Enquesta i dades de delinqüència a Anglaterra i Gal·les del juny del 2022: augmenten els delictes sexuals i l’ús d’armes blanques

Els patrons de delinqüència els darrers anys s’han vist substancialment afectats per la pandèmia del coronavirus COVID-19 i les restriccions governamentals al contacte social.

De totes les dades estudiades, les de l’Enquesta de delictes per a Anglaterra i Gal·les es basen en nou mesos de recopilació de dades entre l’octubre del 2021 i el juny del 2022. Aquestes xifres mostren que el crim total ha disminuït un 8% respecte de l’any 2020. Segons aquestes estimacions, els adults majors de 16 anys van experimentar 9,4 milions de delictes, a causa sobretot de la disminució dels robatoris, d’un 19%.

Per part seva, els delictes de frau van augmentar significativament durant la pandèmia i tot indica que lentament van disminuint cap a nivells inferiors a l’esclat de la covid.

Les dades de delictes registrats per la policia donen una idea dels delictes de menor volum però de major dany que l’enquesta no cobreix o no captura bé. En aquesta línia, les xifres policials indiquen un descens dels robatoris del 23%, dels delictes relacionats amb armes de foc d’un 10% o dels homicidis d’un 5%.Tot i això, les xifres de les forces de l’ordre indiquen que encara és d’hora per certificar si les dades representen un canvi en les tendències a llarg termini.

Els delictes sexuals registrats per la policia han augmentat d’un 21% en comparació amb l’any anterior a la pandèmia, ja que en aquest període de restricció de contacte social van disminuir significativament. Aquest increment fins als 196.889 delictes és la xifra anual més alta mai registrada a Anglaterra i Gal·les. De tots els delictes de naturalesa sexual registrats per la policia, el període fins al juny del 2022, el 36% (70.600) van ser delictes de violació. Això suposa un increment de més del 20% respecte dels 59.046 del març del 2020. La resta de delictes sexuals van augmentar fins a 126.289 il·lícits.

Pel que fa als delictes d’homicidi, es produeix una disminució del 5% dels 716 delictes fins al març del 2020 als 679 l’any 2022. D’aquests 679 casos, en el 38% es va produir la mort mitjançant l’ús d’una arma blanca.

L’increment del 8% en els delictes amb ganivets o objectes punxants es deu sobretot a tres àrees policials concretes: la Metropolitana, que augmenta de 10.605 delictes a 11.232; West Midlands, que passa de 3.299 casos a 4.958 i Greater Manchester, que incrementa els delictes de 3.297 a 3.563. En línia amb aquestes xifres, la policia d’Anglaterra i Gal·les va denunciar un 9% més la possessió d’armes blanques, que va passar de 23.242 el març del 2020 a 25.287 el juny del 2022. Segons s’especifica, això pot estar causat per l’augment d’accions específiques policials per combatre el crim amb ganivets.

Respecte a l’ús d’armes de foc, la policia va registrar 5.976 delictes en el període fins al juny del 2022. Això suposa una disminució del 10% respecte del període del 2020.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

Enquesta de seguretat pública de Catalunya: 10 apunts

Durant els mesos de novembre i desembre de l’any 2020 es va realitzar el treball de camp de l’Enquesta de seguretat pública de Catalunya (ESPC) corresponent a l’edició d’aquell any. Sobre una mostra estratificada en nou àmbits territorials (nou regions policials) i fixant quotes encreuades per sexe i edat, es van fer un total de 7.900 entrevistes a catalans i catalanes de 16 anys i més. A continuació, es presenta un recull dels principals indicadors i conclusions.

