Una resposta conjunta als delictes contra la propietat intel·lectual

CopyrightEl 19 de setembre de 2017, va començar la primera conferència d’Europol sobre delictes contra la propietat intel·lectual a la ciutat d’Anvers (Bèlgica).

Un total de 400 juristes, experts en seguretat i representants de diferents sectors industrials de més de 42 països van assistir a l’obertura d’aquesta conferència. Els organitzadors van indicar que el propòsit de la conferència era revisar les noves tendències delictives i proposar estratègies d’aplicació de la llei i bones pràctiques en tot allò relacionat amb els delictes contra la propietat intel·lectual, a través d’estudis de casos operacionals i perspectives industrials.

Segons un estudi elaborat per l’Oficina de Propietat Intel·lectual de la Unió Europea (EUIPO), la violació de la propietat intel·lectual és un fenomen molt estès i que va en augment. El comerç internacional de productes falsificats representa el 2,5% del comerç mundial, o en xifres totals: 388 bilions d’euros.1 Per posar un exemple, això equival al PIB de la República d’Àustria. L’impacte de la pirateria és particularment alt dins de la Unió Europea, on representa un 5% de les importacions dels estats membres, o en xifres totals: 85 bilions d’euros.2

A causa del benefici potencial i del risc relativament baix de possibles conseqüències legals, els processos de pirateria continuaran evolucionant i seran cada vegada més sofisticats. És per això que la conferència va reunir membres de diferents sectors, entorns i països per generar nous coneixements i desenvolupar mesures tangibles per lluitar contra la pirateria a escala global.

Independentment de les futures línies d’actuació de l’Europol en aquest àmbit, sí que és rellevant explicar les conseqüències d’aquest tipus de delictes, i destacar les mesures i accions que ha pres fins ara l’Agència Europea per combatre’ls.

Les principals conseqüències dels delictes contra la propietat intel·lectual són que redueixen els ingressos de les empreses afectades. Els efectes socials i econòmics adversos resultants de les empreses que pateixen aquest tipus de delictes inclouen la pèrdua de llocs de treball i els mitjans de subsistència de milers de persones. També hi ha altres danys col·laterals, com que els productes falsificats es produeixen sense tenir en compte les normes de seguretat i salut de la UE, la qual cosa comporta que puguin ser perillosos per als consumidors. Els ingressos dels estats membres també es veuen afectats per la falsificació i la pirateria, que pot repercutir en la innovació i la inversió, impedir el creixement econòmic i reduir la creació de riquesa.3

Per enfortir la lluita contra la falsificació i la pirateria en línia, l’any 2016 l’Europol i l’Oficina de Propietat Intel·lectual de la Unió Europea (EUIPO) es van unir per crear la coalició coordinada de crims contra la propietat intel·lectual (IPC3), que opera dins de l’Europol.

Per donar un exemple dels costos socials dels crims contra la propietat intel·lectual, la falsificació de roba a la UE costa 43,3 bilions d’euros en pèrdues a les empreses del sector, la qual cosa es tradueix en pèrdues de 8,1 bilions d’ingressos per als estats i de 518.281 llocs de treball.4

1 Europol (2017). EXPERTS GATHER TO COLLECTIVELY RESPOND TO INTELLECTUAL PROPERTY CRIME. [online] Available at: https://www.europol.europa.eu/newsroom/news/experts-gather-to-collectively-respond-to-intellectual-property-crime [Accessed 20 Sep. 2017].

2 OECD/EUIPO (2016). Trade in Counterfeit and Pirated Goods: Mapping the Economic Impact. [online] Paris: OECD Publishing, p.5. Available at: https://euipo.europa.eu/tunnel-web/secure/webdav/guest/document_library/observatory/documents/Mapping_ the_    Economic_Impact_study/Mapping_the_Economic_Impact_en.pdf [Accessed 20 Sep. 2017].

3 Europol. (2017). Intellectual property crime. [online] Available at: https://www.europol.europa.eu/crime-areas-and-trends/crime-areas/intellectual-property-crime [Accessed 6 Oct. 2017].

4 Europol. (2017). Intellectual property crime. [online] Available at: https://www.europol.europa.eu/crime-areas-and-trends/crime-areas/intellectual-property-crime [Accessed 6 Oct. 2017].

