3N(r1P7a$1o*

El passat mes de gener Europol i Eurojust van llançar el seu primer informe sobre encriptació en l’àmbit de la seguretat informàtica, First report of the observatory function on encryption. En el marc de les mesures presentades per la Comissió Europea a l’Eleventh progress report, ambdues agències han establert un observatori conjunt per analitzar les dificultats, les oportunitats i el futur de l’encriptació en l’àmbit de la investigació criminal.

L’informe fa una breu introducció dels conceptes, els productes i els serveis[1] que tenen un ús genèric en encriptació. Tot seguit, a partir de l’experiència dels membres de l’European Cybercrime Centre (EC3), es tracten els reptes per als cossos de seguretat i els sistemes de justícia en el moment de la investigació i la persecució d’il·lícits penals.

En aquest sentit, en primer lloc es destaca un deficient marc legal específic que no ajuda les agències de seguretat i les autoritats judicials a superar o atacar l’encriptació. Malgrat el difícil equilibri entre el dret a la privacitat i els drets de les víctimes, l’informe accentua la necessitat d’una normativa que faciliti, entre d’altres, l’obligació legal d’entregar la clau o la informació xifrada per part de les empreses i/o els serveis[2] i unes provisions específiques en l’ús d’eines per atacar l’encriptació.[3]

Més enllà dels aspectes legals, es ressalta la necessitat de reforçar els aspectes de coordinació operativa, els recursos tècnics i tecnològics i els recursos humans. Segons l’observatori, des del punt de vista operatiu es necessita una millor coordinació de les diferents forces de seguretat i les agències europees com Europol i Eurojust. A la vegada, és crucial invertir en potència computacional per tal de dur a terme atacs orientats a trobar les claus d’accés a la informació xifrada. Tot i així, i com a complement a la tecnologia, la formació i la presència de forenses experts en la matèria es fan imprescindibles.[4]

Davant la ja esmentada problemàtica de contraposar els drets a la privacitat i la necessitat de lluitar contra la delinqüència, European Digital Rights (EDRi) indica que trobar la clau o descobrir-la explotant vulnerabilitats és una bona manera de respondre-hi. És en aquesta direcció que, segons l’informe, s’ha de dirigir l’esforç davant el repte de l’encriptació.

Finalment, l’informe posa sobre la taula nous reptes de futur. L’observatori en destacarà fins a tres, la computació quàntica, la intel·ligència artificial i l’arribada del 5G. Ara com ara, cap d’aquestes tecnologies ha suposat un canvi radical en encriptació però es preveuen grans avenços i alguns riscos, com la Quantum Key Distribution en el cas de la computació quàntica o la International Mobile Subscriber Identity-IMSI[5] en el cas del 5G.

En suma, l’informe planteja un dilema. Si bé l’encriptació és necessària, en termes de seguretat, per a les administracions públiques i les empreses privades, també és aprofitada per a activitats il·lícites de crim organitzat. La qüestió de fons, doncs, és dotar els serveis públics d’un marc legal i de capacitat operativa per anar al capdavant en aquest nou entorn tecnològic. En serem capaços, quan el mateix informe destaca que són les empreses privades les que porten la iniciativa?

Enllaços—————————————————————————————————————-

https://www.europol.europa.eu/ à Europol

http://www.eurojust.europa.eu/Pages/home.aspx –> Eurojust

https://www.europol.europa.eu/publications-documents/first-report-of-observatory-function-encryption à Informe a la web d’Europol.

Peu de pàgina 1.

https://www.europol.europa.eu/about-europol/european-cybercrime-centre-ec3 European Cybercrime Centre. EC3

https://www.techopedia.com/definition/5067/international-mobile-subscriber-identity-imsi – IMSI

[1] Per exemple, en l’àmbit dels navegadors, l’ús de The Onion Router (Tor), un programari lliure que a partir de prendre en préstec diverses adreces IP crea nodes i connexions aleatòries amb les seves respectives capes de xifratge, fet que dificulta la traçabilitat de la IP original. O els Virtual Private Networks, que protegeixen la connexió entre el terminal i el servidor. En les comunicacions per veu, tenim per exemple els serveis d’encriptació de Signal o la menys coneguda Silent Circle.

[2] Aquesta legislació específica no és generalitzada, ja que podria suposar una violació del dret a no incriminar-se un mateix en un delicte. Tot i així, allà on existeix aquesta obligació per als proveïdors de serveis, en moltes ocasions aquests mateixos proveïdors no poden satisfer la petició perquè no tenen accés a les dades xifrades d’extrem a extrem (end-to-end encryption E2EE).

[3] L’informe destaca que, malgrat que és suficient amb la legislació vigent, una concreció sobre les eines de desxifratge utilitzades, tot i que no necessàriament molt descriptiva tècnicament, podria donar més seguretat jurídica.

[4] Hi ha eines de xifratge que amb l’actual potència computacional fan impossible la desencriptació en un temps raonable. És per això que els experts poden aportar aspectes de context i d’entorn personal de l’investigat per accelerar la investigació focalitzant recursos en una direcció.

