Categoria: Estudis i informes

Augmenten un any més els delictes amb motivació política a Alemanya

Notes de seguretatDeixa un comentari

La xifra de delictes amb motivació política va tornar a augmentar a Alemanya l’any 2022 més d’un 7%, fins als 58.916 delictes, xifra que suposa un nou màxim històric d’ençà que es va introduir aquesta figura a les estadístiques l’any 2001. I el nombre de delictes violents per motius polítics també va augmentar d’un 4%, fins als 4.043 il·lícits.

Les dades les va presentar en un informe a principis del mes de maig la ministra d’Interior alemanya, Nancy Faeser. Segons la ministra, preocupa especialment el fort increment dels atacs contra els refugiats, que van augmentar d’un 9% durant l’any 2022, cosa que posa en evidència que l’extremisme de dretes continua presentant un risc especialment elevat.

Segons consta en el document presentat pel govern alemany, els neonazis i els extremistes de dreta van cometre 1.170 atacs violents el 2022 contra immigrants, refugiats o opositors polítics. Almenys 675 persones van resultar ferides en aquests atacs.

La policia alemanya també va registrar 5.372 incidents xenòfobs, 2.641 delictes antisemites i 610 delictes d’odi islamòfob. En aquests actes, unes 62 mesquites van ser atacades entre el gener i el desembre de l’any passat, i almenys 39 persones van resultar ferides a causa de la violència antimusulmana, segons dades oficials.

Alemanya ha estat testimoni d’un racisme creixent els darrers anys, alimentat per la propaganda de grups i partits d’extrema dreta, que han aprofitat la crisi dels refugiats i han intentat alimentar la por envers els immigrants. Davant d’aquesta situació, el govern proposa una solució contra l’extremisme en dues direccions: prevenció i duresa. Propugnen també agències de seguretat ben equipades, aplicació coherent de les lleis, educació política, societat civil sòlida i enduriment urgent de les lleis sobre tinença d’armes de foc.

L’amenaça del terrorisme islamista continua sent força alta. Després del cas de Castrop-Rauxel de principis de gener, recentment s’ha pogut evitar el segon presumpte atac islamista d’aquest any 2023 a Hamburg.

Al mateix temps, les protestes pel clima durant l’any 2022 s’han convertit en un clar focus de delictes des de l’àmbit de l’esquerra, quan se’n van registrar 1.585. Això correspon aproximadament a una duplicació respecte de l’any 2021.

Així mateix, es van denunciar a l’Oficina Federal de la Policia Criminal 206 delictes en l’àmbit de la misogínia i 417 en el de la diversitat de gènere. També cal destacar que es van crear durant l’any 2020 les anomenades ‘noves àrees temàtiques’ per tal de poder registrar millor els diferents fenòmens.

Per exemple, en l’àrea temàtica anomenada de ‘gènere i identitat sexual’, que durant l’any 2021 va inscriure 340 delictes, l’any 2022 va viure un increment de més del 42% per delictes violents. Una altra àrea creada fa poc temps és en l’àmbit de l’orientació sexual, on es registren els delictes homòfobs. L’increment dels casos l’any 2022 va ser del 15%, fins als 1.005, tot i que es considera des dels cossos policials que en aquests àmbits existeix una xifra especialment elevada de delictes no denunciats o notificats.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

Les morts a les carreteres nord-americanes mostren una alarmant bretxa racial

Notes de seguretatDeixa un comentari

A començaments d’aquest any, el dissenyador arquitectònic i fundador de l’associació Segregation by Design, Adam Paul Susaneck, va publicar un article al rotatiu The New York Times on esmentava diferents estudis en què el denominador comú era que el disseny urbanístic de les ciutats nord-americanes era en part culpable de les alarmants xifres d’atropellaments i de les disparitats racials d’aquests atropellaments.

S’estima que 19 vianants al dia, de mitjana, van ser atropellats per automòbils als Estats Units durant l’any 2022. I cal destacar que durant l’any 2021, les morts de vianants van arribar a un màxim històric dels darrers 40 anys.

Si bé aquestes morts van augmentar significativament en tots els àmbits durant la pandèmia de la COVID-19, les taxes de vianants hispans i negres morts van ser significativament més altes que les de vianants blancs.

