Noruega vol despenalitzar el consum de drogues

El govern noruec ha presentat una proposta al Parlament per despenalitzar la possessió de petites quantitats de droga per a consum propi, una mesura que té l’objectiu de substituir el càstig per l’ajut. És un plantejament idèntic al proposat, per exemple, a Portugal.

L’ús i tinença de drogues il·lícites seguirà sent il·legal, però en comptes de sancions, a les persones a qui se’ls trobin petites quantitats se les derivarà a un servei d’assessorament municipal obligatori, on rebran informació sobre els riscos i les conseqüències negatives del consum d’estupefaents i on se’ls oferirà ajut, tractament i seguiment.

L’executiu nòrdic –liderat pel partit conservador de la primera ministra Erna Solberg juntament amb liberals i democristians– justifica el canvi assegurant que diverses dècades de criminalització han demostrat que aquesta estratègia no funciona i que la persecució penal dels consumidors contribueix a l’estigmatització i a l’exclusió social i fa que evitin buscar ajut per por de ser sancionats.

Segons les últimes dades oficials, l’any 2018 van morir 286 persones per sobredosi a Noruega, que té unes xifres de morts relacionades amb les drogues en relació amb la població molt més elevades que la mitjana d’Europa.

Tenint en compte que molts addictes a les drogues són policonsumidors, el text detalla que una persona podrà tenir fins a tres substàncies diferents al mateix moment, sempre que cada una no superi el llindar fixat. En canvi, la tinença de quantitats superiors i qualsevol altra implicació amb drogues il·legals, com ara la importació, fabricació i venda, seguirà sent processada penalment.

El debat sobre la despenalització del consum de drogues a Noruega es va encetar el 2016; la seva proposta per reformar la política de drogues l’ha basat en un informe elaborat per un comitè d’experts creat fa dos anys pel Parlament, tot i que ha optat per rebaixar les quantitats permeses per no facilitar el tràfic i l’accés. L’executiu liberal-conservador controla només una minoria del Parlament noruec, per la qual cosa li caldrà el suport de l’oposició per tirar endavant la reforma, i no està clara la posició de tots els partits. Entre els contraris a la mesura hi ha els democristians, que formen part de la coalició de govern, tot i que s’espera que hi votin a favor per lleialtat.  

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

Mèxic vol legalitzar la marihuana

Els legisladors de Mèxic van aprovar fa unes setmanes un projecte de llei per legalitzar la marihuana recreativa, una veritable fita per a un país que es troba immers en una guerra contra les drogues i que es podria convertir en el mercat de cànnabis més gran del món, la qual cosa deixa els Estats Units entre dos veïns –comptant el Canadà– venedors de marihuana.

La votació a la Càmera de Diputats, 316 a 129, es va produir més de dos anys després que la Cort Suprema de Mèxic dictaminés que la prohibició de la marihuana recreativa en el país era inconstitucional i més de tres anys després que el país legalitzés el cànnabis medicinal.

La mesura permetria als usuaris fumar marihuana i, amb un permís, conrear un petit nombre de plantes de cànnabis a casa. També atorgaria llicències als productors –des de petits agricultors fins a productors comercials– per conrear i vendre la collita.

Si s’aprova la mesura, Mèxic s’unirà al Canadà i l’Uruguai en una petita però creixent llista de països que han legalitzat la marihuana en el continent americà, fet que afegiria un nou impuls al moviment contra les prohibicions a la regió. Als Estats Units, els demòcrates del Senat també han promès eliminar la prohibició federal de la droga aquest any.

Els experts en seguretat coincideixen en la idea que l’impacte de la llei sobre la violència probablement serà mínim: amb 15 entitats dels Estats Units que han legalitzat la marihuana –argumenten–, el cultiu s’ha convertit en una part relativament petita del negoci del narcotràfic mexicà, amb els càrtels centrant-se en productes més rendibles com el fentanil i les metanfetamines.

Els defensors de la legalització de la marihuana creuen que el projecte de llei té un abast massa limitat, tot i que representi un avenç simbòlic en l’esforç per posar fi a una guerra contra les drogues que ha costat més de 150.000 vides.

El projecte de llei estableix que els petits agricultors i els indígenes tinguin prioritat en la concessió de llicències, però només estipula que aquests grups vulnerables puguin rebre més d’una llicència.

