Continua el descens de la delinqüència a Alemanya

El recent informe de la Bundeskriminalamt per a l’any 2021[1] confirma la tendència al descens de la delinqüència a Alemanya, que retrocedeix en un 4,9% en relació amb l’any anterior (5.047.860 delictes, una disminució de 262.761 en relació amb el 2020). És el cinquè any consecutiu que la tendència es manté i allunya les dades totals dels sis milions registrats entre els anys 1993 i 2009 o entre el 2014 i el 2016.

Els descensos més significatius, en correlació amb l’evolució de la pandèmia i les mesures per contrarestar-la, els trobem en els delictes contra la legislació de malalties infeccioses, amb una reducció del 82,7%; els robatoris i furts, que es redueixen conjuntament un 11,8% (199.044 casos en xifres totals); les lesions doloses lleus (-10%, 37.306 casos menys). També disminueixen els delictes contra la legislació d’armes (-12,5 %) i els delictes amb violència greu (homicidis de tipus divers i lesions greus), que es redueixen en un 6,8%.

Per contra, augmenten principalment els delictes de difusió de material pornogràfic (de nens i joves), que s’incrementen en un 87,8 % i les amenaces (+21,9%). En canvi, una mica sorprenentment, puja menys (sobretot tenint en compte el context d’increment de l’activitat en línia) la ciberdelinqüència (+12%). Altres increments no són significatius des del punt de vista quantitatiu.

En coherència amb el descens de delictes, disminueix també el nombre de detinguts (un 3,9%), i tant el nombre de detinguts alemanys (4,1%) com d’altres nacionalitats (-3,6%). La taxa de resolució de delictes es manté estable, amb una molt lleugera tendència a la baixa (-0,3%).

En resum, una evolució de la delinqüència que no es correspon amb les tendències d’altres països de l’entorn, ja que, al temps que puja moderadament la delinqüència cibernètica (malgrat el notable creixement del món digital), baixa molt notablement la delinqüència contra la propietat i més moderadament, però també de manera significativa, la delinqüència més violenta.


[1] Vid. https://www.bka.de/DE/AktuelleInformationen/StatistikenLagebilder/PolizeilicheKriminalstatistik/PKS2021/pks2021_node.html;jsessionid=C1BF5345D19E9FB1E8769E30406A6CB4.live292

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

Impacte de la violència amb armes de foc als Estats Units

Cada any, més de 40.000 nord-americans moren en actes de violència amb armes de foc i aproximadament 85.000 resulten ferits per trets. Això equival a més de 110 persones a les quals se’ls dispara i moren cada dia als Estats Units i a més de 200 persones ferides per trets. Però el trauma de la violència amb armes de foc no acaba quan s’atura un tiroteig.

Al llarg dels Estats Units, persones de totes les condicions socials s’han vist afectades per aquesta epidèmia de la salut pública. En una enquesta nacional, el 58% dels adults van informar que ells o algun ésser estimat havia experimentat la violència amb armes de foc al llarg de la seva vida. A més, milions de persones han resultat ferides per trets, han estat amenaçades amb una arma de foc o han presenciat un acte de violència amb armes de foc al llarg de la vida.

És per aquest motiu que Everytown for Gun Safety celebra la Setmana Nacional dels Supervivents de la Violència amb Armes de Foc (National Gun Violence Survivors Week) cada mes de febrer.

Experimentar violència amb armes de foc té impactes emocionals, físics, legals i econòmics duradors en els supervivents i en les seves comunitats. L’amplitud i la diversitat de l’experiència dels supervivents estan directament relacionades amb la natura d’ampli radi de la crisi de violència amb armes de foc dels Estats Units. La violència amb armes de foc pot adoptar moltes formes, com suïcidis i intents de suïcidi amb arma de foc, homicidis i agressions amb armes de foc, violència domèstica que involucri arma de foc, tirotejos a les escoles, tirotejos per part de la policia i tirotejos no intencionals, entre altres incidents.

