Categoria: Estudis i informes

Intel·ligència artificial i seguretat informàtica

Notes de seguretatDeixa un comentari

La ciberseguretat està entrant en una nova etapa marcada per la irrupció massiva de la intel·ligència artificial en les operacions ofensives i defensives. Durant dècades, el sector havia funcionat sota unes regles relativament estables: descobrir vulnerabilitats era un procés lent, desenvolupar explotadors requeria temps i coneixements especialitzats, i les empreses disposaven d’un marge temporal suficient per corregir errors abans que fossin explotats de forma generalitzada. Aquest model, però, està canviant ràpidament.

Un informe recent de Google mostra fins a quin punt la IA està transformant el panorama de la ciberseguretat. Segons el document, per primera vegada s’ha identificat un actor criminal utilitzant intel·ligència artificial per explotar una vulnerabilitat de dia zero capaç d’evadir sistemes d’autenticació de doble factor en una eina popular d’administració web. El més rellevant no és només l’atac concret, sinó el fet que la IA ja s’utilitza de manera pràctica i industrialitzada per accelerar processos ofensius que abans requerien setmanes o mesos de treball humà.

L’informe també destaca l’augment de l’ús de la IA per part de grups vinculats a la Xina i Corea del Nord. Aquestes organitzacions ja utilitzen models avançats per localitzar vulnerabilitats, generar explotadors i automatitzar tasques de reconeixement sobre objectius potencials. Paral·lelament, comencen a aparèixer eines i programari maliciós semiautònom capaç d’executar processos complets amb una intervenció humana mínima. Plataformes com OpenClaw Github exemplifiquen aquesta nova tendència cap a sistemes capaços d’orquestrar operacions ofensives complexes de manera automatitzada.

Aquesta evolució implica una acceleració radical del cicle de la ciberseguretat. Abans, una vegada descoberta una vulnerabilitat crítica, els atacants necessitaven temps per entendre-la, crear un explotador funcional i adaptar-lo a entorns reals. Ara, la IA pot reduir aquest procés a hores o fins i tot minuts. Això elimina gran part del marge de maniobra que tradicionalment tenien fabricants i equips de seguretat per desplegar pegats i mesures de protecció.

El canvi afecta especialment el model clàssic de “divulgació responsable” de vulnerabilitats. Aquest sistema es basava en oferir als fabricants un període aproximat de 90 dies abans de fer pública una vulnerabilitat descoberta per investigadors. El model assumia que descobrir errors era difícil i que els atacants trigarien temps a desenvolupar eines d’explotació. Avui aquests supòsits estan quedant obsolets.

Diversos experts en seguretat, entre ells el divulgador Himanshu Anand, alerten que la intel·ligència artificial ha col·lapsat completament aquests temps. Segons aquesta visió, ja no es pot assumir que un investigador sigui l’únic que ha descobert un error de seguretat, perquè múltiples sistemes automatitzats poden arribar a la mateixa vulnerabilitat simultàniament. Tampoc es pot esperar que els atacants necessitin setmanes per desenvolupar explotadors després de la publicació d’un pegat. Els models actuals són capaços de generar proves de concepte i adaptar codi maliciós pràcticament en temps real.

Per això, la nova realitat exigeix una resposta molt més ràpida. Les vulnerabilitats crítiques passen a considerar-se prioritats absolutes des del primer moment. Les empreses ja no poden esperar al següent cicle de desenvolupament o al pròxim esprint per aplicar correccions. Els equips de seguretat necessiten monitoratge constant, capacitat de resposta immediata i eines automatitzades capaces de detectar i corregir amenaces en temps real.

Aquest escenari també està transformant la manera de desenvolupar programari. Cada vegada serà més difícil imaginar grans aplicacions o infraestructures desplegades sense revisions exhaustives fetes per sistemes avançats d’intel·ligència artificial. El que fa només un any era percebut com una limitació —els falsos positius i les “al·lucinacions” dels grans models de llenguatge— està evolucionant ràpidament cap al problema contrari: eines prou eficients per descobrir vulnerabilitats que passaven desapercebudes als equips humans.

La conseqüència és una autèntica cursa armamentista digital. Tant atacants com defensors utilitzen IA cada vegada més sofisticada per obtenir avantatge. Les organitzacions que vulguin mantenir nivells alts de protecció hauran d’invertir en agents avançats, plataformes d’anàlisi automatitzada i sistemes de detecció basats en intel·ligència artificial. Això comportarà costos importants i augmentarà encara més la dependència tecnològica de les grans plataformes d’IA.

En definitiva, la ciberseguretat està entrant en una fase de transformació accelerada. La intel·ligència artificial ja no és només una eina auxiliar, sinó també el centre d’un nou model de defensa i atac digital. El debat ha passat molt ràpidament de qüestionar si la IA era prou fiable a assumir que és prou potent per alterar completament les regles tradicionals de la seguretat informàtica.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

Situació complexa als centres penitenciaris de França

Notes de seguretatDeixa un comentari

Les presons franceses viuen una situació de forta tensió estructural que preocupa les autoritats i els experts en seguretat. El problema principal és la sobreocupació crònica. Segons dades del Ministeri de Justícia francès, a inicis de 2025 hi havia més de 79.000 persones empresonades, una xifra que va continuar augmentant durant l’any, fins a superar els 84.000 interns, mentre que la capacitat oficial del sistema penitenciari es manté molt per sota. Aquesta diferència provoca densitats penitenciàries superiors al 130 % en molts centres, especialment a les maisons d’arrêt, on es concentren presos preventius i condemnats a penes curtes.

