La ciberdelinqüència és cada cop més atrevida

L’informe de cibercriminalitat de l’Europol del 2019 ofereix informació sobre amenaces emergents i novetats clau com, per exemple, que la cibercriminalitat continua madurant i cada vegada és més atrevida, traslladant el seu focus cap a objectius més grans i més rendibles, així com cap a les noves tecnologies. Les dades són l’element clau de la ciberdelinqüència, tant des del punt de vista del crim com des de la perspectiva d’investigació.

Fenòmens de cibercriminalitat transversal
1. Les dades són al centre de les escenes del crim. Els ciberdelinqüents apunten a les dades per als seus delictes, de manera que la seguretat de les dades i la consciència dels consumidors són fonamentals per a les organitzacions.

Tendències principals de l’Informe sobre cibercriminalitat 2019
1. El programari de segrest (ransomware) segueix sent l’amenaça principal de ciberdelinqüència el 2019.

  1. Atacs de DDoS: si s’utilitza programari de segrest per denegar l’accés d’una organització a les seves pròpies dades pot esdevenir una amenaça.
  2. Sobrecàrrega de dades per combatre el material d’explotació sexual infantil: la quantitat de material detectat en línia per la policia i el sector privat continua augmentant. Aquest increment suposa un gran esforç en els recursos dels investigadors. Un dels desenvolupaments que poden preocupar és l’explotació sexual en línia de menors. La tecnologia Deepfake és una tècnica que col·loca imatges o vídeos sobre un altre vídeo.
  3. El material explícit autogenerat és cada cop més habitual, impulsat per un nombre creixent de menors amb accés a telèfons intel·ligents d’alta qualitat.
  4. Ciutats intel·ligents: els atacs de programari de segrest més visibles el 2019 van ser contra governs locals, concretament als Estats Units.
  5. La policia respon cada cop més a atacs a infraestructures crítiques.
  6. La xarxa fosca (Darknet) s’està fragmentant. Alguns grups de delictes organitzats també fragmenten el seu negoci en diversos serveis i mercats en línia i, per tant, presenten nous reptes per als investigadors.
  7. Mercats de cadena de blocs (blockchain): a més d’eludir la policia, els desenvolupadors criminals també estan motivats per la necessitat d’augmentar la confiança amb la seva base de clients, tant pel que fa a l’anonimat com també reduint el risc d’estafes.
  8. Compromís per correu electrònic comercial: les dades tornen a ser el centre de la discussió sobre el compromís del correu electrònic empresarial, que és una prioritat comunicada tant pels estats membres de la Unió Europea com per la indústria privada. Si bé aquesta tipologia delictiva no és nova, evoluciona molt ràpidament. Aquesta estafa aprofita la forma en què les empreses fan negocis, fent servir les estructures corporatives segregades i les llacunes internes dels processos de verificació de pagaments.
  9. Protocol de resposta d’emergència de la UE: la resposta coordinada a ciberatacs a gran escala segueix sent un repte clau per a una cooperació internacional efectiva en l’ecosistema de la ciberseguretat.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

El fentanil, molt més letal que l’heroïna

Les morts produïdes per opioides sintètics als Estats Units van passar d’uns 3.000 el 2013 a més de 30.000 el 2018. De fet, els opioides sintètics com el fentanil actualment estan implicats en el doble de morts que l’heroïna.

Als Estats Units, s’hi ha publicat el llibre The future of Fentanyl and Other Synthetic Opioids, que ofereix una avaluació sistemàtica del passat, present i possibles futurs dels opioides sintètics. El llibre té la seva base en anàlisis de dades secundàries, revisions de literatura, estudis de casos internacionals i entrevistes a informadors clau. L’objectiu és proporcionar als responsables de prendre decisions, als investigadors, als mitjans de comunicació i al públic coneixements destinats a entendre millor el problema dels opioides sintètics i com respondre-hi.

Principals conclusions

El fentanil i altres opioides sintètics dominen alguns mercats regionals de drogues al Canadà i l’est dels Estats Units. Factors de l’oferta, més que no pas l’augment de la demanda, n’expliquen la difusió. Els mercats fan difusió en línia de mètodes de síntesi nous i més eficients, comerç electrònic anònim, etc.

