Escenario 2050: ningún muerto en las carreteras de los Estados Unidos

The road to zeroLos accidentes de tráfico fueron, el año 2015, la décima causa de muerte en todo el mundo, según la Organización Mundial de la Salud. Por lo tanto, se trata de un problema global sobre el que muchos países intentan actuar. En los EE.UU., investigadores de la Rand Corporation han publicado un estudio que se sitúa en el año 2050 e imagina que ha sido el primer año sin muertos en las carreteras en aquel país.

El punto de partida es la situación actual, según la cual cada día mueren más de 100 americanos en accidentes de tráfico con vehículos de motor. Es un problema que tiene una mayor afectación en jóvenes de entre 15 y 24 años, en hombres y en personas que viven en zonas rurales. Además, aunque durante décadas ha habido un descenso continuado en el número de muertes en las carreteras (la cifra se redujo en 11.300 personas entre 1985 y 2011), los últimos años se ha detectado un repunte considerable: el año 2016 murieron en accidentes de tráfico 5.000 personas más que el año 2011.

Los investigadores han imaginado que vivían en el año 2050 y que se trataba del primer año sin muertos en las carreteras, gracias a cuatro factores. El primero era que casi todos los vehículos tenían algún tipo de automatización o ayuda a la conducción. El segundo, que las carreteras estaban diseñadas para reducir la velocidad donde la seguridad es más deficiente. El tercero, la mejora de los sistemas de aviso a emergencias y la atención a los heridos, que reducía la fatalidad de los accidentes. El último era que, al haber menos accidentes, los ciudadanos norteamericanos cada vez veían menos aceptables los accidentes de tráfico.

Para llegar a este escenario, entre 2018 y 2050 habría que implementar medidas dentro de tres grandes ejes.

  • Duplicar los esfuerzos y las inversiones en los programas y políticas que han demostrado ser efectivas. Estas políticas se entienden en un concepto amplio, desde cambios normativos hasta cambios en las infraestructuras o mejoras en la educación vial.
  • Acelerar los cambios tecnológicos más adelantados. Los sistemas de ayuda o asistencia a la conducción cada vez son más habituales en los vehículos nuevos y, poco a poco, se van acercando a la conducción automática. Los acuerdos entre los fabricantes de automóviles y los desarrolladores y proveedores de tecnologías, además de otros actores, serán clave en esta línea.
  • Priorizar la seguridad. Es necesario que los americanos adopten una nueva cultura de seguridad, basada en la conciencia, la educación y el refuerzo constante, tanto en el ámbito individual como colectivo. Con este nuevo sistema de seguridad, todos los conductores serían conscientes que cualquiera de ellos ocasionalmente, pero inevitablemente, puede cometer un error y provocar un accidente. Esta premisa llevaría a mejorar todos los ámbitos del sistema vial (carreteras, vehículos, conductores, servicios de emergencia), de modo que cuando este error se produjera, las consecuencias no serían fatales.

_____

Aquest apunt en català / This post in English / Post en français

2050 scenario: no deaths on US roads

The road to zeroTraffic accidents were, in 2015, the tenth cause of death in the world, according to the World Health Organisation. It is therefore a global problem that many countries are trying to respond to. In the USA, researchers from the Rand Corporation published a study that is set in 2050 and imagines what has been the first year without deaths on the road in this country.

The starting point is the current situation, when over 100 Americans die in their vehicle in traffic accidents every day. It is a problem that has a major effect on young people between the ages of 15 and 24, men and people who live in rural areas. Moreover, over the decades, there has been a continual drop in the number of deaths on the roads (the figure fell by 11,300 people between 1985 and 2011), in recent years a considerable rise has been detected: in 2016 5,000 more people died in traffic accidents than 2011.

The researchers imagined that they were living in 2050 and that it was the first year without a death on the road, thanks to four factors. The first was that almost all vehicles had some kind of atomisation or driving support mechanism. Secondly, that the roads were designed to reduce speed where safety is deficient. Thirdly, the improvement in emergency warning systems and care for those injured, which would reduce deaths in accidents. The last was that, as there were fewer accidents, US citizens would increasingly regard traffic accidents as unacceptable.

