Els extremistes violents no són llops solitaris

Tal com va publicar recentment The Conversation, el professor de la Universitat de Rutgers, Alexander Hinton, considera que l’expressió ‘llop solitari’ és enganyosa, ja que els extremistes violents gairebé sempre formen part d’un grup, i l’ús repetit d’aquesta expressió podria impedir aconseguir fruits dels esforços per combatre la violència provinent de l’extrema dreta. En tot cas, això podia ser cert molt abans de l’era de les xarxes socials.

Després de dècades d’investigació sobre nombrosos atacs que han deixat molts morts, ja està documentat que els extremistes gairebé sempre formen part d’una manada, no són pas llops solitaris. Però el mite del tirador com un llop solitari continua sent tenaç i reapareix en la cobertura mediàtica després de gairebé tots els tiroteigs massius o actes de violència d’extrema dreta.

Hinton considera que aquest mite desvia la gent de les causes reals de la violència extremista, la qual cosa posa obstacles a la capacitat de la societat per prevenir els atacs.

L’amenaça del terrorisme intern segueix sent alta als Estats Units, especialment el perill que representen els extremistes del poder blanc, molts dels quals creuen que els blancs estan sent “substituïts” per persones negres.

Els extremistes d’extrema dreta poden dur a terme un atac sols físicament o com a part d’un grup reduït de persones, però gairebé sempre estan connectats i s’identifiquen amb grups i causes més grans.

La gran majoria dels extremistes d’extrema dreta són, de fet, homes i dones corrents. Viuen en zones rurals, suburbis i ciutats. Són estudiants i professionals que treballen. I creuen que la seva causa està justificada.

Hi ha molts exemples de matances de ciutadans negres comeses per homes blancs com Patrick Crusius o Gendron, o el cas de Timothy McVeigh,  presentat sovint com l’arquetípic boig llop solitari que va fer volar l’edifici federal d’Oklahoma City el 1995.

De fet, McVeigh formava part d’un grup. Tenia còmplices i estava connectat a través del panorama extremista d’extrema dreta. El mateix passa amb Gendron i Crusius, que també van ser caracteritzats en la cobertura mediàtica com a llops solitaris. Tots dos estaven actius a les plataformes de xarxes socials d’extrema dreta i havien publicat manifestos abans dels seus atacs. El manifest de Gendron parla de com es va radicalitzar al web fosc i com es va inspirar per atacar després de veure vídeos de la massacre de 51 persones de Brenton Tarrant el 2019 a dues mesquites de Christchurch, Nova Zelanda.

Gairebé una quarta part del manifest de Gendron està extreta directament del de Tarrant, que portava per títol ‘El gran reemplaçament’. Aquesta por a la substitució dels blancs, centrada al voltant de la percepció de la seva disminució demogràfica, també va ser un motiu per a Crusius. El seu manifest ret homenatge a Tarrant, abans d’explicar que el seu atac va ser “una resposta a la invasió hispànica de Texas”. El mite del llop solitari també suggereix que els extremistes són desviats anormals amb personalitats antisocials.

Mitjançant l’ús d’aquest terme, que individualitza l’extremisme, Hinton considera que els funcionaris de l’ordre públic també poden despolititzar la seva feina. En lloc de centrar-se en moviments com el nacionalisme blanc que tenen simpatitzants en els diferents nivells de govern, des dels xèrifs fins als senadors, se centren en els individus.

Aquesta comprensió proporciona una base per desenvolupar estratègies a llarg termini per evitar que extremistes com Gendron i Crusius duguin a terme atacs més violents.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

El Consell Europeu renova la llista de terroristes de la Unió Europea

El Consell ha renovat, sense canvis, l’anomenada ‘llista de terroristes de la Unió Europea’, que recull les persones, grups i entitats sotmesos a mesures restrictives per combatre el terrorisme.

Les 13 persones i 21 grups i entitats de la llista estan subjectes a la congelació dels seus fons i altres actius financers a la UE. A més, està prohibit als operadors de la UE posar a la seva disposició fons i recursos econòmics.

