Categoria: Estudis i informes

Dos nous estudis revelen que la intel·ligència artificial es pot utilitzar per fomentar la violència de gènere i l’abús sexual

Notes de seguretatDeixa un comentari

La investigadora Clare McGlynn, experta en violència contra les dones i nenes, alerta que l’última generació de bots de conversa (chatbot) d’intel·ligència artificial (IA) està facilitant noves formes d’abús d’una escala i intensitat preocupants. Tot i que la relació entre tecnologia i violència de gènere no és nova —tenim, per exemple, els hipertrucatges (deepfakes) sexuals o l’abús basat en imatges—, McGlynn considera que els bots de conversa representen un canvi qualitatiu. La seva recerca documenta que aquestes eines, sovint accessibles de manera gratuïta, permeten als usuaris simular escenaris de violació, incest i abús sexual infantil, així com altres formes de violència de gènere.

Tal com informa Patricia Clarke a observer.co.uk, aquest informe coincideix amb una investigació de la Internet Watch Foundation (IWF), que denuncia un creixement ràpid del material d’abús sexual infantil generat per IA. Les dades són especialment alarmants: el 2025 es van identificar milers de vídeos generats per IA, amb un increment exponencial respecte de l’any anterior. A més, una proporció significativa d’aquest contingut es classifica en els nivells més extrems de gravetat. Les nenes representen la immensa majoria de les víctimes, fet que evidencia un clar biaix de gènere en els danys produïts.

Els informes coincideixen a assenyalar que el problema no és només l’ús indegut de la tecnologia, sinó també les decisions de disseny de les plataformes. Quan les empreses prioritzen el creixement i la captació d’usuaris per sobre de la seguretat, creen entorns que faciliten l’abús. En particular, els models d’IA de codi obert són un factor de risc, ja que qualsevol usuari pot descarregar-los, modificar-los i eliminar-ne les salvaguardes. Aquesta accessibilitat ha estat celebrada en fòrums del web fosc (dark web), en què alguns usuaris veuen la IA com una eina per materialitzar fantasies il·legals amb un alt grau de realisme.

Un dels àmbits més preocupants és el de les aplicacions de rol i companyia, en què els bots de conversa actuen com a interlocutors ficticis. Plataformes amb milions d’usuaris permeten crear personatges que poden representar situacions abusives o sexualitzades, incloent-hi menors. La manca de control efectiu sobre aquests continguts i la facilitat per accedir-hi amplifiquen els riscos, especialment per a usuaris joves. 

McGlynn defineix aquest fenomen com a “violència simulada per bots de conversa” i destaca que és un problema encara poc visible en la recerca acadèmica. Malgrat l’abundància d’estudis sobre seguretat en IA, hi ha una manca significativa d’anàlisi centrada en l’impacte de gènere. Aquesta invisibilitat pot contribuir a perpetuar riscos sistèmics a mesura que la tecnologia evoluciona.

Pel que fa a la regulació, els experts consideren que la resposta actual és insuficient i fragmentada. Algunes mesures, com ara restringir l’accés a determinades aplicacions o prohibir-les en certs països, es consideren passos limitats que no aborden el problema estructural: el disseny mateix de les plataformes. En aquest context, McGlynn proposa crear un nou delicte penal per al desplegament perillós de bots de conversa d’IA, que responsabilitzi les empreses que no implementin mesures adequades per prevenir-ne els danys.

Paral·lelament, la IWF reclama que la seguretat per disseny esdevingui un estàndard obligatori, que inclogui proves prèvies al llançament i mecanismes d’auditoria independents. També s’estan produint moviments en l’àmbit polític: al Regne Unit, la Cambra dels Lords ha proposat introduir responsabilitats penals per als proveïdors de bots de conversa insegurs, i es planteja incloure aquests serveis dins la legislació de seguretat en línia. No obstant això, els crítics assenyalen que encara manca un regulador específic i obligacions clares que garanteixin la seguretat abans que els productes arribin al públic.

En definitiva, els informes posen de manifest una tensió creixent entre la innovació tecnològica i la protecció dels drets fonamentals. Sense intervencions més contundents, hi ha el risc que la IA no només reflecteixi formes de violència existents, especialment contra les dones i nenes, sinó que també les amplifiqui. Per als professionals de la seguretat, això implica la necessitat d’adoptar un enfocament proactiu, basat en la prevenció, la responsabilitat i el disseny ètic de les tecnologies emergents.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

Evolució de la criminalitat als Estats Units el 2024: una tendència a la baixa

Notes de seguretatDeixa un comentari

L’any 2024 ha confirmat una tendència positiva en matèria de seguretat als Estats Units, amb una disminució generalitzada tant dels delictes violents com dels delictes contra la propietat. Segons les dades oficials basades en els incidents registrats per les forces de seguretat, la criminalitat mostra un descens significatiu en comparació amb l’any 2023, consolidant una millora que afecta pràcticament totes les categories analitzades.

Pel que fa als delictes violents —que inclouen homicidis, violacions, robatoris amb violència i agressions agreujades—, la taxa global s’ha situat en 370,8 incidents per cada 100.000 habitants, cosa que representa una reducció del 6 % respecte a l’any anterior. Aquesta disminució no és homogènia, però sí generalitzada: totes les tipologies de delictes violents han experimentat una caiguda.

