Amfetamina a la Unió Europea: augmenten les preocupacions ambientals i de producció

L’amfetamina és l’estimulant sintètic més comú disponible a Europa, i constitueix un mercat ampli i estable amb un valor mínim d’uns 1.100 milions d’euros anuals. En un nou informe d’anàlisi publicat recentment, Mercat de drogues de la UE: Amfetamina, dues agències de la Unió destaquen la producció sofisticada d’amfetamines a la UE, així com l’impacte en el medi ambient.

L’anàlisi de l’Observatori Europeu de Drogues i Drogodependències (EMCDDA) i de l’Agència de la Unió Europea per a la Cooperació en l’aplicació de la llei (Europol) destaca que el procés de l’amfetamina cobreix la cadena de subministrament des de la producció i el tràfic fins a la distribució i l’ús. També detalla els processos, els materials i els actors criminals implicats en les diferents etapes i nivells del mercat.

Europa és un gran productor mundial d’amfetamina, juntament amb l’Orient Mitjà, que són les dues regions on es concentra el consum. A Europa, l’amfetamina es consumeix principalment en forma de pols i pasta, mentre que, a l’Orient Mitjà, es fa principalment en forma de pastilles. Es calcula que prop de 10,3 milions d’adults europeus (de 15 a 64 anys) han consumit amfetamines al llarg de la seva vida, i 2 milions les han ingerit el darrer any.

Gairebé tota l’amfetamina que es consumeix a la UE es fa en l’àmbit nacional. La producció es concentra principalment als Països Baixos i Bèlgica, on es produeix normalment en instal·lacions a gran escala on s’utilitzen equips complexos. La producció es basa en mètodes que fan servir un producte químic restringit internacionalment, que normalment es produeix a Europa a partir de precursors de disseny no restringits, importats de la Xina.

Els productors europeus d’amfetamines són alhora adaptables i innovadors. Els mètodes tradicionals de producció s’han simplificat al llarg dels anys per utilitzar menys productes químics i menys equips, alhora que ofereixen un producte final similar, però amb majors beneficis.

En alguns casos, la fabricació del producte de consum no es completa als laboratoris on se sintetitza. En canvi, l’amfetamina s’exporta com a oli base i es converteix en sulfat d’amfetamina en laboratoris d’altres llocs. Això genera preocupació per l’expansió d’aquests centres de conversió a més països europeus.

Entre els anys 2019 i 2021, a la UE es van desmantellar 337 instal·lacions relacionades amb la producció il·lícita d’amfetamines. La producció d’amfetamina a gran escala genera grans quantitats de residus químics que perjudiquen el medi ambient, creant riscos per a la salut humana i costos molt elevats per als municipis locals.

Les xarxes criminals de la UE relacionades amb les drogues no semblen estar implicades d’una altra manera en el comerç de pastilles i els estats membres de la Unió no informen de cap ús significatiu d’aquestes càpsules. Els països europeus participen principalment com a punts de transbordament entre països productors fora de la UE (Líban i Síria) i mercats de destinació a la península aràbiga i als voltants. L’informe planteja la qüestió de si la demanda de pastilles en aquests mercats pot presentar oportunitats per als productors de drogues europeus per augmentar la producció d’amfetamina per a l’exportació.

Les xarxes criminals implicades en el comerç il·lícit d’amfetamines estan orientades a les empreses i són molt adaptables. Sovint utilitzen els recursos i la infraestructura d’altres o participen en empreses delictives conjuntes. El document d’Europol mostra com el suport logístic s’ha convertit en un negoci paral·lel, amb alguns actors criminals que actuen com a proveïdors de serveis, especialitzats a proporcionar els productes químics, l’equip i l’experiència necessaris per establir i operar en instal·lacions de producció.

