Tràfic de menors: víctimes i criminals

El passat 18 d’octubre, amb motiu del Dia europeu contra el tràfic de persones, es va presentar un nou informe d’Europol sobre el tràfic de menors amb informació actualitzada d’intel·ligència sobre aquest fenomen criminal.

Per primera vegada en aquest àmbit, l’informe proporciona una visió a fons de les característiques de les xarxes criminals involucrades en un dels crims més sinistres de tots: l’abús de nens vulnerables. A efectes de l’informe, es va utilitzar la intel·ligència operativa a partir de gairebé 600 contribucions que van implicar víctimes de tràfic de persones menors d’edat, les quals van ser comunicades a Europol pels Estats membres entre 2015 i 2017.

A Europa, milers de menors continuen sent objecte de tràfic i explotació per tal de generar beneficis per a les xarxes delictives, que representen més del 20% de totes les víctimes identificades del tràfic segons UNICEF. Europol rep cada cop més informació sobre xarxes de tràfic que operen a través dels Estats membres, aprofitant la vulnerabilitat dels nens, per explotar-los sexualment o abusar-ne a través de l’explotació laboral. Altres grups criminals posen víctimes als carrers per demanar diners, les obliguen a cometre diversos tipus de delictes o les venen a través de xarxes d’adopció il·legals.

Aquestes són algunes de les conclusions de l’Informe de situació sobre xarxes penals relacionades amb el tràfic i l’explotació de víctimes menors d’edat a la Unió Europea:

  • Un dels aspectes més seriosos d’aquest fenomen és el paper de la família, que en alguns casos es dedica directament al tràfic i l’explotació dels seus propis fills. Europol rep notificacions periòdiques dels nens que es venen a les xarxes delictives per part de les seves famílies.
  • Les dones acostumen a tenir un paper clau en el tràfic i l’explotació de menors, molt més que en les xarxes criminals on elles són les víctimes del tràfic d’adults.
  • La majoria dels casos denunciats a Europol impliquen xarxes que acompanyen víctimes menors no comunitàries per tota la ruta des del seu país d’origen fins al lloc d’explotació, sovint amb la participació de xarxes de contraban. El tràfic il·lícit de víctimes menors a través de les fronteres exteriors i als Estats membres sol implicar l’ús de documents de viatge falsificats.
  • Els beneficis criminals es redirigeixen principalment al país d’origen del sospitós, en petites quantitats a través de serveis de transferència de diners i en quantitats més grans utilitzant correus i mules criminals.
  • El tràfic de nens es produeix des de tot el món cap a la UE. La majoria de les xarxes no comunitàries de tràfic de persones van informar Europol que hi participaven grups de criminals organitzats. Per exemple, des de Nigèria enganyaven o forçaven les joves per explotar-les sexualment a Europa.
  • Els nens en migració i menors no acompanyats tenen un risc més elevat de tràfic i explotació. Encara que l’escala de tràfic de menors no acompanyats continua sent desconeguda, se n’espera un augment en el futur.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

 

Els visats d’or: una eina per al blanqueig de capital?

Els requisits per aconseguir la nacionalitat o el permís de residència d’un país no son iguals a tot arreu. Dins d’Europa, trobem des de l’exemple d’Àustria fins al d’Irlanda. El primer, un dels més restrictius a l’hora d’atorgar la nacionalitat, on ni el fet d’haver-hi nascut te l’atorga, sinó que un dels progenitors ha de ser austríac. Per aconseguir la nacionalitat del segon, en canvi, el sol fet d’haver viscut al país durant cinc anys o que un dels teus progenitors sigui irlandès (tot i que hagis nascut fora del país) ja és suficient.

Amb diners, però, aquests requisits es passen per alt. Des de l’inici de la segona dècada del 2000, a molts països europeus s’ha establert una nova forma d’adquirir la nacionalitat: mitjançant inversions d’alt volum com ara compres de propietats de luxe, invertint en un fons de desenvolupament nacional, en bons de l’Estat o comprant accions d’una empresa nacional. Aquest fenomen es coneix com a programa de Visats d’Or.

