El Consell Europeu adopta conclusions sobre l’Estratègia de ciberseguretat de la Unió Europea

El Consell Europeu ha adoptat conclusions, el març del 2021, sobre l’Estratègia de ciberseguretat de la Unió Europea per a la dècada digital. Aquesta Estratègia va ser presentada per la Comissió i l’Alt Representant per a Afers Exteriors el desembre del 2020. S’hi descriu el marc de l’acció de la UE per protegir els ciutadans i les empreses de les ciberamenaces, promoure sistemes d’informació segurs i protegir un ciberespai global, obert, lliure i segur.

Les conclusions assenyalen que la ciberseguretat és essencial per construir una Europa resistent, verda i digital. Es van fixar com a objectiu clau assolir l’autonomia estratègica tot preservant una economia oberta. Això inclou reforçar la capacitat de prendre decisions autònomes en matèria de ciberseguretat, amb l’objectiu de reforçar el lideratge digital i les capacitats estratègiques de la UE.

En les seves conclusions, el Consell destaca una sèrie d’àmbits d’actuació en els propers anys, inclosos:

– Els plans per crear una xarxa de centres d’operacions de seguretat a tota la UE per controlar i anticipar els senyals d’atacs a les xarxes.

– La definició d’una unitat cibernètica conjunta que proporcionaria un enfocament clar al marc de gestió de crisi de ciberseguretat de la UE.

– El seu ferm compromís d’aplicar i completar ràpidament la implementació de les mesures de la caixa d’eines 5G de la UE i de continuar els esforços fets per garantir la seguretat de les xarxes 5G i el desenvolupament de les generacions de xarxes futures.

– La necessitat d’un esforç conjunt per accelerar l’adopció d’estàndards clau de seguretat a Internet, ja que són fonamentals per augmentar el nivell global de seguretat i obertura d’internet global, i augmentar així la competitivitat de la indústria de la UE.

– La necessitat de donar suport al desenvolupament d’un xifratge fort com a mitjà de protecció dels drets fonamentals i la seguretat digital, alhora que garanteix la capacitat de les autoritats judicials i policials d’exercir els seus poders tant en línia com fora de línia.

– L’augment de l’eficàcia i l’eficiència de la caixa d’eines de ciberdiplomàcia, fent una atenció especial a la prevenció i la lluita contra els ciberatacs amb efectes sistèmics que poden afectar les cadenes de subministrament, la infraestructura crítica i els serveis essencials, les institucions i els processos democràtics i soscavar la seguretat econòmica.

– La proposta del possible establiment d’un grup de treball sobre ciberintel·ligència per reforçar la capacitat dedicada de la UE en aquest domini.

– La importància de reforçar la cooperació amb les organitzacions internacionals i els països socis per avançar en la comprensió compartida del panorama de les ciberamenaces.

– La proposta de desenvolupar una agenda externa de creació de capacitats cibernètiques de la UE per augmentar la ciber-resiliència i les capacitats a tot el món.

Per tal de garantir el desenvolupament, la implementació i el seguiment de les propostes presentades en l’Estratègia de ciberseguretat, el Consell anima la Comissió i l’Alt Representant a establir un pla d’aplicació detallat. El Consell també supervisarà els avenços en la implementació de les conclusions mitjançant un pla d’acció que es revisarà i actualitzarà regularment.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

Noruega vol despenalitzar el consum de drogues

El govern noruec ha presentat una proposta al Parlament per despenalitzar la possessió de petites quantitats de droga per a consum propi, una mesura que té l’objectiu de substituir el càstig per l’ajut. És un plantejament idèntic al proposat, per exemple, a Portugal.

L’ús i tinença de drogues il·lícites seguirà sent il·legal, però en comptes de sancions, a les persones a qui se’ls trobin petites quantitats se les derivarà a un servei d’assessorament municipal obligatori, on rebran informació sobre els riscos i les conseqüències negatives del consum d’estupefaents i on se’ls oferirà ajut, tractament i seguiment.

L’executiu nòrdic –liderat pel partit conservador de la primera ministra Erna Solberg juntament amb liberals i democristians– justifica el canvi assegurant que diverses dècades de criminalització han demostrat que aquesta estratègia no funciona i que la persecució penal dels consumidors contribueix a l’estigmatització i a l’exclusió social i fa que evitin buscar ajut per por de ser sancionats.

