El Consell Europeu adopta noves normes sobre la difusió de continguts terroristes en línia

La Unió Europea treballa per evitar que els terroristes facin servir Internet per radicalitzar, reclutar o incitar a la violència. El Consell Europeu ha adoptat un reglament sobre la difusió de contingut terrorista en línia.

L’objectiu de la legislació és eliminar ràpidament el contingut terrorista en línia i establir un instrument comú per a tots els estats membres a aquest efecte. Les normes s’aplicaran als proveïdors de serveis que ofereixen serveis a la UE, tinguin o no el seu establiment principal als estats membres.

La radicalització i la incitació a la violència a través de les xarxes socials i les plataformes de vídeo o la transmissió en directe d’atacs són cada vegada més freqüents en els atacs terroristes recents. Amb les noves normes adoptades pel Consell, les autoritats policials disposaran d’un instrument eficaç per fer front a aquesta amenaça.

La cooperació voluntària amb els proveïdors de serveis continuarà, però la legislació proporcionarà eines addicionals perquè els estats membres puguin aplicar la retirada ràpida de contingut terrorista quan sigui necessari.

Les autoritats competents dels estats membres podran emetre ordres d’eliminació als proveïdors de serveis, eliminar el contingut terrorista o inhabilitar-ne l’accés a tots els estats membres. Els proveïdors de serveis hauran d’eliminar o desactivar l’accés al contingut en un termini d’una hora.

Els proveïdors de serveis exposats a contingut terrorista hauran de prendre mesures específiques per fer front a l’ús indegut dels seus serveis i protegir-los contra la difusió de contingut terrorista. La decisió sobre l’elecció de les mesures correspon al proveïdor de serveis.

La legislació també preveu un abast clar i una definició uniforme i clara del contingut terrorista per tal de respectar plenament els drets fonamentals. Així mateix, inclou solucions efectives tant per als usuaris el contingut dels quals s’hagi eliminat com per als proveïdors de serveis que presentin una reclamació.

L’adopció de la posició del Consell en primera lectura segueix un acord provisional sobre el text assolit entre la presidència del Consell i el Parlament Europeu el 10 de desembre de 2020. L’actuació jurídica ha de ser adoptada pel Parlament Europeu en segona lectura abans de ser publicada al Diari Oficial de la UE. El reglament entrarà en vigor el vintè dia següent a la seva publicació i començarà a aplicar-se un any després.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

Una agenda antiterrorista per a la UE: anticipar-se, prevenir, protegir i respondre

Així es desprèn de la comunicació del passat mes de desembre de 2020 de la Comissió Europea al Parlament Europeu, al Consell Europeu, al Comitè Econòmic i Social Europeu i al Comitè de les Regions sobre política antiterrorista.

El recent període d’atacs a terres europees ha servit per recordar que el terrorisme continua sent un perill real i actual. A mesura que evoluciona aquesta amenaça, també ho ha de fer la cooperació per contrarestar-la. La naturalesa transnacional de les xarxes terroristes requereix un fort enfocament col·lectiu en l’àmbit de la Unió Europea, que salvaguardi i mantingui la societat pluralista, els valors comuns i la forma de vida europea. Els i les ciutadanes tenen dret a sentir-se segurs a casa i al carrer, així com a internet. La UE té un paper clau a l’hora d’ajudar a garantir aquesta seguretat.

La UE continua en alerta terrorista. Persisteix l’amenaça gihadista o inspirada per Daesh, Al-Qaida i els seus afiliats. Les amenaces d’extremistes violents de dreta i esquerra augmenten. La naturalesa dels atacs també està canviant. La gran majoria dels atacs recents els van dur a terme individus que actuaven sols, sovint amb una preparació limitada i armes fàcilment disponibles, dirigits a espais densament concorreguts o altament simbòlics. Tot i que és probable que els atacs amb un sol actor continuïn prevalent, no es poden excloure atacs més sofisticats. La UE també ha d’estar preparada per a les amenaces de tecnologies noves i emergents, com l’ús maliciós de drons, la intel·ligència artificial i el material químic, biològic, radiològic i nuclear. La difusió d’ideologies radicals i de material d’orientació terrorista s’accelera mitjançant l’ús de propaganda en línia, i l’ús de les xarxes socials sovint esdevé una part integral del mateix atac.

