L’ús de la IA a la policia pot comportar treballar amb informes de pitjor qualitat

La intel·ligència artificial (IA) està entrant amb força als cossos policials dels Estats Units. Empreses com Axon prometen que les seves eines d’escriptura automàtica poden generar informes policials més ràpids i de millor qualitat. Però un nou estudi posa en dubte aquesta narrativa i obre un debat important sobre supervisió, qualitat documental i riscos institucionals.

La recerca analitza informes policials redactats amb l’assistència de la IA i els compara amb informes escrits de manera convencional. L’experiment es va dissenyar de manera que ni els supervisors que revisaven els documents, ni els investigadors que gestionaven les avaluacions, ni els participants coneixien quins textos havien estat generats amb el suport de la IA. En total, 92 supervisors policials experimentats —sergents, tinents i comandaments amb una mitjana de gairebé 22 anys d’experiència— van revisar 80 informes policials utilitzant els criteris habituals.

Els resultats són especialment rellevants perquè desmunten una idea molt estesa: que els textos produïts amb IA semblen millors perquè sonen més professionals. L’anàlisi computacional confirma que els informes assistits per la IA utilitzen un llenguatge més complex, que requereix un nivell de lectura més elevat; és a dir, contenen frases més elaborades, un vocabulari més sofisticat i una estructura més formal. Però aquesta sofisticació no es tradueix en una millor valoració operativa.

De fet, els supervisors van puntuar pitjor els informes generats amb IA quant a precisió i exactitud. Encara que les diferències globals de qualitat no siguin enormes, totes les dimensions analitzades mostraven tendències negatives per als informes assistits per la IA. I hi ha un detall especialment preocupant: els supervisors aprovaven pràcticament el mateix percentatge d’informes, tant si eren redactats amb IA com si no. Aproximadament un 22 % dels documents van ser aprovats tal com estaven, independentment de l’origen.

Això revela un problema central: els supervisors no detecten les conseqüències qualitatives que introdueix la IA. I encara més important: tampoc no poden identificar quins informes han estat escrits amb suport de la IA. Quan se’ls demanava distingir-los, els resultats eren equivalents a llançar una moneda. La seva capacitat d’identificació era pràcticament nul·la.

Aquest punt és clau des del punt de vista de la seguretat i la governança tecnològica. Moltes polítiques públiques assumeixen que la supervisió humana actuarà com a mecanisme de control davant dels errors o biaixos de la IA. Però l’estudi suggereix que aquesta confiança és exagerada. Si els supervisors no poden detectar l’ús de la IA ni els problemes que hi introdueix, la supervisió humana pot convertir-se en una falsa sensació de seguretat.

Els investigadors identifiquen dos problemes estructurals. El primer fa referència a la comunicació clara. Els sistemes d’IA tendeixen a generar textos més complexos i artificials, però els supervisors no valoren negativament aquesta complexitat perquè els criteris interns de qualitat no donen prou importància a la claredat i la comprensió del text. Això és especialment problemàtic perquè els informes policials no només els llegeixen policies: també els revisen fiscals, advocats, jutges, periodistes i, en alguns casos, jurats populars. Un informe més difícil de llegir no és necessàriament un informe millor.

El segon problema és arquitectònic. Eines com Draft One, desenvolupada per Axon, funcionen principalment a partir de transcripcions d’àudio. Això significa que la IA només pot redactar allò que “sent”. Però molts elements importants d’una intervenció policial no apareixen en l’àudio: gestos, expressions, context ambiental, objectes visibles o percepcions directes de l’agent. Els supervisors aprovaven els informes tot i detectar aquesta manca de complexitat.

La recerca també qüestiona una idea habitual en el debat sobre la IA: que els problemes es poden resoldre simplement entrenant millor els supervisors perquè detectin el contingut generat artificialment. Els autors de l’estudi argumenten que aquest enfocament és equivocat. La detecció humana no és fiable i probablement mai no ho serà de manera consistent. Per això, proposen alternatives més estructurals: conservar els esborranys originals, registrar quines dades ha utilitzat la IA, mantenir històrics de modificacions i implementar sistemes d’auditoria automàtica.

En el fons, l’estudi apunta a una qüestió més profunda. Els informes policials no són simples documents administratius; són peces narratives amb conseqüències legals i operatives importants. Un bon informe no és el que sona més sofisticat, sinó el que selecciona correctament la informació rellevant, és comprensible i resisteix l’escrutini judicial. La IA pot millorar l’aparença formal del text, però això no en garanteix la qualitat.

Per als professionals de la seguretat, aquesta investigació és una advertència clara: incorporar IA als fluxos policials pot reduir la càrrega administrativa i accelerar els processos, però també pot introduir nous riscos que són invisibles per als mateixos supervisors encarregats de controlar-los. La governança d’aquestes eines no es pot basar únicament en la confiança en la supervisió humana. Calen mecanismes tècnics, auditories i nous criteris de qualitat adaptats a una era en què els textos poden semblar impecables mentre amaguen mancances importants.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

El uso de la IA en la policía puede comportar trabajar con informes de peor calidad

La inteligencia artificial (IA) está entrando con fuerza en los cuerpos policiales de los Estados Unidos. Empresas como Axon prometen que sus herramientas de escritura automática pueden generar informes policiales más rápidos y de mejor calidad. Pero un nuevo estudio pone en duda esta narrativa y abre un debate importante sobre supervisión, calidad documental y riesgos institucionales.

La investigación analiza informes policiales redactados con la asistencia de la IA y los compara con informes escritos de manera convencional. El experimento se diseñó de manera que ni los supervisores que revisaban los documentos, ni los investigadores que gestionaban las evaluaciones, ni los participantes conocían qué textos habían sido generados con el apoyo de la IA. En total, 92 supervisores policiales experimentados —sargentos, tenientes y mandos con una media de casi 22 años de experiencia— revisaron 80 informes policiales utilizando sus criterios habituales.

