Una agenda antiterrorista per a la UE: anticipar-se, prevenir, protegir i respondre

Així es desprèn de la comunicació del passat mes de desembre de 2020 de la Comissió Europea al Parlament Europeu, al Consell Europeu, al Comitè Econòmic i Social Europeu i al Comitè de les Regions sobre política antiterrorista.

El recent període d’atacs a terres europees ha servit per recordar que el terrorisme continua sent un perill real i actual. A mesura que evoluciona aquesta amenaça, també ho ha de fer la cooperació per contrarestar-la. La naturalesa transnacional de les xarxes terroristes requereix un fort enfocament col·lectiu en l’àmbit de la Unió Europea, que salvaguardi i mantingui la societat pluralista, els valors comuns i la forma de vida europea. Els i les ciutadanes tenen dret a sentir-se segurs a casa i al carrer, així com a internet. La UE té un paper clau a l’hora d’ajudar a garantir aquesta seguretat.

La UE continua en alerta terrorista. Persisteix l’amenaça gihadista o inspirada per Daesh, Al-Qaida i els seus afiliats. Les amenaces d’extremistes violents de dreta i esquerra augmenten. La naturalesa dels atacs també està canviant. La gran majoria dels atacs recents els van dur a terme individus que actuaven sols, sovint amb una preparació limitada i armes fàcilment disponibles, dirigits a espais densament concorreguts o altament simbòlics. Tot i que és probable que els atacs amb un sol actor continuïn prevalent, no es poden excloure atacs més sofisticats. La UE també ha d’estar preparada per a les amenaces de tecnologies noves i emergents, com l’ús maliciós de drons, la intel·ligència artificial i el material químic, biològic, radiològic i nuclear. La difusió d’ideologies radicals i de material d’orientació terrorista s’accelera mitjançant l’ús de propaganda en línia, i l’ús de les xarxes socials sovint esdevé una part integral del mateix atac.

En primer lloc, cal ser capaços d’anticipar millor les amenaces existents i emergents a Europa. L’intercanvi d’informació i una cultura de cooperació multidisciplinària i multinivell continuen sent claus per a una avaluació sòlida de les amenaces que pot constituir la base d’una política antiterrorista a prova de futur.

En segon lloc, cal treballar per evitar que es produeixin atacs, abordant i combatent millor la radicalització i les ideologies extremistes abans que arrelin, deixant clar que el respecte a la forma de vida europea, als seus valors democràtics i a tot el que representa no és opcional. Aquesta agenda estableix maneres de donar suport als actors locals i construir comunitats més resistents amb prioritat, en estreta coordinació amb els estats membres, tenint en compte que alguns atacs també han estat realitzats per europeus.

En tercer lloc, per protegir eficaçment els europeus, cal continuar reduint les vulnerabilitats, ja sigui en espais públics o per a les infraestructures crítiques que són essencials per al funcionament de les nostres societats i la nostra economia. És fonamental modernitzar la gestió de les fronteres externes de la UE mitjançant sistemes d’informació de la UE a gran escala nous i actualitzats, amb un suport reforçat per Frontex, i garantir controls sistemàtics a les fronteres externes de la UE. Això és necessari per tancar el que d’una altra manera seria una esquerda de seguretat a l’hora de tornar els combatents terroristes estrangers.

En quart lloc, per respondre als atacs quan es produeixin, cal aprofitar al màxim el suport operatiu que poden proporcionar les agències de la UE, com l’Europol i Eurojust, així com assegurar el marc legal adequat per portar els autors a la justícia i garantir que les víctimes rebin el suport i la protecció que necessiten.

Finalment, el compromís internacional entre els quatre pilars d’aquesta agenda, que facilita la cooperació i promou la creació de capacitats, és essencial per millorar la seguretat a la UE.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

El Consell Europeu aprova l’estratègia europea 2021-2025 contra les drogues

El Consell Europeu va aprovar el mes de desembre passat l’estratègia de la Unió Europea que estableix el marc polític i les prioritats de la política contra les drogues de la UE en el període 2021-2025. L’estratègia té com a objectiu garantir un alt nivell de promoció de la salut, l’estabilitat social i la seguretat, i contribuir a la sensibilització. Sobre la base d’aquesta estratègia, el Consell elaborarà un pla d’acció que establirà les mesures concretes per assolir aquestes prioritats.