El Consell va establir la llista per primera vegada en aplicació de la Resolució 1373/2001 del Consell de Seguretat de l’ONU, que va seguir després dels atemptats terroristes de l’11 de setembre de 2001. Revisa la llista a intervals regulars i almenys cada sis mesos, sobre la base de la informació sobre nous fets i novetats relacionats amb les designacions.

Aquest règim de sancions és independent del règim de la Unió que implementa les resolucions del Consell de Seguretat de l’ONU 1267 (1999), 1989 (2011) i 2253 (2015) i que té com a objectiu Al-Qaida i ISIL/Daesh, i que també permet a la Unió Europea aplicar mesures restrictives, de manera autònoma, a ISIL/Daesh i Al-Qaida i a persones i entitats associades o que els donen suport.

Com s’expressa per diversos mitjans, la lluita contra el terrorisme és una prioritat de la UE. Els estats membres col·laboren estretament per prevenir atacs terroristes i garantir la seguretat dels ciutadans. Des de la Unió es treballen aspectes diversos, tals com la prevenció de la radicalització, la llista terrorista de la UE, l’intercanvi d’informació, la figura del coordinador de la lluita contra el terrorisme de la UE, accions per tallar el finançament del terrorisme, el control de les armes de foc, la digitalització de la cooperació judicial, mesures per frenar els combatents terroristes estrangers i la cooperació amb països no membres de la UE.

Després d’una sèrie d’atacs des del 2015, la Unió Europea ha anat adoptant diverses mesures per intentar aturar el terrorisme.

Tot i que la responsabilitat de lluitar contra la delinqüència i salvaguardar la seguretat recau principalment en els estats membres, els atemptats terroristes dels darrers anys han demostrat que aquesta també és una responsabilitat comuna que han d’assumir de forma conjunta. La UE contribueix a la protecció dels seus ciutadans actuant com a principal fòrum de cooperació i coordinació entre els estats membres.

La radicalització no és un fenomen nou, però s’ha convertit en una amenaça força més greu en els últims anys.

Les tecnologies de comunicació en línia han facilitat que els terroristes es comuniquin a través de les fronteres i han amplificat la propaganda terrorista i la propagació de l’extremisme.

Les autoritats competents dels estats membres tenen el poder d’emetre ordres d’eliminació als proveïdors de serveis que els poden exigir que eliminin contingut terrorista o que inhabilitin l’accés a aquest contingut en el termini d’una hora.

L’intercanvi eficaç d’informació entre les autoritats policials, judicials i d’intel·ligència dels estats membres és crucial per lluitar contra el terrorisme, rastrejar els combatents estrangers i fer front al crim organitzat.

El blanqueig de capitals i el finançament del terrorisme també són una preocupació important per al sistema financer de la UE i la seguretat dels seus ciutadans.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

Creixent preocupació a Europa per l’extremisme violent en línia

El passat 15 de desembre del 2022, la Unitat de Referència a Internet de la Unió Europea (EU IRU) a Europol va coordinar el segon Dia d’Acció de Referències (RAD) contra el contingut violent d’extrema dreta i terrorista en línia. L’acció coordinada va implicar unitats especialitzades de 14 països, inclosos 13 estats membres de la UE i un país no comunitari.

En l’operació es van detectar més de 800 articles relacionats a 34 plataformes afectades per la proliferació de continguts extremistes violents en línia.

Les autoritats participants van participar en la detecció i senyalització de contingut terrorista als proveïdors de serveis en línia i en l’avaluació de les seves respostes.

Les activitats van donar lloc a la derivació de 831 ítems a 34 plataformes afectades. Els materials referits inclouen contingut produït per organitzacions d’extrema dreta o d’altres que ho afavoreixen. També inclou continguts difosos en relació amb els atemptats terroristes motivats per l’extremisme violent. Aquests materials inclouen retransmissions en directe, manifestos, reivindicacions i celebracions d’atacs.

Amb aquesta jornada es deixa patent que l’extremisme violent és una preocupació creixent a Europa i arreu, sobretot d’ençà dels fets de Bratislava (Eslovàquia) i Buffalo (EUA).

