Etiqueta: Delictes

Cop dur al tràfic d’antiguitats: 35 detencions a Bulgària en una macro operació europea

Notes de seguretatDeixa un comentari

El passat mes de novembre de 2025 va marcar un punt d’inflexió en la lluita contra el tràfic il·legal d’obres d’art i béns culturals a Europa. En una jornada d’acció coordinada per les autoritats búlgares, amb el suport d’Europol i la participació d’agents de fins a sis països, es va desarticular una extensa xarxa criminal dedicada al saqueig i comerç il·lícit d’antiguitats grecoromanes i tràcies.

Aquesta operació és el resultat d’anys d’investigació i cooperació internacional, i posa el focus en un fenomen que afecta de ple el patrimoni cultural europeu i mundial.

Tot va començar l’any 2020, quan una batuda domiciliària a Bulgària va culminar amb la confiscació de 7.000 béns culturals de valor incalculable. La manca de documentació fiable i la gran quantitat d’objectes van fer saltar totes les alarmes: es tractava, amb molta probabilitat, d’un dels conjunts d’antiguitats saquejades més grans descoberts al país.

Entre aquests objectes hi havia:

  • màscares i joies antigues,
  • equipament militar,
  • gerros i copes cerimonials,
  • peces úniques que daten del 2000 aC.

Des d’aleshores, la col·lecció s’ha mantingut sota custòdia al Museu Nacional d’Història Búlgara, mentre avançava una investigació de gran abast que ha acabat revelant una xarxa criminal transfronterera altament organitzada.

La jornada d’acció va ser tan impressionant com significativa:

  • 35 detencions a Bulgària.
  • 131 escorcolls a diversos països (Bulgària, Albània, França, Alemanya i Grècia).
  • Més de 3.000 béns confiscats, incloent-hi monedes d’or i plata.
  • Valor total estimat: més de 100 milions d’euros.
  • A més, es van intervenir obres d’art, armes, documents, equips electrònics, or i més de 50.000 euros en efectiu.

El principal Objectiu d’Alt Valor (HVT per les sigles en anglès) de la investigació està acusat de finançar excavacions il·legals a Bulgària i altres països balcànics. El mecanisme era clar: grups de saquejadors locals excavaven jaciments arqueològics per encàrrec, i intermediaris s’encarregaven de blanquejar les peces a través del mercat internacional de l’art.

El cas posa de manifest una realitat ben coneguda pels investigadors: el mercat de l’art és un terreny fèrtil per a activitats criminals. La demanda d’objectes únics i la dificultat de verificar-ne la procedència faciliten l’entrada d’artefactes saquejats de manera il·legal.

Els Balcans i Itàlia, rics en patrimoni arqueològic grecoromà, han estat durant dècades objectiu de xarxes de tràfic d’antiguitats. I aquesta problemàtica no és local: sovint s’hi barregen peces provinents de zones en conflicte com Síria o l’Iraq.

Des de l’any 2024, un grup de treball d’Europol ha estat clau per connectar punts, vincular sospitosos i identificar artefactes dispersos per diversos països. Aquest model de cooperació—que combina analítica, intercanvi d’informació i accions conjuntes—és avui més necessari que mai.

El desmantellament de la xarxa és una victòria important, però també un recordatori: la protecció del patrimoni cultural requereix vigilància constant i esforços globals coordinats.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

Transport privat i agressions sexuals als Estats Units

Notes de seguretatDeixa un comentari

Uber va rebre una denúncia d’agressió o conducta sexuals inapropiades als Estats Units quasi cada vuit minuts de mitjana, entre 2017 i 2022, segons mostren els registres judicials classificats, cosa que suposa un nivell més generalitzat del que l’empresa ha revelat. Això suposa que un total de 400.181 viatges d’Uber van donar lloc a denúncies d’agressions i conductes sexuals inapropiades. Anteriorment, l’empresa havia notificat 12.522 denúncies d’agressions sexuals greus en aquest mateix període de temps, sense indicar la xifra total de denúncies d’aquest tipus que havia rebut.

