Etiqueta: Terrorisme

Geopolítica de les places urbanes a l’espai quotidià de Berlín

Notes de seguretatDeixa un comentari

Un article de Katharina Ciax i Simon Runkel analitza com les polítiques de seguretat i antiterrorisme transformen no només la configuració física dels espais urbans, sinó també la seva dimensió emocional i perceptiva. El cas d’estudi és la Breitscheidplatz de Berlín, escenari de l’atemptat amb vehicle durant el mercat de Nadal de l’any 2016.

Els autors parteixen d’una idea clau: la seguretat s’implementa amb infraestructures i presència policial, però també produeix una atmosfera afectiva que modifica la manera com les persones experimenten l’espai públic. Això connecta amb el camp de la geopolítica urbana quotidiana, que estudia de quina manera els grans discursos sobre seguretat global es materialitzen en espais concrets, com són carrers i places.

Abans de l’atemptat, la Breitscheidplatz era un espai caracteritzat pel flux constant de persones, envoltat d’eixos comercials i proper a l’estació Bahnhof Zoo. Tot i que ja hi havia pràctiques de control i vigilància des dels anys noranta del segle passat—especialment vinculades a la criminalització de determinats col·lectius—, l’atac de 2016 va marcar un punt d’inflexió.

Després de l’atemptat, la plaça va experimentar una transformació profunda amb la instal·lació de mesures de Hostile Vehicle Mitigation (HVM): blocs de formigó, pilones, mobiliari urbà reforçat i una presència policial més visible, inclosa una comissaria mòbil permanent. Aquest conjunt de mesures va convertir la plaça en un espai altament protegit, pràcticament únic a Berlín pel que fa al nivell de fortificació.

Els autors argumenten que aquesta acumulació de mesures respon a una necessitat funcional de protecció, però alhora genera una sobresaturació que altera l’essència mateixa de l’espai públic.

Un dels conceptes centrals de l’article és el d’atmosfera afectiva. La seguretat no es percep únicament a través de normes o dispositius materials, sinó mitjançant sensacions: hostilitat, vigilància constant, tensió o exclusió. Travessar múltiples barreres físiques abans d’arribar a la plaça pot generar una sensació d’amenaça latent, encara que l’objectiu sigui precisament reduir el risc.

Mitjançant etnografies sensorials i l’observació participant (entre 2021 i 2022), els investigadors van recollir testimonis i impressions d’usuaris, comerciants i veïns. El que emergeix és una paradoxa: les mesures destinades a incrementar la seguretat poden produir una atmosfera que reforça la percepció de perill.

Aquesta transformació afecta especialment els col·lectius racialitzats o marginats. Segons els autors, la protecció no és neutral: consolida pràctiques discriminatòries preexistents i restringeix l’accessibilitat real de l’espai públic. La plaça deixa de ser un espai de circulació oberta i esdevé un espai de control selectiu.

L’article situa aquest cas en un marc més ampli: la protecció de les ciutats europees després d’onades d’atemptats terroristes. Aquest procés ha impulsat la militarització de l’espai urbà, la normalització d’infraestructures defensives i la construcció simbòlica d’amenaces internes.

A la Breitscheidplatz, la combinació de consum de luxe, vigilància intensiva i arquitectura defensiva contribueix a redefinir la identitat de l’espai. La plaça és un lloc de memòria de l’atemptat i també un escenari permanent de prevenció.

Aquesta dinàmica mostra com la geopolítica global (terrorisme, seguretat europea, discursos sobre l’amenaça) es tradueix en decisions molt concretes sobre disseny urbà, mobiliari i presència policial. L’espai públic es converteix així en un laboratori de governança de la por.

L’aportació principal de l’article és demostrar que les polítiques de seguretat tenen una dimensió material, social i emocional inseparable. La protecció reorganitza l’espai alhora que transforma la manera com s’hi viu i se sent.

En el camp de la seguretat urbana, això implica diverses reflexions:

  • Les mesures físiques de protecció generen impactes simbòlics i psicològics.
  • La sobreactuació protectora pot reforçar la percepció de risc.
  • La seguretat pot esdevenir un mecanisme d’exclusió social.
  • L’espai públic pot perdre la seva funció d’obertura i convivència si es converteix en una infraestructura permanent de defensa.