To get to this scenario, between 2018 and 2050 it would be necessary to implement measures focused on three areas.

  • Double the efforts and investment in programmes and policies that have been shown to be effective. These policies are seen within a wider concept, from changes in regulations to changes in infrastructures or improvements in highway education.
  • Speed up the most advanced technological changes. Support systems and driver assistance are more and more habitual with new vehicles and, gradually, the age of automatic driving is approaching. Agreements between car manufacturers and developers and suppliers of technology, as well as other actors, will be key in this area.
  • Prioritising safety. It is necessary for Americans to adopt a new culture of safety, based on awareness, education and constant enhancement, both in the individual and collective context. With this new safety system, all divers would be aware that any one of them at some time, indeed inevitably, might make a mistake and cause an accident. This premise would lead to an improvement in all areas of the road system (roads, vehicles, drivers, emergency services), so that when there is such a mistake, the consequences will not be fatal.

_____

Aquest apunt en català / Esta entrada en español / Post en français

Scénario 2050 : aucun mort sur les routes des États-Unis

The road to zeroLes accidents de la route ont constitué en 2015 la dixième cause de mortalité dans le monde, d’après l’Organisation mondiale de la Santé. C’est donc un problème planétaire sur lequel de nombreux pays essaient d’intervenir. Aux USA, des chercheurs de la Rand Corporation ont publié une étude dont le scénario se situe en 2050 et imagine que c’est la première année sans mortalité sur les routes du pays.

Le point de départ est la situation actuelle, selon laquelle 100 américains meurent chaque jour dans des accidents de la route impliquant des véhicules à moteur. Il s’agit d’un fléau qui touche majoritairement des jeunes âgés de 15 à 24 ans, des hommes et des individus vivant en milieu rural. Or, bien que la mortalité sur les routes soit en baisse constante depuis des décennies (11 300 victimes de moins entre 1985 et 2011), on a constaté une recrudescence considérable ces dernières années : en 2016, les accidents de la route ont fait 5 000 morts de plus qu’en 2011.

Ainsi, les chercheurs s’imaginent vivre en 2050, première année sans mortalité sur les routes grâce à quatre facteurs : primo, pratiquement tous les véhicules sont équipés de dispositifs automatisés ou d’aide à la conduite ; deuxio, les routes sont conçues de manière à limiter la vitesse aux endroits où la sécurité est déficiente ; tertio, les systèmes d’alerte des secours et les soins aux blessés sont améliorés, ce qui réduit la mortalité dans les accidents ; et enfin, étant donné que les accidents de la route ont diminué, les Nord-américains les jugent de moins en moins acceptables.

Pour parvenir à ce scénario, entre 2018 et 2050, il faudrait implanter des mesures sur trois grands axes.

  • Multiplier les efforts et les investissements à l’égard des programmes et politiques qui se sont avérés efficaces. Ces politiques s’entendent au sens large : changements de réglementation, modifications dans les infrastructures ou amélioration de la formation routière.
  • Accélérer l’implantation des technologies de pointe. Les systèmes d’aide ou d’assistance à la conduite sont de plus en plus courants dans les nouveaux véhicules qui se rapprochent peu à peu de la conduite automatique. Les accords entre constructeurs automobiles et développeurs et fournisseurs de technologies seront, entre autres facteurs, la clé dans cette optique.
  • Privilégier la sécurité avant tout. Il faut que les Américains adoptent une nouvelle culture de sécurité, basée sur la conscience, l’éducation et le renforcement constant, à la fois au plan individuel et collectif. Avec ce nouveau système de sécurité, tous les conducteurs seraient conscients que chacun d’eux, occasionnellement mais inévitablement, peut commettre une erreur et provoquer un accident. Ce corollaire mènerait à une amélioration du système routier sur tous les plans (routes, véhicules, conducteurs, services de secours) de sorte que, dans l’éventualité où cette erreur se produirait, les conséquences n’en seraient pas fatales.

_____

Aquest apunt en català / Esta entrada en español / This post in English

Escenari 2050: cap mort a les carreteres dels Estats Units

The road to zeroEls accidents de trànsit van ser, l’any 2015, la desena causa de mort arreu del món, segons l’Organització Mundial de la Salut. És, per tant, un problema global sobre el qual molts països intenten actuar. Als EUA, investigadors de la Rand Corporation han publicat un estudi que se situa l’any 2050 i imaginen que ha estat el primer any sense morts a les carreteres en aquell país.

