El Pla Vigipirate en l’estratègia antiterrorista a França

Els atacs terroristes perpetrats a França els anys 2015 i 2016 i les disposicions legislatives adoptades l’any 2016 han conduït a una revisió del pla Vigipirate per adaptar-lo a un nivell d’amenaça elevada.

Vigipirate

Vigipirate és un pla central en el marc de l’estratègia antiterrorista que implica tots els actors nacionals (l’Estat, les entitats territorials, les empreses i els ciutadans) en un context de vigilància, prevenció i protecció.

Com s’estructura el Pla?

Abasta 300 mesures, que s’apliquen a 13 àmbits d’actuació: alerta i mobilització; protecció de grans concentracions humanes en espai obert; protecció d’instal·lacions i edificis de valor simbòlic, econòmic, polític o ecològic; protecció d’instal·lacions industrials del sector químic, dels hidrocarburs o nuclear; ciberseguretat; sector aeri; sector marítim; transports terrestres; sector de la salut; protecció de la cadena alimentària; protecció de les xarxes de comunicacions, aigua, electricitat, hidrocarburs i gas; control de fronteres terrestres, fluvials i lacustres, marítimes i aèries; protecció dels residents francesos a l’exterior o dels interessos francesos a l’estranger.

Objectius del Pla

Els objectius s’orienten a un doble vessant:

  1. Desenvolupar una cultura de la vigilància i de la seguretat en el conjunt de la societat per tal de detectar les amenaces d’acció terrorista.
  2. Assegurar permanentment la protecció dels ciutadans, del territori i dels interessos de França contra l’amenaça terrorista.

Els tres nivells del Pla

La posada en marxa de cada nivell està en funció del grau de l’amenaça i resulta fàcilment identificable per un logotip visible a l’espai públic:

  1. El nivell de vigilància: és el nivell permanent de seguretat i implica implementar 100 mesures sempre actives.
  2. El nivell de seguretat reforçada − risc d’atemptat: adapta la resposta de l’Estat a una amenaça terrorista elevada o molt elevada. Es poden activar diverses mesures de seguretat addicionals que en complementen d’altres que són permanents, especialment a aeroports, estacions i espais de culte, entre d’altres. Pot ser aplicable al conjunt del territori nacional.
  3. El nivell d’urgència per atemptat: es pot activar en cas d’atemptat consumat o quan un grup terrorista identificat i no localitzat entra en acció. Aquest nivell està vigent per un temps limitat, que coincideix amb la gestió de la crisi. Permet mobilitzar recursos excepcionals i difondre informacions per protegir els ciutadans en situacions de crisi.

Els serveis d’intel·ligència avaluen l’amenaça terrorista i les seves anàlisis permeten a la Secretaria General de la Defensa i de la Seguretat Nacional (SGDSN) establir l’estratègia general de seguretat del Pla, cosa que implica implementar mesures de seguretat en el marc de grans esdeveniments nacionals; mesures de seguretat en determinades dates clau, com l’inici del curs escolar o les festes de Cap d’Any, i aplicar un dispositiu nacional de protecció d’urgència en cas d’atemptat consumat a França o a l’estranger.

Per ampliar informació podeu consultar els enllaços següents:

Faire face ensemble. Vigilance, prévention et protection face à la menace terroriste

R!sques. Prévention des risques majeurs

Adaptation du plan Vigipirate à la période estivale

Signalement de situations suspectes. Recommandations à l’usage du grand public

Plan Vigipirate. Foire aux Questions (FAQ)

Rapport d’activité 2016. Secrétariat Général de la Défense et de la Sécurité Nationale

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

 

 

Avaluació de l’acció de la UE en matèria de seguretat interior

Aquest és el novè informe mensual sobre els progressos realitzats en la construcció d’una Unió de seguretat efectiva i genuïna i estudia l’evolució dels dos pilars principals: l’abordatge del terrorisme i la delinqüència organitzada i els mitjans que els donen suport.

