Informe sobre la situació del terrorisme l’any 2019 a la Unió Europea

363.- baixaEuropol ha publicat recentment un informe sobre la situació del terrorisme a la Unió Europea que inclou xifres i tendències sobre atemptats, atacs i detencions de presumptes terroristes durant l’any 2019 a la UE.

Com a conseqüència d’aquestes activitats terroristes:

  • Es van produir un total de 119 atacs, tant fallits com finalitzats, denunciats per 13 estats membres de la UE.
  • Van ser detingudes 1.004 persones per delictes relacionats amb el terrorisme en 19 estats membres.
  • Els països amb un nombre més elevat de detencions van ser Bèlgica, França, Itàlia, Espanya i el Regne Unit.
  • Deu persones van morir i 27 van resultar ferides en atemptats terroristes a la UE durant l’any 2019. Gairebé tots ho van ser per atacs gihadistes, tot i que aquest tipus de terrorisme continua la seva tendència a la baixa.
  • La situació a les zones de conflicte fora d’Europa va continuar afectant la situació del terrorisme gihadista a Europa.

L’any 2019 es van observar diversos casos de finançament pel retorn de combatents terroristes estrangers, tot i que el finançament de grups terroristes fora d’Europa va disminuir en comparació amb anys anteriors.

L’informe focalitza l’atenció en els atacs terroristes provinents de l’extrema dreta, que van augmentar en el darrer període, i van passar d’un l’any 2018 a sis el 2019. El document destaca que els atacs de Christchurch (Nova Zelanda), Poway (EUA), El Paso (EUA), Baerum (Noruega) i Halle (Alemanya) van formar part d’una onada d’incidents violents arreu del món, els autors dels quals formaven part de comunitats transnacionals similars, en xarxa i inspirats els uns en els altres.

A partir d’aquí, l’informe explica que els extremistes violents d’ultradreta mantenen vincles internacionals mitjançant, per exemple, la participació en concerts o altres tipus d’esdeveniments.

Pel que fa als atacs terroristes d’extrema esquerra i de caire anarquista, van ser similars als dels anys 2016 i 2017, després de la disminució de l’any 2018. Tots els atacs van tenir lloc a Grècia, Itàlia o Espanya. Respecte de les detencions per presumpta activitat terrorista d’extrema esquerra, l’any 2018 n’hi va haver 34, mentre que el 2019 es van triplicar fins a les 111, sobretot per detencions a Itàlia. Els explosius utilitzats per aquests grups estaven elaborats per material de fàcil accés.

L’ús d’armes de foc i explosius va continuar prevalent en els atacs terroristes de caire separatista i en els atacs violents inspirats per ideologies d’extrema dreta.

Les mesures preses per les plataformes de xarxes socials per combatre la difusió de la propaganda terrorista van portar alguns grups a tornar a usar fórmules tradicionals de comunicació en línia. Els sospitosos detinguts per propaganda terrorista a Europa tenien de vegades una llarga participació en activitats gihadistes.

A la UE hi ha poques proves que suggereixin que existeix un nexe entre el crim organitzat i el terrorisme de forma sistemàtica i formalitzada. Malgrat això, hi ha indicis de certes transaccions de delinqüents i extremistes de baix nivell, que sovint se solapen socialment en zones marginades.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

 

Impacte de la COVID-19 en els mercats de la droga a Europa

360.- baixaEl Centre Europeu de Seguiment i Addicció a les Drogues (EMCDDA) i Europol han publicat un document d’anàlisi sobre el funcionament dels mercats de la droga a la Unió Europea a finals de l’any 2019.

Aleshores ningú no hauria pogut predir els canvis dràstics que comportaria la pandèmia de la COVID-19 i la manera com ens ha afectat la vida diària. Això també ha tingut un fort impacte en els mercats de les drogues. Hi ha hagut una clara necessitat de cercar fins a quin punt ha afectat i de quina naturalesa és aquest impacte per identificar possibles elements a investigar.

L’objectiu d’aquesta anàlisi dels mercats de la droga de la UE és augmentar la
comprensió dels esdeveniments en curs i el seu impacte en la seguretat interior i la salut pública de la UE per tal d’informar les institucions europees i els socis dels estats membres de la UE. Això és de vital importància per formular respostes efectives.