El punt de partida és la situació actual, segons la qual cada dia moren més de 100 americans en accidents de trànsit amb vehicles de motor. És un problema que té una major afectació en joves d’entre 15 i 24 anys, en homes i en persones que viuen a zones rurals. A més, malgrat que durant dècades hi ha hagut un descens continuat en el nombre de morts a les carreteres (la xifra es va reduir en 11.300 persones entre el 1985 i el 2011), els darrers anys s’ha detectat un repunt considerable: l’any 2016 van morir en accidents de trànsit 5.000 persones més que l’any 2011.

Els investigadors han imaginat que vivien a l’any 2050 i que era el primer any sense morts a les carreteres, gràcies a quatre factors. El primer era que gairebé tots els vehicles tenien algun tipus d’automatització o ajuda a la conducció. El segon, que les carreteres estaven dissenyades per reduir la velocitat on la seguretat és més deficient. El tercer, la millora dels sistemes d’avís a emergències i l’atenció dels ferits, que reduïa la fatalitat dels accidents. L’últim era que, en haver-hi menys accidents, els ciutadans nord-americans cada vegada veien menys acceptables els accidents de trànsit.

Per arribar a aquest escenari, entre el 2018 i el 2050 caldria implementar mesures dins de tres grans eixos.

  • Duplicar els esforços i les inversions en els programes i polítiques que han demostrat ser efectives. Aquestes polítiques s’entenen en un concepte ampli, des de canvis normatius fins a canvis en les infraestructures o millores en l’educació viària.
  • Accelerar els canvis tecnològics més avançats. Els sistemes d’ajuda o assistència a la conducció cada vegada són més habituals als vehicles nous i, de mica en mica, es van acostant a la conducció automàtica. Els acords entre els fabricants d’automòbils i els desenvolupadors i proveïdors de tecnologies, a més d’altres actors, seran clau en aquesta línia.
  • Prioritzar la seguretat. Cal que els americans adoptin una nova cultura de seguretat, basada en la consciència, l’educació i el reforç constant, tant en l’àmbit individual com col·lectiu. Amb aquest nou sistema de seguretat, tots els conductors serien conscients que qualsevol d’ells ocasionalment, però inevitablement, pot cometre un error i provocar un accident. Aquesta premissa portaria a millorar tots els àmbits del sistema viari (carreteres, vehicles, conductors, serveis d’emergència), de manera que quan aquest error es produís, les conseqüències no serien fatals.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

How does police presence and action affect the French public’s perception of security?

A study carried out based on crime interviews Cadre de vie et sécurité, 2008-2017[1] has allowed for the assessment of police presence and action by over 160,000 interviewees over the age of 14, resident in France.

In general terms, the French population views police presence and action positively: 47% of those interviewed think that the police presence in their neighbourhood or municipality is sufficient and 48%, that police action against crime is effective enough. These perceptions continue to be very stable with the passing of time and improve as of 2015, possibly due to a better and more visible police presence, reinforced after the terrorist attacks. Despite this, 19% of these individuals considered the police presence to be insufficient and 27%, inexistent. With regard to socially disadvantaged areas, the percentage of those who consider police action not to be effective enough rises to 44%.

Apart from global percentages, aspects like the individual characteristics of the person interviewed and the place of residence have an impact on the assessment of the presence and effectiveness of police action.

Individual characteristics

In general, men and more elderly people view police presence and effectiveness positively.

  • 49% of the men interviewed think that police presence in the local environment is sufficient compared to 45% of women. 49% of men also consider police action effective, compared to 46% of women.
  • 52% of people over 66 believe that the police presence in their neighbourhood is sufficient and 50% believe that police action is effective enough.

Features of the place of residence

In general, the perception of the effectiveness of police action in the fight against crime is very positive in rural areas, but it gets worse in urban conurbations with over 100,000 inhabitants and in the metropolitan area of Paris. As shown in the graphic below.

