Centenars d’infraccions detectades en una operació global contra la contaminació marina

Durant el mes de març d’enguany, 300 agències policials de 67 països van unir esforços contra la contaminació marina durant la tercera operació mundial 30 Days at Sea. Europol i Frontex van coordinar la part europea de l’operació, com a part del pla d’acció EMPACT sobre delictes mediambientals, mentre que INTERPOL va coordinar les accions globals.

Les diferents accions van comportar la identificació de nombrosos delictes, que van des de l’abocament il·legal fins al tràfic de residus i la investigació de milers de sospitosos a tot el món.

L’acció de primera línia va seguir cinc mesos de recollida i anàlisi d’intel·ligència, que va permetre als països participants identificar punts i objectius.

Les accions simultànies van donar lloc a:

• 34.000 inspeccions al mar i vies navegables interiors, zones costaneres i ports.

1.600 infraccions de contaminació marina detectades en total.

• 500 actes il·legals de contaminació comesos al mar, incloent-hi abocaments de petroli, desballestament il·legal de vaixells i emissions de sofre de les embarcacions.

• 1.000 delictes de contaminació en zones costaneres i rius, inclosos els abocaments il·legals de contaminants.

• 130 casos de tràfic de residus.

Mitjançant l’ús de l’ampli ventall de bases de dades i de les capacitats analítiques d’INTERPOL, els països van poder connectar els delictes de contaminació amb altres delictes greus com el frau, la corrupció, l’evasió fiscal, el blanqueig de diners, la pirateria i la pesca il·legal.

Amb molts recursos d’execució que s’han assignat per fer front a la pandèmia, els delinqüents han aprofitat ràpidament les vulnerabilitats creixents en diferents àrees criminals, com ara la delinqüència mediambiental. Les inspeccions van descobrir formes típiques de delicte de contaminació marina, des d’abocaments des de vaixells fins al tràfic de residus per mar, però també tendències criminals que han anat creixent enmig de la pandèmia. Aquestes tendències incloïen articles d’un sol ús COVID-19, com ara mascaretes i guants, amb 13 casos de residus mèdics descoberts com a resultat de l’operació.

Es va detectar una important xarxa criminal de tràfic de residus plàstics entre Europa i Àsia, que va provocar la cooperació entre les autoritats d’ambdues regions. Fins ara, s’han detingut 22 sospitosos i s’ha impedit que milers de tones de residus s’enviïn il·legalment a Àsia. És molt probable que els residus s’haguessin abocat allà, contaminant els sòls i generant considerables escombraries marines.

Diversos països d’Europa, Àsia i Àfrica van denunciar enviaments il·legals de residus metàl·lics contaminats o barrejats, declarats falsament com a ferralla. En un cas, la guàrdia costanera italiana va confiscar 11.000 tones de restes metàl·liques barrejades amb plàstic, cautxú, oli mineral i altres contaminants i va impedir així que es carreguessin amb destinació a Turquia, Namíbia o les Filipines, i Croàcia també va denunciar casos d’enviaments il·legals de residus des d’Europa.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

Augmenten d’un 30% els assassinats als Estats Units durant el 2020

Durant l’any 2020 els Estats Units van experimentar l’augment més gran d’assassinats des del començament del registre nacional nord-americà l’any 1960, segons les dades recollides per l’FBI en el seu informe anual sobre delinqüència.

El canvi anual anterior més gran va ser l’augment del 12,7% de l’any 1968. La taxa nacional (assassinats per cada 100.000 habitants) encara es manté aproximadament un terç per sota de la taxa de principis dels anys noranta.

Segons dades de l’FBI, les xifres mostren gairebé 5.000 assassinats més l’any passat que no pas el 2019, per un total de 21.500 (encara per sota de l’època especialment violenta de principis dels noranta).

És possible que les raons de l’augment mai no es coneguin del tot, però els analistes han assenyalat molts possibles factors que hi contribueixen, inclosos diversos estressos pandèmics, l’augment de la desconfiança entre la policia i la ciutadania arran de l’assassinat de George Floyd, la retirada de la policia en resposta a les crítiques o l’increment de portar armes de foc pel carrer.

