La pandèmia de COVID-19 ha intensificat la ciberdelinqüència

Aquest mes d’octubre s’ha publicat l’informe de ciberdelinqüència 2020 d’Europol, que actualitza les últimes tendències i l’impacte actual de la ciberdelinqüència a la Unió Europea i a la resta del món.

La pandèmia mundial de COVID-19 que va afectar tots els racons del món ens va obligar a reimaginar les nostres societats i reinventar la nostra manera de treballar i de viure. Durant el bloqueig, vam recórrer a internet per obtenir una sensació de normalitat: comprar, treballar i aprendre en línia a una escala mai vista fins ara. I ho van aprofitar els ciberdelinqüents amb moltes tipologies de delictes.

El phishing continua sent una amenaça efectiva. Els delinqüents utilitzen mètodes innovadors per augmentar el volum i la sofisticació dels seus atacs. Els delinqüents van explotar ràpidament la pandèmia per atacar persones vulnerables; el phishing, les estafes en línia i la difusió de notícies falses es van convertir en una estratègia ideal per als ciberdelinqüents, que també volen vendre articles que afirmen que previndran o curaran la COVID-19.

El xifratge continua sent una característica clara d’un nombre creixent de serveis i eines. Un dels principals reptes per a les forces de l’ordre és com accedir i recollir dades rellevants per a investigacions penals.

Els atacs de programari de segrest (ransomware) s’han tornat més sofisticats, dirigits a organitzacions específiques del sector públic i privat mitjançant el reconeixement de víctimes. Tot i que la pandèmia de COVID-19 ha provocat un augment de la ciberdelinqüència, els atacs de programari de segrestes van dirigir a la indústria sanitària molt abans de la crisi. A més, els delinqüents han inclòs una altra capa als seus atacs de programari de segrest, amenaçant amb subhastar les dades obtingudes, augmentant la pressió sobre les víctimes per pagar el rescat.

Les principals amenaces relacionades amb l’explotació en línia d’abús infantil s’han mantingut estables els darrers anys, tot i que la detecció de material d’abús sexual infantil en línia va experimentar un fort repunt en el moment més àlgid de la crisi de la COVID-19. Els delinqüents continuen utilitzant diverses maneres d’amagar aquest crim horrorós, com ara xarxes P2P  i aplicacions de comunicacions xifrades.

La transmissió en directe d’abús infantil continua augmentant i esdevé encara més popular que habitualment durant la crisi de la COVID-19, quan les restriccions de mobilitat van evitar que els infractors poguessin abusar físicament dels nens. En alguns casos, s’utilitzen aplicacions de xats de vídeo als sistemes de pagament, cosa que es converteix en un dels reptes principals per a les forces de l’ordre, perquè aquest material no s’enregistra.

L’intercanvi de SIM, que permet als autors fer-se càrrec dels comptes, és una de les noves tendències d’enguany. Els delinqüents bescanvien de manera fraudulenta les SIM de les víctimes per una de les seves, per interceptar el pas únic de contrasenyes del procés d’autenticació.

L’any 2019 i principis del 2020 hi va haver un alt nivell de volatilitat al web fosc. El cicle de vida del mercat del web fosc s’ha reduït i no hi ha un mercat dominant clar que hagi augmentat durant l’últim any. Tor continua sent la infraestructura preferida, tot i que, per vendre els seus productes il·legals, els delinqüents han començat a fer servir altres plataformes de mercat descentralitzades centrades en la privadesa. Tot i que no es tracta d’un fenomen nou, aquest tipus de plataformes han començat a augmentar durant l’últim any.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

Hondures presenta alt i baixos en la millora de la seguretat ciutadana

Hondures presenta una disminució en la victimització delictiva entre els anys 2014 i 2018. Tot i i això, 13 de cada 100 hondurenys afirma haver estat víctima d’un delicte durant l’any 2018.