Les conclusions es basen en dades i informació del sistema de control de drogues de l’OEDT i de la intel·ligència operativa d’Europol sobre crim greu i organitzat. A partir d’un enfocament d’avaluació de l’amenaça, les agències destaquen les àrees clau d’actuació en l’àmbit de la UE i dels estats membres, que inclouen:

  • Millorar la imatge d’intel·ligència estratègica.
  • Reforçar les respostes per reduir l’oferta i millorar la seguretat.
  • Impulsar la cooperació internacional.
  • Invertir en la creació de capacitats.
  • Reforçar les polítiques, les respostes de seguretat i la salut pública.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

IOCTA 2023: el cibercrim s’ha convertit en un gran negoci

Segons l’informe d’Europol sobre l’evolució de la ciberdelinqüència des d’una perspectiva policial, cal anar oblidant el clixé d’una figura solitària i encaputxada toquerejant un teclat d’ordinador i adaptar-nos a la realitat actual i futura, amb grups de delinqüents que operen com a sindicats comercials més enllà de les fronteres administratives.

La novena edició de l’Avaluació d’amenaces de la delinqüència organitzada a Internet (IOCTA) d’Europol analitza en profunditat l’ecosistema criminal en línia i n’examina els actors destacats, els seus vectors d’atac i el paper de les víctimes.

El ciberdelicte ha esdevingut un gran negoci, amb tota una economia il·lícita establerta per donar-li suport amb proveïdors de serveis, reclutadors i serveis financers. Això fa que la investigació dels atacs cibernètics sigui cada cop més desafiant per a les forces de l’ordre, amb múltiples actors especialitzats que treballen en parts del procés penal des de tots els racons del món.

L’IOCTA d’Europol té com a objectiu proporcionar informació i comprendre el ciberdelicte modern per equipar les forces policials amb el coneixement per a defensar-se. Aquest document i els mòduls que l’acompanyen es basen en informació operativa aportada al Centre Europeu de Delictes Cibernètics d’Europol, combinada amb coneixements d’experts i en intel·ligència de fonts obertes.

L’enfocament i estructuració de l’informe és el següent:

• Els serveis de ciberdelinqüents estan entrellaçats i la seva eficàcia és codependent.

• Tècniques similars per a diferents objectius. • El producte central són les dades robades.

• Mateixes víctimes, múltiples delictes.

• Les comunitats clandestines per educar i reclutar ciberdelinqüents.

• Què passa amb els guanys criminals?

• El suport d’Europol.

El resum actual presenta les principals troballes sobre les diferents tipologies de delictes cibernètics, és a dir, atacs cibernètics, esquemes de frau en línia i explotació sexual infantil en línia.

Amb aquest darrer estudi presentat per Europol, queda clar que la ciberdelinqüència, en les seves diferents formes, representa una amenaça creixent per a la Unió Europea.

Ciberatacs, explotació sexual infantil en línia i fraus en línia són delictes molt complexos que es manifesten en tipologies molt diverses. Els delinqüents continuen mostrant alts nivells d’adaptabilitat a les noves tecnologies i a l’evolució de la societat, alhora que millora constantment la seva cooperació i especialització.

Els delictes cibernètics tenen un abast ampli i causen un dany molt greu a les persones, públiques i privades, a les organitzacions i a l’economia i la seguretat de la UE.  

_____

E·sta entrada en español / This post in English / Post en français

El Consell Europeu treballa per a una millor preparació de la protecció civil

El Consell Europeu ha aprovat unes conclusions sobre la necessitat d’enfortir la resiliència de tota la societat en el context de la protecció civil, inclosa la preparació per a les amenaces químiques, biològiques, radiològiques i nuclears (CBRN).

El panorama de les diverses amenaces a Europa ha canviat i s’ha tornat més complex. La preparació de les societats europees a la llum dels diferents riscos als quals s’enfronta la població és essencial, i hi ha un paper clau a jugar perquè la protecció civil millori la resiliència de la societat.

A la vista del nombre creixent de crisis complexes i de llarga durada a què s’enfronta Europa, des de la guerra d’agressió de Rússia contra Ucraïna o els terratrèmols, fins a la pandèmia de la covid-19 o els incendis forestals, és necessari augmentar la resiliència de la Unió Europea. Això requereix un enfocament col·lectiu de tota la societat i ha d’implicar els actors de la societat civil, els ciutadans i el sector privat.

El Consell Europeu convida els estats membres a:

• Donar suport a les accions de prevenció i preparació promovent la implementació dels objectius de resiliència davant els desastres.