Al voltant del 77% dels assassinats reportats l’any 2020 es van cometre amb una arma de foc, la quota més alta mai registrada, 10 punts per sobre del 67% de fa una dècada.

El canvi en l’assassinat va ser generalitzat: es tracta d’un fenomen nacional, no regional. L’assassinat va augmentar més d’un 35% a les ciutats amb una població de més de 250.000 habitants. També va augmentar més del 40% a les ciutats de 100.000 a 250.000 i al voltant del 25% a les ciutats de menys de 25.000.

Fins i tot amb l’augment dels assassinats i l’increment del 5% aproximadament en els delictes violents, les noves dades mostren que, en general, els delictes majors van caure entre el 4 i el 5% l’any 2020.

L’assassinat, tot i que suposa un cost social més elevat, constitueix una petita porció dels crims més importants, tal com ho defineix l’FBI. Una part de la reducció del delicte general estava clarament relacionada amb la pandèmia. El robatori va representar set de cada deu delictes contra la propietat, i és difícil cometre un robatori en botigues quan les botigues estan tancades. Però la delinqüència general disminuïa molt abans de la pandèmia: el 2020 va ser el 18è any consecutiu de la disminució de la delinqüència general.

Les proves sobre l’ocupació dels agents de policia també han estat un factor determinant. Una enquesta realitzada a 200 departaments de policia va trobar grans augments de les jubilacions entre l’abril del 2020 i l’abril del 2021.

Les grans agències de policia eren substancialment més propenses que les petites a denunciar un descens dels oficials. Newark i la ciutat de Nova York van informar d’alguns dels descensos percentuals més grans, amb la caiguda de Nova York en més de 2.500 oficials del 2019 al 2020.

Les dades delictives de les grans ciutats suggereixen que l’assassinat continua augmentant el 2021 respecte al 2020, tot i que l’increment no és tan gran. La recopilació de dades de 87 ciutats amb dades públiques disponibles fins ara mostra un augment dels assassinats d’un 9,9% en comparació amb punts comparables el 2020.

Algunes ciutats com Portland, Oregon i Las Vegas experimenten grans augments respecte a l’any passat. Altres ciutats grans com Chicago o Nova York estan experimentant xifres similars després d’uns augments considerables l’any 2020. I alguns llocs com Saint Louis (que va tenir el percentatge d’assassinats més alt de la nació l’any 2020) registren disminucions importants.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

Operació Pandora: més de 56 400 béns culturals confiscats i 67 detencions

Malgrat les limitacions imposades per la pandèmia de la COVID-19, l’edició de l’any 2020 de l’operació Pandora contra el tràfic il·lícit de béns culturals ha estat fins ara la més exitosa, amb més de 56.400 béns culturals confiscats. Aquests objectes inclouen restes arqueològiques, mobles, monedes, pintures, instruments musicals i escultures.

Entre l’1 de juny i el 31 d’octubre del 2020, Pandora V va comptar amb la participació de les autoritats duaneres i policials de 31 països.

Durant la fase operativa, es van dur a terme desenes de milers de controls a diversos aeroports, ports, punts de pas fronterers, així com a les cases de subhastes, museus i cases particulars. Com a resultat, es van obrir més de 300 investigacions i es van detenir 67 persones.

Atesa la naturalesa global d’aquest delicte, les unitats de coordinació d’operacions que treballen 24/7 van ser creades per l’Europol, d’una banda, i per l’Organització Mundial de Duanes i la INTERPOL, de l’altra, per donar suport a l’intercanvi d’informació i per difondre alertes i avisos i dur a terme comprovacions en diferents bases de dades nacionals i internacionals.

Aquesta operació va ser dirigida per la Guàrdia Civil amb la coordinació internacional de suport de l’Europol, la INTERPOL i l’OMD. PANDORA V es va dur a terme en el marc de la Plataforma Multidisciplinària Europea contra les Amenaces Criminals (EMPACT).

Dades operatives a destacar de l’operació Pandora V

• Un total de 27.300 restes arqueològiques van ser intervingudes com a resultat d’una única investigació duta a terme per la duana francesa. Es va detenir un sospitós, que ara s’enfronta a una pena de presó i a una multa de diversos centenars de milers d’euros.