Avaluació de l’acció de la UE en matèria de seguretat interiorL’informe exposa les conclusions que la Comissió estudia amb l’avaluació integral de l’acció de la Unió en l’àmbit de la seguretat interior. L’avaluació examina la rellevància i l’eficàcia de les polítiques i els instruments de la UE per donar suport als països membres en la lluita contra el terrorisme i la prevenció de la radicalització, l’abordatge de la delinqüència organitzada i la lluita contra el ciberdelicte.

Quant a les mesures adoptades en l’àmbit de la UE pel que fa a la seguretat interna, l’avaluació es basa en l’anàlisi interna dels serveis de la Comissió, les enquestes realitzades amb les autoritats dels estats membres i les agències de la UE, i un diàleg inclusiu amb una àmplia gamma d’actors, inclosos el Parlament Europeu, els parlaments nacionals, la societat civil, els grups de reflexió, els acadèmics i els representants de la indústria.

Tot i que el resultat conjunt de l’avaluació global és positiu i confirma l’acceptació i la rellevància dels principals instruments de la política de seguretat de la UE, l’avaluació també identifica els desafiaments i les llacunes que impacten en la cooperació efectiva en la Unió de seguretat. Això inclou la necessitat de desenvolupar i ajustar encara més les polítiques i les eines existents per respondre a l’amenaça en evolució del terrorisme, com també destaca les conclusions del Consell Europeu del 22 al 23 de juny de 2017, el Pla d’acció del G20 per combatre el terrorisme del 7 de juliol de 2017 i la declaració de la Cimera de Taormina G74 sobre la lluita contra el terrorisme i l’extremisme violent del 26 de maig de 2017.

Aquest informe proporciona, així mateix, una actualització sobre els progressos assolits en la implementació dels fitxers prioritaris de seguretat, amb els propers passos per evitar el finançament del terrorisme a través del tràfic de béns culturals i millorar l’intercanvi d’informació a través de la interoperabilitat dels sistemes d’informació i la seva plena implementació.

Entre els principals reptes per a una política efectiva de seguretat de la UE, l’informe destaca que:

  • La implementació incompleta d’algunes polítiques i instruments de la UE a escala nacional redueixen la seva efectivitat. Cal revisar-ho.
  • La complexitat d’alguns instruments i eines de la UE fa que per a les autoritats nacionals siguin més difícils d’utilitzar.
  • Les capacitats limitades a escala nacional requereixen una agrupació més gran de recursos i coneixements sobre la UE i les sinergies en tots els àmbits polítics.
  • L’evolució de les amenaces exigeix que la UE actualitzi els seus instruments i eines.

L’avaluació integral demostra que, per a una sèrie de polítiques i instruments clau de la UE en matèria de seguretat interna, els estats membres no tenen una aplicació plena a escala nacional. En són exemples la legislació en matèria de crim organitzat o el marc Prüm per a l’intercanvi de dades d’ADN, les dades d’empremta digital i  les dades de registre de vehicles. La manca d’aplicació completa d’aquests instruments impedeix la seva eficàcia i evita que els estats membres explotin tot el seu potencial.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

Els atemptats terroristes baixen, l’amenaça es manté

L’any 2016, l’Europol va comptabilitzar 142 atemptats terroristes −sumant-hi els fallits, els frustrats i els consumats−, que van causar 142 víctimes mortals. L’activitat terrorista a la Unió Europea es concentra en vuit països: Alemanya, Bèlgica, França, Grècia, Itàlia, els Països Baixos, Espanya i el Regne Unit. La lluita contra el terrorisme, però, s’estén també a països que no han estat víctimes d’atacs, i les 1.002 detencions relacionades amb aquest àmbit, a més de als vuit països esmentats, també s’han dut a terme a Àustria, Bulgària, Dinamarca, Eslovènia, Irlanda, Polònia, la República Txeca, Romania i Suècia.

Hommage_à_Ahmed_MerabetAquestes xifres són sensiblement més baixes que les registrades durant el 2015 : 221 atacs terroristes, 151 víctimes mortals i 1.077 persones detingudes.

