L’ús dels drons per millorar la seguretat viària, en fase experimental a França

Després de dotze anys de descens continuat de la mortalitat viària a França, l’any 2014 es va incrementar en un 3,5%.[1] El Govern francès va reaccionar i el 26 de gener de 2015 el ministre de l’Interior, Bernard Cazeneuve, va presentar al primer ministre un pla d’urgència de 26 mesures per a la seguretat del trànsit,[2] de les quals 19 estaven implementades en data 2 d’octubre de 2015. En aquesta data es va reunir el Comitè Interministerial de la Seguretat Viària, presidit pel primer ministre, Manuel Valls, que va decidir 22 mesures orientades a: intensificar la lluita contra els comportaments perillosos; protegir els més vulnerables; incorporar la seguretat viària a l’era digital, i garantir la igualtat de tots davant de la llei. Entre el primer paquet de mesures destinades a lluitar contra els comportaments perillosos s’incloïa “Experimentar la utilització de drons al servei de la seguretat del trànsit. Experimentar la utilització de sistemes de lectura automatitzada de plaques de matrícula per lluitar contra la manca d’assegurança obligatòria dels vehicles”.

Dron

La gendarmeria francesa va començar a utilitzar dos models de drons en fase de proves per millorar la seguretat del trànsit i, en un informe del 3 de febrer de 2016, va concloure els aspectes següents:

  • Des del punt de vista tècnic, el primer aparell era fàcil d’utilitzar, els ajuts al telepilotatge eren ergonòmics i tenia una autonomia de vol de trenta minuts. La qualitat de la imatge era excepcional. La càmera permetia la lectura d’una placa de matrícula d’un vehicle en moviment en format fotogràfic amb una latència d’un minut. Es desplaçava fàcilment d’una zona de control a una altra i presentava una gran flexibilitat en el seu ús. Per contra, el segon aparell, tot i la robustesa i autonomia de vol (dues hores), presentava alguns inconvenients, com una càmera que no permetia la lectura de les matrícules ni de vehicles aturats ni de vehicles en moviment, entre altres inconvenients.
  • Per tal d’optimitzar les decisions operatives i el control dels vols, els dos aparells traslladaven simultàniament les imatges a la tauleta de telepilotatge del pilot i a un terminal tipus smartphone del cap del dispositiu.
  • Des del punt de vista operatiu van constatar l’eficàcia dels aparells en diversos àmbits. Els dos aparells detectaven fàcilment infraccions com, per exemple, no respectar el senyal de STOP, no respectar la distància de seguretat, no portar casc (detectat per un dels aparells, no per l’altre), però cap dels dos detectava la conducta de conduir fent ús del telèfon mòbil. Així mateix, tots dos permetien seguir amb precisió la trajectòria de fugida del delinqüent sobre la via per orientar la seva persecució. Malgrat que la utilització de drons per a la persecució d’il·lícits contra la seguretat viària està en fase experimental, el Ministeri de l’Interior francès podria tenir la intenció de substituir la utilització d’helicòpters per la de drons per tal de reduir despeses. El fabricant francès Gruau va proposar a la gendarmeria un prototipus totalment equipat: un Citroën Berlingo amb espai per transportar un dron.
  • Abans de la generalització de l’ús d’aquests aparells s’han de superar alguns problemes tècnics com la qualitat de les òptiques, el grau de precisió per mesurar la velocitat, el risc d’accident en cas d’avaria de l’aparell i diverses qüestions jurídiques encara pendents.

Per ampliar informació es poden consultar els següents enllaços (en francès):

https://www.lesechos.fr/27/01/2016/lesechos.fr/021652532769_securite-routiere—des-drones-testes-par-la-gendarmerie-pour-traquer-les-delits.htm

https://www.nextinpact.com/news/100953-securite-routiere-gendarmerie-juge-interessantes-premieres-experimentations-drones.htm

http://www.ledauphine.com/france-monde/2016/01/29/la-gendarmerie-teste-des-drones-verbalisateurs

Loi nº 2016-1428 du 24 octobre 2016 relative au renforcement de la sécurité de l’usage des drones civils: https://www.legifrance.gouv.fr/eli/loi/2016/10/24/DEVX1614320L/jo/texte

http://www.conseil-national-securite-routiere.fr/

També es poden consultar dos apunts ja publicats en aquest blog:

https://notesdeseguretat.blog.gencat.cat/2016/12/14/noves-normes-per-a-drons-per-garantir-la-seguretat-i-la-privacitat-a-la-unio-europea/

https://notesdeseguretat.blog.gencat.cat/2016/07/13/mesures-per-controlar-laugment-de-delictes-i-amenaces-a-lespai-aeri-comesos-amb-drons/

[1] Dades aportades per l’Observatori Interministerial de la Seguretat Viària (ONISR).

