Acord sobre la transparència en les transferències d’actius criptogràfics i contra el blanqueig de capitals

La Unió Europea està dificultant que els delinqüents facin un mal ús de les criptomonedes amb finalitats criminals. Els negociadors de la presidència del Consell i del Parlament Europeu han arribat a un acord sobre la proposta d’actualització de les normes sobre la informació que acompanya les transferències de fons ampliant l’àmbit d’aplicació d’aquestes normes a les transferències de criptoactius.

La introducció d’aquesta nova regulació garantirà la transparència financera en els intercanvis de criptoactius i proporcionarà a la UE un marc sòlid i proporcional que compleixi amb els estàndards internacionals més exigents sobre l’intercanvi de criptoactius, en particular les recomanacions 15 i 16 del Grup de Treball d’Acció Financera (GAFI), l’organisme de vigilància mundial del blanqueig de capitals i el finançament del terrorisme. Això és especialment oportú en el context geopolític actual.

L’objectiu d’aquesta reforma és introduir l’obligació per als proveïdors de serveis de criptoactius de recopilar i fer accessible certa informació sobre l’origen i el beneficiari de les transferències d’actius criptogràfics que operen. Això és el que fan actualment els proveïdors de serveis de pagament per a les transferències bancàries, la qual cosa garantirà la traçabilitat de les transferències de criptoactius per tal de poder identificar millor les possibles transaccions sospitoses i bloquejar-les.

El nou acord permetrà a la UE fer front als riscos del blanqueig de capitals i finançament del terrorisme vinculats a aquestes noves tecnologies, alhora que concilia la competitivitat, la protecció dels consumidors i els inversors i la protecció de la integritat financera del mercat interior.

El nou acord requereix que el conjunt complet d’informació de l’originador viatgi amb la transferència de criptoactius, independentment de la quantitat d’actius criptogràfics que s’estiguin transaccionant.

Pel que fa a la protecció de dades, els legisladors van acordar que el Reglament general de protecció de dades (GDPR) continua sent aplicable a les transferències de fons i que no s’establiran normes separades de protecció de dades.

La millora de la traçabilitat de les transferències de criptoactius també farà que sigui més difícil que les persones i entitats subjectes a mesures restrictives intentin eludir-les. A més, els proveïdors de serveis de criptoactius hauran d’implementar polítiques, procediments i controls interns adequats per mitigar els riscos d’evasió de les mesures restrictives nacionals i de la Unió.

De manera més general, la totalitat de les sancions ja s’apliquen a totes les persones físiques i jurídiques, incloses les que operen en el sector de les criptomonedes.

En el seu moment, els estats membres hauran d’assegurar-se que tots els proveïdors de serveis d’actius criptogràfics es qualifiquin com a entitats obligades segons la quarta directiva AML. Això permetrà a la UE alinear-se amb les recomanacions del GAFI i igualar les condicions de joc entre els estats membres que han desenvolupat fins ara diferents enfocaments en aquest sentit.

Els legisladors també van acordar la urgència de garantir la traçabilitat de les transferències de criptoactius i van optar per alinear el calendari d’aplicació d’aquesta regulació amb el de la regulació dels mercats de criptoactius (MiCA).

Aquesta proposta forma part d’un paquet de propostes legislatives per enfortir les normes de la UE contra el blanqueig de capitals i el finançament del terrorisme (AML/CFT) presentades per la Comissió el 20 de juliol del 2021. El paquet també inclou una proposta per crear una nova autoritat de la UE per lluitar contra el blanqueig de capitals.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

Suport a Hondures del PNUD per enfortir les polítiques de seguretat ciutadana

El Programa de les Nacions Unides per al Desenvolupament (PNUD) ha subscrit un conveni amb Hondures per donar suport a l’enfortiment de la política integral de convivència i seguretat ciutadana amb enfocament de gènere i drets humans.

Segons un comunicat de la Secretaria de Seguretat del país centre-americà, van signar l’acord el ministre hondureny de Seguretat, Ramón Sabillón, i la representant resident adjunta del PNUD a Hondures, Rose Diegues.