L’Europol diferencia les afiliacions terroristes entre: gihadistes, extrema esquerra i anarquistes, extrema dreta, separatistes, d’objectiu singular i les que no s’especifica a quin dels grups pertanyen. Els atemptats gihadistes són 13 dels 142 comptabilitzats; ara bé, han causat 135 de les 142 morts i 374 de les 379 persones ferides.[1] La majoria de les 1.002 detencions també es concentren entre els terroristes d’ideologia gihadista (718, 429 de les quals a França i 69 a Espanya). De les detencions, destaca que el Regne Unit no ha especificat l’afiliació de les 149 persones detingudes en aquest país.

El terrorisme separatista és el que, quantitativament, genera un major nombre d’incidents, amb 99 atemptats comptabilitzats durant l’any 2016. D’aquests, 76 van ser al Regne Unit, tots ells relacionats amb el terrorisme nord-irlandès. Cinc d’aquests atemptats es van produir a Espanya i corresponen a accions de sabotatge atribuïdes a Ernai (les joventuts d’Izquierda Abertzale) i a grups dissidents d’aquest moviment.

L’altra afiliació que genera més atacs és l’extrema esquerra i l’anarquisme, amb 16 atacs a Itàlia, 6 a Grècia i 5 a Espanya, dels quals destaca que no impliquen una gran planificació operativa ni l’ús de dispositius explosius improvisats (que no es consideren explosius comercials ni militars) ni d’armes de foc.

Aquestes són algunes de les informacions publicades a l’informe anual sobre la situació i les tendències del terrorisme a la Unió Europea durant l’any 2016 que ha publicat l’Europol el juny del 2017.

[1] El recompte de ferits resulta confús, ja que en el cos del document, quan s’expliquen els atemptats de Niça, Berlín i Brussel·les, es comptabilitzen, respectivament, 201, 56 i 340 ferits, xifra que, sense sumar-hi la dels altres atemptats menys greus, ja supera la dels 374 destacats.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

 

 

 

 

 

La seguretat en la passada Eurocopa de futbol

El Ministeri de l’Interior francès acaba de publicar un informe en què explica com va organitzar el desplegament de seguretat al voltant de les seleccions nacionals en la passada Eurocopa de futbol, que tingué lloc a França entre els mesos de juny i juliol d’enguany.

Existia una gran preocupació per la possibilitat que algun grup terrorista (especialment de l’entorn de Daesh) dugués a terme algun atac durant el desenvolupament de l’Eurocopa de futbol. La gran transcendència mediàtica de l’esdeveniment i d’algunes seleccions en particular plantejava com a molt atractiva, en termes de ressonància informativa, la comissió d’actes terroristes en aquest context.

Raid à l'Euro 2016Es van mobilitzar totes les unitats d’elit disponibles: la Brigada de Recerca d’Informació (BRI) de la Prefectura de Policia de París; el Grup de Recerca, Assistència, Informació i Dissuasió (RAID) de la Policia Nacional, i els grups d’Intervenció de la Gendarmeria Nacional (GIGN).

Es va considerar que hi havia una selecció que presentava un risc especial, la selecció espanyola, i se li va assignar la BRI de manera exclusiva. També participaven en la protecció membres de la policia espanyola i un oficial d’enllaç de la Policia Nacional francesa. Tots els moviments de qualsevol membre de l’expedició els havien de planejar i conèixer els responsables de la seguretat. Durant el partit contra Croàcia, que es va considerar d’alt risc perquè grups d’aficionats croates havien amenaçat amb envair el terreny de joc, membres de la BRI es van posicionar en llocs clau de l’estadi per detectar qualsevol moviment perillós dels aficionats des del moment que l’equip espanyol va arribar a l’estadi.

El RAID va encarregar-se de la seguretat d’onze equips nacionals: França, Anglaterra, Rússia, Turquia, Albània, Croàcia, País de Gal·les, República Txeca, Romania, Eslovàquia i Suïssa.

