La predisposició a Alemanya a rebre població estrangera s’erosiona

Willkommenskultur im „Stresstest“

L’onada de refugiats acollits a Alemanya els últims anys (més d’un milió) sembla haver provocat un cert desgast en la tradicional predisposició dels alemanys a rebre nouvinguts.

Els resultats d’una enquesta publicats recentment aporten molta llum a l’estat de la qüestió sobre aquest tema per terres alemanyes, sobretot si es comparen amb els de les enquestes del 2012 i el 2015. En primer lloc, cal dir que encara avui la predisposició a donar la benvinguda a gent de fora és majoritària. Hi ha, però, diferències, entre l’actitud cap als refugiats i cap als immigrants. Aquests darrers són encara vistos com a positius de manera majoritària (un 74% de la població als länder occidentals i un 53% als orientals). Amb els refugiats la situació comença a trontollar, sobretot a l’est, on només un 33% dels enquestats els veuen de manera positiva. A l’oest, encara un 65% responen que, per a ells, els refugiats són benvinguts al país.

En el cas dels refugiats apareix una crítica molt clara a la resta de socis de la Unió Europea, que no han assumit un nombre de refugiats comparable ni de lluny al d’Alemanya. Aquest és un factor que ha provocat molta decepció entre la població.

Els símptomes d’esgotament es mostren de manera clara. La majoria de la població (54%) creu que la capacitat d’Alemanya d’acollir més refugiats és al límit i només dos de cada cinc enquestats estarien disposats a acceptar-ne més per raons humanitàries. La majoria dels alemanys pensa que els refugiats haurien de ser autoritzats a treballar molt més ràpidament que no pas ara. Així mateix, creuen que tots els estats membres de la Unió haurien de tenir un nombre concret de refugiats, que haurien d’acceptar necessàriament. No arriben a la quarta part dels enquestats els que pensen que els refugiats són visites temporals i, per tant, el govern no hauria de fer cap esforç per integrar-los.

En aquests moments, només els més joves (entre 14 i 29 anys) mantenen, per una ajustada majoria, que Alemanya hauria de continuar acceptant refugiats per raons humanitàries. En la resta de franges d’edat, no arriben a la majoria els partidaris de continuar rebent refugiats. En general, la percepció dels avantatges que comporta la població arribada ha disminuït i els inconvenients són ara més visibles.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

 

Què diuen les enquestes, els francesos són víctimes d’insults racistes i altres agressions verbals?

L’ONDRP (Observatoire national de la délinquance et des réponses pénales) i l’INSEE (Institut national de la statistique et des études économiques) exploten l’enquesta anual de victimització Cadre de vie et sécurité (CVS) des de fa gairebé 10 anys (2007-2015), que parteix d’una mostra anual d’aproximadament 16.500 persones de 14 anys i més obtinguda entre les famílies franceses.

Observatoire national de la délinquance et des réponses pénalesEn l’àmbit de les victimitzacions individuals, es comptabilitzen l’últim i el penúltim insult patit. La persona perjudicada pot precisar si el tipus de comentari és de tipus racista, antisemita, xenòfob, homòfob, sexista o d’un altre tipus (hi ha l’opció de no saber classificar el tipus d’insult). L’enquesta també permet reproduir literalment el darrer insult patit, la qual cosa possibilita fer-ne una classificació més objectiva.

Principals resultats de l’enquesta CVS

Del total de persones enquestades entre el 2007 i el 2015, el 12,4% van declarar haver patit algun insult al llarg dels dos anys anteriors en el moment de respondre l’enquesta. Un 14% van dir que aquest insult tenia caràcter racista, antisemita o xenòfob.

Perfil de les víctimes

La meitat de les víctimes d’insults racistes tenia menys de 38 anys i un 24%, entre 14 i 24 anys. Entre els més joves, els homes han estat més victimitzats que les dones: a la franja d’edat dels 14-24 anys, el 27,9% de les víctimes eren homes, davant el 22,4% de dones. La franja d’edat dels 35-44 anys també registrà victimitzacions del 21,1% entre els homes, davant el 19,5% de dones. Les agressions verbals amb connotacions racistes van minvant a mesura que augmenta l’edat dels individus. Per tant, els homes joves resulten més victimitzats per agressions de tipus racista; no obstant això, quan l’agressió verbal té altres motivacions, les dones resulten més victimitzades a totes les franges d’edat.