Identificar-se com a supervivent de la violència amb armes de foc abasta moltes experiències diferents: presenciar un acte de violència amb armes de foc, rebre amenaces amb arma de foc o ser ferit o tenir algun conegut o ésser estimat ferit o assassinat amb arma de foc.

Malgrat tot, la cultura dels Estats Units de silenci entorn a la violència amb arma de foc significa que amb massa freqüència no es parla ni es comprèn totalment l’impacte en els supervivents per a tota la vida. Una de les conseqüències d’aquest silenci és que molts supervivents no reben el suport i els serveis que necessiten per viure amb aquest trauma i superar-lo. Per ajudar a trencar aquest silenci, es va fer una enquesta a 650 supervivents a finals de l’any 2021. Les dades mostren la magnitud de l’epidèmia de violència amb armes de foc als Estats Units i l’impacte durador en les persones i les comunitats. Entre les principals conclusions cal destacar:

  • Nou de cada 10 supervivents de violència amb arma de foc informen d’haver patit un trauma a causa de l’incident.
  • Més de la meitat de les persones que han experimentat violència amb arma de foc el darrer any van qualificar el trauma de 5 sobre 5.
  • Infermers, metges o personal hospitalari van ser els més propensos a dir que van experimentar l’impacte a través del seu treball, seguits de personal que treballa a les escoles.
  • Dos terços dels supervivents ferits per trets van expressar la necessitat de rebre serveis de salut mental, teràpia i suport.
  • Gairebé un de cada tres supervivents va dir que necessitava assistència legal com a víctima o per la mort d’un familiar.
  • Un de cada tres supervivents va dir que necessitava suport econòmic per ajudar a cobrir els costos del funeral o metges o per compensar els ingressos perduts a causa d’una mort o una lesió.

Everytown Research & Policy presenta l’informe dividit en cinc seccions que analitzen el dol i el dolor per la mort per armes de foc, centrant-se, sobretot, en les experiències dels supervivents.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

Seria possible suprimir el servei policial en la seguretat del trànsit als Estats Units?

Durant el mes d’abril d’aquest any es va publicar l’informe Dismantling Law Enforcement’s Role in Traffic Safety: A Roadmap for Massachusetts. Aquest estudi ofereix una visió i un marc per avançar cap a la seguretat del trànsit sense policia.

Els controls de trànsit són la forma més comú de contacte entre els ciutadans i la policia. Una investigació recent del rotatiu The New York Times va trobar que, els darrers cinc anys, es van produir més de 400 morts causats per oficials de policia durant els controls de trànsit de persones que no anaven armades ni tampoc estaven sota persecució per un crim violent.

Malgrat els danys obvis causats, existeix una creixent evidència –segons l’estudi– que els controls de trànsit no redueixen significativament els accidents greus o fatals. L’informe esmenta una investigació del Projecte de Policia Oberta d’Stanford i l’Administració Nacional de Seguretat del Trànsit a les Carreteres que destaca que, arran del seguiment de 33 patrulles estatals estudiades, no van trobar cap associació entre els controls de trànsit i les taxes de mortalitat per accidents.

Durant l’any 2021, més de 38.000 persones van morir en accidents de trànsit a les carreteres nord-americanes. L’informe expressa una necessitat creixent de repensar les estratègies que s’utilitzen per fer que les carreteres nord-americanes siguin més segures.

L’informe introdueix un marc per avaluar les infraccions de trànsit pel seu impacte en la seguretat i conclou que moltes infraccions podrien gestionar-se sense la participació de la policia, o eliminar-se del tot de la llei en no tenir cap relació amb la seguretat del trànsit. Els diferents enfocaments en el disseny dels carrers, la tecnologia i les polítiques públiques podrien fer possible la construcció d’alternatives no policials en la seguretat del trànsit.

