Les grans desigualtats econòmiques ocasionen nivells més baixos de seguretat subjectiva

Economy

El darrer número de la Polizei Newsletter es fa ressò d’un estudi sobre la relació entre les desigualtats econòmiques i la por al delicte a Europa[1].

A partir de recerca prèvia, ja s’havia constatat amb escreix que hi havia relació entre desigualtats, segons el nivell d’ingressos tant en els nivells de por al delicte com en l’ús de la violència. No així segons els nivells de riquesa d’una societat, considerada globalment, que no semblen relacionar-se directament amb nivells concrets de por al delicte. En el mateix context social, la recerca també havia assenyalat que l’estructura social (el grau més gran o més petit d’immigració i minories) i el capital social existent en un país podia contribuir a un major o menor grau de por al delicte (com més control social informal, menys por).

Individualment, gènere, edat i minusvalidesa o malalties també s’havien relacionat com a factors amb gran influència en la por al delicte, encara que els nivells de victimització d’aquestes persones estan per sota de la resta de la població. El fet de sentir-se febles per fer front a les conseqüències del delicte els fa sentir-se més insegurs. També hi havia estudis que parlaven d’una por més gran al delicte per part dels membres de minories ètniques. L’estil de vida també influeix en el nivell de seguretat; curiosament, aquells que fan activitats amb més risc són els qui se senten més segurs.[2]

Aquest estudi es va fer a partir de preguntes de l’Enquesta social europea (ESS), a la quarta edició de l’any 2008. Es van tenir en compte les preguntes relacionades amb la seguretat i el delicte: “Com de segur et sents caminant sol a la nit?”, “Amb quina freqüència tens por que t’entrin a robar a casa?”, “Amb quina freqüència tens por de ser víctima d’un delicte violent?”. Per tenir referències sobre la desigualtat dels ingressos van fer servir el coeficient de Gini d’Eurostat, les dades de delinqüència també eren d’Eurostat i el desenvolupament socioeconòmic el van obtenir de l’índex de desenvolupament humà (IDH, en anglès HDI).

Els resultats foren que un 90,9 per cent de les diferències eren degudes a diferències dels individus, però la resta −un 9,1 per cent− eren degudes a les peculiaritats dels països. La majoria de països amb un nivell alt de desigualtat presenten nivells alts de por al delicte i de poca seguretat subjectiva. Però és important remarcar que, en els països amb més desigualtat, són les majories autòctones les que tenien més por al delicte i no les minories, que, en principi, són més vulnerables. Si es pren com a referència únicament el nivell de riquesa del país, no es troben diferències substancials en la por al delicte en nivells prou diferents. Sembla com si, en casos de màxima desigualtat, la majoria temés que les minories que estan en els esglaons més baixos tendeixin a la delinqüència contra les majories amb més facilitat. Però no és la mera existència de minories la que genera aquesta por, com ho mostra el fet que el percentatge de no comunitaris al país no afecta, per si sol, la por al delicte de la majoria.

[1] Publicat a l’European Journal of Criminology (2017), vol. 14 (2) 221-241.

[2] Vid. Crowl, J.N. i Battin, J.R. (2017). “Fear of crime and the police: Exploring lifestyle and individual determinants among university studies”, a Police Journal: Theory, Practice and Principles. Vol 90(3), pàg. 195 a 214.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

Augmenten, per segon any consecutiu, els delictes violents als EUA

L’FBI va publicar, a finals de setembre, l’edició de 2016 de l’informe Delictes als Estats Units (Crime in the United States – CIUS), amb les estadístiques sobre delinqüència coneguda per la policia en aquest país, corresponents a fets que van ocórrer durant l’any passat. El major nombre d’il·lícits correspon als fets contra el patrimoni, 7,9 milions de delictes entre furts i sostraccions (el 71,2%), robatoris a domicilis (el 19,1%) i sostraccions de vehicles de motor (9,7%). El conjunt d’aquests fets contra el patrimoni baixa per catorzè any consecutiu, malgrat que de les tres tipologies les sostraccions de vehicles de motor van augmentar un 7,4%.

