La UE és menys segura que fa dos anys, segons els seus ciutadans

La percepció de la seguretat va ser un dels temes sobre els quals van respondre 28.093 ciutadans a l’onada del juny de l’Eurobaròmetre. Aquesta enquesta es va portar a terme als 28 països de la Unió Europea, de manera presencial als domicilis de les persones enquestades (totes elles de 15 anys o més). A Espanya, les persones enquestades van ser 1.007.

Els resultats mostren que la percepció de seguretat es redueix a mesura que l’espai sobre el qual es pregunta és més gran. Així, la gran majoria dels ciutadans europeus consideren que el seu entorn més proper és segur: un 91% consideren segur el seu barri i un 90% creuen que la seva ciutat ho és. Aquesta àmplia majoria es redueix al 80% quan es pregunta si consideren que el seu país és segur. I quan la pregunta és si la UE és un lloc segur, el percentatge es redueix a un 68%.

A més, es dona la paradoxa que, respecte als anys anteriors, la percepció de seguretat als entorns propers (barri i ciutat) ha augmentat lleugerament,[1] mentre que la percepció que la Unió Europea és un espai segur ha baixat més de 10 punts (era del 79% l’any 2015).

A l’informe de presentació dels resultats, publicat el desembre del 2017, s’esmenten els atacs terroristes (sense comptar els que van tenir lloc a Catalunya, ja que l’enquesta es va fer dos mesos abans) com una de les raons d’aquesta reducció en la sensació de seguretat. El motiu és que, mentre a la majoria dels països la sensació de seguretat és elevada, en aquells que han patit problemes de seguretat més greus, especialment els relacionats amb el terrorisme, aquestes puntuacions han baixat i afecten més la seguretat a la UE que la dels entorns més propers.

L’enquesta també preguntava sobre la importància de cinc fenòmens que suposen un repte per a la seguretat a la UE (terrorisme, criminalitat organitzada, desastres naturals causats per l’home, ciberdelinqüència i les fronteres exteriors de la UE) i totes elles eren considerades importants per a més del 85% dels enquestats.

Els resultats sobre la valoració de les accions que porta a terme la policia per combatre determinats àmbits delictius no són tan positius. Així, mentre la lluita contra el terrorisme o el tràfic de drogues i la ciberdelinqüència són majoritàriament valorades com a suficients, la majoria dels enquestats consideren que la seva policia no fa prou per combatre el rentat de diners i la corrupció.

En la mateixa onada de l’Eurobaròmetre del juny, també es va preguntar als ciutadans sobre les seves actituds respecte a la ciberseguretat. Entre els resultats, que es van publicar el setembre, destacava l’augment de la preocupació de la ciutadania per aquest problema.

El portal de dades obertes de la Unió Europea també permet accedir i descarregar dades sobre altres edicions de l’Eurobaròmetre.

[1] L’Enquesta de seguretat pública de Catalunya (ESPC) també  pregunta sobre la percepció de la seguretat al municipi. Malgrat que la formulació de la pregunta és diferent de la de l’Eurobaròmetre, els resultats del 2015 també mostren que la percepció de seguretat al municipi ha anat augmentant des de l’any 2011. El treball de camp de l’edició del 2017 es va fer el novembre del 2017, pocs mesos després dels atemptats de Barcelona i Cambrils del 17 d’agost. Caldrà esperar els resultats de les properes edicions de l’ESPC per poder valorar la incidència dels atacs terroristes sobre la percepció de seguretat de les persones residents a Catalunya.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

La violència juvenil es redueix entre els joves a Alemanya, però augmenta entre els refugiats

Un equip integrat per membres de l’Institut de Recerca Criminològica de la Baixa Saxònia i l’Escola Superior de Ciències Aplicades de Zuric han publicat recentment un estudi[1] sobre l’evolució de la violència a  Alemanya en la darrera dècada, amb referència a la influència que hi tenen els joves i els refugiats.