L’objectiu del conveni és enfortir les accions de l’Estat hondureny en el marc de la política de convivència i seguretat ciutadana, per fer front als factors de risc associats als fenòmens de violència i convivència, i fomentar la prevenció de la violència i reforçar la convivència pacífica.

Cal esmentar que Hondures va registrar l’any 2021 una mitjana de 41,59 assassinats per cada 100.000 habitants, una taxa molt alta per a un país que no viu una guerra interna.

Un dels principals problemes d’Hondures, un dels països de la regió utilitzats per al pas de la droga que arriba de Sud-amèrica amb destí als Estats Units, és la violència causada pel crim organitzat i el narcotràfic.

Així doncs, l’acord estableix la revisió i actualització de la Política Integral de Convivència i Seguretat Ciutadana 2023-2032 amb enfocament de gènere, així com el disseny de l’Estratègia Nacional de Prevenció a Hondures amb enfocament de gènere 2023-2027. D’aquesta manera s’adquireix el compromís de proporcionar una resposta efectiva a les demandes de la societat en seguretat ciutadana en la prestació de serveis, presa de decisions i un procés previ d’anàlisi i valorització d’aquestes necessitats.

El procés de verificació i actualització de la política pública de seguretat ciutadana ha de ser l’instrument per obrir espais socials al diàleg propositiu per prevenir la violència, fomentar la convivència pacífica i potenciar el desenvolupament humà sostenible que propiciï un millor desenvolupament institucional com a forma de millorar la governabilitat democràtica i la seguretat ciutadana.

El PNUD ha anat donant suport a la zona als processos d’elaboració i enfortiment de polítiques públiques nacionals de seguretat ciutadana, amb l’ús d’eines pròpies desenvolupades per ajudar els països en aquests processos. Aquest organisme també fomenta l’intercanvi de lliçons apreses i la implementació de metodologies participatives per treballar des del disseny, la validació, la implementació i l’avaluació d’aquestes polítiques.

Així mateix, el PNUD treballa la seguretat ciutadana des d’una perspectiva de prevenció i atenció de la violència, amb la finalitat de crear les condicions socials que permetin millorar la qualitat de vida de la població i l’accés a un sistema de justícia eficaç, tant en el pla nacional com en el local.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

Codi de fronteres Schengen: el Consell Europeu adopta un nou enfocament

Com a part del treball realitzat sota la presidència francesa per reformar i reforçar l’espai Schengen davant els nous reptes, el Consell Europeu ha adoptat un nou enfocament general sobre la reforma del codi de fronteres de Schengen.

Aquesta reforma:

  • ofereix noves eines per combatre la instrumentalització dels fluxos migratoris: estableix un nou marc legal per a les mesures a les fronteres exteriors en cas de crisi sanitària, a partir de les lliçons apreses de l’experiència amb la pandèmia de la COVID-19;
  • actualitza el marc legal per a la reintroducció dels controls a les fronteres interiors per tal de salvaguardar el principi de lliure circulació, alhora que respon a les amenaces persistents;
  • introdueix mesures alternatives a aquests controls.

El text defineix la instrumentalització dels migrants com una situació en què un tercer país o un actor no estatal fomenta o facilita el moviment de nacionals de tercers països cap a les fronteres exteriors de la UE o cap a un estat membre per tal de desestabilitzar la UE o un estat membre. La reforma introdueix noves mesures per combatre aquest fenomen, com ara limitar el nombre de punts de pas a la frontera exterior o limitar-ne l’horari d’obertura, i intensificar la vigilància fronterera.

Mesures a les fronteres exteriors en cas de crisi sanitària

El text preveu la possible adopció ràpida de normes mínimes vinculants sobre restriccions temporals de viatge a les fronteres exteriors en cas d’amenaça per a la salut pública. Això reforçarà les eines actualment disponibles aplicades durant la pandèmia de la COVID-19, que s’han basat en recomanacions no vinculants.

El reglament d’execució vinculant que ha d’adoptar el Consell en aquestes situacions inclourà restriccions mínimes, amb la possibilitat que els estats membres apliquin restriccions més estrictes si les condicions ho exigeixen.

