Les presons franceses viuen una situació de forta tensió estructural que preocupa les autoritats i els experts en seguretat. El problema principal és la sobreocupació crònica. Segons dades del Ministeri de Justícia francès, a inicis de 2025 hi havia més de 79.000 persones empresonades, una xifra que va continuar augmentant durant l’any, fins a superar els 84.000 interns, mentre que la capacitat oficial del sistema penitenciari es manté molt per sota. Aquesta diferència provoca densitats penitenciàries superiors al 130 % en molts centres, especialment a les maisons d’arrêt, on es concentren presos preventius i condemnats a penes curtes.

La massificació té conseqüències directes sobre la seguretat interior. En moltes presons franceses és habitual que dos o tres interns comparteixin cel·les pensades per a una sola persona, i fins i tot hi ha casos de presos que dormen en matalassos a terra. Aquest context incrementa la conflictivitat, dificulta el control dels funcionaris i afavoreix l’aparició de xarxes criminals dins dels centres penitenciaris. Els sindicats penitenciaris denuncien des de fa anys la manca de personal, l’augment de les agressions i un deteriorament general de les condicions laborals.

A l’àmbit polític, el debat sobre la seguretat penitenciària ha guanyat pes després de diversos incidents violents. Durant l’any 2025, algunes presons franceses van patir atacs externs amb còctels Molotov, vehicles cremats i trets d’armes automàtiques contra instal·lacions penitenciàries. Aquests episodis van generar alarma sobre la capacitat de grups criminals per intimidar l’Estat i van reforçar el discurs del govern favorable a l’enduriment penitenciari.

Un altre factor sensible és la radicalització islamista a dins de les presons. França considera els centres penitenciaris com un dels espais principals de captació i adoctrinament gihadista. Després dels atemptats terroristes dels darrers anys, l’administració penitenciària ha desenvolupat unitats especials de seguiment per a interns radicalitzats i programes de vigilància reforçada. Tot i això, diversos experts assenyalen que la sobreocupació i la manca de recursos dificulten la separació efectiva entre els presos radicals i la resta de la població penitenciària. Això converteix algunes presons en espais de reproducció de discursos extremistes i d’enfortiment de les xarxes criminals.

La reincidència és igualment un problema central. Molts especialistes critiquen que el sistema penitenciari francès continua massa orientat al càstig i poc a la reinserció. La manca d’activitats formatives, el deteriorament psicològic dels interns i les dificultats d’integració laboral després de sortir de la presó contribueixen a mantenir unes taxes de reincidència elevades, especialment entre els joves vinculats a la delinqüència urbana i el tràfic de drogues.

Davant d’aquesta situació, el govern francès aposta principalment per ampliar la capacitat penitenciària, amb la construcció de noves presons i centres d’alta seguretat. El president Emmanuel Macron ha defensat que s’ha de reforçar el sistema penitenciari per recuperar el control davant el crim organitzat i la violència urbana. Tanmateix, algunes organitzacions de drets humans i diversos sectors judicials consideren que construir més presons no resoldrà el problema de fons, i que cal reduir l’ús excessiu de la presó preventiva i desenvolupar alternatives penals més eficaces.

En resum, el sistema penitenciari francès afronta una combinació de sobreocupació, tensió social, radicalització i inseguretat interna que el converteix en un dels grans desafiaments de seguretat pública del país. La situació reflecteix les dificultats de França per equilibrar fermesa penal, control de la criminalitat i respecte als drets humans dins d’un context de creixent pressió política sobre les polítiques de seguretat.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

L’informe Mass Incarceration: The Whole Pie 2025, elaborat per Wendy Sawyer i Peter Wagner, ofereix una visió global i rigorosa del sistema d’empresonament als Estats Units, amb l’objectiu de desmuntar mites persistents i aportar dades clares en un debat cada cop més polititzat. En un context en què la seguretat sovint s’utilitza per justificar polítiques punitives, l’estudi demostra que moltes d’aquestes mesures no només són ineficaces, sinó que poden empitjorar la seguretat pública.

Actualment, gairebé 2 milions de persones estan privades de llibertat als EUA en un mosaic de sistemes (presons estatals i federals, presons locals, centres juvenils, detenció d’immigració, hospitals psiquiàtrics i altres), amb un cost anual mínim de 182.000 milions de dòlars. Aquestes xifres, però, no reflecteixen l’enorme rotació del sistema: cada any, més de 7 milions de persones passen per la presó preventiva, sovint per delictes menors o sense condemna ferma.

Un dels punts clau de l’informe és que la majoria de persones a les presons locals (jails) no han estat condemnades. Estan en presó preventiva perquè no poden pagar la fiança, no perquè representin un perill immediat. Aquest ús extensiu de la detenció prèvia al judici té un impacte directe en la seguretat: trenca vincles familiars i laborals, agreuja problemes de salut mental i augmenta la probabilitat de reincidència.