Perfil dels autors

En un 59% dels casos, els autors van sols, i, en aquest supòsit, rarament es tracta de menors (un 15% dels casos); en canvi, aquest percentatge de menors infractors es dobla quan actuen en grup. Per a un 89% d’homes victimitzats i un 62% de dones victimitzades, els autors eren de sexe masculí.

Vinculació entre autor i víctima

Prop de dos terços dels casos indiquen que autor i víctima no es coneixien. Quan hi ha coneixença prèvia, aquesta és superficial, es coneixen de vista (22%). Hi ha un vincle d’amistat, familiar o similar en el 13% dels casos.

Canal emprat per a la discriminació  

La majoria d’insults racistes es van produir en horari diürn i dia laborable (per a un 79% i 86% de les víctimes). Segons van expressar les víctimes, la gran majoria dels infractors no estava sota els efectes de l’alcohol ni de les drogues.

La majoria de víctimes d’insults racistes han expressat que s’han produït cara a cara (97%) i només de forma marginal el mitjà ha estat el correu postal o electrònic o per telèfon.

Espai on es produeix l’agressió verbal

L’insult de caràcter racista es produeix principalment al carrer (38%); l’espai públic (transports públics i establiments comercials) registra la majoria de víctimes (58%). El 42% de les víctimes declaren haver estat ofeses en un espai privat, principalment al lloc de treball o d’estudi.

Es pot ampliar aquesta informació consultant els documents següents:

Altres apunts del blog relacionats:

Web dels Mossos d’Esquadra: Odi i discriminació

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

 

A qui es dirigeix una víctima de violació a França?

L’Observatoire national de la délinquance et des réponses pénales (ONDRP), en la seva darrera nota sobre problemàtiques lligades a la delinqüència, feta a partir dels resultats de les enquestes de victimització “Cadre de vie et securité” (CVS), tracta de la problemàtica de quins són els interlocutors de referència un cop la víctima ha patit una violació.[1]

La primera dada a ressaltar és el baix percentatge de víctimes que es desplacen a una dependència policial, un 19% del total. I el percentatge encara menor, un 13%, que presenten denúncia. La resta es limita a presentar un “main courante[2] (4%) o ni tan sols declara (2%).

Tradicionalment, la violació és un dels delictes menys denunciats. Els motius pels quals no es denuncia són múltiples i no excloents. En un 67% dels casos, les víctimes prefereixen trobar la solució en un altre àmbit i en un 66% veuen inútil la denúncia per resoldre el seu problema. D’altra banda, un 62% de les víctimes al·lega que no recorre a la policia per evitar afegir patiment i, a destacar, el 31% no considera prou greus els fets ocorreguts.

Els nivells d’interlocució milloren quan la persona de referència passa a ser un metge (21%), un psicòleg o psiquiatre (29%) i especialment algú proper, ja sigui familiar o amic (63%).

Una altra dada significativa és que un percentatge important de víctimes, un 19%, no ha parlat mai amb ningú dels fets ocorreguts. Aquestes dades augmentarien si la violació ha tingut lloc a la llar, tot i que la limitada mostra de casos no permet afirmar-ho amb rotunditat.

Més enllà dels resultats estadístics obtinguts, hi ha algunes observacions que resulten interessants des del punt de vista de les polítiques de seguretat en aquest àmbit. En primer lloc, cal destacar que qui recorre a la policia tendeix a recórrer en percentatges molt més alts a altres interlocutors (especialment a metges i psicòlegs).[3]

Aquesta lògica també es reprodueix en els casos en què la víctima recorre a una associació. Per exemple, el 71% de les víctimes que han recorregut a una associació també ho han fet a un metge, contra el 21% de mitjana entre la resta de víctimes. Per contra, qui es dirigeix al seu cercle més proper (amics o familiars) tendeix a no parlar amb altres interlocutors. Hi ha un 30% de víctimes que només parlen amb la gent que li és propera i amb ningú més.

