixells al final de la seva vida útil, i a l’Àfrica per als residus d’equips elèctrics i electrònics.

• La UE funciona com un centre per al tràfic mundial de vida salvatge. És la principal destinació de la vida salvatge objecte de tràfic, però també és un punt d’origen de la fauna endèmica objecte de tràfic a altres continents.

• Els residus relacionats amb la producció de drogues sintètiques i de precursors de drogues sintètiques són una de les principals fonts de danys ambientals vinculats al crim organitzat a la UE.

L’informe d’Europol aprofundeix en les principals tipologies de delictes mediambientals investigats a la UE, a saber: delictes de residus i contaminació, tràfic de fauna salvatge, pesca il·legal, no declarada i no regulada, delictes forestals i comerç il·legal d’animals de companyia. Es presta una atenció especial al canvi climàtic, que funciona com un factor d’impuls i d’atracció per al crim organitzat. La creixent escassetat de recursos naturals probablement desencadenarà interessos del crim organitzat en termes de beneficis en un futur immediat.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

Augmenten els delictes violents relacionats amb armes de foc al Canadà

Un estudi realitzat per la investigadora Mary Allen, del Centre Canadenc de Justícia i Estadístiques de Seguretat Comunitària, mostra que les taxes de violència relacionades amb les armes de foc han augmentat durant els darrers anys.

En aquest context, l’any 2020 els il·lícits comesos amb violència van representar aproximadament un de cada cinc delictes que van arribar a l’atenció de la policia.

Els delictes relacionats amb armes de foc solen representar menys del 3% dels il·lícits violents denunciats a la policia al Canadà. No obstant això, aquest tipus delictiu té un impacte emocional i físic important en les víctimes, les famílies i les comunitats.

L’any 2020, el primer any de la pandèmia de la COVID-19, hi va haver 8.344 víctimes de delictes denunciats a la policia on hi havia una arma de foc present durant la comissió del delicte, fet que suposa una taxa de 29 per 100.000 habitants. Aquesta taxa no ha canviat en comparació amb l’any 2019. No obstant això, no va ser el cas a totes les jurisdiccions, ja que les taxes de delictes relacionats amb armes de foc van augmentar en algunes àrees i van disminuir en algunes altres.

Entre els anys 2019 i 2020 es van registrar augments notables de les taxes de crims violents relacionats amb armes de foc a les zones rurals, com per exemple a Colúmbia (+34%), la part rural del nord d’Ontario (+32%), Alberta rural (+32% al nord i +31% al sud), Territoris del Nord-oest (+23%) i Nova Escòcia (+22%).

Aquest estudi examina els il·lícits relacionats amb les armes de foc en els dos períodes de sis anys anteriors i posteriors al notable augment que es va produir l’any 2015.

L’any 2020, la policia va informar d’un total de 743 víctimes d’homicidi al Canadà, amb una taxa d’1,95 per cada 100.000 habitants. Per a 277 d’aquestes víctimes, es va utilitzar una arma de foc per cometre l’homicidi (per a una taxa de 0,73 homicidis per cada 100.000 habitants).

Després d’una gradual disminució entre els anys 2009 i 2013, la taxa d’homicidis relacionats amb armes de foc ha augmentat des de l’any 2013, amb un sol descens del 2018.

Com a resultat, la proporció d’homicidis amb arma de foc va passar del 26% de tots els homicidis el 2013 al 37% l’any 2020.

Les pistoles van ser l’arma més present en la majoria dels delictes relacionats amb armes de foc entre el 2009 i el 2020 (59%).

Les taxes d’il·lícits relacionats amb armes de foc eren més altes a les zones rurals que als centres urbans de la majoria de províncies, i eren notablement altes a les zones rurals del nord. No obstant això, els delictes relacionats amb les armes de foc van representar en general una proporció més alta de delictes violents a les zones urbanes.

Com a tal, les persones que viuen en algunes zones rurals poden tenir més risc de delicte amb armes de foc, però els il·lícits que es produeixen a les zones urbanes són, generalment, més probables que es tracti d’una arma de foc.

L’acusat de delictes relacionats amb armes de foc era més freqüentment un desconegut per a la víctima l’any 2020 (per al 55% de les víctimes masculines i el 41% de dones víctimes). Això va ser impulsat, però, pels il·lícits relacionats amb les armes de foc a les zones urbanes.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

Disminueixen els homicidis a Escòcia al nivell més baix des de l’any 2013

L’informe de rendiment del quart trimestre de la Policia d’Escòcia per al període 2021-22 mostra que es van registrar 10 homicidis menys que durant el període 2020-21. També es van registrar menys intents d’assassinat, en comparació amb el mateix període 2020-21.

Així mateix, les dades van mostrar un augment del frau (+18,6%), però una reducció dels delictes de maltractaments domèstics (-1,7%). Tanmateix, els delictes de maltractaments domèstics han augmentat un 3,7% respecte de la mitjana dels darrers cinc anys.

La subdirectora de la policia escocesa, Fiona Taylor, va expressar que les xifres publicades destacaven perquè l’any passat havia estat un període excepcional per a la policia i els efectes de la pandèmia sobre la delinqüència s’havien continuat fent sentir.