Des del primer cop que es va organitzar el Dia d’Acció de Referències dirigit a aquest tipus de contingut en línia l’any 2021, l’amenaça que suposa l’extremisme violent i el terrorisme segueix augmentant. Els atemptats terroristes de Buffalo i Bratislava van il·lustrar una preocupant proliferació d’activitats terroristes i d’extrema dreta violentes a escala mundial. Els autors d’aquests atacs formaven part de comunitats transnacionals en línia i es van inspirar en altres extremistes i terroristes violents de la dreta. En els seus manifestos, els actors terroristes han destacat el paper fonamental de la propaganda en línia en el procés de radicalització. Això mostra com l’abús d’internet continua sent un aspecte important de la radicalització i el reclutament violent de l’extrema dreta.

Les RAD consoliden els esforços de les forces de l’ordre per fer front a la creació i difusió de propaganda extremista i terrorista violenta en línia. Durant les activitats coordinades, els participants remeten continguts vinculats a material de propaganda als proveïdors de serveis en línia, convidant-los a avaluar i eliminar els continguts que incompleixin les seves condicions de servei. I, paral·lelament, es convida les plataformes a reforçar els seus protocols de moderació per evitar aquest tipus d’abús en el futur.

Els països participants en aquesta edició van ser Txèquia, Dinamarca, França, Alemanya, Hongria, Irlanda, Itàlia, Malta, els Països Baixos, Portugal, Eslovàquia, Eslovènia, Espanya i el Regne Unit.

Cal subratllar que amb seu a la Haia, els Països Baixos, Europol dona suport als 27 estats membres de la UE en la seva lluita contra el terrorisme, la ciberdelinqüència i altres formes greus i organitzades de crim. Europol també treballa amb molts estats socis no comunitaris i organitzacions internacionals. Des de les seves diverses avaluacions d’amenaces fins a les seves activitats operatives i de recollida d’intel·ligència, Europol té les eines i els recursos que necessita per fer que el territori europeu sigui un espai més segur.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

Principi d’acord a Europa per millorar l’intercanvi d’informació en casos de terrorisme

La Presidència del Consell Europeu i els representants del Parlament Europeu han arribat a un acord provisional sobre un reglament destinat a millorar l’intercanvi d’informació digital en casos de terrorisme. El text acordat està subjecte a l’aprovació del Consell i del Parlament Europeu abans de sotmetre’s al procediment formal d’adopció.

Aquest projecte de reglament formaria part dels treballs en curs per modernitzar i digitalitzar la cooperació judicial transfronterera.

En aquest sentit, el terrorisme actual no coneix de fronteres, construeix les seves xarxes i pot preparar i perpetrar els seus atacs al si dels territoris de la Unió Europea. Per tant, per poder fer-hi front, les autoritats judicials europees han de dotar-se també d’una visió transfronterera.

El nou sistema acordat ha de permetre comprovar millor la informació i assegurar que es detecta qualsevol enllaç, independentment d’on s’hagi comès un delicte terrorista a la UE.

Actualment, els estats membres comparteixen informació amb Eurojust sobre casos relacionats amb el terrorisme a través de diversos canals. A continuació, aquesta informació s’inclou al registre judicial europeu de lluita contra el terrorisme, un sistema que actualment resulta tècnicament obsolet ja que no permet una correcta comprovació creuada de la informació.

La proposta té com a objectiu esmenar aquestes deficiències i permetre a Eurojust jugar un paper més contundent i proactiu en el suport a la coordinació i la cooperació entre les autoritats nacionals que investiguen i persegueixen els delictes de terrorisme.

D’acord amb les normes proposades, els estats membres hauran de proporcionar a Eurojust informació sobre qualsevol investigació penal relacionada amb delictes de terrorisme tan aviat com aquests casos siguin traslladats a les autoritats judicials.

Segons la proposta acordada, això suposaria:

• La creació d’un sistema modern i digital de gestió de casos que emmagatzema aquesta informació i permet contrastar-la.

