Amèrica Central, una epidèmia d’homicidis

En les darreres dècades, la història d’Amèrica Central ha estat marcada per la violència, fins al punt d’arribar a una de les taxes d’homicidi i criminalitat més altes del món. Segons el darrer informe sobre homicidis publicat per l’Oficina de les Nacions Unides contra la Droga i el Delicte (UNODC), Amèrica, amb només el 13% de la població mundial, va registrar el 42% de totes les víctimes del món.

L’Organització Mundial de la Salut (OMS) estima que, quan en un país la taxa d’homicidis per cada 100.000 habitants és superior a 10, s’hi viu una veritable epidèmia d’homicidis. A excepció de Costa Rica i Nicaragua, la resta de les nacions d’Amèrica Central sobrepassen aquest rang, particularment les tres de l’anomenat Triangle Nord  El Salvador, Hondures i Guatemala–, essent especialment altes les taxes d’El Salvador, de 62,1 per cada 100.000 l’any 2017, tot i que els darrers mesos ha disminuït a 30, seguit d’Hondures, de 41,7 per cada 100.000.

Aquests països han passat de la violència política de l’època de les guerres civils als anys 80 a la violència de la postguerra, ara de caire social, marcada pel sorgiment de nous i perillosos actors, com són les maras i el crim organitzat. Es tracta de delinqüents i criminals les finalitats dels quals no són ideològics o polítics, sinó particulars o grupals, sobretot econòmics, en el cas del crim organitzat, i identitaris i socials en el cas de les maras. Aquesta nova delinqüència s’ha anat estenent com una malaltia per tota aquesta àrea fins a convertir-la en una de les zones més insegures del món i és l’arrel dels múltiples desplaçaments, tant interns – 71.500 a El Salvador entre el 2006 i el 2016, i 174.000 a Hondures entre el 2004 i el 2014– com externs que s’han produït en la darrera dècada, d’una població que sovint té com a única sortida la fugida.

La violència afecta indiscutiblement els tres països del Triangle Nord, tot i que no tots pateixen els mateixos problemes per igual, sinó que hi ha matisos. Guatemala té una economia creixent i el país es troba menys afectat pel fenomen de les maras, tot i que té més crim organitzat, el seu estat és més dèbil, hi ha més corrupció entre la classe política i els militars i policies estan més penetrats pel crim. Hondures es troba severament afectada tant per les maras com pel crim organitzat i té penetració criminal en policies i militars.

El Salvador té menys problemes polítics i hi ha poca penetració criminal en les institucions de seguretat, però en canvi és el país on el problema de les maras és més greu i el que té més difícil el desenvolupament de la seva economia.

A Amèrica Central existien maras abans de les guerres civils, però el fenomen com a tal va néixer els anys 80 a Los Ángeles (EUA), una ciutat aleshores coneguda com la meca de les bandes que es va convertir en el destí preferit de moltes famílies del Triangle Nord que fugien de la guerra i de les amenaces de grups paramilitars.

Davant la situació que viuen els països del Triangle Nord, no és estrany que els seus habitants es vegin en la necessitat d’abandonar-los i buscar refugi en altres latituds. Segons una enquesta del 2019 de la Universitat Centreamericana del Salvador, el 63,8% dels salvadorencs desitjaria marxar del país, i una enquesta de la Xarxa Jesuïta també del 2019 a Hondures diu el mateix del 42% dels hondurenys.

Finalment, i ja que hi ha tants membres de bandes que volen deixar les maras, però no veuen un altre futur possible, seria convenient donar suport a projectes per a la reinserció.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

Informe de riscos globals del Fòrum Econòmic Mundial

Durant l’any 2020, el risc d’una pandèmia mundial es va fer realitat. Segons diverses enquestes realitzades per governs i empreses, els danys causats durant l’últim any són molt greus i importants en tots els àmbits de la societat.