L’estudi ofereix diverses recomanacions per tal que els municipis i les agències estatals redueixin la participació de la policia en la seguretat del trànsit, i proporciona alternatives que serien més efectives per reduir els accidents greus i fatals. Les recomanacions inclouen, però no es limiten a:

  • Proposar la prohibició dels controls pretextuals
  • Exigir la recopilació, l’anàlisi i la resposta de dades d’aturades, i el bloqueig de trànsit
  • Augmentar el finançament per millorar les infraestructures

El document també sol·licita als legisladors estatals que promoguin una legislació que inclogui:

  • Permetre que els municipis optin per l’aplicació automatitzada de càmeres de trànsit
  • Posar fi a les mesures punitives basades en el deute per falta de pagament de multes de trànsit
  • Permetre als residents obtenir llicències de conduir independentment del seu estatus migratori

La proposta d’eliminació de la seguretat en el trànsit de l’àmbit de tots els tipus d’aplicació de la llei, inclosa la policia i els tribunals, no seria un canvi petit i caldria transformacions significatives en moltes àrees de la societat nord-americana i del govern.

Tenint en compte això, el marc i les recomanacions incloses en aquest informe adopten un enfocament que pretén reduir el dany i disminuir les conseqüències negatives de la participació de les forces de l’ordre en la seguretat del trànsit a curt termini, mentre es construirien sistemes alternatius.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

Els delictes digitals augmenten notablement a Suïssa

Les dades sobre criminalitat de l’any 2021 a Suïssa presenten com a aspecte més destacable l’increment dels delictes que ells anomenen “delictes digitals”, que pugen a 30.351, xifra que representa un increment d’un 24% en relació amb l’any anterior i una mitjana de 83 delictes diaris. La immensa majoria, un 88%, es poden enquadrar en la cibercriminalitat econòmica. Concretament, l’increment més gran apareix en els ciberfraus o ciberestafes. La conducta més freqüent és la no distribució de productes pagats en petites plataformes (6.884), seguida d’alteracions de la personalitat en els pagaments en línia (ús d’identitat de tercers), (6.670).

En l’àmbit dels delictes violents, trobem escenaris diversos en funció dels tipus delictius: La xifra més baixa d’homicidis consumats des de l’inici de la sèrie el 1982, 42 homicidis, la majoria dels quals (23; 54,8%) es produeixen en l’àmbit domèstic. Quinze dones i un home han estat morts per les seves parelles (actuals o anteriors). Tres dels morts eren nens que van morir a mans d’algun dels pares. En canvi, els delictes de lesions s’han mantingut estables amb relació a l’any anterior, amb 1.665 casos, i les violències sexuals han augmentat notablement. Concretament, les violacions han arribat a 757 (44 més que l’any 2020) i s’han situat en la xifra més alta dels darrers deu anys.

Els delictes contra la propietat (no digitals) també van tenir comportaments diversos: els robatoris a domicili van ser 31.186, xifra que significa un 5% menys que l’any anterior i confirma una tendència descendent des de l’any 2012. En la mateixa línia, els furts i robatoris al carrer (-1912) i de carteres (-1723) també experimenten un descens. Els robatoris/furts en vehicles i de vehicles augmenten en 995 casos, així com les bicicletes elèctriques (8.919 casos, un 47% més que l’any anterior), mentre que les bicicletes clàssiques, tot i ser encara un objecte de sostracció freqüent (27.246), van registrar un descens de l’11% en el darrer any.

82.284 persones van ser detingudes per la comissió d’actes delictius, de les quals un 13,3% eren menors d’edat i un 15,9%, adults joves (entre 18 i 24 anys). Tant el nombre d’adults detinguts com el de joves adults han baixat, mentre que el de joves ha augmentat (3,5%). Els joves van ser detinguts majoritàriament per delictes menors, com ara danys o furts a botigues, però el nombre de joves detinguts per delictes violents ha continuat la tendència a l’alça dels darrers anys.