Los resultados son especialmente relevantes porque desmontan una idea muy extendida: que los textos producidos con IA parecen mejores porque suenan más profesionales. El análisis computacional confirma que los informes asistidos por la IA utilizan un lenguaje más complejo, que requiere un nivel de lectura más elevado; es decir, contienen frases más elaboradas, vocabulario más sofisticado y una estructura más formal. Pero esta sofisticación no se traduce en una mejor valoración operativa.

De hecho, los supervisores puntuaron peor los informes generados con IA en cuanto a precisión y exactitud. Aunque las diferencias globales de calidad no sean enormes, todas las dimensiones analizadas mostraban tendencias negativas para los informes asistidos por la IA. Y hay un detalle especialmente preocupante: los supervisores aprobaban prácticamente el mismo porcentaje de informes, tanto si eran redactados con IA como si no. Aproximadamente un 22 % de los documentos fueron aprobados tal como estaban, independientemente del origen.

Esto revela un problema central: los supervisores no detectan las consecuencias cualitativas que introduce la IA. Y todavía más importante: tampoco pueden identificar qué informes han sido escritos con apoyo de la IA. Cuando se les pedía distinguirlos, los resultados eran equivalentes a lanzar una moneda. Su capacidad de identificación era prácticamente nula.

Este punto es clave desde el punto de vista de la seguridad y la gobernanza tecnológica. Muchas políticas públicas asumen que la supervisión humana actuará como mecanismo de control ante los errores o sesgos de la IA. Pero el estudio sugiere que dicha confianza es exagerada. Si los supervisores no pueden detectar el uso de la IA ni los problemas que introduce, la supervisión humana puede convertirse en una falsa sensación de seguridad.

Los investigadores identifican dos problemas estructurales. El primero hace referencia a la comunicación clara. Los sistemas de IA tienden a generar textos más complejos y artificiales, pero los supervisores no valoran negativamente esta complejidad porque los criterios internos de calidad no dan demasiada importancia a la claridad y la comprensión del texto. Esto es especialmente problemático porque los informes policiales no solo los leen policías: también los revisan fiscales, abogados, jueces, periodistas y, en algunos casos, jurados populares. Un informe más difícil de leer no es necesariamente un informe mejor.

El segundo problema es arquitectónico. Herramientas como Draft One, desarrollada por Axon, funcionan principalmente a partir de transcripciones de audio. Esto significa que la IA solo puede redactar aquello que “oye”. Pero muchos elementos importantes de una intervención policial no aparecen en el audio: gestos, expresiones, contexto ambiental, objetos visibles o percepciones directas del agente. Los supervisores aprobaban los informes a pesar de detectar esta falta de complejidad.

La investigación también cuestiona una idea habitual en el debate sobre la IA: que los problemas se pueden resolver simplemente entrenando mejor a los supervisores para que detecten el contenido generado artificialmente. Los autores del estudio argumentan que este enfoque está equivocado. La detección humana no es fiable y probablemente nunca lo será de manera consistente. Por ello, proponen alternativas más estructurales: conservar los borradores originales, registrar qué datos ha utilizado la IA, mantener históricos de modificaciones e implementar sistemas de auditoría automática.

En el fondo, el estudio apunta a una cuestión más profunda. Los informes policiales no son simples documentos administrativos; son piezas narrativas con consecuencias legales y operativas importantes. Un buen informe no es el que suena más sofisticado, sino el que selecciona correctamente la información relevante, es comprensible y resiste el escrutinio judicial. La IA puede mejorar la apariencia formal del texto, pero esto no garantiza su calidad.

Para los profesionales de la seguridad, esta investigación es una advertencia clara: incorporar IA a los flujos policiales puede reducir la carga administrativa y acelerar los procesos, pero también puede introducir nuevos riesgos que son invisibles para los mismos supervisores encargados de controlarlos. La gobernanza de estas herramientas no se puede basar únicamente en la confianza en la supervisión humana. Se precisan mecanismos técnicos, auditorías y nuevos criterios de calidad adaptados a una era en la que los textos pueden parecer impecables mientras esconden carencias importantes.

_____

Aquest apunt en català / This post in English / Post en français

The use of AI in policing may result in reports of poorer quality

Artificial intelligence is making significant inroads into police forces across the United States. Companies such as Axon claim that their automated writing tools can produce police reports more quickly and to a higher standard. However, a new study casts doubt on this narrative and raises important questions regarding oversight, report quality and institutional risks.

The research analyses police reports drafted with AI assistance and compares them with reports written in the conventional manner. The experiment was designed as a “triple-blind” study: neither the moderators reviewing the documents, nor the researchers managing the assessments, nor the participants knew which texts had been generated with the support of artificial intelligence. In total, 92 experienced police moderators—sergeants, lieutenants and senior officers with an average of nearly 22 years’ experience—reviewed 80 police reports using standard quality criteria.

The findings are particularly significant because they debunk a widely held belief: that AI-generated texts appear “better” simply because they sound more professional. The computational analysis confirms that AI-assisted reports use more complex language that is less readable and has a higher reading level. In other words, they use more elaborate sentences, more sophisticated vocabulary and a more formal structure. But this sophistication does not translate into a better operational assessment.

In fact, moderators rated the AI-generated reports lower in terms of precision and accuracy. Although the overall differences in quality were not huge, all the dimensions analysed showed negative trends for AI-assisted reports. And there is one particularly worrying detail: moderators approved virtually the same percentage of reports regardless of whether they were written using AI or not. Approximately 22% of the documents were approved “as they stood”, regardless of their origin.

