Informe de proposta de revisió estratègica de la policia d’Anglaterra i Gal·les

Durant el primer semestre del 2022 s’ha presentat l’informe Un nou model de protecció, que recull el document final de la revisió estratègica de la policia a Anglaterra i Gal·les. L’informe es basa en la voluntat de redissenyar la seguretat pública per al segle XXI.

El document se situa en els inicis de la creació de la policia a Anglaterra, caracteritzats pel desenvolupament d’un model de policia en què la feina dels agents no depenia principalment de l’ús del poder, sinó més aviat de la confiança i la cooperació amb la societat. Malauradament, 200 anys després, reconeixen que hi ha una crisi de confiança pública en les institucions policials.

L’informe constata que el percentatge de persones que considera que la policia fa una bona o excel·lent tasca ha anat disminuint els darrers anys. I aquesta manca de confiança en la policia és més acusada a Londres, relacionada en part amb els recents casos de mala praxi policial. Tot i això, aquest informe revela que hi hauria també causes molt més profundes, de llarga durada, motius pels quals aquest model de policia ja no sembla capaç de satisfer les expectatives de la societat.

Amb tot, la societat no seria l’única que ha perdut la confiança, sinó que molts policies també ho han fet, ja que tot i treballar dur i desitjant servir el ciutadà, massa sovint se’n senten incapaços. Una altra de les causes seria l’impacte de l’austeritat entre els anys 2010 i 2017. El nombre d’agents de policia va disminuir de 143.000 a prop de 123.000, i això es va traduir en el fet que la ciutadania es queixava que no veia policies uniformats als carrers i que, per tant, se sentissin menys segurs.

En aquesta línia, la frustració dels policies també es dona perquè només arriben a recollir les denúncies de robatori de forma superficial, és a dir, amb la finalitat de donar curs a les assegurances, però sense una investigació al darrere. I tot en una tessitura de profunds canvis al voltant de la globalització i l’evolució de la tecnologia. El 40% de tots els delictes denunciats són fraus, la majoria dels quals, cibernètics.

L’informe subratlla que el crim de l’era digital s’està afrontant amb un enfocament de policia analògica. Alhora, la policia s’ha convertit en un servei públic d’últim recurs, que recull els fracassos anteriors d’altres serveis socials, com podrien ser les trucades de persones desaparegudes, la majoria de les quals provenen de joves acollits.

Per resoldre algunes d’aquestes problemàtiques, el document proposa, entre d’altres:

  • Fer un canvi radical cap a un enfocament preventiu més sistèmic. Proposa la creació d’una Agència de Prevenció de la Delinqüència, amb forts poders reguladors, sobretot per a les empreses.
  • Millorar considerablement la capacitat per abordar delictes transfronterers i el crim organitzat. Proposa la creació de l’Agència Nacional del Crim.
  • Enfortir la policia local i les policies de barri. Seria la millor manera de retornar la confiança de la societat en la policia.
  • Dotar els agents de policia de millors eines per fer la feina i fomentar l’entrada de persones qualificades i amb habilitats especialitzades a través de suplements salarials.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

Emmagatzematge personal d’armes de foc als Estats Units

Tant els defensors de la salut pública com els defensors dels drets de les armes estan absolutament d’acord en el fet que els propietaris d’armes de foc les han d’emmagatzemar d’una manera que eviti que persones no autoritzades hi puguin accedir.

Aquestes pràctiques d’emmagatzematge poden ajudar a prevenir morts i lesions no intencionals per armes de foc entre els menors. A més, existeix un argument teòric convincent per prevenir el suïcidi mitjançant la reducció de l’accés a mitjans letals.

La pàgina web rand.org ha publicat un estudi sobre la protecció al voltant de les armes de foc amb estimacions recents, patrons i efectivitat de les intervencions.

Les conclusions de molts estudis són consistents amb aquestes teories i compten amb un ampli consens entre les organitzacions de salut pública, com l’Organització Mundial de la Salut.

En el cas de les armes de foc, reduir l’accés a mitjans letals implica emmagatzemar armes de foc bloquejades i descarregades. Per aquestes raons, s’han creat i implementat campanyes de polítiques de salut pública per promoure l’emmagatzematge segur d’armes de foc de propietat personal.