Amb més de 120 milions de persones, Mèxic representaria el mercat de marihuana més gran del món per població. El cultiu podria convertir-se en un gran negoci al país, un potencial impuls financer per a una economia molt colpejada per la crisi del coronavirus.

Alguns activistes temen que la llei afavoreixi les grans empreses, donant-los l’accés a tota la cadena de subministrament de la marihuana des de la llavor fins a la venda, mentre deixa els petits productors i venedors fora del lucratiu mercat.

El projecte de llei permetria als consumidors individuals portar fins a 28 grams de marihuana i conrear sis plantes de cànnabis a casa. El cànnabis també podria ser adquirit pels majors de 18 anys en negocis autoritzats, i conreat a més gran escala per grups amb llicència. La marihuana medicinal, que Mèxic va legalitzar l’any 2017, seria regulada per separat per la Secretaria de Salut.

Els activistes locals afirmen que les restriccions a la possessió limitaran l’impacte del projecte de llei, en particular per als consumidors amb pocs ingressos, que podrien ser víctimes de l’extorsió de la policia, una cosa ben habitual a Mèxic.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

L’Estat d’Oregon despenalitza totes les drogues

Oregon es va convertir en el primer estat dels Estats Units a despenalitzar la tinença de totes les drogues el 3 de novembre del 2020.

A través de la clàusula 110, una iniciativa de votació finançada per la Drug Policy Alliance, un grup de defensa sense ànim de lucre, va aprovar la iniciativa amb més del 58% dels vots. Posseir heroïna, cocaïna, metamfetamina i altres drogues per a ús personal ja no és un delicte criminal a Oregon.

Aquestes drogues continuen contravenint la llei, com també ho fa la venda. Però la possessió és ara una violació civil –no pas criminal– que pot provocar una multa o una teràpia ordenada pel tribunal, no pas la pena de presó. La marihuana, que Oregon va legalitzar el 2014, continua sent totalment legal.

Hi ha tres arguments principals per a aquesta important reforma de la política sobre drogues.

1. La prohibició de les drogues ha fracassat

La raó aparent per castigar durament els usuaris de drogues és dissuadir-ne el consum. Però dècades d’investigacions han trobat que l’efecte dissuasiu del càstig penal estricte és petit, si existeix. Això és especialment cert entre els joves, que són la majoria dels consumidors de drogues.

Els Estats Units tenen el percentatge d’encarcerament més alt del món i un dels índexs més elevats de consum de drogues il·legals. Aproximadament una persona de cada cinc empresonats als Estats Units està cometent un delicte per drogues.

Com que criminalitzar les drogues no n’impedeix realment el consum, la despenalització no l’augmenta realment. Portugal, que va despenalitzar la tinença personal de totes les drogues el 2001 com a resposta a un elevat consum de drogues il·lícites, té taxes de consum molt més baixes que la mitjana europea.

2. La despenalització aprofita millor els diners

Arrestar, processar i empresonar persones per delictes relacionats amb les drogues és car.

L’economista de Harvard Jeffrey Miron calcula que totes les despeses governamentals relacionades amb la prohibició de les drogues van ser de 47.800 milions de dòlars EUA el 2016. Oregon va gastar uns 375 milions de dòlars en prohibició de drogues aquell any.

Oregon desviarà una part dels diners que anteriorment s’utilitzaven per fer complir les penes per drogues per pagar una dotzena de nous centres de prevenció i tractament de drogues a tot l’estat, que s’ha valorat com una estratègia significativament més rendible. Alguns ingressos fiscals per vendes recreatives de marihuana, que van superar els 100 milions de dòlars el 2019, també es destinaran als serveis d’addicció i recuperació.

3. La guerra contra les drogues es dirigeix ​​a persones de color

Un altre objectiu de la despenalització és mitigar les importants disparitats racials i ètniques associades a l’aplicació de la llei contra les drogues.