• Facultaria a Eurojust per detectar millor els vincles entre les investigacions i els processos transnacionals en l’àmbit del terrorisme i per informar de manera proactiva els estats membres sobre els vincles trobats.

• La creació d’un canal de comunicació digital segur entre els estats membres i Eurojust.

Simplificaria la cooperació amb tercers països atorgant als fiscals d’enllaç adscrits a Eurojust accés al sistema de gestió dels diferents casos.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

Situació i tendències del terrorisme a la Unió Europea

Publicat recentment per Europol, l’Informe sobre la situació i tendències del terrorisme de la Unió Europea 2022 (TE-SAT) ofereix l’estudi d’intel·ligència més complet i actualitzat sobre el terrorisme a la Unió Europea.

L’informe d’Europol TE-SAT 2022 es basa en dades quantitatives proporcionades a Europol pels estats membres de la UE sobre atacs terroristes, detencions i decisions judicials dictades per delictes terroristes. Els socis d’Europol també van proporcionar informació qualitativa i valoracions valuoses que enriqueixen les conclusions de l’informe.

Les conclusions del TE-SAT 2022 confirmen que el terrorisme encara representa un perill real i actual per a la Unió Europea:

L’any 2021 es van registrar 15 atacs terroristes completats, frustrats o fallits a la Unió Europea. Els quatre atacs completats incloïen tres atacs terroristes gihadistes i un atac terrorista de l’extrema esquerra.

Les autoritats policials de la UE van detenir 388 sospitosos per delictes relacionats amb el terrorisme l’any 2021. D’aquests, més de dos terços (260) es van dur a terme després d’investigacions sobre delictes de terrorisme gihadista a Àustria, França i Espanya.

Els procediments judicials conclosos l’any 2021 van donar lloc a 423 condemnes per delictes de terrorisme.

Els actors solitaris continuen sent els principals autors dels atacs terroristes i extremistes violents a Europa. No obstant això, les trames d’atac en què participaven diversos actors també es van interrompre l’any 2021. Els individus que duen a terme atacs sols s’han associat principalment amb el terrorisme gihadista, el terrorisme de dretes i l’extremisme violent.

L’any 2021, en els atacs terroristes es va utilitzar armament que és relativament fàcil d’aconseguir i no requereix grans habilitats per al muntatge o l’ús. Les armes utilitzades en atacs a la UE l’any 2021 incloïen armes blanques, vehicles (en atacs d’impacte) i dispositius incendiaris improvisats.

D’altra banda, la propaganda terrorista difosa en línia l’any 2021 ha continuat reflectint temes relacionats amb la COVID-19. L’augment de temps passat en línia a causa de les restriccions per la pandèmia, entre altres motius, constitueix un factor de risc en el camí potencial de les persones vulnerables cap a l’extremisme.

L’extremisme violent contra la COVID-19 i l’extremisme antigovernamental, que no està afiliat a activitats terroristes i extremistes violentes tradicionals, van sorgir en alguns estats membres i països no comunitaris. Aquestes formes d’extremisme violent es van materialitzar en amenaces obertes, missatges d’odi escampats en línia i, en alguns casos, l’ús de la violència.

Els desenvolupaments geopolítics a regions clau fora de la UE influeixen en les narratives terroristes i la propaganda difosa als estats membres. L’actual amenaça terrorista per als estats membres sembla que no s’ha vist afectada directament per la presa de poder per part dels talibans a l’Afganistan. No obstant això, va augmentar l’atenció mundial a les insurreccions de motivació religiosa i, per tant, va oferir als gihadistes afiliats tant a Al-Qaeda com al grup terrorista autoproclamat Estat Islàmic (EI) oportunitats de promoure les seves pròpies argumentacions.

El TE-SAT aprofundeix en els següents tipus de terrorisme: terrorisme gihadista, terrorisme de dretes, terrorisme d’esquerres i anarquista, terrorisme etnonacionalista i separatista i altres tipus de terrorisme.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

Cal replantejar l’estratègia d’intel·ligència dels Estats Units amb el terrorisme domèstic?