És en aquest context que es publica la 16a edició de l’Informe de riscos globals 2021 del Fòrum Econòmic Mundial. L’anàlisi se centra en els riscos i les conseqüències d’ampliar les desigualtats i la fragmentació social. En alguns casos, les disparitats en els resultats de la salut, la tecnologia o les oportunitats de la mà d’obra són el resultat directe de la dinàmica creada per la pandèmia. En d’altres, les divisions socials ja presents s’han ampliat i han debilitat les xarxes de seguretat i les estructures econòmiques fora mesura.

Caldria reduir les distàncies actuals, depenent de les accions realitzades arran de la pandèmia de la COVID-19 per reconstruir cap a un futur inclusiu i accessible. La inacció sobre les desigualtats econòmiques i la divisió social poden continuar amb l’acció contra el canvi climàtic, amenaça encara existent per a la humanitat.

Es manifesta també una fragmentació social creixent a través de riscos persistents i emergents, augment de l’atur, ampliació de l’esquerda digital i desencís entre els joves, que pot tenir greus conseqüències en una era de mala conjuntura econòmica i de riscos ambientals, geopolítics i tecnològics.

El cost humà i econòmic immediat de la pandèmia de la COVID-19 és molt greu. Amenaça de reduir els anys de progrés i de disminució de la pobresa i la desigualtat, i per avançar, afeblir la cohesió social i la cooperació global. Les interaccions i els canvis bruscos en els mercats podrien conduir a conseqüències terribles i oportunitats perdudes per a gran part de la població mundial. El malestar social, la fragmentació política i les tensions geopolítiques configuraran l’eficàcia de la nostra resposta a les altres amenaces clau de la propera dècada: ciberatacs, armes de destrucció massiva i, sobretot, el canvi climàtic.

A l’Informe de riscos globals 2021 es comparteixen els resultats de la darrera enquesta de percepció de riscos globals, seguits de l’anàlisi del creixement econòmic i social, divisions industrials, les seves interconnexions i implicacions en la nostra capacitat per resoldre els principals riscos mundials que requereixen cohesió social i cooperació global.

L’informe finalitza amb propostes de millora, de resiliència, extreta de les lliçons de la pandèmia i de l’anàlisi de riscos històrics.

Entre els riscos amb més probabilitat dels següents deu anys es troben els meteorològics extrems, el fracàs de l’acció climàtica i els danys ambientals causats pels humans, així com la desigualtat digital i el fracàs de la ciberseguretat.

Entre els riscos de més impacte per a la propera dècada, l’informe destaca les malalties infeccioses –situa la Xina en primer lloc–, seguides del fracàs de l’acció climàtica i d’altres riscos ambientals, com també les armes de destrucció massiva, crisis de subsistència o crisis de deute.

Finalment, també inclouen crisis d’ocupació i mitjans de subsistència, desencís generalitzat dels joves, desigualtat digital, estancament econòmic, danys ambientals causats per l’home, erosió de la cohesió social i atacs terroristes.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

Costa Rica, la seguretat a Amèrica Central

Costa Rica està situada geogràficament a Amèrica Central. Limita al nord amb Nicaragua, al sud amb Panamà, a l’est amb el mar Carib i a l’oest amb l’oceà Pacífic. La seva extensió territorial és de 51.060 quilòmetres quadrats. L’1 de gener de 2019 la seva població era de poc més de 5 milions d’habitants.

La taxa d’homicidis dolosos a Costa Rica per cada 100.000 habitants manté la tendència a la baixa des del 2017 i arriba al tancament del 2019 a un taxa de l’11,2, la més baixa del període, i més baixa que la mitjana de Llatinoamèrica, que és del 20,1.

La taxa de morts violentes l’any 2018 va ser de l’11,7 per cada 100.000 habitants, aproximadament la meitat que la de Llatinoamèrica. Durant l’any 2018 hi va haver 586 morts violentes, 16 menys que l’any 2017. Aquesta reducció és la primera en els darrers 6 anys, ja que des de l’any 2012 les morts violentes a Costa Rica presentaven una tendència a l’alça.