[2]http://www.securite-routiere.gouv.fr/medias/espace-presse/publications-presse/comite-interministeriel-de-la-securite-routiere-preside-par-manuel-valls-premier-ministre2

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

 

El Sistema d’Informació Schengen en evolució

Schengen Information System (SIS)El desembre passat, la Comissió Europea va endegar un conjunt de propostes per tal de respondre als diferents reptes que s’han identificat com a prioritaris: el fenomen migratori i els reptes en seguretat. Les propostes intenten reforçar i ampliar l’abast del Sistema d’Informació Schengen (SIS) en tres aspectes; el retorn de nacionals de països tercers que resideixen de forma il·legal a la Unió, el control de fronteres i la cooperació policial i judicial.[1]

Les propostes, al seu torn, intenten resoldre un seguit de deficiències que s’han detectat respecte al SIS. Entre les més importants, hi ha la falta d’estandardització a l’hora d’introduir les alertes,[2] la falta d’informació rellevant en alguns casos i la cobertura insuficient d’alguns perfils de persones que no són subjectes a control sistemàtic a les fronteres.[3]

La Comissió, a partir de l’informe del High-level Expert Group on Information Systems and Interoperability (HLEG), presenta diverses iniciatives que poden comportar canvis substancials en el SIS:

  • Obligació d’entrar les alertes sobre decisions de retorn. Fins ara, els estats podien incloure una alerta en cas de prohibir una entrada. Amb la nova proposta hi estaran obligats en el cas de: els nacionals de països tercers (NP3) que resideixen de manera il·legal, els NP3 a qui es denega l’entrada o l’autorització d’estada, i aquells NP3 subjectes a extradició per motius penals.
  • Noves alertes i controls. Es proposa la creació d’una nova categoria d’unknown wanted persons connectades amb la criminalitat i l’ampliació d’una categoria ja existent sobre persones deparageudes, que inclouria els menors amb un alt risc de segrest per part de la família.[4]
  • Ampliació de l’ús de dades biomètriques. Es vol reforçar l’ús de les empremtes digitals i el reconeixement facial,[5] així com incloure nous elements biomètrics com les empremtes del palmell de la mà.
  • Ampliació de les agències que poden fer ús del SIS. Més enllà de les autoritats nacionals de cada país, s’hi vol donar accés a les agències d’Europol, a la Guàrdia Costanera i de Fronteres Europea i a la futura unitat central d’ETIAS. També a les autoritats amb competències en immigració o sistemes de justícia.
  • La integritat de les dades i el sistema de seguretat del SIS. Tenint en compte l’ampliació de dades sensibles i del tipus d’alerta, així com el nombre d’agències que hi tindran accés, es desenvoluparà un procediment per garantir la integritat i la seguretat del SIS.

Així doncs, aquests canvis, juntament amb totes les iniciatives que s’impulsen des de les institucions europees, faran que el SIS es converteixi en una base de dades que podrà anar molt més enllà del seu objectiu inicial, la identificació de persones. De fet, aquesta inquietud ja va aparèixer amb els canvis que s’hi van introduir el 2006.[6] Tot plegat ha propiciat que el SIS pugui passar de ser una eina d’identificació de persones  a ser una eina d’investigació criminal, d’antiterrorisme i control de la immigració.[7]

 [1] Aquestes tres propostes dirigides al SIS s’emmarquen en tot un seguit d’iniciatives que persegueixen els mateixos objectius: reforçar les fronteres exteriors i enfortir la col·laboració i l’intercanvi d’informació. Entre les més destacades, la Guarda Costanera i de Fronteres Europea, l’establiment del EU entry/exit system (EES), l’European travel information and authorisation System (ETIAS) o la modificació del Schengen Borders Code, que obligarà els estats membres a fer controls sistemàtics de persones que entrin i surtin de l’espai Schengen contrastant-ho amb les bases de dades rellevants, entre d’altres, el SIS.