Les dades policials entre els anys 2007 i 2015 mostren un descens continuat dels joves entre 14 i 18 anys que han estat detinguts per la policia. La xifra s’ha reduït un 50% en nombres absoluts. Les dades de l’assegurança escolar obligatòria també mostren un descens dels incidents causats per actes de violència dels alumnes, que han passat d’un 14,9 per cada 1.000 escolars l’any 1999 a només un 8,7 l’any 2015.

Entre les raons que fonamenten aquest descens, els investigadors han constatat les següents:

  • L’increment del nombre de joves que es graduen ha pujat del 24,5 al 34,1% i l’atur juvenil ha baixat del 15,3% al 6,8%.
  • Els nens que no pateixen cap violència per part dels pares ha augmentat del 43,3% al 60,8%.
  • S’ha constatat un increment en la cura dels pares cap als fills, fent-se explícites mostres d’estimació amb més freqüència que abans.
  • El consum d’alcohol entre els joves ha disminuït notablement. Un 21,6% dels joves declaraven el 2007 consumir alcohol un cop a la setmana com a mínim, mentre que el 2010 la xifra s’havia reduït al 10%.
  • La popularitat de la violència entre els joves ha disminuït notablement.
  • El percentatge de joves que ajuden a persones necessitades, que participen en activitats polítiques i que respecten el medi ambient ha pujat d’un 5% al 12%.
  • L’absentisme escolar s’ha reduït notablement.

D’altra banda, en el cas de la Baixa Saxònia, els anys 2015 i 2016 s’ha produït un augment de la delinqüència violenta en un 10,4%. Un 92,1% d’aquests casos addicionals de violència tenen com a protagonistes joves amb estatut de refugiats. Entre les raons que justifiquen aquests fets citen les següents:

  • El percentatge de refugiats que es troben a l’edat amb més propensió a conductes violentes (homes entre 14 i 30 anys) és superior al de la població autòctona.
  • Els grups que tenen poques perspectives d’obtenir un permís de residència permanent es veuen involucrats més freqüentment en actes violents.
  • La majoria venen de països amb cultures molt masculines, on la violència és una prova d’aquesta masculinitat.
  • El percentatge de dones entre els refugiats és molt baix (22,3%), en comparació amb la població global a la Baixa Saxònia (50,9%).
  • Les víctimes d’actes violents tendeixen a denunciar amb més freqüència quan els autors són visiblement estrangers.

Finalment, l’informe posa en relleu que un 12,6% d’aquests actes violents es produeixen entre persones pertanyents a un mateix grup ètnic o nacional, un 19,6% tenen lloc entre refugiats pertanyents a diversos grups i un terç de les víctimes són estrangers d’altres orígens (no refugiats) i alemanys.

[1] Se’n pot trobar un resum a http://www.sueddeutsche.de/panorama/studie-zur-jugendkriminalitaet-mehr-liebe-weniger-hiebe-1.3811190!amp.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

La Unió Europea garanteix prou els drets dels sospitosos de terrorisme?

El mes de desembre del 2017 es va publicar un estudi sobre Polítiques i lleis de la UE i els estats membres sobre persones sospitoses de delictes relacionats amb el terrorisme, que havia estat encarregat pel Departament de polítiques del Parlament Europeu per als drets dels ciutadans i els afers constitucionals.

L’estudi presenta un resum sobre el marc legal i les polítiques de la UE i 10[1] estats membres (escollits per haver patit el terrorisme o per particularitats de la seva legislació antiterrorista) i en destaca la manca d’homogeneïtat en dues qüestions clau. La primera és que la Directiva 2017/541 ofereix una definició de “terrorisme” prou àmplia perquè els estats membres la interpretin de manera discrecional. En aquest sentit, recomana que els estats membres segueixin intercanviant punts de vista sobre aquesta definició i com s’interpreta a la pràctica.

La segona, i l’aspecte principal, és que en la majoria dels estats membres el concepte de “sospitós” engloba una gran varietat de supòsits i amb un ampli marge de drets reconeguts. Per tant, en funció del moment processal en què es trobi la persona investigada, estaria protegida, com a mínim, pels drets individuals que cada persona té abans d’estar sota sospita i, com a màxim, pels drets garantits per a les persones sobre les quals s’ha iniciat un procediment (passant per estadis intermedis, com ara els drets que corresponen a “persones d’interès” o els reconeguts a persones que han estat subjectes d’una mesura administrativa).

