Categoria: Problemàtiques emergents

L’abús sexual infantil facilitat per la tecnologia: avenços i nous reptes en la investigació

Notes de seguretatDeixa un comentari

L’abús sexual infantil facilitat per les tecnologies digitals continua sent una de les preocupacions principals de les autoritats europees. Tot i que els estats membres del Consell d’Europa han fet avenços significatius en la investigació d’aquests delictes, la protecció de les víctimes i la formació dels professionals, un nou informe del Comitè de Lanzarote alerta que encara hi ha mancances importants, especialment pel que fa a la resposta davant les imatges sexuals autogenerades per menors i l’impacte creixent de la intel·ligència artificial.

L’informe avalua el grau de compliment de les 28 recomanacions formulades l’any 2022 en el marc del Conveni de Lanzarote, el principal tractat internacional per prevenir i combatre l’explotació i l’abús sexual infantil. Les conclusions mostren una evolució positiva en diversos àmbits, però també evidencien que la legislació i les polítiques públiques encara no s’han adaptat completament als nous riscos digitals.

Una de les preocupacions dels experts és que molts països continuen permetent que els menors siguin processats penalment per posseir o compartir imatges sexuals que han generat ells mateixos o la seva parella menor d’edat. Segons l’informe, gairebé dos terços dels estats analitzats mantenen aquesta possibilitat legal, mentre que prop de la meitat també poden perseguir penalment els menors per difondre les seves pròpies imatges íntimes.

El Comitè de Lanzarote considera que aquesta resposta pot ser contraproduent, ja que converteix en infractors infants que sovint també són víctimes. Per aquest motiu, defensa que, sempre que sigui possible, les mesures educatives, preventives i restauratives haurien de prevaler sobre les sancions penals. Només quan aquestes alternatives siguin insuficients s’hauria de recórrer a la via judicial.

L’informe també destaca avenços importants en les capacitats d’investigació policial. En els darrers anys gairebé s’ha duplicat el nombre de països que permeten a les unitats especialitzades en ciberdelinqüència dur a terme operacions encobertes per identificar explotadors sexuals de menors a internet. A més, diversos estats han incrementat els recursos econòmics i humans destinats a aquestes unitats especialitzades.

També s’han reforçat els mecanismes de cooperació internacional. Cada vegada més països poden perseguir els ciutadans o residents que cometin delictes sexuals contra menors a l’estranger, encara que aquests fets no estiguin tipificats al país on s’han produït. Igualment, en molts casos ja no és necessari que la víctima presenti una denúncia ni que les autoritats estrangeres iniciïn prèviament una investigació per poder actuar.

Un altre dels aspectes positius és l’ampliació dels serveis d’atenció a les víctimes. Ha augmentat notablement el nombre de països que disposen de línies telefòniques i plataformes digitals adaptades als infants, on poden rebre assessorament i ajuda especialitzada. També s’ha incrementat el finançament destinat a entitats socials que

treballen en la prevenció de l’explotació sexual infantil i l’acompanyament de les víctimes.

Paral·lelament, molts estats han reforçat la formació específica de fiscals, jutges, policies i altres professionals que poden detectar situacions de risc. No obstant això, el Comitè assenyala que aquesta formació encara no arriba de manera homogènia a tots els sectors relacionats amb la infància, com ara l’educació, la sanitat, els serveis socials o les activitats esportives i de lleure.

L’informe dedica una atenció especial a l’impacte de la intel·ligència artificial generativa. Les eines capaces de crear imatges i vídeos hiperrealistes han incrementat el risc que els delinqüents elaborin material d’abús sexual infantil sense necessitat d’obtenir fotografies reals de les víctimes. Aquestes imatges sintètiques es poden utilitzar per extorsionar menors, manipular-los emocionalment, facilitar processos de captació (grooming) o normalitzar conductes d’abús sexual. L’elevada qualitat fa que, en molts casos, sigui difícil distingir-les del material real, fet que complica les investigacions i les estratègies de prevenció.

Per aquest motiu, el Comitè de Lanzarote i el Comitè del Conveni de Budapest sobre ciberdelinqüència van aprovar, el juny de 2026, una declaració conjunta en què estableixen que les imatges d’abús sexual infantil generades o modificades mitjançant intel·ligència artificial —incloses les completament sintètiques, que no representen cap menor real— ja estan cobertes pels dos convenis internacionals. En conseqüència, els estats que n’han ratificat els tractats no necessiten aprovar noves lleis específiques per investigar i perseguir penalment aquest tipus de material.

Les conclusions de l’informe evidencien que la lluita contra l’explotació sexual infantil requereix una actualització constant de les eines d’investigació, la cooperació internacional i els mecanismes de protecció de les víctimes. Alhora, la irrupció de la intel·ligència artificial obliga les autoritats a adaptar les estratègies davant formes de delinqüència cada vegada més sofisticades.

