Categoria: Estudis i informes

Quan la violència es converteix en identitat: les noves tendències del terrorisme a Europa

Notes de seguretatDeixa un comentari

L’últim informe EU Terrorism Situation and Trend Report (EU TE-SAT 2026) de l’Europol dibuixa un panorama en transformació sobre l’amenaça terrorista a la Unió Europea. El document posa de manifest un canvi profund: la radicalització ja no depèn únicament de les grans organitzacions terroristes ni d’una adhesió ideològica sòlida. Cada vegada més, la violència esdevé una manera de construir la pròpia identitat, obtenir reconeixement i trobar un sentiment de pertinença dins de comunitats digitals.

Aquest fenomen fa que les amenaces siguin molt més fragmentades, imprevisibles i difícils d’identificar abans que es materialitzin.

Internet s’ha convertit en l’espai principal on es desenvolupen els processos de radicalització. Les xarxes socials, les plataformes de missatgeria xifrada, els videojocs en línia i altres comunitats digitals funcionen com a ecosistemes en què la propaganda, el reclutament i la preparació d’accions violentes es reforcen mútuament.

Actualment, moltes persones no necessiten establir contacte directe amb una organització terrorista per radicalitzar-se. Poden consumir continguts extremistes, interactuar amb altres usuaris i adoptar narratives violentes de manera completament autònoma. Aquest procés facilita l’aparició d’actors solitaris o de petits grups autoorganitzats, molt més difícils de detectar pels serveis de seguretat.

Segons l’Europol, avui dia aquesta descentralització representa un dels reptes fonamentals per a les forces policials europees.

Malgrat aquests canvis, el terrorisme gihadista continua ocupant un lloc central dins del panorama europeu. Durant el 2025 es van registrar 24 dels 45 atacs terroristes comptabilitzats a la Unió Europea, mentre que 347 de les 486 detencions relacionades amb el terrorisme estaven vinculades al gihadisme.

La majoria de les investigacions, però, no estan relacionades amb atemptats consumats, sinó amb activitats de propaganda, suport logístic i processos de radicalització. Això reflecteix una estratègia policial orientada cada vegada més a prevenir els atacs abans que arribin a produir-se.

Els grups gihadistes també han modificat la manera d’actuar. En lloc de planificar grans operacions coordinades, sovint incentiven individus perquè actuïn pel seu compte, després d’haver-los influït amb propaganda difosa a través d’internet.

Una de les conclusions més destacades de l’informe és que, en alguns casos, la ideologia deixa de ser l’element substancial que impulsa els agressors. Molts individus combinen referències procedents del gihadisme, l’extrema dreta, l’acceleracionisme, el nihilisme, la misogínia o diverses teories de la conspiració, sense seguir de manera coherent cap doctrina concreta.

En aquests entorns digitals, la violència pot convertir-se en un objectiu en si mateixa. Cometre actes extrems proporciona notorietat, reconeixement i estatus dins de determinades comunitats virtuals, en què la visibilitat i la capacitat de generar impacte esdevenen formes de capital social.

Aquesta barreja de motivacions personals, problemes psicològics, frustracions, recerca d’identitat i discursos extremistes fa que les categories tradicionals utilitzades pels investigadors siguin cada vegada menys útils.

L’informe també alerta sobre l’increment de la participació de menors en activitats relacionades amb el terrorisme. Durant el 2025, 130 dels sospitosos detinguts tenien 18 anys o menys; el cas més jove corresponia a un menor de només 12 anys.

Molts d’aquests adolescents no mostren un coneixement profund de les ideologies extremistes, sinó que consumeixen una barreja de continguts violents trobats a internet. Això converteix molts joves en víctimes de manipulació i en possibles autors d’actes violents alhora.

Per aquest motiu, l’Europol defensa que la resposta no pot ser exclusivament policial, sinó que també ha d’incloure mesures de prevenció, educació, protecció dels menors i detecció precoç dels processos de radicalització.

El document també assenyala una col·laboració creixent entre xarxes criminals i actors extremistes. El blanqueig de capitals, el tràfic d’armes, el frau en línia o l’ús de serveis criminals disponibles a internet són recursos compartits que faciliten l’activitat terrorista.

Paral·lelament, l’Europol adverteix sobre els anomenats actors híbrids, que utilitzen aquestes xarxes amb l’objectiu de generar desestabilització social de manera sostinguda, més enllà de la comissió d’un únic atemptat.

Les dades del 2025 reflecteixen aquesta realitat: es van registrar 45 atacs terroristes en deu estats membres de la Unió Europea (22 consumats, 20 frustrats i 3 fallits), amb 486 persones detingudes per delictes relacionats amb el terrorisme.

La conclusió principal de l’informe és que Europa afronta una nova etapa en l’evolució del terrorisme. Les organitzacions tradicionals continuen existint, però comparteixen protagonisme amb actors molt més descentralitzats, influïts per comunitats digitals i motivacions personals canviants.

Aquest escenari obliga les autoritats a adaptar els sistemes d’anàlisi i prevenció. Ja no n’hi ha prou amb identificar una ideologia concreta: cal comprendre que els entorns digitals, la necessitat de pertinença i la recerca de reconeixement poden convertir la violència en una forma d’identitat per a determinats individus.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

Estat de la seguretat ciutadana a Bulgària

Notes de seguretatDeixa un comentari

La seguretat ciutadana a Bulgària es considera, en termes generals, acceptable i comparable a la d’altres països de la Unió Europea, tot i que continua tenint alguns reptes relacionats amb la delinqüència patrimonial, la corrupció i el crim organitzat. En els darrers anys, les autoritats búlgares han impulsat diverses mesures per reforçar la seguretat pública, modernitzar els cossos policials i incrementar la cooperació amb altres estats europeus.