El consum il·legal de drogues és aproximadament comparable a totes les races dels Estats Units, però les persones de color són molt més propenses a ser escorcollades, arrestades i empresonades per un delicte relacionat amb les drogues. Els delictes contra les drogues poden incórrer en llargues condemnes de presó.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

El Consell Europeu aprova l’estratègia europea 2021-2025 contra les drogues

El Consell Europeu va aprovar el mes de desembre passat l’estratègia de la Unió Europea que estableix el marc polític i les prioritats de la política contra les drogues de la UE en el període 2021-2025. L’estratègia té com a objectiu garantir un alt nivell de promoció de la salut, l’estabilitat social i la seguretat, i contribuir a la sensibilització. Sobre la base d’aquesta estratègia, el Consell elaborarà un pla d’acció que establirà les mesures concretes per assolir aquestes prioritats.

Amb aquesta estratègia, la UE i els seus estats membres reafirmen el seu compromís amb un enfocament basat en evidències, exhaustiu i equilibrat entre la reducció de la demanda i l’oferta de drogues, amb la preservació dels drets humans al centre.

En virtut de la reducció del subministrament de drogues, l’estratègia s’orienta a tots els aspectes del mercat de les drogues il·lícites i inclou la prevenció, la dissuasió i la interrupció dels delictes relacionats amb les drogues, en particular la delinqüència organitzada, mitjançant la cooperació judicial i policial, la intel·ligència, la prohibició i la confiscació d’actius criminals, investigacions i gestió de fronteres.

Aquesta àrea prioritària s’ha millorat encara més en comparació amb l’estratègia 2013-2020, per respondre als desafiaments que es produeixen als mercats de drogues europeus. Es caracteritzen per una alta disponibilitat de diversos tipus de drogues, confiscacions cada vegada més elevades, un augment de l’ús de la violència i enormes beneficis, així com l’ús de plataformes de xarxes socials, aplicacions i internet, i internet fosca (darknet) per al tràfic il·lícit de drogues. Aquestes característiques no s’han esvaït durant la crisi del COVID-19, ans al contrari.

L’àrea política de reducció de la demanda de drogues consisteix en una sèrie de mesures de reforç mutu que inclouen prevenció, detecció i intervenció precoç, assessorament, tractament, rehabilitació, reinserció social i recuperació. Aquesta acció ha de ser adequada al context social local i a les necessitats de la població objectiu, estar informada per evidències científiques i ser segura i eficaç. Cal desenvolupar-la mitjançant l’estreta col·laboració de diversos serveis de salut i assistència social.  La crisi de la COVID-19 ha revelat encara més la necessitat de garantir la continuïtat d’aquestes accions.

S’ha afegit un nou capítol dedicat a tractar els danys relacionats amb les drogues. Aquesta secció inclou mesures i polítiques per prevenir o reduir els possibles riscos i perjudicis per a la salut, la societat i els centres penitenciaris. Cobreix aspectes com la reducció de la prevalença i la incidència de malalties infeccioses relacionades amb els medicaments, la prevenció de sobredosis i les morts relacionades amb les drogues, i l’oferta d’alternatives a les sancions coercitives.

L’estratègia també identifica tres temàtiques transversals de suport a les àrees polítiques:

Cooperació internacional: millorar el paper de la UE com a intermediària mundial per a una política de drogues centrada en les persones i orientada als drets humans mitjançant la cooperació amb tercers països, regions i organitzacions internacionals, tot reforçant el compromís amb les polítiques de drogues orientades al desenvolupament alternatiu de mesures.

• Recerca, innovació i previsió: proporcionar a la UE i als estats membres les capacitats de recerca i previsió necessàries per fer front als reptes de les drogues de manera més àgil i proactiva, augmentant la preparació per respondre als reptes futurs.

• Coordinació, governança i implementació: garantir una implementació òptima de l’estratègia, inclosa l’acció clau del Centre Europeu de Seguiment de les Drogues i les Drogodependències (OEDT) i de l’Europol, que impliqui la societat civil i proporcioni recursos adequats en l’àmbit de la UE i de les nacions.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

Impacte de la COVID-19 en els mercats de la droga a Europa

360.- baixaEl Centre Europeu de Seguiment i Addicció a les Drogues (EMCDDA) i Europol han publicat un document d’anàlisi sobre el funcionament dels mercats de la droga a la Unió Europea a finals de l’any 2019.

