Nova dura ofensiva del govern d’El Salvador contra les maras

Després de mesos de relativa calma i amb nivells de violència al carrer força reduïts, els assassinats han augmentat novament a nivells no vistos des de fa quasi 30 anys al país centreamericà. Es podria dir que la fràgil treva de les maras ha arribat a la fi.

Com a conseqüència d’aquesta situació, l’Assemblea legislativa va aprovar fa unes setmanes una polèmica sol·licitud de l’Executiu per combatre les maras orientada a reformar el codi penal per endurir les condemnes contra els membres d’aquestes bandes.

Tal com informava bbc.com en un article, la mesura té lloc després que el govern de Nayib Bukele demanés a l’Assemblea que es declarés l’estat d’excepció al país, en haver-se produït més de 80 assassinats només durant un cap de setmana.

Les normes, que de moment s’implementaran durant un mes, tot i que es poden anar prorrogant, inclouen la suspensió de la llibertat d’associació, del dret de defensa i de la inviolabilitat de la correspondència. Actualment, amb la recent reforma aprovada, els membres de les maras podran ser sancionats amb penes de 20 a 40 anys de presó, mentre que els líders d’aquests grups podran rebre entre 40 i 45 anys d’internament penitenciari.

En un dels punts més polèmics, la reforma del Codi penal inclou també considerar com a adults –i jutjar-los com a tals– els membres d’aquests grups majors de 12 anys. Aquesta seria la primera vegada que el govern aprova una pena específica per a aquells a qui consideri membre de les maras. Abans, a El Salvador aquests membres eren considerats com a terroristes i se’ls processava sota aquesta figura, encara que fos complicat comprovar la seva participació en aquestes agrupacions, i les sentències variaven entre els sis i els nou anys de presó.

En aquesta línia, el govern ha reforçat la seguretat als carrers i ha sol·licitat al Congrés aprovar l’estat d’excepció. La mesura, aprovada per la majoria oficialista del Legislatiu, limita la llibertat d’associació, suspèn el dret de ser informat de les raons de la detenció, amplia de 72 hores a 15 dies el termini de la detenció i permet a les autoritats intervenir els telèfons mòbils dels qui considerin sospitosos.

Segons les darreres informacions, les autoritats havien detingut més de 3.000 presumptes membres de maras. Paral·lelament, el president Bukele va anunciar per Twitter que havia ordenat limitar l’alimentació i les sortides al pati dels membres de maras empresonats i que els havien retirat els matalassos per dormir. Des de fa uns dies, el menjar és racionat i els 16.000 membres empresonats no han sortit de les seves cel·les.

D’entre les diverses reaccions que s’han produït arran dels recents esdeveniments, cal destacar la del secretari general de l’ONU, Antonio Guterres, la de la Comissió Interamericana de Drets Humans o la de Human Rights Watch o Amnistia Internacional, que van mostrar la seva preocupació per la situació del país i confien que les mesures que s’estan prenent estiguin en línia amb les lleis i estàndards internacionals dels drets humans.

Cal destacar que aproximadament 70.000 membres de maras operen a El Salvador i lluiten pel control de les operacions d’extorsió i drogues a tot el país centreamericà.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

Dissenyen bosses per ajudar els policies en intervencions amb persones que pateixen trastorn del processament sensorial

L’Alabama Law Enforcement Agency (ALEA) té ara una manera senzilla però eficaç de respondre a les persones que no poden respondre: les bosses sensorials.

Dissenyades per ajudar les persones que pateixen un trastorn del processament sensorial a calmar-se, aquestes bosses ofereixen una manera perquè els agents interactuïn positivament i es comuniquin amb aquestes persones, que pot semblar que representen una amenaça per a ells mateixos o per als altres.