[2] Cosa que pot comportar que, per a una mateixa persona, es creïn diverses alertes amb diferents continguts.

[3] En aquest cas, i més enllà d’aspectes delictius, es parla dels nacionals de països tercers sense permís de residència o amb un permís caducat.

[4] Hi podríem incloure les menors que puguin ser objecte d’ablació.

[5] La utilització del reconeixement facial reforçarà les identificacions si es coordina amb el proposat EU entry/exit System (EES),  sobretot en els controls d’accessos a fronteres.

[6] Ja al 2006, es va connectar el sistema SIS a altres sistemes com l’Eurodac o el Visa Information System (VIS), de manera que es va possibilitar la consulta en qualsevol control efectuat per la policia; es va ampliar el nombre d’agències amb accés a la base de dades, etc.

[7] Aquesta situació ja ha obert el debat sobre la protecció de dades, l’ús d’aquestes dades i els drets fonamentals de les persones que apareixen a la base de dades.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

Valoració positiva del Programa contra la violència juvenil

Entre finals de 2011 i començaments de 2012 es va posar en marxa al Regne Unit un programa per posar fi a la violència juvenil i grupal (EGYV, per les seves sigles en anglès – Ending Gang and Youth Violence). En els quatre anys que ha estat en marxa, hi han participat 52 autoritats locals (eren 33 en iniciar-se el programa) i s’ha creat una xarxa de prop de 100 experts amb experiència de primera línia en el treball amb bandes juvenils.

El programa se centrava en set àrees temàtiques:

  • Enfortiment del lideratge local
  • Localització i ubicació dels problemes
  • Col·laboració entre diverses agències
  • Avaluació i remissió
  • Intervencions focalitzades i efectives
  • Recorreguts de justícia penal
  • Mobilització de les comunitats

endling_gang_youth_violenceEl novembre de 2016 s’ha publicat l’informe independent de valoració de l’impacte que ha tingut aquest programa. Per a l’avaluació, s’han fet dues enquestes (una abans d’iniciar el programa i l’altra al final, el setembre de 2015) i s’han analitzat les respostes de 20 de les àrees locals que han participat en el programa, distribuïdes en dues cohorts de 10, en funció de si s’havien incorporat al projecte en el moment inicial (el 2012) o més endavant (el 2014). A més, s’han examinat amb més detall sis àrees locals (tres de cada grup temporal), en les quals s’han portat a terme 39 entrevistes qualitatives a professionals dels diversos àmbits implicats. També s’ha tingut en compte el seguiment que s’ha dut a terme de les recomanacions que es van fer en una revisió de la situació per part d’homòlegs.

Les àrees locals han informat que el programa EGYV ha tingut un “efecte galvanitzador” en la millora del treball de participació de les diverses agències que ofereixen suport a les àrees per implementar estratègies en resposta a les qüestions locals més agudes. Les revisions fetes per homòlegs s’havien implementat majoritàriament (el 89% en el grup d’àrees incorporades al programa el 2012, i el 71% en el grup de les incorporades el 2014). La valoració feta en conjunt ha estat molt positiva, ja que destaquen millores en totes les àrees temàtiques. Malgrat que hi ha algunes diferències entre les dues cohorts, l’efecte més significatiu és que les àrees que es van incorporar al programa el 2014 s’han beneficiat de l’experiència apresa en els dos anys que portava en marxa el projecte.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

ETIAS: mètode preventiu en les estratègies de seguretat

La seguretat interna de la Unió Europea ha estat un tema constant des de l’inici del mandat del president de la Comissió Europea, Jean Claude Juncker. En el seu discurs del setembre passat, Juncker va anunciar que el novembre es proposarà la creació d’un Sistema Europeu d’Informació i Autorització de Viatgers (ETIAS). Es tracta d’un sistema automatitzat que permetrà determinar qui té permís per viatjar a, i a través de, l’espai Schengen.