  1. Augmenta lleugerament el percentatge de persones que han patit com a mínim un fet considerat delictiu (+1.8). Aquest índex de victimització disminueix (-3.6) si eliminem els enganys, fraus i estafes.
  2. Disminueix lleugerament respecte l’edició anterior (1.7 l’any 2017 i 1.5 el 2020) el coeficient de multivictimització, és a dir, la mitjana de fets patits per cada víctima.
  3. Barcelona és la regió policial amb l’índex de victimització més elevat (34.1%), seguida del Camp de Tarragona (27.7%), la Metropolitana Nord (27.5%) i Girona (26.9%). Les regions policials amb més increment són el Camp de Tarragona (+4.2), Girona (+3.9), les Comarques Centrals (+3.1) i la Metropolitana Nord (+3). Les regions policials que experimenten més descens de la victimització són les Terres de l’Ebre (-2.8) i Ponent (-2.6).
  4. La victimització delictiva per àmbits posa de manifest un augment significatiu dels enganys, fraus i estafes (+6.1). Un 13.8% de les persones enquestades van patir com a mínim una estafa, frau o engany. La resta d’àmbits es mantenen estables o van a la baixa, com els de proximitat contra el patrimoni, persones o vehicles, probablement pels efectes dels mesos de confinament sobre els fets que recullen.
  5. El 32.5% dels fets registrats són enganys, fraus i estafes, 14.6 punts més que en l’edició del 2017. Els fets relacionats amb el vehicle cauen 4 punts i se situen en un 25.1% del total.
  6. El 66.3% dels enganys, fraus i estafes van ser comesos en línia, el 14.1% presencialment i el 12.9% telefònicament.
  7. La victimització es distribueix equitativament entre homes i dones (27.9% i 27.3%, respectivament); les dones són lleugerament més victimitzades en els grups d’edat més joves (16 a 25 i 26 a 40 anys) i els homes, en els grups d’edat més avançada (41 a 64 i 65 i més).
  8. Disminueix en 4.6 punts l’índex de denúncia. El 26% dels fets considerats delictius van ser denunciats signant un document davant la policia o el jutjat. Els àmbits de la segona residència i el domicili són els que presenten els índexs de denúncia més alts (52.1% i 46%, respectivament) i els enganys, fraus i estafes, el més baix (16.8%).
  9. La valoració del nivell de seguretat al municipi aconsegueix una mitjana de 6.8 sobre 10, amb una lleugera disminució en relació amb el 7.2 del 2017. Homes i dones obtenen mitjanes molt similars. No obstant això, quan preguntem a les persones enquestades si han deixat de fer coses per por de ser víctimes d’un delicte, d’entre les respostes positives (al voltant del 32%), un 42.2% són dones i un 21.3%, homes.
  10. La valoració dels cossos policials (PG-ME i policies locals) retorna a valors del 2015 després d’una edició, l’any 2017, molt condicionada pels atemptats del 17-A i els esdeveniments de l’1-O. PG-ME i policies locals aconsegueixen una valoració sobre 10 de 7.3 i 6.9 punts, respectivament.

Podeu consultar la presentació de resultats a l’enllaç Enquesta de seguretat pública de Catalunya 2020.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

Primera enquesta de convivència i seguretat ciutadana a Colòmbia

ColombiaL’Enquesta de convivència i seguretat ciutadana de Colòmbia genera informació sobre persones de 15 anys o més que han patit un perjudici com a conseqüència d’accions delictives tals com furts, baralles o extorsions. Addicionalment indaga sobre la percepció de seguretat que tenen les persones.

Per primera vegada Colòmbia disposa d’una enquesta de victimització amb cobertura nacional i amb mesurament de la victimització en àrees rurals, en el període de referència de l’any 2018.

El Departament Administratiu Nacional d’Estadística (DANE) va presentar els resultats de l’Enquesta de convivència i seguretat ciutadana (ECSC), com el resultat de la recol·lecció d’informació a una mostra representativa de 128.998 persones de 15 anys o més, residents habituals de 39.712 llars.

D’acord amb els resultats de l’Enquesta de convivència i seguretat ciutadana, durant l’any 2018, el 15,6% de les persones de 15 anys i més van ser víctimes d’almenys un delicte en tot el país.

L’any 2018, la prevalença de la victimització a Colòmbia va ser més alta per als homes de 15 anys o més (16,9%) que per a les dones de 15 anys o més (14,3%).

I una dada important, durant l’any 2018, a Colòmbia el 71,3% de les persones de 15 anys o més víctimes d’algun delicte no ho va denunciar davant les autoritats competents.

Del 3% de les llars que van declarar haver patit un furt a residències el 2018, en el total nacional, el 68,4% vivia en una casa, mentre que el 29,8% habitava en un pis.

