Xile presenta el Pla Calle Segura, que amplia els controls preventius d’identitat

El president de Xile, Sebastián Piñera, va presentar al Congrés Nacional l’anomenat “Plan Calle Segura”, destinat a prevenir els delictes en els espais públics de les ciutats i que amplia el control preventiu d’identitat i l’autoritza a aplicar-lo a partir dels catorze anys.

Una de les justificacions de tirar endavant aquest Pla és perquè es considera que la primera preocupació dels xilens és la delinqüència i el narcotràfic i cal fer-hi front.

Com a part del Pla #CalleSegura es va desplegar una intensa agenda de seguretat ciutadana, que inclou la modernització dels Carabiners i PDI, l’augment del desplegament als carrers de més de 3.000 carabiners, important inversió en tecnologia amb càmeres i drons i l’anomenada “Ley antiportonazos”.

Aquesta Llei ha de permetre als Carabiners practicar controls als carrers amb més facilitat, incloent-hi la inspecció de robes, motxilles i accessoris quan correspongui per evitar, segons aquesta Llei, els delictes amb més eficàcia. També s’inclouran els joves de més de catorze anys, ja que segons les estadístiques policials xilenes entre el 20 i el 30% dels delictes violents – robatoris amb violència, emboscades, etc.– els cometen els joves.

Tot i les baixes taxes de reclamacions per conductes inapropiades dels Carabiners en aquests procediments, també s’inclouen a la Llei mesures per evitar abusos i discriminacions. I és que la Llei arriba amb nombroses veus que han qüestionat la legitimitat i la utilitat d’aquesta mesura.

Un dels aspectes més qüestionats de la nova Llei és que, sota un gran pla que preveu la dissuasió de les conductes criminals, s’espera que la tecnologia –càmeres, drons, portals lectors de matrícules…– col·labori a controlar els delictes que succeeixen en els carrers.

En aquest sentit, l’experiència comparada i el que destaca la criminologia urbana són els límits que tenen aquest tipus d’iniciatives, no només en matèria de percepció d’inseguretat, sinó sobretot en relació amb la reducció dels delictes a l’espai urbà. Per tant, apostar com a política de govern només per la inversió tecnològica pot resultar insuficient.

Algunes veus han alertat els defensors del Pla Calle Segura que el control del delicte no només passa per la vigilància dels carrers i el control tecnològic de l’ambient, sinó per una adequada i equilibrada planificació dels espais públics i les ciutats.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

Mèxic aprova el projecte d’Estratègia Nacional de Seguretat Pública

Mexico DFL’Estratègia va ser presentada pel titular de la Secretaria de Seguretat i Protecció Ciutadana, Alfonso Durazo, que va tenir la responsabilitat de presentar per primera vegada al Senat de la República el document que conté les mesures que prendrà el Govern federal per garantir la seguretat dels mexicans.

El document estableix que l’objectiu de l’Estratègia és atacar l’origen estructural de la delinqüència, el crim organitzat, la violència i, en general, tots els aspectes que puguin suposar un risc per a la seguretat pública.

Aquesta Estratègia pretén alinear els esforços en matèria de seguretat i estableix que es farà ús de la força legítima de l’Estat en un marc de legalitat, principis democràtics i de respecte als drets humans.

L’Estratègia consisteix en vuit eixos d’acció, que inclouen el combat a la corrupció, la promoció dels drets humans o reformular el debat contra les drogues, tot considerant-ne la legalització d’algunes.

També preveu un enfocament social i de pacificació del país, amb la creació d’un Consell de Construcció de la Pau, per treballar al voltant d’aquesta temàtica. Entre altres accions, també planteja la recuperació i dignificació dels centres penitenciaris del país.

L’Estratègia en l’àmbit de la Seguretat Pública i Seguretat Nacional preveu la dignificació i millora dels cossos de seguretat per reforçar la coordinació estats-municipis, juntament amb la conformació i l’ús de la Guàrdia Nacional amb una concepció de comandament civil adscrita a la Secretaria de Seguretat i Protecció Ciutadana. Aquesta podrà reforçar l’atenció en aquells municipis que presentin situacions de violència o risc imminent.