En alguns mercats, el fentanil està substituint l’heroïna, no només adulterant-la o complementant-la. La difusió dels opioides sintètics es basa en decisions dels proveïdors i no en la demanda dels usuaris.
El problema en alguns indrets del Canadà és tan greu com a l’est dels Estats Units, malgrat les diferències substancials en la política de drogues i la prestació de serveis públics de salut i serveis socials.

La propagació del fentanil és episòdicament ràpida i persistent. És probable que els problemes amb opioides sintètics empitjorin, perquè als  EUA encara no té un abast realment nacional. Algunes regions a l’oest del Mississipí han estat menys afectades fins ara.

Recomanacions

És imprescindible que es facin esforços per evitar que els opioides sintètics penetrin en algunes zones del país que només han estat afectades moderadament.

Els responsables polítics han d’innovar en els llocs i àmbits on es produeixen els opioides sintètics. S’haurien de considerar seriosament nous enfocaments per respondre a la crisi actual (per exemple, interrompre les transaccions en línia; supervisar llocs de consum; impulsar noves modalitats de tractament basades en evidències, com ara el tractament assistit amb heroïna, i elaborar proves de contingut dels medicaments). Això és necessari per la naturalesa i l’escala del repte que plantegen els opioides sintètics, que en les seves formes i mètodes de distribució actuals representen una sortida de les crisis anteriors. De fet, la resolució d’aquesta crisi pot requerir enfocaments o tecnologies que no existeixen avui dia.

Els governs tenen una responsabilitat única de finançar la recollida de dades i el seguiment de consums i mercats de drogues. La crisi de la sida va impulsar grans inversions en noves dades i sistemes de control, com el sistema nacional de vigilància del comportament del VIH. El nombre de morts per opioides és aproximadament similar al del pic de l’epidèmia de la sida, però ara no hi ha hagut cap inversió comparable en la millora dels sistemes de control.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

Un de cada quatre alemanys, víctima de delictes a internet

L’Agència Federal alemanya per a la seguretat en l’ús de les tecnologies de la informació (https://www.bsi.bund.de/DE/Home/home_node.html) ha publicat els resultats d’una enquesta en línia feta el mes d’abril de 2019 a 2.000 persones d’entre 16 i 69 anys.[1] Un 24% de les persones enquestades manifesten haver estat víctima d’un delicte a internet. Un 29% considera el risc de ser víctima d’un delicte digital com a alt o molt alt.

Un 36% declara haver estat víctima de frau comprant en línia, un 28% de pesca de credencials (phishing), un 26% de virus o troians, un 18% de furt d’identitat, un 13% de programari extorsionador i un 13% de ciberassetjament. Alguns dels enquestats van manifestar haver estat víctimes de diversos tipus de delictes.

Un 61% dels enquestats van declarar que ja usaven programes antivirus, un 58% contrasenyes segures, un 52% tallafocs, un 36% la instal·lació immediata d’actualitzacions del programari, un 32% substitució periòdica de la contrasenya i un 19% comunicació de correu encriptada (la resposta múltiple també era possible). Com a conseqüència d’aquesta realitat, un 73% cerca informació sobre la seguretat a internet, un 24% visita la web de l’Agència Federal per a la seguretat de les tecnologies de la informació i un 47% visita les webs de la policia. Només un 34% afirma no haver sentit parlar d’aquestes pàgines web.

Les franges d’edat que més denuncien davant la policia són la de 60-69 anys (41%) i la de 50-59 anys (40%), mentre que la de 16 a 29 i la de 30 a 39 són les que menys ho fan (23%). Les persones que més s’informen sobre internet també són les de la franja d’entre 50 i 59 anys (un 38% de manera regular i un 40% en cas de tenir algun problema) i la franja d’entre 60 i 69 (37% i 38%). El tema sobre el qual hi ha un nombre més gran de persones que busca informació és la banca electrònica (un 62%). Encara que la gran majoria ha sentit parlar de mesures de prevenció, només una minoria les té en compte i les segueix regularment (9%).

Entre aquells que ja han estat víctimes digitals, les mesures de protecció més usades són tallafocs actualitzats (50%), contrasenyes més segures (44%) i programes antivirus actualitzats (40%).