Segons les últimes dades oficials, l’any 2018 van morir 286 persones per sobredosi a Noruega, que té unes xifres de morts relacionades amb les drogues en relació amb la població molt més elevades que la mitjana d’Europa.

Tenint en compte que molts addictes a les drogues són policonsumidors, el text detalla que una persona podrà tenir fins a tres substàncies diferents al mateix moment, sempre que cada una no superi el llindar fixat. En canvi, la tinença de quantitats superiors i qualsevol altra implicació amb drogues il·legals, com ara la importació, fabricació i venda, seguirà sent processada penalment.

El debat sobre la despenalització del consum de drogues a Noruega es va encetar el 2016; la seva proposta per reformar la política de drogues l’ha basat en un informe elaborat per un comitè d’experts creat fa dos anys pel Parlament, tot i que ha optat per rebaixar les quantitats permeses per no facilitar el tràfic i l’accés. L’executiu liberal-conservador controla només una minoria del Parlament noruec, per la qual cosa li caldrà el suport de l’oposició per tirar endavant la reforma, i no està clara la posició de tots els partits. Entre els contraris a la mesura hi ha els democristians, que formen part de la coalició de govern, tot i que s’espera que hi votin a favor per lleialtat.  

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

El Consell Europeu adopta noves normes sobre la difusió de continguts terroristes en línia

La Unió Europea treballa per evitar que els terroristes facin servir Internet per radicalitzar, reclutar o incitar a la violència. El Consell Europeu ha adoptat un reglament sobre la difusió de contingut terrorista en línia.

L’objectiu de la legislació és eliminar ràpidament el contingut terrorista en línia i establir un instrument comú per a tots els estats membres a aquest efecte. Les normes s’aplicaran als proveïdors de serveis que ofereixen serveis a la UE, tinguin o no el seu establiment principal als estats membres.

La radicalització i la incitació a la violència a través de les xarxes socials i les plataformes de vídeo o la transmissió en directe d’atacs són cada vegada més freqüents en els atacs terroristes recents. Amb les noves normes adoptades pel Consell, les autoritats policials disposaran d’un instrument eficaç per fer front a aquesta amenaça.

La cooperació voluntària amb els proveïdors de serveis continuarà, però la legislació proporcionarà eines addicionals perquè els estats membres puguin aplicar la retirada ràpida de contingut terrorista quan sigui necessari.

Les autoritats competents dels estats membres podran emetre ordres d’eliminació als proveïdors de serveis, eliminar el contingut terrorista o inhabilitar-ne l’accés a tots els estats membres. Els proveïdors de serveis hauran d’eliminar o desactivar l’accés al contingut en un termini d’una hora.

Els proveïdors de serveis exposats a contingut terrorista hauran de prendre mesures específiques per fer front a l’ús indegut dels seus serveis i protegir-los contra la difusió de contingut terrorista. La decisió sobre l’elecció de les mesures correspon al proveïdor de serveis.

La legislació també preveu un abast clar i una definició uniforme i clara del contingut terrorista per tal de respectar plenament els drets fonamentals. Així mateix, inclou solucions efectives tant per als usuaris el contingut dels quals s’hagi eliminat com per als proveïdors de serveis que presentin una reclamació.

L’adopció de la posició del Consell en primera lectura segueix un acord provisional sobre el text assolit entre la presidència del Consell i el Parlament Europeu el 10 de desembre de 2020. L’actuació jurídica ha de ser adoptada pel Parlament Europeu en segona lectura abans de ser publicada al Diari Oficial de la UE. El reglament entrarà en vigor el vintè dia següent a la seva publicació i començarà a aplicar-se un any després.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

Mèxic vol legalitzar la marihuana

Els legisladors de Mèxic van aprovar fa unes setmanes un projecte de llei per legalitzar la marihuana recreativa, una veritable fita per a un país que es troba immers en una guerra contra les drogues i que es podria convertir en el mercat de cànnabis més gran del món, la qual cosa deixa els Estats Units entre dos veïns –comptant el Canadà– venedors de marihuana.

La votació a la Càmera de Diputats, 316 a 129, es va produir més de dos anys després que la Cort Suprema de Mèxic dictaminés que la prohibició de la marihuana recreativa en el país era inconstitucional i més de tres anys després que el país legalitzés el cànnabis medicinal.

