Categoria: Normativa

Nou marc normatiu contra les transferències de criptoactius

Notes de seguretatDeixa un comentari

La Unió Europea està dificultant encara més que els delinqüents pugin eludir,  per mitjà de les criptomonedes, les diferents reglamentacions en matèria de lluita contra el blanqueig de capitals.

El Consell Europeu ha adoptat una actualització de les normes sobre la informació que acompanya les transferències de fons que amplia l’àmbit d’aplicació de les regulacions a les transferències de criptoactius.

D’aquesta manera, s’assegura la transparència financera de les transferències de criptoactius i es dota la Unió d’un marc sòlid que compleix amb les normes internacionals més exigents sobre l’intercanvi de criptoactius, per tal que aquests no s’utilitzin amb finalitats delictives.

La ministra d’Hisenda de Suècia, Elisabeth Svantesson, va considerar l’adopció d’aquesta normativa pel Consell com un pas important en la lluita contra el blanqueig de capitals. En aquesta línia, seria una mala notícia per a aquells que fan un ús indegut dels criptoactius per a les seves activitats il·legals, per evitar les sancions de la UE o per finançar el terrorisme o la guerra.

Amb l’adopció d’aquestes normes, s’imposa als proveïdors de serveis de criptoactius l’obligació de recollir determinada informació sobre el remitent i el beneficiari de les transferències d’actius que es realitzin a través dels seus serveis, amb independència de l’import de la transacció, i de donar accés a aquesta informació. Així, s’assegura la traçabilitat de les transferències de criptoactius, de manera que poden detectar-se millor i bloquejar-se en cas de possibles transaccions sospitoses.

Paral·lelament, la UE estableix un marc normatiu per als criptoactius, els seus emissors i els seus proveïdors de serveis. D’aquesta manera, els mercats de criptoactius (MCA) tindran per primera vegada un marc a escala de la UE només per a aquest sector.

El Reglament MCA ha de protegir els inversors millorant la transparència i establint un marc global per a emissors i prestadors de serveis i assegurarà, a més a més, el compliment de la normativa en matèria de lluita contra el blanqueig de capitals. La nova normativa inclou els emissors de fitxes de consum, fitxes referenciades a actius i les anomenades criptomonedes estables, així com prestadors de serveis, com els centres de negociació i els moneders on s’emmagatzemen els criptoactius. Aquest marc regulador té per objecte protegir els inversors i assegurar l’estabilitat financera, alhora que facilita la innovació i es fomenta l’atractiu del sector dels criptoactius.

Alhora, a tenor del caràcter mundial dels mercats de criptoactius, el marc regulador introdueix un marc normatiu harmonitzat a la Unió Europea que suposa una millora respecte a la situació actual, en la qual existeix legislació nacional només en alguns estats membres.

El Consell Europeu va adoptar el seu mandat de negociació sobre el Reglament relatiu als mercats de criptoactius el 24 de novembre de 2021, mentre que les propostes relatives a reforçar les normes contra el blanqueig de capitals i el finançament del terrorisme van ser el 20 de juliol de 2021. En el darrer cas, també figura la proposta de creació d’una nova autoritat a la UE per lluitar contra el blanqueig de capitals.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

El Consell Europeu aprova una norma per millorar i digitalitzar la cooperació judicial transfronterera

Notes de seguretatDeixa un comentari

El Consell Europeu ha aprovat una nova llei de la Unió Europea que estableix una plataforma digital que facilitarà que els fiscals i els jutges que treballin en equips d’investigació conjunts puguin intercanviar informació i presentar els criminals davant la justícia.

Gunnar Strömmer, ministre suec de Justícia, considera en aquesta línia que les activitats delictives no s’aturen a les fronteres i les investigacions transfrontereres són essencials per reduir la delinqüència.

Aquesta plataforma digital ha de facilitar que les autoritats policials i judicials comparteixin informació i proves i es comuniquin amb els seus companys d’altres països.

La plataforma ha de facilitar la coordinació i la gestió diària dels equips conjunts d’investigació (JIT). Així mateix, ha de permetre l’intercanvi i l’emmagatzematge temporal d’informació i les proves operatives, garantint una comunicació segura i facilitant la traçabilitat de les proves.

La plataforma estarà connectada a les eines informàtiques utilitzades per les autoritats participants en els JIT. Des de les institucions es recomanarà fermament utilitzar la plataforma, tot i que el seu ús serà voluntari.

