Etiqueta: Drogues

Desmantellada una xarxa de tràfic de cocaïna a través del seu rastre financer

Notes de seguretatDeixa un comentari

Una xarxa criminal internacional que blanquejava els beneficis de la cocaïna per al crim organitzat italià s’ha desmantellat després que els investigadors seguissin el rastre dels diners per tot Europa.

El que va començar com a moviments financers sospitosos, va constituir un sofisticat sistema de blanqueig de diners que donava servei a membres de la Camorra i la ‘Ndrangheta. Darrere de societats fantasma, factures falses i inversions de luxe, es netejaven i reinvertien milions d’euros en beneficis de la cocaïna arreu d’Europa.

Va dirigir la investigació la Gendarmeria Nacional francesa, en col·laboració amb els Carabinieri italians i l’Oficina Federal de Policia suïssa (FEDPOL). També va comptar amb el suport de la Policia Federal belga d’Anvers, l’Agència Estatal per a la Seguretat Nacional búlgara, la Duana alemanya i la Policia Nacional de l’Equador, sota la coordinació de l’Europol i l’Eurojust.

Arran dels fluxos financers, els investigadors van identificar un ciutadà montenegrí, conegut com a objectiu d’alt valor de l’Europol i buscat per diversos països europeus. El sospitós s’havia establert a la zona de Canes, a França, amb familiars propers, incloent-hi el seu gendre italià, conegut per les autoritats italianes per blanqueig de capitals, frau i delictes de tràfic d’armes.

La investigació financera va revelar que la xarxa de blanqueig estava directament connectada amb el tràfic de cocaïna a gran escala des de Sud-amèrica cap a Europa.

Se sospita que el grup coordina enviaments marítims de quantitats significatives de cocaïna als principals ports d’Europa. Una confiscació important per part de la duana belga a finals del 2025 es va vincular al sospitós montenegrí, cosa que va suposar un avenç decisiu en la investigació.

Els investigadors van descobrir una organització altament estructurada. La xarxa es basava en una capacitat financera substancial, criptoactius, viatges transfronterers setmanals en vehicles de luxe amb compartiments d’ocultació sofisticats i una xarxa corporativa que abastava múltiples jurisdiccions.

El mes de febrer d’enguany, les autoritats van dur a terme escorcolls i detencions coordinats a França, Itàlia, Bèlgica i Suïssa. Es van arrestar set sospitosos (quatre a França i tres a Itàlia), inclòs l’objectiu d’alt valor montenegrí.

A la Riviera francesa, es van confiscar vehicles de luxe, juntament amb propietats d’alta gamma per valor de més de cinc milions d’euros. També es van confiscar empreses i actius addicionals a Suïssa i Itàlia.

Des de l’any 2023, l’Europol ha donat suport a aquesta investigació, que ràpidament s’ha convertit en una de les operacions més actives de l’agència des del seu Centre Europeu de Delictes Financers i Econòmics.

El cas va requerir tot el ventall de serveis de l’Europol: anàlisi criminal i financera avançada, comunicació segura en temps real i desplegaments sobre el terreny a França i Itàlia per donar suport als investigadors nacionals i construir una imatge operativa compartida.

L’any 2024, es va establir un Equip Conjunt d’Investigació (ECI) a l’Eurojust entre França, Itàlia i Suïssa, cosa que va permetre una estreta coordinació judicial. A través de l’Europol, altres socis (Bèlgica, Alemanya i l’Equador) es van unir a la investigació, ampliant-ne l’impacte.

La Xarxa @ON, finançada per la Comissió Europea i dirigida per la Direcció d’Investigació Antimàfia italiana (DIA), va donar suport financer a les reunions operatives i al desplegament dels investigadors.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

36 laboratoris desmantellats en una operació contra una xarxa de drogues sintètiques

Notes de seguretatDeixa un comentari

Durant el mes de febrer de 2026, Europol va donar suport a les autoritats policials d’Ucraïna, Polònia i Moldàvia en una operació conjunta contra una xarxa criminal internacional implicada en la producció i el tràfic de drogues sintètiques, principalment catinones sintètiques com l’alfa-PVP.

Durant la jornada d’acció, la Policia Nacional d’Ucraïna i l’Oficina Central d’Investigació de la Policia Polonesa van dur a terme controls coordinats en aproximadament 510 emplaçaments. Els agents de les forces de l’ordre van desmantellar 36 llocs de producció il·lícita i 74 instal·lacions d’emmagatzematge de drogues llestes per a la seva distribució. Un total de 129 persones van quedar com a investigades i 103 persones van ser detingudes.

Se sospita que la xarxa investigada opera en diversos països, com ara Bielorússia, Moldàvia i Ucraïna. El grup està presumptament dirigit per un organitzador ucraïnès que estableix i equipa laboratoris il·legals amb el maquinari i les substàncies químiques necessàries. Els investigadors creuen que aquest individu manté connexions extenses amb xarxes criminals poloneses, facilitant el subministrament de precursors, productes químics essencials i equips a través d’estructures empresarials legals.

