Etiqueta: Presons

Proposta francesa de llogar cel·les a l’estranger per reduir la sobre població carcerària

Notes de seguretatDeixa un comentari

La proposta d’explorar el lloguer de cel·les a presons estrangeres per fer front a la sobre població carcerària ha obert un debat intens en l’àmbit polític, jurídic i de la seguretat pública. Amb més de 82.900 interns per a unes 62.000 places disponibles, França es troba en una situació crítica. Segons dades del Consell d’Europa, és un dels països amb una taxa d’amuntegament més elevada del continent, només per darrere de Xipre i Romania. Davant d’aquest escenari, l’executiu estudia opcions que fins fa poc semblaven impensables.

La idea no és nova a Europa. Entre 2010 i 2016, Bèlgica va llogar 680 places penitenciàries a Tilburg, als Països Baixos, en un model en què el personal neerlandès operava sota legislació belga. Més recentment, el 2021, Dinamarca va signar un acord amb Kosovo per traslladar-hi 300 interns durant deu anys, amb un cost estimat de prop de 200 euros diaris per reclús. Aquests precedents demostren que el model és viable sobre el paper, però també evidencien les seves limitacions pràctiques.

Des d’una perspectiva de seguretat i gestió penitenciària, els reptes són considerables. En primer lloc, hi ha la complexitat jurídica: quin marc legal s’aplica? Com es garanteixen els drets fonamentals dels interns? L’experiència belga va mostrar que cal una formació específica del personal i una coordinació estreta entre administracions. En segon lloc, els costos logístics poden ser superiors als previstos, especialment pel que fa al transport, la supervisió i la gestió contractual.

Un altre factor crític és l’impacte en la reinserció. Diversos professionals del sistema penitenciari alerten que allunyar els interns del seu entorn familiar i social pot dificultar la rehabilitació i augmentar el risc de reincidència. Les visites es compliquen per la distància i, en alguns casos, pels requisits administratius. A més, els programes de formació i inserció laboral poden perdre eficàcia si no estan coordinats amb el mercat de treball del país d’origen.

El debat també té una dimensió pressupostària. França ja destina entre 100 i 250 euros diaris per intern, segons el tipus de centre. Externalitzar places pot semblar una solució ràpida, però no necessàriament més econòmica. En un context de pressió sobre les finances públiques, qualsevol decisió haurà de justificar-se amb criteris de cost-eficiència i sostenibilitat a llarg termini.

Paral·lelament, autoritats de l’àmbit de la Justícia han proposat construir unitats modulars per a condemnes curtes, mentre que el president ha reiterat la voluntat d’accelerar la creació de 5.000 noves places. Tanmateix, sindicats i experts insisteixen que ampliar l’oferta penitenciària no resol l’arrel del problema: l’ús excessiu de la presó com a resposta penal.

Proposen potenciar penes alternatives, programes de salut mental i tractament d’addiccions per reduir l’entrada a presó i la reincidència.

La qüestió clau és si el lloguer de cel·les a l’estranger reforça realment la seguretat pública o simplement desplaça el problema. L’experiència europea suggereix que es tracta d’una mesura complexa, amb riscos operatius i reputacionals, que només pot funcionar dins d’una estratègia integral de reforma penal. Sense canvis estructurals en política criminal i reinserció, el risc és convertir una solució d’emergència en un pedaç car i controvertit.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

Informe sobre el complex sistema de presons nord-americà

Notes de seguretatDeixa un comentari

L’informe Mass Incarceration: The Whole Pie 2025, elaborat per Wendy Sawyer i Peter Wagner, ofereix una visió global i rigorosa del sistema d’empresonament als Estats Units, amb l’objectiu de desmuntar mites persistents i aportar dades clares en un debat cada cop més polititzat. En un context en què la seguretat sovint s’utilitza per justificar polítiques punitives, l’estudi demostra que moltes d’aquestes mesures no només són ineficaces, sinó que poden empitjorar la seguretat pública.