Reintroducció dels controls a les fronteres interiors

El text estableix procediments més estructurats per a la reintroducció dels controls a les fronteres interiors, amb garanties més fortes. Té en compte una recent sentència del Tribunal de Justícia de la UE que va confirmar el principi de llibertat de circulació dins de l’espai Schengen, alhora que especifica les condicions per a la reintroducció dels controls a les fronteres interiors. En aquest sentit, ofereix possibles respostes a les amenaces persistents a les polítiques públiques i la seguretat interna.

Si es confirma una necessitat continuada de controls a les fronteres interiors més enllà de dos anys i sis mesos, l’estat membre afectat haurà de notificar a la Comissió la seva intenció de prolongar encara més els controls de les fronteres interiors, i haurà de justificar-ho i especificar la data en què espera aixecar els controls. A continuació, la Comissió emetrà una recomanació, també relativa a aquesta data, i pel que fa als principis de necessitat i proporcionalitat, que l’estat membre haurà de tenir en compte.

Promoció de mesures alternatives

El text actualitza el codi de fronteres de Schengen proporcionant mesures alternatives als controls de les fronteres internes, en particular proposant un marc més eficaç per als controls policials a les regions frontereres dels estats membres.

Així mateix, el text introdueix un nou procediment per abordar els moviments no autoritzats de migrants irregulars dins de la UE. En el context d’un marc de cooperació bilateral basat en l’acció voluntària dels estats membres interessats, aquest mecanisme permetrà a un estat membre traslladar els nacionals de tercers països detinguts a la zona fronterera i que es troben il·legalment al seu territori a l’estat membre d’on han arribat, en el context de la cooperació policial transfronterera operativa.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

Europa intensifica la lluita contra la delinqüència transfronterera

Per intensificar la lluita contra la delinqüència transfronterera, el Consell Europeu ha adoptat els mandats de negociació sobre una proposta relativa a l’intercanvi d’informació digital en casos de terrorisme i una proposta per crear una plataforma de col·laboració destinada als equips conjunts d’investigació. Aquestes propostes formen part dels treballs en curs per modernitzar i digitalitzar la cooperació judicial transfronterera, amb vista a facilitar als fiscals i jutges l’intercanvi d’informació i portar davant la justícia el creixent nombre de delinqüents i terroristes que actuen a través de les fronteres.

Actualment, els estats membres comparteixen informació amb Eurojust sobre casos relacionats amb el terrorisme a través de diversos canals. Aquesta informació s’inclou a continuació en el Registre Judicial Antiterrorista Europeu, un sistema tècnicament obsolet que no permet una confrontació adequada de la informació.

La proposta té per objecte corregir aquestes deficiències i permetre que Eurojust desenvolupi un paper més ferm i proactiu en suport de la coordinació i la cooperació entre les autoritats nacionals encarregades d’investigar i enjudiciar delictes de terrorisme.

La proposta inclou:

  • Crear un sistema modern i digital de gestió de casos que emmagatzemi aquesta informació i permeti confrontar-la.
  • Facultar Eurojust per detectar millor els vincles entre investigacions i actuacions judicials transnacionals en l’àmbit del terrorisme i per informar proactivament els estats membres sobre vincles trobats.
  • Crear un canal de comunicació digital segur entre els estats membres i Eurojust.
  • Simplificar la cooperació amb tercers països concedint als fiscals d’enllaç nomenats a Eurojust accés al sistema de gestió de casos.

Els ministres també tractaran d’adoptar una orientació general sobre el projecte de Reglament pel qual es crea una plataforma de col·laboració per als equips conjunts d’investigació (ECI). Aquests equips són creats per desenvolupar investigacions penals específiques durant un període establert. Els creen les autoritats competents de dos estats membres o més, amb la possible participació de tercers països afectats, per gestionar de forma conjunta investigacions transfrontereres. El marc dels ECI permet als membres de l’equip intercanviar proves directament, sense necessitat de procediments tradicionals de cooperació judicial.

