El carnet per punts ciutadà, una realitat a la Xina

china chinese city forbidden kingdom

El govern xinès està desenvolupant un sistema de ‘crèdit social’ que permeti puntuar els ciutadans pel seu comportament i nivell de confiabilitat, oferint recompenses o penalitzacions segons la seva actuació. Aquest programa, que es presenta com un mecanisme per garantir la seguretat nacional i l’estabilitat social, es preveu que estigui totalment operatiu l’any 2020.

No obstant això, les primeres pinzellades ja estan començant a ser implementades. Entre elles hi ha la prohibició de comprar bitllets d’avió o de tren a aquelles persones que hagin perdut punts per haver fumat dins de vagons, utilitzat bitllets caducats o difós fake news, especialment si estan relacionades amb atacs terroristes o la seguretat aeroportuària.

Altres accions que podran comportar una pèrdua de punts són la publicació de posts polítics en línia sense permís, el fet de contradir la narrativa oficial del govern, cometre infraccions al volant o passar massa temps jugant a videojocs. Contràriament, altres comportaments com participar en obres de caritat o donar sang ajuden a incrementar la puntuació i, amb això, a millorar la posició, una posició que determinarà aspectes fonamentals com la possibilitat de ser admès en determinades escoles (per a la persona en qüestió o per als seus fills), enregistrar-se en hotels, exercir càrrecs públics o llogar un apartament.

A les persones amb una ‘puntuació ciutadana’ baixa, els serà més difícil accedir-hi, de la mateixa manera que els serà més complicat obtenir visat per viatjar a l’estranger. D’altra banda, aquells ciutadans que presentin una puntuació alta es beneficiaran de descomptes en la factura energètica, d’un accés a internet més ràpid o de millors condicions a l’hora de demanar un préstec bancari.

La metodologia exacta que s’utilitzarà per determinar aquestes puntuacions es manté secreta, però es considera que estarà basada en intel·ligència artificial i big data, la qual ajudarà a construir perfils de tots els ciutadans basant-se en el tipus de compres que es facin, els moviments financers, els contactes personals i professionals, l’ús de les xarxes socials o les interaccions amb organismes oficials. Malgrat que les autoritats xineses defensen que aquest sistema permetrà controlar el nivell de civisme i disminuir la taxa de criminalitat, millorant així la seguretat pública, un nombre significatiu d’organitzacions, com Human Rights Watch o Amnistia Internacional, han alertat del perill que suposa per als drets i les llibertats civils, especialment pel que fa al dret a la privacitat, a la protecció de dades i a la llibertat d’expressió. Una situació especialment preocupant si es té en compte que el nivell de llibertat a internet a la Xina, segons Freedom House, és el pitjor del planeta.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

Sud-àfrica intenta combatre els alts nivells endèmics de violència

El cost de la violència en l’economia sud-africana és de les més grans del món. El país és en el lloc 126 dels 163 països de l’Índex Global de Pau. Aquest índex ens mostra que el cost de la violència a Sud-àfrica representa el 19% del PIB, el 16è més gran en el món (34.160 rands per ciutadà i any).

Sud-àfrica destaca en cinc categories principals de violència: el nombre de crims violents, el nombre de protestes violentes, el nombre d’assassinats, l’accés fàcil a armes i una gran percepció d’inseguretat. És el 10è pitjor país en reducció general de la violència i el 19è si parlem de seguretat en general.

Tant les dades proporcionades pel Servei de Policia de Sud-àfrica (SAPS) com les dades que proporciona l’Enquesta de Victimització (VOCS) demostren que els nivells de violència s’han mantingut alts, amb variacions que no són significatives. En el període pressupostari d’abril del 2015 al març del 2016, es van enregistrar 18.673 assassinats i 18.127 temptatives. A més, la policia va conèixer 259.165 casos relacionats amb el tràfic de drogues.