Actualment, gairebé 2 milions de persones estan privades de llibertat als EUA en un mosaic de sistemes (presons estatals i federals, presons locals, centres juvenils, detenció d’immigració, hospitals psiquiàtrics i altres), amb un cost anual mínim de 182.000 milions de dòlars. Aquestes xifres, però, no reflecteixen l’enorme rotació del sistema: cada any, més de 7 milions de persones passen per la presó preventiva, sovint per delictes menors o sense condemna ferma.

Un dels punts clau de l’informe és que la majoria de persones a les presons locals (jails) no han estat condemnades. Estan en presó preventiva perquè no poden pagar la fiança, no perquè representin un perill immediat. Aquest ús extensiu de la detenció prèvia al judici té un impacte directe en la seguretat: trenca vincles familiars i laborals, agreuja problemes de salut mental i augmenta la probabilitat de reincidència.

L’estudi també desmenteix la idea que la massificació penitenciària sigui principalment conseqüència de la guerra contra les drogues o de les presons privades. Tot i que els delictes relacionats amb drogues continuen sent rellevants (més de 360.000 persones empresonades), 4 de cada 5 persones empresonades ho estan per altres tipus de delictes. A més, gairebé la meitat de la població reclusa està classificada sota la categoria legal de delictes violents, una etiqueta sovint enganyosa que inclou conductes sense dany físic real.

Des del punt de vista de la seguretat, una de les conclusions més importants és que l’empresonament massiu no redueix el crim. Les dades mostren que els índexs de criminalitat es troben en mínims històrics, malgrat els discursos polítics alarmistes. A més, les penes llargues i les condicions dures de reclusió no tenen efecte dissuasiu i poden tenir un impacte criminogen, augmentant el risc de delictes futurs un cop la persona és alliberada.

Finalment, l’informe alerta contra l’ús de presons com a substitut de serveis socials i sanitaris. Les presons no són espais adequats per al tractament de trastorns mentals ni d’addiccions, i el fracàs en aquest àmbit té conseqüències directes per a la seguretat col·lectiva.

En conjunt, The Whole Pie 2025 defensa que reduir l’empresonament de manera intel·ligent és una estratègia de seguretat, no una amenaça. Les polítiques basades en dades, prevenció, serveis comunitaris i respostes proporcionades al delicte són molt més efectives per construir societats segures que no pas la lògica del càstig massiu.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

Alliberaments per error a les presons d’Anglaterra i Gal·les: símptoma d’un sistema al límit

Notes de seguretatDeixa un comentari

Entre l’abril i l’octubre d’aquest any 2025, 91 presos van ser alliberats per error a Anglaterra i Gal·les, segons dades recents del Ministeri de Justícia britànic. Les xifres arriben en un moment en què el govern del Regne Unit afronta una forta pressió després de diversos casos d’alt perfil que han sacsejat la confiança pública en el sistema penitenciari.

Aquest no és un incident aïllat: la tendència dels darrers anys és clarament a l’alça. En els dotze mesos fins al març passat, 262 interns van ser excarcerats per error, un increment del 128% respecte a l’any anterior. Un senyal d’alarma que apunta a un problema estructural profund.

El secretari de Justícia, David Lammy, ha reconegut obertament que el sistema penitenciari britànic es troba en una situació horrorosa. Segons ell, la reducció del 25% del personal penitenciari entre 2010 i 2017 ha deixat els centres sense experiència ni recursos suficients per gestionar processos tan delicats com els alliberaments.

Lammy defensa que cal una reforma radical i que només la tecnologia pot prevenir errors en el futur. Per això, el govern ha anunciat diverses mesures:

  • Creació d’un equip de científics de dades per analitzar errors històrics.
  • Inversió de fins a 10 milions de lliures en noves eines d’IA per reduir l’error humà i substituir sistemes antiquats basats en paper.
  • Una línia d’atenció urgent per verificar ordres judicials pendents abans dels alliberaments.
  • Simplificació de les polítiques d’excarceració per estandarditzar els procediments.

A més, el govern ha impulsat una revisió independent, que s’espera que presenti resultats el febrer vinent.