Aquest estudi analitza el que s’entén per emmagatzematge segur d’armes de foc i proporciona estimacions de les pràctiques d’emmagatzematge dels propietaris d’armes dels Estats Units a partir d’enquestes representatives a escala nacional i estatal. Això es complementa amb investigacions sobre poblacions seleccionades amb dades a partir de l’any 2010, cosa que inclou poblacions d’interès a causa d’esdeveniments actuals i amb risc de danys, com per exemple persones que van comprar una arma de foc durant la pandèmia de COVID-19, llars amb menors, persones amb afeccions de salut mental o en risc de suïcidi i poblacions militars o veteranes.

L’informe descriu com els nord-americans acostumen a guardar les seves armes de foc i la justificació de les pràctiques d’emmagatzematge, per posteriorment revisar la investigació sobre l’efectivitat de les intervencions que busquen canviar les pràctiques d’emmagatzematge d’armes de foc. Aquestes intervencions es qualifiquen com a intervencions clíniques, basades en la comunitat i les polítiques públiques.

L’estudi conclou que múltiples grups de parts interessades recomanen que les armes de foc es guardin amb clau i descarregades i que les municions s’emmagatzemin per separat. La majoria de l’evidència empírica fins a la data indica que aproximadament la meitat dels propietaris d’armes de foc guarden les seves armes tancades, i un terç les guarda tancades i descarregades. La influència més gran de les pràctiques d’emmagatzematge entre aquells que no guarden les seves armes de foc com es recomana són les percepcions de risc i protecció. Aquells amb més armes i aquells amb només pistoles tenen menys probabilitats de guardar les armes com es recomana, i les llars amb menors tenen més possibilitats de guardar-les segons està recomanat.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

Situació i tendències del terrorisme a la Unió Europea

Publicat recentment per Europol, l’Informe sobre la situació i tendències del terrorisme de la Unió Europea 2022 (TE-SAT) ofereix l’estudi d’intel·ligència més complet i actualitzat sobre el terrorisme a la Unió Europea.

L’informe d’Europol TE-SAT 2022 es basa en dades quantitatives proporcionades a Europol pels estats membres de la UE sobre atacs terroristes, detencions i decisions judicials dictades per delictes terroristes. Els socis d’Europol també van proporcionar informació qualitativa i valoracions valuoses que enriqueixen les conclusions de l’informe.

Les conclusions del TE-SAT 2022 confirmen que el terrorisme encara representa un perill real i actual per a la Unió Europea:

L’any 2021 es van registrar 15 atacs terroristes completats, frustrats o fallits a la Unió Europea. Els quatre atacs completats incloïen tres atacs terroristes gihadistes i un atac terrorista de l’extrema esquerra.

Les autoritats policials de la UE van detenir 388 sospitosos per delictes relacionats amb el terrorisme l’any 2021. D’aquests, més de dos terços (260) es van dur a terme després d’investigacions sobre delictes de terrorisme gihadista a Àustria, França i Espanya.

Els procediments judicials conclosos l’any 2021 van donar lloc a 423 condemnes per delictes de terrorisme.

Els actors solitaris continuen sent els principals autors dels atacs terroristes i extremistes violents a Europa. No obstant això, les trames d’atac en què participaven diversos actors també es van interrompre l’any 2021. Els individus que duen a terme atacs sols s’han associat principalment amb el terrorisme gihadista, el terrorisme de dretes i l’extremisme violent.

L’any 2021, en els atacs terroristes es va utilitzar armament que és relativament fàcil d’aconseguir i no requereix grans habilitats per al muntatge o l’ús. Les armes utilitzades en atacs a la UE l’any 2021 incloïen armes blanques, vehicles (en atacs d’impacte) i dispositius incendiaris improvisats.

D’altra banda, la propaganda terrorista difosa en línia l’any 2021 ha continuat reflectint temes relacionats amb la COVID-19. L’augment de temps passat en línia a causa de les restriccions per la pandèmia, entre altres motius, constitueix un factor de risc en el camí potencial de les persones vulnerables cap a l’extremisme.

L’extremisme violent contra la COVID-19 i l’extremisme antigovernamental, que no està afiliat a activitats terroristes i extremistes violentes tradicionals, van sorgir en alguns estats membres i països no comunitaris. Aquestes formes d’extremisme violent es van materialitzar en amenaces obertes, missatges d’odi escampats en línia i, en alguns casos, l’ús de la violència.

