El Consell Europeu aprova conclusions que reconeixen el paper clau del patrimoni cultural en la promoció de la pau i la democràcia

El Consell Europeu ha aprovat un seguit de conclusions que donen la benvinguda al concepte de la UE sobre el patrimoni cultural en conflictes i crisis, que millora l’enfocament de la UE en matèria de pau, seguretat i desenvolupament.

Les conclusions reconeixen que el patrimoni cultural pot tenir un paper clau en la promoció de la pau, la democràcia i el desenvolupament sostenible fomentant la tolerància, el diàleg intercultural i interconfessional i la comprensió mútua. Al mateix temps, també es pot instrumentalitzar com a desencadenant i objectiu de conflictes. Les conclusions demanen la protecció i la salvaguarda del patrimoni cultural durant els períodes de conflictes i crisis.

El Consell posa l’accent en la importància de la sensibilització i la protecció del patrimoni cultural com a part d’un enfocament sensible als conflictes, al llarg de totes les fases, i com a base per a una recuperació sostenible i una pau duradora. La protecció i la salvaguarda del patrimoni cultural poden contribuir a prevenir l’extremisme violent, lluitar contra la desinformació i generar diàlegs positius i inclusius, a més de contribuir a la resiliència general de les societats.

El Consell també subratlla la importància de reforçar les associacions amb organitzacions internacionals pertinents, organitzacions regionals, així com amb organitzacions intergovernamentals i no governamentals apropiades, i demana que la protecció i la salvaguarda del patrimoni cultural s’incorporin a la tasca del Consell en totes les àrees de la Política Exterior i de Seguretat.

Ara la UE integrarà la protecció del patrimoni cultural en totes les dimensions rellevants de la caixa d’eines de la UE.

Com que les missions i operacions de la Política Comuna de Seguretat i Defensa (PSDC) poden fer una contribució important per fer front als desafiaments relacionats amb la seguretat quant a la preservació i protecció del patrimoni cultural, la UE desenvoluparà ara un miniconcepte dedicat a explorar les possibilitats de desenvolupar missions civils de PSDC, si escau, en aquest camp, com ara mitjançant possibles programes de desenvolupament de capacitats o activitats de formació.

La UE també intentarà integrar la protecció del patrimoni cultural en tots els altres àmbits de l’acció exterior de la UE i en els instruments financers adequats, inclòs l’instrument de veïnatge, desenvolupament i cooperació internacional (NDICI).

Els estats membres, el SEAE, la Comissió i altres organismes pertinents es comprometen a millorar la seva cooperació en matèria de protecció del patrimoni cultural per tal de desenvolupar i intercanviar les millors pràctiques i experiència.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

Conclusions del Consell Europeu sobre migracions

El Consell Europeu ha abordat la situació de les migracions en les seves diferents rutes. Si bé les mesures adoptades per la Unió Europea i els estats membres han reduït globalment els fluxos irregulars en els darrers anys, l’evolució d’algunes rutes provoca una greu preocupació i requereix una vigilància continuada i mesures urgents.

Per evitar la pèrdua de vides humanes i reduir la pressió sobre les fronteres europees, com a part integrant de l’acció exterior de la Unió Europea, s’intensificaran les associacions i la cooperació amb els països d’origen i trànsit de manera que siguin beneficioses per a totes les parts.

L’enfocament serà pragmàtic, flexible i a mida, farà un ús coordinat, com a Equip Europa, de tots els instruments i incentius de què disposen la UE i els estats membres, i es desenvoluparà en estreta cooperació amb l’Oficina de l’Alt Comissionat de les Nacions Unides pels Refugiats (ACNUR) i amb l’Organització Internacional per a les Migracions (OIM).