Actualment, a Europa hi ha 4 països que permeten l’adquisició del passaport a través de Visats d’Or: Àustria, Bulgària, Xipre i Malta, i 13 on es pot adquirir el permís de residència mitjançant el mateix mètode: Bulgària, Xipre, França, Grècia, Letònia, Irlanda, Luxemburg, Malta, els Països Baixos, Espanya, el Regne Unit i, fins al juliol passat, Hongria. El volum d’inversió requerit el determina cada país i oscil·la entre els 250.000 d’euros a Grècia i els 10 milions d’euros que es requereixen a Àustria en alguns casos. A Espanya, la quantitat requerida és un mínim de 500.000 euros en el cas de la compra de béns immobles i 2 milions si s’adquireixen bons de l’Estat.

El 10 d’octubre de 2018, Transparency International va publicar l’estudi European Getaway: Inside the Murky World of Golden Visas, on s’alerta la Unió Europea dels riscos en termes de corrupció que suposen els Visats d’Or i de com poden acabar suposant una amenaça per a la integritat de la Unió, ja que no en tots els països es fa un seguiment exhaustiu de la font de procedència d’aquests diners. L’estudi posa de manifest que inversors estrangers, sobretot procedents de Rússia, la Xina i Ucraïna, estan utilitzant els Visats d’Or com a eina per blanquejar diners a Europa.

Pel que fa als països receptors europeus, els que més visats han atorgat són Espanya, Hongria, Letònia, Portugal i el Regne Unit, amb més de 10.000 sol·licituds acceptades cadascun. Aquests països, però, no han publicat els noms dels nous residents. Els únics països que els fan públics, del total de 13 que ofereixen visat o passaport, són Malta i Àustria.

La publicació posa de manifest que hi ha diversos factors que fan qüestionar la idoneïtat de fer servir aquest mètode com a forma d’atraure inversió estrangera a canvi d’un visat o passaport:

  • Primer de tot, el fet que un sol estat s’està beneficiant econòmicament d’un actiu europeu, no nacional, com és l’acord que es coneix com les quatre llibertats: lliure circulació de mercaderies, serveis, persones i capital a través dels països de la Unió Europea.
  • El 2017, The Guardian va revelar casos d’escàndols de corrupció de multimilionaris russos que havien adquirit el passaport de Xipre i, per tant, la ciutadania europea gràcies al programa de Visats d’Or.
  • Europa actua com a vàlvula d’escapament en cas que els posseïdors del visat tinguin problemes amb la justícia al país d’origen.

Transparency International denuncia la manca d’integritat operacional per part dels governs a l’hora de seguir els processos previstos previs a l’atorgament dels visats i la falta d’una regulació comuna a tots els països de la Unió, ja que el producte que s’ofereix és comú i té impacte a la totalitat dels països.

Així doncs, l’estudi conclou amb un seguit de recomanacions d’actuació per a la Unió i per als països que ofereixen visats i passaports mitjançant aquest mètode. Entre d’altres, recomana establir processos comuns i enfortir els mecanismes per determinar la procedència dels diners invertits, i lluitar contra el frau i el blanqueig de capital, així com adoptar procediments d’infracció contra els estats membres que ofereixin Visats d’Or sense respectar els principis i objectius comuns de la Unió.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

Descens notable i sostingut de la delinqüència juvenil a Austràlia

young offenders in AustraliaL’Institut Australià de Criminologia  ha publicat els resultats d’una recerca duta a terme per Payne, Brown i Broadhurst sobre la carrera criminal de les generacions dels nascuts l’any 1984 i l’any 1994. Es tractava de comprovar de quina manera influïen les tendències de la delinqüència que acompanyaven els primers anys de la vida de les persones. L’any 1984 s’emmarcava en una època d’augment constant de la criminalitat, mentre que l’any 1994 presentava la tendència contrària. L’estudi se centrava en la població de l’estat de Nova Gal·les del Sud, que, d’altra banda, és el més poblat del país. La generació del 1984 estava integrada per 83.328 persones i la del 1994, per 89.373.