La mesura permetria als usuaris fumar marihuana i, amb un permís, conrear un petit nombre de plantes de cànnabis a casa. També atorgaria llicències als productors –des de petits agricultors fins a productors comercials– per conrear i vendre la collita.

Si s’aprova la mesura, Mèxic s’unirà al Canadà i l’Uruguai en una petita però creixent llista de països que han legalitzat la marihuana en el continent americà, fet que afegiria un nou impuls al moviment contra les prohibicions a la regió. Als Estats Units, els demòcrates del Senat també han promès eliminar la prohibició federal de la droga aquest any.

Els experts en seguretat coincideixen en la idea que l’impacte de la llei sobre la violència probablement serà mínim: amb 15 entitats dels Estats Units que han legalitzat la marihuana –argumenten–, el cultiu s’ha convertit en una part relativament petita del negoci del narcotràfic mexicà, amb els càrtels centrant-se en productes més rendibles com el fentanil i les metanfetamines.

Els defensors de la legalització de la marihuana creuen que el projecte de llei té un abast massa limitat, tot i que representi un avenç simbòlic en l’esforç per posar fi a una guerra contra les drogues que ha costat més de 150.000 vides.

El projecte de llei estableix que els petits agricultors i els indígenes tinguin prioritat en la concessió de llicències, però només estipula que aquests grups vulnerables puguin rebre més d’una llicència.

Amb més de 120 milions de persones, Mèxic representaria el mercat de marihuana més gran del món per població. El cultiu podria convertir-se en un gran negoci al país, un potencial impuls financer per a una economia molt colpejada per la crisi del coronavirus.

Alguns activistes temen que la llei afavoreixi les grans empreses, donant-los l’accés a tota la cadena de subministrament de la marihuana des de la llavor fins a la venda, mentre deixa els petits productors i venedors fora del lucratiu mercat.

El projecte de llei permetria als consumidors individuals portar fins a 28 grams de marihuana i conrear sis plantes de cànnabis a casa. El cànnabis també podria ser adquirit pels majors de 18 anys en negocis autoritzats, i conreat a més gran escala per grups amb llicència. La marihuana medicinal, que Mèxic va legalitzar l’any 2017, seria regulada per separat per la Secretaria de Salut.

Els activistes locals afirmen que les restriccions a la possessió limitaran l’impacte del projecte de llei, en particular per als consumidors amb pocs ingressos, que podrien ser víctimes de l’extorsió de la policia, una cosa ben habitual a Mèxic.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

L’Estat d’Oregon despenalitza totes les drogues

Oregon es va convertir en el primer estat dels Estats Units a despenalitzar la tinença de totes les drogues el 3 de novembre del 2020.

A través de la clàusula 110, una iniciativa de votació finançada per la Drug Policy Alliance, un grup de defensa sense ànim de lucre, va aprovar la iniciativa amb més del 58% dels vots. Posseir heroïna, cocaïna, metamfetamina i altres drogues per a ús personal ja no és un delicte criminal a Oregon.

Aquestes drogues continuen contravenint la llei, com també ho fa la venda. Però la possessió és ara una violació civil –no pas criminal– que pot provocar una multa o una teràpia ordenada pel tribunal, no pas la pena de presó. La marihuana, que Oregon va legalitzar el 2014, continua sent totalment legal.

Hi ha tres arguments principals per a aquesta important reforma de la política sobre drogues.

1. La prohibició de les drogues ha fracassat

La raó aparent per castigar durament els usuaris de drogues és dissuadir-ne el consum. Però dècades d’investigacions han trobat que l’efecte dissuasiu del càstig penal estricte és petit, si existeix. Això és especialment cert entre els joves, que són la majoria dels consumidors de drogues.

Els Estats Units tenen el percentatge d’encarcerament més alt del món i un dels índexs més elevats de consum de drogues il·legals. Aproximadament una persona de cada cinc empresonats als Estats Units està cometent un delicte per drogues.

Com que criminalitzar les drogues no n’impedeix realment el consum, la despenalització no l’augmenta realment. Portugal, que va despenalitzar la tinença personal de totes les drogues el 2001 com a resposta a un elevat consum de drogues il·lícites, té taxes de consum molt més baixes que la mitjana europea.

2. La despenalització aprofita millor els diners

Arrestar, processar i empresonar persones per delictes relacionats amb les drogues és car.