Els canvis en l’amenaça terrorista percebuda poden situar els Estats Units en un punt d’inflexió. Després de dues dècades d’enfocament gairebé exclusiu en l’amenaça terrorista que representen l’organització gihadista mundial i els seus partidaris, l’esforç d’intel·ligència és ara fonamental per fer front a l’extremisme violent domèstic. Això podria requerir un replantejament de l’estratègia d’intel·ligència.

Des de l’Onze de Setembre, l’objectiu primordial de la recopilació d’intel·ligència domèstica ha estat prevenir atacs terroristes. Això significava descobrir i frustrar les trames terroristes abans que es poguessin dur a terme. La por d’altres atacs a escala 9/11 o d’escenaris terroristes encara més alarmants va fer que la prevenció fos essencial.

Una acció ràpida a l’estranger va dispersar el lideratge d’Al Qaida i un intens esforç d’intel·ligència internacional va reduir la possibilitat de nous 9/11. Els Estats Units no van patir cap altre atac terrorista a gran escala des de l’estranger. En canvi, els gihadistes de producció pròpia, inspirats en la ideologia gihadista, van dur a terme atacs de baix nivell, encara que de vegades letals. La majoria d’aquests van ser puntuals. Així mateix, la majoria de les trames i gairebé tots els atacs van implicar un sol autor, que actuava sol amb capacitats i recursos limitats.

La campanya contra els gihadistes de producció pròpia no és el model per tractar amb extremistes violents domèstics.

Les autoritats van descobrir i frustrar més del 80% de les trames gihadistes, perquè els consells de la comunitat, la informació dels informants o les dades d’Internet van posar en alerta l’FBI o la policia local. Aquells que semblaven tenir intenció de violència van ser objecte d’operacions secretes. Als vint anys posteriors a l’Onze de Setembre, els gihadistes dels Estats Units van matar un total de 105 persones, 49 en un sol tiroteig en una discoteca d’Orlando. Tot i que cada mort és tràgica, això va ser molt menys del que molts temien a l’ombra immediata de l’Onze de Setembre.

A diferència dels gihadistes, els extremistes polítics nacionals tenen una circumscripció potencial. La ideologia gihadista mai va guanyar força a les comunitats musulmanes nord-americanes. Els gihadistes estaven aïllats. En canvi, les creences que motiven els extremistes nacionals nord-americans, especialment els d’extrema dreta, són profundes en la societat nord-americana. Els informadors poden ser més difícils de contractar i les divisions polítiques podrien limitar les operacions d’intel·ligència.

La campanya legal contra l’extremisme domèstic no és un atac a les creences, ni una croada per desarrelar els sentiments antigovernamentals o acabar amb el racisme. Són qüestions d’interès nacional. La intel·ligència pot tenir com a objectiu prevenir la violència grupal.

Però sembla que la majoria de les amenaces terroristes provenen d’individus o de petites conspiracions al marge de moviments més grans. El bombardeig d’Oklahoma City de 1995 va ser dut a terme per un home i un còmplice, cap dels quals actuava en una organització més gran. La majoria dels terroristes actuals a Occident són actors solitaris motivats per ideologies extremistes, que busquen el reconeixement superant altres atacs espectaculars.

S’han implementat diversos programes destinats a identificar i dissuadir les persones que semblen estar en camí cap a la violència, però l’èxit de la intervenció minorista com a estratègia preventiva encara no està demostrat.

Les circumstàncies actuals són diferents. La prevenció de delictes violents continua sent un objectiu, però és possible que calgui moderar les expectatives. Tot i que la intel·ligència podria ser un component crític de l’estratègia antiterrorista nord-americana, hi ha raons per les quals també pot ser prudent tornar a un enfocament més tradicional centrat en la investigació de crims violents i la denúncia dels autors davant la justícia.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

Europol: nova avaluació sobre les amenaces terroristes de les organitzacions gihadistes

L’Europol ha publicat la tercera edició de l’Informe anual sobre propaganda gihadista en línia més destacada de l’any 2020.