En definitiva, el cas de la Breitscheidplatz mostra com l’antiterrorisme contemporani no només protegeix, sinó que també redefineix l’experiència urbana. La seguretat deixa de ser un element invisible per convertir-se en una presència tangible, material i ambiental que modela la vida quotidiana.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

Informe sobre la situació i les tendències del terrorisme a la Unió Europea (EU TE-SAT) 2025

Notes de seguretatDeixa un comentari

Aquest informe de situació descriu els principals desenvolupaments i tendències en el panorama del terrorisme a la Unió Europea (UE) durant l’any 2024. Es basa en la informació qualitativa i quantitativa proporcionada pels estats membres sobre atacs terroristes, detencions, condemnes i penes per delictes terroristes.

A més, els socis de cooperació de l’Europol també han proporcionat una informació qualitativa valuosa, que ha ajudat a contextualitzar els esdeveniments que es produeixen fora de la UE i que poden influir en la seguretat de la Unió i dels seus ciutadans. Per la seva banda, Eurojust ha proporcionat informació sobre les condemnes i absolucions per delictes terroristes i sobre les modificacions de la legislació nacional sobre terrorisme.

Els estats membres de la UE tenen l’obligació de transposar la Directiva (UE) 2017/541 sobre la lluita contra el terrorisme a la seva legislació nacional. Si bé l’objectiu principal de l’EU TE-SAT és presentar una visió general sobre el terrorisme, l’informe també inclou descripcions d’incidents, actes, activitats i esdeveniments específics d’extremisme violent que han comunicat els estats membres. La visió general quantitativa dels atacs terroristes, les detencions, les condemnes i les sancions no inclou els casos d’extremisme violent, però aquest últim s’inclou a l’informe amb finalitats de contextualització i per proporcionar una imatge més completa de les amenaces a la seguretat de la Unió.

14 estats membres han reportat un total de 58 atacs terroristes (34 de completats, 5 de fallits i 19 de frustrats). Del total d’atacs, 24 es van atribuir al terrorisme gihadista, la qual cosa suposa un augment en comparació amb els 14 que s’havien reportat l’any anterior; 21 atacs es van atribuir al terrorisme d’esquerres i anarquista, i 8 atacs es van classificar com a altres formes de terrorisme o no es van especificar. També es van reportar 4 atacs separatistes i 1 atac terrorista de dretes, que es van completar.

El terrorisme gihadista continua sent el més letal, amb 5 víctimes mortals i 18 de ferides.

449 persones han estat arrestades per delictes relacionats amb el terrorisme a 20 estats membres. La majoria de les detencions han estat per terrorisme gihadista (289), seguit del terrorisme de dretes (47). Es van fer 58 detencions per delictes terroristes relacionats amb altres formes de terrorisme o no especificats en 10 estats membres.

Els procediments judicials conclosos en 16 estats membres han comportat 427 condemnes i 59 absolucions per delictes terroristes.

El conflicte a Gaza continua tenint un impacte important en l’amenaça terrorista a la UE. Hi ha hagut nombrosos atacs i crides a la violència en tot l’espectre ideològic. La propaganda terrorista i extremista violenta en línia ha instrumentalitzat el conflicte i ha encès l’odi, amb l’antisemitisme com a denominador comú en ambdós casos.

La guerra russa contra Ucraïna ha estat un altre factor impulsor de la propagació de narratives extremistes violentes, la radicalització i la mobilització.

En la seva recerca de suport i nous reclutes, els grups terroristes tenen com a objectiu persones vulnerables, especialment menors i persones afectades per vulnerabilitats psicològiques.

El nombre de menors i joves implicats en activitats terroristes i extremistes violentes a tota la UE ha continuat creixent el 2024. Els problemes de salut mental, l’aïllament social i la dependència digital han estat molt importants en la radicalització d’aquests joves.

L’amenaça terrorista s’interconnecta amb una varietat creixent de comunitats en línia que recluten menors i adults joves per cometre actes violents extrems contra ells mateixos i contra els altres. Els seus líders advoquen pel col·lapse de les societats democràtiques a través del terror, el caos i la violència.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

Operació contra continguts terroristes en línia adreçats als menors

Notes de seguretatDeixa un comentari

Durant el passat mes de maig l’Europol va coordinar una jornada d’acció de referència (RAD) sobre l’explotació i la radicalització en línia de menors. Durant aquesta jornada es van llistar més de 2.000 enllaços que apuntaven a propaganda gihadista, terrorista i d’extrema dreta violenta adreçada a menors d’edat.

La jornada de referència va tenir lloc només unes setmanes després que l’Europol llancés un nou grup de treball operatiu per abordar la tendència creixent de reclutar joves per a la delinqüència greu i organitzada.

