Autor: Notes de seguretat

Violència domèstica: aprendre de la tragèdia per prevenir noves morts

Notes de seguretatDeixa un comentari

El Govern britànic ha publicat noves orientacions estatutàries per reforçar la manera com s’investiguen i s’analitzen les morts relacionades amb la violència domèstica. La reforma, publicada el 15 de setembre de 2026 pel Home Office, pretén que cada mort sigui una oportunitat per identificar errors, millorar la coordinació entre organismes i, sobretot, prevenir que situacions similars tornin a acabar en tragèdia.

Les noves orientacions regulen els anomenats Domestic Abuse Related Death Reviews (DARDRs), que substitueixen la denominació anterior de Domestic Homicide Reviews (DHRs). El canvi de nom respon a una modificació legislativa introduïda per la Victims and Prisoners Act 2024, que adapta l’àmbit d’aquestes revisions a la definició de “violència domèstica” establerta per la Domestic Abuse Act 2021.

Els DARDRs parteixen d’una idea fonamental per a la seguretat pública: una mort vinculada a la violència domèstica no s’ha d’analitzar únicament per determinar què va passar, sinó també per comprendre què es podia haver fet de manera diferent i quins canvis poden evitar futures víctimes.

Aquests processos permeten que diferents organismes —policia, serveis socials, sanitat, administracions locals i altres entitats implicades— revisin conjuntament la seva actuació i la informació de què disposaven abans de la mort. L’objectiu és detectar possibles oportunitats perdudes, problemes de coordinació, mancances en la identificació del risc o altres factors que puguin ser rellevants per a la prevenció.

La nova orientació posa especialment l’accent en el fet que cada víctima ha de ser considerada individualment. Això significa que les revisions no s’han de convertir simplement en exercicis administratius, sinó que han de permetre entendre les circumstàncies concretes de cada cas i extreure’n aprenentatges útils per al conjunt dels serveis.

El Home Office reconeix que el sistema anterior presentava marge de millora, especialment pel que fa a la qualitat de les revisions i a la manera d’aplicar les lliçons extretes.

En aquest context, una de les mesures destacades és la creació, el 2025, d’un Home Office Quality Assurance Board, destinat a revisar més informes cada mes i proporcionar als Community Safety Partnerships —organismes locals responsables de diferents aspectes de la seguretat comunitària— informació de retorn de manera més àgil.

La reforma també preveu desenvolupar un nou mecanisme de supervisió de les recomanacions que sorgeixin dels DARDRs. Aquest element és especialment rellevant des del punt de vista de la prevenció: identificar un error només té un valor limitat si les conclusions no es tradueixen posteriorment en canvis reals.

Per tant, la reforma intenta reforçar tot el cicle d’aprenentatge: investigar la mort, identificar factors de risc o oportunitats de prevenció, formular recomanacions i, finalment, comprovar que aquestes recomanacions es consideren i s’apliquen.

Un altre dels canvis és la introducció de formació obligatòria per als presidents o responsables dels DARDRs. La finalitat és garantir que les persones encarregades de dirigir aquestes revisions disposin dels coneixements i les eines necessàries per desenvolupar-les amb un nivell de qualitat homogeni.

Aquesta professionalització és important perquè les revisions impliquen informació sensible, múltiples organismes i, sovint, situacions complexes de risc. Una direcció adequada pot ajudar a evitar conclusions superficials i afavorir una anàlisi més sistemàtica de les decisions adoptades abans de la mort.

Des d’una perspectiva de seguretat, el valor principal dels DARDRs és que poden convertir experiències concretes en coneixement preventiu compartit. Una mort relacionada amb la violència domèstica pot revelar patrons o deficiències que no són visibles quan cada organisme analitza el cas únicament des de la seva pròpia perspectiva.

La nova orientació britànica aposta, per tant, per una resposta més integrada i orientada a l’aprenentatge. La coordinació entre serveis, la qualitat de les investigacions, la formació dels responsables i el seguiment de les recomanacions passen a ser elements essencials del sistema.

El repte, però, no és només aconseguir revisions més completes. És garantir que les conclusions arribin a modificar la pràctica. Si una revisió identifica una oportunitat de prevenció però la recomanació no genera cap canvi, una part important del potencial preventiu del sistema es perd.