Tot i aquestes dades, la seguretat ciutadana continua sent un dels principals problemes del país. Malgrat tot, ha disminuït en importància com a problema percebut pels hondurenys els darrers 5 anys. En aquesta línia, 43 de cada 100 hondurenys va considerar que la seguretat ciutadana era el principal problema del país durant l’any 2018.

Els homes van presentar un lleu percentatge més alt de victimització (13,4%) en relació a les dones (12,1%) durant l’any 2018.

En fer una retrospectiva de les xifres de la violència homicida a Hondures des de l’any 2013 al 2018 es pot observar una tendència a la baixa amb una caiguda de 36 punts en la taxa d’homicidis per cada 100mil habitants.

Quantitativament, la població amb major afectació pels homicidis en aquest període van ser els homes entre els 18 i els 29 anys. Específicament l’any 2018, aquest segment de la població va representar 4 de cada 10 homicidis.

I és que l’any 2018 es va produir un augment del 22% en el total de fets registrats respecte del 2017. A nivell de xifres es va passar de 31.612 delictes del 2017 als 39.463 de 2018. Els indicadors que van experimentar disminució van ser els homicidis (-3%), els delictes sexuals (-0,5%), maltractament infantil (-50%), lesions (-16%) i segrestos (-13%). Entre els indicadors que van experimentar un augment cal destacar el dels delictes contra la propietat amb un increment del 52% respecte del 2017.

També cal destacar, en el capítol de delictes contra la propietat, el fort increment de les extorsions que s’han duplicat des de l’any 2015. Cal esmentar que només 4 municipis concentren el 72% de les denúncies.

La taxa de morts violentes ha tingut una continua tendència a la baixa, reduint-se un 46,5% l’any 2018 respecte del 2013. Cal puntualitzar que durant aquest mateix període, la taxa d’homicidis a Llatinoamèrica va disminuir un 7,7%. Malgrat les continues reduccions de la taxa d’homicidis a Hondures, aquesta representa el doble de la taxa de Llatinoamèrica l’any 2018.

Durant l’any 2018, el 90% de les víctimes de morts violentes van ser homes. Per edat, la violència homicida va ser el 41% en la graella d’edat dels 15 als 29 anys. D’aquesta manera, la taxa de morts violentes d’homes de 18 a 29 anys és 3,4 vegades superior a la taxa nacional de morts violentes.

Deu municipis van concentrar la meitat del total d’homicidis del país. Per una altra part, 41 municipis no van reportar homicidis durant l’any 2018.

Pel que fa als delictes de caire sexual, dues de cada tres víctimes de delictes sexuals l’any 2018 van ser dones menors de 30 anys. I el 83% de les denúncies per delictes sexuals van tenir com a víctimes a dones.

En la violència de caire intrafamiliar, vuit de cada deu víctimes van ser dones de 15 a 39 anys. Igualment, el 71% de les denúncies per violència domèstica van tenir com a víctimes a dones entre els 15 i els 39 anys. Resultant que 9 de cada 10 víctimes de violència domèstica van ser dones.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

Segueix millorant la seguretat ciutadana a Guatemala durant l’any 2019

Les dades utilitzades han estat elaborades amb xifres de la Policia Nacional Civil de Guatemala (PNC) i oficialitzades per l’Institut Nacional d’Estadística (INE) pels anys 2010-2019.

En aquest període, la taxa de morts violentes per cada 100.000 habitants manté la tendència a la baixa de la dècada en curs. Al tancament de 2019 s’arriba a una taxa del 21,5, la més baixa del període, i s’apropa a la mitjana de Llatinoamèrica (20,1). Paral·lelament, se supera l’objectiu proposat per la Política General del Govern 2016-2020 d’aconseguir una taxa del 23,5 per a l’any 2019.

Des de l’any 2010 la taxa de morts violentes ha tingut una tendència sostinguda a la baixa i s’ha reduït aproximadament a la meitat, del 41,8 del 2010 al 21,5 del 2019, amb una baixada de 20,1 punts.