En primer lloc, cal ser capaços d’anticipar millor les amenaces existents i emergents a Europa. L’intercanvi d’informació i una cultura de cooperació multidisciplinària i multinivell continuen sent claus per a una avaluació sòlida de les amenaces que pot constituir la base d’una política antiterrorista a prova de futur.

En segon lloc, cal treballar per evitar que es produeixin atacs, abordant i combatent millor la radicalització i les ideologies extremistes abans que arrelin, deixant clar que el respecte a la forma de vida europea, als seus valors democràtics i a tot el que representa no és opcional. Aquesta agenda estableix maneres de donar suport als actors locals i construir comunitats més resistents amb prioritat, en estreta coordinació amb els estats membres, tenint en compte que alguns atacs també han estat realitzats per europeus.

En tercer lloc, per protegir eficaçment els europeus, cal continuar reduint les vulnerabilitats, ja sigui en espais públics o per a les infraestructures crítiques que són essencials per al funcionament de les nostres societats i la nostra economia. És fonamental modernitzar la gestió de les fronteres externes de la UE mitjançant sistemes d’informació de la UE a gran escala nous i actualitzats, amb un suport reforçat per Frontex, i garantir controls sistemàtics a les fronteres externes de la UE. Això és necessari per tancar el que d’una altra manera seria una esquerda de seguretat a l’hora de tornar els combatents terroristes estrangers.

En quart lloc, per respondre als atacs quan es produeixin, cal aprofitar al màxim el suport operatiu que poden proporcionar les agències de la UE, com l’Europol i Eurojust, així com assegurar el marc legal adequat per portar els autors a la justícia i garantir que les víctimes rebin el suport i la protecció que necessiten.

Finalment, el compromís internacional entre els quatre pilars d’aquesta agenda, que facilita la cooperació i promou la creació de capacitats, és essencial per millorar la seguretat a la UE.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

Situació i tendències del terrorisme a la Unió Europea 2020

Europol ha publicat l’informe (TE-SAT) 2020, que proporciona una visió general dels incidents i desenvolupaments pel que fa al terrorisme a la Unió Europea l’any 2019.

Deu persones van morir a conseqüència d’atacs terroristes a la UE i 27 van resultar ferides. Totes les morts i les 26 persones ferides van ser el resultat d’atacs gihadistes. Només una persona va resultar ferida en un atac terrorista provinent de sectors de la ultradreta. A més d’aquests atacs terroristes, Alemanya va denunciar dos atacs extremistes violents importants que van matar tres persones i van ferir-ne diverses més. Fora de la UE, 17 civils dels estats membres de la UE van morir en un atac terrorista (a Sri Lanka el 21 d’abril de 2019).

L’any 2019, 1.004 persones van ser arrestades com a sospitoses de delictes relacionats amb el terrorisme a 19 estats membres de la Unió Europea, a països com Bèlgica, França, Itàlia, Espanya i el Regne Unit, que són els que van registrar les xifres més elevades. El nombre global de detinguts va disminuir lleugerament per segon any consecutiu, però les xifres mostren que el terrorisme es manté geogràficament estès a tota la UE.

Els estats membres de la Unió Europea van informar que les persones empresonades per delictes terroristes i els presos que es radicalitzen a la presó representen una amenaça tant durant l’empresonament com després de l’alliberament. El 2019, l’atac fallit del 5 de març a una presó francesa, l’atac frustrat del 23 de juliol contra els guàrdies de presons a França i l’atac del 29 de novembre a Londres d’un presoner posat en llibertat recentment són indicatius de l’amenaça. França va informar que més de 500 condemnats terroristes viuen a presons franceses juntament amb 900 individus radicalitzats. Entre mitjans del 2018 i finals del 2019, es van frustrar un total de quatre atacs a les presons franceses.