Destaca especialment la reducció dels homicidis, que han baixat un 16 %, passant a una taxa de 5,1 per cada 100.000 habitants. Aquest descens és especialment rellevant, ja que es tracta del delicte amb més impacte social i mediàtic. També s’observa una disminució en els robatoris (−9 %), les violacions (−6 %) i les agressions agreujades (−5 %), tot i que aquestes últimes continuen sent el tipus de delicte violent més freqüent.

En paral·lel, els delictes contra la propietat —que inclouen robatoris amb força (burglary), furts i robatoris de vehicles— també han experimentat una reducció notable. La taxa global ha disminuït un 9 %, passant de 2.019,7 a 1.835,1 incidents per cada 100.000 habitants. Entre aquests, el descens més destacat correspon al robatori de vehicles, amb una caiguda del 19 %, seguit dels furts i dels robatoris amb força, que també mostren una evolució a la baixa.

Aquestes dades no només reflecteixen una reducció en el nombre de delictes, sinó també en la victimització, és a dir, en el nombre de persones afectades. La taxa de victimització per delictes violents ha disminuït fins a 376,9 per cada 100.000 habitants, mentre que la victimització per delictes contra la propietat ha caigut un 12 %. Això indica que la millora no és només estadística, sinó que té un impacte real en la seguretat percebuda per la població.

Malgrat aquesta tendència positiva, l’anàlisi territorial revela diferències importants entre estats. Alguns, com Nou Mèxic, presenten taxes molt superiors a la mitjana nacional tant en delictes violents com en delictes contra la propietat. En canvi, altres estats com Maine o Idaho registren nivells considerablement més baixos. En total, 14 estats superen la mitjana nacional en delictes violents i 16 en delictes contra la propietat, fet que posa de manifest la persistència de desigualtats regionals en matèria de seguretat.

Pel que fa a les característiques de les víctimes, les dades mostren una disminució de la victimització en diversos grups demogràfics, incloent-hi persones blanques, negres i asiàtiques. No obstant això, no s’han detectat canvis estadísticament significatius en altres col·lectius, com les persones hispanes o les poblacions natives americanes, la qual cosa apunta a la necessitat de continuar aprofundint en polítiques de seguretat més inclusives i específiques.

En conjunt, els resultats del 2024 suggereixen una evolució favorable de la criminalitat als Estats Units, amb descensos consistents en gairebé tots els indicadors principals. Tot i això, la persistència de diferències territorials i demogràfiques indica que encara hi ha reptes importants per abordar. Des d’una perspectiva de seguretat, aquestes dades reforcen la importància de mantenir i adaptar les estratègies de prevenció i resposta, posant un èmfasi especial en les àrees i col·lectius més vulnerables.

En definitiva, el 2024 es pot considerar un any de millora en termes de seguretat pública, però també un recordatori que la lluita contra la criminalitat requereix una vigilància constant i una anàlisi detallada per garantir que els avenços siguin sostenibles i equitatius.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

L’estat de la seguretat pública a Alemanya

Notes de seguretatDeixa un comentari

Alemanya és considerada tradicionalment un dels països més segurs d’Europa gràcies a les seves institucions sòlides, una policia professionalitzada i un sistema judicial consolidat. No obstant això, els últims anys el debat sobre la seguretat pública ha guanyat importància a causa de l’augment d’algunes formes de criminalitat, i dels canvis socials i de noves amenaces com la radicalització política o la ciberdelinqüència.

Segons les estadístiques policials, l’any 2023 es van registrar aproximadament 5,94 milions de delictes a Alemanya, cosa que representa un increment del 5,5 % respecte de l’any anterior. Aquest augment s’explica en part per la recuperació de la vida social i econòmica després de la pandèmia de la covid, període en què molts delictes van disminuir a causa de les restriccions de mobilitat i de les limitacions en les activitats quotidianes. Amb el retorn a la normalitat, diversos tipus de criminalitat han tornat a nivells similars o, fins i tot, superiors als d’abans del 2020.

Un dels aspectes que més preocupa les autoritats és l’augment de la violència interpersonal. El 2023 es van registrar més de 214.000 delictes violents, la xifra més alta dels últims quinze anys. Aquest tipus de delictes inclou agressions greus, robatoris violents i altres formes de violència física. També s’ha detectat un increment de les agressions amb arma blanca i d’episodis de violència urbana en determinades zones.

A més, els delictes sexuals també han mostrat una tendència a l’alça durant els darrers anys. Les denúncies per violació i agressió sexual han augmentat de manera notable, fet que ha generat debat sobre la necessitat de reforçar les mesures de prevenció, millorar la protecció de les víctimes i augmentar l’eficàcia de les investigacions policials.

Tot i aquests increments en alguns àmbits, és important contextualitzar les dades. A llarg termini, la criminalitat a Alemanya ha disminuït significativament des de finals del segle XX. Aquest descens s’explica en part per la millora de les polítiques de seguretat, dels avenços tecnològics en sistemes de protecció i de la coordinació entre institucions policials i judicials.