Tal com publiquen a The New York Times les periodistes Emily Steel i Claire Fahy, Uber o Lyft van ajudar a revolucionar el transport mundial connectant desconeguts per a viatges compartits. Milions de persones demanen cotxes amb les seves aplicacions cada dia. Les empreses mantenen des de fa temps que la immensa majoria dels viatges als Estats Units –el 99,9 %– es produeixen sense incidents de cap tipus. Però com que Uber opera a gran escala, una fracció d’un 0,1 % pot representar molts atacs.

Uber no ha publicat les dades dels anys transcorreguts des d’aleshores, tot i que les actes judicials indiquen que les denúncies d’incidents han augmentat. Sí que han subratllat que al voltant del 75 % de les 400.181 denúncies a l’aplicació eren “menys greus”; per exemple, fer comentaris sobre l’aspecte d’algú, coquetejar o utilitzar un llenguatge sexual explícit. Aquestes denúncies no han estat auditades per l’empresa i podrien incloure denúncies incorrectes o fraudulentes enviades per persones que intenten obtenir un reemborsament.

Dintre d’empreses com Uber o Lyft, els empleats han reconegut que és probable que no es denunciïn tots els casos d’agressió sexual i conducta sexual inapropiada per inseguretat, per intimidació, per vergonya o perquè molts conductors saben on viuen els passatgers.

Amb tot, Uber ha descobert que les agressions sexuals segueixen unes pautes distintives. Les víctimes acostumen a ser dones, ja siguin passatgeres o conductores. Les agressions se solen produir a altes hores de la nit i en cap de setmana, amb recollides que s’originen a prop d’un bar. En la immensa majoria dels casos els agressors són homes –conductors o passatgers– amb antecedents de denúncies per conducta sexual inapropiada i baixes qualificacions en l’aplicació, segons constaten els documents interns. Les passatgeres èbries són especialment les més vulnerables.

Les empreses de transport privat han posat en marxa una sèrie de mesures de seguretat, com són el seguiment per GPS, la gravació d’àudio opcional en l’aplicació i un botó d’emergència per connectar amb els serveis d’emergència.

Les agressions sexuals són un problema en tot el sector, incloses altres empreses de transport per aplicació, així com els taxis tradicionals. Les investigacions sobre la violència de gènere han mostrat que aquest tipus d’agressions són un problema molt poc denunciat, i les comparacions en tot el sector són difícils perquè no hi ha una base de dades centralitzada per aquest tipus d’incidents.

Lyft, el rival més petit d’Uber, també ha reportat milers d’agressions sexuals. En un comunicat, afirmava que les denúncies d’agressions sexuals són estadísticament molt inusuals i representen molt menys de l’1 % dels viatges. I que les empreses de transport continuaran invertint en tecnologia, polítiques i aliances per intentar prevenir i detectar situacions insegures.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

El Regne Unit endureix la lluita contra els delictes ambientals amb noves mesures contra l’abocament il·legal de residus

Notes de seguretatDeixa un comentari

El govern britànic ha anunciat un conjunt de mesures innovadores per fer front a l’increment dels delictes ambientals relacionats amb l’abocament il·legal de residus (fly-tipping) i altres pràctiques de gestió fraudulenta de deixalles. Aquestes iniciatives s’emmarquen en una estratègia estatal per millorar la neteja dels espais públics, reforçar la vigilància ambiental i empoderar les autoritats locals i la ciutadania.

Entre les mesures destacades, el govern permetrà als ajuntaments confiscar i destruir vehicles implicats en casos greus i reincidents d’abocament il·legal, sense necessitat de condemna judicial prèvia. Aquesta nova capacitat d’actuació immediata pretén dissuadir les xarxes criminals que utilitzen vehicles per abandonar residus en espais no autoritzats, una pràctica que té un cost estimat de milions de lliures anuals per a les administracions locals.

Paral·lelament, s’ha posat en marxa una nova eina digital d’accés obert que mostra mapes interactius de punts calents de criminalitat ambiental arreu del país. Aquests “heatmaps” permeten identificar les àrees amb més incidència de delictes relacionats amb residus i volen incentivar la col·laboració ciutadana. De fet, la població ha estat cridada explícitament a denunciar activitats sospitoses de gestió fraudulenta de residus, com ara incineracions no autoritzades, abocadors il·legals o transport no registrat de deixalles.