Combinat amb l’entrenament que acompanya el lliurament de les bosses, els funcionaris de l’ALEA poden reconèixer fàcilment els símptomes del trastorn del processament sensorial i saber com relacionar-se amb persones que pateixen una sobrecàrrega sensorial. D’aquesta manera s’evita un malentès que podria fer augmentar la tensió en qualsevol intervenció.

L’any 2013, 12 agències i diversos professionals de l’aplicació de la llei de l’estat d’Alabama es van aplegar en una entitat per crear ALEA. L’agència compta ara amb aproximadament 1.500 empleats en diversos departaments com ara Seguretat Nacional, Seguretat Pública, Compliment d’Ingressos i Justícia Penal. El 2021, tot el personal jurat de l’agència, inclosos els uniformats, els agents especials de l’oficina estatal d’investigació, els oficials de comunicació i els membres de la divisió de llicències de conduir van completar la formació d’inclusió sensorial. Això la va convertir en la primera agència estatal d’aplicació de la llei certificada per KultureCity, una organització sense ànim de lucre especialitzada en l’acceptació i l’acomodació de persones amb processament sensorial i altres discapacitats.

La formació de KultureCity, que es basa principalment en el visionat de vídeos, se centra en inculcar la comprensió, l’acceptació i l’empatia en els primers que responen a aquells amb necessitats sensorials, que s’estima que representen entre el 5 i el 16 per cent de la població dels Estats Units.

Símptoma comú de l’autisme, aquesta discapacitat també afecta persones que pateixen un trastorn per estrès posttraumàtic, demència o ictus. És una condició mèdica en què el cervell té problemes per rebre la informació que arriba a través dels sentits i respondre-hi, el que fa que siguin massa o poc sensibles a determinades coses que veuen, senten, oloren, toquen i tasten.

Les llums brillants, el soroll del carrer, la roba que rasca i altres estímuls poden aclaparar els qui són hipersensibles i provocar-los una crisi emocional i un comportament que pot semblar estrany, fins i tot agressiu. Aquestes persones poden buscar estimulació sensorial mitjançant activitats com cridar, batre els braços o tocar persones aleatòriament, de vegades de manera brusca.

Les persones que experimenten una sobrecàrrega sensorial poden estar tan aclaparades que no poden parlar ni processar mentalment el que se’ls demana que facin. Llavors, pot semblar que estan sota la influència de l’alcohol o les drogues i que no col·laboren de manera deliberada.

Fundada l’any 2013 pel Dr. Julian Maha, al fill del qual se li va diagnosticar un trastorn sensorial, KultureCity ha proporcionat formació i bosses sensorials a més de 50 agències de primeres intervencions als Estats Units. La seva formació, dissenyada per crear acceptació basada en la comprensió de com reaccionen les persones amb necessitats sensorials davant l’estímul, se centra en quatre àrees clau:

  • Compassió per algú amb una discapacitat invisible o necessitat sensorial i consciència de com són de comunes aquestes necessitats.
  • La capacitat de reconèixer algú amb una discapacitat invisible o necessitat sensorial i la millor manera de relacionar-s’hi.
  • Estratègies per ajudar aquestes persones a adaptar-se a una situació que els aclapara.
  • La millor manera de tancar aquesta interacció i ajudar a resoldre la situació d’una manera positiva.

Referències:

CHADD. (2021, September 21). New Research in Sensory Processing Dysfunctionhttps://chadd.org/adhd-weekly/new-research-in-sensory-processing-dysfunction

Office of the Governor of Alabama. (2021, August 3). Governor Ivey Announces Sensory-Inclusive Training for State Law Enforcement Officershttps://governor.alabama.gov/newsroom/2021/08/governor-ivey-announces-sensory-inclusive-training-for-state-law-enforcement-officers/

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

Una estratègia per a una seguretat més sòlida de la Unió Europea en la propera dècada

El Consell Europeu ha aprovat formalment l’anomenada ‘brúixola estratègica’, un ambiciós pla d’acció per enfortir la política de seguretat i defensa de la Unió Europea per a l’any 2030.