Quasi la meitat de les víctimes de morts violentes l’any 2019 van ser joves d’entre 18 i 30 anys. La taxa de morts violentes d’aquesta franja d’edat és de 41,2 per 100.000 habitants, gairebé el doble de la taxa nacional.

L’any 2019, 85 de cada 100 víctimes de morts violentes van ser homes. Aquestes morts d’homes van disminuir gairebé un 9% respecte de l’any 2018. Les morts violentes de dones representen el 15,4% del total de víctimes mortals de l’any 2019 i van disminuir només un 3,2% respecte del 2018. La proporció de dones víctimes respecte al total ha anat en augment des del 2012, quan es va marcar l’11,1%, fins al 15,4% del 2019.

Els homicidis es van reduir un 33,2% durant els primers quatre mesos de 2020, en relació amb el mateix període de l’any anterior.

La incidència delictiva total registrada l’any 2019 va patir un increment del 6,9% respecte del 2018, a causa sobretot de l’augment en el capítol de les extorsions: van passar de 29.497 el 2018 a 31.540 el 2019. El més preocupant és que l’any 2013 les extorsions representaven un 15% del total de delictes, mentre que al 2019 representen gairebé la meitat del total de delictes registrats per la PNC.

Amb tot, a partir de l’any 2013, les extorsions denunciades gairebé s’han triplicat, la qual cosa podria estar influïda per un creixement de la confiança en les institucions, millores en els mecanismes de denúncia o un augment efectiu del fet delictiu.

Malgrat això, tots els delictes van registrar una disminució respecte de l’any anterior, excepte el ja esmentat de les extorsions. El nombre de lesions històricament era superior al d’homicidis, però el 2019 van ser menys que els homicidis reportats.

Pel que fa a les desaparicions, violacions i violència intrafamiliar, mostren més incidència en dones que en homes.

En canvi, en el capítol de robatoris i furts, amb 51,1 víctimes per cada 100.000 habitants, 8 de cada 10 víctimes van ser homes. A més, 7 de cada 10 víctimes de robatoris van ser persones d’entre 18 i 40 anys.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

Cal un ecosistema de seguretat a Europa que abasti l’amplitud de la societat

En un món cada vegada més complex, la Unió Europea continua sent àmpliament considerada com un dels llocs més segurs del món. Així es desprèn de l’informe de la Comissió Europea a l’Europarlament, el Consell Europeu i el Comitè de les Regions de 24 de juliol d’enguany.

La Comissió convida el Parlament Europeu i el Consell a aprovar l’Estratègia de la UE per a una Unió de la Seguretat com a base per a la cooperació i l’acció conjunta en matèria de seguretat en els propers cinc anys.

El document explica que la globalització, el lliure moviment i la transformació digital continuen aportant prosperitat, facilitant la nostra vida i fomentant la innovació i el creixement. Però, juntament amb aquests beneficis, es presenten riscos i costos inherents. Hi ha víctimes del terrorisme, el crim organitzat, el tràfic de drogues i el tràfic de persones, totes amenaces directes als ciutadans i a la nostra forma de vida europea.

Els ciberatacs i els delictes cibernètics continuen augmentant. Les amenaces a la seguretat també són cada vegada més complexes:

  • S’alimenten de la capacitat del treball transfronterer i d’interconnexió.
  • Exploten els límits entre el món físic i el digital.
  • Exploten grups vulnerables, divergències econòmiques i socials.
  • Els atacs poden arribar en un instant i poden deixar poc o cap rastre.
  • Tant els actors estatals com els no estatals poden desplegar una varietat d’amenaces híbrides.
  • El que passa fora de la UE pot tenir un impacte crític sobre la seguretat a dins.

La nova Estratègia de la Unió per a la Seguretat posa les bases d’un ecosistema de seguretat que abasta tota l’amplitud de la societat europea. Es fonamenta en el coneixement que la seguretat és una responsabilitat compartida. Efectivament, la seguretat és un problema que afecta tothom. Tots els òrgans governamentals, empreses, organitzacions socials, institucions i ciutadans han de complir les seves pròpies responsabilitats per fer més segures les nostres societats.