La massificació té conseqüències directes sobre la seguretat interior. En moltes presons franceses és habitual que dos o tres interns comparteixin cel·les pensades per a una sola persona, i fins i tot hi ha casos de presos que dormen en matalassos a terra. Aquest context incrementa la conflictivitat, dificulta el control dels funcionaris i afavoreix l’aparició de xarxes criminals dins dels centres penitenciaris. Els sindicats penitenciaris denuncien des de fa anys la manca de personal, l’augment de les agressions i un deteriorament general de les condicions laborals.

A l’àmbit polític, el debat sobre la seguretat penitenciària ha guanyat pes després de diversos incidents violents. Durant l’any 2025, algunes presons franceses van patir atacs externs amb còctels Molotov, vehicles cremats i trets d’armes automàtiques contra instal·lacions penitenciàries. Aquests episodis van generar alarma sobre la capacitat de grups criminals per intimidar l’Estat i van reforçar el discurs del govern favorable a l’enduriment penitenciari.

Un altre factor sensible és la radicalització islamista a dins de les presons. França considera els centres penitenciaris com un dels espais principals de captació i adoctrinament gihadista. Després dels atemptats terroristes dels darrers anys, l’administració penitenciària ha desenvolupat unitats especials de seguiment per a interns radicalitzats i programes de vigilància reforçada. Tot i això, diversos experts assenyalen que la sobreocupació i la manca de recursos dificulten la separació efectiva entre els presos radicals i la resta de la població penitenciària. Això converteix algunes presons en espais de reproducció de discursos extremistes i d’enfortiment de les xarxes criminals.

La reincidència és igualment un problema central. Molts especialistes critiquen que el sistema penitenciari francès continua massa orientat al càstig i poc a la reinserció. La manca d’activitats formatives, el deteriorament psicològic dels interns i les dificultats d’integració laboral després de sortir de la presó contribueixen a mantenir unes taxes de reincidència elevades, especialment entre els joves vinculats a la delinqüència urbana i el tràfic de drogues.

Davant d’aquesta situació, el govern francès aposta principalment per ampliar la capacitat penitenciària, amb la construcció de noves presons i centres d’alta seguretat. El president Emmanuel Macron ha defensat que s’ha de reforçar el sistema penitenciari per recuperar el control davant el crim organitzat i la violència urbana. Tanmateix, algunes organitzacions de drets humans i diversos sectors judicials consideren que construir més presons no resoldrà el problema de fons, i que cal reduir l’ús excessiu de la presó preventiva i desenvolupar alternatives penals més eficaces.

En resum, el sistema penitenciari francès afronta una combinació de sobreocupació, tensió social, radicalització i inseguretat interna que el converteix en un dels grans desafiaments de seguretat pública del país. La situació reflecteix les dificultats de França per equilibrar fermesa penal, control de la criminalitat i respecte als drets humans dins d’un context de creixent pressió política sobre les polítiques de seguretat.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

IOCTA 2026 d’Europol: noves amenaces i sofisticació creixent del cibercrim

Notes de seguretatDeixa un comentari

Europol ha publicat l’edició 2026 de l’Internet Organised Crime Threat Assessment (IOCTA), un dels informes de referència sobre l’evolució del cibercrim a Europa. El document, titulat “How encryption, proxies, and AI are expanding cybercrime”, analitza com les tecnologies emergents —especialment la intel·ligència artificial, el xifrat extrem a extrem i les criptomonedes— estan transformant el panorama de les amenaces digitals.

L’informe posa de manifest que el cibercrim és cada vegada més sofisticat, descentralitzat i professionalitzat. Segons Europol, els grups criminals aprofiten ràpidament qualsevol avenç tecnològic per millorar les seves operacions, dificultar les investigacions i ampliar l’abast dels seus atacs. Aquesta situació obliga les forces de seguretat i les organitzacions públiques i privades a reforçar les seves capacitats tècniques i la cooperació internacional.

Un dels aspectes més destacats de l’IOCTA 2026 és el paper del web fosc com a infraestructura essencial del cibercrim. Tot i les operacions policials dels darrers anys, els mercats il·legals i els fòrums criminals continuen mostrant una gran capacitat de recuperació. Quan una plataforma és desmantellada, ràpidament apareixen alternatives més fragmentades, especialitzades i segures. A més, la combinació de serveis anonimitzats i plataformes amb xifrat extrem a extrem està difuminant la frontera entre el web superficial i el web fosc, fet que complica encara més les tasques d’investigació.

Les criptomonedes continuen sent un element clau en l’ecosistema criminal digital. L’informe destaca especialment l’ús creixent de les anomenades privacy coins i dels serveis d’intercanvi deslocalitzat per blanquejar diners provinents de programari de segrest i altres activitats il·lícites. Aquestes eines dificulten enormement la traçabilitat de les transaccions i representen un repte important per a les autoritats. Europol també alerta sobre l’augment de la participació indirecta de menors i joves adults en activitats de blanqueig de capitals vinculades a criptomonedes, sovint sense ser plenament conscients de les implicacions legals.