La dada més destacada és l’augment, per segon any consecutiu, dels delictes violents. En concret, en un 4,1% fins a arribar a més d’1,2 milions de delictes. En aquest grup de fets, els més nombrosos són les agressions (64,3%), seguides de robatoris (26,6%), agressions sexuals (7,7%) i homicidis i assassinats (1,4%). També destaca que els homicidis i assassinats han augmentat un 8,6% respecte al 2015 (quan ja havien augmentat gairebé un 11%  respecte al 2014).

Les dades publicades no només fan referència a aquests set tipus penals, entre d’altres àmbits; també s’hi pot trobar informació sobre:

  • Incendis intencionats
  • Sostraccions de mercaderies
  • Tràfic d’éssers humans
  • Delictes d’odi
  • Detencions
  • Efectius dels cossos policials
  • Agents policials morts o agredits

L’informe CIUS conviu, des del juny de 2017, amb el portal d’exploració de dades sobre delinqüència (Crime Data Explorer – CDE), que ofereix aquestes dades tant als cossos de seguretat com a la ciutadania. Com a conseqüència d’aquesta convivència entre els dos recursos (CIUS i CDE)  i de la modernització de les eines, els responsables del CIUS han decidit reduir el nombre de taules publicades, mantenint-ne 29 de les 81 prèvies, ja sigui perquè aporten una informació diferent o perquè són les més consultades en aquest espai.

Cal recordar que l’FBI no recull les dades directament, sinó que són les diferents policies i cossos policials (d’àmbit municipal, comtal, universitari, estatal, tribal i federal) els que introdueixen les seves estadístiques en un sistema nacional. Aquest sistema actualment està en procés de canvi, motiu pel qual el detall de les dades que es poden consultar al CDE és diferent per a cada un dels estats.

https://notesdeseguretat.blog.gencat.cat/2016/11/07/es-confirma-lincrement-dels-delictes-violents-i-el-descens-dels-delictes-contra-la-propietat-als-eua/

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

 

 

Gir en les polítiques migratòries del Marroc i Algèria

Un estudi recent de l’Institut for Security Studies de la Unió Europea posa sobre la taula el canvi d’orientació de les polítiques migratòries d’aquests dos països magribins. Fins no fa gaire, no existia una política migratòria en sentit estricte degut al fet que es consideraven simplement països de trànsit entre el centre i el sud de l’Àfrica i Europa. Els immigrants eren persones en trànsit que, això sí, havien doblat el seu nombre els darrers anys (tot i que les rutes principals d’immigració il·legal cap a Europa són a l’est i al centre del continent).

Darrerament, Algèria, seguint el camí iniciat pel Marroc l’any 2013, ha anunciat plans per concedir drets de residència als immigrants subsaharians il·legals, tot i que no ha anunciat la quantitat de regularitzacions que s’oferiran (es calcula que hi ha entre 25.000 i 100.000 immigrants irregulars). El Marroc ja havia regularitzat 25.000 immigrants el 2013 i ara en prepara una segona campanya. Els avantatges d’aquestes campanyes poden ser diversos:

  • Tots dos països necessiten mà d’obra en diversos sectors. Els immigrants poden omplir aquest buit i contribuir al creixement de l’economia del país.
  • Enforteix la posició de tots dos països a l’hora de negociar amb els estats membres de la Unió, ja que un dels objectius d’aquesta campanya és contenir els immigrants a l’origen, abans que arribin a Europa. Les facilitats per regularitzar la seva situació en els països de trànsit podria dissuadir-los de continuar el trajecte migratori. Si tenim en compte que, per exemple, el febrer d’enguany 1.100 subsaharians van entrar a Espanya en tres dies, la possibilitat de contenir aquests contingents al Marroc o Algèria sembla atractiva.
  • Aquesta regularització pot facilitar una certa integració dels immigrants, circumstància que dificultarà que siguin influenciats per grups com ISIL o Al Qaeda, presents a la zona, ja que les persones desarrelades són seduïbles més fàcilment pels discursos d’aquests grups. Aquesta situació permetria afrontar l’amenaça terrorista amb més garanties d’èxit.
  • Les regularitzacions enfortirien les relacions de tots dos països amb els de l’àmbit subsaharià i augmentaria el seu rol de lideratge a la zona.