El problema de fons és que els llargs anys de l’apartheid amb violència institucionalitzada l’han convertit en un element molt present a la societat, que s’utilitza per resoldre qualsevol situació amb una gran normalitat.

El Pla de Desenvolupament Nacional vol millorar les condicions de la violència amb l’objectiu fixat el 2030. Aquest pla vol construir comunitats segures, entenent la seguretat com un dret humà bàsic. El pla abasta la seguretat física i la dimensió social, com l’ocupació, l’educació i la salut, i pretén posar fi a la cultura de la violència, convertint-la en quelcom molt residual i menyspreable.

La dimensió comunitària és central al pla i, per tant, els governs locals hi assumeixen un paper important, ja que són les administracions més properes a la ciutadania. Aquestes tenen un posició central en la coordinació i integració de les polítiques per tal de crear comunitats segures.

Es creen els fòrums de Seguretat de la Comunitat (CSF) a escala local. Aquest òrgan és on es portarà a terme la coordinació, monitorització i integració de les iniciatives de prevenció de la comunitat. L’objectiu és garantir un accés a uns serveis de qualitat i crear comunitats de ciutadanes i ciutadans segurs. Aquestes estratègies es fan en coordinació amb les diferents agències de les administracions locals i estatals.

La millora del desenvolupament econòmic amb equitat provocarà, segons el pla, la transformació econòmica, la creació d’ocupació i la millora de l’educació i la sanitat, i ajudarà a la cohesió social. I tot això afectarà positivament en la inseguretat, generant més seguretat.

L’objectiu final és que l’any 2030 la ciutadania de Sud-àfrica es senti segura i sense por a ser víctima d’un crim. Aquesta seguretat haurà de ser present a l’escola, a la feina i als altres espais de relació de la comunitat.

Enllaç d’interès:

What is the situation in South Africa?

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

 

Projecte EJECT: els delictes amb armes de foc comporten expulsió a Jackson, Mississipí

A la ciutat nord-americana de Jackson, Mississipí, amb l’aplicació del projecte EJECT, les persones que siguin detingudes per possessió il·legal d’armes o es vegin implicades en alguna activitat delictiva en la qual hi hagi armes seran expulsades del territori i compliran la seva condemna lluny.

El desembre del 2017, el fiscal del districte sud-est de Mississipí va presentar el projecte EJECT (‘expulsió’) per a la ciutat de Jackson. Aquest projecte vol combatre els crims violents a la ciutat i preveu, com a mesura estrella, l’expulsió del territori de les persones que cometin delictes relacionats amb l’ús d’armes, les quals, a més, no tindran possibilitat de fiança.

Una dotzena d’agents d’agències de la policia estatal i federal ajudaran el Departament de Policia de Jackson en aquest projecte, que es presenta com una col·laboració i cooperació dels diferents nivells del sistema de justícia penal dels Estats Units.

Els responsables del programa manifesten que, si violes la seva llei i terroritzes els veïns de la ciutat, seràs expulsat de la comunitat i compliràs la sentència lluny de Jackson.

Veïns, criminòlegs i representants polítics de totes les tendències es mostren escèptics respecte al programa. Fins i tot l’alcalde de Jackson marca distàncies entre els plans municipals i aquest projecte.

La crítica manifesta que, en el fons, el projecte EJECT és un atac contra les persones sota l’aparença de la seva protecció, ja que ignora drets constitucionals, per exemple la llibertat sota fiança o l’enviament dels acusats a presons fora de Mississipí, amb els problemes que això generarà per a les famílies.