La reforma dels DARDRs representa així un pas cap a un model en què les morts relacionades amb la violència domèstica no siguin només objecte d’una revisió posterior, sinó també una font d’aprenentatge per millorar la detecció del risc, la coordinació institucional i la protecció de futures víctimes. El principi que inspira el nou sistema és clar: aprendre de cada tragèdia per intentar evitar la següent.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

Violencia doméstica: aprender de la tragedia para prevenir nuevas muertes

Notes de seguretatDeixa un comentari

El Gobierno británico ha publicado nuevas orientaciones estatutarias para reforzar la manera como se investigan y se analizan las muertes relacionadas con la violencia doméstica. La reforma, publicada el 15 de septiembre de 2026 por el Home Office, pretende que cada muerte sea una oportunidad para identificar errores, mejorar la coordinación entre organismos y, sobre todo, prevenir que situaciones similares vuelvan a acabar en tragedia.

Las nuevas orientaciones regulan los llamados Domestic Abuse Related Death Reviews (DARDRs), que sustituyen la denominación anterior de Domestic Homicide Reviews (DHRs). El cambio de nombre responde a una modificación legislativa introducida por la Victims and Prisoners Act 2024, que adapta el ámbito de estas revisiones a la definición de “violencia doméstica” establecida por la Domestic Abuse Act 2021.

Los DARDRs parten de una idea fundamental para la seguridad pública: una muerte vinculada a la violencia doméstica no se tiene que analizar únicamente para determinar qué pasó, sino también para comprender qué se podía haber hecho de manera diferente y qué cambios pueden evitar futuras víctimas.

Estos procesos permiten que diferentes organismos —policía, servicios sociales, sanidad, administraciones locales y otras entidades implicadas— revisen conjuntamente su actuación y la información de que disponían antes de la muerte. El objetivo es detectar posibles oportunidades perdidas, problemas de coordinación, carencias en la identificación del riesgo u otros factores que puedan ser relevantes para la prevención.

La nueva orientación pone especialmente el acento en el hecho de que cada víctima tiene que ser considerada individualmente. Eso significa que las revisiones no deben convertirse simplemente en ejercicios administrativos, sino que tienen que permitir entender las circunstancias concretas de cada caso y extraer aprendizajes útiles para el conjunto de los servicios.

El Home Office reconoce que el sistema anterior presentaba margen de mejora, especialmente con respecto a la calidad de las revisiones y a la manera de aplicar las lecciones extraídas.

En este contexto, una de las medidas destacadas es la creación, en 2025, de un Home Office Quality Assurance Board, destinado a revisar más informes cada mes y proporcionar a los Community Safety Partnerships —organismos locales responsables de diferentes aspectos de la seguridad comunitaria— información de retorno de manera más ágil.

La reforma también prevé desarrollar un nuevo mecanismo de supervisión de las recomendaciones que surjan de los DARDRs. Este elemento es especialmente relevante desde el punto de vista de la prevención: identificar un error solo tiene un valor limitado si las conclusiones no se traducen posteriormente en cambios reales.

Por lo tanto, la reforma intenta reforzar todo el ciclo de aprendizaje: investigar la muerte, identificar factores de riesgo u oportunidades de prevención, formular recomendaciones y, finalmente, comprobar que estas recomendaciones se consideran y se aplican.

Otro de los cambios es la introducción de formación obligatoria para los presidentes o responsables de los DARDRs. La finalidad es garantizar que las personas encargadas de dirigir estas revisiones dispongan de los conocimientos y las herramientas necesarias para desarrollarlas con un nivel de calidad homogéneo.

Esta profesionalización es importante porque las revisiones implican información sensible, múltiples organismos y, a menudo, situaciones complejas de riesgo. Una dirección adecuada puede ayudar a evitar conclusiones superficiales y favorecer un análisis más sistemático de las decisiones adoptadas antes de la muerte.

Desde una perspectiva de seguridad, el valor principal de los DARDRs es que pueden convertir experiencias concretas en conocimiento preventivo compartido. Una muerte relacionada con la violencia doméstica puede revelar patrones o deficiencias que no son visibles cuando cada organismo analiza el caso únicamente desde su propia perspectiva.