Les restriccions mundials dels viatges i altres mesures com a resultat de la pandèmia COVID-19 han comportat una interrupció temporal de l’impacte en el mercat de les drogues amb una escassetat més gran o preus superiors per a algunes substàncies. Altres conseqüències serien:

  • La interrupció de la cadena de subministrament i la logística de les drogues per al tràfic a Europa és més evident pel que fa a la distribució a causa de les mesures de distanciament social.
  • El moviment de grans quantitats de drogues entre els estats membres de la UE ha continuat, malgrat la introducció de controls fronterers, a causa del continu tràfic comercial de transport de mercaderies a tota la UE.
  • En relació amb la cocaïna, hi ha poques proves de la interrupció de l’activitat pel que fa a la importació a l’engròs; tanmateix, els experts d’alguns països denuncien un augment dels preus i la disminució de la puresa a nivell de consum, indicatiu de l’escassetat de subministrament localitzada.
  • Els grups de crim organitzat es mantenen amatents i ho fan
    adaptant els seus modus operandi a la situació actual, tot explotant vies de comunicació segures i adaptant-se als models de transport, canals de tràfic i mètodes d’ocultació.
  • La inestabilitat actual ha donat lloc a un entorn cada cop més volàtil per a negocis criminals al llarg de la cadena de subministrament
    a Europa i sembla haver provocat un augment dels nivells de violència entre distribuïdors de nivell mitjà.
  • Lliuraments a domicili i menys atenció presencial. L’opció de l’efectiu com a forma de pagament sembla augmentar per a transaccions individuals.
  • L’escassetat de resina de cànnabis ha provocat un augment dels preus al detall per al comerç.
  • El tràfic d’heroïna continua existint en moltes rutes conegudes. En alguns casos, la disponibilitat d’heroïna ha disminuït en algunes àrees però això varia segons les normes nacionals de confinament i les restriccions de circulació, amb preus més alts que també es van reportar
    en alguns llocs.
  • El tràfic de cocaïna mitjançant contenidors marítims ha continuat a nivells comparables o fins i tot possiblement superiors als de l’any 2019.
  • La producció de drogues sintètiques continua a les principals zones productores europees als Països Baixos i Bèlgica, com s’ha demostrat
    pel nombre de laboratoris il·lícits desmantellats. Tanmateix, a Europa i globalment, la demanda de drogues sintètiques utilitzades en entorns recreatius, en particular l’MDMA, sembla haver disminuït a curt termini a causa del tancament de locals i la cancel·lació de festivals.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

 

Disminueixen les persones empresonades als Estats Units l’any 2018

359.- imagesDurant l’any 2018, el total de població empresonada als EUA va disminuir des d’1.489.200 fins a 1.465.200, amb un decreixement de 24.000 persones empresonades, la qual cosa suposa un 1,6% de disminució. Aquest decreixement va ser de l’1,7% per a homes, amb 1.354.313 d’empresonats, i del 0,5% per a dones, amb 110.845 empresonades.

L’any 2018, la ràtio d’empresonats sentenciats per 100.000 habitants als Estats Units va ser de 431, tenint en compte els empresonats estatals i els federals. Aquesta ràtio és la més baixa des del 1996, que va ser de 427 empresonats per 100.000 ciutadans residents.

Al llarg de la darrera dècada, la ràtio ha disminuït un 15%, des dels 506 empresonats sentenciats per 100.000 habitants als EUA l’any 2008 fins als 431 per 100.000 l’any 2018.

Pel que fa a l’evolució de les dades d’empresonament per grups ètnics, des del 2008 al 2018, la ràtio d’empresonats negres residents disminueix un 28%, la dels hispans un 21% i la dels blancs un 13%. A més, l’any 2018 la ràtio d’empresonament d’homes negres va ser la més baixa des del 1989. Cal tenir en compte que la ràtio d’homes negres empresonats l’any 2018 va ser 5,8 vegades la dels homes blancs, mentre que la ràtio d’empresonament de dones negres va ser 1,8 vegades la ràtio de dones blanques.