La plataforma proposada facilitarà la coordinació i la gestió quotidianes dels ECI, assegurarà l’intercanvi i l’emmagatzematge temporal d’informació operativa i proves i garantirà una comunicació segura i la traçabilitat de les proves. Ha de ser accessible a través d’una connexió segura per internet i inclourà un sistema d’informació centralitzat i una connexió entre aquest sistema i les eines informàtiques pertinents utilitzades pels ECI. Es fomentarà l’ús de la plataforma, però aquest seguirà sent voluntari.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

El Consell Europeu intensifica la lluita contra les drogues il·legals

Per intensificar la lluita contra les drogues il·legals, el Consell Europeu ha adoptat, a començaments de juny d’enguany, un mandat de negociació sobre la proposta relativa a l’Agència de la Unió Europea sobre Drogues, destinada a convertir l’actual Observatori Europeu de les Drogues i les Toxicomanies en una agència de ple dret i, sobretot, a reforçar el seu paper.

El nou Reglament proporcionarà a l’Agència els mitjans per respondre de forma més eficaç als nous reptes en matèria de salut pública i seguretat que plantegen les drogues il·legals, prestarà un millor suport als estats membres i contribuirà a millorar la situació internacional.

La recollida, l’anàlisi i la difusió de dades seguiran sent la principal tasca de l’Agència, però en el marc del mandat reforçat també podrà:

  • Desenvolupar capacitats generals d’avaluació de les amenaces per a la salut i la seguretat a fi de detectar ràpidament noves amenaces, i desenvolupar exercicis periòdics de prospectiva per detectar els reptes de futur.
  • Cobrir específicament el policonsum de substàncies, que és el consum de drogues en combinació amb altres substàncies lícites o il·lícites i que és cada cop més freqüent.
  • Augmentar la seva cooperació amb els punts focals nacionals, la posició dels quals es reforçaria, cosa que els permetria facilitar a l’Agència dades pertinents sobre la situació nacional en matèria de drogues i drogoaddiccions.
  • Establir una xarxa de laboratoris que permeti a l’Agència accedir a informació forense i toxicològica.
  • Desenvolupar intervencions basades en dades contrastades per sensibilitzar i emetre alertes quan apareguin en el mercat substàncies especialment perilloses.

El Reglament també aclarirà el paper de l’Agència en l’àmbit de la cooperació internacional, de manera que pugui participar plenament en aquest tipus d’activitats i respondre a les peticions de tercers països i organismes internacionals.

Les negociacions amb el Parlament Europeu s’han d’iniciar una cop aquest hagi adoptat la seva posició.

Cal recordar que l’Observatori Europeu de les Drogues i les Toxicomanies es va crear l’any 1993 a Lisboa. El seu objectiu és proporcionar a la Unió Europea i als estats membres informació real i comparable sobre les drogues, les toxicomanies i les seves conseqüències, amb la finalitat que serveixi de base per a l’elaboració de polítiques, i orientar les iniciatives de lluita contra les drogues. El seu funcionament ha millorat considerablement la disponibilitat d’informació sobre drogues i toxicomanies a tota la UE i també a escala internacional.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

Nova dura ofensiva del govern d’El Salvador contra les maras

Després de mesos de relativa calma i amb nivells de violència al carrer força reduïts, els assassinats han augmentat novament a nivells no vistos des de fa quasi 30 anys al país centreamericà. Es podria dir que la fràgil treva de les maras ha arribat a la fi.

Com a conseqüència d’aquesta situació, l’Assemblea legislativa va aprovar fa unes setmanes una polèmica sol·licitud de l’Executiu per combatre les maras orientada a reformar el codi penal per endurir les condemnes contra els membres d’aquestes bandes.

Tal com informava bbc.com en un article, la mesura té lloc després que el govern de Nayib Bukele demanés a l’Assemblea que es declarés l’estat d’excepció al país, en haver-se produït més de 80 assassinats només durant un cap de setmana.

Les normes, que de moment s’implementaran durant un mes, tot i que es poden anar prorrogant, inclouen la suspensió de la llibertat d’associació, del dret de defensa i de la inviolabilitat de la correspondència. Actualment, amb la recent reforma aprovada, els membres de les maras podran ser sancionats amb penes de 20 a 40 anys de presó, mentre que els líders d’aquests grups podran rebre entre 40 i 45 anys d’internament penitenciari.