L’estudi recomana als estats membres regular d’una manera més clara les diferents categories de sospitosos, així com el marc legal i els drets que els corresponen per a cada supòsit. També considera que la UE hauria d’actualitzar el conjunt de drets de les persones sospitoses i incloure que el concepte de “sospitós” s’ha d’entendre de forma àmplia, de manera que qualsevol persona que comenci a ser investigada ja tingui garantit un conjunt de drets.


L’estudi també ha detectat mancances, com que en l’àmbit europeu hi ha poca informació més enllà de l’informe anual de l’Europol sobre la situació i les tendències del terrorisme a la Unió Europea. Els autors proposen fomentar des de la UE alguna iniciativa semblant a la Base de Dades Globals sobre Terrorisme, liderada pel Consorci per a l’Estudi del Terrorisme i les Respostes al Terrorisme, amb seu als EUA.

Pel que fa a l’intercanvi d’informació, destaquen que existeixen massa nivells que s’encavalquen. Així, tant als estats com a la Unió Europea hi ha diversos organismes amb competències concurrents en matèria d’informació sobre terrorisme. A més, no s’ha d’oblidar el paper dels acords bilaterals entre països i la gran quantitat de relacions informals que també generen intercanvi d’informació. Com a conseqüència d’aquests problemes, hi ha poca informació pública disponible sobre les pràctiques d’intercanvi d’informació formals i l’eficiència d’aquests mecanismes.

Com a solució, recomanen una major transparència i que les dades relacionades amb l’intercanvi d’informació siguin recollides i publicades per millorar l’eficàcia i eficiència d’aquests instruments. Si s’aconseguís aquest objectiu, amb més transparència i més informació disponible, s’obririen noves línies d’investigació en relació amb la protecció dels drets de les persones sospitoses o els mecanismes d’intercanvi d’investigació.

[1] Alemanya, Bèlgica, Espanya, França, Grècia, Itàlia, els Països Baixos, Polònia, el Regne Unit i Suècia.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

Els homicidis es desplomen a mínims històrics a la ciutat de Nova York

Segons un informe estimatiu publicat pel Brennan Centre for Justice,[1] els homicidis a la ciutat de Nova York s’hauran situat el 2017 per sota dels tres-cents (entre 273 i 286, segons les fonts). Si tenim en compte que l’any 1990 se n’havien enregistrat 2.245, el descens és sorprenent i se situa en el nivell més baix des dels anys cinquanta,[1] després d’un lleuger repunt els dos anys anteriors, degut sobretot a la situació d’algunes grans ciutats, entre les quals destaquen Chicago i Baltimore.[2] La taxa d’homicidis se situa en un 3,1 per 100.000 habitants, xifra que per als Estats Units és realment baixa.

En general, a Nova York és tota la delinqüència la que disminueix en un 3,3% en relació amb l’any anterior, i la delinqüència violenta ho fa en un 7,4%.[3] La tendència a la baixa s’experimenta a tot el país amb un descens de l’1,8% en el global de la delinqüència, situant-se en el segon punt més baix des del 1990. La delinqüència violenta baixa un 0,6%, gràcies sobretot a l’estabilització de Chicago (que encara presenta xifres preocupants, per sobre dels 750 homicidis) i Washington D.C. Com a ciutats on els homicidis continuen creixent, cal remarcar els casos de Baltimore (375) que lidera el rànquing de taxa de delictes violents, seguida de molt a prop per Memphis i de Filadèlfia (de 271 a 291), on els resultats del famós experiment del 2009[4] semblen haver-se esvaït totalment. En el global del país, es projecta que els homicidis experimentaran un descens del 2,5%, sobretot degut al descens projectat  a Detroit (25,6%), Houston (20,5%) i Nova York (19,1%).

