El Regne Unit dotarà la policia de més poders per fer front al terrorisme

L’any 2017, la Gran Bretanya va patir tres atacs terroristes. Al març, a Londres, van tenir lloc els fets del pont de Westminster i el Parlament britànic; al juny, els del pont de Londres i el Borough Market, i al maig, a Manchester, l’atac al final d’un concert de l’artista americana Ariana Grande. Aquests atemptats van causar la mort de 35 persones.

Òbviament, aquests esdeveniments continuats han obert un debat a la societat britànica sobre el procés de radicalització i sobre les mesures per detectar-la. En aquest debat, el govern britànic vol canviar el marc legislatiu per donar més poders als serveis d’intel·ligència (MI5) i a la policia per tal de prevenir nous episodis terroristes.

L’MI5 informa que hi ha més de 23.000 casos a vigilar, però que només se n’investiguen 3.000. A més, segons les dades del govern britànic, l’amenaça terrorista ha augmentat des del 2011, quan es va publicar l’estratègia contra el terrorisme.

La nova proposta governamental, segons la majoria de la premsa britànica, donarà el poder a l’MI5 per poder treballar i coordinar les actuacions amb la policia i la resta dels serveis implicats, ja sigui en l’àmbit nacional com local. L’objectiu és poder posar els sospitosos de radicalització sota supervisió.

Es vol augmentar el temps a la presó, com ja va anunciar el govern britànic, i es proposa fer un intens seguiment fins i tot quan la persona hagi complert la pena imposada. També es fa una crida a professors, metges i altres líders de la comunitat perquè informin de qualsevol sospita de radicalització que puguin detectar.

L’objectiu, segons la Ministra d’Interior, és no deixar espai per al terrorisme, impedint el reclutament per mantenir segures les famílies i la comunitat.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

 

Impacte creixent del paper de les armes de destrucció massiva en el terrorisme

Al llarg de la història moderna, les armes de destrucció massiva (ADM) han tingut un paper rellevant i la comunitat internacional ha fet molts esforços per minimitzar el risc tan elevat que suposen, ja que comporten un gran impacte polític, econòmic i de seguretat a escala global.

El col·lectiu QBRNE[1] fa referència a la col·lectivitat d’actes terroristes duts a terme amb materials químics, biològics, radioactius, nuclears i explosius. Segons apunta la Interpol, ja l’any 1994, Ossama Bin Laden, líder del grup terrorista Al-Qaeda, feia una crida als seguidors gihadistes per a l’adquisició d’ADM com a deure religiós. En la mateixa línia, els últims anys el grup terrorista Estat Islàmic ha intentat aconseguir materials químics i biològics.

El Consell de Seguretat de les Nacions Unides va donar avís del risc creixent que grups terroristes obtinguin armes de destrucció massiva durant la reunió del 28 de juny de l’any passat, en la qual es va remarcar l’ús recent d’armes químiques per part d’Estat Islàmic a Síria i l’Iraq. La Guerra de Síria, que compleix ja el seu vuitè any, ha provocat un gran impacte mediàtic i internacional a causa dels atacs indiscriminats duts a terme amb armes químiques. El terrorisme, que cada vegada té més interès a posseir aquest tipus d’armes, té per objectiu culminar un dels punts essencials que requereix la seva activitat: la propagació del terror.

Així doncs, la Interpol se serveix de tres pilars per intentar fer front a aquesta situació:

  • Intercanvi d’informació i avaluació de l’amenaça a través d’un informe mensual
  • Formació i capacitació als estats membres quant al col·lectiu QBRNE
  • Suport operatiu i d’investigació en cas d’atac o incident

La cooperació internacional es converteix en el pilar fonamental per enfrontar-se a aquest fenomen. És de vital importància per garantir l’estabilitat internacional, tenint en compte la magnitud de l’amenaça que les armes de destrucció massiva suposen, i la vocació de superació i innovació dels grups terroristes actuals.

