Reducció de la violència a El Salvador

342.- comando-elite-1-e1461189843981L’anomenat “Plan de Control Territorial” és, segons el govern salvadorenc, el responsable d’un gran canvi: el país era un dels més violents del món, però el mes de gener del 2020 ha estat el mes amb menys homicidis des de la Guerra Civil.

El president del país, Nayib Bukele, confia que el seu pla acabarà rebent la llum verda econòmica com a única manera de garantir que els assassinats continuïn disminuint. Malgrat això, molts analistes descarten que aquesta reducció històrica de la violència es degui a una estratègia de seguretat que, en opinió seva, no aportaria res de nou a allò que havien fet governs anteriors.

Amb tot, les xifres oficials són clares i apunten a un descens notable en el nombre d’homicidis a El Salvador, on la taxa per cada 100.000 habitants va passar de 51 l’any 2018 a 35,8 el 2019. I la corba descendent s’accentua des que el president Bukele va assumir la presidència el juny del 2019 i va anunciar el seu pla de seguretat. Des del juliol, la xifra mensual d’homicidis ha estat sempre per sota de les 200 víctimes. El rècord a la baixa va arribar aquest mes de gener amb 119 homicidis i una mitjana diària de 3,8 –un 60% menys que el gener del 2018.

Diversos analistes vinculen la disminució de la violència a factors aliens a la política del Govern. Consideren més plausible un possible pla de les bandes per deixar de cometre assassinats amb l’objectiu d’evitar enfrontaments amb les forces de seguretat, per tal de mantenir el seu control de territoris i seguir dedicant-se a l’extorsió. D’altres estudiosos consideren la baixada dels homicidis com un miratge, fruit d’un gest de bona voluntat de les bandes cap al nou executiu. D’aquesta manera, el dia que les bandes vulguin enviar un missatge contrari al president Bukele, les xifres pujaran per provocar o demanar alguna concessió, com ja ha succeït en el passat.

El “Plan de Control Territorial” és una iniciativa dividida en set fases, dues de les quals ja han estat implantades. La fase 1 va suposar la sortida als carrers de centenars de policies i militars. La previsió de la fase 2 inclou la reconstrucció del teixit social i la capacitació de joves. La fase 3 es troba a l’espera de l’aprovació d’un préstec de 109 milions de dòlars americans del Banc Centreamericà d’Integració Econòmica, que pretén millorar l’equipament de les forces de seguretat. Les fases 4 a 7 encara no s’han fet públiques.

El Govern considera clau que les forces de seguretat desplegades romanguin a les zones més conflictives de manera continuada. Abans tenien una presència de com a molt 72 hores, i, un cop es retiraven, les estructures criminals tornaven a operar.

També cal tenir en compte el gran desafiament per a l’estratègia que representa la seva sostenibilitat financera. S’aposta també per la participació ciutadana per aconseguir que els darrers indicadors es mantinguin.

I és que el combat i la repressió de les forces de seguretat tenen un límit, i si la societat no s’involucra i hi participa de manera activa, els resultats difícilment seran sostenibles en el temps. Alguns analistes s’inclinen per potenciar els projectes de reforma social i de foment de l’ocupació, que consideren que ajudarien a baixar les taxes d’homicidis, i no només la persecució criminal.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

El Govern d’El Salvador posa en marxa estratègies concretes contra les bandes

339.- Mara_Salvatrucha_MS13El president d’El Salvador, Nayib Bukele, va anunciar l’inici de l’aplicació d’estratègies concretes amb les quals pretén reduir la violència al país, que continua entre els que registren majors taxes d’homicidis del món, 50,3 per cada 100.000 habitants l’any 2018.

Tot i que des del govern es criticaven anteriors polítiques governamentals de “mà dura” contra les bandes, es va explicar que s’apostava per nous paradigmes en el combat del crim, en considerar-lo un problema social sorgit de la manca d’oportunitats i la pobresa. Ara bé, fins a la data no s’ha parlat de prevenció ni de polítiques de reinserció, sinó d’atacar les bandes en els dos escenaris considerats clau pel govern actual: les presons i els centres de les grans ciutats.

