Etiqueta: Policia

Un incident cibernètic afecta la xarxa de l’FBI als Estats Units

Notes de seguretatDeixa un comentari

El Federal Bureau of Investigation (FBI) dels Estats Units s’ha vist afectat recentment per un incident cibernètic que es va produir en una de les seves oficines de camp més destacades, tot i que va ser controlat en un breu període de temps.

Segons algun investigador, aquest incident maliciós va afectar part de la seva xarxa utilitzada en investigacions d’imatges d’explotació sexual infantil.

L’FBI va enviar un breu comunicat als mitjans de comunicació en què admetia aquesta circumstància maliciosa a la seva xarxa i que s’estava treballant per obtenir informació addicional de l’origen del problema. També destacava que, en tractar-se d’una investigació en curs, l’agència nord-americana no oferia més detalls sobre les circumstàncies i l’origen de l’atac cibernètic. Finalment, s’entenia que s’indagaria sobre quin tipus d’atac va ser i d’on va provenir.

Entre d’altres mitjans, el periodista Phil Muncaster ho explicava a través de la web Infosecurity Magazine. Aprofundia en l’atac a la xarxa explicant que no és la primera vegada que l’oficina nord-americana és atacada. L’any 2021, una adreça de correu electrònic oficial es va veure compromesa i es va utilitzar per enviar correu brossa a almenys 100.000 destinataris. Aparentment, un missatge interceptat citava l’Agència de seguretat cibernètica i d’infraestructures del DHS (CISA) i afirmava que els destinataris estaven a l’extrem receptor d’un ciberatac important.

Més tard, l’FBI va confirmar que els pirates informàtics s’havien aprofitat d’una configuració incorrecta en un sistema informàtic que utilitzava per comunicar-se amb els col·laboradors de l’aplicació de la llei estatals i locals: el Portal d’empresa de la policia (LEEP).

Austin Berglas, cap global de serveis professionals de BlueVoyant, és un antic agent especial assistent a càrrec de la sucursal cibernètica de l’oficina de Nova York de l’FBI. Berglas va explicar que les investigacions sobre delictes contra menors sovint impliquen la recollida i l’anàlisi d’evidències digitals. Així, una vegada que s’obtenen o s’han confiscat les proves mitjançant consentiment o procés legal, els mitjans digitals (telèfons mòbils, ordinadors i dispositius d’emmagatzematge externs) es proporcionen a un membre de l’equip de resposta a l’anàlisi informàtica (CART) de l’FBI: agents especials certificats i examinadors forenses.

Totes les proves digitals s’escanegen per trobar programari maliciós o fitxers maliciosos abans de processar-les en ordinadors amb programari forense especialitzat utilitzat per extreure la informació continguda als dispositius. Aquests ordinadors forenses són autònoms i no estan connectats a cap sistema intern classificat.

Això vol dir que, fins i tot si una nova variant de programari maliciós es desplaça des d’un dispositiu confiscat a un ordinador forense, es contindria a la xarxa d’examen.

El potencial que aquest programari maliciós es propagui i infecti altres mitjans d’investigació a la xarxa CART és real, però, per tal de preservar l’evidència original, els examinadors forenses produeixen còpies de treball per analitzar-les i revisar-les.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

Implementació de serveis de suport a organitzacions policials petites i rurals dels Estats Units

Notes de seguretatDeixa un comentari

Més de dos terços (71%) de les agències policials dels Estats Units donen servei a les zones rurals (menys de 10.000 residents) i el 75% dona feina a menys de 25 oficials.

Mentrestant, existeix un concepció errònia popular que els delictes greus només es produeixen a les zones urbanes, però els oficials de policia d’agències petites i rurals s’enfronten als mateixos reptes diaris que els seus col·legues dels departaments urbans, des de conflictes comunitaris fins a esdeveniments traumàtics, com ara incidents mortals amb vehicles o homicidis, i als mateixos reptes mentals o de salut.

Una bona salut mental és tan vital com una bona salut física perquè els agents puguin servir i protegir millor les seves comunitats de la delinqüència i la violència, independentment de l’indret on serveixin a la societat. És per això que el Departament de Justícia dels Estats Units ha publicat una guia d’implementació de serveis de suport a organitzacions policials petites i rurals.