La crisi ha obert un nou front polític. El secretari de Justícia a l’ombra, Robert Jenrick, ha acusat el govern laborista de generar confusió amb el seu programa d’alliberament anticipat, creat per alleujar la superpoblació a les presons. Aquest sistema permet excarcerar determinats presos després de complir el 40% de la condemna, en lloc del 50% habitual.

Jenrick considera que la gestió de Lammy és una farsa absoluta i que la seguretat pública està en perill. Segons ell, el ministre ha perdut el control del sistema i ha estat reticent a publicar les dades.

Lammy, per la seva banda, manté que el programa d’alliberament anticipat era inevitable perquè els conservadors no van ampliar la capacitat penitenciària quan governaven. Entre els detalls més preocupants, Lammy ha confirmat quetres dels presos alliberats per error continuen en llibertat:

  • Un detingut inicialment per no entregar-se a la policia, excarcerat el desembre de 2024.
  • Un pres per delictes de drogues, alliberat l’agost de 2024.
  • Un autor de robatori amb força agreujada, alliberat el juny de 2025.

Un d’ells és estranger; els altres dos, britànics. A més, les autoritats investiguen un possible quart cas recent, del 3 de novembre.

La situació ha estat intensificada per casos recents que han omplert titulars, com ara:

  • Dos presos alliberats per error en menys d’una setmana de la presó de Wandsworth, que finalment han estat capturats.
  • L’alliberament erroni de Hadush Kebatu, un migrant que havia arribat al Regne Unit en una pastera i que va agredir sexualment una menor de 14 anys mentre vivia en un hotel d’asil. El cas va desencadenar protestes arreu del país.

Kebatu ha estat finalment deportat, però el dany reputacional ja estava fet.

El creixement dels errors d’alliberament a les presons britàniques no és només una dada estadística: és la mostra d’un sistema al límit. La manca de personal, la pressió acumulada, els processos antiquats i la manca de coordinació entre institucions són problemes que no es poden ignorar.

La reforma, doncs, no és opcional: és imprescindible. I el futur del sistema penitenciari britànic dependrà, en gran mesura, de si el govern és capaç d’aplicar les mesures anunciades i recuperar la confiança d’una ciutadania cada vegada més escèptica.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

20 pandillers escapen d’una presó d’alta seguretat a Guatemala i desfermen una crisi nacional

Notes de seguretatDeixa un comentari

La insòlita fuga de 20 reclusos vinculats a la temuda banda Barrio 18 ha posat Guatemala en estat d’alerta. L’escapada, que es va produir de forma gradual i silenciosa, ha desencadenat una crisi de seguretat, purgues en el sistema penitenciari i pressions internacionals.

Els fets van tenir lloc a la presó de Fraijanes II, un centre de màxima seguretat als afores de Ciutat de Guatemala, especialment dissenyat per recloure membres de bandes. Tot i que les fugues es van produir al llarg de diverses setmanes, no es van fer públiques fins que van passar unes setmanes.

La situació es va complicar encara més perquè es va produir poc després que els Estats Units designessin la banda Barrio 18 com a organització terrorista estrangera, igualant-la a càrtels de droga i grups violents internacionals.

Amb només un dels fugitius recapturat —Byron Fajardo Revolorio, àlies Black Demon, condemnat a 180 anys d’internament —, el govern guatemalenc ha mobilitzat fins a 45.000 agents policials i ha demanat suport a Interpol i països veïns, especialment Mèxic, per localitzar els delinqüents.

La reacció dels Estats Units no s’ha fet esperar: la seva ambaixada a Guatemala ha qualificat els fets de totalment inacceptables i exigeix una resposta contundent. La col·laboració bilateral ja inclou tecnologia de reconeixement facial, formació de funcionaris penitenciaris i fins i tot plans per a la construcció d’una nova presó d’ultra seguretat amb el suport del Cos d’Enginyers de l’Exèrcit nord-americà.

El ministre d’Interior, Francisco Jiménez, no ha esquivat responsabilitats: És una fallida gravíssima del sistema penitenciari. Les autoritats admeten que els controls interns eren mínims, que no hi havia tecnologia per verificar la identitat dels reclusos i que és possible que hi hagués complicitat interna o suborns.

