Assetjament escolar: el primer pas cap a una conducta antisocial adulta

A inicis de 2019 es va publicar l’estudi “Bullying, una puerta de entrada a la conducta antisocial adulta”, de Pedro García Sanmartín. Aquest estudi considera que el dèficit de valors socials i una educació deficitària en els nens i nenes esdevenen factors de risc de les conductes d’assetjament escolar. Aquesta conducta suposaria una porta d’entrada de les conductes antisocials en adolescents i persones adultes.

Malauradament, l’estudi considera que s’està produint un augment de la xifra de casos de bullying o ciberbullying, així com de nens i nenes cada cop de menys edat amb trastorns com ara depressions, ansietat o suïcidis. A més, es detecten altres problemàtiques associades a l’escola com l’abandonament escolar o baixes qualificacions, etc., així com altres conductes antisocials com el consum prematur d’alcohol o drogues, conductes vandàliques o furts.

L’estudi també s’esplaia en els temps que estem vivint i considera que tant la procrastinació com la voluntat d’obtenir de manera immediata allò que es desitja sense pensar en les conseqüències que reportarà en el futur està tenint com a resultat infants sense habilitats socials per afrontar els problemes que se’ls presentin en el futur.

Un dels efectes importants de les vivències de la infància, que perduraran a la maduresa i afectaran el desenvolupament personal, és el de l’efecte Pigmalió, és a dir, les desqualificacions i etiquetes adquirides durant la infància quedaran impreses en la personalitat, i en alguns casos provocaran baixa autoestima, inseguretat o altres trastorns cognitius.

L’autor considera que l’assetjament escolar és un problema multifactorial, però és un fenomen que tothom, en diferent mesura, ha contribuït a originar i, per tant, cal que tota la societat es comprometi a erradicar-lo. Sobretot perquè sovint és el pas previ de futures conductes desviades.

Les causes de l’assetjament són també multifactorials. La manca d’habilitats i valors socials normalitzats fa que aquests infants cerquin refugi en conductes antisocials, que consideren justificades, i que són reforçades pels testimonis, que en alguna mesura també tenen dèficit en alguns dels valors socials essencials, a més de manca de seguretat.

Entre les diverses conclusions a què arriba l’estudi cal esmentar:

  • La necessitat de reclamar un canvi del sistema educatiu, i que es millori la dotació de recursos i les eines als serveis vinculats a l’educació així com als serveis assistencials.
  • Destaca la importància de l’educació, és a dir, que tant mestres com pares i mares assumeixin la responsabilitat d’ajudar els infants a descobrir les facultats ocultes, extreure-les i mostrar-les per tal que aconsegueixin seguretat, autoestima i autoconeixement, i poder afrontar en un futur els problemes que se’ls presentin.
  • L’autor subratlla que cal canviar hàbits intergeneracionals educatius antics que no ajuden al desenvolupament actual dels nens i nenes. Atès que vivim en un món complex, cal atendre valors com la tolerància, el respecte, la igualtat, la justícia i la solidaritat.

A Catalunya, d’acord amb els resultats de l’Enquesta de violència escolar de l’any 2016, sobre el 40% de l’alumnat va ser víctima d’algun fet de maltractament per part dels companys i companyes. D’aquests, un 24% va patir més d’un fet aquell any i un 10,4% va patir assetjament, és a dir, va patir accions negatives una o més vegades cada setmana.

De totes les víctimes d’assetjament, un 40% ho ha estat de ciberassetjament, i aquí el percentatge de víctimes noies és molt més alt que el de nois (un 25,4% davant del 15%).

http://www.fepsu.es/file/BULLYING.pdf

http://interior.gencat.cat/ca/el_departament/publicacions/seguretat/estudis_i_enquestes/

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

Situació de les drogues a Europa l’any 2019

Segons l’Informe europeu sobre drogues 2019, tendències i novetats, Europa ha experimentat profunds canvis pel que fa als reptes que planteja l’àmbit de les drogues, inclosa l’aparició de més substàncies no controlades.

També s’han observat canvis significatius en el mercat de les drogues i el consum. El mercat està dominat per les substàncies vegetals importades a Europa, i això fa que Europa s’hagi convertit en un mercat en el qual les drogues sintètiques i la producció dintre del continent hagin adquirit més importància.