La nueva orientación británica apuesta, por lo tanto, por una respuesta más integrada y orientada al aprendizaje. La coordinación entre servicios, la calidad de las investigaciones, la formación de los responsables y el seguimiento de las recomendaciones pasan a ser elementos esenciales del sistema.

El reto, sin embargo, no es solo conseguir revisiones más completas. Es garantizar que las conclusiones lleguen a modificar la práctica. Si una revisión identifica una oportunidad de prevención, pero la recomendación no genera ningún cambio, una parte importante del potencial preventivo del sistema se pierde.

La reforma de los DARDRs representa así un paso hacia un modelo en que las muertes relacionadas con la violencia doméstica no sean solo objeto de una revisión posterior, sino también una fuente de aprendizaje para mejorar la detección del riesgo, la coordinación institucional y la protección de futuras víctimas. El principio que inspira el nuevo sistema claro está: aprender de cada tragedia para intentar evitar la siguiente.

_____

Aquest apunt en català / This post in English / Post en français

Domestic violence: learning from tragedy to prevent further deaths

Notes de seguretatDeixa un comentari

The British Government has published new statutory guidance to strengthen the way deaths related to domestic violence are investigated and analysed. The reform, published on 15 September 2026 by the Home Office, aims for every death to be an opportunity to identify errors, improve coordination between agencies and, above all, prevent similar situations from ending in tragedy again.

The new guidelines regulate the so-called Domestic Abuse Related Death Reviews (DARDRs), which replace the previous designation of Domestic Homicide Reviews (DHRs). The name change is in response to a legislative amendment introduced by the Victims and Prisoners Act 2024, which adapts the scope of these reviews to the definition of domestic violence established by the Domestic Abuse Act 2021.

DARDRs are based on a fundamental idea for public safety: a death linked to domestic violence should not be analysed solely to determine what happened, but also to understand what could have been done differently and what changes can prevent future victims.

These processes allow different bodies—police, social services, health services, local administrations, and other involved entities—to jointly review their action and the information they had available before the death. The objective is to detect possible missed opportunities, coordination problems, deficiencies in risk identification, or other factors that may be relevant for prevention.

The new guideline places special emphasis on the fact that each victim must be considered individually. This means that reviews must not simply become administrative exercises, but must allow for an understanding of the specific circumstances of each case and the extraction of useful lessons from them for all services.

The Home Office recognises that the previous system had room for improvement, especially with regard to the quality of reviews and the way in which lessons learned were applied.

In this context, one of the highlighted measures is the creation, in 2025, of a Home Office Quality Assurance Board, intended to review more reports each month and provide feedback to Community Safety Partnerships—local bodies responsible for various aspects of community security—in a more agile manner.

The reform also provides for the development of a new supervision mechanism for the recommendations arising from the DARDRs. This element is especially

relevant from the point of view of prevention: identifying an error only has limited value if the findings are not subsequently translated into real changes.

Therefore, the reform aims to strengthen the entire learning cycle: investigating the death, identifying risk factors or prevention opportunities, making recommendations and, finally, verifying that these recommendations are considered and applied.

Another of the changes is the introduction of mandatory training for the presidents or heads of the DARDR. The purpose is to guarantee that the people in charge of conducting these reviews have the necessary knowledge and tools to carry them out with a consistent level of quality.

This professionalisation is important because reviews involve sensitive information, multiple agencies and, often, complex risk situations. Proper guidance can help avoid superficial conclusions and give preference to a more systematic analysis of the decisions made before death.

From a security perspective, the main value of DARDRs is that they can turn concrete experiences into shared preventive knowledge. A death related to domestic violence can reveal patterns or deficits that are not visible when each agency analyses the case solely from its own perspective.

The new British guidance, therefore, supports a more integrated and learning-oriented response. Coordination between services, the quality of investigations, the training of those responsible, and the follow-up on recommendations become essential elements of the system.

The challenge, however, is not only to achieve more comprehensive reviews. It is to ensure that the conclusions lead to the modification of practice. If a review identifies a prevention opportunity, but the recommendation does not generate any change, a significant part of the system’s preventive potential is lost.