També cal destacar que el 7,3% de les persones de 15 anys o més van patir un furt, i d’aquestes, el 41,8% tenien entre 15 i 29 anys. Per sexes, del total d’homes de 15 anys o més, el 7,6% va declarar haver patit un furt el 2018, mentre que el 7% de les dones van declarar haver estat víctimes d’aquest delicte.

El 34,5% dels furts van ocórrer entre les 12 del migdia i les 6 de la tarda i l’objecte personal més furtat és el telèfon mòbil, amb un 75,9%.

Per al total de Colòmbia, el 22,9% de les persones de 15 anys o més va declarar ser propietària d’almenys un vehicle –automòbil, motocicleta, bicicleta o vehicle agrícola– i d’aquestes, el 8,7% va declarar haver patit un furt per la totalitat, una part o un accessori d’aquest. El 62,5% de les víctimes va declarar que li van furtar una part o accessori i el 37,5%, el vehicle sencer. En el 38,4% dels casos, el furt a vehicles va ocórrer entre les 12 del migdia i les 6 de la tarda.

L’1,5% de les persones de 15 anys o més va denunciar haver estat involucrada en baralles que van implicar violència física, i d’aquestes, el 54,4% van ser joves entre els 15 i els 29 anys d’edat. Per sexes, per al total d’homes, el 2% va estar involucrat en una baralla, mentre que per a les dones la xifra va ser de l’1,1%.

El 2,2% de les persones de 15 anys o més van declarar haver patit una extorsió o intent d’extorsió durant l’any 2018 a Colòmbia. En el 92,2% de les víctimes, l’extorsionador la va contactar via telefònica i el 43,4% va declarar que va ser amenaçada amb risc per a la seva integritat física.

Per al total de Colòmbia, a la pregunta sobre si les persones de 15 anys o més se senten segures o insegures en diferents espais públics, s’observa que la via pública és el lloc en el qual més persones van manifestar sentir-se insegures, amb un 48%, seguit pel transport públic, amb un 42,9%.

Per ciutats, sobre la percepció de seguretat a la ciutat (en general, se sent segur o insegur a la seva ciutat) es va obtenir que Bogotà DC i Cartagena van ser les ciutats on es va declarar que se sentien més insegures les persones residents, amb taxes del 84% i 73,9%, respectivament.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

Un de cada quatre alemanys, víctima de delictes a internet

L’Agència Federal alemanya per a la seguretat en l’ús de les tecnologies de la informació (https://www.bsi.bund.de/DE/Home/home_node.html) ha publicat els resultats d’una enquesta en línia feta el mes d’abril de 2019 a 2.000 persones d’entre 16 i 69 anys.[1] Un 24% de les persones enquestades manifesten haver estat víctima d’un delicte a internet. Un 29% considera el risc de ser víctima d’un delicte digital com a alt o molt alt.

Un 36% declara haver estat víctima de frau comprant en línia, un 28% de pesca de credencials (phishing), un 26% de virus o troians, un 18% de furt d’identitat, un 13% de programari extorsionador i un 13% de ciberassetjament. Alguns dels enquestats van manifestar haver estat víctimes de diversos tipus de delictes.

Un 61% dels enquestats van declarar que ja usaven programes antivirus, un 58% contrasenyes segures, un 52% tallafocs, un 36% la instal·lació immediata d’actualitzacions del programari, un 32% substitució periòdica de la contrasenya i un 19% comunicació de correu encriptada (la resposta múltiple també era possible). Com a conseqüència d’aquesta realitat, un 73% cerca informació sobre la seguretat a internet, un 24% visita la web de l’Agència Federal per a la seguretat de les tecnologies de la informació i un 47% visita les webs de la policia. Només un 34% afirma no haver sentit parlar d’aquestes pàgines web.

Les franges d’edat que més denuncien davant la policia són la de 60-69 anys (41%) i la de 50-59 anys (40%), mentre que la de 16 a 29 i la de 30 a 39 són les que menys ho fan (23%). Les persones que més s’informen sobre internet també són les de la franja d’entre 50 i 59 anys (un 38% de manera regular i un 40% en cas de tenir algun problema) i la franja d’entre 60 i 69 (37% i 38%). El tema sobre el qual hi ha un nombre més gran de persones que busca informació és la banca electrònica (un 62%). Encara que la gran majoria ha sentit parlar de mesures de prevenció, només una minoria les té en compte i les segueix regularment (9%).