L’operació va incloure escorcolls domiciliaris i la inspecció d’altres locals i vehicles. En total, la investigació va comportar les següents confiscacions:

  • 20.610 litres de precursors
  • 229,4 quilograms d’alfa-PVP
  • 156,3 quilograms d’amfetamina
  • 46,6 quilograms i 284 litres de fenil-2-nitropropè
  • 2 quilograms de sodi metàl·lic
  • 67,6 quilograms i 350 litres de mefedrona
  • 7 quilograms de metamfetamina
  • 47 quilograms de cànnabis
  • 5.115 comprimits de MDMA
  • 2.000 comprimits d’èxtasi
  • 1,6 milions d’UAH (uns 31.000 €), 167.000 USD (uns 141.000 €), 39.000 € en efectiu
  • actius virtuals per valor de 45.000 USD (uns 38.000 €)
  • 41 vehicles

La xarxa criminal va emprar diverses tàctiques per facilitar l’operatiu de les seves activitats il·lícites. Va fer un mal ús d’estructures comercials legals operades per individus polonesos i lituans amb participació prèvia en la producció il·lícita de drogues sintètiques. Això els va permetre importar productes químics, inclosos precursors que encara no estan subjectes a control, i facilitar les activitats de diversos laboratoris il·legals detectats en diversos països. En operar en múltiples estats membres i explotar les llacunes legals, la xarxa va estendre el risc d’exposició i va dificultar que les autoritats encarregades de l’aplicació de la llei interrompessin les seves activitats.

La contribució d’Europol a l’operació va incloure suport operatiu i analític, centrant-se en proporcionar dades en temps real i facilitar l’intercanvi d’informació durant els dies d’acció. Aquest esforç de col·laboració tenia com a objectiu interrompre les activitats de la xarxa i enfortir la lluita contra la producció i el tràfic de drogues sintètiques a Europa.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

El miratge blanc: menys cocaïna interceptada, més adaptació criminal

Notes de seguretatDeixa un comentari

En els darrers dos anys, els principals ports del nord-oest d’Europa han registrat una caiguda notable en les confiscacions de cocaïna. A simple vista, la tendència podria interpretar-se com un èxit de les polítiques de seguretat. Ports com Rotterdam, Anvers o Hamburg —que durant anys havien estat les principals portes d’entrada de cocaïna al continent— han reforçat controls, cooperació internacional i mesures anticorrupció. Tanmateix, una anàlisi més profunda revela una realitat més complexa: la disminució de les intervencions no implica necessàriament una reducció del tràfic, sinó una transformació de les seves dinàmiques.

Els indicadors de mercat no apunten a escassetat. En diversos països d’Europa occidental, els preus a l’engròs i al detall han baixat mentre la demanda es manté estable o creix. Això suggereix un escenari de sobre oferta, coherent amb l’augment sostingut de la producció en països com Colòmbia. En altres paraules, la pressió policial no ha aturat el flux, sinó que ha obligat les organitzacions criminals a innovar.

Una primera adaptació clara és el canvi en la mida dels enviaments. Les grans partides de diverses tones, altament rendibles però també molt arriscades, han deixat pas a enviaments més petits i freqüents. Aquesta fragmentació redueix les pèrdues en cas d’intercepció i dificulta la detecció mitjançant patrons tradicionals d’intel·ligència.

Quan la vigilància augmenta en un punt, el tràfic es desplaça cap a d’altres rutes. Aquest fenomen, conegut com a efecte waterbed, ja és visible a Europa. L’enduriment dels controls a Rotterdam, Anvers i Hamburg ha anat acompanyat d’un increment de l’activitat en ports del nord i l’est del continent, així com a la regió bàltica i al sud-est europeu.

Aquesta redistribució comporta riscos addicionals: arribada de nous actors criminals, augment de la competència violenta, pressió sobre institucions amb menys recursos i més vulnerabilitat a la corrupció. El resultat no és menys cocaïna, sinó una problemàtica més dispersa i difícil de gestionar de manera coordinada.

Les organitzacions criminals també han sofisticat els seus mètodes d’ocultació. A més del tràfic en contenidors, s’observen pràctiques com descàrregues al mar, amagats sota el casc dels vaixells o l’ús de cocaïna liquada i químicament modificada per camuflar-la com a productes legals. També proliferen laboratoris d’extracció i processament dins del territori europeu, un senyal preocupant de proximització de la cadena de valor il·lícita.

Aquest fenomen va acompanyat d’una presència creixent d’organitzacions criminals llatinoamericanes a Europa, com el Primeiro Comando da Capital del Brasil, el Clan del Golfo o el Cártel de Sinaloa. La seva implantació no només reforça les xarxes de distribució, sinó que facilita la transferència de coneixement, contactes i capacitat logística.

Davant d’aquest escenari, la resposta no pot ser exclusivament nacional. Les iniciatives de cooperació i intercanvi d’informació són essencials. Reforçar el mandat d’Europol i potenciar les eines judicials d’Eurojust són passos necessaris per evitar que l’èxit local generi vulnerabilitats regionals.