ESTIMACIONES DEL CONSUMO DE DROGAS EN LA UNIÓN EUROPEAEntre els principals ítems a destacar de l’informe s’inclouen:

  • La globalització i els avenços tecnològics han reconfigurat les qüestions estratègiques que els responsables polítics europeus han de considerar.
  • Actualment, la xifra de persones que sol·liciten per primer cop tractament per consum d’heroïna és baixa en comparació amb els patrons històrics, les taxes de consum per via parenteral han caigut, i la xifra anual de nous casos de VIH atribuïts al consum de drogues per via parenteral s’ha reduït al voltant d’un 40% en els darrers deu anys.
  • L’epidèmia d’opioides que actualment pateixen els Estats Units i el Canadà s’explica pel consum d’opioides sintètics, en particular els derivats del fentanil. Això de moment no passa a Europa, però és motiu de preocupació.
  • Hi ha indicis que la creixent disponibilitat de cocaïna està generant més costos sanitaris. Des de 2014, el nombre de consumidors que inicien tractament per problemes amb la cocaïna, tot i que és relativament baix, ha augmentat més d’un 35%.
  • Les dades actuals sobre la cocaïna a Europa revelen que tant la xifra d’intervencions com les quantitats intervingudes marquen màxims històrics. La cocaïna entra a Europa per nombroses vies i mitjans, però destaca el creixement del tràfic de gran volum en grans ports, per mitjà de contenidors.
  • La producció de drogues sintètiques a Europa, tot i que és difícil de controlar, sembla que està creixent, diversificant-se i tornant-se més innovadora. Això s’observa en virtut de les darreres dades que mostren un increment de les intervencions de productes químics precursors.
  • Els darrers anys s’han desenvolupat noves formes de cànnabis arran dels avenços en les tècniques de cultiu, extracció i producció. Els tipus de plantes establerts tant a Europa com al Marroc –on té origen bona part de la resina de cànnabis que es consumeix a Europa– han començat a ser substituïts per plantes híbrides i de diverses varietats que produeixen cànnabis més potent.
  • Durant l’any 2018, el sistema d’alerta de la UE sobre noves substàncies psicoactives va rebre notificacions de noves substàncies a raó d’una per setmana. Un total de 55 va ser la xifra detectada l’any 2018, similar a la de l’any 2017.
  • Durant l’any 2017, les intervencions de drogues il·legals pels cossos i forces de seguretat va arribar a la xifra d’1,1 milions. Els tres països amb un nombre més elevat d’intervencions van ser Espanya, Regne Unit i França, que sumats representen les dues terceres parts del total d’intervencions a la Unió Europea.
  • L’heroïna és l’opioide més consumit en el mercat de drogues europeu. L’heroïna entra a Europa per quatre rutes principals: la ruta dels Balcans i la ruta meridional, que són les més importants, i també hi ha una ramificació de la ruta meridional que passa per Síria i Iraq, i la ruta septentrional.
  • S’ha produït un cert ressorgiment de l’MDMA, la producció del qual es concentra als Països Baixos i Bèlgica.

http://www.emcdda.europa.eu/system/files/publications/11364/20191724_TDAT19001ESN_PDF.pdf

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

El 44% dels 5.472 morts en accident de trànsit a l’Argentina el 2018 eren motociclistes

Entre les principals conclusions de l’anuari estadístic de l’Agència Nacional de Seguretat Viària argentina durant l’any 2018, trobem que 5.472 persones van morir a causa d’un sinistre vial. A més, aquesta problemàtica consumeix anualment més 175 mil milions de pesos de l’Administració estatal.

Els analistes van donar a conèixer les dades el passat 10 de juny, Dia Mundial de la Seguretat Viària, i aquestes situen els accidents de trànsit a l’Argentina com la primera causa de mort en menors de 35 anys, la tercera sobre el total de la població. I és que els morts per sinistres de trànsit menors de 35 anys constitueixen el 45% del total de víctimes.

La xifra de 5.472 morts durant el 2018 com a conseqüència d’un sinistre viari es produeix dins del marc temporal de seguiment de les víctimes fins a 30 dies després de l’accident, d’acord amb el criteri d’harmonització global establert per l’Organització Mundial de la Salut (OMS). D’aquesta manera se sap que el 71,5% de les morts –3.914– van succeir en el lloc dels fets o dintre de les 24 hores posteriors a l’accident.

A part de les morts per accident, es van comptabilitzar 64.816 ferits –7.446 d’aquests greus– en un total de 81.592 sinistres ocorreguts durant el 2018.