Enllaços

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

Espectadors prosocials contra la violència discriminatòria

help-164755_960_720Abans de començar, deixeu-nos preguntar quelcom. Quantes vegades enguany heu estat testimonis d’algun tipus de discriminació als carrers de la vostra ciutat?  Potser, si haguéssiu sabut que en més del 80% de les ocasions, amb menys de 10 segons d’intervenció n’hi ha prou per evitar la victimització, hauríeu decidit convertir-vos en un espectador prosocial.[1]

La teoria de l’espectador, fusionant la psicologia i la criminologia,  pretén entendre les motivacions que hi ha darrere de la intervenció o la no-intervenció d’un espectador, que és, per definició, el testimoni d’un esdeveniment en el qual no està directament implicat. A l’hora d’entendre aquest comportament, s’identifiquen, en la literatura, diferents etapes en el procés de decisió:  en primer lloc, s’ha de percebre l’esdeveniment; llavors l’espectador ha d’interpretar-lo i entendre que es tracta d’un fet conflictiu; el següent pas és assumir-ne la responsabilitat i prendre la decisió d’intervenir, i finalment, l’espectador ha de disposar de la capacitat d’intervenir.

Aquest procés és important especialment a l’hora de posar en pràctica la teoria, ja que estudis recents demostren que els Programes d’intervenció d’espectadors[2] tenen un impacte considerable en la prevenció primària de la violència sexual i domèstica. Als Estats Units, la teoria ha permès desenvolupar diversos programes de prevenció de les agressions sexuals en campus universitaris,  atès que la violència masclista s’interpreta, en la teoria, com a causa i conseqüència de la desigualtat de gènere, i, tanmateix, les estratègies efectives de prevenció de la violència han de tenir com a objectiu canviar les actituds i els comportaments arrelats a aquesta desigualtat.

Posteriorment, el Regne Unit va començar també a desenvolupar estratègies de prevenció primària sota aquestes premisses per lluitar contra la violència sexual i de gènere a les universitats i, més recentment, contra la violència discriminatòria a l’espai públic. A finals de l’any 2017, Shamsher Chohan, directora del Communities Inc, va presentar la iniciativa “Love not Hate” dins del projecte Building Stronger Communities, en una sessió Zoom de la Conferència Seguretat, Democràcia & Ciutats, celebrada a Barcelona, on el paper dels espectadors prosocials esdevé fonamental per prevenir i combatre els delictes d’odi. El programa, amb seus a Nottingham i Bassetlaw, ofereix mecanismes a la ciutadania per fomentar el compromís dels bystanders amb la prevenció de la violència discriminatòria a través de la creació d’un entorn més segur per a tothom, estimulant la cohesió social i la denúncia. Per aquest motiu, la institució ofereix formació gratuïta per a tots aquells membres actius (individus i organitzacions) de la comunitat interessats a adquirir coneixements i un major enteniment dels delictes d’odi (communitiesinc.org.uk, 2017), fonamentals a l’hora de percebre i interpretar els actes discriminatoris. D’altra banda, a través de Community Cohesion Activities, la iniciativa fomenta la interacció i el diàleg, generant cohesió entre les diferents comunitats i estimulant el seu compromís en la prevenció primària dels delictes d’odi. Finalment, la institució entrena a tots aquells voluntaris i organitzacions que treballen amb persones en situació de vulnerabilitat, per convertir-los en centres de denúncia (communitiesinc.org.uk, 2017), dotant-los així dels mecanismes necessaris per prendre partit, encara que sigui a posteriori.

[1] De l’anglès, Prosocial bystander.

[2] De l’anglès, Bystander intervention programs.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

 

Una resposta conjunta als delictes contra la propietat intel·lectual

CopyrightEl 19 de setembre de 2017, va començar la primera conferència d’Europol sobre delictes contra la propietat intel·lectual a la ciutat d’Anvers (Bèlgica).

Un total de 400 juristes, experts en seguretat i representants de diferents sectors industrials de més de 42 països van assistir a l’obertura d’aquesta conferència. Els organitzadors van indicar que el propòsit de la conferència era revisar les noves tendències delictives i proposar estratègies d’aplicació de la llei i bones pràctiques en tot allò relacionat amb els delictes contra la propietat intel·lectual, a través d’estudis de casos operacionals i perspectives industrials.