Eu-LISA, l’agència de la Unió Europea per a la gestió operativa de sistemes informàtics a gran escala en l’espai de llibertat, seguretat i justícia, s’encarregarà de dissenyar, desenvolupar i operar la plataforma.

Els equips d’investigació conjunts reuneixen, durant un període de temps limitat, autoritats de dos o més països de la UE i possiblement de tercers per a investigacions criminals transfrontereres específiques. Els membres d’aquests equips podran intercanviar proves directament entre ells, sense la necessitat dels procediments tradicionals de cooperació judicial.

Els JIT existeixen d’ençà de l’any 2002, però s’han enfrontat amb una sèrie de dificultats tècniques relacionades, per exemple, amb l’intercanvi electrònic segur d’informació i de proves i amb la comunicació electrònica segura.

El nou reglament entrarà en vigor el vintè dia següent al de la seva publicació al Diari Oficial de la Unió Europea i serà aplicable directament a tots els països de la Unió Europea.

La data d’inici de funcionament de la plataforma serà, com a màxim, dos anys i mig després de l’entrada en vigor del reglament.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

Acord europeu per millorar l’accés transfronterer a l’evidència electrònica

Notes de seguretatDeixa un comentari

Els ambaixadors dels estats membres de la Unió Europea han confirmat l’acord assolit entre la presidència del Consell i el Parlament Europeu sobre el projecte de reglament i el projecte de directiva referent a l’accés transfronterer a l’evidència electrònica. Els textos acordats permetran que les autoritats competents puguin dirigir les ordres judicials de proves electròniques directament als proveïdors de serveis d’un altre estat membre.

L’acord respon a una petició clau de les autoritats judicials, ja que cada cop es planifiquen o cometen més delictes en línia i les autoritats necessiten les eines per processar-los com ho fan per delictes fora de línia. Les noves normes permetran que jutges i fiscals puguin actuar ràpidament, accedir a les proves que necessiten, independentment d’on s’emmagatzemen, abans que desapareguin.

El reglament sobre les ordres europees de producció i conservació de proves electròniques en processos penals pretén introduir un mecanisme alternatiu a les eines de cooperació internacional i assistència judicial mútua existents. Aborda específicament els problemes derivats de la naturalesa volàtil de l’evidència electrònica i l’aspecte de la pèrdua d’ubicació mitjançant l’establiment de nous procediments per a un accés transfronterer ràpid, eficient i eficaç.

El reglament crea ordres europees de producció i conservació que poden ser emeses per les autoritats judicials per tal d’obtenir o conservar proves electròniques independentment de la ubicació de les dades. Aquestes ordres poden cobrir qualsevol categoria de dades, incloses les dades de subscriptors, trànsit i contingut. S’ha establert un llindar per a les dades de trànsit (excepte les dades sol·licitades amb l’única finalitat d’identificar l’usuari) i per a les dades de contingut. Només es poden sol·licitar per delictes castigats al país emissor amb una pena màxima de presó de tres anys com a mínim, o per delictes específics relacionats amb la ciberdelinqüència, la pornografia infantil, la falsificació de mitjans de pagament no monetaris o el terrorisme.

Hi ha un termini obligatori de 10 dies per respondre a una ordre de producció. En casos d’urgència degudament establerts, el termini es podrà reduir a vuit hores. Els proveïdors de serveis poden enfrontar-se a sancions si no compleixen una ordre. Es poden imposar sancions econòmiques de fins a un 2% del seu volum de negocis anual total a escala mundial de l’exercici anterior.

Excepte en els casos en què l’autoritat emissora consideri que el delicte s’ha comès o probablement es comet al país emissor o la persona de la qual es demanen les dades resideix al seu propi territori, un sistema de notificació de dades de trànsit i per al contingut es crearan dades. Aquesta notificació té per objecte informar l’estat d’execució i donar-li l’oportunitat de valorar i, si s’escau, plantejar un o més dels motius de denegació previstos a la legislació, per exemple, que les dades sol·licitades estan protegides. L’estat d’execució disposarà de 10 dies o, en situacions d’emergència, de 96 hores, per aixecar els motius de denegació. Si això passa, el proveïdor de serveis haurà d’aturar l’execució de la comanda i no transferir les dades i l’autoritat emissora retirarà la comanda.