Els problemes de seguretat s’han de veure ara des d’una perspectiva molt més àmplia que en el passat. Cal superar falses distincions entre l’àmbit físic i el digital. L’Estratègia de la Unió per a la Seguretat de la UE reuneix tota la gamma de necessitats de seguretat i se centra en els àmbits més crítics per a la seguretat de la UE en els propers anys.

Així mateix, reconeix que les amenaces de seguretat no respecten les fronteres geogràfiques, així com la creixent interconnexió entre seguretat interna i externa. En aquest context, serà important que la UE cooperi amb socis internacionals per a la salvaguarda de tota la UE i mantenir una estreta coordinació amb l’acció exterior de la UE en la implementació d’aquesta Estratègia.

La seguretat europea està lligada als nostres valors fonamentals. Totes les accions i iniciatives proposades en aquesta Estratègia respectaran plenament els drets fonamentals i els valors europeus. Aquests són els fonaments de la forma de vida europea i han de romandre en el nucli de tota la nostra feina.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

No hi ha millores en la seguretat ciutadana al Perú

Enquestes recents en l’àmbit de la percepció de seguretat ciutadana realitzades per l’Instituto de Estudios Peruanos (IEP) assenyalen que la percepció de la ciutadania peruana sobre la seguretat no ha canviat entre els anys 2015 i 2019.

Tot i els resultats d’aquestes enquestes, les estadístiques de l’Instituto Nacional de Estadística e Informática (INEI) mostren dades absolutament diferents. Les enquestes palesen que les persones que van ser víctimes d’un delicte van passar del 36% l’any 2013 al 27,5% l’any 2018.

Malgrat aquestes dades que poden semblar contradictòries, la ciutadania expressa que continua tenint por. El mateix INEI ha publicat les darreres dades de setembre 2018-febrer 2019 on queda patent que el 86,6% creu que serà víctima d’algun fet criminal. I aquesta xifra s’accentua fins al 89% en la franja d’edat dels 30 als 44 anys.

Si s’estudia la percepció de seguretat per territoris, hi ha diverses regions amb un percentatge superior al 90% on la població se sent atemorida per la possibilitat de ser víctima d’un crim. Per exemple, Arequipa amb un 93,2%, la província de Lima amb un 92% o Huancavelica amb un 91,3%.

Cal la realització d’estudis seriosos i en profunditat sobre les causes i percepcions de la sensació de manca de seguretat ciutadana. I això és el que expressa la sociològa Lucía Dammert en un estudi sobre la percepció de seguretat al Perú.

Dammert considera que els canvis constants de ministres i dels seus equips, així com la rotació de lideratges al si de la Policía Nacional del Perú fan difícil la identificació d’estratègies polítiques. És difícil tenir en compte les diverses iniciatives i prioritats pels constants canvis.

D’altra banda, la cobertura policial és insuficient i la ciutadania se sent desprotegida. La justícia tampoc funciona i els nivells d’impunitat són elevats. El sistema penitenciari ni castiga ni rehabilita. D’aquesta manera, s’actua policialment amb duresa, la qual cosa no la converteix en una política efectiva.

Cal destacar que, malgrat els elevats nivells de violència a les llars, especialment contra les dones, la ciutadania identifica el carrer com el lloc on sent por. En conseqüència, la ciutadania opta per tancar-se a casa i limitar la seva vida al carrer. Aquesta realitat es converteix en un problema per a la convivència democràtica.

Així mateix, la corrupció és omnipresent en les institucions. Caldria que aquestes construïssin la seva legitimitat basant-se en accions efectives i justes. Si no, es genera una sensació general de desprotecció.

Finalment, el Perú és al vèrtex de les principals rutes del crim organitzat i veu com es desenvolupen els mercats il·legals com la mineria, la tala, la prostitució, etc. i no adopta unes mínimes polítiques públiques per fer-hi front.