La lluita contra el narcotràfic ja no és només una qüestió d’intercepció física de mercaderies, sinó d’intel·ligència, anticipació i visió estratègica compartida. Les dades de confiscacions, per si soles, poden crear una falsa sensació de control. El veritable repte és entendre que es tracta d’un adversari altament adaptable.

La reducció de les intervencions pot semblar una victòria, però podria ser, en realitat, un miratge blanc. Només amb cooperació sostinguda, anàlisi prospectiva i una aproximació integral a la seguretat es pot evitar que el problema simplement canviï de forma mentre continua creixent.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

Marsella en estat de psicosi: narcotràfic i violència extrema

Notes de seguretatDeixa un comentari

Marsella viu una escalada de violència vinculada al narcotràfic que ha generat el que autoritats, professionals del dret i actors comunitaris descriuen com una psicosi col·lectiva: un estat de por constant, trauma social i percepció de pèrdua de control de l’estat sobre parts del territori urbà. L’element més alarmant d’aquesta crisi és l’auge d’assassinats de menors i el paper creixent d’adolescents, fins i tot nens, tant com a víctimes com a actors forçats dins de les xarxes criminals.

El cas que ha sacsejat recentment l’opinió pública és l’assassinat d’Adel, un noi de 15 anys, executat amb un tret al cap i posteriorment calcinat en una platja de la ciutat. El seu cos va ser descobert per altres nens que anaven a l’escola, un episodi que simbolitza fins a quin punt la violència s’ha normalitzat i s’ha tornat pública, visible i aparentment arbitrària.

Segons dades del Ministeri de Justícia francès, el nombre de menors implicats en el tràfic de drogues s’ha multiplicat per quatre en els darrers vuit anys. A Marsella, el narcotràfic ha evolucionat cap a un model fragmentat però altament competitiu, on una organització dominant (la denominada DZ Màfia) opera mitjançant una estructura de tipus franquícia, amb múltiples punts de venda gestionats per joves reclutats, sovint a través de xarxes socials.

Aquest nou ecosistema criminal es caracteritza per:

  • Desaparició dels codis tradicionals del crim organitzat (no atacar de dia, no exposar cossos, no implicar menors).
  • Violència extrema i demostrativa, incloent execucions públiques, cossos cremats i difusió de vídeos a les xarxes.
  • Reclutament massiu de menors, molts d’ells migrants o adolescents vulnerables, sovint sotmesos a coaccions, deutes ficticis i violència física.

Actors locals descriuen una situació d’anarquia criminal, on la lògica de la por ha substituït qualsevol jerarquia estable. Els joves, exposats diàriament a morts violentes, han perdut tant la por a matar com la por a morir.

L’assassinat de Mehdi Kessaci, un agent de policia en pràctiques de 20 anys, sense vincles amb el narcotràfic, va marcar un punt d’inflexió. Es creu que la seva mort va ser un missatge intimidatori dirigit al seu germà, Amine Kessaci, activista antidrogues i figura emergent en l’àmbit polític local. Aquest cas reforça la percepció que ni tan sols els actors institucionals o els seus familiars estan fora de l’abast de les bandes.

Advocats, periodistes i activistes han començat a reduir o abandonar la seva activitat, o a fer-la sota protecció policial, per por de represàlies. Alguns professionals del dret afirmen obertament que l’Estat de dret ha quedat subordinat al poder de les bandes en determinats barris.

Davant aquesta situació, les autoritats han intensificat les operacions policials mitjançant el que anomenen bombardejos de seguretat: intervencions massives i repetides en zones d’alta criminalitat, amb unitats antiavalots, tancament de punts de venda i detencions constants.

Les xifres mostren activitat significativa:

  • Més de 40 punts de venda desmantellats recentment.
  • 42 milions d’euros en béns criminals confiscats en un any.
  • Una estimació de fins a 20.000 persones implicades directament o indirecta en el negoci de la droga a Marsella.
  • Un mercat nacional del narcotràfic valorat en 7.000 milions d’euros anuals.

Tanmateix, fins i tot responsables policials i fiscals reconeixen que molts dels detinguts són joves explotats, alguns retinguts contra la seva voluntat, i que la repressió no atura el flux constant de nous reclutes.

Un dels elements més preocupants és l’ús obert de TikTok i altres xarxes socials per anunciar la venda de drogues i reclutar menors amb ofertes de “feina” aparentment legítimes. S’hi prometen ingressos elevats (200–500 € diaris), però la realitat és sovint d’esclavatge modern, amb violència, abusos sexuals i amenaces contra les famílies.

La crisi ha reobert un debat polític intens. Sectors d’ultradreta reclamen l’estat d’emergència, més poder per a la policia i restriccions migratòries severes, atribuint el problema a la immigració massiva i al fracàs de la integració. Altres veus —advocats, experts i periodistes— rebutgen aquesta lectura i alerten contra l’ús de la por com a eina política. Argumenten que la violència és el resultat de dècades d’abandonament social, pobresa estructural, corrupció i polítiques públiques fallides, i que la repressió policial només tracta els símptomes, no les causes.