El primer que es vol fer és atacar les finances de les bandes. El govern vol evitar que les bandes tinguin ingressos i, per això, vol evitar-ne el finançament. I és que es considera que és gràcies a la pràctica d’extorsions que les bandes financen gairebé un 80% de les seves operacions. Paral·lelament, es vol evitar el blanqueig dels diners amb les empreses que els faciliten les operacions.

Una segona iniciativa seria la de recuperar els centres de les grans ciutats, que es consideren el lloc on les bandes tindrien la majoria de negocis relacionats amb l’extorsió. Fonts governamentals consideren errònies iniciatives anteriors que posaven el focus d’atenció en les petites comunitats rurals.

Per recuperar aquests centres històrics, es pretén desplegar càmeres de seguretat, així com desplegar més presència de les forces de l’ordre, que serien destinatàries de la inversió de 15 milions de dòlars USA per a la millora de les condicions laborals.

La tercera iniciativa en la lluita contra les bandes seria la de tallar les comunicacions a les presons, ja que es considera que el 80% de les ordres d’homicidis i extorsions surt de les mateixes presons. D’aquesta manera, es perseguiria escapçar les comunicacions des d’aquests centres. Per fer-ho, també es vol comptar amb la renovació del personal penitenciari, per evitar suborns o extorsions en el si de les presons.

El pla de seguretat que posi en marxa el govern salvadorenc no reflexa cap via de diàleg amb les bandes. És més, es va subratllar que un govern no ha de dialogar amb “grups criminals”.

Hi ha experts en el tema que asseguren que les polítiques exclusives de “mà dura” no funcionen sense un pla que cerqui les arrels socioeconòmiques de la violència al país, ja que no serveix de res empresonar milers d’integrants de bandes perquè aquestes ja són part del teixit social d’El Salvador.

Però políticament es considera que la criminalitat és el que més preocupa a la població, i es vol exterioritzar un missatge d’implacabilitat, que és el que voldrien els salvadorencs. Tot i això, hi ha analistes polítics que abonen el terreny a una doble estratègia: començar el mandat governamental amb una política visible més dura davant del crim, per esperar la reacció de les bandes i poder promoure després alguna mena de proposta alternativa.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

 

L’Organització d’Estats Americans recolzarà Hondures en les reformes del sistema penitenciari

338.- 42025187020_31480db52d_bEl Govern d’Hondures i la Secretaria General de l’Organització dels Estats Americans (OEA) van acordar desenvolupar una estratègia penitenciària per enfortir les capacitats de l’Institut Nacional Penitenciari (INP) d’Hondures.

L’estratègia serà per un període de 9 mesos i haurà d’incorporar un enfocament de drets humans en l’atenció que exerceix a l’lNP.

El conveni consisteix en la reestructuració amb polítiques integradores del sistema penitenciari, amb les quals es contribuirà a la reinserció social de les persones privades de llibertat a Hondures.

Des de l’OEA es considera que, si s’aspira a construir societats lliures de violència i de crim organitzat, cal centres de privació de llibertat que eduquin i donin l’oportunitat de rehabilitar i reintegrar les persones que van cometre delictes.

Gran part de la població empresonada en algun moment recuperarà la llibertat, i cal que estigui preparada per reinserir-se a la societat.

L’estratègia en què treballaran l’OEA i Hondures –per un període de 9 mesos– haurà d’incorporar un enfocament de drets humans en l’atenció brindada pel sistema en la custòdia de persones privades de llibertat.

L’OEA va informar que els eixos d’acció de l’acord són els següents:

– La millora de l’administració i gestió de la infraestructura del sistema penitenciari

– Seguretat, control i vida dins de la presó

– Rehabilitació i reinserció integral

– Assistència postpenitenciària

– Transparència i rendició de comptes

L’acord es va  signar en el marc de la IV Reunió d’Autoritats Responsables de Polítiques Penitenciàries i Carceràries de les Amèriques.