Tot i la cruesa d’aquestes dades, hi ha analistes com Carlos Pérez, de l’ANSV, que consideren que les xifres d’accidentalitat s’estan estabilitzant a la baixa. El 2017 van morir 5.611 persones mentre que el 2016 van ser 5.582 les víctimes mortals d’accidents de trànsit. Considera que s’està produint una caiguda relativa tot i que no prou significativa, en el que “seria un anivellament de les estadístiques abans d’iniciar la baixada a través de l’aprofundiment en l’aplicació de polítiques públiques adequades”.

La taxa de mortalitat experimenta el mateix flux que les pèrdues humanes en matèria de sinistralitat. L’estadística que expressa la relació entre la xifra de morts per cada cent mil habitants d’una mateixa unitat geogràfica es va mantenir en els estàndards equilibrats: el 2016 va ser del 12,8%, el 2017, del 12,7% i el 2018 va continuar baixant fins al 12,3%.

En paral·lel, les autoritats van presentar les conclusions d’un estudi que relaciona el cost econòmic de l’accidentalitat de trànsit. En aquest sentit, la sinistralitat viària li costa a l’Estat argentí més de 175 mil milions de pesos argentins anuals, un 1,7% del producte interior brut.

Aquestes dades són fruit del càlcul de diferents costos: el de la pèrdua de productivitat de la persona sinistrada, costos mèdics, humans, a la propietat i els administratius.

Un altre dels fets que més preocupa els analistes és que les víctimes mortals que viatjaven en motocicleta l’any 2018 van ser 2.350. Aquestes dades suposen el 43,8% del total de víctimes, mentre que l’any 2017 va ser del 38%.

Davant d’aquestes dades s’estan reforçant les campanyes per obligar els motociclistes i els acompanyants a utilitzar el casc, juntament amb les campanyes per l’ús del cinturó. Tot i que s’observa un increment en l’ús del cinturó i que els morts que viatjaven en automòbil van ser 1.479, el 27,6% del total.

També destaquen que el 78% dels morts en accident de trànsit són homes, davant del 22% de dones.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

Informe sobre la violència i l’incivisme al futbol amateur a França

L’Observatori Nacional de la Delinqüència i de les Respostes Penals (ONDRP) de França ha publicat l’informe anual sobre la violència i l’incivisme al futbol amateur en el període 2017-2018. D’acord amb l’estudi, en l’1,8% dels partits jugats es van registrar incidents violents o incívics.

Des de l’any 2007, l’Observatori Nacional de la Delinqüència i de les Respostes Penals presenta un informe anual sobre la violència i l’incivisme al futbol amateur. L’estudi analitza les dades aportades per la Federació Francesa de Futbol, que registra els incidents violents o incívics en una aplicació informàtica (“Observatori dels comportaments”).

A partir del coneixement obtingut de l’anàlisi de les dades es porten a terme diverses mesures preventives. Així, quan en un partit tenen lloc actes violents, es registra i queda qualificat com un “partit sensible” i, en futurs enfrontaments, s’hi despleguen mitjans de seguretat suplementaris per tal de prevenir actes delictius. D’altra banda, la Federació Francesa de Futbol porta a terme diverses accions a partir de les dades obtingudes, com ara el Programa Educatiu Federal (PEF), un conjunt de fitxes educatives a disposició dels educadors per tal de donar a conèixer els beneficis de l’esport, tot respectant les regles.

D’acord amb el balanç presentat, s’han reportat incidents violents o incívics en 11.335 partits, l’1,8% del total, la qual cosa representa un lleu increment del 0,2% respecte del període 2017-2018. Aquest increment, però, podria estar relacionat amb una precisió més gran a l’hora de registrar els incidents més que no pas a un increment dels fets violents.

En la majoria dels casos, l’acte violent més greu el va cometre un jugador (89%), en un 5%, els dirigents dels equips i en un 3%, els espectadors. Si s’analitza el club de procedència dels agressors les dades estan molt igualades: el 47% dels agressors provenien de l’equip visitant, el 46%, de l’equip local i en un 6% dels casos es tractava de persones dels dos clubs.

Pel que fa a la naturalesa de les agressions, en prop de la meitat dels casos (el 49%) el fet més greu va ser una agressió verbal, de les quals un 9% van ser amenaces. El 45% dels incidents violents registrats van ser agressions físiques. Cal destacar que en aquest període s’han registrat 9 agressions amb arma, la qual cosa representa menys de l’1% del total. D’altra banda, en 76 partits, d’un total d’11.335, l’incident més greu va ser de caràcter racista o discriminatori.