L’entorn de seguretat més hostil obliga a fer un gran salt endavant i augmentar la capacitat i la voluntat d’actuar, reforçar la resiliència i invertir més i millor en les capacitats de defensa i seguretat.

La força de la Unió rau en la unitat i la determinació. L’objectiu d’aquesta brúixola estratègica és fer de la UE un proveïdor de seguretat més fort i capaç. La UE ha de ser capaç de protegir els seus ciutadans i de contribuir a la pau i la seguretat internacionals. Amb aquesta estratègia ha de millorar l’autonomia estratègica de la UE i la seva capacitat de treballar amb socis per salvaguardar els seus valors i interessos.

Per tal d’enfortir la seva capacitat per anticipar i dissuadir les amenaces i els reptes actuals i emergents, respondre-hi i salvaguardar els interessos de seguretat de la Unió Europea, la UE ha de:

Potenciar les seves capacitats d’anàlisi d’intel·ligència.

– Desenvolupar equips d’eines i de resposta híbrids que reuneixin diferents instruments per detectar una àmplia gamma d’amenaces híbrides i respondre-hi.

– Desenvolupar encara més la caixa d’eines ciberdiplomàtiques i establir una política de ciberdefensa de la UE per estar més ben preparats i respondre als ciberatacs.

– Desenvolupar una caixa d’eines de manipulació i interferències d’informació estrangera.

– Proporcionar incentius addicionals als estats membres per participar en el desenvolupament de capacitats col·laboratives i invertir conjuntament en facilitadors estratègics i capacitats de nova generació per operar a terra, al mar, a l’aire, al ciberdomini i a l’espai exterior.

– Desenvolupar una estratègia espacial de la Unió per a la seguretat i la defensa.

– Reforçar el paper de la UE com a actor de seguretat marítima.

Una Unió més forta en seguretat ha de contribuir positivament a la seguretat global i transatlàntica.

La brúixola estratègica proporciona una avaluació compartida de l’entorn estratègic en què opera la UE i de les amenaces i reptes als quals s’enfronta. El document fa propostes concretes d’actuació, amb un calendari d’aplicació molt precís, per tal de millorar la capacitat de la UE d’actuar amb decisió en les crisis i de defensar la seva seguretat i els seus ciutadans.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

Evitar l’ús excessiu de la força a través de la formació

En les societats democràtiques, una realitat que han d’afrontar les organitzacions policials és com evitar l’ús excessiu de la força. Sovint el debat se centra en l’exigència de responsabilitats professionals i penals a posteriori, que, també sovint, xoca amb una certa “solidaritat”corporativa dels agents que haurien de contribuir a provar els fets. Una  estratègia alternativa (i més positiva) per fer front a aquestes males pràctiques és la que promou que siguin els mateixos companys de patrulla els que aturin o impedeixin aquestes conductes desviades, ja que en casos que han sorgit a la llum pública s’ha evidenciat que, a la vegada que alguns agents s’excedien en l’ús de la força, d’altres que no hi participaven activament tampoc no feien res per evitar-ho.

Als Estats Units, en els darrers anys, arran d’incidents d’abús de la força que han fet la volta al món, s’ha intentat promoure aquestes intervencions a través d’una formació que intenta revertir la passivitat dels agents que no intervenen directament però que presencien els fets. El 2015, qui era el cap de la Policia de Nova Orleans, Michael S. Harrison, va posar en marxa el programa EPIC (Ethical Policing Is Corageous: L’actuació policial ètica és valenta). Per fer-ho va comptar amb l’ajuda del psicòleg Ervin Staub, professor especialitzat en psicologia de la violència.  