Cal recordar que, segons les xifres oficials d’Hondures, durant l’any 2019 es van produir 3.996 homicidis, un 7,1% més que el 2018, quan es van comptabilitzar 3.732 crims.

L’informe assenyala, a més, que el 80% de les víctimes d’homicidi al país són persones econòmicament actives d’entre 18 i 50 anys, i prop del 6,5% són menors de 18 anys.

La violència causada pel crim organitzat i el narcotràfic és un dels problemes principals del país, un dels utilitzats pel pas de la droga que arriba de Sud-Amèrica amb destí als Estats Units.

El Govern responsabilitza les bandes mara Salvatrucha (MS13) i Barrio 18 de la majoria d’homicidis registrats per la disputa de territoris pel narcotràfic i el cobrament d’extorsions.

Pel que fa als feminicidis, el crim organitzat és responsable del 70% de les morts violentes de dones a Hondures, on 271 han estat assassinades l’any 2019 i més del 90% de casos han quedat impunes. El 30% de morts de dones restant és causat per parelles o exparelles. Es tracta, doncs, d’un país de 9,2 milions d’habitants, on cada 18 hores es produeix l’assassinat d’una dona.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

Cau en picat la xifra d’empresonats als Països Baixos

328 PRESONSEls Països Baixos han tancat 23 presons en cinc anys i tenen la tercera taxa d’empresonament més baixa d’Europa amb 54,4 interns per cada 100.000 habitants. Les presons han estat reconvertides en centres d’asil temporal, habitatges o hotels.

El sistema judicial holandès està disminuint la població penitenciària gràcies, en part, a programes de rehabilitació per a persones amb problemes de salut mental.

Hi ha perfils de persones sota tractament psiquiàtric que són beneficiàries d’una tendència que creix als Països Baixos, i és la d’evitar que les persones entrin a la presó a menys que sigui estrictament necessari. Entre les claus hi ha, sobretot, un exitós programa que ofereix cures comunitàries als qui pateixen problemes psiquiàtrics.

Aquest programa persegueix dos objectius: prevenir un nou delicte i alleujar el patiment psiquiàtric i els problemes socials que aquest comporta. Moltes vegades es tracta de persones amb vulnerabilitat psicòtica, autisme o dificultats greus en l’aprenentatge que sovint es combinen amb seriosos desordres de la personalitat, addiccions, problemes financers, problemes d’habitatge o de vincles familiars, i que acostumen a estar traumatitzades.

Segons WODC, centre de recerca i documentació del Ministeri de Justícia, el nombre de sentències de presó aplicades en el país ha disminuït de les 42.000 el 2008 a 31.000 el 2018. A aquesta xifra cal sumar-hi una disminució de dos terços de les condemnes a joves i un descens en els delictes registrats en el mateix període del 40%, fins a 785.000 il·lícits el 2018. Paral·lelament, un altre dels factors seria el de les sentències fora del sistema judicial, com podrien ser les multes o l’ús de la mediació.

A més, existeix un programa de rehabilitació psicològica anomenat TBS. Forma part del sistema de justícia criminal per a persones que no poden assumir la responsabilitat dels seus actes o només poden fer-ho de manera parcial.

Els beneficiaris del TBS han d’haver comès un crim amb una condemna mínima de 4 anys de presó i tenir un gran risc de reincidència. El programa treballa específicament en la seva reinserció. Si es creu que això no serà possible o l’intern no coopera, poden ser transferits a una presó d’alta seguretat.

El sistema de justícia criminal considera que tot i que les condemnes a presó poden semblar el mètode més lògic i efectiu per millorar la seguretat, la veritat és que només ajuda a crear criminals més perillosos. Davant d’això, consideren que hi ha mètodes menys agressius capaços d’obtenir resultats més duradors i positius per a la reinserció de les persones que cometen delictes.

Conclouen que les presons imposen una manera de viure institucionalitzada i molt controlada que no té res a veure amb el món real. A més, les persones joves tenen pitjors experiències a la presó.