This reveals a central problem: moderators do not detect the qualitative consequences introduced by AI. And even more importantly, they cannot identify which reports have been written with the support of artificial intelligence. When asked to distinguish between them, the results were equivalent to flipping a coin. Their ability to identify them was virtually non-existent.

This point is key from the perspective of security and technological governance. Many public policies assume that human oversight will act as a safeguard against AI errors or biases. But the study suggests that this confidence is misplaced. If moderators are unable to detect either the use of AI or the problems it introduces, the “human oversight” model can become a false sense of security.

The researchers identify two structural problems. The first is readability. AI systems tend to generate more complex and artificial texts, but moderators do not view this complexity negatively because internal quality criteria do not place sufficient emphasis on the clarity and comprehensibility of the text. This is particularly problematic because police reports are not only read by police officers: they are also reviewed by prosecutors, lawyers, judges, journalists and, in some cases, lay juries. A report that is harder to read is not necessarily a better report.

The second problem is architectural. Tools such as Draft One, developed by Axon, operate primarily on the basis of audio transcripts. This means that AI can only write what it “hears”. But many important elements of a police intervention do not appear in the audio: gestures, expressions, environmental context, visible objects or the officer’s direct perceptions. The moderators partially detected this lack of complexity, but continued to approve the reports nonetheless.

The research also challenges a common assumption in the debate on AI: that the problems can be solved simply by better training moderators to “detect” artificially generated content. The authors argue that this approach is misguided. Human detection is unreliable and is unlikely ever to be consistently reliable. That is why they propose more structural alternatives: retaining the original drafts, recording which data the AI has used, maintaining a history of amendments, and implementing automated audit systems.

Ultimately, the study highlights a deeper issue. Police reports are not merely administrative documents; they are narrative pieces with significant legal and operational consequences. A good report is not the one that sounds the most sophisticated, but the one that correctly selects relevant information, is comprehensible and stands up to judicial scrutiny. AI can improve the formal appearance of the text, but that does not guarantee better actual quality.

For security professionals, this research serves as a clear warning: incorporating AI into police workflows can reduce the administrative burden and speed up processes, but it can also introduce new, invisible risks to the very moderators tasked with overseeing them. The governance of these tools cannot be based solely on trust in human oversight. Technical mechanisms, audits and new quality criteria are needed, tailored to an era in which texts may appear flawless whilst concealing significant shortcomings.

_____

Aquest apunt en català / Esta entrada en español / Post en français

L’utilisation de l’IA dans la police pourrait conduire à des rapports de moins bonne qualité

L’intelligence artificielle s’impose progressivement au sein des forces de police aux États-Unis. Des entreprises comme Axon affirment que ses outils de rédaction automatisée permettent de générer des rapports policiers plus rapides et de meilleure qualité. Cependant, une nouvelle étude remet en question ce récit et ouvre un débat important sur la supervision, la qualité documentaire et les risques institutionnels.

La recherche analyse des rapports policiers rédigés avec l’assistance de l’IA et les compare à des rapports écrits de manière traditionnelle. L’expérience a été conçue en « triple aveugle » : ni les superviseurs chargés d’évaluer les documents, ni les chercheurs responsables des analyses, ni les participants ne savaient quels textes avaient été générés avec l’aide de l’intelligence artificielle. Au total, 92 superviseurs de police expérimentés – sergents, lieutenants et cadres ayant en moyenne près de 22 ans d’expérience – ont examiné 80 rapports policiers selon des critères habituels de qualité.

Les résultats sont particulièrement significatifs car ils déconstruisent une idée très répandue : celle selon laquelle les textes produits par l’IA paraissent « meilleurs » simplement parce qu’ils sonnent plus professionnels. L’analyse informatique confirme que les rapports assistés par IA utilisent un langage plus complexe, moins lisible et d’un niveau de lecture plus élevé. Autrement dit, ils emploient des phrases plus élaborées, un vocabulaire plus sophistiqué et une structure plus formelle. Mais cette sophistication ne se traduit pas par une meilleure évaluation opérationnelle.

En réalité, les superviseurs ont attribué des notes plus faibles aux rapports générés par IA en matière de précision et d’exactitude. Bien que les différences globales de qualité ne soient pas énormes, toutes les dimensions analysées montraient des tendances défavorables pour les rapports assistés par IA. Un détail est particulièrement préoccupant : les superviseurs valident quasiment le même pourcentage de rapports, qu’ils soient rédigés avec ou sans IA. Environ 22 % des documents ont été approuvés « tels quels », indépendamment de leur origine.

Cela met en évidence un problème central : les superviseurs ne perçoivent pas les conséquences qualitatives introduites par l’IA. Plus encore, ils ne sont pas en mesure d’identifier quels rapports ont été rédigés avec le soutien de l’intelligence artificielle. Leur demander de les distinguer équivalait à jouer à pile ou face. Leur capacité d’identification était pratiquement nulle.

Ce point est crucial du point de vue de la sécurité et de la gouvernance technologique. De nombreuses politiques publiques partent du principe que la supervision humaine constitue un mécanisme de contrôle face aux erreurs ou aux biais de l’IA. Toutefois, l’étude suggère que cette confiance est exagérée. Si les superviseurs ne peuvent ni détecter l’usage de l’IA ni identifier les problèmes qu’elle introduit, le modèle de « supervision humaine » risque de créer un faux sentiment de sécurité.