Amb l’oposició dels senadors del PAN i el PRI, el dictamen aprovat per majoria planteja que la violència política i social només es resoldrà a través del diàleg, la racionalitat, la transparència i amb decisions públiques que responguin a les demandes socials.

A més, reconeix que l’emergència que viu el país requereix el compromís i la responsabilitat de l’Estat mexicà, amb la participació i coordinació dels tres nivells i poders del Govern.

Es planteja comptar també amb una millor coordinació institucional entre els responsables d’aplicar-la, imposant ordre en el Govern per acabar amb la corrupció, la impunitat i el tràfic d’influències.

També es preveuen millores en l’àmbit de la protecció civil, en què s’executaran accions de recuperació i suport a la població en situacions de desastre, i es potenciarà l’àmbit de la intel·ligència, cercant preservar la cohesió social i enfortir les institucions de govern.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

 

Cap a un futur sense delictes?

Per a la majoria de la gent, el desistiment del delicte és un procés, tot un esdeveniment. Rand Corporation es fa ressò d’un projecte que va elaborar un qüestionari amigable per a les persones que treballen amb infractors per obtenir “respostes intermèdies”: indicadors de canvis positius que poden ser un senyal de progrés cap a un futur sense delictes.

La recerca mostra que, especialment per als delinqüents amb problemes socials i personals profundament arrelats, el desistiment del delicte no és un fet puntual. Sovint, és un procés a llarg termini de canvi fonamental en la identitat, valors i estil de vida propis, que implica períodes d’abstenció de delinquir interromputs per recaigudes.

L’eficàcia dels serveis per als delinqüents normalment es calcula sobre la base de les taxes de reincidència. No obstant això, aquests resultats es mesuren millor durant llargs períodes de temps i requereixen accés a dades fiables sobre les condemnes o altres mesures d’infracció. Això no és factible per a moltes intervencions a curt termini sobre delinqüents lliurats per organitzacions sense prou temps i recursos per dur a terme una anàlisi de la reincidència. A més, algunes intervencions, com ara els programes artístics a la presó o les tutories, tenen com a objectiu donar suport al procés de desistiment, més que no pas conduir aquestes persones directament a deixar de delinquir.

Aquest estudi tenia per objectiu identificar i desenvolupar una eina de mesura per obtenir respostes intermèdies. Aquestes es basen en canvis en les habilitats i el pensament associats directament o indirectament amb les reduccions de la reincidència, cosa que podria indicar que un delinqüent està fent canvis positius cap a un futur sense delictes, però que encara no ha deixat de delinquir. Per exemple, les respostes intermèdies poden incloure una millora en les habilitats de resolució de problemes, una millor gestió del temps i un augment de la resiliència.

painting creative artEl projecte es va centrar a desenvolupar una eina de mesura adreçada a les persones implicades en programes artístics i tutories per als delinqüents. En particular, organitzacions voluntàries i del sector comunitari.

El projecte es va basar en una àmplia col·laboració i cooperació amb una sèrie d’organitzacions proveïdores de tutories i programes artístics per als delinqüents. Mitjançant un procés iteratiu de cerques bibliogràfiques, consultes, proves de validesa i anàlisi, l’equip de recerca va elaborar un qüestionari de base teòrica de 29 punts, anomenat “Instrument de mesura de respostes intermèdies (IOMI)”. Juntament amb l’IOMI, els investigadors també van desenvolupar una eina d’estimació de costos, un document d’orientació i una eina d’introducció de dades.

L’instrument de mesura de l’IOMI i els altres materials que configuren el kit d’eines proporcionen un paquet amigable que els proveïdors de projectes artístics i de tutoria (i possiblement molts altres tipus d’intervenció) poden utilitzar  per avaluar l’impacte de la seva pròpia feina d’una manera relativament ràpida i directa.

