Etiqueta: Presons

Publicades les estadístiques federals d’empresonats als Estats Units a desembre del 2021

Notes de seguretatDeixa un comentari

Les estadístiques federals de presoners recollides i presentades per l’Oficina d’Estadístiques de Justícia (BJS) a través del programa de l’Oficina Federal de Presons sobre temes específics, informa d’aquestes dades anualment aproximadament a finals d’any.

Les estadístiques publicades corresponen a l’any 2021 i s’hi expliquen àmplies característiques de les presons, dels interns i del funcionariat, així com de les  condicions de les instal·lacions. Entre les més destacades cal esmentar les següents:

La població penitenciària federal va augmentar més del 3%, passant de 151.283 reclusos a finals de l’any 2020 fins als 156.542 al tancament de l’any 2021.

A finals de l’any 2021, prop del 85% de les persones internes en presons federals eren ciutadans nord-americans.

D’entre el total d’empresonats, es van cometre set casos d’agressió sexual contra el personal dels centres, dos dels quals mitjançant l’ús de la força o amb amenaces de mort.

A finals de l’any 2021, hi havia un total de 8.605 ciutadans que s’havien registrat per fer de voluntàries en un centre penitenciari federal. D’aquests, 6.651 per un servei a llarg termini i 1.954 per 4 dies o menys.

Als Estats Units hi ha 122 instal·lacions penitenciàries federals, totes amb possibilitats i capacitats de realitzar videoconferències per participar en audiències judicials, consultes amb ambaixades estrangeres, comunicacions amb les oficines de llibertat condicional, per a preparació prèvia a l’ingrés, audiències disciplinàries i per al programa d’audiències institucionals. Cal afegir que tots aquests centres penitenciaris estan dotats d’assistència sanitària professional.

Al llarg de l’any passat, hi va haver un total de 378 persones que van rebre tractament assistit amb medicaments per la Food and Drug dels EUA per tractar el consum de substàncies estupefaents abans de ser admeses a les presons. I també cal esmentar que 1.127 encarcerats van rebre també el tractament estant ja empresonats.

Durant l’any 2021, es van cometre un total de 73.459 actes prohibits per part de 47.000 reclusos de les diferents presons federals. D’aquests, 35.433 ─el 48%─ eren de gravetat moderada, 19.630 ─el 27%─ eren d’alta gravetat i el 25% restant, 18.206, de major gravetat.

El 2021, el personal de presons va ser agredit físicament per part de presoners federals en 1.111 aldarulls diferents, cosa que va resultar en 10 casos en lesions greus dels treballadors.

Les quatre instal·lacions amb més actes prohibits el 2021 van ser totes instal·lacions d’alta seguretat: Thomson Penitenciaria Administrativa dels Estats Units a Illinois (1.568 actes prohibits), Victorville U.S. Penitentiary a Califòrnia (1.362), Penitenciari dels Estats Units de Tucson a Arizona (1.338) i la  Penitenciaria Nord-americana de Lee a Virgínia (1.279).

Durant l’any passat, un total de 142.871 interns de les presons federals havia estat avaluat amb el risc de reincidència mitjançant l’eina d’avaluació dels presos Targeting Risc. Prop del 34% dels presos federals avaluats a 31 de desembre del 2021 es van classificar amb alt risc de reincidència, el 19% amb risc mitjà, el 31% amb baix risc i el 15% amb risc mínim.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

Equador: nous enfrontaments deixen més d’un centenar de morts en una presó de Guayaquil

Notes de seguretatDeixa un comentari

Hi ha hagut almenys 116 morts i 80 ferits –tots ells, reclusos– en una presó de Guayaquil com a resultat d’enfrontaments entre bandes rivals en el que seria el tercer motí de l’any 2021 en aquest centre penitenciari. En les tres ocasions ha estat una disputa entre bandes delinqüencials amb l’objectiu de prendre el control d’un pavelló de la presó.

El primer motí va tenir lloc el mes de febrer i va acabar amb 79 víctimes mortals i el segon, el mes de juliol, amb 22 morts. Aquest tercer ha estat el de pitjors conseqüències.

El Centre de Privació de Llibertat número 1 de Guayaquil, a l’Equador, va ser escenari d’enfrontaments en què es va arribar a utilitzar granades i tot tipus d’armes. Les autoritats van declarar l’estat d’excepció nacional a tot el sistema penitenciari.