Un estudi publicat l’any 2022 per les universitats de Harvard i de Boston va aprofundir en la comprensió  d’aquest fenomen en estudiar la distància recorreguda per diferents grups racials en conduir, caminar o anar en bicicleta. Va trobar que les persones afroamericanes tenien més del doble de probabilitats, per cada milla caminada, de ser atropellades per un vehicle que els vianants blancs. Per als ciclistes afroamericans, el risc de mortalitat per milla va ser 4,5 vegades més alt que per als ciclistes blancs.

Per Susaneck, el disseny de les ciutats seria en part responsable d’aquestes disparitats preocupants. Les lesions de vianants i ciclistes acostumen a concentrar-se en els veïnats més pobres que tenen una proporció més alta de residents negres i hispans. Aquests barris tenen una història en comú de manca d’inversions en mesures bàsiques de seguretat viària, com fanals, passos per a vianants i voreres, i una excessiva inversió en infraestructures d’automoció destinades a accelerar el pas de les persones que no viuen allà.

Una investigació recent de la Universitat de Carolina del Nord va trobar que els barris marginals que van ser objectiu de neteja de barris a mitjan segle, van veure com es destruïen residències i negocis per permetre construir noves carreteres i autopistes arterials. L’estudi va provar una profunda associació estadística amb l’increment de morts de vianants.

Segons l’estudi, dècades de negligència cívica, el col·lapse dels valors de les propietats i la fugida de ciutadans blancs van afectar encara més la seguretat dels vianants. El manteniment de les voreres de moltes ciutats depèn dels propietaris, però es van anar desgastant juntament amb els edificis buits, de manera que un passeig pel carrer fins a una parada d’autobús o una botiga es va convertir en un perillós viatge.

En aquest sentit, un estudi sobre l’estat de les carreteres a Florida va trobar que la probabilitat d’un accident que involucri un vianant era tres cops més gran per milla en carreteres sense voreres.

Els Estats Units poden revertir la tendència d’augment de morts per accident de trànsit, una tendència que afecta desproporcionadament les comunitats hispanes i afroamericanes, invertint en un disseny de carreteres més segur: estretint els carrers, reduint la quantitat d’espai dedicat als automòbils, fent complir els límits de velocitat i plantant arbres per proporcionar senyals visuals perquè els conductors redueixin la velocitat. Si bé aquestes intervencions poden semblar simplistes en comparació amb l’escala del problema, d’altres països han demostrat que poden funcionar. Els planificadors urbans poden reconèixer que tothom hauria de poder caminar o anar en bicicleta pel seu barri sense témer per la seva vida.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

Com el crim organitzat s’infiltra als ports d’Europa

Notes de seguretatDeixa un comentari

A començaments del mes d’abril d’enguany, Europol ha publicat un informe d’anàlisi conjunt amb el comitè de direcció de seguretat dels ports d’Anvers, Hamburg/Bremerhaven i Rotterdam que analitza els riscos i els reptes per a les policies que plantegen les xarxes criminals als ports de la Unió Europea.

Les xarxes criminals, impulsades pel desig constant d’augmentar els beneficis i l’expansió de les seves activitats il·legals, treballen cada cop més cap a la infiltració i el control dels principals punts logístics. Per això els ports de la Unió són un clar exemple d’aquests grans centres. Entre les principals característiques actuals d’aquests punts logístics cal destacar que:

  • L’ús de codis de referència de contenidors malversats (o l’anomenat ‘frau de codi PIN’) està guanyant força entre les xarxes criminals com a modus operandi per extreure mercaderies il·lícites dels ports.
  • Les xarxes criminals organitzen la infiltració de ports coordinant xarxes locals d’insiders corruptes.
  • Com a efecte secundari de les operacions criminals als ports i de la rivalitat que això comporta, la violència sovint es produeix des dels principals centres de transport als carrers de les ciutats del voltant, on es dona la competència per a la distribució.

Les principals recomanacions que ofereix l’informe són:

  • Millorar encara més l’intercanvi d’informació internacional sobre les activitats de les xarxes criminals als ports amb Europol i entre els estats membres de la UE.
  • Prestar una atenció contínua a la integració dels elements de seguretat en el disseny de la infraestructura portuària.
  • Implementar associacions públiques per implicar tots els actors portuaris essencials per fer front a la infiltració de xarxes criminals als ports de la UE.