La majoria dels delictes registrats al país corresponen a robatoris, furts, delictes contra la propietat i fraus econòmics. Els delictes violents, com els homicidis o els atracaments amb violència, tenen una incidència relativament baixa en comparació amb altres països europeus. Segons dades recents del Ministeri de l’Interior, el nombre total de delictes registrats ha disminuït durant els últims anys, mentre que la taxa de resolució policial ha augmentat lleugerament, fet que reflecteix una millora en l’eficàcia dels serveis de seguretat.

Les principals ciutats, especialment Sofia, Plòvdiv, Varna i Burgàs, concentren una part important de la delinqüència comuna. Els furts al carrer, els robatoris de carteres i les estafes dirigides als turistes són els incidents més habituals, especialment en zones molt concorregudes, estacions de transport i destinacions turístiques, durant la temporada alta. Per aquest motiu, les autoritats recomanen mantenir les pertinences vigilades i evitar mostrar objectes de valor en espais públics.

Un dels desafiaments principals per a Bulgària continua sent la lluita contra la corrupció i el crim organitzat. Tot i els avenços que s’han assolit des de l’entrada del país a la Unió Europea el 2007, diversos organismes internacionals assenyalen que encara hi ha xarxes criminals implicades en activitats com el tràfic de drogues, el contraban, el blanqueig de capitals i la corrupció administrativa. Aquestes activitats afecten sobretot l’àmbit econòmic i institucional, més que no pas la seguretat quotidiana de la població.

Pel que fa a la percepció ciutadana, Bulgària té uns nivells moderadament elevats de sensació de seguretat. Diverses enquestes indiquen que la majoria dels residents se senten segurs caminant sols durant el dia, mentre que la percepció de risc augmenta lleugerament durant la nit. Les preocupacions principals dels ciutadans estan relacionades amb la corrupció, els delictes contra la propietat i el tràfic de drogues, i no tant amb la violència física.

Les institucions búlgares mantenen una cooperació estreta amb organismes europeus com l’Europol i Frontex, per combatre el crim transfronterer, especialment a causa de la situació geogràfica del país com a porta d’entrada entre Europa i Àsia. Aquesta cooperació és especialment rellevant en la lluita contra el tràfic de persones, el contraban i la immigració irregular.

A l’àmbit estadístic, Bulgària disposa d’un sistema oficial de recopilació de dades sobre criminalitat, persones acusades i condemnades, gestionat per l’Institut Nacional d’Estadística. Aquestes dades permeten fer un seguiment de l’evolució dels diferents

tipus de delictes i serveixen de base per a les polítiques públiques de prevenció i seguretat.

En conclusió, Bulgària és un país que ofereix un nivell de seguretat ciutadana generalment satisfactori per als habitants i per als visitants. Tot i que persisteixen problemes estructurals vinculats a la corrupció i al crim organitzat, la delinqüència violenta es manté relativament baixa i les autoritats continuen reforçant els mecanismes de prevenció, investigació i cooperació internacional. Per als turistes i residents, els riscos més habituals continuen sent els petits furts i les estafes ocasionals, que es poden evitar adoptant mesures bàsiques de precaució.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

L’augment dels vehicles tot camí i les camionetes: un repte creixent per a la seguretat dels vianants als EUA

Notes de seguretatDeixa un comentari

Durant bona part del segle XX i els primers anys del XXI, les carreteres dels Estats Units es van anar fent progressivament més segures per als vianants. Tanmateix, aquesta tendència es va invertir al voltant de l’any 2009. Des d’aleshores, el nombre de vianants morts en accidents de trànsit ha augmentat aproximadament un 75 %, una evolució que ha preocupat els investigadors, els responsables de seguretat viària i les administracions públiques.

S’han assenyalat diversos factors com a possibles causes d’aquest increment, com ara la distracció causada pels telèfons mòbils, la conducció sota els efectes de l’alcohol o l’augment general del trànsit. No obstant això, una investigació basada en registres federals i dades de la indústria automobilística apunta a un element que sovint ha passat més desapercebut: el creixement constant de la mida dels vehicles, especialment dels vehicles tot camí (SUV) i les camionetes (pick-up).

Segons aquesta anàlisi, els vehicles actuals són considerablement més grans i alts que fa dues dècades. Aquest canvi no és només una qüestió estètica o de confort, sinó que té implicacions directes en la seguretat dels vianants. Els investigadors estimen que entre 200 i 400 morts anuals podrien estar relacionades amb aquest augment de dimensions. En conjunt, això representaria aproximadament un 10 % de l’increment recent de les víctimes mortals entre vianants.

Els experts identifiquen dues raons principals que expliquen per què els vehicles grans són més perillosos. La primera és l’alçada del capó. En els cotxes tradicionals, un impacte acostuma a produir-se a la zona de les cames dels vianants, i això fa que sovint el cos sigui projectat sobre el vehicle. En canvi, els vehicles tot camí i les camionetes tenen els capós molt més alts, i colpegen directament el tors o fins i tot el cap dels vianants. Aquest tipus d’impacte incrementa notablement la gravetat de les lesions i augmenta el risc que la persona sigui arrossegada o acabi sota les rodes del vehicle.