[1]Vid. https://www.bsi.bund.de/SharedDocs/Downloads/DE/BSI/Digitalbarometer/Digitalbarometer-ProPK-BSI_2019.pdf?__blob=publicationFile&v=3

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

Extorsió, violència i crim organitzat a Llatinoamèrica

Segons un estudi recent [1], després dels homicidis, l’extorsió és el delicte que més mal fa a l’estat de dret als països de Llatinoamèrica i el Carib. L’extorsió no només s’ha convertit en la principal font d’ingressos de les maras, bandes juvenils o grups de crim organitzat. També és l’amenaça més important per a la seguretat pel creixent nombre de morts violentes que produeix.

Un exemple: a El Salvador, un 24% de les persones reconeix haver estat víctima d’extorsió en alguna ocasió. I a Guatemala, les denúncies per extorsió van augmentar un 55% entre el 2013 i el 2018.

Els darrers anys, alguns països han esmerçat esforços per lluitar contra els delictes d’extorsió. S’han aplicat intents de solució tals com l’enduriment de penes, programes de prevenció especialitzats, ús de forces policials especials o línies telefòniques exclusives per a l’atenció de les víctimes. Una altra mesura que ha anat guanyant popularitat és el bloqueig del senyal dels telèfons mòbils dintre de les presons, i és que en alguns països fins al 70% de les extorsions estan gestionades des d’allà.

L’estudi fa tot un seguit de recomanacions per prevenir i controlar les extorsions, ja que els perjudicis per a la convivència i l’economia són devastadors:

  • Impulsar la modernització policial i incentivar la rehabilitació social penitenciària. Agilitzar el sistema policial i de justícia serviria per garantir una millor qualitat de la seguretat ciutadana.
  • Fomentar associacions publicoprivades com l’existent entre el sector productor del sucre i la Policia Nacional de El Salvador. D’aquesta manera la policia ha obtingut equips de mobilitat i comunicacions.
  • Destinar més recursos a respostes tecnològiques de control de l’extorsió. Per exemple, a Mèxic existeix una aplicació de mòbil per poder identificar les trucades amb origen als centres penitenciaris.
  • Aprofundir en els intercanvis regionals sobre bones pràctiques de control de l’extorsió per dur a terme transferències de programes i rèpliques ràpides.
  • Consolidar els mecanismes de control per als casos d’extorsió que involucrin funcionaris públics. Especialment en els casos en què els funcionaris demanen diners als ciutadans per fer determinats tràmits administratius.
  • Generar alternatives professionals atractives per als membres de les bandes juvenils. Per exemple, centres comunitaris que organitzen activitats per prevenir el reclutament de joves en barris d’alt risc.
  • Incentivar que no s’usin diners en efectiu en els comerços petits i mitjans. A Guatemala s’ha detectat que la inversió més gran obtinguda a través de l’extorsió es produeix en comerços, autobusos, taxis o bars.
  • Promoure una participació més gran de les víctimes d’extorsió en el procés penal, envoltant-la de totes les garanties de protecció necessàries per augmentar la xifra de denúncies i condemnes.

[1] Una Cultura Criminal: Extorsión en Centroamérica.

https://blogs.iadb.org/es/inicio/

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

 

 

 

Desigual distribució dels homicidis al món

L’estudi global sobre homicidis d’UNODC[1] mostra que el nombre d’homicidis continua augmentant, tot i que les taxes baixen a causa de l’increment superior de la població. L’any 1990 es van detectar 362.000 casos i l’any 2017 463.821. L’estudi tracta dels homicidis intencionals il·legals[2] que s’han produït al món fins al 2017.

Si ens centrem en les dades continentals, es posa de relleu la gran incidència a les dues Amèriques que, segons les xifres del 2017, concentren el 37% dels homicidis per a només el 13% de la població mundial. La taxa global del 17,2 per cent mil significa un rècord absolut des del 1990, que és el primer any en què es compta amb dades fiables. Veneçuela, El Salvador, Hondures, Guatemala, Mèxic, Colòmbia i Brasil són els que observen taxes més altes.

El segon continent de la llista és Àfrica amb un 13 per cent mil, però amb la cautela d’assenyalar que les dades d’aquest continent encara presenten dubtes de fiabilitat. Fora d’Amèrica, només Sud-àfrica s’atansa als màxims nivells. Europa ha experimentat una reducció del 68% des de l’any 2002 i d’un 38% des del 1990, situant-se en 22.009, una taxa del 3 per cent mil, per davant d’Oceania (2,8 per cent mil) i Àsia (2,3 per cent mil)[3]

La majoria dels homicidis (54%) es va cometre amb armes de foc (instrument majoritari a Amèrica, exceptuant-ne el Canadà, i als Balcans), el 22% amb arma blanca i el 24 % amb altres mitjans.