L’IOMI no és un instrument totalment validat, però les proves preliminars han mostrat forts indicis que l’instrument té validesa, consistència interna, estabilitat i el potencial per reflectir el canvi a través de la majoria de les respostes intermèdies que mesura.

L’IOMI té una base teòrica i està ancorat en una anàlisi acurada de proves i en una àmplia consulta amb els proveïdors de programes artístics i de tutoria.

https://www.rand.org/randeurope/research/projects/reduce-reoffending.html

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

Frenant el tràfic il·lícit de mercuri i d’or a l’oest d’Àfrica

A l’agost del 2017 es va fer efectiva la Convenció de Minamata sobre la utilització del mercuri. Un element que causa grans impactes a escala mundial i concretament en 15 estats de l’oest d’Àfrica. En la Convenció, els estats van acordar reduir, i si era possible eliminar, l’ús del mercuri i els seus derivats, i també les emissions d’aquest provocades sobretot en el camp de la mineria. Durant el procés d’extracció de l’or a la regió, s’utilitzen tècniques molt senzilles i de poca inversió econòmica. El mercuri s’usa sovint per separar el metall del mineral i generalment aquelles persones que tracten amb aquest element estan exposades a tenir problemes de salut com ara intoxicacions i cremades. L’oest d’Àfrica és una de les zones més riques en dipòsits d’or, i el mercuri té un paper essencial en aquesta activitat, ja que 2-3 milions de miners artesans l’utilitzen per extreure or, i la venda d’aquest suposa grans ingressos per a les economies del país. La majoria dels països que formen part de la regió de l’oest d’Àfrica han signat i ratificat aquesta Convenció.

Curbing Illicit Mercury and Gold Flows in West AfricaUn estudi publicat per Global Iniciative against transnational organized crime subratlla que l’ús del mercuri i les seves emissions tenen conseqüències negatives per als països africans implicats. Gairebé tot el mercuri és exportat de l’oest d’Àfrica. Encara que molt producte és importat de manera legal, hi ha molt comerç informal, no registrat i clandestí, el qual va en augment. Per donar un exemple, nacionals de Burkina Faso es consideren responsables de la majoria de comerç il·legal de mercuri de la regió i països com Costa d’Ivori, Ghana o Senegal en són els principals consumidors. Dades sobre les importacions de mercuri estan per sota de les dades estimades del consum de mercuri. És a dir, que la majoria de fluxos de mercuri són il·lícits. Així que si se subministren quantitats de mercuri s’asseguren també els fluxos d’or. D’aquesta manera, les cadenes de subministrament tant d’or com de mercuri creen un cercle fort que és molt difícil de trencar.

Els països d’ECOWAS (la Comunitat Econòmica dels Estats d’Àfrica Occidental) recalquen la necessitat d’incloure diferents institucions i actors governamentals per discutir mesures per coordinar els fluxos de mercuri i combatre els fluxos il·legals. Togo, per exemple, destaca la necessitat de millorar la cooperació entre països. Des de l’estudi de Global Iniciative proposen les recomanacions següents:

  • Millorar el coneixement sobre fluxos de mercuri.
  • Estandarditzar marcs reguladors específics de mercuri.
  • Incentiu per a aquells miners que extreuen or sense l’ús de mercuri.
  • Centrar els esforços regionals en els hubs de les línies de subministrament.
  • Harmonitzar els règims d’exportació d’or.
  • Enfortir la supervisió reguladora de les importacions de l’or en hubs finals de destí.

Enllaços d’interès:

http://globalinitiative.net/gold_mercury_ecowas/

https://www.verite.org/wp-content/uploads/2018/01/SSA-Verite-Commodity-Report-Gold.pdf

https://ige.org/archivos/IGE/mercurio_en_la_Mineria_de_Au.pdf

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

Recuperar l’entesa en matèria de defensa entre els Estats Units i la Unió Europea: l’objectiu de l’EUISS a Brussel·les