La directiva sobre designació d’establiments i designació de representants legals per a la recollida de proves electròniques en els processos penals serà un instrument essencial per a l’aplicació del reglament. S’estableixen les normes aplicables al nomenament dels representants legals dels prestadors de serveis o a la designació dels seus establiments designats que s’encarreguen de rebre i donar resposta a aquestes ordres. Això és necessari a causa de la manca d’un requisit legal general perquè els proveïdors de serveis no comunitaris estiguin presents físicament a la Unió. A més, els representants legals o els establiments designats en virtut d’aquesta directiva també podrien participar en els procediments nacionals.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

Procés de reforma del marc de vigilància electrònica a Austràlia

Notes de seguretatDeixa un comentari

Internet i les comunicacions digitals han canviat per sempre la nostra manera de viure, treballar i fer negocis. Aquests avenços tecnològics, sens dubte, han millorat molts aspectes de les nostres vides. Tanmateix, també han estat acceptats i aprofitats per delinqüents, terroristes i altres actors perillosos. Les lleis australianes han lluitat per seguir el ritme, creant reptes importants per a les agències que tinguin una necessitat legítima d’exercir poders de vigilància electrònica.

Les agències policials, inclosos els cossos d’anticorrupció, i l’Australian Security Intelligence Organisation (ASIO) requereixen de vegades d’accés a una informació específica.

L’objectiu d’aquesta reforma de vigilància electrònica és desenvolupar una nova llei única que:

  • protegeixi millor la informació i les dades de les persones, fins i tot reflectint què vol dir comunicar-se al segle XXI;
  • asseguri que les agències policials i l’ASIO tinguin els poders que necessiten per investigar delictes greus i amenaces a la seguretat;
  • sigui transparent i utilitzable per a les agències operatives i els òrgans de supervisió, així com per a la indústria que hagi de complir les obligacions del marc;
  • modernitzi i racionalitzi el més tecnològicament possible, mitjançant l’actualització de conceptes clau i identificant clarament les agències que poden sol·licitar l’accés a aquesta informació;
  • contingui llindars adequats i controls sòlids, efectius i coherents, límits, salvaguardes i supervisió de l’ús d’aquests poders intrusius;
  • protegeixi la comunitat de delictes i amenaces greus.

Sense accés a aquesta informació, les forces de l’ordre no podrien prevenir i perseguir les activitats delictives més greus, com ara els abusos sexuals infantils, el crim organitzat i la ciberdelinqüència. Per a l’ASIO, accedir a aquesta informació i a les dades és fonamental per protegir Austràlia de greus amenaces a la seguretat nacional, com ara el terrorisme o la ingerència estrangera en les institucions democràtiques australianes.

La protecció i l’accés a aquesta informació i a les dades es regeixen per una sèrie de lleis:

  • la Llei de telecomunicacions (intercepció i accés) del 1979 (Llei TIA)
  • la Llei de dispositius de vigilància del 2004 (Llei SD)
  • parts de la Llei d’organització d’intel·ligència de seguretat d’Austràlia del 1979 (Llei ASIO)
  • parts de la Llei de telecomunicacions del 1997 (Llei de telecomunicacions)
  • parts discretes d’altres lleis de la Commonwealth i estatals i territorials.

Aquestes lleis protegeixen diversos tipus d’informació i dades de persones d’accés no autoritzat i només permeten que les agències governamentals accedeixin legalment a la informació i a les dades en circumstàncies limitades. Les lleis també exigeixen a les empreses propietàries de les telecomunicacions que proporcionin serveis per protegir aquesta informació i per ajudar les agències governamentals a accedir-hi en determinades circumstàncies.

El projecte de reforma té com a objectiu derogar la Llei TIA, la Llei SD i les parts rellevants de la Llei ASIO i substituir el mosaic actual de lleis per una única llei, racionalitzada i tecnològicament neutra.