• Durant les cerques a internet, la policia sueca va identificar un article d’art popular robat a Suècia el 2019. En la mateixa subhasta en línia, la policia va descobrir un parell de canelobres del segle XVII robats a una església sueca fa 8 anys.

• El Cos de Carrabiners italians va informar de més de 2.700 béns culturals confiscats, incloent-hi ceràmica, béns arqueològics, art i llibres per valor de 1.155.000 euros.

• La policia hel·lènica  va dur a terme 34 detencions i va recuperar un total de 6.757 antiguitats, inclosos objectes de ceràmica i marbre, així com 6.452 monedes, de les quals 5.333 es van recuperar en una sola investigació. En un cas, dos ciutadans grecs van ser arrestats per intentar vendre 6 antiguitats de marbre i fang per 150.000 euros.

Es van intervenir un total de 50 detectors de metalls i 6 d’ells van ser intervinguts directament en jaciments arqueològics.

L’Europol, com a colíder d’aquesta acció, va tenir un paper clau en la implementació de tota l’operació, facilitant l’intercanvi d’informació i proporcionant suport analític i operatiu. L’OMD també va facilitar l’intercanvi d’intel·ligència entre diferents agències a través d’un grup d’usuaris especial creat a la seva plataforma de comunicació CENComm.

La INTERPOL va connectar els països balcànics i europeus participants, facilitant l’intercanvi d’informació a través del seu sistema de comunicacions segures. Un expert va donar suport a tota l’operació comprovant les cerques a la base de dades d’obres d’art robades de la INTERPOL per localitzar i identificar els articles robats.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

No hi ha millores en la seguretat ciutadana al Perú

Enquestes recents en l’àmbit de la percepció de seguretat ciutadana realitzades per l’Instituto de Estudios Peruanos (IEP) assenyalen que la percepció de la ciutadania peruana sobre la seguretat no ha canviat entre els anys 2015 i 2019.

Tot i els resultats d’aquestes enquestes, les estadístiques de l’Instituto Nacional de Estadística e Informática (INEI) mostren dades absolutament diferents. Les enquestes palesen que les persones que van ser víctimes d’un delicte van passar del 36% l’any 2013 al 27,5% l’any 2018.

Malgrat aquestes dades que poden semblar contradictòries, la ciutadania expressa que continua tenint por. El mateix INEI ha publicat les darreres dades de setembre 2018-febrer 2019 on queda patent que el 86,6% creu que serà víctima d’algun fet criminal. I aquesta xifra s’accentua fins al 89% en la franja d’edat dels 30 als 44 anys.

Si s’estudia la percepció de seguretat per territoris, hi ha diverses regions amb un percentatge superior al 90% on la població se sent atemorida per la possibilitat de ser víctima d’un crim. Per exemple, Arequipa amb un 93,2%, la província de Lima amb un 92% o Huancavelica amb un 91,3%.

Cal la realització d’estudis seriosos i en profunditat sobre les causes i percepcions de la sensació de manca de seguretat ciutadana. I això és el que expressa la sociològa Lucía Dammert en un estudi sobre la percepció de seguretat al Perú.

Dammert considera que els canvis constants de ministres i dels seus equips, així com la rotació de lideratges al si de la Policía Nacional del Perú fan difícil la identificació d’estratègies polítiques. És difícil tenir en compte les diverses iniciatives i prioritats pels constants canvis.

D’altra banda, la cobertura policial és insuficient i la ciutadania se sent desprotegida. La justícia tampoc funciona i els nivells d’impunitat són elevats. El sistema penitenciari ni castiga ni rehabilita. D’aquesta manera, s’actua policialment amb duresa, la qual cosa no la converteix en una política efectiva.

Cal destacar que, malgrat els elevats nivells de violència a les llars, especialment contra les dones, la ciutadania identifica el carrer com el lloc on sent por. En conseqüència, la ciutadania opta per tancar-se a casa i limitar la seva vida al carrer. Aquesta realitat es converteix en un problema per a la convivència democràtica.