Aquestes accions formen part d’un pla més ampli que inclou:

  • El reforç del règim de llicències per al transport de residus.
  • L’augment de les sancions administratives.
  • El suport tecnològic a les autoritats locals per monitorar les activitats delictives.

Amb aquest enfocament integrat i proactiu, el Regne Unit aspira a reduir significativament l’impacte ambiental i econòmic dels delictes de residus, alhora que promou una cultura de responsabilitat compartida entre administracions i ciutadania.

A Catalunya, tot i que el fenomen de l’abocament il·legal de residus no arriba als nivells d’afectació del Regne Unit, també representa un repte creixent en determinats espais periurbans, zones forestals i entorns naturals protegits. La col·laboració entre els ajuntaments, els Agents Rurals, els cossos de seguretat i l’Agència de Residus de Catalunya ha estat clau per detectar i sancionar aquestes pràctiques, tot i que sovint es troben amb limitacions tecnològiques i jurídiques a l’hora de rastrejar els responsables. En aquest sentit, les eines digitals com els mapes de calor o la possibilitat de compartir informació en temps real podrien ser una eina molt útil per millorar la resposta operativa i prevenir reincidències.

A més, mesures com la confiscació directa de vehicles implicats en delictes ambientals podrien obrir un debat interessant a casa nostra sobre el marge d’actuació administrativa davant conductes greus i reiterades. L’experiència britànica posa de manifest la importància de combinar accions coercitives amb una estratègia de sensibilització ciutadana i transparència de dades, un model que podria inspirar futures iniciatives per reforçar la lluita contra el crim ambiental a Catalunya.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

Els LEGO, nou objectiu del crim organitzat

Notes de seguretatDeixa un comentari

Sorprenentment valuoses malgrat la seva aparença inofensiva, la mida reduïda i els colors vius, les peces de LEGO han transcendit la categoria de simple joguina infantil per erigir-se en una mercaderia d’alt preu. Aquesta revalorització ha convertit aquests kits en un objectiu prioritari per a bandes de lladres especialitzades a Califòrnia i altres punts dels Estats Units. El motiu? El seu potencial de revenda en el mercat negre pot assolir xifres de cinc dígits.

Determinats sets exclusius de LEGO, especialment aquells que es retiren de la producció al cap de poc temps, s’han transformat en autèntics objectes de col·leccionista amb una revalorització constant. N’hi ha exemples notables, com el set de Spider-Man de la Comic-Con del 2013, amb una cotització superior als 15.000 dòlars, o un avió Piper que depassa els 13.000. Aquesta escalada de preus ha atret l’interès no només d’inversors, sinó també de grups criminals.

L’any passat, diversos establiments de la cadena Bricks & Minifigs van ser víctimes de robatoris que van superar els 100.000 dòlars en valor. Més recentment, la policia del comtat d’Alameda va recuperar prop de 200 sets sostrets en una operació conjunta amb botigues locals com Crush Comics i Five Little Monkeys, aquesta última damnificada per un furt de 7.000 dòlars en productes LEGO. La manera d’actuar dels lladres era audaç, sovint emprant tècniques de distracció i marxant dels establiments amb una naturalitat desconcertant, com si es tractés d’una acció rutinària.

Aquest auge del mercat negre de LEGO posa de manifest una realitat creixent: les joguines, a l’igual que les sabatilles esportives o les cartes Pokémon, han evolucionat cap a productes amb un valor econòmic i simbòlic que sobrepassa la seva funció lúdica original. Aquesta situació ha donat lloc a un ecosistema paral·lel d’inversors i especuladors, però també a un risc evident per a la seguretat dels comerços i els seus treballadors.

Segons el criminòleg Read Hayes, aquesta forta demanda per part de col·leccionistes alimenta una zona grisa moral: compradors disposats a adquirir objectes robats amb l’únic objectiu de completar les seves col·leccions. Aquest fenomen ens recorda que el crim organitzat no sempre se centra en productes de luxe o substàncies il·legals, sinó que també troba oportunitats en objectes aparentment tan innocents com una petita figura de plàstic de quatre centímetres.