Entre aquells que ja han estat víctimes digitals, les mesures de protecció més usades són tallafocs actualitzats (50%), contrasenyes més segures (44%) i programes antivirus actualitzats (40%).

[1]Vid. https://www.bsi.bund.de/SharedDocs/Downloads/DE/BSI/Digitalbarometer/Digitalbarometer-ProPK-BSI_2019.pdf?__blob=publicationFile&v=3

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

Com sabem quants nens formen part de bandes juvenils a Anglaterra?

L’activitat de les bandes juvenils a Anglaterra sovint té lloc sota el radar de les autoritats, tot i que definir el que s’entén per una banda juvenil no sigui senzill.

Un informe ha estimat que actualment hi ha 27.000 nens i nenes que formen part de bandes juvenils a Anglaterra.

Però aleshores, com s’ha arribat a calcular aquesta xifra?

Cada any, l’Oficina per a les Estadístiques Nacionals fa una enquesta sobre el crim i demana a una mostra representativa de llars la seva experiència en l’àmbit de la delinqüència. Durant els últims tres anys, s’ha preguntat als nens de 10 a 15 anys si es consideraven membres d’una banda de carrer.

L’oficina del comissari per a delictes infantils a Anglaterra va fer el seu propi càlcul amb aquestes xifres: l’any passat, d’una mostra d’uns 4.000 nens, el 0,7% (uns 30) van dir que es consideraven membres d’una banda de carrer. Aquesta xifra es va ampliar fins a donar la xifra estimada de 27.000 nens a tota la població d’Anglaterra el darrer any.

Aquesta és una estimació, però l’informe ofereix una xifra molt inferior de 6.560 nens realment coneguts per equips que tracten amb joves o amb serveis infantils que participin en bandes.

L’informe conclou que la diferència entre la xifra més alta i la més baixa respon al fet que la majoria de membres de les bandes no són coneguts per les autoritats. És probable que hi hagi un nombre elevat de joves que participen en bandes que són desconeguts per les autoritats, però tot i així, aquestes no poden estar segures que hi hagi fins a 27.000 nens que estiguin involucrats en bandes.

Atès que aquestes xifres provenen d’una anàlisi feta a mida, no hi ha dades individuals comparables de violència de bandes i activitats delictives a Escòcia, Gal·les i Irlanda del Nord.

Però a Londres, la Policia Metropolitana manté una base de dades coneguda com a Gangs Matrix, que conté noms d’entre 3.000 i 4.000 “persones d’interès”.
La base de dades ha estat criticada perquè mostra una orientació desproporcionada cap als joves negres que podrien no tenir vincles amb delictes violents.
El 2017, la darrera vegada que es van publicar estimacions de delictes, un de cada 500 delictes violents registrats per la policia a Londres va ser identificat com a relacionat amb bandes. Des del 2010, el 15% dels homicidis a la capital han estat relacionats amb bandes.

També han augmentat les preocupacions pels nens i les nenes que són explotats per les bandes de drogues.

Tenint en compte el caràcter il·lícit de les operacions en l’àmbit dels estupefaents, la participació total és difícil de saber, però la majoria de les referències rebudes per l’Agència Nacional de la Delinqüència afecten els menors de 15-17 anys.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

El tràfic de drogues: la principal preocupació dels catalans segons el CEO

ÒmnibusEl passat 13 de febrer, el Centre d’Estudis d’Opinió (CEO) va publicar l’Òmnibus de la Generalitat de Catalunya 2018, amb l’objectiu d’obtenir informació demoscòpica sobre la situació actual i l’impacte de les polítiques que es duen a terme a Catalunya. L’informe, dividit en deu blocs, aborda diversos àmbits, des de territori, economia i treball fins a salut, cultura i educació, i incideix també en l’àmbit de la seguretat i justícia. Pel que fa a aquest bloc, en destaca, respecte al mateix informe de l’any anterior, el canvi de focus: mentre que el 2017 es posava èmfasi en l’anàlisi de l’àmbit judicial, el 2018 s’ha prioritzat el de la seguretat, i s’ha incidit especialment en les violències masclistes que tenen lloc en contextos d’oci.