Segons un estudi elaborat per l’Oficina de Propietat Intel·lectual de la Unió Europea (EUIPO), la violació de la propietat intel·lectual és un fenomen molt estès i que va en augment. El comerç internacional de productes falsificats representa el 2,5% del comerç mundial, o en xifres totals: 388 bilions d’euros.1 Per posar un exemple, això equival al PIB de la República d’Àustria. L’impacte de la pirateria és particularment alt dins de la Unió Europea, on representa un 5% de les importacions dels estats membres, o en xifres totals: 85 bilions d’euros.2

A causa del benefici potencial i del risc relativament baix de possibles conseqüències legals, els processos de pirateria continuaran evolucionant i seran cada vegada més sofisticats. És per això que la conferència va reunir membres de diferents sectors, entorns i països per generar nous coneixements i desenvolupar mesures tangibles per lluitar contra la pirateria a escala global.

Independentment de les futures línies d’actuació de l’Europol en aquest àmbit, sí que és rellevant explicar les conseqüències d’aquest tipus de delictes, i destacar les mesures i accions que ha pres fins ara l’Agència Europea per combatre’ls.

Les principals conseqüències dels delictes contra la propietat intel·lectual són que redueixen els ingressos de les empreses afectades. Els efectes socials i econòmics adversos resultants de les empreses que pateixen aquest tipus de delictes inclouen la pèrdua de llocs de treball i els mitjans de subsistència de milers de persones. També hi ha altres danys col·laterals, com que els productes falsificats es produeixen sense tenir en compte les normes de seguretat i salut de la UE, la qual cosa comporta que puguin ser perillosos per als consumidors. Els ingressos dels estats membres també es veuen afectats per la falsificació i la pirateria, que pot repercutir en la innovació i la inversió, impedir el creixement econòmic i reduir la creació de riquesa.3

Per enfortir la lluita contra la falsificació i la pirateria en línia, l’any 2016 l’Europol i l’Oficina de Propietat Intel·lectual de la Unió Europea (EUIPO) es van unir per crear la coalició coordinada de crims contra la propietat intel·lectual (IPC3), que opera dins de l’Europol.

Per donar un exemple dels costos socials dels crims contra la propietat intel·lectual, la falsificació de roba a la UE costa 43,3 bilions d’euros en pèrdues a les empreses del sector, la qual cosa es tradueix en pèrdues de 8,1 bilions d’ingressos per als estats i de 518.281 llocs de treball.4

1 Europol (2017). EXPERTS GATHER TO COLLECTIVELY RESPOND TO INTELLECTUAL PROPERTY CRIME. [online] Available at: https://www.europol.europa.eu/newsroom/news/experts-gather-to-collectively-respond-to-intellectual-property-crime [Accessed 20 Sep. 2017].

2 OECD/EUIPO (2016). Trade in Counterfeit and Pirated Goods: Mapping the Economic Impact. [online] Paris: OECD Publishing, p.5. Available at: https://euipo.europa.eu/tunnel-web/secure/webdav/guest/document_library/observatory/documents/Mapping_ the_    Economic_Impact_study/Mapping_the_Economic_Impact_en.pdf [Accessed 20 Sep. 2017].

3 Europol. (2017). Intellectual property crime. [online] Available at: https://www.europol.europa.eu/crime-areas-and-trends/crime-areas/intellectual-property-crime [Accessed 6 Oct. 2017].

4 Europol. (2017). Intellectual property crime. [online] Available at: https://www.europol.europa.eu/crime-areas-and-trends/crime-areas/intellectual-property-crime [Accessed 6 Oct. 2017].