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

 

Les trobades de seguretat a França

Des de l’any 2013  se celebren a tot el territori francès[1] unes trobades de seguretat, que permeten el diàleg entre els ciutadans i els serveis que vetllen per la seva seguretat. La policia, la gendarmeria, els bombers, la prefectura, les associacions de protecció civil i de seguretat viària, així com tots els actors que contribueixen a la seguretat, presenten les seves professions respectives, els materials que utilitzen, les tècniques de treball que fan servir i els requisits dels candidats per a les convocatòries d’accés.

Aquestes jornades mobilitzen prop de 300.000 persones i són una ocasió excel·lent per intercanviar informació, però també perquè la ciutadania es comprometi amb la pròpia seguretat i la del seu entorn proper. Constitueixen una oportunitat per comprendre millor la missió dels serveis de seguretat i per descobrir aquestes professions. Paral·lelament, permeten capacitar la ciutadania per prevenir millor els perills de la vida quotidiana (delinqüència, accidents de trànsit o domèstics, etc.), així com per millorar la seva reacció quan s’han produït situacions excepcionals.

Aquest any, la ciutadania haurà assistit a diverses demostracions i haurà participat en algunes (per exemple, en exercicis coordinats entre diferents serveis, excarceracions en vehicles, actuacions que salven vides, etc.).

A títol d’exemple, el programa d’enguany al municipi d’Aube[2] ha aplegat la participació de diferents actors com són la Direcció departamental de la Seguretat Pública, la Prefectura, la Gendarmeria, la Creu Roja, la Creu Blanca i l’Associació departamental de Protecció Civil, entre d’altres, per fer prevenció en seguretat viària entre l’alumnat de les escoles o entre la població sènior, demostracions de primers auxilis i presentació de materials i vehicles. Els indrets on s’han fet les activitats són diversos: l’espai públic, escoles, sales de conferències, casernes de la gendarmeria o parcs de bombers.

Les trobades de seguretat resulten una pràctica molt interessant perquè afavoreixen la creació d’una “comunitat de seguretat”, on interactuen diversos actors i on es potencia el coneixement i la col·laboració mútua. Els beneficis d’aquestes bones pràctiques semblen inqüestionables.

[1] La França metropolitana i el territori d’ultramar.

[2] Municipi situat al nord-est de França, al departament de la Mosel·la i a la regió d’Alsace-Champagne-Ardenne-Lorraine.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

El Projecte Margin analitza les percepcions d’inseguretat en cinc països i regions europees

El projecte Margin, finançat per la Comissió Europea en el marc del programa de recerca Horizon 2020, ha permès desenvolupar la col·laboració d’administracions i universitats públiques del Regne Unit, Catalunya, França, Hongria i Itàlia.

L’objectiu del projecte, que es va dur a terme entre el maig de 2015 i l’abril de 2017, és analitzar les percepcions d’inseguretat a Europa en funció dels individus, dels grups als quals pertanyen i dels barris on resideixen. També pretén dotar els actors públics i els ciutadans d’eines d’anàlisi i de polítiques públiques fiables per contribuir a l’estudi i a la reducció de les percepcions d’inseguretat.

La sistematització de la informació recollida per les enquestes en aquests territoris permet una aproximació a aspectes com les percepcions i els comportaments vinculats a la inseguretat, però també informació relativa a les preocupacions sobre seguretat.

 Percepcions i comportaments vinculats a la inseguretat

Les enquestes de victimització mesuren nombroses percepcions vinculades a la inseguretat. En menor mesura, algunes analitzen els comportaments que se’n deriven, com conductes de protecció o d’evitació. Aquests aspectes es conceptualitzen de forma semblant a les enquestes, però la formulació de les preguntes pot variar bastant segons el país.

Les enquestes inclouen preguntes sobre les percepcions de seguretat o inseguretat però amb diferències: les enquestes catalana i francesa emmarquen la pregunta en el domicili, barri, poble o ciutat; les enquestes d’Anglaterra i el País de Gal·les, Hongria i Itàlia pregunten sobre aspectes específics com anar sol cap a casa de nit. Totes elles mesuren la intensitat del sentiment excepte la francesa, que en quantifica la freqüència.

L’enquesta pilot del projecte aplicada experimentalment a Itàlia, a diferència de la resta, mesura la por a l’il·lícit: la reacció emocional en un moment precís, la seva intensitat i la seva freqüència a curt i a llarg termini. Aquesta enquesta i l’anglesa mesuren l’impacte de la por en la vida quotidiana. Així mateix, totes les enquestes aborden l’impacte psicològic de la victimització: l’enquesta catalana, a partir d’una pregunta oberta; la d’Anglaterra i el País de Gal·les, a partir d’una llista detallada de preguntes.