Les chercheurs identifient deux problèmes structurels. Le premier concerne la lisibilité. Les systèmes d’IA tendent à générer des textes plus complexes et artificiels, mais les superviseurs ne pénalisent pas cette complexité car les critères internes de qualité n’accordent pas suffisamment d’importance à la clarté et à la compréhension du texte. Cela est d’autant plus problématique car les rapports policiers ne sont pas seulement lus par la police : ils sont également examinés par des procureurs, des avocats, des juges, des journalistes et, dans certains cas, des jurys populaires. Un rapport plus difficile à lire n’est pas nécessairement un meilleur rapport.

Le second problème est d’ordre architectural. Des outils comme Draft One, développé par Axon, reposent principalement sur des transcriptions audio. Cela signifie que l’IA ne peut rédiger que ce qu’elle « entend ». Cependant, de nombreux éléments importants d’une intervention policière n’apparaissent pas dans l’audio : gestes, expressions, contexte environnemental, objets visibles ou perceptions directes de l’agent. Les superviseurs ont partiellement détecté ce manque de complexité, mais ils ont néanmoins continué à valider les rapports.

La recherche remet également en question une idée courante dans le débat sur l’IA : les problèmes pourraient être résolus simplement en formant mieux les superviseurs à « détecter » les contenus générés artificiellement. Les auteurs estiment que cette approche est erronée. La détection humaine n’est pas fiable et ne le sera probablement jamais de manière cohérente. Par conséquent, ils proposent des alternatives plus structurelles : conserver les brouillons originaux, enregistrer les données utilisées par l’IA, maintenir un historique des modifications et mettre en place des systèmes d’audit automatique.

En fin de compte, l’étude soulève une question plus profonde. Les rapports policiers ne sont pas de simples documents administratifs : ce sont des récits aux conséquences juridiques et opérationnelles importantes. Un bon rapport n’est pas celui qui paraît le plus sophistiqué, mais celui qui sélectionne correctement les informations pertinentes, reste compréhensible et résiste à l’examen judiciaire. L’IA peut améliorer l’apparence formelle du texte, mais cela ne garantit pas une meilleure qualité réelle.

Pour les professionnels de la sécurité, cette recherche constitue un avertissement clair : intégrer l’IA dans les flux policiers peut réduire la charge administrative et accélérer les procédures, mais cela peut également introduire de nouveaux risques invisibles pour les superviseurs chargés de les contrôler. La gouvernance de ces outils ne peut pas reposer uniquement sur la confiance dans la supervision humaine. Elle nécessite des mécanismes techniques, des audits et de nouveaux critères de qualité adaptés à une époque où les textes peuvent sembler impeccables tout en dissimulant des failles importantes.

_____

Aquest apunt en català / Esta entrada en español / This post in English

Europol intensifica la lluita contra l’explotació sexual infantil en línia

Europol ha anunciat els resultats d’una nova operació internacional centrada en la identificació de víctimes d’explotació sexual infantil en línia. Entre el 13 i el 24 d’abril de 2026, especialistes de 31 països, juntament amb experts d’Interpol, es van reunir a la seu d’Europol, a l’Haia, en el marc d’una nova edició de la Victim Identification Taskforce (VIDTF). L’operació va permetre identificar provisionalment 12 menors víctimes d’abusos sexuals i generar més de 200 pistes d’investigació que ja han estat traslladades a les autoritats nacionals competents.

La iniciativa posa de manifest la dimensió global i la creixent complexitat de l’explotació sexual infantil a internet, així com la necessitat d’una cooperació internacional constant per combatre aquest tipus de criminalitat. Durant l’operació, els experts van analitzar 317 conjunts de dades relacionats amb víctimes de diverses edats —des de nens molt petits fins a adolescents— i de múltiples nacionalitats. L’objectiu principal era identificar indicis visuals, geogràfics o contextuals que permetessin localitzar tant les víctimes com els autors dels delictes.

Per fer-ho possible, Europol utilitza des del 2016 el sistema IVAS (Image-Video Analysis System), una plataforma avançada d’anàlisi d’imatges i vídeos que permet classificar i relacionar grans volums de material d’abús sexual infantil. Des que es va implantar, el sistema ha processat més de 118 milions d’arxius únics aportats per diferents cossos policials d’arreu del món. Aquesta enorme base de dades facilita la detecció de patrons, la connexió entre casos i la identificació de noves víctimes.

Els resultats acumulats de les operacions VIDTF entre el 2014 i el 2026 mostren l’impacte d’aquest model de cooperació internacional. En aquest període s’han analitzat més de 8.500 conjunts de dades i s’han generat prop de 3.500 paquets d’intel·ligència per a investigacions policials. Gràcies a aquestes accions, les autoritats nacionals han pogut identificar i protegir 1.190 víctimes i detenir 330 agressors vinculats a xarxes d’explotació sexual infantil.

Segons Europol, la metodologia de les VIDTF s’ha consolidat com una de les eines més efectives en la lluita contra aquest tipus de delictes. Reunir especialistes de diferents països en un mateix entorn facilita l’intercanvi ràpid d’informació, l’anàlisi coordinada de proves digitals i la compartició de coneixement tècnic i investigador. Aquesta col·laboració és especialment important en un context on els delinqüents operen de manera transnacional i utilitzen plataformes xifrades, serveis d’anonimització i xarxes distribuïdes per ocultar la seva activitat.

Un altre aspecte rellevant és el creixement continu del volum de material d’abús sexual infantil disponible a internet. Europol alerta que, malgrat els esforços policials i tecnològics, milions d’arxius continuen circulant per la xarxa.