[1] La violació (una de les formes d’agressió sexual) es defineix com a acte sexual violent amb penetració, imposat de forma violenta, amb coacció, amenaça o per sorpresa (art. 222-22 i 222-23 del Codi penal francès). La mostra consta de 290 casos de persones que declaren haver estat víctimes de violació els darrers dos anys. Entre aquests casos, un 84% de les víctimes eren dones i un 16%, homes d’entre 18 i 75 anys. Entre els interlocutors a qui es dirigeix la víctima hi ha el metge, el psiquiatre o psicòleg, la línia telefònica d’ajuda a les víctimes, una associació, els serveis socials, els familiars i persones properes, i la policia. La resposta pot ser múltiple, és a dir, la víctima pot dirigir-se a més d’un interlocutor.

[2] A diferència d’una denúncia, només es tracta de deixar constància dels fets, sense que això impliqui perseguir l’autor dels fets o l’inici d’una investigació.

[3] Cal dir que, un cop feta la denúncia, la víctima és orientada cap a una unitat medicojudicial.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

Idees clau de l’Enquesta de seguretat pública de Catalunya 2015

L’Enquesta de seguretat pública de Catalunya (ESPC) és una eina de consulta sobre l’estat de la seguretat pública a Catalunya que es duu a terme cada dos anys. La darrera enquesta es va fer a un total de 6.214 persones majors de 16 anys, entre el 17 de novembre i el 30 de desembre del 2015. Entre els punts a destacar cal esmentar els següents:

  • La percepció de seguretat a Catalunya manté la tendència a l’alça dels darrers anys.
  • El record espontani d’haver estat víctima d’un delicte ha disminuït de manera notòria els últims anys, passant de la xifra més alta del 2010 (8,9%) al 6,6% de l’any 2015.
  • Dins de la victimització, dels fets registrats per l’ESPC 2015, només un 12% són fets contra les persones, mentre que el 88% són fets contra el patrimoni, on destaquen els fets contra vehicles (27,7%), els enganys, fraus i estafes (21,6%) i els fets de proximitat: atracaments, estrebades, robatoris de bossa, de cartera, de mòbil… (19,9%).
  • Prop del 15% dels fets contra les persones han comportat lesions a les víctimes. En un 10% dels casos, ha calgut atenció mèdica o medicació.
  • Entre els motius dels fets contra les persones (agressions físiques, amenaces, coaccions o intimidacions) sobre els quals s’ha preguntat, destaquen les agressions per raó de sexe (12,6%) i per la ideologia (12,2%).
  • La taxa de denúncia baixa lleugerament respecte de l’ESPC 2013 (del 39,9% al 39,3%).
  • Després d’una fase de força estabilitat, és el tercer any consecutiu en què la percepció de seguretat experimenta una millora. Ara se situa en 6,9 punts, com l’any 2001.
  • La valoració de les policies catalanes continua millorant, cosa que consolida la tendència remarcada els darrers anys. Enguany s’assoleixen les valoracions més altes de la sèrie (7,3 punts), amb nivells similars als de l’any 2000 pel que fa als Mossos, i fins i tot més altes en relació amb les policies locals (6,9 punts).

mossos_espc

  • La visibilitat de les patrulles uniformades dels Mossos d’Esquadra que havia estat força estable al llarg dels darrers anys, registra enguany una millora notòria: augmenta la proporció de persones que consideren que és suficient (passen del 49,3% al 57,7%).
  • La valoració amb el servei de recepció de denúncies dels Mossos d’Esquadra continua millorant i ja supera de llarg els set punts de valoració mitjana (7,7).
  • L’opinió majoritària és que la vigilància dels Mossos a les carreteres és suficient (es manté en el 53,1%).
  • Els enquestats han opinat majoritàriament que les administracions han de fer més del que fan. Sobretot es demana més intervenció davant els conductors que condueixen parlant pel telèfon mòbil (76,5%) o que han begut més alcohol del que la llei permet (74,5%).
  • Entre les novetats que incorpora l’ESPC 2015 cal destacar:
    • La col·laboració dels serveis de seguretat privada amb els Mossos d’Esquadra: Els enquestats estan més aviat d’acord amb la col·laboració, sobretot en actuacions en barris o zones comercials.
    • Les revisions mèdiques i psicològiques que es fan per renovar el permís de conduir: La majoria de les persones entrevistades consideren que no són suficients i que caldria ser més rigorosos (58,6%).