La direcció del sistema penitenciari ha estat destituïda, inclòs el seu cap, Luis Alfonso Godínez, i es demanarà als directors de presó que passin el polígraf, per detectar vincles amb bandes criminals.

Barrio 18: una amenaça activa des de dins les presons

Barrio 18, sovint comparada amb la MS-13, manté una forta presència a Guatemala amb uns 12.000 membres, 3.000 dels quals estan empresonats. Molts dels seus líders han continuat operant des de dins de les presons, una pràctica habitual en països d’Amèrica Llatina, on la corrupció facilita la introducció de mòbils i altres mitjans de comunicació il·legal.

Una peça clau en aquest escenari és Aldo Dupie Ochoa, àlies El Lobo, suposat cap de Barrio 18. El seu recent trasllat a una altra presó va provocar aldarulls a diverses presons, fins que un jutge va ordenar el seu retorn a Fraijanes II, un fet que segons molts analistes podria haver precipitat la fuga col·lectiva.

Aquesta crisi posa en evidència les greus deficiències del sistema penitenciari guatemalenc i la complexitat de combatre bandes com Barrio 18. Amb una combinació de corrupció interna, tecnologia insuficient i pressió internacional creixent, Guatemala afronta un repte majúscul per restablir el control i evitar que aquestes organitzacions terroristes operin impunement des de dins dels murs.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

La reincidència a la UE i per què caldria intentar prevenir-ho

Notes de seguretatDeixa un comentari

La reincidència fa referència a l’acte de reincidir després de sortir de la presó, en llibertat condicional, o en règim de semi llibertat. És un concepte força important en justícia penal, ja que serveix de clau per avaluar l’efectivitat dels programes de rehabilitació, de polítiques de sentències i d’institucions penitenciaries.

Així s’expressa un informe del EUCPN – European Crime Prevention Network – sobre la reducció de la reincidència publicat recentment.

El terme abasta diverses formes de reincorporació al sistema de justícia penal, com ara ser detingut, condemnat repetidament o empresonat de nou per cometre nous delictes o violar les condicions de supervisió.

Les taxes de reincidència s’expressen sovint com a percentatges durant un període específic, normalment dins dels dos o tres anys posteriors al llançament. Per exemple, si 50 de cada 100 persones alliberades reincideixen en un període de tres anys, la taxa de reincidència seria del 50%.

A la Unió Europea, aquesta diversitat tant en la definició de reincidència com en les dades i els mètodes de recollida és el motiu de la manca de dades comparables sobre la reincidència.

Una revisió sistemàtica de l’any 2020 sobre les taxes de reincidència a tot el món demostra, per exemple, que Dinamarca utilitza taxes de condemna a sis mesos, un i dos anys, mentre que Estònia i França mesuren la reincidència fins als cinc i sis anys després de l’alliberament.

El resultat global és que els països de la UE, a grans trets, tenen taxes de reincidència a dos anys d’entre el 30% i el 50%. Si a aquestes taxes de reincidència afegim el fet que molts autors reincideixen no només una vegada, sinó dues o més vegades, arribem ràpidament a la conclusió que la majoria de crims són comesos per un nombre relativament reduït de reincidents.

La recerca a Suècia, basada en les dades relatives a tots els delinqüents violents des del 1973 fins al 2004 mostren que el 63% de tots els condemnats en aquest període, van cometre un delicte per part d’autors amb tres o més condemnes, un grup que constitueix l’1% de la població total, i una quarta part de tota la violència delictiva.

Entendre i abordar la reincidència és crucial no només per a la seguretat pública sinó també per reduir els costos socials i econòmics associats a l’empresonament reiterat.

La reducció de les taxes de reincidència ajuda a alleujar la càrrega de les presons superpoblades i garanteix un ús més efectiu dels recursos del contribuent.