Curiosament, aquestes regularitzacions s’estan duent a terme amb algunes reticències, amb grups que s’hi oposen, en considerar que els immigrants irregulars només portaran influències negatives. Per exemple, a Algèria l’anunci de la regularització va ser seguit del llançament d’una campanya en línia sota el títol “Cap africà a Algèria”, amb els arguments que aquests immigrants poden prendre’ls els llocs de treball i difondre la sida.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

Conseqüències d’un tractament irresponsable de les notícies sobre violència íntima de parella

News Coverage of Intimate Partner Homicides in New York City (2013-16)

L’Oficina de l’Alcalde de la ciutat de Nova York ha publicat recentment un estudi sobre el tractament dels homicidis íntims perpetrats per la parella a les notícies publicades en premsa entre el 2013 i el 2016 (442 articles publicats a mitjans de comunicació). L’estudi apunta que les informacions superficials o irresponsables sobre la violència infligida per la parella revictimitzen les persones que n’han patit i que llegeixen la notícia. A més, aquest tractament pot contribuir a perpetuar els cicles d’abús. En concret, l’informe subratlla la perspectiva sensacionalista emprada en les situacions especialment extremes, com són els assassinats de les dones per part de les seves parelles o exparelles, és a dir, els feminicidis.

L’estudi , elaborat per Sandhya Kajeepeta, Kara Noesner i Edward Hill, destaca principalment que:

  • Només deu dels 442 articles (2,3%) que van cobrir els homicidis íntims de parella succeïts a Nova York en el període 2013-2016 van comptar com a font experta amb un advocat o advocada amb experiència en aquest tipus d’homicidi.
  • Només el 15% dels articles van fer servir termes específics com “violència domèstica”, “violència íntima de parella” o “abús domèstic”, i menys del 8% descriuen l’homicidi com a íntim relacionant-lo amb la violència.
  • Menys del 6% dels articles enquadren l’homicidi dins d’un problema social més ampli de la violència íntima de parella.
  • Només set articles (1,6%) van incloure informació sobre serveis i recursos per a les víctimes d’aquesta violència.
  • L’estudi també assenyala que es va fer una cobertura diferent de la notícia entre els homicidis en què les víctimes eren homes i les perpetradores eren dones, i els que implicaven víctimes dones i perpetradors homes, més habituals.

Al nostre país, l’any 2004 el Col·legi de Periodistes de Catalunya i la Regidoria de les Dones de l’Ajuntament de Barcelona van elaborar, en el si d’una comissió constituïda a l’efecte, el document Recomanacions. El tractament de la violència masclista en els mitjans de comunicació, que posava èmfasi en el cas dels programes informatius i d’entreteniment.

L’any 2009, per donar compliment a la Llei catalana 5/2008, de 24 d’abril, del dret de les dones a erradicar la violència masclista, l’article 23 de la qual regula el tractament de la informació, i recuperant la feina iniciada el 2004, aquestes recomanacions es van actualitzar, mitjançant una nova comissió formada per les entitats que ja van participar en el grup de treball anterior, a la qual es van sumar l’Àrea d’Igualtat i Ciutadania de la Diputació de Barcelona, el Programa de Seguretat contra la Violència Masclista del Departament d’Interior i l’Observatori de les Dones en els Mitjans de Comunicació. El resultat fou un document de recomanacions per al tractament de la violència masclista en els mitjans de comunicació que estableix diferents eixos que cal tenir en compte a l’hora de tractar una notícia d’aquest àmbit, que destaquen la importància de donar una informació contrastada i rigorosa, així com de fer-ne un seguiment, tot respectant la dignitat i intimitat de les persones afectades i evitant detalls de sensacionalisme o dramatisme a la notícia.