Els ports marítims de la UE gestionen uns 90 milions de contenidors cada any, però les autoritats només en poden inspeccionar entre un 2% i un 10%. Mentrestant, s’estima que en els últims anys s’ha traficat almenys amb 200 tones de cocaïna només pels ports d’Anvers i Rotterdam. Aquest obstacle logístic representa un repte per a l’aplicació de la llei i una oportunitat per a les xarxes criminals que necessiten accedir a centres logístics per facilitar les seves activitats delictives. Per tant, aquestes xarxes s’han infiltrat en ports de tots els continents.

Els tres ports més grans d’Europa, a saber, els d’Anvers, Rotterdam i Hamburg, es troben entre els que més pateixen la infiltració criminal. La principal manera en què els delinqüents ho fan és a través de la corrupció del personal de les companyies navilieres, treballadors portuaris, importadors, empreses de transport i representants de les autoritats nacionals, entre altres actors, les accions dels quals són necessàries per assegurar l’entrada d’enviaments il·legals. Tanmateix, aquest enfocament requereix la corrupció d’un gran nombre de còmplices.

Per tal de centrar els seus esforços i minimitzar els riscos de pèrdua de mercaderies, els delinqüents organitzats busquen un nou modus operandi que requereixi la corrupció de molts menys individus. L’informe d’anàlisi d’Europol sobre xarxes criminals als ports de la UE analitza una tècnica específica, que explota codis de referència de contenidors malversats. Això requereix la corrupció d’un sol individu, juntament amb la corrupció o la infiltració a l’estil de cavall de Troia dels equips d’extracció, a qui després se’ls paga entre el 7 i el 15% del valor de l’enviament il·legal.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

Valoració prometedora per a la policia de punts calents al metro de Londres

Notes de seguretatDeixa un comentari

Aquesta estratègia policial va ser dissenyada per dissuadir la delinqüència a les plataformes de les zones d’alta criminalitat del metro de Londres. El programa va ser classificat amb una qualificació prometedora, la qual cosa indica que la implementació del programa va donar lloc als resultats previstos.

El programa, aplicat l’any 2012, va ser publicat l’any 2022 pel National Institute of Justice aprofitant les polítiques públiques que s’estan implementant en l’actualitat destinades a garantir una sensació de seguretat més gran als transports públics. L’estudi conclou que les plataformes de les àrees de tractament del metro londinenc van tenir reduccions estadísticament significatives de les trucades de serveis i delictes, en relació amb el grup de control, en dies de patrulla i no patrulla.

La premissa darrere de la intervenció al suburbà era que les patrulles actuarien com a element dissuasiu perquè les persones tindrien menys probabilitats de cometre un delicte en presència d’un agent de policia per por de ser detectats i, en definitiva, castigats.

Cada estació del metro de Londres té múltiples andanes. Cada plataforma ofereix només un sentit de desplaçament per pista. Hi ha almenys dues zones tancades a la majoria de les estacions: una per als trens que van en una direcció i una per als trens que van en l’altra. Si la policia està present en una plataforma, no poden veure l’altra.

Vint agents uniformats van ser seleccionats i entrenats per dur a terme patrulles a peu a les andanes dels punts calents (si els agents uniformats marxaven a causa de la rotació normal, eren substituïts per altres oficials uniformats). Els oficials uniformats normalment patrullaven a peu en equips de dos. Els agents patrullaven les andanes durant les hores punta i els dies marcats de les andanes anteriorment anotades, que eren de dimecres a dissabte entre les 15 i les 22 h.

Cada unitat de patrulla de dues persones era responsable de tres o cinc punts calents, depenent de la distància de viatge entre els seus punts assignats. Es va demanar a les unitats de patrulla que tinguessin cura d’aquests punts, quatre vegades cada dia durant 15 minuts a l’hora i que assistissin als punts calents en un ordre aleatori o impredictible per evitar la predictibilitat de les visites. A més, se’ls va animar a relacionar-se amb els usuaris del transport i evitar quedar-se inactius a les plataformes.