El nombre total d’incidents relacionats amb el gihadisme a la UE va disminuir lleugerament (21 el 2019 i 24 el 2018), però va continuar estant geogràficament estès. Vuit estats membres de la UE van patir atacs terroristes gihadistes consumats, fracassats o frustrats, el mateix nombre que l’any 2018.

Com en anys anteriors, els atacs especificats com a terrorisme etnonacionalista  van representar la proporció més gran (57 de 119) de tots els atacs terroristes. El seu nombre va disminuir en comparació amb l’any 2018 (83).

El 2019, gairebé la meitat de tots els atacs que va inspirar el gihadisme van comportar l’ús d’explosius. Els terroristes tenien com a objectiu principal atemptar contra civils i llocs de concentració massiva. Tots els atemptats gihadistes van fracassar o van ser frustrats per les autoritats.

A la Unió Europea, hi ha poques evidències d’un nexe sistemàtic entre la delinqüència i el terrorisme. Els delinqüents i els terroristes conviuen en determinades zones marginades, dins de les mateixes estructures familiars o a la presó, permetent així contactes i cooperació basada en transaccions. No obstant això, s’observa que els criminals desconfien dels sospitosos de terrorisme que criden l’atenció sobre les seves activitats. Els delinqüents qualificats són atractius reclutes per als grups terroristes.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

Informe sobre la situació del terrorisme l’any 2019 a la Unió Europea

363.- baixaEuropol ha publicat recentment un informe sobre la situació del terrorisme a la Unió Europea que inclou xifres i tendències sobre atemptats, atacs i detencions de presumptes terroristes durant l’any 2019 a la UE.

Com a conseqüència d’aquestes activitats terroristes:

  • Es van produir un total de 119 atacs, tant fallits com finalitzats, denunciats per 13 estats membres de la UE.
  • Van ser detingudes 1.004 persones per delictes relacionats amb el terrorisme en 19 estats membres.
  • Els països amb un nombre més elevat de detencions van ser Bèlgica, França, Itàlia, Espanya i el Regne Unit.
  • Deu persones van morir i 27 van resultar ferides en atemptats terroristes a la UE durant l’any 2019. Gairebé tots ho van ser per atacs gihadistes, tot i que aquest tipus de terrorisme continua la seva tendència a la baixa.
  • La situació a les zones de conflicte fora d’Europa va continuar afectant la situació del terrorisme gihadista a Europa.

L’any 2019 es van observar diversos casos de finançament pel retorn de combatents terroristes estrangers, tot i que el finançament de grups terroristes fora d’Europa va disminuir en comparació amb anys anteriors.

L’informe focalitza l’atenció en els atacs terroristes provinents de l’extrema dreta, que van augmentar en el darrer període, i van passar d’un l’any 2018 a sis el 2019. El document destaca que els atacs de Christchurch (Nova Zelanda), Poway (EUA), El Paso (EUA), Baerum (Noruega) i Halle (Alemanya) van formar part d’una onada d’incidents violents arreu del món, els autors dels quals formaven part de comunitats transnacionals similars, en xarxa i inspirats els uns en els altres.

A partir d’aquí, l’informe explica que els extremistes violents d’ultradreta mantenen vincles internacionals mitjançant, per exemple, la participació en concerts o altres tipus d’esdeveniments.

Pel que fa als atacs terroristes d’extrema esquerra i de caire anarquista, van ser similars als dels anys 2016 i 2017, després de la disminució de l’any 2018. Tots els atacs van tenir lloc a Grècia, Itàlia o Espanya. Respecte de les detencions per presumpta activitat terrorista d’extrema esquerra, l’any 2018 n’hi va haver 34, mentre que el 2019 es van triplicar fins a les 111, sobretot per detencions a Itàlia. Els explosius utilitzats per aquests grups estaven elaborats per material de fàcil accés.

L’ús d’armes de foc i explosius va continuar prevalent en els atacs terroristes de caire separatista i en els atacs violents inspirats per ideologies d’extrema dreta.