The reform of the DARDR thus represents a step towards a model in which deaths related to domestic violence are not only subject to a subsequent review, but also a source of learning to improve risk detection, institutional coordination, and the protection of future victims. The principle inspiring the new system is clear: to learn from every tragedy in an attempt to avoid the next.

_____

Aquest apunt en català / Esta entrada en español / Post en français

Violence domestique : tirer les enseignements du drame pour éviter de nouveaux décès

Notes de seguretatDeixa un comentari

Le gouvernement britannique a publié de nouvelles orientations réglementaires afin de renforcer la manière dont les décès liés aux violences domestiques sont examinés et analysés. La réforme, publiée le 15 septembre 2026 par le ministère de l’Intérieur britannique (Home Office), vise à faire de chaque décès une occasion d’identifier les erreurs, d’améliorer la coordination entre les organismes et, surtout, d’empêcher que des situations similaires ne se terminent à nouveau en tragédie.

Les nouvelles orientations régissent les Domestic Abuse Related Death Reviews (DARDRs) (Examens des décès liés aux violences domestiques) qui remplacent l’ancienne dénomination Domestic Homicide Reviews (DHRs) (Examens des homicides domestiques). Le changement de nom fait suite à une modification législative introduite par la Victims and Prisoners Act 2024 (Loi de 2024 sur les victimes et les prisonniers), qui adapte le champ d’application de ces révisions à la définition de la violence domestique établie par la Domestic Abuse Act 2021 (Loi de 2021 sur les violences domestiques).

Les DARDR reposent sur une idée fondamentale pour la sécurité publique : un décès lié à la violence domestique ne doit pas être analysé uniquement pour déterminer ce qui s’est passé, mais aussi pour comprendre ce qui aurait pu être fait différemment et quels changements peuvent permettre d’éviter de futures victimes.

Ces processus permettent à différents organismes – police, services sociaux, services de santé, administrations locales et autres entités concernées – d’examiner conjointement leur action et les informations dont ils disposaient avant le décès. L’objectif est de détecter d’éventuelles occasions manquées, des problèmes de coordination, des lacunes dans l’identification des risques ou d’autres facteurs susceptibles d’être pertinents pour la prévention.

La nouvelle orientation souligne tout particulièrement que chaque victime doit être considérée individuellement. Cela signifie que les révisions ne doivent pas se réduire à de simples exercices administratifs, mais doivent permettre de comprendre les circonstances concrètes de chaque cas et d’en tirer des enseignements utiles pour l’ensemble des services.

Le ministère de l’Intérieur reconnaît que le système précédent pouvait être amélioré, notamment en ce qui concerne la qualité des révisions et la manière d’appliquer les enseignements tirés.

Dans ce contexte, l’une des mesures phares est la création, en 2025, d’un Home Office Quality Assurance Board (comité d’assurance qualité) chargé d’examiner davantage de rapports chaque mois et de fournir des retours d’information plus rapidement aux Community Safety Partnerships (partenariats pour la sécurité communautaire), des organismes locaux responsables de différents aspects de la sécurité communautaire.

La réforme prévoit également la mise en place d’un nouveau mécanisme de surveillance des recommandations découlant des DARDR. Cet élément revêt une importance particulière du point de vue de la prévention : identifier une erreur n’a qu’une valeur limitée si les conclusions ne se traduisent pas ensuite par des changements réels.

Par conséquent, la réforme vise à renforcer l’ensemble du cycle d’apprentissage : enquêter sur le décès, identifier les facteurs de risque ou les possibilités de prévention, formuler des recommandations et, enfin, vérifier que ces recommandations sont prises en compte et appliquées.

L’un des autres changements concerne l’introduction d’une formation obligatoire pour les présidents ou les responsables des DARDR. L’objectif est de veiller à ce que les personnes chargées de mener ces révisions disposent des connaissances et des outils nécessaires pour les réaliser selon un niveau de qualité homogène.

Cette professionnalisation est importante, car les révisions impliquent des informations sensibles, de nombreux organismes et, souvent, des situations de risque complexes. Une orientation adéquate peut aider à éviter des conclusions superficielles et à favoriser une analyse plus systématique des décisions prises avant le décès.