Des de l’àmbit de la seguretat pública, resulta crucial posar l’accent en la prevenció i la col·laboració estreta amb el teixit comercial local per identificar patrons sospitosos, reforçar la vigilància i promoure la presentació de denúncies. Paral·lelament, cal abordar, des d’una perspectiva educativa i cultural, les lògiques de consum i acumulació que poden desembocar en pràctiques il·lícites.

Perquè, en definitiva, tal com expressava amb ironia una de les responsables de Five Little Monkeys, “és només un LEGO… val la pena reflexionar-hi: són només peces de plàstic”.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

Perill sense precedents: bandes sàdiques en línia amenacen adolescents

Notes de seguretatDeixa un comentari

Un informe recent de l’Agència Nacional del Crim del Regne Unit (NCA) ha posat de manifest una amenaça creixent i alarmant: les bandes sàdiques en línia que exploten i abusen de menors. Aquests grups, que operen en l’anonimat de la xarxa, representen un “risc sense precedents” per als adolescents, segons l’NCA.

L’informe destaca que les bandes sàdiques en línia s’han tornat més sofisticades en els seus mètodes d’explotació. Utilitzen diverses plataformes de xarxes socials i aplicacions de missatgeria per contactar amb els menors, guanyar-se la seva confiança i, finalment, abusar d’ells. Aquestes bandes poden estar formades per individus de diferents parts del món, cosa que dificulta la seva identificació i persecució.

Què són aquestes bandes sàdiques?

Aquestes bandes estan formades per individus que es delecten amb la tortura i la humiliació d’altres persones, especialment adolescents vulnerables. Utilitzen plataformes en línia, fòrums i xarxes socials per connectar, compartir material abusiu i coordinar atacs.

Aquestes bandes no són simples grups de trolls o ciberassetjadors. Són organitzacions estructurades, amb jerarquies i rols definits, que es dediquen a la tortura psicològica i, en casos extrems, física de les seves víctimes. Utilitzen tècniques sofisticades per ocultar la seva identitat i rastrejar les seves preses:

  • Anonimat i encriptació: Utilitzen xarxes TOR, VPNs i altres eines per ocultar les seves adreces IP i ubicacions.
  • Enginyeria social: Manipulen les seves víctimes a través de la creació de falses identitats i la generació de relacions de confiança.
  • Compartició de material abusiu: Intercanvien vídeos i imatges de tortura i humiliació, creant un cercle viciós de violència i abús.
  • Coordinació d’atacs: Planifiquen i executen atacs coordinats, tant en línia com fora de línia, per maximitzar el dany a les seves víctimes.

Les seves activitats inclouen:

  • Abús sexual en línia: Compartició i producció de material d’abús sexual infantil.
  • Violència extrema: Promoció i incitació a actes de violència física i psicològica.
  • Humiliació pública: Exposició i difusió de contingut humiliant per a les víctimes.
  • Extorsió i xantatge: Amenaces per obtenir diners o material compromès.

L’abast del problema

L’informe de l’NCA revela que aquestes bandes estan en augment i que la seva sofisticació i abast són cada vegada més grans. La pandèmia de COVID-19 va exacerbar el problema, ja que els adolescents van passar més temps en línia, augmentant la seva vulnerabilitat a aquests depredadors.

Les conseqüències inclouen:

  • Trauma psicològic: Ansietat, depressió, trastorn d’estrès posttraumàtic i pensaments suïcides.
  • Aïllament social: Vergonya, por i desconfiança que dificulten les relacions socials.
  • Dificultats acadèmiques: Problemes de concentració i rendiment escolar.
  • Abús de substàncies: Intent d’alleujar el dolor emocional a través de l’alcohol i les drogues.
  • Autolesions: Com a mecanisme per fer front al dolor emocional.

L’NCA està treballant amb altres agències d’aplicació de la llei i organitzacions internacionals per combatre aquesta amenaça. S’estan implementant estratègies per millorar la detecció i persecució d’aquests grups, així com per educar els menors i les seves famílies sobre els riscos i com protegir-se.

Recursos útils

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

Enquesta de victimització dels Estats Units 2023

Notes de seguretatDeixa un comentari

Segons l’informe publicat pel Departament de Justícia dels Estats Units, la taxa de victimització violenta a Amèrica del Nord l’any 2023 va ser de 22,5 delictes per cada 1.000 persones d’edat igual o superior als 12 anys, una xifra similar a la de l’any 2022 (23,5).