[5] Amb el 5G, un únic identificador pot ser temporalment substituït per un identificador dinàmic, la qual cosa ajuda a noves tècniques de manipulació de la identitat i l’ocultació.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

El tràfic de drogues: la principal preocupació dels catalans segons el CEO

ÒmnibusEl passat 13 de febrer, el Centre d’Estudis d’Opinió (CEO) va publicar l’Òmnibus de la Generalitat de Catalunya 2018, amb l’objectiu d’obtenir informació demoscòpica sobre la situació actual i l’impacte de les polítiques que es duen a terme a Catalunya. L’informe, dividit en deu blocs, aborda diversos àmbits, des de territori, economia i treball fins a salut, cultura i educació, i incideix també en l’àmbit de la seguretat i justícia. Pel que fa a aquest bloc, en destaca, respecte al mateix informe de l’any anterior, el canvi de focus: mentre que el 2017 es posava èmfasi en l’anàlisi de l’àmbit judicial, el 2018 s’ha prioritzat el de la seguretat, i s’ha incidit especialment en les violències masclistes que tenen lloc en contextos d’oci.

En una escala del 0 al 10 (0 gens segur i 10 molt segur), els enquestats valoren el nivell de seguretat a Catalunya amb un 6,48 de mitjana, tot i que la majoria, un 23,3%, l’ha qualificat amb un 8, la qual cosa vol dir que considera el país una zona bastant segura.

El tràfic de drogues és el fenomen considerat el principal problema per a la convivència i la seguretat pública. En una escala del 0 al 10, on el 0 és “cap problema” i el 10 “un problema molt important”, el tràfic de drogues s’enduu un 7,82 de mitjana, per davant d’altres fenòmens que aparentment tenen un impacte més directe en el ciutadà, com els robatoris o la violència, per exemple. A més, la majoria dels enquestats, un 30,2%, ha qualificat l’amenaça de “problema molt important”, mentre que tan sols un 1,1% l’ha qualificat de “cap problema”.

Aquesta problemàtica, doncs, passa per davant d’altres fenòmens que també són considerats problemàtics per a la convivència i la seguretat pública, com ara la violència masclista, que s’enduu un 7,62 de mitjana, i les conductes incíviques (la brutícia, els sorolls, etc.), qualificades amb un 7,42. Per sota del 7 hi trobem, en ordre descendent, la inseguretat ciutadana, entenent com a tal robatoris i agressions (6,92), el racisme i la xenofòbia (6,82) i el maltractament a les persones grans (6,77). El terrorisme, amb una valoració mitjana de 6,25, és considerat la problemàtica menys rellevant.

Com ja s’ha apuntat, la violència masclista és una de les principals preocupacions, tant per a la ciutadania com per part de les institucions. En aquesta edició, l’Òmnibus posa el focus en les agressions i violències de caire sexual en els espais d’oci nocturn on, segons l’Enquesta de violència masclista a Catalunya (EVCM) publicada pel Departament d’Interior de la Generalitat de Catalunya el passat mes de juliol, tenen lloc la majoria de les agressions masclistes, seguit de l’espai públic i el transport públic.

En una escala del 0 al 5, en la qual 0 és “mai” i 5 “molt sovint”, un 5,2% dels ciutadans consideren que “molt sovint” en els espais d’oci nocturn hi tenen lloc violacions o intents de violació, mentre que la majoria, un 27%, creu que hi tenen lloc “a vegades”. El tant per cent corresponent a “molt sovint” augmenta progressivament a mesura que s’alleuja el tipus d’agressió. Així, gairebé un 30% de la població opina que “molt sovint” en els espais d’oci hi tenen lloc comentaris (agressius) de caire sexual, un 17,8%, actituds molestes de caire sexual, un 9,8%, tocaments sense violència i un 4,9%, tocaments amb violència. Així, en general, els ciutadans consideren que en els espais d’oci nocturn les diferents formes de violències sexuals hi tenen lloc “a vegades” o “sovint”. Finalment, els resultats del CEO en l’àmbit de la violència masclista mostren que un 12% de les dones a Catalunya tenen “molta por”, en una escala del 0 al 10, de caminar soles pel carrer per temor a patir una agressió sexual.

Per acabar, els resultats de l’enquesta apunten que el telèfon d’emergències 112 està valorat positivament per aquells que l’han utilitzat per alguna raó, majoritàriament a causa d’una urgència mèdica (40,3%) o d’un accident viari (17,2%). Un 53,6% dels usuaris valora l’atenció rebuda com a “molt bé”, mentre que tan sols un 3,2% la valora com a “molt malament”.

Podeu consultar els resultats complets de l’Òmnibus 2018 de la Generalitat de Catalunya clicant a l’enllaç següent:

http://upceo.ceo.gencat.cat/wsceop/6948/Taules%20estad%C3%ADstiques%20-913.pdf

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

El tràfic de persones augmenta en contextos de conflicte armat i l’explotació sexual n’és la principal finalitat

Global report on trafficking in persons 2018El passat desembre es va publicar l’Informe global sobre tràfic de persones del 2018, elaborat per l’Oficina de les Nacions Unides contra la Droga i el Delicte (UNODC). L’informe analitza les dinàmiques del tràfic de persones i la seva evolució en els últims anys, i emfasitza la relació entre el tràfic de persones i els conflictes armats. És en el context de conflictes armats on s’accentua aquesta pràctica per part sobretot de grups armats partícips del conflicte amb la finalitat de finançar l’activitat armada, però també per part de grups de crim organitzat i individus.