La intel·ligència artificial emergeix com un dels acceleradors principals del frau en línia. Els ciberdelinqüents utilitzen eines d’IA generativa per crear missatges més convincents, personalitzar tècniques d’enginyeria social i automatitzar campanyes fraudulentes a gran escala. Aquestes tecnologies permeten produir correus electrònics, missatges SMS o continguts falsos amb un grau de realisme molt elevat. A això s’hi afegeixen tècniques com el caller ID spoofing, que permet falsificar la identitat de les trucades telefòniques, i les anomenades SIM farms, capaces d’enviar milers de missatges i comunicacions simultànies.

Pel que fa als ciberatacs, el programari de segrest continua sent una de les amenaces principals. L’IOCTA 2026 destaca que durant el 2025 es van detectar nombroses variants i grups actius, molts dels quals han evolucionat cap a models de doble extorsió: no només xifren la informació de les víctimes, sinó que amenacen amb publicar les dades robades si no es paga el rescat. Aquesta estratègia incrementa la pressió sobre empreses i institucions públiques i converteix la protecció de dades en un factor crític de seguretat.

L’informe també alerta sobre la creixent connexió entre actors criminals i amenaces híbrides patrocinades per estats. Alguns grups de ciberdelinqüència actuen com a intermediaris o proxies en operacions de desestabilització política o espionatge. Aquesta convergència entre crim organitzat i interessos geopolítics representa un nou escenari de risc per a infraestructures crítiques, administracions públiques i grans empreses tecnològiques.

Un altre dels punts més preocupants és l’augment de l’explotació sexual infantil en línia. Europol assenyala un increment dels casos d’extorsió sexual, així com de la comercialització de material d’abús sexual infantil amb finalitats econòmiques. També preocupa el creixement del contingut sintètic generat amb intel·ligència artificial, que crea noves dificultats tècniques i legals per identificar víctimes i perseguir els responsables. Les plataformes de missatgeria xifrada s’han convertit en un espai habitual per a aquest tipus d’activitats criminals.

En aquest context, l’informe menciona especialment “The Com”, una xarxa de comunitats criminals en línia vinculades a activitats extremament violentes. Segons Europol, aquests entorns combinen explotació sexual infantil, extorsió, ciberatacs i altres formes de violència greu, configurant ecosistemes criminals altament perillosos i difícils d’infiltrar.

Finalment, l’IOCTA 2026 subratlla la necessitat d’una resposta coordinada entre governs, forces policials, empreses tecnològiques i organismes internacionals. Europol insisteix que la lluita contra el cibercrim requerirà més capacitats tècniques, una regulació adaptada als nous reptes digitals i una cooperació global molt més estreta. L’informe es consolida així com una guia estratègica imprescindible per entendre cap a on evolucionen les amenaces digitals i com preparar-se davant un entorn cada vegada més complex i hostil.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

Dos nous estudis revelen que la intel·ligència artificial es pot utilitzar per fomentar la violència de gènere i l’abús sexual

Notes de seguretatDeixa un comentari

La investigadora Clare McGlynn, experta en violència contra les dones i nenes, alerta que l’última generació de bots de conversa (chatbot) d’intel·ligència artificial (IA) està facilitant noves formes d’abús d’una escala i intensitat preocupants. Tot i que la relació entre tecnologia i violència de gènere no és nova —tenim, per exemple, els hipertrucatges (deepfakes) sexuals o l’abús basat en imatges—, McGlynn considera que els bots de conversa representen un canvi qualitatiu. La seva recerca documenta que aquestes eines, sovint accessibles de manera gratuïta, permeten als usuaris simular escenaris de violació, incest i abús sexual infantil, així com altres formes de violència de gènere.

Tal com informa Patricia Clarke a observer.co.uk, aquest informe coincideix amb una investigació de la Internet Watch Foundation (IWF), que denuncia un creixement ràpid del material d’abús sexual infantil generat per IA. Les dades són especialment alarmants: el 2025 es van identificar milers de vídeos generats per IA, amb un increment exponencial respecte de l’any anterior. A més, una proporció significativa d’aquest contingut es classifica en els nivells més extrems de gravetat. Les nenes representen la immensa majoria de les víctimes, fet que evidencia un clar biaix de gènere en els danys produïts.

Els informes coincideixen a assenyalar que el problema no és només l’ús indegut de la tecnologia, sinó també les decisions de disseny de les plataformes. Quan les empreses prioritzen el creixement i la captació d’usuaris per sobre de la seguretat, creen entorns que faciliten l’abús. En particular, els models d’IA de codi obert són un factor de risc, ja que qualsevol usuari pot descarregar-los, modificar-los i eliminar-ne les salvaguardes. Aquesta accessibilitat ha estat celebrada en fòrums del web fosc (dark web), en què alguns usuaris veuen la IA com una eina per materialitzar fantasies il·legals amb un alt grau de realisme.

Un dels àmbits més preocupants és el de les aplicacions de rol i companyia, en què els bots de conversa actuen com a interlocutors ficticis. Plataformes amb milions d’usuaris permeten crear personatges que poden representar situacions abusives o sexualitzades, incloent-hi menors. La manca de control efectiu sobre aquests continguts i la facilitat per accedir-hi amplifiquen els riscos, especialment per a usuaris joves. 

McGlynn defineix aquest fenomen com a “violència simulada per bots de conversa” i destaca que és un problema encara poc visible en la recerca acadèmica. Malgrat l’abundància d’estudis sobre seguretat en IA, hi ha una manca significativa d’anàlisi centrada en l’impacte de gènere. Aquesta invisibilitat pot contribuir a perpetuar riscos sistèmics a mesura que la tecnologia evoluciona.