Dades recents proporcionades per l’Europol revelen que actualment els menors participen en més del 70 % dels mercats criminals. Protegir els infants de ser reclutats i explotats per xarxes criminals és una de les prioritats clau de l’Europol. Una forta col·laboració entre les autoritats públiques i els socis del sector privat és essencial per prevenir la radicalització dels menors, i que es perjudiquin a si mateixos i a la nostra societat.

Els grups terroristes cada cop ataquen més els joves i n’exploten les vulnerabilitats. També s’aprofiten de les seves capacitats per gestionar les destreses en línia, a l’hora de fer avançar agendes violentes i extremistes. És una nova onada que utilitza tàctiques de manipulació més àmplies.

Les organitzacions terroristes i els seus partidaris han desenvolupat noves tàctiques per reclutar i guanyar seguidors adaptant el seu missatge i invertint en noves tecnologies i plataformes per manipular i arribar als menors.

La propaganda identificada durant l’acció operativa inclou continguts que combinen imatges i vídeos de nens amb missatges extremistes, així com materials que ofereixen orientació als pares radicalitzats sobre la criança de futurs gihadistes.

Una de les observacions clau que ha conduït a aquesta acció coordinada és l’ús de la intel·ligència artificial, especialment en la creació d’imatges, textos i vídeos dissenyats per dissuadir un públic més jove. Els propagandistes inverteixen en contingut, vídeos curts, mems i altres formats visuals, acuradament estilitzats per atreure els menors i les famílies que poden ser susceptibles de la manipulació extremista, així com contingut que incorpora elements de joc amb material audiovisual terrorista.

Un altre tipus de contingut és la glorificació dels menors implicats en atacs terroristes. En aquest sentit, la propaganda terrorista es dirigeix predominantment als menors d’edat i els manipula perquè s’uneixin a grups extremistes a partir de narratives heroiques que els retraten com a “guerrers” i “l’esperança de la societat”.

Les nenes s’esmenten amb molta menys freqüència, i el seu rol es limita en gran mesura a criar i adoctrinar futurs combatents per la causa.

Una altra tècnica de manipulació preocupant durant els darrers anys és l’ús creixent de narratives de víctimes, en particular imatges de nens ferits o morts en zones de conflicte. Aquesta manipulació té un doble propòsit: fomenta la identificació emocional amb les víctimes, alhora que incita el desig de represàlies i més violència.

Durant l’any 2024 les autoritats policials dels estats membres de la Unió Europea van contribuir a resoldre un gran nombre de casos relacionats amb el terrorisme que implicaven menors d’edat.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

Cerca de solucions per a protegir-se contra atacs massius

Notes de seguretatDeixa un comentari

Els atacs massius, com l’incident del dia d’Any Nou a Nova Orleans (Estats Units), agiten l’emoció pública i tenen conseqüències tràgiques. Si bé les recerques sobre aquest cas triguessin algun temps, se sap que hi ha coses que les forces de l’ordre i la societat poden fer per a mitigar i tal vegada detenir els esdeveniments amb víctimes massives.

Així ho consideren Richard H. Donohue i John S. Hollywood que van publicar una recerca sobre evidències de protecció enfront d’atacs, així com un article a Rand. Per exemple, l’atropellament d’un cotxe a Nova Orleans va causar la mort de 14 persones, va crear por i incertesa. Si bé és impossible dir si aquests incidents específics es van poder prevenir, existeixen maneres de dificultar tals atacs.

En primer lloc, sabem que la seguretat per capes funciona. Per a completar un atac amb un alt número de morts, un possible terrorista ha de comprometre’s amb la violència, planificar, adquirir armes i habilitats, completar els preparatius, arribar a l’escena, travessar el perímetre del lloc i les mesures de seguretat internes, i atacar a una multitud sense ser detingut ràpidament. Un enfocament basat en el sistema, o en capes, posa les probabilitats a favor de les forces de l’ordre, ja que l’atacant ha de tenir sort moltes vegades per a tenir èxit, mentre que els defensors només necessitarien tenir èxit una vegada.

Per tant, els administradors de seguretat han de pensar en clau sistèmica sobre com es veuen els seus llocs i com funcionaran col·lectivament les capes de seguretat. Els sistemes de control d’accés i entrada, incloses els panys de portes externes i internes que funcionen, les finestres assegurades i els espais d’entrada segurs, com les rutes d’entrada monitorades i els vestíbuls segurs, han ajudat a protegir contra els atacants. La seguretat en el lloc dels fets, així com els transeünts conscients i compromesos, també han detingut molts atacs. En particular, els transeünts que redueixen als tiradors al terra han estat molt eficaços per a posar fi als tirotejos massius. Les estratègies de “Córrer, Amagar-se, Lluitar” o, alternativament, “Evitar, Negar, Defensar”, han estat efectives.