Les altes taxes de reincidència són sovint citades com a evidència de les mancances actuals de les pràctiques d’empresonament. Diversos estudis han demostrat que les penes de presó, per si mateixes, no són eficaces per reduir la criminalitat i prevenir la reincidència, o almenys no són més efectives que les alternatives no privatives. I el que és més important, els crítics argumenten que els enfocaments punitius, com ara les penes de presó (llargues), no aborden problemes subjacents i fins i tot poden agreujar les tendències criminals aïllant les persones i exposar-les a entorns criminogènics.

La presó fa referència a l’efecte negatiu que les penes de presó poden tenir sobre els presos, la salut mental i el seu comportament, inclosa la criminalitat. Les mateixes condicions de vida a la presó poden tenir un impacte negatiu en la salut mental dels reclusos. També és probable que els interns perdin les seves xarxes de suport social alhora que hi ha nous vincles amb els delinqüents susceptible de ser forjat. Les oportunitats posteriors a l’alliberament, sobretot les oportunitats laborals, són reduïts pel sol fet de l’empresonament.

No tota la reincidència, però, es pot explicar com a conseqüència de la presó. La reincidència està influenciada per una sèrie de factors, tant individuals com sistèmics. A nivell individual, factors com l’abús de substàncies, la manca d’educació, problemes de salut mental i limitació de les oportunitats laborals augmenten la probabilitat de reincidir.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

Preocupació als Estats Units per l’ús de drons per al contraban a les presons

Notes de seguretatDeixa un comentari

Els drons o sistemes d’aeronaus no tripulades (UAS), que estan essent usats com a eina per fer contraban, suposen actualment una amenaça real als centres penitenciaris nord-americans. Així ho considera un informe de la Criminal Justice Testing and Evaluation Consortium.

Fins al moment, s’han fet servir algunes estratègies exitoses per reduir l’entrada de contraban a les instal·lacions carceràries, fruit de combinar solucions basades en tecnologia amb polítiques i procediments associats.

El problema rau en el fet que les complexitats tècniques, les limitacions legislatives, les normes i les regulacions limiten la capacitat de resposta de les agències correccionals.

Segons el document, les opcions a l’hora de planificar l’amenaça del contraban per part de drons són diverses, però les solucions s’han de centrar en la detecció basada en la tecnologia per donar suport a la millora de les potencialitats de les instal·lacions presidiàries.

A més, caldria clarificar de què s’està parlant, ja que hi ha una varietat de termes que s’associen amb els drons i s’utilitzen indistintament però convindria definir-los, per motius de coherència.

Per una part, existeix l’UAS, que és un sistema aeri no tripulat. La sUAS, que és un vehicle aeri petit no tripulat o un dron que pesa menys de 25 quilos. Finalment, la C-UAS, que és un sistema o dispositiu capaç de desactivar o interrompre, de manera legal i segura, el control d’una aeronau no tripulada.

L’informe aprofundeix en les tres principals amenaces que poden causar els drons en els centres penitenciaris:

  • Càrregues útils de contraban: els drons són capaços de transportar i deixar anar contraban a les instal·lacions correccionals.
  • Pertorbació intencionada: els drons es poden utilitzar per crear algun tipus de distracció a fi d’augmentar les possibilitats d’infiltració o de contraban mitjançant altres mètodes, mentre la seguretat reacciona a l’incident.
  • Vigilància i reconeixement: els drons poden controlar una àrea sense detecció per preparar-se per a futures intervencions legals o  il·legals.

Malgrat les innovacions i les pràctiques correccionals sòlides, es desenvolupen constantment mètodes nous i inventius emprats per persones empresonades o per conspiradors per tal d’introduir contraban a centres penitenciaris.

Les noves tecnologies que s’estan aplicant en el disseny dels drons i el programari associat habiliten nous esforços i capacitats en constant evolució.

De fet, el Departament de Justícia va comptabilitzar que entre els anys 2015 i 2019, les presons federals van reportar 130 incidents amb drons. Gairebé la totalitat d’aquestes incursions a les presons van ser per llençar articles de contraban, com ara telèfons mòbils, targetes SIM, drogues, eines per ajudar a preparar una fugida de la presó i tot tipus d’armes.