Marsella exemplifica una crisi de seguretat híbrida, on crim organitzat, exclusió social, digitalització del delicte i debilitament de la confiança institucional convergeixen. La psicosi que s’estén per la ciutat no és només por a la violència, sinó la sensació que l’ordre social s’està erosionant i que les solucions tradicionals ja no són suficients.

Per als experts en seguretat, el cas de Marsella planteja una pregunta clau: com recuperar el control sense alimentar una espiral de repressió que acabi aprofundint el mateix problema que es vol resoldre.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

Informe d’Europol: tàctiques en evolució en les operacions de tràfic marítim de cocaïna

Notes de seguretatDeixa un comentari

Un nou informe d’Europol, proporciona una anàlisi exhaustiva de les tàctiques en evolució emprades per les xarxes criminals per traficar cocaïna a Europa a través de rutes marítimes. El document, “Diversificació en el tràfic marítim de cocaïna”, proporciona una anàlisi en profunditat de les tàctiques canviants emprades per les xarxes de crim organitzat, que continuen explotant vulnerabilitats i evadint la detecció.

El tràfic de cocaïna a Europa ha assolit nivells sense precedents, impulsat per l’alta producció a l’Amèrica Llatina i la creixent demanda dins de la UE. Les xarxes criminals han demostrat la seva capacitat per ajustar ràpidament les operacions, fragmentant rutes i adoptant mètodes de tràfic complexos i encoberts. Aquest nou informe d’Europol destaca l’ús de semi submergibles i altres vaixells no comercials, així com la incorporació de cocaïna en diversos materials de transport abans de l’enviament a Europa.

Les transferències al mar solen implicar un vaixell mare de l’Amèrica Llatina que transfereix cocaïna a un vaixell fill davant la costa de l’Àfrica Occidental. La cocaïna es desembarca a l’Àfrica Occidental per al seu posterior enviament a la UE continental o s’envia a les Illes Canàries. Mitjançant embarcacions inflables de buc rígid, les xarxes criminals també transporten cocaïna directament a l’Espanya continental. En arribar a la costa andalusa, les xarxes criminals utilitzen el riu Guadalquivir per transportar cocaïna terra endins per a la seva posterior distribució.

Un exemple destacat d’aquestes tàctiques en evolució s’il·lustra amb una operació recent amb el nom en clau d’“Ombra Negra”, que va exposar un canvi significatiu en els mètodes de tràfic de drogues. Liderada per les autoritats espanyoles i amb el suport d’Europol, aquesta operació va resultar en la detenció de 101 sospitosos i la confiscació de més de 10 tones de cocaïna a la península Ibèrica.

L’operació va posar de manifest un canvi en els mètodes de tràfic de drogues, ja que la xarxa criminal es basava en infraestructures marítimes avançades per transportar grans quantitats de cocaïna des de Sud-Amèrica fins a Europa a través de la península Ibèrica. Els sospitosos van utilitzar embarcacions d’alta velocitat capaces de superar els 70 km/h i sistemes de comunicació xifrats complexos per evadir les forces de l’ordre. L’operació va suposar un cop decisiu per a una de les organitzacions de tràfic de cocaïna més grans d’Europa i va subratllar un canvi regional del tràfic de cànnabis al de cocaïna.

Aquesta operació exemplifica les principals conclusions de l’informe, que inclouen:

• Rutes i mètodes diversificats: les xarxes criminals estan evitant els principals ports comercials mitjançant l’ús de dipòsits i transferències al mar, semi submergibles i embarcacions no comercials. Aquests mètodes els permeten evitar la presència i els controls de les forces de l’ordre, cosa que dificulta la detecció i la intercepció.

• Ocultació sofisticada: la cocaïna s’amaga cada cop més en equips industrials, maquinària i materials de transport com ara aliments, plàstics i tèxtils. Aquests mètodes fan que la detecció mitjançant escàners, gossos rastrejadors i proves forenses sigui extremadament difícil.

• Avenços tecnològics: les xarxes criminals estan aprofitant tecnologies avançades, inclosos sistemes de comunicació xifrats, embarcacions autònomes i drons, per millorar les seves operacions i evadir la detecció.

L’informe també destaca la necessitat de millorar la vigilància marítima, les investigacions financeres i l’expertesa forense per exposar compartiments ocults, drogues incorporades químicament i laboratoris d’extracció. Les col·laboracions entre les forces de l’ordre, les duanes, les autoritats portuàries i el sector privat són essencials per assegurar les cadenes de subministrament i compartir dades en temps real.