Les mesures preses per les plataformes de xarxes socials per combatre la difusió de la propaganda terrorista van portar alguns grups a tornar a usar fórmules tradicionals de comunicació en línia. Els sospitosos detinguts per propaganda terrorista a Europa tenien de vegades una llarga participació en activitats gihadistes.

A la UE hi ha poques proves que suggereixin que existeix un nexe entre el crim organitzat i el terrorisme de forma sistemàtica i formalitzada. Malgrat això, hi ha indicis de certes transaccions de delinqüents i extremistes de baix nivell, que sovint se solapen socialment en zones marginades.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

 

Continua el descens de les víctimes de terrorisme, però creixen l’extrema dreta i els talibans

335.- Alpini_ISAFL’Institute for Economics & Peace ha publicat l’índex global de terrorisme (amb dades fins l’any 2018). Es confirma el descens de víctimes mortals iniciat l’any 2014 (màxim històric) i acumula un 52% de reducció en el nombre de víctimes. Concretament el darrer any, el 2018, s’experimentà una reducció del 15,2% del nombre de víctimes mortals, amb un total de 15.952. Entre el 1970 i el 2017 s’havien comptabilitzat prop de 170.000 víctimes per atacs terroristes. En contraposició, el nombre de països que han tingut com a mínim una víctima mortal ha pujat lleugerament fins a 71 (dos més que l’any anterior).

La reducció global ve donada, sobretot, per les derrotes infligides a l’Estat Islàmic (ISIL), que ha passat de tenir 70.000 efectius a l’Iraq i Síria l’any 2014 a només 18.000 l’any 2018. Això ha comportat que els seus atacs s’han reduït un  63% i els morts consegüents un 69%. Els bombardejos de l’aviació dels Estats Units d’Amèrica a posicions d’Al-Shabaab (Somàlia) també hi han contribuït. En canvi, tot i els èxits en la lluita contra Boko-Haram (Nigèria), el país continua sent el tercer del món en nombre d’incidents terroristes, amb un total de 8.567 durant l’any 2018, i un increment de més de cent morts per aquest motiu en relació amb l’any anterior. L’activitat dels extremistes Fulanis en sembla haver estat la causa.

La regió que presenta el nombre més gran de morts és el Sud de l’Àsia, amb l’Afganistan alçant-se en primer lloc amb 9.603 atacs i 7.379 morts l’any 2018 (xifra que significa un increment del 59%). La majoria d’aquests morts s’atribueix a l’activitat creixent dels grups talibans, que compensen amb escreix el descens de les morts causades per ISIL. L’Iraq baixa al segon lloc, ja que el retrocés d’ISIL fa disminuir notablement el nombre de defuncions.

A Europa disminueix, per segon any consecutiu, el nombre de morts, que passa d’estar per sobre de 200 l’any 2017 a només 62 l’any 2018. El nombre d’incidents terroristes també es va reduir un 40%, amb un total de 245, la xifra més baixa des del 2014.

L’altra notícia rellevant d’aquest informe és la confirmació del creixement del terrorisme d’extrema dreta iniciat l’any 2014. Tot i que el nombre absolut d’atacs terroristes d’extrema dreta encara és baix en comparació amb els causats per altres tipus de grups terroristes, a l’Amèrica del Nord, l’Oest d’Europa i Oceania, els atacs terroristes d’extrema dreta s’han incrementat un 320% els darrers cinc anys. L’any 2018, les víctimes d’aquests atacs van pujar a 26 (11 l’any anterior). L’any 2019, fins el mes de setembre, ja s’havien produït 77 decessos. Per tant, la corba ascendent és notable i molt preocupant. Els autors més habituals (més del 60%) d’aquest tipus d’atac acostumen a ser persones individuals sense afiliació a cap grup específic.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

Més complexitat en l’amenaça terrorista l’any 2018

El fenomen terrorista ha continuat representant una amenaça de seguretat important per a la Unió Europea durant l’any 2018. Així es desprèn del darrer informe publicat per Europol –Europol’s 2019 EU Terrorism Situation and Trend Report (TE-SAT)–, que considera que el nivell d’amenaça terrorista no ha disminuït, sinó que aquesta ha esdevingut més complexa.