L’organisme europeu també destaca la importància de la col·laboració ciutadana. A través de la plataforma “Stop Child Abuse – Trace an Object”, Europol publica imatges d’objectes o fragments visuals presents en casos no resolts perquè qualsevol persona pugui aportar pistes de manera anònima. Aquesta iniciativa ja ha contribuït a identificar 31 víctimes gràcies a informació facilitada per ciutadans. L’objectiu és aprofitar qualsevol detall aparentment insignificant —un objecte, un logotip, una peça de roba o un element decoratiu— que pugui ajudar a localitzar una víctima o determinar el lloc on es van produir els abusos.

L’operació recent va comptar amb la participació de països europeus i també d’altres regions del món, entre aquests, França, Alemanya, Espanya, el Regne Unit, els Estats Units, el Canadà i Austràlia, entre molts altres. Aquesta dimensió internacional evidencia que l’explotació sexual infantil en línia és un problema global que requereix una resposta coordinada i sostinguda.

Finalment, Europol insisteix també en la importància del llenguatge utilitzat per referir-se a aquests delictes. L’agència recomana evitar el terme “pornografia infantil” i utilitzar expressions com “material d’abús sexual infantil” o “material d’explotació sexual infantil”, ja que el primer pot transmetre una falsa percepció de consentiment o legalitat. Cada imatge o vídeo representa una situació real d’abús i victimització, i el llenguatge emprat és clau per reflectir adequadament la gravetat dels fets.

Aquest tipus d’operacions demostren que la combinació de tecnologia, intel·ligència compartida i cooperació internacional continua sent una eina fonamental per protegir els menors i perseguir les xarxes criminals que operen a internet.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

Europol intensifica la lucha contra la explotación sexual infantil en línea

Europol ha anunciado los resultados de una nueva operación internacional centrada en la identificación de víctimas de explotación sexual infantil en línea. Entre el 13 y el 24 de abril de 2026, especialistas de 31 países, junto con expertos de Interpol, se reunieron en la sede de Europol, en La Haya, en el marco de una nueva edición de la Victim Identification Taskforce (VIDTF). La operación permitió identificar provisionalmente a 12 menores víctimas de abusos sexuales y generar más de 200 pistas de investigación que ya han sido trasladadas a las autoridades nacionales competentes.

La iniciativa pone de manifiesto la dimensión global y la creciente complejidad de la explotación sexual infantil en internet, así como la necesidad de una cooperación internacional constante para combatir este tipo de criminalidad. Durante la operación, los expertos analizaron 317 conjuntos de datos relacionados con víctimas de varias edades —desde niños muy pequeños hasta adolescentes— y de múltiples nacionalidades. El objetivo principal era identificar indicios visuales, geográficos o contextuales que permitieran localizar tanto a las víctimas como a los autores de los delitos.

Para hacerlo posible, Europol utiliza desde el año 2016 el sistema IVAS (Image-Video Analysis System), una plataforma avanzada de análisis de imágenes y vídeos que permite clasificar y relacionar grandes volúmenes de material de abuso sexual infantil. Desde que se implantó, el sistema ha procesado más de 118 millones de archivos únicos aportados por diferentes cuerpos policiales de todo el mundo. Esta enorme base de datos facilita la detección de patrones, la conexión entre casos y la identificación de nuevas víctimas.

Los resultados acumulados de las operaciones VIDTF entre 2014 y 2026 muestran el impacto de este modelo de cooperación internacional. En este periodo se han analizado más de 8.500 conjuntos de datos y se han generado cerca de 3.500 paquetes de inteligencia para investigaciones policiales. Gracias a estas acciones, las autoridades nacionales han podido identificar y proteger a 1.190 víctimas y detener a 330 agresores vinculados a redes de explotación sexual infantil.

Según Europol, la metodología de las VIDTF se ha consolidado como una de las herramientas más efectivas en la lucha contra este tipo de delitos. Reunir especialistas de diferentes países en un mismo entorno facilita el intercambio rápido de información, el análisis coordinado de pruebas digitales y la compartición de conocimiento técnico e investigador. Esta colaboración es especialmente importante en un contexto donde los delincuentes operan de manera transnacional y utilizan plataformas cifradas, servicios de anonimización y redes distribuidas para ocultar su actividad.

Otro aspecto relevante es el crecimiento continuo del volumen de material de abuso sexual infantil disponible en internet. Europol alerta que, a pesar de los esfuerzos policiales y tecnológicos, millones de archivos siguen circulando por la red.

El organismo europeo también destaca la importancia de la colaboración ciudadana. A través de la plataforma “Stop Child Abuse – Trace an Object”, Europol publica imágenes de objetos o fragmentos visuales presentes en casos no resueltos para que cualquier persona pueda aportar pistas de forma anónima. Esta iniciativa ya ha contribuido a identificar a 31 víctimas gracias a información facilitada por ciudadanos. El objetivo es aprovechar cualquier detalle aparentemente insignificante —un objeto, un logotipo, una prenda de ropa o un elemento decorativo— que pueda ayudar a localizar a una víctima o determinar el lugar donde se produjeron los abusos.

La operación reciente contó con la participación de países europeos y también de otras regiones del mundo, entre ellos, Francia, Alemania, España, el Reino Unido, los Estados Unidos, Canadá y Australia, entre muchos otros. Esta dimensión internacional evidencia que la explotación sexual infantil en línea es un problema global que requiere una respuesta coordinada y sostenida.

Finalmente, Europol insiste también en la importancia del lenguaje utilizado para referirse a estos delitos. La agencia recomienda evitar el término “pornografía infantil” y utilizar expresiones como “material de abuso sexual infantil” o “material de explotación sexual infantil”, ya que el primero puede transmitir una falsa percepción de consentimiento o legalidad. Cada imagen o vídeo representa una situación real de abuso y victimización, y el lenguaje utilizado es clave para reflejar adecuadamente la gravedad de los hechos.