En una escala del 0 al 10 (0 gens segur i 10 molt segur), els enquestats valoren el nivell de seguretat a Catalunya amb un 6,48 de mitjana, tot i que la majoria, un 23,3%, l’ha qualificat amb un 8, la qual cosa vol dir que considera el país una zona bastant segura.

El tràfic de drogues és el fenomen considerat el principal problema per a la convivència i la seguretat pública. En una escala del 0 al 10, on el 0 és “cap problema” i el 10 “un problema molt important”, el tràfic de drogues s’enduu un 7,82 de mitjana, per davant d’altres fenòmens que aparentment tenen un impacte més directe en el ciutadà, com els robatoris o la violència, per exemple. A més, la majoria dels enquestats, un 30,2%, ha qualificat l’amenaça de “problema molt important”, mentre que tan sols un 1,1% l’ha qualificat de “cap problema”.

Aquesta problemàtica, doncs, passa per davant d’altres fenòmens que també són considerats problemàtics per a la convivència i la seguretat pública, com ara la violència masclista, que s’enduu un 7,62 de mitjana, i les conductes incíviques (la brutícia, els sorolls, etc.), qualificades amb un 7,42. Per sota del 7 hi trobem, en ordre descendent, la inseguretat ciutadana, entenent com a tal robatoris i agressions (6,92), el racisme i la xenofòbia (6,82) i el maltractament a les persones grans (6,77). El terrorisme, amb una valoració mitjana de 6,25, és considerat la problemàtica menys rellevant.

Com ja s’ha apuntat, la violència masclista és una de les principals preocupacions, tant per a la ciutadania com per part de les institucions. En aquesta edició, l’Òmnibus posa el focus en les agressions i violències de caire sexual en els espais d’oci nocturn on, segons l’Enquesta de violència masclista a Catalunya (EVCM) publicada pel Departament d’Interior de la Generalitat de Catalunya el passat mes de juliol, tenen lloc la majoria de les agressions masclistes, seguit de l’espai públic i el transport públic.

En una escala del 0 al 5, en la qual 0 és “mai” i 5 “molt sovint”, un 5,2% dels ciutadans consideren que “molt sovint” en els espais d’oci nocturn hi tenen lloc violacions o intents de violació, mentre que la majoria, un 27%, creu que hi tenen lloc “a vegades”. El tant per cent corresponent a “molt sovint” augmenta progressivament a mesura que s’alleuja el tipus d’agressió. Així, gairebé un 30% de la població opina que “molt sovint” en els espais d’oci hi tenen lloc comentaris (agressius) de caire sexual, un 17,8%, actituds molestes de caire sexual, un 9,8%, tocaments sense violència i un 4,9%, tocaments amb violència. Així, en general, els ciutadans consideren que en els espais d’oci nocturn les diferents formes de violències sexuals hi tenen lloc “a vegades” o “sovint”. Finalment, els resultats del CEO en l’àmbit de la violència masclista mostren que un 12% de les dones a Catalunya tenen “molta por”, en una escala del 0 al 10, de caminar soles pel carrer per temor a patir una agressió sexual.

Per acabar, els resultats de l’enquesta apunten que el telèfon d’emergències 112 està valorat positivament per aquells que l’han utilitzat per alguna raó, majoritàriament a causa d’una urgència mèdica (40,3%) o d’un accident viari (17,2%). Un 53,6% dels usuaris valora l’atenció rebuda com a “molt bé”, mentre que tan sols un 3,2% la valora com a “molt malament”.

Podeu consultar els resultats complets de l’Òmnibus 2018 de la Generalitat de Catalunya clicant a l’enllaç següent:

http://upceo.ceo.gencat.cat/wsceop/6948/Taules%20estad%C3%ADstiques%20-913.pdf

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

La UE és menys segura que fa dos anys, segons els seus ciutadans

La percepció de la seguretat va ser un dels temes sobre els quals van respondre 28.093 ciutadans a l’onada del juny de l’Eurobaròmetre. Aquesta enquesta es va portar a terme als 28 països de la Unió Europea, de manera presencial als domicilis de les persones enquestades (totes elles de 15 anys o més). A Espanya, les persones enquestades van ser 1.007.