La distribució de la criminalitat no és homogènia al territori. Les grans ciutats concentren una part important dels delictes registrats, especialment els relacionats amb robatoris, furts i agressions. Ciutats com Berlín, Bremen o Hamburg presenten índexs de criminalitat més elevats, mentre que alguns estats federats com Baviera registren nivells més baixos i taxes de resolució policial més altes.

Els robatoris i furts continuen sent una de les categories més freqüents dins de les estadístiques de criminalitat. Després de la pandèmia també s’ha observat un repunt dels robatoris en habitatges i espais privats. Un altre fenomen que preocupa especialment és l’augment dels delictes amb motivació política. Els últims anys s’ha registrat un increment significatiu d’aquests incidents, especialment dels vinculats a l’extremisme de dreta.

També s’han registrat incidents violents contra migrants, comunitats religioses i col·lectius LGTBIQ+, així com un augment dels delictes antisemites. Aquestes tendències reflecteixen una certa radicalització en alguns sectors de la societat.

La ciberdelinqüència és un altre dels grans desafiaments actuals. Els atacs informàtics, el frau digital i altres delictes econòmics vinculats a internet són cada vegada més sofisticats i sovint tenen una dimensió internacional. Encara que algunes estadístiques mostren una lleu reducció dels casos registrats, les autoritats consideren que molts d’aquests delictes no es denuncien, especialment en l’àmbit empresarial, i que els danys econòmics continuen augmentant.

Per afrontar aquests reptes, Alemanya ha reforçat les unitats especialitzades en investigació digital i ha incrementat la cooperació internacional entre forces de seguretat.

El sistema de seguretat alemany es basa en una estructura federal en què la responsabilitat policial recau principalment en els estats federats, mentre que el govern federal coordina competències relacionades amb la seguretat fronterera, la lluita contra el terrorisme i les investigacions criminals d’abast nacional o internacional.

Davant dels nous reptes de seguretat, les autoritats han impulsat diverses mesures, com l’augment de la presència policial en espais públics, la modernització tecnològica dels cossos de seguretat i l’ampliació de les capacitats d’investigació digital. També s’han plantejat reformes legislatives per restringir l’ús d’armes blanques en espais públics i reforçar la vigilància en determinades zones urbanes.

En conclusió, Alemanya continua sent un país relativament segur en comparació amb molts altres estats europeus i del món. Tanmateix, l’evolució recent de la criminalitat mostra una situació més complexa, marcada per nous reptes com la violència urbana, la radicalització política i les amenaces digitals.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

Com promoure enfocaments de seguretat pública equilibrats i eficaços a Amèrica Llatina

Notes de seguretatDeixa un comentari

En els debats sobre seguretat pública a l’Amèrica Llatina, massa sovint es planteja un fals dilema: o bé “mà dura” contra el crim o bé abordar les causes estructurals de la violència. Aquesta dicotomia simplifica una realitat molt més complexa. Les polítiques realment eficaces no escullen entre repressió o prevenció, sinó que combinen la capacitat d’actuar amb urgència amb estratègies sostenibles que reforcen la justícia, la legitimitat institucional i la cohesió social.

En contextos d’inseguretat crònica, la demanda de resultats immediats és comprensible. Quan les famílies viuen amb por diària, les respostes ràpides i visibles generen alleujament tangible. L’experiència recent d’El Salvador, amb la declaració d’un estat d’excepció i l’aplicació de mesures massives d’empresonament, ha estat presentada com a exemple d’èxit per la reducció dràstica dels homicidis i altres delictes. Aquest enfocament ha incrementat el suport ciutadà al govern i ha reforçat la percepció de control. Tanmateix, també ha obert un debat profund sobre els costos en termes de procés, drets fonamentals i qualitat democràtica.

La “mà dura” resulta políticament atractiva per tres motius principals. Primer, ofereix resultats immediats en contextos marcats per la urgència electoral i la pressió mediàtica. Segon, és fàcil de comunicar: empresonaments, desplegaments policials i operatius massius són accions visibles i senzilles d’explicar. Tercer, concentra poder en l’Estat i redueix els espais de rendició de comptes. En canvi, les estratègies preventives exigeixen coordinació interinstitucional, temps i una narrativa més sofisticada.

Ara bé, la prevenció social per si sola tampoc és suficient, especialment en contextos amb alta presència de crim organitzat. La recerca internacional mostra que la reducció sostinguda de la violència requereix la integració efectiva del sistema de justícia penal amb serveis socials, programes comunitaris i intervencions específiques sobre factors de risc. La clau no és debilitar l’Estat, sinó fer-lo més precís, legítim i estratègic.

L’evidència científica apunta cap a quatre principis fonamentals per a una política de seguretat equilibrada.

1. Focalització en persones, llocs i comportaments d’alt risc.
La violència no es distribueix de manera homogènia: es concentra en grups reduïts i en territoris específics. Intervencions basades en dades —com les estratègies de dissuasió focalitzada aplicades en ciutats com Boston o Oakland— han demostrat reduccions significatives de la violència armada. A Chicago, programes que combinaven teràpia cognitiva conductual amb ocupació juvenil van reduir de manera notable les detencions per delictes violents entre joves d’alt risc. Aquestes experiències mostren que actuar amb precisió és més eficaç que aplicar mesures indiscriminades.