Malgrat les necessitats de benestar dels agents de policia rural, moltes d’aquestes zones són com deserts sanitaris on es troben que la relació població-proveïdor d’atenció a la salut mental pot arribar a ser de 30.000 a 1. En comparació amb els seus homòlegs urbans, els residents rurals participen dels serveis de salut mental a un ritme molt inferior.

Els departaments policials petits sovint tenen personal i recursos limitats, serveis d’emergència i comunitaris inadequats i accés tecnològic o equipament molt limitat. Els factors socioeconòmics, geogràfics i de força de treball són obstacles importants per a l’accés a l’atenció sanitària de les comunitats rurals.

Independentment de la ubicació o la mida d’una agència d’aplicació de la llei, l’adopció de programes de seguretat i benestar és vital per vetllar per la salut dels agents que es posen en perill per protegir les seves comunitats.

Els programes de suport entre iguals poden ser un recurs vital de salut mental per a les agències petites i rurals. Tanmateix, la mateixa geografia i els factors demogràfics que redueixen l’accés a d’altres tipus de suport de salut mental també poden complicar-se.

Els serveis de suport entre iguals són una eina valuosa per promoure el benestar mental en llocs de treball d’elevat estrès. Pot ser la manera d’aprofitar els punts forts i les relacions entre companys especialment entrenats en un entorn no clínic. Davant una crisi personal, un empleat pot sentir-se més còmode buscant inicialment el suport d’algun company que entengui el context i hagi experimentat els mateixos problemes, en lloc de recórrer a professionals de la salut mental.

El suport entre iguals, per tant, pot ser un primer pas important en una estratègia de benestar dels oficials. Aquest recurs descriuria les consideracions i els passos d’acció recomanats per a la policia rural i petita que busca establir i mantenir serveis de suport entre iguals.

Aquestes diferents consideracions es poden ajustar per adaptar-se als objectius únics de cada agència segons el seu punt de partida.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

Policies del Canadà aconsegueixen fer permanents les càmeres corporals i del vehicle

Notes de seguretatDeixa un comentari

Tal com informa el web canadenc City news everywhere, el servei de policia de Waterloo Regional Police Service South Division va iniciar fa uns mesos un projecte pilot a gran escala d’instal·lació de càmeres corporals i als vehicles, com a part d’un projecte de modernització global de la institució.

El projecte pilot, desenvolupat entre el juny de 2021 i l’octubre de 2022 i que va desplegar càmeres corporals per als agents de policia i dins dels cotxes, es convertirà ara en permanent després de ser aprovat recentment en una reunió de la junta de serveis policials. El projecte també inclou una estratègia de desplegament de telèfons mòbils i un sistema de gestió d’evidències digitals.

A través dels membres del servei de policia, entrenats per a l’ocasió, el propòsit del pla pilot era determinar la viabilitat i la capacitat de la tecnologia per capturar proves, alhora que equilibrava els drets de privadesa dels ciutadans.

Els indicadors clau de rendiment del pla pilot es van centrar en les percepcions tant dels membres policials com de la comunitat, la càrrega de treball administratiu i els impactes de càrrecs i conviccions.

Els objectius generals incloïen l’exploració de la millora de la responsabilitat policial, la representació precisa de les interaccions policials amb el públic, la millora de la seguretat pública i dels agents, un compromís reforçat amb la prestació de serveis sense prejudicis i la millora de l’evidència amb finalitats d’investigació, judicial i de supervisió.

El projecte pilot també incloïa una consulta a la comunitat i als membres del servei policial a través d’un seminari web, una enquesta general i una invitació directa a les comunitats culturals de la regió.

Des de diversos càrrecs policials, es va considerar que hi ha un clar suport per afavorir un programa definitiu d’instal·lació de càmeres per al servei policial. La comunitat també va considerar que aquesta era una bona inversió financera, que això millorarà la transparència i que el programa reforçarà el compromís amb una policia lliure de prejudicis. I d’aquesta manera, la tecnologia ajudarà a construir fonaments de creació de confiança de la policia amb la comunitat.

Així mateix, es va considerar que millorarà la transparència amb la comunitat, que ajudarà a protegir-los amb queixes públiques i que proporcionarà proves per als tribunals.

