Europa interoperable: serveis públics digitals més eficients a tota la UE

Amb l’objectiu de crear una xarxa d’administracions públiques digitals interconnectades i accelerar la transformació digital del sector públic europeu, els representants dels estats membres (Coreper) han arribat a una posició comuna sobre la proposta de legislació respecte de les mesures per a un alt nivell d’interoperabilitat del sector públic a tota la Unió Europea.

L’esborrany del Reglament té com a objectiu establir un nou marc de cooperació per a les administracions públiques de la UE per garantir la prestació perfecta de serveis públics a través de les fronteres i preveure mesures de suport que promoguin la innovació i millorin l’intercanvi d’habilitats i coneixements.

El Reglament proposat establirà una estructura de govern de la interoperabilitat amb l’objectiu de crear un conjunt de solucions d’interoperabilitat compartides per al sector públic de la Unió. D’aquesta manera, les administracions públiques comunitàries i altres parts interessades poden contribuir i reutilitzar aquestes solucions, innovar juntes i crear valor afegit.

Elements principals de la proposta de la Comissió Europea

La posició comuna del Consell Europeu manté l’eix general de la proposta de la Comissió pel que fa al següent:

• Normes que garanteixin una cooperació estructurada de la UE on les administracions públiques, amb el suport d’actors públics i privats, es reuneixin en el marc de projectes per als estats membres, així com les regions i les ciutats.

• Un marc de governança a diversos nivells dirigit per la Taula d’Europa Interoperable i amb l’encàrrec, entre d’altres, d’acordar recursos comuns reutilitzables.

• L’intercanvi i la reutilització de solucions d’interoperabilitat, impulsades per una finestra única de solucions i cooperació comunitària (portal Europa interoperable) i amb el suport de mesures per promoure la innovació i millorar l’intercanvi d’habilitats i coneixements.

El text del Consell modifica diverses parts de la proposta de la Comissió. Els canvis principals inclouen:

• Una definició més clara de l’abast de la legislació proposada.

• Aclariments sobre els objectius i les condicions de l’avaluació obligatòria d’interoperabilitat per tal de complir els principis de proporcionalitat i subsidiarietat.

• Alineació amb la llei d’intel·ligència artificial pel que fa als reguladors i la coherència amb el Reglament general de protecció de dades.

• Un paper més fort per al Consell d’Europa Interoperable, que es troba al centre de la nova estructura de govern establerta pel Reglament.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

Nou reglament de la UE per modernitzar la cooperació judicial en casos de terrorisme

El Consell Europeu ha donat finalment llum verda a una nova llei de la Unió Europea que impulsarà l’intercanvi d’informació digital entre les autoritats nacionals i Eurojust en casos de terrorisme. Gràcies a un intercanvi més eficient sobre les investigacions i la persecució dels delictes de terrorisme, les autoritats dels estats membres i les agències de la UE tindran accés a la informació més completa i actualitzada sobre casos de terrorisme.

Diverses autoritats europees ja s’han mostrat satisfetes per l’aprovació d’aquesta llei, ja que suposa un salt qualitatiu pel que fa a l’intercanvi d’informació entre els estats membres i Eurojust i permetrà progressos significatius en la persecució dels delictes de terrorisme.

Fins ara, els estats membres compartien informació amb Eurojust sobre casos relacionats amb el terrorisme a través de diversos canals, de vegades no sempre segurs. A més, el registre judicial antiterrorista actual no permet una comprovació creuada correcta de la informació.

El reglament aprovat ha de solucionar aquestes deficiències i permetre a Eurojust tenir un paper més rellevant en el suport a la coordinació i la cooperació entre les autoritats nacionals que investiguen i persegueixen els delictes de terrorisme.

D’acord amb les noves normes, els estats membres hauran de proporcionar a Eurojust informació sobre qualsevol investigació penal sobre delictes de terrorisme tan aviat com aquests casos es derivin a les autoritats judicials. Segons estableix la nova legislació:

• Ha de crear un sistema modern i digital de gestió de casos que emmagatzemi aquesta informació i permeti contrastar-la.