Els resultats han estat molt clars. El percentatge de persones de menys de 21 anys que ha comès algun tipus de delicte ha passat d’un 9,5% a un 4,8%. Si ho separem per grups de tipologies delictives, ens trobem que:

  • Els delictes violents han passat del 2,6% a l’1,8% (reducció del 42%).
  • Els delictes contra la propietat han passat del 3,8% a l’1,7%.
  • Els delictes contra la salut pública (drogues) han passat de l’1,7% a l’1,3%.
  • Les alteracions de l’ordre han passat del 3,3% a l’1,9%.

En nombres absoluts, els joves (-21 anys) de la generació del 1984 han comès 7.900 delictes, mentre que els de la generació del 1994 n’han comès 4.341.

L’estudi divideix els delinqüents entre ocasionals (1 delicte), moderats (entre 2 i 4 delictes) i crònics (5 o més). En aquest cas, la comparació mostra que en la generació del 94 la importància relativa dels delinqüents crònics és més gran. Mentre que a la generació del 84 els crònics cometien el 23,1% del total de delictes, en la del 94 arriben al 31,5%. Així, encara que són menys que en el primer grup (1,5% per 2,2%), són delinqüents molt més prolífics.

En relació amb les causes d’aquesta reducció de la delinqüència juvenil, l’estudi apunta les següents:

  • Augment de la seguretat de la propietat privada i pública (mesures de seguretat i disseny dels edificis i dels vehicles).
  • L’increment de la riquesa al territori de Nova Gal·les del Sud, que ha millorat el nivell de vida dels seus habitants.
  • Disminució del temps que els menors són al carrer sense cap tipus de supervisió (les activitats en línia a casa s’esmenten com una de les causes, però que pot obrir les portes a altres tipus de delictes a la xarxa).
  • Disminució de nombre de joves que entren casualment a la carrera criminal.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

“Projecte Pilot”: reforçant la seguretat interna i externa de la Unió Europea

EUNAVFOR

Recentment s’ha activat una cèl·lula d’informació contra el delicte a bord de l’operació EUNAVFOR Med, operadora de Sophia Task Force que intervé a la Mediterrània meridional. Després de la decisió adoptada pel Consell de la Unió Europea el 14 de maig  del 2018, personal especialitzat de les agències de la UE Europol, Frontex -l’Agència Europea de Fronteres i la Guàrdia Costanera- i EUNAVFOR Med han estat embarcats en el navili italià San Giusto en el si de l’Operació Sophia.

L’establiment de la cèl·lula d’informació criminal obre un nou capítol de cooperació operativa entre els actors de la seguretat i la política de defensa CSDP i Justícia i Afers d’Interior (JHA), que intentaran reforçar la seva efectivitat col·lectiva i l’impacte operatiu.

La cèl·lula informativa contra el delicte pot millorar l’intercanvi d’informació sobre activitats criminals a la Mediterrània central i proporcionar una plataforma per aprofitar les capacitats úniques de les agències amb l’objectiu d’interceptar les xarxes criminals en l’àrea de l’operació EUNAVFOR MED i més enllà.

La cèl·lula d’informació del delicte pot facilitar la recollida i transmissió d’informació sobre el tràfic il·lícit de persones, la implementació de l’embargament d’armes de l’ONU a Líbia, el tràfic il·lícit d’exportacions de petroli de Líbia d’acord amb la UNSCR 2146 (2014) i 2362 (2017), així com l’activitat delictiva relacionada amb la seguretat de l’operació mateix.

La participació de Frontex en la cèl·lula d’informació del delicte servirà per desenvolupar un quadre d’intel·ligència global sobre el tràfic il·lícit de persones i altres formes d’activitats criminals transfrontereres, inclòs el terrorisme. La informació proporcionada per la cèl·lula d’informació contra el delicte també millorarà la capacitat de vigilància i control de les fronteres exteriors de la UE per part de Frontex.

El desplegament dels equips mòbils de Frontex pot oferir noves oportunitats per recollir informació sobre els mètodes utilitzats per grups criminals i millorar l’anàlisi operativa i estratègica realitzada per Frontex, Europol i EUNAVFOR Med.

En estreta col·laboració amb els socis de la Societat de la Informació contra la Delinqüència i els estats membres de la UE, l’Europol continua treballant per donar suport eficaç a les investigacions transnacionals, centrant-se en el contraban organitzat d’immigrants i en la criminalitat i el terrorisme, organitzat i internacional.