______

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

Continua disminuint la xifra d’empresonats als Estats Units

370.-imagesLa població sota règim correccional als Estats Units ha disminuït un 12,3% des de l’any 2008 fins al 2018, segons consta en el darrer informe del Bureau of Justice Statistics del mes d’agost de 2020.

Durant l’any 2018, 6.410.000 persones adultes van estar sota la jurisdicció correccional als Estats Units. Aquesta població va marcar el seu pic l’any 2007 amb 7.339.600 i va baixar cada any fins al 2018. Entre el 2017 i el 2018 la població penitenciària va disminuir un 2,1%.

A finals de l’any 2018, 1 de cada 40 adults residents als Estats Units va estar sota supervisió de les autoritats correccionals, mentre que una dècada abans ho havien estat 1 de cada 32.

Des de l’any 2008 fins al 2018, la ràtio d’empresonament va disminuir un 28% per als residents negres, un 21% per als residents hispans i un 13% per als residents blancs. Cal afegir que l’any 2018 ha tingut la ràtio de persones negres residents empresonades més baixa des del 1989.

Segons dades d’aquest informe, l’any 2018, 2.510 de cada 100.000 adults residents als Estats Units van estar sota supervisió del sistema correccional nord-americà. Aquesta xifra suposa la dada més baixa dels darrers 26 anys als Estats Units. Per exemple, l’any 2008 la xifra va ser de 3.160 adults per cada 100.000 residents sota supervisió.

També cal destacar que mentre que l’any 2008 els adults en llibertat vigilada eren 2.200 per cada 100.000 residents, al 2018 aquesta xifra disminueix fins als 1.730. Pel que fa a la població empresonada, mentre que l’any 2008 hi havia 1.000 interns per cada 100.000 adults residents, deu anys després la xifra va decréixer fins als 830.

La població adulta sota supervisió correccional va baixar de 4.508.900 l’any 2017 a 4.399.000 el 2018. Pel que fa a la població empresonada, també va disminuir dels 2.153.600 el 2017 als 2.123.100 el 2018.

L’any 2018 hi va haver un total de 6.410.000 persones sota supervisió correccional als Estats Units, xifra que l’any 2008 havia estat de 7.312.600. Segons les darreres dades actualitzades, l’any 2018 n’hi va haver 4.399.000 en llibertat condicional o llibertat vigilada, 1.465.200 d’empresonades i 738.400 de privades de llibertat en centres locals.

Atenent la diferència de dades del 2018 respecte a les del 2008, les autoritats van supervisar 902.700 persones adultes menys: 731.300 en llibertat vigilada i 143.100 en presó. La resta de casos que van disminuir són d’empresonats en centre locals.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

14 equívocs de l’autenticació i la identificació biomètriques

367.- baixaEl Supervisor Europeu de Protecció de Dades –EDPS–, juntament amb l’Agència Espanyola de Protecció de Dades – AEPD–, ha publicat fa unes setmanes una nota tècnica amb una llista de 14 equívocs relacionats amb l’ús de la biometria i com aquests afecten la protecció de dades.

L’informe, adreçat a responsables i encarregats de protecció de dades, té com a objectiu oferir informació sobre les confusions i imprecisions més comunes que s’associen a l’ús d’aquesta tecnologia.

La identificació és el procés de reconèixer un individu particular entre un grup i l’autenticació és el procés de provar que és certa la identitat reclamada per un individu. Amb la creixent popularització de l’ús de dades biomètriques per a finalitats d’identificació i autenticació –per exemple, empremtes dactilars o reconeixement facial– s’han estès un seguit d’equívocs. Entre els equívocs més habituals relacionats amb la biometria trobem:

  • La informació biomètrica s’emmagatzema en un algoritme”. Un algoritme és un mètode ordenat d’operacions i no un mitjà per emmagatzemar dades biomètriques.
  • L’ús de dades biomètriques és igual d’intrusiu que qualsevol altre sistema d’identificació/autenticació”. Les dades biomètriques recullen més informació personal sobre l’individu. Per exemple, podrien recollir dades com la raça, el gènere, l’estat emocional, les malalties, les discapacitats, etc.
  • La identificació biomètrica és precisa”. La identificació biomètrica es basa en probabilitats i hi ha una determinada taxa de falsos positius –es podria produir una suplantació– i falsos negatius –refús d’un individu autoritzat.
  • La identificació/autenticació biomètrica és prou precisa com per diferenciar sempre entre dues persones”. Hi ha casos com el de la identificació de germans bessons o amb les condicions mediambientals en entorns no controlats que provoquen un augment de la taxa d’error i per tant porten a confusió.
  • La identificació/autenticació biomètrica és adequada per a totes les persones”. Hi ha persones que no la poden usar per les seves característiques físiques, lesions, accidents, etc. Podria ser una causa d’exclusió social.
  • El procés d’identificació/autenticació biomètrica no es pot burlar”. Hi ha tècniques que permeten “enganyar” els sistemes d’autenticació biomètrica i assumir la identitat d’una altra persona.
  • La identificació biomètrica no està exposada”. Les característiques biomètriques d’una persona estan exposades i es podrien capturar a distància.
  • Tot tractament biomètric implica identificació/autenticació”. No necessàriament és així. Es podria produir un ús de la informació diferent del propòsit original per errors de seguretat, canvis normatius, etc.
  • Els sistemes d’identificació/autenticació són més segurs per als usuaris”. Hi pot haver igualment una esquerda de seguretat.
  • L’autenticació biomètrica és forta”. Aquesta afirmació dependrà de la tecnologia emprada i de les circumstàncies, percepció i cultura de cada usuari.
  • L’autenticació biomètrica és més còmoda per a l’usuari”. Aquesta afirmació dependrà de la tecnologia emprada.
  • La informació biomètrica convertida en un hash no és recuperable”. Es podria aconseguir en patró biomètric original.
  • La informació biomètrica emmagatzemada no permet reconstruir la informació biomètrica original d’on s’ha extret”. Una reconstrucció parcial té de vegades fidelitat suficient perquè un altre sistema biomètric la reconegui.
  • “La informació biomètrica no és interoperable”. És al contrari, els sistemes d’informació biomètrica segueixen estàndards per garantir la seva interoperabilitat.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

Traficants d’éssers humans: més despietats amb la COVID-19

365.- baixaMolts països d’arreu del món han tancat fronteres externes amb la crisi sanitària de la COVID-19. Donades les circumstàncies, els delinqüents estan cercant noves maneres d’abusar de les vulnerabilitats dels migrants irregulars que volen entrar a Europa, victimitzats en esquemes d’explotació laboral o sexual.

Fa poques setmanes s’ha publicat un nou informe del Centre Europeu de Contraban de Migrants d’Europol (EMSC) on es fa un repàs de les operacions desenvolupades durant l’any 2019 i la informació que es va recopilar per estudiar la possible evolució d’aquests delictes en els propers mesos.

Les mesures de control de fronteres i les restriccions al desplaçament establertes a tota la Unió Europea han comportat un canvi en les activitats de contraban des de les rutes aèria, terrestre i marítima. Per exemple, els vaixells petits s’utilitzen cada cop més per creuar fronteres fluvials o l’augment de l’ús de vehicles de mercaderies o trens de càrrega per desplaçar-se.

Les restriccions de desplaçaments poden dificultar l’ocupació de mà d’obra estacional en el sector agrícola i també podria incrementar-se l’explotació sexual pel tancament d’establiments que ofereixen aquests serveis.