Aleshores ningú no hauria pogut predir els canvis dràstics que comportaria la pandèmia de la COVID-19 i la manera com ens ha afectat la vida diària. Això també ha tingut un fort impacte en els mercats de les drogues. Hi ha hagut una clara necessitat de cercar fins a quin punt ha afectat i de quina naturalesa és aquest impacte per identificar possibles elements a investigar.

L’objectiu d’aquesta anàlisi dels mercats de la droga de la UE és augmentar la
comprensió dels esdeveniments en curs i el seu impacte en la seguretat interior i la salut pública de la UE per tal d’informar les institucions europees i els socis dels estats membres de la UE. Això és de vital importància per formular respostes efectives.

Les restriccions mundials dels viatges i altres mesures com a resultat de la pandèmia COVID-19 han comportat una interrupció temporal de l’impacte en el mercat de les drogues amb una escassetat més gran o preus superiors per a algunes substàncies. Altres conseqüències serien:

  • La interrupció de la cadena de subministrament i la logística de les drogues per al tràfic a Europa és més evident pel que fa a la distribució a causa de les mesures de distanciament social.
  • El moviment de grans quantitats de drogues entre els estats membres de la UE ha continuat, malgrat la introducció de controls fronterers, a causa del continu tràfic comercial de transport de mercaderies a tota la UE.
  • En relació amb la cocaïna, hi ha poques proves de la interrupció de l’activitat pel que fa a la importació a l’engròs; tanmateix, els experts d’alguns països denuncien un augment dels preus i la disminució de la puresa a nivell de consum, indicatiu de l’escassetat de subministrament localitzada.
  • Els grups de crim organitzat es mantenen amatents i ho fan
    adaptant els seus modus operandi a la situació actual, tot explotant vies de comunicació segures i adaptant-se als models de transport, canals de tràfic i mètodes d’ocultació.
  • La inestabilitat actual ha donat lloc a un entorn cada cop més volàtil per a negocis criminals al llarg de la cadena de subministrament
    a Europa i sembla haver provocat un augment dels nivells de violència entre distribuïdors de nivell mitjà.
  • Lliuraments a domicili i menys atenció presencial. L’opció de l’efectiu com a forma de pagament sembla augmentar per a transaccions individuals.
  • L’escassetat de resina de cànnabis ha provocat un augment dels preus al detall per al comerç.
  • El tràfic d’heroïna continua existint en moltes rutes conegudes. En alguns casos, la disponibilitat d’heroïna ha disminuït en algunes àrees però això varia segons les normes nacionals de confinament i les restriccions de circulació, amb preus més alts que també es van reportar
    en alguns llocs.
  • El tràfic de cocaïna mitjançant contenidors marítims ha continuat a nivells comparables o fins i tot possiblement superiors als de l’any 2019.
  • La producció de drogues sintètiques continua a les principals zones productores europees als Països Baixos i Bèlgica, com s’ha demostrat
    pel nombre de laboratoris il·lícits desmantellats. Tanmateix, a Europa i globalment, la demanda de drogues sintètiques utilitzades en entorns recreatius, en particular l’MDMA, sembla haver disminuït a curt termini a causa del tancament de locals i la cancel·lació de festivals.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

 

L’Àfrica subsahariana augmentarà un 150% la xifra de consumidors de drogues

355.- baixaLa nova investigació d’ENACT [1] és la més completa que s’ha fet fins al moment sobre el tràfic de drogues, els patrons de consum i les polítiques sobre drogues a l’Àfrica.

Segons els estudis d’ENACT sobre criminalitat transnacional organitzada, la ineficaç política de drogues, alimentada per la corrupció i el crim organitzat, està empitjorant una crisi de drogues en expansió a l’Àfrica.

El consum de drogues il·legals a l’Àfrica, inclòs l’ús no mèdic d’opioides amb recepta, amenaça el desenvolupament i es projecta que esdevingui una emergència de salut pública.

L’Àfrica subsahariana registrarà l’augment més gran del món en els consumidors de drogues en els propers 30 anys, i es preveu que la seva part del consum global de drogues es duplicarà.

Les presons estan saturades i generacions de joves són condemnats per condemnes penals per delictes de baix nivell. Els mercats continentals de drogues continuen expandint-se fins i tot quan es destrueixen els cultius il·lícits, es desmantellen els laboratoris de drogues i es confisquen els enviaments de drogues.