La detecció primerenca és una de les capes de defensa més importants. A Nova Orleans, no es van reportar pistes específiques abans de l’incident en si. La nostra recerca mostra que quan no hi ha una pista inicial, els atacs massius tenen més possibilitats de completar-se. No obstant això, quan hi ha amenaces directes, pistes, una recerca o altres recerques criminals, els intents de tals atacs sovint es veuen frustrats, més del 80 per cent de les vegades.

És important que el públic conegui els senyals clau d’un possible complot d’atac massiu, especialment quan algú mostra intencions clares i serioses d’atacar, i ha pres mesures concretes per a fer-ho. A més, és fonamental que la gent sàpiga on denunciar les trames sospitoses. Per als responsables de la formulació de polítiques i els responsables de l’elaboració de pressupostos, és crucial proporcionar formació i suport als equips d’avaluació d’amenaces que fan un seguiment dels consells. Si bé és massa tard per a aturar l’atac del carrer Bourbon, l’atacant va publicar vídeos que descriuen els seus plans inicials detallats per a matar la seva família, la seva unió a la xarxa terrorista de l’Estat Islàmic i una última voluntat i testament. Tots aquests són exemples de preparatius concrets que podrien haver estat reportats a les autoritats abans de l’atac.

Altres tecnologies emergents ofereixen diverses vies per a aturar o mitigar els danys dels atacs, ja sigui que s’utilitzin per a detectar i reportar senyals d’advertiment clares de complots abans que es llancin o s’integrin per a activar mesures de seguretat als primers senyals que un incident pot estar per arribar.

En darrera instància, sabem que els atacs massius continuaran. També sabem que endurir un objectiu pot portar a un atacant potencial a buscar febleses i oportunitats en una altra ubicació. No obstant això, confiem que els municipis, els organismes encarregats de fer complir la llei i el sector privat puguin unir-se per a detectar, dissuadir i mitigar les amenaces a la població del terrorisme i altres actes de violència selectiva.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

El Consell amplia la lluita contra el terrorisme i l’extremisme violent

Notes de seguretatDeixa un comentari

El Consell Europeu ha aprovat unes conclusions destinades a augmentar els esforços per abordar el terrorisme i l’extremisme violent. Juntament amb les conclusions del Consell, aquestes demostren la determinació de la Unió Europea de cooperar amb els països socis i de protegir els ciutadans de la UE.

Les conclusions posen de manifest com l’amenaça extremista terrorista i violenta s’ha fet cada cop més diversa i fragmentada. El Consell subratlla el deteriorament de la situació de seguretat a l’Àfrica i com la crisi actual a l’Orient Mitjà està impulsant la radicalització a tot el món. El Consell també va confirmar el compromís inalterable de la UE de combatre el terrorisme a l’Iraq i Síria.

Davant d’aquesta amenaça en evolució, el Consell destaca que el reforç de les connexions exterior-interior és clau. El terrorisme i l’extremisme violent s’han d’abordar mitjançant un enfocament coherent que integri la política exterior i de seguretat comuna de la UE i les accions en l’àmbit de la justícia i els afers interns.

Així mateix, el Consell reafirma que l’única resposta sostenible al terrorisme i l’extremisme violent és la basada en la democràcia, l’estat de dret, la transparència, la responsabilitat i la sensibilitat al gènere.

Les conclusions del Consell destaquen la necessitat de continuar invertint en la cooperació contra el terrorisme entre la UE i països tercers mitjançant diàlegs i projectes de creació de capacitat. Les conclusions subratllen encara més la necessitat d’aprofitar tot el potencial de la xarxa d’experts en seguretat i antiterrorisme de la UE, sobretot per donar suport al desenvolupament i l’acció de la política antiterrorista de la UE.

Per augmentar encara més l’eficàcia i la coordinació dels esforços de la UE contra el terrorisme, el Consell sol·licita iniciatives de l’Equip Europa que reuneixin l’experiència i els recursos de la Unió i dels estats membres.