Ha d’ocupar-se de totes les rutes i basar-se en un plantejament que tingui en compte la ruta en la seva totalitat, combati les causes profundes, doni suport als refugiats i les persones desplaçades a la regió, desenvolupi capacitats per a la gestió de la migració, acabi amb el tràfic il·lícit, reforci el control fronterer, cooperi en matèria de recerca i salvament, abordi la migració legal a la vegada que respecta les competències nacionals, i garanteixi el retorn i la readmissió. Per aquestes raons, el Consell Europeu:

  • Insta la Comissió i l’Alt Representant a reforçar sense retard, en estreta cooperació amb els estats membres, les accions específiques amb els països prioritaris d’origen i trànsit i el suport concret d’aquests.
  • Insta la Comissió i l’Alt Representant a presentar, en estreta cooperació amb els estats membres, plans d’actuació per als països prioritaris d’origen i trànsit a la tardor del 2021, indicant objectius clars, més mesures de suport i terminis concrets.
  • Invita la Comissió a fer el millor ús possible com a mínim del 10% de la dotació financera de l’Instrument de Veïnatge, Cooperació al Desenvolupament i Cooperació Internacional, així com del finançament amb altres instruments pertinents, per a mesures en matèria de migració, i a informar el Consell de les seves intencions al respecte d’ara al mes de novembre d’enguany.

El Consell Europeu condemna i refusa qualsevol intent de països tercers d’instrumentalitzar els migrants amb finalitats polítiques.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

El Consell Europeu adopta 18.000 milions d’euros per a afers d’Interior per al període 2021-2027

La Unió Europea augmenta l’abast del seu finançament per a mesures en els camps de l’asil i la migració, la gestió integrada de fronteres i la seguretat interna, per afrontar els reptes creixents en aquestes àrees polítiques.

El Consell ha adoptat tres propostes sectorials per al finançament de polítiques en matèria d’Interior, en l’àmbit del marc financer plurianual 2021-2027.

Aquest fons dotarà la UE de les eines necessàries per respondre als reptes migratoris en evolució, tant dins de la UE com en cooperació amb tercers països. Estableix quatre objectius específics: política d’asil, migració i integració legal, migració irregular i retorns i solidaritat i repartiment de responsabilitats entre els estats membres. Els percentatges mínims del fons estan relacionats amb alguns dels objectius, amb un mínim del 15% assignat a cadascun dels objectius d’asil i migració legal dels programes dels estats membres i el 20% assignat a l’objectiu solidari.

Sota l’objectiu de solidaritat, el fons augmentarà els incentius per a les transferències de sol·licitants i beneficiaris de protecció internacional entre estats membres. També continuaran els incentius per a l’admissió de persones mitjançant el reassentament i l’admissió humanitària.

El fons d’asil, migració i integració també cobreix accions en tercers països o en relació amb aquests, reconeixent el paper d’altres fons de la UE destinats a abordar l’acció exterior.

El text acordat reflecteix desenvolupaments recents com ara l’expansió de la Guàrdia Costera i de Frontera Europea, la modernització de la política comuna de visats i el desenvolupament i la interoperabilitat de sistemes informàtics a gran escala (inclòs el sistema europeu d’informació i autorització de viatges i l’entrada/sortida).

Segons el nou instrument, s’assignarà un mínim del 10% dels programes dels estats membres a la política de visats, mentre que el percentatge màxim de suport operatiu als programes s’ha incrementat fins al 33% del finançament.

Les noves disposicions també milloren la simplificació, la flexibilitat, la rendibilitat i la cooperació i coordinació entre les autoritats nacionals. Els actius adquirits amb una contribució financera d’aquest instrument també s’utilitzaran en altres àrees, incloses les operacions duaneres i marítimes o per assolir els objectius dels altres dos fons d’Interior.

El fons parteix de l’actual i l’adapta a nous desenvolupaments, com ara la necessitat d’intensificar la lluita contra el terrorisme i la radicalització, la delinqüència greu i organitzada i la ciberdelinqüència. Donarà suport a mesures per millorar l’intercanvi d’informació, per intensificar la cooperació transfronterera, incloses les operacions conjuntes sobre terrorisme i delinqüència organitzada, i per reforçar les capacitats per prevenir i combatre la delinqüència.

El finançament per a la compra d’equips s’ha augmentat als programes dels estats membres fins a un màxim del 35%, mentre que el de suport operatiu s’ha elevat fins a un màxim del 20%. Les agències descentralitzades podran finançar-se excepcionalment quan ajudin a la implementació d’accions de la UE que siguin de la seva competència i que no estiguin cobertes per la contribució de la UE al seu pressupost realitzada a través del pressupost anual de la UE.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

Aproven el Pla d’acció regional de seguretat ciutadana a la capital del Perú

El Consell Metropolità de Lima va aprovar l’ordenança número 2341-2021, que estableix el Pla d’acció regional de seguretat ciutadana 2021.