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

Els francesos estan més satisfets amb la policia que amb la justícia

ondrpL’Observatori Nacional de la Delinqüència i les Respostes Penals (ONDRP) acaba de publicar un estudi basat en les dades de l’Enquesta Cadre de vie et sécurité dels anys 2013 al 2016. Aquest estudi recull les opinions mostrades pels enquestats (persones de 14 anys o més) sobre l’acció de la justícia en el tractament de la delinqüència. La mitjana del nombre d’entrevistats se situa per sobre de les 15.000 persones per edició de l’enquesta.

La majoria (64%) es manifesten poc o gens satisfets amb l’actuació de la justícia. Només un 21% es declaren satisfets, mentre que un 15% no ho sap o no contesta. L’edat és un factor que sembla influir en el grau de satisfacció amb la justícia. Així, només un 48% de les persones d’entre 14 i 25 anys tenen una opinió negativa de la justícia (encara que el percentatge que no opina és superior a les altres franges d’edat), mentre que prop de dos terços dels més grans d’aquesta edat no estan satisfets amb l’acció de la justícia. Entre els joves, els grups que presenten més opinions positives són els estudiants (31,7%) i els solters (26%), mentre que només un 20% dels que tenen feina i un 18,5% de les persones que viuen en parella tenen una opinió positiva de la justícia.

El nivell d’estudis també resulta important de cara a l’opinió sobre la justícia, ja que un 55% dels que no tenen el batxillerat manifesten una opinió negativa sobre la justícia, mentre que en la resta de casos l’opinió negativa és de prop del 70%. Els que menys ingressos tenen també són més moderats en les seves opinions negatives (només un 54,5% en té), mentre que els que tenen més ingressos mostren una disconformitat més gran (entre el 65 i el 69%).

Aquesta opinió negativa és estable en el temps en el període 2013 a 2106 (sempre entorn del 64%). Sorprèn tant aquesta opinió negativa com la seva estabilitat si la comparem amb l’opinió dels enquestats sobre la Policia i la Gendarmeria. Els dos primers anys de l’estudi (2013-2014), un 48% dels enquestats es manifestà satisfet amb l’actuació d’aquests cossos policials. L’any següent, el percentatge de satisfets es incrementà fins al 59%, percentatge que s’ha mantingut l’any 2016. La població que valora positivament la policia gairebé triplica aquella que ho fa amb la justícia, i la diferència s’ha incrementat de manera notable els dos darrer anys.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

 

Projecte de recerca amb variables d’enquestes de victimització en àrees petites

El Premi Presidencial d’Investigació Doctoral de la Universitat de Manchester ha finançat un projecte de recerca destinat a aprofundir en l’aplicació de tècniques d’estimació en àrees petites per conèixer la distribució de variables provinents d’enquestes de victimització en un espai geogràfic petit. El projecte permetrà a l’investigador David Buil Gil desenvolupar la seva tesi doctoral sota la direcció de Juan José Medina Ariza i Natalie Shlomo.

Les persones implicades en el projecte asseguren que quan es dissenyen polítiques públiques focalitzades en la prevenció del crim i l’increment de la seguretat percebuda pels ciutadans, no es pot valorar únicament la criminalitat detectada pels cossos de seguretat, ja que aquesta només recull una part del total dels delictes. També s’han de considerar altres variables d’interès que únicament són detectades a través de les enquestes de victimització, com la por al delicte, la percepció de desordres o el grau de confiança en les administracions públiques.

El problema sorgeix quan les mostres petites utilitzades per aquestes enquestes no permeten observar les diferències existents entre les àrees petites de les ciutats, impedint el disseny de polítiques públiques focalitzades i basades en les diferències existents entre zones. En altres paraules, les mostres utilitzades per les enquestes de victimització pregunten de mitjana a menys d’una persona per barri i, per tant, no es poden conèixer, a partir de mètodes convencionals, les diferències entre les àrees petites.