Les violences et les incivilités dans le football amateur – saison 2107-2018

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

ENUSC 2018: després de sis anys, baixen els delictes a Xile

L’Enquesta Nacional Urbana de Seguretat Ciutadana (ENUSC), presentada pel president de Xile, Sebastián Piñera, recull una baixada dels delictes d’un 2,6% –és a dir, unes 130.000 llars menys en què algun dels seus habitants va patir un delicte.

L’enquesta és la més valorada al país pels experts en temes de seguretat, ja que s’entrevisten més de 27.000 habitatges de zones urbanes i, segons la seva fitxa tècnica, la representació seria de 13 milions de persones en 5 milions d’habitatges. Va ser realitzada entre setembre i desembre de 2018 a persones majors de 15 anys.

D’acord amb els resultats de l’ENUSC 2018, feta pel CEAD –Centre d’Estudis i Anàlisi del Delicte– i que mesura els índexs de delinqüència en tot el país, en un 25,4% de les llars, almenys un dels seus membres va ser víctima d’un delicte. Aquest percentatge de victimització del 2018 no és el més baix de la sèrie històrica: l’any 2012, el percentatge de víctimes va ser del 24,3%, el 2013, del 22,8% i el 2014, del 23,5%.

Un dels aspectes que més han subratllat els responsables de l’enquesta és que un any més continua baixant la percepció d’inseguretat. L’any 2015 marca el punt més alt amb un 86,8% dels enquestats que declaraven tenir la sensació que la delinqüència havia augmentat. Aquesta xifra va disminuir els anys 2016 i 2017, i ara l’enquesta mostra una nova disminució fins al 76,8% dels enquestats.

Pel que fa al percentatge dels enquestats que van declarar haver denunciat si havien estat víctimes d’un delicte, va ser del 35,1%, xifra inferior a la d’anys precedents. Aquesta xifra ha anat disminuint des del 2015, que va arribar a ser del 43,5% dels enquestats que sí que havien denunciat.

D’altra banda, durant el 2018, el 6,6% dels habitatges del país van ser revictimitzats, és a dir, van ser víctimes d’un delicte greu dues vegades o més.

Entre les causes que van motivar la no denúncia dels fets delictius bàsicament hi ha la poca entitat del delicte, la possible pèrdua de temps o la manca de confiança en la policia o la justícia.

Pel que fa a la tipologia de fets delictius, l’enquesta compara els resultats de 2017 i 2018, i en gairebé tots els il·lícits la xifra disminueix. A la pregunta de si vostè o algun membre de la seva llar ha estat víctima d’algun delicte com el robatori amb violència i/o intimidació, un 4,6 respon afirmativament, mentre que el 2017 ho va fer un 5,1%. Xifres similars responen en els robatoris amb força a l’habitatge, que passen del 5,1% al 4,8% el 2018. Però la disminució més destacada és la de robatori d’objectes des de vehicles, que passa del 14,2% del 2017 al 11,6% l’any 2018.

L’ENUSC també va mesurar quina és la font d’informació a partir de la qual les persones es formen una percepció sobre el món de la delinqüència. Més de la meitat dels enquestats – 50,2%– ho fan a través de la televisió, el 13,8% per altres persones i el 12,5% perquè l’han patit en pròpia persona.

Pel que fa a l’incivisme, la majoria de tipologies disminueixen percentualment respecte del 2017 i destaquen la presència de gossos abandonats, la presència de comerç ambulant i l’existència de grafits a les parets de la via pública. Mentre que altres tipologies destacades es mantenen estables respecte de l’any anterior, com el consum d’alcohol o drogues a la via pública, l’acumulació de deixalles, persones dormint al carrer, venda clandestina d’alcohol i prostitució.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

Alemanya: Continua el descens dels delictes, però augmenta la inseguretat

Reichstag BerlinA Alemanya, s’acaben de publicar, gairebé simultàniament, les estadístiques policials[1] i una enquesta de victimització d’àmbit federal.[2] Crida l’atenció que, mentre els delictes s’han reduït un 3,6% (350.000 menys que l’any anterior), les persones que se senten poc o molt insegures han passat d’un 17,3% l’any 2012 (l’enquesta federal de victimització anterior) a un 21,5%. La diferència temporal de les dues dades anteriors no explica aquestes diferències, ja que el delicte està en una fase de descens moderat però constant els darrers anys (des del 2012, el nombre s’ha reduït en més de mig milió de casos). Possiblement, un dels factors que sustenta aquest descens de la seguretat subjectiva estigui relacionat amb la presència del terrorisme (que fa sentir insegura més d’un 20% de la població), que no apareixia a l’enquesta anterior del 2012. Aquest increment de la inseguretat es produeix de manera similar a la immensa majoria dels länder.