1. El col·lectiu NBRQ fa referència a les Armes de Destrucció Massiva en la seva vessant química, biològica, radiològica i nuclear. En el fenomen terrorista s’afegeix també l’arma de tipus “Explosiva”. Les ADM són armes molt destructives i amb un gran nivell de mortalitat per a la població si aquestes s’usen.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

 

Ecoterrorisme, terrorisme ecològic o terrorisme en defensa del medi ambient

En un document d’arxiu de l’FBI que data del 12 de febrer de l’any 2002, es feia referència a un tipus d’extremisme greu protagonitzat per grups com el Front d’Alliberament Animal (ALF) i el Front d’Alliberament de la Terra (ELF). L’any 2002, s’estimava que aquests grups havien comès més de 600 actes criminals i havien causat danys superiors als 43 milions de dòlars als Estats Units en un període de sis anys. Segons el mateix document, l’ALF es va establir a la Gran Bretanya a mitjans de la dècada dels 70 i va actuar als Estats Units a finals del mateix període. L’ALF estava compromès a posar fi a l’abús i l’explotació animal mitjançant accions directes contra empreses o individus que utilitzaven els animals per a la investigació o per lucrar-se (granges, restaurants, laboratoris d’investigació animal, etc.). Posteriorment, l’any 1992, l’ELF es va fundar a Brighton (Anglaterra) i el 1993 totes dues organitzacions van declarar en un comunicat la solidaritat de les seves actuacions. Aquesta segona organització cometia actes de sabotatge i atemptats contra la propietat en aquelles indústries i entitats que, amb la seva activitat, perjudicaven el medi ambient.

L’informe anual de l’Europol sobre la situació del terrorisme documenta aquesta forma d’extremisme des de l’any 2008. El darrer informe, de l’any 2017, que recull els incidents corresponents al 2016, indica que l’activisme d’aquests grups es va concretar bàsicament en accions pacífiques i legals tant en l’espai físic com virtual. No obstant això, es van registrar diversos incidents violents deguts a la infiltració de grups anarquistes i d’extrema esquerra, que van imposar el seu modus operandi. Els incidents més destacats es van produir a Bèlgica, Alemanya i Itàlia.

Concretament a Bèlgica, activistes a favor dels drets dels animals van organitzar diverses protestes contra l’experimentació i el sacrifici d’animals sense l’ús d’anestèsia. En general, van ser actes pacífics, amb l’excepció d’algunes entrades no autoritzades a granges per filmar les condicions de vida dels animals i denunciar les situacions d’abús.

A Alemanya, grups extremistes van sabotejar cablejat de línies de ferrocarril.

A Itàlia, existeix un important moviment contra la construcció del tren d’alta velocitat (No Tav); en aquest marc, es van cometre actes de sabotatge a Bolonya i a Roma. A partir del moviment No Tav, també han sorgit altres grups d’inspiració similar com No Grandi Navi contra l’arribada de grans creuers a Venècia; el grup No Ponte contra la construcció d’un pont a l’estret de Messina i el grup No Ombrina contra les perforacions petrolieres al mar Adriàtic.

Al nostre país, no es podria parlar d’activitat ecoterrorista, encara que sí que s’han documentat episodis aïllats com l’alliberament massiu de visons a granges de cria.[1] Hi ha una sensibilització social creixent contra el maltractament animal i a favor d’estils de vida més sostenibles, que es manifesta principalment de forma pacífica; que fins ara s’ha mantingut dins els marges legalment acceptables i legítims.

[1] Vegeu també: https://www.scribd.com/document/200088143/Roba-i-esclavatge-II-Depurant-responsabilitats-sobre-la-introduccio-del-viso-america-a-Espanya-Jerusa-Villergas.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

 

Europol detecta un rol creixent de la dona en l’operativa gihadista

L’Europol recull en el seu Informe 2017 un total de 14 tendències i traça les línies generals respecte de les activitats violentes i el terrorisme en totes les seves vessants, dedicant gran part de l’informe al terrorisme de caràcter gihadista. El grau d’activitat del terrorisme gihadista a la Unió Europa segueix sent alt i l’any 2016 ha acabat amb un total de 718 persones detingudes, de les quals una de cada quatre eren dones, cosa que representa un 26% de l’activitat femenina en el terrorisme.

Les tendències actuals es mouen en un escenari on els actors poden ser dirigits o inspirats per Estat Islàmic per fer atacs preparats acuradament i de manera espontània i eficaç amb l’objectiu de crear un gran impacte. S’espera que el flux de migrants i refugiats continuï i que sigui aprofitat per Estat Islàmic. No obstant això, hi ha una disminució respecte al nombre de persones que viatgen a zones de conflicte, però hi ha un major nombre de retornats, fet que pot augmentar l’amenaça per a Europa. A més, el paper de les dones i els nens en el terrorisme de caràcter gihadista és cada vegada més representatiu.