Els agents no tenien l’encàrrec de resoldre problemes o desenvolupar tasques de policia comunitària en el sentit clàssic o dirigir els seus esforços a cap categoria de delicte en particular. Immediatament després de la visita de 15 minuts de cada equip de patrulla, els agents havien de pujar a un tren i viatjar a la següent andana. Cada equip de patrulla era informat diàriament pels sergents.

Un membre de l’equip d’investigació va mantenir reunions mensuals amb tots els oficials, sergents i oficials superiors, durant les quals es va comunicar la importància de la fidelitat a la planificació. Durant aquestes reunions, l’investigador va proporcionar comentaris als agents sobre incidents destacables particulars i xifres de crims durant el mes anterior. Les tasques encomanades van sumar 416 rondes policials per punt calent durant 6 mesos. La xifra total als 58 punts calents de l’estudi va ser d’unes 5.000 hores.

A més, es van prendre diverses mesures per estructurar i limitar el desbordament atribuïble a la presència policial:

  • Els torns sempre començaven a les oficines principals de la Policia de Transport britànica, sense necessitat de presència policial a les plataformes de control.
  • Els agents participants en l’estudi es desplaçaven entre els punts calents viatjant als trens, tot i que havien de caminar per una estació propera per anar i tornar a una andana al començament i al final de cada torn.
  • Es va demanar als agents (sense revelar la ubicació de les plataformes de control) que seguissin vies que passaven per les plataformes de control en el seu trànsit entre plataformes de tractament, per evitar efectes de desbordament.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

Estudi de la seguretat viària des de la perspectiva de gènere

Notes de seguretatDeixa un comentari

Durant el mes de març de 2023 s’ha presentat un estudi realitzat per la Direcció General de Trànsit estatal sobre la situació de la sinistralitat viària des de la perspectiva de gènere a l’Estat espanyol.

L’informe ha tingut en compte els estudis existents en aquest àmbit i s’ha completat amb una anàlisi descriptiva de la situació de la sinistralitat viària des de la perspectiva de gènere amb dades de 2015 a 2019, presentat amb un seguit d’actuacions i recomanacions.

El major nombre d’homes morts i ferits en accidents de trànsit s’ha relacionat, principalment, amb la seva exposició més gran al trànsit respecte de les dones (World Health Organization, 2002) i amb l’adopció de comportaments de risc, com són l’excés de velocitat, el consum d’alcohol o el menor ús del cinturó de seguretat.

A més, hi ha prou evidències que demostrarien que els homes, sobretot els joves, acostumen a tenir conductes més agressives en comparació amb les dones en la majoria de cultures, i aquest factor té un impacte molt important en la conducció, atès que incita a un comportament més competitiu i hostil i, en conseqüència, incrementa les possibilitats de patir un accident de trànsit.

Si s’analitza amb dades estadístiques de sinistralitat, s’observa que hi ha un percentatge superior d’homes víctimes en accidents de trànsit. A Espanya, durant l’any 2019, el 79% dels morts i el 72% dels ferits hospitalitzats com a conseqüència d’un accident de trànsit eren homes. Alhora, els homes presenten una taxa de defuncions per població superior a la de les dones en tots els grups d’edat, sobretot en els grups de 35 a 44 anys, 45 a 54 anys i de 55 a 64 anys, on hi ha les diferències més destacables (quasi set vegades superior a la taxa de les dones).

En homes, el percentatge de víctimes mortes/hospitalitzades és superior en vies interurbanes (56%) que en urbanes (44%). En el cas de les dones, són les vies urbanes les que registren més víctimes (52%).

A les vies interurbanes, el 75% de les víctimes són homes i el 25%, dones. En canvi, en vies urbanes, els homes representen el 68% i les dones, el 32%.

Pel que fa al mitjà de transport de les víctimes mortes o hospitalitzades, varia força entre sexes: els homes destaquen sobretot en motocicletes (35%) i turismes (28%), i les dones, en turismes (41%) i com a vianants (36%).

Si s’estudia l’àmbit del consum d’alcohol i drogues, els percentatges positius més elevats corresponen a homes, tant en consum d’alcohol com de substàncies estupefaents. Les dones representen un percentatge de positivitat del 8% en alcohol i també en drogues. Per contra, en els homes la positivitat és del 21% en alcohol i del 14% en drogues.