En el total d’atacs terroristes van morir tretze persones i unes desenes van resultar ferides. Amb aquestes xifres i en comparació amb el 2017, el nombre d’atacs i de víctimes es va reduir significativament tot i que va augmentar la xifra de grups terroristes investigats i detinguts a la UE.

L’Informe de tendències de la UE sobre la situació i evolució del terrorisme l’any 2018 és un document sol·licitat pel Parlament Europeu que proporciona una visió concisa de la naturalesa de l’amenaça terrorista a què s’enfronta la UE.

Entre les principals tendències que destaca el document trobem:

–       Tots els atacs terroristes van ser de naturalesa gihadista, comesos per individus sols i contra civils.

–       Els problemes de salut mental d’alguns autors van contribuir a la complexitat del fenomen. Els atacs gihadistes es van dur a terme emprant armes de foc o armes no sofisticades i de fàcil accés, com ara ganivets.

–       El nivell d’amenaça terrorista a tota la UE continua essent elevat, entre altres coses, pel nombre significatiu d’atacs frustrats i pels 16 grups terroristes gihadistes detinguts.

–       Tres grups terroristes interceptats per la policia el 2018 tenien la intenció, entre d’altres, de produir i/o utilitzar explosius i materials químics o biològics. També es va detectar un increment de l’ús de barreges pirotècniques per produir artefactes explosius.

–       Augment generalitzat de la propaganda i les amenaces terroristes d’NBQ.

–       Mentre que els menors d’edat són essencialment víctimes, hi ha preocupació entre els estats membres de la UE per si poden haver estat exposats a l’adoctrinament i la formació i, per tant, esdevenir una amenaça potencial.

–       Existeix preocupació perquè persones amb antecedents penals o empresonades siguin vulnerables a l’adoctrinament i puguin participar  en activitats terroristes.

–       Els estats membres de la UE consideren probable que la disminució del control territorial d’Estat Islàmic sigui substituïda per un augment dels esforços d’Al Qaida per recuperar el poder i la influència.

–       Mentre que la propaganda en línia es mantenia tecnològicament avançada i els pirates informàtics semblen tenir coneixements sobre les eines de comunicació xifrades, les capacitats i tècniques dels atacs cibernètics dels grups eren rudimentàries.

–       Durant l’any 2018, no va sorgir cap grup terrorista amb capacitat demostrada per dur a terme atacs cibernètics efectius.

–       L’Informe també ofereix una visió general de la situació terrorista fora de la UE, incloses zones en conflicte com l’Afganistan, l’Iraq, Líbia o Síria.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

 

El tràfic de drogues continua sent una de les principals fonts de finançament del terrorisme

Per a Occident, una de les amenaces principals del món actual en termes de seguretat és el terrorisme, un fenomen global que no pot ser controlat únicament a escala nacional, sinó que requereix la cooperació dels governs i cossos de seguretat dels diversos països afectats. Una de les altres grans amenaces és el tràfic de drogues, que, com la primera, requereix un grau elevat de col·laboració per establir unes polítiques i legislació comunes.

Totes dues amenaces estan profundament relacionades. Tradicionalment, el tràfic de drogues ha estat una de les principals fonts de finançament per als grups armats no estatals i grups terroristes. Així ho confirma el recent estudi World Atlas of Illicit Flows (2018), fruit de la col·laboració entre la Interpol, la RHIPTO i la Global Iniciative against Transnational Organized Crime. Tal com indica l’estudi, un 4% del total dels fluxos il·legals acaben en mans d’organitzacions terroristes.