En aquesta línia de treball, des de l’any 2006, l’Associació de Dones Periodistes du a terme una anàlisi anual sobre com tracten els mitjans de comunicació la informació sobre violència masclista en l’àmbit de la parella i com apliquen en el seu dia a dia informatiu aquestes recomanacions. Podeu consultar el darrer estudi Impacte de les recomanacions sobre el tractament de la violència masclista en els mitjans de comunicació 2016 al seu web.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

La predisposició a Alemanya a rebre població estrangera s’erosiona

Willkommenskultur im „Stresstest“

L’onada de refugiats acollits a Alemanya els últims anys (més d’un milió) sembla haver provocat un cert desgast en la tradicional predisposició dels alemanys a rebre nouvinguts.

Els resultats d’una enquesta publicats recentment aporten molta llum a l’estat de la qüestió sobre aquest tema per terres alemanyes, sobretot si es comparen amb els de les enquestes del 2012 i el 2015. En primer lloc, cal dir que encara avui la predisposició a donar la benvinguda a gent de fora és majoritària. Hi ha, però, diferències, entre l’actitud cap als refugiats i cap als immigrants. Aquests darrers són encara vistos com a positius de manera majoritària (un 74% de la població als länder occidentals i un 53% als orientals). Amb els refugiats la situació comença a trontollar, sobretot a l’est, on només un 33% dels enquestats els veuen de manera positiva. A l’oest, encara un 65% responen que, per a ells, els refugiats són benvinguts al país.

En el cas dels refugiats apareix una crítica molt clara a la resta de socis de la Unió Europea, que no han assumit un nombre de refugiats comparable ni de lluny al d’Alemanya. Aquest és un factor que ha provocat molta decepció entre la població.

Els símptomes d’esgotament es mostren de manera clara. La majoria de la població (54%) creu que la capacitat d’Alemanya d’acollir més refugiats és al límit i només dos de cada cinc enquestats estarien disposats a acceptar-ne més per raons humanitàries. La majoria dels alemanys pensa que els refugiats haurien de ser autoritzats a treballar molt més ràpidament que no pas ara. Així mateix, creuen que tots els estats membres de la Unió haurien de tenir un nombre concret de refugiats, que haurien d’acceptar necessàriament. No arriben a la quarta part dels enquestats els que pensen que els refugiats són visites temporals i, per tant, el govern no hauria de fer cap esforç per integrar-los.

En aquests moments, només els més joves (entre 14 i 29 anys) mantenen, per una ajustada majoria, que Alemanya hauria de continuar acceptant refugiats per raons humanitàries. En la resta de franges d’edat, no arriben a la majoria els partidaris de continuar rebent refugiats. En general, la percepció dels avantatges que comporta la població arribada ha disminuït i els inconvenients són ara més visibles.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

 

Avaluació de l’acció de la UE en matèria de seguretat interior

Aquest és el novè informe mensual sobre els progressos realitzats en la construcció d’una Unió de seguretat efectiva i genuïna i estudia l’evolució dels dos pilars principals: l’abordatge del terrorisme i la delinqüència organitzada i els mitjans que els donen suport.

Avaluació de l’acció de la UE en matèria de seguretat interiorL’informe exposa les conclusions que la Comissió estudia amb l’avaluació integral de l’acció de la Unió en l’àmbit de la seguretat interior. L’avaluació examina la rellevància i l’eficàcia de les polítiques i els instruments de la UE per donar suport als països membres en la lluita contra el terrorisme i la prevenció de la radicalització, l’abordatge de la delinqüència organitzada i la lluita contra el ciberdelicte.