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

 

Les trobades de seguretat a França

Des de l’any 2013  se celebren a tot el territori francès[1] unes trobades de seguretat, que permeten el diàleg entre els ciutadans i els serveis que vetllen per la seva seguretat. La policia, la gendarmeria, els bombers, la prefectura, les associacions de protecció civil i de seguretat viària, així com tots els actors que contribueixen a la seguretat, presenten les seves professions respectives, els materials que utilitzen, les tècniques de treball que fan servir i els requisits dels candidats per a les convocatòries d’accés.

Aquestes jornades mobilitzen prop de 300.000 persones i són una ocasió excel·lent per intercanviar informació, però també perquè la ciutadania es comprometi amb la pròpia seguretat i la del seu entorn proper. Constitueixen una oportunitat per comprendre millor la missió dels serveis de seguretat i per descobrir aquestes professions. Paral·lelament, permeten capacitar la ciutadania per prevenir millor els perills de la vida quotidiana (delinqüència, accidents de trànsit o domèstics, etc.), així com per millorar la seva reacció quan s’han produït situacions excepcionals.

Aquest any, la ciutadania haurà assistit a diverses demostracions i haurà participat en algunes (per exemple, en exercicis coordinats entre diferents serveis, excarceracions en vehicles, actuacions que salven vides, etc.).

A títol d’exemple, el programa d’enguany al municipi d’Aube[2] ha aplegat la participació de diferents actors com són la Direcció departamental de la Seguretat Pública, la Prefectura, la Gendarmeria, la Creu Roja, la Creu Blanca i l’Associació departamental de Protecció Civil, entre d’altres, per fer prevenció en seguretat viària entre l’alumnat de les escoles o entre la població sènior, demostracions de primers auxilis i presentació de materials i vehicles. Els indrets on s’han fet les activitats són diversos: l’espai públic, escoles, sales de conferències, casernes de la gendarmeria o parcs de bombers.

Les trobades de seguretat resulten una pràctica molt interessant perquè afavoreixen la creació d’una “comunitat de seguretat”, on interactuen diversos actors i on es potencia el coneixement i la col·laboració mútua. Els beneficis d’aquestes bones pràctiques semblen inqüestionables.

[1] La França metropolitana i el territori d’ultramar.

[2] Municipi situat al nord-est de França, al departament de la Mosel·la i a la regió d’Alsace-Champagne-Ardenne-Lorraine.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

El Projecte Margin analitza les percepcions d’inseguretat en cinc països i regions europees

El projecte Margin, finançat per la Comissió Europea en el marc del programa de recerca Horizon 2020, ha permès desenvolupar la col·laboració d’administracions i universitats públiques del Regne Unit, Catalunya, França, Hongria i Itàlia.

L’objectiu del projecte, que es va dur a terme entre el maig de 2015 i l’abril de 2017, és analitzar les percepcions d’inseguretat a Europa en funció dels individus, dels grups als quals pertanyen i dels barris on resideixen. També pretén dotar els actors públics i els ciutadans d’eines d’anàlisi i de polítiques públiques fiables per contribuir a l’estudi i a la reducció de les percepcions d’inseguretat.

La sistematització de la informació recollida per les enquestes en aquests territoris permet una aproximació a aspectes com les percepcions i els comportaments vinculats a la inseguretat, però també informació relativa a les preocupacions sobre seguretat.

 Percepcions i comportaments vinculats a la inseguretat

Les enquestes de victimització mesuren nombroses percepcions vinculades a la inseguretat. En menor mesura, algunes analitzen els comportaments que se’n deriven, com conductes de protecció o d’evitació. Aquests aspectes es conceptualitzen de forma semblant a les enquestes, però la formulació de les preguntes pot variar bastant segons el país.

Les enquestes inclouen preguntes sobre les percepcions de seguretat o inseguretat però amb diferències: les enquestes catalana i francesa emmarquen la pregunta en el domicili, barri, poble o ciutat; les enquestes d’Anglaterra i el País de Gal·les, Hongria i Itàlia pregunten sobre aspectes específics com anar sol cap a casa de nit. Totes elles mesuren la intensitat del sentiment excepte la francesa, que en quantifica la freqüència.