Deixar de considerar l’empresonament com la solució estàndard per a la delinqüència pot permetre la recerca de mesures preventives més eficaces.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

 

Equador: el pla “Más Seguridad” busca una estratègia conjunta

El pla “Más Seguridad”, que va ser suspès fa 11 anys, s’ha tornat a reprendre. El passat 15 d’agost es va signar un conveni interinstitucional amb les principals institucions involucrades en aquest tema.

En la reunió, liderada per l’alcaldessa de Guayaquil, Cynthia Viteri, es van citar els màxims representants de la Policia Nacional, el Servei Integrat ECU911, la Corporació Nacional de Telecomunicacions (CNT), la Corporació per a la Seguretat Ciutadana de Guayaquil (CSCG), la Policia Metropolitana, el Cos de Bombers de Guayaquil, l’Agència de Trànsit Municipal (ATM), les Forces Armades i la Direcció Municipal de Justícia i Vigilància.

La represa del programa de seguretat es desenvolupa junt amb el Ministeri de l’Interior, la Fiscalia General de l’Estat i l’empresa privada. Es pretén que aquesta conjuntura interinstitucional permeti que els organismes de resposta en seguretat ciutadana, ordre públic i altres accions beneficiïn el bé comú, propiciïn una cultura de prevenció i participació ciutadana, control i seguiment de polítiques amb avaluacions i rendició de comptes periòdics.

Guayaquil ha ofert recursos, equips i personal amb l’objectiu de millorar la seguretat. Es destinaran 8 milions de dòlars USA per a l’adquisició de 120 càmeres de vigilància. Una de les estratègies és unificar les 1.100 càmeres que té la CSCG i les 500 del Servei Integrat ECU911 del Govern.

També es preveu invertir en 600 botons de pànic per al pla “Amiga, ya no estás sola”, 600 bodycam, de les quals 500 es lliuraran als agents metropolitans i 100 a la Policia de Turisme. I finalment, en una nova central de trucades i càmeres videoanalítiques de reconeixement facial.

El Ministeri de l’Interior va subratllar que es tracta d’un pla de xoc per tal de fer front a la violència, el narcotràfic, la mineria il·legal, la pornografia infantil, els feminicidis, la possessió d’armes, etc., ja que l’any passat a l’Equador es van produir més morts en l’àmbit de la convivència social que no pas per criminalitat.

El pla preveu fer més incidència en les zones o barris amb un nombre més alt d’assalts, com seria el cas de Modelo i 9 de Octubre, els sectors amb més activitat comercial de Guayaquil.

Les estadístiques del Ministeri de l’Interior mostren que aquest cèntric sector comercial és on es produeixen més robatoris a locals. De gener a maig de 2019 es van registrar 284 casos, la qual cosa suposa un augment del 10,08% respecte al mateix període de 2018.

El pla “Más Seguridad” inclou la integració de meses de treball on empresaris, periodistes, acadèmics, representants polítics, etc. debatin i proposin solucions i propostes per millorar la seguretat.

Les meses de treball redactaran les seves iniciatives sobre com millorar els serveis d’atenció de seguretat i justícia, el tractament correcte de la informació sobre delictes, l’atenció integral a les víctimes i la convivència pacífica.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

.

Estats Units i El Salvador signen un acord en matèria de seguretat i migració

El Salvador - USAEls Estats Units i El Salvador han signat una carta de cooperació en matèria de seguretat i migració, en la qual El Salvador es compromet a millorar el control a les fronteres i a intercanviar informació sobre crim organitzat en un treball conjunt amb forces nord-americanes.

El secretari de Seguretat Nacional dels Estats Units, Kevin McAleenan, i la ministra de Relacions Exteriors d’El Salvador, Alexandra Hill, van rubricar l’acord després d’una reunió en què van tractar aspectes relacionats amb bandes juvenils, migració i desenvolupament econòmic.

La millora del control de les fronteres salvadorenques pretén aconseguir disminuir el flux de persones que migren de manera irregular però també lluitar contra l’actuació de les bandes juvenils, així com el tràfic il·legal de menors.