Centrant-se en Estat Islàmic i Al-Qaida, així com en les seves branques, l’informe aborda les trajectòries d’aquests grups i com han respost a les dinàmiques canviants, intentant superar els contratemps.

Preparat per la Unitat de Referència d’Internet de la Unió Europea (EU IRU) del Centre Europeu contra el Terrorisme, aquesta avaluació de les amenaces es basa en fonts primàries, incloses les publicacions, els vídeos i els discursos d’àudio dels grups, que l’EU IRU ha recollit durant l’any 2020.

L’informe mostra que el 2020 va ser un període crític en l’evolució d’Estat Islàmic i Al-Qaida. Tots dos grups terroristes gihadistes van patir cops importants i es van haver d’adaptar a les realitats canviants per sobreviure i mantenir-se rellevants. El risc que la propaganda gihadista en línia es tradueixi en violència continua sent elevat, ja que la propaganda dels dos grups segueix reclamant atacs d’actors solitaris per part de persones que no tenen cap connexió física amb cap dels dos grups. Entre les principals conclusions cal destacar:

Estat Islàmic (EI)

• Sota un nou lideratge, EI mostra una creixent activitat insurgent als seus nuclis tradicionals i un abast global continu.

• Un any després de la derrota militar d’EI, les capacitats de producció mediàtica del grup segueixen sent limitades, afectades per la pèrdua d’infraestructures i personal. Com a resultat, la propaganda oficial d’EI va continuar disminuint el 2020.

• Avui, el grup se centra en intentar un ressorgiment a l’Iraq i ampliar la seva presència internacional potenciant encara més la seva xarxa global d’afiliats.

Al-Qaida (AQ)

• Al llarg del 2020, AQ ha resistit una sèrie de cops importants i ha perdut alguns líders destacats.

• AQ continua aprofitant els esdeveniments actuals per avançar en la seva tendència ideològica, que es presenta com a “menys extrema” en comparació amb EI.

• Al-Qaida a la península Aràbiga (AQAP) vol demostrar que encara és capaç de muntar operacions externes, fins i tot si els esdeveniments semblen suggerir un descens de les habilitats sobre el terreny.

Unitat de Referència d’Internet de la Unió Europea

L’IRU UE de l’Europol detecta i investiga contingut maliciós a Internet i a les xarxes socials. El treball de l’IRU UE no només produeix coneixements estratègics sobre el terrorisme gihadista, sinó que també proporciona informació per utilitzar-la en investigacions penals.

Aquesta Unitat està formada per un equip de més de quaranta experts amb diversos coneixements i habilitats, que van des d’experts en terrorisme d’inspiració religiosa o desenvolupadors de tecnologies de la informació i les comunicacions fins a oficials de policia especialitzats en la lluita contra el terrorisme.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

El Consell Europeu aprova conclusions sobre l’impacte de la pandèmia en la seguretat interna i l’amenaça terrorista

Pel que fa a seguretat interna, les conclusions reconeixen les amenaces i els reptes imprevisibles que la crisi suposava per al panorama de la seguretat interna. Centrant-se en un millor ús dels mitjans de cooperació existents i basant-se en les estructures establertes, el Consell:

– encoratja els estats membres a identificar solucions pràctiques per evitar dificultats en la cooperació estratègica operativa i tàctica transfronterera per fer complir la llei.

– subratlla la necessitat d’evitar la infiltració de xarxes criminals en la implementació de la UE de nova generació.

– encoratja el CEPOL i els estats membres a desenvolupar formació basada en escenaris i exercicis pràctics per garantir la preparació i la resistència a futures pandèmies i altres crisis.

– subratlla la necessitat que la Comissió doni suport a l’Europol i al laboratori d’innovació per establir un instrument comú, resistent i segur per a les comunicacions en el marc de cooperació de la policia de la UE.

– recomana als estats membres que desenvolupin i promoguin campanyes de sensibilització per als seus ciutadans per evitar l’impacte de les activitats de ciberdelinqüència, així com la desinformació i els discursos d’odi.

– anima els estats membres a compartir les millors pràctiques sobre estratègies que millorin els canals d’informació de les víctimes de delictes, com ara violència domèstica i abusos sexuals, durant situacions de tancament i crisi.