Assessment of police action in the fight against crime in accordance with the territory

accio_policial_en

Source: Interviews CVS (2008-2017): INSEE-ONDRP-SSMSI; data treatment: ONDRP. The people interviewed are over 14 and live in France.

Although a casual connection has not been successfully established, there seems to be a link between the presence and effectiveness of police action in the municipality and the population. Inversely, the individuals who feel most insecure also tend to be more critical when assessing police practices.

Further information:

[1] The Cadre de vie et sécurité survey was conducted by Ministerial Statistics Service and Internal Security (SSMSI) from 2015, and the National Institute of Statistics and Economic Studies (INSEE) and the National Crime and Penal Response Observatory (ONDRP) from 2007.

_____

Aquest apunt en català / Esta entrada en español / Post en français

¿Cómo afectan la presencia y la acción policial a la percepción de seguridad de los ciudadanos franceses?

Un estudio realizado a partir de las encuestas de victimización Cadre de vie et sécurité, 2008-2017[1] ha permitido evaluar la presencia y la acción policial entre más de 160.000 encuestados de 14 años y más, residentes en Francia.

En términos generales, la población francesa evalúa positivamente la presencia y la acción policial: un 47% de los encuestados piensan que la presencia policial en su barrio o municipio es suficiente y un 48%, que la acción policial contra la delincuencia es bastante eficaz. Estas percepciones se mantienen bastante estables a lo largo del tiempo y mejoran a partir del año 2015, posiblemente por una mayor presencia y visibilidad policial, reforzada tras los atentados. No obstante, un 19% de los individuos considera la presencia policial insuficiente y un 27%, inexistente. Entre los residentes en zonas socialmente desfavorecidas, el porcentaje de los que consideran que la acción policial no es lo bastante eficaz se incrementa hasta un 44%.

Más allá de los porcentajes globales, aspectos como las características individuales de la persona encuestada y el lugar de residencia tienen un impacto en la valoración sobre la presencia y la eficacia de la acción policial.

Características individuales

En general, los hombres y las personas de más edad valoran más positivamente la presencia y la eficacia de la acción policial.

  • El 49% de los hombres encuestados piensa que la presencia policial en el ámbito local es suficiente, frente a un 45% de las mujeres. También el 49% de los hombres considera que la acción policial es bastante eficaz, frente a un 46% de las mujeres.
  • El 52% de personas con 66 años y más estiman que la presencia policial en su barrio o pueblo es suficiente y un 50% considera que la acción policial es bastante eficaz.

Características del lugar de residencia

En general, la percepción sobre la eficacia de la acción policial en la lucha contra la delincuencia es más positiva en entornos rurales, pero empeora en los núcleos urbanos de más de 100.000 habitantes y en el área metropolitana de París. Así lo muestra el gráfico siguiente.

Evaluación de la acción policial en la lucha contra la delincuencia en función del territorio

Fuente: Encuestas CVS (2008-2017): INSEE-ONDRP-SSMSI; tratamiento de los datos: ONDRP. Las personas encuestadas tienen 14 años y más y residen en Francia.

Aunque no se ha podido establecer una relación de causalidad, parece existir una vinculación entre la presencia y la eficacia de la acción policial en el municipio y la percepción de seguridad de la población. Inversamente, los individuos que se sienten más inseguros también acostumbran a ser más críticos con respecto a la valoración que hacen de la policía.

Más información:

[1] La encuesta Cadre de vie et sécurité fue dirigida por el Servicio Estadístico Ministerial y de Seguridad Interior (SSMSI) desde el año 2015, y por el Instituto Nacional de Estadística y Estudios Económicos (INSEE) y el Observatorio Nacional de la Delincuencia y de las Respuestas Penales (ONDRP) desde el año 2007.

_____

Aquest apunt en català / This post in English / Post en français

Com afecten la presència i l’acció policial la percepció de seguretat dels ciutadans francesos?

Un estudi realitzat a partir de les enquestes de victimització Cadre de vie et sécurité, 2008-2017[1] ha permès avaluar la presència i l’acció policial entre més de 160.000 enquestats de 14 anys i més, residents a França.