Mentre el descens de la criminalitat sembla evident, no ho és la causa que ha facilitat aquest descens. Freqüentment s’havia recorregut a la mà dura (tolerància zero), posada en marxa per alguns cossos policials (molt emblemàticament pel de Nova York als anys noranta) per justificar el fre a la delinqüència. Ara bé, els darrers anys el nombre de detencions i d’ús de la força per part de la majoria de cossos policials ha baixat notòriament (especialment a Nova York, on ara presumeixen de policia comunitària), amb un ús més moderat de les armes de foc i un increment de l’ús d’armes menys letals, i les xifres continuen baixant. Des de la policia de Nova York s’apunta a una estratègia que se centra en els delinqüents potencialment més perillosos, al mateix temps que s’aprofundeix en les relacions amb la comunitat, que generen confiança i seguretat. La criminologia, però, no és ni molt menys unànime a l’hora d’acceptar aquest argument com a única causa del descens continuat de la criminalitat.

[1] Vid. https://www.nytimes.com/2017/12/27/nyregion/new-york-city-crime-2017.html

[2] Vid. https://www.brennancenter.org/analysis/city-graphs-crime-2017-preliminary-analysis

[3] Vid. https://www.brennancenter.org/publication/crime-2017-preliminary-analysis

[4] Vid. http://www.cla.temple.edu/cj/files/2015/11/PFPE_research_summary.pdf

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

Dos exemples de la utilització de dades obertes sobre delinqüència als EUA

Open DataMés enllà dels informes estadístics oficials, dels quals ens fem ressò habitualment en aquest blog, els portals de dades obertes i les normatives de transparència faciliten que acadèmics, investigadors i periodistes analitzin les dades per obtenir informació sobre evolucions i tendències, ja sigui de la delinqüència en general o d’alguns fets en concret. A continuació exposem dos exemples d’aquestes anàlisis que aprofiten les dades obertes dels EUA.

Augmenten els homicidis de blancs

El portal de notícies The Crime Report es feia ressò d’un estudi que utilitzava els informes suplementaris sobre homicidis de l’FBI per analitzar l’increment de les víctimes d’homicidis als EUA entre els anys 2014 i 2016 (que va ser del 22%). Mentre l’opinió pública majoritària relacionava aquest augment amb les tensions de la policia amb les comunitats afroamericanes i la deixadesa de la policia en alguns barris, aquest estudi posava l’atenció en l’increment de morts de persones de raça blanca, el més gran des de començaments dels anys noranta. La hipòtesi que plantegen és que aquest increment estaria relacionat amb l’increment del consum d’heroïna als EUA, que ha provocat un augment considerable de les morts homicides de persones blanques.

No obstant això, reconeixen que la violència relacionada amb el mercat de les drogues està lluny de la que provocava el mercat del crack els anys noranta, i que caldria confirmar la seva hipòtesi amb estudis més detallats en l’àmbit local o de barris.

Avançament de les dades sobre criminalitat

L’FBI publica les dades oficials sobre la criminalitat als EUA entre el setembre i l’octubre, però la majoria de les grans ciutats d’aquell país tenen portals de dades obertes on publiquen de manera habitual les seves pròpies dades. Aprofitant aquesta major freqüència, i fent algunes peticions addicionals a algunes ciutats, el Centre Brennan per a la Justícia de l’Escola de Dret de la Universitat de Nova York publica anàlisis estimatòries sobre l’evolució de la delinqüència (i que va actualitzant durant l’any). En aquesta anàlisi, recullen les dades de les 30 ciutats més grans dels EUA i les comparen amb les dades oficials de l’any anterior. Cal remarcar el caràcter estimatori d’aquest estudi, ja que realitza les projeccions de les dades anuals de l’any en curs a partir de les dades dels primers sis mesos i sobre la base del pes que han tingut en anys anteriors els fets dels primers semestres.

Així, el primer informe estimatori del 2016 (del mes de setembre) projectava un increment global de la delinqüència d’un 1,3%. L’actualització (del mes de desembre) reduïa aquest augment al 0,3%, mentre que les dades finals (en l’informe publicat el juny del 2017) mostraven un increment del 0,9%.[1]

Malgrat que puguin semblar grans les diferències entre l’evolució estimada en els dos moments diferents i la xifra final, cal tenir en compte que la font oficial, l’FBI, publica també a començaments d’any un informe preliminar amb algunes dades semestrals, en les quals les evolucions també difereixen bastant de les evolucions anuals.