Aquest Pla té per finalitat dur a terme accions o activitats identificades amb l’objectiu de reduir la inseguretat ciutadana i contribuir a una convivència pacífica de manera gradual, en el context nacional ocasionat per la pandèmia de la COVID-19.

El Pla d’acció regional de seguretat ciutadana 2021, aprovat per l’alcalde de Lima, Jorge Muñoz, consta de dos capítols que detallen la situació actual de la seguretat a Lima.

El primer capítol analitza els indicadors de seguretat ciutadana des de l’aspecte sociodemogràfic i interpreta els múltiples factors i riscos socials que propicien les conductes delictives.

El segon capítol, anomenat marc estratègic, detalla 95 accions i estratègies programades durant l’any i adequadament suportades pel pressupost assignat.

Així, entre els principals reptes del Pla hi ha la disminució dels homicidis, la reducció de morts i ferits per accidents de trànsit, la reducció de la violència contra les dones, la promoció dels espais públics procurant evitar robatoris i furts, i la prevenció del delicte, entre altres.

El Pla va ser elaborat per les entitats de l’Estat que conformen el Comitè Regional de Seguretat Ciutadana de Lima Metropolitana. Entre les principals entitats es troben el Ministeri Públic, el Ministeri de Salut, el Ministeri d’Educació, la Defensoria del Poble, la Regió Policial de Lima, l’Institut Nacional Penitenciari i el Cos General de Bombers Voluntaris.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

Migració legal: pla europeu per atreure treballadors altament qualificats

La presidència del Consell Europeu i els representants del Parlament Europeu van arribar a un acord provisional sobre un projecte de directiva que estableix les condicions d’entrada i residència per a ciutadans extracomunitaris altament qualificats que vinguin a viure i treballar a la UE, la directiva sobre la targeta blava. Aquest sistema d’admissió a tota la UE té com a objectiu atreure i retenir treballadors altament qualificats, especialment en els sectors amb escassetat de competències.

La transformació verda i digital de les economies només tindrà èxit amb una plantilla amb les habilitats necessàries per dirigir-la. L’educació i la formació permanent hi tindran un paper fonamental, però també cal assegurar que estem equipats per competir en la cerca mundial de talent. Les normes revisades per a la targeta blava de la UE ofereixen un esquema a escala de la UE que permet més flexibilitat, condicions millorades i mobilitat simplificada, i situa fermament la UE entre les millors destinacions per a treballadors altament qualificats.

Les noves normes, que substituiran les existents, harmonitzen encara més les condicions d’entrada i residència dels treballadors altament qualificats i augmenten l’atractiu de la targeta blava de la UE; en particular preveuen:

• Establir criteris d’admissió més inclusius, inclòs reduir el llindar salarial d’admissió, permetre llindars salarials més baixos per a titulats recents o professions que necessiten treballadors, reduir la durada mínima del contracte de treball a sis mesos i ampliar l’abast per incloure-hi treballadors altament qualificats del sector de les tecnologies de la informació i la comunicació (TIC).

Facilitar la mobilitat dins de la UE, inclosa la reducció del període mínim de residència al primer estat membre, simplificar i accelerar el procediment per exercir la mobilitat i permetre l’acumulació de períodes de residència en diferents sistemes per adquirir l’estatus de resident a llarg termini.

• Facilitar la reagrupació familiar i donar al cònjuge o parella del titular de la targeta blava un accés sense restriccions al mercat laboral.

• Simplificar els procediments per als empresaris reconeguts.

• Concedir un nivell d’accés al mercat laboral molt alt, en particular establint que els estats membres poden permetre als titulars de la targeta blava de la UE participar en activitats per compte propi o en altres activitats professionals subsidiàries, a més d’oferir protecció, sobretot en el cas d’atur.

• Ampliar l’abast per incloure membres de famílies no comunitàries de ciutadans de la UE i beneficiaris de protecció internacional.