Així mateix, les autoritats van reactivar els protocols de seguretat a totes les presons del país davant la possibilitat de reproducció de nous enfrontaments. Un cop es va retornar a la normalitat de la vida penitenciària, els agents van trobar cadàvers amb impactes de bala, d’altres mutilats o decapitats, amb extremitats tallades i efectes de granades als pavellons de la presó.

Centenars de familiars dels interns es van acostar al centre penitenciari davant la manca d’informacions oficials.

Algunes organitzacions de defensa dels presos com Human Rights Watch van demanar al govern equatorià que investigués i identifiqués els responsables de la violència a les presons.

Paral·lelament, també apunten a l’amuntegament dels interns a la presó com un factor primordial per explicar aquests graus de violència. Consideren que totes les presons de l’Equador estan molt per sobre de la seva capacitat i no permeten una vida en condicions dignes.

D’altres organitzacions de defensa dels drets dels presos com Aliança contra les Presons consideren que aquests fets tan greus no succeeixen sense una llarga història al darrere, en la qual té un alt grau de participació i de responsabilitat el mateix Estat.

Tanmateix, afegeixen que existeix una elevada corrupció entre els funcionaris penitenciaris i demanen qüestionar seriosament l’origen de l’armament que s’utilitza en aquests sagnants esdeveniments.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

Què hi ha darrere la pitjor massacre carcerària de l’Equador?

Notes de seguretatDeixa un comentari

Les xifres són esgarrifoses, i les imatges de violència dins de les presons que ha esclatat a finals de febrer a diverses presons de l’Equador, encara més.

Almenys 79 interns van morir en els enfrontaments entre membres de bandes rivals amotinades en centres penitenciaris de Cuenca, Guayaquil i Latacunga. I, el que és més greu, destaca l’extrema cruesa i violència dels seus integrants, que es va fer evident a les imatges de cossos decapitats i desmembrats que van circular per les xarxes socials.

El país sud-americà no és aliè a la violència a les seves presons. Per contenir-la, el president equatorià, Lenín Moreno, va ordenar l’estat d’excepció a les presons del país dos cops els darrers dos anys. Però, que va passar ara perquè l’Equador visqués la pitjor massacre carcerària de la seva història?

D’una banda, l’augment del narcotràfic al país. Més d’un terç de la droga produïda a Colòmbia passa per l’Equador en direcció a Europa i els Estats Units. Allò que es disputen les bandes equatorianes no és qualsevol cosa, ja que els darrers anys l’Equador s’ha convertit en l’autopista de la cocaïna cap a als EUA i Europa. Això passa com a resultat d’un canvi d’estratègia dels narcotraficants colombians, que fa que més d’un terç de la creixent producció de cocaïna a Colòmbia arribi actualment a l’Equador.

D’altra banda, l’austeritat. L’augment del narcotràfic s’ha traduït en un augment de la població carcerària de l’Equador, la qual cosa no s’ha correspost en una millora de les capacitats de supervisió i vigilància. És més, com a part dels plans d’austeritat acordats amb el Fons Monetari Internacional, aquests sectors també s’han vist afectats per les retallades que, en el seu moment, van generar una onada de protestes.

El govern ha hagut de recórrer a l’exèrcit per fer front a la violència a les presons. Una de les conseqüències de la manca de recursos és que el dèficit de personal encarregat de garantir la seguretat de les presons és del 70%. Amb aquests números, un vigilant penitenciari ha de tenir cura d’una mitjana de gairebé 27 reclusos, mentre que l’estàndard internacional recomana una proporció d’un vigilant per cada nou interns. Això pot ajudar a explicar la relativa impunitat amb què els narcotraficants operen des de les presons, així com l’abundància d’armes que hi ha dins dels centres penitenciaris.

Finalment, l’amuntegament, que continua dificultant una gestió adequada de les presons equatorianes. Segons el Comitè Permanent per la Defensa dels Drets Humans (CDH), la capacitat de les presons a l’Equador és de 28.500 persones. Però el mes de maig de 2019, quan l’estat va decretar el primer estat d’excepció, la xifra d’interns era de 41.836: per tant, un amuntegament del 42%.