Finalment, es va decidir fer permanent el pla pilot, ja que la gran majoria d’enquestats va considerar que la tecnologia de vídeo és molt valorada com a eina d’inversió per contribuir a una comunitat policial transparent, eficaç i professional.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

El Consell de Reformes Policials i Raça dels EUA publica el seu informe i les recomanacions

Notes de seguretatDeixa un comentari

A principis d’aquest any 2023, el Consell de Reformes Policials i Raça dels EUA va presentar oficialment més de cinquanta recomanacions basades en investigacions per ajudar a abordar alguns dels problemes més urgents als quals s’enfronten la policia i la seguretat pública als Estats Units. Aquestes recomanacions es poden utilitzar com a full de ruta per als responsables polítics, els funcionaris, els executius de la policia i els líders comunitaris interessats a millorar la seguretat pública.

L’Institut Nacional de Policia va convocar el Consell com a òrgan independent per identificar oportunitats de reformes policials amb un enfocament que ajudi a abordar les disparitats racials. El Consell inclou joves, membres de la comunitat, líders empresarials i religiosos, líders de l’aplicació de la llei i investigadors.

Les recomanacions del Consell estan relacionades amb les parades de trànsit, la salut mental i l’abús de substàncies, les càmeres corporals, la prevenció de la violència basada en la comunitat, la cultura de la policia, les multes i les taxes, la policia a les escoles i altres aspectes importants de la seguretat pública.

L’any 2020, l’Institut Nacional de Policia va anunciar la formació del Consell de Reformes Policials i Raça, una iniciativa independent destinada a donar suport a l’excel·lència en la policia, abordar les disparitats racials i construir i millorar la confiança i la legitimitat.

El Consell és una iniciativa no partidista liderada majoritàriament per afroamericans que utilitza la investigació i l’evidència per considerar i oferir recomanacions per resoldre alguns dels problemes més importants i urgents relacionats amb les reformes policials i la raça.

D’aquesta manera, l’Institut reconeix el paper que el racisme, els prejudicis, la cultura –social i organitzacional– i els patrons i pràctiques han suposat en el deteriorament de la confiança i el respecte entre les forces de l’ordre i les comunitats afroamericanes. Així doncs, l’Institut acompanya el Consell per oferir comentaris, recomanacions i solucions per abordar aquests problemes.

Si bé diversos panels nacionals i comissions s’han presentat anteriorment per abordar àrees similars de preocupació, aquest esforç es distingeix pel fet de reunir una àmplia secció transversal de perspectives, indicar el que sabem i el que no sabem en relació amb aquests temes i elevar les veus dels afroamericans que treballen dins i fora de la professió policial.

En l’apartat de recomanacions de l’informe es fa un llistat d’actuacions que s’haurien de dur a terme per tal de disminuir o fer desaparèixer les disparitats racials en diferents contextos, com ara les aturades policials per motius de trànsit, en cultura policial o en prevenció de la violència.

Pel que fa a l’apartat de cultura policial, les recomanacions es basen en potenciar la perspectiva de la comunitat en el si de les organitzacions policials, promoure una cultura de seguretat i servei comunitari, dur a terme investigacions sobre la cultura policial i les estratègies per canviar aquesta cultura, millorar la legitimitat a través de la justícia processal o potenciar normes de capacitació i certificació per donar suport a una cultura de seguretat i servei.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

Els passos fronterers irregulars de la Unió Europea assoleixen el nivell més alt des de l’any 2016

Notes de seguretatDeixa un comentari

Gairebé la meitat dels passos fronterers irregulars durant l’any 2022 es van fer per terra a través de la regió dels Balcans occidentals, segons un informe de l’agència fronterera de la UE Frontex. Les xifres preliminars no inclouen els refugiats ucraïnesos.

El nombre de passos fronterers irregulars a la Unió Europea va augmentar un 64% l’any passat en comparació amb el 2021. Segons els càlculs de l’agència, es van detectar unes 330.000 entrades, de les quals un 45% es van portar a terme a través de la regió dels Balcans occidentals.

La ruta de la Mediterrània Central va ser la segona més elevada de travessies, augmentant més de la meitat fins a superar les 100.000.

La majoria de persones que van intentar la perillosa ruta marítima l’any passat van ser nacionals d’Egipte, Tunísia i Bangla Desh. Frontex també informa que l’any 2022 va arribar la xifra més elevada de persones en cinc anys des de Líbia, el principal punt de partida del nord d’Àfrica.

Independentment de la ruta d’entrada, sirians, afganesos i tunisians van representar aproximadament el 47% dels intents de pas de frontera. El nombre de sirians es va duplicar aproximadament fins als 94.000.