Un altre dels aspectes destacats de l’acord signat és que els Estats Units es comprometen a col·laborar en la lluita contra les bandes juvenils i el crim, entès des d’un punt de vista ampli: traficants d’éssers humans, contrabandistes que venen òrgans, segrestadors de persones per vendre-les com a esclaves, etc.

El Salvador es compromet a compartir informació biomètrica i en temps real respecte a moviments sospitosos que succeeixen a les fronteres tant terrestres com aèries. Podria ser el cas de persones que intenten ingressar al país amb documents falsificats o que són buscades per la justícia d’altres països, sovint relacionades amb crims vinculats al narcotràfic.

Per part nord-americana, es van reconèixer els esforços de les autoritats salvadorenques en la lluita i la reducció dels fluxos de migració irregular. En aquest àmbit, es va concretar que l’ajut dels Estats Units es proporcionarà a través de diferents fronts, entre els quals l’ajut a la policia per millorar la seva capacitat d’actuació i l’ampliació de l’accés a visats de treball per als salvadorencs.

Tot i això, els representants nord-americans van subratllar que l’acord signat no implica que El Salvador s’hagi convertit en el tercer país segur, tal com va passar abans amb Mèxic i Guatemala.

McAleenan va concloure que mantindrien reunions amb representants del sector privat i que estan interessats a dialogar sobre les taules tarifàries, amb la intenció que aquestes siguin més proclius a atraure inversió estrangera.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

Alerta màxima a les presons d’El Salvador

El president d’El Salvador, Nayib Bukele, va ordenar a començaments de juliol decretar l’emergència màxima, per temps indefinit, a les presons del país com a mesura de pressió per tal que les bandes de carrer, o pandillas, posin fi als homicidis. I és que suposats membres de la Mara Salvatrucha (MS13) van assassinar un altre policia. Paral·lelament, a finals del mes de juny, membres de la MS13 van retenir un autobús amb unes 40 persones a les quals van robar, a més de violar dues dones.

Amb la mort del policia ja són 23 els agents de la Policia Nacional Civil assassinats aquest 2019, a més dels homicidis de 12 militars i dos funcionaris de presons, tots a mans de les bandes de carrer.

Així doncs, una de les mesures que suposa aquest estat d’emergència és que es mantinguin els interns a l’interior de les seves cel·les les 24 hores del dia. A més, es van traslladar més de mil membres d’aquestes bandes a presons més segures procedents d’un complex penitenciari exclusiu per a membres de la pandilla Barrio 18. D’aquesta manera s’acaba amb la decisió d’ubicar en presons diferents els membres de les bandes rivals Barrio 18 i MS13, a causa de la rivalitat existent. Així es trenca amb l’existència de presons exclusives d’una sola pandilla, on al final acabava imposant les seves regles.

Paral·lelament, el govern ha obligat les empreses telefòniques que operen al país a tallar el senyal telefònic a totes les presons per evitar les comunicacions amb membres de bandes de fora, a qui donen ordres.

Amb aquests trasllats de presos s’intenten avortar les ordres dels caps de les bandes als seus territoris i desmantellar possibles atemptats.

Una de les mesures que demana el president del país és l’aprovació de la sol·licitud de més de 30 milions de dòlars per finançar els plans de seguretat per fer-los front. Aquesta partida s’intenta aprovar després de la primera etapa d’un pla de recuperació de territoris controlats per les bandes de carrer en 16 municipis, inclosa la capital, on s’intentava atacar les finances d’aquests grups criminals. També s’ha anunciat que s’enviaran les forces especials de la policia i de la força armada per perseguir els seus membres.

 El Salvador és un dels països més violents del món per les seves taxes d’homicidis per cada 100.000 habitants, amb unes dades que han arribat els darrers anys a pics de 103 morts, atribuïts principalment a l’actuació de les bandes de carrer.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

Xile presenta el Pla Calle Segura, que amplia els controls preventius d’identitat

El president de Xile, Sebastián Piñera, va presentar al Congrés Nacional l’anomenat “Plan Calle Segura”, destinat a prevenir els delictes en els espais públics de les ciutats i que amplia el control preventiu d’identitat i l’autoritza a aplicar-lo a partir dels catorze anys.