El desenvolupament del nou marc serà la reforma més important d’Austràlia en lleis de seguretat nacional en més de quatre dècades. El nou marc es desenvoluparà en línia amb els principis i valors que subratllen la societat democràtica liberal australiana. Per tant, és fonamental que la política que sustenta el nou marc estigui informada per les opinions dels afectats, les parts interessades i la societat australiana.

https://www.homeaffairs.gov.au/reports-and-publications/submissions-and-discussion-papers/reform-of-australias-electronic-surveillance-framework-discussion-paper

Feu clic per accedir a electronic-surveillance-framework-discussion-paper.pdf

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

Entra en vigor a Colòmbia la polèmica Llei de seguretat ciutadana

Notes de seguretatDeixa un comentari

El president colombià, Ivan Duque, va sancionar el 25 de gener passat la Llei de seguretat ciutadana, una norma que va ser presentada després de les protestes de l’any 2021 i que considera com un triomf de la legalitat tot i haver estat motiu de controvèrsia, per tal com obre la porta a l’ús d’armes en defensa pròpia.

Aquesta és una de les principals crítiques que rep la llei, i és que obre la possibilitat a l’ús d’armes sempre que sigui en defensa pròpia contra una agressió injusta, sense que després hi hagi cap tipus de responsabilitat penal.

Segons explica el web dw.com, en un acte que es va desenvolupar a la Casa de Nariño i en el qual van estar presents diferents representants de l’Administració, el president va sancionar tres lleis emblemàtiques: un nou estatut disciplinari de la Policia Nacional, un estatut del patruller i una Llei de seguretat nacional. El Govern colombià considera que aquestes tres normes aporten principis com els drets humans, protegir la vida i defensar els béns de la ciutadania.

En concret, consideren que la Llei de seguretat ciutadana dona tranquil·litat a les persones, sobretot a la pagesia i l’empresariat, en tant que evitarà que ningú pugui sostreure’ls per la força la propietat, que només podria ser reclamada per una autoritat competent. Alhora, pel president es tracta d’una norma nova, precisa i que tanca esquerdes a la criminalitat.

Ministres com els de l’Interior –Daniel Palacios– o de Justícia –Wilson Ruiz– consideren que les lleis són anhelades i esperades, amb garantia de drets i llibertats i destinades a combatre la delinqüència i protegir els ciutadans.

A partir d’ara, els soldats i policies, segons el Govern, tindran una llei que els representa i amb un règim disciplinari que els permet estar protegits, però que els exigeix actuar amb excel·lència.

La Llei de seguretat ciutadana és qualificada per l’oposició com una iniciativa que criminalitza la protesta. Precisament, aquesta llei va ser presentada després de les manifestacions que es van produir a Colòmbia l’any 2021, que van començar a causa d’una proposta de reforma tributària i es van estendre prop de dos mesos, en els quals hi va haver informes sobre greus violacions dels drets humans, sobretot d’abús de la força policial, episodis de vandalisme i de civils armats que disparaven contra manifestants.

Una de les principals crítiques a la llei és que preveu la legítima defensa privilegiada quan la víctima es defensa contra qui entri de manera il·legal a casa seva o al seu vehicle.

A més, modifica el Codi penal per augmentar les penes per a qui cometi delictes contra integrants de les forces de seguretat o persones defensores dels drets humans, mentre que les penes per als que afectin les infraestructures destinades a seguretat ciutadana, transport massiu o instal·lacions militars o de policia seran de 48 a 144 mesos.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

El Consell Europeu adopta conclusions sobre l’Estratègia de ciberseguretat de la Unió Europea

Notes de seguretatDeixa un comentari

El Consell Europeu ha adoptat conclusions, el març del 2021, sobre l’Estratègia de ciberseguretat de la Unió Europea per a la dècada digital. Aquesta Estratègia va ser presentada per la Comissió i l’Alt Representant per a Afers Exteriors el desembre del 2020. S’hi descriu el marc de l’acció de la UE per protegir els ciutadans i les empreses de les ciberamenaces, promoure sistemes d’informació segurs i protegir un ciberespai global, obert, lliure i segur.

Les conclusions assenyalen que la ciberseguretat és essencial per construir una Europa resistent, verda i digital. Es van fixar com a objectiu clau assolir l’autonomia estratègica tot preservant una economia oberta. Això inclou reforçar la capacitat de prendre decisions autònomes en matèria de ciberseguretat, amb l’objectiu de reforçar el lideratge digital i les capacitats estratègiques de la UE.

En les seves conclusions, el Consell destaca una sèrie d’àmbits d’actuació en els propers anys, inclosos:

– Els plans per crear una xarxa de centres d’operacions de seguretat a tota la UE per controlar i anticipar els senyals d’atacs a les xarxes.