L’estudi està dividit en dos blocs: en el primer s’ofereix una visió general del que és el tràfic de persones, les principals pràctiques, els fluxos, el perfil de les víctimes i les dinàmiques globals; i en el segon es detalla la informació per regions. L’informe es pot resumir en les principals conclusions següents:

La capacitat de detectar i informar sobre el nombre de víctimes ha incrementat en la majoria de països, així com el nombre de condemnes. Aquest canvi es deu sobretot al fet que en els últims anys s’ha modificat la legislació pel que fa al tràfic, s’han incrementat els esforços per detectar aquest tipus de crim, així com la cooperació entre països, i s’han destinat més recursos a la protecció de les víctimes i als grups més vulnerables. Mentre que al 2009 tan sols 26 països disposaven d’una institució encarregada de recopilar els casos de tràfic de persones, el 2018 aquest nombre ha augmentat fins a 65. Una recopilació acurada de les dades és imprescindible a l’hora de dissenyar una estratègia adequada per combatre aquest tipus de crim.

D’altra banda, encara hi ha territoris on els traficants gaudeixen d’una àmplia impunitat. Sobretot a Àsia i Àfrica hi ha països on aquests mecanismes de recopilació de dades no estan correctament implantats i on el nombre de casos de tràfic de persones presentat és relativament baix. Tot i això, en altres regions amb millors mecanismes de recopilació sí que es detecten casos de tràfic de persones procedents d’aquestes regions, fet que indica que els nombres no són reals.

Pel que fa a l’abast geogràfic del tràfic de persones, l’anuari destaca que en els països menys desenvolupats la gran majoria dels casos de tràfic de persones que es detecten són de caire nacional: les víctimes són ciutadanes del mateix país. Als països de l’Europa occidental i l’Orient Mitjà, en canvi, les víctimes arriben de països en regions llunyanes, mentre que el tant per cent de víctimes nacionals de la mateixa regió és poc significatiu.

Les dones adultes són les principals víctimes del tràfic. Un 49% del total de víctimes són dones, seguit per un 23% de nenes, nombre que va en augment. Els homes en són víctimes en un 21% dels casos i els nens en un 7%. Aquesta tendència, però, no és uniforme sinó que varia segons la regió. A Amèrica i el Carib, les nenes són les principals víctimes, mentre que a l’Àsia central el tant per cent de víctimes menors és molt baix i homes i dones en són víctimes amb un percentatge semblant.

La variació de gènere i edat està relacionada sobretot amb la finalitat del tràfic. A escala global, l’explotació sexual segueix sent la principal finalitat del tràfic de persones, seguit pel treball forçat. Altres formes d’explotació detectades en algunes regions, tot i que en menor mesura, són: el matrimoni forçat en alguns països del Sud-est Asiàtic, l’adopció il·legal a l’Amèrica central i del Sud, l’extracció d’òrgans al Nord d’Àfrica i a l’Europa centreoriental i el tràfic d’infants per a l’explotació en forma de mendicitat i la producció pornogràfica.

Finalment, com ja s’ha destacat prèviament, l’estudi remarca la incidència dels conflictes armats en el tràfic de persones. La manca de recursos per combatre el crim, la fragilitat de l’estat de dret i la desesperació de la gent en no tenir accés als recursos bàsics proporcionen el context òptim als traficants per dur a terme les seves activitats. En les zones de conflicte, en molts casos els grups armats es dediquen al tràfic de persones amb finalitat lucrativa, per finançar les seves activitats. El tràfic de persones no només s’incrementa als territoris on té lloc el conflicte, sinó també als països veïns, sobretot en els camps de refugiats.

El tràfic de persones és una de les activitats criminals més present a escala internacional, i que més beneficis aporta. És per això que combatre aquest tipus de tràfic és un desafiament important per a la seguretat global. Tot i el progrés dels últims anys, encara hi ha molta feina a fer, sobretot en determinades regions d’Àfrica i Àsia.

Podeu consultar l’informe sencer a l’enllaç següent: https://www.unodc.org/documents/data-and-analysis/glotip/2018/GLOTiP_2018_BOOK_web_embargoed.pdf

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

Estats Units: mor una persona cada tres minuts a causa de la violència

Segons els Centres de Control de Malalties i Prevenció del Departament de Sanitat i Serveis Humans dels EUA (Centers for Disease Control and Prevention (CDC) from the US Department of Health and Human Services) cada any 214.000 persones moren a causa de lesions provocades en actes de violència, 1 persona cada 3 minuts. Tot i això, cada any milions de persones sobreviuen a accions violentes però han de fer front a problemes mentals, físics i econòmics. El 2013 es van produir 30,8 milions de lesions, el 2015 n’hi va haver aproximadament 30,4 milions, i a causa d’aquestes 2,8 milions de persones van ser hospitalitzades i 27,6 milions van ser tractades en sales d’emergència. El 2016 hi va haver 32 milions de persones lesionades. Cal tenir en compte que les lesions tenen una quota econòmica bastant elevada als EUA, la qual el 2013 va arribar a 671 bilions de dòlars.