En l’ús del cinturó també hi ha diferències notables. Mentre que entre les víctimes mortes o hospitalitzades conductores de turismes o furgonetes que siguin dones l’ús del cinturó és del 93%, entre els homes baixa fins al 83%.

El 59% de passatgers morts o hospitalitzats són dones, davant del 41% d’homes. Entre les víctimes no hospitalitzades, elles representen el 63%. En xifres absolutes, hi ha més dones mortes o hospitalitzades com a passatgeres que com a conductores, i en el cas dels homes és al revés.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

Estats Units publica l’Estratègia Nacional de Ciberseguretat 2023

Notes de seguretatDeixa un comentari

A començaments del mes de març d’enguany i tal com informa el web OODALoop, l’acte de presentació de l’Estratègia Nacional de Ciberseguretat 2023 a la Casa Blanca va suposar dimensionar el pes que el Govern nord-americà atorga a la seguretat informàtica, ja que considera la publicació com una cosa realment increïble i el millor de tots els documents estratègics produïts al llarg de les dècades, així com una feina ben feta pels líders de l’Oficina del Director Nacional Cibernètic de la Casa Blanca.

Cal no oblidar que l’any 2022 va estar marcat per amenaces, incidents i vulnerabilitats d’una freqüència, volum i escala impressionants i implacables. Des del govern nord-americà es va destacar el paper vital dels professionals federals de la ciberseguretat. Són considerats com els defensors que lluiten amb èxit en la protecció de la pàtria contra un ciberatac important en l’àmbit de les tecnologies de la informació i la comunicació (TIC), la seguretat física, la infraestructura crítica o els sistemes de control industrial (ICS).

Tanmateix, el document estratègic és un clar cop d’ull al paper crucial que sempre ha tingut el sector privat en un sector industrial liderat gairebé exclusivament per la governança, la innovació, les forces del mercat, les plataformes i els productes del sector privat.

Amb aquesta finalitat, l’Estratègia Nacional de Ciberseguretat de 2023 estableix dos canvis fonamentals en la manera com els Estats Units assignen els rols, les responsabilitats i els recursos al ciberespai, i afirma que, en fer realitat aquests canvis, no només s’aspira a millorar les defenses, sinó a canviar aquelles dinàmiques subjacents que actualment contravenen els interessos nord-americans. Els dos canvis fonamentals són:

  • Reequilibrar la responsabilitat de defensar el ciberespai traslladant la càrrega de la ciberseguretat lluny de les persones, les petites empreses i els governs locals, i fer-ho envers les organitzacions que són més capaces i més ben posicionades per reduir els riscos per a tots els ciutadans.
  • Reajustar els incentius per afavorir les inversions a llarg termini i aconseguir un acurat equilibri entre defensar-se de les amenaces urgents d’avui i alhora planificar estratègicament i invertir en un futur resilient.

Aquesta estratègia reconeix que el govern ha d’utilitzar totes les eines del poder nacional de manera coordinada per protegir la seguretat nacional, la seguretat pública i la prosperitat econòmica.

L’estratègia també trasllada la càrrega de fer front a les amenaces cibernètiques dels consumidors i les petites empreses a les empreses tecnològiques que ofereixen programari, sistemes i serveis.

El full de ruta, si s’adopta per llei, probablement farà que les empreses tecnològiques siguin responsables de qualsevol vulnerabilitat del seu codi que condueixi a un ciberatac.

El document estratègic de la Casa Blanca també crida els governs de la Xina, Rússia, l’Iran, Corea del Nord i altres estats considerats autocràtics per la seva desconsideració imprudent envers l’estat de dret i els drets humans al ciberespai.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

El Consell de Reformes Policials i Raça dels EUA publica el seu informe i les recomanacions

Notes de seguretatDeixa un comentari

A principis d’aquest any 2023, el Consell de Reformes Policials i Raça dels EUA va presentar oficialment més de cinquanta recomanacions basades en investigacions per ajudar a abordar alguns dels problemes més urgents als quals s’enfronten la policia i la seguretat pública als Estats Units. Aquestes recomanacions es poden utilitzar com a full de ruta per als responsables polítics, els funcionaris, els executius de la policia i els líders comunitaris interessats a millorar la seguretat pública.