En termes generals, la població francesa avalua positivament la presència i l’acció policial: un 47% dels enquestats pensen que la presència policial al seu barri o municipi és suficient i un 48%, que l’acció policial contra la delinqüència és bastant eficaç. Aquestes percepcions es mantenen força estables al llarg del temps i milloren a partir de l’any 2015, possiblement per una major presència i visibilitat policial, reforçada després dels atemptats. No obstant això, un 19% dels individus considera la presència policial insuficient i un 27%, inexistent. Entre els residents en zones socialment desafavorides, el percentatge dels que consideren que l’acció policial no és prou eficaç s’incrementa fins a un 44%.

Més enllà dels percentatges globals, aspectes com les característiques individuals de la persona enquestada i el lloc de residència tenen un impacte en la valoració sobre la presència i l’eficàcia de l’acció policial.

Característiques individuals

En general, els homes i les persones de més edat valoren més positivament la presència i l’eficàcia de l’acció policial.

  • El 49% dels homes enquestats pensa que la presència policial a l’àmbit local és suficient, davant d’un 45% de les dones. També el 49% dels homes considera que l’acció policial és bastant eficaç, davant d’un 46% de les dones.
  • El 52% de persones amb 66 anys i més estimen que la presència policial al seu barri o poble és suficient i un 50% considera que l’acció policial és bastant eficaç.

Característiques del lloc de residència

En general, la percepció sobre l’eficàcia de l’acció policial en la lluita contra la delinqüència és més positiva en entorns rurals, però empitjora als nuclis urbans de més de 100.000 habitants i a l’àrea metropolitana de París. Així ho mostra el gràfic següent.

Avaluació de l’acció policial en la lluita contra la delinqüència en funció del territori

Font: Enquestes CVS (2008-2017): INSEE-ONDRP-SSMSI; tractament de les dades: ONDRP. Les persones enquestades tenen 14 anys i més i resideixen a França.

Malgrat que no s’ha pogut establir una relació de causalitat, sembla existir una vinculació entre la presència i l’eficàcia de l’acció policial al municipi i la percepció de seguretat de la població. Inversament, els individus que se senten més insegurs també acostumen a ser més crítics pel que fa a la valoració que fan de la policia.

Més informació:

[1] L’enquesta Cadre de vie et sécurité va ser dirigida pel Servei Estadístic Ministerial i de Seguretat Interior (SSMSI) des de l’any 2015, i per l’Institut Nacional d’Estadística i Estudis Econòmics (INSEE) i l’Observatori Nacional de la Delinqüència i de les Respostes Penals (ONDRP) des de l’any 2007.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

Comment la présence et l’action de la police affectent-elles le sentiment de sécurité des Français ?

Une étude réalisée à partir des enquêtes de victimisation Cadre de vie et sécurité, 2008-2017[1] a permis d’évaluer la présence et l’action de la police parmi plus de 160 000 répondants, âgés de 14 ans et plus et résidant en France.

En règle générale, la population française évalue positivement la présence et l’action de la police : 47% des répondants jugent suffisante la présence de la police dans leur quartier ou leur village et 48% pensent que l’action de la police dans la lutte contre la délinquance est plutôt efficace. Ces perceptions se maintiennent assez stables au cours du temps et s’améliorent en 2015, probablement en raison d’une présence et d’une visibilité de la police plus importantes, renforcées après les attentats. Toutefois, 19% des individus considèrent la présence de la police insuffisante et 27%, inexistante. Parmi les résidents des secteurs socialement défavorisés, le pourcentage de gens considérant que l’action de la police n’est pas assez efficace grimpe à 44%.

Au-delà des pourcentages globaux, certains aspects, tels que les caractéristiques individuelles de la personne interrogée et du lieu de résidence, influent sur l’évaluation de la présence et de l’efficacité de l’action de la police.

Caractéristiques individuelles

En général, les hommes et les personnes plus âgées évaluent plus positivement la présence et l’efficacité de l’action de la police.

  • 49% des hommes interrogés pensent que la présence de la police au niveau local est suffisante, contre 45% des femmes. Par ailleurs, 49% des hommes considèrent que l’action de la police est plutôt efficace, contre 46% des femmes.
  • 52% des individus âgés de 66 ans et plus estiment suffisante la présence de la police dans leur quartier ou leur village et 50% considèrent que l’action de la police est plutôt efficace.