Com en altres ocasions, Estat Islàmic va formular les regles de comportament que haurien de complir les dones basant-se particularment en la funció de tenir fills i educar-los en la ideologia del grup i també en la submissió davant els seus marits. Malgrat el tracte inferior cap a la dona, el grup ha utilitzat la seva figura com a via per incentivar l’adhesió de més combatents, i també n’ha afavorit l’evolució cap a dona combatent respecte de la participació d’aquest col·lectiu en la perpetració d’accions violentes.

L’amenaça terrorista desenvolupada per individus o grups s’inspira en propaganda i missatges gihadistes. El terrorisme gihadista se serveix de plataformes de xarxes socials i mitjans de comunicació per difondre el seu missatge, en què destaquen la revista Dabiq en el cas d’Estat Islàmic i Inspire a l’entorn d’Al-Qaeda. Aquesta última incideix sobre la importància del fet que la dona tingui prohibit participar en atacs terroristes. Durant el 2016 es va veure una gran disminució de l’activitat propagandística d’Estat Islàmic a causa de la major pressió al grup en la seva àrea d’activitat. A més, el missatge durant aquest període va canviar, substituint la retòrica de l’islam victoriós per la de la lluita contra l’aliança occidental-jueva xiïta.

La Unió Europea i, en especial, els estats membres que formen part de la coalició contra Estat Islàmic a l’Iraq i Síria es veuen amenaçats pel terrorisme internacional. Segons l’Europol, aquests països podrien ser utilitzats per al trànsit de combatents terroristes estrangers o repatriats. L’any 2016 va acabar amb 142 atacs fallits, frustrats o completats a la Unió, 47 dels quals es van materialitzar, causant la mort de 142 persones i 379 ferits, gairebé tots víctimes del terrorisme gihadista.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

La Unió Europea garanteix prou els drets dels sospitosos de terrorisme?

El mes de desembre del 2017 es va publicar un estudi sobre Polítiques i lleis de la UE i els estats membres sobre persones sospitoses de delictes relacionats amb el terrorisme, que havia estat encarregat pel Departament de polítiques del Parlament Europeu per als drets dels ciutadans i els afers constitucionals.

L’estudi presenta un resum sobre el marc legal i les polítiques de la UE i 10[1] estats membres (escollits per haver patit el terrorisme o per particularitats de la seva legislació antiterrorista) i en destaca la manca d’homogeneïtat en dues qüestions clau. La primera és que la Directiva 2017/541 ofereix una definició de “terrorisme” prou àmplia perquè els estats membres la interpretin de manera discrecional. En aquest sentit, recomana que els estats membres segueixin intercanviant punts de vista sobre aquesta definició i com s’interpreta a la pràctica.

La segona, i l’aspecte principal, és que en la majoria dels estats membres el concepte de “sospitós” engloba una gran varietat de supòsits i amb un ampli marge de drets reconeguts. Per tant, en funció del moment processal en què es trobi la persona investigada, estaria protegida, com a mínim, pels drets individuals que cada persona té abans d’estar sota sospita i, com a màxim, pels drets garantits per a les persones sobre les quals s’ha iniciat un procediment (passant per estadis intermedis, com ara els drets que corresponen a “persones d’interès” o els reconeguts a persones que han estat subjectes d’una mesura administrativa).

L’estudi recomana als estats membres regular d’una manera més clara les diferents categories de sospitosos, així com el marc legal i els drets que els corresponen per a cada supòsit. També considera que la UE hauria d’actualitzar el conjunt de drets de les persones sospitoses i incloure que el concepte de “sospitós” s’ha d’entendre de forma àmplia, de manera que qualsevol persona que comenci a ser investigada ja tingui garantit un conjunt de drets.


L’estudi també ha detectat mancances, com que en l’àmbit europeu hi ha poca informació més enllà de l’informe anual de l’Europol sobre la situació i les tendències del terrorisme a la Unió Europea. Els autors proposen fomentar des de la UE alguna iniciativa semblant a la Base de Dades Globals sobre Terrorisme, liderada pel Consorci per a l’Estudi del Terrorisme i les Respostes al Terrorisme, amb seu als EUA.