Com explica l’Insight Crime, la superpoblació de les presons és un fenomen regional que comporta problemes de drets humans i manca de control sobre els sistemes penitenciaris. I el fet d’haver-se vist obligats a internar membres de bandes rivals als mateixos centres també va contribuir als enfrontaments sagnants a les presons.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

Hi ha acords entre el Govern d’El Salvador i les “maras”?

Notes de seguretatDeixa un comentari

Fa uns dies, el rotatiu salvadorenc El Faro informava que el profund descens de la violència homicida a El Salvador, amb el lideratge al Govern del president Nayib Bukele i el seu principal valor en poc més d’un any en el poder, quedava en entredit per una investigació periodística que l’atribuïa a un pacte amb la banda “mara” Salvatrucha (MS13).

El mitjà de comunicació va publicar un reportatge, on citava documents oficials i declaracions d’un líder de la banda, que assenyalava que el Govern està negociant amb la MS13 des del juny del 2020 i que el pacte inclouria favors electorals per als comicis del 2021.

La investigació d’El Faro assenyala que la negociació entre el Govern i les “maras” inclou suport polític d’aquests grups a l’oficialisme a canvi de la promesa de derogar lleis i debilitar el règim de màxima seguretat a les presons si el proper mes de febrer el partit Nuevas Ideas, de Nayib Bukele, aconsegueix el control de l’Assemblea Legislativa a les eleccions per escollir els 84 diputats i els 262 governs locals.

Mentrestant, segons dades de la Policia, entre l’1 de gener i el 2 de setembre d’enguany es van produir 829 homicidis, que representen una reducció d’aproximadament el 56% davant les 1.871 morts violentes del mateix període del 2019.

Si es manté aquesta tendència, El Salvador tancaria l’any 2020 amb uns 1.200 homicidis, cosa que representaria una taxa d’assassinats de 18 per cada 100.000 habitants, la més baixa des del 1994.

El que és nou d’aquest possible diàleg amb les “maras”, declarades grups terroristes pel Tribunal Suprem d’El Salvador, és que les veus que denuncien aquests vincles van guanyant credibilitat a mesura que les evidències van sent cada cop més contundents i provoquen la preocupació del Departament d’Estat i el Congrés nord-americans.

Malgrat aquestes investigacions periodístiques, el president d’El Salvador, Nayib Bukele, va rebutjar que el seu govern tingui un pacte amb la banda “mara” Salvatrucha (MS13) per reduir la xifra d’assassinats a canvi de beneficis penals. Bukele va apuntar que els que els acusaven de violar els drets humans dels terroristes, ara diuen que els concedeixen privilegis.

El president va recordar els fets del passat mes d’abril, quan les “maras” van fer augmentar durant uns dies la mitjana diària d’assassinats. En aquell moment, el Govern salvadorenc va ordenar als centres penitenciaris recloure els membres de les “maras” les 24 hores, posar plaques de metall a les portes de barrots per evitar la comunicació per mitjà de senyals i, a més, barrejar els membres a les seves cel·les sense importar que fossin de bandes rivals.

Amb tot, segons el diari El Faro, la decisió de barrejar membres de diferents bandes a les presons va ser cancel·lada després de les reunions entre funcionaris i caps de les estructures criminals. El Govern ho nega.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

Continua disminuint la xifra d’empresonats als Estats Units

Notes de seguretatDeixa un comentari

370.-imagesLa població sota règim correccional als Estats Units ha disminuït un 12,3% des de l’any 2008 fins al 2018, segons consta en el darrer informe del Bureau of Justice Statistics del mes d’agost de 2020.

Durant l’any 2018, 6.410.000 persones adultes van estar sota la jurisdicció correccional als Estats Units. Aquesta població va marcar el seu pic l’any 2007 amb 7.339.600 i va baixar cada any fins al 2018. Entre el 2017 i el 2018 la població penitenciària va disminuir un 2,1%.

A finals de l’any 2018, 1 de cada 40 adults residents als Estats Units va estar sota supervisió de les autoritats correccionals, mentre que una dècada abans ho havien estat 1 de cada 32.

Des de l’any 2008 fins al 2018, la ràtio d’empresonament va disminuir un 28% per als residents negres, un 21% per als residents hispans i un 13% per als residents blancs. Cal afegir que l’any 2018 ha tingut la ràtio de persones negres residents empresonades més baixa des del 1989.