La resposta d’Europol a l’amenaça del tràfic de cocaïna inclou el suport operatiu a través de la seva Unitat de Drogues específica, el suport analític i de coordinació i el desplegament d’experts sobre el terreny. El paper estratègic de l’Agència en proporcionar una perspectiva de la UE sobre les diverses amenaces que representen les xarxes criminals de tràfic de drogues és crucial per identificar canvis en el comportament criminal i les rutes de tràfic.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

Pressió internacional sobre les grans rutes de subministrament de cocaïna cap a Europa

Notes de seguretatDeixa un comentari

Les autoritats policials europees i sud-americanes continuen intensificant els seus esforços per desmantellar les principals xarxes criminals responsables del tràfic de cocaïna cap a Europa. Tres operacions recents, coordinades amb el suport d’Europol, posen de manifest tant la complexitat de les rutes utilitzades pel crim organitzat com la importància creixent de la cooperació internacional per fer-hi front. Aquestes actuacions han afectat xarxes amb connexions a Colòmbia, Brasil i Grècia, i han permès intervenir en totes les fases de la cadena criminal: des de l’origen de la droga fins a la seva recepció al continent europeu.

La primera investigació es va centrar en una xarxa liderada per un ciutadà neerlandès amb accés directe a traficants d’alt nivell a Colòmbia. L’individu, de 56 anys, residia a Eivissa però viatjava amb freqüència als Països Baixos i a d’altres països europeus. Segons les autoritats, coordinava l’entrada de grans carregaments de cocaïna a Europa amb el suport actiu dels seus dos fills.

El cas va sortir a la llum arran de la informació obtinguda a partir de la plataforma xifrada Sky ECC, una eina àmpliament utilitzada per organitzacions criminals i que ha estat clau en nombroses investigacions europees. A partir d’aquestes dades, la policia neerlandesa, va desplegar tasques de vigilància, anàlisi d’intel·ligència i escoltes telefòniques que van permetre identificar intents en curs de coordinar nous enviaments.

La xarxa va ser vinculada a sis carregaments de cocaïna interceptats al Regne Unit, Espanya i els Països Baixos. El 2 de desembre de 2025, el principal sospitós va ser detingut a Eivissa, mentre que els seus fills, de 31 i 23 anys, van ser arrestats a l’Haia i Haarlem.

Operació brasilera de tràfic marítim a gran escala

La segona actuació va tenir com a objectiu una organització criminal brasilera especialitzada en el transport marítim de cocaïna a gran escala cap a Europa. El grup s’encarregava d’adquirir embarcacions, formar tripulacions i modificar vaixells pesquers per ocultar-hi la droga.

Les rutes utilitzades incloïen punts de sortida a la costa brasilera i una etapa intermèdia a l’Àfrica Occidental, abans del trasllat final cap a aigües europees.

Un moment clau de la investigació va tenir lloc el novembre de 2024, quan les autoritats portugueses, en col·laboració amb la policia federal brasilera i les autoritats de Cap Verd, van interceptar un vaixell pesquer amb bandera brasilera a l’oest de Cap Verd. A bord s’hi van trobar 1,6 tones de cocaïna i es van detenir sis membres de la tripulació.

Posteriorment, el setembre de 2025, les forces de seguretat van desmantellar la branca europea de la xarxa, amb 37 detencions a Espanya, incloent-hi el responsable de la infraestructura logística. Finalment, l’11 de desembre de 2025, una operació coordinada al Brasil va culminar amb vuit noves detencions, entre elles dos objectius d’alt valor, i la confiscació de béns per valor superior a 1,5 milions d’euros.

Xarxa criminal grega i transferències en alta mar

La tercera operació va apuntar a una xarxa criminal grega que utilitzava el mètode de transferència en alta mar per al tràfic de cocaïna. El grup va desplegar un vaixell pesquer que va sortir de Grècia, va recórrer una ruta passant per l’Àfrica Occidental i va creuar l’Atlàntic per recollir un carregament procedent d’Amèrica Llatina.

El 14 de desembre de 2025, les autoritats van detenir deu sospitosos: cinc membres de la tripulació al mar i cinc individus a Grècia, inclòs un objectiu d’alt valor.

En tots tres casos, Europol va actuar com a eix central de la cooperació internacional, facilitant l’intercanvi d’informació, proporcionant suport analític i coordinant reunions operatives entre els països implicats. També hi van participar altres organismes clau com Frontex i el MAOC-(N), especialment en les operacions marítimes.

Aquestes actuacions s’emmarquen en l’estratègia més àmplia de la Unió Europea contra el crim organitzat, articulada a través de la plataforma EMPACT. Els casos demostren que només mitjançant una cooperació sostinguda, multinivell i transnacional és possible atacar de manera efectiva les estructures que sustenten el tràfic de cocaïna cap a Europa.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

Què tenen en comú els zombis i la prevenció de drogues?

Notes de seguretatDeixa un comentari

Quan pensem en prevenció de drogues, és poc probable que ens vinguin al cap imatges de zombis caminant pels carrers. Però a Dover, New Hampshire, EUA, aquesta combinació tan sorprenent s’ha convertit en una poderosa eina educativa. I és només una de les moltes iniciatives del Dover Youth to Youth (Y2Y), un programa pioner liderat per joves que treballen per reduir el consum de substàncies a la seva comunitat.