Segons el document, tot i que els crims contra el medi ambient (tràfic de carbó i petroli, explotació minera il·legal, explotació forestal il·legal i tràfic d’animals) han passat a representar la primera font de finançament dels grups terroristes (un 38% del total), el tràfic continua sent la font principal si considerem les mediambientals com a activitats independents. S’estima que els ingressos dels set principals grups terroristes i els grups rebels de la República Democràtica del Congo són d’uns 1.160 milions de dòlars, el 28% dels quals (330 milions de dòlars) prové d’activitats relacionades amb les drogues. Les dues organitzacions que tradicionalment s’han lucrat més del tràfic de drogues són els talibans, amb el cultiu d’opi i el tràfic d’heroïna, i les FARC, amb la cocaïna.

En el cas dels talibans, operatius a l’Afganistan, el cultiu d’opi ha estat tradicionalment una font important de finançament. Segons les dades actuals, ingressen anualment entre 75 i 95 milions de dòlars, 22,9 milions de dòlars dels quals, aproximadament, provenen de les activitats relacionades amb el cultiu d’opi, d’on s’extreu morfina i a partir de la qual es produeix heroïna. L’heroïna produïda a l’Afganistan representa unes tres quartes parts de la producció total i serveix per abastir tot el mercat mundial. A Europa, el mercat de l’heroïna és el segon mercat de droga més important pel que fa als diners que mou, uns 6,8 bilions d’euros l’any.

Durant els seus inicis, les Forces Armades Revolucionàries de Colòmbia, conegudes com a FARC, consideraven el cultiu de droga (cocaïna i cànnabis) una activitat contrarevolucionària. El 1981, però, la seva política va canviar davant la por de posar-se als camperols locals en contra i l’evident augment de finançament que el tràfic de drogues suposaria, arribant a controlar fins al 70% de les zones on es produïa la cocaïna i convertint-se, així, en l’actor principal en el tràfic de cocaïna al país. Segons InSight Crime, una fundació dedicada a l’estudi del crim organitzat al Carib i l’Amèrica Llatina, les FARC tenien, el 2015-2016, béns pel valor de 580 milions de dòlars, la majoria dels quals (267 milions de dòlars) provinents d’activitats relacionades amb les drogues i la mineria il·legal. Tot i que el 2017 van iniciar-se els acords de pau entre el govern i les FARC, una part dels seus membres no va acceptar-los i es va organitzar en grups dissidents. Un d’aquests, l’anomenat Bloc Est (o Oriental), ha passat a controlar una part important del tràfic de cocaïna al país.

Segons el mateix World Atlas, des del 2015 s’està notant un creixement de l’ús de dues drogues per part dels membres d’Estat Islàmic: el tramadol i la fenetilamina. El primer és un opioide amb funció analgèsica i la segona un psicoestimulant. Aquestes drogues es troben sobretot a Síria i l’Iraq, però amb presència també a la zona transsahariana (Mali, el Níger, Nigèria, el Txad i Líbia). Estat Islàmic és qui s’encarrega del tràfic i la venda d’aquestes dues substàncies, tant als seus combatents com als qui no ho són.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

 

“Nadia”: El teatre com a arma per combatre la radicalització entre els joves

Nadia - Théâtre de LiègeObra de teatre escrita pel dramaturg holandès Daniël Van Klaveren, Nadia representa la història de dues adolescents de quinze anys que, com altres noies de la seva edat, passen una bona part del temps connectades a internet. Una d’elles, la Nadia, és seduïda pel discurs d’un lloctinent del Daesh i inicia un procés de transformació personal que provoca la confrontació amb la seva millor amiga. L’obra reprodueix els darrers dies de vida de la Nadia abans de viatjar cap al Califat.

Les actrius es traslladen a les escoles de secundària per representar aquesta història amb la pretensió de sensibilitzar els joves sobre els perills de la radicalització i la pèrdua d’identitat, així com sobre els reptes que planteja la cerca de la pròpia identitat.

Nadia és el resultat d’un projecte de col·laboració teatral entre cinc companyies[1] europees. Aquest espectacle, amb diferents versions, es va estrenar a diverses ciutats europees al llarg de l’any 2017. És una experiència de col·laboració pedagògica que permet la connexió en línia de joves europeus per explorar conjuntament els processos de radicalització, la injustícia social, el sentiment de pertinença i el que significa ser jove en la societat contemporània.