Font de la informació: https://www.bfs.admin.ch/bfs/de/home.assetdetail.21324071.html

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

La pandèmia de covid-19 impulsa el comerç de productes falsificats

La darrera avaluació de l’amenaça de delictes contra la propietat intel·lectual elaborada conjuntament entre Europol i l’Oficina de Propietat Intel·lectual de la Unió Europea (EUIPO) revela que la distribució de productes falsificats ha augmentat molt durant la pandèmia de covid-19. La crisi sanitària ha presentat noves oportunitats per al comerç de productes falsificats i els delinqüents han ajustat els seus models de negoci per satisfer la nova demanda global.

Les xarxes criminals s’han adaptat ràpidament a les noves oportunitats i a la demanda de productes generats per la pandèmia.

• Els cosmètics, aliments, productes farmacèutics, pesticides i joguines falsos representen una amenaça greu per a la salut dels consumidors.

• La falsificació depèn ara, en gran mesura, del domini digital per obtenir components i distribuir els seus productes (tangibles i no tangibles) als consumidors a través de plataformes en línia, xarxes socials i serveis de missatgeria instantània.

• La majoria de productes falsificats distribuïts a la Unió Europea es produeixen fora de la UE.

L’informe, basat en dades de tota la UE i en la informació operativa d’Europol, confirma que la falsificació i la pirateria continuen suposant una greu amenaça per a la salut, la seguretat i també per a l’economia europea. Les importacions de productes falsificats van assolir els 119.000 milions d’euros l’any 2019, la qual cosa representa el 5,8% de tots els béns que van entrar a la Unió, segons les darreres dades de l’OCDE.

L’avaluació subratlla que, tot i que la majoria de falsificacions al mercat de la UE es produeixen fora del territori, principalment a la Xina i altres parts d’Àsia, la fabricació al si de la UE és una tendència que va en augment.

La creixent importació de materials d’embalatge i productes semielaborats falsificats a la UE indica clarament la presència d’instal·lacions de fabricació il·legals a la Unió. Les xarxes criminals amb seu a Europa implicades en delictes de propietat intel·lectual fan la distribució de falsificacions importades i, en alguns casos, operen en modernes instal·lacions de producció que munten productes semielaborats.

L’informe aporta dades per comprendre l’abast d’aquest fenomen criminal i demana una acció concertada com a resposta a mesura que s’avança en l’etapa postcovid.

Com a articles destacats objecte de falsificació cal esmentar els telèfons mòbils, els seus accessoris i components. Es venen en gran quantitat durant esdeveniments com el Black Friday o el Cyber Monday. Així mateix, els falsificadors han estat explotant recentment l’escassetat de subministraments globals de xips de semiconductors.

En el cas dels perfums i cosmètics, la producció il·lícita es refereix a béns d’ús quotidià com ara el xampú, la pasta de dents o el detergent. El comerç de plaguicides il·lícits continua sent una activitat de baix risc i alt benefici per la gran demanda i les baixes sancions per als infractors.

La pandèmia de covid-19 també va provocar una oferta més gran de contingut digital il·lícit, que sovint està vinculat a altres activitats cibercriminals. La pirateria és ara principalment un delicte digital i els llocs web que distribueixen il·legalment contingut audiovisual s’allotgen en servidors d’Europa, Àsia i l’Orient Mitjà.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

La policia publica els resultats d’una revisió d’experts de la tecnologia de reconeixement facial a Nova Zelanda

Una revisió d’experts independent ha proporcionat a la policia de Nova Zelanda consells detallats sobre les oportunitats i els riscos associats a l’ús de la tecnologia de reconeixement facial (TRF).

En resposta a la revisió, duta a terme pels doctors Nessa Lynch i Andrew Chen, la policia ha decidit que no utilitzarà la tecnologia de reconeixement facial en directe sense una anàlisi més detallada, tenint en compte les preocupacions legals, de privacitat i de drets humans, amb un enfocament particular en el context de Nova Zelanda.

La policia s’embarca ara en un pla de resposta basat en les 10 recomanacions de la revisió, per garantir la seguretat del personal policial i de les comunitats.