Els desenvolupaments geopolítics a regions clau fora de la UE influeixen en les narratives terroristes i la propaganda difosa als estats membres. L’actual amenaça terrorista per als estats membres sembla que no s’ha vist afectada directament per la presa de poder per part dels talibans a l’Afganistan. No obstant això, va augmentar l’atenció mundial a les insurreccions de motivació religiosa i, per tant, va oferir als gihadistes afiliats tant a Al-Qaeda com al grup terrorista autoproclamat Estat Islàmic (EI) oportunitats de promoure les seves pròpies argumentacions.

El TE-SAT aprofundeix en els següents tipus de terrorisme: terrorisme gihadista, terrorisme de dretes, terrorisme d’esquerres i anarquista, terrorisme etnonacionalista i separatista i altres tipus de terrorisme.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

L’amenaça de la delinqüència mediambiental a la Unió Europea

La delinqüència mediambiental genera només a la Unió Europea milions d’euros de diners bruts cada any, però segueix sent extremadament difícil per a les forces de l’ordre vincular els casos amb activitats de crim organitzat. Les discrepàncies legals entre països, el baix risc de detecció i les sancions marginals fan que els delictes ambientals siguin un negoci molt atractiu per als emprenedors criminals.

No obstant això, alguna cosa està canviant: els crims contra el medi ambient criden cada cop més l’atenció, a mesura que el canvi climàtic s’ha convertit en crucial a l’agenda dels responsables polítics.

La nova avaluació d’amenaces d‘Europol, La delinqüència ambiental a l’era del canvi climàtic, ofereix l’estudi d’intel·ligència més complet fins ara sobre aquest fenomen criminal a la UE.

Les investigacions de les forces de l’ordre a tota la UE mostren que hi ha un component de delinqüència organitzada darrere de la majoria dels esquemes de delinqüència mediambiental, que sovint estan liderats per empreses legals. A Europol també s’ha observat un fort augment del nombre de casos transfronterers.

La delinqüència mediambiental cobreix una sèrie d’activitats que infringeixen la legislació ambiental i causen danys o riscos significatius per al medi ambient, la salut humana o a tots dos. Entre els principals riscos cal destacar el següent:

• La majoria dels actors de la delinqüència mediambiental són propietaris/operadors de negocis legals oportunistes que decideixen augmentar les seves possibilitats de benefici mitjançant l’establiment d’una empresa criminal.

• Per al blanqueig del producte il·lícit, els delinqüents utilitzen principalment els mateixos negocis legals en què operen (és a dir, negocis de gestió de residus, botigues minoristes, empreses pesqueres, etc.). El frau documental, l’abús de discrepàncies en la legislació i la corrupció generalitzada són els pilars de la infraestructura de delinqüència mediambiental.

• Les xarxes criminals de la UE s’apunten cada cop més a l’Europa central i oriental per traficar amb residus il·lícits produïts a l’Europa occidental. Fora de la UE, els traficants europeus es dirigeixen principalment al sud-est asiàtic com a destinació de residus plàstics il·lícits i vaixells al final de la seva vida útil, i a l’Àfrica per als residus d’equips elèctrics i electrònics.

• La UE funciona com un centre per al tràfic mundial de vida salvatge. És la principal destinació de la vida salvatge objecte de tràfic, però també és un punt d’origen de la fauna endèmica objecte de tràfic a altres continents.

• Els residus relacionats amb la producció de drogues sintètiques i de precursors de drogues sintètiques són una de les principals fonts de danys ambientals vinculats al crim organitzat a la UE.

L’informe d’Europol aprofundeix en les principals tipologies de delictes mediambientals investigats a la UE, a saber: delictes de residus i contaminació, tràfic de fauna salvatge, pesca il·legal, no declarada i no regulada, delictes forestals i comerç il·legal d’animals de companyia. Es presta una atenció especial al canvi climàtic, que funciona com un factor d’impuls i d’atracció per al crim organitzat. La creixent escassetat de recursos naturals probablement desencadenarà interessos del crim organitzat en termes de beneficis en un futur immediat.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

Augmenten els delictes violents relacionats amb armes de foc al Canadà

Un estudi realitzat per la investigadora Mary Allen, del Centre Canadenc de Justícia i Estadístiques de Seguretat Comunitària, mostra que les taxes de violència relacionades amb les armes de foc han augmentat durant els darrers anys.

En aquest context, l’any 2020 els il·lícits comesos amb violència van representar aproximadament un de cada cinc delictes que van arribar a l’atenció de la policia.