Així mateix, la corrupció és omnipresent en les institucions. Caldria que aquestes construïssin la seva legitimitat basant-se en accions efectives i justes. Si no, es genera una sensació general de desprotecció.

Finalment, el Perú és al vèrtex de les principals rutes del crim organitzat i veu com es desenvolupen els mercats il·legals com la mineria, la tala, la prostitució, etc. i no adopta unes mínimes polítiques públiques per fer-hi front.

______

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

Un de cada quatre alemanys, víctima de delictes a internet

L’Agència Federal alemanya per a la seguretat en l’ús de les tecnologies de la informació (https://www.bsi.bund.de/DE/Home/home_node.html) ha publicat els resultats d’una enquesta en línia feta el mes d’abril de 2019 a 2.000 persones d’entre 16 i 69 anys.[1] Un 24% de les persones enquestades manifesten haver estat víctima d’un delicte a internet. Un 29% considera el risc de ser víctima d’un delicte digital com a alt o molt alt.

Un 36% declara haver estat víctima de frau comprant en línia, un 28% de pesca de credencials (phishing), un 26% de virus o troians, un 18% de furt d’identitat, un 13% de programari extorsionador i un 13% de ciberassetjament. Alguns dels enquestats van manifestar haver estat víctimes de diversos tipus de delictes.

Un 61% dels enquestats van declarar que ja usaven programes antivirus, un 58% contrasenyes segures, un 52% tallafocs, un 36% la instal·lació immediata d’actualitzacions del programari, un 32% substitució periòdica de la contrasenya i un 19% comunicació de correu encriptada (la resposta múltiple també era possible). Com a conseqüència d’aquesta realitat, un 73% cerca informació sobre la seguretat a internet, un 24% visita la web de l’Agència Federal per a la seguretat de les tecnologies de la informació i un 47% visita les webs de la policia. Només un 34% afirma no haver sentit parlar d’aquestes pàgines web.

Les franges d’edat que més denuncien davant la policia són la de 60-69 anys (41%) i la de 50-59 anys (40%), mentre que la de 16 a 29 i la de 30 a 39 són les que menys ho fan (23%). Les persones que més s’informen sobre internet també són les de la franja d’entre 50 i 59 anys (un 38% de manera regular i un 40% en cas de tenir algun problema) i la franja d’entre 60 i 69 (37% i 38%). El tema sobre el qual hi ha un nombre més gran de persones que busca informació és la banca electrònica (un 62%). Encara que la gran majoria ha sentit parlar de mesures de prevenció, només una minoria les té en compte i les segueix regularment (9%).

Entre aquells que ja han estat víctimes digitals, les mesures de protecció més usades són tallafocs actualitzats (50%), contrasenyes més segures (44%) i programes antivirus actualitzats (40%).

[1]Vid. https://www.bsi.bund.de/SharedDocs/Downloads/DE/BSI/Digitalbarometer/Digitalbarometer-ProPK-BSI_2019.pdf?__blob=publicationFile&v=3

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

Tràfic de menors: víctimes i criminals

El passat 18 d’octubre, amb motiu del Dia europeu contra el tràfic de persones, es va presentar un nou informe d’Europol sobre el tràfic de menors amb informació actualitzada d’intel·ligència sobre aquest fenomen criminal.

Per primera vegada en aquest àmbit, l’informe proporciona una visió a fons de les característiques de les xarxes criminals involucrades en un dels crims més sinistres de tots: l’abús de nens vulnerables. A efectes de l’informe, es va utilitzar la intel·ligència operativa a partir de gairebé 600 contribucions que van implicar víctimes de tràfic de persones menors d’edat, les quals van ser comunicades a Europol pels Estats membres entre 2015 i 2017.

A Europa, milers de menors continuen sent objecte de tràfic i explotació per tal de generar beneficis per a les xarxes delictives, que representen més del 20% de totes les víctimes identificades del tràfic segons UNICEF. Europol rep cada cop més informació sobre xarxes de tràfic que operen a través dels Estats membres, aprofitant la vulnerabilitat dels nens, per explotar-los sexualment o abusar-ne a través de l’explotació laboral. Altres grups criminals posen víctimes als carrers per demanar diners, les obliguen a cometre diversos tipus de delictes o les venen a través de xarxes d’adopció il·legals.