Pel que fa a l’intercanvi d’informació, destaquen que existeixen massa nivells que s’encavalquen. Així, tant als estats com a la Unió Europea hi ha diversos organismes amb competències concurrents en matèria d’informació sobre terrorisme. A més, no s’ha d’oblidar el paper dels acords bilaterals entre països i la gran quantitat de relacions informals que també generen intercanvi d’informació. Com a conseqüència d’aquests problemes, hi ha poca informació pública disponible sobre les pràctiques d’intercanvi d’informació formals i l’eficiència d’aquests mecanismes.

Com a solució, recomanen una major transparència i que les dades relacionades amb l’intercanvi d’informació siguin recollides i publicades per millorar l’eficàcia i eficiència d’aquests instruments. Si s’aconseguís aquest objectiu, amb més transparència i més informació disponible, s’obririen noves línies d’investigació en relació amb la protecció dels drets de les persones sospitoses o els mecanismes d’intercanvi d’investigació.

[1] Alemanya, Bèlgica, Espanya, França, Grècia, Itàlia, els Països Baixos, Polònia, el Regne Unit i Suècia.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

França intenta combatre l’amenaça dels vehicles ariet

En el marc de l’estratègia antiterrorista a França i, concretament, des del 2 de novembre del 2017 fins al 30 d’abril del 2018, s’articulen un seguit de mesures de vigilància, prevenció i protecció en diferents àmbits, entre els quals destaca la sensibilització davant l’amenaça de vehicles ariet.[1]

Els atacs mitjançant els vehicles ariet constitueixen un modus operandi utilitzat per part de les organitzacions terroristes. La vigilància per fer front a aquest tipus d’atac implica els actors públics i privats que gestionen parcs de vehicles (empreses de lloguer, empreses de transport de viatgers o de mercaderies). Els qui treballen en aquests àmbits han d’informar sense demora les autoritats sobre els incidents relatius als robatoris de vehicles o sobre altres comportaments sospitosos.

La Secretaria General de la Defensa i de la Seguretat Nacional (SGDSN) publica al seu web una fitxa amb recomanacions per fer front a aquesta amenaça.

Les recomanacions es fan a un triple nivell: la gestió del parc de vehicles, el personal contractat i els conductors de vehicles.

Gestió del parc de vehicles:

  • Informar el personal de les empreses que gestionen parcs de vehicles sobre els procediments de notificació.
  • Limitar la subcontractació.
  • Dotar l’empresa, les seves instal·lacions i els vehicles d’elements de seguretat adaptats.
  • Utilitzar dispositius GPS a la flota de vehicles per detectar de forma ràpida un itinerari anormal, especialment en els transports de mercaderies perilloses.
  • Informar les forces de seguretat de les situacions o fets anormals.
  • Personal contractat per les empreses de lloguer o transport:
  • Verificar la fiabilitat del personal contractat per les empreses (referències presentades).
  • Fer especial atenció al personal temporal.
  • Formar regularment el personal en matèria de seguretat.
  • Fer especial atenció als comportaments anormals i al risc de radicalització.
  • Els conductors de vehicles:
  • Fer aturades o estacionaments al més breus possible, en un lloc no aïllat i segur.
  • Fer controls visuals de les proximitats del vehicle estacionat abans d’obrir les portes.
  • Vigilar especialment les persones alienes a l’empresa.

Per ampliar informació es poden consultar els enllaços següents:

https://www.e-tlf.com/wp-content/uploads/2017/10/1030_POSTUREVIGIPIRATE.pdf

https://www.e-tlf.com/2017/10/30/posture-vigipirate-transition-2017-2018/

També l’apunt publicat l’11 d’octubre del 2017 “El Pla Vigipirate en l’estratègia antiterrorista a França”.