Una de les justificacions de tirar endavant aquest Pla és perquè es considera que la primera preocupació dels xilens és la delinqüència i el narcotràfic i cal fer-hi front.

Com a part del Pla #CalleSegura es va desplegar una intensa agenda de seguretat ciutadana, que inclou la modernització dels Carabiners i PDI, l’augment del desplegament als carrers de més de 3.000 carabiners, important inversió en tecnologia amb càmeres i drons i l’anomenada “Ley antiportonazos”.

Aquesta Llei ha de permetre als Carabiners practicar controls als carrers amb més facilitat, incloent-hi la inspecció de robes, motxilles i accessoris quan correspongui per evitar, segons aquesta Llei, els delictes amb més eficàcia. També s’inclouran els joves de més de catorze anys, ja que segons les estadístiques policials xilenes entre el 20 i el 30% dels delictes violents – robatoris amb violència, emboscades, etc.– els cometen els joves.

Tot i les baixes taxes de reclamacions per conductes inapropiades dels Carabiners en aquests procediments, també s’inclouen a la Llei mesures per evitar abusos i discriminacions. I és que la Llei arriba amb nombroses veus que han qüestionat la legitimitat i la utilitat d’aquesta mesura.

Un dels aspectes més qüestionats de la nova Llei és que, sota un gran pla que preveu la dissuasió de les conductes criminals, s’espera que la tecnologia –càmeres, drons, portals lectors de matrícules…– col·labori a controlar els delictes que succeeixen en els carrers.

En aquest sentit, l’experiència comparada i el que destaca la criminologia urbana són els límits que tenen aquest tipus d’iniciatives, no només en matèria de percepció d’inseguretat, sinó sobretot en relació amb la reducció dels delictes a l’espai urbà. Per tant, apostar com a política de govern només per la inversió tecnològica pot resultar insuficient.

Algunes veus han alertat els defensors del Pla Calle Segura que el control del delicte no només passa per la vigilància dels carrers i el control tecnològic de l’ambient, sinó per una adequada i equilibrada planificació dels espais públics i les ciutats.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

Mèxic aprova el projecte d’Estratègia Nacional de Seguretat Pública

Mexico DFL’Estratègia va ser presentada pel titular de la Secretaria de Seguretat i Protecció Ciutadana, Alfonso Durazo, que va tenir la responsabilitat de presentar per primera vegada al Senat de la República el document que conté les mesures que prendrà el Govern federal per garantir la seguretat dels mexicans.

El document estableix que l’objectiu de l’Estratègia és atacar l’origen estructural de la delinqüència, el crim organitzat, la violència i, en general, tots els aspectes que puguin suposar un risc per a la seguretat pública.

Aquesta Estratègia pretén alinear els esforços en matèria de seguretat i estableix que es farà ús de la força legítima de l’Estat en un marc de legalitat, principis democràtics i de respecte als drets humans.

L’Estratègia consisteix en vuit eixos d’acció, que inclouen el combat a la corrupció, la promoció dels drets humans o reformular el debat contra les drogues, tot considerant-ne la legalització d’algunes.

També preveu un enfocament social i de pacificació del país, amb la creació d’un Consell de Construcció de la Pau, per treballar al voltant d’aquesta temàtica. Entre altres accions, també planteja la recuperació i dignificació dels centres penitenciaris del país.

L’Estratègia en l’àmbit de la Seguretat Pública i Seguretat Nacional preveu la dignificació i millora dels cossos de seguretat per reforçar la coordinació estats-municipis, juntament amb la conformació i l’ús de la Guàrdia Nacional amb una concepció de comandament civil adscrita a la Secretaria de Seguretat i Protecció Ciutadana. Aquesta podrà reforçar l’atenció en aquells municipis que presentin situacions de violència o risc imminent.

Amb l’oposició dels senadors del PAN i el PRI, el dictamen aprovat per majoria planteja que la violència política i social només es resoldrà a través del diàleg, la racionalitat, la transparència i amb decisions públiques que responguin a les demandes socials.