L’Institut Nacional de Policia va convocar el Consell com a òrgan independent per identificar oportunitats de reformes policials amb un enfocament que ajudi a abordar les disparitats racials. El Consell inclou joves, membres de la comunitat, líders empresarials i religiosos, líders de l’aplicació de la llei i investigadors.

Les recomanacions del Consell estan relacionades amb les parades de trànsit, la salut mental i l’abús de substàncies, les càmeres corporals, la prevenció de la violència basada en la comunitat, la cultura de la policia, les multes i les taxes, la policia a les escoles i altres aspectes importants de la seguretat pública.

L’any 2020, l’Institut Nacional de Policia va anunciar la formació del Consell de Reformes Policials i Raça, una iniciativa independent destinada a donar suport a l’excel·lència en la policia, abordar les disparitats racials i construir i millorar la confiança i la legitimitat.

El Consell és una iniciativa no partidista liderada majoritàriament per afroamericans que utilitza la investigació i l’evidència per considerar i oferir recomanacions per resoldre alguns dels problemes més importants i urgents relacionats amb les reformes policials i la raça.

D’aquesta manera, l’Institut reconeix el paper que el racisme, els prejudicis, la cultura –social i organitzacional– i els patrons i pràctiques han suposat en el deteriorament de la confiança i el respecte entre les forces de l’ordre i les comunitats afroamericanes. Així doncs, l’Institut acompanya el Consell per oferir comentaris, recomanacions i solucions per abordar aquests problemes.

Si bé diversos panels nacionals i comissions s’han presentat anteriorment per abordar àrees similars de preocupació, aquest esforç es distingeix pel fet de reunir una àmplia secció transversal de perspectives, indicar el que sabem i el que no sabem en relació amb aquests temes i elevar les veus dels afroamericans que treballen dins i fora de la professió policial.

En l’apartat de recomanacions de l’informe es fa un llistat d’actuacions que s’haurien de dur a terme per tal de disminuir o fer desaparèixer les disparitats racials en diferents contextos, com ara les aturades policials per motius de trànsit, en cultura policial o en prevenció de la violència.

Pel que fa a l’apartat de cultura policial, les recomanacions es basen en potenciar la perspectiva de la comunitat en el si de les organitzacions policials, promoure una cultura de seguretat i servei comunitari, dur a terme investigacions sobre la cultura policial i les estratègies per canviar aquesta cultura, millorar la legitimitat a través de la justícia processal o potenciar normes de capacitació i certificació per donar suport a una cultura de seguretat i servei.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

Publicades les estadístiques federals d’empresonats als Estats Units a desembre del 2021

Notes de seguretatDeixa un comentari

Les estadístiques federals de presoners recollides i presentades per l’Oficina d’Estadístiques de Justícia (BJS) a través del programa de l’Oficina Federal de Presons sobre temes específics, informa d’aquestes dades anualment aproximadament a finals d’any.

Les estadístiques publicades corresponen a l’any 2021 i s’hi expliquen àmplies característiques de les presons, dels interns i del funcionariat, així com de les  condicions de les instal·lacions. Entre les més destacades cal esmentar les següents:

La població penitenciària federal va augmentar més del 3%, passant de 151.283 reclusos a finals de l’any 2020 fins als 156.542 al tancament de l’any 2021.

A finals de l’any 2021, prop del 85% de les persones internes en presons federals eren ciutadans nord-americans.

D’entre el total d’empresonats, es van cometre set casos d’agressió sexual contra el personal dels centres, dos dels quals mitjançant l’ús de la força o amb amenaces de mort.

A finals de l’any 2021, hi havia un total de 8.605 ciutadans que s’havien registrat per fer de voluntàries en un centre penitenciari federal. D’aquests, 6.651 per un servei a llarg termini i 1.954 per 4 dies o menys.

Als Estats Units hi ha 122 instal·lacions penitenciàries federals, totes amb possibilitats i capacitats de realitzar videoconferències per participar en audiències judicials, consultes amb ambaixades estrangeres, comunicacions amb les oficines de llibertat condicional, per a preparació prèvia a l’ingrés, audiències disciplinàries i per al programa d’audiències institucionals. Cal afegir que tots aquests centres penitenciaris estan dotats d’assistència sanitària professional.