Cal tenir en compte que al capítol de victimització violenta s’hi inclouen la violació o l’agressió sexual, el robatori, l’agressió agreujada i l’agressió simple.

En les tres darreres dècades s’ha viscut una disminució general de la taxa de violència, des del 1993 (79,8 per 1.000 persones) fins al 2023 (22,5).

La taxa de victimització violenta excloent-ne l’agressió simple va disminuir per als homes de 9,5 per cada 1.000 l’any 2022 a 6,9 per 1.000 el 2023, mentre que la taxa relativa a les dones no es va modificar significativament.

La taxa de violència en el si de la parella (victimitzacions violentes que van ser comeses per cònjuges, parelles actuals o parelles anteriors) va disminuir de 3,4 delictes per cada 1.000 persones de 12 anys o més l’any 2022, a 2,2 per 1.000 persones el 2023.

Pel que fa a les llars nord-americanes, van experimentar 13,6 milions de victimitzacions l’any 2023. El nombre de propietats victimitzades va ser comparable a les del 2022, però superiors a les 12,8 milions del 2019. Inclouen el delicte contra la propietat, el robatori o intrusió, el robatori de vehicles de motor i altres tipus de robatori domèstic. Del 2022 al 2023, la taxa de victimització de la propietat a les zones urbanes va augmentar de 176,1 delictes per 1.000 llars a 192,3 per 1.000 llars.

La taxa de victimització violenta denunciada a la policia va ser del 2022 al 2023 (10,1 per 1.000 persones) i va suposar continuar amb la tendència general a la disminució de les xifres d’ençà del 1993, amb la dada més alta mai assolida (33,8 per 1.000).

Amb tot, la taxa del 2023 va ser superior a la de l’any 2020 (6,6 per 1.000) i 2021 (7,5 per 1.000), però va ser comparable a la de fa cinc anys, el 2019. El 2023 es va denunciar a la policia un percentatge de delictes de robatoris més baix (42%) que el 2022 (64%).

El percentatge de victimitzacions generals de delictes contra la propietat denunciades a la policia va disminuir del 32% el 2022 al 30% el 2023, a causa, en part, d’una disminució en la denúncia de robatoris de vehicles de motor a la policia (del 81% al 72%).

L’informe complet (Criminal Victimization, 2023, NCJ 309335, BJS, setembre de 2024), amb documents relacionats i informació addicional sobre l’Oficina d’Estadístiques de Justícia, està disponible al web de BJS: bjs.ojp.gov.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

Es publica l’enquesta de delictes i víctimes de Nova Zelanda

Notes de seguretatDeixa un comentari

S’acaba de publicar la darrera Enquesta de delinqüències i víctimes de Nova Zelanda (NZCVS), que ofereix noves perspectives sobre la naturalesa dels delictes denunciats i no denunciats.

Publicada pel Ministeri de Justícia, la NZCVS es basa en entrevistes realitzades a més de 7.100 neozelandesos fetes entre el novembre de 2022 i l’octubre de 2023.

L’enquesta mostra que el 32% dels neozelandesos van patir delictes durant els 12 mesos anteriors a l’entrevista, en comparació amb el 31% de l’any 2022. Aquesta xifra global s’ha mantingut relativament estable des que es va iniciar l’enquesta el 2018, segons càlculs de la directora general de Sector Insights del Ministeri de Justícia, Rebecca Parish.

En general, la NZCVS va trobar que els neozelandesos van experimentar 1,88 milions d’incidents delictius en el període de 12 mesos. D’aquesta manera, el nombre de víctimes és coherent amb els anys anteriors, però hi va haver un augment del frau i el robatori de vehicles.

La majoria de fraus es van identificar per transaccions bancàries no autoritzades (66%), seguides de compres en línia (20%). L’augment és una tendència mundial i probablement està relacionat amb les persones que duen a terme més activitat financera en línia, especialment compres per internet.

El robatori de vehicles va augmentar un 47%, d’unes 41.000 llars el 2022 a unes 60.000 llars el 2023. L’enquesta mostra que la majoria de vehicles van ser robats al carrer o a la calçada. Eren menys propensos a ser robats si s’aparcaven en un garatge, un aparcament o un aparcament públic.