A més, reconeix que l’emergència que viu el país requereix el compromís i la responsabilitat de l’Estat mexicà, amb la participació i coordinació dels tres nivells i poders del Govern.

Es planteja comptar també amb una millor coordinació institucional entre els responsables d’aplicar-la, imposant ordre en el Govern per acabar amb la corrupció, la impunitat i el tràfic d’influències.

També es preveuen millores en l’àmbit de la protecció civil, en què s’executaran accions de recuperació i suport a la població en situacions de desastre, i es potenciarà l’àmbit de la intel·ligència, cercant preservar la cohesió social i enfortir les institucions de govern.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

 

Cap a un futur sense delictes?

Per a la majoria de la gent, el desistiment del delicte és un procés, tot un esdeveniment. Rand Corporation es fa ressò d’un projecte que va elaborar un qüestionari amigable per a les persones que treballen amb infractors per obtenir “respostes intermèdies”: indicadors de canvis positius que poden ser un senyal de progrés cap a un futur sense delictes.

La recerca mostra que, especialment per als delinqüents amb problemes socials i personals profundament arrelats, el desistiment del delicte no és un fet puntual. Sovint, és un procés a llarg termini de canvi fonamental en la identitat, valors i estil de vida propis, que implica períodes d’abstenció de delinquir interromputs per recaigudes.

L’eficàcia dels serveis per als delinqüents normalment es calcula sobre la base de les taxes de reincidència. No obstant això, aquests resultats es mesuren millor durant llargs períodes de temps i requereixen accés a dades fiables sobre les condemnes o altres mesures d’infracció. Això no és factible per a moltes intervencions a curt termini sobre delinqüents lliurats per organitzacions sense prou temps i recursos per dur a terme una anàlisi de la reincidència. A més, algunes intervencions, com ara els programes artístics a la presó o les tutories, tenen com a objectiu donar suport al procés de desistiment, més que no pas conduir aquestes persones directament a deixar de delinquir.

Aquest estudi tenia per objectiu identificar i desenvolupar una eina de mesura per obtenir respostes intermèdies. Aquestes es basen en canvis en les habilitats i el pensament associats directament o indirectament amb les reduccions de la reincidència, cosa que podria indicar que un delinqüent està fent canvis positius cap a un futur sense delictes, però que encara no ha deixat de delinquir. Per exemple, les respostes intermèdies poden incloure una millora en les habilitats de resolució de problemes, una millor gestió del temps i un augment de la resiliència.

painting creative artEl projecte es va centrar a desenvolupar una eina de mesura adreçada a les persones implicades en programes artístics i tutories per als delinqüents. En particular, organitzacions voluntàries i del sector comunitari.

El projecte es va basar en una àmplia col·laboració i cooperació amb una sèrie d’organitzacions proveïdores de tutories i programes artístics per als delinqüents. Mitjançant un procés iteratiu de cerques bibliogràfiques, consultes, proves de validesa i anàlisi, l’equip de recerca va elaborar un qüestionari de base teòrica de 29 punts, anomenat “Instrument de mesura de respostes intermèdies (IOMI)”. Juntament amb l’IOMI, els investigadors també van desenvolupar una eina d’estimació de costos, un document d’orientació i una eina d’introducció de dades.

L’instrument de mesura de l’IOMI i els altres materials que configuren el kit d’eines proporcionen un paquet amigable que els proveïdors de projectes artístics i de tutoria (i possiblement molts altres tipus d’intervenció) poden utilitzar  per avaluar l’impacte de la seva pròpia feina d’una manera relativament ràpida i directa.

L’IOMI no és un instrument totalment validat, però les proves preliminars han mostrat forts indicis que l’instrument té validesa, consistència interna, estabilitat i el potencial per reflectir el canvi a través de la majoria de les respostes intermèdies que mesura.

L’IOMI té una base teòrica i està ancorat en una anàlisi acurada de proves i en una àmplia consulta amb els proveïdors de programes artístics i de tutoria.

https://www.rand.org/randeurope/research/projects/reduce-reoffending.html

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français