L’enquesta pilot del projecte aplicada experimentalment a Itàlia, a diferència de la resta, mesura la por a l’il·lícit: la reacció emocional en un moment precís, la seva intensitat i la seva freqüència a curt i a llarg termini. Aquesta enquesta i l’anglesa mesuren l’impacte de la por en la vida quotidiana. Així mateix, totes les enquestes aborden l’impacte psicològic de la victimització: l’enquesta catalana, a partir d’una pregunta oberta; la d’Anglaterra i el País de Gal·les, a partir d’una llista detallada de preguntes.

La major part de les enquestes aborden els comportaments d’autoprotecció adoptats després de patir victimització. Normalment es tracta de conductes d’evitació: la renúncia a sortir de casa, o defugir certs entorns o persones.

 Preocupacions vinculades a la seguretat

Les percepcions de seguretat s’expliquen no només per les experiències de victimització viscudes, sinó també a partir d’altres paràmetres com l’entorn socioeconòmic o per determinades impressions i opinions. Les enquestes de victimització intenten mesurar aquestes preocupacions sobre la seguretat amb l’avaluació de la delinqüència, la valoració dels serveis policials i de la justícia, la recollida de les percepcions de seguretat dels enquestats al barri de residència i el mesurament de les preocupacions de tipus social.

Com a element important del projecte Margin, s’ha elaborat una guia de bones pràctiques que intenta oferir criteris per a l’ús conjunt de diversos instruments i indicadors per fer una diagnosi de seguretat. Cal destacar un seguit de metodologies i estratègies recollides en el capítol cinquè. D’una banda, promou l’ús conjunt de dades quantitatives i qualitatives, tant provinents de la policia i de les enquestes com d’altres àmbits (social, econòmic); també, el disseny participatiu d’una nova enquesta per estudiar els determinants socials de la inseguretat percebuda. D’altra banda, recull els criteris per convertir el diagnòstic en polítiques i estratègies de seguretat; i finalment, també recull eines de mesurament i estratègies rellevants per a la seguretat.

Enllaços d’interès:

http://mossos.gencat.cat/ca/detalls/Article/MARGIN

http://www.ub.edu/web/ub/ca/menu_eines/noticies/2016/11/038.html

https://inhesj.fr/sites/default/files/ondrp_files/publications/pdf/ga_45.pdf

http://marginproject.eu/wp-content/uploads/2017/04/Agenda-of-best-practices.pdf

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

 

El Pla Vigipirate en l’estratègia antiterrorista a França

Els atacs terroristes perpetrats a França els anys 2015 i 2016 i les disposicions legislatives adoptades l’any 2016 han conduït a una revisió del pla Vigipirate per adaptar-lo a un nivell d’amenaça elevada.

Vigipirate

Vigipirate és un pla central en el marc de l’estratègia antiterrorista que implica tots els actors nacionals (l’Estat, les entitats territorials, les empreses i els ciutadans) en un context de vigilància, prevenció i protecció.

Com s’estructura el Pla?

Abasta 300 mesures, que s’apliquen a 13 àmbits d’actuació: alerta i mobilització; protecció de grans concentracions humanes en espai obert; protecció d’instal·lacions i edificis de valor simbòlic, econòmic, polític o ecològic; protecció d’instal·lacions industrials del sector químic, dels hidrocarburs o nuclear; ciberseguretat; sector aeri; sector marítim; transports terrestres; sector de la salut; protecció de la cadena alimentària; protecció de les xarxes de comunicacions, aigua, electricitat, hidrocarburs i gas; control de fronteres terrestres, fluvials i lacustres, marítimes i aèries; protecció dels residents francesos a l’exterior o dels interessos francesos a l’estranger.