En un dels punts més polèmics, la reforma del Codi penal inclou també considerar com a adults –i jutjar-los com a tals– els membres d’aquests grups majors de 12 anys. Aquesta seria la primera vegada que el govern aprova una pena específica per a aquells a qui consideri membre de les maras. Abans, a El Salvador aquests membres eren considerats com a terroristes i se’ls processava sota aquesta figura, encara que fos complicat comprovar la seva participació en aquestes agrupacions, i les sentències variaven entre els sis i els nou anys de presó.

En aquesta línia, el govern ha reforçat la seguretat als carrers i ha sol·licitat al Congrés aprovar l’estat d’excepció. La mesura, aprovada per la majoria oficialista del Legislatiu, limita la llibertat d’associació, suspèn el dret de ser informat de les raons de la detenció, amplia de 72 hores a 15 dies el termini de la detenció i permet a les autoritats intervenir els telèfons mòbils dels qui considerin sospitosos.

Segons les darreres informacions, les autoritats havien detingut més de 3.000 presumptes membres de maras. Paral·lelament, el president Bukele va anunciar per Twitter que havia ordenat limitar l’alimentació i les sortides al pati dels membres de maras empresonats i que els havien retirat els matalassos per dormir. Des de fa uns dies, el menjar és racionat i els 16.000 membres empresonats no han sortit de les seves cel·les.

D’entre les diverses reaccions que s’han produït arran dels recents esdeveniments, cal destacar la del secretari general de l’ONU, Antonio Guterres, la de la Comissió Interamericana de Drets Humans o la de Human Rights Watch o Amnistia Internacional, que van mostrar la seva preocupació per la situació del país i confien que les mesures que s’estan prenent estiguin en línia amb les lleis i estàndards internacionals dels drets humans.

Cal destacar que aproximadament 70.000 membres de maras operen a El Salvador i lluiten pel control de les operacions d’extorsió i drogues a tot el país centreamericà.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

Dissenyen bosses per ajudar els policies en intervencions amb persones que pateixen trastorn del processament sensorial

L’Alabama Law Enforcement Agency (ALEA) té ara una manera senzilla però eficaç de respondre a les persones que no poden respondre: les bosses sensorials.

Dissenyades per ajudar les persones que pateixen un trastorn del processament sensorial a calmar-se, aquestes bosses ofereixen una manera perquè els agents interactuïn positivament i es comuniquin amb aquestes persones, que pot semblar que representen una amenaça per a ells mateixos o per als altres.

Combinat amb l’entrenament que acompanya el lliurament de les bosses, els funcionaris de l’ALEA poden reconèixer fàcilment els símptomes del trastorn del processament sensorial i saber com relacionar-se amb persones que pateixen una sobrecàrrega sensorial. D’aquesta manera s’evita un malentès que podria fer augmentar la tensió en qualsevol intervenció.

L’any 2013, 12 agències i diversos professionals de l’aplicació de la llei de l’estat d’Alabama es van aplegar en una entitat per crear ALEA. L’agència compta ara amb aproximadament 1.500 empleats en diversos departaments com ara Seguretat Nacional, Seguretat Pública, Compliment d’Ingressos i Justícia Penal. El 2021, tot el personal jurat de l’agència, inclosos els uniformats, els agents especials de l’oficina estatal d’investigació, els oficials de comunicació i els membres de la divisió de llicències de conduir van completar la formació d’inclusió sensorial. Això la va convertir en la primera agència estatal d’aplicació de la llei certificada per KultureCity, una organització sense ànim de lucre especialitzada en l’acceptació i l’acomodació de persones amb processament sensorial i altres discapacitats.

La formació de KultureCity, que es basa principalment en el visionat de vídeos, se centra en inculcar la comprensió, l’acceptació i l’empatia en els primers que responen a aquells amb necessitats sensorials, que s’estima que representen entre el 5 i el 16 per cent de la població dels Estats Units.

Símptoma comú de l’autisme, aquesta discapacitat també afecta persones que pateixen un trastorn per estrès posttraumàtic, demència o ictus. És una condició mèdica en què el cervell té problemes per rebre la informació que arriba a través dels sentits i respondre-hi, el que fa que siguin massa o poc sensibles a determinades coses que veuen, senten, oloren, toquen i tasten.