L’economista de Harvard Jeffrey Miron calcula que totes les despeses governamentals relacionades amb la prohibició de les drogues van ser de 47.800 milions de dòlars EUA el 2016. Oregon va gastar uns 375 milions de dòlars en prohibició de drogues aquell any.

Oregon desviarà una part dels diners que anteriorment s’utilitzaven per fer complir les penes per drogues per pagar una dotzena de nous centres de prevenció i tractament de drogues a tot l’estat, que s’ha valorat com una estratègia significativament més rendible. Alguns ingressos fiscals per vendes recreatives de marihuana, que van superar els 100 milions de dòlars el 2019, també es destinaran als serveis d’addicció i recuperació.

3. La guerra contra les drogues es dirigeix ​​a persones de color

Un altre objectiu de la despenalització és mitigar les importants disparitats racials i ètniques associades a l’aplicació de la llei contra les drogues.

El consum il·legal de drogues és aproximadament comparable a totes les races dels Estats Units, però les persones de color són molt més propenses a ser escorcollades, arrestades i empresonades per un delicte relacionat amb les drogues. Els delictes contra les drogues poden incórrer en llargues condemnes de presó.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

El Consell Europeu adopta conclusions sobre el futur digital d’Europa

El mes de desembre del 2020, el Consell Europeu va aprovar unes conclusions en què reconeix l’ús més elevat de productes de consum i dispositius industrials connectats a internet i els riscos que això comporta per a la privacitat, la seguretat de la informació i la ciberseguretat.

Considera que els dispositius connectats, entre els quals s’inclouen les màquines, els sensors i les xarxes que componen l’internet de les coses, desenvoluparan un paper fonamental en la configuració del futur digital d’Europa.

Les conclusions defineixen les prioritats per abordar aquesta qüestió crucial i fomentar la competitivitat mundial de la indústria europea de l’internet  de les coses garantint el màxim nivell de resiliència, seguretat i protecció.

Les conclusions fan èmfasi en la importància d’avaluar si es requereix una legislació horitzontal a llarg termini per abordar totes les qüestions relacionades amb la ciberseguretat dels dispositius connectats, com la disponibilitat, la integritat i la confidencialitat, cosa que suposaria també especificar les condicions necessàries per comercialitzar-los.

Entre altres conclusions destaquen les següents:

  • La Unió Europea i els seus estats membres han de garantir la sobirania digital i l’autonomia estratègica, preservant alhora una economia oberta.
  • A més de garantir un nivell alt de seguretat dels dispositius connectats, també és important sensibilitzar més els consumidors sobre els riscos que aquests dispositius poden generar en la privacitat i la seguretat.
  • Subratlla que cal establir normes, criteris o especificacions tècniques en matèria de ciberseguretat per als dispositius connectats i recomana reforçar la tasca de les organitzacions europees de normalització en aquest àmbit.
  • La ciberseguretat i la privacitat s’han de considerar requisits essencials en la innovació de productes, així com en els processos de producció i desenvolupament, inclosa la fase de disseny, i s’han de garantir al llarg de tot el cicle de vida del producte i en tota la cadena de subministrament.

Finalment, la certificació de ciberseguretat, que es defineix en el Reglament sobre la ciberseguretat, serà essencial per augmentar el nivell de seguretat del mercat únic digital. ENISA, l’Agència de l’UE per a la Ciberseguretat, ja està treballant en esquemes de certificació de la ciberseguretat, i en les conclusions es convida a la Comissió que consideri sol·licitar propostes d’esquemes de certificació de la ciberseguretat per als dispositius connectats i els serveis connexos.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

L’esborrany d’acord del Brexit: com afectarà a la col·laboració judicial i policial entre el Regne Unit i els estats membres?

El passat 14 de novembre de 2018, la Comissió Europea va publicar l’esborrany del primer acord al qual ha aconseguit arribar amb el Govern britànic liderat per Theresa May, referent a la qüestió del Brexit. May va comparèixer al número 10 de Downing Street per anunciar el suport a l’acord per part del seu gabinet, una tasca que no fou gens fàcil per a la primera ministra, degut a la divisió que les negociacions del Brexit han provocat al Govern britànic. La primera ministra va qualificar-lo com “el millor acord que s’ha pogut negociar”. Ara, amb l’aval dels dos principals protagonistes, el text ha de ser aprovat pels líders dels 27 estats europeus, els quals van rebre l’esborrany el mateix dia de la seva publicació, i pel Parlament britànic, un pas que es preveu encara més complicat que els anteriors.