[1] El vehicle ariet és un automòbil que es projecta sobre la façana d’un establiment per tal de penetrar-hi i cometre un robatori. També es pot utilitzar com una arma contra una massa de persones, especialment per grups terroristes.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

Algunes mesures contra el terrorisme esdevenen permanents a França

El president de la República francesa va promulgar, el passat 30 d’octubre del 2017, la Llei 2017-1510, per reforçar la seguretat interior i lluitar contra el terrorisme. La norma va entrar en vigor l’endemà, quan va ser publicada al Diari Oficial. La conseqüència immediata va ser la finalització de l’estat d’emergència en què vivia França des del 13 de novembre del 2015. La nova llei transforma en permanents algunes mesures vigents durant l’estat d’emergència i en matisa d’altres per rebaixar l’afectació als drets dels ciutadans.

Les mesures més destacades són:

  • Establir perímetres de protecció per donar seguretat als esdeveniments o espais particularment exposats (reunions esportives, culturals…).
  • Permetre el tancament de llocs de culte que incitin o facin apologia del terrorisme o que incitin a l’odi i la discriminació.
  • Permetre a l’autoritat administrativa implementar controls i mesures de vigilància individual sobre persones que puguin suposar una amenaça especialment greu.
  • Permetre als delegats del Govern ordenar, prèvia autorització judicial, el control d’indrets freqüentats per persones vinculades amb el terrorisme.
  • Permetre la realització d’investigacions administratives sobre funcionaris amb risc de radicalització.
  • Fer controls d’identitat a zones frontereres o en un perímetre de 10 km al voltant dels aeroports i de les estacions internacionals.
  • Adaptar la llei francesa al Passenger Name Record (PNR).[1]
  • Ampliar la durada i el perímetre de control de les zones frontereres.
  • Instaurar un nou sistema legal de control de les comunicacions.
  • Crear un nou il·lícit penal: els pares que incitin els seus fills a cometre actes terroristes o a viatjar a l’estranger amb aquest objectiu poden incórrer en una pena de 15 anys de presó i multa de 225.000 €. També poden perdre la pàtria potestat.

Segons fonts oficials del Govern francès, la motivació d’aquesta reforma legal és la necessitat d’adaptar el corpus jurídic per lluitar eficaçment contra el terrorisme en el marc del dret comú i finalitzar la situació d’estat d’emergència en què vivia el país. Cal recordar que l’estat d’emergència a França estava concebut per afrontar puntualment circumstàncies excepcionals; limitava l’exercici de certes llibertats públiques, com la llibertat de reunió i de manifestació, i, finalment, donava a l’Administració poders especials sobre el dret comú.

Enllaços d’interès:
http://www.gouvernement.fr/action/renforcer-la-securite-interieure-et-la-lutte-contre-le-terrorisme

http://www.gouvernement.fr/lutte-contre-le-terrorisme-le-passenger-name-record-pnr-c-est-quoi-4433

http://www.gouvernement.fr/action/renforcer-la-securite-interieure-et-la-lutte-contre-le-terrorisme

[1] Un registre de noms de viatgers que entren o surten de l’espai francès en vaixell o avió per tal de permetre un millor control dels desplaçaments de risc.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

El Pla Vigipirate en l’estratègia antiterrorista a França

Els atacs terroristes perpetrats a França els anys 2015 i 2016 i les disposicions legislatives adoptades l’any 2016 han conduït a una revisió del pla Vigipirate per adaptar-lo a un nivell d’amenaça elevada.

Vigipirate

Vigipirate és un pla central en el marc de l’estratègia antiterrorista que implica tots els actors nacionals (l’Estat, les entitats territorials, les empreses i els ciutadans) en un context de vigilància, prevenció i protecció.

Com s’estructura el Pla?

Abasta 300 mesures, que s’apliquen a 13 àmbits d’actuació: alerta i mobilització; protecció de grans concentracions humanes en espai obert; protecció d’instal·lacions i edificis de valor simbòlic, econòmic, polític o ecològic; protecció d’instal·lacions industrials del sector químic, dels hidrocarburs o nuclear; ciberseguretat; sector aeri; sector marítim; transports terrestres; sector de la salut; protecció de la cadena alimentària; protecció de les xarxes de comunicacions, aigua, electricitat, hidrocarburs i gas; control de fronteres terrestres, fluvials i lacustres, marítimes i aèries; protecció dels residents francesos a l’exterior o dels interessos francesos a l’estranger.

Objectius del Pla

Els objectius s’orienten a un doble vessant:

  1. Desenvolupar una cultura de la vigilància i de la seguretat en el conjunt de la societat per tal de detectar les amenaces d’acció terrorista.
  2. Assegurar permanentment la protecció dels ciutadans, del territori i dels interessos de França contra l’amenaça terrorista.