Objectius del Pla

Els objectius s’orienten a un doble vessant:

  1. Desenvolupar una cultura de la vigilància i de la seguretat en el conjunt de la societat per tal de detectar les amenaces d’acció terrorista.
  2. Assegurar permanentment la protecció dels ciutadans, del territori i dels interessos de França contra l’amenaça terrorista.

Els tres nivells del Pla

La posada en marxa de cada nivell està en funció del grau de l’amenaça i resulta fàcilment identificable per un logotip visible a l’espai públic:

  1. El nivell de vigilància: és el nivell permanent de seguretat i implica implementar 100 mesures sempre actives.
  2. El nivell de seguretat reforçada − risc d’atemptat: adapta la resposta de l’Estat a una amenaça terrorista elevada o molt elevada. Es poden activar diverses mesures de seguretat addicionals que en complementen d’altres que són permanents, especialment a aeroports, estacions i espais de culte, entre d’altres. Pot ser aplicable al conjunt del territori nacional.
  3. El nivell d’urgència per atemptat: es pot activar en cas d’atemptat consumat o quan un grup terrorista identificat i no localitzat entra en acció. Aquest nivell està vigent per un temps limitat, que coincideix amb la gestió de la crisi. Permet mobilitzar recursos excepcionals i difondre informacions per protegir els ciutadans en situacions de crisi.

Els serveis d’intel·ligència avaluen l’amenaça terrorista i les seves anàlisis permeten a la Secretaria General de la Defensa i de la Seguretat Nacional (SGDSN) establir l’estratègia general de seguretat del Pla, cosa que implica implementar mesures de seguretat en el marc de grans esdeveniments nacionals; mesures de seguretat en determinades dates clau, com l’inici del curs escolar o les festes de Cap d’Any, i aplicar un dispositiu nacional de protecció d’urgència en cas d’atemptat consumat a França o a l’estranger.

Per ampliar informació podeu consultar els enllaços següents:

Faire face ensemble. Vigilance, prévention et protection face à la menace terroriste

R!sques. Prévention des risques majeurs

Adaptation du plan Vigipirate à la période estivale

Signalement de situations suspectes. Recommandations à l’usage du grand public

Plan Vigipirate. Foire aux Questions (FAQ)

Rapport d’activité 2016. Secrétariat Général de la Défense et de la Sécurité Nationale

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

 

 

Augmenten els ajuts a les víctimes de crims als EUA

L’Oficina de Programes de Justícia dels Estats Units treballa en els diferents camps relacionats amb l’àmbit de la justícia. Un dels pilars de la seva tasca és l’Oficina de les Víctimes de Crims. Durant el mes de setembre passat, aquesta oficina ha organitzat als EUA tot un seguit d’iniciatives, jornades i homenatges a totes les tipologies de víctimes de crims. Aquest àmbit de la justícia inclou diferents programes i, d’uns anys ençà, ha anat rebent majors dotacions econòmiques del Govern.

Entre els recursos més destacats, hi ha quatre àmbits de treball principals:

  • Honorant les víctimes i els herois del 9/11. En l’aniversari dels atacs de l’11 de setembre, els nord-americans s’uneixen per participar en l’anomenat Dia Nacional de Servei i Record.
  • L’anomenat Mes Nacional de Preparació. El president dels EUA ha proclamat el mes de setembre com a data per parar atenció a les víctimes dels desastres, ja siguin naturals o bé obra dels humans.L’Oficina de les Víctimes ofereix un conjunt d’eines per ajudar les víctimes de la violència de masses i el terrorisme, que són, a grans trets, la planificació, la resposta, la recuperació i els recursos. Aquest producte multidisciplinari proporciona a les comunitats el marc, les estratègies i els recursos per:
    • Planificar i preparar-se abans que tingui lloc un incident.
    • Mitigar els efectes d’actes futurs sobre les víctimes.
    • Respondre a incidents actius.
    • Recuperar-se després d’un incident de violència de masses o terrorisme.
  • Seguretat per a les universitats i els estudiants universitaris. Amb vista a parar atenció a la seguretat als campus, s’ha reconegut també el mes de setembre com el Mes Nacional de la Seguretat als Campus Universitaris. Hi ha desenes de pàgines web dedicades a la seguretat als campus, fins i tot amb recursos sobre la criminalitat en aquest sector.
  • L’anomenat Mes Nacional de l’Herència Hispana, que normalment es commemora del 15 de setembre al 15 d’octubre per reconèixer la història, la cultura i la contribució hispana que han rebut els ciutadans americans. Hi ha una pàgina web de recursos en espanyol destinada a les víctimes d’algun crim de parla hispana.