2. Enfortir la capacitat comunitària per prevenir conflictes.
Les organitzacions locals, els mediadors, els mentors i els programes de justícia cívica són actors clau en la prevenció. Iniciatives com el Sistema Distrital de Justícia de Bogotá o models de justícia cívica implementats a diverses ciutats de Mèxic han millorat l’accés a la resolució de conflictes i la percepció de legitimitat institucional. Quan les comunitats disposen d’infraestructura social sòlida, la violència tendeix a disminuir de manera sostinguda.

3. Construir legitimitat mitjançant equitat i justícia processal.
Les persones compleixen la llei no només per por al càstig, sinó perquè perceben les autoritats com a justes i respectuoses. Experiències de capacitació policial en justícia processal a la Ciutat de Mèxic han incrementat la satisfacció ciutadana i reduït les queixes. La legitimitat institucional és un actiu estratègic: millora la cooperació, facilita la investigació del delicte i reforça la cohesió social.

4. Intervencions espacials estratègiques.
La millora de l’entorn físic —il·luminació, recuperació d’espais degradats, creació d’espais verds— pot reduir la violència, especialment en barris d’alt risc. Aquestes accions són visibles, relativament econòmiques i reforcen la percepció de presència institucional sense recórrer a la confrontació directa.

Més enllà del contingut de les polítiques, la comunicació és determinant. Els líders locals han d’evitar el marc polaritzat de “tolerància versus repressió” i presentar la seguretat com a condició per al desenvolupament econòmic, la salut, l’educació i la qualitat democràtica. El missatge central hauria de ser que quan la violència està organitzada, la resposta també ho ha d’estar: coordinació entre policia, justícia, serveis socials i comunitat.

Això implica prioritzar la precisió per sobre de la duresa, combinar rendició de comptes amb oportunitats de reinserció i donar veu a missatgers de confiança —alcaldes, comandaments policials, líders veïnals o víctimes— que connectin amb les preocupacions reals de la ciutadania.

En definitiva, superar el fals dilema entre mà dura i prevenció és imprescindible per avançar cap a models de seguretat més efectius, justos i sostenibles. Les estratègies equilibrades no renuncien a l’autoritat de l’estat, sinó que la reforcen a través de la legitimitat, l’evidència i la col·laboració. La seguretat no és només absència de crim, és la base sobre la qual es construeix la prosperitat i la confiança democràtica.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

Augment de la violència i dels delictes sexuals a les estacions de tren d’Alemanya: dades, causes i reptes

Notes de seguretatDeixa un comentari

L’informe anual 2024 de la Policia Federal alemanya dibuixa un panorama preocupant en matèria de seguretat, especialment a les estacions de tren i al transport ferroviari. Tot i que la delinqüència global ha disminuït, els delictes que generen més alarma social —violents i sexuals— han augmentat de manera significativa, confirmant una tendència a l’alça iniciada els darrers anys.

Segons l’informe, el 2024 es van registrar 27.160 delictes violents en estacions i trens, un 6% més que l’any anterior i un 51% més que el 2019. Aquest increment no es limita a les grans ciutats, sinó que afecta també estacions mitjanes, petites i fins i tot zones rurals, fet que indica una extensió territorial del problema. Paral·lelament, els delictes sexuals —com l’exhibicionisme, l’assetjament sexual, les agressions i les violacions— van augmentar un 19,2%, una dada especialment rellevant per l’impacte directe en la percepció d’inseguretat, especialment entre dones i col·lectius vulnerables.

En conjunt, la Policia Federal va registrar 381.894 delictes a estacions i trens, una xifra que representa un descens global del 10,1% respecte al 2023. Aquesta aparent contradicció s’explica perquè la reducció afecta principalment infraccions administratives, sobretot les relacionades amb la Llei de Residència, mentre que els delictes greus continuen creixent. Així ho subratlla Manuel Ostermann, vicepresident de la Unió Federal de Policia, que alerta que allà on realment importa —violència, delictes sexuals i armes— la situació empitjora.

A escala nacional, la tendència es repeteix: els delictes violents han augmentat un 6,6% i els sexuals un 13% a tot Alemanya. Cal tenir en compte que aquestes dades només recullen delictes denunciats i no ofereixen informació sobre processos judicials o condemnes, cosa que limita la interpretació completa del fenomen.

Pel que fa a les causes, l’informe i les declaracions sindicals apunten a diversos factors estructurals. D’una banda, s’assenyala un augment de la marginació social, amb persones cada cop més desateses per la manca d’infraestructures socials com serveis socials, educadors i professors. Aquest context afavoreix l’exclusió, la violència domèstica i el consum d’alcohol i drogues, elements que apareixen de manera recurrent en el perfil dels agressors.

Les dades confirmen que el 79% dels autors són homes, i que gairebé la meitat (49%) actuaven sota els efectes de l’alcohol o les drogues en el moment del delicte. A més, el 53% no tenia nacionalitat alemanya, una dada que ha alimentat el debat polític i social sobre immigració i seguretat. Ostermann atribueix part del problema a la immigració procedent dels principals països d’asil, tot i que aquest enfocament és controvertit i no sempre té en compte factors socioeconòmics, d’integració o de context vital.