TRF és qualsevol cosa que utilitza una imatge de la cara d’una persona per donar suport a la identificació d’aquesta persona. L’abast d’aquesta tecnologia està creixent i va des d’una comparació d’una en una (és a dir, el sistema SmartGate a la frontera), fins a Live Automated TRF, un sofisticat programari de càmera que pot identificar diverses persones en grans multituds.

Segons ha confirmat la revisió, la policia no utilitza actualment la tecnologia de reconeixement facial en directe.

El Pla de resposta de la policia adoptarà les 10 recomanacions de la revisió:

1. Continuar fent una pausa en qualsevol desenvolupament de Live TRF.

2. Revisar la seva col·lecció d’imatges i la retenció actual d’imatges facials.

3. Continuar enfortint el procés de posada en marxa ètica de la tecnologia.

4. Assegurar la governança contínua i la supervisió del desplegament.

5. Mantenir la col·laboració amb els maoris.

6. Mantenir la transparència.

7. Desenvolupar una declaració política sobre la vigilància TRF en llocs públics.

8. Implementar orientacions per a l’accés als sistemes de tercers.

9. Implementar una cultura d’ús ètic de les dades en l’organització.

10. Implementar un sistema d’escaneig d’horitzons en curs.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

Com millorar les actuacions de la policia amb persones amb discapacitat

La resposta de la policia a incidents o situacions en què participen persones amb discapacitat, ja sigui com a víctimes, autors o testimonis, és un tema sensible que ha generat disfuncions arreu del món. A Austràlia, la Comissió Reial sobre Violència, Abusos, Negligències i Explotació de Persones amb Discapacitat ha publicat, l’octubre del 2021, un informe d’investigació sobre aquesta casuística, elaborat per investigadors de la Universitat de Nova Gal·les del Sud, a Sidney.

La investigació pretenia, entre altres objectius, aportar evidència tant d’aquest tipus d’actuacions a Austràlia com de les situacions de risc que se’n derivaven o de les possibles millores en la primera resposta a situacions d’emergència amb persones amb discapacitat.

A més d’una revisió de la literatura acadèmica (a Austràlia i en el context internacional), la investigació ha recollit dades sobre les polítiques i pràctiques policials, ha analitzat i estudiat casos concrets per conèixer les experiències de les persones amb discapacitat, veure els punts clau dels reptes i l’oportunitat de les respostes policials, i ha fet consultes amb representants de persones amb discapacitat i amb agents policials per examinar les experiències i punts de vista de les dues parts.

Pel que fa al coneixement acadèmic existent, destaca que la majoria de la investigació s’ha centrat en les experiències en què s’han criminalitzat persones amb alguna discapacitat mental o amb un desavantatge social complex. A més, la major part de la literatura conclou que les respostes de la policia a persones amb discapacitat sovint són profundament inadequades. Una de les principals mancances que troben és la capacitat de recollir dades fiables sobre persones amb discapacitat a les bases de dades de les policies australianes.

Quant a les experiències policials, s’han agrupat en nou àmbits per poder-les analitzar:

  • existència d’un pla d’acció o similar per a persones amb discapacitat;
  • recollida de dades de persones amb discapacitat;
  • existència d’interlocutors o persones d’enllaç;
  • mecanismes d’assessorament;
  • lideratge corporatiu;
  • informació accessible;
  • formació;
  • procediments d’actuació, i
  • altres experiències.

Els resultats mostren una gran diferència en com afronten les vuit jurisdiccions policials aquestes situacions, ja que només una (Victòria) comptava amb experiències en els nou àmbits, mentre que una altra (el Territori del Nord) no en complia cap.

Així mateix, les entrevistes amb representants de persones amb discapacitat han confirmat, de manera destacada, una consistència amb les troballes de la literatura acadèmica. A més dels factors relacionats amb les discapacitats de les persones, també emfatitzen la influència d’altres factors, com els socioeconòmics, culturals, de pobresa, desavantatge, discriminació, racisme i sexisme. Aquestes entrevistes, tot i que han mostrat molts exemples de pràctiques pobres o perjudicials, també han proporcionat exemples de bones pràctiques.