Du point de vue de la sécurité, la principale valeur des DARDR réside dans leur capacité à transformer des expériences concrètes en connaissances préventives partagées. Un décès lié à la violence domestique peut révéler des schémas ou des lacunes qui ne sont pas visibles lorsque chaque organisme analyse le cas uniquement de son propre point de vue.

Les nouvelles orientations britanniques privilégient donc une réponse plus intégrée et axée sur l’apprentissage. La coordination entre les services, la qualité des enquêtes, la formation des responsables et le suivi des recommandations deviennent des éléments essentiels du système.

Toutefois, le défi ne consiste pas seulement à parvenir à des révisions plus complètes. Il s’agit de veiller à ce que les conclusions conduisent à modifier la pratique. Si une révision met en évidence une possibilité de prévention, mais que la recommandation n’entraîne aucun changement, une part importante du potentiel préventif du système sera perdue.

La réforme des DARDR représente ainsi une étape vers un modèle dans lequel les décès liés à la violence domestique ne font pas seulement l’objet d’une révision a posteriori, mais constituent également une source d’apprentissage visant à améliorer la détection des risques, la coordination institutionnelle et la protection des futures victimes. Le principe qui inspire le nouveau système est clair : tirer des enseignements de chaque tragédie pour tenter d’éviter la suivante.

_____

Aquest apunt en català / Esta entrada en español / This post in English

Hoy es día festivo en Cataluña. No publicamos entrada. Nos vemos el miércoles.

Notes de seguretatDeixa un comentari

_____

Aquest apunt en català / This post in English / Post en français

Today is bank holiday in Catalonia. We don’t publish any post. See you on Wednesday.

Notes de seguretatDeixa un comentari

_____

Aquest apunt en català / Esta entrada en español / Post en français

Aujourd’hui c’est un jour férié en Catalogne. Nous ne publions pas la note. Rendez-vous mercredi.

Notes de seguretatDeixa un comentari

_____

Aquest apunt en català / Esta entrada en español / This post in English

Avui és dia festiu a Catalunya. No publiquem apunt. Ens veiem dimecres.

Notes de seguretatDeixa un comentari

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

Anglaterra i Gal·les acceleren la resposta policial davant les violacions i la violència contra les dones

Notes de seguretatDeixa un comentari

El Govern del Regne Unit ha anunciat una acceleració significativa del desplegament d’equips policials especialitzats en violació i delictes sexuals a Anglaterra i Gal·les. L’objectiu és que tots els cossos policials disposin d’aquests equips abans del desembre del 2027, avançant en aproximadament un any i mig el calendari previst inicialment, que situava el desplegament complet el 2029.

Aquests equips tindran com a funció investigar específicament violacions i altres delictes sexuals, donar suport a les víctimes i supervivents i millorar la persecució dels responsables. Segons el Govern britànic, l’acceleració respon a la necessitat de reforçar la resposta policial davant l’abast de la violència contra dones i nenes.

El paquet de mesures anunciat inclou també 13,3 milions de lliures de finançament, destinats a donar suport fins a deu forces policials, que posaran en marxa equips especialitzats en ordres de protecció. Aquestes unitats hauran de provar noves fórmules per garantir el compliment d’aquestes ordres i millorar la gestió dels agressors que presenten un risc elevat.

Les ordres de protecció poden incorporar mesures com la vigilància, l’etiquetatge electrònic, les zones d’exclusió o l’obligació de participar en programes de canvi de comportament. Un aspecte destacat és que aquestes ordres no depenen necessàriament d’una condemna penal: els tribunals poden imposar determinades mesures de protecció fins i tot quan no hi ha hagut una condemna per un delicte.

El Govern també està desenvolupant noves ordres de protecció contra la violència domèstica que cobreixen diferents formes d’abús, incloses les agressions físiques, el comportament coercitiu o controlador, l’abús econòmic i l’assetjament. Aquestes mesures pretenen evitar que les víctimes hagin de sol·licitar protecció reiteradament i permetre una resposta més continuada davant situacions de risc.