• Lluita contra el terrorisme: el Consell aprova conclusions sobre les prioritats futures per a la lluita contra el terrorisme (12 de desembre de 2024)

• La resposta de la UE al terrorisme (informació de fons)

• Terrorisme: el Consell adopta conclusions destinades a promoure noves accions per protegir els europeus (comunicat de premsa, 9 de juny de 2022)

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

La UE vol millorar el suport i el reconeixement a les víctimes del terrorisme

Notes de seguretatDeixa un comentari

El Consell Europeu va aprovar unes conclusions sobre la millora del suport i el reconeixement a les víctimes del terrorisme. Les conclusions destaquen que la lluita contra el terrorisme s’ha d’abordar no només des d’una perspectiva de seguretat, sinó també centrant-se en les persones directament afectades pels actes terroristes.

Per tal d’avançar en el suport, l’assistència i la protecció a les víctimes del terrorisme, les conclusions fomenten una ràpida adopció de la revisió específica de la directiva sobre els drets de les víctimes –actualment, en fase de treball per part del Consell– i l’adopció de mesures per garantir el reconeixement i el respecte de la víctimes del terrorisme, inclosa la promoció de la formació dels professionals que s’hi tracten.

Les conclusions destaquen que el record de les víctimes del terrorisme és fonamental per al seu procés de recuperació, per fomentar la cohesió social i per a la defensa dels valors democràtics. També assenyalen que les víctimes han de tenir un paper central en les polítiques de record perquè els seus testimonis són una eina poderosa per conscienciar sobre les conseqüències humanes del terrorisme i per prevenir la radicalització.

Així doncs, es convida els estats membres a promoure polítiques en l’àmbit de les víctimes del terrorisme perquè no s’oblidi el seu patiment físic i psicològic i que aquestes polítiques també es puguin utilitzar com a instrument per prevenir la radicalització violenta.

L’any 2018, el Consell va demanar als estats membres que establissin un punt de contacte nacional que fos responsable del subministrament d’informació a les víctimes del terrorisme. Aquests punts de contacte s’organitzen en una xarxa a tota la UE, que facilita l’exercici dels drets transfronterers de les víctimes.

Les conclusions recorden que la preparació en cas d’atac terrorista també s’hauria d’estendre a anticipar el suport a les víctimes, en particular designant un punt de contacte únic per a les víctimes del terrorisme.

A la UE, una directiva sobre els drets, el suport i la protecció de les víctimes de delictes garanteix que les persones que han estat víctimes d’un delicte siguin reconegudes i tractades amb respecte. La llei estableix que han de rebre la protecció, el suport i l’accés adequats a la justícia. També obliga els països de la Unió a garantir una formació adequada sobre les necessitats de les víctimes als funcionaris que puguin entrar en contacte amb elles.

El 12 de juliol de 2023, la Comissió Europea va proposar modificar la directiva sobre els drets de les víctimes. Aquesta actualització s’està discutint ara al Consell i al Parlament Europeu.

Per a les víctimes de determinats delictes, com el terrorisme, la UE ha establert mesures addicionals per respondre de manera més directa a les seves necessitats específiques. La directiva contra el terrorisme ofereix a les víctimes del terrorisme drets addicionals de suport, protecció i assistència que responguin a les seves demandes.

La Comissió també ha creat un centre d’expertesa de la UE per a les víctimes del terrorisme per oferir coneixements, orientació i suport a les autoritats nacionals i les organitzacions de suport a les víctimes. Ajuda a garantir que les estructures nacionals ofereixen assistència i suport professional a les víctimes del terrorisme per a tots els països de la UE.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

Cinc aspectes a considerar sobre la protecció contra atemptats massius

Notes de seguretatDeixa un comentari

Els atacs i atemptats massius, siguin motivats personalment o ideològicament, causen molta preocupació i por. No obstant això, sovint es poden prendre accions per prevenir, defensar-se i respondre a aquest tipus d’atemptats. Un recent projecte de recerca finançat pel nord-americà National Institute of Justice va analitzar més de 600 tipologies d’atacs massius, centenars d’articles i recursos i desenes d’entrevistes d’experts per acabar desenvolupant el Mass Attacks Defense Toolkit, un conjunt d’eines educatives en línia amb diferents estratègies, orientacions i enllaços a recursos addicionals.

Aquests serien els cinc punts crítics derivats d’aquest projecte de recerca:

1. Es podrien prevenir de manera proactiva molts d’aquests atacs massius. Els informes públics van evitar gairebé dos terços de les trames frustrades destacades al Toolkit. Per això, caldria estar atents a possibles senyals d’alerta, com ara els següents:

  • Motivació: inspirat en atacs anteriors, desig de complir una causa extremista (sobretot en cas d’expulsió d’un grup/organització per ser massa violent), desig de complir una causa extremista tot creient que no hi ha més remei que atacar a causa del perill o amenaça percebuts.
  • Preparació: crea un pla escrit, intents de reclutar d’altres, cerca informació sobre com maximitzar l’impacte, coordina amb els extremistes violents coneguts o viatja amb freqüència.
  • Exposició: La importància de detectar els senyals d’advertència.