Aquestes són algunes de les conclusions de l’Informe de situació sobre xarxes penals relacionades amb el tràfic i l’explotació de víctimes menors d’edat a la Unió Europea:

  • Un dels aspectes més seriosos d’aquest fenomen és el paper de la família, que en alguns casos es dedica directament al tràfic i l’explotació dels seus propis fills. Europol rep notificacions periòdiques dels nens que es venen a les xarxes delictives per part de les seves famílies.
  • Les dones acostumen a tenir un paper clau en el tràfic i l’explotació de menors, molt més que en les xarxes criminals on elles són les víctimes del tràfic d’adults.
  • La majoria dels casos denunciats a Europol impliquen xarxes que acompanyen víctimes menors no comunitàries per tota la ruta des del seu país d’origen fins al lloc d’explotació, sovint amb la participació de xarxes de contraban. El tràfic il·lícit de víctimes menors a través de les fronteres exteriors i als Estats membres sol implicar l’ús de documents de viatge falsificats.
  • Els beneficis criminals es redirigeixen principalment al país d’origen del sospitós, en petites quantitats a través de serveis de transferència de diners i en quantitats més grans utilitzant correus i mules criminals.
  • El tràfic de nens es produeix des de tot el món cap a la UE. La majoria de les xarxes no comunitàries de tràfic de persones van informar Europol que hi participaven grups de criminals organitzats. Per exemple, des de Nigèria enganyaven o forçaven les joves per explotar-les sexualment a Europa.
  • Els nens en migració i menors no acompanyats tenen un risc més elevat de tràfic i explotació. Encara que l’escala de tràfic de menors no acompanyats continua sent desconeguda, se n’espera un augment en el futur.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

 

Els visats d’or: una eina per al blanqueig de capital?

Els requisits per aconseguir la nacionalitat o el permís de residència d’un país no son iguals a tot arreu. Dins d’Europa, trobem des de l’exemple d’Àustria fins al d’Irlanda. El primer, un dels més restrictius a l’hora d’atorgar la nacionalitat, on ni el fet d’haver-hi nascut te l’atorga, sinó que un dels progenitors ha de ser austríac. Per aconseguir la nacionalitat del segon, en canvi, el sol fet d’haver viscut al país durant cinc anys o que un dels teus progenitors sigui irlandès (tot i que hagis nascut fora del país) ja és suficient.

Amb diners, però, aquests requisits es passen per alt. Des de l’inici de la segona dècada del 2000, a molts països europeus s’ha establert una nova forma d’adquirir la nacionalitat: mitjançant inversions d’alt volum com ara compres de propietats de luxe, invertint en un fons de desenvolupament nacional, en bons de l’Estat o comprant accions d’una empresa nacional. Aquest fenomen es coneix com a programa de Visats d’Or.

Actualment, a Europa hi ha 4 països que permeten l’adquisició del passaport a través de Visats d’Or: Àustria, Bulgària, Xipre i Malta, i 13 on es pot adquirir el permís de residència mitjançant el mateix mètode: Bulgària, Xipre, França, Grècia, Letònia, Irlanda, Luxemburg, Malta, els Països Baixos, Espanya, el Regne Unit i, fins al juliol passat, Hongria. El volum d’inversió requerit el determina cada país i oscil·la entre els 250.000 d’euros a Grècia i els 10 milions d’euros que es requereixen a Àustria en alguns casos. A Espanya, la quantitat requerida és un mínim de 500.000 euros en el cas de la compra de béns immobles i 2 milions si s’adquireixen bons de l’Estat.

El 10 d’octubre de 2018, Transparency International va publicar l’estudi European Getaway: Inside the Murky World of Golden Visas, on s’alerta la Unió Europea dels riscos en termes de corrupció que suposen els Visats d’Or i de com poden acabar suposant una amenaça per a la integritat de la Unió, ja que no en tots els països es fa un seguiment exhaustiu de la font de procedència d’aquests diners. L’estudi posa de manifest que inversors estrangers, sobretot procedents de Rússia, la Xina i Ucraïna, estan utilitzant els Visats d’Or com a eina per blanquejar diners a Europa.