Els delictes relacionats amb armes de foc solen representar menys del 3% dels il·lícits violents denunciats a la policia al Canadà. No obstant això, aquest tipus delictiu té un impacte emocional i físic important en les víctimes, les famílies i les comunitats.

L’any 2020, el primer any de la pandèmia de la COVID-19, hi va haver 8.344 víctimes de delictes denunciats a la policia on hi havia una arma de foc present durant la comissió del delicte, fet que suposa una taxa de 29 per 100.000 habitants. Aquesta taxa no ha canviat en comparació amb l’any 2019. No obstant això, no va ser el cas a totes les jurisdiccions, ja que les taxes de delictes relacionats amb armes de foc van augmentar en algunes àrees i van disminuir en algunes altres.

Entre els anys 2019 i 2020 es van registrar augments notables de les taxes de crims violents relacionats amb armes de foc a les zones rurals, com per exemple a Colúmbia (+34%), la part rural del nord d’Ontario (+32%), Alberta rural (+32% al nord i +31% al sud), Territoris del Nord-oest (+23%) i Nova Escòcia (+22%).

Aquest estudi examina els il·lícits relacionats amb les armes de foc en els dos períodes de sis anys anteriors i posteriors al notable augment que es va produir l’any 2015.

L’any 2020, la policia va informar d’un total de 743 víctimes d’homicidi al Canadà, amb una taxa d’1,95 per cada 100.000 habitants. Per a 277 d’aquestes víctimes, es va utilitzar una arma de foc per cometre l’homicidi (per a una taxa de 0,73 homicidis per cada 100.000 habitants).

Després d’una gradual disminució entre els anys 2009 i 2013, la taxa d’homicidis relacionats amb armes de foc ha augmentat des de l’any 2013, amb un sol descens del 2018.

Com a resultat, la proporció d’homicidis amb arma de foc va passar del 26% de tots els homicidis el 2013 al 37% l’any 2020.

Les pistoles van ser l’arma més present en la majoria dels delictes relacionats amb armes de foc entre el 2009 i el 2020 (59%).

Les taxes d’il·lícits relacionats amb armes de foc eren més altes a les zones rurals que als centres urbans de la majoria de províncies, i eren notablement altes a les zones rurals del nord. No obstant això, els delictes relacionats amb les armes de foc van representar en general una proporció més alta de delictes violents a les zones urbanes.

Com a tal, les persones que viuen en algunes zones rurals poden tenir més risc de delicte amb armes de foc, però els il·lícits que es produeixen a les zones urbanes són, generalment, més probables que es tracti d’una arma de foc.

L’acusat de delictes relacionats amb armes de foc era més freqüentment un desconegut per a la víctima l’any 2020 (per al 55% de les víctimes masculines i el 41% de dones víctimes). Això va ser impulsat, però, pels il·lícits relacionats amb les armes de foc a les zones urbanes.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

Disminueixen els homicidis a Escòcia al nivell més baix des de l’any 2013

L’informe de rendiment del quart trimestre de la Policia d’Escòcia per al període 2021-22 mostra que es van registrar 10 homicidis menys que durant el període 2020-21. També es van registrar menys intents d’assassinat, en comparació amb el mateix període 2020-21.

Així mateix, les dades van mostrar un augment del frau (+18,6%), però una reducció dels delictes de maltractaments domèstics (-1,7%). Tanmateix, els delictes de maltractaments domèstics han augmentat un 3,7% respecte de la mitjana dels darrers cinc anys.

La subdirectora de la policia escocesa, Fiona Taylor, va expressar que les xifres publicades destacaven perquè l’any passat havia estat un període excepcional per a la policia i els efectes de la pandèmia sobre la delinqüència s’havien continuat fent sentir.

Segons informa Policing Insight, un augment global dels delictes violents de l’11,2% es mesura en paral·lel amb una reducció significativa durant el període 2020-21 (-10%) a causa de les restriccions vigents en aquell moment. La mitjana dels darrers cinc anys (2,1%) ofereix més informació sobre els delictes violents. Des del cos policial consideren que una reducció del nombre d’homicidis és benvinguda, però que hi ha més coses per fer front a la violència, inclosa la col·laboració amb la resta de socis per prevenir els delictes.