Amb aquesta estratègia, la UE i els seus estats membres reafirmen el seu compromís amb un enfocament basat en evidències, exhaustiu i equilibrat entre la reducció de la demanda i l’oferta de drogues, amb la preservació dels drets humans al centre.

En virtut de la reducció del subministrament de drogues, l’estratègia s’orienta a tots els aspectes del mercat de les drogues il·lícites i inclou la prevenció, la dissuasió i la interrupció dels delictes relacionats amb les drogues, en particular la delinqüència organitzada, mitjançant la cooperació judicial i policial, la intel·ligència, la prohibició i la confiscació d’actius criminals, investigacions i gestió de fronteres.

Aquesta àrea prioritària s’ha millorat encara més en comparació amb l’estratègia 2013-2020, per respondre als desafiaments que es produeixen als mercats de drogues europeus. Es caracteritzen per una alta disponibilitat de diversos tipus de drogues, confiscacions cada vegada més elevades, un augment de l’ús de la violència i enormes beneficis, així com l’ús de plataformes de xarxes socials, aplicacions i internet, i internet fosca (darknet) per al tràfic il·lícit de drogues. Aquestes característiques no s’han esvaït durant la crisi del COVID-19, ans al contrari.

L’àrea política de reducció de la demanda de drogues consisteix en una sèrie de mesures de reforç mutu que inclouen prevenció, detecció i intervenció precoç, assessorament, tractament, rehabilitació, reinserció social i recuperació. Aquesta acció ha de ser adequada al context social local i a les necessitats de la població objectiu, estar informada per evidències científiques i ser segura i eficaç. Cal desenvolupar-la mitjançant l’estreta col·laboració de diversos serveis de salut i assistència social.  La crisi de la COVID-19 ha revelat encara més la necessitat de garantir la continuïtat d’aquestes accions.

S’ha afegit un nou capítol dedicat a tractar els danys relacionats amb les drogues. Aquesta secció inclou mesures i polítiques per prevenir o reduir els possibles riscos i perjudicis per a la salut, la societat i els centres penitenciaris. Cobreix aspectes com la reducció de la prevalença i la incidència de malalties infeccioses relacionades amb els medicaments, la prevenció de sobredosis i les morts relacionades amb les drogues, i l’oferta d’alternatives a les sancions coercitives.

L’estratègia també identifica tres temàtiques transversals de suport a les àrees polítiques:

Cooperació internacional: millorar el paper de la UE com a intermediària mundial per a una política de drogues centrada en les persones i orientada als drets humans mitjançant la cooperació amb tercers països, regions i organitzacions internacionals, tot reforçant el compromís amb les polítiques de drogues orientades al desenvolupament alternatiu de mesures.

• Recerca, innovació i previsió: proporcionar a la UE i als estats membres les capacitats de recerca i previsió necessàries per fer front als reptes de les drogues de manera més àgil i proactiva, augmentant la preparació per respondre als reptes futurs.

• Coordinació, governança i implementació: garantir una implementació òptima de l’estratègia, inclosa l’acció clau del Centre Europeu de Seguiment de les Drogues i les Drogodependències (OEDT) i de l’Europol, que impliqui la societat civil i proporcioni recursos adequats en l’àmbit de la UE i de les nacions.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

Pla d’acció de la Unió Europea contra el racisme 2020-2025

La discriminació per motius de raça o ètnics està prohibida a la Unió Europea. La Comunicació de la Comissió Europea al Parlament Europeu, al Consell, al Comitè Econòmic i Social Europeu i al Comitè de les Regions feta al setembre del 2020 treballa en aquesta línia per al període 2020-2025.

El document explica que aquesta discriminació persisteix a la nostra societat i que, per tant, no n’hi hauria prou d’estar contra el racisme, sinó que demana d’oposar-s’hi activament. Explica que el racisme danya la societat de diferents maneres. En la seva forma més directa, significa que un gran nombre d’habitants d’Europa estan discriminats, la qual cosa afecta la seva dignitat humana, les seves oportunitats a la vida, la seva prosperitat i benestar i la seva seguretat personal.

La Comunicació exposa que la UE està construïda sobre la diversitat i el foment d’una societat de pluralisme, tolerància i no discriminació.