Pel que fa als països receptors europeus, els que més visats han atorgat són Espanya, Hongria, Letònia, Portugal i el Regne Unit, amb més de 10.000 sol·licituds acceptades cadascun. Aquests països, però, no han publicat els noms dels nous residents. Els únics països que els fan públics, del total de 13 que ofereixen visat o passaport, són Malta i Àustria.

La publicació posa de manifest que hi ha diversos factors que fan qüestionar la idoneïtat de fer servir aquest mètode com a forma d’atraure inversió estrangera a canvi d’un visat o passaport:

  • Primer de tot, el fet que un sol estat s’està beneficiant econòmicament d’un actiu europeu, no nacional, com és l’acord que es coneix com les quatre llibertats: lliure circulació de mercaderies, serveis, persones i capital a través dels països de la Unió Europea.
  • El 2017, The Guardian va revelar casos d’escàndols de corrupció de multimilionaris russos que havien adquirit el passaport de Xipre i, per tant, la ciutadania europea gràcies al programa de Visats d’Or.
  • Europa actua com a vàlvula d’escapament en cas que els posseïdors del visat tinguin problemes amb la justícia al país d’origen.

Transparency International denuncia la manca d’integritat operacional per part dels governs a l’hora de seguir els processos previstos previs a l’atorgament dels visats i la falta d’una regulació comuna a tots els països de la Unió, ja que el producte que s’ofereix és comú i té impacte a la totalitat dels països.

Així doncs, l’estudi conclou amb un seguit de recomanacions d’actuació per a la Unió i per als països que ofereixen visats i passaports mitjançant aquest mètode. Entre d’altres, recomana establir processos comuns i enfortir els mecanismes per determinar la procedència dels diners invertits, i lluitar contra el frau i el blanqueig de capital, així com adoptar procediments d’infracció contra els estats membres que ofereixin Visats d’Or sense respectar els principis i objectius comuns de la Unió.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

Descens notable i sostingut de la delinqüència juvenil a Austràlia

young offenders in AustraliaL’Institut Australià de Criminologia  ha publicat els resultats d’una recerca duta a terme per Payne, Brown i Broadhurst sobre la carrera criminal de les generacions dels nascuts l’any 1984 i l’any 1994. Es tractava de comprovar de quina manera influïen les tendències de la delinqüència que acompanyaven els primers anys de la vida de les persones. L’any 1984 s’emmarcava en una època d’augment constant de la criminalitat, mentre que l’any 1994 presentava la tendència contrària. L’estudi se centrava en la població de l’estat de Nova Gal·les del Sud, que, d’altra banda, és el més poblat del país. La generació del 1984 estava integrada per 83.328 persones i la del 1994, per 89.373.

Els resultats han estat molt clars. El percentatge de persones de menys de 21 anys que ha comès algun tipus de delicte ha passat d’un 9,5% a un 4,8%. Si ho separem per grups de tipologies delictives, ens trobem que:

  • Els delictes violents han passat del 2,6% a l’1,8% (reducció del 42%).
  • Els delictes contra la propietat han passat del 3,8% a l’1,7%.
  • Els delictes contra la salut pública (drogues) han passat de l’1,7% a l’1,3%.
  • Les alteracions de l’ordre han passat del 3,3% a l’1,9%.

En nombres absoluts, els joves (-21 anys) de la generació del 1984 han comès 7.900 delictes, mentre que els de la generació del 1994 n’han comès 4.341.

L’estudi divideix els delinqüents entre ocasionals (1 delicte), moderats (entre 2 i 4 delictes) i crònics (5 o més). En aquest cas, la comparació mostra que en la generació del 94 la importància relativa dels delinqüents crònics és més gran. Mentre que a la generació del 84 els crònics cometien el 23,1% del total de delictes, en la del 94 arriben al 31,5%. Així, encara que són menys que en el primer grup (1,5% per 2,2%), són delinqüents molt més prolífics.