El missatge del Consell d’Europa és clar: la tecnologia pot convertir-se en una eina al servei dels delinqüents, però també ofereix noves capacitats per detectar-los i perseguir-los. L’èxit dependrà de mantenir un equilibri entre una investigació eficaç, la protecció dels drets dels infants i una resposta judicial proporcionada, especialment quan els implicats són menors d’edat.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

Els menors i el llenguatge codificat en línia: un repte creixent per a la seguretat digital

Notes de seguretatDeixa un comentari

En els últims anys, la presència d’infants i adolescents a internet ha augmentat de manera exponencial, especialment en plataformes com ara TikTok, Instagram, YouTube o Discord. Aquest increment d’activitat digital ha anat acompanyat d’un fenomen preocupant: la difusió de llenguatge codificat utilitzat per adults amb intencions potencialment perilloses, sovint abans que els mateixos pares en siguin conscients.

Un cas revelador és el d’una nena de 10 anys que, en una conversa de TikTok, va respondre a un desconegut dient “no soc un MAP”. Aquest terme, desconegut per molts adults, significa minor-attracted person (persona atreta per menors). Aquest tipus de llenguatge forma part d’un sistema de codis i eufemismes que permet a determinats individus comunicar-se evitant ser detectats pels sistemes de moderació de les plataformes.

El terme MAP no és un cas aïllat. Hi ha tot un ecosistema de paraules i codis que poden aparèixer en fòrums, xarxes socials o comunitats en línia. En són alguns exemples NOMAP (persona atreta per menors que no actua segons els seus impulsos), 764 (codi numèric associat a aquests interessos), AOA (edat d’atracció) i AMSC (contacte sexual adult–menor). Aquestes expressions, aparentment innocents o tècniques, poden amagar discursos o intencions que representen un risc per als menors.

Una de les raons per les quals els infants detecten i entenen aquest llenguatge abans que els adults és la seva immersió constant en els entorns digitals. Estudis recents indiquen que una proporció significativa d’adolescents passa una gran part del temps connectada, fins i tot de manera gairebé constant. Aquesta exposició continuada els permet captar significats a partir del context, encara que no en coneguin l’origen exacte.

Aquest fenomen s’emmarca en el que es coneix com a algospeak: una forma de comunicació adaptada per esquivar els sistemes automàtics de moderació. Els usuaris substitueixen paraules explícites per codis, números o mems que fan que el contingut sigui més difícil de detectar. Això genera una escletxa entre la capacitat de control de les plataformes i l’evolució del llenguatge en línia.

Els processos de contacte potencialment nocius solen seguir patrons similars. Primer es fa servir un llenguatge ambigu o codificat per evitar sospites; després es pot establir una relació aparentment innocent mitjançant comentaris o un contingut compartit. Progressivament la conversa es trasllada a canals privats i missatges directes, en què la supervisió és menor. En alguns casos, els usuaris creen comptes alternatius per evitar restriccions o bloquejos.

Davant d’aquest escenari, la resposta no pot ser únicament reactiva; és a dir, no n’hi ha prou d’actuar quan ja ha aparegut el problema. La recerca en seguretat digital i educació indica que la prevenció és clau. Això implica formar els adults i els menors en competències digitals que els permetin entendre com funcionen les plataformes i els algoritmes. Per exemple, és important que els joves entenguin que el contingut que veuen no sempre és fruit d’una cerca activa, sinó que sovint és recomanat per sistemes que prioritzen la interacció i el temps de visualització. Aquest coneixement pot ajudar-los a interpretar millor per què apareixen determinats continguts i a desenvolupar una actitud més crítica.

També és recomanable parlar sobre el llenguatge codificat des d’edats primerenques, especialment a finals de primària o inicis de secundària. Explicar per què algunes persones utilitzen eufemismes o codis pot ajudar els infants a identificar situacions sospitoses i a reaccionar-hi de manera adequada.

Una altra estratègia efectiva és practicar respostes davant situacions incòmodes. Frases com ara “no vull parlar d’això”, “et bloquejaré” o “surto de la conversa” poden donar seguretat als menors i reduir la pressió de respondre. A més, és fonamental que entenguin que no tenen cap obligació de ser educats amb els desconeguts en línia i que no han de compartir informació personal.

El paper dels pares i tutors també és essencial. Més enllà de controlar o limitar l’ús de dispositius, és important acompanyar els menors en la seva experiència digital. Això implica interessar-se pel que fan en línia, parlar obertament sobre els riscos i fomentar un entorn de confiança en què se sentin còmodes compartint qualsevol situació que els sembli estranya o incòmoda.

En definitiva, la seguretat digital dels menors requereix una combinació de coneixement, prevenció i comunicació. El llenguatge codificat és només una de les moltes formes en què es poden manifestar els riscos en línia, però la seva naturalesa subtil el fa especialment difícil de detectar. Per això, la conscienciació i l’educació continuada són eines fonamentals per protegir els més joves en un entorn digital cada vegada més complex.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

Proposta francesa de llogar cel·les a l’estranger per reduir la sobre població carcerària

Notes de seguretatDeixa un comentari

La proposta d’explorar el lloguer de cel·les a presons estrangeres per fer front a la sobre població carcerària ha obert un debat intens en l’àmbit polític, jurídic i de la seguretat pública. Amb més de 82.900 interns per a unes 62.000 places disponibles, França es troba en una situació crítica. Segons dades del Consell d’Europa, és un dels països amb una taxa d’amuntegament més elevada del continent, només per darrere de Xipre i Romania. Davant d’aquest escenari, l’executiu estudia opcions que fins fa poc semblaven impensables.