Tot i que es van reportar 130 incidents amb drons, es considera que realment van succeir-hi  molts més, ja que en aquests anys no s’emprava tecnologia de detecció, de manera que el nombre d’incursions de drons informades es va basar, principalment, en observacions visuals informades pel personal de vigilància de les presons.

Cal subratllar que els Estats Units tenen actualment 7.100 presons entre centres federals, estatals, locals o militars.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

Publicades les estadístiques federals d’empresonats als Estats Units a desembre del 2021

Notes de seguretatDeixa un comentari

Les estadístiques federals de presoners recollides i presentades per l’Oficina d’Estadístiques de Justícia (BJS) a través del programa de l’Oficina Federal de Presons sobre temes específics, informa d’aquestes dades anualment aproximadament a finals d’any.

Les estadístiques publicades corresponen a l’any 2021 i s’hi expliquen àmplies característiques de les presons, dels interns i del funcionariat, així com de les  condicions de les instal·lacions. Entre les més destacades cal esmentar les següents:

La població penitenciària federal va augmentar més del 3%, passant de 151.283 reclusos a finals de l’any 2020 fins als 156.542 al tancament de l’any 2021.

A finals de l’any 2021, prop del 85% de les persones internes en presons federals eren ciutadans nord-americans.

D’entre el total d’empresonats, es van cometre set casos d’agressió sexual contra el personal dels centres, dos dels quals mitjançant l’ús de la força o amb amenaces de mort.

A finals de l’any 2021, hi havia un total de 8.605 ciutadans que s’havien registrat per fer de voluntàries en un centre penitenciari federal. D’aquests, 6.651 per un servei a llarg termini i 1.954 per 4 dies o menys.

Als Estats Units hi ha 122 instal·lacions penitenciàries federals, totes amb possibilitats i capacitats de realitzar videoconferències per participar en audiències judicials, consultes amb ambaixades estrangeres, comunicacions amb les oficines de llibertat condicional, per a preparació prèvia a l’ingrés, audiències disciplinàries i per al programa d’audiències institucionals. Cal afegir que tots aquests centres penitenciaris estan dotats d’assistència sanitària professional.

Al llarg de l’any passat, hi va haver un total de 378 persones que van rebre tractament assistit amb medicaments per la Food and Drug dels EUA per tractar el consum de substàncies estupefaents abans de ser admeses a les presons. I també cal esmentar que 1.127 encarcerats van rebre també el tractament estant ja empresonats.

Durant l’any 2021, es van cometre un total de 73.459 actes prohibits per part de 47.000 reclusos de les diferents presons federals. D’aquests, 35.433 ─el 48%─ eren de gravetat moderada, 19.630 ─el 27%─ eren d’alta gravetat i el 25% restant, 18.206, de major gravetat.

El 2021, el personal de presons va ser agredit físicament per part de presoners federals en 1.111 aldarulls diferents, cosa que va resultar en 10 casos en lesions greus dels treballadors.

Les quatre instal·lacions amb més actes prohibits el 2021 van ser totes instal·lacions d’alta seguretat: Thomson Penitenciaria Administrativa dels Estats Units a Illinois (1.568 actes prohibits), Victorville U.S. Penitentiary a Califòrnia (1.362), Penitenciari dels Estats Units de Tucson a Arizona (1.338) i la  Penitenciaria Nord-americana de Lee a Virgínia (1.279).

Durant l’any passat, un total de 142.871 interns de les presons federals havia estat avaluat amb el risc de reincidència mitjançant l’eina d’avaluació dels presos Targeting Risc. Prop del 34% dels presos federals avaluats a 31 de desembre del 2021 es van classificar amb alt risc de reincidència, el 19% amb risc mitjà, el 31% amb baix risc i el 15% amb risc mínim.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

Equador: nous enfrontaments deixen més d’un centenar de morts en una presó de Guayaquil

Notes de seguretatDeixa un comentari

Hi ha hagut almenys 116 morts i 80 ferits –tots ells, reclusos– en una presó de Guayaquil com a resultat d’enfrontaments entre bandes rivals en el que seria el tercer motí de l’any 2021 en aquest centre penitenciari. En les tres ocasions ha estat una disputa entre bandes delinqüencials amb l’objectiu de prendre el control d’un pavelló de la presó.