Els homes van representar més del 80% dels intents d’entrar a la Unió. La proporció de menors denunciats va baixar prop del 9% de totes les entrades irregulars.

Les últimes xifres de Frontex no incloïen milions de refugiats ucraïnesos que van entrar a la UE entre febrer, quan Rússia va envair Ucraïna, i desembre.

En aquesta línia, durant aquest mes de gener, Europol va donar suport a les autoritats búlgares durant una jornada d’acció a gran escala contra els grups de crim organitzat implicats en el tràfic de migrants. Les activitats, coordinades pel fiscal búlgar i amb la participació de la Direcció General de Lluita contra el Crim Organitzat, la Policia Nacional i la Policia de Fronteres, s’han dirigit a xarxes criminals actives al llarg de la ruta dels Balcans. Les investigacions búlgares també es van coordinar amb les autoritats turques i sèrbies i altres agències col·laboradores.

Les accions conjuntes van tenir lloc a Bulgària i es van centrar en una sèrie de xarxes de tràfic de migrants des de Turquia, passant per Bulgària, fins a Sèrbia i després Europa occidental. Els principals organitzadors de les xarxes actives al llarg d’aquesta ruta tenen la seu a Bulgària, Sèrbia i Turquia. Han creat les seves pròpies xarxes nacionals de membres responsables del transport i allotjament als seus respectius països.

Els principals mitjans de transport utilitzats pels contrabandistes eren furgonetes, càmpers i autobusos.

Les autoritats búlgares han informat d’un augment de les activitats de tràfic de migrants a la seva frontera sud. L’agost del 2022, un incident, que va implicar un autobús que transportava migrants irregulars, va provocar la mort de dos policies de servei. Mesos més tard, el mateix any, un agent de la policia de fronteres de Bulgària va ser assassinat a trets durant una patrulla regular a la frontera verda amb Turquia. Aquests fets suggereixen un augment tant de les activitats de contraban com de la violència de les xarxes criminals implicades.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

Actuacions de cooperació policial internacional contra el cibercrim

Notes de seguretatDeixa un comentari

És ben sabut per les forces policials que els serveis DDoS –denegació de servei distribuïda– han reduït considerablement la barrera d’entrada al ciberdelicte. Per una tarifa tan baixa com uns 10 €, qualsevol persona poc qualificada pot llançar atacs DDoS amb el clic d’un botó, deixant fora de línia llocs web i xarxes senceres.

Els danys que es poden infligir a les víctimes poden ser considerables, arribant fins i tot a paralitzar econòmicament les empreses i privant les persones de serveis essencials que ofereixen entitats diverses com bancs, forces policials o administracions governamentals.

Envalentits per un anonimat percebut, molts joves entusiastes de les tecnologies s’impliquen en aquest crim aparentment de baix nivell, sense conèixer les conseqüències que poden comportar aquestes activitats en línia. Per exemple, les forces de l’ordre actuen intensament contra els serveis DDoS. I, en aquest sentit, tots els nivells d’usuari se situen en el radar de les forces de l’ordre, ja sigui un jugador que arrenca la competència des d’un videojoc com un pirata informàtic d’alt nivell que realitza atacs DDoS contra objectius comercials per obtenir guanys financers.

Els efectes que una investigació criminal pot tenir en la vida d’aquests usuaris de DDoS poden ser molt greus, atenent a les penes de presó que es preveuen en alguns països.

En aquesta línia, cossos policials dels Estats Units, el Regne Unit, Polònia i Alemanya van desenvolupar una operació coneguda com a Power off contra aquesta mena d’atacs cibernètics que poden arribar a paralitzar internet.

Aquesta operació internacional destinada a combatre els proveïdors de serveis DDoS, dissenyats per permetre els usuaris llançar una denegació de servei distribuïda paral·lela contra infraestructures en línia crítiques, ha permès desactivar una cinquantena de proveïdors dels serveis informàtics il·legals més grans del món. Un d’aquests serveis neutralitzat s’havia utilitzat per cometre més de 30 milions d’atacs.

En el marc d’aquesta acció, fins ara s’han detingut set administradors entre els Estats Units i el Regne Unit, amb noves accions previstes contra els usuaris d’aquests serveis il·legals.