Els resultats mostren que la percepció de seguretat es redueix a mesura que l’espai sobre el qual es pregunta és més gran. Així, la gran majoria dels ciutadans europeus consideren que el seu entorn més proper és segur: un 91% consideren segur el seu barri i un 90% creuen que la seva ciutat ho és. Aquesta àmplia majoria es redueix al 80% quan es pregunta si consideren que el seu país és segur. I quan la pregunta és si la UE és un lloc segur, el percentatge es redueix a un 68%.

A més, es dona la paradoxa que, respecte als anys anteriors, la percepció de seguretat als entorns propers (barri i ciutat) ha augmentat lleugerament,[1] mentre que la percepció que la Unió Europea és un espai segur ha baixat més de 10 punts (era del 79% l’any 2015).

A l’informe de presentació dels resultats, publicat el desembre del 2017, s’esmenten els atacs terroristes (sense comptar els que van tenir lloc a Catalunya, ja que l’enquesta es va fer dos mesos abans) com una de les raons d’aquesta reducció en la sensació de seguretat. El motiu és que, mentre a la majoria dels països la sensació de seguretat és elevada, en aquells que han patit problemes de seguretat més greus, especialment els relacionats amb el terrorisme, aquestes puntuacions han baixat i afecten més la seguretat a la UE que la dels entorns més propers.

L’enquesta també preguntava sobre la importància de cinc fenòmens que suposen un repte per a la seguretat a la UE (terrorisme, criminalitat organitzada, desastres naturals causats per l’home, ciberdelinqüència i les fronteres exteriors de la UE) i totes elles eren considerades importants per a més del 85% dels enquestats.

Els resultats sobre la valoració de les accions que porta a terme la policia per combatre determinats àmbits delictius no són tan positius. Així, mentre la lluita contra el terrorisme o el tràfic de drogues i la ciberdelinqüència són majoritàriament valorades com a suficients, la majoria dels enquestats consideren que la seva policia no fa prou per combatre el rentat de diners i la corrupció.

En la mateixa onada de l’Eurobaròmetre del juny, també es va preguntar als ciutadans sobre les seves actituds respecte a la ciberseguretat. Entre els resultats, que es van publicar el setembre, destacava l’augment de la preocupació de la ciutadania per aquest problema.

El portal de dades obertes de la Unió Europea també permet accedir i descarregar dades sobre altres edicions de l’Eurobaròmetre.

[1] L’Enquesta de seguretat pública de Catalunya (ESPC) també  pregunta sobre la percepció de la seguretat al municipi. Malgrat que la formulació de la pregunta és diferent de la de l’Eurobaròmetre, els resultats del 2015 també mostren que la percepció de seguretat al municipi ha anat augmentant des de l’any 2011. El treball de camp de l’edició del 2017 es va fer el novembre del 2017, pocs mesos després dels atemptats de Barcelona i Cambrils del 17 d’agost. Caldrà esperar els resultats de les properes edicions de l’ESPC per poder valorar la incidència dels atacs terroristes sobre la percepció de seguretat de les persones residents a Catalunya.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

Les dades de les ambulàncies poden ajudar la policia

Les situacions de crisi i escassedat sovint impliquen un aprofitament millor i més gran dels recursos disponibles. Amb aquesta premissa, investigadors britànics han estudiat si la policia podia trobar informació addicional i reduir la xifra fosca d’alguns fets delictius a partir de les dades generades per un altre servei públic: les ambulàncies.

Segons el registre policial, els delictes violents contra persones van augmentar un 19% a Anglaterra i Gal·les entre el 2015 i el 2016. Aquesta xifra pot estar condicionada per la millora en el canvi de sistema de recollida de dades, ja que les dades de l’enquesta de victimització d’Anglaterra i Gal·les (Csew) mostren increments del 4%, que no es consideren estadísticament significatius.