En relació amb les causes d’aquesta reducció de la delinqüència juvenil, l’estudi apunta les següents:

  • Augment de la seguretat de la propietat privada i pública (mesures de seguretat i disseny dels edificis i dels vehicles).
  • L’increment de la riquesa al territori de Nova Gal·les del Sud, que ha millorat el nivell de vida dels seus habitants.
  • Disminució del temps que els menors són al carrer sense cap tipus de supervisió (les activitats en línia a casa s’esmenten com una de les causes, però que pot obrir les portes a altres tipus de delictes a la xarxa).
  • Disminució de nombre de joves que entren casualment a la carrera criminal.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

“Projecte Pilot”: reforçant la seguretat interna i externa de la Unió Europea

EUNAVFOR

Recentment s’ha activat una cèl·lula d’informació contra el delicte a bord de l’operació EUNAVFOR Med, operadora de Sophia Task Force que intervé a la Mediterrània meridional. Després de la decisió adoptada pel Consell de la Unió Europea el 14 de maig  del 2018, personal especialitzat de les agències de la UE Europol, Frontex -l’Agència Europea de Fronteres i la Guàrdia Costanera- i EUNAVFOR Med han estat embarcats en el navili italià San Giusto en el si de l’Operació Sophia.

L’establiment de la cèl·lula d’informació criminal obre un nou capítol de cooperació operativa entre els actors de la seguretat i la política de defensa CSDP i Justícia i Afers d’Interior (JHA), que intentaran reforçar la seva efectivitat col·lectiva i l’impacte operatiu.

La cèl·lula informativa contra el delicte pot millorar l’intercanvi d’informació sobre activitats criminals a la Mediterrània central i proporcionar una plataforma per aprofitar les capacitats úniques de les agències amb l’objectiu d’interceptar les xarxes criminals en l’àrea de l’operació EUNAVFOR MED i més enllà.

La cèl·lula d’informació del delicte pot facilitar la recollida i transmissió d’informació sobre el tràfic il·lícit de persones, la implementació de l’embargament d’armes de l’ONU a Líbia, el tràfic il·lícit d’exportacions de petroli de Líbia d’acord amb la UNSCR 2146 (2014) i 2362 (2017), així com l’activitat delictiva relacionada amb la seguretat de l’operació mateix.

La participació de Frontex en la cèl·lula d’informació del delicte servirà per desenvolupar un quadre d’intel·ligència global sobre el tràfic il·lícit de persones i altres formes d’activitats criminals transfrontereres, inclòs el terrorisme. La informació proporcionada per la cèl·lula d’informació contra el delicte també millorarà la capacitat de vigilància i control de les fronteres exteriors de la UE per part de Frontex.

El desplegament dels equips mòbils de Frontex pot oferir noves oportunitats per recollir informació sobre els mètodes utilitzats per grups criminals i millorar l’anàlisi operativa i estratègica realitzada per Frontex, Europol i EUNAVFOR Med.

En estreta col·laboració amb els socis de la Societat de la Informació contra la Delinqüència i els estats membres de la UE, l’Europol continua treballant per donar suport eficaç a les investigacions transnacionals, centrant-se en el contraban organitzat d’immigrants i en la criminalitat i el terrorisme, organitzat i internacional.

A més, l’Europol posarà a disposició d’EUNAVFOR Med Operation Sophia tots els recursos per recolzar la decisió operativa i tàctica i contribuir a l’eficàcia del mandat de l’operació.

El període de prova del projecte durarà sis mesos. Al final del període, les lliçons del projecte pilot també seran utilitzades per emetre informe sobre la cooperació futura entre CSDP i JHA en un context més ampli.

EUNAVFOR Med Operation Sophia (ENFM) és una operació de la Política Comuna de Seguretat i Defensa (CSDP) enfocada a interrompre el model de negoci dels traficants de persones i traficants d’immigrants i a contribuir als esforços de la UE pel retorn de l’estabilitat i la seguretat a Líbia i la regió del Mediterrani central. ENFM és la primera força marítima de la UE que proporciona seguretat marítima a la Mediterrània central i treballa estretament amb diferents organitzacions civils i militars nacionals, internacionals, governamentals i no governamentals.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

La complexa lluita contra els delictes d’abusos a menors

Els delictes contra infants tendeixen a ser delictes locals i la gran majoria tenen lloc dins del cercle familiar. Tanmateix, hi ha dues àrees on sí existeix una repercussió internacional.