Els autors dels homicidis són majoritàriament homes (90%). Si ho mirem en termes de condemnes penals, només un 6% de les persones convictes per homicidi són dones. A Europa la xifra arriba al 9%, mentre que a les Amèriques se situa en un 7%, a l’Àsia en un 6% i a l’Àfrica en un 5%. Pel que fa a les víctimes són majoritàriament homes (81%), entre els quals la franja d’edat més afectada és la d’entre 15 i 29 anys (bàsicament, per la realitat americana), tot i que a Europa la més afectada és la d’entre 30 i 44 anys. Les dones són víctimes de les seves parelles (34%), d’altres membres de la família (24 %) i en el 42 % dels casos de persones de fora de l’entorn familiar. És a dir, el cercle més íntim i familiar és el més perillós per a elles. Si ho reduïm als homicidis en el si de les parelles, les dones en són víctimes en un 82% dels casos. Una altra dada remarcable és que quan més alt és el nombre d’homicidis més gran és el percentatge d’homes que en són víctimes.

L’informe apunta contextos que poden facilitar la violència i, per tant, l’augment dels homicidis. Al mateix temps, trenca estereotips tradicionals en aquest àmbit. Concretament n’esmenta:

  • El desenvolupament socioeconòmic (o la manca de) explica els nivells d’homicidis a Europa i Àsia, però té més dificultat per explicar-los a les Amèriques i a Àsia. La delinqüència organitzada, la inestabilitat política i la disponibilitat d’armes de foc són factors crucials en aquests continents. Tot i això, la delinqüència organitzada (i el tràfic de drogues) no sempre generen altes taxes d’homicidis.
  • La desigualtat dels ingressos i de la distribució de la riquesa. Els països amb índexs més alts de desigualtat econòmica són els que presenten un nombre d’homicidis més gran.
  • Les inversions a llarg termini i les polítiques educatives estan associades amb un descens de les taxes d’homicidis.
  • Millorar l’estat de dret és clau per reduir els nivells d’homicidis.
  • El creixement urbà no sembla, per si mateix, causar un increment dels homicidis.
  • Els policies poden ser tant la font de la violència com les víctimes.
  • Els emigrants són morts predominantment per altres emigrants.
  • En alguns països (Xile, El Salvador, Argentina, Panamà, Hondures, Botswana o Montenegro) les presons són els llocs on es detecta el risc més alt de ser víctima d’un homicidi.

[1] Vid. https://www.unodc.org/documents/data-and-analysis/gsh/Booklet1.pdf

[2] Que no tenen empara legal, com podria ser una causa de justificació o constituir una pena en un país que tingui la pena de mort.

[3] Àsia presenta més de quatre vegades el nombre d’homicidis d’Europa, 104.456, però més de sis vegades la seva població.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

Les agressions de caràcter racista, xenòfob o antireligiós a França durant l’any 2018

Des de fa vint-i-cinc anys, la Comissió Nacional Consultiva dels Drets Humans (CNCDH) de França remet al Govern un informe sobre l’estat del racisme, l’antisemitisme i la xenofòbia al país. L’informe s’elabora a partir de diverses fonts, tant oficials, com els registres del Ministeri de l’Interior o del Ministeri de Justícia i l’Enquesta de seguretat, com de dades aportades per associacions i investigadors internacionals. El mes d’abril es va presentar l’informe referent a l’any passat.

El 2018, els serveis de la Policia i la Gendarmeria Nacional van registrar 5.170 delictes en relació amb l’ètnia, la nació, una pretesa raça o la religió. Aquesta xifra representa una baixada per tercer any consecutiu d’aquest tipus de fets (entre el 2015 i el 2016 va baixar el 20%, entre el 2016 i el 2017, un 11% i entre el 2017 i el 2018, un 4%). Tanmateix, les infraccions delictives més greus es van incrementar.

Les dades mostren una gran disparitat territorial. Més del 60% de les víctimes d’aquest tipus de delictes registrats per les forces de seguretat han patit els fets a l’aglomeració parisenca (29%) o a una altra gran aglomeració urbana de més de 200.000 habitants (33%).