Pel que fa a la regulació, els experts consideren que la resposta actual és insuficient i fragmentada. Algunes mesures, com ara restringir l’accés a determinades aplicacions o prohibir-les en certs països, es consideren passos limitats que no aborden el problema estructural: el disseny mateix de les plataformes. En aquest context, McGlynn proposa crear un nou delicte penal per al desplegament perillós de bots de conversa d’IA, que responsabilitzi les empreses que no implementin mesures adequades per prevenir-ne els danys.

Paral·lelament, la IWF reclama que la seguretat per disseny esdevingui un estàndard obligatori, que inclogui proves prèvies al llançament i mecanismes d’auditoria independents. També s’estan produint moviments en l’àmbit polític: al Regne Unit, la Cambra dels Lords ha proposat introduir responsabilitats penals per als proveïdors de bots de conversa insegurs, i es planteja incloure aquests serveis dins la legislació de seguretat en línia. No obstant això, els crítics assenyalen que encara manca un regulador específic i obligacions clares que garanteixin la seguretat abans que els productes arribin al públic.

En definitiva, els informes posen de manifest una tensió creixent entre la innovació tecnològica i la protecció dels drets fonamentals. Sense intervencions més contundents, hi ha el risc que la IA no només reflecteixi formes de violència existents, especialment contra les dones i nenes, sinó que també les amplifiqui. Per als professionals de la seguretat, això implica la necessitat d’adoptar un enfocament proactiu, basat en la prevenció, la responsabilitat i el disseny ètic de les tecnologies emergents.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

Evolució de la criminalitat als Estats Units el 2024: una tendència a la baixa

Notes de seguretatDeixa un comentari

L’any 2024 ha confirmat una tendència positiva en matèria de seguretat als Estats Units, amb una disminució generalitzada tant dels delictes violents com dels delictes contra la propietat. Segons les dades oficials basades en els incidents registrats per les forces de seguretat, la criminalitat mostra un descens significatiu en comparació amb l’any 2023, consolidant una millora que afecta pràcticament totes les categories analitzades.

Pel que fa als delictes violents —que inclouen homicidis, violacions, robatoris amb violència i agressions agreujades—, la taxa global s’ha situat en 370,8 incidents per cada 100.000 habitants, cosa que representa una reducció del 6 % respecte a l’any anterior. Aquesta disminució no és homogènia, però sí generalitzada: totes les tipologies de delictes violents han experimentat una caiguda.

Destaca especialment la reducció dels homicidis, que han baixat un 16 %, passant a una taxa de 5,1 per cada 100.000 habitants. Aquest descens és especialment rellevant, ja que es tracta del delicte amb més impacte social i mediàtic. També s’observa una disminució en els robatoris (−9 %), les violacions (−6 %) i les agressions agreujades (−5 %), tot i que aquestes últimes continuen sent el tipus de delicte violent més freqüent.

En paral·lel, els delictes contra la propietat —que inclouen robatoris amb força (burglary), furts i robatoris de vehicles— també han experimentat una reducció notable. La taxa global ha disminuït un 9 %, passant de 2.019,7 a 1.835,1 incidents per cada 100.000 habitants. Entre aquests, el descens més destacat correspon al robatori de vehicles, amb una caiguda del 19 %, seguit dels furts i dels robatoris amb força, que també mostren una evolució a la baixa.

Aquestes dades no només reflecteixen una reducció en el nombre de delictes, sinó també en la victimització, és a dir, en el nombre de persones afectades. La taxa de victimització per delictes violents ha disminuït fins a 376,9 per cada 100.000 habitants, mentre que la victimització per delictes contra la propietat ha caigut un 12 %. Això indica que la millora no és només estadística, sinó que té un impacte real en la seguretat percebuda per la població.

Malgrat aquesta tendència positiva, l’anàlisi territorial revela diferències importants entre estats. Alguns, com Nou Mèxic, presenten taxes molt superiors a la mitjana nacional tant en delictes violents com en delictes contra la propietat. En canvi, altres estats com Maine o Idaho registren nivells considerablement més baixos. En total, 14 estats superen la mitjana nacional en delictes violents i 16 en delictes contra la propietat, fet que posa de manifest la persistència de desigualtats regionals en matèria de seguretat.

Pel que fa a les característiques de les víctimes, les dades mostren una disminució de la victimització en diversos grups demogràfics, incloent-hi persones blanques, negres i asiàtiques. No obstant això, no s’han detectat canvis estadísticament significatius en altres col·lectius, com les persones hispanes o les poblacions natives americanes, la qual cosa apunta a la necessitat de continuar aprofundint en polítiques de seguretat més inclusives i específiques.

En conjunt, els resultats del 2024 suggereixen una evolució favorable de la criminalitat als Estats Units, amb descensos consistents en gairebé tots els indicadors principals. Tot i això, la persistència de diferències territorials i demogràfiques indica que encara hi ha reptes importants per abordar. Des d’una perspectiva de seguretat, aquestes dades reforcen la importància de mantenir i adaptar les estratègies de prevenció i resposta, posant un èmfasi especial en les àrees i col·lectius més vulnerables.