Què és ETIAS? ETIAS serà un sistema automatitzat creat per identificar els riscos associats als visitants exempts de visat que viatgin a l’espai Schengen. Tots els ciutadans de tercers països exempts de visat que planegin viatjar a l’espai Schengen hauran de sol·licitar una autorització abans d’iniciar el seu viatge a la UE. La informació recollida a través del sistema, en el ple respecte als drets fonamentals i a la normativa de protecció de dades, permetrà verificar els possibles riscos de seguretat per al conjunt de la Unió i els seus ciutadans.

La decisió final de concedir o denegar l’entrada d’un ciutadà d’un tercer país recaurà sobre els guàrdies de frontera nacionals, que estan duent a terme controls a les fronteres sota el codi de fronteres Schengen, prèvia verificació dels viatgers de tercers països exempts de visat. En definitiva, ETIAS identificarà les persones que poden plantejar un risc de seguretat per al conjunt de la UE abans que entrin per qualsevol de les fronteres exteriors.

Alhora, ETIAS està dissenyada per ser interoperable amb els sistemes existents, com ara el Sistema d’Entrada i de Sortida (EEE). També s’establirà la interoperabilitat amb altres sistemes d’informació per ser consultada per ETIAS, com el Sistema d’Informació de Visats (VIS), la base de dades d’Europol, el Sistema d’Informació Schengen (SIS), Eurodac i el Sistema Europeu d’Informació de Registres Penals (ECRIS).

ETIAS proporcionarà informació vital necessària per a les autoritats dels estats membres per actuar amb cert grau de prevenció abans que un ciutadà presumptament perillós per a la seguretat de la Unió arribi a les fronteres exteriors de Schengen;  millorarà la detecció del tràfic d’éssers humans (particularment en el cas de menors d’edat); ajudarà a abordar el problema de la criminalitat a les fronteres, i facilitarà la identificació de les persones la presència de les quals a l’espai Schengen podria plantejar una amenaça a la seguretat de la Unió.

Els estats membres i Europol tindran accés a ETIAS, sota condicions estrictament definides com són la prevenció, detecció o investigació de delictes de terrorisme o altres delictes greus. Aquest accés només es concediria per a casos concrets i només després de consultar les bases de dades penals nacionals i les bases de dades d’Europol. Totes les sol·licituds de consulta de les dades emmagatzemades a ETIAS estaran subjectes a un procés de verificació, que durà a terme un tribunal o una autoritat independent.

ETIAS es construirà sobre la base dels sistemes d’informació existents (EES, SIS, VIS, Europol, Eurodac i ECRIS). El desenvolupament i l’aplicació d’EES i ETIAS s’han de dur a terme conjuntament i en paral·lel, per assegurar un considerable estalvi de costos. El cost per al desenvolupament d’ETIAS s’estima en 212,1 milions d’euros i el cost mitjà anual de les operacions, en 85 milions d’euros. S’espera que ETIAS sigui completament operatiu l’any 2020.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

En marxa el Pla governamental per a la seguretat pública a França

El ministre de l’Interior francès, Bernard Cazeneuve, va anunciar el 26 d’octubre de 2016 el Pla governamental per a la seguretat pública, que estarà dotat amb 250 milions d’euros i que es presentarà al Parlament a final de novembre. Aquest Pla persegueix un doble objectiu: millorar la protecció i l’equipament dels efectius de la policia i de la gendarmeria, i ressituar la seva missió.

Millores en l’equipament policial

  • Cascs antibales, armilles antibales, fusells d’assalt HK G36. A partir de l’1 de gener de 2017 es lliuraran: 20.000 armilles, 8.000 cascs i 4.730 escuts i noves armes.
  • Uniformitat ignífuga, reforç dels vidres dels vehicles policials i disponibilitat de vehicles especialment protegits per donar servei als barris més conflictius.
  • Continuació de la renovació del parc mòbil: l’any 2017 es lliuraran 3.080 vehicles nous a la policia nacional i 3.300 a la gendarmeria.