Pel que fa a les víctimes, el 2018 les forces de seguretat van registrar 4.840 víctimes d’infraccions de “caràcter racista”, de les quals el 57% són homes. El tram d’edat de la majoria de les víctimes és d’entre 25 i 54 anys (més del 70%) i la nacionalitat de les víctimes és estrangera en el 20%, destacant que el 15% procedeixen d’un país africà.

D’altra banda, cal tenir en compte que les dades procedents dels registres policials no representen més que una petita part dels fets delictius de «caràcter racista» que tenen lloc, ja que no totes les víctimes denuncien els fets. Per això es tenen en compte també les dades de l’enquesta de victimització “Marc de vida i de seguretat”. Segons aquesta enquesta, en el període 2012-2017, només 1 víctima d’injúries “racistes” sobre 50 i 1 víctima d’amenaces o violències físiques «racistes» sobre 6 van declarar haver denunciat el fet davant la policia. Segons aquesta enquesta, l’any 2017, a França 1,1 milió de persones de 14 anys o més (1 persona sobre 45) van ser víctimes d’almenys una agressió de “caràcter racista”.

L’enquesta també mostra una freqüència més elevada que en d’altres tipus d’agressions de fets delictius comesos en grup i a l’espai públic o obert al públic.

L’Informe recull també l’índex longitudinal de tolerància (ILT), creat el 2008 pel professor Vincent Tiberj. Es tracta d’un indicador que sintetitza les respostes a un conjunt de qüestions al voltant del racisme o del rebuig de l’altre; un índex prop de 100 mostra un alt nivell de tolerància i a la inversa mostra un nivell de tolerància feble. L’any 2018, l’índex de tolerància se situava en 67, el que suposa un progrés de 2 punts respecte de l’any 2017. Aquesta evolució no és puntual sinó que segueix la tendència a l’alça dels darrers anys, ja que entre el 2013 i el 2018, l’índex ha progressat 13 punts. La variació és excepcional i molt remarcable en un context en què l’amenaça terrorista i la qüestió de l’acollida de les persones refugiades han estat en el centre del debat públic.

Enllaços d’interès

https://www.cncdh.fr/sites/default/files/les_essentiels_-_rapport_racisme_2016_1.pdf

https://www.interieur.gouv.fr/Interstats/Actualites/Les-atteintes-a-caractere-raciste-xenophobe-ou-antireligieux-en-2018-Interstats-Analyse-N-20

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

Més complexitat en l’amenaça terrorista l’any 2018

El fenomen terrorista ha continuat representant una amenaça de seguretat important per a la Unió Europea durant l’any 2018. Així es desprèn del darrer informe publicat per Europol –Europol’s 2019 EU Terrorism Situation and Trend Report (TE-SAT)–, que considera que el nivell d’amenaça terrorista no ha disminuït, sinó que aquesta ha esdevingut més complexa.

En el total d’atacs terroristes van morir tretze persones i unes desenes van resultar ferides. Amb aquestes xifres i en comparació amb el 2017, el nombre d’atacs i de víctimes es va reduir significativament tot i que va augmentar la xifra de grups terroristes investigats i detinguts a la UE.

L’Informe de tendències de la UE sobre la situació i evolució del terrorisme l’any 2018 és un document sol·licitat pel Parlament Europeu que proporciona una visió concisa de la naturalesa de l’amenaça terrorista a què s’enfronta la UE.

Entre les principals tendències que destaca el document trobem:

–       Tots els atacs terroristes van ser de naturalesa gihadista, comesos per individus sols i contra civils.

–       Els problemes de salut mental d’alguns autors van contribuir a la complexitat del fenomen. Els atacs gihadistes es van dur a terme emprant armes de foc o armes no sofisticades i de fàcil accés, com ara ganivets.

–       El nivell d’amenaça terrorista a tota la UE continua essent elevat, entre altres coses, pel nombre significatiu d’atacs frustrats i pels 16 grups terroristes gihadistes detinguts.

–       Tres grups terroristes interceptats per la policia el 2018 tenien la intenció, entre d’altres, de produir i/o utilitzar explosius i materials químics o biològics. També es va detectar un increment de l’ús de barreges pirotècniques per produir artefactes explosius.

–       Augment generalitzat de la propaganda i les amenaces terroristes d’NBQ.

–       Mentre que els menors d’edat són essencialment víctimes, hi ha preocupació entre els estats membres de la UE per si poden haver estat exposats a l’adoctrinament i la formació i, per tant, esdevenir una amenaça potencial.