D’altra banda, durant l’any 2018 hi va haver un total de 22 estats que van tenir unes ràtios d’empresonament superiors a la mitjana dels EUA. L’estat amb la ràtio més alta va ser Louisiana, amb 695 empresonats sentenciats per cada 100.000 residents. Seguit per Oklahoma, amb 693 per 100.000, i Mississippi, amb 626 empresonats per cada 100.000 habitants. Per la banda contrària trobem estats com Minnesota, Maine, Massachusetts, Rhode Island o Vermont, amb xifres inferiors a una ràtio de 200 empresonats sentenciats per cada 100.000 residents.

Entre el total d’empresonats als EUA durant l’any 2018 hi ha un 7,7% de ciutadans estrangers, xifra bastant paral·lela al 6,9% de població estrangera present al país segons el U.S. Census Bureau. Pel que fa a l’edat, un 3% dels empresonats té més de 64 anys.

Cal esmentar que entre els militars empresonats que han servit la U.S. Air Force o la U.S. Navy, gairebé el 75% ho són per delictes sexuals. I d’aquest percentatge, el 45% ho són per delictes sexuals violents.

Pel que fa a la causa dels empresonaments per ètnia, el 61% dels membres de les comunitats hispana i negra i el 48% dels blancs compleixen condemna per delictes violents. Alhora, el 23% dels presos blancs sentenciats compleixen presó per delictes contra la propietat, mentre que entre els empresonats hispans i negres és un 13%. Un 15% dels empresonats ho són per causes relacionades amb delictes de salut pública –4% per possessió–, amb percentatges que van des del 13% dels presos negres al 16% dels blancs.

Per últim, un 67% de les admissions de presos sentenciats l’any 2018 van ser noves admissions mentre que prop d’un 30% van ser a causa de violacions de la supervisió post-reclusió. El 3% restant es va produir per altres causes, com ara reingressos.

https://www.bjs.gov

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

Complexa situació a les presons argentines

356.- baixaReferir-se al sistema penitenciari argentí és centrar-se en un univers molt complex, però les darreres estadístiques oficials de gener de 2019 ofereixen unes xifres molt dures: 103.000 reclusos en 308 centres penitenciaris.

 La massificació és la característica principal i la màxima preocupació dels centres penitenciaris argentins. La línia creixent es marca sobretot des de 2007 i supera la taxa delictiva. Actualment, la taxa delictiva és una tercera part de la taxa d’empresonament.

El creixement de la població penitenciària es deu a múltiples factors: enduriment de la llei penal, discursos oficials en clau repressiva, reclamacions de caire social, influència dels mitjans de comunicació, etc.

A part, gairebé la meitat dels 103.000 empresonats es troba sota el règim de presó preventiva, sense que s’hagi fet un judici que en determini la culpabilitat. Un altre aspecte determinant seria l’empresonament indiscriminat que quotidianament decreten els jutges i la manca d’alliberament de les persones que es trobarien en condicions d’estar en un règim diferent del règim penitenciari.

La superpoblació a les presons es tradueix en amuntegament, episodis de violència entre interns, i entre aquests i els funcionaris penitenciaris, deteriorament de les instal·lacions pel seu ús intensiu i increment de la dificultat d’accés als drets bàsics i essencials –alimentació, salut, educació, etc. És evident, com més quantitat d’interns hi ha més dificultós esdevé accedir als escassos recursos del sistema.

Ara bé, també hi ha senyals rellevants d’algun canvi en l’horitzó. Caldria esmentar en primer terme l’obertura i la transparència. Fa 20 anys les presons eren edificacions totalment opaques. Avui dia són espais constantment transitats per persones del món lliure i organitzacions de tota classe que entren als establiments per oferir múltiples propostes: culturals, educatives, laborals, religioses, esportives, etc. Allò bo i allò dolent transcendeix immediatament a l’opinió pública.

Lentament van apareixent, quant a l’àmbit laboral, algunes experiències autogestionàries, en què les persones privades de llibertat s’organitzen per comercialitzar els seus productes en l’àmbit lliure.

Però aquestes tímides iniciatives no poden transmetre una visió ingènua de la realitat penitenciària argentina ja que és molt difícil accedir a aquests drets en el context del tancament. I tanmateix també és difícil la situació en llibertat.

També caldria esmentar el rol dels funcionaris de presons. Es ve d’una tradició i una historia molt trista d’abusos i violència. Actualment s’està davant d’un recanvi generacional de funcionaris i una progressiva incorporació de la dona en un àmbit històricament masculinitzat.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

 

L’Àfrica subsahariana augmentarà un 150% la xifra de consumidors de drogues

355.- baixaLa nova investigació d’ENACT [1] és la més completa que s’ha fet fins al moment sobre el tràfic de drogues, els patrons de consum i les polítiques sobre drogues a l’Àfrica.