La major part de les enquestes aborden els comportaments d’autoprotecció adoptats després de patir victimització. Normalment es tracta de conductes d’evitació: la renúncia a sortir de casa, o defugir certs entorns o persones.

 Preocupacions vinculades a la seguretat

Les percepcions de seguretat s’expliquen no només per les experiències de victimització viscudes, sinó també a partir d’altres paràmetres com l’entorn socioeconòmic o per determinades impressions i opinions. Les enquestes de victimització intenten mesurar aquestes preocupacions sobre la seguretat amb l’avaluació de la delinqüència, la valoració dels serveis policials i de la justícia, la recollida de les percepcions de seguretat dels enquestats al barri de residència i el mesurament de les preocupacions de tipus social.

Com a element important del projecte Margin, s’ha elaborat una guia de bones pràctiques que intenta oferir criteris per a l’ús conjunt de diversos instruments i indicadors per fer una diagnosi de seguretat. Cal destacar un seguit de metodologies i estratègies recollides en el capítol cinquè. D’una banda, promou l’ús conjunt de dades quantitatives i qualitatives, tant provinents de la policia i de les enquestes com d’altres àmbits (social, econòmic); també, el disseny participatiu d’una nova enquesta per estudiar els determinants socials de la inseguretat percebuda. D’altra banda, recull els criteris per convertir el diagnòstic en polítiques i estratègies de seguretat; i finalment, també recull eines de mesurament i estratègies rellevants per a la seguretat.

Enllaços d’interès:

http://mossos.gencat.cat/ca/detalls/Article/MARGIN

http://www.ub.edu/web/ub/ca/menu_eines/noticies/2016/11/038.html

https://inhesj.fr/sites/default/files/ondrp_files/publications/pdf/ga_45.pdf

http://marginproject.eu/wp-content/uploads/2017/04/Agenda-of-best-practices.pdf

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

 

El Pla Vigipirate en l’estratègia antiterrorista a França

Els atacs terroristes perpetrats a França els anys 2015 i 2016 i les disposicions legislatives adoptades l’any 2016 han conduït a una revisió del pla Vigipirate per adaptar-lo a un nivell d’amenaça elevada.

Vigipirate

Vigipirate és un pla central en el marc de l’estratègia antiterrorista que implica tots els actors nacionals (l’Estat, les entitats territorials, les empreses i els ciutadans) en un context de vigilància, prevenció i protecció.

Com s’estructura el Pla?

Abasta 300 mesures, que s’apliquen a 13 àmbits d’actuació: alerta i mobilització; protecció de grans concentracions humanes en espai obert; protecció d’instal·lacions i edificis de valor simbòlic, econòmic, polític o ecològic; protecció d’instal·lacions industrials del sector químic, dels hidrocarburs o nuclear; ciberseguretat; sector aeri; sector marítim; transports terrestres; sector de la salut; protecció de la cadena alimentària; protecció de les xarxes de comunicacions, aigua, electricitat, hidrocarburs i gas; control de fronteres terrestres, fluvials i lacustres, marítimes i aèries; protecció dels residents francesos a l’exterior o dels interessos francesos a l’estranger.

Objectius del Pla

Els objectius s’orienten a un doble vessant:

  1. Desenvolupar una cultura de la vigilància i de la seguretat en el conjunt de la societat per tal de detectar les amenaces d’acció terrorista.
  2. Assegurar permanentment la protecció dels ciutadans, del territori i dels interessos de França contra l’amenaça terrorista.

Els tres nivells del Pla

La posada en marxa de cada nivell està en funció del grau de l’amenaça i resulta fàcilment identificable per un logotip visible a l’espai públic:

  1. El nivell de vigilància: és el nivell permanent de seguretat i implica implementar 100 mesures sempre actives.
  2. El nivell de seguretat reforçada − risc d’atemptat: adapta la resposta de l’Estat a una amenaça terrorista elevada o molt elevada. Es poden activar diverses mesures de seguretat addicionals que en complementen d’altres que són permanents, especialment a aeroports, estacions i espais de culte, entre d’altres. Pot ser aplicable al conjunt del territori nacional.
  3. El nivell d’urgència per atemptat: es pot activar en cas d’atemptat consumat o quan un grup terrorista identificat i no localitzat entra en acció. Aquest nivell està vigent per un temps limitat, que coincideix amb la gestió de la crisi. Permet mobilitzar recursos excepcionals i difondre informacions per protegir els ciutadans en situacions de crisi.