Les drogues s’han convertit en una font d’ingressos per a les organitzacions terroristes i els grups de delinqüència organitzada, però els cossos policials africans no tenen capacitats institucionals, tecnològiques i financeres per tenir un impacte significatiu per posar fre als mercats de tràfic de drogues.

Els investigadors estimen que el nombre de consumidors de drogues a l’Àfrica subsahariana augmentarà prop del 150% les properes tres dècades. Es preveu que cap al 2050 hi haurà 14 milions d’africans addicionals que consumeixin drogues il·legals, amb un total de 23 milions d’usuaris a l’Àfrica subsahariana.

El paper de l’Àfrica Occidental s’ha expandit com a eix global de tràfic de drogues il·legals, particularment cocaïna, i s’ha desenvolupat una economia il·legal al voltant de la producció i distribució de metamfetamines.

El fenomen de les drogues perilloses a l’Àfrica contribueix a la creixent producció mundial de cocaïna i heroïna, fins arribar als nivells que l’informe mundial sobre drogues del 2018 diu que són els més alts registrats mai. Altres estimulants del creixement del comerç i del consum de drogues són la urbanització creixent, el desenvolupament d’infraestructures i les rutes de transport, una població juvenil en creixement ràpid i una situació social i econòmica dura per a milions de persones.

Els investigadors van fer diverses recomanacions als responsables de la política de la Unió Africana. Les respostes eficaces en l’àmbit africà a la crisi han d’incloure esforços per reduir la producció i el tràfic de drogues, juntament amb la reducció de la demanda i l’assistència sanitària ampliada per al tractament i la cura dels consumidors de drogues.

Totes les regions haurien de reforçar les respostes transfrontereres aplicades per la legislació per frenar el subministrament i la producció de drogues il·lícites, dirigint-se als traficants més que als usuaris. També cal frenar el desviament d’opioides farmacèutics dels canals legals.

[1] L’ENACT està finançat per la Unió Europea. El projecte acumula coneixements i habilitats per millorar la resposta de l’Àfrica al crim organitzat transnacional. Analitza com afecta el crim organitzat l’estabilitat, la governança, l’estat de dret i el desenvolupament a l’Àfrica i treballa per mitigar-ne els impactes. L’ENACT està participat per l’Institut d’Estudis de Seguretat i la INTERPOL, en relació amb la Iniciativa Mundial contra el Crim Organitzat Transnacional.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

 

 

 

Augmenta la preocupació a Suècia per l’increment de la violència armada

330.- turning-torso-4009540_960_720A Suècia, l’any 2019 hi va haver 320 enfrontaments armats que van provocar 41 morts i més de 100 ferits. Darrere d’aquesta escalada de violència hi hauria conflictes entre bandes vinculades principalment al narcotràfic.

A mitjans de novembre de 2019, Dinamarca va arribar a suspendre temporalment els acords de Schengen i va aplicar controls a la frontera amb Suècia. La raó d’aquest tancament de frontera a la lliure circulació de persones i béns era evitar un efecte contagi de la violència a Suècia i no permetre l’entrada de bandes criminals, la presència de les quals ha deixat 129 morts els darrers tres anys.

Tot i així, la policia danesa considera que les lluites entre bandes criminals sueques estan darrera de l’explosió que va destruir la seu de l’agència tributària a Copenhaguen l’estiu del 2019 i del doble assassinat que hi va haver en un suburbi de la capital danesa.

Tot i que les xifres d’enfrontaments, morts i ferits es mantenen des de l’any 2017, les notícies relacionades amb aquesta violència esdevenen cada cop més preocupants. Per exemple, el darrer dia de l’any 2019 un jove de 20 anys va ser assassinat en un suburbi d’Estocolm. La víctima anava amb armilla antibales però li van disparar un tret al cap.

La policia sueca i els criminòlegs consideren que molts assassinats són venjances per altres assassinats o qüestions d’honor, de vegades entre membres de la mateixa banda. Aquests grups arrelen en els suburbis de les ciutats i no tindrien estructures internes gaire rígides.