Quant a les mesures adoptades en l’àmbit de la UE pel que fa a la seguretat interna, l’avaluació es basa en l’anàlisi interna dels serveis de la Comissió, les enquestes realitzades amb les autoritats dels estats membres i les agències de la UE, i un diàleg inclusiu amb una àmplia gamma d’actors, inclosos el Parlament Europeu, els parlaments nacionals, la societat civil, els grups de reflexió, els acadèmics i els representants de la indústria.

Tot i que el resultat conjunt de l’avaluació global és positiu i confirma l’acceptació i la rellevància dels principals instruments de la política de seguretat de la UE, l’avaluació també identifica els desafiaments i les llacunes que impacten en la cooperació efectiva en la Unió de seguretat. Això inclou la necessitat de desenvolupar i ajustar encara més les polítiques i les eines existents per respondre a l’amenaça en evolució del terrorisme, com també destaca les conclusions del Consell Europeu del 22 al 23 de juny de 2017, el Pla d’acció del G20 per combatre el terrorisme del 7 de juliol de 2017 i la declaració de la Cimera de Taormina G74 sobre la lluita contra el terrorisme i l’extremisme violent del 26 de maig de 2017.

Aquest informe proporciona, així mateix, una actualització sobre els progressos assolits en la implementació dels fitxers prioritaris de seguretat, amb els propers passos per evitar el finançament del terrorisme a través del tràfic de béns culturals i millorar l’intercanvi d’informació a través de la interoperabilitat dels sistemes d’informació i la seva plena implementació.

Entre els principals reptes per a una política efectiva de seguretat de la UE, l’informe destaca que:

  • La implementació incompleta d’algunes polítiques i instruments de la UE a escala nacional redueixen la seva efectivitat. Cal revisar-ho.
  • La complexitat d’alguns instruments i eines de la UE fa que per a les autoritats nacionals siguin més difícils d’utilitzar.
  • Les capacitats limitades a escala nacional requereixen una agrupació més gran de recursos i coneixements sobre la UE i les sinergies en tots els àmbits polítics.
  • L’evolució de les amenaces exigeix que la UE actualitzi els seus instruments i eines.

L’avaluació integral demostra que, per a una sèrie de polítiques i instruments clau de la UE en matèria de seguretat interna, els estats membres no tenen una aplicació plena a escala nacional. En són exemples la legislació en matèria de crim organitzat o el marc Prüm per a l’intercanvi de dades d’ADN, les dades d’empremta digital i  les dades de registre de vehicles. La manca d’aplicació completa d’aquests instruments impedeix la seva eficàcia i evita que els estats membres explotin tot el seu potencial.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

La delinqüència d’alt impacte a Mèxic: dades preocupants

Incidencia de los delitos de alto impacto en México 2016L’Observatorio Nacional Ciudadano de Mèxic va publicar, a finals de juny de 2017, l’estudi Incidencia de los delitos de alto impacto en México 2016, en el qual analitza els registres públics dels sis fets delictius que considera que impacten d’una manera més accentuada en la ciutadania: homicidis dolosos i homicidis culposos (negligents), segrestos, extorsions, robatoris violents i robatoris de vehicles.

Arreu del país els fets coneguts o investigats van ser:

  • 20.792 homicidis dolosos, amb 22.935 víctimes (un 21,55% més que l’any anterior), 18,76 víctimes per cada 100.000 habitants.
  • 15.170 homicidis culposos, amb 16.878 víctimes (un 5,15% menys que l’any anterior), 13,80 víctimes per cada 100.000 habitants.
  • 1.865 víctimes de segrestos (0,26% menys que l’any anterior), 1,53 per cada 100.000 habitants.
  • 5.240 casos d’extorsió, amb 5.375 víctimes, 4,40 per cada 100.000 habitants. En aquest cas, el nombre de víctimes va baixar un 0,57% respecte a l’any anterior, però el nombre de casos va augmentar un 1,14%.
  • 171.555 robatoris amb violència (un 3,6% més que l’any anterior), 140,30 per cada 100.000 habitants.
  • 161.567 robatoris de vehicle (un 2,33% més que l’any anterior), 389,11 per cada 100.000 vehicles o 132,14 per cada 100.000 habitants. D’aquests robatoris de vehicle, el 72% va ser amb violència i el 38%, sense violència.