Segons dades d’aquest informe, l’any 2018, 2.510 de cada 100.000 adults residents als Estats Units van estar sota supervisió del sistema correccional nord-americà. Aquesta xifra suposa la dada més baixa dels darrers 26 anys als Estats Units. Per exemple, l’any 2008 la xifra va ser de 3.160 adults per cada 100.000 residents sota supervisió.

També cal destacar que mentre que l’any 2008 els adults en llibertat vigilada eren 2.200 per cada 100.000 residents, al 2018 aquesta xifra disminueix fins als 1.730. Pel que fa a la població empresonada, mentre que l’any 2008 hi havia 1.000 interns per cada 100.000 adults residents, deu anys després la xifra va decréixer fins als 830.

La població adulta sota supervisió correccional va baixar de 4.508.900 l’any 2017 a 4.399.000 el 2018. Pel que fa a la població empresonada, també va disminuir dels 2.153.600 el 2017 als 2.123.100 el 2018.

L’any 2018 hi va haver un total de 6.410.000 persones sota supervisió correccional als Estats Units, xifra que l’any 2008 havia estat de 7.312.600. Segons les darreres dades actualitzades, l’any 2018 n’hi va haver 4.399.000 en llibertat condicional o llibertat vigilada, 1.465.200 d’empresonades i 738.400 de privades de llibertat en centres locals.

Atenent la diferència de dades del 2018 respecte a les del 2008, les autoritats van supervisar 902.700 persones adultes menys: 731.300 en llibertat vigilada i 143.100 en presó. La resta de casos que van disminuir són d’empresonats en centre locals.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

Disminueixen les persones empresonades als Estats Units l’any 2018

Notes de seguretatDeixa un comentari

359.- imagesDurant l’any 2018, el total de població empresonada als EUA va disminuir des d’1.489.200 fins a 1.465.200, amb un decreixement de 24.000 persones empresonades, la qual cosa suposa un 1,6% de disminució. Aquest decreixement va ser de l’1,7% per a homes, amb 1.354.313 d’empresonats, i del 0,5% per a dones, amb 110.845 empresonades.

L’any 2018, la ràtio d’empresonats sentenciats per 100.000 habitants als Estats Units va ser de 431, tenint en compte els empresonats estatals i els federals. Aquesta ràtio és la més baixa des del 1996, que va ser de 427 empresonats per 100.000 ciutadans residents.

Al llarg de la darrera dècada, la ràtio ha disminuït un 15%, des dels 506 empresonats sentenciats per 100.000 habitants als EUA l’any 2008 fins als 431 per 100.000 l’any 2018.

Pel que fa a l’evolució de les dades d’empresonament per grups ètnics, des del 2008 al 2018, la ràtio d’empresonats negres residents disminueix un 28%, la dels hispans un 21% i la dels blancs un 13%. A més, l’any 2018 la ràtio d’empresonament d’homes negres va ser la més baixa des del 1989. Cal tenir en compte que la ràtio d’homes negres empresonats l’any 2018 va ser 5,8 vegades la dels homes blancs, mentre que la ràtio d’empresonament de dones negres va ser 1,8 vegades la ràtio de dones blanques.

D’altra banda, durant l’any 2018 hi va haver un total de 22 estats que van tenir unes ràtios d’empresonament superiors a la mitjana dels EUA. L’estat amb la ràtio més alta va ser Louisiana, amb 695 empresonats sentenciats per cada 100.000 residents. Seguit per Oklahoma, amb 693 per 100.000, i Mississippi, amb 626 empresonats per cada 100.000 habitants. Per la banda contrària trobem estats com Minnesota, Maine, Massachusetts, Rhode Island o Vermont, amb xifres inferiors a una ràtio de 200 empresonats sentenciats per cada 100.000 residents.

Entre el total d’empresonats als EUA durant l’any 2018 hi ha un 7,7% de ciutadans estrangers, xifra bastant paral·lela al 6,9% de població estrangera present al país segons el U.S. Census Bureau. Pel que fa a l’edat, un 3% dels empresonats té més de 64 anys.

Cal esmentar que entre els militars empresonats que han servit la U.S. Air Force o la U.S. Navy, gairebé el 75% ho són per delictes sexuals. I d’aquest percentatge, el 45% ho són per delictes sexuals violents.