El creixent interès dels màxims representants de la Unió Europea i els seus estats membres a enfortir l’autosuficiència europea en matèria de defensa, i fins i tot en la creació d’un exèrcit europeu, ha suscitat preocupacions als Estats Units, per ara el màxim soci dels països europeus en l’àmbit militar i de defensa. La iniciativa, promoguda sobretot per la cancellera alemanya Angela Merkel i el president francès, Emmanuel Macron, ha estat vista pel govern presidit per Donald Trump com a una amenaça per a l’OTAN. Una reacció en part contradictòria tenint en compte que l’actual president dels Estats Units ha retret en repetides ocasions als països de la Unió Europea la insuficient contribució al pressupost de defensa comuna i la excessiva dependència d’aquests respecte a l’OTAN.

Davant la reacció americana, Europa ha desmentit que el possible futur exèrcit de la Unió sigui una alternativa a l’OTAN, sinó que ambdós serien complementaris. Per tal de compartir opinions i iniciatives pel que fa a la reactivació de la defensa comuna de la Unió Europea i solucionar malentesos amb el soci transatlàntic, així com per tractar altres temes que afecten la seguretat global, l’Institut d’Estudis de Seguretat de la UE, l’Institut Neerlandès de Relacions Internacionals (l’Institut Cligendael) i el Centre per la Nova Seguretat Americana van organitzar una taula rodona a Brussel·les el passat 3 d’octubre. L’objectiu era el de debatre i dissenyar estratègies comunes a successos recents que tenen un impacte en la seguretat global i especialment en les relacions transatlàntiques, com el rol de la Unió Europea en les negociacions per la desnuclearització entre Corea del Nord i els Estats Units i la postura de Turquia a l’OTAN.

Tant els ponents dels Estats Units com els dels països europeus van estar d’acord en el fet que cal seguir treballant en la mateixa direcció per tal d’afrontar les qüestions que amenacen l’ordre internacional acordat i establert.

En la primera taula rodona, dedicada a debatre el futur de les relacions transatlàntiques en matèria de defensa, els ponents europeus van remarcar que la missió de la Unió de ser més autònoma no podia ser interpretada en cap cas com un desig d’isolació i distanciament dels Estats Units. Els membres dels EUA van adoptar una postura més aviat crítica amb les declaracions del seu president, i van destacar els esforços duts a terme per part de la UE, tot i que sí que van mostrar una part de preocupació perquè aquests esforços acabessin distanciant-la de Washington. Tant els membres d’una banda de l’Atlàntic com els de l’altra van acabar concloent que calia una millor clarificació dels rols complementaris de la Unió Europea i de l’OTAN.

Al segon debat es reivindicà l’elevada aportació dels països de la Unió Europea al pressupost de l’OTAN, la qual és més alta que el 2% del PIB establert. A part de l’aportació directa, també es remarcà que les sancions imposades a països veïns al continent tenen uns costos econòmics més elevats per a la Unió que per als Estats Units. Diversos ponents van lamentar que la visió de Donald Trump d’Europa com a enemiga en lloc de com a aliada estava obstaculitzant la cooperació entre totes dues entitats, ja que semblava que la intenció del president americà fos la d’erosionar i debilitar la UE.

Durant el dinar, va ser el torn de la desnuclearització de Corea del Nord i el paper que la Unió Europea havia de tenir. Des d’un principi es va plantejar que Pyongyang acceptaria seure amb la UE a la taula de negociació atesa la visió neutral que el país asiàtic té sobre aquesta i es va manifestar que la UE no plantejava cap altre mecanisme d’acció que la negociació i els mitjans pacífics. A més, la Unió Europea podria ajudar Corea del Nord a iniciar una hipotètica obertura econòmica. Alguns ponents, però, van mostrar-se més aviat escèptics davant la possibilitat real de desnuclearització del país liderat per Kim Jong-un.