Les llums brillants, el soroll del carrer, la roba que rasca i altres estímuls poden aclaparar els qui són hipersensibles i provocar-los una crisi emocional i un comportament que pot semblar estrany, fins i tot agressiu. Aquestes persones poden buscar estimulació sensorial mitjançant activitats com cridar, batre els braços o tocar persones aleatòriament, de vegades de manera brusca.

Les persones que experimenten una sobrecàrrega sensorial poden estar tan aclaparades que no poden parlar ni processar mentalment el que se’ls demana que facin. Llavors, pot semblar que estan sota la influència de l’alcohol o les drogues i que no col·laboren de manera deliberada.

Fundada l’any 2013 pel Dr. Julian Maha, al fill del qual se li va diagnosticar un trastorn sensorial, KultureCity ha proporcionat formació i bosses sensorials a més de 50 agències de primeres intervencions als Estats Units. La seva formació, dissenyada per crear acceptació basada en la comprensió de com reaccionen les persones amb necessitats sensorials davant l’estímul, se centra en quatre àrees clau:

  • Compassió per algú amb una discapacitat invisible o necessitat sensorial i consciència de com són de comunes aquestes necessitats.
  • La capacitat de reconèixer algú amb una discapacitat invisible o necessitat sensorial i la millor manera de relacionar-s’hi.
  • Estratègies per ajudar aquestes persones a adaptar-se a una situació que els aclapara.
  • La millor manera de tancar aquesta interacció i ajudar a resoldre la situació d’una manera positiva.

Referències:

CHADD. (2021, September 21). New Research in Sensory Processing Dysfunctionhttps://chadd.org/adhd-weekly/new-research-in-sensory-processing-dysfunction

Office of the Governor of Alabama. (2021, August 3). Governor Ivey Announces Sensory-Inclusive Training for State Law Enforcement Officershttps://governor.alabama.gov/newsroom/2021/08/governor-ivey-announces-sensory-inclusive-training-for-state-law-enforcement-officers/

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

Una estratègia per a una seguretat més sòlida de la Unió Europea en la propera dècada

El Consell Europeu ha aprovat formalment l’anomenada ‘brúixola estratègica’, un ambiciós pla d’acció per enfortir la política de seguretat i defensa de la Unió Europea per a l’any 2030.

L’entorn de seguretat més hostil obliga a fer un gran salt endavant i augmentar la capacitat i la voluntat d’actuar, reforçar la resiliència i invertir més i millor en les capacitats de defensa i seguretat.

La força de la Unió rau en la unitat i la determinació. L’objectiu d’aquesta brúixola estratègica és fer de la UE un proveïdor de seguretat més fort i capaç. La UE ha de ser capaç de protegir els seus ciutadans i de contribuir a la pau i la seguretat internacionals. Amb aquesta estratègia ha de millorar l’autonomia estratègica de la UE i la seva capacitat de treballar amb socis per salvaguardar els seus valors i interessos.

Per tal d’enfortir la seva capacitat per anticipar i dissuadir les amenaces i els reptes actuals i emergents, respondre-hi i salvaguardar els interessos de seguretat de la Unió Europea, la UE ha de:

Potenciar les seves capacitats d’anàlisi d’intel·ligència.

– Desenvolupar equips d’eines i de resposta híbrids que reuneixin diferents instruments per detectar una àmplia gamma d’amenaces híbrides i respondre-hi.

– Desenvolupar encara més la caixa d’eines ciberdiplomàtiques i establir una política de ciberdefensa de la UE per estar més ben preparats i respondre als ciberatacs.

– Desenvolupar una caixa d’eines de manipulació i interferències d’informació estrangera.

– Proporcionar incentius addicionals als estats membres per participar en el desenvolupament de capacitats col·laboratives i invertir conjuntament en facilitadors estratègics i capacitats de nova generació per operar a terra, al mar, a l’aire, al ciberdomini i a l’espai exterior.

– Desenvolupar una estratègia espacial de la Unió per a la seguretat i la defensa.

– Reforçar el paper de la UE com a actor de seguretat marítima.

Una Unió més forta en seguretat ha de contribuir positivament a la seguretat global i transatlàntica.