A més, l’Europol posarà a disposició d’EUNAVFOR Med Operation Sophia tots els recursos per recolzar la decisió operativa i tàctica i contribuir a l’eficàcia del mandat de l’operació.

El període de prova del projecte durarà sis mesos. Al final del període, les lliçons del projecte pilot també seran utilitzades per emetre informe sobre la cooperació futura entre CSDP i JHA en un context més ampli.

EUNAVFOR Med Operation Sophia (ENFM) és una operació de la Política Comuna de Seguretat i Defensa (CSDP) enfocada a interrompre el model de negoci dels traficants de persones i traficants d’immigrants i a contribuir als esforços de la UE pel retorn de l’estabilitat i la seguretat a Líbia i la regió del Mediterrani central. ENFM és la primera força marítima de la UE que proporciona seguretat marítima a la Mediterrània central i treballa estretament amb diferents organitzacions civils i militars nacionals, internacionals, governamentals i no governamentals.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

La complexa lluita contra els delictes d’abusos a menors

Els delictes contra infants tendeixen a ser delictes locals i la gran majoria tenen lloc dins del cercle familiar. Tanmateix, hi ha dues àrees on sí existeix una repercussió internacional.

En primer lloc, els crims de la xarxa: l’ús més intens d’internet els darrers anys ha comportat un gran augment dels delictes contra menors. No només els infractors poden distribuir i accedir al material d’abús infantil amb més facilitat, sinó que també poden entrar en contacte directe amb els nens, a través de xats i xarxes socials.

La Interpol està desenvolupant un projecte juntament amb els proveïdors de serveis d’accés a internet per bloquejar l’accés a material d’abús infantil a internet.

INTERPOL's International Child Sexual Exploitation (ICSE) database - Interpol
INTERPOL’s International Child Sexual Exploitation (ICSE) database – Interpol

En segon lloc, els infractors sexuals que viatgen: també conegut com a turisme sexual, aquest tipus de delicte comporta l’abús de menors en països en desenvolupament per part de persones que hi viatgen. La riquesa relativa del delinqüent, juntament amb la manca de legislació efectiva, fa que abusar dels nens sigui més fàcil en aquests països. Aquest tipus de delicte està relacionat amb el tràfic de menors, la delinqüència organitzada i l’assassinat.

Aquests tipus de delictes representen un gran repte mundial per a la policia i requereixen capacitats especialitzades i un augment dels recursos. És aquí on la Interpol intenta difondre les seves eines:

  • Identificació de la víctima: la Interpol treballa per identificar les víctimes d’abús sexual infantil representades en fotografies i pel·lícules. Això implica una combinació de mètodes d’investigació tradicionals i d’anàlisi d’imatges. És fonamental per a aquesta tasca la base de dades d’imatges d’Explotació sexual infantil, que utilitza un sofisticat programari de comparació d’imatges per fer connexions entre víctimes i llocs.
  • Avisos grocs: a petició d’un país membre, la Interpol pot emetre un anunci groc per ajudar a trobar persones desaparegudes, especialment menors d’edat. Aquests comunicats es distribueixen de forma internacional i es registren a la base de dades de la Interpol sobre nens desapareguts i segrestats.
  • Avisos verds: a petició d’una oficina central nacional o d’una entitat internacional, la Interpol pot emetre un avís verd per alertar sobre les activitats delictives d’una persona, en què es considera que la persona és una possible amenaça per a la seguretat pública.
  • Avisos blaus: a petició també d’una oficina central nacional o d’una entitat internacional, la Interpol pot emetre un avís blau per localitzar, identificar o obtenir informació sobre una possible història delictiva o qualsevol altra informació rellevant per a la investigació.

Des de la Interpol, es continua desenvolupant i perfeccionant un ventall de formació completa que abasti l’ampli espectre de necessitats per lluitar contra la comunitat d’aplicació de la llei. Hi ha un enfocament particular en les iniciatives de desenvolupament de capacitats que s’han d’implementar a les regions més en risc, com Sud-Amèrica, Àfrica i el sud-est asiàtic.