La policia d’Escòcia segueix treballant l’àmbit dels abusos domèstics i hi ha oficials especialitzats que treballen a comunitats d’arreu del país per fer front a aquest tipus de delictes. La revisió integral que han encarregat de la resposta policial a la protecció pública els permetrà continuar adaptant-se i responent a la demanda canviant i les vulnerabilitats en aquest espai.

D’altra banda, s’ha tornat a registrar un augment del frau aquest trimestre, cosa que reafirma que la policia que treballa a la xarxa és, cada cop més, una part clau de la policia de primera línia. El treball per interrompre les activitats dels delinqüents i protegir la ciutadania ha continuat, amb 6,46 milions de lliures esterlines de frau que s’han evitat només mitjançant l’aplicació del protocol bancari.

L’informe de rendiment del quart trimestre també detalla els resultats de l’enquesta Your Police dela Policia Escocesa entre el gener i el març del 2022, amb més de 14.000 respostes de la ciutadania rebudes.

La subdirectora de la policia, Fiona Taylor, va assegurar que el vincle amb els conciutadans és fonamental per garantir la legitimitat de la policia i clau per permetre una policia comunitària eficaç. La ciutadania ha opinat que s’estan fent bé les coses a l’hora d’oferir un servei coherent i ha acollit una major visibilitat i presència a les zones que ho requereixen.

D’aquesta manera, va expressar que s’utilitzin els comentaris que reben per informar sobre l’enfocament policial, inclòs el Pla anual de policia per al període 2022-2023. I va finalitzar animant la ciutadania a participar en les enquestes per influir, d’aquesta manera, en la policia.  

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

Informe d’investigació sobre morts provocades per la policia als Estats Units

Aquest document, els autors del qual són els investigadors Meagan Cahill, Melissa M. Labriola i Jirka Taylor de RAND Corporation, resumeix allò que actualment se sap sobre les morts provocades per agents de policia als Estats Units i identifiquen l’evidència existent sobre diferents formes de prevenir aquestes morts.

Existeix un cos relativament gran d’investigació sobre aquests temes, però aquests estudis sovint pateixen de deficiències metodològiques, en gran mesura derivades de l’escassedat de dades disponibles. Els autors presenten aquest treball centrat en el desenvolupament d’una agenda d’investigació o un full de ruta, per reduir aquestes morts a mans de la policia nord-americana.

L’informe, basat en una extensa revisió de la literatura, així com en entrevistes amb experts policials, conté un seguit de recomanacions per a les àrees en les quals els esforços d’investigació poden ser més efectius per ajudar a informar de la formulació de polítiques i la presa de decisions destinades a reduir la xifra de víctimes mortals a mans de la policia.

Els autors identifiquen sis àrees d’enfocament: qüestions fonamentals –com les desigualtats racials, la cultura policial i els sindicats policials–, dades i informes, capacitació, polítiques, tecnologia i conseqüències per als policies. A més, cal esmentar que els autors utilitzen els termes “assassinats policials”, “violència policial” i “tirotejos policials” per descriure aquests tipus de comportaments policials, ja siguin il·lícits o no. Els autors identifiquen casos específics d’aquests comportaments com a mala conducta, il·legalitat, negligència o excés quan s’apliquen aquestes descripcions.

Els autors clouen el document amb un seguit de prioritats d’investigació entre les quals s’inclou:

  • Incorporar una lent racial als estudis sobre la reducció de la violència per part de la policia i les morts provocades per la policia.
  • Investigar sobre aspectes de l’aplicació de la llei que ensenyen i reforcen la cultura i les normes policials tradicionals i sobre com els esforços de reforma podrien superar la resistència derivada de la cultura i les normes.
  • Desenvolupar investigacions sobre el rol dels sindicats en la prevenció de la rendició de comptes en les diferents polítiques de les agències i en la configuració dels resultats dels casos que involucren morts a mans de policies.
  • Explorar fonts de dades i dades addicionals que podrien proporcionar una representació més confiable d’un incident de violència policial, inclosos els incidents no fatals: factors situacionals que envolten els incidents i l’ús de la tecnologia abans, durant i després d’un incident.
  • Millorar la recopilació de dades sobre les conseqüències dels agents després d’una mort a mans de la policia.
  • Allunyar-se de dades autoinformades sobre l’ús de càmeres corporals revisant imatges i incorporant fonts de dades alternatives per a les revisions dels incidents.
  • Desenvolupar un consens sobre quina capacitació ha d’implementar-se a totes les agències.
  • Identificar els mecanismes pels quals les polítiques específiques redueixen la violència de mans de la policia i identificar quina combinació de polítiques és més efectiva per reduir la violència policial.
  • Investigar sobre els efectes generals d’utilitzar altres tecnologies sobre la força letal.
  • Estudiar el paper dels fiscals en la configuració dels resultats dels casos que involucren morts a mans de la policia.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