L’esborrany resol algunes de les principals incerteses que es presentaven amb la sortida del Regne Unit de la Unió: la frontera entre Irlanda i Irlanda del Nord, l’estatus dels ciutadans europeus residents a l’arxipèlag i dels britànics residents al continent, el control de Gibraltar, les obligacions financeres del Regne Unit i l’acord comercial. A part d’aquests temes de gran rellevància i interès general, l’acord també dedica unes pàgines a determinar la desconnexió del Regne Unit en l’àmbit de la col·laboració policial i judicial.

L’article 62 de l’acord estableix la continuació de la col·laboració en aquells processos judicials de causes penals entre la Unió Europea i el Regne Unit durant el període de transició de la sortida de la Unió. Així, el procés d’execució de les euroordres de detenció seguirà sent com fins ara, fins almenys el 31 de desembre de 2021, quan es preveu que s’acabi el període de transició de sortida de la Unió Europea per part del Regne Unit. Així, es mantindran els acords establerts pel Consell de Justícia i Interior del Consell Europeu.

De la mateixa manera, durant el període de transició, el procés d’intercanvi d’informació referent als antecedents i els registres penals seguirà sent el mateix que abans de la posada en marxa de la iniciativa del Brexit, a través del Sistema Europeu d’Informació d’Antecedents Penals (ECRIS), per tal d’agilitzar els processos judicials en matèria penal als diferents estats membres de la Unió. Un cop acabat el període de transició, l’ECRIS deixarà de funcionar com a mecanisme d’intercanvi d’informació entre els estats membres restants i el Regne Unit.

El mateix article també preveu la participació de les autoritats competents del Regne Unit en aquells equips d’investigació en els quals participaven abans de la finalització del procés de transició, amb la mateixa finalitat de consolidar la cooperació entre els estats membres de la Unió en causes penals. Per tal de poder finalitzar procediments penals en curs, l’Eurojust pot continuar proporcionant informació al Regne Unit i viceversa.

L’acord també preveu els mecanismes d’actuacions i cooperació policials en el territori del Regne Unit o en el territori dels estats membres en què estigui involucrat el Regne Unit. Aquests estan establerts a l’article 63 de l’esborrany.

A part dels acords en matèria de cooperació policial i judicial esmentats fins ara, l’article 156 de l’esborrany d’acord estableix que el Regne Unit està obligat a seguir contribuint, fins a la finalització del període de transició el desembre de 2021, al finançament basat en la renda nacional bruta (GNI, per les sigles en anglès) de diferents agències europees dedicades a temes de seguretat i defensa: l’Agència de Defensa Europea, l’Institut d’Estudis de Seguretat de la Unió Europea, el Centre de Satèl·lits de la Unió Europea. També haurà de continuar assumint la part proporcional dels costos, d’acord amb el producte nacional brut (GNP, per les sigles en anglès) de les operacions de la Política Comuna de Seguretat i Defensa de la UE.

Aquestes contribucions s’han de dur a terme d’acord amb el principi de cooperació sincera i bona fe, establert a l’article 5 de l’esborrany. Ambdues parts han de prendre les mesures necessàries per assegurar el compliment de les obligacions que sorgeixen de l’acord del Brexit.

Al següent enllaç podeu trobar sencer l’esborrany d’acord de sortida del Regne Unit de la Gran Bretanya i Irlanda del Nord de la Unió Europea i de la Comunitat Europea de l’Energia Atòmica, publicat el 14 de novembre de 2018: https://ec.europa.eu/commission/sites/betapolitical/files/draft_withdrawal_agreement_0.pdf

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

Algunes mesures contra el terrorisme esdevenen permanents a França

El president de la República francesa va promulgar, el passat 30 d’octubre del 2017, la Llei 2017-1510, per reforçar la seguretat interior i lluitar contra el terrorisme. La norma va entrar en vigor l’endemà, quan va ser publicada al Diari Oficial. La conseqüència immediata va ser la finalització de l’estat d’emergència en què vivia França des del 13 de novembre del 2015. La nova llei transforma en permanents algunes mesures vigents durant l’estat d’emergència i en matisa d’altres per rebaixar l’afectació als drets dels ciutadans.