[1] Les dues darreres publicacions corresponen a l’estimació de dades del 2017 a partir de les dades del primer semestre i l’actualització a mitjan desembre del 2017.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

La pena de mort ha entrat en decadència als Estats Units?

El Centre per a la Informació sobre la Pena de Mort (DPIC en les sigles en anglès) acaba de publicar un informe sobre les penes de mort dictades i executades l’any 2017 que el situa en el segon més baix des del 1973, tot i que significa un petit repunt en relació amb el 2016, que presenta la xifra més baixa del mateix període.[1] En el mateix sentit, les penes de mort dictades han passat de les 279 de l’any 1999 a les 39 del 2017 (amb l’any anterior en el mínim històric del període, 31). A més, aquestes condemnes estan molt concentrades geogràficament. Hi ha tres comtats (Riverside, CA, Clark, NV i Maricopa, AZ) que concentren el 31% de les sentències dictades enguany. Aquests comtats no apareixen precisament com a exemplars en matèria de justícia criminal (la policia de Riverside és la novena en el rànquing de civils morts per la policia). En sentit contrari, el comtat de Harris, a Texas, tradicionalment prolífic en penes de mort, aquest any no n’ha dictat cap, circumstància que es valora com un canvi de tendència. Les execucions estan també molt concentrades, concretament el 75% de les que s’han aplicat aquest any van tenir lloc a quatre estats: Texas, Arkansas, Florida i Alabama.

Tot això coincideix amb les taxes de suport a la pena de mort dels darrers temps, que encara, però, es situen en el 55% de la població (el percentatge havia arribat al 80% a mitjan anys noranta). L’any 2010, una enquesta de Like Research Partners mostrava que el 61% dels entrevistats preferia penes diferents de la mort per als delictes d’homicidi i assassinat.

Una de les raons del suposat desprestigi d’aquesta mesura hauria estat l’evidència d’activitat probatòria deficient, fiscals excessivament agressius i defenses dels acusats poc professionals que condueixen, de manera no aïllada, a la condemna de persones que no està provat que hagin comès els fets de què se’ls acusa. De fet, des del 1973, 160 persones han estat alliberades quan eren al corredor de la mort per haver-se’n provat la innocència.

Un altre factor és l’evident biaix racial de l’aplicació i execució de la pena de mort. Mentre els negres i els hispans constitueixen un 15 i un 7%, respectivament, dels condemnats a mort, són efectivament executats en un percentatge superior (34,3 i 8,3%, respectivament). En el 75% dels casos que acaben efectivament en una execució, la víctima era una persona blanca (tot i que aquestes només representen la meitat de les víctimes d’homicidi i assassinat). En coherència amb aquestes dades, la immensa majoria d’aquestes execucions (1.195) han tingut lloc en estats del sud. Els executats en el comptat de Riverside entre el 2010 i el 2015 eren en un 76% de raça negra.

De tota manera, malgrat aquesta tendència a la baixa, 31 estats encara la mantenen en vigor.[2] En total, des del 1976 han estat executades 1.465 persones[3] i a 1 de juliol del 2017, 2.817 persones eren encara al corredor de la mort esperant l’execució.

[1] Vid. https://deathpenaltyinfo.org/documents/2017YrEnd.pdf

[2] Vid. https://deathpenaltyinfo.org/states-and-without-death-penalty

[3] Vid. https://deathpenaltyinfo.org/documents/FactSheet.pdf

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

La meitat dels delictes més greus als EUA no es denuncia

Als Estats Units, el percentatge de denúncies i de fets que no arriben al coneixement de les autoritats –l’anomenada “xifra fosca” o “negra”– és una de les informacions que s’obtenen de les enquestes de victimització.