Segons asseguren els investigadors, la utilització d’una nova generació de tècniques estadístiques, anomenades estimació en àrees petites, permet calcular estimacions de les variables d’interès en l’àmbit de zones geogràfiques reduïdes. A partir de combinar les dades recollides per les enquestes amb informació detallada del cens poblacional i altres dades públiques, es generen models estadístics que permeten explicar, sempre a partir d’estimacions, les diferències entre àrees petites. Tal com ho descriuen, tot i que existeixen models estadístics per a l’estimació en àrees petites tant pel que fa a individus com a àrees, en el cas de les enquestes de victimització la majoria dels estudis s’hauran de basar en models a escala d’àrees, ja que les dades rarament es publiquen a escala d’individu per criteris d’anonimat i confidencialitat.

Concretament, el projecte desenvolupat a la Universitat de Manchester permetrà estimar en aquesta ciutat, a escala d’àrea molt petita, algunes de les variables que recull l’Enquesta de victimització d’Anglaterra i Gal·les. Tal com asseguren els investigadors de la universitat, les estimacions resultants del projecte permetran dissenyar tant polítiques públiques com estratègies de prevenció del crim que coneguin les diferències en la distribució de multitud de variables a escala d’àrea molt petita, i faran possible una aproximació basada en la ciència als problemes socials detectats a les diferents zones de les ciutats.

Enllaços d’interès

Small Area Estimation for Targeting Hot-Spot Policing Interventions, publicat a la British Society of Criminology Policing Network.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

Forta influència dels pares en l’opinió dels adolescents sobre la policia

Hi ha una impressió generalitzada que la confiança i el respecte envers la policia són extremament fràgils entre els joves. L’ús intensiu de l’espai públic i els seus contactes conflictius amb la policia en serien la causa (a més d’un antiautoritarisme propi de l’edat). Per tal de comprovar aquesta impressió, Sindall, McCarthy i Brunton-Smith han dut a terme un estudi a partir d’una mostra de 1.500 joves (de 10-15 anys) i els seus pares, en el marc de l’Enquesta de victimització d’Anglaterra dels anys 2010 a 2012.

50-walesL’estudi partia de dues premisses: a) que existeixen grans similituds en l’opinió que pares i fills tenen de la policia, i b) que els contactes dels joves amb la policia poden condicionar-ne l’opinió i que, en aquest sentit, si la policia tracta justament els ciutadans, els adolescents en tenen una opinió més favorable. De fet, hi ha molts estudis que identifiquen els grups entre els quals la policia rep una valoració més negativa com aquells que són objecte preferent i freqüent de l’atenció de la policia (joves, minories, rodamóns i pobres en general).

Els resultats d’aquest treball mostren que els joves d’entre 10 i 15 anys a Anglaterra i Gal·les tenen majoritàriament una opinió favorable de la policia (53%), només un 5% en té una opinió obertament negativa i un 42% en té una opinió neutra. En general, independentment de les característiques individuals dels joves i de l’entorn on viuen, hi ha una alta correspondència entre el punt de vista dels pares i el dels fills. Els que porten una vida amb poques connexions amb els pares i l’escola tenen un nivell de cinisme més gran i relativitzen les virtuts de la policia. Les noies hi confien més que els nois, i l’augment de l’edat implica una reducció de la confiança de 20 punts per cada increment anual. El contacte amb la policia no afecta l’opinió que en tenen quan és positiu, però sí que ho fa quan és negatiu, perquè en disminueix la valoració.

La influència dels pares en l’opinió dels fills sobre la policia és més alta a les zones on la policia és molt visible i més feble a les zones on la policia pràcticament no té presència. Els fills de pares casats i els que valoren el lloc on viuen com una bona zona per viure-hi tenen una opinió millor sobre la policia.

Els autors del treball adverteixen que el fet que la majoria dels joves entrevistats ho fossin en presència d’algun dels seus pares (el 88% dels que tenien 10 anys i el 63% dels que en tenien 15) pot haver esbiaixat els resultats, ja que és possible que els joves intentessin dir allò que creien que esperava el progenitor present.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

 

Valoració positiva del Programa contra la violència juvenil

Entre finals de 2011 i començaments de 2012 es va posar en marxa al Regne Unit un programa per posar fi a la violència juvenil i grupal (EGYV, per les seves sigles en anglès – Ending Gang and Youth Violence). En els quatre anys que ha estat en marxa, hi han participat 52 autoritats locals (eren 33 en iniciar-se el programa) i s’ha creat una xarxa de prop de 100 experts amb experiència de primera línia en el treball amb bandes juvenils.