• Ha de facultar Eurojust per detectar millor els vincles entre investigacions i judicis transnacionals en l’àmbit del terrorisme i per informar de manera proactiva els estats membres sobre els vincles trobats.

• Crea un canal de comunicació digital segur entre els estats membres i Eurojust.

• Ha de simplificar la cooperació amb tercers països atorgant als fiscals d’enllaç adscrits a Eurojust accés al sistema de gestió de casos.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

Els estats membres de la UE acorden els requisits de seguretat dels productes digitals

Amb l’objectiu de garantir que els productes amb components digitals, com ara càmeres domèstiques connectades, neveres intel·ligents, televisors i joguines, siguin segurs abans d’entrar al mercat, els representants dels estats membres (Coreper) van arribar a una posició comuna sobre la proposta de legislació sobre la ciberseguretat horitzontal.

L’acord avança en el compromís de la Unió Europea cap a un mercat únic digital segur. Els diferents objectes connectats a la xarxa han d’aportar un nivell bàsic de ciberseguretat quan es venguin dintre de les fronteres de la Unió. Així mateix, cal garantir que les empreses i els consumidors estiguin eficaçment protegits contra les amenaces cibernètiques.

L’esborrany de reglament introdueix requisits obligatoris de ciberseguretat per al disseny, desenvolupament, producció i posada a disposició del mercat de productes de maquinari i programari per evitar la superposició de requisits derivats de diferents legislacions dels estats membres de la UE.

El reglament proposat s’aplicarà a tots els productes connectats directament o indirecta a un altre dispositiu o a la xarxa. Hi ha algunes excepcions per als productes per als quals els requisits de ciberseguretat ja estan establerts a les normes de la UE existents, per exemple, en dispositius mèdics, aviació o vehicles.

La proposta pretén omplir els buits, aclarir els enllaços i fer que la legislació de ciberseguretat existent sigui més coherent assegurant que els productes amb components digitals, per exemple, els productes inclosos en l’anomenat Internet de les coses, siguin segurs al llarg de tota la cadena de subministrament i al llarg del seu cicle de vida sencer.

Finalment, el reglament proposat també permet als consumidors tenir en compte la ciberseguretat a l’hora de seleccionar i utilitzar productes que contenen elements digitals, oferint als usuaris l’oportunitat de prendre decisions informades de productes de maquinari i programari amb les característiques de ciberseguretat adequades.

La posició comuna del Consell Europeu manté l’eix general de la proposta de la Comissió, a saber:

• Normes per reequilibrar la responsabilitat del compliment envers els fabricants, que han de garantir la conformitat amb els requisits de seguretat dels productes amb elements digitals que es posen a disposició al mercat de la UE, incloses obligacions com ara l’avaluació del risc de ciberseguretat, la declaració de conformitat i la cooperació amb les autoritats competents.

• Requisits essencials per als processos de gestió de vulnerabilitats per als fabricants per garantir la ciberseguretat dels productes digitals, i obligacions per als operadors econòmics, com ara importadors o distribuïdors, en relació amb aquests processos.

• Mesures per millorar la transparència en la seguretat dels productes de maquinari i programari per als consumidors i usuaris empresarials i un marc de vigilància del mercat per fer complir aquestes normes.

No obstant això, el text del Consell Europeu modifica diverses parts de la proposta de la Comissió, incloent-hi els aspectes següents:

• L’abast de la legislació proposada, inclòs pel que fa a les categories específiques de productes que haurien de complir els requisits del reglament.

• Obligacions d’informar de vulnerabilitats o incidents explotats activament les autoritats nacionals competents (Equips de resposta a incidents de seguretat informàtica – CSIRT) en lloc de l’agència de la UE per a la ciberseguretat (ENISA), amb aquesta última que estableix una plataforma única de notificació.

• Elements per a la determinació de la vida útil del producte prevista pels fabricants.

• Mesures de suport a les companyies petites i les microempreses.