• Considerar el desenvolupament posterior de pràctiques de cooperació público-privada que millorin les activitats de protecció civil en matèria de prevenció, preparació i resposta.

• Participar activament en noves iniciatives de conscienciació i preparació en l’àmbit de la Unió que se centrin en la preparació de les persones per a diferents crisis o desastres.

• Oferir i enregistrar més capacitats rellevants per al CBRN al grup europeu de protecció civil (ECPP).

• Millorar la cooperació al Consell Europeu per donar suport a la coordinació de les accions de comunicació i informació, tant en preparació com en resposta a possibles incidents CBRN.

Pel que fa a les accions en l’àmbit de la Unió Europea i per mitigar les amenaces CBRN a què s’enfronta, els estats membres demanen a la Comissió:

• Millorar la capacitat d’alerta primerenca CBRN, per garantir una resposta ràpida, eficaç i oportuna.

• Explorar possibilitats per facilitar l’adquisició d’equips CBRN per part dels estats membres i identificar maneres de reduir encara més els temps de desplegament de la capacitat en cas d’incidents CBRN.

• Augmentar l’accés en el mercat a diferents tipus d’equips, subministraments i material rellevants per al CBRN, i proporcionar una predictibilitat de compra a llarg termini.

• Organitzar entrenaments i exercicis CBRN de protecció civil amb més regularitat.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

Augmenten un any més els delictes amb motivació política a Alemanya

La xifra de delictes amb motivació política va tornar a augmentar a Alemanya l’any 2022 més d’un 7%, fins als 58.916 delictes, xifra que suposa un nou màxim històric d’ençà que es va introduir aquesta figura a les estadístiques l’any 2001. I el nombre de delictes violents per motius polítics també va augmentar d’un 4%, fins als 4.043 il·lícits.

Les dades les va presentar en un informe a principis del mes de maig la ministra d’Interior alemanya, Nancy Faeser. Segons la ministra, preocupa especialment el fort increment dels atacs contra els refugiats, que van augmentar d’un 9% durant l’any 2022, cosa que posa en evidència que l’extremisme de dretes continua presentant un risc especialment elevat.

Segons consta en el document presentat pel govern alemany, els neonazis i els extremistes de dreta van cometre 1.170 atacs violents el 2022 contra immigrants, refugiats o opositors polítics. Almenys 675 persones van resultar ferides en aquests atacs.

La policia alemanya també va registrar 5.372 incidents xenòfobs, 2.641 delictes antisemites i 610 delictes d’odi islamòfob. En aquests actes, unes 62 mesquites van ser atacades entre el gener i el desembre de l’any passat, i almenys 39 persones van resultar ferides a causa de la violència antimusulmana, segons dades oficials.

Alemanya ha estat testimoni d’un racisme creixent els darrers anys, alimentat per la propaganda de grups i partits d’extrema dreta, que han aprofitat la crisi dels refugiats i han intentat alimentar la por envers els immigrants. Davant d’aquesta situació, el govern proposa una solució contra l’extremisme en dues direccions: prevenció i duresa. Propugnen també agències de seguretat ben equipades, aplicació coherent de les lleis, educació política, societat civil sòlida i enduriment urgent de les lleis sobre tinença d’armes de foc.

L’amenaça del terrorisme islamista continua sent força alta. Després del cas de Castrop-Rauxel de principis de gener, recentment s’ha pogut evitar el segon presumpte atac islamista d’aquest any 2023 a Hamburg.

Al mateix temps, les protestes pel clima durant l’any 2022 s’han convertit en un clar focus de delictes des de l’àmbit de l’esquerra, quan se’n van registrar 1.585. Això correspon aproximadament a una duplicació respecte de l’any 2021.

Així mateix, es van denunciar a l’Oficina Federal de la Policia Criminal 206 delictes en l’àmbit de la misogínia i 417 en el de la diversitat de gènere. També cal destacar que es van crear durant l’any 2020 les anomenades ‘noves àrees temàtiques’ per tal de poder registrar millor els diferents fenòmens.