Finalment, a l’última taula rodona es va abordar el tema de la complicada relació de la Unió Europea i els Estats Units amb Turquia. Es va posar de manifest que els principals motius del distanciament entre Trump i Erdogan tenen a veure amb la tardana reacció del govern americà a l’intent de cop d’estat el 2016 i el posterior arrest del pastor americà Andrew Brunson, així com amb el suport que els Estats Units brinden a Síria a les Unitats de Protecció del Poble Kurd (YPG), que Turquia considera enemigues. L’adquisició d’armament rus per part de Turquia dificulta encara més l’entesa entre Washington i Ankara. Tot i això, els ponents europeus van manifestar que no poden perdre Turquia com a aliat estratègic per diverses raons geopolítiques.

Després de la trobada, sembla que ni els experts estatunidencs ni els dels països europeus tenen cap interès en el distanciament d’ambdues entitats a l’hora d’afrontar les amenaces a la seguretat global ja que aquest escenari debilitaria tant Europa com els EUA.

https://www.iss.europa.eu/content/weathering-storm-transatlantic-security-insecure-times

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

El carnet per punts ciutadà, una realitat a la Xina

china chinese city forbidden kingdom

El govern xinès està desenvolupant un sistema de ‘crèdit social’ que permeti puntuar els ciutadans pel seu comportament i nivell de confiabilitat, oferint recompenses o penalitzacions segons la seva actuació. Aquest programa, que es presenta com un mecanisme per garantir la seguretat nacional i l’estabilitat social, es preveu que estigui totalment operatiu l’any 2020.

No obstant això, les primeres pinzellades ja estan començant a ser implementades. Entre elles hi ha la prohibició de comprar bitllets d’avió o de tren a aquelles persones que hagin perdut punts per haver fumat dins de vagons, utilitzat bitllets caducats o difós fake news, especialment si estan relacionades amb atacs terroristes o la seguretat aeroportuària.

Altres accions que podran comportar una pèrdua de punts són la publicació de posts polítics en línia sense permís, el fet de contradir la narrativa oficial del govern, cometre infraccions al volant o passar massa temps jugant a videojocs. Contràriament, altres comportaments com participar en obres de caritat o donar sang ajuden a incrementar la puntuació i, amb això, a millorar la posició, una posició que determinarà aspectes fonamentals com la possibilitat de ser admès en determinades escoles (per a la persona en qüestió o per als seus fills), enregistrar-se en hotels, exercir càrrecs públics o llogar un apartament.

A les persones amb una ‘puntuació ciutadana’ baixa, els serà més difícil accedir-hi, de la mateixa manera que els serà més complicat obtenir visat per viatjar a l’estranger. D’altra banda, aquells ciutadans que presentin una puntuació alta es beneficiaran de descomptes en la factura energètica, d’un accés a internet més ràpid o de millors condicions a l’hora de demanar un préstec bancari.

La metodologia exacta que s’utilitzarà per determinar aquestes puntuacions es manté secreta, però es considera que estarà basada en intel·ligència artificial i big data, la qual ajudarà a construir perfils de tots els ciutadans basant-se en el tipus de compres que es facin, els moviments financers, els contactes personals i professionals, l’ús de les xarxes socials o les interaccions amb organismes oficials. Malgrat que les autoritats xineses defensen que aquest sistema permetrà controlar el nivell de civisme i disminuir la taxa de criminalitat, millorant així la seguretat pública, un nombre significatiu d’organitzacions, com Human Rights Watch o Amnistia Internacional, han alertat del perill que suposa per als drets i les llibertats civils, especialment pel que fa al dret a la privacitat, a la protecció de dades i a la llibertat d’expressió. Una situació especialment preocupant si es té en compte que el nivell de llibertat a internet a la Xina, segons Freedom House, és el pitjor del planeta.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

Sud-àfrica intenta combatre els alts nivells endèmics de violència

El cost de la violència en l’economia sud-africana és de les més grans del món. El país és en el lloc 126 dels 163 països de l’Índex Global de Pau. Aquest índex ens mostra que el cost de la violència a Sud-àfrica representa el 19% del PIB, el 16è més gran en el món (34.160 rands per ciutadà i any).

Sud-àfrica destaca en cinc categories principals de violència: el nombre de crims violents, el nombre de protestes violentes, el nombre d’assassinats, l’accés fàcil a armes i una gran percepció d’inseguretat. És el 10è pitjor país en reducció general de la violència i el 19è si parlem de seguretat en general.