En definitiva, el 2024 es pot considerar un any de millora en termes de seguretat pública, però també un recordatori que la lluita contra la criminalitat requereix una vigilància constant i una anàlisi detallada per garantir que els avenços siguin sostenibles i equitatius.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

L’estat de la seguretat pública a Alemanya

Notes de seguretatDeixa un comentari

Alemanya és considerada tradicionalment un dels països més segurs d’Europa gràcies a les seves institucions sòlides, una policia professionalitzada i un sistema judicial consolidat. No obstant això, els últims anys el debat sobre la seguretat pública ha guanyat importància a causa de l’augment d’algunes formes de criminalitat, i dels canvis socials i de noves amenaces com la radicalització política o la ciberdelinqüència.

Segons les estadístiques policials, l’any 2023 es van registrar aproximadament 5,94 milions de delictes a Alemanya, cosa que representa un increment del 5,5 % respecte de l’any anterior. Aquest augment s’explica en part per la recuperació de la vida social i econòmica després de la pandèmia de la covid, període en què molts delictes van disminuir a causa de les restriccions de mobilitat i de les limitacions en les activitats quotidianes. Amb el retorn a la normalitat, diversos tipus de criminalitat han tornat a nivells similars o, fins i tot, superiors als d’abans del 2020.

Un dels aspectes que més preocupa les autoritats és l’augment de la violència interpersonal. El 2023 es van registrar més de 214.000 delictes violents, la xifra més alta dels últims quinze anys. Aquest tipus de delictes inclou agressions greus, robatoris violents i altres formes de violència física. També s’ha detectat un increment de les agressions amb arma blanca i d’episodis de violència urbana en determinades zones.

A més, els delictes sexuals també han mostrat una tendència a l’alça durant els darrers anys. Les denúncies per violació i agressió sexual han augmentat de manera notable, fet que ha generat debat sobre la necessitat de reforçar les mesures de prevenció, millorar la protecció de les víctimes i augmentar l’eficàcia de les investigacions policials.

Tot i aquests increments en alguns àmbits, és important contextualitzar les dades. A llarg termini, la criminalitat a Alemanya ha disminuït significativament des de finals del segle XX. Aquest descens s’explica en part per la millora de les polítiques de seguretat, dels avenços tecnològics en sistemes de protecció i de la coordinació entre institucions policials i judicials.

La distribució de la criminalitat no és homogènia al territori. Les grans ciutats concentren una part important dels delictes registrats, especialment els relacionats amb robatoris, furts i agressions. Ciutats com Berlín, Bremen o Hamburg presenten índexs de criminalitat més elevats, mentre que alguns estats federats com Baviera registren nivells més baixos i taxes de resolució policial més altes.

Els robatoris i furts continuen sent una de les categories més freqüents dins de les estadístiques de criminalitat. Després de la pandèmia també s’ha observat un repunt dels robatoris en habitatges i espais privats. Un altre fenomen que preocupa especialment és l’augment dels delictes amb motivació política. Els últims anys s’ha registrat un increment significatiu d’aquests incidents, especialment dels vinculats a l’extremisme de dreta.

També s’han registrat incidents violents contra migrants, comunitats religioses i col·lectius LGTBIQ+, així com un augment dels delictes antisemites. Aquestes tendències reflecteixen una certa radicalització en alguns sectors de la societat.

La ciberdelinqüència és un altre dels grans desafiaments actuals. Els atacs informàtics, el frau digital i altres delictes econòmics vinculats a internet són cada vegada més sofisticats i sovint tenen una dimensió internacional. Encara que algunes estadístiques mostren una lleu reducció dels casos registrats, les autoritats consideren que molts d’aquests delictes no es denuncien, especialment en l’àmbit empresarial, i que els danys econòmics continuen augmentant.

Per afrontar aquests reptes, Alemanya ha reforçat les unitats especialitzades en investigació digital i ha incrementat la cooperació internacional entre forces de seguretat.

El sistema de seguretat alemany es basa en una estructura federal en què la responsabilitat policial recau principalment en els estats federats, mentre que el govern federal coordina competències relacionades amb la seguretat fronterera, la lluita contra el terrorisme i les investigacions criminals d’abast nacional o internacional.

Davant dels nous reptes de seguretat, les autoritats han impulsat diverses mesures, com l’augment de la presència policial en espais públics, la modernització tecnològica dels cossos de seguretat i l’ampliació de les capacitats d’investigació digital. També s’han plantejat reformes legislatives per restringir l’ús d’armes blanques en espais públics i reforçar la vigilància en determinades zones urbanes.

En conclusió, Alemanya continua sent un país relativament segur en comparació amb molts altres estats europeus i del món. Tanmateix, l’evolució recent de la criminalitat mostra una situació més complexa, marcada per nous reptes com la violència urbana, la radicalització política i les amenaces digitals.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

Com promoure enfocaments de seguretat pública equilibrats i eficaços a Amèrica Llatina

Notes de seguretatDeixa un comentari

En els debats sobre seguretat pública a l’Amèrica Llatina, massa sovint es planteja un fals dilema: o bé “mà dura” contra el crim o bé abordar les causes estructurals de la violència. Aquesta dicotomia simplifica una realitat molt més complexa. Les polítiques realment eficaces no escullen entre repressió o prevenció, sinó que combinen la capacitat d’actuar amb urgència amb estratègies sostenibles que reforcen la justícia, la legitimitat institucional i la cohesió social.