National Crime Victims' Rights Week April 2 - 8 2017 Strength Resilience Justice 480 x 80

Tots aquests recursos estan dissenyats per poder desenvolupar, de manera ràpida, campanyes de conscienciació pública durant l’any i per a la Setmana Nacional dels Drets de les Víctimes del Crim (NCVRW, per les sigles en anglès). El mes d’abril es va celebrar amb el lema: “Força, Resistència, Justícia”. Enguany ha tractat de reflectir aquesta visió futura en la qual totes les víctimes són enfortides pel suport que reben, en què les organitzacions responen als seus reptes i les comunitats poden accedir a la justícia col·lectiva.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

L’Observatori per a la Prevenció de l’Extremisme Violent es posa en marxa a Barcelona

OPEVEl mes de gener passat, 320 representants de 172 organitzacions de la societat i moviments socials de 22 països es van reunir a Barcelona amb l’objectiu de prevenir l’extremisme violent. De la reunió en va sorgir el Pla d’acció de la societat civil euromediterrània per a la prevenció de totes les formes d’extremisme violent.[1] Dins el Pla s’incloïa la creació de l’Observatori per a la Prevenció de l’Extremisme Violent (OPEV),[2] per tal de donar suport a la implementació del Pla.

El Pla d’acció parteix de la base que centrar la lluita contra l’extremisme violent en mesures antiterroristes deixa fora la societat civil, que compta amb energies crucials per generar cohesió social i, en conseqüència, prevenir la radicalització violenta, afrontant els factors que l’afavoreixen. En aquesta direcció, la creació de societats obertes, equitatives, inclusives i plurals, basades en el respecte dels drets humans, constitueix una alternativa sòlida i atractiva al radicalisme violent.

L’extremisme violent erosiona els fonaments de la nostra societat, promou l’odi i la discriminació i fa impossible la convivència pacífica. L’extremisme parteix d’idees polítiques, socials o religioses que rebutgen l’statu quo i que estan basades en valors totalitaris, fanàtics, intolerants, antidemocràtics i antipluralistes. Pretenen obtenir els seus objectius amb la violència, tan extrema com sigui necessària. Sovint pren com a enemic un grup ètnic, una ideologia, una religió o una classe social i en propugna, pràcticament, l’extinció.

La presència de l’extremisme violent a la regió euromediterrània és força notable. Aprofitant la presència a la zona de grups gihadistes que practiquen la violència indiscriminada, moviments populistes d’extrema dreta, racistes i islamòfobs estan pressionant els governs cap a la intolerància, l’odi i les retallades de drets, que, en la pràctica, afecten grups específics, circumstància que no farà sinó empitjorar el problema en el futur.

El proper 21 de setembre l’OPEV presenta un primer informe sobre l’evolució de la legislació antiterrorista a la regió i les conseqüències que les reformes legislatives poden tenir en la mateixa radicalització violenta, amb la intenció d’obrir un fòrum de reflexió sobre aquest tema que ajudi a trobar solucions pacificadores.

[1] Vid. http://novact.org/2017/01/el-pla-daccio-de-la-societat-civil-de-la-regio-euromediterrania-per-la-prevencio-de-totes-les-formes-dextremisme-violent/

[2] Vid. http://novact.org/2017/02/web-opev/

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français