La segona causa és la reducció de la visibilitat. A mesura que els vehicles han crescut, també ho han fet les zones cegues. Les proves fetes amb escàners tridimensionals sobre alguns dels models més populars del mercat nord-americà mostren que les zones sense visió directa del conductor són avui molt més grans que en models equivalents dels anys noranta o principis dels 2000. Això dificulta detectar la presència de vianants, especialment dels infants, les persones de poca alçada o les que són molt a prop del vehicle.

Diversos casos reals descrits a l’estudi il·lustren les conseqüències d’aquest problema. En alguns accidents mortals, els conductors van afirmar que no havien vist la víctima abans de l’impacte. Les reconstruccions posteriors van concloure que elements estructurals del vehicle, com el capó elevat, els retrovisors o els pilars laterals, havien limitat significativament el camp de visió dels conductors.

Els fabricants d’automòbils argumenten que els nous sistemes d’assistència a la conducció poden compensar aquestes limitacions. Tecnologies com la frenada automàtica d’emergència o la detecció de vianants estan dissenyades per reduir el risc d’atropellament. Tot i això, diferents estudis han demostrat que aquests sistemes no funcionen de manera perfecta en totes les situacions: la meteorologia adversa, les ombres, les velocitats elevades o la presència d’infants poden reduir-ne l’eficàcia.

Més enllà de les qüestions tècniques, l’expansió dels vehicles tot camí i les camionetes també respon a motius econòmics i culturals. Aquests vehicles generen marges de benefici molt elevats per als fabricants, que han reduït progressivament la producció de berlines i altres turismes convencionals. Paral·lelament, les campanyes publicitàries han associat els vehicles grans amb conceptes com la seguretat, el prestigi, la força o l’èxit personal. Aquest missatge ha contribuït a consolidar la percepció que un vehicle més gran és una opció millor per a moltes famílies.

Els especialistes en seguretat viària insisteixen que la mida dels vehicles no és l’única causa de l’augment de les morts de vianants. El disseny urbà, la velocitat de circulació, la distracció dels conductors i altres factors continuen sent determinants. Tanmateix, cada vegada hi ha més evidències que la tendència cap a vehicles més alts i voluminosos ha incrementat el risc per als vianants.

En conclusió, el creixement dels vehicles tot camí i les camionetes planteja un repte de seguretat viària important. Tot i els avenços tecnològics, la combinació de capós més alts i zones cegues més grans augmenta la gravetat dels accidents i dificulta la detecció dels vianants. Aquest fenomen posa de manifest la necessitat de continuar investigant i desenvolupant mesures que protegeixin millor els usuaris més vulnerables de la via pública, i que equilibrin la seguretat dels ocupants dels vehicles amb la dels vianants.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

El mercat de les drogues a Europa: nous reptes per a la seguretat i la salut pública

Notes de seguretatDeixa un comentari

L’Informe Europeu sobre Drogues 2026 posa de manifest una realitat cada vegada més complexa per als responsables de la seguretat, les administracions públiques i els professionals de la salut. Tot i els esforços que s’han fet les darreres dècades, la disponibilitat de drogues il·lícites continua sent elevada a tot Europa, mentre que l’aparició constant de noves substàncies i l’evolució dels mercats criminals generen nous riscos i desafiaments.

Una de les conclusions principals de l’informe és la consolidació d’un mercat de drogues extremament diversificat. El cànnabis continua sent la substància il·legal més consumida, seguit de la cocaïna, que manté nivells de disponibilitat elevats en molts països europeus. Paral·lelament, els estimulants sintètics, com les amfetamines, la metamfetamina i les catinones sintètiques, guanyen protagonisme i amplien l’oferta disponible per als consumidors.

Des de la perspectiva de la seguretat, aquest escenari implica una major complexitat per a les forces policials i els organismes encarregats de la lluita contra el tràfic de drogues. Les xarxes criminals han demostrat una gran capacitat d’adaptació, aprofitant les noves tecnologies, les rutes comercials globals i els canals digitals per facilitar la distribució de substàncies il·legals. La producció de drogues sintètiques dins del territori europeu també continua representant una preocupació significativa, especialment per la facilitat amb què es poden modificar les fórmules químiques per esquivar els controls legals.

Un altre element destacat és l’augment de les noves substàncies psicoactives. Cada any es detecten nous compostos químics que apareixen al mercat amb una rapidesa superior a la capacitat reguladora de molts estats. Aquest fenomen dificulta la identificació dels riscos associats al consum i incrementa la incertesa tant per als serveis d’emergència com per als sistemes sanitaris. Entre aquestes substàncies destaquen els cannabinoides sintètics, les catinones sintètiques i els nous opioides sintètics, alguns dels quals poden presentar una potència molt superior a la de les drogues tradicionals.

L’informe també alerta sobre l’evolució del mercat dels opioides. Tot i que l’heroïna continua sent la substància principal d’aquest grup, la presència creixent d’opioides sintètics d’alta potència representa una amenaça emergent. L’experiència observada en altres regions del món demostra que aquestes substàncies poden provocar increments sobtats de sobredosis i morts relacionades amb les drogues si no s’identifiquen i es controlen adequadament.