La idea no és nova a Europa. Entre 2010 i 2016, Bèlgica va llogar 680 places penitenciàries a Tilburg, als Països Baixos, en un model en què el personal neerlandès operava sota legislació belga. Més recentment, el 2021, Dinamarca va signar un acord amb Kosovo per traslladar-hi 300 interns durant deu anys, amb un cost estimat de prop de 200 euros diaris per reclús. Aquests precedents demostren que el model és viable sobre el paper, però també evidencien les seves limitacions pràctiques.

Des d’una perspectiva de seguretat i gestió penitenciària, els reptes són considerables. En primer lloc, hi ha la complexitat jurídica: quin marc legal s’aplica? Com es garanteixen els drets fonamentals dels interns? L’experiència belga va mostrar que cal una formació específica del personal i una coordinació estreta entre administracions. En segon lloc, els costos logístics poden ser superiors als previstos, especialment pel que fa al transport, la supervisió i la gestió contractual.

Un altre factor crític és l’impacte en la reinserció. Diversos professionals del sistema penitenciari alerten que allunyar els interns del seu entorn familiar i social pot dificultar la rehabilitació i augmentar el risc de reincidència. Les visites es compliquen per la distància i, en alguns casos, pels requisits administratius. A més, els programes de formació i inserció laboral poden perdre eficàcia si no estan coordinats amb el mercat de treball del país d’origen.

El debat també té una dimensió pressupostària. França ja destina entre 100 i 250 euros diaris per intern, segons el tipus de centre. Externalitzar places pot semblar una solució ràpida, però no necessàriament més econòmica. En un context de pressió sobre les finances públiques, qualsevol decisió haurà de justificar-se amb criteris de cost-eficiència i sostenibilitat a llarg termini.

Paral·lelament, autoritats de l’àmbit de la Justícia han proposat construir unitats modulars per a condemnes curtes, mentre que el president ha reiterat la voluntat d’accelerar la creació de 5.000 noves places. Tanmateix, sindicats i experts insisteixen que ampliar l’oferta penitenciària no resol l’arrel del problema: l’ús excessiu de la presó com a resposta penal.

Proposen potenciar penes alternatives, programes de salut mental i tractament d’addiccions per reduir l’entrada a presó i la reincidència.

La qüestió clau és si el lloguer de cel·les a l’estranger reforça realment la seguretat pública o simplement desplaça el problema. L’experiència europea suggereix que es tracta d’una mesura complexa, amb riscos operatius i reputacionals, que només pot funcionar dins d’una estratègia integral de reforma penal. Sense canvis estructurals en política criminal i reinserció, el risc és convertir una solució d’emergència en un pedaç car i controvertit.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

Xile: por, criminalitat i política en una paradoxa de seguretat

Notes de seguretatDeixa un comentari

Xile afronta una situació paradoxal en matèria de seguretat pública: tot i tenir índexs de criminalitat relativament baixos en comparació amb altres països de l’Amèrica Llatina, la percepció d’inseguretat entre la població és una de les més altes del món. Aquesta contradicció es va convertir en l’eix central del debat polític i de la campanya electoral presidencial, fins al punt que la seguretat és avui dia la principal preocupació ciutadana.

La victòria de Kast a les darreres eleccions reflecteix una resposta de molts votants a temes com la seguretat pública, la immigració irregular i la percepció d’inseguretat o desacords amb l’actual model econòmic o social, factors centrals de la campanya.

Segons una enquesta d’Ipsos, el 63% dels xilens adults identifiquen el crim i la violència com el problema que més els inquieta, un percentatge superior al de països com Mèxic o Colòmbia, que tenen taxes d’homicidis molt més elevades. A escala global, Xile figura entre els països amb més preocupació per la inseguretat i també entre aquells on menys persones se senten segures caminant de nit pel seu barri, segons informes d’Ipsos i Gallup.

Daniel Johnson, director executiu de la Fundació Pau Ciutadana recorda que amb 6 homicidis per cada 100.000 habitants, el país està lluny de liderar les estadístiques de violència a la regió o al món.

Històricament, Xile ja presentava nivells de por al delicte superiors al que indicaven les dades objectives. No obstant això, aquest fenomen s’ha intensificat en els darrers anys, cosa que obliga a buscar explicacions addicionals. Els estudis de la Fundació Pau Ciutadana mostren que les dones i els sectors socioeconòmics més baixos són els que expressen un major nivell de temor, especialment en territoris on la presència de l’estat és percebuda com a feble.