2. Les comunitats necessiten equips multidisciplinaris per fer un seguiment i valorar els senyals d’alerta i determinar què fer a continuació. Cada cas necessita un sol responsable per dirigir el seguiment necessari.

L’avaluació de l’amenaça no es refereix només a la probabilitat d’un atac, sinó que també requereix determinar els propers passos a seguir, la majoria dels quals poden estar fora del sistema de justícia penal.

3. Una preparació adequada redueix les baixes en les etapes crítiques inicials d’un atac abans que els agents arribin al lloc dels fets. Des de la perspectiva de la gestió de la seguretat del lloc: cal crear zones d’amortiment, facilitar les oportunitats de moviment de multituds, pot ser més adequat amagar-se en un lloc segur en comptes d’intentar escapar de l’escena amb seguretat i lluitar només quan no es pot escapar ni amagar-se.

4. Una resposta conjunta eficaç a un atac massiu requereix una planificació i una formació que inclogui tots els que participaran en una resposta. Les respostes efectives als atacs inclouen la coordinació entre els serveis mèdics, policies, bombers i serveis d’emergència, així com hospitals, proveïdors de serveis a les víctimes, gestors de seguretat del lloc.

Perquè això succeeixi, els líders han de proporcionar un suport i una direcció de planificació i formació adequats.

5. El pla de recuperació ha d’incloure la planificació i la formació per a les possibles conseqüències. Les accions immediatament posteriors a l’atemptat inclouen la localització i la detenció dels atacants (si s’escau), la investigació dels autors i els possibles conspiradors i l’accés a la salut mental i el suport emocional, com ara l’establiment de centres d’assistència familiar i el benestar de les víctimes.

Les accions a curt termini inclouen la salut mental i el suport emocional a les víctimes i supervivents, juntament amb trobades i reunions per analitzar la informació crítica sobre la resposta, així com revisar els recursos disponibles per a les víctimes.

Les accions a llarg termini per als grups de socors inclouen proporcionar salut mental i suport emocional continuat als supervivents, supervisar el procés de recuperació de les víctimes i participar en el reconeixement i l’aprenentatge, com ara premis per actes de valor, cerimònies per a les víctimes, i memorials i esdeveniments de commemoració i informes posteriors a l’acció.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

L’amenaça terrorista a la Unió Europea l’any 2022

Notes de seguretatDeixa un comentari

Segons el darrer informe TE-SAT sobre la situació i tendències del terrorisme a la Unió Europea l’any 2023 d’Europol, el terrorisme gihadista continua sent la principal preocupació dels estats membres de la UE.

Aquest informe es basa en les dades proporcionades pels estats membres de la UE a Europol sobre atacs terroristes i detencions relacionats amb el terrorisme a la Unió Europea.

Entre les principals conclusions del document per a l’any 2022, cal destacar:

• El terrorisme continua sent una greu amenaça. L’any 2022, es van registrar 28 atacs completats, fracassats o frustrats a la Unió. Es van completar 16 atemptats i quatre persones van perdre la vida tràgicament, dues com a conseqüència d’atacs gihadistes i dues com a resultat d’un atac terrorista provinent de sectors d’extrema dreta.

• Els estats membres de la UE continuen considerant el terrorisme gihadista com l’amenaça més destacada de la UE. De les 380 persones detingudes pels estats membres l’any 2022 per delictes relacionats amb el terrorisme, 266 es van dur a terme per delictes relacionats amb el gihadisme.

• Els actors solitaris continuen sent una amenaça clau. La majoria dels atacs de l’any 2022 els van dur a terme sospitosos que actuaven sols. Això es pot observar en tot l’espectre, des del gihadista fins a l’extremisme de dreta i esquerra.

• Internet i les tecnologies van continuar sent un factor fonamental en la difusió de la propaganda extremista, així com de la radicalització i el reclutament d’individus vulnerables al terrorisme i l’extremisme violent. A més de les plataformes de xarxes socials, aplicacions de missatgeria, fòrums en línia i plataformes de videojocs, sembla que les plataformes descentralitzades han guanyat popularitat en cercles terroristes i extremistes violents.