Tant les dades proporcionades pel Servei de Policia de Sud-àfrica (SAPS) com les dades que proporciona l’Enquesta de Victimització (VOCS) demostren que els nivells de violència s’han mantingut alts, amb variacions que no són significatives. En el període pressupostari d’abril del 2015 al març del 2016, es van enregistrar 18.673 assassinats i 18.127 temptatives. A més, la policia va conèixer 259.165 casos relacionats amb el tràfic de drogues.

El problema de fons és que els llargs anys de l’apartheid amb violència institucionalitzada l’han convertit en un element molt present a la societat, que s’utilitza per resoldre qualsevol situació amb una gran normalitat.

El Pla de Desenvolupament Nacional vol millorar les condicions de la violència amb l’objectiu fixat el 2030. Aquest pla vol construir comunitats segures, entenent la seguretat com un dret humà bàsic. El pla abasta la seguretat física i la dimensió social, com l’ocupació, l’educació i la salut, i pretén posar fi a la cultura de la violència, convertint-la en quelcom molt residual i menyspreable.

La dimensió comunitària és central al pla i, per tant, els governs locals hi assumeixen un paper important, ja que són les administracions més properes a la ciutadania. Aquestes tenen un posició central en la coordinació i integració de les polítiques per tal de crear comunitats segures.

Es creen els fòrums de Seguretat de la Comunitat (CSF) a escala local. Aquest òrgan és on es portarà a terme la coordinació, monitorització i integració de les iniciatives de prevenció de la comunitat. L’objectiu és garantir un accés a uns serveis de qualitat i crear comunitats de ciutadanes i ciutadans segurs. Aquestes estratègies es fan en coordinació amb les diferents agències de les administracions locals i estatals.

La millora del desenvolupament econòmic amb equitat provocarà, segons el pla, la transformació econòmica, la creació d’ocupació i la millora de l’educació i la sanitat, i ajudarà a la cohesió social. I tot això afectarà positivament en la inseguretat, generant més seguretat.

L’objectiu final és que l’any 2030 la ciutadania de Sud-àfrica es senti segura i sense por a ser víctima d’un crim. Aquesta seguretat haurà de ser present a l’escola, a la feina i als altres espais de relació de la comunitat.

Enllaç d’interès:

What is the situation in South Africa?

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

 

Projecte EJECT: els delictes amb armes de foc comporten expulsió a Jackson, Mississipí

A la ciutat nord-americana de Jackson, Mississipí, amb l’aplicació del projecte EJECT, les persones que siguin detingudes per possessió il·legal d’armes o es vegin implicades en alguna activitat delictiva en la qual hi hagi armes seran expulsades del territori i compliran la seva condemna lluny.

El desembre del 2017, el fiscal del districte sud-est de Mississipí va presentar el projecte EJECT (‘expulsió’) per a la ciutat de Jackson. Aquest projecte vol combatre els crims violents a la ciutat i preveu, com a mesura estrella, l’expulsió del territori de les persones que cometin delictes relacionats amb l’ús d’armes, les quals, a més, no tindran possibilitat de fiança.

Una dotzena d’agents d’agències de la policia estatal i federal ajudaran el Departament de Policia de Jackson en aquest projecte, que es presenta com una col·laboració i cooperació dels diferents nivells del sistema de justícia penal dels Estats Units.

Els responsables del programa manifesten que, si violes la seva llei i terroritzes els veïns de la ciutat, seràs expulsat de la comunitat i compliràs la sentència lluny de Jackson.

Veïns, criminòlegs i representants polítics de totes les tendències es mostren escèptics respecte al programa. Fins i tot l’alcalde de Jackson marca distàncies entre els plans municipals i aquest projecte.

La crítica manifesta que, en el fons, el projecte EJECT és un atac contra les persones sota l’aparença de la seva protecció, ja que ignora drets constitucionals, per exemple la llibertat sota fiança o l’enviament dels acusats a presons fora de Mississipí, amb els problemes que això generarà per a les famílies.