Segons els estudis d’ENACT sobre criminalitat transnacional organitzada, la ineficaç política de drogues, alimentada per la corrupció i el crim organitzat, està empitjorant una crisi de drogues en expansió a l’Àfrica.

El consum de drogues il·legals a l’Àfrica, inclòs l’ús no mèdic d’opioides amb recepta, amenaça el desenvolupament i es projecta que esdevingui una emergència de salut pública.

L’Àfrica subsahariana registrarà l’augment més gran del món en els consumidors de drogues en els propers 30 anys, i es preveu que la seva part del consum global de drogues es duplicarà.

Les presons estan saturades i generacions de joves són condemnats per condemnes penals per delictes de baix nivell. Els mercats continentals de drogues continuen expandint-se fins i tot quan es destrueixen els cultius il·lícits, es desmantellen els laboratoris de drogues i es confisquen els enviaments de drogues.

Les drogues s’han convertit en una font d’ingressos per a les organitzacions terroristes i els grups de delinqüència organitzada, però els cossos policials africans no tenen capacitats institucionals, tecnològiques i financeres per tenir un impacte significatiu per posar fre als mercats de tràfic de drogues.

Els investigadors estimen que el nombre de consumidors de drogues a l’Àfrica subsahariana augmentarà prop del 150% les properes tres dècades. Es preveu que cap al 2050 hi haurà 14 milions d’africans addicionals que consumeixin drogues il·legals, amb un total de 23 milions d’usuaris a l’Àfrica subsahariana.

El paper de l’Àfrica Occidental s’ha expandit com a eix global de tràfic de drogues il·legals, particularment cocaïna, i s’ha desenvolupat una economia il·legal al voltant de la producció i distribució de metamfetamines.

El fenomen de les drogues perilloses a l’Àfrica contribueix a la creixent producció mundial de cocaïna i heroïna, fins arribar als nivells que l’informe mundial sobre drogues del 2018 diu que són els més alts registrats mai. Altres estimulants del creixement del comerç i del consum de drogues són la urbanització creixent, el desenvolupament d’infraestructures i les rutes de transport, una població juvenil en creixement ràpid i una situació social i econòmica dura per a milions de persones.

Els investigadors van fer diverses recomanacions als responsables de la política de la Unió Africana. Les respostes eficaces en l’àmbit africà a la crisi han d’incloure esforços per reduir la producció i el tràfic de drogues, juntament amb la reducció de la demanda i l’assistència sanitària ampliada per al tractament i la cura dels consumidors de drogues.

Totes les regions haurien de reforçar les respostes transfrontereres aplicades per la legislació per frenar el subministrament i la producció de drogues il·lícites, dirigint-se als traficants més que als usuaris. També cal frenar el desviament d’opioides farmacèutics dels canals legals.

[1] L’ENACT està finançat per la Unió Europea. El projecte acumula coneixements i habilitats per millorar la resposta de l’Àfrica al crim organitzat transnacional. Analitza com afecta el crim organitzat l’estabilitat, la governança, l’estat de dret i el desenvolupament a l’Àfrica i treballa per mitigar-ne els impactes. L’ENACT està participat per l’Institut d’Estudis de Seguretat i la INTERPOL, en relació amb la Iniciativa Mundial contra el Crim Organitzat Transnacional.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

 

 

 

Dades sobre mortalitat 2001–2016 a les presons dels Estats Units

343.- alcatraz-usa-america-prisonL’any 2016, un total de 4.117 presoners de centres federals o estatals van morir en presons públiques o privades dels Estats Units. La xifra de morts en presons estatals va augmentar un 1,3% respecte del 2015 (de 3.682 a 3.729 l’any 2016), mentre que la xifra de presoners morts en presons federals es va reduir un 15% (de 455 l’any 2015 a 388 el 2016). Aquesta davallada va representar la primera caiguda en les estadístiques d’ençà del 2012.

Així, mentre que el nombre total de presos estatals va baixar un 5% del 2006 al 2016, la xifra de morts va augmentar un 15% en aquest mateix període.