Mentre que molts països disposen d’unitats de protecció infantil i víctimes especials, una minoria té personal especialitzat capaç d’investigar els casos d’abús sexual infantil en línia o de dur a terme la identificació de la víctima. Reconeixent que l’abús sexual de menors té lloc a tots els països i societats, una funció bàsica de la lluita contra els delictes contra infants és, per tant, ajudar a desenvolupar capacitats policials als països membres de la Interpol. Per això, els delictes contra menors han motivat que es destinin policies a les oficines regionals de Buenos Aires (Argentina) i Lobang (Tailàndia), així com a l’Interpol Global Complex for Innovation (IGCI) a Singapur. Des de juny del 2017, també s’han implementat punts d’interès contra aquesta xacra a les quatre oficines regionals africanes. Aquests agents de policia han estat entrenats per comprendre els serveis, els programes de formació i altres suports disponibles a través de la lluita contra els delictes a menors, i tenen la missió d’establir activitats i desenvolupar projectes a les seves regions respectives.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

La millora de les investigacions sobre fugitius, prioritat de la Interpol

Estudiar i perfeccionar les bones pràctiques per a la recerca internacional de pròfugs ha estat l’objectiu d’un seguit de reunions realitzades a finals del 2017 i que han congregat agents especialitzats dels països membres de la Interpol.

Més d’un centenar d’especialistes de 70 països provinents de diferents disciplines van analitzar els casos dels fugitius més buscats i aquells casos no resolts d’especial rellevància, intentant conformar una xarxa mundial d’especialistes en investigació de pròfugs. Amb vista a aquest objectiu, es va incidir en la necessitat d’aplicar tècniques més innovadores i potenciar l’intercanvi d’informació i la cooperació internacional per localitzar i detenir els fugitius que es traslladen a altres països per fugir de la justícia.

Un dels mitjans més eficaços de què disposa la Interpol per descobrir el destí dels fugitius a escala internacional és la publicació de les notificacions vermelles, que serveixen per sol·licitar la detenció provisional d’una persona buscada per extradir-la, un cop transmesa la notificació a tots els serveis de policia dels països membres.

Des de l’any 2009, s’han desenvolupat nou operacions INFRA –per a la recerca i detenció de pròfugs–, amb el resultat de vora 540 detinguts i la localització de 300 persones més, en recerca per tràfic de drogues, armes o persones, delictes sexuals o contra el medi ambient.

I és a través de les bases de dades de la Interpol, amb més de 200 consultes per segon, i de l’expansió del sistema policial de comunicacions protegides anomenat I-24/7, que es potencien les capacitats de l’organització per investigar i prevenir delictes en els països membres.

La Interpol també va llançar el seu servei biomètric de reconeixement facial a finals del 2016. Actualment conté prop de 45.000 imatges de 137 països.

Entre les actuacions que desenvolupa la Interpol en l’àmbit de la recerca de fugitius cal esmentar que:

  • Proporciona assistència proactiva i sistemàtica als països membres i a altres entitats internacionals per tal de localitzar i arrestar fugitius que travessen les fronteres.
  • Proporciona assistència investigadora als països membres en recerques internacionals de fugitius.
  • Coordina la cooperació internacional en l’àmbit de les investigacions de fugitius.
  • Porta a terme capacitació i organitza conferències.
  • Dona suport i assistència operacional a les cerques d’individus acusats de genocidi, crims de lesa humanitat i crims de guerra per part dels països membres de la Interpol, els tribunals de les Nacions Unides i la Cort Penal Internacional.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

L’avaluació de la Policia Predictiva: el cas de Baden-Württemberg (Alemanya)

L’augment dels robatoris a domicili a Alemanya durant les darreres dècades ha provocat, entre altres mesures, el recurs a mètodes de predicció del delicte (predictive policing) que permetessin predir en quins contextos existia risc de  comissió d’aquest delicte per poder, així, prendre les mesures preventives necessàries per evitar que es cometessin. Primer Baviera i, més recentment, Baden-Württemberg van començar a utilitzar el programari PRECOBS creat per l’Institut de Tècniques de Prognosi basades en mostres i prèviament experimentat a Suïssa. Aquest programari parteix de la idea que determinats delictes (robatoris a domicili, en aquest cas), comesos en determinades circumstàncies, solen repetir-se a les mateixes àrees els dies següents. L’èxit del robatori faria que els autors valoressin aquell context com a favorable per als seus propòsits i en repetissin l’actuació els propers dies. Si s’identifiquen aquests delictes i la policia pren mesures preventives, es podria aturar la repetició dels fets delictius.