El programa parteix de l’enfocament que els policies són persones que en moments puntuals poden estar cansades i estressades, circumstàncies que els poden portar a cometre errors. Els seus companys presents també en el lloc de l’actuació, però que no fan una intervenció sinó que adopten un rol d’observador o espectador, poden detectar aquestes situacions, que poden ser també senyals de malalties mentals o addiccions. D’aquesta manera es pretén evitar les reticències que hi ha als cossos policials relacionades amb el corporativisme i amb la cultura del silenci davant d’aquestes actuacions desviades, ja que la intervenció preventiva no va en detriment del company, sinó que evita l’incident. Per tant, va més enllà del fet de no seguir qui realitza una actuació desviada o d’aturar-lo i es posa l’èmfasi en les causes i en els possibles indicadors.

A la vegada, planteja un canvi de paradigma en com s’entén la lleialtat, que no es vegi com el fet de guardar silenci sobre una actuació incorrecta, sinó que ha de ser la base per prevenir lesions, morts o que els agents posin en risc les seves carreres professionals. És a dir, posa l’èmfasi en la necessitat que els agents tinguin cura els uns dels altres, i es redefineix què es considera donar i rebre suport dels companys.

En la formació es detecten quins són els factors inhibidors que provoquen que un agent mantingui un rol passiu i no aturi una actuació inadequada, com ara la manca d’empatia o la por de quedar en l’ostracisme. També es mostra com, amb algunes petites accions, es poden evitar o aturar aquestes actuacions abans que esdevinguin irregulars: un policia que es fa càrrec de l’actuació quan veu que el seu company es treu les ulleres, o un altre que treu el genoll del company policia del coll d’un detingut.  Altres alternatives que proposen són, per exemple, assenyalar-se la insígnia que es dona als policies que han completat la formació, o fer servir algunes frases clau per prendre el relleu en l’actuació o per fer veure al company policia que cal aturar l’ús de la força.

En els dos anys posteriors a la formació dels agents d’aquesta ciutat, alguns incidents, com les persecucions de vehicles o les denúncies per ús de la força, van baixar, tot i que no està clar fins a quin punt aquest descens estava relacionat amb el programa.

EPIC va ser la base que la facultat de Dret de la Universitat de Georgetown va fer servir per a un altre programa, anomenat ABLE, acrònim d’Active Bystandership in Law Enforcement Policing (Lideratge actiu als cossos de seguretat), al qual ja s’han adherit més de 200 cossos policials dels EUA.  

Per obtenir més informació podeu consultar els enllaços següents:

Programa EPIC

http://epic.nola.gov/home/

https://www.baltimorepolice.org/transparency/bpd-policies/1-ethical-policing-courageous-epic-training-lesson-plan

Programa ABLE

The New York Times. “A New Message for Police: If You See Something, Say Something”, 27 de febrer de 2022.

BBC News: “Ervin Staub: A Holocaust survivor’s mission to train ‘heroic bystanders’”

https://www.bbc.com/news/world-us-canada-54339252

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

Comissió Europea: impulsar la cooperació policial transfronterera per millorar la seguretat

La Comissió Europea ha proposat un Codi de cooperació policial de la Unió Europea per millorar la cooperació policial transfronterera entre tots els estats membres i oferir als agents de policia de la UE eines d’intercanvi d’informació més modernes.

Ja que una gran part dels delinqüents actuen a través de les fronteres, els agents de policia de la UE han de poder col·laborar de forma ràpida i eficient. El Codi de cooperació policial, que abraça una Recomanació sobre la cooperació policial operativa i noves formes d’intercanvi d’informació, contribuirà a millorar les operacions transfrontereres, proporcionarà canals i terminis clars per a l’intercanvi d’informació i concedirà a l’Europol un paper més important.

A més, les normes revisades sobre l’intercanvi automatitzat de determinades categories de dades ajudaran a establir vincles entre delictes en tota la UE de manera molt més eficaç. Això contribuirà a evitar les llacunes d’informació, a impulsar la prevenció, detecció i investigació de delictes a la UE i a fomentar la seguretat per a tothom a Europa.