En contextos d’inseguretat crònica, la demanda de resultats immediats és comprensible. Quan les famílies viuen amb por diària, les respostes ràpides i visibles generen alleujament tangible. L’experiència recent d’El Salvador, amb la declaració d’un estat d’excepció i l’aplicació de mesures massives d’empresonament, ha estat presentada com a exemple d’èxit per la reducció dràstica dels homicidis i altres delictes. Aquest enfocament ha incrementat el suport ciutadà al govern i ha reforçat la percepció de control. Tanmateix, també ha obert un debat profund sobre els costos en termes de procés, drets fonamentals i qualitat democràtica.

La “mà dura” resulta políticament atractiva per tres motius principals. Primer, ofereix resultats immediats en contextos marcats per la urgència electoral i la pressió mediàtica. Segon, és fàcil de comunicar: empresonaments, desplegaments policials i operatius massius són accions visibles i senzilles d’explicar. Tercer, concentra poder en l’Estat i redueix els espais de rendició de comptes. En canvi, les estratègies preventives exigeixen coordinació interinstitucional, temps i una narrativa més sofisticada.

Ara bé, la prevenció social per si sola tampoc és suficient, especialment en contextos amb alta presència de crim organitzat. La recerca internacional mostra que la reducció sostinguda de la violència requereix la integració efectiva del sistema de justícia penal amb serveis socials, programes comunitaris i intervencions específiques sobre factors de risc. La clau no és debilitar l’Estat, sinó fer-lo més precís, legítim i estratègic.

L’evidència científica apunta cap a quatre principis fonamentals per a una política de seguretat equilibrada.

1. Focalització en persones, llocs i comportaments d’alt risc.
La violència no es distribueix de manera homogènia: es concentra en grups reduïts i en territoris específics. Intervencions basades en dades —com les estratègies de dissuasió focalitzada aplicades en ciutats com Boston o Oakland— han demostrat reduccions significatives de la violència armada. A Chicago, programes que combinaven teràpia cognitiva conductual amb ocupació juvenil van reduir de manera notable les detencions per delictes violents entre joves d’alt risc. Aquestes experiències mostren que actuar amb precisió és més eficaç que aplicar mesures indiscriminades.

2. Enfortir la capacitat comunitària per prevenir conflictes.
Les organitzacions locals, els mediadors, els mentors i els programes de justícia cívica són actors clau en la prevenció. Iniciatives com el Sistema Distrital de Justícia de Bogotá o models de justícia cívica implementats a diverses ciutats de Mèxic han millorat l’accés a la resolució de conflictes i la percepció de legitimitat institucional. Quan les comunitats disposen d’infraestructura social sòlida, la violència tendeix a disminuir de manera sostinguda.

3. Construir legitimitat mitjançant equitat i justícia processal.
Les persones compleixen la llei no només per por al càstig, sinó perquè perceben les autoritats com a justes i respectuoses. Experiències de capacitació policial en justícia processal a la Ciutat de Mèxic han incrementat la satisfacció ciutadana i reduït les queixes. La legitimitat institucional és un actiu estratègic: millora la cooperació, facilita la investigació del delicte i reforça la cohesió social.

4. Intervencions espacials estratègiques.
La millora de l’entorn físic —il·luminació, recuperació d’espais degradats, creació d’espais verds— pot reduir la violència, especialment en barris d’alt risc. Aquestes accions són visibles, relativament econòmiques i reforcen la percepció de presència institucional sense recórrer a la confrontació directa.

Més enllà del contingut de les polítiques, la comunicació és determinant. Els líders locals han d’evitar el marc polaritzat de “tolerància versus repressió” i presentar la seguretat com a condició per al desenvolupament econòmic, la salut, l’educació i la qualitat democràtica. El missatge central hauria de ser que quan la violència està organitzada, la resposta també ho ha d’estar: coordinació entre policia, justícia, serveis socials i comunitat.

Això implica prioritzar la precisió per sobre de la duresa, combinar rendició de comptes amb oportunitats de reinserció i donar veu a missatgers de confiança —alcaldes, comandaments policials, líders veïnals o víctimes— que connectin amb les preocupacions reals de la ciutadania.

En definitiva, superar el fals dilema entre mà dura i prevenció és imprescindible per avançar cap a models de seguretat més efectius, justos i sostenibles. Les estratègies equilibrades no renuncien a l’autoritat de l’estat, sinó que la reforcen a través de la legitimitat, l’evidència i la col·laboració. La seguretat no és només absència de crim, és la base sobre la qual es construeix la prosperitat i la confiança democràtica.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

Augment de la violència i dels delictes sexuals a les estacions de tren d’Alemanya: dades, causes i reptes

Notes de seguretatDeixa un comentari

L’informe anual 2024 de la Policia Federal alemanya dibuixa un panorama preocupant en matèria de seguretat, especialment a les estacions de tren i al transport ferroviari. Tot i que la delinqüència global ha disminuït, els delictes que generen més alarma social —violents i sexuals— han augmentat de manera significativa, confirmant una tendència a l’alça iniciada els darrers anys.

Segons l’informe, el 2024 es van registrar 27.160 delictes violents en estacions i trens, un 6% més que l’any anterior i un 51% més que el 2019. Aquest increment no es limita a les grans ciutats, sinó que afecta també estacions mitjanes, petites i fins i tot zones rurals, fet que indica una extensió territorial del problema. Paral·lelament, els delictes sexuals —com l’exhibicionisme, l’assetjament sexual, les agressions i les violacions— van augmentar un 19,2%, una dada especialment rellevant per l’impacte directe en la percepció d’inseguretat, especialment entre dones i col·lectius vulnerables.