Pel que fa als impactes socials i sanitaris, el consum de drogues injectables continua generant una càrrega desproporcionada de danys, incloent-hi infeccions transmissibles, hospitalitzacions i mortalitat. Malgrat la disminució general d’aquest patró de consum durant els darrers anys, la

necessitat de mantenir programes de prevenció, tractament i reducció de danys continua sent essencial.

Davant d’aquest panorama, la seguretat no es pot abordar exclusivament des d’una perspectiva repressiva. Les polítiques més eficaces combinen la persecució del crim organitzat amb mesures de prevenció, educació, tractament i reducció de danys. La coordinació entre organismes policials, autoritats sanitàries, institucions europees i serveis socials és fonamental per anticipar les noves amenaces i reduir els impactes associats al consum de drogues.

En conclusió, l’Informe Europeu sobre Drogues 2026 confirma que Europa es troba davant d’un escenari dinàmic i canviant. La diversificació de les substàncies disponibles, l’aparició constant de nous compostos sintètics i la capacitat d’adaptació de les xarxes criminals exigeixen una resposta integral basada en la intel·ligència, la cooperació internacional i la protecció de la salut pública. Només mitjançant una estratègia equilibrada serà possible afrontar amb eficàcia els reptes de seguretat que planteja el fenomen de les drogues durant els propers anys.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

Evolució de la seguretat a Portugal: estabilitat amb nous desafiaments

Notes de seguretatDeixa un comentari

Portugal continua sent considerat un dels països més segurs d’Europa, tant per les estadístiques oficials com pels principals índexs internacionals de seguretat. Tot i això, l’evolució recent de la criminalitat mostra una realitat més complexa: mentre la delinqüència general es manté relativament estable, alguns fenòmens concrets —com la ciberdelinqüència, els delictes sexuals o la criminalitat juvenil— han augmentat i generen preocupació entre les autoritats i la ciutadania.

Segons el “Relatório Anual de Segurança Interna” (RASI), durant el 2024 Portugal va registrar una disminució global de la criminalitat del 4,6 %, amb 354.878 denúncies, però els delictes violents i greus van augmentar un 2,6 %. Aquesta aparent contradicció confirma una tendència observada en altres països europeus: baixa la delinqüència tradicional, però creixen formes de criminalitat amb major impacte social i mediàtic.

Els furts continuen sent el delicte més habitual, especialment a les grans àrees urbanes i zones turístiques com Lisboa, Porto o l’Algarve. Paral·lelament, s’ha detectat un increment significatiu dels robatoris de vehicles, els assalts a establiments comercials i les estafes vinculades al lloguer d’habitatges i a les plataformes digitals.

Un dels punts que més preocupa les forces de seguretat portugueses és l’augment dels delictes sexuals. El nombre de violacions registrades el 2024 va créixer prop d’un 10 % respecte de l’any anterior, assolint el valor més elevat de l’última dècada. Tot i que les autoritats atribueixen part d’aquest increment a una major predisposició de les víctimes a denunciar, el fenomen reflecteix també una pressió social creixent sobre els mecanismes de prevenció i protecció.

La delinqüència juvenil és un altre element destacat. El RASI de 2024 va registrar més de 2.000 casos vinculats a menors d’entre 12 i 16 anys, amb un increment superior al 12 %. També van augmentar els incidents en entorns escolars i els episodis de violència grupal, especialment en zones metropolitanes. Aquest fenomen ha obert un debat polític i social sobre integració, exclusió social i capacitat preventiva del sistema educatiu.

En canvi, alguns indicadors estructurals continuen sent positius. Els homicidis es mantenen en nivells baixos comparats amb la mitjana europea, amb taxes inferiors a 1 homicidi per cada 100.000 habitants. Igualment, la violència domèstica ha disminuït durant tres anys consecutius segons les dades oficials, encara que continua representant un dels delictes més denunciats al país.

La ciberdelinqüència és probablement el repte amb més projecció de futur. Les estafes digitals, el phishing, el robatori d’identitat i els atacs informàtics han crescut de forma sostinguda després de la pandèmia. Aquesta evolució obliga les forces policials portugueses a reforçar les unitats tecnològiques i a invertir en intel·ligència digital i cooperació internacional.

Un altre aspecte rellevant és la percepció ciutadana de la inseguretat. Diversos debats socials i polítics a Portugal mostren una distància entre les dades objectives i la sensació pública. A les xarxes socials i fòrums digitals, s’observa una preocupació creixent per la immigració, la radicalització i la presència de grups violents, encara que les estadístiques oficials no indiquen un deteriorament generalitzat de la seguretat.

Les autoritats portugueses insisteixen que el país “continua globalment segur”, però reconeixen que hi ha indicadors que requereixen vigilància i adaptació constant. En aquest context, Portugal afronta un escenari similar al d’altres societats europees: menys criminalitat convencional, però més complexitat en les amenaces vinculades al món digital, la cohesió social i la seguretat urbana.

Per al sector de la seguretat privada i la protecció ciutadana, aquesta evolució implica noves necessitats: major especialització tecnològica, capacitat d’anàlisi preventiva i coordinació entre cossos policials, administracions i empreses de seguretat. La seguretat del futur a Portugal dependrà tant de la resposta policial com de la capacitat d’anticipació davant riscos cada vegada més híbrids i canviants.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

Intel·ligència artificial i seguretat informàtica

Notes de seguretatDeixa un comentari

La ciberseguretat està entrant en una nova etapa marcada per la irrupció massiva de la intel·ligència artificial en les operacions ofensives i defensives. Durant dècades, el sector havia funcionat sota unes regles relativament estables: descobrir vulnerabilitats era un procés lent, desenvolupar explotadors requeria temps i coneixements especialitzats, i les empreses disposaven d’un marge temporal suficient per corregir errors abans que fossin explotats de forma generalitzada. Aquest model, però, està canviant ràpidament.