Este tipo de operaciones demuestran que la combinación de tecnología, inteligencia compartida y cooperación internacional sigue siendo una herramienta fundamental para proteger a los menores y perseguir las redes criminales que operan en internet.

_____

Aquest apunt en català / This post in English / Post en français

Europol intensifies the fight against online child sexual exploitation

Europol has announced the results of a new international operation focused on the identification of victims of online child sexual exploitation. Between 13 and 24 April 2026, specialists from 31 countries, along with experts from INTERPOL, gathered at Europol’s headquarters in The Hague for a new edition of the Victim Identification Taskforce (VIDTF). The operation provisionally identified 12 minors who were victims of sexual abuse and generated over 200 investigative leads that have already been forwarded to the competent national authorities.

The initiative highlights the global dimension and the increasing complexity of child sexual exploitation on the Internet, as well as the need for constant international cooperation to combat this type of crime. During the operation, the experts analysed 317 datasets related to victims of various ages—from very young children to adolescents—and of multiple nationalities. The main objective was to identify visual, geographical, or contextual clues that would allow for the location of both the victims and the perpetrators of the crimes.

To this end, Europol has been using the IVAS (Image-Video Analysis System) since 2016, an advanced platform for the analysis of images and videos that allows for the classification and correlation of large volumes of child sexual abuse material. Since its implementation, the system has processed over 118 million unique files provided by various police forces from around the world. This enormous database facilitates the detection of patterns, the connection between cases, and the identification of new victims.

The accumulated results of the VIDTF operations between 2014 and 2026 show the impact of this model of international cooperation. During this period, more than 8,500 data sets have been analysed and nearly 3,500 intelligence packages for police investigations have been generated. Thanks to these actions, national authorities have been able to identify and protect 1,190 victims and arrest 330 offenders linked to child sexual exploitation networks.

According to Europol, the methodology of the VIDTF has established itself as one of the most effective tools in the fight against this type of crime. Bringing together specialists from different countries in the same environment facilitates the rapid exchange of information, the coordinated analysis of digital evidence, and the sharing of technical and investigative knowledge. This collaboration is especially important in a context where criminals operate transnationally and use encrypted platforms, anonymisation services, and distributed networks to hide their activity.

Another relevant aspect is the continuous growth of the volume of child sexual abuse material available on the Internet. Europol warns that, despite police and technological efforts, millions of files continue to circulate online.

The European body also highlights the importance of citizen collaboration. Through the platform «Stop Child Abuse – Trace an Object», Europol publishes images of objects or visual fragments present in unresolved cases so that anyone can provide leads anonymously. This initiative has already contributed to identifying 31 victims thanks to information provided by citizens. The aim is to take advantage of any seemingly insignificant detail – an object, a logo, a piece of clothing – that may help locate the victim or determine the place where the abuses occurred.

The recent operation involved European countries as well as other regions of the world, including France, Germany, Spain, the United Kingdom, the United States, Canada , and Australia, among many others. This international dimension highlights that online child sexual exploitation is a global problem that requires a coordinated and sustained response.

Finally, Europol also emphasises the importance of the language used to refer to these crimes. The agency recommends avoiding the term «child pornography» and using expressions such as «child sexual abuse material» or «child sexual exploitation material», as the former may convey a false perception of consent or legality. Each image or video represents a real situation of abuse and victimisation, and the language used is key to adequately reflect the seriousness of the events.

These types of operations demonstrate that the combination of technology, shared intelligence, and international cooperation remains a fundamental tool for protecting minors and pursuing the criminal networks that operate on the Internet.

_____

Aquest apunt en català / Esta entrada en español / Post en français

Europol intensifie la lutte contre l’exploitation sexuelle des enfants en ligne

Europol a annoncé les résultats d’une nouvelle opération internationale consacrée à l’identification de victimes d’exploitation sexuelle sur des enfants en ligne. Du 13 au 24 avril 2026, des spécialistes de 31 pays, aux côtés d’experts d’INTERPOL, se sont réunis au siège d’Europol à La Haye, dans le cadre d’une nouvelle édition de la Victim Identification Taskforce (VIDTF). L’opération a permis d’identifier provisoirement 12 mineurs victimes d’abus sexuels et de générer plus de 200 pistes d’enquête, qui ont déjà été transmises aux autorités nationales compétentes.

Cette initiative met en lumière l’ampleur mondiale et la complexité croissante de l’exploitation sexuelle des enfants sur Internet, ainsi que la nécessité d’une coopération internationale permanente pour lutter contre cette forme de criminalité. Au cours de l’opération, les experts ont analysé 317 ensembles de données liés à des victimes de différents âges – de très jeunes enfants à des adolescents – et de multiples nationalités. L’objectif principal consistait à identifier des indices visuels, géographiques ou contextuels susceptibles de permettre la localisation des victimes et des auteurs des délits.

Pour ce faire, Europol utilise depuis 2016 le système IVAS (Image-Video Analysis System), une plateforme avancée d’analyse d’images et de vidéos permettant de classifier et de relier d’importants volumes de contenus d’abus sexuels sur des enfants. Depuis sa mise en œuvre, le système a traité plus de 118 millions de fichiers uniques fournis par différents services de police à travers le monde. Cette vaste base de données facilite la détection de schémas récurrents, le rapprochement entre affaires et l’identification de nouvelles victimes.

Les résultats cumulés des opérations VIDTF entre 2014 et 2026 illustrent l’impact de ce modèle de coopération internationale. Sur cette période, plus de 8 500 ensembles de données ont été analysés et près de 3 500 dossiers de renseignement ont été produits pour soutenir des enquêtes policières. Grâce à ces actions, les autorités nationales ont pu identifier et protéger 1 190 victimes et arrêter 330 agresseurs liés à des réseaux d’exploitation sexuelle d’enfants.