En conjunt, la Policia Federal va registrar 381.894 delictes a estacions i trens, una xifra que representa un descens global del 10,1% respecte al 2023. Aquesta aparent contradicció s’explica perquè la reducció afecta principalment infraccions administratives, sobretot les relacionades amb la Llei de Residència, mentre que els delictes greus continuen creixent. Així ho subratlla Manuel Ostermann, vicepresident de la Unió Federal de Policia, que alerta que allà on realment importa —violència, delictes sexuals i armes— la situació empitjora.

A escala nacional, la tendència es repeteix: els delictes violents han augmentat un 6,6% i els sexuals un 13% a tot Alemanya. Cal tenir en compte que aquestes dades només recullen delictes denunciats i no ofereixen informació sobre processos judicials o condemnes, cosa que limita la interpretació completa del fenomen.

Pel que fa a les causes, l’informe i les declaracions sindicals apunten a diversos factors estructurals. D’una banda, s’assenyala un augment de la marginació social, amb persones cada cop més desateses per la manca d’infraestructures socials com serveis socials, educadors i professors. Aquest context afavoreix l’exclusió, la violència domèstica i el consum d’alcohol i drogues, elements que apareixen de manera recurrent en el perfil dels agressors.

Les dades confirmen que el 79% dels autors són homes, i que gairebé la meitat (49%) actuaven sota els efectes de l’alcohol o les drogues en el moment del delicte. A més, el 53% no tenia nacionalitat alemanya, una dada que ha alimentat el debat polític i social sobre immigració i seguretat. Ostermann atribueix part del problema a la immigració procedent dels principals països d’asil, tot i que aquest enfocament és controvertit i no sempre té en compte factors socioeconòmics, d’integració o de context vital.

La violència no només afecta els ciutadans, sinó també els cossos policials. El 2024 es van registrar 2.967 agressions contra policies federals, la segona xifra més alta des que hi ha registres (2001). En total, 804 agents van resultar ferits, majoritàriament homes. Les agressions inclouen cops de puny, puntades de peu, escopinades, mossegades i cops amb objectes, i en una de cada vuit s’hi van utilitzar objectes com a armes improvisades, com ampolles o pedres.

Davant aquesta situació, la Policia Federal i Deutsche Bahn han reforçat les mesures de seguretat amb més presència policial, zones sense armes, controls preventius i un sistema de més d’11.000 càmeres de vigilància. Tot i això, els sindicats policials reclamen un compromís més gran per part de l’empresa ferroviària, amb més personal de seguretat privat, estacions millor il·luminades, netes i modernitzades, i una inversió més ràpida en infraestructures.

El ministre de l’Interior, Alexander Dobrindt (CSU), ha qualificat els atacs als policies com un atac a la societat en conjunt, mentre que Ostermann adverteix que s’ha perdut molt en els darrers deu anys i que Alemanya s’enfronta a anys foscos en matèria de seguretat si no hi ha una millora real en tecnologia, marc legal, recursos humans i cooperació entre governs federals i estatals.

En conclusió, l’informe transmet un missatge clar: malgrat la reducció de la delinqüència global, la seguretat empitjora just en els àmbits més sensibles. Les estacions de tren, espais clau de mobilitat i convivència, s’han convertit en punts crítics que exigeixen respostes integrals, combinant prevenció social, inversió en seguretat, coordinació institucional i polítiques a llarg termini que vagin més enllà de mesures reactives.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

Informe sobre el complex sistema de presons nord-americà

Notes de seguretatDeixa un comentari

L’informe Mass Incarceration: The Whole Pie 2025, elaborat per Wendy Sawyer i Peter Wagner, ofereix una visió global i rigorosa del sistema d’empresonament als Estats Units, amb l’objectiu de desmuntar mites persistents i aportar dades clares en un debat cada cop més polititzat. En un context en què la seguretat sovint s’utilitza per justificar polítiques punitives, l’estudi demostra que moltes d’aquestes mesures no només són ineficaces, sinó que poden empitjorar la seguretat pública.

Actualment, gairebé 2 milions de persones estan privades de llibertat als EUA en un mosaic de sistemes (presons estatals i federals, presons locals, centres juvenils, detenció d’immigració, hospitals psiquiàtrics i altres), amb un cost anual mínim de 182.000 milions de dòlars. Aquestes xifres, però, no reflecteixen l’enorme rotació del sistema: cada any, més de 7 milions de persones passen per la presó preventiva, sovint per delictes menors o sense condemna ferma.

Un dels punts clau de l’informe és que la majoria de persones a les presons locals (jails) no han estat condemnades. Estan en presó preventiva perquè no poden pagar la fiança, no perquè representin un perill immediat. Aquest ús extensiu de la detenció prèvia al judici té un impacte directe en la seguretat: trenca vincles familiars i laborals, agreuja problemes de salut mental i augmenta la probabilitat de reincidència.

L’estudi també desmenteix la idea que la massificació penitenciària sigui principalment conseqüència de la guerra contra les drogues o de les presons privades. Tot i que els delictes relacionats amb drogues continuen sent rellevants (més de 360.000 persones empresonades), 4 de cada 5 persones empresonades ho estan per altres tipus de delictes. A més, gairebé la meitat de la població reclusa està classificada sota la categoria legal de delictes violents, una etiqueta sovint enganyosa que inclou conductes sense dany físic real.