Fins ara l’impacte de la pandèmia de COVID-19 sobre l’amenaça terrorista sembla haver estat limitat. No obstant, la prolongada pandèmia pot augmentar la vulnerabilitat dels estats membres i els riscos de radicalització. La presència en línia de grups extremistes augmenta des de l’esclat de la pandèmia de COVID-19. A causa de la COVID-19, les autoritats antiterroristes han hagut de confiar cada vegada més en les capacitats en línia que dificulten la seva feina.

A mitjà i llarg termini, la pandèmia i les seves conseqüències socioeconòmiques poden resultar ser un brou de cultiu favorable per a les proclames extremistes. Alguns grups extremistes (violents) d’extrema esquerra, extrema dreta i islamistes ja han incorporat la COVID-19 a les seves argumentacions, i això podria suposar reptes de seguretat a mitjà i llarg termini. Com a conclusions, cal destacar:

– Convocar els estats membres a contribuir contínuament a l’avaluació en línia de l’amenaça terrorista proporcionant informació als organismes competents de la UE. L’INTCEN (Centre d’Intel·ligència i Situació de la UE) i Europol haurien de continuar aprofundint en la seva avaluació de l’impacte de la pandèmia en les operacions terroristes.

– Convidar els estats membres a aplicar ràpidament la regulació sobre continguts terroristes en línia i la Comissió i la unitat de referència de la UE a internet per donar suport amb la seva experiència tècnica i operativa.

– Subratllar la influència dels algoritmes i el seu paper en el foment de la radicalització com un altre punt clau que mereix atenció.

– Tenir en compte la necessitat de prestar més atenció als riscos de seguretat emergents, així com a les oportunitats, derivades de les noves tecnologies i subratllar el paper del centre d’innovació de la UE.

– Subratllar la màxima importància de continuar desenvolupant sistemes i canals VTC segurs per a l’intercanvi d’informació classificada.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

El Consell Europeu adopta noves normes sobre la difusió de continguts terroristes en línia

La Unió Europea treballa per evitar que els terroristes facin servir Internet per radicalitzar, reclutar o incitar a la violència. El Consell Europeu ha adoptat un reglament sobre la difusió de contingut terrorista en línia.

L’objectiu de la legislació és eliminar ràpidament el contingut terrorista en línia i establir un instrument comú per a tots els estats membres a aquest efecte. Les normes s’aplicaran als proveïdors de serveis que ofereixen serveis a la UE, tinguin o no el seu establiment principal als estats membres.

La radicalització i la incitació a la violència a través de les xarxes socials i les plataformes de vídeo o la transmissió en directe d’atacs són cada vegada més freqüents en els atacs terroristes recents. Amb les noves normes adoptades pel Consell, les autoritats policials disposaran d’un instrument eficaç per fer front a aquesta amenaça.

La cooperació voluntària amb els proveïdors de serveis continuarà, però la legislació proporcionarà eines addicionals perquè els estats membres puguin aplicar la retirada ràpida de contingut terrorista quan sigui necessari.

Les autoritats competents dels estats membres podran emetre ordres d’eliminació als proveïdors de serveis, eliminar el contingut terrorista o inhabilitar-ne l’accés a tots els estats membres. Els proveïdors de serveis hauran d’eliminar o desactivar l’accés al contingut en un termini d’una hora.

Els proveïdors de serveis exposats a contingut terrorista hauran de prendre mesures específiques per fer front a l’ús indegut dels seus serveis i protegir-los contra la difusió de contingut terrorista. La decisió sobre l’elecció de les mesures correspon al proveïdor de serveis.

La legislació també preveu un abast clar i una definició uniforme i clara del contingut terrorista per tal de respectar plenament els drets fonamentals. Així mateix, inclou solucions efectives tant per als usuaris el contingut dels quals s’hagi eliminat com per als proveïdors de serveis que presentin una reclamació.