Els àmbits que més afecten la sensació de seguretat dels entrevistats són el robatori a domicili (un 24% temen ser objecte d’aquest delicte), el robatori amb violència (20,9%) i la violència sexual (22,2% dones).

Els delictes contra les persones es redueixen un 3,9%. Malgrat que l’homicidi i les seves variants augmenten prop del 4 % i els delictes de lesions dolosos augmenten molt lleugerament,  la reducció més gran dels delictes contra la llibertat sexual ho compensa a bastament (disminueix per sobre d’un 10%). El que ells anomenen “criminalitat de carrer” (Straβenkriminalität), que constitueix la categoria més nombrosa de delictes, experimenta un descens del 8%. També la delinqüència econòmica en general (furts en general, de bicicletes, de vehicles i camions, de motos). Fins i tot els tan temuts robatoris a domicili presenten una reducció del 16,3%, fruit de les diverses metodologies emprades a prevenir-los (entre elles, la predictive policing). Fins i tot, les estafes i els fraus experimenten un lleu descens.

La taxa de denúncia se situa entre el 35 i el 40%, amb excepció dels casos de phishing i pharming, que reflecteixen nivells de denúncia molt més baixos (prop del 10%). Entre les raons per denunciar un delicte figura en primer lloc l’obligatorietat (moral) de denunciar qualsevol delicte, així com el desig que un fet així no torni a passar o que el o la culpable siguis castigats.

El nombre de persones detingudes ha baixat un 2,9 en relació amb l’any anterior (2.051.266 el 2017), un 65,46% dels quals tenien la nacionalitat alemanya i un 34,53% eren estrangers.

[1] Vid. https://www.bka.de/DE/AktuelleInformationen/StatistikenLagebilder/PolizeilicheKriminalstatistik/pks_node.html

[2] Vid. https://www.bka.de/DE/UnsereAufgaben/Forschung/ForschungsprojekteUndErgebnisse/Sicherheitsstudie/sicherheitsstudie_node.html

_____

Esta entrada en español / This post  in English / Post en français

Com sabem quants nens formen part de bandes juvenils a Anglaterra?

L’activitat de les bandes juvenils a Anglaterra sovint té lloc sota el radar de les autoritats, tot i que definir el que s’entén per una banda juvenil no sigui senzill.

Un informe ha estimat que actualment hi ha 27.000 nens i nenes que formen part de bandes juvenils a Anglaterra.

Però aleshores, com s’ha arribat a calcular aquesta xifra?

Cada any, l’Oficina per a les Estadístiques Nacionals fa una enquesta sobre el crim i demana a una mostra representativa de llars la seva experiència en l’àmbit de la delinqüència. Durant els últims tres anys, s’ha preguntat als nens de 10 a 15 anys si es consideraven membres d’una banda de carrer.

L’oficina del comissari per a delictes infantils a Anglaterra va fer el seu propi càlcul amb aquestes xifres: l’any passat, d’una mostra d’uns 4.000 nens, el 0,7% (uns 30) van dir que es consideraven membres d’una banda de carrer. Aquesta xifra es va ampliar fins a donar la xifra estimada de 27.000 nens a tota la població d’Anglaterra el darrer any.

Aquesta és una estimació, però l’informe ofereix una xifra molt inferior de 6.560 nens realment coneguts per equips que tracten amb joves o amb serveis infantils que participin en bandes.

L’informe conclou que la diferència entre la xifra més alta i la més baixa respon al fet que la majoria de membres de les bandes no són coneguts per les autoritats. És probable que hi hagi un nombre elevat de joves que participen en bandes que són desconeguts per les autoritats, però tot i així, aquestes no poden estar segures que hi hagi fins a 27.000 nens que estiguin involucrats en bandes.

Atès que aquestes xifres provenen d’una anàlisi feta a mida, no hi ha dades individuals comparables de violència de bandes i activitats delictives a Escòcia, Gal·les i Irlanda del Nord.

Però a Londres, la Policia Metropolitana manté una base de dades coneguda com a Gangs Matrix, que conté noms d’entre 3.000 i 4.000 “persones d’interès”.
La base de dades ha estat criticada perquè mostra una orientació desproporcionada cap als joves negres que podrien no tenir vincles amb delictes violents.
El 2017, la darrera vegada que es van publicar estimacions de delictes, un de cada 500 delictes violents registrats per la policia a Londres va ser identificat com a relacionat amb bandes. Des del 2010, el 15% dels homicidis a la capital han estat relacionats amb bandes.

