L’ús de càmeres de vídeo que porten al cos els policies és una àrea d’interès emergent per a les polítiques públiques i la pràctica policial. Les càmeres policials poden generar eficiència en costos i temps per a la policia, influir en les decisions operatives de les forces de l’ordre i ajudar a prevenir problemes entre els ciutadans i els uniformats. Un objectiu de les càmeres que porten les forces de l’ordre seria optimitzar la recollida d’evidències policials i millorar el comportament tant de la policia com dels ciutadans.

El cos de policia d’Austràlia Occidental és responsable de vigilar els 2,5 milions de quilòmetres quadrats d’aquesta zona, que compta amb més de 150 comissaries en vuit districtes metropolitans i set de regionals. El programa aplicat, tal com informa el National Institute of Justice dels Estats Units, es va desenvolupar durant un període de 6 mesos a partir de l’inici de l’any 2022, i consistia a equipar tots els agents de policia que treballen al carrer amb càmeres corporals. El resultat va ser de més d’1,4 milions de càrregues d’evidències de l’ús de les càmeres de vídeo. El programa, que es basava en el desplegament d’aquesta tecnologia de càmeres millorada, va ser capaç de transmetre imatges de vídeo en directe als centres de comandament i a membres del personal.

No hi va haver diferències estadísticament significatives en les ordres d’allunyament emeses o en les agressions a la policia entre els dies de tractament amb càmeres policials i els dies de control (quan cap agent portava càmeres). Els dies de tractament van tenir índexs estadísticament significatius d’ús de la força, queixes dels ciutadans contra la policia i càrrecs penals, en comparació amb els dies de control.

La revisió d’aquest estudi es va centrar en la recopilació d’evidències i els resultats del comportament policial-públic. Les dades dels resultats es van obtenir a partir de nombrosos conjunts de dades operatives. Una qualificació sense efectes implica que la implementació del programa és poc probable que doni els resultats previstos i pot donar lloc a resultats negatius, com va ser el cas.

No hi va haver cap diferència estadísticament significativa entre la durada mitjana d’un enregistrament d’àudio d’una entrevista en dies de tractament de vídeo corporal, en comparació amb els dies de control, quan no es van utilitzar càmeres. Tampoc n’hi va haver en els següents casos: taxa d’assalts a la policia, avisos d’infracció del codi penal o en les taxes d’ordres d’allunyament emeses per la policia.

Les taxes d’ús de la força van ser més altes els dies de tractament de càmeres corporals, en comparació amb els dies de control. Hi va haver un incident d’ús de la força per cada 1.000 treballs d’enviament assistit per ordinador els dies de tractament i 0,7 incidències per cada 1.000 treballs d’enviament assistit per ordinador els dies de control. Aquesta diferència va ser estadísticament significativa i en la direcció oposada a l’esperada.

Les queixes dels ciutadans contra la policia eren més freqüents els dies de tractament amb càmeres, en comparació amb els dies de control. Hi va haver 0,7 queixes per cada 1.000 llocs de treball assistit per ordinador els dies de tractament i 0,4 queixes per cada 1.000 llocs de treball assistit per ordinador els dies de control. Aquesta diferència va ser estadísticament significativa i en la direcció oposada a l’esperada.

Les taxes de càrrecs penals van ser més altes els dies de tractament amb càmeres corporals, en comparació amb els dies de control. Hi va haver 139,2 càrrecs penals per cada 1.000 llocs de treball assistit per ordinador els dies de tractament, en comparació amb 125,5 càrrecs penals per cada 1.000 llocs de treball assistit per ordinador els dies de control. Aquesta diferència va ser estadísticament significativa.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français