Els estats membres de la UE podran mantenir els sistemes nacionals dirigits a treballadors altament qualificats en paral·lel al sistema de targeta blava de la UE. Tanmateix, les noves normes introduiran una sèrie de disposicions que garanteixin la igualtat de condicions perquè els titulars de la targeta blava de la UE i les seves famílies no es vegin en desavantatge en comparació amb els titulars de permisos nacionals. L’acord polític provisional està subjecte a l’aprovació del Consell i del Parlament Europeu abans de passar pel procediment d’adopció formal.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

La Unió Europea aprofundirà en la relació estratègica amb la Banya d’Àfrica

El Consell Europeu ha aprovat una sèrie de conclusions que reafirmen el compromís de la Unió Europea de donar un nou impuls en la seva associació amb la Banya d’Àfrica i d’establir una nova estratègia per a la regió.

La prioritat geoestratègica de la UE en aquesta regió nord-oriental de l’Àfrica ha experimentat desenvolupaments sense precedents en els darrers anys i ara es troba en una cruïlla.

Amb aquesta nova estratègia, la intenció de la UE és enfortir i aprofundir encara més la seva relació estratègica i la seva associació amb la Banya d’Àfrica i els seus països, sobretot amb la finalitat de reduir la inestabilitat, promoure la democràcia i el creixement sostenible.

L’estratègia tindrà com a objectiu reforçar un enfocament conjunt de la democràcia, la pau i la seguretat regionals, revitalitzant el multilateralisme i l’ordre internacional, reforçant el compromís amb el desenvolupament social i humà, impulsant la recuperació socioeconòmica post-COVID i el comerç i la integració regional. L’estratègia també té com a objectiu enfortir l’associació amb la regió més àmplia, en particular el mar Roig, l’oceà Índic Occidental i el Nil. Entre les principals conclusions destaquen:

1. La Banya d’Àfrica és una regió estratègicament important, amb la qual Europa manté vincles polítics i econòmics de llarga durada.

2. El Consell estableix una nova estratègia de la UE, en línia amb l’enfocament global de la UE sobre l’Àfrica, per donar un nou impuls a aquesta relació i per mantenir la política, la seguretat i l’economia de la UE.

3. La regió ha experimentat importants desenvolupaments durant l’última dècada i està assistint cada vegada més a una dinàmica regional canviant.

4. Els canvis demogràfics, la urbanització, la digitalització i l’aparició de nous mercats ofereixen importants oportunitats. Tot i això, la regió es veu afectada pels greus efectes del canvi climàtic i els desastres naturals més freqüents. Cal superar els reptes de governança per fer front a la pobresa persistent, les desigualtats socioeconòmiques, el difícil accés als serveis bàsics i la manca d’oportunitats laborals dignes, tot plegat amb la pandèmia de COVID-19.

5. Més enllà de les seves fortes relacions polítiques, econòmiques i comercials, la UE és un soci important, de llarga durada i fiable per a la pau, el desenvolupament sostenible i l’assistència humanitària.

6. La propietat i el compromís de les autoritats regionals, nacionals i locals són necessaris per al desenvolupament concret, sostenible i a llarg termini de la regió.

7. L’estratègia de la UE es basa en la continuació de la promoció i el respecte dels drets humans, la igualtat de gènere, la democràcia, l’estat de dret i els principis humanitaris, que es mantindrà al centre de tota acció de la UE.

8. La UE reforçarà el seu suport a la pau i la seguretat. Tot i l’evolució política positiva, la fragilitat i la inseguretat persisteixen amb efectes desestabilitzadors a tota la regió. Les tensions dins i entre els països de la regió són cada vegada més preocupants i il·lustren la necessitat d’un enfocament eficaç i multilateral de seguretat col·lectiva, diàleg i creació de confiança. La UE continuarà treballant amb la Unió Africana (UA) i amb l’Autoritat Intergovernamental per al Desenvolupament (IGAD). La UE està disposada a col·laborar amb els líders de l’IGAD per ajudar-los a consolidar les seves capacitats i convertir-la en un òrgan multilateral més eficaç que fomenti la confiança entre els països de la regió.