El 91% de les víctimes de mort violenta l’any 2018 van ser homes; malgrat això, la taxa de morts violentes de dones es va incrementar en 0,3 punts en comparació amb l’any 2017. Les principals víctimes de morts violentes són els homes joves entre 18 i 30 anys. Del total de víctimes, el 41% van ser homes entre aquestes edats.

A les províncies de San José i Limón va succeir la major quantitat de morts violentes. Una de cada dues morts violentes al país va ser comesa en aquestes dues províncies.

L’any 2018 van ser denunciades 504 violacions i abusos deshonestos. Aquests delictes són els que representen una reducció més gran en comparació amb l’any 2017, amb una disminució del 5%.

Aproximadament 9 de cada 10 denúncies van ser fetes per dones, i les principals víctimes tenien entre 15 i 17 anys. La taxa de violacions en aquest grup de dones és 4 vegades superior a la resta de grups d’edat.

Els delictes contra la propietat són els fets més denunciats a Costa Rica. El principal delicte contra la propietat és el furt, amb un total de 18.489 registres l’any 2018, cosa que suposa el 31% del total.

En el cas dels furts, la majoria es van cometre contra persones. Amb tot, els furts en habitatges i de vehicles presenten un percentatge més alt en comparació amb els assalts. Finalment, els robatoris es van dirigir principalment contra habitatges, seguits de robatoris de vehicles.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

Lluitar contra el tràfic d’éssers humans en l’era digital

Les modernes tecnologies de la comunicació –internet, les xarxes socials i les aplicacions mòbils–han tingut un impacte significatiu en la forma en què els grups de delinqüència organitzada participen en l’àmbit internacional en el tràfic d’éssers humans. Així ho recull un recent informe d’Europol d’octubre de 2020 sobre els reptes de lluitar contra el tràfic d’éssers humans en l’era digital.

La tecnologia  ha ampliat la capacitat dels criminals per traficar amb persones en diferents tipus d’explotació: explotació sexual i laboral, extracció d’òrgans, adopció il·legal d’infants i matrimonis forçats.

Els avantatges de l’ús de la tecnologia per part dels traficants inclouen un anonimat més gran, capacitat per participar en comunicacions en temps real però xifrades, possibilitat d’arribar a un públic més ampli (en termes de víctimes i clients), mobilitat geogràfica i capacitat de controlar les víctimes a distància. Avui en dia la tecnologia és emprada pels traficants en totes les fases de l’explotació sexual, des del reclutament i publicitat de les víctimes fins a fer-los xantatge amb fotos i vídeos i controlant en tot moment els seus moviments. La gestió financera del negoci criminal també es fa sovint en línia.

Segons l’informe d’Europol, cal destacar que l’ús de la tecnologia moderna significa que els traficants de persones ja no necessiten estar gaire a prop de les seves víctimes per controlar-les. Tradicionalment, el control sobre les víctimes implicava violència i restricció física del moviment. Avui, el control es pot exercir mitjançant diverses formes de xantatge (per exemple, amenaçant de compartir fotos i vídeos d’actes sexuals en línia), com també mitjançant formes virtuals de restricció de moviments i supervisió en temps real (per exemple, GPS i càmeres de vídeo integrades als telèfons intel·ligents i aplicacions per compartir la ubicació).

 L’ús de la tecnologia moderna també ha influït enl’estructura tradicional i la divisió de tasques dins les xarxes de tràfic. Els delinqüents han assumit rols centrals d’habilitats per Internet, especialment a les xarxes de tràfic implicades en l’explotació sexual.

En el context econòmic en què ens trobem derivat en gran part de la crisi de la COVID-19, es podrien produir conseqüències perilloses en el panorama del tràfic de persones. Els delinqüents podrien tenir accés a un grup més ampli d’individus en situació d’angoixa econòmica i potencialment cada vegada més propensos a patir-ho i a acceptar qualsevol tipus d’oportunitat laboral. Al mateix temps, augmenta la demanda de la mà d’obra barata, que pot funcionar com a factor d’atracció i provocar un augment potencial del tràfic de persones dins de la Unió Europea.