Entre les mesures proposades cal esmentar:

  • Una Recomanació sobre la cooperació policial operativa, que estableix normes comunes sobre la cooperació entre els agents de policia que participen en patrulles conjuntes i que actuen en el territori d’un altre estat membre. Això abraça una llista comuna de delictes pels quals són possibles les persecucions transfrontereres en calent i eines de missatgeria segures perquè els agents de policia es comuniquin amb els seus homòlegs quan realitzin operacions en altres països de la UE.
  • Noves normes sobre l’intercanvi d’informació entre les autoritats policials dels estats membres: els agents de policia d’un estat membre han de tenir un accés equivalent a la informació de què disposen els seus col·legues d’un altre estat membre, en les mateixes condicions. Els estats membres han d’establir un punt de contacte únic, operatiu les 24 hores del dia i els set dies de la setmana, dotat de personal adequat i que funcioni com a “finestreta única” per a l’intercanvi d’informació amb altres països de la UE. La informació sol·licitada haurà d’estar disponible en el termini de vuit hores (per a casos urgents) i de set dies com a màxim. L’Aplicació de la Xarxa d’Intercanvi Segur d’Informació (SIENA), gestionada per l’Europol, s’ha de convertir en el canal de comunicació per defecte.
  • Normes revisades sobre l’intercanvi automatitzat de dades per a la cooperació policial en el marc de la Decisió Prüm, a fi de millorar, facilitar i agilitzar l’intercanvi de dades i contribuir a identificar els delinqüents. Això abraça la suma d’imatges facials de delinqüents sospitosos i condemnats i registres policials a l’intercanvi automatitzat de dades i la introducció d’un encaminador central al qual es puguin connectar les bases de dades nacionals, en comptes de multitud de connexions entre cada base de dades nacional. L’Europol també podrà donar suport als estats membres de manera més eficient mitjançant l’estudi de les dades de països no pertanyents a la UE amb les bases de dades dels estats membres, i ajudar així a identificar els delinqüents coneguts en països tercers.

Properes etapes:

Correspon ara al Parlament Europeu i al Consell examinar i adoptar la Proposta de directiva relativa a l’intercanvi d’informació i el Reglament sobre l’intercanvi automatitzat de dades. La Proposta de recomanació del Consell sobre la cooperació policial operativa ha de debatre-la i adoptar-la ara el Consell, prèvia consulta al Parlament Europeu. La Recomanació serviria aleshores de base perquè tots els estats membres actualitzin els seus acords nacionals o bilaterals vigents.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

El Consell Europeu aprova conclusions que reconeixen el paper clau del patrimoni cultural en la promoció de la pau i la democràcia

El Consell Europeu ha aprovat un seguit de conclusions que donen la benvinguda al concepte de la UE sobre el patrimoni cultural en conflictes i crisis, que millora l’enfocament de la UE en matèria de pau, seguretat i desenvolupament.

Les conclusions reconeixen que el patrimoni cultural pot tenir un paper clau en la promoció de la pau, la democràcia i el desenvolupament sostenible fomentant la tolerància, el diàleg intercultural i interconfessional i la comprensió mútua. Al mateix temps, també es pot instrumentalitzar com a desencadenant i objectiu de conflictes. Les conclusions demanen la protecció i la salvaguarda del patrimoni cultural durant els períodes de conflictes i crisis.

El Consell posa l’accent en la importància de la sensibilització i la protecció del patrimoni cultural com a part d’un enfocament sensible als conflictes, al llarg de totes les fases, i com a base per a una recuperació sostenible i una pau duradora. La protecció i la salvaguarda del patrimoni cultural poden contribuir a prevenir l’extremisme violent, lluitar contra la desinformació i generar diàlegs positius i inclusius, a més de contribuir a la resiliència general de les societats.