Cada any entre el 2001 i el 2016, una mitjana del 88% de les morts de persones recloses en presons estatals van ser degudes a causes naturals, amb xifres que anaven del 89% el 2001 al 86% el 2016. En aquest mateix període, una mitjana de l’11% de les morts en presons estatals es van produir per causes antinaturals, com ara suïcidis, intoxicacions per drogues o alcohol, causes accidentals o homicidis. Les xifres variaven del 9% el 2001 al 13% el 2016.

Dades més destacades:

  • Un total de 036 presoners van morir entre 2001 i 2016, dels quals prop del 90% van morir en presons estatals, amb 53.051 defuncions, i el 10% en centres federals, amb 5.985 defuncions.
  • Del 2015 al 2016, la xifra de reclusos morts en presons estatals va passar de 296 a 303 per cada 100.000 persones empresonades en presons estatals.
  • Del 2015 al 2016, la xifra de morts en presons federals va disminuir per primera vegada de 283 a 252 morts per cada 100.000 presos en centres federals.
  • Les morts relacionades amb malalties van representar el 86% del total de defuncions en centres estatals el 2016, amb més de la meitat de malalts de càncer (30% de les morts) i un 28% de malalties del cor.
  • Pel que fa a les morts per homicidi, incloent-hi les morts causades per ferides sofertes abans de l’empresonament, van representar el 2,5% de les morts a les presons estatals i el 3,6% als centres federals.
  • Més de la meitat dels morts en presons estatals l’any 2016 (55%) eren presoners blancs, els quals representaven menys d’un terç (31%) dels interns de les presons estatals.
  • De l’any 2001 al 2016, es van reduir les taxes de mortalitat en gairebé tots els grups d’edat a les presons estatals, excepte els més grans de 55 anys, que van triplicar les defuncions i van assolir la cota màxima de la taxa de mortalitat.
  • La taxa mitjana anual de suïcidis de 2001 a 2016 va ser de 17 morts per cada 100.000 presoners en centres estatals. Del 2015 al 2016, els suïcidis van augmentar del 5,9% al 6,8%, amb el suïcidi de 255 presos estatals.
  • L’any 2016, 586 homes van morir en presons estatals, xifra que representa el 96% del total. El 4% restant van ser dones, amb 143 defuncions.
  • Del 2001 al 2016, vuit estats (Texas, Califòrnia, Florida, Pennsilvània, Nova York, Michigan, Ohio i Georgia) van sumar més de la meitat de les morts en presons estatals (27.204 de 53.051). Entre Texas (6.628) i Califòrnia (5.796), sumaven el 23% del total de morts.

https://bjs.gov/

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

 

El 59% de la producció mundial d’armes té lloc als EUA

ARMES PRODUCCIOLes vendes d’armes per part de les 100 empreses més grans del sector –excepte les xineses– van arribar als 420.000 milions de dòlars l’any 2018, cosa que suposa un increment del 4,6% respecte de l’any anterior. Així ho indiquen les noves dades publicades per l’Stockholm International Peace Research Institute (SIPRI).

A partir de les dades de SIPRI s’observa que la venda d’armes de les 100 primeres empreses ha augmentat un 47% des de l’any 2002. També cal esmentar que SIPRI exclou de la base de dades les empreses xineses perquè la manca d’informació impedeix fer una estimació fiable.

Per primera vegada des de l’any 2002, les cinc primeres empreses d’armament tenen la seu als EUA. I el total de vendes per part de totes de les empreses nord-americanes va augmentar a 246.000 milions de dòlars, l’equivalent al 59% de totes les vendes d’armes de les 100 primeres empreses. Aquesta xifra representa un increment del 7,2% respecte del 2017.

Per la seva part, la venda d’armes russes es manté estable. El conjunt de la venda d’armes de les primeres deu empreses russes que apareixen en el rànquing del 2018 va ser de 36.200 milions de dòlars. Un lleuger descens del 0,4% respecte del 2017.

SIPRI constata un creixement en la venda d’armes de les empreses franceses però disminueix la de les empreses britàniques i alemanyes. En conjunt, la venda d’armes de les 27 empreses europees de les 100 primeres va créixer lleugerament el 2018, fins als 102.000 milions de dòlars. Les vendes de les empreses amb seu al Regne Unit van caure un 4,8% fins als 35.100 milions de dòlars, però es van mantenir entre les més elevades d’Europa.