La cooperació policial internacional va ser fonamental per a l’èxit d’aquesta operació, ja que els administradors, els usuaris, la infraestructura crítica i les víctimes estaven dispersos per tot el món. El Centre Europeu de Ciberdelinqüència d’Europol va coordinar les activitats a Europa mitjançant el seu Joint Cybercrime Action Taskforce (J-CAT).

Aquesta operació internacional segueix les edicions anteriors d’operacions Power Off que es dirigia als administradors i usuaris del mercat DDoS webstresser.org.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

Acció europea contra medicaments i substàncies dopants falsificats per valor de més de 40 milions d’euros

Notes de seguretatDeixa un comentari

L’Europol va coordinar durant sis mesos de l’any 2022 la tercera edició de l’operació Escut, una iniciativa global per lluitar contra el tràfic de medicaments i substàncies dopants falsificats. En aquesta acció es van confiscar més de 10,5 milions de medicaments, 349 sospitosos detinguts o denunciats a les autoritats judicials i 10 laboratoris clandestins de substàncies clausurats.

En aquesta operació hi van participar autoritats policials i duaneres de 28 països (19 estats membres de la UE i 9 països tercers). L’Oficina Europea de Lluita contra el Frau (OLAF) va coordinar les agències duaneres, mentre que l’Oficina de Propietat Intel·lectual de la Unió Europea (EUIPO) va oferir suport financer. Frontex, l’Agència Mundial Antidopatge (AMA), l’Organització Mundial de Duanes (OMD) i les agències nacionals de medicina van donar suport a l’operació.

Durant l’operació, els agents de l’ordre van desarticular 59 grups criminals i van detenir o denunciar a les autoritats judicials 349 sospitosos. Paral·lelament, les autoritats van confiscar quantitats massives de medicaments, productes i substàncies dopants, aliments i suplements esportius il·legals, així com vacunes contra la COVID, productes sanitaris i dispositius mèdics falsificats. Les substàncies dopants i els medicaments per a la disfunció erèctil van ser dels articles més confiscats. Per tal d’augmentar la prevenció i la conscienciació, alguns estats participants van llançar campanyes antidopatge i van realitzar controls.

El balanç final de l’operació Escut va ser el següent: embargaments per valor de més de 40 milions d’euros, decomís de més de 10,5 milions d’unitats de medicaments i substàncies dopants, confiscació de més d’1 milió de proves de COVID falsificades, 195 investigacions realitzades, 349 sospitosos detinguts o denunciats a les autoritats judicials, investigats 59 grups de crim organitzat, 10 laboratoris subterranis tancats, 588 webs monitoritzades, 89 llocs web tancats, més de 218.000 enviaments revisats, més de 74.000 enviaments confiscats, 3.526 controls antidopatge realitzats en competició (39 positius) i, finalment, 3.245 controls antidopatge fora de competició realitzats (9 positius).

En el transcurs de l’operació s’han descobert molts casos de tràfic de medicaments a gran escala, la qual cosa confirma que pot ser tan lucratiu o fins i tot més lucratiu que el narcotràfic. Si bé aquests delictes generen guanys il·lícits massius per als traficants i falsificadors, les finances públiques i els sistemes d’atenció social d’alguns estats membres pateixen costos financers molt elevats. El cost per a la salut pública també és important, ja sigui pel tractament de conductes addictives o per les conseqüències de les sobredosis o l’escassetat.

Tot i que les xarxes criminals encara estan aprofitant les oportunitats que ofereix la pandèmia de la COVID-19, el tràfic de medicaments i equips de protecció ha experimentat una disminució important a causa de l’elevada atenció al fenomen i de l’intens seguiment per part de les forces de l’ordre. Els governs que oferien les vacunes sense cap cost van contribuir a crear una situació desfavorable per als delinqüents que pretenen alimentar un mercat il·legal. En alguns casos, es podrien detectar i frustrar diversos intents de frau dirigits als organismes nacionals responsables del subministrament de medicaments i dispositius de protecció.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

Inici de negociacions a Europa sobre la Directiva de Delictes Mediambientals

Notes de seguretatDeixa un comentari

El Consell Europeu ha obert un període de negociacions amb el Parlament Europeu sobre la Directiva de Delictes Mediambientals amb l’objectiu d’aconseguir un instrument jurídic destinat a protegir amb més fermesa el medi ambient.

La proposta pretén millorar la investigació i l’enjudiciament dels delictes contra el medi ambient amb una millor definició dels delictes mediambientals i amb l’addició de noves tipologies. Alhora, s’harmonitzen els nivells de sancions a les persones físiques i, per primer cop, també a les persones jurídiques.