D’altra banda, durant l’any 2023, 185.000 neozelandesos van ser víctimes d’un crim violent. Els delictes violents inclouen l’agressió física i/o sexual i el robatori.

La proporció de víctimes que denuncien a la policia s’ha mantingut estable des que es va iniciar l’enquesta l’any 2018. No obstant això, en contrast amb el nombre de víctimes, l’any passat es va observar una proporció més alta d’incidents domèstics (robatoris i robatoris de vehicles) denunciats a la policia. En tots els delictes, el 28% de tots els incidents es van denunciar a la policia.

En general, la raó més comuna que la gent dona per no informar és que creu que l’incident és massa trivial per haver de denunciar (38%).

Els delictes contra vehicles (58%), la violència interpersonal (40%) i el robatori (43%) són els delictes més denunciats. Per contra, el frau i la ciberdelinqüència són els menys denunciats (11%).

Altres troballes clau:

  • El 2023, més neozelandesos es van sentir insegurs en comparació amb l’any 2018, especialment els de 30 anys o més, els adults asiàtics i les persones que viuen a Auckland o Waikato.
  • El nombre de persones que pateixen delictes familiars ha disminuït de 87.000 persones a 70.000 des que es va iniciar l’enquesta l’any 2018. Això es deu a la disminució del nombre de delictes comesos per membres de la família que no són parella íntima: pares, fills o altres relacions familiars.
  • La proporció d’adults maoris que pateixen delictes cada any ha anat disminuint des que va començar l’enquesta, del 39% el 2018 al 34% l’any 2023.
  • La proporció d’adults asiàtics que pateixen delictes ha augmentat del 24% el 2018 al 30% el 2023, a causa de l’augment del frau i l’engany.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

Acord europeu per a una millor cooperació en els delictes de trànsit

Notes de seguretatDeixa un comentari

Per garantir un trànsit rodat més segur a tot Europa, la presidència del Consell i els negociadors del Parlament Europeu han arribat a un acord provisional sobre una proposta que modifica la Directiva de l’any 2015 sobre l’intercanvi transfronterer d’informació respecte de les infraccions de trànsit. La Directiva revisada té com a objectiu garantir que els conductors no residents respectin les normes de trànsit quan circulin per vies d’altres estats membres de la UE. La nova legislació forma part de l’anomenat paquet legislatiu de seguretat viària.

Si bé l’eix general de la proposta de la Comissió s’ha mantingut en l’acord provisional, els colegisladors hi van introduir diversos canvis, amb l’objectiu principal d’aclarir l’abast i les definicions de la disposició. Aquests canvis comporten:

• Introduir el concepte de persona interessada i aclarir les funcions i les responsabilitats dels punts de contacte nacionals i de les autoritats competents.

• Afegir més infraccions a la legislació revisada, com ara casos d’incompliment de les restriccions d’accés de vehicles, o normes en un pas a nivell de ferrocarril, encreuament d’una línia contínua, avançaments o aparcaments perillosos, conducció erràtica, ús de vehicles sobrecarregats, i també casos d’atropellament.

• Aclarir els diferents procediments relacionats amb l’accés a les dades de matrícula dels vehicles i les diferents opcions que tenen les autoritats competents per demanar assistència mútua, amb la finalitat d’assegurar-se que la persona interessada és identificada i que l’avís d’infracció de trànsit arriba al lloc correcte en un temps raonable.

• Garantir la protecció dels drets fonamentals del conductor o qualsevol altra persona interessada, inclòs l’establiment d’un marc clar per prohibir qualsevol abús d’entitats privades implicades en el procés d’infracció de trànsit a la seguretat viària, i millors mecanismes per a la seguretat viària respecte a la protecció de dades personals.

L’acord provisional ha de ser ara aprovat pel Consell i el Parlament Europeu, abans de l’adopció formal de la Directiva revisada. La presidència belga del Consell té la intenció de presentar el text de compromís als representants dels estats membres (COREPER) perquè l’aprovi al més aviat possible.