La taxa d’homicidis amb arma de foc als Estats Units l’any 2020, la més alta en 25 anys

L’augment de les taxes d’homicidis va ser impulsat en gran part pels assassinats relacionats amb armes de foc, que van créixer un 35% entre l’any 2019 i el 2020. La taxa d’homicidis relacionats amb armes de foc als Estats Units va assolir el seu nivell més alt en més de 25 anys el 2020, però els experts encara no han sabut trobar-hi una explicació.

Tal com informava en un article el mes de maig passat el rotatiu The New York Times, el nombre de morts per armes de foc va arribar a la xifra més alta mai registrada als Estats Units durant l’any 2020, el primer any de la pandèmia, segons va informar el Centre per al Control i la Prevenció de Lesions. Més de 45.000 nord-americans van morir en incidents relacionats amb armes de foc a mesura que la pandèmia s’estenia pels Estats Units.

Tanmateix, més de la meitat de les morts per armes de foc van ser suïcidis, i aquest nombre no va augmentar substancialment entre l’any 2019 i el 2020. Per tant, l’augment global de les morts per armes va ser del 15% el 2020.

Christopher Herrmann, professor al departament de dret i ciència del John Jay College of Criminal Justice de Nova York, va dir que no li sorprenen aquestes dades, però que el preocupa el que podria augurar l’estiu vinent, quan normalment hi ha més homicidis amb armes, i va afegir que la majoria de les grans ciutats nord-americanes viuen un augment del 30% en els tiroteigs i els homicidis a l’estiu.

Una possible explicació podrien ser els fets estressants associats a la pandèmia de covid, que podria haver tingut un paper destacat, inclosos els canvis i la interrupció dels serveis i l’educació, l’aïllament social, la inestabilitat de l’habitatge i la dificultat per cobrir les despeses diàries.

L’augment també va correspondre a l’acceleració de les vendes d’armes de foc a mesura que la pandèmia es va estendre i els confinaments es van convertir en la norma. Els nord-americans van començar a comprar armes l’any 2020 i van continuar fins al 2021, quan en una sola setmana l’FBI va registrar un rècord d’1,2 milions de comprovacions d’antecedents.

La raó principal que la gent dona per comprar una pistola és l’autoprotecció. Però una investigació publicada a la dècada de 1990 va establir que el simple fet de tenir una pistola a la llar augmenta el risc d’homicidi amb arma per un factor de tres i augmenta el risc de suïcidi en un factor de cinc.

Però l’homicidi amb armes té moltes arrels. Els investigadors federals també van esmentar interrupcions en l’atenció sanitària rutinària; protestes per l’ús policial de la força letal; un augment de la violència domèstica; accés desigual a l’atenció sanitària, i el racisme sistèmic de llarga durada, que ha contribuït a les males condicions d’habitatge, les oportunitats educatives limitades i les elevades taxes de pobresa.

Els funcionaris de la llei i els criminòlegs van assenyalar no només la pandèmia, sinó també les eleccions presidencials divisòries del 2020, ja que la compra d’armes tendeix a augmentar en moments de profunda polarització política.

La comunitat afroamericana es va veure afectada de manera desproporcionada per la violència armada l’any 2020. Les taxes d’homicidis per armes de foc van augmentar un 39,5% entre els afroamericans de l’any 2019 al 2020, fins a 11.904. Les víctimes eren majoritàriament homes joves.

Els homes afroamericans d’entre 15 i 34 anys tenien més de 20 vegades més probabilitats de morir amb una pistola que els homes blancs de la mateixa edat. El nombre de dones afroamericanes assassinades per armes també va augmentar gairebé un 50% l’any 2020 en comparació amb el 2019.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

Europol: Anàlisi dels mercats de drogues de la Unió Europea el 2022

El paper d’Europa en la producció i el comerç internacional de drogues està canviant, segons el nou informe publicat per Europol i l’Agència de Drogues de la UE (OEDT).