Si desglossem el total de les lesions podem veure, segons dades del 2016, que la classificació és la següent: lesions no intencionades i violència. Primerament:

  • Més de 33.700 persones moren en accidents de trànsit.
  • Més de 14.800 persones moren de sobredosi d’opioides receptats.
  • 791.000 persones envellides són tractades en sales d’emergència per lesions de caiguda cada any.
  • 325.000 nens són tractats en sales d’emergència per commoció cerebral causada durant l’esport.

D’altra banda, les xifres en relació amb la violència:

  • 1 de cada 7 nens ha patit abusos o abandonament.
  • Cada minut hi ha 20 persones víctimes de violència física per la seva parella.
  • 1 de cada 2 dones patirà violència sexual al llarg de la seva vida.
  • 1 de cada 5 homes patirà violència sexual al llarg de la seva vida.

Què es podria fer per millorar aquestes xifres? Segons CDC, han estat treballant des de fa més de 20 anys en programes de prevenció de lesions i violència. Aquest centre es considera l’autoritat principal dels EUA núm. 1 en la seva prevenció. Les seves 4 competències a destacar són:

  1. Identificar i monitoritzar els problemes fent servir dades d’última generació.
  2. Fer recerca i entendre quin tipus de treball és necessari per a la prevenció.
  3. Donar suport a programes estatals sobre la prevenció.
  4. Treballar juntament amb personal sanitari, proveïdors sanitaris, legisladors i públic per implementar solucions per a la prevenció.

A més, el centre publica una sèrie de millores per poder facilitar la prevenció de lesions i violència en els diferents àmbits:

  • En accidents de trànsit s’hauria de fer més campanya sobre l’ús de cinturons de seguretat, seients infantils i elevadors.
  • Utilitzar més informació a l’hora de receptar medicaments.
  • Per evitar lesions infantils en l’esport, caldria incentivar una cultura de seguretat on els joves poguessin informar sobre el seu malestar, símptomes i donar recursos per als entrenadors i els pares.
  • Assegurar que els infants tinguin entorns i relacions segures i estables.
  • Per evitar caigudes de la gent gran s’hauria d’aplicar una rutina de prevenció per part de la sanitat; seguiment de pacients, tractament i assessorament.
  • Finalment, per tal de reduir la violència sexual caldria promoure relacions més respectuoses, reforçar la figura de la dona i la noia i crear entorns segurs per a tothom.

Enllaços d’interès:

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

Un de cada quatre nens en risc de ser víctima d’un desastre

Bündnis Entwicklung Hilft juntament amb l’Institut del Dret Internacional de la Pau i els Conflictes Armats (IFHV) han publicat l’Informe mundial del risc.

Aquest any les organitzacions se centren en la protecció dels infants i els seus drets, un grup bastant vulnerable. Segons el mateix informe, 1 de cada 4 infants d’arreu del món viu en països afectats per desastres. Per aquest motiu, entre d’altres, l’informe fa una crida per millorar i protegir els drets dels infants, sobretot en situació de risc.

Els infants són un grup sovint afectat a causa de les crisis i dels desastres. Per protegir i reduir l’impacte que aquests els produeixen, a ells i a les seves famílies, és necessari establir unes mesures de preparació i cooperació que s’adaptin correctament a la situació que es visqui. Una manera d’assegurar-les és que els Estats compleixin el seu deure i ratifiquin la Convenció dels drets de l’infant, adoptada per les Nacions Unides el 1989.

L’informe subratlla com és d’important l’educació en els moments de crisi. Després d’una situació d’emergència, les institucions educatives han de promoure un espai de protecció on l’infant continuï desenvolupant-se. L’escola ha de ser una eina per protegir l’infant de violacions, explotacions i malalties. Si no hi ha una protecció, a la llarga es crearà un impacte negatiu en la societat: manca d’oportunitats, pobresa… A més, l’escola representa un espai de sensibilització adreçada a “entendre” el desastre i com gestionar-lo emocionalment; un exemple en seria la pèrdua d’algun familiar. En aquest cas, s’introdueixen programes educacionals, l’objectiu principal dels quals és tornar a integrar els infants en el sistema educatiu estatal com més aviat millor, a través de la detecció i cura dels traumes provocats pel desastre.

Un altre punt important és el d’involucrar els infants en projectes i formacions sobre preparacions de desastres per saber quina és la seva perspectiva de la situació i com desenvolupar una estratègia més apropiada i eficient. Com és el cas de Bangladesh, on l’impacte del govern no és gaire eficaç. La zona nord del país pateix força inundacions, fenomen que destrueix habitatges i camps de conreu. Per donar solució al problema, tres ONG es van unir per dur a terme un projecte de preparació de desastres. Aquest tractava de formar professors d’escoles i infants i desenvolupar un pla d’emergència escolar. Al mateix temps les escoles rebien material com per exemple paraigües, impermeables, llanternes… De moment aquestes estratègies i formacions són útils, però és necessària una millor coordinació amb el govern.  

Algunes de les recomanacions per enfortir el rol dels infants en la gestió de desastres i crisis, segons Bündnis Entwicklung Hilft, son:

  • Adreçar i prioritzar les necessitats dels infants en temps de crisi.
  • Integrar els infants en projectes de preparació i intervenció de riscos causats pels desastres. Escoltar la seva percepció de riscos, les seves necessitats, idees i solucions.
  • Les escoles bressol i escoles són actors clau en el suport dels infants i de les seves famílies durant temps de desastres. És necessari que hi hagi ajuda econòmica i especialistes en l’àmbit educatiu.
  • Mesures especials per socórrer els infants ràpidament del lloc de perill. Destacar la importància dels centres de protecció de menors.
  • Ajuda internacional en l’evacuació immediata d’infants.