Un cop aprovat, el text s’ha de sotmetre a una revisió jurídica i lingüística abans de ser adoptat formalment pels dos colegisladors, ha de ser publicat al Diari Oficial de la UE i entrarà en vigor 20 dies després d’aquesta publicació. Els estats membres tindran 30 mesos per transposar les disposicions de la Directiva revisada a la seva legislació estatal.

En el seu marc de política de seguretat viària de la UE 2021-2030, la Comissió es va comprometre de nou amb l’ambiciós objectiu d’apropar-se a zero morts i zero ferits greus a les carreteres de la UE per al 2050, així com l’objectiu a mitjà termini de reduir les morts i les ferides greus un 50% el 2030. No obstant això, les víctimes mortals a les carreteres van augmentar un 4% l’any passat respecte de l’any 2021, segons les últimes dades de la Comissió. Encara és un 9% per sota del nivell previ a la pandèmia, però el ritme de millora no és suficient per assolir els objectius esmentats anteriorment.

La proposta en qüestió forma part del paquet de seguretat viària, adoptat per la Comissió l’1 de març de 2023, que també inclou un nou règim de permisos de conduir i una nova proposta sobre inhabilitacions dels conductors, on una inhabilitació en un estat membre comporta l’actuació de l’estat membre que va expedir el permís de conduir.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

Matrimoni forçat, adopció il·legal i gestació subrogada, noves tipologies delictives de tràfic d’éssers humans

Notes de seguretatDeixa un comentari

El Consell Europeu i representants del Parlament Europeu han arribat a un acord provisional per afegir les tipologies del matrimoni forçat, l’adopció il·legal i la gestació subrogada com a tipus d’explotació inclosos en la llei antitràfic de persones de la Unió Europea.

L’actualització de la directiva sobre la prevenció i la lluita contra el tràfic d’éssers humans també requerirà que els països de la UE s’assegurin que les persones que utilitzen conscientment els serveis prestats per víctimes del tràfic puguin enfrontar-se a diferents tipus de sancions. Altres esmenes es refereixen a l’enfortiment del suport i l’assistència a les víctimes, així com a les mesures de prevenció del delicte.

Els negociadors del Consell i del Parlament Europeu van acordar esmentar explícitament a la directiva que la gestació subrogada, el matrimoni forçat i l’adopció il·legal són tipus d’explotació que entren dins de l’àmbit de la definició de tràfic. La lluita contra el tràfic per a l’explotació de la gestació subrogada, que és quan una dona es compromet a donar a llum un fill en nom d’una altra persona o parella per convertir-se en els pares del fill després del naixement, s’adreçarà a aquells que coaccionin o enganyin les dones perquè actuïn com a mares subrogades.

La inclusió d’aquestes formes de tràfic a la llei antitràfic de la UE tindrà en compte la prevalença i la rellevància d’aquestes formes d’explotació.

Com passa en la directiva actual, les noves modalitats d’explotació seran sancionades amb una pena màxima d’almenys cinc anys de presó, o deu anys de reclusió en els casos agreujats.

El Consell i el Parlament de la UE també han decidit incloure una nova circumstància agreujant a la llei per tenir en compte l’efecte amplificador que poden tenir les tecnologies de la informació i la comunicació pel que fa a aquest delicte. Això inclou el fet que l’agressor hagi facilitat la difusió, per mitjà de les noves tecnologies, d’imatges, vídeos o material anàleg de naturalesa sexual amb la víctima.

També s’intensificaran les sancions a les persones jurídiques, com ara les empreses responsables de delictes de tràfic de persones. A partir d’ara se’ls exclourà de l’accés al finançament públic, inclosos els procediments de licitació, subvencions, concessions i llicències, i la retirada de permisos i autoritzacions per a l’exercici d’activitats que hagin donat lloc a la comissió del delicte.

L’acord entre el Consell i el Parlament Europeu preveu que els estats membres hagin de tipificar com a delicte si una persona que utilitza el servei prestat per una víctima de tràfic sap que aquesta persona és una víctima. En aquests casos, els estats membres han de garantir que aquest delicte sigui castigat amb sancions efectives, proporcionades i dissuasives. Segons la llei actual, els estats membres només haurien de considerar com a delicte l’ús de serveis de persones explotades pels traficants de persones.