Un informe recent de Google mostra fins a quin punt la IA està transformant el panorama de la ciberseguretat. Segons el document, per primera vegada s’ha identificat un actor criminal utilitzant intel·ligència artificial per explotar una vulnerabilitat de dia zero capaç d’evadir sistemes d’autenticació de doble factor en una eina popular d’administració web. El més rellevant no és només l’atac concret, sinó el fet que la IA ja s’utilitza de manera pràctica i industrialitzada per accelerar processos ofensius que abans requerien setmanes o mesos de treball humà.

L’informe també destaca l’augment de l’ús de la IA per part de grups vinculats a la Xina i Corea del Nord. Aquestes organitzacions ja utilitzen models avançats per localitzar vulnerabilitats, generar explotadors i automatitzar tasques de reconeixement sobre objectius potencials. Paral·lelament, comencen a aparèixer eines i programari maliciós semiautònom capaç d’executar processos complets amb una intervenció humana mínima. Plataformes com OpenClaw Github exemplifiquen aquesta nova tendència cap a sistemes capaços d’orquestrar operacions ofensives complexes de manera automatitzada.

Aquesta evolució implica una acceleració radical del cicle de la ciberseguretat. Abans, una vegada descoberta una vulnerabilitat crítica, els atacants necessitaven temps per entendre-la, crear un explotador funcional i adaptar-lo a entorns reals. Ara, la IA pot reduir aquest procés a hores o fins i tot minuts. Això elimina gran part del marge de maniobra que tradicionalment tenien fabricants i equips de seguretat per desplegar pegats i mesures de protecció.

El canvi afecta especialment el model clàssic de “divulgació responsable” de vulnerabilitats. Aquest sistema es basava en oferir als fabricants un període aproximat de 90 dies abans de fer pública una vulnerabilitat descoberta per investigadors. El model assumia que descobrir errors era difícil i que els atacants trigarien temps a desenvolupar eines d’explotació. Avui aquests supòsits estan quedant obsolets.

Diversos experts en seguretat, entre ells el divulgador Himanshu Anand, alerten que la intel·ligència artificial ha col·lapsat completament aquests temps. Segons aquesta visió, ja no es pot assumir que un investigador sigui l’únic que ha descobert un error de seguretat, perquè múltiples sistemes automatitzats poden arribar a la mateixa vulnerabilitat simultàniament. Tampoc es pot esperar que els atacants necessitin setmanes per desenvolupar explotadors després de la publicació d’un pegat. Els models actuals són capaços de generar proves de concepte i adaptar codi maliciós pràcticament en temps real.

Per això, la nova realitat exigeix una resposta molt més ràpida. Les vulnerabilitats crítiques passen a considerar-se prioritats absolutes des del primer moment. Les empreses ja no poden esperar al següent cicle de desenvolupament o al pròxim esprint per aplicar correccions. Els equips de seguretat necessiten monitoratge constant, capacitat de resposta immediata i eines automatitzades capaces de detectar i corregir amenaces en temps real.

Aquest escenari també està transformant la manera de desenvolupar programari. Cada vegada serà més difícil imaginar grans aplicacions o infraestructures desplegades sense revisions exhaustives fetes per sistemes avançats d’intel·ligència artificial. El que fa només un any era percebut com una limitació —els falsos positius i les “al·lucinacions” dels grans models de llenguatge— està evolucionant ràpidament cap al problema contrari: eines prou eficients per descobrir vulnerabilitats que passaven desapercebudes als equips humans.

La conseqüència és una autèntica cursa armamentista digital. Tant atacants com defensors utilitzen IA cada vegada més sofisticada per obtenir avantatge. Les organitzacions que vulguin mantenir nivells alts de protecció hauran d’invertir en agents avançats, plataformes d’anàlisi automatitzada i sistemes de detecció basats en intel·ligència artificial. Això comportarà costos importants i augmentarà encara més la dependència tecnològica de les grans plataformes d’IA.

En definitiva, la ciberseguretat està entrant en una fase de transformació accelerada. La intel·ligència artificial ja no és només una eina auxiliar, sinó també el centre d’un nou model de defensa i atac digital. El debat ha passat molt ràpidament de qüestionar si la IA era prou fiable a assumir que és prou potent per alterar completament les regles tradicionals de la seguretat informàtica.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

Situació complexa als centres penitenciaris de França

Notes de seguretatDeixa un comentari

Les presons franceses viuen una situació de forta tensió estructural que preocupa les autoritats i els experts en seguretat. El problema principal és la sobreocupació crònica. Segons dades del Ministeri de Justícia francès, a inicis de 2025 hi havia més de 79.000 persones empresonades, una xifra que va continuar augmentant durant l’any, fins a superar els 84.000 interns, mentre que la capacitat oficial del sistema penitenciari es manté molt per sota. Aquesta diferència provoca densitats penitenciàries superiors al 130 % en molts centres, especialment a les maisons d’arrêt, on es concentren presos preventius i condemnats a penes curtes.