9. Tot i que la regió ha d’assumir la responsabilitat de la seva pròpia pau i seguretat, la UE, conjuntament amb socis internacionals, continuarà donant suport, fins i tot a través de les seves missions i operacions, a la creació de capacitat de seguretat regional, com ara el suport a la pau africana, operacions i altres arranjaments de seguretat que responguin a totes les amenaces de seguretat, inclòs el mar.

10. La UE continuarà donant suport a la seguretat marítima, utilitzant la diplomàcia naval com a eina per fomentar la cooperació i les sinergies entre els agents regionals. En aquest sentit, el mandat de l’Operació EUNAVFOR – Somàlia ATALANTA, un actor marítim clau a la regió, s’ha revisat i ampliat per donar suport a la participació de la UE a través del mar Roig meridional i l’oceà Índic Occidental. Tot i que la seva tasca principal continua sent dissuadir, prevenir i reprimir la pirateria, l’operació també contribuirà a combatre altres delictes marítims i activitats il·legals.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

El Consell Europeu estableix 10 prioritats en la lluita contra el crim organitzat per als propers 4 anys

El Consell Europeu ha adoptat una sèrie de conclusions que estableixen les prioritats de la Unió Europea per al període 2022-2025 per a la lluita contra la delinqüència greu i organitzada a través de la plataforma europea multidisciplinària contra les amenaces criminals (EMPACT). Dins del marc EMPACT, els estats membres de la Unió, les policies i altres agents col·laboraran estretament per fer front a aquestes amenaces criminals, utilitzant eines com la formació policial i accions operatives conjuntes per desmantellar les xarxes criminals, les seves estructures i els seus models de negoci.

Sobre la base de l’avaluació de l’amenaça de la delinqüència greu i organitzada de la UE del 2021, presentada per l’Europol, els estats membres han identificat deu prioritats de la delinqüència:

1. Xarxes criminals d’alt risc: Identificar i desmantellar les xarxes criminals d’alt risc actives a la UE, fent èmfasi especialment en aquelles que utilitzen corrupció, violència, armes de foc i blanqueig de diners mitjançant sistemes financers subterranis paral·lels.

2. Ciberatacs: Neutralitzar els delinqüents criminals que orquestren ciberatacs, en particular aquells que ofereixen serveis criminals especialitzats en línia.

3. Tràfic d’éssers humans: Investigar les xarxes criminals dedicades al tràfic d’éssers humans, amb especial atenció a aquelles que exploten menors, aquelles que utilitzen la violència contra les víctimes i les seves famílies o amenacen amb violència, i les que recluten i anuncien víctimes en línia.

4. Explotació sexual infantil: Combatre l’abús infantil en línia i fora de línia, incloses la producció i la difusió de material d’abús infantil, així com l’explotació sexual infantil en línia.

5. Contraban de migrants: Lluitar contra les xarxes criminals implicades en el contraban de migrants, en particular aquelles que proporcionen serveis de facilitació al llarg de les principals rutes migratòries.

6. Tràfic de drogues: Identificar i orientar les xarxes  criminals implicades en el tràfic de drogues, inclòs el tràfic i distribució de cànnabis, cocaïna, heroïna, drogues sintètiques i noves substàncies psicoactives.

7. Fraus, delictes econòmics i financers: Investigar els delinqüents que cometen fraus, delictes econòmics i financers, frau en línia, frau d’impostos especials, delictes contra la propietat intel·lectual, falsificació de béns i monedes, finances penals i blanqueig de diners.

8. Delictes contra la propietat organitzada: Pertorbar les xarxes criminals implicades en la delinqüència contra la propietat organitzada, amb especial atenció als robatoris organitzats, robatoris, la delinqüència amb vehicles de motor i el comerç il·legal de béns culturals.

9. Delictes ambientals: Combatre les xarxes criminals implicades en totes les formes de delictes ambientals i, en particular, aquelles amb capacitat per infiltrar-se en estructures comercials legals o crear empreses pròpies per facilitar els seus delictes.