Entre les principals amenaces identificades per l’EMSC cal destacar:

  • Els intents de les autoritats turques de facilitar a grans grups de migrants creuar la frontera terrestre grecoturca.
  • El transport de migrants en condicions de perill per a la vida en compartiments ocults de vehicles majoritàriament a la zona dels Balcans occidentals.
  • Augment de l’ús de visats obtinguts de manera fraudulenta i de documentació falsificada.
  • Més vulnerabilitat a l’abús i la violència de migrants no acompanyats a través de les rutes de migració cap a la Unió Europea.
  • Potencial vulnerabilitat a l’explotació per part de traficants de migrants irregulars en llocs remots.
  • Augment del moviment de migrants en trànsit dins la UE.

L’explotació sexual és el propòsit més reportat per als traficants d’éssers humans de la UE, principalment amb víctimes de l’Europa de l’est i central i Nigèria. Les xarxes criminals nigerianes exploten els seus propis nacionals, reclutats localment i adoctrinats mitjançant creences i rituals de vudú.

Entre el més destacat del treball de l’EMSC durant l’any 2019 cal esmentar:

  • 853 casos de contraban de persones.
  • 211 sospitosos identificats.
  • Nou investigacions de gran abast.
  • Set dies d’acció conjunta EMPACT amb 26 estats membres de la UE.
  • 71 jornades d’actuació presencial amb experts d’Europol.
  • Elaboració de 5 informes estratègics d’intel·ligència.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

Informe sobre la situació del terrorisme l’any 2019 a la Unió Europea

363.- baixaEuropol ha publicat recentment un informe sobre la situació del terrorisme a la Unió Europea que inclou xifres i tendències sobre atemptats, atacs i detencions de presumptes terroristes durant l’any 2019 a la UE.

Com a conseqüència d’aquestes activitats terroristes:

  • Es van produir un total de 119 atacs, tant fallits com finalitzats, denunciats per 13 estats membres de la UE.
  • Van ser detingudes 1.004 persones per delictes relacionats amb el terrorisme en 19 estats membres.
  • Els països amb un nombre més elevat de detencions van ser Bèlgica, França, Itàlia, Espanya i el Regne Unit.
  • Deu persones van morir i 27 van resultar ferides en atemptats terroristes a la UE durant l’any 2019. Gairebé tots ho van ser per atacs gihadistes, tot i que aquest tipus de terrorisme continua la seva tendència a la baixa.
  • La situació a les zones de conflicte fora d’Europa va continuar afectant la situació del terrorisme gihadista a Europa.

L’any 2019 es van observar diversos casos de finançament pel retorn de combatents terroristes estrangers, tot i que el finançament de grups terroristes fora d’Europa va disminuir en comparació amb anys anteriors.

L’informe focalitza l’atenció en els atacs terroristes provinents de l’extrema dreta, que van augmentar en el darrer període, i van passar d’un l’any 2018 a sis el 2019. El document destaca que els atacs de Christchurch (Nova Zelanda), Poway (EUA), El Paso (EUA), Baerum (Noruega) i Halle (Alemanya) van formar part d’una onada d’incidents violents arreu del món, els autors dels quals formaven part de comunitats transnacionals similars, en xarxa i inspirats els uns en els altres.

A partir d’aquí, l’informe explica que els extremistes violents d’ultradreta mantenen vincles internacionals mitjançant, per exemple, la participació en concerts o altres tipus d’esdeveniments.

Pel que fa als atacs terroristes d’extrema esquerra i de caire anarquista, van ser similars als dels anys 2016 i 2017, després de la disminució de l’any 2018. Tots els atacs van tenir lloc a Grècia, Itàlia o Espanya. Respecte de les detencions per presumpta activitat terrorista d’extrema esquerra, l’any 2018 n’hi va haver 34, mentre que el 2019 es van triplicar fins a les 111, sobretot per detencions a Itàlia. Els explosius utilitzats per aquests grups estaven elaborats per material de fàcil accés.

L’ús d’armes de foc i explosius va continuar prevalent en els atacs terroristes de caire separatista i en els atacs violents inspirats per ideologies d’extrema dreta.