El primer motí va tenir lloc el mes de febrer i va acabar amb 79 víctimes mortals i el segon, el mes de juliol, amb 22 morts. Aquest tercer ha estat el de pitjors conseqüències.

El Centre de Privació de Llibertat número 1 de Guayaquil, a l’Equador, va ser escenari d’enfrontaments en què es va arribar a utilitzar granades i tot tipus d’armes. Les autoritats van declarar l’estat d’excepció nacional a tot el sistema penitenciari.

Així mateix, les autoritats van reactivar els protocols de seguretat a totes les presons del país davant la possibilitat de reproducció de nous enfrontaments. Un cop es va retornar a la normalitat de la vida penitenciària, els agents van trobar cadàvers amb impactes de bala, d’altres mutilats o decapitats, amb extremitats tallades i efectes de granades als pavellons de la presó.

Centenars de familiars dels interns es van acostar al centre penitenciari davant la manca d’informacions oficials.

Algunes organitzacions de defensa dels presos com Human Rights Watch van demanar al govern equatorià que investigués i identifiqués els responsables de la violència a les presons.

Paral·lelament, també apunten a l’amuntegament dels interns a la presó com un factor primordial per explicar aquests graus de violència. Consideren que totes les presons de l’Equador estan molt per sobre de la seva capacitat i no permeten una vida en condicions dignes.

D’altres organitzacions de defensa dels drets dels presos com Aliança contra les Presons consideren que aquests fets tan greus no succeeixen sense una llarga història al darrere, en la qual té un alt grau de participació i de responsabilitat el mateix Estat.

Tanmateix, afegeixen que existeix una elevada corrupció entre els funcionaris penitenciaris i demanen qüestionar seriosament l’origen de l’armament que s’utilitza en aquests sagnants esdeveniments.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

Què hi ha darrere la pitjor massacre carcerària de l’Equador?

Notes de seguretatDeixa un comentari

Les xifres són esgarrifoses, i les imatges de violència dins de les presons que ha esclatat a finals de febrer a diverses presons de l’Equador, encara més.

Almenys 79 interns van morir en els enfrontaments entre membres de bandes rivals amotinades en centres penitenciaris de Cuenca, Guayaquil i Latacunga. I, el que és més greu, destaca l’extrema cruesa i violència dels seus integrants, que es va fer evident a les imatges de cossos decapitats i desmembrats que van circular per les xarxes socials.

El país sud-americà no és aliè a la violència a les seves presons. Per contenir-la, el president equatorià, Lenín Moreno, va ordenar l’estat d’excepció a les presons del país dos cops els darrers dos anys. Però, que va passar ara perquè l’Equador visqués la pitjor massacre carcerària de la seva història?

D’una banda, l’augment del narcotràfic al país. Més d’un terç de la droga produïda a Colòmbia passa per l’Equador en direcció a Europa i els Estats Units. Allò que es disputen les bandes equatorianes no és qualsevol cosa, ja que els darrers anys l’Equador s’ha convertit en l’autopista de la cocaïna cap a als EUA i Europa. Això passa com a resultat d’un canvi d’estratègia dels narcotraficants colombians, que fa que més d’un terç de la creixent producció de cocaïna a Colòmbia arribi actualment a l’Equador.

D’altra banda, l’austeritat. L’augment del narcotràfic s’ha traduït en un augment de la població carcerària de l’Equador, la qual cosa no s’ha correspost en una millora de les capacitats de supervisió i vigilància. És més, com a part dels plans d’austeritat acordats amb el Fons Monetari Internacional, aquests sectors també s’han vist afectats per les retallades que, en el seu moment, van generar una onada de protestes.