A més de les dades de tot el país, l’estudi també presenta les xifres per diferents divisions i subdivisions territorials, destaca algunes alertes a partir de la incidència o la variació d’alguna d’aquestes tipologies delictives, i dedica tot un apartat al paper de la ciutadania i les organitzacions civils relacionades amb la Red Nacional de Observatorios de Seguridad, Justicia y Legalidad.

L’informe és molt crític amb les institucions mexicanes, tant pel que fa a les polítiques de seguretat implementades com pel que fa als aspectes referents a la recollida de dades. D’una banda, considera que el Govern mexicà centra la seva activitat en l’atac frontal a la criminalitat organitzada i deixa de banda, entre altres, les polítiques preventives i la lluita contra el tràfic d’armes, el rentat de diners i la corrupció. De l’altra, manifesta que les dades públiques generen desconfiança per diversos motius: en alguns casos, hi ha municipis amb pocs o nuls registres d’algunes tipologies, com els robatoris a vianants. En altres casos, algunes demarcacions tenen grans canvis en les seves xifres en un curt espai de temps. Això s’afegeix a la baixa confiança de la ciutadania en la denúncia policial, que té com a conseqüència una xifra fosca o negra que arriba al 93,7% segons l’Encuesta nacional de victimización y percepción sobre seguridad pública (ENVIPE) de 2016 (fets de 2015). Les extorsions són un dels il·lícits que tenen un percentatge més alt de no denunciats. Segons l’ENVIPE de 2016, era el segon delicte més habitual i representava un 24,2% del total de fets que van passar el 2015, només per sota dels robatoris o atracaments al carrer o al transport públic, que van ser el 28,2%.

Entre les recomanacions finals que fa l’estudi hi ha millorar els indicadors de seguretat, crear mecanismes que fomentin la denúncia i redueixin la xifra negra, combatre i prioritzar la lluita contra el tràfic d’armes i el rentat de diners, fonamentar les polítiques públiques de seguretat (tant preventives com reactives) en diagnòstics  i informació de confiança,  i vincular la societat civil amb les institucions de seguretat.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

Quines són les principals amenaces i tendències de la delinqüència a internet?

El Centre Criptològic Nacional espanyol (CCN) va publicar a començaments de juny, a través del CCN-CERT, l’edició 2017 del seu Informe sobre ciberamenaces i tendències. Aquest organisme forma part del Centre Nacional d’Intel·ligència i és l’encarregat de gestionar els ciberincidents que afectin sistemes del sector públic, empreses i organitzacions d’interès estratègic i qualsevol sistema classificat.

L’informe evidencia la complexitat de la delinqüència a internet: els autors tenen perfils i motivacions diverses, en funció de les quals ataquen el sector públic, les organitzacions privades o la ciutadania, amb unes tècniques i uns objectius diferents en cada cas. Per exemple, les organitzacions criminals que cerquen un benefici econòmic ataquen per robar, publicar o vendre informació, manipular la informació, interrompre sistemes o prendre’n el control. Per part seva, els cibervàndals o script kiddies[1] només volen evidenciar vulnerabilitats, divertir-se o prendre’s els atacs com a reptes, i les seves accions pretenen robar informació o interrompre sistemes. Els altres actors identificats són estats, organitzacions privades, ciberterroristes, cibergihadistes, ciberactivistes, actors interns o ciberinvestigadors.

Bona part dels atacs se centren en el software o programari, però també els usuaris s’identifiquen com a vulnerabilitat, posant èmfasi en la utilització de dispositius mòbils i de l’enginyeria social (de la qual es va parlar en una  entrada anterior). També mereix una atenció especial l’emergència de la internet de les coses (IoT per les sigles de l’anglès internet of things), ja que molts dels fabricants d’aquests dispositius connectats no implementen mesures de seguretat i s’hi detecten grans mancances que els fan molt vulnerables a atacs que poden facilitar que els controlin de  manera remota tercers no autoritzats.