Les mesures més destacades són:

  • Establir perímetres de protecció per donar seguretat als esdeveniments o espais particularment exposats (reunions esportives, culturals…).
  • Permetre el tancament de llocs de culte que incitin o facin apologia del terrorisme o que incitin a l’odi i la discriminació.
  • Permetre a l’autoritat administrativa implementar controls i mesures de vigilància individual sobre persones que puguin suposar una amenaça especialment greu.
  • Permetre als delegats del Govern ordenar, prèvia autorització judicial, el control d’indrets freqüentats per persones vinculades amb el terrorisme.
  • Permetre la realització d’investigacions administratives sobre funcionaris amb risc de radicalització.
  • Fer controls d’identitat a zones frontereres o en un perímetre de 10 km al voltant dels aeroports i de les estacions internacionals.
  • Adaptar la llei francesa al Passenger Name Record (PNR).[1]
  • Ampliar la durada i el perímetre de control de les zones frontereres.
  • Instaurar un nou sistema legal de control de les comunicacions.
  • Crear un nou il·lícit penal: els pares que incitin els seus fills a cometre actes terroristes o a viatjar a l’estranger amb aquest objectiu poden incórrer en una pena de 15 anys de presó i multa de 225.000 €. També poden perdre la pàtria potestat.

Segons fonts oficials del Govern francès, la motivació d’aquesta reforma legal és la necessitat d’adaptar el corpus jurídic per lluitar eficaçment contra el terrorisme en el marc del dret comú i finalitzar la situació d’estat d’emergència en què vivia el país. Cal recordar que l’estat d’emergència a França estava concebut per afrontar puntualment circumstàncies excepcionals; limitava l’exercici de certes llibertats públiques, com la llibertat de reunió i de manifestació, i, finalment, donava a l’Administració poders especials sobre el dret comú.

Enllaços d’interès:
http://www.gouvernement.fr/action/renforcer-la-securite-interieure-et-la-lutte-contre-le-terrorisme

http://www.gouvernement.fr/lutte-contre-le-terrorisme-le-passenger-name-record-pnr-c-est-quoi-4433

http://www.gouvernement.fr/action/renforcer-la-securite-interieure-et-la-lutte-contre-le-terrorisme

[1] Un registre de noms de viatgers que entren o surten de l’espai francès en vaixell o avió per tal de permetre un millor control dels desplaçaments de risc.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

Arriba l’esperada llei de seguretat ciutadana a Itàlia

Després de més de quinze anys d’haver contrastat la necessitat d’aprovar una normativa en matèria de seguretat ciutadana, el 20 de febrer passat es va aprovar el Decret llei núm.14, de disposicions urgents en matèria de seguretat ciutadana. La nova regulació és d’aplicació a tot el país; de fet, s’aprova com un instrument de cooperació entre l’Estat, les regions i l’àmbit local. Sembla organitzar una mena de governança de la seguretat ciutadana per assegurar la qual els diferents nivells territorials han de dur a terme acords de cooperació en aquest àmbit. Parteix d’un concepte de “seguretat ciutadana” considerablement ampli, que es fa ressò de les aportacions de la literatura més moderna en la matèria, que insisteix en la transversalitat de la seguretat.

El text legal defineix la seguretat urbana com un bé públic al qual pertanyen la convivència i el decòrum a les ciutats (art. 4). Per tal de mantenir aquest bé, caldrà dur a terme intervencions de requalificació dels espais degradats, eliminar factors de marginalitat i d’exclusió social, prevenir la delinqüència, i promoure la cohesió social i el respecte a la legalitat. L’Estat, les regions i els municipis han de col·laborar en aquest tipus d’intervencions en funció de les seves competències.

Després d’aquesta definició, revolucionària en l’àmbit legal,[1] la majoria de mesures incloses al text, tal com assenyalen algunes veus crítiques,[2] són les tradicionals, de caire sancionador o de prevenció situacional. Per exemple, s’incrementa el poder dels alcaldes per limitar l’horari de venda de begudes alcohòliques (art. 8) o decretar l’allunyament de les estructures ferroviàries, aeroportuàries, marítimes o de transport públic a aquelles persones que pertorben o impedeixen l’ús lliure d’aquests espais a la resta de ciutadans (art. 9). Aquesta mesura sembla haver estat importada de la normativa esportiva, que ja preveia la possibilitat d’impedir l’accés als estadis a persones que s’hi haguessin comportat de manera violenta.