Enllaços

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

Espectadors prosocials contra la violència discriminatòria

help-164755_960_720Abans de començar, deixeu-nos preguntar quelcom. Quantes vegades enguany heu estat testimonis d’algun tipus de discriminació als carrers de la vostra ciutat?  Potser, si haguéssiu sabut que en més del 80% de les ocasions, amb menys de 10 segons d’intervenció n’hi ha prou per evitar la victimització, hauríeu decidit convertir-vos en un espectador prosocial.[1]

La teoria de l’espectador, fusionant la psicologia i la criminologia,  pretén entendre les motivacions que hi ha darrere de la intervenció o la no-intervenció d’un espectador, que és, per definició, el testimoni d’un esdeveniment en el qual no està directament implicat. A l’hora d’entendre aquest comportament, s’identifiquen, en la literatura, diferents etapes en el procés de decisió:  en primer lloc, s’ha de percebre l’esdeveniment; llavors l’espectador ha d’interpretar-lo i entendre que es tracta d’un fet conflictiu; el següent pas és assumir-ne la responsabilitat i prendre la decisió d’intervenir, i finalment, l’espectador ha de disposar de la capacitat d’intervenir.

Aquest procés és important especialment a l’hora de posar en pràctica la teoria, ja que estudis recents demostren que els Programes d’intervenció d’espectadors[2] tenen un impacte considerable en la prevenció primària de la violència sexual i domèstica. Als Estats Units, la teoria ha permès desenvolupar diversos programes de prevenció de les agressions sexuals en campus universitaris,  atès que la violència masclista s’interpreta, en la teoria, com a causa i conseqüència de la desigualtat de gènere, i, tanmateix, les estratègies efectives de prevenció de la violència han de tenir com a objectiu canviar les actituds i els comportaments arrelats a aquesta desigualtat.

Posteriorment, el Regne Unit va començar també a desenvolupar estratègies de prevenció primària sota aquestes premisses per lluitar contra la violència sexual i de gènere a les universitats i, més recentment, contra la violència discriminatòria a l’espai públic. A finals de l’any 2017, Shamsher Chohan, directora del Communities Inc, va presentar la iniciativa “Love not Hate” dins del projecte Building Stronger Communities, en una sessió Zoom de la Conferència Seguretat, Democràcia & Ciutats, celebrada a Barcelona, on el paper dels espectadors prosocials esdevé fonamental per prevenir i combatre els delictes d’odi. El programa, amb seus a Nottingham i Bassetlaw, ofereix mecanismes a la ciutadania per fomentar el compromís dels bystanders amb la prevenció de la violència discriminatòria a través de la creació d’un entorn més segur per a tothom, estimulant la cohesió social i la denúncia. Per aquest motiu, la institució ofereix formació gratuïta per a tots aquells membres actius (individus i organitzacions) de la comunitat interessats a adquirir coneixements i un major enteniment dels delictes d’odi (communitiesinc.org.uk, 2017), fonamentals a l’hora de percebre i interpretar els actes discriminatoris. D’altra banda, a través de Community Cohesion Activities, la iniciativa fomenta la interacció i el diàleg, generant cohesió entre les diferents comunitats i estimulant el seu compromís en la prevenció primària dels delictes d’odi. Finalment, la institució entrena a tots aquells voluntaris i organitzacions que treballen amb persones en situació de vulnerabilitat, per convertir-los en centres de denúncia (communitiesinc.org.uk, 2017), dotant-los així dels mecanismes necessaris per prendre partit, encara que sigui a posteriori.

[1] De l’anglès, Prosocial bystander.

[2] De l’anglès, Bystander intervention programs.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

 

Una resposta conjunta als delictes contra la propietat intel·lectual

CopyrightEl 19 de setembre de 2017, va començar la primera conferència d’Europol sobre delictes contra la propietat intel·lectual a la ciutat d’Anvers (Bèlgica).