A més, els cossos policials d’Anglaterra i Gal·les s’han vist afectats per grans retallades pressupostàries. En aquest context, i amb la filosofia de fer més amb menys, la policia de West Midlands i la secció europea de la Rand Corporation van aconseguir una beca d’investigació per a la innovació policial amb l’objectiu d’estudiar si es podien utilitzar les dades recollides per ambulàncies en vigilar les agressions i si es podrien aprofitar per dissenyar plans de prevenció de la violència.

S’han analitzat les dades de serveis d’emergència relacionats amb violència de les ciutats de Birmingham, Coventry i Wolverhampton en el període 2012-2015, així com les dades policials d’aquestes ciutats en el mateix termini de temps.

El principal resultat a què han arribat ha estat la implementació exitosa d’un sistema que ha millorat la manera com es comparteixen les dades entre el servei d’ambulàncies i la policia de West Midlands. A més, la comparativa entre les dades d’ambdues fonts ha permès detectar que:

  • Les dades recollides per les ambulàncies proporcionen informació substancial sobre els fets violents. Més del 66% dels incidents recollits per les ambulàncies no es trobava al registre policial.
  • A West Midlands hi ha una mitjana de 16 avisos diaris a ambulàncies per fets violents, i això implica un alt volum de dades que habitualment no queden recollides al registre policial.
  • Una part de les dades relacionades amb les ambulàncies es recullen de manera automàtica, com ara la localització de cada trucada. Això implica que pot ser treballada i compartida sense una feina addicional.
  • La policia no registra tots els casos violents en què intervenen. Aquesta és l’explicació al fet que només s’han pogut relacionar el 34% dels serveis d’ambulància amb registres policials, mentre que el 55% dels avisos a les ambulàncies provenien d’agents de policia.

Malgrat que els resultats semblen prometedors, els investigadors destaquen que encara resta provar l’efectivitat de les dades de les ambulàncies pel que fa a la prevenció de la violència, i proposen ampliar el debat a l’àmbit nacional i aprofundir en el creuament de dades d’incidents en què hi ha hagut presència d’ambulàncies i de policies. A més, també plantegen línies d’investigació futura, fins i tot amb alguna línia d’experimentació.

El juny del 2016, ja recollíem en aquest blog una altra iniciativa semblant, també en el context britànic. En aquell cas, la informació no era d’ambulàncies sinó d’hospitals. La informació pretenia analitzar l’evolució en el nombre de víctimes ateses als hospitals, i comparar-la amb les evolucions de la delinqüència violenta a l’enquesta de victimització i al registre policial.

Font: Shuterland, Alex; Strang, Lucy; Stepanek, Martin; Giacomantonio, Chris; Boyle, Adrian. Using Ambulance Data for Violence Prevention. Rand Corporation

https://www.rand.org/pubs/research_reports/RR2216.html

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

Les grans desigualtats econòmiques ocasionen nivells més baixos de seguretat subjectiva

Economy

El darrer número de la Polizei Newsletter es fa ressò d’un estudi sobre la relació entre les desigualtats econòmiques i la por al delicte a Europa[1].

A partir de recerca prèvia, ja s’havia constatat amb escreix que hi havia relació entre desigualtats, segons el nivell d’ingressos tant en els nivells de por al delicte com en l’ús de la violència. No així segons els nivells de riquesa d’una societat, considerada globalment, que no semblen relacionar-se directament amb nivells concrets de por al delicte. En el mateix context social, la recerca també havia assenyalat que l’estructura social (el grau més gran o més petit d’immigració i minories) i el capital social existent en un país podia contribuir a un major o menor grau de por al delicte (com més control social informal, menys por).

Individualment, gènere, edat i minusvalidesa o malalties també s’havien relacionat com a factors amb gran influència en la por al delicte, encara que els nivells de victimització d’aquestes persones estan per sota de la resta de la població. El fet de sentir-se febles per fer front a les conseqüències del delicte els fa sentir-se més insegurs. També hi havia estudis que parlaven d’una por més gran al delicte per part dels membres de minories ètniques. L’estil de vida també influeix en el nivell de seguretat; curiosament, aquells que fan activitats amb més risc són els qui se senten més segurs.[2]

Aquest estudi es va fer a partir de preguntes de l’Enquesta social europea (ESS), a la quarta edició de l’any 2008. Es van tenir en compte les preguntes relacionades amb la seguretat i el delicte: “Com de segur et sents caminant sol a la nit?”, “Amb quina freqüència tens por que t’entrin a robar a casa?”, “Amb quina freqüència tens por de ser víctima d’un delicte violent?”. Per tenir referències sobre la desigualtat dels ingressos van fer servir el coeficient de Gini d’Eurostat, les dades de delinqüència també eren d’Eurostat i el desenvolupament socioeconòmic el van obtenir de l’índex de desenvolupament humà (IDH, en anglès HDI).