Malgrat l’entusiasme que han despertat aquestes metodologies predictives en el món de la policia, no hi ha estudis empírics que en demostrin fefaentment l’eficàcia. És per això que els responsables del projecte pilot “Predictive Policing P4”, començat a Baden-Württemberg el 30 d’octubre del 2015, van demanar a l’Institut Max-Planck una avaluació de l’execució del projecte. Els resultats de l’avaluació, duta a terme entre el mes de novembre del 2015 i l’abril del 2016 a les regions policials de Karlsruhe i Stuttgart, acaben de ser publicats, segons informa el darrer número de la revista Polizei Newsletter.1 L’informe explica que durant els sis mesos d’avaluació es produïren 183 alarmes (pràcticament totes en zones urbanes, rarament en zones rurals). A partir d’aquestes alarmes, la policia va prendre diverses mesures preventives per impedir la repetició dels delictes en zones properes a on havien tingut lloc. Els resultats van ser diferents en funció de les àrees. En algunes, els delictes disminuïren (Stuttgart), mentre que en d’altres l’efecte va ser imperceptible (Karlsruhe).

L’estudi comprenia una enquesta en línia a 700 policies relacionats, d’una manera o altra, amb l’experiment, en què se’ls preguntava per la seva utilitat. Els resultats van ser diversos en funció del lloc de l’estructura policial en què treballaven. Així, els membres de l’escala superior van valorar positivament el mètode en un 65% i a les escales executiva i intermèdia el percentatge favorable va ser d’un 57%, mentre que a l’escala bàsica només un 46% el van considerar útil. Curiosament, el percentatge més alt de professionals favorables a la continuïtat de l’experiment (62%) va ser a Karlsruhe, on l’efecte sembla més qüestionable, mentre que a Stuttgart, amb un descens dels robatoris a domicili en aquest període, només un 41% se’n mostrà favorable.

1. La revista també té una versió en castellà, francès i anglès.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

Setmana europea d’acció global contra les mules de diners

Les autoritats policials de 26 països, amb el suport de l’Europol, Eurojust i la Federació Bancària Europea (EBF), han unit les seves forces en la tercera acció mundial coordinada contra les mules de diners, amb l’acció europea Money Mule Action ‘EMMA3’. Durant la setmana d’acció, que va tenir lloc del 20 al 24 de novembre del 2017, 159 persones van ser detingudes a tot Europa, 409 van ser entrevistades per les autoritats policials i es van identificar 766 mules de diners. L’EMMA3 ha evolucionat a partir d’edicions anteriors per lluitar no només contra les mules de diners, sinó també contra els reclutadors d’aquestes persones. Això va donar lloc a identificar 59 reclutadors.

Paral·lelament, es va llançar la campanya de sensibilització monetària conjunta #DontBeaMule per alertar el públic sobre aquest delicte.

Les mules de diners són reclutades per organitzacions delictives com a intermediaris de blanqueig de diners per rebre i transferir fons obtinguts il·legalment entre comptes bancaris i països. Aquesta liquidació il·lícita ajuda a finançar altres formes de delictes organitzats, com el narcotràfic, el tràfic de persones i el frau en línia.

Amb el suport de 257 bancs i socis del sector privat, es van documentar 1.719 operacions de mules de diners, amb pèrdues totals de gairebé 31 milions d’euros. Entre aquestes transaccions de blanqueig de diners, més del 90% es van associar a crims relacionats amb el cibercrim, com ara el phishing o el frau en línia de subhastes. Per primera vegada, les autoritats policials van informar de fraus en l’àmbit de les reserves de vacances. A més, també es va detectar un ús creixent dels bitcoins com a sistema de rentat de diners per part de grups criminals.

La tercera setmana d’acció de l’EMMA3 és la continuació d’un projecte dut a terme sota el paraigües del Pla d’acció operativa del frau de pagaments EMPACT, dissenyat per combatre el frau en línia i de pagament, liderat pels Països Baixos.