El projecte va començar l’any 1992, impulsat pel Departament de Policia de Dover, amb un petit grup d’onze alumnes de sisè. L’objectiu era clar: donar veu als joves i convertir-los en part activa de la solució als problemes de consum i abús de substàncies.

Avui, Y2Y és una organització vibrant de més de 70 estudiants de 6è a 12è, distribuïts en diversos equips d’acció. Els estudiants s’incorporen per moltes raons: interès en l’activisme, experiències personals o simplement per voluntat de generar un canvi positiu.

Les activitats de Y2Y són variades i molt dinàmiques. Setmanalment, els equips es reuneixen per formar-se i desenvolupar projectes en quatre àrees:

  • Educació: Presentacions a escoles, tallers de seguretat amb medicaments i xerrades comunitàries.
  • Consciència comunitària: Campanyes creatives i esdeveniments públics.
  • Polítiques públiques: Els joves han contribuït a aprovar vuit ordenances municipals i tres lleis estatals.
  • Mitjans de comunicació: Han creat més de 200 anuncis de ràdio i vídeos educatius.

Entre els seus projectes més populars hi ha The Zombie Project, una campanya que destaca la importància de participar en el Drug Take Back Day de la DEA. Dies abans de l’esdeveniment, els joves surten disfressats de zombis per informar la població sobre els riscos de guardar medicaments innecessaris a casa. El seu lema és directe i efectiu: “Si penses que els zombis fan por, només cal que miris dins del teu armariet de medicaments.”

L’any 2013, Dover Youth to Youth va ser reconegut com un programa basat en l’evidència a New Hampshire. Aquesta distinció va permetre ampliar la seva influència, oferint formació i recursos a grups juvenils d’arreu dels Estats Units. Un dels seus projectes més importants és el One Voice Youth Empowerment Toolkit, un conjunt complet d’eines i guies perquè altres comunitats puguin replicar el seu model d’èxit.

L’augment dramàtic de morts relacionades amb el fentanil ha impulsat Y2Y a crear noves campanyes adaptades a la realitat actual. L’any 2024, van llançar Dealer is Not a Doctor, centrada en els riscos de les pastilles falsificades que imiten medicaments reals però contenen fentanil en dosis potencialment mortals.

Amb el suport d’agents de la DEA i una gran mobilització juvenil, la campanya ha inclòs manifestacions, repartiment de materials informatius i una forta presència mediàtica. El missatge és clar: No prenguis cap medicament que no hagi estat prescrit per un metge. Un “dealer” no és un doctor i no vetlla per la teva salut.

El missatge principal de Dover Youth to Youth és que els joves tenen poder per transformar la seva comunitat. Ja sigui disfressats de zombis, parlant davant del consistori o creant contingut multimèdia, aquests estudiants demostren que la prevenció és més efectiva quan la lideren els mateixos joves.

Per a qualsevol grup juvenil que vulgui començar un projecte similar, Y2Y recomana no reinventar la roda: existeixen eines, campanyes nacionals i recursos preparats per ser utilitzats. El més important és tenir passió, compromís i ganes de generar un canvi real.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

Operacions contra les drogues sintètiques a l’Europa Central i Oriental

Notes de seguretatDeixa un comentari

A inicis del mes de novembre de 2025, Europol va acollir 191 experts de 51 països a la seva seu de La Haia per a la darrera edició de la Conferència anual sobre drogues. Els debats es van centrar en les tendències emergents en la producció i el tràfic de drogues sintètiques, els reptes que planteja el tràfic de cocaïna i les estratègies per enfortir la cooperació internacional en la lluita contra aquestes amenaces. Els participants també van explorar mètodes innovadors per desmantellar les xarxes criminals implicades en el tràfic de drogues.

El comerç de drogues il·lícites continua sent una amenaça important per a la seguretat interior de la UE. En particular, les drogues sintètiques són molt dinàmiques, amb rutes canviants i una varietat d’actors criminals. Es produeixen a gran escala dins de la UE, tant per als mercats locals com per a l’exportació a l’estranger.

Davant la gravetat de l’assumpte, Europol ha fet de la lluita contra el tràfic de drogues sintètiques una prioritat màxima. En aquest context, l’agència ha donat suport a dues operacions importants en les darreres setmanes dirigides a tota la cadena de subministrament:

1.- Xarxa criminal desmantellada a l’Europa Central i Oriental

L’11 de novembre de 2025, les forces de l’ordre van desmantellar una xarxa criminal internacional que subministrava precursors clau utilitzats per produir metamfetamina i que operava a tot Europa. Les autoritats de Bulgària, Txèquia, Hongria, Romania i Moldàvia, amb el suport d’Europol, van participar en la investigació. Eurojust va crear i finançar l’equip d’investigació conjunt entre les autoritats txeques, romaneses i moldaves que els va permetre rastrejar el flux de substàncies i comunicacions il·lícites i recopilar proves per al processament del grup criminal.