–       Existeix preocupació perquè persones amb antecedents penals o empresonades siguin vulnerables a l’adoctrinament i puguin participar  en activitats terroristes.

–       Els estats membres de la UE consideren probable que la disminució del control territorial d’Estat Islàmic sigui substituïda per un augment dels esforços d’Al Qaida per recuperar el poder i la influència.

–       Mentre que la propaganda en línia es mantenia tecnològicament avançada i els pirates informàtics semblen tenir coneixements sobre les eines de comunicació xifrades, les capacitats i tècniques dels atacs cibernètics dels grups eren rudimentàries.

–       Durant l’any 2018, no va sorgir cap grup terrorista amb capacitat demostrada per dur a terme atacs cibernètics efectius.

–       L’Informe també ofereix una visió general de la situació terrorista fora de la UE, incloses zones en conflicte com l’Afganistan, l’Iraq, Líbia o Síria.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

 

Punts calents del crim organitzat a l’oest dels Balcans

Un informe publicat el mes de maig de 2019 per The Global Initiative Against Transnational Organized Crime, un observatori civil per combatre el crim organitzat al sud-est d’Europa,[1] analitza de manera prou exhaustiva la realitat de la delinqüència organitzada a l’oest dels Balcans i intenta detectar-ne els clústers o punts calents.

L’informe parteix de la base que hi ha tres factors fonamentals que afavoreixen aquest tipus de delinqüència:

  1. La vulnerabilitat econòmica. Molt alta a la zona, amb grups de població amb un atur superior al 50%.
  2. Sistemes polítics febles o fraccionats i incomunicats. La successió dels greus i violents conflictes que es van donar en aquella regió van comportar que la xarxa institucional creada amb el suport (imposició en alguns casos) internacional no tingui la força ni l’autoritat necessàries per garantir nivells acceptables d’estat de dret. D’altra banda, els diversos organigrames institucionals no es relacionen adequadament (ni col·laboren) entre ells. En són exemples clars les policies de les repúbliques de Bòsnia i Hercegovina, les institucions serbo-kosovars i les albano-kosovars i molt clarament les institucions de Sèrbia i les kosovars. Aquest fet comporta que no hi ha poders sòlids consolidats en àmplies àrees territorials. Aquest factor i l’anterior faciliten els vincles entre els negocis, la criminalitat i el poder polític.
  3. La ubicació geogràfica. Aquesta ubicació cal entendre-la en dos sentits:
    • En relació amb les estructures viàries i de comunicació. Les ciutats situades en encreuaments d’autopistes o carreteres importants, així com nusos ferroviaris, permeten una circulació més fluïda i fàcil dels productes objecte de l’activitat de la criminalitat organitzada.
    • En relació amb la proximitat o llunyania de zones per on es troben productes tradicionalment destinats a les activitats de la delinqüència internacional. En aquest cas, la regió està en la ruta de l’heroïna entre Afganistan i Europa Occidental, així com constitueix un bon punt d’entrada a aquesta darrera de persones que fugen de les misèries i les guerres de l’Àfrica i de l’Orient Mitjà i d’armes que posen en el mercat aquests conflictes.

A partir d’aquests factors, l’informe acaba ubicant ciutats i regions que no només tenen moltes possibilitats de convertir-se en punts calents del crim organitzat, sinó que han comprovat que realment ho són a la pràctica.

Els llocs concrets que identifica l’informe, són, entre d’altres:

  • Subotica (Sèrbia): tràfic de drogues i tabac (abans de la construcció del mur per part d’Hongria també tràfic d’éssers humans).
  • Vršac (Sèrbia): tràfic de tabac i heroïna.
  • Tuzla (Bòsnia i Hercegovina). Tràfic de persones, bestiar, fusta, drogues, cotxes, i diners i roba falsificats.
  • Regió de Trebinje (Bòsnia i Hercegovina). Tràfic de drogues, tabac i persones.
  • Rožaje i voltants (Montenegro). Tràfic de drogues, persones, tabac, medicaments i armes.
  • Kula (entre Kosovo i Montenegro). Tràfic de tabac i drogues.
  • Durrës (Albània). És el port més gran del país i principal port d’entrada per a mercaderies que venen de Llatinoamèrica. Per això té un paper rellevant en la importació de cocaïna provinent de Colòmbia.
  • Vlorë (Albània). Segon port del país, punt de sortida per al cànnabis de producció nacional i de nombrosos delinqüents que es desplacen cap a Itàlia i Espanya.
  • Ports de Bar, Budva i Kotor (Montenegro). Són ports famosos per l’entrada de cocaïna, tot i que també s’hi produeix, per exemple, contraban de tabac. Han experimentat recentment una guerra a mort entre bandes de narcotraficants, que ha causat moltes víctimes.
  • Sarajevo i regió limítrof (Bòsnia i Hercegovina). Gran rellevància del robatori i tràfic de vehicles. Manifesta ineficàcia de la policia en la detenció dels autors d’aquests delictes.
  • Pristina (Kosovo). Tràfic de drogues i falsificació organitzada de títols de propietat pública.
  • Skopje (Macedònia). Nucli crucial en el tràfic de drogues tant nord-sud com est-oest.