Tot i que els robatoris i intents de robatori afecten aproximadament un terç de les llars —una xifra similar a la d’anys anteriors—, el que realment ha canviat és la naturalesa del delicte. Els delictes violents han augmentat de manera significativa: la taxa d’homicidis pràcticament s’ha duplicat en una dècada, els robatoris amb violència han crescut un 25% en vuit anys, i delictes abans poc freqüents, com extorsions i segrestos, han començat a guanyar presència.

Aquest canvi en les tipologies delictives genera un fort impacte psicològic en la població. Johnson assenyala que la incertesa sobre com protegir-se davant d’aquests nous delictes incrementa notablement la sensació de vulnerabilitat.

Un altre factor clau és l’expansió del crim organitzat, amb l’aparició de noves organitzacions que operen amb lògiques diferents a les tradicionals. Es detecta un ús més gran d’armes de foc, un augment dels homicidis planificats i la presència de grups transnacionals, alguns d’ells vinculats a ciutadans estrangers, com el conegut cas del Tren de Aragua.

Tot i que la immigració no mostrava una correlació directa amb l’augment del delicte fins a 2020, les autoritats i centres d’estudi observen ara una relació clara entre determinades tipologies criminals i organitzacions estrangeres, que sovint exploten tant migrants com població local. Aquest fet ha reforçat la percepció que immigració i inseguretat estan connectades, alimentant el debat públic i polític.

El temor al delicte està estretament relacionat amb la desconfiança en les institucions de seguretat i justícia. Quan la ciutadania percep que l’estat no la protegeix adequadament, disminueixen les denúncies, cosa que debilita la capacitat de resposta del sistema i n’erosiona encara més la legitimitat. Tot i això, les forces policials xilenes han aconseguit recuperar part de la confiança perduda després de l’esclat social.

El govern de Gabriel Boric va respondre amb reformes institucionals rellevants, com la creació d’un Ministeri de Seguretat i mecanismes de coordinació interministerial. Són mesures pensades per al mitjà i llarg termini, però que contrasten amb la demanda ciutadana de respostes immediates, com més patrullatge, il·luminació i càmeres, tot i que aquestes accions tenen un impacte limitat si no van acompanyades de canvis estructurals.

En aquest context, la seguretat es va convertir en un recurs central de la campanya electoral. Tots els candidats van incorporar el discurs de la inseguretat, validant i amplificant el temor existent. Històricament, els partits de dreta han prioritzat enfocaments de control i repressió, mentre que l’esquerra ha apostat més per polítiques socials. Avui, però, predomina una lògica d’urgència, que afavoreix mesures de curt termini en detriment de polítiques preventives i de reinserció, essencials per a una solució duradora.

A més, esdeveniments violents a la regió, com grans operatius policials al Brasil o accions militars dels Estats Units contra el narcotràfic, reforcen la por que Xile pugui seguir el mateix camí.

Xile no és un dels països més violents del món, però sí que és un dels més atemorits. Aquesta bretxa entre realitat i percepció, alimentada per canvis en el delicte, la presència del crim organitzat, la desconfiança institucional i la instrumentalització política, planteja un gran repte: com respondre a l’emergència sense renunciar a solucions estructurals i de llarg termini. El futur de la seguretat al país dependrà de la capacitat de combinar control efectiu, reformes institucionals i polítiques socials que ataquin les causes profundes de la violència.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

Alliberaments per error a les presons d’Anglaterra i Gal·les: símptoma d’un sistema al límit

Notes de seguretatDeixa un comentari

Entre l’abril i l’octubre d’aquest any 2025, 91 presos van ser alliberats per error a Anglaterra i Gal·les, segons dades recents del Ministeri de Justícia britànic. Les xifres arriben en un moment en què el govern del Regne Unit afronta una forta pressió després de diversos casos d’alt perfil que han sacsejat la confiança pública en el sistema penitenciari.

Aquest no és un incident aïllat: la tendència dels darrers anys és clarament a l’alça. En els dotze mesos fins al març passat, 262 interns van ser excarcerats per error, un increment del 128% respecte a l’any anterior. Un senyal d’alarma que apunta a un problema estructural profund.

El secretari de Justícia, David Lammy, ha reconegut obertament que el sistema penitenciari britànic es troba en una situació horrorosa. Segons ell, la reducció del 25% del personal penitenciari entre 2010 i 2017 ha deixat els centres sense experiència ni recursos suficients per gestionar processos tan delicats com els alliberaments.

Lammy defensa que cal una reforma radical i que només la tecnologia pot prevenir errors en el futur. Per això, el govern ha anunciat diverses mesures:

  • Creació d’un equip de científics de dades per analitzar errors històrics.
  • Inversió de fins a 10 milions de lliures en noves eines d’IA per reduir l’error humà i substituir sistemes antiquats basats en paper.
  • Una línia d’atenció urgent per verificar ordres judicials pendents abans dels alliberaments.
  • Simplificació de les polítiques d’excarceració per estandarditzar els procediments.