Caractéristiques du lieu de résidence

En général, la perception sur l’efficacité de l’action de la police dans la lutte contre la délinquance est plus positive en milieu rural, mais elle se dégrade dans les zones urbaines de plus de 100 000 habitants et notamment dans l’agglomération parisienne. C’est ce que nous montre le graphique ci-après :

Évaluation de l’action de la police en matière de lutte contre la délinquance en fonction du territoire

[1]L’enquête Cadre de vie et sécurité a été menée par le Service statistique ministériel et de sécurité intérieure (SSMSI) depuis 2015, et par l’Institut national de la statistique et des études économiques (INSEE) et l’Observatoire national de la délinquance et des réponses pénales (ONDRP) depuis 2007.

Source : Enquêtes CVS (2008-2017) : INSEE-ONDRP-SSMSI ; traitement des données : ONDRP. Les répondants sont âgés de 14 ans et plus et résident en France.

Bien qu’on n’ait pas pu établir une relation de causalité, il semble exister un lien entre la présence et l’efficacité de l’action de la police dans la commune et le sentiment de sécurité de la population. Inversement, les individus qui se sentent le moins en sécurité sont aussi, en règle générale, plus critiques quant à l’évaluation qu’ils font de la police.

Plus d’information :

_____

Aquest apunt en català / Esta entrada en español / This post in English

Desmantelado el mayor mercado del mundo de ciberdelincuencia

Webstresser suspendedLos administradores del sitio web DDoS webstresser.org fueron arrestados el mes de abril de 2018 como consecuencia de la operación ‘Power Off’, una investigación compleja liderada por la Policía holandesa y la Agencia Nacional contra el Crimen del Reino Unido, con el apoyo de Europol y una docena de agencias policiales de todas partes el mundo. Los administradores residían en el Reino Unido, Croacia, Canadá y Serbia. Se tomaron más medidas contra los principales usuarios de este mercado en los Países Bajos, Italia, España, Croacia, el Reino Unido, Australia, Canadá y Hong Kong; se cerró el servicio ilegal y se clausuraron las infraestructuras en los Países Bajos, Estados Unidos y Alemania.

Webstresser.org se consideraba el mayor mercado del mundo en el que contratar servicios de denegación de servicio distribuido (DDoS), con más de 136.000 usuarios registrados y cuatro millones de ataques mesurados en abril de 2018. Los ataques orquestados se dirigieron contra los servicios críticos online ofrecidos por bancos, instituciones gubernamentales y fuerzas de policía, y también contra víctimas de la industria del juego.

En un ataque DDoS habilitado por este servicio, el atacante controla remotamente los dispositivos conectados para dirigir una gran cantidad de tráfico a un sitio web o a una plataforma online. Tanto si este tráfico consume el ancho de banda del sitio web, como si carga el servidor o consume otros recursos esenciales, el resultado final de un ataque DDoS no mitigado es el mismo: el sitio web de la víctima se va desacelerando hasta el punto que no se puede utilizar, privando a los usuarios de los servicios esenciales online.

Con webstresser.org, cualquier usuario registrado podía pagar una tarifa nominal mediante sistemas de pago online para alquilar el uso de esta plataforma. Las tarifas en oferta eran tan bajas, unos 15 euros mensuales, que permitían a los individuos con poco o ningún conocimiento técnico lanzar ataques DDoS paralizantes.

La cooperación policial internacional fue fundamental para el éxito de esta investigación, iniciada por la Unidad Nacional de Delitos de Alta Tecnología holandesa y la Agencia Nacional contra el Crimen del Reino Unido, ya que los administradores, los usuarios, la infraestructura crítica y las víctimas estaban repartidos por todo el mundo.

El Centro Europeo de Cibercriminalidad de Europol (EC3) y la Joint Action Task Force (J-CAT) dieron apoyo a la investigación desde su inicio, facilitando el intercambio de información entre todos los socios. Se creó un puesto de mando y coordinación en la sede de La Haya, liderada por Europol.