La ciutat de Lieja va participar en aquesta iniciativa pedagògica de naturalesa artística a través del Teatre de Lieja. Altres accions pedagògiques adreçades especialment al col·lectiu dels joves en aquesta ciutat són les següents:

  • El film d’animació TORU, concebut i realitzat per adolescents per suscitar la reflexió crítica i la llibertat de pensament, i desxifrar els mecanismes de manipulació i les causes lligades als moviments extremistes o sectaris.
  • La implantació de la pedagogia activa anomenada “BOUNCE-Youth resilience”. L’objectiu és reforçar l’autoestima, la capacitat d’autoafirmació i de relació entre els joves per estimular la resistència a les idees extremistes que condueixen a la violència.
  • “El camí de la democràcia i de les llibertats” és un circuit urbà per set espais simbòlics de la ciutat de Lieja. Aquest itinerari destaca els valors de la tolerància, de la democràcia, de les llibertats i la pau; també promou els valors ciutadans que són fonamentals en la convivència.

Aquesta iniciativa pedagògica i artística és una expressió més de com es pot contribuir a la prevenció de la radicalització violenta des de l’àmbit educatiu, social i cultural per tal de reforçar la resiliència entre els grups vulnerables.

Enllaços d’interès:

[1] Nadia és una coproducció de la Fondazione Teatro Due Parma (Itàlia), el Staatstheater Braunschweig (Alemanya), el Norske Teatret Oslo (Noruega), el Théâtre de Liège (Bèlgica) i el Toneelmarkerij Amsterdam (Països Baixos).

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

L’amenaça terrorista a la UE continua sent elevada

L’any 2017, 68 persones van perdre la vida com a conseqüència d’atacs terroristes a la Unió Europea. Tot i que el nombre de baixes va disminuir l’any passat respecte del 2016, el nombre d’atacs a Europa va augmentar. L’Informe 2018 sobre la situació i la tendència del terrorisme (TE-SAT) elaborat per l’Europol proporciona una visió general del caràcter de l’amenaça terrorista que afronta la UE el 2017.

Nou estats membres de la UE van informar d’un total de 205 atacs terroristes frustrats, fallits i consumats el 2017 (2016: 142). Es tracta d’un increment del 45% respecte del 2016 i d’un canvi de la tendència a la baixa que va començar el 2014.

Aquests atacs van matar 68 persones i van deixar 844 ferits. Gairebé totes les baixes (62) van ser resultat d’atacs terroristes gihadistes. El nombre d’atacs terroristes gihadistes va créixer de 13 el 2016 a 33 el 2017.

975 individus van ser arrestats a la UE per delictes relacionats amb el terrorisme (2016: 1.002). La majoria d’aquestes detencions estaven relacionades amb el terrorisme gihadista: sospitosos de participar en activitats d’algun grup terrorista, de planificar i preparar atacs, i de portar a terme activitats de facilitació com difondre propaganda, reclutar i finançar el terrorisme.

L’informe destaca algunes de les tendències principals:

  • Els atemptats recents a mans dels terroristes gihadistes han seguit tres vies diferents:
  • La preferència per atacar persones, en comptes d’altres objectius, per provocar una resposta emocional del públic en general (París, maig del 2018; Barcelona, ​​agost del 2017)
  • Atacs a símbols d’autoritats (Lieja, maig del 2018; Trèbes, març del 2018)
  • Atacs a símbols d’estil de vida occidentals (Manchester, maig del 2017)
  • Els nous atemptats a la UE per part dels terroristes gihadistes que segueixen algun d’aquests patrons, o una combinació d’aquests, són molt probables.
  • A més de l’augment dels atacs gihadistes, la preparació i execució s’han tornat menys sofisticats.
  • Sovint els terroristes gihadistes són actors solitaris, ja sigui preparant-se a si mateixos o facilitats pel seu entorn més immediat.
  • No obstant això, la propaganda en línia i la creació de nodes a través de les xarxes socials són encara mitjans essencials per reclutar, radicalitzar i recaptar diners. El coneixement sovint rudimentari de l’Islam fa que els atacants potencials siguin vulnerables a la influència i la manipulació.
  • Els atacs gihadistes recents van ser comesos principalment per terroristes domèstics, radicalitzats sense haver viatjat per unir-se a un grup terrorista a l’estranger. Entre la gran varietat d’atacants, alguns van ser coneguts per la policia, però no per activitats terroristes, i la majoria no tenien vincles directes amb cap organització gihadista.
  • La degradació de les anomenades “estructures organitzatives de l’Estat Islàmic” (IS) no implica una reducció de l’amenaça del terrorisme gihadista. Les activitats terroristes a la UE ordenades, guiades o inspirades per IS, Al-Qaida o altres organitzacions gihadistes continuen sent una possibilitat real.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