La violència no només afecta els ciutadans, sinó també els cossos policials. El 2024 es van registrar 2.967 agressions contra policies federals, la segona xifra més alta des que hi ha registres (2001). En total, 804 agents van resultar ferits, majoritàriament homes. Les agressions inclouen cops de puny, puntades de peu, escopinades, mossegades i cops amb objectes, i en una de cada vuit s’hi van utilitzar objectes com a armes improvisades, com ampolles o pedres.

Davant aquesta situació, la Policia Federal i Deutsche Bahn han reforçat les mesures de seguretat amb més presència policial, zones sense armes, controls preventius i un sistema de més d’11.000 càmeres de vigilància. Tot i això, els sindicats policials reclamen un compromís més gran per part de l’empresa ferroviària, amb més personal de seguretat privat, estacions millor il·luminades, netes i modernitzades, i una inversió més ràpida en infraestructures.

El ministre de l’Interior, Alexander Dobrindt (CSU), ha qualificat els atacs als policies com un atac a la societat en conjunt, mentre que Ostermann adverteix que s’ha perdut molt en els darrers deu anys i que Alemanya s’enfronta a anys foscos en matèria de seguretat si no hi ha una millora real en tecnologia, marc legal, recursos humans i cooperació entre governs federals i estatals.

En conclusió, l’informe transmet un missatge clar: malgrat la reducció de la delinqüència global, la seguretat empitjora just en els àmbits més sensibles. Les estacions de tren, espais clau de mobilitat i convivència, s’han convertit en punts crítics que exigeixen respostes integrals, combinant prevenció social, inversió en seguretat, coordinació institucional i polítiques a llarg termini que vagin més enllà de mesures reactives.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

Informe sobre el complex sistema de presons nord-americà

Notes de seguretatDeixa un comentari

L’informe Mass Incarceration: The Whole Pie 2025, elaborat per Wendy Sawyer i Peter Wagner, ofereix una visió global i rigorosa del sistema d’empresonament als Estats Units, amb l’objectiu de desmuntar mites persistents i aportar dades clares en un debat cada cop més polititzat. En un context en què la seguretat sovint s’utilitza per justificar polítiques punitives, l’estudi demostra que moltes d’aquestes mesures no només són ineficaces, sinó que poden empitjorar la seguretat pública.

Actualment, gairebé 2 milions de persones estan privades de llibertat als EUA en un mosaic de sistemes (presons estatals i federals, presons locals, centres juvenils, detenció d’immigració, hospitals psiquiàtrics i altres), amb un cost anual mínim de 182.000 milions de dòlars. Aquestes xifres, però, no reflecteixen l’enorme rotació del sistema: cada any, més de 7 milions de persones passen per la presó preventiva, sovint per delictes menors o sense condemna ferma.

Un dels punts clau de l’informe és que la majoria de persones a les presons locals (jails) no han estat condemnades. Estan en presó preventiva perquè no poden pagar la fiança, no perquè representin un perill immediat. Aquest ús extensiu de la detenció prèvia al judici té un impacte directe en la seguretat: trenca vincles familiars i laborals, agreuja problemes de salut mental i augmenta la probabilitat de reincidència.

L’estudi també desmenteix la idea que la massificació penitenciària sigui principalment conseqüència de la guerra contra les drogues o de les presons privades. Tot i que els delictes relacionats amb drogues continuen sent rellevants (més de 360.000 persones empresonades), 4 de cada 5 persones empresonades ho estan per altres tipus de delictes. A més, gairebé la meitat de la població reclusa està classificada sota la categoria legal de delictes violents, una etiqueta sovint enganyosa que inclou conductes sense dany físic real.

Des del punt de vista de la seguretat, una de les conclusions més importants és que l’empresonament massiu no redueix el crim. Les dades mostren que els índexs de criminalitat es troben en mínims històrics, malgrat els discursos polítics alarmistes. A més, les penes llargues i les condicions dures de reclusió no tenen efecte dissuasiu i poden tenir un impacte criminogen, augmentant el risc de delictes futurs un cop la persona és alliberada.

Finalment, l’informe alerta contra l’ús de presons com a substitut de serveis socials i sanitaris. Les presons no són espais adequats per al tractament de trastorns mentals ni d’addiccions, i el fracàs en aquest àmbit té conseqüències directes per a la seguretat col·lectiva.

En conjunt, The Whole Pie 2025 defensa que reduir l’empresonament de manera intel·ligent és una estratègia de seguretat, no una amenaça. Les polítiques basades en dades, prevenció, serveis comunitaris i respostes proporcionades al delicte són molt més efectives per construir societats segures que no pas la lògica del càstig massiu.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

Informe d’Europol: tàctiques en evolució en les operacions de tràfic marítim de cocaïna

Notes de seguretatDeixa un comentari

Un nou informe d’Europol, proporciona una anàlisi exhaustiva de les tàctiques en evolució emprades per les xarxes criminals per traficar cocaïna a Europa a través de rutes marítimes. El document, «Diversificació en el tràfic marítim de cocaïna», proporciona una anàlisi en profunditat de les tàctiques canviants emprades per les xarxes de crim organitzat, que continuen explotant vulnerabilitats i evadint la detecció.