Segons el document d’Europol, els propers anys seran crítics en termes d’identificació i consens sobre els marcs legals i tècnics que es poden implementar per actuar amb eficàcia contra el tràfic d’éssers humans en l’era digital.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

El Salvador considera la inseguretat com el seu principal problema

Al Salvador, fins l’any 2009, la població considerava que el principal problema que hi havia al país era la situació econòmica. A partir d’aquell any i fins a l’actualitat, el principal problema és la delinqüència i la inseguretat. Les dades han estat obtingudes del Portal de Transparència de la Policia Nacional Civil del Salvador, l’Instituto de Opinión Pública de la Universidad Centroamericana José Simeón Cañas (IUDOP/UCA) i el Latinobarómetro.

Tot i les reduccions puntuals en matèria de morts violentes des de l’any 2010, continuen sent significativament més elevades que les registrades a Llatinoamèrica. L’any 2018, la majoria de les morts violentes van ser homes (88,4%) i el 44,3% de les víctimes d’aquest delicte van ser persones entre 18 i 29 anys d’edat.

En termes generals, entre el 2017 i el 2018 s’observa una reducció del 6% en la suma dels delictes, excloses les morts violentes. Els delictes que han augmentat en major quantia són els robatoris de vehicle (+19,4%) i els furts de vehicle (+9,0%), seguits del delicte de segrest (+6,7%). Els homicidis comesos en automòbil o morts per accident de trànsit també van augmentar (+5,5%). D’altra banda, s’observa una disminució dels delictes de furt i robatori de vehicles amb mercaderies (-16,7%), seguit per la disminució en robatoris         (-13,6%) i en furts (-12%).

Pel que fa a la victimització, en el mesurament del període 2001-2018, 2 de cada 10 salvadorencs van ser victimitzats, tot i que l’any 2018 s’observa una taxa sensiblement menor, del 16,5%, la més baixa des de l’any 2005.

També cal destacar que l’any 2017, el 78,1% de les víctimes no van presentar denúncia a les autoritats corresponents. Aquesta dada va pujar al 80,5% l’any 2018. Això significa que únicament 2 de cada 10 delictes arriben a ser registrats per la Policia Nacional Civil (PNC) o els jutjats. I, a més, l’any 2018 només un 35,4% de les persones entrevistades van declarar tenir alguna confiança en la PNC.

D’altra banda, el percentatge de persones que informen sentir por de caminar soles prop d’on viuen ha disminuït lleument entre el 2017 i el 2018. Sobretot ha disminuït per a les dones, que l’any 2018 va disminuir un 3,1% respecte del 2017. Tot i això, el total de delictes de feminicidi ha mostrat un increment del 184,5% l’any 2018 en comparació amb l’any 2013, any en què es va començar a tipificar aquest delicte amb la Llei especial integral per una vida lliure de violència per a les dones (LEIV).

Quant a la tipificació, s’observa que l’any 2015, el 59,4% de les morts violentes de dones van ser tipificades com a feminicidis. L’any 2017, ho van ser el 75,9% i el 2018, el 81,9%. Això possiblement estigui vinculat a un augment en la capacitat de tipificació adequada d’aquests fets violents.

Pel que fa a les presons, entre els anys 2010 i 2016, l’amuntegament carcerari va passar del 202% al 378%. El Salvador té una de les taxes més altes d’empresonats del continent llatinoamericà, amb 609 per cada 100.000 habitants l’any 2018. En aquest mateix any, la taxa mitjana d’Amèrica llatina va ser de 376 per cada 100.000 habitants i, la mundial de, 145.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

El radicalisme d’extrema dreta contamina els serveis de seguretat alemanys

Un informe de l’agència nacional d’intel·ligència alemanya va enumerar més de 1.400 casos en què soldats, oficials de policia i oficials d’intel·ligència eren sospitosos de poder cometre accions extremistes.