Per exemple, en l’àrea temàtica anomenada de ‘gènere i identitat sexual’, que durant l’any 2021 va inscriure 340 delictes, l’any 2022 va viure un increment de més del 42% per delictes violents. Una altra àrea creada fa poc temps és en l’àmbit de l’orientació sexual, on es registren els delictes homòfobs. L’increment dels casos l’any 2022 va ser del 15%, fins als 1.005, tot i que es considera des dels cossos policials que en aquests àmbits existeix una xifra especialment elevada de delictes no denunciats o notificats.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

Les morts a les carreteres nord-americanes mostren una alarmant bretxa racial

A començaments d’aquest any, el dissenyador arquitectònic i fundador de l’associació Segregation by Design, Adam Paul Susaneck, va publicar un article al rotatiu The New York Times on esmentava diferents estudis en què el denominador comú era que el disseny urbanístic de les ciutats nord-americanes era en part culpable de les alarmants xifres d’atropellaments i de les disparitats racials d’aquests atropellaments.

S’estima que 19 vianants al dia, de mitjana, van ser atropellats per automòbils als Estats Units durant l’any 2022. I cal destacar que durant l’any 2021, les morts de vianants van arribar a un màxim històric dels darrers 40 anys.

Si bé aquestes morts van augmentar significativament en tots els àmbits durant la pandèmia de la COVID-19, les taxes de vianants hispans i negres morts van ser significativament més altes que les de vianants blancs.

Un estudi publicat l’any 2022 per les universitats de Harvard i de Boston va aprofundir en la comprensió  d’aquest fenomen en estudiar la distància recorreguda per diferents grups racials en conduir, caminar o anar en bicicleta. Va trobar que les persones afroamericanes tenien més del doble de probabilitats, per cada milla caminada, de ser atropellades per un vehicle que els vianants blancs. Per als ciclistes afroamericans, el risc de mortalitat per milla va ser 4,5 vegades més alt que per als ciclistes blancs.

Per Susaneck, el disseny de les ciutats seria en part responsable d’aquestes disparitats preocupants. Les lesions de vianants i ciclistes acostumen a concentrar-se en els veïnats més pobres que tenen una proporció més alta de residents negres i hispans. Aquests barris tenen una història en comú de manca d’inversions en mesures bàsiques de seguretat viària, com fanals, passos per a vianants i voreres, i una excessiva inversió en infraestructures d’automoció destinades a accelerar el pas de les persones que no viuen allà.

Una investigació recent de la Universitat de Carolina del Nord va trobar que els barris marginals que van ser objectiu de neteja de barris a mitjan segle, van veure com es destruïen residències i negocis per permetre construir noves carreteres i autopistes arterials. L’estudi va provar una profunda associació estadística amb l’increment de morts de vianants.

Segons l’estudi, dècades de negligència cívica, el col·lapse dels valors de les propietats i la fugida de ciutadans blancs van afectar encara més la seguretat dels vianants. El manteniment de les voreres de moltes ciutats depèn dels propietaris, però es van anar desgastant juntament amb els edificis buits, de manera que un passeig pel carrer fins a una parada d’autobús o una botiga es va convertir en un perillós viatge.

En aquest sentit, un estudi sobre l’estat de les carreteres a Florida va trobar que la probabilitat d’un accident que involucri un vianant era tres cops més gran per milla en carreteres sense voreres.

Els Estats Units poden revertir la tendència d’augment de morts per accident de trànsit, una tendència que afecta desproporcionadament les comunitats hispanes i afroamericanes, invertint en un disseny de carreteres més segur: estretint els carrers, reduint la quantitat d’espai dedicat als automòbils, fent complir els límits de velocitat i plantant arbres per proporcionar senyals visuals perquè els conductors redueixin la velocitat. Si bé aquestes intervencions poden semblar simplistes en comparació amb l’escala del problema, d’altres països han demostrat que poden funcionar. Els planificadors urbans poden reconèixer que tothom hauria de poder caminar o anar en bicicleta pel seu barri sense témer per la seva vida.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

Com el crim organitzat s’infiltra als ports d’Europa

A començaments del mes d’abril d’enguany, Europol ha publicat un informe d’anàlisi conjunt amb el comitè de direcció de seguretat dels ports d’Anvers, Hamburg/Bremerhaven i Rotterdam que analitza els riscos i els reptes per a les policies que plantegen les xarxes criminals als ports de la Unió Europea.