L’EMMA3 mostra com una associació entre el sector públic i privat, la policia, les autoritats judicials i el sector bancari és essencial per afrontar eficaçment l’activitat il·legal del contraban de diners.

Els delinqüents solen dur a víctimes innocents a blanquejar diners en nom seu amb la promesa de diners fàcils mitjançant anuncis publicitaris aparentment legítims, publicacions en línia, mitjans de comunicació i altres mètodes. Els nouvinguts a un país, els aturats, els estudiants i les persones amb dificultats econòmiques sovint es troben entre els més susceptibles a cometre aquest delicte.

Fins i tot si les mules de diners actuen sense adonar-se, estan cometent un crim blanquejant el producte il·lícit del delicte. Segons el marc jurídic del país, poden enfrontar-se a una pena de presó o de servei comunitari, o a no poder tornar mai a aconseguir una hipoteca o obrir un compte bancari.

Descobrir aquests esquemes de liquidació de diners i informar-ne el públic són vitals per evitar que els delinqüents s’aprofitin de les persones menys afavorides econòmicament. Les empreses legals no demanaran mai a les persones que utilitzin els seus comptes bancaris o que transfereixin diners a través dels seus comptes. Ningú no ha de donar accés, o proporcionar els seus comptes bancaris o moneders electrònics, a persones desconegudes o no fiables.

Enllaç d’interès:

La lluita d’Europol contra les mules de diners

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

 

Una resposta conjunta als delictes contra la propietat intel·lectual

CopyrightEl 19 de setembre de 2017, va començar la primera conferència d’Europol sobre delictes contra la propietat intel·lectual a la ciutat d’Anvers (Bèlgica).

Un total de 400 juristes, experts en seguretat i representants de diferents sectors industrials de més de 42 països van assistir a l’obertura d’aquesta conferència. Els organitzadors van indicar que el propòsit de la conferència era revisar les noves tendències delictives i proposar estratègies d’aplicació de la llei i bones pràctiques en tot allò relacionat amb els delictes contra la propietat intel·lectual, a través d’estudis de casos operacionals i perspectives industrials.

Segons un estudi elaborat per l’Oficina de Propietat Intel·lectual de la Unió Europea (EUIPO), la violació de la propietat intel·lectual és un fenomen molt estès i que va en augment. El comerç internacional de productes falsificats representa el 2,5% del comerç mundial, o en xifres totals: 388 bilions d’euros.1 Per posar un exemple, això equival al PIB de la República d’Àustria. L’impacte de la pirateria és particularment alt dins de la Unió Europea, on representa un 5% de les importacions dels estats membres, o en xifres totals: 85 bilions d’euros.2

A causa del benefici potencial i del risc relativament baix de possibles conseqüències legals, els processos de pirateria continuaran evolucionant i seran cada vegada més sofisticats. És per això que la conferència va reunir membres de diferents sectors, entorns i països per generar nous coneixements i desenvolupar mesures tangibles per lluitar contra la pirateria a escala global.

Independentment de les futures línies d’actuació de l’Europol en aquest àmbit, sí que és rellevant explicar les conseqüències d’aquest tipus de delictes, i destacar les mesures i accions que ha pres fins ara l’Agència Europea per combatre’ls.

Les principals conseqüències dels delictes contra la propietat intel·lectual són que redueixen els ingressos de les empreses afectades. Els efectes socials i econòmics adversos resultants de les empreses que pateixen aquest tipus de delictes inclouen la pèrdua de llocs de treball i els mitjans de subsistència de milers de persones. També hi ha altres danys col·laterals, com que els productes falsificats es produeixen sense tenir en compte les normes de seguretat i salut de la UE, la qual cosa comporta que puguin ser perillosos per als consumidors. Els ingressos dels estats membres també es veuen afectats per la falsificació i la pirateria, que pot repercutir en la innovació i la inversió, impedir el creixement econòmic i reduir la creació de riquesa.3

Per enfortir la lluita contra la falsificació i la pirateria en línia, l’any 2016 l’Europol i l’Oficina de Propietat Intel·lectual de la Unió Europea (EUIPO) es van unir per crear la coalició coordinada de crims contra la propietat intel·lectual (IPC3), que opera dins de l’Europol.