Pel que fa a la causa dels empresonaments per ètnia, el 61% dels membres de les comunitats hispana i negra i el 48% dels blancs compleixen condemna per delictes violents. Alhora, el 23% dels presos blancs sentenciats compleixen presó per delictes contra la propietat, mentre que entre els empresonats hispans i negres és un 13%. Un 15% dels empresonats ho són per causes relacionades amb delictes de salut pública –4% per possessió–, amb percentatges que van des del 13% dels presos negres al 16% dels blancs.

Per últim, un 67% de les admissions de presos sentenciats l’any 2018 van ser noves admissions mentre que prop d’un 30% van ser a causa de violacions de la supervisió post-reclusió. El 3% restant es va produir per altres causes, com ara reingressos.

https://www.bjs.gov

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

Complexa situació a les presons argentines

Notes de seguretatDeixa un comentari

356.- baixaReferir-se al sistema penitenciari argentí és centrar-se en un univers molt complex, però les darreres estadístiques oficials de gener de 2019 ofereixen unes xifres molt dures: 103.000 reclusos en 308 centres penitenciaris.

 La massificació és la característica principal i la màxima preocupació dels centres penitenciaris argentins. La línia creixent es marca sobretot des de 2007 i supera la taxa delictiva. Actualment, la taxa delictiva és una tercera part de la taxa d’empresonament.

El creixement de la població penitenciària es deu a múltiples factors: enduriment de la llei penal, discursos oficials en clau repressiva, reclamacions de caire social, influència dels mitjans de comunicació, etc.

A part, gairebé la meitat dels 103.000 empresonats es troba sota el règim de presó preventiva, sense que s’hagi fet un judici que en determini la culpabilitat. Un altre aspecte determinant seria l’empresonament indiscriminat que quotidianament decreten els jutges i la manca d’alliberament de les persones que es trobarien en condicions d’estar en un règim diferent del règim penitenciari.

La superpoblació a les presons es tradueix en amuntegament, episodis de violència entre interns, i entre aquests i els funcionaris penitenciaris, deteriorament de les instal·lacions pel seu ús intensiu i increment de la dificultat d’accés als drets bàsics i essencials –alimentació, salut, educació, etc. És evident, com més quantitat d’interns hi ha més dificultós esdevé accedir als escassos recursos del sistema.

Ara bé, també hi ha senyals rellevants d’algun canvi en l’horitzó. Caldria esmentar en primer terme l’obertura i la transparència. Fa 20 anys les presons eren edificacions totalment opaques. Avui dia són espais constantment transitats per persones del món lliure i organitzacions de tota classe que entren als establiments per oferir múltiples propostes: culturals, educatives, laborals, religioses, esportives, etc. Allò bo i allò dolent transcendeix immediatament a l’opinió pública.

Lentament van apareixent, quant a l’àmbit laboral, algunes experiències autogestionàries, en què les persones privades de llibertat s’organitzen per comercialitzar els seus productes en l’àmbit lliure.

Però aquestes tímides iniciatives no poden transmetre una visió ingènua de la realitat penitenciària argentina ja que és molt difícil accedir a aquests drets en el context del tancament. I tanmateix també és difícil la situació en llibertat.

També caldria esmentar el rol dels funcionaris de presons. Es ve d’una tradició i una historia molt trista d’abusos i violència. Actualment s’està davant d’un recanvi generacional de funcionaris i una progressiva incorporació de la dona en un àmbit històricament masculinitzat.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

 

Dades sobre mortalitat 2001–2016 a les presons dels Estats Units

Notes de seguretatDeixa un comentari

343.- alcatraz-usa-america-prisonL’any 2016, un total de 4.117 presoners de centres federals o estatals van morir en presons públiques o privades dels Estats Units. La xifra de morts en presons estatals va augmentar un 1,3% respecte del 2015 (de 3.682 a 3.729 l’any 2016), mentre que la xifra de presoners morts en presons federals es va reduir un 15% (de 455 l’any 2015 a 388 el 2016). Aquesta davallada va representar la primera caiguda en les estadístiques d’ençà del 2012.

Així, mentre que el nombre total de presos estatals va baixar un 5% del 2006 al 2016, la xifra de morts va augmentar un 15% en aquest mateix període.