Enllaços d’interès:

https://reliefweb.int/report/world/world-risk-report-2018-focus-child-protection-and-childrens-rights

https://entwicklung-hilft.de/

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

 

El rol del crim organitzat en els conflictes contemporanis

Des de l’inici de la primera dècada del segle XXI, els vincles entre els conflictes armats i el crim organitzat són més evidents. Aquest és present en tots els estadis dels conflictes armats contemporanis, i en fa augmentar la violència i en dificulta la resolució. Diversos tipus de negocis criminals són una font de finançament importantíssima per als grups armats participants en conflictes, sobretot grups no estatals. Els principals negocis criminals que contribueixen al finançament de grups armats són les diferents activitats relacionades amb l’explotació de recursos naturals, el tràfic de drogues, el tràfic de béns culturals i de persones, entre d’altres.

El passat setembre de 2018, la plataforma amb seu a Ginebra Global Initiative against Transnational Crime va publicar un estudi en el qual analitzava aquesta relació entre el crim organitzat i els conflictes actuals. En aquest, s’indica com en general les missions pacificadores i els desplegaments impulsats pel Consell de Seguretat de les Nacions Unides no només no han tingut en compte el rol que té el tràfic de béns i serveis il·legals en un conflicte armat sinó que en alguns casos involuntàriament han contribuït a la proliferació dels negocis il·lícits, a través de la cooperació amb grups criminals, per assolir la pau i acceptant la seva participació i influència en els nous governs i estructures institucionals emergents del conflicte, així com també fent augmentar la demanda de productes i activitats il·legals.

El document subratlla la importància de posar el focus en les dinàmiques i els interessos que hi ha darrere dels negocis criminals a l’hora de dissenyar estratègies de pacificació, així com la importància de la reinserció de combatents en la societat civil per evitar que aquests continuïn estant relacionats amb activitats criminals i, per tant, assegurar l’estabilitat. Ara per ara hi ha dues missions de les Nacions Unides desplegades, que tenen el focus posat en les dinàmiques del crim organitzat i el seu rol en el conflicte armat en qüestió: la Missió Multidimensional Integrada d’Estabilització de les Nacions Unides a Mali (MINUSMA) i la Missió de les Nacions Unides a la República Democràtica del Congo (MONUSCO). Ambdues missions han reafirmat la idea que els vincles entre els conflictes en aquests dos països i a tota la regió en general amb el crim organitzat és evident.

Tot i la clara necessitat, el consens per integrar accions per combatre el crim en les accions pacificadores per part de les Nacions Unides ha estat limitat, en gran mesura per la falta de coordinació entre les forces pacificadores i les de justícia criminal de les NU. La necessitat d’aprovació de les accions de les NU per part dels governs dels països on tenen lloc en dificulta encara més la implementació i la bona coordinació. En molts casos aquestes accions van dirigides a impedir l’accés als recursos naturals que podrien ser explotats il·legalment als grups violents, obviant el fet que en alguns casos són els actors polítics més importants els que tenen el control del tràfic de productes i serveis il·legals.

L’estudi denota un augment en el nombre de resolucions del Consell de Seguretat de les NU relacionades amb el crim organitzat. Entre el període comprès entre el 2012 i el 2017, més del 60 % de les resolucions estaven relacionades amb el crim organitzat, una quantitat elevada si ho comparem amb les resolucions que tenien a veure amb temes de terrorisme, aproximadament la meitat. Així, tot i que el terrorisme sigui considerat una de les principals amenaces a la seguretat global, per no dir la principal, l’impacte del crim organitzat és més gran. Per posar un exemple quantitatiu, el 2015 hi va haver 328 morts relacionades amb el terrorisme, mentre que per causes d’activitat criminal n’hi van haver 256.500.

El document també determina que alguns conflictes s’associen a una activitat criminal concreta, com pot ser el cas de Somàlia i la pirateria o Líbia i el tràfic de persones i migrants, tot i que en la gran majoria de conflictes trobem dinàmiques de diverses activitats criminals, com en el cas de l’Afganistan, el Sudan i el Sudan del Sud, els conflictes del Sahel, Mali, la República Democràtica del Congo, etc. El que està clar és que el crim organitzat (tràfic d’armes, de drogues, segrestos, delictes financers, tràfic de persones i de fauna salvatge) s’ha convertit en un component importantíssim de tots els conflictes actuals, i que bona part de la violència resultant d’aquestes activitats il·legals té relació amb la confrontació pel control de les principals fonts de recursos i les rutes de tràfic més importants.

Les dinàmiques d’aquestes activitats són diferents en cada context, però com a marc general la manca d’unes institucions efectives propicia el desenvolupament i la continuïtat de negocis criminals com a activitats econòmiques clau. Aquestes activitats, a més, s’estan diversificant cada vegada més.