El Consell també subratlla la importància de reforçar les associacions amb organitzacions internacionals pertinents, organitzacions regionals, així com amb organitzacions intergovernamentals i no governamentals apropiades, i demana que la protecció i la salvaguarda del patrimoni cultural s’incorporin a la tasca del Consell en totes les àrees de la Política Exterior i de Seguretat.

Ara la UE integrarà la protecció del patrimoni cultural en totes les dimensions rellevants de la caixa d’eines de la UE.

Com que les missions i operacions de la Política Comuna de Seguretat i Defensa (PSDC) poden fer una contribució important per fer front als desafiaments relacionats amb la seguretat quant a la preservació i protecció del patrimoni cultural, la UE desenvoluparà ara un miniconcepte dedicat a explorar les possibilitats de desenvolupar missions civils de PSDC, si escau, en aquest camp, com ara mitjançant possibles programes de desenvolupament de capacitats o activitats de formació.

La UE també intentarà integrar la protecció del patrimoni cultural en tots els altres àmbits de l’acció exterior de la UE i en els instruments financers adequats, inclòs l’instrument de veïnatge, desenvolupament i cooperació internacional (NDICI).

Els estats membres, el SEAE, la Comissió i altres organismes pertinents es comprometen a millorar la seva cooperació en matèria de protecció del patrimoni cultural per tal de desenvolupar i intercanviar les millors pràctiques i experiència.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

Conclusions del Consell Europeu sobre migracions

El Consell Europeu ha abordat la situació de les migracions en les seves diferents rutes. Si bé les mesures adoptades per la Unió Europea i els estats membres han reduït globalment els fluxos irregulars en els darrers anys, l’evolució d’algunes rutes provoca una greu preocupació i requereix una vigilància continuada i mesures urgents.

Per evitar la pèrdua de vides humanes i reduir la pressió sobre les fronteres europees, com a part integrant de l’acció exterior de la Unió Europea, s’intensificaran les associacions i la cooperació amb els països d’origen i trànsit de manera que siguin beneficioses per a totes les parts.

L’enfocament serà pragmàtic, flexible i a mida, farà un ús coordinat, com a Equip Europa, de tots els instruments i incentius de què disposen la UE i els estats membres, i es desenvoluparà en estreta cooperació amb l’Oficina de l’Alt Comissionat de les Nacions Unides pels Refugiats (ACNUR) i amb l’Organització Internacional per a les Migracions (OIM).

Ha d’ocupar-se de totes les rutes i basar-se en un plantejament que tingui en compte la ruta en la seva totalitat, combati les causes profundes, doni suport als refugiats i les persones desplaçades a la regió, desenvolupi capacitats per a la gestió de la migració, acabi amb el tràfic il·lícit, reforci el control fronterer, cooperi en matèria de recerca i salvament, abordi la migració legal a la vegada que respecta les competències nacionals, i garanteixi el retorn i la readmissió. Per aquestes raons, el Consell Europeu:

  • Insta la Comissió i l’Alt Representant a reforçar sense retard, en estreta cooperació amb els estats membres, les accions específiques amb els països prioritaris d’origen i trànsit i el suport concret d’aquests.
  • Insta la Comissió i l’Alt Representant a presentar, en estreta cooperació amb els estats membres, plans d’actuació per als països prioritaris d’origen i trànsit a la tardor del 2021, indicant objectius clars, més mesures de suport i terminis concrets.
  • Invita la Comissió a fer el millor ús possible com a mínim del 10% de la dotació financera de l’Instrument de Veïnatge, Cooperació al Desenvolupament i Cooperació Internacional, així com del finançament amb altres instruments pertinents, per a mesures en matèria de migració, i a informar el Consell de les seves intencions al respecte d’ara al mes de novembre d’enguany.

El Consell Europeu condemna i refusa qualsevol intent de països tercers d’instrumentalitzar els migrants amb finalitats polítiques.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

El Consell Europeu adopta 18.000 milions d’euros per a afers d’Interior per al període 2021-2027

La Unió Europea augmenta l’abast del seu finançament per a mesures en els camps de l’asil i la migració, la gestió integrada de fronteres i la seguretat interna, per afrontar els reptes creixents en aquestes àrees polítiques.