• Una declaració de conformitat simplificada.  

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

El Consell Europeu treballa per a una millor preparació de la protecció civil

El Consell Europeu ha aprovat unes conclusions sobre la necessitat d’enfortir la resiliència de tota la societat en el context de la protecció civil, inclosa la preparació per a les amenaces químiques, biològiques, radiològiques i nuclears (CBRN).

El panorama de les diverses amenaces a Europa ha canviat i s’ha tornat més complex. La preparació de les societats europees a la llum dels diferents riscos als quals s’enfronta la població és essencial, i hi ha un paper clau a jugar perquè la protecció civil millori la resiliència de la societat.

A la vista del nombre creixent de crisis complexes i de llarga durada a què s’enfronta Europa, des de la guerra d’agressió de Rússia contra Ucraïna o els terratrèmols, fins a la pandèmia de la covid-19 o els incendis forestals, és necessari augmentar la resiliència de la Unió Europea. Això requereix un enfocament col·lectiu de tota la societat i ha d’implicar els actors de la societat civil, els ciutadans i el sector privat.

El Consell Europeu convida els estats membres a:

• Donar suport a les accions de prevenció i preparació promovent la implementació dels objectius de resiliència davant els desastres.

• Considerar el desenvolupament posterior de pràctiques de cooperació público-privada que millorin les activitats de protecció civil en matèria de prevenció, preparació i resposta.

• Participar activament en noves iniciatives de conscienciació i preparació en l’àmbit de la Unió que se centrin en la preparació de les persones per a diferents crisis o desastres.

• Oferir i enregistrar més capacitats rellevants per al CBRN al grup europeu de protecció civil (ECPP).

• Millorar la cooperació al Consell Europeu per donar suport a la coordinació de les accions de comunicació i informació, tant en preparació com en resposta a possibles incidents CBRN.

Pel que fa a les accions en l’àmbit de la Unió Europea i per mitigar les amenaces CBRN a què s’enfronta, els estats membres demanen a la Comissió:

• Millorar la capacitat d’alerta primerenca CBRN, per garantir una resposta ràpida, eficaç i oportuna.

• Explorar possibilitats per facilitar l’adquisició d’equips CBRN per part dels estats membres i identificar maneres de reduir encara més els temps de desplegament de la capacitat en cas d’incidents CBRN.

• Augmentar l’accés en el mercat a diferents tipus d’equips, subministraments i material rellevants per al CBRN, i proporcionar una predictibilitat de compra a llarg termini.

• Organitzar entrenaments i exercicis CBRN de protecció civil amb més regularitat.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

S’aproven les conclusions del Consell Europeu per fer front a les amenaces cibernètiques

Amb el ciberespai com a camp de competència estratègica, els riscos per a la seguretat i la defensa de la Unió Europea augmenten en un moment de creixents tensions geopolítiques i forta dependència de les tecnologies digitals.

En aquest context, el Consell Europeu ha aprovat unes conclusions sobre ciberdefensa que subratllen la necessitat que la Unió i els seus estats membres reforcin encara més la seva resiliència per fer front a les ciberamenaces i augmentin la ciberseguretat comuna i la ciberdefensa contra comportaments maliciosos i actes d’agressió al ciberespai.

Les conclusions donen la benvinguda a la Comunicació conjunta de la Comissió Europea i de l’Alt Representant sobre la política de la UE en ciberdefensa i subratllen la importància d’invertir de manera substancial, tant individualment com col·laborativa, en una millor resiliència i en el desplegament de capacitats de defensa cibernètica defensiva. Els marcs de cooperació de la UE i els incentius financers poden tenir una importància clau en aquesta perspectiva.

D’acord amb la brúixola estratègica, les conclusions conviden els estats membres i altres actors rellevants a actuar junts per a una ciberdefensa més sòlida, reforçant la cooperació i la coordinació dins de la UE, entre les comunitats cibernètiques militars i civils i entre un ecosistema públic i privat de confiança. El Consell veu amb bons ulls la proposta d’un centre de coordinació de la ciberdefensa de la UE per millorar la coordinació i la consciència de la situació, en particular, dels comandants de les missions i operacions de la UE i per reforçar l’arquitectura de comandament i control més àmplia de la Unió.