– La definició d’una unitat cibernètica conjunta que proporcionaria un enfocament clar al marc de gestió de crisi de ciberseguretat de la UE.

– El seu ferm compromís d’aplicar i completar ràpidament la implementació de les mesures de la caixa d’eines 5G de la UE i de continuar els esforços fets per garantir la seguretat de les xarxes 5G i el desenvolupament de les generacions de xarxes futures.

– La necessitat d’un esforç conjunt per accelerar l’adopció d’estàndards clau de seguretat a Internet, ja que són fonamentals per augmentar el nivell global de seguretat i obertura d’internet global, i augmentar així la competitivitat de la indústria de la UE.

– La necessitat de donar suport al desenvolupament d’un xifratge fort com a mitjà de protecció dels drets fonamentals i la seguretat digital, alhora que garanteix la capacitat de les autoritats judicials i policials d’exercir els seus poders tant en línia com fora de línia.

– L’augment de l’eficàcia i l’eficiència de la caixa d’eines de ciberdiplomàcia, fent una atenció especial a la prevenció i la lluita contra els ciberatacs amb efectes sistèmics que poden afectar les cadenes de subministrament, la infraestructura crítica i els serveis essencials, les institucions i els processos democràtics i soscavar la seguretat econòmica.

– La proposta del possible establiment d’un grup de treball sobre ciberintel·ligència per reforçar la capacitat dedicada de la UE en aquest domini.

– La importància de reforçar la cooperació amb les organitzacions internacionals i els països socis per avançar en la comprensió compartida del panorama de les ciberamenaces.

– La proposta de desenvolupar una agenda externa de creació de capacitats cibernètiques de la UE per augmentar la ciber-resiliència i les capacitats a tot el món.

Per tal de garantir el desenvolupament, la implementació i el seguiment de les propostes presentades en l’Estratègia de ciberseguretat, el Consell anima la Comissió i l’Alt Representant a establir un pla d’aplicació detallat. El Consell també supervisarà els avenços en la implementació de les conclusions mitjançant un pla d’acció que es revisarà i actualitzarà regularment.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

Noruega vol despenalitzar el consum de drogues

Notes de seguretatDeixa un comentari

El govern noruec ha presentat una proposta al Parlament per despenalitzar la possessió de petites quantitats de droga per a consum propi, una mesura que té l’objectiu de substituir el càstig per l’ajut. És un plantejament idèntic al proposat, per exemple, a Portugal.

L’ús i tinença de drogues il·lícites seguirà sent il·legal, però en comptes de sancions, a les persones a qui se’ls trobin petites quantitats se les derivarà a un servei d’assessorament municipal obligatori, on rebran informació sobre els riscos i les conseqüències negatives del consum d’estupefaents i on se’ls oferirà ajut, tractament i seguiment.

L’executiu nòrdic –liderat pel partit conservador de la primera ministra Erna Solberg juntament amb liberals i democristians– justifica el canvi assegurant que diverses dècades de criminalització han demostrat que aquesta estratègia no funciona i que la persecució penal dels consumidors contribueix a l’estigmatització i a l’exclusió social i fa que evitin buscar ajut per por de ser sancionats.

Segons les últimes dades oficials, l’any 2018 van morir 286 persones per sobredosi a Noruega, que té unes xifres de morts relacionades amb les drogues en relació amb la població molt més elevades que la mitjana d’Europa.

Tenint en compte que molts addictes a les drogues són policonsumidors, el text detalla que una persona podrà tenir fins a tres substàncies diferents al mateix moment, sempre que cada una no superi el llindar fixat. En canvi, la tinença de quantitats superiors i qualsevol altra implicació amb drogues il·legals, com ara la importació, fabricació i venda, seguirà sent processada penalment.

El debat sobre la despenalització del consum de drogues a Noruega es va encetar el 2016; la seva proposta per reformar la política de drogues l’ha basat en un informe elaborat per un comitè d’experts creat fa dos anys pel Parlament, tot i que ha optat per rebaixar les quantitats permeses per no facilitar el tràfic i l’accés. L’executiu liberal-conservador controla només una minoria del Parlament noruec, per la qual cosa li caldrà el suport de l’oposició per tirar endavant la reforma, i no està clara la posició de tots els partits. Entre els contraris a la mesura hi ha els democristians, que formen part de la coalició de govern, tot i que s’espera que hi votin a favor per lleialtat.  