Les xarxes criminals, impulsades pel desig constant d’augmentar els beneficis i l’expansió de les seves activitats il·legals, treballen cada cop més cap a la infiltració i el control dels principals punts logístics. Per això els ports de la Unió són un clar exemple d’aquests grans centres. Entre les principals característiques actuals d’aquests punts logístics cal destacar que:

  • L’ús de codis de referència de contenidors malversats (o l’anomenat ‘frau de codi PIN’) està guanyant força entre les xarxes criminals com a modus operandi per extreure mercaderies il·lícites dels ports.
  • Les xarxes criminals organitzen la infiltració de ports coordinant xarxes locals d’insiders corruptes.
  • Com a efecte secundari de les operacions criminals als ports i de la rivalitat que això comporta, la violència sovint es produeix des dels principals centres de transport als carrers de les ciutats del voltant, on es dona la competència per a la distribució.

Les principals recomanacions que ofereix l’informe són:

  • Millorar encara més l’intercanvi d’informació internacional sobre les activitats de les xarxes criminals als ports amb Europol i entre els estats membres de la UE.
  • Prestar una atenció contínua a la integració dels elements de seguretat en el disseny de la infraestructura portuària.
  • Implementar associacions públiques per implicar tots els actors portuaris essencials per fer front a la infiltració de xarxes criminals als ports de la UE.

Els ports marítims de la UE gestionen uns 90 milions de contenidors cada any, però les autoritats només en poden inspeccionar entre un 2% i un 10%. Mentrestant, s’estima que en els últims anys s’ha traficat almenys amb 200 tones de cocaïna només pels ports d’Anvers i Rotterdam. Aquest obstacle logístic representa un repte per a l’aplicació de la llei i una oportunitat per a les xarxes criminals que necessiten accedir a centres logístics per facilitar les seves activitats delictives. Per tant, aquestes xarxes s’han infiltrat en ports de tots els continents.

Els tres ports més grans d’Europa, a saber, els d’Anvers, Rotterdam i Hamburg, es troben entre els que més pateixen la infiltració criminal. La principal manera en què els delinqüents ho fan és a través de la corrupció del personal de les companyies navilieres, treballadors portuaris, importadors, empreses de transport i representants de les autoritats nacionals, entre altres actors, les accions dels quals són necessàries per assegurar l’entrada d’enviaments il·legals. Tanmateix, aquest enfocament requereix la corrupció d’un gran nombre de còmplices.

Per tal de centrar els seus esforços i minimitzar els riscos de pèrdua de mercaderies, els delinqüents organitzats busquen un nou modus operandi que requereixi la corrupció de molts menys individus. L’informe d’anàlisi d’Europol sobre xarxes criminals als ports de la UE analitza una tècnica específica, que explota codis de referència de contenidors malversats. Això requereix la corrupció d’un sol individu, juntament amb la corrupció o la infiltració a l’estil de cavall de Troia dels equips d’extracció, a qui després se’ls paga entre el 7 i el 15% del valor de l’enviament il·legal.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

Valoració prometedora per a la policia de punts calents al metro de Londres

Aquesta estratègia policial va ser dissenyada per dissuadir la delinqüència a les plataformes de les zones d’alta criminalitat del metro de Londres. El programa va ser classificat amb una qualificació prometedora, la qual cosa indica que la implementació del programa va donar lloc als resultats previstos.

El programa, aplicat l’any 2012, va ser publicat l’any 2022 pel National Institute of Justice aprofitant les polítiques públiques que s’estan implementant en l’actualitat destinades a garantir una sensació de seguretat més gran als transports públics. L’estudi conclou que les plataformes de les àrees de tractament del metro londinenc van tenir reduccions estadísticament significatives de les trucades de serveis i delictes, en relació amb el grup de control, en dies de patrulla i no patrulla.