La brúixola estratègica proporciona una avaluació compartida de l’entorn estratègic en què opera la UE i de les amenaces i reptes als quals s’enfronta. El document fa propostes concretes d’actuació, amb un calendari d’aplicació molt precís, per tal de millorar la capacitat de la UE d’actuar amb decisió en les crisis i de defensar la seva seguretat i els seus ciutadans.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

Evitar l’ús excessiu de la força a través de la formació

En les societats democràtiques, una realitat que han d’afrontar les organitzacions policials és com evitar l’ús excessiu de la força. Sovint el debat se centra en l’exigència de responsabilitats professionals i penals a posteriori, que, també sovint, xoca amb una certa “solidaritat”corporativa dels agents que haurien de contribuir a provar els fets. Una  estratègia alternativa (i més positiva) per fer front a aquestes males pràctiques és la que promou que siguin els mateixos companys de patrulla els que aturin o impedeixin aquestes conductes desviades, ja que en casos que han sorgit a la llum pública s’ha evidenciat que, a la vegada que alguns agents s’excedien en l’ús de la força, d’altres que no hi participaven activament tampoc no feien res per evitar-ho.

Als Estats Units, en els darrers anys, arran d’incidents d’abús de la força que han fet la volta al món, s’ha intentat promoure aquestes intervencions a través d’una formació que intenta revertir la passivitat dels agents que no intervenen directament però que presencien els fets. El 2015, qui era el cap de la Policia de Nova Orleans, Michael S. Harrison, va posar en marxa el programa EPIC (Ethical Policing Is Corageous: L’actuació policial ètica és valenta). Per fer-ho va comptar amb l’ajuda del psicòleg Ervin Staub, professor especialitzat en psicologia de la violència.  

El programa parteix de l’enfocament que els policies són persones que en moments puntuals poden estar cansades i estressades, circumstàncies que els poden portar a cometre errors. Els seus companys presents també en el lloc de l’actuació, però que no fan una intervenció sinó que adopten un rol d’observador o espectador, poden detectar aquestes situacions, que poden ser també senyals de malalties mentals o addiccions. D’aquesta manera es pretén evitar les reticències que hi ha als cossos policials relacionades amb el corporativisme i amb la cultura del silenci davant d’aquestes actuacions desviades, ja que la intervenció preventiva no va en detriment del company, sinó que evita l’incident. Per tant, va més enllà del fet de no seguir qui realitza una actuació desviada o d’aturar-lo i es posa l’èmfasi en les causes i en els possibles indicadors.

A la vegada, planteja un canvi de paradigma en com s’entén la lleialtat, que no es vegi com el fet de guardar silenci sobre una actuació incorrecta, sinó que ha de ser la base per prevenir lesions, morts o que els agents posin en risc les seves carreres professionals. És a dir, posa l’èmfasi en la necessitat que els agents tinguin cura els uns dels altres, i es redefineix què es considera donar i rebre suport dels companys.

En la formació es detecten quins són els factors inhibidors que provoquen que un agent mantingui un rol passiu i no aturi una actuació inadequada, com ara la manca d’empatia o la por de quedar en l’ostracisme. També es mostra com, amb algunes petites accions, es poden evitar o aturar aquestes actuacions abans que esdevinguin irregulars: un policia que es fa càrrec de l’actuació quan veu que el seu company es treu les ulleres, o un altre que treu el genoll del company policia del coll d’un detingut.  Altres alternatives que proposen són, per exemple, assenyalar-se la insígnia que es dona als policies que han completat la formació, o fer servir algunes frases clau per prendre el relleu en l’actuació o per fer veure al company policia que cal aturar l’ús de la força.

En els dos anys posteriors a la formació dels agents d’aquesta ciutat, alguns incidents, com les persecucions de vehicles o les denúncies per ús de la força, van baixar, tot i que no està clar fins a quin punt aquest descens estava relacionat amb el programa.

EPIC va ser la base que la facultat de Dret de la Universitat de Georgetown va fer servir per a un altre programa, anomenat ABLE, acrònim d’Active Bystandership in Law Enforcement Policing (Lideratge actiu als cossos de seguretat), al qual ja s’han adherit més de 200 cossos policials dels EUA.  