El Consell encoratja els estats membres a protegir l’ecosistema de defensa de la Unió desenvolupant encara més les seves pròpies capacitats per dur a terme operacions de ciberdefensa, incloses, quan escaigui, mesures defensives proactives per protegir, detectar, defensar i dissuadir els ciberatacs. La UE i els seus estats membres haurien de reduir les seves dependències estratègiques a través de les capacitats i cadenes de subministrament, així com desenvolupar i dominar les tecnologies de ciberdefensa d’avantguarda. Això inclou l’enfortiment de la base tecnològica i industrial de defensa europea.

A més, el Consell Europeu insta els estats membres a invertir en capacitats de ciberdefensa interoperables, fins i tot mitjançant el desenvolupament d’un conjunt de compromisos voluntaris per al desenvolupament de les capacitats nacionals de ciberdefensa, i fent el millor ús de les oportunitats de recerca col·laborativa a nivell de la Unió. El Consell també reconeix el benefici directe dels projectes de col·laboració a nivell de la UE per donar suport al desenvolupament de les capacitats nacionals de ciberdefensa.

A part, el Consell convida els estats membres a abordar la bretxa important d’habilitats en ciberseguretat, aprofitant les sinergies entre les iniciatives militars, civils i policials.

Finalment, el Consell subratlla la importància clau de l’associació per abordar reptes comuns. Demana a l’Alt Representant i a la Comissió que explorin associacions mútuament beneficioses i personalitzades sobre polítiques de ciberdefensa, inclosa la creació de capacitats de ciberdefensa a través del Mecanisme Europeu de Pau (EPF). Amb aquesta finalitat, la ciberdefensa s’hauria d’afegir com a punt als diàlegs i consultes de la UE sobre ciberdefensa i a les consultes generals de seguretat i defensa amb els socis.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

La Unió Europea reforça la ciberseguretat i la resiliència a tota la Unió

El Consell Europeu va adoptar determinats aspectes legislatius per tal d’aplicar-los a un alt nivell comú de ciberseguretat a tota la Unió. L’objectiu és millorar encara més la resiliència i les capacitats de resposta a incidents del sector públic i privat i de la Unió en conjunt.

La nova directiva, anomenada ‘NIS2’, substituirà la directiva actual sobre seguretat de xarxes i sistemes d’informació (la directiva NIS). Amb aquesta iniciativa, des del mateix Consell consideren que sens dubte la ciberseguretat seguirà sent un repte clau per als propers anys. En aquesta línia, la nova legislació és una aposta enorme per a les nostres economies i els nostres ciutadans.

L’NIS2 establirà la línia de base per a les mesures de gestió del risc de ciberseguretat i les obligacions d’informació en tots els sectors que estan coberts per la directiva, com ara l’energia, el transport, la salut i la infraestructura digital.

La directiva revisada té com a objectiu harmonitzar els requisits de ciberseguretat i la implementació de mesures de ciberseguretat als diferents estats membres. Per aconseguir-ho, estableix normes mínimes per a un marc normatiu i mecanismes per a una cooperació efectiva entre les autoritats rellevants de cada estat membre. Actualitza la llista de sectors i activitats subjectes a obligacions de ciberseguretat i preveu recursos i sancions per garantir-ne l’execució.

La directiva establirà formalment la Xarxa Europea d’Organització d’Enllaç de Crisis Cibernètiques, EU-CYCLONE, que donarà suport a la gestió coordinada d’incidents i crisis de ciberseguretat a gran escala.

Si bé, segons l’antiga directiva NIS, els estats membres eren els encarregats de determinar quines entitats complirien els criteris per qualificar-se com a operadors de serveis essencials, la nova directiva NIS2 introdueix una regla de límit de mida com a regla general per a la identificació d’entitats regulades. Això significa que totes les entitats mitjanes i grans que operen dins dels sectors o presten serveis objecte de la directiva entraran en el seu àmbit d’aplicació.