La premissa darrere de la intervenció al suburbà era que les patrulles actuarien com a element dissuasiu perquè les persones tindrien menys probabilitats de cometre un delicte en presència d’un agent de policia per por de ser detectats i, en definitiva, castigats.

Cada estació del metro de Londres té múltiples andanes. Cada plataforma ofereix només un sentit de desplaçament per pista. Hi ha almenys dues zones tancades a la majoria de les estacions: una per als trens que van en una direcció i una per als trens que van en l’altra. Si la policia està present en una plataforma, no poden veure l’altra.

Vint agents uniformats van ser seleccionats i entrenats per dur a terme patrulles a peu a les andanes dels punts calents (si els agents uniformats marxaven a causa de la rotació normal, eren substituïts per altres oficials uniformats). Els oficials uniformats normalment patrullaven a peu en equips de dos. Els agents patrullaven les andanes durant les hores punta i els dies marcats de les andanes anteriorment anotades, que eren de dimecres a dissabte entre les 15 i les 22 h.

Cada unitat de patrulla de dues persones era responsable de tres o cinc punts calents, depenent de la distància de viatge entre els seus punts assignats. Es va demanar a les unitats de patrulla que tinguessin cura d’aquests punts, quatre vegades cada dia durant 15 minuts a l’hora i que assistissin als punts calents en un ordre aleatori o impredictible per evitar la predictibilitat de les visites. A més, se’ls va animar a relacionar-se amb els usuaris del transport i evitar quedar-se inactius a les plataformes.

Els agents no tenien l’encàrrec de resoldre problemes o desenvolupar tasques de policia comunitària en el sentit clàssic o dirigir els seus esforços a cap categoria de delicte en particular. Immediatament després de la visita de 15 minuts de cada equip de patrulla, els agents havien de pujar a un tren i viatjar a la següent andana. Cada equip de patrulla era informat diàriament pels sergents.

Un membre de l’equip d’investigació va mantenir reunions mensuals amb tots els oficials, sergents i oficials superiors, durant les quals es va comunicar la importància de la fidelitat a la planificació. Durant aquestes reunions, l’investigador va proporcionar comentaris als agents sobre incidents destacables particulars i xifres de crims durant el mes anterior. Les tasques encomanades van sumar 416 rondes policials per punt calent durant 6 mesos. La xifra total als 58 punts calents de l’estudi va ser d’unes 5.000 hores.

A més, es van prendre diverses mesures per estructurar i limitar el desbordament atribuïble a la presència policial:

  • Els torns sempre començaven a les oficines principals de la Policia de Transport britànica, sense necessitat de presència policial a les plataformes de control.
  • Els agents participants en l’estudi es desplaçaven entre els punts calents viatjant als trens, tot i que havien de caminar per una estació propera per anar i tornar a una andana al començament i al final de cada torn.
  • Es va demanar als agents (sense revelar la ubicació de les plataformes de control) que seguissin vies que passaven per les plataformes de control en el seu trànsit entre plataformes de tractament, per evitar efectes de desbordament.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

Estudi de la seguretat viària des de la perspectiva de gènere

Durant el mes de març de 2023 s’ha presentat un estudi realitzat per la Direcció General de Trànsit estatal sobre la situació de la sinistralitat viària des de la perspectiva de gènere a l’Estat espanyol.

L’informe ha tingut en compte els estudis existents en aquest àmbit i s’ha completat amb una anàlisi descriptiva de la situació de la sinistralitat viària des de la perspectiva de gènere amb dades de 2015 a 2019, presentat amb un seguit d’actuacions i recomanacions.

El major nombre d’homes morts i ferits en accidents de trànsit s’ha relacionat, principalment, amb la seva exposició més gran al trànsit respecte de les dones (World Health Organization, 2002) i amb l’adopció de comportaments de risc, com són l’excés de velocitat, el consum d’alcohol o el menor ús del cinturó de seguretat.

A més, hi ha prou evidències que demostrarien que els homes, sobretot els joves, acostumen a tenir conductes més agressives en comparació amb les dones en la majoria de cultures, i aquest factor té un impacte molt important en la conducció, atès que incita a un comportament més competitiu i hostil i, en conseqüència, incrementa les possibilitats de patir un accident de trànsit.