Els serveis d’intel·ligència avaluen l’amenaça terrorista i les seves anàlisis permeten a la Secretaria General de la Defensa i de la Seguretat Nacional (SGDSN) establir l’estratègia general de seguretat del Pla, cosa que implica implementar mesures de seguretat en el marc de grans esdeveniments nacionals; mesures de seguretat en determinades dates clau, com l’inici del curs escolar o les festes de Cap d’Any, i aplicar un dispositiu nacional de protecció d’urgència en cas d’atemptat consumat a França o a l’estranger.

Per ampliar informació podeu consultar els enllaços següents:

Faire face ensemble. Vigilance, prévention et protection face à la menace terroriste

R!sques. Prévention des risques majeurs

Adaptation du plan Vigipirate à la période estivale

Signalement de situations suspectes. Recommandations à l’usage du grand public

Plan Vigipirate. Foire aux Questions (FAQ)

Rapport d’activité 2016. Secrétariat Général de la Défense et de la Sécurité Nationale

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

 

 

Augmenten els ajuts a les víctimes de crims als EUA

L’Oficina de Programes de Justícia dels Estats Units treballa en els diferents camps relacionats amb l’àmbit de la justícia. Un dels pilars de la seva tasca és l’Oficina de les Víctimes de Crims. Durant el mes de setembre passat, aquesta oficina ha organitzat als EUA tot un seguit d’iniciatives, jornades i homenatges a totes les tipologies de víctimes de crims. Aquest àmbit de la justícia inclou diferents programes i, d’uns anys ençà, ha anat rebent majors dotacions econòmiques del Govern.

Entre els recursos més destacats, hi ha quatre àmbits de treball principals:

  • Honorant les víctimes i els herois del 9/11. En l’aniversari dels atacs de l’11 de setembre, els nord-americans s’uneixen per participar en l’anomenat Dia Nacional de Servei i Record.
  • L’anomenat Mes Nacional de Preparació. El president dels EUA ha proclamat el mes de setembre com a data per parar atenció a les víctimes dels desastres, ja siguin naturals o bé obra dels humans.L’Oficina de les Víctimes ofereix un conjunt d’eines per ajudar les víctimes de la violència de masses i el terrorisme, que són, a grans trets, la planificació, la resposta, la recuperació i els recursos. Aquest producte multidisciplinari proporciona a les comunitats el marc, les estratègies i els recursos per:
    • Planificar i preparar-se abans que tingui lloc un incident.
    • Mitigar els efectes d’actes futurs sobre les víctimes.
    • Respondre a incidents actius.
    • Recuperar-se després d’un incident de violència de masses o terrorisme.
  • Seguretat per a les universitats i els estudiants universitaris. Amb vista a parar atenció a la seguretat als campus, s’ha reconegut també el mes de setembre com el Mes Nacional de la Seguretat als Campus Universitaris. Hi ha desenes de pàgines web dedicades a la seguretat als campus, fins i tot amb recursos sobre la criminalitat en aquest sector.
  • L’anomenat Mes Nacional de l’Herència Hispana, que normalment es commemora del 15 de setembre al 15 d’octubre per reconèixer la història, la cultura i la contribució hispana que han rebut els ciutadans americans. Hi ha una pàgina web de recursos en espanyol destinada a les víctimes d’algun crim de parla hispana.

National Crime Victims' Rights Week April 2 - 8 2017 Strength Resilience Justice 480 x 80

Tots aquests recursos estan dissenyats per poder desenvolupar, de manera ràpida, campanyes de conscienciació pública durant l’any i per a la Setmana Nacional dels Drets de les Víctimes del Crim (NCVRW, per les sigles en anglès). El mes d’abril es va celebrar amb el lema: “Força, Resistència, Justícia”. Enguany ha tractat de reflectir aquesta visió futura en la qual totes les víctimes són enfortides pel suport que reben, en què les organitzacions responen als seus reptes i les comunitats poden accedir a la justícia col·lectiva.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

L’Observatori per a la Prevenció de l’Extremisme Violent es posa en marxa a Barcelona

OPEVEl mes de gener passat, 320 representants de 172 organitzacions de la societat i moviments socials de 22 països es van reunir a Barcelona amb l’objectiu de prevenir l’extremisme violent. De la reunió en va sorgir el Pla d’acció de la societat civil euromediterrània per a la prevenció de totes les formes d’extremisme violent.[1] Dins el Pla s’incloïa la creació de l’Observatori per a la Prevenció de l’Extremisme Violent (OPEV),[2] per tal de donar suport a la implementació del Pla.