El govern ha hagut de recórrer a l’exèrcit per fer front a la violència a les presons. Una de les conseqüències de la manca de recursos és que el dèficit de personal encarregat de garantir la seguretat de les presons és del 70%. Amb aquests números, un vigilant penitenciari ha de tenir cura d’una mitjana de gairebé 27 reclusos, mentre que l’estàndard internacional recomana una proporció d’un vigilant per cada nou interns. Això pot ajudar a explicar la relativa impunitat amb què els narcotraficants operen des de les presons, així com l’abundància d’armes que hi ha dins dels centres penitenciaris.

Finalment, l’amuntegament, que continua dificultant una gestió adequada de les presons equatorianes. Segons el Comitè Permanent per la Defensa dels Drets Humans (CDH), la capacitat de les presons a l’Equador és de 28.500 persones. Però el mes de maig de 2019, quan l’estat va decretar el primer estat d’excepció, la xifra d’interns era de 41.836: per tant, un amuntegament del 42%.

Com explica l’Insight Crime, la superpoblació de les presons és un fenomen regional que comporta problemes de drets humans i manca de control sobre els sistemes penitenciaris. I el fet d’haver-se vist obligats a internar membres de bandes rivals als mateixos centres també va contribuir als enfrontaments sagnants a les presons.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

Hi ha acords entre el Govern d’El Salvador i les “maras”?

Notes de seguretatDeixa un comentari

Fa uns dies, el rotatiu salvadorenc El Faro informava que el profund descens de la violència homicida a El Salvador, amb el lideratge al Govern del president Nayib Bukele i el seu principal valor en poc més d’un any en el poder, quedava en entredit per una investigació periodística que l’atribuïa a un pacte amb la banda “mara” Salvatrucha (MS13).

El mitjà de comunicació va publicar un reportatge, on citava documents oficials i declaracions d’un líder de la banda, que assenyalava que el Govern està negociant amb la MS13 des del juny del 2020 i que el pacte inclouria favors electorals per als comicis del 2021.

La investigació d’El Faro assenyala que la negociació entre el Govern i les “maras” inclou suport polític d’aquests grups a l’oficialisme a canvi de la promesa de derogar lleis i debilitar el règim de màxima seguretat a les presons si el proper mes de febrer el partit Nuevas Ideas, de Nayib Bukele, aconsegueix el control de l’Assemblea Legislativa a les eleccions per escollir els 84 diputats i els 262 governs locals.

Mentrestant, segons dades de la Policia, entre l’1 de gener i el 2 de setembre d’enguany es van produir 829 homicidis, que representen una reducció d’aproximadament el 56% davant les 1.871 morts violentes del mateix període del 2019.

Si es manté aquesta tendència, El Salvador tancaria l’any 2020 amb uns 1.200 homicidis, cosa que representaria una taxa d’assassinats de 18 per cada 100.000 habitants, la més baixa des del 1994.

El que és nou d’aquest possible diàleg amb les “maras”, declarades grups terroristes pel Tribunal Suprem d’El Salvador, és que les veus que denuncien aquests vincles van guanyant credibilitat a mesura que les evidències van sent cada cop més contundents i provoquen la preocupació del Departament d’Estat i el Congrés nord-americans.

Malgrat aquestes investigacions periodístiques, el president d’El Salvador, Nayib Bukele, va rebutjar que el seu govern tingui un pacte amb la banda “mara” Salvatrucha (MS13) per reduir la xifra d’assassinats a canvi de beneficis penals. Bukele va apuntar que els que els acusaven de violar els drets humans dels terroristes, ara diuen que els concedeixen privilegis.

El president va recordar els fets del passat mes d’abril, quan les “maras” van fer augmentar durant uns dies la mitjana diària d’assassinats. En aquell moment, el Govern salvadorenc va ordenar als centres penitenciaris recloure els membres de les “maras” les 24 hores, posar plaques de metall a les portes de barrots per evitar la comunicació per mitjà de senyals i, a més, barrejar els membres a les seves cel·les sense importar que fossin de bandes rivals.

Amb tot, segons el diari El Faro, la decisió de barrejar membres de diferents bandes a les presons va ser cancel·lada després de les reunions entre funcionaris i caps de les estructures criminals. El Govern ho nega.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français