Per donar un exemple dels costos socials dels crims contra la propietat intel·lectual, la falsificació de roba a la UE costa 43,3 bilions d’euros en pèrdues a les empreses del sector, la qual cosa es tradueix en pèrdues de 8,1 bilions d’ingressos per als estats i de 518.281 llocs de treball.4

1 Europol (2017). EXPERTS GATHER TO COLLECTIVELY RESPOND TO INTELLECTUAL PROPERTY CRIME. [online] Available at: https://www.europol.europa.eu/newsroom/news/experts-gather-to-collectively-respond-to-intellectual-property-crime [Accessed 20 Sep. 2017].

2 OECD/EUIPO (2016). Trade in Counterfeit and Pirated Goods: Mapping the Economic Impact. [online] Paris: OECD Publishing, p.5. Available at: https://euipo.europa.eu/tunnel-web/secure/webdav/guest/document_library/observatory/documents/Mapping_ the_    Economic_Impact_study/Mapping_the_Economic_Impact_en.pdf [Accessed 20 Sep. 2017].

3 Europol. (2017). Intellectual property crime. [online] Available at: https://www.europol.europa.eu/crime-areas-and-trends/crime-areas/intellectual-property-crime [Accessed 6 Oct. 2017].

4 Europol. (2017). Intellectual property crime. [online] Available at: https://www.europol.europa.eu/crime-areas-and-trends/crime-areas/intellectual-property-crime [Accessed 6 Oct. 2017].

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

 

Treballant per la integritat en l’esport

L’esport té la virtut de reunir persones per sobre de diferències culturals, idiomàtiques, religioses, etc. Però, malauradament, la integritat en l’esport sovint es veu alterada per un seguit de delictes com poden ser pactar el resultat d’un partit, les apostes il·legals i el dopatge.

La Interpol ha augmentat els recursos i la coordinació amb diferents cossos policials, tot oferint una iniciativa global de formació, educació i prevenció centrada en la manipulació de la competència, així com en les apostes irregulars i il·legals.

En aquest àmbit, està desenvolupant un seguit d’iniciatives per sensibilitzar sobre els problemes i facilitar l’intercanvi d’informació, intel·ligència i millors pràctiques entre els països membres de la Unió Europea.

Els grups criminals organitzats que operen en el món de l’esport, ho fan a gran escala, s’adrecen a una àmplia gama d’esports –inclòs, però no limitat a, el futbol, l’atletisme, el tenis i el ciclisme– i intenten manipular resultats esportius en connivència amb jugadors, àrbitres, gerents o entrenadors.

Els crims a l’esport travessen les fronteres internacionals i generen enormes beneficis que després es canalitzen cap a altres activitats il·legals. Les estimacions de diners guanyats a través d’apostes il·legals es calculen en centenars de milions d’euros anuals.

El pacte de resultats dels partits i els jocs d’atzar il·legals són desafiaments globals, sobretot perquè les xarxes de jocs d’atzar en línia han fet que sigui extremament fàcil apostar en competicions esportives i partits a qualsevol part del món.

Els objectius principals que persegueix la Interpol en aquest àmbit són els següents:

  • Educar i capacitar els actors clau en l’esport sobre com reconèixer, resistir i denunciar els intents de corrompre o arreglar partits.
  • Preparar millor l’aplicació de la llei sobre com investigar i cooperar en casos relacionats amb la corrupció.
  • Formar actors del món de l’esport sobre com iniciar i desenvolupar una investigació interna sobre sospites de manipulació de les competicions.
  • Preparar els instructors esportius sobre com dur a terme sessions de sensibilització als seus clubs.

La Interpol està desenvolupant un programa de capacitació en línia per a jugadors, àrbitres, gerents i entrenadors sobre com reconèixer, resistir i reportar qualsevol forma de manipulació de partits.

Pel que fa al dopatge, sovint és penalitzat com un crim comès per un individu. La realitat és que quan un atleta pren drogues il·legals –esteroides, anabolitzants, hormones de creixement humà, estimulants o diürètics– que augmenten el rendiment, es tracta només d’una peça en una xarxa més gran de la criminalitat.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français