Quan les solucions no passen per la presó

Recentment, l’Institute for Criminal Policy Research (ICPR) ha publicat l’informe Prison: Evidence of its use and over-use from around the world,[1] que pretén oferir un estat de la situació a partir de les dades disponibles i els usos i abusos que tenen lloc en les polítiques d’empresonament.

Les autores destaquen, des d’un primer moment i per cada un dels països, quins són els dèficits més importants als quals s’enfronten els sistemes penitenciaris i de detenció.

Agrupant-los per països, dels que es poden considerar entre els països en desenvolupament,[2] en destaquen els dèficits que suposen la massificació dels centres penitenciaris i aspectes relacionats amb una feblesa institucional que pot derivar cap a les males condicions dels presos, la corrupció o el control de les presons per part de grups de crim organitzat. L’exemple més paradigmàtic és el del Brasil,[3] que reuneix tots aquests dèficits.

Un segon grup de països, els desenvolupats, també tenen alguns dèficits sovint compartits amb la resta de països que analitza l’informe. El més important i evident és el biaix ètnic o de població estrangera que hi ha entre la població penitenciària i la del país. Un altre element, que va estretament lligat a l’anterior, és la penalització de la població vulnerable. Els casos que més criden l’atenció en aquest àmbit són els dels Estats Units,[4] Austràlia[5] i Hongria.[6]

Però, més enllà dels dèficits del sistema, les autores centren part del debat en les ràtios de presos per cada cent mil habitants, els motius que els expliquen i algunes solucions per mirar de reduir aquestes ràtios.

Entre els 10 països de l’estudi, els EUA són el país amb més població penitenciària del món (2.145.100 presos) i el segon amb la ràtio més alta, 666 presos per cent mil habitants. Altres països que el segueixen de prop en xifres absolutes són el Brasil, quart al món, i la Índia i Tailàndia, cinquè i sisè del rànquing, respectivament. Pel que fa a les ràtios, ja lluny dels EUA trobem Tailàndia, en el desè lloc, i el Brasil, en el trenta-dosè.

Finalment, en relació amb els motius que expliquen aquestes ràtios, les autores els agrupen per aspectes de criminalitat, de marc legal, institucionals, socials i de política domèstica i internacional. Paradoxalment, entre els múltiples aspectes que es presenten, se’n desenvolupen diversos que, si es treballen, poden ajudar a racionalitzar el nombre de presos. En destaquem la politització de la justícia,[7] l’empresonament de delinqüents de perfil baix, la sobrerepresentació de grups ètnics, nacionals o socials a les presons, l’enduriment de les polítiques contra delictes de salut pública (drogues), l’abús del temps de detenció abans del judici[8] i, finalment, les alternatives a la presó a l’hora d’assolir l’objectiu pel qual s’empresona.[9]

[1] Els països tractats són: Kènia, Sud-àfrica, el Brasil, els Estats Units, l’Índia, Tailàndia, Anglaterra i Gal·les (en aquest cas, no es tracta del Regne Unit), Hongria, Holanda i Austràlia.

[2] Kènia, el Brasil, Sud-Àfrica, l’Índia i Tailàndia.

[3] Té la tercera ràtio més alta de presos dels 10 països estudiats (301/100.000 h.); aplica una legislació dura contra els delictes de salut pública (drogues), que penalitza les poblacions més vulnerables; una opinió pública i política a favor d’una resposta dura; un 68% de població penitenciària negra o mulata, quan representa el 51% de la població; massificació de les presons i el control d’aquestes per part de bandes organitzades.

[4] L’any 2000, hi havia 7,7 presoners negres i 2,7 d’hispans per cada presoner blanc. Les darreres dades disponibles a l’informe són del 2015 i presenten una certa millora, 5,7 presoners negres i 2,3 d’hispans per cada presoner blanc.

[5] El 2016, el 27% de la població penitenciària era “aborigen australiana”, quan només representa el 2% de la població.

[6] Destaca el cas hongarès pel gir polític cap a la dreta del seu govern i l’acumulació de problemes, que ha merescut els avisos del Tribunal Europeu de Drets Humans (TDEH), amb les recomanacions respectives, i un informe molt negatiu del Departament d’Estat nord-americà, ambdós del 2015. Segons aquests informes, els problemes més destacables són la corrupció policial, la brutalitat especialment cap a l’ètnia gitana, la intimidació a la societat civil, i la massificació i les males condicions de les presons.

[7] En el sentit que les opinions públiques, publicades i polítiques desplacen els experts a l’hora de dissenyar la legislació i les polítiques penitenciàries.

[8] A Holanda, un 24% de la població penitenciària ho és sense que hagi començat el judici, que té un termini màxim de 104 dies. Tot i això, no és el període més llarg de temps; a França, Eslovàquia i Espanya, pot arribar a ser de 4 anys, i Romania i Suècia no tenen cap límit màxim de detenció.