• Altres tecnologies avançades que s’han fet cada cop més visibles inclouen la fabricació i l’ús d’armes impreses en 3D, especialment en l’escena de l’extrema dreta, i l’ús per part d’elements terroristes d’actius virtuals, especialment criptomonedes, per finançar les seves activitats terroristes.

• Encara que estan arrelats en ideologies i orígens diferents, els terroristes i els extremistes violents comparteixen cada cop més elements comuns, com ara narracions similars sobre els mateixos temes, la selecció d’objectius similars per als atacs i l’ús de mètodes tàctics. L’oposició a l’establishment, les teories de la conspiració i l’oposició als avenços tecnològics semblen omplir cada cop més l’espai entre ideologies, proporcionant motivacions per a accions violentes.

• Les reaccions més visibles a la guerra d’agressió russa contra Ucraïna van sorgir durant els primers mesos del conflicte, en gran part a l’escena d’extrema dreta, i es van materialitzar en publicacions en línia i un nombre limitat d’afiliats d’extrema dreta viatjant per unir-se al camp de batalla. Tot i que l’interès per la guerra en aquest entorn sembla que ha disminuït gradualment durant la resta de l’any 2022, és probable que la desinformació relacionada amb el conflicte continuï alimentant narratives terroristes i extremistes.

L’informe es basa en dades qualitatives i quantitatives proporcionades pels estats membres sobre atacs terroristes, detencions i decisions judicials dictades per delictes de terrorisme. Els socis d’Europol també van proporcionar informació qualitativa i valoracions valuoses que enriqueixen les conclusions de l’informe, per tal de reflexionar sobre els avenços més enllà de la UE que afecten la seguretat europea i dels seus ciutadans.

La informació sobre condemnes i absolucions per delictes de terrorisme, així com sobre les modificacions de la legislació nacional sobre terrorisme proporcionada per Eurojust i basada en dades compartides pels estats membres, complementa l’informe.

L’anàlisi quantitativa presentada al document del TE-SAT reflecteix les definicions dels delictes de terrorisme dels estats membres d’acord amb la legislació nacional.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

Els extremistes violents no són llops solitaris

Notes de seguretatDeixa un comentari

Tal com va publicar recentment The Conversation, el professor de la Universitat de Rutgers, Alexander Hinton, considera que l’expressió ‘llop solitari’ és enganyosa, ja que els extremistes violents gairebé sempre formen part d’un grup, i l’ús repetit d’aquesta expressió podria impedir aconseguir fruits dels esforços per combatre la violència provinent de l’extrema dreta. En tot cas, això podia ser cert molt abans de l’era de les xarxes socials.

Després de dècades d’investigació sobre nombrosos atacs que han deixat molts morts, ja està documentat que els extremistes gairebé sempre formen part d’una manada, no són pas llops solitaris. Però el mite del tirador com un llop solitari continua sent tenaç i reapareix en la cobertura mediàtica després de gairebé tots els tiroteigs massius o actes de violència d’extrema dreta.

Hinton considera que aquest mite desvia la gent de les causes reals de la violència extremista, la qual cosa posa obstacles a la capacitat de la societat per prevenir els atacs.

L’amenaça del terrorisme intern segueix sent alta als Estats Units, especialment el perill que representen els extremistes del poder blanc, molts dels quals creuen que els blancs estan sent “substituïts” per persones negres.

Els extremistes d’extrema dreta poden dur a terme un atac sols físicament o com a part d’un grup reduït de persones, però gairebé sempre estan connectats i s’identifiquen amb grups i causes més grans.

La gran majoria dels extremistes d’extrema dreta són, de fet, homes i dones corrents. Viuen en zones rurals, suburbis i ciutats. Són estudiants i professionals que treballen. I creuen que la seva causa està justificada.

Hi ha molts exemples de matances de ciutadans negres comeses per homes blancs com Patrick Crusius o Gendron, o el cas de Timothy McVeigh,  presentat sovint com l’arquetípic boig llop solitari que va fer volar l’edifici federal d’Oklahoma City el 1995.

De fet, McVeigh formava part d’un grup. Tenia còmplices i estava connectat a través del panorama extremista d’extrema dreta. El mateix passa amb Gendron i Crusius, que també van ser caracteritzats en la cobertura mediàtica com a llops solitaris. Tots dos estaven actius a les plataformes de xarxes socials d’extrema dreta i havien publicat manifestos abans dels seus atacs. El manifest de Gendron parla de com es va radicalitzar al web fosc i com es va inspirar per atacar després de veure vídeos de la massacre de 51 persones de Brenton Tarrant el 2019 a dues mesquites de Christchurch, Nova Zelanda.