A Estocolm hi hauria identificats uns 1.500 individus actius que formarien part d’unes 50 bandes criminals, amb gran mobilitat entre grups. Els membres són molt joves i extremadament violents. Tant és així que l’intercanvi de trets no és el problema més greu sinó que ara preocupa l’augment de les explosions. Entre gener i novembre de 2019 n’hi va haver més de 230, xifra que suposa un augment del 50% respecte del 2018.

Aquestes explosions s’utilitzen bàsicament per amenaçar i intimidar. Normalment les provoquen en comerços o empreses que no tenen activitat, amb les portes tancades quan ja és de nit. De vegades alguna explosió ha provocat víctimes que no tenien res a veure amb l’activitat delictiva d’aquestes bandes.

Per una altra part, l’intercanvi de trets i les explosions s’havien produït, fins ara, principalment en les grans ciutats del país com ara Estocolm, Malmö o Göteborg. Darrerament, aquests atacs han disminuït en les grans ciutats i han augmentat en indrets on fins ara no havien patit aquesta violència. Seria el cas del nord de Suècia, on han passat de 3 tirotejos l’any 2017 a 28 el 2019.

Cal esmentar que a la ciutat amb més violència fins ara, Malmö, es va implementar una prova pilot, amb poc èxit, que aplegava esforços entre la policia, l’ajuntament, els serveis penitenciaris i la societat civil per intentar treure els joves de l’espiral de violència vinculada a les bandes. Només en aquesta ciutat, la policia té identificats com a membres de bandes 80 menors d’entre vuit i catorze anys.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

 

 

Creix en volum i complexitat el mercat de drogues a Europa

327 DROGUESDurant els primers dies del mes de desembre de 2019 va tenir lloc la 3a Conferència internacional sobre drogues a Europa a la seu de l’Europol, amb la participació de més de 150 delegats d’estats membres de la UE, països tercers associats i 9 organitzacions internacionals.

La conferència es va centrar en el fet que la situació de les drogues a Europa està en expansió quant a volum i complexitat, mentre que el subministrament va augmentant en totes les tipologies d’estupefaents.

Tendències tractades a la conferència
• Grups de criminalitat organitzada: el nombre de grups criminals identificats que actuen a la UE el 2019 se situa en més de 5.000 i van sorgint nous tipus de grups criminals organitzats.
• Escala del mercat de les drogues: es considera que el mercat de les drogues és el mercat criminal més gran de la UE, amb més del 35% dels grups criminals actius que participen en la producció, el tràfic, la distribució i la venda de drogues.
• Subministrament i tràfic: l’Europol palesa un clar augment de l’oferta i el tràfic de drogues i la UE no només és un centre de producció de drogues sintètiques, sinó també un mercat clau per a la cocaïna. Un dels principals mètodes de transport de cocaïna a la UE és a través de l’entrada de contenidors.
• Violència: està augmentant la violència relacionada amb els enfrontaments entre grups criminals.
• Terrorisme: hi ha evidències clares fora de la UE dels ingressos generats per alguns grups criminals organitzats implicats en el tràfic de drogues vinculats al terrorisme.
• Víctimes mortals: les morts per drogues a Europa afecten majoritàriament els membres més joves i més vulnerables de la societat.
• Recuperació d’actius: malgrat la completa legislació sobre blanqueig de capitals als estats membres de la UE, els resultats dels actius pel que fa a les recuperacions es mantenen en un nivell extremadament baix. Dels milers de milions d’euros que genera el comerç il·lícit de drogues a Europa, només se’n confisca l’1% i cal fer més per abordar aquesta situació. El resultat és un nombre creixent de grups criminals amb beneficis significativament més elevats, que es poden utilitzar per finançar altres operacions il·lícites i infiltrar-se en estructures legítimes empresarials.