El Consell ha adoptat tres propostes sectorials per al finançament de polítiques en matèria d’Interior, en l’àmbit del marc financer plurianual 2021-2027.

Aquest fons dotarà la UE de les eines necessàries per respondre als reptes migratoris en evolució, tant dins de la UE com en cooperació amb tercers països. Estableix quatre objectius específics: política d’asil, migració i integració legal, migració irregular i retorns i solidaritat i repartiment de responsabilitats entre els estats membres. Els percentatges mínims del fons estan relacionats amb alguns dels objectius, amb un mínim del 15% assignat a cadascun dels objectius d’asil i migració legal dels programes dels estats membres i el 20% assignat a l’objectiu solidari.

Sota l’objectiu de solidaritat, el fons augmentarà els incentius per a les transferències de sol·licitants i beneficiaris de protecció internacional entre estats membres. També continuaran els incentius per a l’admissió de persones mitjançant el reassentament i l’admissió humanitària.

El fons d’asil, migració i integració també cobreix accions en tercers països o en relació amb aquests, reconeixent el paper d’altres fons de la UE destinats a abordar l’acció exterior.

El text acordat reflecteix desenvolupaments recents com ara l’expansió de la Guàrdia Costera i de Frontera Europea, la modernització de la política comuna de visats i el desenvolupament i la interoperabilitat de sistemes informàtics a gran escala (inclòs el sistema europeu d’informació i autorització de viatges i l’entrada/sortida).

Segons el nou instrument, s’assignarà un mínim del 10% dels programes dels estats membres a la política de visats, mentre que el percentatge màxim de suport operatiu als programes s’ha incrementat fins al 33% del finançament.

Les noves disposicions també milloren la simplificació, la flexibilitat, la rendibilitat i la cooperació i coordinació entre les autoritats nacionals. Els actius adquirits amb una contribució financera d’aquest instrument també s’utilitzaran en altres àrees, incloses les operacions duaneres i marítimes o per assolir els objectius dels altres dos fons d’Interior.

El fons parteix de l’actual i l’adapta a nous desenvolupaments, com ara la necessitat d’intensificar la lluita contra el terrorisme i la radicalització, la delinqüència greu i organitzada i la ciberdelinqüència. Donarà suport a mesures per millorar l’intercanvi d’informació, per intensificar la cooperació transfronterera, incloses les operacions conjuntes sobre terrorisme i delinqüència organitzada, i per reforçar les capacitats per prevenir i combatre la delinqüència.

El finançament per a la compra d’equips s’ha augmentat als programes dels estats membres fins a un màxim del 35%, mentre que el de suport operatiu s’ha elevat fins a un màxim del 20%. Les agències descentralitzades podran finançar-se excepcionalment quan ajudin a la implementació d’accions de la UE que siguin de la seva competència i que no estiguin cobertes per la contribució de la UE al seu pressupost realitzada a través del pressupost anual de la UE.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

Aproven el Pla d’acció regional de seguretat ciutadana a la capital del Perú

El Consell Metropolità de Lima va aprovar l’ordenança número 2341-2021, que estableix el Pla d’acció regional de seguretat ciutadana 2021.

Aquest Pla té per finalitat dur a terme accions o activitats identificades amb l’objectiu de reduir la inseguretat ciutadana i contribuir a una convivència pacífica de manera gradual, en el context nacional ocasionat per la pandèmia de la COVID-19.

El Pla d’acció regional de seguretat ciutadana 2021, aprovat per l’alcalde de Lima, Jorge Muñoz, consta de dos capítols que detallen la situació actual de la seguretat a Lima.

El primer capítol analitza els indicadors de seguretat ciutadana des de l’aspecte sociodemogràfic i interpreta els múltiples factors i riscos socials que propicien les conductes delictives.