Un total de 400 juristes, experts en seguretat i representants de diferents sectors industrials de més de 42 països van assistir a l’obertura d’aquesta conferència. Els organitzadors van indicar que el propòsit de la conferència era revisar les noves tendències delictives i proposar estratègies d’aplicació de la llei i bones pràctiques en tot allò relacionat amb els delictes contra la propietat intel·lectual, a través d’estudis de casos operacionals i perspectives industrials.

Segons un estudi elaborat per l’Oficina de Propietat Intel·lectual de la Unió Europea (EUIPO), la violació de la propietat intel·lectual és un fenomen molt estès i que va en augment. El comerç internacional de productes falsificats representa el 2,5% del comerç mundial, o en xifres totals: 388 bilions d’euros.1 Per posar un exemple, això equival al PIB de la República d’Àustria. L’impacte de la pirateria és particularment alt dins de la Unió Europea, on representa un 5% de les importacions dels estats membres, o en xifres totals: 85 bilions d’euros.2

A causa del benefici potencial i del risc relativament baix de possibles conseqüències legals, els processos de pirateria continuaran evolucionant i seran cada vegada més sofisticats. És per això que la conferència va reunir membres de diferents sectors, entorns i països per generar nous coneixements i desenvolupar mesures tangibles per lluitar contra la pirateria a escala global.

Independentment de les futures línies d’actuació de l’Europol en aquest àmbit, sí que és rellevant explicar les conseqüències d’aquest tipus de delictes, i destacar les mesures i accions que ha pres fins ara l’Agència Europea per combatre’ls.

Les principals conseqüències dels delictes contra la propietat intel·lectual són que redueixen els ingressos de les empreses afectades. Els efectes socials i econòmics adversos resultants de les empreses que pateixen aquest tipus de delictes inclouen la pèrdua de llocs de treball i els mitjans de subsistència de milers de persones. També hi ha altres danys col·laterals, com que els productes falsificats es produeixen sense tenir en compte les normes de seguretat i salut de la UE, la qual cosa comporta que puguin ser perillosos per als consumidors. Els ingressos dels estats membres també es veuen afectats per la falsificació i la pirateria, que pot repercutir en la innovació i la inversió, impedir el creixement econòmic i reduir la creació de riquesa.3

Per enfortir la lluita contra la falsificació i la pirateria en línia, l’any 2016 l’Europol i l’Oficina de Propietat Intel·lectual de la Unió Europea (EUIPO) es van unir per crear la coalició coordinada de crims contra la propietat intel·lectual (IPC3), que opera dins de l’Europol.

Per donar un exemple dels costos socials dels crims contra la propietat intel·lectual, la falsificació de roba a la UE costa 43,3 bilions d’euros en pèrdues a les empreses del sector, la qual cosa es tradueix en pèrdues de 8,1 bilions d’ingressos per als estats i de 518.281 llocs de treball.4

1 Europol (2017). EXPERTS GATHER TO COLLECTIVELY RESPOND TO INTELLECTUAL PROPERTY CRIME. [online] Available at: https://www.europol.europa.eu/newsroom/news/experts-gather-to-collectively-respond-to-intellectual-property-crime [Accessed 20 Sep. 2017].

2 OECD/EUIPO (2016). Trade in Counterfeit and Pirated Goods: Mapping the Economic Impact. [online] Paris: OECD Publishing, p.5. Available at: https://euipo.europa.eu/tunnel-web/secure/webdav/guest/document_library/observatory/documents/Mapping_ the_    Economic_Impact_study/Mapping_the_Economic_Impact_en.pdf [Accessed 20 Sep. 2017].

3 Europol. (2017). Intellectual property crime. [online] Available at: https://www.europol.europa.eu/crime-areas-and-trends/crime-areas/intellectual-property-crime [Accessed 6 Oct. 2017].

4 Europol. (2017). Intellectual property crime. [online] Available at: https://www.europol.europa.eu/crime-areas-and-trends/crime-areas/intellectual-property-crime [Accessed 6 Oct. 2017].

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français