Tot i que la directiva revisada manté aquesta norma general, el seu text inclou disposicions addicionals per garantir la proporcionalitat, un nivell més elevat de gestió del risc i criteris de criticitat clars per permetre a les autoritats nacionals determinar altres entitats cobertes.

El text també aclareix que la directiva no s’aplicarà a les entitats que desenvolupin activitats en àmbits com la defensa o la seguretat nacional, la seguretat pública i l’aplicació de la llei. El poder judicial, els parlaments i els bancs centrals també en queden exclosos.

La NIS2 s’aplicarà igualment a les administracions públiques a escala central i regional. A més, els estats membres poden decidir que s’apliqui a aquestes entitats també a escala local.

D’altra banda, la nova directiva s’ha alineat amb la legislació sectorial específica, en particular la regulació sobre la resiliència operativa digital del sector financer (DORA) i la directiva sobre la resiliència de les entitats crítiques (CER), per proporcionar claredat jurídica i garantir la coherència entre la NIS2 i aquests actes.

Un mecanisme voluntari d’aprenentatge entre iguals augmentarà la confiança mútua i l’aprenentatge de les bones pràctiques i experiències a la Unió, i contribuirà així a assolir un alt nivell comú de ciberseguretat.

La nova legislació també racionalitza les obligacions de declaració per tal d’evitar que es produeixi una sobreinformació i una càrrega excessiva per a les entitats cobertes.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

Delictes greus i organitzats a la Unió Europea

Recentment l’Europol ha publicat l’avaluació de les amenaces de delictes greus i organitzats de la Unió Europea (UE), la SOCTA 2021. La SOCTA, que es fa pública cada quatre anys, presenta una anàlisi detallada de l’amenaça de la delinqüència greu i organitzada a què s’enfronta la UE.

La SOCTA 2021 detalla les operacions de les xarxes criminals a la UE i com les seves activitats criminals i les seves pràctiques comercials amenacen de minar les nostres societats, economia i institucions i erosionar lentament l’estat de dret. L’informe proporciona informació sense precedents sobre l’inframon criminal d’Europa basada en l’anàlisi de milers de casos i d’informació proporcionada a l’Europol.

Entre les principals conclusions de la SOCTA 2021 hi ha:

La delinqüència greu i organitzada mai no ha representat una amenaça tan elevada per a la UE i els seus ciutadans com avui.

La pandèmia de COVID-19 i les possibles conseqüències econòmiques i socials que s’espera que segueixin amenacen de crear les condicions ideals perquè la delinqüència organitzada s’estengui i s’apliqui a la UE i més enllà. Una vegada més confirmada per la pandèmia, una característica clau de les xarxes criminals és la seva agilitat per adaptar-se i aprofitar els canvis en l’entorn en què operen.

Igual que una organització empresarial, el nucli d’una xarxa criminal es compon de capes directives i operadors de camp. Aquest nucli està envoltat per una sèrie d’actors vinculats a la infraestructura criminal que proporciona serveis de suport.

Amb prop del 40 per cent de les xarxes criminals actives en el tràfic de drogues, la producció i el tràfic de drogues segueixen sent el negoci criminal més important de la UE.

El tràfic i l’explotació d’éssers humans, el contraban d’immigrants, els fraus en línia i fora de línia i els delictes contra la propietat representen amenaces importants per als ciutadans de la UE.

Els delinqüents fan servir la corrupció. Gairebé el 60% de les xarxes criminals informades participen en corrupció.

Els delinqüents guanyen i blanquegen milers de milions d’euros anuals. L’escala i la complexitat de les activitats de blanqueig de capitals a la UE s’han subestimat anteriorment. Els blanquejadors professionals de diners han establert un sistema financer subterrani paral·lel i utilitzen qualsevol mitjà per infiltrar-se i soscavar les economies i les societats europees.