L’Agència dels Drets Fonamentals de la UE ha dut a terme una sèrie d’enquestes que indiquen que hi ha elevats nivells de discriminació a la UE. Les enquestes assenyalen àmbits de la vida en què la discriminació racial es percep amb més intensitat. Les dades de l’enquesta posen de manifest que les consideracions racials influeixen en la probabilitat de ser aturat per la policia. Del 14% dels enquestats que van respondre que els havia aturat la policia l’any anterior, el 40% tenia la impressió que aquesta acció era pel seu origen ètnic o per ser immigrant.

L’enquesta també va assenyalar que la violència i l’assetjament motivats per l’odi sovint no es denuncien. Entre persones d’ascendència africana, un 64% de les víctimes de violència racista no ho van denunciar a la policia ni a cap altre organització ni servei.

La Comissió emprendrà una avaluació global del marc jurídic vigent per determinar com millorar la seva aplicació, si segueix responent a la seva finalitat i si existeixen llacunes per millorar.

La Decisió marc sobre la lluita contra el racisme i la xenofòbia mitjançant el dret penal pretén que les manifestacions greus de racisme i xenofòbia es castiguin amb sancions penals efectives, proporcionades i dissuasives a tota la UE.

La Comissió:

  • Informarà sobre l’aplicació de la Directiva sobre igualtat racial l’any 2021.
  • Presentarà, el 2022, tota la legislació necessària per millorar les deficiències i reforçar el paper i la independència dels organismes per a la igualtat.
  • Garantirà una transposició i aplicació correctes de la Decisió marc sobre la lluita contra el racisme i la xenofòbia a tota la UE.

La Comissió insta els estats membres perquè:

  • Garanteixin que la legislació de la UE sigui de transposició plena i s’apliqui correctament en els estats membres.
  • Arribin ràpidament a un acord sobre la proposta de la Comissió de 2008 per aplicar el principi d’igualtat de tracte entre les persones independentment de la seva religió o conviccions, discapacitat, edat o orientació sexual.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

Reducció de la violència a El Salvador

342.- comando-elite-1-e1461189843981L’anomenat “Plan de Control Territorial” és, segons el govern salvadorenc, el responsable d’un gran canvi: el país era un dels més violents del món, però el mes de gener del 2020 ha estat el mes amb menys homicidis des de la Guerra Civil.

El president del país, Nayib Bukele, confia que el seu pla acabarà rebent la llum verda econòmica com a única manera de garantir que els assassinats continuïn disminuint. Malgrat això, molts analistes descarten que aquesta reducció històrica de la violència es degui a una estratègia de seguretat que, en opinió seva, no aportaria res de nou a allò que havien fet governs anteriors.

Amb tot, les xifres oficials són clares i apunten a un descens notable en el nombre d’homicidis a El Salvador, on la taxa per cada 100.000 habitants va passar de 51 l’any 2018 a 35,8 el 2019. I la corba descendent s’accentua des que el president Bukele va assumir la presidència el juny del 2019 i va anunciar el seu pla de seguretat. Des del juliol, la xifra mensual d’homicidis ha estat sempre per sota de les 200 víctimes. El rècord a la baixa va arribar aquest mes de gener amb 119 homicidis i una mitjana diària de 3,8 –un 60% menys que el gener del 2018.

Diversos analistes vinculen la disminució de la violència a factors aliens a la política del Govern. Consideren més plausible un possible pla de les bandes per deixar de cometre assassinats amb l’objectiu d’evitar enfrontaments amb les forces de seguretat, per tal de mantenir el seu control de territoris i seguir dedicant-se a l’extorsió. D’altres estudiosos consideren la baixada dels homicidis com un miratge, fruit d’un gest de bona voluntat de les bandes cap al nou executiu. D’aquesta manera, el dia que les bandes vulguin enviar un missatge contrari al president Bukele, les xifres pujaran per provocar o demanar alguna concessió, com ja ha succeït en el passat.

El “Plan de Control Territorial” és una iniciativa dividida en set fases, dues de les quals ja han estat implantades. La fase 1 va suposar la sortida als carrers de centenars de policies i militars. La previsió de la fase 2 inclou la reconstrucció del teixit social i la capacitació de joves. La fase 3 es troba a l’espera de l’aprovació d’un préstec de 109 milions de dòlars americans del Banc Centreamericà d’Integració Econòmica, que pretén millorar l’equipament de les forces de seguretat. Les fases 4 a 7 encara no s’han fet públiques.