La jornada d’acció va comportar:

  • 16 detencions (1 a Bulgària, 11 a Txèquia, 2 a Hongria i 2 a Moldàvia).
  • 18 escorcolls (3 a Txèquia, 2 a Hongria, 1 a Romania i 12 a Moldàvia).
  • 3 laboratoris clandestins de drogues desmantellats a Hongria i Moldàvia.
  • Confiscació de drogues sintètiques i materials químics per produir metamfetamina, incloent-hi més de 5 kg de metamfetamina, 40 kg de pastilles que contenien efedrina, 50 litres de toluè, 0,5 kg de fòsfor, 280 kg de sosa càustica, 70 kg de residus químics de la producció de metamfetamina i equips de producció especialitzats.
  • Confiscació de dos vehicles utilitzats per al transport de drogues.
  • Confiscació de dispositius electrònics i diners en efectiu.

Els sospitosos van participar en totes les etapes de la cadena de producció de drogues: importaven productes químics, produïen drogues sintètiques i les introduïen de contraban a l’equipatge dels avions i en compartiments ocults dels vehicles per evitar ser detectats per les autoritats.

2.- Per una altra part, en una operació sense precedents a la UE, les autoritats van confiscar més de 40 tones de precursors destinats a la producció d’MDMA, amfetamina i metamfetamina a Hongria i Alemanya. La investigació va durar dos anys, i l’acció més recent va tenir lloc els dies 4 i 5 de novembre de 2025, i va resultar en:

  • 4 detencions
  • 8 escorcolls de propietats
  • Drogues sintètiques confiscades
  • Precursors i productes químics confiscats
  • Vehicles, joies i dispositius electrònics confiscats
  • 67.000 euros en efectiu confiscats

La investigació va revelar que els precursors es van enviar des de la Xina als ports d’Hamburg i Rotterdam. Allà, van ser recollits per membres de la xarxa criminal i enviats a Hongria per a la seva posterior distribució. Els autors operaven en molts països europeus i tenien la capacitat de subministrar grans quantitats de productes químics, cosa que permetia la producció de drogues a gran escala.

La xarxa criminal objectiu d’aquesta operació estava vinculada a diversos enviaments de productes químics precursors confiscats entre els anys 2023 i el 2025. Durant aquest període, les autoritats van interceptar gairebé 32 tones de precursors a Hongria i més de 10 tones a Alemanya.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

El NIST fa la primera detecció de cànnabis en l’alè dels comestibles als Estats Units

Notes de seguretatDeixa un comentari

El NIST —l’Institut Nacional d’Estàndards i Tecnologia— i els seus socis de la Universitat de Colorado Anschutz han mesurat per primera vegada el tetrahidrocannabinol (THC) en l’alè de les persones que han pres cànnabis comestible.

Aquesta investigació dona suport a la seguretat pública i a l’aplicació de la llei, ja que encara no hi ha proves fiables a la carretera per determinar quan una persona ha consumit cànnabis o si està intoxicat com a resultat d’haver-ne consumit.

Els investigadors del NIST han pogut observar augments i disminucions del THC en l’alè dels participants diverses hores després de menjar llaminadures amb infusió de cànnabis.

El cànnabis ha augmentat l’ús als Estats Units i ha superat l’alcohol com a droga recreativa diària dels nord-americans. Gairebé el 20 % dels consumidors de cànnabis han admès conduir després de consumir-ne. No obstant això, a diferència de l’alcohol, no hi ha proves fiables per al cànnabis. Fins i tot les anàlisis de sang no permeten determinar que una persona ha consumit cànnabis. Això fa que les forces de l’ordre no puguin comprovar el consum recent d’una persona, i molt menys el grau d’intoxicació.

Per complicar encara més les coses, hi ha múltiples maneres de consumir el cànnabis: fumar, vaporejar, ingerir i practicar el dabbing (inhalar una forma concentrada d’extractes de cànnabis). Els científics saben que el component psicoactiu THC apareix a l’alè després de fumar-ne, però què passa amb els formats comestibles?

La resposta és que després del consum d’aquests altres formats de cànnabis el THC també és present en l’alè. En un estudi publicat al Journal of Analytical Toxicology, els investigadors del NIST han pres les primeres mesures de cannabinoides en l’alè després que els participants de l’estudi ingerissin comestibles amb infusió de cànnabis.

Fer un alcoholímetre per al cànnabis és més difícil que fer un alcoholímetre per a l’alcohol. L’alcohol és una molècula relativament senzilla i altament volàtil: viatja fàcilment pels pulmons i s’evapora quan entra en contacte amb l’aire. Però el THC és una molècula més complicada i amb una volatilitat molt baixa. El consum sol ser centenars de vegades menor que l’alcohol. Apareix en concentracions molt petites a l’alè, cosa que fa que la detecció de THC sigui molt més difícil. Els usuaris habituals de cànnabis poden tenir THC a l’alè durant almenys vuit hores i a la sang durant setmanes després de deixar de prendre’n. Això significa que una sola mesura és insuficient per saber quan una persona n’ha consumit per última vegada.