Els tres nivells del Pla

La posada en marxa de cada nivell està en funció del grau de l’amenaça i resulta fàcilment identificable per un logotip visible a l’espai públic:

  1. El nivell de vigilància: és el nivell permanent de seguretat i implica implementar 100 mesures sempre actives.
  2. El nivell de seguretat reforçada − risc d’atemptat: adapta la resposta de l’Estat a una amenaça terrorista elevada o molt elevada. Es poden activar diverses mesures de seguretat addicionals que en complementen d’altres que són permanents, especialment a aeroports, estacions i espais de culte, entre d’altres. Pot ser aplicable al conjunt del territori nacional.
  3. El nivell d’urgència per atemptat: es pot activar en cas d’atemptat consumat o quan un grup terrorista identificat i no localitzat entra en acció. Aquest nivell està vigent per un temps limitat, que coincideix amb la gestió de la crisi. Permet mobilitzar recursos excepcionals i difondre informacions per protegir els ciutadans en situacions de crisi.

Els serveis d’intel·ligència avaluen l’amenaça terrorista i les seves anàlisis permeten a la Secretaria General de la Defensa i de la Seguretat Nacional (SGDSN) establir l’estratègia general de seguretat del Pla, cosa que implica implementar mesures de seguretat en el marc de grans esdeveniments nacionals; mesures de seguretat en determinades dates clau, com l’inici del curs escolar o les festes de Cap d’Any, i aplicar un dispositiu nacional de protecció d’urgència en cas d’atemptat consumat a França o a l’estranger.

Per ampliar informació podeu consultar els enllaços següents:

Faire face ensemble. Vigilance, prévention et protection face à la menace terroriste

R!sques. Prévention des risques majeurs

Adaptation du plan Vigipirate à la période estivale

Signalement de situations suspectes. Recommandations à l’usage du grand public

Plan Vigipirate. Foire aux Questions (FAQ)

Rapport d’activité 2016. Secrétariat Général de la Défense et de la Sécurité Nationale

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

 

 

Avaluació de l’acció de la UE en matèria de seguretat interior

Aquest és el novè informe mensual sobre els progressos realitzats en la construcció d’una Unió de seguretat efectiva i genuïna i estudia l’evolució dels dos pilars principals: l’abordatge del terrorisme i la delinqüència organitzada i els mitjans que els donen suport.

Avaluació de l’acció de la UE en matèria de seguretat interiorL’informe exposa les conclusions que la Comissió estudia amb l’avaluació integral de l’acció de la Unió en l’àmbit de la seguretat interior. L’avaluació examina la rellevància i l’eficàcia de les polítiques i els instruments de la UE per donar suport als països membres en la lluita contra el terrorisme i la prevenció de la radicalització, l’abordatge de la delinqüència organitzada i la lluita contra el ciberdelicte.

Quant a les mesures adoptades en l’àmbit de la UE pel que fa a la seguretat interna, l’avaluació es basa en l’anàlisi interna dels serveis de la Comissió, les enquestes realitzades amb les autoritats dels estats membres i les agències de la UE, i un diàleg inclusiu amb una àmplia gamma d’actors, inclosos el Parlament Europeu, els parlaments nacionals, la societat civil, els grups de reflexió, els acadèmics i els representants de la indústria.

Tot i que el resultat conjunt de l’avaluació global és positiu i confirma l’acceptació i la rellevància dels principals instruments de la política de seguretat de la UE, l’avaluació també identifica els desafiaments i les llacunes que impacten en la cooperació efectiva en la Unió de seguretat. Això inclou la necessitat de desenvolupar i ajustar encara més les polítiques i les eines existents per respondre a l’amenaça en evolució del terrorisme, com també destaca les conclusions del Consell Europeu del 22 al 23 de juny de 2017, el Pla d’acció del G20 per combatre el terrorisme del 7 de juliol de 2017 i la declaració de la Cimera de Taormina G74 sobre la lluita contra el terrorisme i l’extremisme violent del 26 de maig de 2017.