Cada any entre el 2001 i el 2016, una mitjana del 88% de les morts de persones recloses en presons estatals van ser degudes a causes naturals, amb xifres que anaven del 89% el 2001 al 86% el 2016. En aquest mateix període, una mitjana de l’11% de les morts en presons estatals es van produir per causes antinaturals, com ara suïcidis, intoxicacions per drogues o alcohol, causes accidentals o homicidis. Les xifres variaven del 9% el 2001 al 13% el 2016.

Dades més destacades:

  • Un total de 036 presoners van morir entre 2001 i 2016, dels quals prop del 90% van morir en presons estatals, amb 53.051 defuncions, i el 10% en centres federals, amb 5.985 defuncions.
  • Del 2015 al 2016, la xifra de reclusos morts en presons estatals va passar de 296 a 303 per cada 100.000 persones empresonades en presons estatals.
  • Del 2015 al 2016, la xifra de morts en presons federals va disminuir per primera vegada de 283 a 252 morts per cada 100.000 presos en centres federals.
  • Les morts relacionades amb malalties van representar el 86% del total de defuncions en centres estatals el 2016, amb més de la meitat de malalts de càncer (30% de les morts) i un 28% de malalties del cor.
  • Pel que fa a les morts per homicidi, incloent-hi les morts causades per ferides sofertes abans de l’empresonament, van representar el 2,5% de les morts a les presons estatals i el 3,6% als centres federals.
  • Més de la meitat dels morts en presons estatals l’any 2016 (55%) eren presoners blancs, els quals representaven menys d’un terç (31%) dels interns de les presons estatals.
  • De l’any 2001 al 2016, es van reduir les taxes de mortalitat en gairebé tots els grups d’edat a les presons estatals, excepte els més grans de 55 anys, que van triplicar les defuncions i van assolir la cota màxima de la taxa de mortalitat.
  • La taxa mitjana anual de suïcidis de 2001 a 2016 va ser de 17 morts per cada 100.000 presoners en centres estatals. Del 2015 al 2016, els suïcidis van augmentar del 5,9% al 6,8%, amb el suïcidi de 255 presos estatals.
  • L’any 2016, 586 homes van morir en presons estatals, xifra que representa el 96% del total. El 4% restant van ser dones, amb 143 defuncions.
  • Del 2001 al 2016, vuit estats (Texas, Califòrnia, Florida, Pennsilvània, Nova York, Michigan, Ohio i Georgia) van sumar més de la meitat de les morts en presons estatals (27.204 de 53.051). Entre Texas (6.628) i Califòrnia (5.796), sumaven el 23% del total de morts.

https://bjs.gov/

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

 

L’Organització d’Estats Americans recolzarà Hondures en les reformes del sistema penitenciari

Notes de seguretatDeixa un comentari

338.- 42025187020_31480db52d_bEl Govern d’Hondures i la Secretaria General de l’Organització dels Estats Americans (OEA) van acordar desenvolupar una estratègia penitenciària per enfortir les capacitats de l’Institut Nacional Penitenciari (INP) d’Hondures.

L’estratègia serà per un període de 9 mesos i haurà d’incorporar un enfocament de drets humans en l’atenció que exerceix a l’lNP.

El conveni consisteix en la reestructuració amb polítiques integradores del sistema penitenciari, amb les quals es contribuirà a la reinserció social de les persones privades de llibertat a Hondures.

Des de l’OEA es considera que, si s’aspira a construir societats lliures de violència i de crim organitzat, cal centres de privació de llibertat que eduquin i donin l’oportunitat de rehabilitar i reintegrar les persones que van cometre delictes.

Gran part de la població empresonada en algun moment recuperarà la llibertat, i cal que estigui preparada per reinserir-se a la societat.

L’estratègia en què treballaran l’OEA i Hondures –per un període de 9 mesos– haurà d’incorporar un enfocament de drets humans en l’atenció brindada pel sistema en la custòdia de persones privades de llibertat.

L’OEA va informar que els eixos d’acció de l’acord són els següents:

– La millora de l’administració i gestió de la infraestructura del sistema penitenciari

– Seguretat, control i vida dins de la presó

– Rehabilitació i reinserció integral

– Assistència postpenitenciària

– Transparència i rendició de comptes

L’acord es va  signar en el marc de la IV Reunió d’Autoritats Responsables de Polítiques Penitenciàries i Carceràries de les Amèriques.