A més, el govern ha impulsat una revisió independent, que s’espera que presenti resultats el febrer vinent.

La crisi ha obert un nou front polític. El secretari de Justícia a l’ombra, Robert Jenrick, ha acusat el govern laborista de generar confusió amb el seu programa d’alliberament anticipat, creat per alleujar la superpoblació a les presons. Aquest sistema permet excarcerar determinats presos després de complir el 40% de la condemna, en lloc del 50% habitual.

Jenrick considera que la gestió de Lammy és una farsa absoluta i que la seguretat pública està en perill. Segons ell, el ministre ha perdut el control del sistema i ha estat reticent a publicar les dades.

Lammy, per la seva banda, manté que el programa d’alliberament anticipat era inevitable perquè els conservadors no van ampliar la capacitat penitenciària quan governaven. Entre els detalls més preocupants, Lammy ha confirmat quetres dels presos alliberats per error continuen en llibertat:

  • Un detingut inicialment per no entregar-se a la policia, excarcerat el desembre de 2024.
  • Un pres per delictes de drogues, alliberat l’agost de 2024.
  • Un autor de robatori amb força agreujada, alliberat el juny de 2025.

Un d’ells és estranger; els altres dos, britànics. A més, les autoritats investiguen un possible quart cas recent, del 3 de novembre.

La situació ha estat intensificada per casos recents que han omplert titulars, com ara:

  • Dos presos alliberats per error en menys d’una setmana de la presó de Wandsworth, que finalment han estat capturats.
  • L’alliberament erroni de Hadush Kebatu, un migrant que havia arribat al Regne Unit en una pastera i que va agredir sexualment una menor de 14 anys mentre vivia en un hotel d’asil. El cas va desencadenar protestes arreu del país.

Kebatu ha estat finalment deportat, però el dany reputacional ja estava fet.

El creixement dels errors d’alliberament a les presons britàniques no és només una dada estadística: és la mostra d’un sistema al límit. La manca de personal, la pressió acumulada, els processos antiquats i la manca de coordinació entre institucions són problemes que no es poden ignorar.

La reforma, doncs, no és opcional: és imprescindible. I el futur del sistema penitenciari britànic dependrà, en gran mesura, de si el govern és capaç d’aplicar les mesures anunciades i recuperar la confiança d’una ciutadania cada vegada més escèptica.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

Europol i els països socis combaten la radicalització en línia a les plataformes de jocs

Notes de seguretatDeixa un comentari

Europol va donar suport a vuit països en la identificació i eliminació de propaganda racista i xenòfoba compartida en plataformes de jocs. El Dia d’Acció de Referència, en què van participar Dinamarca, Finlàndia, Alemanya, Luxemburg, Països Baixos, Portugal, Espanya i el Regne Unit, va conduir a la remissió de milers d’URL que conduïen a material en línia perillós i il·lícit.

Desenvolupada el 13 de novembre de 2025, aquesta acció operativa de la Unitat de Referència d’Internet de la Unió Europea (EU IRU) va implicar la remissió de milers d’URL que conduïen a material en línia perillós i il·lícit. Això inclou al voltant de 5.408 enllaços de contingut gihadista, 1.070 enllaços de contingut violent d’extrema dreta i terrorista, i 105 enllaços de contingut racista i xenòfob.

Aquesta acció conjunta destaca per la complexitat d’abordar el contingut terrorista, racista i xenòfob en línia en jocs i plataformes adjacents als jocs. Els processos de creació i difusió tenen capes i sovint afecten diverses plataformes. Per exemple, el contingut es pot gravar dins d’un joc en línia (o la seva funció de xat), alterar-se amb argot extremista violent, emojis suggestius, càntics o música i després difondre’s en una plataforma de xarxes socials convencional.

Durant les setmanes prèvies al dia d’acció, els experts participants van examinar diverses plataformes àmpliament utilitzades per joves i adults. Els usuaris d’aquestes plataformes de jocs i streaming poden trobar-se amb una varietat de contingut perillós i violent.

Per exemple, els autors recreen atacs terroristes, tirotejos en escoles o escenes d’execució en un joc en 3D, editen el vídeo amb càntics o emojis suggestius i el difonen en diverses plataformes de xarxes socials d’ús comú per a un abast encara més ampli. Altres plataformes relacionades amb els jocs destinades a la transmissió de jocs s’utilitzen indegudament per reclutar menors en diversos grups extremistes violents i terroristes o per transmetre en directe atacs reals i fins i tot suïcidis.

El contingut objectiu durant el Dia d’Acció de Referència es va trobar en diversos tipus de plataformes. Alguns permeten als jugadors emetre el seu joc en temps real i interactuar amb la seva comunitat a través de xat en directe, mentre que d’altres allotgen vídeo a la carta. També es va identificar contingut il·lícit en plataformes comunitàries destinades a facilitar l’intercanvi de consells, notícies i debats sobre videojocs. Finalment, hi ha plataformes híbrides o especialitzades que combinen streaming, funcions comunitàries i opcions de compra de jocs. Molts comptes d’aquestes plataformes poden no ser immediatament recognoscibles com a vinculats a contingut problemàtic, mentre que alguns fins i tot presenten noms d’usuari i imatges de perfil amb referències a terroristes.