Aquest informe proporciona, així mateix, una actualització sobre els progressos assolits en la implementació dels fitxers prioritaris de seguretat, amb els propers passos per evitar el finançament del terrorisme a través del tràfic de béns culturals i millorar l’intercanvi d’informació a través de la interoperabilitat dels sistemes d’informació i la seva plena implementació.

Entre els principals reptes per a una política efectiva de seguretat de la UE, l’informe destaca que:

  • La implementació incompleta d’algunes polítiques i instruments de la UE a escala nacional redueixen la seva efectivitat. Cal revisar-ho.
  • La complexitat d’alguns instruments i eines de la UE fa que per a les autoritats nacionals siguin més difícils d’utilitzar.
  • Les capacitats limitades a escala nacional requereixen una agrupació més gran de recursos i coneixements sobre la UE i les sinergies en tots els àmbits polítics.
  • L’evolució de les amenaces exigeix que la UE actualitzi els seus instruments i eines.

L’avaluació integral demostra que, per a una sèrie de polítiques i instruments clau de la UE en matèria de seguretat interna, els estats membres no tenen una aplicació plena a escala nacional. En són exemples la legislació en matèria de crim organitzat o el marc Prüm per a l’intercanvi de dades d’ADN, les dades d’empremta digital i  les dades de registre de vehicles. La manca d’aplicació completa d’aquests instruments impedeix la seva eficàcia i evita que els estats membres explotin tot el seu potencial.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

Els atemptats terroristes baixen, l’amenaça es manté

L’any 2016, l’Europol va comptabilitzar 142 atemptats terroristes −sumant-hi els fallits, els frustrats i els consumats−, que van causar 142 víctimes mortals. L’activitat terrorista a la Unió Europea es concentra en vuit països: Alemanya, Bèlgica, França, Grècia, Itàlia, els Països Baixos, Espanya i el Regne Unit. La lluita contra el terrorisme, però, s’estén també a països que no han estat víctimes d’atacs, i les 1.002 detencions relacionades amb aquest àmbit, a més de als vuit països esmentats, també s’han dut a terme a Àustria, Bulgària, Dinamarca, Eslovènia, Irlanda, Polònia, la República Txeca, Romania i Suècia.

Hommage_à_Ahmed_MerabetAquestes xifres són sensiblement més baixes que les registrades durant el 2015 : 221 atacs terroristes, 151 víctimes mortals i 1.077 persones detingudes.

L’Europol diferencia les afiliacions terroristes entre: gihadistes, extrema esquerra i anarquistes, extrema dreta, separatistes, d’objectiu singular i les que no s’especifica a quin dels grups pertanyen. Els atemptats gihadistes són 13 dels 142 comptabilitzats; ara bé, han causat 135 de les 142 morts i 374 de les 379 persones ferides.[1] La majoria de les 1.002 detencions també es concentren entre els terroristes d’ideologia gihadista (718, 429 de les quals a França i 69 a Espanya). De les detencions, destaca que el Regne Unit no ha especificat l’afiliació de les 149 persones detingudes en aquest país.

El terrorisme separatista és el que, quantitativament, genera un major nombre d’incidents, amb 99 atemptats comptabilitzats durant l’any 2016. D’aquests, 76 van ser al Regne Unit, tots ells relacionats amb el terrorisme nord-irlandès. Cinc d’aquests atemptats es van produir a Espanya i corresponen a accions de sabotatge atribuïdes a Ernai (les joventuts d’Izquierda Abertzale) i a grups dissidents d’aquest moviment.

L’altra afiliació que genera més atacs és l’extrema esquerra i l’anarquisme, amb 16 atacs a Itàlia, 6 a Grècia i 5 a Espanya, dels quals destaca que no impliquen una gran planificació operativa ni l’ús de dispositius explosius improvisats (que no es consideren explosius comercials ni militars) ni d’armes de foc.

Aquestes són algunes de les informacions publicades a l’informe anual sobre la situació i les tendències del terrorisme a la Unió Europea durant l’any 2016 que ha publicat l’Europol el juny del 2017.

[1] El recompte de ferits resulta confús, ja que en el cos del document, quan s’expliquen els atemptats de Niça, Berlín i Brussel·les, es comptabilitzen, respectivament, 201, 56 i 340 ferits, xifra que, sense sumar-hi la dels altres atemptats menys greus, ja supera la dels 374 destacats.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français