[9] En aquest cas, els experts parlen de fins a cinc objectius: denúncia de l’error, càstig o reparació, dissuasió, incapacitació o rehabilitació.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

Crisi a les presons d’Anglaterra i Gal·les

Segons un informe d’Emma Disley publicat al Criminal Law & Justice Weekly, el servei penitenciari del Regne Unit sembla estar travessant una situació difícil els darrers mesos. El Ministeri de Justícia (MoJ) ha fet públiques les xifres de l’any 2016 a les presons d’Anglaterra i Gal·les, algunes de les quals resulten comprometedores, com per exemple les 119 morts per suïcidi, que suposen 29 més que l’any 2015 i són la xifra més alta des que van començar els registres l’any 1978.

De l’any passat també destaquen els 37.784 ferits per autolesions i 25.049 incidents per atacs i baralles dins dels centres penitenciaris.

Cal esmentar que, en data 1 de març de 2017, les presons d’Anglaterra i Gal·les atenen 85.519 interns, 81.559 dels quals són homes i 3.960, dones. La capacitat màxima actual de les presons seria de 86.720 interns, amb la qual cosa la situació estaria molt propera al límit.

Un altre dels problemes afegits seria el de l’escassetat de treballadors, sobretot en una dotzena de centres penitenciaris, que necessiten funcionaris de presons d’altres centres per ajudar a mantenir l’ordre.

Atenent a tots els reptes que afronta el servei de presons britànic, la Comissió de Justícia va iniciar una investigació sobre el programa del Govern del Regne Unit per implementar reformes als centres penitenciaris. RAND Europa va ser una de les organitzacions cridades a respondre basant-se en investigacions prèvies sobre els bons d’impacte social (SIB) a la presó de Peterborough. La presentació de RAND Europa es va centrar en les lliçons d’aquests estudis sobre com els programes de la presó i el seu rendiment es poden mesurar amb eficàcia.

Una primera lliçó seria evitar centrar-se en els delinqüents del sistema penitenciari que són més fàcils d’ajudar per tal d’aconseguir els objectius de rendiment, per exemple, les mesures destinades a reduir la reincidència entre els reclusos. Això pot fer oblidar individus que són més difícils de comprometre –per exemple, els que tenen moltes condemnes anteriors–, en favor dels “objectius fàcils”.

Una segona lliçó seria intentar no concentrar-se en els resultats a curt termini durant períodes breus de mesurament. És més important captar els impactes a llarg termini en comptes de fer una retroalimentació ràpida i, per tant, caldria estudiar períodes més realistes i apropiats.

Finalment, junt amb la implementació de qualsevol nou règim de prestacions per a les presons, hi ha una necessitat d’avaluacions sòlides i independents per entendre els efectes dels programes, tant positius com negatius.

Les presons del Regne Unit estan vivint un període molt difícil. La forma en què es mesura l’acompliment dels programes de la presó pot tenir un paper important en la seva eficàcia i impacte sobre els delinqüents, així com sobre els professionals.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

El sistema penitenciari nord-americà costa uns 182 bilions de dòlars anuals

Segons l’informe de Peter Wagner i Bernadette Rabuy Following the Money of Mass Incarceration, del Prison Policy Institute d’Estats Units, el sistema d’empresonament massiu costa al govern i a les famílies dels individus involucrats amb la justícia un mínim de 182 bilions [1] de dòlars anuals.

Els costos associats amb el sistema d’empresonament inclourien:

  • 80,7 bilions de dòlars corresponents a les agències públiques correccionals, incloses les presons, els centres de detenció i el cost de les llibertats condicionals.
  • 5,8 bilions de dòlars per l’enjudiciament.
  • 63,2 bilions de dòlars que pertoquen a la policia (només es compten les actuacions relacionades amb el dret penal).
  • 12,3 bilions de dòlars corresponents a la sanitat dins de les presons i dels centres de detenció.

Aquest estudi és considerat un primer pas cap a una millor comprensió de qui es beneficia del sistema d’empresonament en massa nord-americà i, per consegüent, podria ser resistent a qualsevol reforma en aquest àmbit. Tot i això, els autors consideren que s’han menystingut alguns costos, ja que aquests serien relativament poc rellevants [2] o, fins i tot, desconeguts.

Tanmateix, puntualitzen que les corporacions de presons privades no serien les úniques que es beneficiarien de l’empresonament en massa.

Els Estats Units tenen un sistema penitenciari federal, 50 sistemes estatals i milers de sistemes de govern local. De vegades, aquests sistemes treballen junts, encara que sovint no ho fan; i fixant l’atenció només en la imatge nacional, es podria ocultar la importància de les decisions polítiques en l’àmbit estatal i local. Per exemple, mentre que la despesa del govern estatal constitueix la major part dels costos de les presons (57%), els governs locals representen gairebé un terç del total de la despesa (32%).