Des del punt de vista de la seguretat, una de les conclusions més importants és que l’empresonament massiu no redueix el crim. Les dades mostren que els índexs de criminalitat es troben en mínims històrics, malgrat els discursos polítics alarmistes. A més, les penes llargues i les condicions dures de reclusió no tenen efecte dissuasiu i poden tenir un impacte criminogen, augmentant el risc de delictes futurs un cop la persona és alliberada.

Finalment, l’informe alerta contra l’ús de presons com a substitut de serveis socials i sanitaris. Les presons no són espais adequats per al tractament de trastorns mentals ni d’addiccions, i el fracàs en aquest àmbit té conseqüències directes per a la seguretat col·lectiva.

En conjunt, The Whole Pie 2025 defensa que reduir l’empresonament de manera intel·ligent és una estratègia de seguretat, no una amenaça. Les polítiques basades en dades, prevenció, serveis comunitaris i respostes proporcionades al delicte són molt més efectives per construir societats segures que no pas la lògica del càstig massiu.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

Informe d’Europol: tàctiques en evolució en les operacions de tràfic marítim de cocaïna

Notes de seguretatDeixa un comentari

Un nou informe d’Europol, proporciona una anàlisi exhaustiva de les tàctiques en evolució emprades per les xarxes criminals per traficar cocaïna a Europa a través de rutes marítimes. El document, «Diversificació en el tràfic marítim de cocaïna», proporciona una anàlisi en profunditat de les tàctiques canviants emprades per les xarxes de crim organitzat, que continuen explotant vulnerabilitats i evadint la detecció.

El tràfic de cocaïna a Europa ha assolit nivells sense precedents, impulsat per l’alta producció a l’Amèrica Llatina i la creixent demanda dins de la UE. Les xarxes criminals han demostrat la seva capacitat per ajustar ràpidament les operacions, fragmentant rutes i adoptant mètodes de tràfic complexos i encoberts. Aquest nou informe d’Europol destaca l’ús de semi submergibles i altres vaixells no comercials, així com la incorporació de cocaïna en diversos materials de transport abans de l’enviament a Europa.

Les transferències al mar solen implicar un vaixell mare de l’Amèrica Llatina que transfereix cocaïna a un vaixell fill davant la costa de l’Àfrica Occidental. La cocaïna es desembarca a l’Àfrica Occidental per al seu posterior enviament a la UE continental o s’envia a les Illes Canàries. Mitjançant embarcacions inflables de buc rígid, les xarxes criminals també transporten cocaïna directament a l’Espanya continental. En arribar a la costa andalusa, les xarxes criminals utilitzen el riu Guadalquivir per transportar cocaïna terra endins per a la seva posterior distribució.

Un exemple destacat d’aquestes tàctiques en evolució s’il·lustra amb una operació recent amb el nom en clau d’“Ombra Negra», que va exposar un canvi significatiu en els mètodes de tràfic de drogues. Liderada per les autoritats espanyoles i amb el suport d’Europol, aquesta operació va resultar en la detenció de 101 sospitosos i la confiscació de més de 10 tones de cocaïna a la península Ibèrica.

L’operació va posar de manifest un canvi en els mètodes de tràfic de drogues, ja que la xarxa criminal es basava en infraestructures marítimes avançades per transportar grans quantitats de cocaïna des de Sud-Amèrica fins a Europa a través de la península Ibèrica. Els sospitosos van utilitzar embarcacions d’alta velocitat capaces de superar els 70 km/h i sistemes de comunicació xifrats complexos per evadir les forces de l’ordre. L’operació va suposar un cop decisiu per a una de les organitzacions de tràfic de cocaïna més grans d’Europa i va subratllar un canvi regional del tràfic de cànnabis al de cocaïna.

Aquesta operació exemplifica les principals conclusions de l’informe, que inclouen:

• Rutes i mètodes diversificats: les xarxes criminals estan evitant els principals ports comercials mitjançant l’ús de dipòsits i transferències al mar, semi submergibles i embarcacions no comercials. Aquests mètodes els permeten evitar la presència i els controls de les forces de l’ordre, cosa que dificulta la detecció i la intercepció.

• Ocultació sofisticada: la cocaïna s’amaga cada cop més en equips industrials, maquinària i materials de transport com ara aliments, plàstics i tèxtils. Aquests mètodes fan que la detecció mitjançant escàners, gossos rastrejadors i proves forenses sigui extremadament difícil.

• Avenços tecnològics: les xarxes criminals estan aprofitant tecnologies avançades, inclosos sistemes de comunicació xifrats, embarcacions autònomes i drons, per millorar les seves operacions i evadir la detecció.

L’informe també destaca la necessitat de millorar la vigilància marítima, les investigacions financeres i l’expertesa forense per exposar compartiments ocults, drogues incorporades químicament i laboratoris d’extracció. Les col·laboracions entre les forces de l’ordre, les duanes, les autoritats portuàries i el sector privat són essencials per assegurar les cadenes de subministrament i compartir dades en temps real.

La resposta d’Europol a l’amenaça del tràfic de cocaïna inclou el suport operatiu a través de la seva Unitat de Drogues específica, el suport analític i de coordinació i el desplegament d’experts sobre el terreny. El paper estratègic de l’Agència en proporcionar una perspectiva de la UE sobre les diverses amenaces que representen les xarxes criminals de tràfic de drogues és crucial per identificar canvis en el comportament criminal i les rutes de tràfic.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français