    • L’any 2016 es van denunciar aproximadament la meitat (el 51%) dels delictes violents més greus (agressions sexuals, robatoris violents i agressions violentes greus).
    • Els percentatges de denúncia baixen al 42% per al conjunt dels delictes violents, i al 36% per als delictes contra el patrimoni.
    • El tipus de fets amb una xifra fosca més baixa és el de la sostracció de vehicles de motor, ja que se’n denuncien el 80% dels casos.
    • Per contra, les agressions sexuals són les que tenen la xifra fosca més alta, ja que el percentatge de denúncia és tan sols d’un 23%, el més baix de tots.

Les taxes de victimització

La taxa de victimització va ser de 21,1 delictes violents per cada 1.000 habitants de dotze anys o més. D’aquests, 7 de cada 1.000 corresponen a delictes greus, i els 14,1 restants, a agressions lleus. Del total de delictes violents, la taxa va ser més alta per les agressions de desconeguts (8,2) que per la violència exercida per la parella (2,2 victimitzacions per 1.000 habitants). Entre les agressions violentes, s’hi van produir gairebé 1,8 victimitzacions causades per arma de foc per cada 1.000 habitants, de les quals se’n va denunciar el 61% (es quantifiquen tant si s’ha utilitzat l’arma com si només s’ha mostrat).

Pel que fa als delictes contra el patrimoni, els resultats dels enquestats van donar la xifra de 119,4 fets per cada 1.000 habitatges, dels quals 90,3 corresponen a furts o sostraccions sense violència i sense entrada a la llar, 24,7 a robatoris al domicili o entrades al domicili sense autorització, i 4,4 a sostraccions de vehicles.

Metodologia

Aquests són alguns dels resultats que proporciona la darrera edició de l’enquesta de victimització dels EUA, que ha publicat el Departament de Justícia dels EUA al desembre de 2017. Les enquestes es van realitzar, durant l’any 2016, a 224.520 residents als EUA a partir dels dotze anys i a 134.690 llars, i es preguntava sobre fets esdevinguts els sis mesos anteriors. Enguany la mostra s’ha redissenyat per recollir els canvis que s’han produït en el cens de població i per poder realitzar estimacions en els 22 estats amb més població i en algunes àrees metropolitanes d’aquests estats. En conseqüència, els resultats no es poden comparar de manera directa amb els d’anys anteriors. Malgrat això, els responsables afirmen que en aquelles àrees en què la mostra és la mateixa, els canvis no són estadísticament significatius.

Aquestes dades complementen les obtingudes de l’estadística policial i que vam recollir fa unes setmanes a Notes de Seguretat.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

L’Europol documenta com les drogues il·legals financen la delinqüència organitzada a la UE

L’Europol acaba de publicar l’Informe estratègic sobre els delictes de tràfic i venda de drogues il·legals, i com aquests serveixen per finançar la delinqüència organitzada a la UE.

Es calcula que el comerç de drogues a la UE genera almenys 24 mil milions d’euros en ingressos cada any, la qual cosa el converteix en el mercat criminal més gran de la UE. L’informe proporciona una visió general del mercat de les drogues il·lícites a la UE.

  • Prop del 35% dels grups de delinqüència organitzada a la UE participen en la producció, el tràfic o la distribució de drogues il·legals. El 75% d’aquests grups utilitza més d’una tipologia diferent d’estupefaent.
  • El mercat de les drogues sintètiques i les noves substàncies psicoactives (NPS) continua sent el mercat de drogues més dinàmic de la UE; durant els últims 5 anys s’han detectat 620 noves substàncies.
  • S’ha produït un gran augment en la disponibilitat d’estupefaents al mercat europeu de drogues il·legals. Des de l’any 2012, s’han identificat un total de 24 nous tipus de drogues.
  • Les drogues es comercialitzen àmpliament en línia a través de diverses plataformes. La venda de medicaments a través dels mercats del web fosc és una amenaça important i continua expandint-se.
  • Poc èxit en la lluita contra el blanqueig de capitals: les activitats de blanqueig de diners a la UE són significatives, reflectint els beneficis generats pel comerç de les drogues. Tanmateix, el marc global contra el blanqueig de diners ha demostrat tenir una taxa de resolució deficient. Amb prou feines l’1% dels recursos il·lícits són confiscats per les autoritats competents en l’àmbit de la UE.