El Govern considera clau que les forces de seguretat desplegades romanguin a les zones més conflictives de manera continuada. Abans tenien una presència de com a molt 72 hores, i, un cop es retiraven, les estructures criminals tornaven a operar.

També cal tenir en compte el gran desafiament per a l’estratègia que representa la seva sostenibilitat financera. S’aposta també per la participació ciutadana per aconseguir que els darrers indicadors es mantinguin.

I és que el combat i la repressió de les forces de seguretat tenen un límit, i si la societat no s’involucra i hi participa de manera activa, els resultats difícilment seran sostenibles en el temps. Alguns analistes s’inclinen per potenciar els projectes de reforma social i de foment de l’ocupació, que consideren que ajudarien a baixar les taxes d’homicidis, i no només la persecució criminal.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

El Govern d’El Salvador posa en marxa estratègies concretes contra les bandes

339.- Mara_Salvatrucha_MS13El president d’El Salvador, Nayib Bukele, va anunciar l’inici de l’aplicació d’estratègies concretes amb les quals pretén reduir la violència al país, que continua entre els que registren majors taxes d’homicidis del món, 50,3 per cada 100.000 habitants l’any 2018.

Tot i que des del govern es criticaven anteriors polítiques governamentals de “mà dura” contra les bandes, es va explicar que s’apostava per nous paradigmes en el combat del crim, en considerar-lo un problema social sorgit de la manca d’oportunitats i la pobresa. Ara bé, fins a la data no s’ha parlat de prevenció ni de polítiques de reinserció, sinó d’atacar les bandes en els dos escenaris considerats clau pel govern actual: les presons i els centres de les grans ciutats.

El primer que es vol fer és atacar les finances de les bandes. El govern vol evitar que les bandes tinguin ingressos i, per això, vol evitar-ne el finançament. I és que es considera que és gràcies a la pràctica d’extorsions que les bandes financen gairebé un 80% de les seves operacions. Paral·lelament, es vol evitar el blanqueig dels diners amb les empreses que els faciliten les operacions.

Una segona iniciativa seria la de recuperar els centres de les grans ciutats, que es consideren el lloc on les bandes tindrien la majoria de negocis relacionats amb l’extorsió. Fonts governamentals consideren errònies iniciatives anteriors que posaven el focus d’atenció en les petites comunitats rurals.

Per recuperar aquests centres històrics, es pretén desplegar càmeres de seguretat, així com desplegar més presència de les forces de l’ordre, que serien destinatàries de la inversió de 15 milions de dòlars USA per a la millora de les condicions laborals.

La tercera iniciativa en la lluita contra les bandes seria la de tallar les comunicacions a les presons, ja que es considera que el 80% de les ordres d’homicidis i extorsions surt de les mateixes presons. D’aquesta manera, es perseguiria escapçar les comunicacions des d’aquests centres. Per fer-ho, també es vol comptar amb la renovació del personal penitenciari, per evitar suborns o extorsions en el si de les presons.

El pla de seguretat que posi en marxa el govern salvadorenc no reflexa cap via de diàleg amb les bandes. És més, es va subratllar que un govern no ha de dialogar amb “grups criminals”.

Hi ha experts en el tema que asseguren que les polítiques exclusives de “mà dura” no funcionen sense un pla que cerqui les arrels socioeconòmiques de la violència al país, ja que no serveix de res empresonar milers d’integrants de bandes perquè aquestes ja són part del teixit social d’El Salvador.

Però políticament es considera que la criminalitat és el que més preocupa a la població, i es vol exterioritzar un missatge d’implacabilitat, que és el que voldrien els salvadorencs. Tot i això, hi ha analistes polítics que abonen el terreny a una doble estratègia: començar el mandat governamental amb una política visible més dura davant del crim, per esperar la reacció de les bandes i poder promoure després alguna mena de proposta alternativa.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

 

L’Organització d’Estats Americans recolzarà Hondures en les reformes del sistema penitenciari

338.- 42025187020_31480db52d_bEl Govern d’Hondures i la Secretaria General de l’Organització dels Estats Americans (OEA) van acordar desenvolupar una estratègia penitenciària per enfortir les capacitats de l’Institut Nacional Penitenciari (INP) d’Hondures.

L’estratègia serà per un període de 9 mesos i haurà d’incorporar un enfocament de drets humans en l’atenció que exerceix a l’lNP.