10. Tràfic d’armes de foc: Detenció dels delinqüents implicats en el tràfic, distribució i ús il·lícit d’armes de foc.

A més d’aquestes prioritats, la producció i subministrament de documents falsos i fraudulents s’abordarà com un objectiu estratègic horitzontal comú, ja que és un factor clau per a molts delictes.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

La Unió Europea avançarà en seguretat i defensa comunes

El Consell Europeu ha aprovat una sèrie de conclusions que palesen la seva determinació a avançar en la implementació de l’agenda de seguretat i defensa de la UE, cosa que permet a la Unió assumir més responsabilitats per a la seva pròpia seguretat.

En línia amb l’Agenda Estratègica 2019-2024, el Consell demana que la UE segueixi una línia d’acció més estratègica i que augmenti la seva capacitat d’actuar de manera autònoma. La UE hauria de promoure els seus interessos i valors i ser capaç d’afrontar les amenaces i reptes de seguretat mundials.

En aquest context, una guia estratègica ambiciosa millorarà i comportarà la implementació del nivell d’ambició en matèria de seguretat i defensa. Per tant, el Consell fa una crida a l’Alt Representant per a Afers Exteriors i Política de Seguretat perquè presenti un primer esborrany de la guia estratègica per a la discussió a la reunió del Consell del novembre de 2021.

El Consell demana que es continuï treballant per millorar la capacitat de la UE per dur a terme missions i operacions de la PSDC en tot l’espectre de diferents tasques de gestió de crisi. El Consell també fomenta una reflexió addicional sobre un procés de presa de decisions eficaç i oportú, possiblement utilitzant l’article 44 del TUE. S’hauria de treballar més en les formes d’incentivar els estats membres per millorar la generació de força i proporcionar mitjans i personal suficients per a les missions i operacions de la PSDC.

Les conclusions subratllen la importància de reforçar les iniciatives de defensa de la UE, com la Cooperació Estructurada Permanent (PESCO), el Programa europeu de desenvolupament industrial de la defensa (EDIDP) i altres iniciatives com el Pla d’acció sobre sinergies entre les indústries civils, de defensa i espacials, tot garantint la coherència en l’ús de les diverses eines.

També se subratlla fermament la necessitat de reforçar la capacitat de resistència de la UE per combatre les amenaces híbrides.

Una UE forta en termes de seguretat i defensa aportarà beneficis tangibles a la cooperació transatlàntica i mundial. El Consell reafirma la centralitat de les associacions internacionals amb organitzacions multilaterals com l’ONU i l’OTAN, en línia amb la declaració dels membres del Consell Europeu del 26 de febrer de 2021.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

Ciberatacs: el Consell Europeu prorroga el marc per a les sancions un any més

El Consell Europeu ha pres la decisió de prorrogar el marc de mesures restrictives contra els ciberatacs que amenacen la Unió Europea o els seus estats membres un any més, fins al 18 de maig de 2022.

Aquest marc permet a la Unió Europea imposar mesures restrictives dirigides a persones o entitats implicades en ciberatacs que causin un impacte significatiu i constitueixin una amenaça externa per a la Unió Europea o els seus estats membres.

També es poden imposar mesures restrictives en resposta a ciberatacs contra tercers estats o organitzacions internacionals quan aquestes mesures es considerin necessàries per assolir els objectius de la Política Exterior i de Seguretat Comuna (PESC).

Actualment, les sancions s’estan aplicant a vuit persones físiques i a quatre entitats i inclouen la congelació d’actius i la prohibició de viatjar. A més, a les persones i entitats de la Unió Europea se’ls prohibeix posar fons a disposició de les persones que figuren a la llista.

Aquesta última prolongació forma part de l’augment de la capacitat de resistència de la Unió Europea i de la seva capacitat per prevenir, dissuadir i respondre a les ciberamenaces i les activitats cibernètiques malicioses per salvaguardar la seguretat i els interessos europeus.

El juny del 2017, la Unió Europea va intensificar la seva resposta establint un marc per a una resposta diplomàtica conjunta de la Unió Europea a les activitats cibernètiques malicioses (“la caixa d’eines de la ciberdiplomàcia”).