El tràfic de cocaïna a Europa ha assolit nivells sense precedents, impulsat per l’alta producció a l’Amèrica Llatina i la creixent demanda dins de la UE. Les xarxes criminals han demostrat la seva capacitat per ajustar ràpidament les operacions, fragmentant rutes i adoptant mètodes de tràfic complexos i encoberts. Aquest nou informe d’Europol destaca l’ús de semi submergibles i altres vaixells no comercials, així com la incorporació de cocaïna en diversos materials de transport abans de l’enviament a Europa.

Les transferències al mar solen implicar un vaixell mare de l’Amèrica Llatina que transfereix cocaïna a un vaixell fill davant la costa de l’Àfrica Occidental. La cocaïna es desembarca a l’Àfrica Occidental per al seu posterior enviament a la UE continental o s’envia a les Illes Canàries. Mitjançant embarcacions inflables de buc rígid, les xarxes criminals també transporten cocaïna directament a l’Espanya continental. En arribar a la costa andalusa, les xarxes criminals utilitzen el riu Guadalquivir per transportar cocaïna terra endins per a la seva posterior distribució.

Un exemple destacat d’aquestes tàctiques en evolució s’il·lustra amb una operació recent amb el nom en clau d’“Ombra Negra», que va exposar un canvi significatiu en els mètodes de tràfic de drogues. Liderada per les autoritats espanyoles i amb el suport d’Europol, aquesta operació va resultar en la detenció de 101 sospitosos i la confiscació de més de 10 tones de cocaïna a la península Ibèrica.

L’operació va posar de manifest un canvi en els mètodes de tràfic de drogues, ja que la xarxa criminal es basava en infraestructures marítimes avançades per transportar grans quantitats de cocaïna des de Sud-Amèrica fins a Europa a través de la península Ibèrica. Els sospitosos van utilitzar embarcacions d’alta velocitat capaces de superar els 70 km/h i sistemes de comunicació xifrats complexos per evadir les forces de l’ordre. L’operació va suposar un cop decisiu per a una de les organitzacions de tràfic de cocaïna més grans d’Europa i va subratllar un canvi regional del tràfic de cànnabis al de cocaïna.

Aquesta operació exemplifica les principals conclusions de l’informe, que inclouen:

• Rutes i mètodes diversificats: les xarxes criminals estan evitant els principals ports comercials mitjançant l’ús de dipòsits i transferències al mar, semi submergibles i embarcacions no comercials. Aquests mètodes els permeten evitar la presència i els controls de les forces de l’ordre, cosa que dificulta la detecció i la intercepció.

• Ocultació sofisticada: la cocaïna s’amaga cada cop més en equips industrials, maquinària i materials de transport com ara aliments, plàstics i tèxtils. Aquests mètodes fan que la detecció mitjançant escàners, gossos rastrejadors i proves forenses sigui extremadament difícil.

• Avenços tecnològics: les xarxes criminals estan aprofitant tecnologies avançades, inclosos sistemes de comunicació xifrats, embarcacions autònomes i drons, per millorar les seves operacions i evadir la detecció.

L’informe també destaca la necessitat de millorar la vigilància marítima, les investigacions financeres i l’expertesa forense per exposar compartiments ocults, drogues incorporades químicament i laboratoris d’extracció. Les col·laboracions entre les forces de l’ordre, les duanes, les autoritats portuàries i el sector privat són essencials per assegurar les cadenes de subministrament i compartir dades en temps real.

La resposta d’Europol a l’amenaça del tràfic de cocaïna inclou el suport operatiu a través de la seva Unitat de Drogues específica, el suport analític i de coordinació i el desplegament d’experts sobre el terreny. El paper estratègic de l’Agència en proporcionar una perspectiva de la UE sobre les diverses amenaces que representen les xarxes criminals de tràfic de drogues és crucial per identificar canvis en el comportament criminal i les rutes de tràfic.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

La contribució del NIST a la seguretat contra incendis: tecnologia, tàctica i resiliència

Notes de seguretatDeixa un comentari

La seguretat contra incendis ha experimentat una transformació profunda en les darreres dècades, impulsada en gran part per la recerca científica del National Institute of Standards and Technology (NIST) dels Estats Units. Davant l’evolució dels edificis, dels materials combustibles i de les condicions operatives dels bombers, el NIST ha aportat la base tècnica necessària per actualitzar equips, normes i estratègies d’intervenció, amb un impacte directe en la protecció de vides humanes.

Un dels àmbits clau ha estat l’avaluació del rendiment de l’equipament utilitzat en condicions extremes. En el cas de les càmeres termogràfiques, el NIST va desenvolupar els primers assaigs capaços de mesurar si aquests dispositius continuaven detectant petites diferències de temperatura quan la pròpia càmera estava exposada a temperatures de fins a 260 °C. Aquesta recerca va permetre establir criteris objectius de qualitat, garantint que els bombers disposin d’eines fiables en entorns hostils.

Pel que fa a les ràdios portàtils, els bombers havien detectat fallades de comunicació durant els incendis. El NIST va identificar que l’origen del problema era la desviació de la freqüència de transmissió a altes temperatures.

Un altre element crític és l’equip de respiració autònoma (SCBA). Incidents de viseres que es tornaven opaques o es fonien van portar el NIST a estudiar l’efecte del flux de calor radiant intens. A partir d’experiments a escala real i simulacions, es van definir nous assaigs i criteris de rendiment, millorant la protecció i la visibilitat dels bombers durant l’extinció.