La principal conclusió de l’estudi, com s’ha comentat, és que “les respostes policials a persones amb discapacitat són, en general, inadequades, sovint perjudiquen el benestar de les persones amb discapacitat i poden impactar negativament i significativament en els seus drets en relació amb la justícia”. En destaquen dos factors concurrents com a causa que podrien ajudar a solucionar aquesta problemàtica. D’una banda, que han augmentat els casos en què s’utilitza la policia per donar resposta a problemes socials, encara que no sigui la resposta més adequada. De l’altra, la reducció pressupostària en serveis socials adequats per oferir aquesta resposta.

Per acabar, es proposen algunes línies de millora en dos àmbits, el de les polítiques (en la recollida i l’anàlisi de dades, en la resposta a persones amb discapacitat que han viscut una experiència de criminalització i respostes policials inefectives, entre d’altres) i el de les pràctiques concretes (com l’elaboració de pautes o procediments d’actuació per als agents de primera línia, o l’obligatorietat de comptar amb intermediaris a l’hora de tractar amb persones amb discapacitat).

Es pot consultar l’informe al lloc web de la Comissió, on, a més de la versió completa, també se’n pot consultar una altra en format “lectura fàcil”, que conté un resum amb imatges per explicar les idees del document.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

Enquesta de seguretat pública de Catalunya: 10 apunts

Durant els mesos de novembre i desembre de l’any 2020 es va realitzar el treball de camp de l’Enquesta de seguretat pública de Catalunya (ESPC) corresponent a l’edició d’aquell any. Sobre una mostra estratificada en nou àmbits territorials (nou regions policials) i fixant quotes encreuades per sexe i edat, es van fer un total de 7.900 entrevistes a catalans i catalanes de 16 anys i més. A continuació, es presenta un recull dels principals indicadors i conclusions.

  1. Augmenta lleugerament el percentatge de persones que han patit com a mínim un fet considerat delictiu (+1.8). Aquest índex de victimització disminueix (-3.6) si eliminem els enganys, fraus i estafes.
  2. Disminueix lleugerament respecte l’edició anterior (1.7 l’any 2017 i 1.5 el 2020) el coeficient de multivictimització, és a dir, la mitjana de fets patits per cada víctima.
  3. Barcelona és la regió policial amb l’índex de victimització més elevat (34.1%), seguida del Camp de Tarragona (27.7%), la Metropolitana Nord (27.5%) i Girona (26.9%). Les regions policials amb més increment són el Camp de Tarragona (+4.2), Girona (+3.9), les Comarques Centrals (+3.1) i la Metropolitana Nord (+3). Les regions policials que experimenten més descens de la victimització són les Terres de l’Ebre (-2.8) i Ponent (-2.6).
  4. La victimització delictiva per àmbits posa de manifest un augment significatiu dels enganys, fraus i estafes (+6.1). Un 13.8% de les persones enquestades van patir com a mínim una estafa, frau o engany. La resta d’àmbits es mantenen estables o van a la baixa, com els de proximitat contra el patrimoni, persones o vehicles, probablement pels efectes dels mesos de confinament sobre els fets que recullen.
  5. El 32.5% dels fets registrats són enganys, fraus i estafes, 14.6 punts més que en l’edició del 2017. Els fets relacionats amb el vehicle cauen 4 punts i se situen en un 25.1% del total.
  6. El 66.3% dels enganys, fraus i estafes van ser comesos en línia, el 14.1% presencialment i el 12.9% telefònicament.
  7. La victimització es distribueix equitativament entre homes i dones (27.9% i 27.3%, respectivament); les dones són lleugerament més victimitzades en els grups d’edat més joves (16 a 25 i 26 a 40 anys) i els homes, en els grups d’edat més avançada (41 a 64 i 65 i més).
  8. Disminueix en 4.6 punts l’índex de denúncia. El 26% dels fets considerats delictius van ser denunciats signant un document davant la policia o el jutjat. Els àmbits de la segona residència i el domicili són els que presenten els índexs de denúncia més alts (52.1% i 46%, respectivament) i els enganys, fraus i estafes, el més baix (16.8%).
  9. La valoració del nivell de seguretat al municipi aconsegueix una mitjana de 6.8 sobre 10, amb una lleugera disminució en relació amb el 7.2 del 2017. Homes i dones obtenen mitjanes molt similars. No obstant això, quan preguntem a les persones enquestades si han deixat de fer coses per por de ser víctimes d’un delicte, d’entre les respostes positives (al voltant del 32%), un 42.2% són dones i un 21.3%, homes.
  10. La valoració dels cossos policials (PG-ME i policies locals) retorna a valors del 2015 després d’una edició, l’any 2017, molt condicionada pels atemptats del 17-A i els esdeveniments de l’1-O. PG-ME i policies locals aconsegueixen una valoració sobre 10 de 7.3 i 6.9 punts, respectivament.