El 6 i 7 de desembre del 2017, els Caps de les Unitats de Drogues de tots els estats membres de la UE, representants de la Comissió de la UE i agències de la UE, com ara Eurojust i l’Observatori Europeu per a la Droga i les Toxicomanies (OEDT), així com l’Agència de Drogues dels Estats Units (DEA), altres socis operatius i 10 països tercers amb acords operatius amb l’Europol, es van reunir a la seu de l’Europol per identificar i discutir sobre la implementació de noves maneres d’abordar el comerç de drogues il·legals, que és un dels fenòmens penals més amenaçadors de la UE. Aquesta conferència complementa l’avaluació de la implementació de l’Estratègia de drogues de la UE 2013-2020 i el Pla d’acció de la UE sobre drogues 2013-2016 per part de la Comissió Europea.

Segons aquesta avaluació, es demostra que hi ha hagut alguns avenços en totes les accions del Pla d’acció de la UE destinades a la reducció de l’oferta de drogues, però els últims anys no s’ha registrat una reducció significativa de l’oferta d’estupefaents. Partint dels resultats de l’avaluació, el nou Pla d’acció sobre drogues 2017-2020 proporciona una resposta reforçada als nous reptes de salut i seguretat emergents en matèria d’ús i tràfic il·lícits de drogues.

L’Europol és l’agència de la UE que ajuda els estats membres a lluitar contra la delinqüència internacional greu i el terrorisme. Establerta com una agència de la UE el 2010, l’Europol, l’Agència de Cooperació per a l’Aplicació de la Llei de la Unió Europea, és al centre de l’arquitectura europea de seguretat i ofereix una gamma única de serveis. L’Europol és un centre de suport per a les operacions de l’àmbit de la seguretat, un nucli d’informació sobre activitats delictives i un centre d’experiència en aplicació de la llei. L’Europol col·labora estretament amb l’Observatori Europeu per a la Droga i la Drogodependència (OEDT) en la lluita contra les drogues il·legals.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

Les grans desigualtats econòmiques ocasionen nivells més baixos de seguretat subjectiva

Economy

El darrer número de la Polizei Newsletter es fa ressò d’un estudi sobre la relació entre les desigualtats econòmiques i la por al delicte a Europa[1].

A partir de recerca prèvia, ja s’havia constatat amb escreix que hi havia relació entre desigualtats, segons el nivell d’ingressos tant en els nivells de por al delicte com en l’ús de la violència. No així segons els nivells de riquesa d’una societat, considerada globalment, que no semblen relacionar-se directament amb nivells concrets de por al delicte. En el mateix context social, la recerca també havia assenyalat que l’estructura social (el grau més gran o més petit d’immigració i minories) i el capital social existent en un país podia contribuir a un major o menor grau de por al delicte (com més control social informal, menys por).

Individualment, gènere, edat i minusvalidesa o malalties també s’havien relacionat com a factors amb gran influència en la por al delicte, encara que els nivells de victimització d’aquestes persones estan per sota de la resta de la població. El fet de sentir-se febles per fer front a les conseqüències del delicte els fa sentir-se més insegurs. També hi havia estudis que parlaven d’una por més gran al delicte per part dels membres de minories ètniques. L’estil de vida també influeix en el nivell de seguretat; curiosament, aquells que fan activitats amb més risc són els qui se senten més segurs.[2]

Aquest estudi es va fer a partir de preguntes de l’Enquesta social europea (ESS), a la quarta edició de l’any 2008. Es van tenir en compte les preguntes relacionades amb la seguretat i el delicte: “Com de segur et sents caminant sol a la nit?”, “Amb quina freqüència tens por que t’entrin a robar a casa?”, “Amb quina freqüència tens por de ser víctima d’un delicte violent?”. Per tenir referències sobre la desigualtat dels ingressos van fer servir el coeficient de Gini d’Eurostat, les dades de delinqüència també eren d’Eurostat i el desenvolupament socioeconòmic el van obtenir de l’índex de desenvolupament humà (IDH, en anglès HDI).