Tot i la reducció del nombre d’incendis estructurals des de finals del segle XX, la mortalitat dels bombers per incendi va augmentar. El NIST va demostrar que aquest fenomen estava relacionat amb canvis en l’arquitectura (habitatges més grans i estancs), l’ús de materials lleugers i l’augment de la càrrega de foc dels mobles moderns.

La recerca va introduir el concepte de dinàmica del foc, destacant la importància de la velocitat de creixement de l’incendi i del paper de l’oxigen. Un incendi limitat per oxigen pot intensificar-se sobtadament quan s’obre una porta o una finestra, creant un camí de flux per on circulen calor i fum. El missatge per als bombers és clar: controlar les entrades d’aire i evitar situar-se en aquests camins de flux.

Un exemple especialment rellevant és el dels incendis en soterranis. El NIST va demostrar que el foc pot créixer violentament sota un terra que, a la superfície, encara sembla segur. Les proves van evidenciar que aplicar aigua des de l’exterior durant només 60 segons podia reduir dràsticament el risc, canviant tàctiques històriques d’atac interior.

Els detectors de fum van reduir de manera notable les víctimes mortals des dels anys setanta, però els canvis en el disseny dels habitatges i en els materials combustibles van limitar-ne l’eficàcia. El NIST va demostrar que els incendis moderns ofereixen molt menys temps per escapar i que les alarmes sovint es desactivaven per falses alarmes de cuina.

A partir d’assajos amb mobles reals i escenaris de cuina, el NIST va proporcionar les dades clau per desenvolupar una nova generació de proves. Des de l’any 2024, tots els nous detectors han de complir una sèrie de requisits, amb l’objectiu d’augmentar el temps d’evacuació i salvar vides.

L’expansió de l’habitatge en zones forestals ha incrementat dràsticament els riscos dels incendis de la interfície urbana-forestal. El NIST ha estudiat com el foc es propaga per radiació, convecció i, sobretot, per brases (firebrands), capaces d’encendre edificis a gran distància.

Per analitzar aquest fenomen, el NIST va crear el Firebrand Generator (NIST Dragon) i l’Emberometer, eines que han esdevingut referència internacional i base de l’estàndard ISO 6021. Aquest coneixement ha permès definir criteris de disseny de façanes, ventilacions i entorns propers als edificis.

A escala comunitària, el NIST ha impulsat metodologies com la Hazard Mitigation Methodology (HMM) i el mètode ESCAPE (2023), que aborden tant la resistència dels edificis com la planificació urbana i l’evacuació, ja adoptades per diverses comunitats.

Finalment, el National Fire Research Laboratory (NFRL) permet assajar estructures completes sotmeses a foc real i càrregues mecàniques. Aquest enfocament supera els assaigs tradicionals i ajuda a entendre com i quan es produeix el col·lapse estructural, facilitant dissenys més segurs, resilients i eficients.

En conjunt, la feina del NIST exemplifica com la ciència aplicada pot traduir-se en normes, equips i estratègies que milloren la seguretat dels bombers, redueixen víctimes civils i fan les comunitats més resistents davant el foc.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

Un nou informe d’Europol explora l’ús de la robòtica i els sistemes no tripulats en la lluita contra la delinqüència

Notes de seguretatDeixa un comentari

Europol ha publicat recentment El(s) futur(s) no tripulat(s): L’impacte de la robòtica i els sistemes no tripulats en les forces de l’ordre. L’informe, elaborat per l’Europol Innovation Lab, proporciona una anàlisi en profunditat de com els sistemes no tripulats podrien canviar la societat, la delinqüència i les forces de l’ordre, i analitza els reptes i les oportunitats que presenten.

L’informe subratlla el ràpid avenç i la integració dels sistemes no tripulats en diversos sectors, incloses les policies. A mesura que aquestes tecnologies es tornen més sofisticades i generalitzades, ofereixen noves oportunitats per a les operacions de les forces de l’ordre i el suport operatiu. Tanmateix, també introdueixen noves amenaces a la seguretat, com ara l’ús indegut per part de grups criminals i terroristes, i reptes normatius que les forces de l’ordre han d’abordar per garantir la seguretat pública i mantenir la confiança.

Un capítol de l’informe destaca el paper de la guerra com a motor de la innovació en sistemes no tripulats. Els conflictes recents, com la guerra d’agressió russa en curs contra Ucraïna, han accelerat el desenvolupament i el desplegament de sistemes no tripulats avançats. Les lliçons apreses d’aquests conflictes són inestimables per a les forces de l’ordre a Europa mentre es preparen per al futur entorn operatiu.

Els sistemes no tripulats són cada cop més útils, assequibles i àmpliament disponibles, amb aplicacions tant en el sector públic com en el privat. Les policies de tot Europa estan ampliant l’adopció d’aquests sistemes, inclosos els drons i els robots, per millorar la consciència situacional, millorar la seguretat i ampliar l’abast operatiu. Aquests sistemes s’utilitzen per a una sèrie de tasques, com ara la vigilància, la cartografia d’escenes de crims, les operacions de cerca i rescat i l’eliminació d’artefactes explosius, entre d’altres. Les tecnologies convergents presenten una oportunitat important per a un avenç en les capacitats dels sistemes no tripulats.