En primer lloc, els crims de la xarxa: l’ús més intens d’internet els darrers anys ha comportat un gran augment dels delictes contra menors. No només els infractors poden distribuir i accedir al material d’abús infantil amb més facilitat, sinó que també poden entrar en contacte directe amb els nens, a través de xats i xarxes socials.

La Interpol està desenvolupant un projecte juntament amb els proveïdors de serveis d’accés a internet per bloquejar l’accés a material d’abús infantil a internet.

INTERPOL's International Child Sexual Exploitation (ICSE) database - Interpol
INTERPOL’s International Child Sexual Exploitation (ICSE) database – Interpol

En segon lloc, els infractors sexuals que viatgen: també conegut com a turisme sexual, aquest tipus de delicte comporta l’abús de menors en països en desenvolupament per part de persones que hi viatgen. La riquesa relativa del delinqüent, juntament amb la manca de legislació efectiva, fa que abusar dels nens sigui més fàcil en aquests països. Aquest tipus de delicte està relacionat amb el tràfic de menors, la delinqüència organitzada i l’assassinat.

Aquests tipus de delictes representen un gran repte mundial per a la policia i requereixen capacitats especialitzades i un augment dels recursos. És aquí on la Interpol intenta difondre les seves eines:

  • Identificació de la víctima: la Interpol treballa per identificar les víctimes d’abús sexual infantil representades en fotografies i pel·lícules. Això implica una combinació de mètodes d’investigació tradicionals i d’anàlisi d’imatges. És fonamental per a aquesta tasca la base de dades d’imatges d’Explotació sexual infantil, que utilitza un sofisticat programari de comparació d’imatges per fer connexions entre víctimes i llocs.
  • Avisos grocs: a petició d’un país membre, la Interpol pot emetre un anunci groc per ajudar a trobar persones desaparegudes, especialment menors d’edat. Aquests comunicats es distribueixen de forma internacional i es registren a la base de dades de la Interpol sobre nens desapareguts i segrestats.
  • Avisos verds: a petició d’una oficina central nacional o d’una entitat internacional, la Interpol pot emetre un avís verd per alertar sobre les activitats delictives d’una persona, en què es considera que la persona és una possible amenaça per a la seguretat pública.
  • Avisos blaus: a petició també d’una oficina central nacional o d’una entitat internacional, la Interpol pot emetre un avís blau per localitzar, identificar o obtenir informació sobre una possible història delictiva o qualsevol altra informació rellevant per a la investigació.

Des de la Interpol, es continua desenvolupant i perfeccionant un ventall de formació completa que abasti l’ampli espectre de necessitats per lluitar contra la comunitat d’aplicació de la llei. Hi ha un enfocament particular en les iniciatives de desenvolupament de capacitats que s’han d’implementar a les regions més en risc, com Sud-Amèrica, Àfrica i el sud-est asiàtic.

Mentre que molts països disposen d’unitats de protecció infantil i víctimes especials, una minoria té personal especialitzat capaç d’investigar els casos d’abús sexual infantil en línia o de dur a terme la identificació de la víctima. Reconeixent que l’abús sexual de menors té lloc a tots els països i societats, una funció bàsica de la lluita contra els delictes contra infants és, per tant, ajudar a desenvolupar capacitats policials als països membres de la Interpol. Per això, els delictes contra menors han motivat que es destinin policies a les oficines regionals de Buenos Aires (Argentina) i Lobang (Tailàndia), així com a l’Interpol Global Complex for Innovation (IGCI) a Singapur. Des de juny del 2017, també s’han implementat punts d’interès contra aquesta xacra a les quatre oficines regionals africanes. Aquests agents de policia han estat entrenats per comprendre els serveis, els programes de formació i altres suports disponibles a través de la lluita contra els delictes a menors, i tenen la missió d’establir activitats i desenvolupar projectes a les seves regions respectives.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français