Les estructures empresarials legals s’utilitzen per facilitar pràcticament tot tipus d’activitats delictives que tinguin un impacte a la UE. Més del 80% de les xarxes criminals actives a la UE utilitzen estructures comercials legals per a les seves activitats criminals.

L’ús de la violència per part de criminals implicats en delictes greus i organitzats a la UE sembla haver augmentat en termes de freqüència d’ús i de gravetat. L’amenaça d’incidents violents s’ha incrementat amb l’ús freqüent d’armes de foc o explosius en espais públics.

Els delinqüents són nadius digitals. Pràcticament totes les activitats delictives presenten ara algun component en línia i molts delictes han migrat completament en línia. Els delinqüents exploten les comunicacions xifrades per connectar-se entre ells i utilitzen les xarxes socials i els serveis de missatgeria instantània per arribar a un públic més gran per anunciar béns il·legals o difondre la informació.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

Una agenda antiterrorista per a la UE: anticipar-se, prevenir, protegir i respondre

Així es desprèn de la comunicació del passat mes de desembre de 2020 de la Comissió Europea al Parlament Europeu, al Consell Europeu, al Comitè Econòmic i Social Europeu i al Comitè de les Regions sobre política antiterrorista.

El recent període d’atacs a terres europees ha servit per recordar que el terrorisme continua sent un perill real i actual. A mesura que evoluciona aquesta amenaça, també ho ha de fer la cooperació per contrarestar-la. La naturalesa transnacional de les xarxes terroristes requereix un fort enfocament col·lectiu en l’àmbit de la Unió Europea, que salvaguardi i mantingui la societat pluralista, els valors comuns i la forma de vida europea. Els i les ciutadanes tenen dret a sentir-se segurs a casa i al carrer, així com a internet. La UE té un paper clau a l’hora d’ajudar a garantir aquesta seguretat.

La UE continua en alerta terrorista. Persisteix l’amenaça gihadista o inspirada per Daesh, Al-Qaida i els seus afiliats. Les amenaces d’extremistes violents de dreta i esquerra augmenten. La naturalesa dels atacs també està canviant. La gran majoria dels atacs recents els van dur a terme individus que actuaven sols, sovint amb una preparació limitada i armes fàcilment disponibles, dirigits a espais densament concorreguts o altament simbòlics. Tot i que és probable que els atacs amb un sol actor continuïn prevalent, no es poden excloure atacs més sofisticats. La UE també ha d’estar preparada per a les amenaces de tecnologies noves i emergents, com l’ús maliciós de drons, la intel·ligència artificial i el material químic, biològic, radiològic i nuclear. La difusió d’ideologies radicals i de material d’orientació terrorista s’accelera mitjançant l’ús de propaganda en línia, i l’ús de les xarxes socials sovint esdevé una part integral del mateix atac.

En primer lloc, cal ser capaços d’anticipar millor les amenaces existents i emergents a Europa. L’intercanvi d’informació i una cultura de cooperació multidisciplinària i multinivell continuen sent claus per a una avaluació sòlida de les amenaces que pot constituir la base d’una política antiterrorista a prova de futur.

En segon lloc, cal treballar per evitar que es produeixin atacs, abordant i combatent millor la radicalització i les ideologies extremistes abans que arrelin, deixant clar que el respecte a la forma de vida europea, als seus valors democràtics i a tot el que representa no és opcional. Aquesta agenda estableix maneres de donar suport als actors locals i construir comunitats més resistents amb prioritat, en estreta coordinació amb els estats membres, tenint en compte que alguns atacs també han estat realitzats per europeus.

En tercer lloc, per protegir eficaçment els europeus, cal continuar reduint les vulnerabilitats, ja sigui en espais públics o per a les infraestructures crítiques que són essencials per al funcionament de les nostres societats i la nostra economia. És fonamental modernitzar la gestió de les fronteres externes de la UE mitjançant sistemes d’informació de la UE a gran escala nous i actualitzats, amb un suport reforçat per Frontex, i garantir controls sistemàtics a les fronteres externes de la UE. Això és necessari per tancar el que d’una altra manera seria una esquerda de seguretat a l’hora de tornar els combatents terroristes estrangers.