L’adopció de la posició del Consell en primera lectura segueix un acord provisional sobre el text assolit entre la presidència del Consell i el Parlament Europeu el 10 de desembre de 2020. L’actuació jurídica ha de ser adoptada pel Parlament Europeu en segona lectura abans de ser publicada al Diari Oficial de la UE. El reglament entrarà en vigor el vintè dia següent a la seva publicació i començarà a aplicar-se un any després.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

Una agenda antiterrorista per a la UE: anticipar-se, prevenir, protegir i respondre

Així es desprèn de la comunicació del passat mes de desembre de 2020 de la Comissió Europea al Parlament Europeu, al Consell Europeu, al Comitè Econòmic i Social Europeu i al Comitè de les Regions sobre política antiterrorista.

El recent període d’atacs a terres europees ha servit per recordar que el terrorisme continua sent un perill real i actual. A mesura que evoluciona aquesta amenaça, també ho ha de fer la cooperació per contrarestar-la. La naturalesa transnacional de les xarxes terroristes requereix un fort enfocament col·lectiu en l’àmbit de la Unió Europea, que salvaguardi i mantingui la societat pluralista, els valors comuns i la forma de vida europea. Els i les ciutadanes tenen dret a sentir-se segurs a casa i al carrer, així com a internet. La UE té un paper clau a l’hora d’ajudar a garantir aquesta seguretat.

La UE continua en alerta terrorista. Persisteix l’amenaça gihadista o inspirada per Daesh, Al-Qaida i els seus afiliats. Les amenaces d’extremistes violents de dreta i esquerra augmenten. La naturalesa dels atacs també està canviant. La gran majoria dels atacs recents els van dur a terme individus que actuaven sols, sovint amb una preparació limitada i armes fàcilment disponibles, dirigits a espais densament concorreguts o altament simbòlics. Tot i que és probable que els atacs amb un sol actor continuïn prevalent, no es poden excloure atacs més sofisticats. La UE també ha d’estar preparada per a les amenaces de tecnologies noves i emergents, com l’ús maliciós de drons, la intel·ligència artificial i el material químic, biològic, radiològic i nuclear. La difusió d’ideologies radicals i de material d’orientació terrorista s’accelera mitjançant l’ús de propaganda en línia, i l’ús de les xarxes socials sovint esdevé una part integral del mateix atac.

En primer lloc, cal ser capaços d’anticipar millor les amenaces existents i emergents a Europa. L’intercanvi d’informació i una cultura de cooperació multidisciplinària i multinivell continuen sent claus per a una avaluació sòlida de les amenaces que pot constituir la base d’una política antiterrorista a prova de futur.

En segon lloc, cal treballar per evitar que es produeixin atacs, abordant i combatent millor la radicalització i les ideologies extremistes abans que arrelin, deixant clar que el respecte a la forma de vida europea, als seus valors democràtics i a tot el que representa no és opcional. Aquesta agenda estableix maneres de donar suport als actors locals i construir comunitats més resistents amb prioritat, en estreta coordinació amb els estats membres, tenint en compte que alguns atacs també han estat realitzats per europeus.

En tercer lloc, per protegir eficaçment els europeus, cal continuar reduint les vulnerabilitats, ja sigui en espais públics o per a les infraestructures crítiques que són essencials per al funcionament de les nostres societats i la nostra economia. És fonamental modernitzar la gestió de les fronteres externes de la UE mitjançant sistemes d’informació de la UE a gran escala nous i actualitzats, amb un suport reforçat per Frontex, i garantir controls sistemàtics a les fronteres externes de la UE. Això és necessari per tancar el que d’una altra manera seria una esquerda de seguretat a l’hora de tornar els combatents terroristes estrangers.

En quart lloc, per respondre als atacs quan es produeixin, cal aprofitar al màxim el suport operatiu que poden proporcionar les agències de la UE, com l’Europol i Eurojust, així com assegurar el marc legal adequat per portar els autors a la justícia i garantir que les víctimes rebin el suport i la protecció que necessiten.

Finalment, el compromís internacional entre els quatre pilars d’aquesta agenda, que facilita la cooperació i promou la creació de capacitats, és essencial per millorar la seguretat a la UE.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français