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

El Consell Europeu adopta noves normes sobre la difusió de continguts terroristes en línia

Notes de seguretatDeixa un comentari

La Unió Europea treballa per evitar que els terroristes facin servir Internet per radicalitzar, reclutar o incitar a la violència. El Consell Europeu ha adoptat un reglament sobre la difusió de contingut terrorista en línia.

L’objectiu de la legislació és eliminar ràpidament el contingut terrorista en línia i establir un instrument comú per a tots els estats membres a aquest efecte. Les normes s’aplicaran als proveïdors de serveis que ofereixen serveis a la UE, tinguin o no el seu establiment principal als estats membres.

La radicalització i la incitació a la violència a través de les xarxes socials i les plataformes de vídeo o la transmissió en directe d’atacs són cada vegada més freqüents en els atacs terroristes recents. Amb les noves normes adoptades pel Consell, les autoritats policials disposaran d’un instrument eficaç per fer front a aquesta amenaça.

La cooperació voluntària amb els proveïdors de serveis continuarà, però la legislació proporcionarà eines addicionals perquè els estats membres puguin aplicar la retirada ràpida de contingut terrorista quan sigui necessari.

Les autoritats competents dels estats membres podran emetre ordres d’eliminació als proveïdors de serveis, eliminar el contingut terrorista o inhabilitar-ne l’accés a tots els estats membres. Els proveïdors de serveis hauran d’eliminar o desactivar l’accés al contingut en un termini d’una hora.

Els proveïdors de serveis exposats a contingut terrorista hauran de prendre mesures específiques per fer front a l’ús indegut dels seus serveis i protegir-los contra la difusió de contingut terrorista. La decisió sobre l’elecció de les mesures correspon al proveïdor de serveis.

La legislació també preveu un abast clar i una definició uniforme i clara del contingut terrorista per tal de respectar plenament els drets fonamentals. Així mateix, inclou solucions efectives tant per als usuaris el contingut dels quals s’hagi eliminat com per als proveïdors de serveis que presentin una reclamació.

L’adopció de la posició del Consell en primera lectura segueix un acord provisional sobre el text assolit entre la presidència del Consell i el Parlament Europeu el 10 de desembre de 2020. L’actuació jurídica ha de ser adoptada pel Parlament Europeu en segona lectura abans de ser publicada al Diari Oficial de la UE. El reglament entrarà en vigor el vintè dia següent a la seva publicació i començarà a aplicar-se un any després.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

Mèxic vol legalitzar la marihuana

Notes de seguretatDeixa un comentari

Els legisladors de Mèxic van aprovar fa unes setmanes un projecte de llei per legalitzar la marihuana recreativa, una veritable fita per a un país que es troba immers en una guerra contra les drogues i que es podria convertir en el mercat de cànnabis més gran del món, la qual cosa deixa els Estats Units entre dos veïns –comptant el Canadà– venedors de marihuana.

La votació a la Càmera de Diputats, 316 a 129, es va produir més de dos anys després que la Cort Suprema de Mèxic dictaminés que la prohibició de la marihuana recreativa en el país era inconstitucional i més de tres anys després que el país legalitzés el cànnabis medicinal.

La mesura permetria als usuaris fumar marihuana i, amb un permís, conrear un petit nombre de plantes de cànnabis a casa. També atorgaria llicències als productors –des de petits agricultors fins a productors comercials– per conrear i vendre la collita.

Si s’aprova la mesura, Mèxic s’unirà al Canadà i l’Uruguai en una petita però creixent llista de països que han legalitzat la marihuana en el continent americà, fet que afegiria un nou impuls al moviment contra les prohibicions a la regió. Als Estats Units, els demòcrates del Senat també han promès eliminar la prohibició federal de la droga aquest any.

Els experts en seguretat coincideixen en la idea que l’impacte de la llei sobre la violència probablement serà mínim: amb 15 entitats dels Estats Units que han legalitzat la marihuana –argumenten–, el cultiu s’ha convertit en una part relativament petita del negoci del narcotràfic mexicà, amb els càrtels centrant-se en productes més rendibles com el fentanil i les metanfetamines.

Els defensors de la legalització de la marihuana creuen que el projecte de llei té un abast massa limitat, tot i que representi un avenç simbòlic en l’esforç per posar fi a una guerra contra les drogues que ha costat més de 150.000 vides.