Selon Europol, la méthodologie des VIDTF s’est imposée comme l’un des outils les plus efficaces dans la lutte contre ce type de criminalité. Réunir des spécialistes de différents pays dans un même environnement facilite l’échange rapide d’informations, l’analyse coordonnée des preuves numériques ainsi que le partage d’expertise technique et d’expérience d’enquête. Cette coopération est particulièrement importante dans un contexte où les criminels opèrent à l’échelle transnationale et utilisent des plateformes chiffrées, des services d’anonymisation et des réseaux distribués pour dissimuler leurs activités.

Un autre aspect préoccupant concerne l’augmentation continue du volume de contenus d’abus sexuel sur des enfants disponibles sur Internet. Europol alerte sur le fait que, malgré les efforts policiers et technologiques, des millions de fichiers continuent d’être diffusés en ligne.

L’agence européenne souligne également l’importance de la collaboration citoyenne. Grâce à la plateforme « Stop Child Abuse – Trace an Object », Europol publie des images d’objets ou de fragments visuels issus d’affaires non résolues afin de permettre au public de transmettre anonymement des informations. Cette initiative a déjà contribué à identifier 31 victimes grâce à des informations fournies par des citoyens. L’objectif est d’exploiter le moindre détail apparemment anodin – un objet, un logo ou un vêtement – susceptible d’aider à localiser une victime ou à déterminer le lieu où ont été commis les abus.

L’opération récente a compté sur la participation de pays européens et également d’autres régions du monde, notamment la France, l’Allemagne, l’Espagne, le Royaume-Uni, les États-Unis, le Canada et l’Australie, entre autres. Cette dimension internationale démontre que l’exploitation sexuelle des enfants en ligne constitue un problème mondial nécessitant une réponse coordonnée et durable.

Enfin, Europol insiste également sur l’importance du vocabulaire employé pour désigner ces crimes. L’agence recommande d’éviter l’expression « pornographie infantile » et de privilégier des termes tels que « matériel d’abus sexuels sur des enfants » ou « matériel d’exploitation sexuelle des enfants », estimant que la première formulation peut laisser entendre une forme de consentement ou de légalité. Chaque image ou vidéo représente une situation réelle d’abus et de victimisation, et le choix des mots est essentiel pour refléter correctement la gravité des faits.

Ce type d’opérations montre que la combinaison de la technologie, du partage du renseignement et de la coopération internationale demeure un outil essentiel pour protéger les mineurs et poursuivre les réseaux criminels opérant sur Internet.

_____

Aquest apunt en català / Esta entrada en español / This post in English

IOCTA 2026 de Europol: nuevas amenazas y sofisticación creciente del cibercrimen

Europol ha publicado la edición 2026 de la Internet Organised Crime Threat Assessment (IOCTA), uno de los informes de referencia sobre la evolución del cibercrimen en Europa. El documento, titulado “How encryption, proxies, and AI are expanding cybercrime,” analiza cómo las tecnologías emergentes —especialmente la inteligencia artificial, el cifrado extremo a extremo y las criptomonedas— están transformando el panorama de las amenazas digitales.

El informe pone de manifiesto que el cibercrimen es cada vez más sofisticado, descentralizado y profesionalizado. Según Europol, los grupos criminales aprovechan rápidamente cualquier avance tecnológico para mejorar sus operaciones, dificultar las investigaciones y ampliar el alcance de sus ataques. Esta situación obliga a las fuerzas de seguridad y las organizaciones públicas y privadas a reforzar sus capacidades técnicas y la cooperación internacional.

Uno de los aspectos más destacados del IOCTA 2026 es el papel de la web oscura como infraestructura esencial del cibercrimen. A pesar de las operaciones policiales de los últimos años, los mercados ilegales y los foros criminales siguen mostrando una gran capacidad de recuperación. Cuando una plataforma es desmantelada, rápidamente aparecen alternativas más fragmentadas, especializadas y seguras. Además, la combinación de servicios anonimizados y plataformas con cifrado extremo a extremo está difuminando la frontera entre la web superficial y la web oscura, lo que complica todavía más las tareas de investigación.

Las criptomonedas siguen siendo un elemento clave en el ecosistema criminal digital. El informe destaca especialmente el uso creciente de las llamadas privacy coins y de los servicios de intercambio deslocalizado para blanquear dinero proveniente de software de secuestro y otras actividades ilícitas. Estas herramientas dificultan enormemente la trazabilidad de las transacciones y representan un reto importante para las autoridades. Europol también alerta sobre el aumento de la participación indirecta de menores y jóvenes adultos en actividades de blanqueo de capitales vinculadas a criptomonedas, a menudo sin ser plenamente conscientes de las implicaciones legales.

La inteligencia artificial emerge como uno de los aceleradores principales del fraude en línea. Los ciberdelincuentes utilizan herramientas de IA generativa para crear mensajes más convincentes, personalizar técnicas de ingeniería social y automatizar campañas fraudulentas a gran escala. Estas tecnologías permiten producir correos electrónicos, mensajes SMS o contenidos falsos con un grado de realismo muy elevado. A ello se añaden técnicas como el caller ID spoofing, que permite falsificar la identidad de las llamadas telefónicas, y las denominadas SIM farms, capaces de enviar miles de mensajes y comunicaciones simultáneas.

Con respecto a los ciberataques, el software de secuestro sigue siendo una de las amenazas principales. El IOCTA 2026 destaca que durante el 2025 se detectaron numerosas variantes y grupos activos, muchos de los cuales han evolucionado hacia modelos de doble extorsión: no solo cifran la información de las víctimas, sino que amenazan con publicar los datos robados si no se paga el rescate. Esta estrategia incrementa la presión sobre empresas e instituciones públicas y convierte la protección de datos en un factor crítico de seguridad.