Un altre element de l’estratègia és la intervenció directa amb els agressors. El programa Drive, que treballa amb agressors d’alt risc des de fa una dècada, ha intervingut amb gairebé 7.000 persones i, segons les dades facilitades pel Govern, ha contribuït a la protecció d’unes 7.750 víctimes adultes i més de 14.000 infants. El programa aborda també factors associats al comportament abusiu, com el consum problemàtic de drogues i alcohol, amb l’objectiu de reduir la reincidència i interrompre els patrons de violència.

La dimensió del problema continua sent considerable. Les estimacions citades pel Govern indiquen que aproximadament 900.000 adults van patir agressions sexuals durant l’últim any, mentre que uns 3,8 milions haurien experimentat violència domèstica i 1,4 milions, assetjament. Aquestes xifres expliquen la voluntat de combinar investigació policial, protecció de les víctimes, gestió dels agressors i prevenció.

Des del punt de vista de la seguretat, el canvi més rellevant és precisament aquesta combinació de mesures. La resposta no se centra únicament en la investigació d’un delicte després que s’hagi produït, sinó també en la identificació del risc i en la intervenció sobre persones que poden representar una amenaça. El desplegament d’equips especialitzats hauria de permetre concentrar coneixements i recursos en investigacions especialment complexes, mentre que les ordres de protecció ofereixen instruments addicionals per gestionar situacions de risc.

El comunicat també posa èmfasi en la tecnologia i les dades. El centre nacional de VAWG (Violence against women and girls) i Protecció Pública preveu treballar amb les forces policials per desenvolupar nous models operatius i identificar pràctiques que permetin millorar la seguretat de les víctimes i la gestió dels agressors. La vigilància electrònica, l’anàlisi de dades i les eines d’intel·ligència policial formen part d’aquest enfocament.

Tanmateix, les declaracions incloses en l’anunci remarquen que la seguretat no pot dependre exclusivament de la resposta policial. Nour Norris (OBE, oficial de l’Ordre de l’Imperi Britànic), familiar de Raneem Oudeh i Khaola Saleem, dues dones assassinades el 2018, assenyala la importància d’actuar quan una víctima demana ajuda i abans que el risc arribi a un grau extrem. En la mateixa línia, Alexis Bowater (OBE) defensa la prevenció i la implicació dels homes en la detecció i la intervenció davant de comportaments inadequats.

El Govern britànic ha fixat com a objectiu reduir a la meitat la violència contra dones i nenes en un període de deu anys. Per aconseguir-ho, la seva estratègia combina prevenció, protecció i persecució. També inclou especialistes a les sales de control del número d’emergències 999 i operacions en línia destinades a identificar agressors i combatre diferents formes d’abús a internet.

En definitiva, l’anunci representa una acceleració del calendari i un reforç de la capacitat especialitzada de les forces policials d’Anglaterra i Gal·les. El repte principal serà convertir aquestes mesures en una resposta homogènia i efectiva sobre el terreny: detectar abans les situacions de risc, protegir les víctimes quan demanen ajuda, controlar els agressors sotmesos a ordres de protecció i aconseguir que les investigacions de delictes sexuals es desenvolupin amb prou recursos i especialització.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

Inglaterra y Gales aceleran la respuesta policial ante las violaciones y la violencia contra las mujeres

Notes de seguretatDeixa un comentari

El Gobierno del Reino Unido ha anunciado una aceleración significativa del despliegue de equipos policiales especializados en violación y delitos sexuales en Inglaterra y Gales. El objetivo es que todos los cuerpos policiales dispongan de estos equipos antes de diciembre de 2027, adelantando en aproximadamente un año y medio el calendario previsto inicialmente, que situaba el despliegue completo en 2029.

Estos equipos tendrán como función investigar específicamente violaciones y otros delitos sexuales, dar apoyo a las víctimas y supervivientes y mejorar la persecución de los responsables. Según el Gobierno británico, la aceleración responde a la necesidad de reforzar la respuesta policial ante el alcance de la violencia contra mujeres y niñas.

El paquete de medidas anunciado incluye también 13,3 millones de libras de financiación, destinados a dar apoyo hasta a diez fuerzas policiales, que pondrán en marcha equipos especializados en órdenes de protección. Estas unidades tendrán que probar nuevas fórmulas para garantizar el cumplimiento de estas órdenes y mejorar la gestión de los agresores que presentan un riesgo elevado.