El conveni consisteix en la reestructuració amb polítiques integradores del sistema penitenciari, amb les quals es contribuirà a la reinserció social de les persones privades de llibertat a Hondures.

Des de l’OEA es considera que, si s’aspira a construir societats lliures de violència i de crim organitzat, cal centres de privació de llibertat que eduquin i donin l’oportunitat de rehabilitar i reintegrar les persones que van cometre delictes.

Gran part de la població empresonada en algun moment recuperarà la llibertat, i cal que estigui preparada per reinserir-se a la societat.

L’estratègia en què treballaran l’OEA i Hondures –per un període de 9 mesos– haurà d’incorporar un enfocament de drets humans en l’atenció brindada pel sistema en la custòdia de persones privades de llibertat.

L’OEA va informar que els eixos d’acció de l’acord són els següents:

– La millora de l’administració i gestió de la infraestructura del sistema penitenciari

– Seguretat, control i vida dins de la presó

– Rehabilitació i reinserció integral

– Assistència postpenitenciària

– Transparència i rendició de comptes

L’acord es va  signar en el marc de la IV Reunió d’Autoritats Responsables de Polítiques Penitenciàries i Carceràries de les Amèriques.

Cal recordar que, segons les xifres oficials d’Hondures, durant l’any 2019 es van produir 3.996 homicidis, un 7,1% més que el 2018, quan es van comptabilitzar 3.732 crims.

L’informe assenyala, a més, que el 80% de les víctimes d’homicidi al país són persones econòmicament actives d’entre 18 i 50 anys, i prop del 6,5% són menors de 18 anys.

La violència causada pel crim organitzat i el narcotràfic és un dels problemes principals del país, un dels utilitzats pel pas de la droga que arriba de Sud-Amèrica amb destí als Estats Units.

El Govern responsabilitza les bandes mara Salvatrucha (MS13) i Barrio 18 de la majoria d’homicidis registrats per la disputa de territoris pel narcotràfic i el cobrament d’extorsions.

Pel que fa als feminicidis, el crim organitzat és responsable del 70% de les morts violentes de dones a Hondures, on 271 han estat assassinades l’any 2019 i més del 90% de casos han quedat impunes. El 30% de morts de dones restant és causat per parelles o exparelles. Es tracta, doncs, d’un país de 9,2 milions d’habitants, on cada 18 hores es produeix l’assassinat d’una dona.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

Cau en picat la xifra d’empresonats als Països Baixos

328 PRESONSEls Països Baixos han tancat 23 presons en cinc anys i tenen la tercera taxa d’empresonament més baixa d’Europa amb 54,4 interns per cada 100.000 habitants. Les presons han estat reconvertides en centres d’asil temporal, habitatges o hotels.

El sistema judicial holandès està disminuint la població penitenciària gràcies, en part, a programes de rehabilitació per a persones amb problemes de salut mental.

Hi ha perfils de persones sota tractament psiquiàtric que són beneficiàries d’una tendència que creix als Països Baixos, i és la d’evitar que les persones entrin a la presó a menys que sigui estrictament necessari. Entre les claus hi ha, sobretot, un exitós programa que ofereix cures comunitàries als qui pateixen problemes psiquiàtrics.

Aquest programa persegueix dos objectius: prevenir un nou delicte i alleujar el patiment psiquiàtric i els problemes socials que aquest comporta. Moltes vegades es tracta de persones amb vulnerabilitat psicòtica, autisme o dificultats greus en l’aprenentatge que sovint es combinen amb seriosos desordres de la personalitat, addiccions, problemes financers, problemes d’habitatge o de vincles familiars, i que acostumen a estar traumatitzades.

Segons WODC, centre de recerca i documentació del Ministeri de Justícia, el nombre de sentències de presó aplicades en el país ha disminuït de les 42.000 el 2008 a 31.000 el 2018. A aquesta xifra cal sumar-hi una disminució de dos terços de les condemnes a joves i un descens en els delictes registrats en el mateix període del 40%, fins a 785.000 il·lícits el 2018. Paral·lelament, un altre dels factors seria el de les sentències fora del sistema judicial, com podrien ser les multes o l’ús de la mediació.

A més, existeix un programa de rehabilitació psicològica anomenat TBS. Forma part del sistema de justícia criminal per a persones que no poden assumir la responsabilitat dels seus actes o només poden fer-ho de manera parcial.