Si s’analitza amb dades estadístiques de sinistralitat, s’observa que hi ha un percentatge superior d’homes víctimes en accidents de trànsit. A Espanya, durant l’any 2019, el 79% dels morts i el 72% dels ferits hospitalitzats com a conseqüència d’un accident de trànsit eren homes. Alhora, els homes presenten una taxa de defuncions per població superior a la de les dones en tots els grups d’edat, sobretot en els grups de 35 a 44 anys, 45 a 54 anys i de 55 a 64 anys, on hi ha les diferències més destacables (quasi set vegades superior a la taxa de les dones).

En homes, el percentatge de víctimes mortes/hospitalitzades és superior en vies interurbanes (56%) que en urbanes (44%). En el cas de les dones, són les vies urbanes les que registren més víctimes (52%).

A les vies interurbanes, el 75% de les víctimes són homes i el 25%, dones. En canvi, en vies urbanes, els homes representen el 68% i les dones, el 32%.

Pel que fa al mitjà de transport de les víctimes mortes o hospitalitzades, varia força entre sexes: els homes destaquen sobretot en motocicletes (35%) i turismes (28%), i les dones, en turismes (41%) i com a vianants (36%).

Si s’estudia l’àmbit del consum d’alcohol i drogues, els percentatges positius més elevats corresponen a homes, tant en consum d’alcohol com de substàncies estupefaents. Les dones representen un percentatge de positivitat del 8% en alcohol i també en drogues. Per contra, en els homes la positivitat és del 21% en alcohol i del 14% en drogues.

En l’ús del cinturó també hi ha diferències notables. Mentre que entre les víctimes mortes o hospitalitzades conductores de turismes o furgonetes que siguin dones l’ús del cinturó és del 93%, entre els homes baixa fins al 83%.

El 59% de passatgers morts o hospitalitzats són dones, davant del 41% d’homes. Entre les víctimes no hospitalitzades, elles representen el 63%. En xifres absolutes, hi ha més dones mortes o hospitalitzades com a passatgeres que com a conductores, i en el cas dels homes és al revés.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

Estats Units publica l’Estratègia Nacional de Ciberseguretat 2023

A començaments del mes de març d’enguany i tal com informa el web OODALoop, l’acte de presentació de l’Estratègia Nacional de Ciberseguretat 2023 a la Casa Blanca va suposar dimensionar el pes que el Govern nord-americà atorga a la seguretat informàtica, ja que considera la publicació com una cosa realment increïble i el millor de tots els documents estratègics produïts al llarg de les dècades, així com una feina ben feta pels líders de l’Oficina del Director Nacional Cibernètic de la Casa Blanca.

Cal no oblidar que l’any 2022 va estar marcat per amenaces, incidents i vulnerabilitats d’una freqüència, volum i escala impressionants i implacables. Des del govern nord-americà es va destacar el paper vital dels professionals federals de la ciberseguretat. Són considerats com els defensors que lluiten amb èxit en la protecció de la pàtria contra un ciberatac important en l’àmbit de les tecnologies de la informació i la comunicació (TIC), la seguretat física, la infraestructura crítica o els sistemes de control industrial (ICS).

Tanmateix, el document estratègic és un clar cop d’ull al paper crucial que sempre ha tingut el sector privat en un sector industrial liderat gairebé exclusivament per la governança, la innovació, les forces del mercat, les plataformes i els productes del sector privat.

Amb aquesta finalitat, l’Estratègia Nacional de Ciberseguretat de 2023 estableix dos canvis fonamentals en la manera com els Estats Units assignen els rols, les responsabilitats i els recursos al ciberespai, i afirma que, en fer realitat aquests canvis, no només s’aspira a millorar les defenses, sinó a canviar aquelles dinàmiques subjacents que actualment contravenen els interessos nord-americans. Els dos canvis fonamentals són:

  • Reequilibrar la responsabilitat de defensar el ciberespai traslladant la càrrega de la ciberseguretat lluny de les persones, les petites empreses i els governs locals, i fer-ho envers les organitzacions que són més capaces i més ben posicionades per reduir els riscos per a tots els ciutadans.
  • Reajustar els incentius per afavorir les inversions a llarg termini i aconseguir un acurat equilibri entre defensar-se de les amenaces urgents d’avui i alhora planificar estratègicament i invertir en un futur resilient.