Les activitats de prevenció de la EU IRU se centren en tres àrees clau: el seguiment i l’anàlisi de contingut terrorista en línia, les referències i les associacions público-privades. El proper Informe de Transparència destaca les activitats realitzades en aquestes àrees el 2024 i resumeix els esforços de la Unitat per reduir l’accés públic al contingut terrorista en línia. A més, l’informe descriu les activitats de la EU IRU en suport de la implementació del Reglament sobre la difusió de contingut terrorista en línia.

Aquesta Jornada d’Acció va sorgir del fet que les autoritats policials de tota Europa van observar que una varietat de plataformes de jocs d’atzar i adjacents als jocs d’atzar s’utilitzaven de manera indeguda com a llocs per a radicalitzar i difondre contingut terrorista en línia. Aquest abús també es reflecteix en diverses investigacions amb el suport del Centre Europeu de Lluita contra el Terrorisme d’Europol. Abans d’aquesta jornada d’acció, els experts d’Europol van organitzar diverses reunions operatives i van facilitar l’intercanvi d’informació operativa i bones pràctiques entre els països participants.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

Nens petits porten ganivets a l’escola: una realitat alarmant al Regne Unit

Notes de seguretatDeixa un comentari

Una investigació dels periodistes Ruth Green, Fiona Trott i Gerry Georgieva, de la BBC, ha posat de manifest una situació inquietant: nens de només quatre i cinc anys han estat descoberts portant ganivets a les escoles de primària a Anglaterra. Les dades obtingudes, mostren que durant l’any 2024 es van produir 1.304 delictes relacionats amb ganivets o objectes punxants a escoles i universitats d’Anglaterra i Gal·les.

El més preocupant és que almenys un 10% d’aquests casos van ser protagonitzats per nens d’edat escolar de primària. Segons les forces policials, s’han trobat menors de quatre, cinc i sis anys portant armes blanques a classe — en alguns casos, per ensenyar-les als amics i en d’altres, amb intencions d’amenaça -.

La policia de Kent va respondre un incident amb un nen de només quatre anys que havia agredit un company amb un ganivet. A West Midlands, un altre nen de sis anysva portar una arma blanca a classe afirmant que volia matar un altre alumne. En un altre cas, un nen de cinc anys va arribar a l’escola amb un ganivet de cuina de deu polzades.

Tot i que aquests menors no tenen responsabilitat penal —l’edat mínima al Regne Unit és de deu anys—, els fets han provocat preocupació entre famílies i professionals de l’educació.

El debat s’ha intensificat arran del cas de Harvey Willgoose, un adolescent assassinat per un company amb un ganivet de caça a Sheffield. La seva mare, Caroline Willgoose, reclama al govern que instal·li detectors de metalls a totes les escoles per evitar noves tragèdies.

Diverses escoles britàniques ja han començat a instal·lar arcs de detecció de metalls. A Dudley, l’Acadèmia Beacon Hill ha incorporat recentment aquest tipus de control. Alguns alumnes admeten que l’arc genera certa inquietud, però també els fa sentir més segurs.

Les vendes de detectors de metalls a escoles s’han triplicat en un any, segons dades de l’empresa Interconnective Security Products, que n’ha venut 35 entre març de 2024 i març de 2025.

El Ministeri de l’Interior britànic ha assegurat que té la missió de reduir a la meitat els delictes amb ganivets. Entre les mesures anunciades hi ha la Llei de Ronan, que endureix les normes per a la venda de ganivets en línia, i el programa Young Futures, que busca abordar les causes socials i psicològiques del problema.

Tot i així, associacions d’educadors adverteixen que cal més suport per a les escolesi programes de prevenció: Una dècada de retallades en la policia comunitària i els projectes juvenils ha deixat molts centres sols davant d’aquesta crisi, segons Pepe Di’lasio, secretari general de l’Associació de Líders d’Escoles i Col·legis.

Alguns adolescents admeten haver portat ganivets a l’escola per por. Experts com Trevor Chrouch, que treballa amb joves en risc a Sheffield, apunten que molts d’aquests nois no busquen fer mal, sinó sentir-se segurs: Per a ells, portar un ganivet és tan habitual com dur un mòbil a la butxaca.

Els professionals coincideixen que cal més educació emocional, activitats extraescolars i programes de mediació per prevenir aquests comportaments. Com diu una adolescent entrevistada: No ens ensenyen a defensar-nos ni a gestionar les emocions. Només ciència, però no com viure la vida.