En conjunt, la venda d’armes de les empreses franceses de les 100 primeres de la llista va ser la segona més alta d’Europa, amb 23.200 milions de dòlars. Les vendes totals combinades de les quatre empreses productores d’armes d’Alemanya que apareixen al rànquing van caure un 3,8%.

Vuitanta de les 100 principals productores d’armes durant l’any 2018 tenien la seu als EUA, Europa i Rússia. De les 20 restants, el Japó en tenia 6; Israel, Índia i Corea del Sud, 3; Turquia, 2 i Austràlia, Canadà i Singapur, 1.

Les vendes conjuntes de les sis empreses japoneses es van mantenir relativament estables el 2018. Amb 9.900 milions de dòlars, van representar el 2,4% del total de la llista de 100 empreses.

La base de dades del SIPRI sobre la indústria d’armes es va crear el 1989. En aquell moment, no contenia les dades de les empreses dels països de l’Europa de l’Est, inclosa la Unió Soviètica. La versió actual conté dades des de l’any 2002, incloses les de les empreses russes. Les empreses xineses no s’hi inclouen perquè no hi ha dades disponibles a partir de les quals poder fer estimacions raonables o consistents sobre les vendes d’armes des del 2002.

Cal aclarir que per “venda d’armes” s’entén la venda de béns i serveis militars a clients militars nacionals i estrangers.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

Disminueixen les bretxes racials i ètniques al sistema judicial dels Estats Units

alambre-bardeado-bahia-de-guantanamo-bandera-estadounidense-319500

Un estudi recent encarregat pel Consell sobre Justícia Penal i dirigit per William J. Sabol, exdirector de l’Oficina d’Estadístiques de Justícia dels EUA i criminòleg de l’Andrew Young School of Policy Studies de Georgia, conclou que les bretxes racials i ètniques han disminuït entre la població empresonada i en règim de llibertat condicional als Estats Units entre el 2000 i el 2016, l’any més recent per al qual es disposa de dades federals i estatals combinades. Aquest estudi, però, no analitza els motius de la reducció de la bretxa racial.

Tot i que els afroamericans són el grup més gran d’individus en el sistema judicial dels Estats Units, la disparitat racial entre negres i blancs s’ha reduït significativament en les dues últimes dècades.

La disminució s’ha produït en totes les categories de delictes majors, però la baixada més significativa afecta els delictes relacionats amb les drogues. En aquests, la taxa d’empresonament d’afroamericans ha passat de ser 15 vegades la taxa dels blancs a poc menys de 5 vegades en la darrera dècada i mitja.

Les disparitats entre hispans i blancs han disminuït de manera similar, i el descens més significatiu s’ha produït en la població en llibertat condicional, que ha passat de ser 3,3 vegades la taxa dels blancs l’any 2000 a 1,4 el 2014.

Això és especialment evident en el nombre d’afroamericans detinguts per delictes de drogues, que ha baixat d’un pic de 2.177 per 100.000 habitants l’any 2000 a 1.274 per 100.000 el 2016, amb un descens al voltant del 41%. Cal esmentar que alguns estats han començat a reduir les detencions per possessió de marihuana en resposta als creixents moviments prolegalització.

Amb tot, les disparitats racials segueixen sent un problema greu en el sistema, però les noves xifres representen un canvi significatiu. En els darrers 40 anys, els índexs generals de presó per a la població negra han estat entre sis i vuit vegades els dels blancs.

La reducció de la bretxa racial ha estat especialment destacable en la població empresonada. El nombre de negres adults empresonats s’ha reduït un 10% entre 2000 i 2016, passant de 589.499 a 527.675, període en què la bretxa entre negres i blancs a les presons s’ha reduït en un 42%.

Al mateix temps, el nombre de blancs a les presons estatals ha augmentat un 18,6% en el mateix període, passant de 452.232 a 536.183.

Els autors de l’estudi també han detectat una disminució similar, però inferior, en les disparitats racials de la població penitenciària federal. El desnivell entre blancs i negres va passar de ser de 8,4 a 1 a ser de 7 a 1 entre els anys 2001 i 2017. En el mateix període, la taxa de la població hispana va disminuir de 7,3 a 4,6 presos per cada pres blanc.