La massificació té conseqüències directes sobre la seguretat interior. En moltes presons franceses és habitual que dos o tres interns comparteixin cel·les pensades per a una sola persona, i fins i tot hi ha casos de presos que dormen en matalassos a terra. Aquest context incrementa la conflictivitat, dificulta el control dels funcionaris i afavoreix l’aparició de xarxes criminals dins dels centres penitenciaris. Els sindicats penitenciaris denuncien des de fa anys la manca de personal, l’augment de les agressions i un deteriorament general de les condicions laborals.

A l’àmbit polític, el debat sobre la seguretat penitenciària ha guanyat pes després de diversos incidents violents. Durant l’any 2025, algunes presons franceses van patir atacs externs amb còctels Molotov, vehicles cremats i trets d’armes automàtiques contra instal·lacions penitenciàries. Aquests episodis van generar alarma sobre la capacitat de grups criminals per intimidar l’Estat i van reforçar el discurs del govern favorable a l’enduriment penitenciari.

Un altre factor sensible és la radicalització islamista a dins de les presons. França considera els centres penitenciaris com un dels espais principals de captació i adoctrinament gihadista. Després dels atemptats terroristes dels darrers anys, l’administració penitenciària ha desenvolupat unitats especials de seguiment per a interns radicalitzats i programes de vigilància reforçada. Tot i això, diversos experts assenyalen que la sobreocupació i la manca de recursos dificulten la separació efectiva entre els presos radicals i la resta de la població penitenciària. Això converteix algunes presons en espais de reproducció de discursos extremistes i d’enfortiment de les xarxes criminals.

La reincidència és igualment un problema central. Molts especialistes critiquen que el sistema penitenciari francès continua massa orientat al càstig i poc a la reinserció. La manca d’activitats formatives, el deteriorament psicològic dels interns i les dificultats d’integració laboral després de sortir de la presó contribueixen a mantenir unes taxes de reincidència elevades, especialment entre els joves vinculats a la delinqüència urbana i el tràfic de drogues.

Davant d’aquesta situació, el govern francès aposta principalment per ampliar la capacitat penitenciària, amb la construcció de noves presons i centres d’alta seguretat. El president Emmanuel Macron ha defensat que s’ha de reforçar el sistema penitenciari per recuperar el control davant el crim organitzat i la violència urbana. Tanmateix, algunes organitzacions de drets humans i diversos sectors judicials consideren que construir més presons no resoldrà el problema de fons, i que cal reduir l’ús excessiu de la presó preventiva i desenvolupar alternatives penals més eficaces.

En resum, el sistema penitenciari francès afronta una combinació de sobreocupació, tensió social, radicalització i inseguretat interna que el converteix en un dels grans desafiaments de seguretat pública del país. La situació reflecteix les dificultats de França per equilibrar fermesa penal, control de la criminalitat i respecte als drets humans dins d’un context de creixent pressió política sobre les polítiques de seguretat.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

IOCTA 2026 d’Europol: noves amenaces i sofisticació creixent del cibercrim

Notes de seguretatDeixa un comentari

Europol ha publicat l’edició 2026 de l’Internet Organised Crime Threat Assessment (IOCTA), un dels informes de referència sobre l’evolució del cibercrim a Europa. El document, titulat “How encryption, proxies, and AI are expanding cybercrime”, analitza com les tecnologies emergents —especialment la intel·ligència artificial, el xifrat extrem a extrem i les criptomonedes— estan transformant el panorama de les amenaces digitals.

L’informe posa de manifest que el cibercrim és cada vegada més sofisticat, descentralitzat i professionalitzat. Segons Europol, els grups criminals aprofiten ràpidament qualsevol avenç tecnològic per millorar les seves operacions, dificultar les investigacions i ampliar l’abast dels seus atacs. Aquesta situació obliga les forces de seguretat i les organitzacions públiques i privades a reforçar les seves capacitats tècniques i la cooperació internacional.

Un dels aspectes més destacats de l’IOCTA 2026 és el paper del web fosc com a infraestructura essencial del cibercrim. Tot i les operacions policials dels darrers anys, els mercats il·legals i els fòrums criminals continuen mostrant una gran capacitat de recuperació. Quan una plataforma és desmantellada, ràpidament apareixen alternatives més fragmentades, especialitzades i segures. A més, la combinació de serveis anonimitzats i plataformes amb xifrat extrem a extrem està difuminant la frontera entre el web superficial i el web fosc, fet que complica encara més les tasques d’investigació.

Les criptomonedes continuen sent un element clau en l’ecosistema criminal digital. L’informe destaca especialment l’ús creixent de les anomenades privacy coins i dels serveis d’intercanvi deslocalitzat per blanquejar diners provinents de programari de segrest i altres activitats il·lícites. Aquestes eines dificulten enormement la traçabilitat de les transaccions i representen un repte important per a les autoritats. Europol també alerta sobre l’augment de la participació indirecta de menors i joves adults en activitats de blanqueig de capitals vinculades a criptomonedes, sovint sense ser plenament conscients de les implicacions legals.