Els resultats foren que un 90,9 per cent de les diferències eren degudes a diferències dels individus, però la resta −un 9,1 per cent− eren degudes a les peculiaritats dels països. La majoria de països amb un nivell alt de desigualtat presenten nivells alts de por al delicte i de poca seguretat subjectiva. Però és important remarcar que, en els països amb més desigualtat, són les majories autòctones les que tenien més por al delicte i no les minories, que, en principi, són més vulnerables. Si es pren com a referència únicament el nivell de riquesa del país, no es troben diferències substancials en la por al delicte en nivells prou diferents. Sembla com si, en casos de màxima desigualtat, la majoria temés que les minories que estan en els esglaons més baixos tendeixin a la delinqüència contra les majories amb més facilitat. Però no és la mera existència de minories la que genera aquesta por, com ho mostra el fet que el percentatge de no comunitaris al país no afecta, per si sol, la por al delicte de la majoria.

[1] Publicat a l’European Journal of Criminology (2017), vol. 14 (2) 221-241.

[2] Vid. Crowl, J.N. i Battin, J.R. (2017). “Fear of crime and the police: Exploring lifestyle and individual determinants among university studies”, a Police Journal: Theory, Practice and Principles. Vol 90(3), pàg. 195 a 214.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

La predisposició a Alemanya a rebre població estrangera s’erosiona

Willkommenskultur im „Stresstest“

L’onada de refugiats acollits a Alemanya els últims anys (més d’un milió) sembla haver provocat un cert desgast en la tradicional predisposició dels alemanys a rebre nouvinguts.

Els resultats d’una enquesta publicats recentment aporten molta llum a l’estat de la qüestió sobre aquest tema per terres alemanyes, sobretot si es comparen amb els de les enquestes del 2012 i el 2015. En primer lloc, cal dir que encara avui la predisposició a donar la benvinguda a gent de fora és majoritària. Hi ha, però, diferències, entre l’actitud cap als refugiats i cap als immigrants. Aquests darrers són encara vistos com a positius de manera majoritària (un 74% de la població als länder occidentals i un 53% als orientals). Amb els refugiats la situació comença a trontollar, sobretot a l’est, on només un 33% dels enquestats els veuen de manera positiva. A l’oest, encara un 65% responen que, per a ells, els refugiats són benvinguts al país.

En el cas dels refugiats apareix una crítica molt clara a la resta de socis de la Unió Europea, que no han assumit un nombre de refugiats comparable ni de lluny al d’Alemanya. Aquest és un factor que ha provocat molta decepció entre la població.

Els símptomes d’esgotament es mostren de manera clara. La majoria de la població (54%) creu que la capacitat d’Alemanya d’acollir més refugiats és al límit i només dos de cada cinc enquestats estarien disposats a acceptar-ne més per raons humanitàries. La majoria dels alemanys pensa que els refugiats haurien de ser autoritzats a treballar molt més ràpidament que no pas ara. Així mateix, creuen que tots els estats membres de la Unió haurien de tenir un nombre concret de refugiats, que haurien d’acceptar necessàriament. No arriben a la quarta part dels enquestats els que pensen que els refugiats són visites temporals i, per tant, el govern no hauria de fer cap esforç per integrar-los.

En aquests moments, només els més joves (entre 14 i 29 anys) mantenen, per una ajustada majoria, que Alemanya hauria de continuar acceptant refugiats per raons humanitàries. En la resta de franges d’edat, no arriben a la majoria els partidaris de continuar rebent refugiats. En general, la percepció dels avantatges que comporta la població arribada ha disminuït i els inconvenients són ara més visibles.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français