Els resultats foren que un 90,9 per cent de les diferències eren degudes a diferències dels individus, però la resta −un 9,1 per cent− eren degudes a les peculiaritats dels països. La majoria de països amb un nivell alt de desigualtat presenten nivells alts de por al delicte i de poca seguretat subjectiva. Però és important remarcar que, en els països amb més desigualtat, són les majories autòctones les que tenien més por al delicte i no les minories, que, en principi, són més vulnerables. Si es pren com a referència únicament el nivell de riquesa del país, no es troben diferències substancials en la por al delicte en nivells prou diferents. Sembla com si, en casos de màxima desigualtat, la majoria temés que les minories que estan en els esglaons més baixos tendeixin a la delinqüència contra les majories amb més facilitat. Però no és la mera existència de minories la que genera aquesta por, com ho mostra el fet que el percentatge de no comunitaris al país no afecta, per si sol, la por al delicte de la majoria.

[1] Publicat a l’European Journal of Criminology (2017), vol. 14 (2) 221-241.

[2] Vid. Crowl, J.N. i Battin, J.R. (2017). “Fear of crime and the police: Exploring lifestyle and individual determinants among university studies”, a Police Journal: Theory, Practice and Principles. Vol 90(3), pàg. 195 a 214.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

Augmenten, per segon any consecutiu, els delictes violents als EUA

L’FBI va publicar, a finals de setembre, l’edició de 2016 de l’informe Delictes als Estats Units (Crime in the United States – CIUS), amb les estadístiques sobre delinqüència coneguda per la policia en aquest país, corresponents a fets que van ocórrer durant l’any passat. El major nombre d’il·lícits correspon als fets contra el patrimoni, 7,9 milions de delictes entre furts i sostraccions (el 71,2%), robatoris a domicilis (el 19,1%) i sostraccions de vehicles de motor (9,7%). El conjunt d’aquests fets contra el patrimoni baixa per catorzè any consecutiu, malgrat que de les tres tipologies les sostraccions de vehicles de motor van augmentar un 7,4%.

La dada més destacada és l’augment, per segon any consecutiu, dels delictes violents. En concret, en un 4,1% fins a arribar a més d’1,2 milions de delictes. En aquest grup de fets, els més nombrosos són les agressions (64,3%), seguides de robatoris (26,6%), agressions sexuals (7,7%) i homicidis i assassinats (1,4%). També destaca que els homicidis i assassinats han augmentat un 8,6% respecte al 2015 (quan ja havien augmentat gairebé un 11%  respecte al 2014).

Les dades publicades no només fan referència a aquests set tipus penals, entre d’altres àmbits; també s’hi pot trobar informació sobre:

  • Incendis intencionats
  • Sostraccions de mercaderies
  • Tràfic d’éssers humans
  • Delictes d’odi
  • Detencions
  • Efectius dels cossos policials
  • Agents policials morts o agredits

L’informe CIUS conviu, des del juny de 2017, amb el portal d’exploració de dades sobre delinqüència (Crime Data Explorer – CDE), que ofereix aquestes dades tant als cossos de seguretat com a la ciutadania. Com a conseqüència d’aquesta convivència entre els dos recursos (CIUS i CDE)  i de la modernització de les eines, els responsables del CIUS han decidit reduir el nombre de taules publicades, mantenint-ne 29 de les 81 prèvies, ja sigui perquè aporten una informació diferent o perquè són les més consultades en aquest espai.

Cal recordar que l’FBI no recull les dades directament, sinó que són les diferents policies i cossos policials (d’àmbit municipal, comtal, universitari, estatal, tribal i federal) els que introdueixen les seves estadístiques en un sistema nacional. Aquest sistema actualment està en procés de canvi, motiu pel qual el detall de les dades que es poden consultar al CDE és diferent per a cada un dels estats.

https://notesdeseguretat.blog.gencat.cat/2016/11/07/es-confirma-lincrement-dels-delictes-violents-i-el-descens-dels-delictes-contra-la-propietat-als-eua/

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français