El descens de la disparitat racial entre les dones va ser fins i tot més pronunciat que entre els homes. L’any 2000, hi havia sis dones afroamericanes per cada dona blanca al sistema judicial nord-americà. El 2016, aquesta xifra va baixar a dues dones afroamericanes per cada dona blanca entre reixes.

El nombre de dones negres a les presons estatals va disminuir a la meitat durant aquest període, mentre que el nombre de dones blanques va passar de 25.000 a 60.000.

La reducció considerable de la bretxa d’empresonament entre dones blanques i negres va ser motivada per un descens significatiu del nombre de dones negres a la presó per delictes de drogues, juntament amb un nombre creixent de dones blanques per delictes de drogues i violència, segons l’estudi.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

 

Els europeus gasten en el mercat minorista de drogues uns 30 bilions d’euros l’any

DROGUES EUROPOLL’informe 2019 EU Drug Markets Report, publicat per l’agència de drogues de la UE (EMCDDA) i Europol, revela que del total de 30 bilions d’euros que els europeus es gasten en drogues l’any, un 39% es destina a cànnabis, un 31% a cocaïna, un 25% a heroïna i un 5% a amfetamines i MDMA. Aquesta despesa fa que el mercat de les drogues sigui una font molt important d’ingressos per als grups de crim organitzat de la Unió Europea.

L’informe estudia les tendències de la cadena de subministrament des de la producció i el tràfic de drogues fins a la distribució i les vendes. Descriu com el mercat de les drogues té àmplies repercussions tant en la salut com en la seguretat i com un enfocament holístic seria vital per fer polítiques efectives de control de drogues.

Les darreres dades mostren que la disponibilitat global de les drogues a Europa continua sent molt elevada i que els consumidors tenen accés a una gran varietat de productes de gran puresa i alta potència a preus constants o que baixen. Un dels temes transversals importants de l’informe és l’impacte ambiental de la producció de drogues, inclosa la desforestació i l’abocament de residus químics, que poden provocar danys ecològics, riscos en la seguretat i elevats costos de neteja.

L’informe destaca la importància creixent d’Europa, tant pel que fa a objectiu com a regió productora de drogues, i mostra com la violència i la corrupció vistes des de fa temps als països productors de drogues tradicionals són cada cop més evidents a la UE. Entre les àmplies conseqüències del mercat de drogues presentades en l’anàlisi hi ha l’impacte negatiu sobre la societat, per exemple, la violència de les bandes, l’homicidi relacionat amb les drogues i la tensió sobre les institucions públiques.

També s’exploren els llaços del mercat de les drogues amb una activitat criminal més àmplia, per exemple, de tràfic d’éssers humans, terrorisme, així com la seva repercussió negativa en l’economia legal, per exemple com el blanqueig de diners associat al comerç de drogues castiga les empreses legítimes.

L’informe planteja preocupacions per la diversificació del tràfic de drogues via marítima i el mal ús de l’aviació general, per exemple, avions privats, drons, amb finalitats penals. L’ús de serveis postals i de paqueteria per transportar drogues també s’està expandint ràpidament, seguint la tendència creixent de les compres en línia a Europa i la circulació de volums més grans de mercaderies.

Els mercats de superfícies web i web fosc, així com les xarxes socials, els serveis de missatgeria i les aplicacions mòbils ofereixen vies per a la venda en línia de drogues. Si bé els mercats de web fosc mantenen una capacitat de resistència, també han aparegut botigues de venedors en línia i mercats dirigits a nacionalitats específiques i grups lingüístics. Les armes de foc il·legals, telèfons intel·ligents xifrats i documents fraudulents són una de les eines criminals clau que cada vegada més utilitzen els traficants de drogues.