En comptes dels nou delictes recollits actualment en el Dret penal europeu, a les negociacions es defineixen 20 delictes, ampliant i detallant l’àmbit de les conductes prohibides per atemptar contra el medi ambient. Entre els nous delictes destaquen el tràfic de fusta –principal causa de desforestació en algunes parts del món–, el reciclatge il·legal de components contaminants de vaixells i les infraccions greus de la legislació sobre productes químics.

Pel que fa a les persones físiques que cometin algun dels actes objecte d’aquesta proposta, s’estableixen les sancions següents:

  • Pels delictes comesos de forma intencionada i que causin la mort a alguna persona, una pena de presó mínima de deu anys.
  • Pels delictes comesos, almenys, per negligència greu que causin la mort a alguna persona, una pena de mínim cinc anys.
  • Per a la resta de delictes comesos de forma intencionada inclosos en la legislació, una condemna mínima de tres anys de reclusió.

En el cas de les persones jurídiques, el text estableix les sancions següents:

  • Pels delictes de major gravetat, una multa màxima de com a mínim el 5% del volum de negoci total en l’àmbit de la persona jurídica, o bé 40 milions d’euros.
  • Per a la resta de delictes, una multa màxima a partir del 3% del volum de negocis total en el món de la persona jurídica, o bé 24 milions d’euros.

També es podran adoptar altres mesures addicionals, com l’obligació que l’infractor restableixi el medi ambient o compensi els danys, la seva exclusió de l’accés a finançament públic o la retirada de permisos o autoritzacions.

A més, el text incorpora la necessitat d’impartir formació a aquells que treballen per detectar, investigar i enjudiciar els delictes contra el medi ambient i de dotar aquests serveis dels recursos suficients.

Alhora, conté disposicions sobre l’ajut i assistència a les persones que denuncien delictes mediambientals, als defensors del medi ambient i a les persones afectades per aquest tipus de delictes.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

Els Estats Units activen una línia telefònica exclusiva per a crisis de salut mental

Notes de seguretatDeixa un comentari

Tot i que la Línia de Prevenció del Suïcidi ha estat durant molt de temps un recurs valuós, recordar el número de telèfon de 10 dígits no és gens fàcil i menys durant una crisi. En conseqüència, moltes persones marquen la línia d’emergència de la policia 911, amb trucades d’ajut que haurien d’haver-se adreçat a especialistes en salut mental.

Tal com informa una pàgina web del Departament de Justícia dels Estats Units, la posada en funcionament del nou servei telefònic i d’emergència pot suposar una alenada d’aire per a persones amb crisis o malalties mentals.

En l’actualitat ja funciona un número de tres dígits que és molt fàcil de recordar per trucar, xatejar o enviar missatges de text per obtenir accés confidencial a especialistes en salut mental les 24 hores: 988.

Aquesta Línia de Vida de Suïcidi i Crisi 988 s’ha convertit en un recurs molt necessari i de grans beneficis, no només per a les persones en risc, sinó també per als departaments de policia, desbordats per una xifra creixent de trucades amb problemàtiques relacionades amb la salut mental. Actualment s’estima que en alguns departaments, les trucades al 911 amb rerefons de salut mental són superiors al 30% del total de reclamacions de serveis policials.

Aquest servei s’ha posat en funcionament perquè moltes persones que trucaven al 911 amb emergències de salut mental acabaven detinguts, a la presó o arraconats en departaments d’emergència dels hospitals esperant hores o fins i tot dies per rebre atenció. I sovint acabaven tornant al carrer, a la presó o a l’hospital.

Paral·lelament al funcionament del servei 988, s’ha editat una guia anomenada 988 Suicide and Crisis Lifeline de SAMHSA amb alguns suggeriments per  implementar amb èxit la nova línia:

  • Desenvolupar associacions entre sistemes que connectin els professionals de la salut mental i d’altres de la salut, la policia i els bombers amb l’agència que administra el centre de trucades i els serveis que es poden enviar.
  • Involucrar les parts interessades clau, inclosos els líders governamentals i comunitaris.
  • Cal assegurar que la comunitat tingui els recursos i les infraestructures per ajudar els pacients. Les Pautes Nacionals per a l’Atenció de Crisis de Salut del Comportament de SAMHSA es poden usar per identificar quins serveis de crisis hi ha en l’àmbit local, regional o estatal.
  • Cal revisar les polítiques, procediments i materials de capacitació per assegurar-se que el 988 s’incorpori de manera efectiva a les seves respostes a les crisis.
  • Prendre mesures per garantir que les trucades es poden transferir sense problemes entre el 988 i el 911 als oficials que responen, de quina manera poden agilitzar els serveis del 988 quan siguin requerits per una persona en crisi.
  • Cal promoure el 988. El públic, així com els agents locals de la llei, s’hauran de formar sobre el funcionament del 988 a mesura que es vagi desplegant.
  • Coordinar-se amb les parts interessades federals per assegurar-se que el departament i la comunitat tinguin la informació més actualitzada sobre allò que està disponible en cada estat.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

Una nova llei a Texas permet portar armes de foc sense llicència

Notes de seguretatDeixa un comentari

La nova llei nord-americana que s’aplica a l’estat de Texas que permet que la majoria d’adults majors de 21 anys puguin portar una arma de foc sense tenir llicència ha provocat fortes divisions entre partidaris i detractors de la mesura. Hi ha agutzils, líders policials i fiscals de districte d’àrees urbanes de Texas que consideren alarmant l’increment de persones que porten armes i de trets improvisats que això ha comportat.

Alhora, sobretot en zones i comtats rurals, altres agutzils consideren que no hi ha hagut canvis en profunditat des de l’aplicació de la nova llei. I entre els defensors dels drets de portar armes consideren que des que més gent va armada podria ser l’explicació de per què els tirotejos han disminuït en algunes parts de l’estat.

Lluny de ser un cas atípic, la nova llei de Texas és un pas més en l’esforç d’expandir l’eliminació de gairebé totes les restriccions per portar pistoles. Quan la llei de portació sense permís de l’estat d’Alabama sigui vigent el gener del 2023, la meitat dels estats dels EUA, des de Maine fins a Arizona, no requeriran una llicència per portar una pistola.

L’impuls legislatiu de diversos estats ha coincidit amb un poder judicial federal que s’ha anat inclinant cada cop més a favor de portar armes i en contra dels esforços estatals per a regular-les. El problema és que Texas és l’estat amb més població que ha retirat les restriccions a portar armes de foc. Cinc de les 15 ciutats més grans dels EUA són a Texas, i per tant aquest enfocament de permissivitat amb les armes és un nou fet en la vida a les àrees urbanes en una mesura que no es veu en altres estats.

Fins a dia d’avui, no s’han publicat estadístiques dels tirotejos a l’estat de Texas des que la llei va entrar en vigor el setembre del 2021. Els detractors de la llei són pessimistes amb les xifres després que els homicidis i els suïcidis amb armes de foc es disparessin l’any 2020, el primer any de la pandèmia, per continuar augmentant l’any 2021 i arribant a les taxes més altes de les darreres tres dècades.

Els departaments de policia de les grans ciutats i els principals grups encarregats de fer complir la llei es van oposar a la nova llei d’armes de foc quan es va presentar davant la Legislatura estatal la primavera del 2021, preocupats per la pèrdua de requisits de capacitació necessaris per a un permís i un major perill per als oficials.

Els policies denuncien que en l’actualitat les discussions entre persones begudes a la fronterera d’Eagle Pass, la gent que surt de gresca a la nit, les baralles per un lloc d’aparcament o per mala conducció o les infidelitats conjugals acaben en tirotejos. I ho ratifiquen a tenor de l’increment de denúncies que reben els fiscals de Houston d’incidents armats arreu.

La llei encara prohibeix portar una pistola a aquells condemnats per un delicte greu, els qui estan sota els efectes de l’alcohol o cometen altres delictes. En aquesta línia, els defensors de la llei subratllen que al comtat de Harris, els casos penals relacionats amb la possessió il·legal d’armes ha augmentat considerablement des que la nova llei va entrar en vigència: 3.500 durant l’any 2022 davant els 2.300 de tot el 2021.

I a Dallas ha augmentat, des de l’aprovació de la llei, la xifra d’homicidis considerats “justificables”, com els realitzats en defensa pròpia. En aquesta línia, l’autor del llibre More guns, less crime, John R. Lott Jr., subratlla que la seva investigació ja predeia aquest escenari: una major reducció del crim si les persones que són víctimes més probables de delictes violents van armades.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français