La intel·ligència artificial emergeix com un dels acceleradors principals del frau en línia. Els ciberdelinqüents utilitzen eines d’IA generativa per crear missatges més convincents, personalitzar tècniques d’enginyeria social i automatitzar campanyes fraudulentes a gran escala. Aquestes tecnologies permeten produir correus electrònics, missatges SMS o continguts falsos amb un grau de realisme molt elevat. A això s’hi afegeixen tècniques com el caller ID spoofing, que permet falsificar la identitat de les trucades telefòniques, i les anomenades SIM farms, capaces d’enviar milers de missatges i comunicacions simultànies.

Pel que fa als ciberatacs, el programari de segrest continua sent una de les amenaces principals. L’IOCTA 2026 destaca que durant el 2025 es van detectar nombroses variants i grups actius, molts dels quals han evolucionat cap a models de doble extorsió: no només xifren la informació de les víctimes, sinó que amenacen amb publicar les dades robades si no es paga el rescat. Aquesta estratègia incrementa la pressió sobre empreses i institucions públiques i converteix la protecció de dades en un factor crític de seguretat.

L’informe també alerta sobre la creixent connexió entre actors criminals i amenaces híbrides patrocinades per estats. Alguns grups de ciberdelinqüència actuen com a intermediaris o proxies en operacions de desestabilització política o espionatge. Aquesta convergència entre crim organitzat i interessos geopolítics representa un nou escenari de risc per a infraestructures crítiques, administracions públiques i grans empreses tecnològiques.

Un altre dels punts més preocupants és l’augment de l’explotació sexual infantil en línia. Europol assenyala un increment dels casos d’extorsió sexual, així com de la comercialització de material d’abús sexual infantil amb finalitats econòmiques. També preocupa el creixement del contingut sintètic generat amb intel·ligència artificial, que crea noves dificultats tècniques i legals per identificar víctimes i perseguir els responsables. Les plataformes de missatgeria xifrada s’han convertit en un espai habitual per a aquest tipus d’activitats criminals.

En aquest context, l’informe menciona especialment “The Com”, una xarxa de comunitats criminals en línia vinculades a activitats extremament violentes. Segons Europol, aquests entorns combinen explotació sexual infantil, extorsió, ciberatacs i altres formes de violència greu, configurant ecosistemes criminals altament perillosos i difícils d’infiltrar.

Finalment, l’IOCTA 2026 subratlla la necessitat d’una resposta coordinada entre governs, forces policials, empreses tecnològiques i organismes internacionals. Europol insisteix que la lluita contra el cibercrim requerirà més capacitats tècniques, una regulació adaptada als nous reptes digitals i una cooperació global molt més estreta. L’informe es consolida així com una guia estratègica imprescindible per entendre cap a on evolucionen les amenaces digitals i com preparar-se davant un entorn cada vegada més complex i hostil.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

Dos nous estudis revelen que la intel·ligència artificial es pot utilitzar per fomentar la violència de gènere i l’abús sexual

Notes de seguretatDeixa un comentari

La investigadora Clare McGlynn, experta en violència contra les dones i nenes, alerta que l’última generació de bots de conversa (chatbot) d’intel·ligència artificial (IA) està facilitant noves formes d’abús d’una escala i intensitat preocupants. Tot i que la relació entre tecnologia i violència de gènere no és nova —tenim, per exemple, els hipertrucatges (deepfakes) sexuals o l’abús basat en imatges—, McGlynn considera que els bots de conversa representen un canvi qualitatiu. La seva recerca documenta que aquestes eines, sovint accessibles de manera gratuïta, permeten als usuaris simular escenaris de violació, incest i abús sexual infantil, així com altres formes de violència de gènere.

Tal com informa Patricia Clarke a observer.co.uk, aquest informe coincideix amb una investigació de la Internet Watch Foundation (IWF), que denuncia un creixement ràpid del material d’abús sexual infantil generat per IA. Les dades són especialment alarmants: el 2025 es van identificar milers de vídeos generats per IA, amb un increment exponencial respecte de l’any anterior. A més, una proporció significativa d’aquest contingut es classifica en els nivells més extrems de gravetat. Les nenes representen la immensa majoria de les víctimes, fet que evidencia un clar biaix de gènere en els danys produïts.

Els informes coincideixen a assenyalar que el problema no és només l’ús indegut de la tecnologia, sinó també les decisions de disseny de les plataformes. Quan les empreses prioritzen el creixement i la captació d’usuaris per sobre de la seguretat, creen entorns que faciliten l’abús. En particular, els models d’IA de codi obert són un factor de risc, ja que qualsevol usuari pot descarregar-los, modificar-los i eliminar-ne les salvaguardes. Aquesta accessibilitat ha estat celebrada en fòrums del web fosc (dark web), en què alguns usuaris veuen la IA com una eina per materialitzar fantasies il·legals amb un alt grau de realisme.

Un dels àmbits més preocupants és el de les aplicacions de rol i companyia, en què els bots de conversa actuen com a interlocutors ficticis. Plataformes amb milions d’usuaris permeten crear personatges que poden representar situacions abusives o sexualitzades, incloent-hi menors. La manca de control efectiu sobre aquests continguts i la facilitat per accedir-hi amplifiquen els riscos, especialment per a usuaris joves. 

McGlynn defineix aquest fenomen com a “violència simulada per bots de conversa” i destaca que és un problema encara poc visible en la recerca acadèmica. Malgrat l’abundància d’estudis sobre seguretat en IA, hi ha una manca significativa d’anàlisi centrada en l’impacte de gènere. Aquesta invisibilitat pot contribuir a perpetuar riscos sistèmics a mesura que la tecnologia evoluciona.