Los ataques de DDoS son ilegales. Muchos entusiastas se implican en actividades de ciberdelincuencia aparentemente de bajo nivel, sin tener en cuenta las consecuencias que comportan estos delitos. Las penas pueden ser graves: si lanzas un ataque DDoS u ofreces, suministras u obtienes servicios para lanzar esos ataques, puedes recibir una pena de prisión, una multa o ambas cosas.

Los individuos que se dedican a la delincuencia cibernética a menudo poseen un conjunto de habilidades que pueden ser positivas. Las habilidades en la codificación, el juego, la programación de ordenadores, la seguridad cibernética o cualquier tema relacionado con las TIC tienen una gran demanda, y hay muchas carreras y oportunidades disponibles para cualquier persona interesada en estas áreas.

_____

Aquest apunt en català / This post in English / Post en français

Desmantellat el mercat més gran del món de ciberdelinqüència

Webstresser suspendedEls administradors del lloc web DDoS webstresser.org van ser arrestats el mes d’abril del 2018 com a conseqüència de l’operació ‘Power Off’, una investigació complexa liderada per la Policia holandesa i l’Agència Nacional contra el Crim del Regne Unit, amb el suport de l’Europol i una dotzena d’agències policials d’arreu el món. Els administradors residien al Regne Unit, Croàcia, el Canadà i Sèrbia. Es van prendre més mesures contra els principals usuaris d’aquest mercat als Països Baixos, Itàlia, Espanya, Croàcia, el Regne Unit, Austràlia, el Canadà i Hong Kong; es va tancar el servei il·legal i se’n van clausurar les infraestructures als Països Baixos, els Estats Units i Alemanya.

Webstresser.org es considerava el mercat més gran del món on contractar serveis de denegació de servei distribuït (DDoS), amb més de 136.000 usuaris registrats i quatre milions d’atacs mesurats l’abril del 2018. Els atacs orquestrats van dirigir-se contra els serveis crítics en línia oferts per bancs, institucions governamentals i forces de policia, i també contra víctimes de la indústria del joc.

En un atac DDoS habilitat per aquest servei, l’atacant controla remotament els dispositius connectats per dirigir una gran quantitat de trànsit a un lloc web o a una plataforma en línia. Tant si aquest trànsit consumeix l’amplada de banda del lloc web, com si aclapara el servidor o consumeix altres recursos essencials, el resultat final d’un atac DDoS no mitigat és el mateix: el lloc web de la víctima es va desaccelerant fins al punt que no es pot utilitzar, privant els usuaris dels serveis essencials en línia.

Amb webstresser.org, qualsevol usuari registrat podia pagar una tarifa nominal mitjançant sistemes de pagament en línia per llogar l’ús d’aquesta plataforma. Les tarifes en oferta eren tan baixes, uns 15 euros mensuals, que permetien als individus amb poc o cap coneixement tècnic llançar atacs DDoS paralitzants.

La cooperació policial internacional va ser fonamental per a l’èxit d’aquesta investigació, iniciada per la Unitat Nacional de Delictes d’Alta Tecnologia holandesa i l’Agència Nacional contra el Crim del Regne Unit, ja que els administradors, els usuaris, la infraestructura crítica i les víctimes estaven repartides per tot el món.

El Centre Europeu de Cibercriminalitat de l’Europol (EC3) i la Joint Action Task Force (J-CAT) van donar suport a la investigació des de l’inici, facilitant l’intercanvi d’informació entre tots els socis. Es va crear un lloc de comandament i coordinació a la seu de la Haia, liderada per l’Europol.

Els atacs de DDoS són il·legals. Molts entusiastes s’impliquen en activitats de ciberdelinqüència aparentment de baix nivell, sense tenir en compte les conseqüències que comporten aquests delictes. Les penes poden ser greus: si llances un atac DDoS o ofereixes, subministres o obtens serveis per llançar-ne, pots rebre una pena de presó, una multa o totes dues coses.

Els individus que es dediquen a la delinqüència cibernètica sovint tenen un conjunt d’habilitats que poden ser positives. Les habilitats en la codificació, el joc, la programació d’ordinadors, la seguretat cibernètica o qualsevol tema relacionat amb les TIC tenen una gran demanda, i hi ha moltes carreres i oportunitats disponibles per a qualsevol persona interessada en aquestes àrees.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français