Els atacs i atemptats massius, siguin motivats personalment o ideològicament, causen molta preocupació i por. No obstant això, sovint es poden prendre accions per prevenir, defensar-se i respondre a aquest tipus d’atemptats. Un recent projecte de recerca finançat pel nord-americà National Institute of Justice va analitzar més de 600 tipologies d’atacs massius, centenars d’articles i recursos i desenes d’entrevistes d’experts per acabar desenvolupant el Mass Attacks Defense Toolkit, un conjunt d’eines educatives en línia amb diferents estratègies, orientacions i enllaços a recursos addicionals.
Aquests serien els cinc punts crítics derivats d’aquest projecte de recerca:
1. Es podrien prevenir de manera proactiva molts d’aquests atacs massius. Els informes públics van evitar gairebé dos terços de les trames frustrades destacades al Toolkit. Per això, caldria estar atents a possibles senyals d’alerta, com ara els següents:
- Motivació: inspirat en atacs anteriors, desig de complir una causa extremista (sobretot en cas d’expulsió d’un grup/organització per ser massa violent), desig de complir una causa extremista tot creient que no hi ha més remei que atacar a causa del perill o amenaça percebuts.
- Preparació: crea un pla escrit, intents de reclutar d’altres, cerca informació sobre com maximitzar l’impacte, coordina amb els extremistes violents coneguts o viatja amb freqüència.
- Exposició: La importància de detectar els senyals d’advertència.
2. Les comunitats necessiten equips multidisciplinaris per fer un seguiment i valorar els senyals d’alerta i determinar què fer a continuació. Cada cas necessita un sol responsable per dirigir el seguiment necessari.
L’avaluació de l’amenaça no es refereix només a la probabilitat d’un atac, sinó que també requereix determinar els propers passos a seguir, la majoria dels quals poden estar fora del sistema de justícia penal.
3. Una preparació adequada redueix les baixes en les etapes crítiques inicials d’un atac abans que els agents arribin al lloc dels fets. Des de la perspectiva de la gestió de la seguretat del lloc: cal crear zones d’amortiment, facilitar les oportunitats de moviment de multituds, pot ser més adequat amagar-se en un lloc segur en comptes d’intentar escapar de l’escena amb seguretat i lluitar només quan no es pot escapar ni amagar-se.
4. Una resposta conjunta eficaç a un atac massiu requereix una planificació i una formació que inclogui tots els que participaran en una resposta. Les respostes efectives als atacs inclouen la coordinació entre els serveis mèdics, policies, bombers i serveis d’emergència, així com hospitals, proveïdors de serveis a les víctimes, gestors de seguretat del lloc.
Perquè això succeeixi, els líders han de proporcionar un suport i una direcció de planificació i formació adequats.
5. El pla de recuperació ha d’incloure la planificació i la formació per a les possibles conseqüències. Les accions immediatament posteriors a l’atemptat inclouen la localització i la detenció dels atacants (si s’escau), la investigació dels autors i els possibles conspiradors i l’accés a la salut mental i el suport emocional, com ara l’establiment de centres d’assistència familiar i el benestar de les víctimes.
Les accions a curt termini inclouen la salut mental i el suport emocional a les víctimes i supervivents, juntament amb trobades i reunions per analitzar la informació crítica sobre la resposta, així com revisar els recursos disponibles per a les víctimes.
Les accions a llarg termini per als grups de socors inclouen proporcionar salut mental i suport emocional continuat als supervivents, supervisar el procés de recuperació de les víctimes i participar en el reconeixement i l’aprenentatge, com ara premis per actes de valor, cerimònies per a les víctimes, i memorials i esdeveniments de commemoració i informes posteriors a l’acció.
_____
Esta entrada en español / This post in English / Post en français