En una visió en profunditat dels mercats de la cocaïna i la metamfetamina, diverses agències policials subratllen l’augment de les activitats de producció a Europa i com la col·laboració entre grups criminals d’arreu del món està creant noves amenaces per a la seguretat i ampliant el mercat.

Noves investigacions recalquen com es cobreixen les tendències al llarg de la cadena de subministrament, des de la producció i el tràfic fins a la distribució i l’ús. Descriuen un mercat de cocaïna gran i en expansió i un mercat de metamfetamina actualment petit, però en constant creixement a la UE. També adverteixen de l’augment de l’amenaça que suposa la innovació en els processos de producció i els precursors químics, i una gamma creixent de productes que poden ser perillosos per als consumidors

Europa és una important regió productora de drogues sintètiques, tant per als mercats interns com per als externs. Cada cop més, també és un punt clau de transbordament de drogues originades a altres llocs i amb destinació a altres regions del món. Tant per a la cocaïna com per a la metamfetamina, hi ha proves que grups criminals llatinoamericans i europeus s’associen en la producció, el tràfic i la distribució.

L’informe mostra que el mercat europeu de la cocaïna s’està expandint, impulsat per nivells de tràfic sense precedents que condueixen a una disponibilitat històricament alta. Els alts nivells de producció de cocaïna a Amèrica del Sud han donat lloc a quantitats rècord decomissades a Europa.

La cocaïna és la segona droga il·lícita més consumida a la UE després del cànnabis, amb un valor al detall de mercat el 2020 estimat en 10.500 milions d’euros.

La violència i la corrupció, observades des de fa temps als països productors de drogues tradicionals, s’observen cada cop més a la UE. Els informes posen de manifest que en alguns estats membres de la UE (Bèlgica, Espanya, França i Països Baixos), la competència entre proveïdors de drogues s’ha intensificat i ha donat lloc a un augment dels enfrontaments violents. L’expansió del mercat de la cocaïna de la UE ha comportat un augment d’homicidis, segrestos i intimidacions, amb la violència que s’ha escampat a persones fora del mercat de les drogues.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

Continua el descens de la delinqüència a Alemanya

El recent informe de la Bundeskriminalamt per a l’any 2021[1] confirma la tendència al descens de la delinqüència a Alemanya, que retrocedeix en un 4,9% en relació amb l’any anterior (5.047.860 delictes, una disminució de 262.761 en relació amb el 2020). És el cinquè any consecutiu que la tendència es manté i allunya les dades totals dels sis milions registrats entre els anys 1993 i 2009 o entre el 2014 i el 2016.

Els descensos més significatius, en correlació amb l’evolució de la pandèmia i les mesures per contrarestar-la, els trobem en els delictes contra la legislació de malalties infeccioses, amb una reducció del 82,7%; els robatoris i furts, que es redueixen conjuntament un 11,8% (199.044 casos en xifres totals); les lesions doloses lleus (-10%, 37.306 casos menys). També disminueixen els delictes contra la legislació d’armes (-12,5 %) i els delictes amb violència greu (homicidis de tipus divers i lesions greus), que es redueixen en un 6,8%.

Per contra, augmenten principalment els delictes de difusió de material pornogràfic (de nens i joves), que s’incrementen en un 87,8 % i les amenaces (+21,9%). En canvi, una mica sorprenentment, puja menys (sobretot tenint en compte el context d’increment de l’activitat en línia) la ciberdelinqüència (+12%). Altres increments no són significatius des del punt de vista quantitatiu.

En coherència amb el descens de delictes, disminueix també el nombre de detinguts (un 3,9%), i tant el nombre de detinguts alemanys (4,1%) com d’altres nacionalitats (-3,6%). La taxa de resolució de delictes es manté estable, amb una molt lleugera tendència a la baixa (-0,3%).

En resum, una evolució de la delinqüència que no es correspon amb les tendències d’altres països de l’entorn, ja que, al temps que puja moderadament la delinqüència cibernètica (malgrat el notable creixement del món digital), baixa molt notablement la delinqüència contra la propietat i més moderadament, però també de manera significativa, la delinqüència més violenta.


[1] Vid. https://www.bka.de/DE/AktuelleInformationen/StatistikenLagebilder/PolizeilicheKriminalstatistik/PKS2021/pks2021_node.html;jsessionid=C1BF5345D19E9FB1E8769E30406A6CB4.live292

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français