EL GIGN es va encarregar de la seguretat de les dotze seleccions restants: Alemanya, Bèlgica, Portugal, Àustria, Hongria, Irlanda, Irlanda del Nord, Islàndia, Itàlia, Polònia, Suècia i Ucraïna.

L’altre equip que, per raons òbvies, va ser objecte d’especial protecció (possiblement al màxim nivell) va ser el de França, que va ser protegit pel Grup RAID H24. Aquesta protecció era total: durant els desplaçaments, els partits i els entrenaments, i en els allotjaments. Els Bleus eren seguits i precedits pels vehicles dels homes de negre. Els vestidors dels estadis s’inspeccionaven en tots els partits abans que hi arribessin els jugadors. Aquest seguiment exigia una gran capacitat d’adaptació als moviments dels jugadors en tot moment.

Òbviament, a més de protegir les seleccions nacionals, hi havia altres unitats encarregades de l’ordre públic (Compagnies Républicaines de Sécurité i grups de la Gendarmerie Mobile) i de la seguretat ciutadana a les ciutats en què tenien lloc els partits de competició, circumstància que va implicar les patrulles uniformades dels cossos estatals i també les policies locals (a les ciutats on n’hi havia). Totes aquestes unitats van haver de treballar amb la màxima coordinació possible entre elles i amb les unitats d’elit encarregades de protegir els membres de les seleccions.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

El terrorisme es consolida com una amenaça a la seguretat europea

L’Europol ha publicat l’informe anual sobre la situació i les tendències del terrorisme a la Unió Europea durant l’any 2015. Les dades indiquen un increment de l’amenaça terrorista a Europa que la converteix en una realitat. A l’informe, s’hi han inclòs tant els atacs de grups gihadistes(majoritàriament de Daesh) com de grups d’extrema dreta, extrema esquerra i nacionalistes/separatistes.

26_te-sat2016Tot i que el nombre d’atacs terroristes (221 entre fallits, frustrats i consumats) no representa un augment significatiu en relació amb l’any anterior (201), la gravetat dels atacs sí que ha crescut molt considerablement. Així, l’any 2014 quatre persones van morir i sis van resultar ferides a causa d’actes terroristes. En canvi, l’any 2015 el nombre de persones mortes va ascendir a 151 i el de ferides a més de 300. El màxim increment d’atacs terroristes en relació amb l’any anterior l’experimentaren els de caire gihadista (d’1 a 17) i els de grups d’extrema dreta (de 0 a 9), mentre que els d’extrema esquerra es van mantenir estables (13). La majoria dels atacs van tenir lloc al Regne Unit (103), seguit de França (72) i Espanya (25). Ara bé, els morts es van concentrar a França (148), mentre que en va haver dos a Dinamarca i un a Grècia.

Un total de 1.077 persones van ser detingudes per delictes relacionats amb el terrorisme, xifra que constitueix un fort increment respecte a l’any anterior (774). La majoria estaven vinculades a grups gihadistes (687), seguits dels grups separatistes (168) i els d’extrema esquerra (67). Els detinguts relacionats amb l’extrema dreta van ser únicament 11 (davant dels 34 de l’any anterior). Es va incrementar el nombre de detinguts amb menys de 25 anys (268 davant els 178 de l’any anterior) i el de dones (de 96 a 171). La tendència a l’increment del nombre de dones detingudes és més alta en els grups gihadistes (6 el 2013, 52 el 2014 i 128 el 2015).

Pel que fa al finançament de les organitzacions terroristes, les xarxes socials constitueixen un instrument molt valuós de mobilització de fons i les recaptacions populars (a través o no de les xarxes) apareixen com a nova tendència. Cal destacar, però, que les petites cèl·lules i els terroristes individuals sobreviuen amb autofinançament, que pot provenir dels seus ingressos o, fins i tot, de préstecs bancaris personals. Els diners provinents de la delinqüència també tenen un paper en el seu finançament.

La majoria dels atacs (pràcticament la meitat) es van dur a terme amb armes de foc, mentre que els explosius es van utilitzar en 24 atacs (un 22%), xifra que confirma la tendència a la disminució d’aquest modus operandi. A més, en el cas d’ús d’explosius, continuen tenint molta presència els mecanismes explosius improvisats elaborats casolanament.