Els governs locals estan aplicant en gran mesura les lleis estatals, i les polítiques discrecionals de detenció i fiança locals podrien tenir una influència enorme tant en el pressupost de l’estat com en els resultats de la justícia. Per exemple, més de la meitat (13,6 bilions de dòlars) del cost de funcionament de les presons locals es gasta a detenir persones que posteriorment no són condemnades.

Gairebé la meitat dels diners gastats en el funcionament del sistema penitenciari són per pagar el personal. Aquest col·lectiu constitueix un grup de pressió influent que, de vegades, impedeix la reforma.

Altres elements a destacar són:

  • Sistema públic/privat: El sistema de justícia criminal és aclaparadorament un sistema públic, amb companyies de presons privades que actuen només com a extensions del sistema públic. La nòmina del govern per als empleats de presons és 100 vegades més gran que els guanys de la indústria de presons privades.
  • Tot i que la Constitució exigeix que es designi un lletrat d’ofici a aquelles persones que no es puguin pagar un advocat, el sistema només gasta 4,5 milions de dòlars en aquest dret. I, l’última dècada, els estats han reduït aquesta figura, tot i que el nombre de casos ha crescut.
  • L’alimentació i l’assistència sanitària a 2,3 milions de persones –per a una població més gran que la de 15 estats diferents– és molt cara.

[1] En el context nord-americà, “bilions” es refereix a milers de milions de dòlars.

[2] En aquest estudi, tots els costos inferiors a un bilió de dòlars s’han menystingut, per la dificultat de comptabilitzar escrupolosament totes les despeses.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

Continua el descens del nombre d’interns a les presons catalanes

Durant l’estiu del 2016 continua disminuint la xifra d’empresonats als centres penitenciaris catalans. Aquesta davallada s’inicià a mitjan 2010, quan la xifra de reclusos a les presons era de gairebé 11.000. Actualment, els interns a Catalunya són prop de 8.800, és a dir, uns 2.200 menys.

7.12.2011 6.6.2012 2.1.2013 5.6.2013 1.1.2014 4.6.2014 7.1.2015 3.6.2015 6.1.2016 15.6.2016
TOTAL INTERNS 10.601 10.475 10.032 10.101 9.810 9.734 9.307 9.222 8.785 8.810
Penats 8.605 8.612 8.266 8.399 8.277 8.349 7.945 8.042 7.588 7.594
Preventius 1.996 1.863 1.766 1.702 1.532 1.385 1.362 1.180 1.217 1.216
 
Homes 9.848 9.762 9.369 9.436 9.168 9.092 8.675 8.588 8.174 8.211
Dones 753 713 663 665 642 642 632 634 611 599
 
Espanyols 5.784 5.713 5.495 5.560 5.469 5.507 5.241 5.263 4.973 5.027
Estrangers 4.817 4.762 4.537 4.541 4.341 4.227 4.066 3.959 3.812 3.783
Comunitaris 686 714 648 701 623 669 676 667 584 629

Font: Elaboració pròpia a partir de dades del Departament de Justícia

*La xifra d’empresonats comunitaris està inclosa en les dades d’interns estrangers

20_preso_model_p1080830

Si s’analitzen les dades de la taula, a part de la davallada en la xifra total d’interns, els darrers anys s’ha produït un augment en la xifra de reclusos penats, que ha passat del 81% del total d’interns l’any 2011 al 86% de mitjan 2016. Per tant, les xifres de reclusos preventius han disminuït del 23% del total de l’any 2011 al 16% de l’any 2016.

Pel que fa a l’evolució d’empresonats per sexe, en xifres absolutes han disminuït tots dos grups. Per percentatge, hi ha hagut una mínima variació a l’alça d’homes i, per tant, una lleu disminució del percentatge de dones. Mentre que l’any 2011 hi havia un 92,9% d’interns homes i un 7,1% de dones, l’any 2016 hi ha un 93,2% d’homes i un 6,8% de dones.

En relació amb les xifres d’interns per origen, es produeix una evolució inversa a la que es va estar produint fins l’any 2011. Mentre que aquell any els presos d’origen espanyol eren el 54,5% del total d’interns a les presons catalanes, a mitjan 2016 incrementen fins al 57%.

El 2011, els empresonats d’origen estranger representaven el 45,5% dels interns, el 14% dels quals eren estrangers comunitaris. L’any 2016 els reclusos estrangers són el 43%, amb un 17% d’origen comunitari.

Per tant, aquesta xifra palesa una reducció del total d’interns estrangers i un increment percentual dels estrangers d’origen comunitari.

Dades dels centres penitenciaris de Catalunya

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français