El segon capítol, anomenat marc estratègic, detalla 95 accions i estratègies programades durant l’any i adequadament suportades pel pressupost assignat.

Així, entre els principals reptes del Pla hi ha la disminució dels homicidis, la reducció de morts i ferits per accidents de trànsit, la reducció de la violència contra les dones, la promoció dels espais públics procurant evitar robatoris i furts, i la prevenció del delicte, entre altres.

El Pla va ser elaborat per les entitats de l’Estat que conformen el Comitè Regional de Seguretat Ciutadana de Lima Metropolitana. Entre les principals entitats es troben el Ministeri Públic, el Ministeri de Salut, el Ministeri d’Educació, la Defensoria del Poble, la Regió Policial de Lima, l’Institut Nacional Penitenciari i el Cos General de Bombers Voluntaris.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

Migració legal: pla europeu per atreure treballadors altament qualificats

La presidència del Consell Europeu i els representants del Parlament Europeu van arribar a un acord provisional sobre un projecte de directiva que estableix les condicions d’entrada i residència per a ciutadans extracomunitaris altament qualificats que vinguin a viure i treballar a la UE, la directiva sobre la targeta blava. Aquest sistema d’admissió a tota la UE té com a objectiu atreure i retenir treballadors altament qualificats, especialment en els sectors amb escassetat de competències.

La transformació verda i digital de les economies només tindrà èxit amb una plantilla amb les habilitats necessàries per dirigir-la. L’educació i la formació permanent hi tindran un paper fonamental, però també cal assegurar que estem equipats per competir en la cerca mundial de talent. Les normes revisades per a la targeta blava de la UE ofereixen un esquema a escala de la UE que permet més flexibilitat, condicions millorades i mobilitat simplificada, i situa fermament la UE entre les millors destinacions per a treballadors altament qualificats.

Les noves normes, que substituiran les existents, harmonitzen encara més les condicions d’entrada i residència dels treballadors altament qualificats i augmenten l’atractiu de la targeta blava de la UE; en particular preveuen:

• Establir criteris d’admissió més inclusius, inclòs reduir el llindar salarial d’admissió, permetre llindars salarials més baixos per a titulats recents o professions que necessiten treballadors, reduir la durada mínima del contracte de treball a sis mesos i ampliar l’abast per incloure-hi treballadors altament qualificats del sector de les tecnologies de la informació i la comunicació (TIC).

Facilitar la mobilitat dins de la UE, inclosa la reducció del període mínim de residència al primer estat membre, simplificar i accelerar el procediment per exercir la mobilitat i permetre l’acumulació de períodes de residència en diferents sistemes per adquirir l’estatus de resident a llarg termini.

• Facilitar la reagrupació familiar i donar al cònjuge o parella del titular de la targeta blava un accés sense restriccions al mercat laboral.

• Simplificar els procediments per als empresaris reconeguts.

• Concedir un nivell d’accés al mercat laboral molt alt, en particular establint que els estats membres poden permetre als titulars de la targeta blava de la UE participar en activitats per compte propi o en altres activitats professionals subsidiàries, a més d’oferir protecció, sobretot en el cas d’atur.

• Ampliar l’abast per incloure membres de famílies no comunitàries de ciutadans de la UE i beneficiaris de protecció internacional.

Els estats membres de la UE podran mantenir els sistemes nacionals dirigits a treballadors altament qualificats en paral·lel al sistema de targeta blava de la UE. Tanmateix, les noves normes introduiran una sèrie de disposicions que garanteixin la igualtat de condicions perquè els titulars de la targeta blava de la UE i les seves famílies no es vegin en desavantatge en comparació amb els titulars de permisos nacionals. L’acord polític provisional està subjecte a l’aprovació del Consell i del Parlament Europeu abans de passar pel procediment d’adopció formal.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français