En relació amb el terrorisme gihadista, les cèl·lules que operen actualment a Europa són majoritàriament locals, els processos de radicalització que els alimenten de membres són cada cop més ràpids i s’escullen objectius tous, sense riscos, ja que causen més pànic que els atacs contra infraestructures, la policia o l’exèrcit.

En els 18 mesos transcorreguts entre el restabliment del califat i el final del 2015, Daesh ha inspirat 50 atacs en 18 països, que han causat 1.100 persones mortes i més de 1.700 de ferides. La majoria dels atacs han tingut lloc a l’Orient Mitjà i l’Àfrica.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

Agenda europea de seguretat

European agenda on security

L’Agenda europea de seguretat, aprovada l’abril del 2015, recull les principals accions per assegurar una resposta eficaç de la Unió Europea a les amenaces terroristes i de seguretat del període 2015-2020.

L’Agenda és una peça fonamental de la renovada estratègia de seguretat interior. Dóna suport als estats membres en la lluita contra el terrorisme i la prevenció de la radicalització, la interrupció de la delinqüència organitzada i la lluita contra la ciberdelinqüència.

Les principals accions que s’han completat des de l’aprovació de l’Agenda són les següents:

Terrorisme

El Centre Europeu contra el Terrorisme d’Europol (ECTC) es va posar en marxa el gener del 2016. L’objectiu és incrementar el suport als estats membres en la lluita contra el terrorisme i la radicalització, facilitant la coordinació i cooperació entre les autoritats nacionals.

Fronteres

Gràcies a la sensibilització de la Comissió, els estats membres actuals utilitzen el Sistema d’Informació de Schengen amb més intensitat. Durant el 2015, la Comissió ha dut a terme millores legals i tècniques d’aquest Sistema.

FRONTEX ha elaborat un manual que inclou un primer conjunt d’indicadors de risc comuns en relació amb els combatents terroristes estrangers per donar suport a les autoritats frontereres.

Radicalització

L’octubre del 2015, la Comissió va posar en marxa el Centre d’Excel·lència de la Xarxa RAN, amb l’objectiu de facilitar i millorar l’intercanvi d’experiències i la cooperació a través de la xarxa RAN, de donar suport en els esforços de prevenció i de consolidar, difondre i compartir coneixements, millors pràctiques i recerca específica en el camp de la prevenció de la radicalització.

Finançament del terrorisme

S’ha enllestit una plataforma que reuneix les unitats d’informació financera (FIU) dels estats amb l’objectiu de detectar i interrompre les activitats financeres i de rentat d’actius terroristes.

Armes de foc

L’any 2015, la Comissió va presentar una proposta per a la revisió completa de la Directiva 477/91, que estableix el marc legal d’armes de foc. La revisió té per objecte restringir la disponibilitat d’alguns dels més poderosos tipus d’armes semiautomàtiques i dels que podrien ser convertits fàcilment en armes totalment automàtiques, així com millorar l’intercanvi d’informació entre els estats membres, la traçabilitat i les regles de marcat per a armes de foc. Així mateix, la Comissió va adoptar el novembre del 2015 un Reglament d’aplicació de les normes comunes de desactivació d’armes de foc.

La Comissió va presentar el 2015 un pla d’acció sobre armes de foc i explosius que inclou: (i) accions sobre l’ús de la tecnologia de detecció i la normalització del seu ús; (ii) el desenvolupament d’eines de detecció innovadores; (iii) l’enfortiment de les mesures existents i la creació d’altres de noves per augmentar la seguretat dels passatgers, i (iv) l’ús d’eines existents per millorar la recopilació i l’intercanvi d’informació per tal de reforçar la seguretat.

Trobareu més informació sobre l’Agenda europea de seguretat en aquests enllaços: http://europa.eu/rapid/press-release_IP-16-1445_en.htm i http://europa.eu/rapid/press-release_MEMO-16-1495_en.htm.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français