L’any 2011, la UE va adoptar una directiva sobre la prevenció i la lluita contra el tràfic d’éssers humans i la protecció de les víctimes d’aquest delicte. Es tracta d’un instrument clau en la lluita contra el tràfic d’éssers humans, ja que estableix normes mínimes per a la definició de delictes i sancions penals. També inclou normes a escala de la Unió per reforçar la prevenció i la protecció de les víctimes.

Segons dades de la Comissió Europea, l’explotació sexual i laboral són les principals finalitats del tràfic d’éssers humans. No obstant això, la mendicitat o l’extracció d’òrgans –ja esmentada explícitament a la directiva del 2011– i el matrimoni forçat i l’adopció il·legal –que no s’esmenten de manera explícita– representen actualment l’11% de totes les víctimes a la UE l’any 2020.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

Enquesta de victimització i registre policial als Estats Units

Notes de seguretatDeixa un comentari

L’Enquesta Nacional de Victimització del Crim (NCVS) i el Sistema Nacional d’Informació Basat en Incidents (NIBRS), gestionat per l’FBI, constitueixen una imatge complementària de la delinqüència de l’any 2022, segons la investigació que han fet les estadistes de l’Oficina d’Estadístiques del Departament de Justícia (BJS) Rachel E. Morgan i Erica L. Smith.

Tant l’enquesta com el registre  -policial mesuren un conjunt de delictes similars però no idèntics, cosa que comporta a diferències en les estimacions entre les dues fonts de dades. L’NCVS entrevista persones de 12 anys o més sobre delictes que hagin pogut patir, tant si n’han informat o els denunciat a la policia com si no. Per la seva banda, l’NIBRS recull dades sobre delictes registrats pels diferents organismes d’execució, i aquests resultats estan ponderats per corregir possibles informes incomplets. En conjunt, aquestes dues formes de mesurar proporcionen una imatge completa del mapa delictiu als Estats Units.

L’informe que han presentat Morgan i Smith descriu les semblances i diferències entre les dues formes de recollida de dades i en fa una comparació entre els anys 2021 i 2022.

D’acord amb l’NCVS, la taxa total de victimització violenta durant l’any 2022 va ser de 23,5 per cada 100.000 persones de 12 anys o més, una xifra força superior a la de l’any anterior, que va ser de 16,5.

Pel que fa al capítol de victimització en l’àmbit de la llar durant l’any 2022 va ser de 101,9 per cada 100.000 habitatges, una xifra que també és més alta que la taxa de l’any 2021, de 90,3.

Els delictes violents van créixer gairebé dos punts de l’any 2021 al 2022: van passar de 2,9 victimitzacions per cada 1.000 persones l’any 2021 a 4,7 l’any següent. En aquest mateix període, la taxa de delictes contra la propietat denunciats a la policia també va augmentar de 27,8 a 32,4 denúncies per cada 1.000 llars.

En aquesta línia, cal puntualitzar que les estimacions globals de delinqüència d’aquestes dues fonts tendeixen a evolucionar de manera semblant al llarg del temps. No obstant això, les estimacions de l’NIBRS i l’NCVS en un any determinat podrien diferir, perquè les dues recopilacions de dades utilitzen mètodes diferents per mesurar un conjunt de delictes superposats però no idèntics.

Per exemple, a l’hora de creuar les dades dels dos àmbits objecte d’estudi, cal tenir en compte molts serrells, però no s’ha de caure en errors o en comparacions desafortunades. L’NIBRS inclou l’assassinat, l’homicidi involuntari i els robatoris d’establiments comercials, tots tres delictes que l’NCVS exclou.

Igualment, si ens centrem en els delictes de naturalesa sexual, les definicions de violació i d’agressió sexual de l’enquesta i del registre policial difereixen lleugerament. Mentre que l’NIBRS considera violació el coneixement carnal d’una persona sense el consentiment de la víctima, inclosos els casos en què la víctima és incapaç de donar el seu consentiment a causa de la seva edat, incapacitat temporal o permanent, física o psíquica, l’NCVS inclou en aquesta tipologia una àmplia gamma de victimitzacions, diferents de la violació, l’intent o l’amenaça de violació. Estarien incloses segons l’NCVS les agressions sexuals que impliquin força o no, és a dir, també comprèn les carícies o tocar sense que la víctima ho vulgui.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français