Per obtenir més informació podeu consultar els enllaços següents:

Programa EPIC

http://epic.nola.gov/home/

https://www.baltimorepolice.org/transparency/bpd-policies/1-ethical-policing-courageous-epic-training-lesson-plan

Programa ABLE

The New York Times. “A New Message for Police: If You See Something, Say Something”, 27 de febrer de 2022.

BBC News: “Ervin Staub: A Holocaust survivor’s mission to train ‘heroic bystanders’”

https://www.bbc.com/news/world-us-canada-54339252

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

Comissió Europea: impulsar la cooperació policial transfronterera per millorar la seguretat

La Comissió Europea ha proposat un Codi de cooperació policial de la Unió Europea per millorar la cooperació policial transfronterera entre tots els estats membres i oferir als agents de policia de la UE eines d’intercanvi d’informació més modernes.

Ja que una gran part dels delinqüents actuen a través de les fronteres, els agents de policia de la UE han de poder col·laborar de forma ràpida i eficient. El Codi de cooperació policial, que abraça una Recomanació sobre la cooperació policial operativa i noves formes d’intercanvi d’informació, contribuirà a millorar les operacions transfrontereres, proporcionarà canals i terminis clars per a l’intercanvi d’informació i concedirà a l’Europol un paper més important.

A més, les normes revisades sobre l’intercanvi automatitzat de determinades categories de dades ajudaran a establir vincles entre delictes en tota la UE de manera molt més eficaç. Això contribuirà a evitar les llacunes d’informació, a impulsar la prevenció, detecció i investigació de delictes a la UE i a fomentar la seguretat per a tothom a Europa.

Entre les mesures proposades cal esmentar:

  • Una Recomanació sobre la cooperació policial operativa, que estableix normes comunes sobre la cooperació entre els agents de policia que participen en patrulles conjuntes i que actuen en el territori d’un altre estat membre. Això abraça una llista comuna de delictes pels quals són possibles les persecucions transfrontereres en calent i eines de missatgeria segures perquè els agents de policia es comuniquin amb els seus homòlegs quan realitzin operacions en altres països de la UE.
  • Noves normes sobre l’intercanvi d’informació entre les autoritats policials dels estats membres: els agents de policia d’un estat membre han de tenir un accés equivalent a la informació de què disposen els seus col·legues d’un altre estat membre, en les mateixes condicions. Els estats membres han d’establir un punt de contacte únic, operatiu les 24 hores del dia i els set dies de la setmana, dotat de personal adequat i que funcioni com a “finestreta única” per a l’intercanvi d’informació amb altres països de la UE. La informació sol·licitada haurà d’estar disponible en el termini de vuit hores (per a casos urgents) i de set dies com a màxim. L’Aplicació de la Xarxa d’Intercanvi Segur d’Informació (SIENA), gestionada per l’Europol, s’ha de convertir en el canal de comunicació per defecte.
  • Normes revisades sobre l’intercanvi automatitzat de dades per a la cooperació policial en el marc de la Decisió Prüm, a fi de millorar, facilitar i agilitzar l’intercanvi de dades i contribuir a identificar els delinqüents. Això abraça la suma d’imatges facials de delinqüents sospitosos i condemnats i registres policials a l’intercanvi automatitzat de dades i la introducció d’un encaminador central al qual es puguin connectar les bases de dades nacionals, en comptes de multitud de connexions entre cada base de dades nacional. L’Europol també podrà donar suport als estats membres de manera més eficient mitjançant l’estudi de les dades de països no pertanyents a la UE amb les bases de dades dels estats membres, i ajudar així a identificar els delinqüents coneguts en països tercers.

Properes etapes:

Correspon ara al Parlament Europeu i al Consell examinar i adoptar la Proposta de directiva relativa a l’intercanvi d’informació i el Reglament sobre l’intercanvi automatitzat de dades. La Proposta de recomanació del Consell sobre la cooperació policial operativa ha de debatre-la i adoptar-la ara el Consell, prèvia consulta al Parlament Europeu. La Recomanació serviria aleshores de base perquè tots els estats membres actualitzin els seus acords nacionals o bilaterals vigents.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français