Resposta de la policia
La policia ha d’afrontar aquest desenvolupament i ha d’invertir molt en donar suport a les investigacions relacionades amb drogues a Europa. Això ha d’incloure una millora del procés d’orientació contra els delinqüents, que constitueixen el risc més gran del crim organitzat a la UE i més enllà.
L’estratègia Europol 2020+ té com a objectiu apropar els serveis operatius de l’Europol a les activitats investigadores dels estats membres de la UE, millorar la qualitat de la informació a les bases de dades de l’Europol i garantir un suport operatiu àgil.
L’estratègia de la UE sobre el crim organitzat
Durant la conferència, es va debatre sobre la necessitat de tenir una estratègia pròpia de la UE per al crim organitzat i es va recomanar que aquesta estratègia tractés els aspectes següents:
• Prioritzar els esforços operatius de la llei contra grups de crim organitzat de gran risc a la UE mitjançant un procés de selecció d’objectius d’alt valor establert pels estats membres amb el suport de l’Europol.
• Afrontar millor el xifratge de les comunicacions i altres mètodes nous relacionats amb la tecnologia utilitzats per grups de crim organitzat.
• Augmentar la cooperació operativa amb Sud-amèrica i altres països rellevants per a la UE, ja que és essencial per abordar el tràfic de drogues en general i el comerç de cocaïna en determinats casos.
• Trobar una solució per a les incoherències respecte al marc legal i els processos de treball sobre el tràfic de drogues i altres investigacions internacionals relacionades amb el crim organitzat a la UE.
• Posar el focus en el comís de béns delictius al carrer.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

Els europeus gasten en el mercat minorista de drogues uns 30 bilions d’euros l’any

DROGUES EUROPOLL’informe 2019 EU Drug Markets Report, publicat per l’agència de drogues de la UE (EMCDDA) i Europol, revela que del total de 30 bilions d’euros que els europeus es gasten en drogues l’any, un 39% es destina a cànnabis, un 31% a cocaïna, un 25% a heroïna i un 5% a amfetamines i MDMA. Aquesta despesa fa que el mercat de les drogues sigui una font molt important d’ingressos per als grups de crim organitzat de la Unió Europea.

L’informe estudia les tendències de la cadena de subministrament des de la producció i el tràfic de drogues fins a la distribució i les vendes. Descriu com el mercat de les drogues té àmplies repercussions tant en la salut com en la seguretat i com un enfocament holístic seria vital per fer polítiques efectives de control de drogues.

Les darreres dades mostren que la disponibilitat global de les drogues a Europa continua sent molt elevada i que els consumidors tenen accés a una gran varietat de productes de gran puresa i alta potència a preus constants o que baixen. Un dels temes transversals importants de l’informe és l’impacte ambiental de la producció de drogues, inclosa la desforestació i l’abocament de residus químics, que poden provocar danys ecològics, riscos en la seguretat i elevats costos de neteja.

L’informe destaca la importància creixent d’Europa, tant pel que fa a objectiu com a regió productora de drogues, i mostra com la violència i la corrupció vistes des de fa temps als països productors de drogues tradicionals són cada cop més evidents a la UE. Entre les àmplies conseqüències del mercat de drogues presentades en l’anàlisi hi ha l’impacte negatiu sobre la societat, per exemple, la violència de les bandes, l’homicidi relacionat amb les drogues i la tensió sobre les institucions públiques.

També s’exploren els llaços del mercat de les drogues amb una activitat criminal més àmplia, per exemple, de tràfic d’éssers humans, terrorisme, així com la seva repercussió negativa en l’economia legal, per exemple com el blanqueig de diners associat al comerç de drogues castiga les empreses legítimes.

L’informe planteja preocupacions per la diversificació del tràfic de drogues via marítima i el mal ús de l’aviació general, per exemple, avions privats, drons, amb finalitats penals. L’ús de serveis postals i de paqueteria per transportar drogues també s’està expandint ràpidament, seguint la tendència creixent de les compres en línia a Europa i la circulació de volums més grans de mercaderies.

Els mercats de superfícies web i web fosc, així com les xarxes socials, els serveis de missatgeria i les aplicacions mòbils ofereixen vies per a la venda en línia de drogues. Si bé els mercats de web fosc mantenen una capacitat de resistència, també han aparegut botigues de venedors en línia i mercats dirigits a nacionalitats específiques i grups lingüístics. Les armes de foc il·legals, telèfons intel·ligents xifrats i documents fraudulents són una de les eines criminals clau que cada vegada més utilitzen els traficants de drogues.