També han augmentat les preocupacions pels nens i les nenes que són explotats per les bandes de drogues.

Tenint en compte el caràcter il·lícit de les operacions en l’àmbit dels estupefaents, la participació total és difícil de saber, però la majoria de les referències rebudes per l’Agència Nacional de la Delinqüència afecten els menors de 15-17 anys.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

RAND Europe estudia la violència i els aldarulls en esdeveniments esportius internacionals

El comportament antisocial en els partits de futbol és un problema ben reconegut arreu. La policia, les associacions de futbol i els governs han utilitzat nombroses intervencions i estratègies destinades a prevenir i respondre a aquests comportaments tan problemàtics. Davant de dos esdeveniments esportius internacionals a Qatar –el Campionat del món d’atletisme el 2019 i la Copa Mundial de la FIFA del 2022–, la Universitat de Qatar va encarregar a RAND Europe un estudi sobre la violència i els desordres en esdeveniments esportius internacionals.

L’objectiu de l’estudi era entendre la naturalesa i els factors associats als comportaments antisocials i violents en els partits de futbol i examinar l’efectivitat dels enfocaments existents per prevenir i respondre a aquests comportaments.

Football supportersLa influència de l’alcoholisme, les rivalitats esportives, els factors espacials, els factors sociopolítics, els factors psicològics, els factors situacionals i la reacció al joc són factors que condueixen a un comportament violent i antisocial. No obstant això, aquests factors solen interactuar i en cap cas no hi ha un factor que sigui responsable per si sol.

Els enfocaments policials destinats a establir el diàleg i les línies de comunicació positives amb els aficionats semblen prometedors. Alguns estudis van trobar que els mètodes de la policia que intentaven mantenir relacions de respecte mutu entre els fans i la policia eren efectius. No obstant això, les proves presentades en l’estudi de cas sobre la violència a l’Eurocopa 2016 suggereixen que les forces policials també necessiten una sèrie de tàctiques, requereixen recursos suficients i necessiten estar preparats per augmentar la resposta si la situació ho necessita.

La modelització del comportament de la multitud (CBM) pot capturar les complexes diferències culturals, individuals i ambientals en la manera com es mouen les persones en un espai per predir com es comporten les multituds. CBM és més eficaç quan és col·laboratiu i interactiu entre els experts que duen a terme la modelització, el client i les parts pertinents, com ara agents de seguretat d’estadi.

Un estudi de cas sobre el paper dels voluntaris en els principals esdeveniments esportius va trobar que els voluntaris tenen un paper important a mantenir en la seguretat pública ja que donen suport als comportaments positius de l’espectador durant els esdeveniments esportius importants.

Tot i que no hi ha cap factor únic que causi els desordres entre les multituds en el món del futbol, ​​l’evidència suggereix que algunes intervencions poden ser eficaces per prevenir i respondre a un comportament violent i antisocial. Això vol dir que les nacions amfitriones haurien de ser capaces de prendre mesures pràctiques per minimitzar les possibilitats de desordres durant un torneig. Les investigacions suggereixen que augmenta el comportament perjudicial quan les tàctiques de seguretat i de vigilància desproporcionades o inconsistents, les cues i els retards per a l’entrada als estadis dificulten el moviment dels aficionats.

Hi ha un seguit de pràctiques prometedores que els organitzadors d’esdeveniments poden considerar. Pel que fa a les tàctiques de vigilància, les experiències mostren que els serveis de policia de baixa intensitat estan associats a multituds més pacífiques. Aquests enfocaments es basen en la creació de relacions amb els aficionats i la compartició d’intel·ligència i la cooperació entre les agències policials de diferents països, tant abans com durant un esdeveniment.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

3N(r1P7a$1o*

El passat mes de gener Europol i Eurojust van llançar el seu primer informe sobre encriptació en l’àmbit de la seguretat informàtica, First report of the observatory function on encryption. En el marc de les mesures presentades per la Comissió Europea a l’Eleventh progress report, ambdues agències han establert un observatori conjunt per analitzar les dificultats, les oportunitats i el futur de l’encriptació en l’àmbit de la investigació criminal.

L’informe fa una breu introducció dels conceptes, els productes i els serveis[1] que tenen un ús genèric en encriptació. Tot seguit, a partir de l’experiència dels membres de l’European Cybercrime Centre (EC3), es tracten els reptes per als cossos de seguretat i els sistemes de justícia en el moment de la investigació i la persecució d’il·lícits penals.