Pel que fa a la regulació, els experts consideren que la resposta actual és insuficient i fragmentada. Algunes mesures, com ara restringir l’accés a determinades aplicacions o prohibir-les en certs països, es consideren passos limitats que no aborden el problema estructural: el disseny mateix de les plataformes. En aquest context, McGlynn proposa crear un nou delicte penal per al desplegament perillós de bots de conversa d’IA, que responsabilitzi les empreses que no implementin mesures adequades per prevenir-ne els danys.

Paral·lelament, la IWF reclama que la seguretat per disseny esdevingui un estàndard obligatori, que inclogui proves prèvies al llançament i mecanismes d’auditoria independents. També s’estan produint moviments en l’àmbit polític: al Regne Unit, la Cambra dels Lords ha proposat introduir responsabilitats penals per als proveïdors de bots de conversa insegurs, i es planteja incloure aquests serveis dins la legislació de seguretat en línia. No obstant això, els crítics assenyalen que encara manca un regulador específic i obligacions clares que garanteixin la seguretat abans que els productes arribin al públic.

En definitiva, els informes posen de manifest una tensió creixent entre la innovació tecnològica i la protecció dels drets fonamentals. Sense intervencions més contundents, hi ha el risc que la IA no només reflecteixi formes de violència existents, especialment contra les dones i nenes, sinó que també les amplifiqui. Per als professionals de la seguretat, això implica la necessitat d’adoptar un enfocament proactiu, basat en la prevenció, la responsabilitat i el disseny ètic de les tecnologies emergents.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

Evolució de la criminalitat als Estats Units el 2024: una tendència a la baixa

Notes de seguretatDeixa un comentari

L’any 2024 ha confirmat una tendència positiva en matèria de seguretat als Estats Units, amb una disminució generalitzada tant dels delictes violents com dels delictes contra la propietat. Segons les dades oficials basades en els incidents registrats per les forces de seguretat, la criminalitat mostra un descens significatiu en comparació amb l’any 2023, consolidant una millora que afecta pràcticament totes les categories analitzades.

Pel que fa als delictes violents —que inclouen homicidis, violacions, robatoris amb violència i agressions agreujades—, la taxa global s’ha situat en 370,8 incidents per cada 100.000 habitants, cosa que representa una reducció del 6 % respecte a l’any anterior. Aquesta disminució no és homogènia, però sí generalitzada: totes les tipologies de delictes violents han experimentat una caiguda.

Destaca especialment la reducció dels homicidis, que han baixat un 16 %, passant a una taxa de 5,1 per cada 100.000 habitants. Aquest descens és especialment rellevant, ja que es tracta del delicte amb més impacte social i mediàtic. També s’observa una disminució en els robatoris (−9 %), les violacions (−6 %) i les agressions agreujades (−5 %), tot i que aquestes últimes continuen sent el tipus de delicte violent més freqüent.

En paral·lel, els delictes contra la propietat —que inclouen robatoris amb força (burglary), furts i robatoris de vehicles— també han experimentat una reducció notable. La taxa global ha disminuït un 9 %, passant de 2.019,7 a 1.835,1 incidents per cada 100.000 habitants. Entre aquests, el descens més destacat correspon al robatori de vehicles, amb una caiguda del 19 %, seguit dels furts i dels robatoris amb força, que també mostren una evolució a la baixa.

Aquestes dades no només reflecteixen una reducció en el nombre de delictes, sinó també en la victimització, és a dir, en el nombre de persones afectades. La taxa de victimització per delictes violents ha disminuït fins a 376,9 per cada 100.000 habitants, mentre que la victimització per delictes contra la propietat ha caigut un 12 %. Això indica que la millora no és només estadística, sinó que té un impacte real en la seguretat percebuda per la població.

Malgrat aquesta tendència positiva, l’anàlisi territorial revela diferències importants entre estats. Alguns, com Nou Mèxic, presenten taxes molt superiors a la mitjana nacional tant en delictes violents com en delictes contra la propietat. En canvi, altres estats com Maine o Idaho registren nivells considerablement més baixos. En total, 14 estats superen la mitjana nacional en delictes violents i 16 en delictes contra la propietat, fet que posa de manifest la persistència de desigualtats regionals en matèria de seguretat.

Pel que fa a les característiques de les víctimes, les dades mostren una disminució de la victimització en diversos grups demogràfics, incloent-hi persones blanques, negres i asiàtiques. No obstant això, no s’han detectat canvis estadísticament significatius en altres col·lectius, com les persones hispanes o les poblacions natives americanes, la qual cosa apunta a la necessitat de continuar aprofundint en polítiques de seguretat més inclusives i específiques.

En conjunt, els resultats del 2024 suggereixen una evolució favorable de la criminalitat als Estats Units, amb descensos consistents en gairebé tots els indicadors principals. Tot i això, la persistència de diferències territorials i demogràfiques indica que encara hi ha reptes importants per abordar. Des d’una perspectiva de seguretat, aquestes dades reforcen la importància de mantenir i adaptar les estratègies de prevenció i resposta, posant un èmfasi especial en les àrees i col·lectius més vulnerables.

En definitiva, el 2024 es pot considerar un any de millora en termes de seguretat pública, però també un recordatori que la lluita contra la criminalitat requereix una vigilància constant i una anàlisi detallada per garantir que els avenços siguin sostenibles i equitatius.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français