Per a l’any 2017, es preveuen amenaces més sofisticades i dirigides a objectius concrets (en lloc d’atacs indiscriminats). Més enllà d’aquesta previsió, s’esmenten una vintena de tendències, tant pel que fa a les amenaces com a la resposta a aquestes amenaces, entre les quals destaquen:

  • Nous tipus d’atacs complexos
  • Infeccions efímeres, sense la voluntat de persistir en el temps, però que causen un gran dany mentre són actives
  • Dispositius mòbils com a objectiu del ciberespionatge
  • Atacs contra sistemes de control industrial, focalitzats en infraestructures crítiques
  • Seguretat feble de la internet de les coses
  • Aprenentatge automàtic com a catalitzador d’atacs d’enginyeria social
  • Atac a la privacitat com a eina del ciberactivisme

Es pot consultar un resum executiu de l’informe al web del CCN.

[1] Definits com “aquells que, amb coneixements limitats i fent ús d’eines construïdes per tercers, duen a terme accions com a desafiament, sense ser, moltes vegades, plenament conscients de les seves conseqüències”.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

 

 

 

Les drogues a Europa 2017: tendències i novetats

L’informe sobre la situació de les drogues a Europa 2017 estima el volum econòmic del mercat minorista de totes les drogues il·legals a la Unió Europea en uns 24.000 milions d’euros l’any 2013. Els darrers deu anys s’han desenvolupat mercats online gràcies a l’aparició de les noves tecnologies d’Internet, que coexisteixen amb el mercat de drogues físic.

Les principals drogues estimulants il·legals disponibles a Europa actualment són la cocaïna, l’amfetamina, la metamfetamina i l’MDMA. El valor del mercat minorista d’estimulants a la UE s’estima entre 6.300 i 10.200 milions d’euros. Existeixen diferències marcades entre regions pel que fa a l’estimulant més intervingut, a causa de la ubicació dels ports d’entrada i les rutes de tràfic, els centres de producció principals i els grans mercats de consumidors.

La cocaïna és l’estimulant del qual es fan més intervencions en molts països de l’oest i del sud, la qual cosa reflecteix clarament els punts per on entra la droga a Europa. En total, l’any 2015 es van notificar a la UE prop de 87.000 intervencions de cocaïna. Bèlgica, Espanya, França, Itàlia i Portugal van concentrar el 78% de les 69,4 tones intervingudes. El país on s’intervé més cocaïna és Espanya, amb 22 tones el 2015.

El consum per via parenteral disminueix, però segueix sent un repte per a les polítiques de salut pública.

L’herba de cànnabis –la marihuana– i la resina de cànnabis –l’haixix– són els dos principals productes de cànnabis venuts en el mercat de drogues europeu. Els productes de cànnabis representen el percentatge més gran –38%– del mercat minorista de drogues il·legals a Europa, amb un valor estimat de 9.300 milions d’euros.

La marihuana que es troba a Europa procedeix tant del cultiu interior com d’altres països. L’haixix s’importa en major part del Marroc. Segons estimacions, el mercat minorista d’aquestes drogues a la Unió Europea es valora en uns 24.000 milions d’euros l’any 2013.

Anualment, a la Unió Europea es produeixen més d’un milió d’intervencions de drogues il·legals. Numèricament, la majoria corresponen a petites quantitats comissades als consumidors, tot i que les intervencions de diversos quilograms a traficants i productors representen la major part del total.

El cànnabis és la droga que més s’intervé, ja que suposa més del 70% de les intervencions a Europa. La cocaïna ocupa el segon lloc, amb un 9%; les amfetamines un 5%, igual que l’heroïna, i finalment l’MDMA amb un 2%.