En aquest sentit, en primer lloc es destaca un deficient marc legal específic que no ajuda les agències de seguretat i les autoritats judicials a superar o atacar l’encriptació. Malgrat el difícil equilibri entre el dret a la privacitat i els drets de les víctimes, l’informe accentua la necessitat d’una normativa que faciliti, entre d’altres, l’obligació legal d’entregar la clau o la informació xifrada per part de les empreses i/o els serveis[2] i unes provisions específiques en l’ús d’eines per atacar l’encriptació.[3]

Més enllà dels aspectes legals, es ressalta la necessitat de reforçar els aspectes de coordinació operativa, els recursos tècnics i tecnològics i els recursos humans. Segons l’observatori, des del punt de vista operatiu es necessita una millor coordinació de les diferents forces de seguretat i les agències europees com Europol i Eurojust. A la vegada, és crucial invertir en potència computacional per tal de dur a terme atacs orientats a trobar les claus d’accés a la informació xifrada. Tot i així, i com a complement a la tecnologia, la formació i la presència de forenses experts en la matèria es fan imprescindibles.[4]

Davant la ja esmentada problemàtica de contraposar els drets a la privacitat i la necessitat de lluitar contra la delinqüència, European Digital Rights (EDRi) indica que trobar la clau o descobrir-la explotant vulnerabilitats és una bona manera de respondre-hi. És en aquesta direcció que, segons l’informe, s’ha de dirigir l’esforç davant el repte de l’encriptació.

Finalment, l’informe posa sobre la taula nous reptes de futur. L’observatori en destacarà fins a tres, la computació quàntica, la intel·ligència artificial i l’arribada del 5G. Ara com ara, cap d’aquestes tecnologies ha suposat un canvi radical en encriptació però es preveuen grans avenços i alguns riscos, com la Quantum Key Distribution en el cas de la computació quàntica o la International Mobile Subscriber Identity-IMSI[5] en el cas del 5G.

En suma, l’informe planteja un dilema. Si bé l’encriptació és necessària, en termes de seguretat, per a les administracions públiques i les empreses privades, també és aprofitada per a activitats il·lícites de crim organitzat. La qüestió de fons, doncs, és dotar els serveis públics d’un marc legal i de capacitat operativa per anar al capdavant en aquest nou entorn tecnològic. En serem capaços, quan el mateix informe destaca que són les empreses privades les que porten la iniciativa?

Enllaços—————————————————————————————————————-

https://www.europol.europa.eu/ à Europol

http://www.eurojust.europa.eu/Pages/home.aspx –> Eurojust

https://www.europol.europa.eu/publications-documents/first-report-of-observatory-function-encryption à Informe a la web d’Europol.

Peu de pàgina 1.

https://www.europol.europa.eu/about-europol/european-cybercrime-centre-ec3 European Cybercrime Centre. EC3

https://www.techopedia.com/definition/5067/international-mobile-subscriber-identity-imsi – IMSI

[1] Per exemple, en l’àmbit dels navegadors, l’ús de The Onion Router (Tor), un programari lliure que a partir de prendre en préstec diverses adreces IP crea nodes i connexions aleatòries amb les seves respectives capes de xifratge, fet que dificulta la traçabilitat de la IP original. O els Virtual Private Networks, que protegeixen la connexió entre el terminal i el servidor. En les comunicacions per veu, tenim per exemple els serveis d’encriptació de Signal o la menys coneguda Silent Circle.

[2] Aquesta legislació específica no és generalitzada, ja que podria suposar una violació del dret a no incriminar-se un mateix en un delicte. Tot i així, allà on existeix aquesta obligació per als proveïdors de serveis, en moltes ocasions aquests mateixos proveïdors no poden satisfer la petició perquè no tenen accés a les dades xifrades d’extrem a extrem (end-to-end encryption E2EE).

[3] L’informe destaca que, malgrat que és suficient amb la legislació vigent, una concreció sobre les eines de desxifratge utilitzades, tot i que no necessàriament molt descriptiva tècnicament, podria donar més seguretat jurídica.

[4] Hi ha eines de xifratge que amb l’actual potència computacional fan impossible la desencriptació en un temps raonable. És per això que els experts poden aportar aspectes de context i d’entorn personal de l’investigat per accelerar la investigació focalitzant recursos en una direcció.