El programa se centrava en set àrees temàtiques:

  • Enfortiment del lideratge local
  • Localització i ubicació dels problemes
  • Col·laboració entre diverses agències
  • Avaluació i remissió
  • Intervencions focalitzades i efectives
  • Recorreguts de justícia penal
  • Mobilització de les comunitats

endling_gang_youth_violenceEl novembre de 2016 s’ha publicat l’informe independent de valoració de l’impacte que ha tingut aquest programa. Per a l’avaluació, s’han fet dues enquestes (una abans d’iniciar el programa i l’altra al final, el setembre de 2015) i s’han analitzat les respostes de 20 de les àrees locals que han participat en el programa, distribuïdes en dues cohorts de 10, en funció de si s’havien incorporat al projecte en el moment inicial (el 2012) o més endavant (el 2014). A més, s’han examinat amb més detall sis àrees locals (tres de cada grup temporal), en les quals s’han portat a terme 39 entrevistes qualitatives a professionals dels diversos àmbits implicats. També s’ha tingut en compte el seguiment que s’ha dut a terme de les recomanacions que es van fer en una revisió de la situació per part d’homòlegs.

Les àrees locals han informat que el programa EGYV ha tingut un “efecte galvanitzador” en la millora del treball de participació de les diverses agències que ofereixen suport a les àrees per implementar estratègies en resposta a les qüestions locals més agudes. Les revisions fetes per homòlegs s’havien implementat majoritàriament (el 89% en el grup d’àrees incorporades al programa el 2012, i el 71% en el grup de les incorporades el 2014). La valoració feta en conjunt ha estat molt positiva, ja que destaquen millores en totes les àrees temàtiques. Malgrat que hi ha algunes diferències entre les dues cohorts, l’efecte més significatiu és que les àrees que es van incorporar al programa el 2014 s’han beneficiat de l’experiència apresa en els dos anys que portava en marxa el projecte.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

La seguretat subjectiva a Alemanya s’independitza de la delinqüència

La revista Polizei Newsletter, en el seu darrer número, recull informació sobre una enquesta de l’Institut d’Enquestes d’Opinió alemany que evidencia les tendències dispars de la seguretat subjectiva i la delinqüència. Així, les dades de la criminalitat continuen estables —com ja vam senyalar en un apunt anterior—, i fins i tot els robatoris amb violència, els delictes de lesions en els espais públics i l’ús d’armes de foc han disminuït darrerament (en aquest últim cas, està baixant des del 2003). Només els robatoris a domicili i les infraccions contra la normativa d’estrangeria presenten un creixement significatiu (sobretot en el darrer cas, un 157% l’últim any).

polizei_bremen_2010-01En canvi, dos de cada tres alemanys entrevistats manifesten que la seguretat ha empitjorat els darrers tres anys. Si ens centrem en el grup d’edat de persones més grans de 55 anys, la xifra puja fins als tres quarts (75%) dels entrevistats, que veuen un empitjorament de la seguretat al seu voltant. Les dones veuen la tendència de la seguretat una mica més negativa que els homes (el 70% diuen que ha empitjorat, davant del 67% d’homes). Els joves d’entre 18 i 24 anys estan molt dividits, però són més optimistes que el conjunt dels entrevistats (només un 51% consideren que hi ha un empitjorament), com també ho són els adults d’entre 25 i 34 anys (el 58% creuen que ha empitjorat). El grup més optimista de tots és el dels estudiants (només un 48% considera que la situació va a pitjor). Únicament una quarta part de les persones entrevistades creuen que les estadístiques policials sobre criminalitat es corresponen amb la realitat.

Per länder (distribució territorial equivalent a les comunitats autònomes espanyoles), tampoc no es dóna coincidència entre delinqüència i seguretat subjectiva. Així, mentre que el land amb menys delinqüència és Baden-Württemberg (que l’any 2015 ha desbancat Baviera), un 67% dels entrevistats manifesta que la inseguretat va en augment, mentre que a la ciutat-estat d’Hamburg, amb xifres delinqüencials més altes (una taxa per mil habitants que duplica la de Baden-Württemberg), només un 59% és pessimista en relació amb l’evolució de la seguretat els darrers anys.