El Pla d’acció parteix de la base que centrar la lluita contra l’extremisme violent en mesures antiterroristes deixa fora la societat civil, que compta amb energies crucials per generar cohesió social i, en conseqüència, prevenir la radicalització violenta, afrontant els factors que l’afavoreixen. En aquesta direcció, la creació de societats obertes, equitatives, inclusives i plurals, basades en el respecte dels drets humans, constitueix una alternativa sòlida i atractiva al radicalisme violent.

L’extremisme violent erosiona els fonaments de la nostra societat, promou l’odi i la discriminació i fa impossible la convivència pacífica. L’extremisme parteix d’idees polítiques, socials o religioses que rebutgen l’statu quo i que estan basades en valors totalitaris, fanàtics, intolerants, antidemocràtics i antipluralistes. Pretenen obtenir els seus objectius amb la violència, tan extrema com sigui necessària. Sovint pren com a enemic un grup ètnic, una ideologia, una religió o una classe social i en propugna, pràcticament, l’extinció.

La presència de l’extremisme violent a la regió euromediterrània és força notable. Aprofitant la presència a la zona de grups gihadistes que practiquen la violència indiscriminada, moviments populistes d’extrema dreta, racistes i islamòfobs estan pressionant els governs cap a la intolerància, l’odi i les retallades de drets, que, en la pràctica, afecten grups específics, circumstància que no farà sinó empitjorar el problema en el futur.

El proper 21 de setembre l’OPEV presenta un primer informe sobre l’evolució de la legislació antiterrorista a la regió i les conseqüències que les reformes legislatives poden tenir en la mateixa radicalització violenta, amb la intenció d’obrir un fòrum de reflexió sobre aquest tema que ajudi a trobar solucions pacificadores.

[1] Vid. http://novact.org/2017/01/el-pla-daccio-de-la-societat-civil-de-la-regio-euromediterrania-per-la-prevencio-de-totes-les-formes-dextremisme-violent/

[2] Vid. http://novact.org/2017/02/web-opev/

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

L’ús dels drons per millorar la seguretat viària, en fase experimental a França

Després de dotze anys de descens continuat de la mortalitat viària a França, l’any 2014 es va incrementar en un 3,5%.[1] El Govern francès va reaccionar i el 26 de gener de 2015 el ministre de l’Interior, Bernard Cazeneuve, va presentar al primer ministre un pla d’urgència de 26 mesures per a la seguretat del trànsit,[2] de les quals 19 estaven implementades en data 2 d’octubre de 2015. En aquesta data es va reunir el Comitè Interministerial de la Seguretat Viària, presidit pel primer ministre, Manuel Valls, que va decidir 22 mesures orientades a: intensificar la lluita contra els comportaments perillosos; protegir els més vulnerables; incorporar la seguretat viària a l’era digital, i garantir la igualtat de tots davant de la llei. Entre el primer paquet de mesures destinades a lluitar contra els comportaments perillosos s’incloïa “Experimentar la utilització de drons al servei de la seguretat del trànsit. Experimentar la utilització de sistemes de lectura automatitzada de plaques de matrícula per lluitar contra la manca d’assegurança obligatòria dels vehicles”.

Dron

La gendarmeria francesa va començar a utilitzar dos models de drons en fase de proves per millorar la seguretat del trànsit i, en un informe del 3 de febrer de 2016, va concloure els aspectes següents:

  • Des del punt de vista tècnic, el primer aparell era fàcil d’utilitzar, els ajuts al telepilotatge eren ergonòmics i tenia una autonomia de vol de trenta minuts. La qualitat de la imatge era excepcional. La càmera permetia la lectura d’una placa de matrícula d’un vehicle en moviment en format fotogràfic amb una latència d’un minut. Es desplaçava fàcilment d’una zona de control a una altra i presentava una gran flexibilitat en el seu ús. Per contra, el segon aparell, tot i la robustesa i autonomia de vol (dues hores), presentava alguns inconvenients, com una càmera que no permetia la lectura de les matrícules ni de vehicles aturats ni de vehicles en moviment, entre altres inconvenients.
  • Per tal d’optimitzar les decisions operatives i el control dels vols, els dos aparells traslladaven simultàniament les imatges a la tauleta de telepilotatge del pilot i a un terminal tipus smartphone del cap del dispositiu.
  • Des del punt de vista operatiu van constatar l’eficàcia dels aparells en diversos àmbits. Els dos aparells detectaven fàcilment infraccions com, per exemple, no respectar el senyal de STOP, no respectar la distància de seguretat, no portar casc (detectat per un dels aparells, no per l’altre), però cap dels dos detectava la conducta de conduir fent ús del telèfon mòbil. Així mateix, tots dos permetien seguir amb precisió la trajectòria de fugida del delinqüent sobre la via per orientar la seva persecució. Malgrat que la utilització de drons per a la persecució d’il·lícits contra la seguretat viària està en fase experimental, el Ministeri de l’Interior francès podria tenir la intenció de substituir la utilització d’helicòpters per la de drons per tal de reduir despeses. El fabricant francès Gruau va proposar a la gendarmeria un prototipus totalment equipat: un Citroën Berlingo amb espai per transportar un dron.
  • Abans de la generalització de l’ús d’aquests aparells s’han de superar alguns problemes tècnics com la qualitat de les òptiques, el grau de precisió per mesurar la velocitat, el risc d’accident en cas d’avaria de l’aparell i diverses qüestions jurídiques encara pendents.

Per ampliar informació es poden consultar els següents enllaços (en francès):

https://www.lesechos.fr/27/01/2016/lesechos.fr/021652532769_securite-routiere—des-drones-testes-par-la-gendarmerie-pour-traquer-les-delits.htm

https://www.nextinpact.com/news/100953-securite-routiere-gendarmerie-juge-interessantes-premieres-experimentations-drones.htm

http://www.ledauphine.com/france-monde/2016/01/29/la-gendarmerie-teste-des-drones-verbalisateurs

Loi nº 2016-1428 du 24 octobre 2016 relative au renforcement de la sécurité de l’usage des drones civils: https://www.legifrance.gouv.fr/eli/loi/2016/10/24/DEVX1614320L/jo/texte

http://www.conseil-national-securite-routiere.fr/

També es poden consultar dos apunts ja publicats en aquest blog:

https://notesdeseguretat.blog.gencat.cat/2016/12/14/noves-normes-per-a-drons-per-garantir-la-seguretat-i-la-privacitat-a-la-unio-europea/

https://notesdeseguretat.blog.gencat.cat/2016/07/13/mesures-per-controlar-laugment-de-delictes-i-amenaces-a-lespai-aeri-comesos-amb-drons/

[1] Dades aportades per l’Observatori Interministerial de la Seguretat Viària (ONISR).

[2]http://www.securite-routiere.gouv.fr/medias/espace-presse/publications-presse/comite-interministeriel-de-la-securite-routiere-preside-par-manuel-valls-premier-ministre2

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

 

El Sistema d’Informació Schengen en evolució

Schengen Information System (SIS)El desembre passat, la Comissió Europea va endegar un conjunt de propostes per tal de respondre als diferents reptes que s’han identificat com a prioritaris: el fenomen migratori i els reptes en seguretat. Les propostes intenten reforçar i ampliar l’abast del Sistema d’Informació Schengen (SIS) en tres aspectes; el retorn de nacionals de països tercers que resideixen de forma il·legal a la Unió, el control de fronteres i la cooperació policial i judicial.[1]

Les propostes, al seu torn, intenten resoldre un seguit de deficiències que s’han detectat respecte al SIS. Entre les més importants, hi ha la falta d’estandardització a l’hora d’introduir les alertes,[2] la falta d’informació rellevant en alguns casos i la cobertura insuficient d’alguns perfils de persones que no són subjectes a control sistemàtic a les fronteres.[3]

La Comissió, a partir de l’informe del High-level Expert Group on Information Systems and Interoperability (HLEG), presenta diverses iniciatives que poden comportar canvis substancials en el SIS:

  • Obligació d’entrar les alertes sobre decisions de retorn. Fins ara, els estats podien incloure una alerta en cas de prohibir una entrada. Amb la nova proposta hi estaran obligats en el cas de: els nacionals de països tercers (NP3) que resideixen de manera il·legal, els NP3 a qui es denega l’entrada o l’autorització d’estada, i aquells NP3 subjectes a extradició per motius penals.
  • Noves alertes i controls. Es proposa la creació d’una nova categoria d’unknown wanted persons connectades amb la criminalitat i l’ampliació d’una categoria ja existent sobre persones deparageudes, que inclouria els menors amb un alt risc de segrest per part de la família.[4]
  • Ampliació de l’ús de dades biomètriques. Es vol reforçar l’ús de les empremtes digitals i el reconeixement facial,[5] així com incloure nous elements biomètrics com les empremtes del palmell de la mà.
  • Ampliació de les agències que poden fer ús del SIS. Més enllà de les autoritats nacionals de cada país, s’hi vol donar accés a les agències d’Europol, a la Guàrdia Costanera i de Fronteres Europea i a la futura unitat central d’ETIAS. També a les autoritats amb competències en immigració o sistemes de justícia.
  • La integritat de les dades i el sistema de seguretat del SIS. Tenint en compte l’ampliació de dades sensibles i del tipus d’alerta, així com el nombre d’agències que hi tindran accés, es desenvoluparà un procediment per garantir la integritat i la seguretat del SIS.

Així doncs, aquests canvis, juntament amb totes les iniciatives que s’impulsen des de les institucions europees, faran que el SIS es converteixi en una base de dades que podrà anar molt més enllà del seu objectiu inicial, la identificació de persones. De fet, aquesta inquietud ja va aparèixer amb els canvis que s’hi van introduir el 2006.[6] Tot plegat ha propiciat que el SIS pugui passar de ser una eina d’identificació de persones  a ser una eina d’investigació criminal, d’antiterrorisme i control de la immigració.[7]

 [1] Aquestes tres propostes dirigides al SIS s’emmarquen en tot un seguit d’iniciatives que persegueixen els mateixos objectius: reforçar les fronteres exteriors i enfortir la col·laboració i l’intercanvi d’informació. Entre les més destacades, la Guarda Costanera i de Fronteres Europea, l’establiment del EU entry/exit system (EES), l’European travel information and authorisation System (ETIAS) o la modificació del Schengen Borders Code, que obligarà els estats membres a fer controls sistemàtics de persones que entrin i surtin de l’espai Schengen contrastant-ho amb les bases de dades rellevants, entre d’altres, el SIS.

[2] Cosa que pot comportar que, per a una mateixa persona, es creïn diverses alertes amb diferents continguts.

[3] En aquest cas, i més enllà d’aspectes delictius, es parla dels nacionals de països tercers sense permís de residència o amb un permís caducat.

[4] Hi podríem incloure les menors que puguin ser objecte d’ablació.

[5] La utilització del reconeixement facial reforçarà les identificacions si es coordina amb el proposat EU entry/exit System (EES),  sobretot en els controls d’accessos a fronteres.

[6] Ja al 2006, es va connectar el sistema SIS a altres sistemes com l’Eurodac o el Visa Information System (VIS), de manera que es va possibilitar la consulta en qualsevol control efectuat per la policia; es va ampliar el nombre d’agències amb accés a la base de dades, etc.

[7] Aquesta situació ja ha obert el debat sobre la protecció de dades, l’ús d’aquestes dades i els drets fonamentals de les persones que apareixen a la base de dades.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

Valoració positiva del Programa contra la violència juvenil

Entre finals de 2011 i començaments de 2012 es va posar en marxa al Regne Unit un programa per posar fi a la violència juvenil i grupal (EGYV, per les seves sigles en anglès – Ending Gang and Youth Violence). En els quatre anys que ha estat en marxa, hi han participat 52 autoritats locals (eren 33 en iniciar-se el programa) i s’ha creat una xarxa de prop de 100 experts amb experiència de primera línia en el treball amb bandes juvenils.

El programa se centrava en set àrees temàtiques:

  • Enfortiment del lideratge local
  • Localització i ubicació dels problemes
  • Col·laboració entre diverses agències
  • Avaluació i remissió
  • Intervencions focalitzades i efectives
  • Recorreguts de justícia penal
  • Mobilització de les comunitats

endling_gang_youth_violenceEl novembre de 2016 s’ha publicat l’informe independent de valoració de l’impacte que ha tingut aquest programa. Per a l’avaluació, s’han fet dues enquestes (una abans d’iniciar el programa i l’altra al final, el setembre de 2015) i s’han analitzat les respostes de 20 de les àrees locals que han participat en el programa, distribuïdes en dues cohorts de 10, en funció de si s’havien incorporat al projecte en el moment inicial (el 2012) o més endavant (el 2014). A més, s’han examinat amb més detall sis àrees locals (tres de cada grup temporal), en les quals s’han portat a terme 39 entrevistes qualitatives a professionals dels diversos àmbits implicats. També s’ha tingut en compte el seguiment que s’ha dut a terme de les recomanacions que es van fer en una revisió de la situació per part d’homòlegs.