[5] Amb el 5G, un únic identificador pot ser temporalment substituït per un identificador dinàmic, la qual cosa ajuda a noves tècniques de manipulació de la identitat i l’ocultació.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

El tràfic de drogues: la principal preocupació dels catalans segons el CEO

ÒmnibusEl passat 13 de febrer, el Centre d’Estudis d’Opinió (CEO) va publicar l’Òmnibus de la Generalitat de Catalunya 2018, amb l’objectiu d’obtenir informació demoscòpica sobre la situació actual i l’impacte de les polítiques que es duen a terme a Catalunya. L’informe, dividit en deu blocs, aborda diversos àmbits, des de territori, economia i treball fins a salut, cultura i educació, i incideix també en l’àmbit de la seguretat i justícia. Pel que fa a aquest bloc, en destaca, respecte al mateix informe de l’any anterior, el canvi de focus: mentre que el 2017 es posava èmfasi en l’anàlisi de l’àmbit judicial, el 2018 s’ha prioritzat el de la seguretat, i s’ha incidit especialment en les violències masclistes que tenen lloc en contextos d’oci.

En una escala del 0 al 10 (0 gens segur i 10 molt segur), els enquestats valoren el nivell de seguretat a Catalunya amb un 6,48 de mitjana, tot i que la majoria, un 23,3%, l’ha qualificat amb un 8, la qual cosa vol dir que considera el país una zona bastant segura.

El tràfic de drogues és el fenomen considerat el principal problema per a la convivència i la seguretat pública. En una escala del 0 al 10, on el 0 és “cap problema” i el 10 “un problema molt important”, el tràfic de drogues s’enduu un 7,82 de mitjana, per davant d’altres fenòmens que aparentment tenen un impacte més directe en el ciutadà, com els robatoris o la violència, per exemple. A més, la majoria dels enquestats, un 30,2%, ha qualificat l’amenaça de “problema molt important”, mentre que tan sols un 1,1% l’ha qualificat de “cap problema”.

Aquesta problemàtica, doncs, passa per davant d’altres fenòmens que també són considerats problemàtics per a la convivència i la seguretat pública, com ara la violència masclista, que s’enduu un 7,62 de mitjana, i les conductes incíviques (la brutícia, els sorolls, etc.), qualificades amb un 7,42. Per sota del 7 hi trobem, en ordre descendent, la inseguretat ciutadana, entenent com a tal robatoris i agressions (6,92), el racisme i la xenofòbia (6,82) i el maltractament a les persones grans (6,77). El terrorisme, amb una valoració mitjana de 6,25, és considerat la problemàtica menys rellevant.

Com ja s’ha apuntat, la violència masclista és una de les principals preocupacions, tant per a la ciutadania com per part de les institucions. En aquesta edició, l’Òmnibus posa el focus en les agressions i violències de caire sexual en els espais d’oci nocturn on, segons l’Enquesta de violència masclista a Catalunya (EVCM) publicada pel Departament d’Interior de la Generalitat de Catalunya el passat mes de juliol, tenen lloc la majoria de les agressions masclistes, seguit de l’espai públic i el transport públic.

En una escala del 0 al 5, en la qual 0 és “mai” i 5 “molt sovint”, un 5,2% dels ciutadans consideren que “molt sovint” en els espais d’oci nocturn hi tenen lloc violacions o intents de violació, mentre que la majoria, un 27%, creu que hi tenen lloc “a vegades”. El tant per cent corresponent a “molt sovint” augmenta progressivament a mesura que s’alleuja el tipus d’agressió. Així, gairebé un 30% de la població opina que “molt sovint” en els espais d’oci hi tenen lloc comentaris (agressius) de caire sexual, un 17,8%, actituds molestes de caire sexual, un 9,8%, tocaments sense violència i un 4,9%, tocaments amb violència. Així, en general, els ciutadans consideren que en els espais d’oci nocturn les diferents formes de violències sexuals hi tenen lloc “a vegades” o “sovint”. Finalment, els resultats del CEO en l’àmbit de la violència masclista mostren que un 12% de les dones a Catalunya tenen “molta por”, en una escala del 0 al 10, de caminar soles pel carrer per temor a patir una agressió sexual.

Per acabar, els resultats de l’enquesta apunten que el telèfon d’emergències 112 està valorat positivament per aquells que l’han utilitzat per alguna raó, majoritàriament a causa d’una urgència mèdica (40,3%) o d’un accident viari (17,2%). Un 53,6% dels usuaris valora l’atenció rebuda com a “molt bé”, mentre que tan sols un 3,2% la valora com a “molt malament”.

Podeu consultar els resultats complets de l’Òmnibus 2018 de la Generalitat de Catalunya clicant a l’enllaç següent:

http://upceo.ceo.gencat.cat/wsceop/6948/Taules%20estad%C3%ADstiques%20-913.pdf

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français