Gairebé una quarta part del manifest de Gendron està extreta directament del de Tarrant, que portava per títol ‘El gran reemplaçament’. Aquesta por a la substitució dels blancs, centrada al voltant de la percepció de la seva disminució demogràfica, també va ser un motiu per a Crusius. El seu manifest ret homenatge a Tarrant, abans d’explicar que el seu atac va ser “una resposta a la invasió hispànica de Texas”. El mite del llop solitari també suggereix que els extremistes són desviats anormals amb personalitats antisocials.

Mitjançant l’ús d’aquest terme, que individualitza l’extremisme, Hinton considera que els funcionaris de l’ordre públic també poden despolititzar la seva feina. En lloc de centrar-se en moviments com el nacionalisme blanc que tenen simpatitzants en els diferents nivells de govern, des dels xèrifs fins als senadors, se centren en els individus.

Aquesta comprensió proporciona una base per desenvolupar estratègies a llarg termini per evitar que extremistes com Gendron i Crusius duguin a terme atacs més violents.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

El Consell Europeu renova la llista de terroristes de la Unió Europea

Notes de seguretatDeixa un comentari

El Consell ha renovat, sense canvis, l’anomenada ‘llista de terroristes de la Unió Europea’, que recull les persones, grups i entitats sotmesos a mesures restrictives per combatre el terrorisme.

Les 13 persones i 21 grups i entitats de la llista estan subjectes a la congelació dels seus fons i altres actius financers a la UE. A més, està prohibit als operadors de la UE posar a la seva disposició fons i recursos econòmics.

El Consell va establir la llista per primera vegada en aplicació de la Resolució 1373/2001 del Consell de Seguretat de l’ONU, que va seguir després dels atemptats terroristes de l’11 de setembre de 2001. Revisa la llista a intervals regulars i almenys cada sis mesos, sobre la base de la informació sobre nous fets i novetats relacionats amb les designacions.

Aquest règim de sancions és independent del règim de la Unió que implementa les resolucions del Consell de Seguretat de l’ONU 1267 (1999), 1989 (2011) i 2253 (2015) i que té com a objectiu Al-Qaida i ISIL/Daesh, i que també permet a la Unió Europea aplicar mesures restrictives, de manera autònoma, a ISIL/Daesh i Al-Qaida i a persones i entitats associades o que els donen suport.

Com s’expressa per diversos mitjans, la lluita contra el terrorisme és una prioritat de la UE. Els estats membres col·laboren estretament per prevenir atacs terroristes i garantir la seguretat dels ciutadans. Des de la Unió es treballen aspectes diversos, tals com la prevenció de la radicalització, la llista terrorista de la UE, l’intercanvi d’informació, la figura del coordinador de la lluita contra el terrorisme de la UE, accions per tallar el finançament del terrorisme, el control de les armes de foc, la digitalització de la cooperació judicial, mesures per frenar els combatents terroristes estrangers i la cooperació amb països no membres de la UE.

Després d’una sèrie d’atacs des del 2015, la Unió Europea ha anat adoptant diverses mesures per intentar aturar el terrorisme.

Tot i que la responsabilitat de lluitar contra la delinqüència i salvaguardar la seguretat recau principalment en els estats membres, els atemptats terroristes dels darrers anys han demostrat que aquesta també és una responsabilitat comuna que han d’assumir de forma conjunta. La UE contribueix a la protecció dels seus ciutadans actuant com a principal fòrum de cooperació i coordinació entre els estats membres.

La radicalització no és un fenomen nou, però s’ha convertit en una amenaça força més greu en els últims anys.

Les tecnologies de comunicació en línia han facilitat que els terroristes es comuniquin a través de les fronteres i han amplificat la propaganda terrorista i la propagació de l’extremisme.

Les autoritats competents dels estats membres tenen el poder d’emetre ordres d’eliminació als proveïdors de serveis que els poden exigir que eliminin contingut terrorista o que inhabilitin l’accés a aquest contingut en el termini d’una hora.

L’intercanvi eficaç d’informació entre les autoritats policials, judicials i d’intel·ligència dels estats membres és crucial per lluitar contra el terrorisme, rastrejar els combatents estrangers i fer front al crim organitzat.

El blanqueig de capitals i el finançament del terrorisme també són una preocupació important per al sistema financer de la UE i la seguretat dels seus ciutadans.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français