El marc permet a la Unió Europea i als seus estats membres utilitzar totes les mesures de Política Exterior i de Seguretat Comuna (PESC), incloses les mesures restrictives si cal, per prevenir  i respondre a les activitats cibernètiques delictives dirigides a la integritat i la seguretat de la UE i dels seus estats membres. La Unió Europea continua compromesa amb un ciberespai global, obert, estable, pacífic i segur i, per tant, reitera la necessitat de reforçar la cooperació internacional per tal de promoure l’ordre basat en les normes en aquesta àrea.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

Una nova agenda per a la Mediterrània

El Consell Europeu  va aprovar un seguit de conclusions que subratllaven la determinació de la Unió Europea de renovar i enfortir la seva associació estratègica amb la ribera sud. L’objectiu és abordar reptes comuns, aprofitar oportunitats compartides i desbloquejar el potencial econòmic de la regió en benefici de la seva gent.

Estimular la recuperació socioeconòmica sostenible a llarg termini i la creació d’ocupació a la ribera sud és una prioritat compartida i la pedra angular innovadora de la nova agenda per a la Mediterrània. Treballant junts, la UE i els seus socis de la ribera sud poden convertir els reptes climàtics i ambientals i la transformació digital en grans oportunitats per al desenvolupament sostenible, contribuint a una transició verda, justa i inclusiva. La UE utilitzarà tots els instruments disponibles, inclosos l’NDICI-Europa Global i el Fons Europeu per al Desenvolupament Sostenible plus (EFSD +), i col·laborarà amb les institucions financeres per assolir aquest objectiu, prestant especial atenció a la dimensió humana i les oportunitats per als joves.

El bon govern, la promoció i protecció dels drets humans i les llibertats fonamentals, les institucions democràtiques i l’estat de dret també es consideren essencials per a l’estabilitat a llarg termini, la seguretat i el desenvolupament sostenible a la regió. La UE intensificarà el seu compromís amb aquestes qüestions i renovarà els seus esforços en matèria de prevenció i resolució de conflictes, així com en la cooperació en matèria de seguretat, migració i capacitat de preparació i resposta dels sistemes sanitaris.

La UE té la intenció d’enfortir el diàleg polític a tota la Mediterrània establint reunions anuals dels ministres d’exteriors dels estats membres de la UE i dels socis de la ribera sud per revisar els avenços en la implementació de la nova agenda per al Mediterrani.

Entre les conclusions més destacables, hi ha les següents:

1. Una ribera sud democràtica, més estable, més ecològica i pròspera és una prioritat estratègica compartida i un interès fonamental tant per a la UE com per als seus socis de la ribera sud. Els desafiaments globals i regionals han augmentat i han posat en relleu la nostra interdependència. Només mitjançant una acció més forta amb esperit de col·laboració i de copropietat es compliran els objectius fixats fa 25 anys a Barcelona per portar la pau, l’estabilitat i la prosperitat a la gent del Mediterrani.

2. Recordant les conclusions del Consell Europeu de desembre del 2020 i la declaració dels membres del Consell Europeu del 26 de febrer del 2021, el Consell reafirma la seva determinació de renovar i enfortir encara més l’associació estratègica de la UE amb els seus socis del sud per fer front a reptes comuns, aprofitar les oportunitats compartides i desbloquejar el potencial de la nostra regió compartida. Es compromet a fer-ho juntament amb els països socis, basant-se en la reflexió conjunta amb els socis veïns del sud iniciada a la reunió ministerial UE-Veïnatge del Sud que es va fer a Barcelona el 26 de novembre del 2020.

3. La pandèmia COVID-19 ha tingut un fort impacte tant a la UE com als seus socis del sud, amb implicacions negatives tant en la salut com en els mitjans de subsistència de la ciutadania. L’àrea mediterrània també és reconeguda com un dels principals punts calents del canvi climàtic, ja molt afectada per l’accelerada desertificació, l’escassetat d’aigua i l’augment de les temperatures. Aquestes crisis van demostrar la interdependència creixent de la regió mediterrània i van posar de manifest la necessitat de reforçar la resiliència comuna i obrir nous camins per a una cooperació millorada. Juntament amb les noves oportunitats que aporten les transicions verdes i digitals, això obre noves oportunitats per desenvolupar una agenda positiva per a l’associació.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français