Al llarg de l’any passat, hi va haver un total de 378 persones que van rebre tractament assistit amb medicaments per la Food and Drug dels EUA per tractar el consum de substàncies estupefaents abans de ser admeses a les presons. I també cal esmentar que 1.127 encarcerats van rebre també el tractament estant ja empresonats.

Durant l’any 2021, es van cometre un total de 73.459 actes prohibits per part de 47.000 reclusos de les diferents presons federals. D’aquests, 35.433 ─el 48%─ eren de gravetat moderada, 19.630 ─el 27%─ eren d’alta gravetat i el 25% restant, 18.206, de major gravetat.

El 2021, el personal de presons va ser agredit físicament per part de presoners federals en 1.111 aldarulls diferents, cosa que va resultar en 10 casos en lesions greus dels treballadors.

Les quatre instal·lacions amb més actes prohibits el 2021 van ser totes instal·lacions d’alta seguretat: Thomson Penitenciaria Administrativa dels Estats Units a Illinois (1.568 actes prohibits), Victorville U.S. Penitentiary a Califòrnia (1.362), Penitenciari dels Estats Units de Tucson a Arizona (1.338) i la  Penitenciaria Nord-americana de Lee a Virgínia (1.279).

Durant l’any passat, un total de 142.871 interns de les presons federals havia estat avaluat amb el risc de reincidència mitjançant l’eina d’avaluació dels presos Targeting Risc. Prop del 34% dels presos federals avaluats a 31 de desembre del 2021 es van classificar amb alt risc de reincidència, el 19% amb risc mitjà, el 31% amb baix risc i el 15% amb risc mínim.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

Desena edició de l’informe de l’Agència Europea de la Ciberseguretat –ENISA

Notes de seguretatDeixa un comentari

Aquesta és la desena edició de l’informe ENISA Threat Landscape (ETL), un informe anual sobre l’estat global de les amenaces en l’àmbit de la ciberseguretat. El document identifica les principals amenaces, les principals tendències observades pel que fa a les amenaces, els actors de l’amenaça i les tècniques d’atac, així com l’anàlisi d’impacte i motivació. També descriu les mesures de mitigació més rellevants en l’actualitat.

El treball d’enguany ha tornat a comptar amb el suport del Grup de treball ad hoc d’ENISA sobre paisatges d’amenaça a la ciberseguretat (CTL). Durant el període d’informe de l’ETL 2022, les principals amenaces identificades inclouen: programari de segrest o ransomware, programari maliciós, amenaces d’enginyeria social, amenaces contra les dades, amenaces contra la disponibilitat: denegació de servei, amenaces d’Internet, desinformació i atacs a la cadena de subministrament.

Per a cadascuna de les amenaces identificades, es proposen determinades tècniques d’atac, incidents i tendències notables juntament amb mesures de mitigació. Pel que fa a les tendències durant el període d’elaboració de l’informe, el document destaca el següent:

Impacte de la geopolítica en el panorama de les amenaces a la ciberseguretat:

  • El conflicte entre Rússia i Ucraïna ha remodelat el panorama de les amenaces durant el període d’elaboració de l’informe.
  • La geopolítica continua tenint un impacte molt fort en les operacions cibernètiques.
  • Els atacs destructius són un component destacat de les operacions dels actors estatals.
  • La desinformació és una eina en la ciberguerra. Es va utilitzar fins i tot abans que comencés la guerra “física” com a activitat preparatòria per a la invasió russa d’Ucraïna.

El ransomware i els atacs contra la disponibilitat són els més alts durant el període de l’informe:

  • Augment significatiu dels atacs contra la disponibilitat, especialment DDoS, i la guerra en curs són els motius principals d’aquests atacs.
  • La pesca a les xarxes socials o phishing torna a ser el vector més comú per a l’accés inicial. Els avenços en la sofisticació de la pesca, la fatiga dels usuaris i la pesca orientada i basada en el context han provocat aquest increment. Els nous esquers en les amenaces d’enginyeria social s’estan centrant en el conflicte Ucraïna-Rússia d’una manera semblant al que va passar durant la situació de covid.
  • El programari maliciós torna a augmentar després de la disminució que es va notar, vinculada a la pandèmia de la COVID-19.
  • Els DDoS són cada cop més grans i complexos, s’estan avançant cap a xarxes mòbils i IoT i s’utilitzen en el context de la ciberguerra.