L’informe conclou afirmant que aquesta regió és víctima de la seva pròpia ubicació demogràfica així com de la inestabilitat política i econòmica. Els autors de l’informe, però, semblen detectar entre la població un cert cansament de la corrupció i el crim organitzat que ja ha provocat protestes públiques amb una certa virulència.

[1] Vid. https://globalinitiative.net/wp-content/uploads/2019/05/Hotspots-Report-English-13Jun1110-Web.pdf

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

Assetjament escolar: el primer pas cap a una conducta antisocial adulta

A inicis de 2019 es va publicar l’estudi “Bullying, una puerta de entrada a la conducta antisocial adulta”, de Pedro García Sanmartín. Aquest estudi considera que el dèficit de valors socials i una educació deficitària en els nens i nenes esdevenen factors de risc de les conductes d’assetjament escolar. Aquesta conducta suposaria una porta d’entrada de les conductes antisocials en adolescents i persones adultes.

Malauradament, l’estudi considera que s’està produint un augment de la xifra de casos de bullying o ciberbullying, així com de nens i nenes cada cop de menys edat amb trastorns com ara depressions, ansietat o suïcidis. A més, es detecten altres problemàtiques associades a l’escola com l’abandonament escolar o baixes qualificacions, etc., així com altres conductes antisocials com el consum prematur d’alcohol o drogues, conductes vandàliques o furts.

L’estudi també s’esplaia en els temps que estem vivint i considera que tant la procrastinació com la voluntat d’obtenir de manera immediata allò que es desitja sense pensar en les conseqüències que reportarà en el futur està tenint com a resultat infants sense habilitats socials per afrontar els problemes que se’ls presentin en el futur.

Un dels efectes importants de les vivències de la infància, que perduraran a la maduresa i afectaran el desenvolupament personal, és el de l’efecte Pigmalió, és a dir, les desqualificacions i etiquetes adquirides durant la infància quedaran impreses en la personalitat, i en alguns casos provocaran baixa autoestima, inseguretat o altres trastorns cognitius.

L’autor considera que l’assetjament escolar és un problema multifactorial, però és un fenomen que tothom, en diferent mesura, ha contribuït a originar i, per tant, cal que tota la societat es comprometi a erradicar-lo. Sobretot perquè sovint és el pas previ de futures conductes desviades.

Les causes de l’assetjament són també multifactorials. La manca d’habilitats i valors socials normalitzats fa que aquests infants cerquin refugi en conductes antisocials, que consideren justificades, i que són reforçades pels testimonis, que en alguna mesura també tenen dèficit en alguns dels valors socials essencials, a més de manca de seguretat.

Entre les diverses conclusions a què arriba l’estudi cal esmentar:

  • La necessitat de reclamar un canvi del sistema educatiu, i que es millori la dotació de recursos i les eines als serveis vinculats a l’educació així com als serveis assistencials.
  • Destaca la importància de l’educació, és a dir, que tant mestres com pares i mares assumeixin la responsabilitat d’ajudar els infants a descobrir les facultats ocultes, extreure-les i mostrar-les per tal que aconsegueixin seguretat, autoestima i autoconeixement, i poder afrontar en un futur els problemes que se’ls presentin.
  • L’autor subratlla que cal canviar hàbits intergeneracionals educatius antics que no ajuden al desenvolupament actual dels nens i nenes. Atès que vivim en un món complex, cal atendre valors com la tolerància, el respecte, la igualtat, la justícia i la solidaritat.