El fenomen dels ganivets a les escoles britàniques és un reflex d’una por profunda entre els joves i d’un sistema educatiu que necessita més suport social i emocional. Les mesures de seguretat són un pas necessari, però no suficient: la solució passa per educar, escoltar i protegir abans que sigui massa tard.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

Creix la preocupació pel risc d’incendi en les instal·lacions de bateries

Notes de seguretatDeixa un comentari

L’avenç cap a un futur basat en energies renovables comporta grans reptes, i un dels més candents és l’emmagatzematge de l’energia. Arreu del món, cada cop són més habituals les instal·lacions de sistemes d’emmagatzematge d’energia basats en bateries (BESS, per les seves sigles en anglès), però el seu ràpid creixement ha despertat fortes preocupacions pel que fa a la seguretat.

A la ciutat de Nova York, el regidor Robert Holden adverteix que la proliferació de centres BESS, especialment al districte de Staten Island, està posant en perill els veïns i infraestructures crítiques.

Segons explica la investigadora Emma Woollacott, els centres BESS utilitzen milers de bateries de ions de liti, similars a les que trobem en ordinadors portàtils i cotxes elèctrics. Aquestes bateries s’emmagatzemen en grans contenidors metàl·lics i permeten conservar l’energia produïda per les fonts renovables per tal de ser utilitzada quan es necessiti.

Per assolir els objectius de zero emissions el 2050, l’emmagatzematge a gran escala és essencial. Fonts com la solar o l’eòlica generen energia de manera intermitent, i cal una manera d’emmagatzemar-ne els excedents.

Segons SolarPower Europe, el 2024 es van instal·lar 21,9 GWh d’emmagatzematge de bateries a Europa, suficients per alimentar uns 16 milions de llars. Però això és només el principi: per a 2030, la Unió Europea necessita multiplicar aquesta capacitat per 10.

Tot i els avantatges, la tecnologia no està exempta de riscos. Un dels principals problemes és la possibilitat d’incendis greus, com els ocorreguts a Essex (Regne Unit), Liverpool i, més recentment, Califòrnia, on un foc en una de les instal·lacions més grans del món va obligar a evacuar 1.500 persones.

La causa habitual és el fenomen conegut com “fugida tèrmica”, que pot ser provocat per curtcircuits, danys físics o defectes de fabricació. Aquest procés fa que les bateries alliberin calor, gasos inflamables i tòxics, i en condicions desfavorables pot generar explosions en cadena.

Tal com adverteix el professor Robert Dryfe, expert en química física de la Universitat de Manchester, les instal·lacions de BESS poden contenir milions de cèl·lules de bateries i, si no estan ben protegides, els incendis es propaguen amb facilitat.

A més dels incendis, també hi ha preocupacions socials i ambientals: des de l’impacte de l’extracció de materials, com ara el cobalt, fins a la saturació de les xarxes elèctriques.

Al Regne Unit, comunitats com la d’Aberdeenshire, a Escòcia, protesten contra les noves instal·lacions de centres BESS. Marguerite Fleming, una activista local, denuncia que els promotors no tenen en compte ni el risc d’incendis ni les inundacions. Blackford Renewables, la companyia promotora, ha promès col·laborar amb la comunitat i aplicar els estàndards de seguretat més alts.

Actualment, no hi ha una normativa europea unificada sobre la qualitat i el manteniment dels sistemes BESS. Cada país segueix els seus propis protocols, cosa que, segons SolarPower Europe, en frena el desplegament.

Malgrat això, països com la Xina, els EUA, el Regne Unit i Austràlia ja treballen en directrius tècniques per millorar-ne la seguretat. També s’estan implementant noves tecnologies amb sistemes automàtics de supressió d’incendis i bateries menys susceptibles a la combustió.

Tot i els riscos, els experts coincideixen en una cosa: el futur energètic requerirà l’emmagatzematge, i les bateries són, ara per ara, la millor solució.

Fem servir més energia renovable, i això vol dir que necessitem més capacitat d’emmagatzematge. Bàsicament, no tenim cap altra opció, conclou Dryfe.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

Els bombers forestals nord-americans moren per inhalació de fum tòxic

Notes de seguretatDeixa un comentari

El fum dels incendis forestals que van arrasar Los Ángeles el passat mes de gener feia olor de plàstic i era tan dens que ocultava l’oceà. Els bombers que van combatre el foc van desenvolupar migranyes instantànies, estossegaven una substància viscosa negra, vomitaven i queien marejats.

Set mesos després, alguns encara es desperten sobresaltats per atacs de sibilacions durant la nit. És impensable que els bombers urbans –aquestes icones nord-americanes que ocupen un lloc preponderant en l’imaginari públic– entrin en un edifici en flames sense usar una mascareta. Però a tot el país desenes de milers de persones que combaten els incendis forestals passen setmanes treballant entre fum tòxic i cendra protegits només per un mocador de tela o sense res. Així ho explicava la investigadora Hannah Dreier, a finals d’agost, a The New York Times.

Abans, els bombers forestals eren treballadors estacionals que alternaven els desplegaments amb altres treballs. És possible que només patissin uns pocs dies de fum intens durant l’any i que tinguessin l’hivern i la primavera per recuperar-se. Ara, a mesura que augmenta la sequera i la calor extrema, als Estats Units els incendis forestals comencen abans, cremen durant més temps i s’estenen més. Per això, els bombers acostumen a treballar quasi tot l’any i, com a conseqüència, molts d’ells estan emmalaltint.