L’informe és un primer intent de documentar l’abast de la infiltració de l’extrema dreta en el si dels serveis de seguretat. I es produeix quan el nombre de casos d’extremistes detectats a les forces policials i militars s’ha multiplicat.

Desenes d’agents de policia han estat suspesos per unir-se a grups de xats d’extrema dreta i compartir propaganda neonazi. Al juny d’enguany, el ministre de Defensa va dissoldre tota una companyia de forces especials d’Alemanya després d’haver trobat explosius, una metralladora i objectes de record de les SS en propietat d’un sergent major.

Horst Seehofer, el ministre de l’Interior alemany, va insistir que no hi havia cap problema estructural ja que la gran majoria de persones que componen els serveis de seguretat són lleials a la Constitució alemanya. Va considerar que s’està davant d’un nombre reduït de casos i que la immensa majoria dels empleats de les  agències de seguretat alemanyes (més del 99%) “estan fermament arrelats a la Constitució”.

L’informe de 98 pàgines, que abasta un període que comença al gener de l’any 2017, explica que el nombre real d’extremistes era gairebé segur superior al que es va informar i va advertir que fins i tot un nombre relativament reduït d’oficials altament entrenats i radicalitzats constituïa un perill important per a l’Estat i per a la societat. Identificar els extremistes continua sent una alta prioritat per al servei de seguretat, segons l’informe.

Durant anys, polítics i caps de seguretat alemanys van rebutjar qualsevol suggeriment que als serveis de seguretat s’hi hagués infiltrat l’extrema dreta, tot reconeixent només casos individuals. Però el nombre de casos ha continuat augmentant des que es van recollir les dades de l’informe.

El mes passat, el cap de l’agència de contraintel·ligència militar, Christof Gramm, va ser destituït perquè l’agència de vigilància havia fallat repetidament en la seva missió de supervisar i detectar l’extremisme de les forces armades.

Haldenwang, cap de la intel·ligència nacional, l’agència de la qual es va fundar després de la Segona Guerra Mundial i que es coneix com l’Oficina per a la Protecció de la Constitució, ha advertit que l’extremisme i el terrorisme d’extrema dreta constitueixen el risc més gran per a la democràcia alemanya actual.

Durant els darrers 15 mesos, Alemanya ha estat testimoni de tres atemptats terroristes mortals per part de radicals d’extrema dreta: un polític regional va ser tirotejat al seu porxo, una sinagoga va ser atacada i nou persones d’origen immigrant van ser tirotejades.

El mes de setembre d’enguany, l’estat occidental de Renània del Nord-Westfàlia va suspendre 29 agents de policia sospitosos de compartir imatges de Hitler i propaganda neonazi violenta en grups de xats en línia. La setmana passada, es va comprovar que un altre grup, aquesta vegada agents d’intel·ligència encarregats de controlar els radicalismes d’extrema dreta, compartia vídeos xenòfobs i antiislàmics.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

Milloren les dades de seguretat ciutadana a la República Dominicana

L’estudi de les dades de seguretat ciutadana s’ha fet amb xifres oficials de l’Observatorio de Seguridad Ciudadana de la República Dominicana i les onze institucions que el componen.

La taxa d’homicidis dolosos per cada 100.000 habitants manté una forta tendència a la baixa, tancant el període de l’any 2019 amb una taxa de 9,9, la més baixa dels darrers deu anys, tenint en compte que l’any 2011 va ser del 21,9. D’aquesta manera, els homicidis dolosos s’han reduït un 60% entre el 2011 i el 2019.

Pel que fa a l’homicidi, quan la víctima és una dona, s’han reduït numèricament de 233 l’any 2011 a 145 el 2019, però percentualment han augmentat del 9,3% el 2011 fins al 14,1% el 2019.

Sobre els homicidis, cal destacar-ne l’estacionalitat, ja que gairebé tots es produeixen els mesos d’estiu o el desembre, i, a més, dos terços dels homicidis dolosos van tenir lloc en l’àmbit de la convivència: discussions, baralles, violència intrafamiliar, etc.