Les mesures preses per les plataformes de xarxes socials per combatre la difusió de la propaganda terrorista van portar alguns grups a tornar a usar fórmules tradicionals de comunicació en línia. Els sospitosos detinguts per propaganda terrorista a Europa tenien de vegades una llarga participació en activitats gihadistes.

A la UE hi ha poques proves que suggereixin que existeix un nexe entre el crim organitzat i el terrorisme de forma sistemàtica i formalitzada. Malgrat això, hi ha indicis de certes transaccions de delinqüents i extremistes de baix nivell, que sovint se solapen socialment en zones marginades.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

 

Impacte de la COVID-19 en els mercats de la droga a Europa

360.- baixaEl Centre Europeu de Seguiment i Addicció a les Drogues (EMCDDA) i Europol han publicat un document d’anàlisi sobre el funcionament dels mercats de la droga a la Unió Europea a finals de l’any 2019.

Aleshores ningú no hauria pogut predir els canvis dràstics que comportaria la pandèmia de la COVID-19 i la manera com ens ha afectat la vida diària. Això també ha tingut un fort impacte en els mercats de les drogues. Hi ha hagut una clara necessitat de cercar fins a quin punt ha afectat i de quina naturalesa és aquest impacte per identificar possibles elements a investigar.

L’objectiu d’aquesta anàlisi dels mercats de la droga de la UE és augmentar la
comprensió dels esdeveniments en curs i el seu impacte en la seguretat interior i la salut pública de la UE per tal d’informar les institucions europees i els socis dels estats membres de la UE. Això és de vital importància per formular respostes efectives.

Les restriccions mundials dels viatges i altres mesures com a resultat de la pandèmia COVID-19 han comportat una interrupció temporal de l’impacte en el mercat de les drogues amb una escassetat més gran o preus superiors per a algunes substàncies. Altres conseqüències serien:

  • La interrupció de la cadena de subministrament i la logística de les drogues per al tràfic a Europa és més evident pel que fa a la distribució a causa de les mesures de distanciament social.
  • El moviment de grans quantitats de drogues entre els estats membres de la UE ha continuat, malgrat la introducció de controls fronterers, a causa del continu tràfic comercial de transport de mercaderies a tota la UE.
  • En relació amb la cocaïna, hi ha poques proves de la interrupció de l’activitat pel que fa a la importació a l’engròs; tanmateix, els experts d’alguns països denuncien un augment dels preus i la disminució de la puresa a nivell de consum, indicatiu de l’escassetat de subministrament localitzada.
  • Els grups de crim organitzat es mantenen amatents i ho fan
    adaptant els seus modus operandi a la situació actual, tot explotant vies de comunicació segures i adaptant-se als models de transport, canals de tràfic i mètodes d’ocultació.
  • La inestabilitat actual ha donat lloc a un entorn cada cop més volàtil per a negocis criminals al llarg de la cadena de subministrament
    a Europa i sembla haver provocat un augment dels nivells de violència entre distribuïdors de nivell mitjà.
  • Lliuraments a domicili i menys atenció presencial. L’opció de l’efectiu com a forma de pagament sembla augmentar per a transaccions individuals.
  • L’escassetat de resina de cànnabis ha provocat un augment dels preus al detall per al comerç.
  • El tràfic d’heroïna continua existint en moltes rutes conegudes. En alguns casos, la disponibilitat d’heroïna ha disminuït en algunes àrees però això varia segons les normes nacionals de confinament i les restriccions de circulació, amb preus més alts que també es van reportar
    en alguns llocs.
  • El tràfic de cocaïna mitjançant contenidors marítims ha continuat a nivells comparables o fins i tot possiblement superiors als de l’any 2019.
  • La producció de drogues sintètiques continua a les principals zones productores europees als Països Baixos i Bèlgica, com s’ha demostrat
    pel nombre de laboratoris il·lícits desmantellats. Tanmateix, a Europa i globalment, la demanda de drogues sintètiques utilitzades en entorns recreatius, en particular l’MDMA, sembla haver disminuït a curt termini a causa del tancament de locals i la cancel·lació de festivals.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français