Las órdenes de protección pueden incorporar medidas como la vigilancia, el etiquetado electrónico, las zonas de exclusión o la obligación de participar en programas de cambio de comportamiento. Un aspecto destacado es que estas órdenes no dependen necesariamente de una condena penal: los tribunales pueden imponer determinadas medidas de protección incluso cuando no ha habido una condena por un delito.

El Gobierno también está desarrollando nuevas órdenes de protección contra la violencia doméstica que cubren diferentes formas de abuso, incluidas las agresiones físicas, el comportamiento coercitivo o controlador, el abuso económico y el acoso. Estas medidas pretenden evitar que las víctimas tengan que solicitar protección reiteradamente y permitir una respuesta más continuada ante situaciones de riesgo.

Otro elemento de la estrategia es la intervención directa con los agresores. El programa Drive, que trabaja con agresores de alto riesgo desde hace una década, ha intervenido con casi 7.000 personas y, según los datos facilitados por el Gobierno, ha contribuido a la protección de unas 7.750 víctimas adultas y más de 14.000 niños. El programa aborda también factores asociados al

comportamiento abusivo, como el consumo problemático de drogas y alcohol, con el objetivo de reducir la reincidencia e interrumpir los patrones de violencia.

La dimensión del problema sigue siendo considerable. Las estimaciones citadas por el Gobierno indican que aproximadamente 900.000 adultos sufrieron agresiones sexuales durante el último año, mientras que unos 3,8 millones habrían experimentado violencia doméstica y 1,4 millones, acoso. Estas cifras explican la voluntad de combinar investigación policial, protección de las víctimas, gestión de los agresores y prevención.

Desde el punto de vista de la seguridad, el cambio más relevante es precisamente esta combinación de medidas. La respuesta no se centra únicamente en la investigación de un delito después de que se haya producido, sino también en la identificación del riesgo y en la intervención sobre personas que pueden representar una amenaza. El despliegue de equipos especializados tendría que permitir concentrar conocimientos y recursos en investigaciones especialmente complejas, mientras que las órdenes de protección ofrecen instrumentos adicionales para gestionar situaciones de riesgo.

El comunicado también pone énfasis en la tecnología y los datos. El centro nacional de VAWG (Violence against women and girls) y Protección Pública prevé trabajar con las fuerzas policiales para desarrollar nuevos modelos operativos e identificar prácticas que permitan mejorar la seguridad de las víctimas y la gestión de los agresores. La vigilancia electrónica, el análisis de datos y las herramientas de inteligencia policial forman parte de este enfoque.

Sin embargo, las declaraciones incluidas en el anuncio remarcan que la seguridad no puede depender exclusivamente de la respuesta policial. Nour Norris (OBE, oficial de la Orden del Imperio Británico), familiar de Raneem Oudeh y Khaola Saleem, dos mujeres asesinadas en 2018, señala la importancia de actuar cuando una víctima pide ayuda y antes de que el riesgo llegue a un grado extremo. En la misma línea, Alexis Bowater (OBE) defiende la prevención y la implicación de los hombres en la detección y la intervención ante comportamientos inadecuados.

El Gobierno británico ha fijado como objetivo reducir a la mitad la violencia contra mujeres y niñas en un periodo de diez años. Para conseguirlo, su estrategia combina prevención, protección y persecución. También incluye especialistas en las salas de control del número de emergencias 999 y operaciones en línea destinadas a identificar agresores y combatir diferentes formas de abuso en internet.

En definitiva, el anuncio representa una aceleración del calendario y un refuerzo de la capacidad especializada de las fuerzas policiales de Inglaterra y Gales. El reto principal será convertir estas medidas en una respuesta homogénea y efectiva sobre el terreno: detectar antes las situaciones de riesgo, proteger a las víctimas cuando piden ayuda, controlar a los agresores sometidos a órdenes de protección y conseguir que las investigaciones de delitos sexuales se desarrollen con recursos y especialización suficientes.

_____

Aquest apunt en català / This post in English / Post en français