En quart lloc, per respondre als atacs quan es produeixin, cal aprofitar al màxim el suport operatiu que poden proporcionar les agències de la UE, com l’Europol i Eurojust, així com assegurar el marc legal adequat per portar els autors a la justícia i garantir que les víctimes rebin el suport i la protecció que necessiten.

Finalment, el compromís internacional entre els quatre pilars d’aquesta agenda, que facilita la cooperació i promou la creació de capacitats, és essencial per millorar la seguretat a la UE.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

Agenda europea de seguretat

European agenda on security

L’Agenda europea de seguretat, aprovada l’abril del 2015, recull les principals accions per assegurar una resposta eficaç de la Unió Europea a les amenaces terroristes i de seguretat del període 2015-2020.

L’Agenda és una peça fonamental de la renovada estratègia de seguretat interior. Dóna suport als estats membres en la lluita contra el terrorisme i la prevenció de la radicalització, la interrupció de la delinqüència organitzada i la lluita contra la ciberdelinqüència.

Les principals accions que s’han completat des de l’aprovació de l’Agenda són les següents:

Terrorisme

El Centre Europeu contra el Terrorisme d’Europol (ECTC) es va posar en marxa el gener del 2016. L’objectiu és incrementar el suport als estats membres en la lluita contra el terrorisme i la radicalització, facilitant la coordinació i cooperació entre les autoritats nacionals.

Fronteres

Gràcies a la sensibilització de la Comissió, els estats membres actuals utilitzen el Sistema d’Informació de Schengen amb més intensitat. Durant el 2015, la Comissió ha dut a terme millores legals i tècniques d’aquest Sistema.

FRONTEX ha elaborat un manual que inclou un primer conjunt d’indicadors de risc comuns en relació amb els combatents terroristes estrangers per donar suport a les autoritats frontereres.

Radicalització

L’octubre del 2015, la Comissió va posar en marxa el Centre d’Excel·lència de la Xarxa RAN, amb l’objectiu de facilitar i millorar l’intercanvi d’experiències i la cooperació a través de la xarxa RAN, de donar suport en els esforços de prevenció i de consolidar, difondre i compartir coneixements, millors pràctiques i recerca específica en el camp de la prevenció de la radicalització.

Finançament del terrorisme

S’ha enllestit una plataforma que reuneix les unitats d’informació financera (FIU) dels estats amb l’objectiu de detectar i interrompre les activitats financeres i de rentat d’actius terroristes.

Armes de foc

L’any 2015, la Comissió va presentar una proposta per a la revisió completa de la Directiva 477/91, que estableix el marc legal d’armes de foc. La revisió té per objecte restringir la disponibilitat d’alguns dels més poderosos tipus d’armes semiautomàtiques i dels que podrien ser convertits fàcilment en armes totalment automàtiques, així com millorar l’intercanvi d’informació entre els estats membres, la traçabilitat i les regles de marcat per a armes de foc. Així mateix, la Comissió va adoptar el novembre del 2015 un Reglament d’aplicació de les normes comunes de desactivació d’armes de foc.

La Comissió va presentar el 2015 un pla d’acció sobre armes de foc i explosius que inclou: (i) accions sobre l’ús de la tecnologia de detecció i la normalització del seu ús; (ii) el desenvolupament d’eines de detecció innovadores; (iii) l’enfortiment de les mesures existents i la creació d’altres de noves per augmentar la seguretat dels passatgers, i (iv) l’ús d’eines existents per millorar la recopilació i l’intercanvi d’informació per tal de reforçar la seguretat.

Trobareu més informació sobre l’Agenda europea de seguretat en aquests enllaços: http://europa.eu/rapid/press-release_IP-16-1445_en.htm i http://europa.eu/rapid/press-release_MEMO-16-1495_en.htm.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français