En aquest context, la lluita contra la inseguretat (seguretat subjectiva baixa o negativa) ha deixat d’estar relacionada amb la lluita contra la delinqüència. La inseguretat ha entrat en el mercat de la política, ja que sembla produir dividends, i comença a despertar un populisme que pot propugnar mesures molt radicals (freqüentment restrictives de drets) per tal d’apaivagar el sentiment d’inseguretat, tot i que no comportin cap reducció del risc de victimització. Segons l’informe, les organitzacions defensores dels drets humans no han valorat prou la perillositat d’aquestes polítiques pel que fa als drets dels ciutadans.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

 

Lleugera tendència a la baixa del consum de drogues a Anglaterra i Gal·les

El Home Office britànic acaba de publicar una segona edició del seu informe d’aquest any sobre ús de drogues il·legals entre persones de 16 a 59 anys. Les dades provenen de l’enquesta de victimització per a Anglaterra i el País de Gal·les (CSEW en les seves sigles en anglès) del període 2015-2016. Els resultats més significatius són els següents:

  • Un 8,4% dels adults entre 16 i 59 anys han consumit alguna droga il·legal durant el darrer any (prop de 2,7 milions de persones). Aquesta dada significa un descens molt lleuger en relació amb l’any anterior (8,6%), però més d’un 10% de descens si es compara amb les dades del 2005-2006.
  • Un 18% dels joves adults (entre 16 i 24 anys) ha consumit alguna droga el darrer any. Aquí també hi ha un lleuger descens en relació amb l’any anterior (19,5%), però més considerable si ens remuntem al 2005-2006 (25,2%).
  • Un 4,3% dels adults (entre 16 i 59 anys) i un 9,1% dels joves adults (entre 16 i 24 anys) han consumit alguna droga el darrer mes. La xifra és similar a la de l’any anterior, però superior en relació amb l’enquesta del 2005-2006.
  • Un 53% dels adults (entre 16 i 59 anys) han pres alguna droga il·legal en el decurs de la seva vida, xifra similar a la del període 2005-2006, però cinc punts superior a la de l’any 1996.

Psychoactive DrugsLa droga més consumida és el cànnabis, un 6,5% dels adults enquestats n’ha consumit el darrer any, xifra similar a la de l’any anterior (6,7%), però significativament inferior a la de fa deu anys (8,7%) i a la de l’any 1996 (9,4%). Els adults joves (entre 16 i 24 anys) també consumeixen primordialment cànnabis (15,8%, percentatge que implica gairebé un milió de consumidors), i segueixen la tendència de l’any passat, però lluny dels resultats del 2005-2006 (21,4%) i del 1996 (25,8%).

La segona droga més consumida entre els adults és la cocaïna en pols (un 2,2% dels adults), però no és així en el cas dels joves adults, que consumeixen una mica més d’èxtasi (4,5%) que cocaïna en pols (4,4%). En relació amb l’any anterior, la cocaïna en pols s’estabilitza a la baixa (2,3% i 4,8% l’any anterior). Des dels anys 2008-2009, en què es va produir el punt més alt en el consum d’aquesta droga (3,00% entre 16 i 59 anys i 6,5% entre 16 i 24 anys), es manté una tendència lleugera al descens. En relació amb el període 2005-2006, les xifres són similars, però continuen sent altes si les comparem amb les de l’any 1996, que en el cas dels adults no arribava a l’1% i en el dels adults joves era per sota del 2%.

Un 3,3% dels adults (entre 16 i 59) van ser classificats com a consumidors habituals (prop d’1.100.000 persones), mentre que els adults joves (entre 16 i 24) en consumien en una proporció més alta (4,7%, 292.000 persones). La majoria d’aquests consumidors habituals ho són de cànnabis (37%). En canvi, la majoria de consumidors de cocaïna en pols (61%) i d’èxtasi (69%) només consumeixen un cop l’any. Els consumidors freqüents d’aquestes drogues han disminuït del 24,5% a l’enquesta de 2005-2006 a l’11,1% a l’enquesta de 2015-2016.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français