A Catalunya, d’acord amb els resultats de l’Enquesta de violència escolar de l’any 2016, sobre el 40% de l’alumnat va ser víctima d’algun fet de maltractament per part dels companys i companyes. D’aquests, un 24% va patir més d’un fet aquell any i un 10,4% va patir assetjament, és a dir, va patir accions negatives una o més vegades cada setmana.

De totes les víctimes d’assetjament, un 40% ho ha estat de ciberassetjament, i aquí el percentatge de víctimes noies és molt més alt que el de nois (un 25,4% davant del 15%).

http://www.fepsu.es/file/BULLYING.pdf

http://interior.gencat.cat/ca/el_departament/publicacions/seguretat/estudis_i_enquestes/

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

Situació de les drogues a Europa l’any 2019

Segons l’Informe europeu sobre drogues 2019, tendències i novetats, Europa ha experimentat profunds canvis pel que fa als reptes que planteja l’àmbit de les drogues, inclosa l’aparició de més substàncies no controlades.

També s’han observat canvis significatius en el mercat de les drogues i el consum. El mercat està dominat per les substàncies vegetals importades a Europa, i això fa que Europa s’hagi convertit en un mercat en el qual les drogues sintètiques i la producció dintre del continent hagin adquirit més importància.

ESTIMACIONES DEL CONSUMO DE DROGAS EN LA UNIÓN EUROPEAEntre els principals ítems a destacar de l’informe s’inclouen:

  • La globalització i els avenços tecnològics han reconfigurat les qüestions estratègiques que els responsables polítics europeus han de considerar.
  • Actualment, la xifra de persones que sol·liciten per primer cop tractament per consum d’heroïna és baixa en comparació amb els patrons històrics, les taxes de consum per via parenteral han caigut, i la xifra anual de nous casos de VIH atribuïts al consum de drogues per via parenteral s’ha reduït al voltant d’un 40% en els darrers deu anys.
  • L’epidèmia d’opioides que actualment pateixen els Estats Units i el Canadà s’explica pel consum d’opioides sintètics, en particular els derivats del fentanil. Això de moment no passa a Europa, però és motiu de preocupació.
  • Hi ha indicis que la creixent disponibilitat de cocaïna està generant més costos sanitaris. Des de 2014, el nombre de consumidors que inicien tractament per problemes amb la cocaïna, tot i que és relativament baix, ha augmentat més d’un 35%.
  • Les dades actuals sobre la cocaïna a Europa revelen que tant la xifra d’intervencions com les quantitats intervingudes marquen màxims històrics. La cocaïna entra a Europa per nombroses vies i mitjans, però destaca el creixement del tràfic de gran volum en grans ports, per mitjà de contenidors.
  • La producció de drogues sintètiques a Europa, tot i que és difícil de controlar, sembla que està creixent, diversificant-se i tornant-se més innovadora. Això s’observa en virtut de les darreres dades que mostren un increment de les intervencions de productes químics precursors.
  • Els darrers anys s’han desenvolupat noves formes de cànnabis arran dels avenços en les tècniques de cultiu, extracció i producció. Els tipus de plantes establerts tant a Europa com al Marroc –on té origen bona part de la resina de cànnabis que es consumeix a Europa– han començat a ser substituïts per plantes híbrides i de diverses varietats que produeixen cànnabis més potent.
  • Durant l’any 2018, el sistema d’alerta de la UE sobre noves substàncies psicoactives va rebre notificacions de noves substàncies a raó d’una per setmana. Un total de 55 va ser la xifra detectada l’any 2018, similar a la de l’any 2017.
  • Durant l’any 2017, les intervencions de drogues il·legals pels cossos i forces de seguretat va arribar a la xifra d’1,1 milions. Els tres països amb un nombre més elevat d’intervencions van ser Espanya, Regne Unit i França, que sumats representen les dues terceres parts del total d’intervencions a la Unió Europea.
  • L’heroïna és l’opioide més consumit en el mercat de drogues europeu. L’heroïna entra a Europa per quatre rutes principals: la ruta dels Balcans i la ruta meridional, que són les més importants, i també hi ha una ramificació de la ruta meridional que passa per Síria i Iraq, i la ruta septentrional.
  • S’ha produït un cert ressorgiment de l’MDMA, la producció del qual es concentra als Països Baixos i Bèlgica.

http://www.emcdda.europa.eu/system/files/publications/11364/20191724_TDAT19001ESN_PDF.pdf

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français