En cas de reincidència en aquestes conductes, el questor, l’autoritat provincial de seguretat pública a Itàlia, pot decretar una prohibició d’entrada en aquests espais per un mínim d’un any i un màxim de cinc.

El text també preveu la possibilitat de prohibir fer certes activitats professionals a persones condemnades per determinats tipus de delicte, com per exemple el tràfic d’estupefaents. La prohibició pot incloure la interdicció d’entrada a llocs relacionats amb aquestes activitats i d’aparcar als voltants (art. 13).

També s’hi inclouen potestats específiques per als prefectes, representants de l’Estat a la província, que poden donar prioritat al desallotjament d’immobles ocupats en cas que creguin que l’ocupació posa en perill la seguretat ciutadana. En aquest cas, poden requerir la presència efectiva de la policia per assegurar el desnonament (art.11).

Tot apunta que el Decret llei serà convalidat properament pel Parlament (possiblement quan es publiqui aquest apunt ja s’haurà aprovat), perquè una altra cosa podria implicar la caiguda del Govern, tenint en compte la complicada situació política actual a Itàlia. Caldrà veure si l’oposició demana el compromís de fer-hi modificacions en el futur o no.

[1] No així en l’àmbit reglamentari, ja que l’exministre Maroni ja l’havia definit de manera similar al Decret de 5 d’agost de 2008, pràctica qüestionada pel Tribunal Constitucional.

[2] Veg., per exemple, el breu article de Gian Guido Nobili a la revista Il Mulino.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

Noves normes per a drons per garantir la seguretat i la privacitat a la Unió Europea

Els drons, petites aeronaus pilotades per control remot, poden utilitzar-se per fer fotografies aèries, enregistrar un partit de futbol des de l’aire, polvoritzar herbicides i pesticides sobre conreus o vigilar incendis forestals. Malgrat la seva utilitat, també plantegen riscos per a la seguretat aèria i la privacitat.

La Comissió de Transports del Parlament Europeu va donar suport a les noves normes proposades per la Comissió Europea per garantir la seguretat i la privacitat a la UE.

drone-407393_1920Actualment, els drons de menys de 150 quilos estan regulats a escala nacional. A la UE, hi ha un marc normatiu fragmentat: diferents certificats i estàndards tècnics i de seguretat, que suposen un veritable mal de cap per a operadors i fabricants transnacionals. Els eurodiputats volen que els requisits bàsics que han de complir els drons de menys de 150 quilos quedin inclosos en la legislació de la UE per assegurar-ne la coherència i la claredat. A més, demanen un registre obligatori de tots els drons que superin els 250 grams de pes i exigeixen que els operadors tinguin les habilitats necessàries per pilotar un avió no tripulat en espais públics.

D’aquesta manera, la gran majoria dels drons de joguina, que són els més estesos actualment, no es veuran afectats per aquest requisit.

Les característiques actuals de les diferents normatives nacionals respecte als drons són les següents:

  • Drons civils: països diferents, normes diferents. Un dron és una aeronau no tripulada que està permesa si es controla remotament, però que encara no té autorització per funcionar si és completament automatitzada.
  • A la majoria de països, els avions no tripulats de més de 20-25 quilos necessiten una autorització especial (registre, permís de vol, llicència de pilot i avaluació tècnica).
  • Els drons es regulen a escala nacional si pesen de 0 a 150 quilos, mentre que si pesen més de 150 quilos es regulen a escala de la Unió Europea.
  • Els petits drons civils de menys de 25 quilos són els més populars. A la Unió Europea, durant l’any 2015 se’n van vendre 1,7 milions, el 98% dels quals pesaven menys de dos quilos.
  • Actualment hi ha en servei més de 3 milions de drons -segons la suma d’estimacions dels diversos països de la UE-, excloses les “joguines” i les aeronaus de modelisme.
  • Les alçades màximes de vol també són diferents entre països. El més restrictiu és Bèlgica, amb 90 metres. Espanya se situa en una posició intermèdia, amb una alçada màxima de vol de 125 metres, i altres països com França o Itàlia posen el màxim als 150 metres d’alçada.
  • Pel que fa a la distància de seguretat recomanada del dron respecte a edificis, persones o vehicles és de 50 metres com a mínim.

Enllaços d’interès:

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français