En el nou estudi, els socis del NIST al Campus Mèdic Anschutz de la Universitat de Colorado van observar 29 participants que van portar una llaminadura amb infusió de cànnabis al laboratori. Els comestibles contenien entre 5 i 100 mil·ligrams de THC. Els investigadors primer van prendre una mostra de l’alè dels participants abans d’ingerir el producte. Després van observar cada participant durant tres hores, i van obtenir-ne mostres de l’alè aproximadament cada hora.

Els investigadors del NIST van mesurar la concentració de THC i altres cannabinoides en l’alè en aquests intervals. Van detectar THC en la majoria dels participants abans de prendre el comestible, tot i que se’ls havia demanat que se n’abstinguessin durant vuit hores abans de l’estudi. Això no és sorprenent. El nostre cos processa els cannabinoides lentament, i triga setmanes a treure’ls del nostre sistema, en comparació amb les hores de l’alcohol.

Aquest estudi mostra que el THC que s’empassa en els comestibles pot passar pel sistema digestiu i ser exhalat de nou pels pulmons.

Aquesta investigació dona suport a la idea que múltiples mesures de l’alè durant un període de temps podrien ser una manera d’utilitzar un alcoholímetre per detectar el consum de cànnabis, independentment de com s’ingereixi. No obstant això, els dispositius encara necessitaran uns estàndards que en garanteixin la precisió i que s’utilitzen correctament.

Investigadors: Jennifer L. Berry, Ashley Brooks-Russell, Tara M. Lovestead i Kavita M. Jeerage. La detecció de cannabinoides en l’alè després de la ingestió de comestibles amb infusió de cànnabis. Revista de Toxicologia Analítica. Publicat en línia, el 10 de juliol de 2025. DOI: 10.1093/jat/bkaf063

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

Irlanda reforça els mitjans contra l’arribada constant de cocaïna

Notes de seguretatDeixa un comentari

Les forces de l’ordre de tot Europa lluiten incansablement per aturar la creixent quantitat de cocaïna que travessa l’Atlàntic des de l’Amèrica del Sud.

Segons el Centre d’Operacions d’Anàlisi Marítima (MAOC), que vigila el tràfic de drogues transatlàntic, 100 vaixells sospitosos de tràfic de drogues no es van poder aturar l’any passat perquè les autoritats europees no tenien prou mitjans per interceptar-los. Europa té les dades dels vaixells que creuen l’Atlàntic carregats de drogues, però encara no té els actius d’intercepció disponibles, segons el director del MAOC, Sjoerd Top. Fins a 600 vaixells són monitoritzats pel MAOC cada dia, mentre que es produeixen quantitats rècord de cocaïna a l’Amèrica del Sud.

Els usuaris del Regne Unit van consumir 117 tones de cocaïna l’any passat, segons l’Agència Nacional del Crim del Regne Unit. Mentrestant, la xifra de morts relacionades amb la cocaïna s’ha multiplicat per deu des de l’any 2011.

La droga s’envia generalment en grans vaixells portacontenidors a ports europeus, com ara Rotterdam i Anvers. Però la seguretat d’aquests ports s’ha reforçat, de manera que els contrabandistes busquen rutes alternatives. Molts descarreguen les bales de cocaïna d’un vaixell “mare” a una embarcació “filla” més petita, amb la qual són portades a terra. A través d’aquest mètode, en els últims sis mesos s’han interceptat al mar tones de cocaïna, en múltiples decomisos d’una o dues tones.

Però els càrtels són implacables i cada vegada més apunten a Irlanda, l’únic país europeu amb una frontera oberta amb el Regne Unit, com a porta del darrere. Irlanda té gairebé 2.000 milles de costa molt vulnerable, moltes d’elles ideals per al contraban, amb centenars d’entrades aïllades.

Les forces de defensa del país ajuden a combatre els càrtels. Però Irlanda té la despesa en defensa més baixa de la UE, només el 0,2 % del PIB. El Servei Naval Irlandès té vuit vaixells, però normalment només se’n pot fer dos a la mar, a causa de l’escassetat de mariners. Irlanda té 132.000 milles quadrades d’aigua sota la seva jurisdicció, el 16 % de les aigües europees, i només dos vaixells plenament operatius. Segons l’excomandant naval Eugene Ryan, això no té cap sentit.

Passa el mateix amb el suport aeri. Se suposa que les forces de defensa irlandeses proporcionen els helicòpters per ajudar a protegir la costa. Però de vegades no en tenen ni un sol de disponible que pugui fer la feina.

L’autopista de narcòtics travessa l’Atlàntic i un dels primers països als quals arriba és Irlanda. El govern irlandès assegura mantenir una presència i vigilància contínua dins del seu domini marítim. Subratlla que el finançament per a la defensa augmentarà en 600 milions d’euros en quatre anys, un augment del 55 %, i s’hi aplicaran iniciatives significatives, que també han donat lloc a l’estabilització de la força del Servei Naval.

El tràfic de drogues és un problema creixent a tot Europa, i els que en lideren la lluita diuen que tots els països han de fer molt més per aturar-lo.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français