L’any 2015, més del 60% de les intervencions de drogues realitzades a la Unió Europea es van concentrar en només tres països: Espanya, França i el Regne Unit. També van arribar a xifres considerables Alemanya, Bèlgica, Dinamarca, Grècia, Itàlia i Suècia.

Enllaços:

Informe EMCDDA 2016 sobre perspectives de l’àmbit de les drogues: http://www.emcdda.europa.eu/topics/pods/waste-water-analysis

Document EMCDDA http://emcdda.europa.eu/system/files/publications/4541/TDAT17001ESN.pdf

Document EMCDDA sobre canvis recents en el mercat europeu d’èxtasi i MDMA http://www.emcdda.europa.eu/publications/rapid-communications/2016/mdma

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

 

La xifra fosca de la violència domèstica als Estats Units

La xifra fosca de la violència domèstica als Estats UnitsEl maig del 2017, el Bureau of Justice Statistics (BJS) del Departament de Justícia dels Estats Units ha publicat l’informePolice Response to Domestic Violence, 2006-2015”, sobre l’evolució de la violència domèstica i la resposta policial davant d’aquesta problemàtica. Les dades s’han extret de la National Crime Victimitzation Survey (NCVS).

Cal destacar que l’informe conceptualitza la violència domèstica com aquells fets que tenen lloc en el si de la parella i en les relacions familiars, ja siguin greus o atacs simples, i inclou fets contra les personesi contra el patrimoni. No es pot comparar la situació amb el territori català, ja que aquí es fa una atenció especial a aquella violència en què la víctima és una dona i l’agressor, un home ¾violència masclista¾, a diferència d’altres tipus de violència, com per exemple en l’àmbit domèstic o social i comunitari.

En el període 2006-2015, la mitjana anual de casos de violència domèstica als Estats Units és d’1,3 milions i la policia n’ha conegut poc més de la meitat. Segons l’NCVS, s’estimen 582.000 victimitzacions no reportades a la policia. No s’hi inclouen les víctimes mortals.

Les víctimes exposen les raons següents per no informar-ne: agressió com una qüestió privada (32%), protecció de l’agressor (21%), percepció de l’agressió com a lleu o sense importància (20%), por de les represàlies de l’agressor o d’altres (19%) o desconfiança envers la policia (8%).

La victimització femenina presenta la mateixa freqüència tant si comporta lesions greus (54%) com si no comporta lesions (55%).

En un 64% dels casos, la policia s’ha presentat al lloc de l’incident en els 10 minuts posteriors a ser informats. Gairebé la totalitat de les víctimes asseguren la presència policial en el termini d’una hora després del succés (94%).

Les actuacions policials més comunes han estat la redacció d’un informe sobre els fets (78%), l’interrogatori (36%) i la recerca d’evidències (11%).

La detenció de l’agressor es produeix en un 32% de les victimitzacions femenines greus i en un 44% quan la víctima és home. Quan no hi ha lesions, el percentatge d’arrest és del 16% per a tots dos sexes.

Un 48% de les víctimes i familiars han informat dels fets a la policia i han interposat denúncia penal contra l’agressor. La major freqüència es troba en la victimització femenina (21%), en l’àmbit de la parella (52%) i quan suposa violència greu (56%).

El seguiment policial ha tingut lloc en la meitat de casos en què la violència s’ha denunciat i en un terç de les victimitzacions sense denúncia.

Gairebé tots els departaments de policia local dels Estats Units que serveixen a 250.000 habitants o més disposen d’una unitat especialitzada en violència domèstica a temps complet. Aquestes unitats s’encarreguen d’investigar els casos més greus de violència domèstica, cooperar en la prevenció de la delinqüència, donar assistència física i psicològica a les víctimes, preparar els agents de policia, oferir protecció davant futures victimitzacions, fer recomanacions en el procés de justícia criminal i donar assistència per obtenir la reparació, entre d’altres.

Aproximadament el 21% de les victimitzacions conegudes per la policia sobre violència domèstica han estat ateses per la unitat d’assistència a les víctimes.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français