Podeu consultar la presentació de resultats a l’enllaç Enquesta de seguretat pública de Catalunya 2020.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

IOCTA 2021, el darrer informe sobre les amenaces cibernètiques més recents

La digitalització accelerada relacionada amb la pandèmia de la COVID-19 ha influït significativament en el desenvolupament d’una sèrie d’amenaces cibernètiques, segons explica la nova edició de l’Avaluació de l’amenaça del crim organitzat a Internet d’Europol.

Els delinqüents han aprofitat ràpidament les circumstàncies actuals per augmentar els seus beneficis, estenent els tentacles a diverses àrees i exposant vulnerabilitats, connectades a sistemes, hospitals o individus.

Si bé els grups de programari de segrest o ransomware s’han aprofitat del teletreball generalitzat, els estafadors han abusat de les pors a la COVID-19 i de la recerca infructuosa de cures en línia per estafar les víctimes o accedir als seus comptes bancaris.

L’augment de les compres en línia en general ha atret més els delinqüents. Amb els infants que passen molt més temps connectats, especialment durant els confinaments, l’elaboració i difusió de material explícit de producció pròpia han augmentat significativament. La infraestructura grisa, inclosos els serveis que ofereixen xifratge d’extrem a extrem, les VPN i les criptomonedes continuen facilitant i fent proliferar una àmplia gamma d’activitats delictives. Això ha suposat reptes importants per a la investigació de les activitats delictives i la protecció de les víctimes de delictes.

A més d’ampliar els esforços per fer front a aquestes amenaces des de la perspectiva policial, és crucial afegir un altre nivell de protecció en termes de ciberseguretat. La implementació de mesures com l’autenticació multifactorial i la gestió de vulnerabilitats són de màxima importància per disminuir la possible exposició a les ciberamenaces. La conscienciació i la prevenció són components clau per reduir l’eficàcia dels ciberatacs i altres activitats delictives habilitades per la cibernètica.

Aquestes són les principals amenaces actuals:

• Els programes d’afiliació de ransomware permeten a un grup més gran de delinqüents atacar grans corporacions i institucions públiques i amenaçar-los amb mètodes d’extorsió de diverses capes, com ara atacs DDoS.

• El programari maliciós mòbil evoluciona amb els delinqüents que intenten eludir mesures de seguretat addicionals, com ara l’autenticació de dos factors.

Les compres per internet han provocat un fort augment del frau en línia.

• El material explícit autogenerat és una preocupació creixent i també es distribueix amb ànim de lucre.

• Els delinqüents continuen abusant de serveis legítims com ara VPN, serveis de comunicació xifrats i criptomonedes.