La UE lluita contra les amenaces híbrides

La Unió Europea ha d’afrontar greus amenaces, com la radicalització violenta, els atacs químics, els ciberatacs o les campanyes de desinformació. Totes tenen com a comú denominador desestabilitzar i posar en perill la nostra societat, però també minar els valors fonamentals de la UE.

Les amenaces híbrides són aquelles activitats, militars o no, que utilitzen mitjans més o menys convencionals i que provenen d’actors estatals o aliens a l’Estat amb la pretensió d’aconseguir uns objectius polítics específics. Són multidimensionals, combinen mesures coercitives i subversives tot utilitzant eines i tàctiques de diferent tipus. Aquestes amenaces s’orienten a les vulnerabilitats crítiques i pretenen crear confusió per dificultar una presa de decisions eficaç.

Els atacs híbrids poden adoptar formes diferents. Els ciberatacs a sistemes crítics d’informació mitjançant la interrupció de serveis crítics, la debilitació de la confiança en les institucions governamentals i l’aprofundiment de les divisions socials en són alguns exemples. Les amenaces químiques, biològiques, radiològiques i nuclears distribuïdes per mitjans no convencionals es consideren dins d’una categoria pròpia com a conseqüència del dany potencial que poden causar.

Davant d’aquesta situació, la UE ha de millorar la capacitat per detectar en una fase primerenca les activitats malicioses i ha d’augmentar la capacitat de resiliència de les infraestructures crítiques, de les societats i de les institucions. La lluita contra les amenaces híbrides requereix l’acció ferma dels estats membres, així com l’estreta col·laboració amb els països socis i l’OTAN. Tot això resulta fonamental per millorar la capacitat de resistència i de recuperació davant dels atacs.

L’any 2015 es van identificar 22 àrees d’actuació, que abasten des de la sensibilització fins al foment de la resiliència. Algunes d’aquestes actuacions van ser les següents:

  • Crear un organisme que reculli informació i intel·ligència dels estats membres per informar els responsables de la presa de decisions.
  • Crear a Hèlsinki un Centre Europeu d’Excel·lència contra les amenaces híbrides per a la recerca i l’anàlisi que formi els estats de la UE i els aliats de l’OTAN.
  • Realitzar una comunicació estratègica i proactiva i fer el seguiment dels mitjans de comunicació per contrarestar les notícies falses.
  • Incrementar la resiliència en el sector energètic tot diversificant les fonts i rutes energètiques i promoure estàndards de seguretat.
  • Preparar simulacres de protecció civil per avaluar el grau de preparació en situacions de crisi.
  • Fer un abordatge de la desinformació en línia per a una internet més segura, prevenir les interferències a les eleccions i proporcionar una millor informació de la UE i de les seves polítiques.

Alguns reptes pendents apunten cap a la necessitat de millorar la detecció primerenca de les amenaces híbrides i incrementar les mesures contra les campanyes de desinformació; detectar activitats malicioses i el seu origen dins o fora de la UE, i comprendre la vinculació entre esdeveniments aparentment no relacionats. També cal millorar la preparació davant d’atacs químics, biològics, radiològics i nuclears, així com reforçar les mesures de ciberseguretat i contraintel·ligència.

Enllaços d’interès:

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français