Millores en la protecció jurídica

  • La legítima defensa dels policies: d’acord amb les instruccions del president de la República, es revisaran les condicions d’aquesta situació per protegir al màxim les forces de l’ordre en el marc de l’estat de dret.
  • Enduriment de les penes per ofensa a les forces policials, tot equiparant-les amb les ofenses comeses contra els jutges. Actualment, la pena prevista per ofensa a un agent de policia és de 6 mesos de presó i, si l’ofès és un jutge, s’eleva a 1 any.
  • Reforç de les mesures per protegir l’anonimat de l’agent de policia. En resposta a la “demanda” dels sindicats policials, es podrà tornar a utilitzar el passamuntanyes en determinades intervencions.

Ressituar la missió de la policia i de la gendarmeria

“El Pla vol ressituar la missió de les forces de l’ordre i tornar a l’essència, tot deslliurant-les de nombroses tasques que impliquen una despesa important de temps i d’efectius”, en paraules del ministre de l’Interior:

  • Se substitueixen nombroses guàrdies estàtiques en edificis públics per guàrdies dinàmiques, mesura que podria entrar en vigor abans de finalitzar l’any 2016.
  • S’abandona el trasllat de persones requerides a urgències hospitalàries (especialment si estan en estat d’embriaguesa).
  • S’alleugereix el procediment administratiu i penal.
  • S’estreten els vincles entre policia i justícia, de manera que els agents de policia estaran més ben informats de l’evolució dels assumptes penals més vinculats a la seva activitat, especialment en matèria de delinqüència comuna. Aquesta informació compartida contribuirà a crear un clima de confiança entre els jutges i les forces de l’ordre, segons paraules del ministre de l’Interior.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

El ‘brainprint’: un mètode per verificar la identitat més eficaç que les empremtes dactilars o l’escàner ocular

18_brain-770044_960_720

El Basque Center on Cognition, Brain and Language de Sant Sebastià, juntament amb la Binghamton University dels Estats Units, estan desenvolupant una tecnologia biomètrica basada en el brainprint, l’escàner de reaccions cerebrals a determinats estímuls (la lectura de paraules o l’observació de fotografies). L’escàner es porta a terme amb elèctrodes col·locats al cap que enregistren diferents reaccions encadenades en forma d’ones cerebrals, les quals, segons sembla, són úniques per a cada individu.

El maig del 2015, els centres que col·laboren en la recerca van publicar a la revista Neurocomputing que l’exactitud en el reconeixement dels 32 individus que s’havien sotmès a les proves havia estat del 97%. En aquesta fase, se’ls havia testat la reacció a acrònims com DVD o FBI i a un seguit d’imatges de mig segon de durada (per exemple, un tros de pizza, un vaixell o l’actriu Anne Hathaway).

Amb tot, en una entrevista concedida uns mesos després a una publicació en línia de la mateixa Universitat de Binghamton, un dels coordinadors del projecte, el professor Zhapeng Jin, va assenyalar que ja havien assolit el resultat del 100% d’exactitud. Segons el professor, aquest increment es deu al fet que les proves posteriors s’havien centrat en parts del cervell no volitives i no en les del pensament actiu, que són menys estables als processos d’aprenentatge o experimentació.

Aquest mètode es presenta com una alternativa més segura que les utilitzades fins ara per identificar individus, perquè, malgrat la precisió de l’anàlisi de les empremtes dactilars (que segons un estudi nord-americà de la National Academy of Sciences és del 99,8%), els equips policials i de seguretat han detectat un seguit de casos que fan possible suplantar una identitat. Un exemple que exposa el professor Jin, potser una mica extrem però il·lustratiu, és fer servir un dit tallat a una persona per identificar-se en lloc seu. També s’ha assenyalat la possibilitat de crear motlles després d’obtenir l’empremta d’una determinada persona en un objecte. Els escàners d’iris presentarien, d’acord amb l’estudi, un problema similar. En tots dos casos, es podria forçar una persona a identificar-se. En el cas de l’escàner cerebral, no es pot comprometre la identitat d’una persona d’aquesta manera, perquè si la forcessin “a punta de pistola” li causarien un estat d’estrès que n’alteraria la capacitat cerebral.

El problema obvi que presenta actualment el brainprint és la necessitat de disposar d’un casc amb elèctrodes, i això resulta car i poc disponible per a l’ús quotidià. Precisament per això, i donat l’estat de desenvolupament d’aquesta tecnologia, no es presenta com un identificador per utilitzar, per exemple, en caixers automàtics o per desblocar el telèfon mòbil. La proposta que es planteja a mitjà termini és utilitzar el brainprint com a verificador en controls de seguretat en centres d’alt risc, com ara centres militars, centres d’intel·ligència o centrals nuclears.