Els beneficiaris del TBS han d’haver comès un crim amb una condemna mínima de 4 anys de presó i tenir un gran risc de reincidència. El programa treballa específicament en la seva reinserció. Si es creu que això no serà possible o l’intern no coopera, poden ser transferits a una presó d’alta seguretat.

El sistema de justícia criminal considera que tot i que les condemnes a presó poden semblar el mètode més lògic i efectiu per millorar la seguretat, la veritat és que només ajuda a crear criminals més perillosos. Davant d’això, consideren que hi ha mètodes menys agressius capaços d’obtenir resultats més duradors i positius per a la reinserció de les persones que cometen delictes.

Conclouen que les presons imposen una manera de viure institucionalitzada i molt controlada que no té res a veure amb el món real. A més, les persones joves tenen pitjors experiències a la presó.

Deixar de considerar l’empresonament com la solució estàndard per a la delinqüència pot permetre la recerca de mesures preventives més eficaces.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

 

Equador: el pla “Más Seguridad” busca una estratègia conjunta

El pla “Más Seguridad”, que va ser suspès fa 11 anys, s’ha tornat a reprendre. El passat 15 d’agost es va signar un conveni interinstitucional amb les principals institucions involucrades en aquest tema.

En la reunió, liderada per l’alcaldessa de Guayaquil, Cynthia Viteri, es van citar els màxims representants de la Policia Nacional, el Servei Integrat ECU911, la Corporació Nacional de Telecomunicacions (CNT), la Corporació per a la Seguretat Ciutadana de Guayaquil (CSCG), la Policia Metropolitana, el Cos de Bombers de Guayaquil, l’Agència de Trànsit Municipal (ATM), les Forces Armades i la Direcció Municipal de Justícia i Vigilància.

La represa del programa de seguretat es desenvolupa junt amb el Ministeri de l’Interior, la Fiscalia General de l’Estat i l’empresa privada. Es pretén que aquesta conjuntura interinstitucional permeti que els organismes de resposta en seguretat ciutadana, ordre públic i altres accions beneficiïn el bé comú, propiciïn una cultura de prevenció i participació ciutadana, control i seguiment de polítiques amb avaluacions i rendició de comptes periòdics.

Guayaquil ha ofert recursos, equips i personal amb l’objectiu de millorar la seguretat. Es destinaran 8 milions de dòlars USA per a l’adquisició de 120 càmeres de vigilància. Una de les estratègies és unificar les 1.100 càmeres que té la CSCG i les 500 del Servei Integrat ECU911 del Govern.

També es preveu invertir en 600 botons de pànic per al pla “Amiga, ya no estás sola”, 600 bodycam, de les quals 500 es lliuraran als agents metropolitans i 100 a la Policia de Turisme. I finalment, en una nova central de trucades i càmeres videoanalítiques de reconeixement facial.

El Ministeri de l’Interior va subratllar que es tracta d’un pla de xoc per tal de fer front a la violència, el narcotràfic, la mineria il·legal, la pornografia infantil, els feminicidis, la possessió d’armes, etc., ja que l’any passat a l’Equador es van produir més morts en l’àmbit de la convivència social que no pas per criminalitat.

El pla preveu fer més incidència en les zones o barris amb un nombre més alt d’assalts, com seria el cas de Modelo i 9 de Octubre, els sectors amb més activitat comercial de Guayaquil.

Les estadístiques del Ministeri de l’Interior mostren que aquest cèntric sector comercial és on es produeixen més robatoris a locals. De gener a maig de 2019 es van registrar 284 casos, la qual cosa suposa un augment del 10,08% respecte al mateix període de 2018.

El pla “Más Seguridad” inclou la integració de meses de treball on empresaris, periodistes, acadèmics, representants polítics, etc. debatin i proposin solucions i propostes per millorar la seguretat.

Les meses de treball redactaran les seves iniciatives sobre com millorar els serveis d’atenció de seguretat i justícia, el tractament correcte de la informació sobre delictes, l’atenció integral a les víctimes i la convivència pacífica.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

.

Estats Units i El Salvador signen un acord en matèria de seguretat i migració

El Salvador - USAEls Estats Units i El Salvador han signat una carta de cooperació en matèria de seguretat i migració, en la qual El Salvador es compromet a millorar el control a les fronteres i a intercanviar informació sobre crim organitzat en un treball conjunt amb forces nord-americanes.