Les àrees locals han informat que el programa EGYV ha tingut un “efecte galvanitzador” en la millora del treball de participació de les diverses agències que ofereixen suport a les àrees per implementar estratègies en resposta a les qüestions locals més agudes. Les revisions fetes per homòlegs s’havien implementat majoritàriament (el 89% en el grup d’àrees incorporades al programa el 2012, i el 71% en el grup de les incorporades el 2014). La valoració feta en conjunt ha estat molt positiva, ja que destaquen millores en totes les àrees temàtiques. Malgrat que hi ha algunes diferències entre les dues cohorts, l’efecte més significatiu és que les àrees que es van incorporar al programa el 2014 s’han beneficiat de l’experiència apresa en els dos anys que portava en marxa el projecte.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

ETIAS: mètode preventiu en les estratègies de seguretat

La seguretat interna de la Unió Europea ha estat un tema constant des de l’inici del mandat del president de la Comissió Europea, Jean Claude Juncker. En el seu discurs del setembre passat, Juncker va anunciar que el novembre es proposarà la creació d’un Sistema Europeu d’Informació i Autorització de Viatgers (ETIAS). Es tracta d’un sistema automatitzat que permetrà determinar qui té permís per viatjar a, i a través de, l’espai Schengen.

Què és ETIAS? ETIAS serà un sistema automatitzat creat per identificar els riscos associats als visitants exempts de visat que viatgin a l’espai Schengen. Tots els ciutadans de tercers països exempts de visat que planegin viatjar a l’espai Schengen hauran de sol·licitar una autorització abans d’iniciar el seu viatge a la UE. La informació recollida a través del sistema, en el ple respecte als drets fonamentals i a la normativa de protecció de dades, permetrà verificar els possibles riscos de seguretat per al conjunt de la Unió i els seus ciutadans.

La decisió final de concedir o denegar l’entrada d’un ciutadà d’un tercer país recaurà sobre els guàrdies de frontera nacionals, que estan duent a terme controls a les fronteres sota el codi de fronteres Schengen, prèvia verificació dels viatgers de tercers països exempts de visat. En definitiva, ETIAS identificarà les persones que poden plantejar un risc de seguretat per al conjunt de la UE abans que entrin per qualsevol de les fronteres exteriors.

Alhora, ETIAS està dissenyada per ser interoperable amb els sistemes existents, com ara el Sistema d’Entrada i de Sortida (EEE). També s’establirà la interoperabilitat amb altres sistemes d’informació per ser consultada per ETIAS, com el Sistema d’Informació de Visats (VIS), la base de dades d’Europol, el Sistema d’Informació Schengen (SIS), Eurodac i el Sistema Europeu d’Informació de Registres Penals (ECRIS).

ETIAS proporcionarà informació vital necessària per a les autoritats dels estats membres per actuar amb cert grau de prevenció abans que un ciutadà presumptament perillós per a la seguretat de la Unió arribi a les fronteres exteriors de Schengen;  millorarà la detecció del tràfic d’éssers humans (particularment en el cas de menors d’edat); ajudarà a abordar el problema de la criminalitat a les fronteres, i facilitarà la identificació de les persones la presència de les quals a l’espai Schengen podria plantejar una amenaça a la seguretat de la Unió.

Els estats membres i Europol tindran accés a ETIAS, sota condicions estrictament definides com són la prevenció, detecció o investigació de delictes de terrorisme o altres delictes greus. Aquest accés només es concediria per a casos concrets i només després de consultar les bases de dades penals nacionals i les bases de dades d’Europol. Totes les sol·licituds de consulta de les dades emmagatzemades a ETIAS estaran subjectes a un procés de verificació, que durà a terme un tribunal o una autoritat independent.

ETIAS es construirà sobre la base dels sistemes d’informació existents (EES, SIS, VIS, Europol, Eurodac i ECRIS). El desenvolupament i l’aplicació d’EES i ETIAS s’han de dur a terme conjuntament i en paral·lel, per assegurar un considerable estalvi de costos. El cost per al desenvolupament d’ETIAS s’estima en 212,1 milions d’euros i el cost mitjà anual de les operacions, en 85 milions d’euros. S’espera que ETIAS sigui completament operatiu l’any 2020.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français