Quant a la distribució per edat i sexe, la majoria de les víctimes, el 42%, van ser joves entre 20 i 34 anys, i el 86% van ser homes.

L’estudi també informa de l’ús de l’arma de foc, responsable d’una gran proporció dels homicidis dolosos. L’ús d’aquestes armes s’ha anat reduint al llarg dels darrers anys, baixant del 67% l’any 2015 fins al 49% del 2018. Igualment passa amb els ferits per arma de foc, que es redueixen de 2.542 l’any 2017 a 2.145 el 2018.

També es produeixen registres positius en el capítol de morts produïdes per accidents de trànsit, que històricament han estat la causa principal de mort violenta al país. Així, l’any 2018 hi va haver 1.588 morts, i 1.418 el 2019. Diversos estudis conclouen que els caps de setmana són els moments més proclius als accidents mortals, així com la franja horària que va de les 18.00 a les 23.59 hores, que agrupen el 28% dels casos. Finalment, cal dir que les motocicletes van estar involucrades en el 68% dels accidents mortals.

Pel que fa al robatori de vehicles de motor, l’any 2018 es va denunciar el robatori de 6.145 vehicles. És un dels pocs indicadors que incrementa any rere any, ja que el 2016 van ser 5.455 els vehicles denunciats per robatori i l’any 2017, 5.970.

L’estudi també informa sobre els suïcidis, ja que és dels pocs indicadors que augmenta quantitativament. La República Dominicana ha passat de 557 suïcidis l’any 2014 a 571 l’any 2016, i 648 el 2018, amb una taxa de 7,0 casos per cada 100.000 habitants. El 84% de les víctimes eren de sexe masculí.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

Situació i tendències del terrorisme a la Unió Europea 2020

Europol ha publicat l’informe (TE-SAT) 2020, que proporciona una visió general dels incidents i desenvolupaments pel que fa al terrorisme a la Unió Europea l’any 2019.

Deu persones van morir a conseqüència d’atacs terroristes a la UE i 27 van resultar ferides. Totes les morts i les 26 persones ferides van ser el resultat d’atacs gihadistes. Només una persona va resultar ferida en un atac terrorista provinent de sectors de la ultradreta. A més d’aquests atacs terroristes, Alemanya va denunciar dos atacs extremistes violents importants que van matar tres persones i van ferir-ne diverses més. Fora de la UE, 17 civils dels estats membres de la UE van morir en un atac terrorista (a Sri Lanka el 21 d’abril de 2019).

L’any 2019, 1.004 persones van ser arrestades com a sospitoses de delictes relacionats amb el terrorisme a 19 estats membres de la Unió Europea, a països com Bèlgica, França, Itàlia, Espanya i el Regne Unit, que són els que van registrar les xifres més elevades. El nombre global de detinguts va disminuir lleugerament per segon any consecutiu, però les xifres mostren que el terrorisme es manté geogràficament estès a tota la UE.

Els estats membres de la Unió Europea van informar que les persones empresonades per delictes terroristes i els presos que es radicalitzen a la presó representen una amenaça tant durant l’empresonament com després de l’alliberament. El 2019, l’atac fallit del 5 de març a una presó francesa, l’atac frustrat del 23 de juliol contra els guàrdies de presons a França i l’atac del 29 de novembre a Londres d’un presoner posat en llibertat recentment són indicatius de l’amenaça. França va informar que més de 500 condemnats terroristes viuen a presons franceses juntament amb 900 individus radicalitzats. Entre mitjans del 2018 i finals del 2019, es van frustrar un total de quatre atacs a les presons franceses.

El nombre total d’incidents relacionats amb el gihadisme a la UE va disminuir lleugerament (21 el 2019 i 24 el 2018), però va continuar estant geogràficament estès. Vuit estats membres de la UE van patir atacs terroristes gihadistes consumats, fracassats o frustrats, el mateix nombre que l’any 2018.