El projecte de llei estableix que els petits agricultors i els indígenes tinguin prioritat en la concessió de llicències, però només estipula que aquests grups vulnerables puguin rebre més d’una llicència.

Amb més de 120 milions de persones, Mèxic representaria el mercat de marihuana més gran del món per població. El cultiu podria convertir-se en un gran negoci al país, un potencial impuls financer per a una economia molt colpejada per la crisi del coronavirus.

Alguns activistes temen que la llei afavoreixi les grans empreses, donant-los l’accés a tota la cadena de subministrament de la marihuana des de la llavor fins a la venda, mentre deixa els petits productors i venedors fora del lucratiu mercat.

El projecte de llei permetria als consumidors individuals portar fins a 28 grams de marihuana i conrear sis plantes de cànnabis a casa. El cànnabis també podria ser adquirit pels majors de 18 anys en negocis autoritzats, i conreat a més gran escala per grups amb llicència. La marihuana medicinal, que Mèxic va legalitzar l’any 2017, seria regulada per separat per la Secretaria de Salut.

Els activistes locals afirmen que les restriccions a la possessió limitaran l’impacte del projecte de llei, en particular per als consumidors amb pocs ingressos, que podrien ser víctimes de l’extorsió de la policia, una cosa ben habitual a Mèxic.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

L’Estat d’Oregon despenalitza totes les drogues

Notes de seguretatDeixa un comentari

Oregon es va convertir en el primer estat dels Estats Units a despenalitzar la tinença de totes les drogues el 3 de novembre del 2020.

A través de la clàusula 110, una iniciativa de votació finançada per la Drug Policy Alliance, un grup de defensa sense ànim de lucre, va aprovar la iniciativa amb més del 58% dels vots. Posseir heroïna, cocaïna, metamfetamina i altres drogues per a ús personal ja no és un delicte criminal a Oregon.

Aquestes drogues continuen contravenint la llei, com també ho fa la venda. Però la possessió és ara una violació civil –no pas criminal– que pot provocar una multa o una teràpia ordenada pel tribunal, no pas la pena de presó. La marihuana, que Oregon va legalitzar el 2014, continua sent totalment legal.

Hi ha tres arguments principals per a aquesta important reforma de la política sobre drogues.

1. La prohibició de les drogues ha fracassat

La raó aparent per castigar durament els usuaris de drogues és dissuadir-ne el consum. Però dècades d’investigacions han trobat que l’efecte dissuasiu del càstig penal estricte és petit, si existeix. Això és especialment cert entre els joves, que són la majoria dels consumidors de drogues.

Els Estats Units tenen el percentatge d’encarcerament més alt del món i un dels índexs més elevats de consum de drogues il·legals. Aproximadament una persona de cada cinc empresonats als Estats Units està cometent un delicte per drogues.

Com que criminalitzar les drogues no n’impedeix realment el consum, la despenalització no l’augmenta realment. Portugal, que va despenalitzar la tinença personal de totes les drogues el 2001 com a resposta a un elevat consum de drogues il·lícites, té taxes de consum molt més baixes que la mitjana europea.

2. La despenalització aprofita millor els diners

Arrestar, processar i empresonar persones per delictes relacionats amb les drogues és car.

L’economista de Harvard Jeffrey Miron calcula que totes les despeses governamentals relacionades amb la prohibició de les drogues van ser de 47.800 milions de dòlars EUA el 2016. Oregon va gastar uns 375 milions de dòlars en prohibició de drogues aquell any.

Oregon desviarà una part dels diners que anteriorment s’utilitzaven per fer complir les penes per drogues per pagar una dotzena de nous centres de prevenció i tractament de drogues a tot l’estat, que s’ha valorat com una estratègia significativament més rendible. Alguns ingressos fiscals per vendes recreatives de marihuana, que van superar els 100 milions de dòlars el 2019, també es destinaran als serveis d’addicció i recuperació.

3. La guerra contra les drogues es dirigeix ​​a persones de color

Un altre objectiu de la despenalització és mitigar les importants disparitats racials i ètniques associades a l’aplicació de la llei contra les drogues.

El consum il·legal de drogues és aproximadament comparable a totes les races dels Estats Units, però les persones de color són molt més propenses a ser escorcollades, arrestades i empresonades per un delicte relacionat amb les drogues. Els delictes contra les drogues poden incórrer en llargues condemnes de presó.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français