L’informe destaca limitacions tècniques significatives i llacunes reguladores que dificulten l’ús eficaç dels sistemes no tripulats en l’aplicació de la llei. Problemes com l’autonomia limitada, la dependència dels proveïdors industrials i la manca de directrius clares per a les operacions autònomes representen reptes substancials.

Els grups criminals i terroristes estan adoptant ràpidament sistemes no tripulats per a activitats il·lícites. L’informe adverteix del potencial que aquests sistemes s’utilitzen per a la vigilància criminal, el contraban i fins i tot els atacs. La creixent accessibilitat i versatilitat dels drons, en particular, presenten greus problemes de seguretat.

La confiança pública és crucial per a la legitimitat de les capacitats de l’aplicació de la llei. L’informe emfatitza la necessitat de transparència, responsabilitat i participació pública en el desplegament de sistemes no tripulats. Les regulacions actuals, tot i avançar, encara tenen llacunes, especialment a l’hora d’abordar l’ús no conforme o criminal.

El futur de les forces de l’ordre requerirà una actuació policial en un espai tridimensional, ja que els sistemes no tripulats operen a l’aire i a terra, així com a l’aigua i sota l’aigua. Aquest canvi requerirà noves estratègies, tecnologies i formació per als organismes encarregats de l’aplicació de la llei.

L’informe proporciona un conjunt de recomanacions per als organismes europeus encarregats de l’aplicació de la llei, incloent-hi el desenvolupament d’una direcció estratègica, l’establiment d’un centre de competències i la integració de sistemes no tripulats en els sistemes d’informació existents. També demana inversions en formació, educació i iniciatives de foment de la confiança pública.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

Aprofundint en les dades de l’Informe suplementari d’homicidis de l’FBI

Notes de seguretatDeixa un comentari

L’edat mitjana d’assassinat l’any 2025 als Estats Units és de més edat que qualsevol dels anys anteriors i fins el 1976, o almenys això és el que semblen mostrar les dades de l’FBI, segons l’investigador Jeff Asher.

La millor font de dades sobre víctimes d’assassinat als EUA és l’Informe suplementari d’homicidis (SHR) de l’FBI. L’SHR és una recopilació de dades sobre totes les víctimes d’homicidi denunciades a l’FBI en un any determinat. Les agències informen de detalls sobre el mes, l’edat de la víctima i del delinqüent, la raça i el sexe, les circumstàncies darrere de l’assassinat i quin tipus d’arma es va utilitzar.

L’SHR és una mica difícil de tractar. No tots els estats hi participen ( per exemple, l’estat de Florida no informa) i no totes les agències informen cada any. Molts ordinadors avui dia poden gestionar un full de càlcul de 20.000 files i 100 bytes, però l’SHR es produeix en format ASCII que és increïblement difícil d’utilitzar.

Afortunadament (i això és quedar-se curt), Jacob Kaplan ha estudiat totes les dades antigues de l’SHR que daten del 1976 a l’any 2024 i ha fet que tothom hi pugui accedir de manera raonablement fàcil. Normalment, entre el 80 i el 90 per cent del nombre d’assassinats estimats cada any apareixen a l’SHR, tot i que aquesta xifra ha anat augmentant en els darrers anys gràcies a que Florida ha començat a tornar a informar. L’augment del 2024 probablement reflecteix que l’estimació d’aquell any s’havia de revisar a l’alça en uns quants centenars, però més del 90 per cent dels assassinats de l’any passat apareixien a l’SHR.

L’anàlisi de les dades del 2025 s’ha de prendre amb pinces perquè les dades no estan totalment completes. Òbviament, l’any no s’ha acabat, però fins i tot les agències que han informat no ho han fet completament. Tanmateix, és una gran victòria que els informes mensuals de l’FBI incloguin l’SHR.

Si tornem a l’SHR fins el 1976, es veu la tendència que la víctima mitjana d’assassinat està envellint.

La víctima mitjana d’assassinat fins ara, durant aquest any en curs, és de gairebé 36 anys, més edat que qualsevol dels darrers 50 anys de recopilació d’SHR. L’any passat, la víctima mitjana d’assassinat era lleugerament més jove, tot i que és possible que l’edat mitjana d’aquest any disminueixi quan les dades estiguin completament reportades. Sigui com sigui, l’edat de les víctimes d’assassinat de l’any 2024 i l’any 2025 van ser les més elevades en més de mig segle de recopilació de dades.

No és només una funció de la peculiaritat de les dades de l’FBI. Les dades d’homicidis dels CDC mostren un augment similar de l’edat de la víctima mitjana d’assassinat, que coincideix gairebé exactament amb l’edat mitjana de l’FBI pràcticament tots els anys des del 2001 (més alta a causa de la inclusió de l’11 de setembre a les dades dels CDC).

Si desglossem la proporció de víctimes d’assassinat anual per rangs d’edat, es mostra com poc més del 60% de les víctimes d’assassinat dels darrers dos anys tenien entre 18 i 44 anys, una quantitat considerable menor que fa només cinc anys.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français