Durant dècades, els estudis han relacionat sistemàticament una major exposició al fum dels incendis forestals amb un increment dels problemes cardiovasculars i pulmonars, el càncer i les morts prematures. Els mateixos investigadors del Servei Forestal –l’agència del Departament d’Agricultura dels Estats Units encarregada de gestionar els boscos d’aquell país– han advertit dels efectes del fum i han demanat que es proporcionin mascaretes als bombers, que se’n controlin les exposicions i que es faci un seguiment a llarg termini del seu estat de salut.

Països amb grans temporades d’incendis forestals com són Canadà, Austràlia i Grècia han començat a repartir mascaretes respiratòries de mitja cara amb filtres substituïbles, com les que usen els pintors i els equips de demolició. En proves de laboratori, boquegen al voltant del 99 % de les partícules tòxiques del fum. Les mascaretes N95 d’un sol ús són gairebé igual d’eficaces.

Però, any rere any, el Servei Forestal envia els bombers al fum sense res que els impedeixi inhalar els verins. L’agència s’ha oposat a equipar els bombers amb mascaretes; publica manuals de seguretat que no esmenten els perills a llarg termini de l’exposició al fum, i no permet als treballadors portar mascaretes a primera línia, encara que vulguin.

En un comunicat el Servei Forestal ha dit que vol protegir els seus equips, però les mascaretes representen un risc massa gran per als bombers perquè es poden sobreescalfar durant el treball extenuant que han de dur a terme per contenir un incendi forestal. En canvi, proposen que els supervisors els allunyin del fum dens i estableixin campaments per dormir en llocs amb l’aire més net, quan sigui possible.

Els respiradors són una eina potencial per reduir l’exposició al fum, però els problemes normatius i logístics fan que l’ús generalitzat sigui poc pràctic.

Els investigadors dels països que ja utilitzen mascaretes han declarat que no han observat un augment de casos de cops de calor. Els bombers redueixen la velocitat o es treuen les mascaretes quan fa massa calor, segons han afirmat. El Servei Forestal segueix supervisant les pràctiques i les investigacions internacionals.

Els registres interns, els estudis i les entrevistes amb funcionaris actuals i anteriors de l’agència revelen una altra motivació: adoptar les mascaretes significaria admetre la perillositat del fum dels incendis forestals.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

Els pirates informàtics utilitzen agents d’IA per a delinquir

Notes de seguretatDeixa un comentari

Els agents d’IA són cada cop més populars entre els pirates informàtics per tal d’explotar comptes bancaris en línia. L’any 2027, es calcula que reduiran el temps per fer-se càrrec d’un compte en un 50%.

Així ho narra el periodista Anton Mous des de cybernews.com.

Aquesta és la crua i dura realitat que l’empresa nord-americana d’investigació i assessorament Gartner descriu al seu darrer informe, Predicts 2025: Navigating Imminent AI Turbulence for Cybersecurity.

Els agents d’IA s’estan convertint en eines útils perquè els atacants puguin trencar les proteccions de comptes en línia. Per això, els venedors hauran d’introduir eines de monitorització per analitzar les interaccions amb agents d’IA. Això també significa que les empreses de ciberseguretat haurien d’accelerar el pas cap a l’autenticació multifactor (MFA) sense contrasenya i resistent al phishing.

La presa de possessió del compte segueix sent un vector d’atac persistent perquè les credencials d’autenticació febles, com per exemple, les contrasenyes, es recullen per diversos mitjans, com ara violacions de dades, pesca, enginyeria social i programari maliciós. Els atacants aprofiten els robots per automatitzar una pluja d’intents d’inici de sessió en diversos serveis amb l’esperança que les credencials s’hagin reutilitzat a diverses plataformes.

L’enginyeria social habilitada per la tecnologia també suposarà una amenaça important per a la ciberseguretat corporativa en un futur proper, incloent-hi àudio i vídeo deepfake. Es preveu que cap a l’any 2028, el 40% de tots els atacs d’enginyeria social aniran dirigits tant a executius d’alt nivell com a la força de treball en general, prediu Gartner.

Gartner assenyala que, tot i que fins ara només s’han informat alguns casos, els que s’han produït han suposat un dany econòmic significatiu a les parts afectades. Per tant, aquests incidents s’han de considerar com un crit d’atenció i un senyal que les empreses haurien d’augmentar els seus esforços per protegir el seu entorn digital.

Les organitzacions hauran d’estar al dia del mercat i adaptar procediments i fluxos de treball per intentar resistir millor els atacs aprofitant tècniques de realitat falsificada.

Educar els empleats sobre l’evolució del panorama d’amenaces mitjançant l’ús de formació específica en enginyeria social amb deepfakes és un pas clau, tal i com ho considera Manuel Acosta, analista de Gartner.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français