Com en anys anteriors, els atacs especificats com a terrorisme etnonacionalista  van representar la proporció més gran (57 de 119) de tots els atacs terroristes. El seu nombre va disminuir en comparació amb l’any 2018 (83).

El 2019, gairebé la meitat de tots els atacs que va inspirar el gihadisme van comportar l’ús d’explosius. Els terroristes tenien com a objectiu principal atemptar contra civils i llocs de concentració massiva. Tots els atemptats gihadistes van fracassar o van ser frustrats per les autoritats.

A la Unió Europea, hi ha poques evidències d’un nexe sistemàtic entre la delinqüència i el terrorisme. Els delinqüents i els terroristes conviuen en determinades zones marginades, dins de les mateixes estructures familiars o a la presó, permetent així contactes i cooperació basada en transaccions. No obstant això, s’observa que els criminals desconfien dels sospitosos de terrorisme que criden l’atenció sobre les seves activitats. Els delinqüents qualificats són atractius reclutes per als grups terroristes.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

La pandèmia de COVID-19 ha intensificat la ciberdelinqüència

Aquest mes d’octubre s’ha publicat l’informe de ciberdelinqüència 2020 d’Europol, que actualitza les últimes tendències i l’impacte actual de la ciberdelinqüència a la Unió Europea i a la resta del món.

La pandèmia mundial de COVID-19 que va afectar tots els racons del món ens va obligar a reimaginar les nostres societats i reinventar la nostra manera de treballar i de viure. Durant el bloqueig, vam recórrer a internet per obtenir una sensació de normalitat: comprar, treballar i aprendre en línia a una escala mai vista fins ara. I ho van aprofitar els ciberdelinqüents amb moltes tipologies de delictes.

El phishing continua sent una amenaça efectiva. Els delinqüents utilitzen mètodes innovadors per augmentar el volum i la sofisticació dels seus atacs. Els delinqüents van explotar ràpidament la pandèmia per atacar persones vulnerables; el phishing, les estafes en línia i la difusió de notícies falses es van convertir en una estratègia ideal per als ciberdelinqüents, que també volen vendre articles que afirmen que previndran o curaran la COVID-19.

El xifratge continua sent una característica clara d’un nombre creixent de serveis i eines. Un dels principals reptes per a les forces de l’ordre és com accedir i recollir dades rellevants per a investigacions penals.

Els atacs de programari de segrest (ransomware) s’han tornat més sofisticats, dirigits a organitzacions específiques del sector públic i privat mitjançant el reconeixement de víctimes. Tot i que la pandèmia de COVID-19 ha provocat un augment de la ciberdelinqüència, els atacs de programari de segrestes van dirigir a la indústria sanitària molt abans de la crisi. A més, els delinqüents han inclòs una altra capa als seus atacs de programari de segrest, amenaçant amb subhastar les dades obtingudes, augmentant la pressió sobre les víctimes per pagar el rescat.

Les principals amenaces relacionades amb l’explotació en línia d’abús infantil s’han mantingut estables els darrers anys, tot i que la detecció de material d’abús sexual infantil en línia va experimentar un fort repunt en el moment més àlgid de la crisi de la COVID-19. Els delinqüents continuen utilitzant diverses maneres d’amagar aquest crim horrorós, com ara xarxes P2P  i aplicacions de comunicacions xifrades.

La transmissió en directe d’abús infantil continua augmentant i esdevé encara més popular que habitualment durant la crisi de la COVID-19, quan les restriccions de mobilitat van evitar que els infractors poguessin abusar físicament dels nens. En alguns casos, s’utilitzen aplicacions de xats de vídeo als sistemes de pagament, cosa que es converteix en un dels reptes principals per a les forces de l’ordre, perquè aquest material no s’enregistra.

L’intercanvi de SIM, que permet als autors fer-se càrrec dels comptes, és una de les noves tendències d’enguany. Els delinqüents bescanvien de manera fraudulenta les SIM de les víctimes per una de les seves, per interceptar el pas únic de contrasenyes del procés d’autenticació.