Cal recordar que, segons les xifres oficials d’Hondures, durant l’any 2019 es van produir 3.996 homicidis, un 7,1% més que el 2018, quan es van comptabilitzar 3.732 crims.

L’informe assenyala, a més, que el 80% de les víctimes d’homicidi al país són persones econòmicament actives d’entre 18 i 50 anys, i prop del 6,5% són menors de 18 anys.

La violència causada pel crim organitzat i el narcotràfic és un dels problemes principals del país, un dels utilitzats pel pas de la droga que arriba de Sud-Amèrica amb destí als Estats Units.

El Govern responsabilitza les bandes mara Salvatrucha (MS13) i Barrio 18 de la majoria d’homicidis registrats per la disputa de territoris pel narcotràfic i el cobrament d’extorsions.

Pel que fa als feminicidis, el crim organitzat és responsable del 70% de les morts violentes de dones a Hondures, on 271 han estat assassinades l’any 2019 i més del 90% de casos han quedat impunes. El 30% de morts de dones restant és causat per parelles o exparelles. Es tracta, doncs, d’un país de 9,2 milions d’habitants, on cada 18 hores es produeix l’assassinat d’una dona.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

Cau en picat la xifra d’empresonats als Països Baixos

Notes de seguretatDeixa un comentari

328 PRESONSEls Països Baixos han tancat 23 presons en cinc anys i tenen la tercera taxa d’empresonament més baixa d’Europa amb 54,4 interns per cada 100.000 habitants. Les presons han estat reconvertides en centres d’asil temporal, habitatges o hotels.

El sistema judicial holandès està disminuint la població penitenciària gràcies, en part, a programes de rehabilitació per a persones amb problemes de salut mental.

Hi ha perfils de persones sota tractament psiquiàtric que són beneficiàries d’una tendència que creix als Països Baixos, i és la d’evitar que les persones entrin a la presó a menys que sigui estrictament necessari. Entre les claus hi ha, sobretot, un exitós programa que ofereix cures comunitàries als qui pateixen problemes psiquiàtrics.

Aquest programa persegueix dos objectius: prevenir un nou delicte i alleujar el patiment psiquiàtric i els problemes socials que aquest comporta. Moltes vegades es tracta de persones amb vulnerabilitat psicòtica, autisme o dificultats greus en l’aprenentatge que sovint es combinen amb seriosos desordres de la personalitat, addiccions, problemes financers, problemes d’habitatge o de vincles familiars, i que acostumen a estar traumatitzades.

Segons WODC, centre de recerca i documentació del Ministeri de Justícia, el nombre de sentències de presó aplicades en el país ha disminuït de les 42.000 el 2008 a 31.000 el 2018. A aquesta xifra cal sumar-hi una disminució de dos terços de les condemnes a joves i un descens en els delictes registrats en el mateix període del 40%, fins a 785.000 il·lícits el 2018. Paral·lelament, un altre dels factors seria el de les sentències fora del sistema judicial, com podrien ser les multes o l’ús de la mediació.

A més, existeix un programa de rehabilitació psicològica anomenat TBS. Forma part del sistema de justícia criminal per a persones que no poden assumir la responsabilitat dels seus actes o només poden fer-ho de manera parcial.

Els beneficiaris del TBS han d’haver comès un crim amb una condemna mínima de 4 anys de presó i tenir un gran risc de reincidència. El programa treballa específicament en la seva reinserció. Si es creu que això no serà possible o l’intern no coopera, poden ser transferits a una presó d’alta seguretat.

El sistema de justícia criminal considera que tot i que les condemnes a presó poden semblar el mètode més lògic i efectiu per millorar la seguretat, la veritat és que només ajuda a crear criminals més perillosos. Davant d’això, consideren que hi ha mètodes menys agressius capaços d’obtenir resultats més duradors i positius per a la reinserció de les persones que cometen delictes.

Conclouen que les presons imposen una manera de viure institucionalitzada i molt controlada que no té res a veure amb el món real. A més, les persones joves tenen pitjors experiències a la presó.

Deixar de considerar l’empresonament com la solució estàndard per a la delinqüència pot permetre la recerca de mesures preventives més eficaces.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français