Els grups de programari maliciós han utilitzat la pandèmia a favor seu per llançar atacs més sofisticats i dirigits. Tot i que sembla que el ransomware distribuït massivament està en declivi, els grups de cibercrim opten per atacs manuals ben orquestrats contra grans corporacions i institucions governamentals.

La pandèmia també ha facilitat l’avenç d’altres amenaces, que ja estaven fent importants intents de penetrar al ciberespai. El programari maliciós mòbil i específicament els troians bancaris també s’han equipat amb capacitats per interceptar missatges de text en dispositius Android, de manera que comprometen els protocols de seguretat d’autenticació de dos factors.

Una amenaça clau és la producció de material autogenerat, una tendència alarmant, a la qual també estan exposats els nens més petits. Atrets pels delinqüents que utilitzen identitats falses a les plataformes de jocs i a les xarxes socials, cada cop són més els menors que cauen en el parany de produir i compartir material explícit. La gravació sense el coneixement de les víctimes i la posterior difusió de material sexual transmès en directe és una altra amenaça inquietant, anomenada capping. Les xarxes peer-to-peer, d’intercanvi d’igual a igual, segueixen sent un canal clau per a l’intercanvi de material sobre maltractament infantil, juntament amb el web fosc.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

Europol: el mercat de la cocaïna és cada cop més violent

L’augment en la diversificació del subministrament en origen de cocaïna ha provocat un increment de la violència, segons es desprèn del darrer informe sobre la cocaïna de l’Europol-UNODC.

Les principals característiques del comerç de cocaïna a Europa en l’actualitat serien un major grau de violència i un mercat més divers i competitiu. El nou informe sobre aquesta droga descriu la nova dinàmica del mercat de la cocaïna, i conclou que representa una clara amenaça per a la seguretat europea i mundial.

L’informe es va publicar com a part del programa de treball de CRIMJUST, enfortiment de la cooperació en matèria de justícia penal al llarg de les rutes de tràfic de drogues en el marc del Programa Mundial de Fluxos Il·lícits de la Unió Europea.

La fragmentació del panorama criminal als països d’origen ha creat noves oportunitats per a les xarxes criminals europees per rebre un subministrament directe de cocaïna i eliminar així els intermediaris. Aquesta nova competència al mercat ha provocat un augment de l’oferta de cocaïna i, en conseqüència, un increment de la violència, una tendència detectada a l’Avaluació de les amenaces del crim organitzat greu 2021 de l’Europol. Per exemple, les xarxes criminals dels Balcans occidentals han establert contactes directes amb els productors i han aconseguit un lloc destacat en el subministrament majorista de cocaïna.

L’informe posa de manifest la importància de la intervenció en origen, ja que aquest mercat està molt impulsat per la cadena de subministrament. Enfortir la cooperació i augmentar encara més l’intercanvi d’informació entre les autoritats policials augmentaria l’eficàcia de les investigacions i la detecció d’enviaments.

L’informe posa de manifest la importància de les investigacions sobre blanqueig de capitals per rastrejar els beneficis il·legals i la confiscació d’il·lícits relacionats amb activitats delictives. Aquestes investigacions financeres són el nucli principal de la lluita contra el tràfic de cocaïna, garantint que les activitats delictives no paguen.

Julia Viedma, cap del departament del centre operatiu i d’anàlisi de l’Europol, considera que el tràfic de cocaïna és una de les preocupacions clau de seguretat que afronta ara mateix la UE. Prop del 40% dels grups criminals actius a Europa participen en el tràfic de drogues i el comerç de cocaïna genera beneficis criminals d’uns quants milions d’euros. Comprendre millor els reptes als quals s’enfronta la policia ajudarà a combatre amb més eficàcia l’amenaça violenta que les xarxes de tràfic de cocaïna representen per als ciutadans.

Chloé Carpentier, cap de la secció d’investigació sobre drogues a la UNODC, destaca que és probable que la dinàmica actual de diversificació i proliferació de canals de subministrament de cocaïna, actors criminals i modalitats vagi en augment, si aquest no es controla.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français