L’informe analitza en profunditat els mercats de les principals drogues que s’utilitzen a Europa:

  • Cànnabis: aquest és el mercat de drogues més gran d’Europa, amb uns 25 milions d’europeus (de 15 a 64 anys) que han consumit aquesta droga el darrer any. L’informe il·lustra que, mentre que l’herba i la resina de cànnabis encara dominen, els productes del cànnabis són cada cop més diversos a Europa.
  • Heroïna i altres opioides: riscos greus per a la salut i problemes precursors. L’ús d’opioides encara representa la proporció més gran de danys, incloses les morts associades al consum de drogues a la UE.
  • Cocaïna: producció rècord i mercats en expansió. Es tracta de la segona droga il·lícita més consumida a la UE, amb un valor al detall de mercat estimat de 9.100 milions d’euros.
  • Amfetamina, metamfetamina i MDMA – producció a gran escala a Europa per al consum intern i l’exportació: representen al voltant del 5% del mercat total de la droga de la UE, amb un valor estimat del mercat minorista d’almenys mil milions d’euros per a l’amfetamina i la metamfetamina i 0,5 milions d’euros per a MDMA.
  • Noves substàncies psicoactives: menys deteccions noves, però substàncies potents que representen greus amenaces per a la salut. Es tracta de substàncies diverses que no estan sotmeses a controls internacionals de drogues.

En un mercat de drogues cada cop més complex, adaptatiu i dinàmic, l’informe destaca que les polítiques i respostes de la UE han de ser igualment àgils, adaptatives i unificades.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

El fentanil, molt més letal que l’heroïna

Les morts produïdes per opioides sintètics als Estats Units van passar d’uns 3.000 el 2013 a més de 30.000 el 2018. De fet, els opioides sintètics com el fentanil actualment estan implicats en el doble de morts que l’heroïna.

Als Estats Units, s’hi ha publicat el llibre The future of Fentanyl and Other Synthetic Opioids, que ofereix una avaluació sistemàtica del passat, present i possibles futurs dels opioides sintètics. El llibre té la seva base en anàlisis de dades secundàries, revisions de literatura, estudis de casos internacionals i entrevistes a informadors clau. L’objectiu és proporcionar als responsables de prendre decisions, als investigadors, als mitjans de comunicació i al públic coneixements destinats a entendre millor el problema dels opioides sintètics i com respondre-hi.

Principals conclusions

El fentanil i altres opioides sintètics dominen alguns mercats regionals de drogues al Canadà i l’est dels Estats Units. Factors de l’oferta, més que no pas l’augment de la demanda, n’expliquen la difusió. Els mercats fan difusió en línia de mètodes de síntesi nous i més eficients, comerç electrònic anònim, etc.

En alguns mercats, el fentanil està substituint l’heroïna, no només adulterant-la o complementant-la. La difusió dels opioides sintètics es basa en decisions dels proveïdors i no en la demanda dels usuaris.
El problema en alguns indrets del Canadà és tan greu com a l’est dels Estats Units, malgrat les diferències substancials en la política de drogues i la prestació de serveis públics de salut i serveis socials.

La propagació del fentanil és episòdicament ràpida i persistent. És probable que els problemes amb opioides sintètics empitjorin, perquè als  EUA encara no té un abast realment nacional. Algunes regions a l’oest del Mississipí han estat menys afectades fins ara.

Recomanacions

És imprescindible que es facin esforços per evitar que els opioides sintètics penetrin en algunes zones del país que només han estat afectades moderadament.

Els responsables polítics han d’innovar en els llocs i àmbits on es produeixen els opioides sintètics. S’haurien de considerar seriosament nous enfocaments per respondre a la crisi actual (per exemple, interrompre les transaccions en línia; supervisar llocs de consum; impulsar noves modalitats de tractament basades en evidències, com ara el tractament assistit amb heroïna, i elaborar proves de contingut dels medicaments). Això és necessari per la naturalesa i l’escala del repte que plantegen els opioides sintètics, que en les seves formes i mètodes de distribució actuals representen una sortida de les crisis anteriors. De fet, la resolució d’aquesta crisi pot requerir enfocaments o tecnologies que no existeixen avui dia.

Els governs tenen una responsabilitat única de finançar la recollida de dades i el seguiment de consums i mercats de drogues. La crisi de la sida va impulsar grans inversions en noves dades i sistemes de control, com el sistema nacional de vigilància del comportament del VIH. El nombre de morts per opioides és aproximadament similar al del pic de l’epidèmia de la sida, però ara no hi ha hagut cap inversió comparable en la millora dels sistemes de control.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français