Segons informa Policing Insight, un augment global dels delictes violents de l’11,2% es mesura en paral·lel amb una reducció significativa durant el període 2020-21 (-10%) a causa de les restriccions vigents en aquell moment. La mitjana dels darrers cinc anys (2,1%) ofereix més informació sobre els delictes violents. Des del cos policial consideren que una reducció del nombre d’homicidis és benvinguda, però que hi ha més coses per fer front a la violència, inclosa la col·laboració amb la resta de socis per prevenir els delictes.

La policia d’Escòcia segueix treballant l’àmbit dels abusos domèstics i hi ha oficials especialitzats que treballen a comunitats d’arreu del país per fer front a aquest tipus de delictes. La revisió integral que han encarregat de la resposta policial a la protecció pública els permetrà continuar adaptant-se i responent a la demanda canviant i les vulnerabilitats en aquest espai.

D’altra banda, s’ha tornat a registrar un augment del frau aquest trimestre, cosa que reafirma que la policia que treballa a la xarxa és, cada cop més, una part clau de la policia de primera línia. El treball per interrompre les activitats dels delinqüents i protegir la ciutadania ha continuat, amb 6,46 milions de lliures esterlines de frau que s’han evitat només mitjançant l’aplicació del protocol bancari.

L’informe de rendiment del quart trimestre també detalla els resultats de l’enquesta Your Police dela Policia Escocesa entre el gener i el març del 2022, amb més de 14.000 respostes de la ciutadania rebudes.

La subdirectora de la policia, Fiona Taylor, va assegurar que el vincle amb els conciutadans és fonamental per garantir la legitimitat de la policia i clau per permetre una policia comunitària eficaç. La ciutadania ha opinat que s’estan fent bé les coses a l’hora d’oferir un servei coherent i ha acollit una major visibilitat i presència a les zones que ho requereixen.

D’aquesta manera, va expressar que s’utilitzin els comentaris que reben per informar sobre l’enfocament policial, inclòs el Pla anual de policia per al període 2022-2023. I va finalitzar animant la ciutadania a participar en les enquestes per influir, d’aquesta manera, en la policia.  

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

Informe d’investigació sobre morts provocades per la policia als Estats Units

Aquest document, els autors del qual són els investigadors Meagan Cahill, Melissa M. Labriola i Jirka Taylor de RAND Corporation, resumeix allò que actualment se sap sobre les morts provocades per agents de policia als Estats Units i identifiquen l’evidència existent sobre diferents formes de prevenir aquestes morts.

Existeix un cos relativament gran d’investigació sobre aquests temes, però aquests estudis sovint pateixen de deficiències metodològiques, en gran mesura derivades de l’escassedat de dades disponibles. Els autors presenten aquest treball centrat en el desenvolupament d’una agenda d’investigació o un full de ruta, per reduir aquestes morts a mans de la policia nord-americana.

L’informe, basat en una extensa revisió de la literatura, així com en entrevistes amb experts policials, conté un seguit de recomanacions per a les àrees en les quals els esforços d’investigació poden ser més efectius per ajudar a informar de la formulació de polítiques i la presa de decisions destinades a reduir la xifra de víctimes mortals a mans de la policia.

Els autors identifiquen sis àrees d’enfocament: qüestions fonamentals –com les desigualtats racials, la cultura policial i els sindicats policials–, dades i informes, capacitació, polítiques, tecnologia i conseqüències per als policies. A més, cal esmentar que els autors utilitzen els termes “assassinats policials”, “violència policial” i “tirotejos policials” per descriure aquests tipus de comportaments policials, ja siguin il·lícits o no. Els autors identifiquen casos específics d’aquests comportaments com a mala conducta, il·legalitat, negligència o excés quan s’apliquen aquestes descripcions.

Els autors clouen el document amb un seguit de prioritats d’investigació entre les quals s’inclou:

  • Incorporar una lent racial als estudis sobre la reducció de la violència per part de la policia i les morts provocades per la policia.
  • Investigar sobre aspectes de l’aplicació de la llei que ensenyen i reforcen la cultura i les normes policials tradicionals i sobre com els esforços de reforma podrien superar la resistència derivada de la cultura i les normes.
  • Desenvolupar investigacions sobre el rol dels sindicats en la prevenció de la rendició de comptes en les diferents polítiques de les agències i en la configuració dels resultats dels casos que involucren morts a mans de policies.
  • Explorar fonts de dades i dades addicionals que podrien proporcionar una representació més confiable d’un incident de violència policial, inclosos els incidents no fatals: factors situacionals que envolten els incidents i l’ús de la tecnologia abans, durant i després d’un incident.
  • Millorar la recopilació de dades sobre les conseqüències dels agents després d’una mort a mans de la policia.
  • Allunyar-se de dades autoinformades sobre l’ús de càmeres corporals revisant imatges i incorporant fonts de dades alternatives per a les revisions dels incidents.
  • Desenvolupar un consens sobre quina capacitació ha d’implementar-se a totes les agències.
  • Identificar els mecanismes pels quals les polítiques específiques redueixen la violència de mans de la policia i identificar quina combinació de polítiques és més efectiva per reduir la violència policial.
  • Investigar sobre els efectes generals d’utilitzar altres tecnologies sobre la força letal.
  • Estudiar el paper dels fiscals en la configuració dels resultats dels casos que involucren morts a mans de la policia.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français