L’investigador Trevor Hancock va publicar a Timescolonist.com un article referent a un estudi sobre la seguretat de les comunitats, en què considera que aquesta seguretat sovint se centra en la problemàtica de la delinqüència o la violència, però per ell la seguretat és molt més que això.
Tanmateix, també considera que hi ha una comprensió molt diferent de la seguretat a Europa en comparació amb Amèrica del Nord.
A Europa, el moviment Safe Communities es va centrar en gran mesura a prevenir accidents, el que en seguretat pública s’anomena ‘lesions no intencionades’. Però a Amèrica del Nord l’enfocament del treball sobre comunitats segures es va centrar principalment en la prevenció del crim i la violència, una part del que s’anomena ‘lesions intencionades’.
Des d’una perspectiva de seguretat pública, les lesions no intencionades són, amb diferència, el problema més gran. En un informe del Comitè de Prevenció de Lesions s’assenyala que les lesions són la principal causa de mort entre els 1 i els 44 anys i la quarta causa de mort per a totes les edats.
Hancock identifica tres prioritats per a la prevenció de les lesions: caigudes de la gent gran, lesions relacionades amb els transports i suïcidis i autolesions. Però, fins i tot dins de la categoria d’assalt, la prioritat no hauria de ser la violència aleatòria perpetrada contra desconeguts, sinó la violència familiar i la violència sexual.
Un informe del 2021 de Statistics Canada assenyalava que una quarta part de les víctimes de violència denunciada per la policia són víctimes d’un membre de la família, mentre que dos terços de totes les víctimes de violència familiar són dones i nenes.
A més, aquesta violència, així com la violència sexual, són molt poc denunciades. El 80% de la violència conjugal no es va denunciar a la policia. A part, la seguretat de la comunitat no es tracta només de violència, ni tan sols de crim en general, sinó de sentir-se segur.
Per exemple, l’agressió —especialment la violència aleatòria— es considera molt més aterridora (i més digna de notícia) que els casos molt més nombrosos de caigudes i accidents de trànsit, que massa sovint semblen acceptar-se com a part del teixit de la vida quotidiana o del preu que paguem per la mobilitat.
Això ens diu que la percepció i l’emoció són importants quan es tracta de seguretat, no només de dades.
Les persones poden sentir-se insegures per diverses raons, que sovint tenen poc a veure amb l’activitat delictiva o amb les competències de la policia.
Les persones indígenes, les persones de color, les persones LGBTQ i altres poden sentir-se insegures a causa d’actituds, comentaris o comportaments discriminatoris que no són delictius. I, per descomptat, els carrers i els parcs foscos fan que molts de nosaltres ens sentim insegurs, mentre que la gent està preocupada i potser s’espanta per aquells que actuen de manera estranya o que viuen al carrer.
Per tant, si realment volem una comunitat més segura, hem de pensar de manera força àmplia sobre què fa que la nostra comunitat sigui insegura per a les persones, i no deixar-nos absorbir per una comprensió de la seguretat que es defineix massa estrictament com una qüestió de crim, violència i llei i ordre.
_____
Esta entrada en español / This post in English / Post en français
L’Agència Federal alemanya per a la seguretat en l’ús de les tecnologies de la informació (
Actualment, a Europa hi ha 4 països que permeten l’adquisició del passaport a través de Visats d’Or: Àustria, Bulgària, Xipre i Malta, i 13 on es pot adquirir el permís de residència mitjançant el mateix mètode: Bulgària, Xipre, França, Grècia, Letònia, Irlanda, Luxemburg, Malta, els Països Baixos, Espanya, el Regne Unit i, fins al juliol passat, Hongria. El volum d’inversió requerit el determina cada país i oscil·la entre els 250.000 d’euros a Grècia i els 10 milions d’euros que es requereixen a Àustria en alguns casos. A Espanya, la quantitat requerida és un mínim de 500.000 euros en el cas de la compra de béns immobles i 2 milions si s’adquireixen bons de l’Estat.