Els primers passos que l’informe proposa per reduir la possibilitat que les operacions de pau contribueixin a l’aparició d’activitats criminals són:

  • Augment de la dotació de recursos als cossos que s’encarreguen d’analitzar els mercats criminals i els vincles d’aquests amb els conflictes armats.
  • L’anàlisi de la situació econòmica, política i social dels actors que controlen els recursos naturals i les rutes de tràfic i les motivacions econòmiques d’aquests.
  • L’anàlisi de les dinàmiques d’aquests mercats.
  • L’obtenció del control de punts estratègics clau com poden ser les fonts de recursos naturals de la República Democràtica del Congo, les mines d’or de la República Centreafricana, i els ports a la costa de Líbia.
  • Establiment d’un mecanisme de les Nacions Unides comparable amb l’Estratègia Global de les Nacions Unides contra el Terrorisme per fer front al crim organitzat.

Podeu consultar l’informe sencer a l’enllaç següent: https://globalinitiative.net/wp-content/uploads/2018/09/TGIATOC-UNSC-Policy-Note-1962-web.pdf

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

 

Índex de percepció de corrupció

A principis d’any 2018, Transparency International va publicar l’informe anual de l’índex de percepció de corrupció per països a través de l’opinió dels ciutadans i de diversos especialistes, col·lectius i organitzacions internacionals. S’avalua cada país en una escala del 0 al 100, on 0 és la màxima percepció de corrupció i 100 la mínima. L’informe del 2017 no va donar gaire sorpreses: els nivells de percepció de corrupció van ser semblants als d’anys anteriors, amb molt poques millores. Dos terços dels 180 països analitzats estan per sota del 50 i la mitjana global tampoc hi arriba, ja que es queda als 43 punts.

Nova Zelanda, amb una puntuació de 89, encapçala la classificació, després de diversos anys en segona posició per darrere de Dinamarca. En aquesta ocasió, però, el país del Pacífic ha passat pel davant. Els deu primers països continuen sent els habituals, per aquest ordre: Finlàndia, Noruega, Suïssa, Singapur, Suècia, Canadà, Luxemburg i els Països Baixos.

D’altra banda, si comencem pel final, el país on la percepció de la corrupció és més alta és Somàlia, amb una puntuació que no arriba al 10, seguit pel Sudan del Sud, Síria, Afganistan, Iemen, Sudan, Líbia, Guinea Bissau, Guinea Equatorial i Corea del Nord.

Analitzant els resultats a escala regional, la diferència entre les regions amb la puntuació més alta (Europa occidental) i més baixa (Àfrica subsahariana) és de 35 punts. L’única regió que supera el 50 és Europa occidental, amb una mitjana de 66 punts. Tota la resta hi estan per sota.

Àsia-Pacífic

La mitjana regional és de 44 punts, amb molta diferència entre països. Dins d’aquesta mateixa regió s’hi troben dos països que estan en el top 10: Nova Zelanda, primera de la classificació amb una puntuació de 89, i Singapur (84), junt amb l’Afganistan, que tan sols té 15 punts i és el quart començant per la cua, i Corea del Nord (17 punts i desena).

Àfrica subsahariana

És la regió amb una puntuació més baixa (31), amb tan sols cinc països amb més de 50 punts i amb cinc altres països dins del top 10 començant per baix de la classificació: Somàlia, Sudan del Sud, Sudan, Guinea Bissau i Guinea Equatorial. La classificació de la regió l’encapçala Botswana, amb 61 punts, per sobre d’Espanya i Itàlia.

Orient Mitjà i Nord d’Àfrica

Amb una puntuació mitjana de 38, la majoria de països de la regió estan per sota del 50. La regió es caracteritza per un fort control social i nombrosos atacs a la llibertat d’expressió. El país on menys percepció de corrupció hi ha és als Emirats Àrabs Units (71), mentre que Líbia, el Iemen i Síria es troben entre els 10 països del món on més n’hi ha.

Amèrica

La mitjana de la regió és de 44 punts, tot i que és poc representativa, ja que igual que a la regió Àsia-Pacífic hi ha una gran diferència entre el país amb la màxima percepció i la mínima. Canadà, vuitè país del món amb menys percepció de corrupció, lidera amb 89 punts, i Veneçuela conclou amb tan sols 18, la qual cosa el col·loca a l’onzè lloc mundial començant per la cua.

Europa occidental

Europa occidental, amb 7 països en el top 10 de menys percepció de corrupció mundial, rep la millor mitjana: 66. Dinamarca, amb 88 punts i tan sols per darrere de Nova Zelanda, lidera la regió. Tot i que tots els països superen la mitjana i “aproven”, criden l’atenció Itàlia i Espanya, els dos països amb més percepció de corrupció de la regió, amb 50 i 57 punts respectivament.

Europa de l’Est i Àsia Central

La seva és la segona mitjana regional més baixa (34) només davant de l’Àfrica subsahariana i amb només un país, Geòrgia, que amb 56 punts supera els 50. Les estructures polítiques dels països d’aquesta regió encara estan influenciades pels processos i les guerres de la desintegració de la Unió Soviètica i l’Antiga Iugoslàvia. Turkmenistan es troba a la cua de la classificació amb una puntuació de 19.