El informe también alerta sobre la creciente conexión entre actores criminales y amenazas híbridas patrocinadas por estados. Algunos grupos de ciberdelincuencia actúan como intermediarios o proxies en operaciones de desestabilización política o espionaje. Esta convergencia entre crimen organizado e intereses geopolíticos representa un nuevo escenario de riesgo para infraestructuras críticas, administraciones públicas y grandes empresas tecnológicas.

Otro de los puntos más preocupantes es el aumento de la explotación sexual infantil en línea. Europol señala un incremento de los casos de extorsión sexual, así como de la comercialización de material de abuso sexual infantil con finalidades económicas. También preocupa el crecimiento del contenido sintético generado con inteligencia artificial, que crea nuevas dificultades técnicas y legales para identificar víctimas y perseguir a los responsables. Las plataformas de mensajería cifrada se han convertido en un espacio habitual para este tipo de actividades criminales.

En este contexto, el informe menciona especialmente “The Com”, una red de comunidades criminales en línea vinculadas a actividades extremamente violentas. Según Europol, estos entornos combinan explotación sexual infantil, extorsión, ciberataques y otras formas de violencia grave, configurando ecosistemas criminales altamente peligrosos y difíciles de infiltrar.

Finalmente, el IOCTA 2026 subraya la necesidad de una respuesta coordinada entre gobiernos, fuerzas policiales, empresas tecnológicas y organismos internacionales. Europol insiste en que la lucha contra el cibercrimen requerirá más capacidades técnicas, una regulación adaptada a los nuevos retos digitales y una cooperación global mucho más estrecha. El informe se consolida así como una guía estratégica imprescindible para entender hacia dónde evolucionan las amenazas digitales y como prepararse ante un entorno cada vez más complejo y hostil.

_____

Aquest apunt en català / This post in English / Post en français

Europol’s IOCTA 2026: new threats and increasing sophistication of cybercrime

Europol has published the 2026 edition of the Internet Organised Crime Threat Assessment (IOCTA), one of the key reports on the evolution of cybercrime in Europe. The document, titled «How encryption, proxies, and AI are expanding cybercrime», analyses how emerging technologies—especially artificial intelligence, end-to-end encryption, and cryptocurrencies—are transforming the landscape of digital threats.

The report highlights that cybercrime is becoming increasingly sophisticated, decentralised, and professionalised. According to Europol, criminal groups swiftly exploit any technological advancement to enhance their operations, hinder investigations, and expand the scope of their attacks. This situation compels law enforcement agencies and public and private organisations to strengthen their technical capabilities and international cooperation.

One of the highlights of the IOCTA 2026 is the role of the dark web as an essential infrastructure of cybercrime. Despite police operations in recent years, illegal markets and criminal forums continue to show a great capacity for recovery. When a platform is dismantled, more fragmented, specialised, and secure alternatives quickly emerge. Moreover, the combination of anonymised services and platforms with end-to-end encryption is blurring the line between the surface web and the dark web, further complicating investigative tasks.

Cryptocurrencies remain a key element in the digital criminal ecosystem. The report particularly highlights the growing use of so-called «privacy coins» and offshore exchange services to launder money derived from ransomware and other illicit activities. These tools greatly hinder the traceability of transactions and pose a significant challenge for the authorities. Europol also warns about the increase in the indirect involvement of minors and young adults in money laundering activities related to cryptocurrencies, often without being fully aware of the legal implications.

Artificial intelligence emerges as one of the main accelerators of online fraud. Cybercriminals use generative AI tools to create more convincing messages, personalise social engineering techniques, and automate large-scale fraudulent campaigns. These technologies allow for the production of e-mails, SMS messages, or fake content with a very high level of realism. This is supplemented by techniques such as caller ID spoofing, which allows for the falsification of the identity of phone calls, and SIM farms, capable of sending thousands of messages and simultaneous communications.

Regarding cyberattacks, ransomware remains one of the main threats. The IOCTA 2026 highlights that, during 2025, numerous variants and active groups were detected, many of which have evolved into double extortion models: they not only encrypt the victims’ information but also threaten to publish the stolen data if the ransom is not paid. This strategy increases the pressure on businesses and public institutions and makes data protection a critical security factor.

The report also warns about the growing connection between criminal actors and state-sponsored hybrid threats. Some cybercrime groups act as intermediaries or proxies in political destabilisation or espionage operations. This convergence between organised crime and geopolitical interests represents a new risk scenario for critical infrastructure, public administrations, and large technology companies.

Another of the most concerning points is the increase in onlinechild sexual exploitation. Europol reports an increase in cases of sexual extortion, as well as the commercialisation of child sexual abuse material for economic purposes. There is also concern about the growth of synthetic content generated with artificial intelligence, which creates new technical and legal challenges for identifying victims and pursuing those responsible. Encrypted messaging platforms have become a common space for this type of criminal activity.

In this context, the report particularly mentions The Com, a network of online criminal communities linked to extremely violent activities. According to Europol, these environments combine online child sexual exploitation, extortion, cyberattacks, and other forms of serious violence, creating highly dangerous and difficult-to-infiltrate criminal ecosystems.

Finally, the IOCTA 2026 emphasises the need for a coordinated response among governments, law enforcement, technology companies, and international organisations. Europol insists that the fight against cybercrime will require greater technical capabilities, regulation adapted to new digital challenges, and much closer global cooperation. The report thus consolidates itself as an essential strategic guide for understanding how digital threats are evolving and how to prepare for an increasingly complex and hostile environment.

_____

Aquest apunt en català / Esta entrada en español / Post en français