L’any 2019 i principis del 2020 hi va haver un alt nivell de volatilitat al web fosc. El cicle de vida del mercat del web fosc s’ha reduït i no hi ha un mercat dominant clar que hagi augmentat durant l’últim any. Tor continua sent la infraestructura preferida, tot i que, per vendre els seus productes il·legals, els delinqüents han començat a fer servir altres plataformes de mercat descentralitzades centrades en la privadesa. Tot i que no es tracta d’un fenomen nou, aquest tipus de plataformes han començat a augmentar durant l’últim any.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

Hondures presenta alt i baixos en la millora de la seguretat ciutadana

Hondures presenta una disminució en la victimització delictiva entre els anys 2014 i 2018. Tot i i això, 13 de cada 100 hondurenys afirma haver estat víctima d’un delicte durant l’any 2018.

Tot i aquestes dades, la seguretat ciutadana continua sent un dels principals problemes del país. Malgrat tot, ha disminuït en importància com a problema percebut pels hondurenys els darrers 5 anys. En aquesta línia, 43 de cada 100 hondurenys va considerar que la seguretat ciutadana era el principal problema del país durant l’any 2018.

Els homes van presentar un lleu percentatge més alt de victimització (13,4%) en relació a les dones (12,1%) durant l’any 2018.

En fer una retrospectiva de les xifres de la violència homicida a Hondures des de l’any 2013 al 2018 es pot observar una tendència a la baixa amb una caiguda de 36 punts en la taxa d’homicidis per cada 100mil habitants.

Quantitativament, la població amb major afectació pels homicidis en aquest període van ser els homes entre els 18 i els 29 anys. Específicament l’any 2018, aquest segment de la població va representar 4 de cada 10 homicidis.

I és que l’any 2018 es va produir un augment del 22% en el total de fets registrats respecte del 2017. A nivell de xifres es va passar de 31.612 delictes del 2017 als 39.463 de 2018. Els indicadors que van experimentar disminució van ser els homicidis (-3%), els delictes sexuals (-0,5%), maltractament infantil (-50%), lesions (-16%) i segrestos (-13%). Entre els indicadors que van experimentar un augment cal destacar el dels delictes contra la propietat amb un increment del 52% respecte del 2017.

També cal destacar, en el capítol de delictes contra la propietat, el fort increment de les extorsions que s’han duplicat des de l’any 2015. Cal esmentar que només 4 municipis concentren el 72% de les denúncies.

La taxa de morts violentes ha tingut una continua tendència a la baixa, reduint-se un 46,5% l’any 2018 respecte del 2013. Cal puntualitzar que durant aquest mateix període, la taxa d’homicidis a Llatinoamèrica va disminuir un 7,7%. Malgrat les continues reduccions de la taxa d’homicidis a Hondures, aquesta representa el doble de la taxa de Llatinoamèrica l’any 2018.

Durant l’any 2018, el 90% de les víctimes de morts violentes van ser homes. Per edat, la violència homicida va ser el 41% en la graella d’edat dels 15 als 29 anys. D’aquesta manera, la taxa de morts violentes d’homes de 18 a 29 anys és 3,4 vegades superior a la taxa nacional de morts violentes.

Deu municipis van concentrar la meitat del total d’homicidis del país. Per una altra part, 41 municipis no van reportar homicidis durant l’any 2018.

Pel que fa als delictes de caire sexual, dues de cada tres víctimes de delictes sexuals l’any 2018 van ser dones menors de 30 anys. I el 83% de les denúncies per delictes sexuals van tenir com a víctimes a dones.

En la violència de caire intrafamiliar, vuit de cada deu víctimes van ser dones de 15 a 39 anys. Igualment, el 71% de les denúncies per violència domèstica van tenir com a víctimes a dones entre els 15 i els 39 anys. Resultant que 9 de cada 10 víctimes de violència domèstica van ser dones.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français