El secretari de Seguretat Nacional dels Estats Units, Kevin McAleenan, i la ministra de Relacions Exteriors d’El Salvador, Alexandra Hill, van rubricar l’acord després d’una reunió en què van tractar aspectes relacionats amb bandes juvenils, migració i desenvolupament econòmic.

La millora del control de les fronteres salvadorenques pretén aconseguir disminuir el flux de persones que migren de manera irregular però també lluitar contra l’actuació de les bandes juvenils, així com el tràfic il·legal de menors.

Un altre dels aspectes destacats de l’acord signat és que els Estats Units es comprometen a col·laborar en la lluita contra les bandes juvenils i el crim, entès des d’un punt de vista ampli: traficants d’éssers humans, contrabandistes que venen òrgans, segrestadors de persones per vendre-les com a esclaves, etc.

El Salvador es compromet a compartir informació biomètrica i en temps real respecte a moviments sospitosos que succeeixen a les fronteres tant terrestres com aèries. Podria ser el cas de persones que intenten ingressar al país amb documents falsificats o que són buscades per la justícia d’altres països, sovint relacionades amb crims vinculats al narcotràfic.

Per part nord-americana, es van reconèixer els esforços de les autoritats salvadorenques en la lluita i la reducció dels fluxos de migració irregular. En aquest àmbit, es va concretar que l’ajut dels Estats Units es proporcionarà a través de diferents fronts, entre els quals l’ajut a la policia per millorar la seva capacitat d’actuació i l’ampliació de l’accés a visats de treball per als salvadorencs.

Tot i això, els representants nord-americans van subratllar que l’acord signat no implica que El Salvador s’hagi convertit en el tercer país segur, tal com va passar abans amb Mèxic i Guatemala.

McAleenan va concloure que mantindrien reunions amb representants del sector privat i que estan interessats a dialogar sobre les taules tarifàries, amb la intenció que aquestes siguin més proclius a atraure inversió estrangera.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

Alerta màxima a les presons d’El Salvador

El president d’El Salvador, Nayib Bukele, va ordenar a començaments de juliol decretar l’emergència màxima, per temps indefinit, a les presons del país com a mesura de pressió per tal que les bandes de carrer, o pandillas, posin fi als homicidis. I és que suposats membres de la Mara Salvatrucha (MS13) van assassinar un altre policia. Paral·lelament, a finals del mes de juny, membres de la MS13 van retenir un autobús amb unes 40 persones a les quals van robar, a més de violar dues dones.

Amb la mort del policia ja són 23 els agents de la Policia Nacional Civil assassinats aquest 2019, a més dels homicidis de 12 militars i dos funcionaris de presons, tots a mans de les bandes de carrer.

Així doncs, una de les mesures que suposa aquest estat d’emergència és que es mantinguin els interns a l’interior de les seves cel·les les 24 hores del dia. A més, es van traslladar més de mil membres d’aquestes bandes a presons més segures procedents d’un complex penitenciari exclusiu per a membres de la pandilla Barrio 18. D’aquesta manera s’acaba amb la decisió d’ubicar en presons diferents els membres de les bandes rivals Barrio 18 i MS13, a causa de la rivalitat existent. Així es trenca amb l’existència de presons exclusives d’una sola pandilla, on al final acabava imposant les seves regles.

Paral·lelament, el govern ha obligat les empreses telefòniques que operen al país a tallar el senyal telefònic a totes les presons per evitar les comunicacions amb membres de bandes de fora, a qui donen ordres.

Amb aquests trasllats de presos s’intenten avortar les ordres dels caps de les bandes als seus territoris i desmantellar possibles atemptats.

Una de les mesures que demana el president del país és l’aprovació de la sol·licitud de més de 30 milions de dòlars per finançar els plans de seguretat per fer-los front. Aquesta partida s’intenta aprovar després de la primera etapa d’un pla de recuperació de territoris controlats per les bandes de carrer en 16 municipis, inclosa la capital, on s’intentava atacar les finances d’aquests grups criminals. També s’ha anunciat que s’enviaran les forces especials de la policia i de la força armada per perseguir els seus membres.

 El Salvador és un dels països més violents del món per les seves taxes d’homicidis per cada 100.000 habitants, amb unes dades que han arribat els darrers anys a pics de 103 morts, atribuïts principalment a l’actuació de les bandes de carrer.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français