Les noves amenaces, híbrides i emergents, estan marcant el panorama d’amenaces amb un gran impacte.

  • Desinformació i falsificacions profundes amb intel·ligència artificial.
  • Entendre les tendències relacionades amb els actors de les amenaces, les seves motivacions i els seus objectius ajuda molt a planificar les defenses de ciberseguretat i les estratègies de mitigació. Per tant, als efectes de l’ETL 2022, es tornen a considerar les quatre categories següents d’actors d’amenaça de ciberseguretat: actors patrocinats per l’estat, actors de cibercrim, actors pirates informàtics i hacktivistes.

Mitjançant una anàlisi contínua, ENISA va obtenir tendències, patrons i coneixements per a cadascuna de les principals amenaces presentades a l’informe ETL 2022. Les conclusions i els judicis clau d’aquesta avaluació es basen en recursos múltiples i disponibles que es proporcionen a les referències utilitzades per al desenvolupament d’aquest document. L’informe s’adreça principalment als decisors estratègics i als responsables polítics, alhora que és d’interès per a la comunitat tècnica de ciberseguretat.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

La seguretat de la comunitat és molt més que els delictes

Notes de seguretatDeixa un comentari

L’investigador Trevor Hancock va publicar a Timescolonist.com un article referent a un estudi sobre la seguretat de les comunitats, en què considera que aquesta seguretat sovint se centra en la problemàtica de la delinqüència o la violència, però per ell la seguretat és molt més que això.

Tanmateix, també considera que hi ha una comprensió molt diferent de la seguretat a Europa en comparació amb Amèrica del Nord.

A Europa, el moviment Safe Communities es va centrar en gran mesura a prevenir accidents, el que en seguretat pública s’anomena ‘lesions no intencionades’. Però a Amèrica del Nord l’enfocament del treball sobre comunitats segures es va centrar principalment en la prevenció del crim i la violència, una part del que s’anomena ‘lesions intencionades’.

Des d’una perspectiva de seguretat pública, les lesions no intencionades són, amb diferència, el problema més gran. En un informe del Comitè de Prevenció de Lesions s’assenyala que les lesions són la principal causa de mort entre els 1 i els 44 anys i la quarta causa de mort per a totes les edats.

Hancock identifica tres prioritats per a la prevenció de les lesions: caigudes de la gent gran, lesions relacionades amb els transports i suïcidis i autolesions. Però, fins i tot dins de la categoria d’assalt, la prioritat no hauria de ser la violència aleatòria perpetrada contra desconeguts, sinó la violència familiar i la violència sexual.

Un informe del 2021 de Statistics Canada assenyalava que una quarta part de les víctimes de violència denunciada per la policia són víctimes d’un membre de la família, mentre que dos terços de totes les víctimes de violència familiar són dones i nenes.

A més, aquesta violència, així com la violència sexual, són molt poc denunciades. El 80% de la violència conjugal no es va denunciar a la policia. A part, la seguretat de la comunitat no es tracta només de violència, ni tan sols de crim en general, sinó de sentir-se segur.

Per exemple, l’agressió —especialment la violència aleatòria— es considera molt més aterridora (i més digna de notícia) que els casos molt més nombrosos de caigudes i accidents de trànsit, que massa sovint semblen acceptar-se com a part del teixit de la vida quotidiana o del preu que paguem per la mobilitat.

Això ens diu que la percepció i l’emoció són importants quan es tracta de seguretat, no només de dades.

Les persones poden sentir-se insegures per diverses raons, que sovint tenen poc a veure amb l’activitat delictiva o amb les competències de la policia.

Les persones indígenes, les persones de color, les persones LGBTQ i altres poden sentir-se insegures a causa d’actituds, comentaris o comportaments discriminatoris que no són delictius. I, per descomptat, els carrers i els parcs foscos fan que molts de nosaltres ens sentim insegurs, mentre que la gent està preocupada i potser s’espanta per aquells que actuen de manera estranya o que viuen al carrer.

Per tant, si realment volem una comunitat més segura, hem de pensar de manera força àmplia sobre què fa que la nostra comunitat sigui insegura per a les persones, i no deixar-nos absorbir per una comprensió de la seguretat que es defineix massa estrictament com una qüestió de crim, violència i llei i ordre.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français