Espanya, amb 57 punts, es troba a la posició 42 global, empatada amb la República Txeca, Xipre i Dominica, i penúltima en la classificació regional, només per davant d’Itàlia. Està 14 punts per sobre de la mitjana mundial però 9 per sota de la mitjana d’Europa occidental.

Document sencer: https://www.transparency.org/news/feature/corruption_perceptions_index_2017#regional

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

 

Canvi climàtic: l’amenaça oblidada?

Climate changeL’any 2017 va ser l’any més càlid de la història, marcat per grans pluges, sequeres, forts vents i altres fenòmens meteorològics extrems. Davant d’aquesta situació alguns crítics i acadèmics avisen els polítics que el progrés cap a un futur més sostenible està sent molt lent. Cal tenir en compte que arreu del món ja s’estan patint conseqüències devastadores del canvi climàtic. Segons Oxfam, entre els anys 2008 i 2016 una mitjana de 21,8 milions de persones van ser traslladades a altres indrets per fugir de les condicions ambientals que s’havien anat produint. Generalment, les persones més afectades són aquelles que provenen de països amb ingressos baixos, que tenen un risc de ser traslladades cinc vegades més gran que les persones que viuen en països on els ingressos són més alts.

Mentre la comunitat internacional discutia com implementar l’Acord de París (2015) a la Conferència de les Nacions Unides, COP23, a Bonn, Trump va anunciar la retirada dels Estats Units com a actor per la lluita internacional contra el canvi climàtic. El President va prometre reduir les emissions de gas, les quals representaven un 20% de les emissions totals al món, però la seva sortida de l’acord ha suposat una manca de compromís per reduir els nivells de pol·lució. L’Administració Trump ha decidit que el canvi climàtic ja no suposa una amenaça a discutir en la Agenda Nacional de Seguretat. Per sort, la majoria d’actors, un total de 197 signants, que formen part de la comunitat internacional han continuat defensant la iniciativa.

Un estudi mostra la correlació positiva entre el canvi climàtic i els alts nivells de conflictes. El canvi climàtic afecta els sistemes econòmics, polítics i de seguretat d’una manera global: els desestabilitza i crea una competició constant pels recursos naturals. Aquest fenomen es considera una amenaça per a aquells estats que tenen capacitats limitades per combatre’l. Per exemple, l’energia provinent de la combustió fòssil no només incentiva el canvi climàtic sinó que té un efecte immediat: la contaminació de l’aire és la causa número 1 de mort de totes les formes de contaminació existents i va ser la causa de gairebé 6,5 milions de morts l’any 2015. La contaminació mata 15 vegades més persones que la guerra i totes les formes de conflicte violent combinat, segons l’informe anual de Munich Security Conference. No oblidem que més de 20 països, inclosos França, el Regne Unit, Canadà i Mèxic, van prometre que aconseguirien una eliminació gradual de l’energia del carbó, la qual és un accelerador potent del canvi climàtic, però encara no s’ha mostrat cap resultat prou satisfactori. La producció d’energia necessària augmentarà un 30% el 2040, l’equivalent a afegir una altra Índia o Xina en la producció d’energia actualment.

Enllaços d’interès:

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

La Unió de Defensa Europea: el futur de la Unió o una utopia?

El passat 26 de juny, l’Institut d’Estudis de Seguretat de la Unió Europea (EUISS) va publicar l’anuari del 2018, el qual presenta els aspectes més rellevants en matèria de seguretat per a la Unió Europea, així com l’acció exterior d’aquesta a les regions veïnes meridionals i orientals. El document repassa cronològicament els principals esdeveniments que han tingut lloc a escala internacional que han afectat, d’una manera o altra, la Unió, a més de recordar els diversos plans i estratègies impulsats per la Unió Europea o pels diferents òrgans d’aquesta en matèria també de seguretat col·lectiva.

L’anuari es divideix en tres seccions:

La primera se centra en l’acció exterior de la Unió Europea a les regions pròximes com el nord d’Àfrica i l’Orient Mitjà i explica la presència d’aquesta en termes diplomàtics, financers i de seguretat arreu. Repassa quina és la relació de la Unió Europea amb els seus diferents aliats, com l’OTAN, la Unió Africana, el Consell de Cooperació del Golf, i d’altres.

La segona secció repassa l’acció i els organismes de la Política Comuna de Seguretat i Defensa (CSDP, per les sigles en anglès), les operacions militars i les diferents iniciatives de l’Agència Europea de Defensa.

A la tercera s’analitzen els vincles de diversos factors externs que afecten la seguretat de la Unió, es dedica un apartat a una inquietud creixent com és la ciberseguretat, i finalment es repassen les tasques, els objectius i el pressupost de diferents organismes descentralitzats de la Unió amb funcions específiques relacionades amb la seguretat i la defensa.

A la publicació, s’emfatitza constantment la necessitat d’enfortir la Unió i la relació entre els països que la conformen per tal de poder actuar com a potència en el panorama internacional i fer front als fenòmens globals que amenacen la seguretat, no només de la Unió, sinó de tot el món. Segons l’EUISS i els òrgans i les institucions de la UE com ara la Comissió Europea, és imprescindible la cooperació interna i externa, tant entre els països i òrgans de la Unió com amb la resta dels aliats de la UE, per tal de poder garantir el manteniment de la seguretat al continent. La política de cooperació i compromís ha demostrat ser més efectiva que la de confrontació i aïllament, i en aquesta direcció  van les diferents iniciatives impulsades, així com el desplegament de missions. Així doncs, un dels principals objectius és el de seguir treballant per continuar enfortint les relacions amb els diversos aliats.