Podeu consultar l’estudi del Basque Center on Cognition, Brain and Language i la Binghamton University publicat a la revistaNeurocomputing: Brainprint: Assessing the uniqueness, collectability, and permanence of a novel method for ERP biometrics.

L’entrevista al professor Zhapeng Jin està disponible a la pàgina web de la Universitat de Binghamton.

També podeu llegir l’estudi sobre l’ús d’empremtes dactilars que va dur a terme el 2011 la National Academy of Sciences dels Estats Units: Accuracy and reliability of forensic latent fingerprint decisions.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

Infraestructures crítiques: normativa bàsica, plans de seguretat i plans de protecció específics

12_infraestructures

El funcionament normal dels serveis essencials que es presten a la ciutadania rau sobre un seguit d’infraestructures de gestió tant pública com privada, el funcionament de les quals no permet solucions alternatives: les anomenades infraestructures crítiques. Per això cal dissenyar una política de seguretat homogènia i integral al si de les organitzacions, específicament adreçada a les infraestructures crítiques, en la qual es defineixin els subsistemes de seguretat que s’implantaran per protegir-les. L’objectiu és impedir-ne la destrucció, interrupció o pertorbació, amb el perjudici subsegüent en la prestació dels serveis essencials a la població.

La Llei 8/2011, de 28 d’abril, per la qual s’estableixen mesures per a la protecció de les infraestructures crítiques, té per objectiu establir les estratègies i les estructures organitzatives adequades que permetin dirigir i coordinar les actuacions dels diversos òrgans de les administracions públiques en matèria de protecció d’infraestructures crítiques, un cop identificades i consignades. També s’impulsa la col·laboració i la implicació dels organismes o empreses gestores i propietàries (operadors crítics) d’aquestes infraestructures, per tal d’optimitzar el grau de protecció d’aquestes contra atacs intencionats que poden afectar la prestació de serveis essencials. El Reial decret 704/2011, de 20 de maig, que aprova el Reglament de protecció de les infraestructures crítiques, desplega aquesta Llei.

L’article 13 de la mateixa Llei 8/2011 explicita els compromisos per als operadors crítics públics i privats, entre els quals destaca la necessitat d’elaborar un pla de seguretat de l’operador (PSO) i els plans de protecció específics que es determinin (PPE).

Aquesta informació es pot ampliar a la Resolució de 8 de setembre de 2015 de la Secretaria d’Estat de Seguretat per la qual s’aproven els nous continguts mínims dels plans de seguretat de l’operador i dels plans de protecció específics.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

Manual pràctic per a la investigació i enjudiciament de delictes d’odi i discriminació

El novembre del 2015 es va presentar el primer Manual pràctic per a la investigació i enjudiciament dels delictes d’odi i discriminació. Aquest manual ha estat elaborat per cinc juristes i dirigit pel fiscal de Barcelona Miguel Ángel Aguilar, el primer especialitzat en aquest àmbit de tot l’Estat espanyol.

Manual pràctic per a la investigació i enjudiciament de delictes d'odi i discriminacióAguilar treballa molt estretament amb la Policia de la Generalitat – Mossos d’Esquadra, que també fou pionera a l’hora de ser el primer cos policial a tenir un protocol, el març del 2010, per a aquest tipus d’agressions.

Els delictes d’odi i discriminació, anomenats hate crimes, són l’expressió de la intolerància i el rebuig a les persones pel sol fet de ser diferents: racisme, xenofòbia, homofòbia, aporofòbia, intolerància religiosa, misogínia, masclisme, menyspreu a les persones discapacitades i altres formes d’odi dirigides a persones i basades únicament en el menyspreu a la seva diferència.