L’estudi també desmenteix la idea que la massificació penitenciària sigui principalment conseqüència de la guerra contra les drogues o de les presons privades. Tot i que els delictes relacionats amb drogues continuen sent rellevants (més de 360.000 persones empresonades), 4 de cada 5 persones empresonades ho estan per altres tipus de delictes. A més, gairebé la meitat de la població reclusa està classificada sota la categoria legal de delictes violents, una etiqueta sovint enganyosa que inclou conductes sense dany físic real.

Des del punt de vista de la seguretat, una de les conclusions més importants és que l’empresonament massiu no redueix el crim. Les dades mostren que els índexs de criminalitat es troben en mínims històrics, malgrat els discursos polítics alarmistes. A més, les penes llargues i les condicions dures de reclusió no tenen efecte dissuasiu i poden tenir un impacte criminogen, augmentant el risc de delictes futurs un cop la persona és alliberada.

Finalment, l’informe alerta contra l’ús de presons com a substitut de serveis socials i sanitaris. Les presons no són espais adequats per al tractament de trastorns mentals ni d’addiccions, i el fracàs en aquest àmbit té conseqüències directes per a la seguretat col·lectiva.

En conjunt, The Whole Pie 2025 defensa que reduir l’empresonament de manera intel·ligent és una estratègia de seguretat, no una amenaça. Les polítiques basades en dades, prevenció, serveis comunitaris i respostes proporcionades al delicte són molt més efectives per construir societats segures que no pas la lògica del càstig massiu.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

Els drons o sistemes d’aeronaus no tripulades (UAS), que estan essent usats com a eina per fer contraban, suposen actualment una amenaça real als centres penitenciaris nord-americans. Així ho considera un informe de la Criminal Justice Testing and Evaluation Consortium.

Fins al moment, s’han fet servir algunes estratègies exitoses per reduir l’entrada de contraban a les instal·lacions carceràries, fruit de combinar solucions basades en tecnologia amb polítiques i procediments associats.

El problema rau en el fet que les complexitats tècniques, les limitacions legislatives, les normes i les regulacions limiten la capacitat de resposta de les agències correccionals.

Segons el document, les opcions a l’hora de planificar l’amenaça del contraban per part de drons són diverses, però les solucions s’han de centrar en la detecció basada en la tecnologia per donar suport a la millora de les potencialitats de les instal·lacions presidiàries.

A més, caldria clarificar de què s’està parlant, ja que hi ha una varietat de termes que s’associen amb els drons i s’utilitzen indistintament però convindria definir-los, per motius de coherència.

Per una part, existeix l’UAS, que és un sistema aeri no tripulat. La sUAS, que és un vehicle aeri petit no tripulat o un dron que pesa menys de 25 quilos. Finalment, la C-UAS, que és un sistema o dispositiu capaç de desactivar o interrompre, de manera legal i segura, el control d’una aeronau no tripulada.

L’informe aprofundeix en les tres principals amenaces que poden causar els drons en els centres penitenciaris:

• Càrregues útils de contraban: els drons són capaços de transportar i deixar anar contraban a les instal·lacions correccionals.
• Pertorbació intencionada: els drons es poden utilitzar per crear algun tipus de distracció a fi d’augmentar les possibilitats d’infiltració o de contraban mitjançant altres mètodes, mentre la seguretat reacciona a l’incident.
• Vigilància i reconeixement: els drons poden controlar una àrea sense detecció per preparar-se per a futures intervencions legals o  il·legals.

Malgrat les innovacions i les pràctiques correccionals sòlides, es desenvolupen constantment mètodes nous i inventius emprats per persones empresonades o per conspiradors per tal d’introduir contraban a centres penitenciaris.

Les noves tecnologies que s’estan aplicant en el disseny dels drons i el programari associat habiliten nous esforços i capacitats en constant evolució.

De fet, el Departament de Justícia va comptabilitzar que entre els anys 2015 i 2019, les presons federals van reportar 130 incidents amb drons. Gairebé la totalitat d’aquestes incursions a les presons van ser per llençar articles de contraban, com ara telèfons mòbils, targetes SIM, drogues, eines per ajudar a preparar una fugida de la presó i tot tipus d’armes.

Tot i que es van reportar 130 incidents amb drons, es considera que realment van succeir-hi  molts més, ja que en aquests anys no s’emprava tecnologia de detecció, de manera que el nombre d’incursions de drons informades es va basar, principalment, en observacions visuals informades pel personal de vigilància de les presons.

Cal subratllar que els Estats Units tenen actualment 7.100 presons entre centres federals, estatals, locals o militars.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français