L’informe analitza en profunditat els mercats de les principals drogues que s’utilitzen a Europa:

  • Cànnabis: aquest és el mercat de drogues més gran d’Europa, amb uns 25 milions d’europeus (de 15 a 64 anys) que han consumit aquesta droga el darrer any. L’informe il·lustra que, mentre que l’herba i la resina de cànnabis encara dominen, els productes del cànnabis són cada cop més diversos a Europa.
  • Heroïna i altres opioides: riscos greus per a la salut i problemes precursors. L’ús d’opioides encara representa la proporció més gran de danys, incloses les morts associades al consum de drogues a la UE.
  • Cocaïna: producció rècord i mercats en expansió. Es tracta de la segona droga il·lícita més consumida a la UE, amb un valor al detall de mercat estimat de 9.100 milions d’euros.
  • Amfetamina, metamfetamina i MDMA – producció a gran escala a Europa per al consum intern i l’exportació: representen al voltant del 5% del mercat total de la droga de la UE, amb un valor estimat del mercat minorista d’almenys mil milions d’euros per a l’amfetamina i la metamfetamina i 0,5 milions d’euros per a MDMA.
  • Noves substàncies psicoactives: menys deteccions noves, però substàncies potents que representen greus amenaces per a la salut. Es tracta de substàncies diverses que no estan sotmeses a controls internacionals de drogues.

En un mercat de drogues cada cop més complex, adaptatiu i dinàmic, l’informe destaca que les polítiques i respostes de la UE han de ser igualment àgils, adaptatives i unificades.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

La xifra negra del delicte a l’Argentina

Policia_Metropolitana_-_Buenos_Aires_-_ArgentinaTots els països aboquen molts esforços per entendre les tendències i patrons de l’activitat delictiva. La principal font d’informació sobre violències i delictes en què es basen les polítiques públiques de seguretat prové de les denúncies dels ciutadans. Però a l’Argentina hi ha una gran preocupació sobre la fiabilitat d’aquestes estadístiques.

Això és a causa que només una petita part dels delictes comesos són coneguts i registrats per les autoritats. I és que és sabut que, per diferents motius, no tots els delictes queden registrats en les estadístiques criminals.

Coneixem com a “xifra negra” del delicte tots aquells delictes comesos però que per diversos motius no són registrats per les autoritats. Per tant, les autoritats estan lluny de conèixer la fotografia completa de l’activitat delictiva. I aquest problema és particularment greu en països amb nivells inferiors de desenvolupament, ja que presenten les taxes més baixes de denúncia.

Si bé existeix una xifra negra associada a cada tipus de delicte i a cada context, es pot afirmar que una mitjana de gairebé el 70% dels delictes no es denuncien. Aquesta xifra pot arribar al 90% per a certs tipus de delictes, com serien aquells d’alta prevalença com ara els delictes menors contra la propietat, els de violència de gènere, violència domèstica i els relacionats amb la corrupció i el narcotràfic.

A l’Argentina no es denuncia el 62,6% dels delictes. Això té profundes implicacions en el disseny de les polítiques públiques orientades a la prevenció i el control del delicte. D’aquí la importància que pren la realització d’enquestes de victimització.

Si s’analitzen les taxes de no denúncia per tipus de delicte, s’observa amb claredat una forta associació entre el tipus de delicte i el nivell de xifra negra. Mentre que en els casos de robatori de vehicles la xifra negra és inferior al 20%, la resta de delictes té una xifra negra superior al 50%.

Els motius per fer una denúncia es relacionen amb l’expectativa que el delinqüent sigui castigat, la reparació del dany o la recuperació dels béns sostrets.

La principal raó per la qual les persones no denuncien és la desconfiança en les autoritats respecte a la seva capacitat per resoldre el problema (34,6%), perquè prefereixen resoldre aquest problema pel seu compte (24,6%), perquè atribueixen poca importància a allò que ha passat (20,5%), per la manca de proves (14,7%) i pel temor a represàlies o la vergonya (5,5%). Hi ha un 6,4% de les persones consultades que diu que no ha denunciat per desconeixement o dificultat per fer la denúncia.

Si es tenen en compte aquestes motivacions, es comprèn que les víctimes per sostracció de béns d’alt valor econòmic –com els vehicles– tenen més predisposició a generar accions formals per restituir o recuperar el bé sostret. A més, en cas de disposar d’assegurança, la denúncia és un requisit formal per recuperar el bé sostret.

Les víctimes dels delictes considerats menys greus o amb menys probabilitats de reparació del dany –furt personal–, o que per diferents motius generalment no són reportats a l’autoritat –amenaces, suborn, ofenses sexuals, etc.–, tenen menys predisposició a denunciar el delicte.

Menys de la meitat (46,6%) de les persones que presenten la denúncia estan satisfetes o molt satisfetes amb la manera en què l’autoritat competent la va gestionar.

http://www.seguridadciudadana.org.ar/

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français