Aquesta estratègia reconeix que el govern ha d’utilitzar totes les eines del poder nacional de manera coordinada per protegir la seguretat nacional, la seguretat pública i la prosperitat econòmica.

L’estratègia també trasllada la càrrega de fer front a les amenaces cibernètiques dels consumidors i les petites empreses a les empreses tecnològiques que ofereixen programari, sistemes i serveis.

El full de ruta, si s’adopta per llei, probablement farà que les empreses tecnològiques siguin responsables de qualsevol vulnerabilitat del seu codi que condueixi a un ciberatac.

El document estratègic de la Casa Blanca també crida els governs de la Xina, Rússia, l’Iran, Corea del Nord i altres estats considerats autocràtics per la seva desconsideració imprudent envers l’estat de dret i els drets humans al ciberespai.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

El Consell de Reformes Policials i Raça dels EUA publica el seu informe i les recomanacions

A principis d’aquest any 2023, el Consell de Reformes Policials i Raça dels EUA va presentar oficialment més de cinquanta recomanacions basades en investigacions per ajudar a abordar alguns dels problemes més urgents als quals s’enfronten la policia i la seguretat pública als Estats Units. Aquestes recomanacions es poden utilitzar com a full de ruta per als responsables polítics, els funcionaris, els executius de la policia i els líders comunitaris interessats a millorar la seguretat pública.

L’Institut Nacional de Policia va convocar el Consell com a òrgan independent per identificar oportunitats de reformes policials amb un enfocament que ajudi a abordar les disparitats racials. El Consell inclou joves, membres de la comunitat, líders empresarials i religiosos, líders de l’aplicació de la llei i investigadors.

Les recomanacions del Consell estan relacionades amb les parades de trànsit, la salut mental i l’abús de substàncies, les càmeres corporals, la prevenció de la violència basada en la comunitat, la cultura de la policia, les multes i les taxes, la policia a les escoles i altres aspectes importants de la seguretat pública.

L’any 2020, l’Institut Nacional de Policia va anunciar la formació del Consell de Reformes Policials i Raça, una iniciativa independent destinada a donar suport a l’excel·lència en la policia, abordar les disparitats racials i construir i millorar la confiança i la legitimitat.

El Consell és una iniciativa no partidista liderada majoritàriament per afroamericans que utilitza la investigació i l’evidència per considerar i oferir recomanacions per resoldre alguns dels problemes més importants i urgents relacionats amb les reformes policials i la raça.

D’aquesta manera, l’Institut reconeix el paper que el racisme, els prejudicis, la cultura –social i organitzacional– i els patrons i pràctiques han suposat en el deteriorament de la confiança i el respecte entre les forces de l’ordre i les comunitats afroamericanes. Així doncs, l’Institut acompanya el Consell per oferir comentaris, recomanacions i solucions per abordar aquests problemes.

Si bé diversos panels nacionals i comissions s’han presentat anteriorment per abordar àrees similars de preocupació, aquest esforç es distingeix pel fet de reunir una àmplia secció transversal de perspectives, indicar el que sabem i el que no sabem en relació amb aquests temes i elevar les veus dels afroamericans que treballen dins i fora de la professió policial.

En l’apartat de recomanacions de l’informe es fa un llistat d’actuacions que s’haurien de dur a terme per tal de disminuir o fer desaparèixer les disparitats racials en diferents contextos, com ara les aturades policials per motius de trànsit, en cultura policial o en prevenció de la violència.

Pel que fa a l’apartat de cultura policial, les recomanacions es basen en potenciar la perspectiva de la comunitat en el si de les organitzacions policials, promoure una cultura de seguretat i servei comunitari, dur a terme investigacions sobre la cultura policial i les estratègies per canviar aquesta cultura, millorar la legitimitat a través de la justícia processal o potenciar normes de capacitació i certificació per donar suport a una cultura de seguretat i servei.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français