En aquest manual es fa un diagnòstic dels problemes més freqüents que dificulten la persecució d’aquesta tipologia delictiva, i es defineixen quines accions encaixen en els delictes d’odi, la seva varietat i els obstacles més freqüents que fan difícil als operadors jurídics i les administracions la persecució d’aquests delictes. El desconeixement dels fets demandats, la manca de dades estadístiques, la manca de denúncies, la minimització dels fets, l’atenció deficient a les víctimes, la necessitat de formació dels jutges, fiscals, forenses, etc., o l’abordatge de la violència racista en l’esport evidencien la poca sensibilització i les mancances que hi ha en aquest àmbit.

Els autors han fet vuit recomanacions de bones pràctiques per millorar qualitativament les investigacions de policies, fiscals i jutges, i per augmentar la protecció a les víctimes, d’entre les quals destaquen la necessitat d’una major coordinació institucional, la formació dels operadors i la creació d’una estadística d’aquests delictes, ara per ara inexistent.

Podeu descarregar el Manual pràctic per a la investigació i enjudiciament dels delictes d’odi i discriminació.

Contingut relacionat al web dels Mossos:  Lluitem contra l’odi i la discriminació. T’escoltem

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

Agenda europea de seguretat

European agenda on security

L’Agenda europea de seguretat, aprovada l’abril del 2015, recull les principals accions per assegurar una resposta eficaç de la Unió Europea a les amenaces terroristes i de seguretat del període 2015-2020.

L’Agenda és una peça fonamental de la renovada estratègia de seguretat interior. Dóna suport als estats membres en la lluita contra el terrorisme i la prevenció de la radicalització, la interrupció de la delinqüència organitzada i la lluita contra la ciberdelinqüència.

Les principals accions que s’han completat des de l’aprovació de l’Agenda són les següents:

Terrorisme

El Centre Europeu contra el Terrorisme d’Europol (ECTC) es va posar en marxa el gener del 2016. L’objectiu és incrementar el suport als estats membres en la lluita contra el terrorisme i la radicalització, facilitant la coordinació i cooperació entre les autoritats nacionals.

Fronteres

Gràcies a la sensibilització de la Comissió, els estats membres actuals utilitzen el Sistema d’Informació de Schengen amb més intensitat. Durant el 2015, la Comissió ha dut a terme millores legals i tècniques d’aquest Sistema.

FRONTEX ha elaborat un manual que inclou un primer conjunt d’indicadors de risc comuns en relació amb els combatents terroristes estrangers per donar suport a les autoritats frontereres.

Radicalització

L’octubre del 2015, la Comissió va posar en marxa el Centre d’Excel·lència de la Xarxa RAN, amb l’objectiu de facilitar i millorar l’intercanvi d’experiències i la cooperació a través de la xarxa RAN, de donar suport en els esforços de prevenció i de consolidar, difondre i compartir coneixements, millors pràctiques i recerca específica en el camp de la prevenció de la radicalització.

Finançament del terrorisme

S’ha enllestit una plataforma que reuneix les unitats d’informació financera (FIU) dels estats amb l’objectiu de detectar i interrompre les activitats financeres i de rentat d’actius terroristes.

Armes de foc

L’any 2015, la Comissió va presentar una proposta per a la revisió completa de la Directiva 477/91, que estableix el marc legal d’armes de foc. La revisió té per objecte restringir la disponibilitat d’alguns dels més poderosos tipus d’armes semiautomàtiques i dels que podrien ser convertits fàcilment en armes totalment automàtiques, així com millorar l’intercanvi d’informació entre els estats membres, la traçabilitat i les regles de marcat per a armes de foc. Així mateix, la Comissió va adoptar el novembre del 2015 un Reglament d’aplicació de les normes comunes de desactivació d’armes de foc.

La Comissió va presentar el 2015 un pla d’acció sobre armes de foc i explosius que inclou: (i) accions sobre l’ús de la tecnologia de detecció i la normalització del seu ús; (ii) el desenvolupament d’eines de detecció innovadores; (iii) l’enfortiment de les mesures existents i la creació d’altres de noves per augmentar la seguretat dels passatgers, i (iv) l’ús d’eines existents per millorar la recopilació i l’intercanvi d’informació per tal de reforçar la seguretat.

Trobareu més informació sobre l’Agenda europea de seguretat en aquests enllaços: http://europa.eu/rapid/press-release_IP-16-1445_en.htm i http://europa.eu/rapid/press-release_MEMO-16-1495_en.htm.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français