La tendència dels representants de la Unió o dels governs dels països que la lideren ha estat la de decantar-se, cada vegada més, cap a la unificació pel que fa a la seguretat i la defensa. Així ho defensava Emmanuel Macron, en una conferència a la Sorbona, en què al·legava que el futur de la UE passa per tenir un pressupost de defensa comú, una mateixa política d’actuació i una força d’intervenció pròpia. La cancellera Angela Merkel també va defensar-ho, justificant que la Unió Europea ha de comptar amb els mitjans per resoldre els seus propis conflictes i les incerteses que es presenten. Jean Claude Juncker, president de la Comissió Europea, també va expressar el seu desig de tenir una Unió Europea de Defensa en tota regla de cara al 2025.

Els discursos dels diferents líders, junt amb l’impuls dels diversos plans en matèria de seguretat i defensa, ens donen pistes que ajuden a intuir el futur de la Unió Europea, i quines seran les prioritats en els últims anys. Haurem d’esperar encara un temps, però, per veure si aquestes aspiracions actuals acaben convencent, no només els països membres sinó, sobretot, els aliats com els Estats Units, o es converteixen en paper mullat.

Per consultar l’anuari:

https://www.iss.europa.eu/content/euiss-yearbook-european-security-2018

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

 

 

Intel·ligència artificial en la seguretat i defensa a la Unió Europea

Segons un estudi publicat pel European Union Institute for Security Studies, en els pròxims anys la intel·ligència artificial (IA) serà present en gairebé tots els àmbits de la vida diària: comunicació, assistència sanitària i fins i tot en seguretat i defensa.

En l’àmbit de la defensa, la IA pot representar una oportunitat i a la vegada un perill. D’una banda, tenim la manca de la perspectiva humana en el funcionament d’armes, la qual pot produir violacions de les normes internacionals en relació amb la conducta de guerra. D’altra banda, es parla de la IA com a millora en la presa de decisions en processos militars. La qüestió aquí és la següent: en una situació de tensió i emoció, la IA suposa un valor afegit o un hàndicap en la presa de decisions? La UE deixarà perdre l’oportunitat que hi intervingui la revolució de la intel·ligència artificial?

Tanmateix, desenvolupar una estratègia en defensa basada en la IA dependrà de l’actitud dels governs de cada país. Ells decidiran si cal invertir suficient capital en processos d’R+D i robòtica.

La IA pot ser utilitzada com una eina destinada a les missions i operacions de CSDP (EU’S Common Security and Defence Policy), en les fases de detecció, preparació i protecció.

En la primera fase (detecció), la IA podria permetre que la UE recopilés informació i dades de països geogràficament llunyans en comptes d’enviar personal tècnic a la zona. També la interpretació d’informació podria ser interessant, ja que proporciona una visió més amplia del conflicte o de les dinàmiques de la crisi que s’estigui vivint en el país o regió. Aquest nou fenomen podria ajudar a altres òrgans de la UE, com SIAC (Single Intelligence Analysis Capacity), a solucionar el buit entre la detecció i la primera acció. A més, la IA milloraria la detecció de capacitats a nivell més tàctic. Per exemple, podria donar suport a la tria de localitzacions per dur a terme assistència humanitària, o la millor localització on establir-hi camps de refugiats o identificar subministraments d’aigua, etc.

En la segona fase (preparació), la IA pot tenir un rol significatiu en els processos de decisió sota la CSDP. La IA s’utilitzaria per classificar o prioritzar polítiques en funció d’un criteri preprogramat i així permetre que els legisladors tinguin uns coneixements dels factors i costos més precisos. Per tant, la IA pot promoure una millor distribució de recursos durant les missions i operacions i també donaria al Comitè Polític i de Seguretat (PSC) una visió més àmplia de la crisi i el seu context. L’estudi també parla sobre altres habilitats que aquest tipus d’intel·ligència podria oferir. Com per exemple, intervenir en processos d’enregistrament d’accions d’individus i de grups terroristes, en què les dades estiguin basades en accions passades, doctrines i/o estratègies. En aquesta fase, també entraria tot allò relacionat amb el transport i l’assistència, entenent que la IA pot ser útil per crear vehicles semiautònoms per protegir així combois enviats a territoris hostils, o treballadors d’ONG, personal sanitari o diplomàtics.

En la tercera fase (protecció), la IA tindria com a objectiu principal facilitar ajuda a la UE per protegir el seu personal i millorar la seva resistència en el camp, en el cas de cossos militars del CSDP. Recerques actuals sobre aquesta intel·ligència proven que en l’àmbit tecnològic hi ha més possibilitats d’ús, com ara sensors d’imatge en zones fosques o hostils, i orientació mèdica tant per humans com per robots mèdics.

L’interès actual en aquesta nova disciplina esdevé important com a contramesura per combatre els delictes cibernètics, ja que aquests van en augment. A través de la IA es podria protegir el personal europeu de campanyes desinformadores (fake news, imatges, vídeos falsos…)  i atacs cibernètics.

Fonts d’informació:

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français