Augmenta la preocupació a Suècia per l’increment de la violència armada

330.- turning-torso-4009540_960_720A Suècia, l’any 2019 hi va haver 320 enfrontaments armats que van provocar 41 morts i més de 100 ferits. Darrere d’aquesta escalada de violència hi hauria conflictes entre bandes vinculades principalment al narcotràfic.

A mitjans de novembre de 2019, Dinamarca va arribar a suspendre temporalment els acords de Schengen i va aplicar controls a la frontera amb Suècia. La raó d’aquest tancament de frontera a la lliure circulació de persones i béns era evitar un efecte contagi de la violència a Suècia i no permetre l’entrada de bandes criminals, la presència de les quals ha deixat 129 morts els darrers tres anys.

Tot i així, la policia danesa considera que les lluites entre bandes criminals sueques estan darrera de l’explosió que va destruir la seu de l’agència tributària a Copenhaguen l’estiu del 2019 i del doble assassinat que hi va haver en un suburbi de la capital danesa.

Tot i que les xifres d’enfrontaments, morts i ferits es mantenen des de l’any 2017, les notícies relacionades amb aquesta violència esdevenen cada cop més preocupants. Per exemple, el darrer dia de l’any 2019 un jove de 20 anys va ser assassinat en un suburbi d’Estocolm. La víctima anava amb armilla antibales però li van disparar un tret al cap.

La policia sueca i els criminòlegs consideren que molts assassinats són venjances per altres assassinats o qüestions d’honor, de vegades entre membres de la mateixa banda. Aquests grups arrelen en els suburbis de les ciutats i no tindrien estructures internes gaire rígides.

A Estocolm hi hauria identificats uns 1.500 individus actius que formarien part d’unes 50 bandes criminals, amb gran mobilitat entre grups. Els membres són molt joves i extremadament violents. Tant és així que l’intercanvi de trets no és el problema més greu sinó que ara preocupa l’augment de les explosions. Entre gener i novembre de 2019 n’hi va haver més de 230, xifra que suposa un augment del 50% respecte del 2018.

Aquestes explosions s’utilitzen bàsicament per amenaçar i intimidar. Normalment les provoquen en comerços o empreses que no tenen activitat, amb les portes tancades quan ja és de nit. De vegades alguna explosió ha provocat víctimes que no tenien res a veure amb l’activitat delictiva d’aquestes bandes.

Per una altra part, l’intercanvi de trets i les explosions s’havien produït, fins ara, principalment en les grans ciutats del país com ara Estocolm, Malmö o Göteborg. Darrerament, aquests atacs han disminuït en les grans ciutats i han augmentat en indrets on fins ara no havien patit aquesta violència. Seria el cas del nord de Suècia, on han passat de 3 tirotejos l’any 2017 a 28 el 2019.

Cal esmentar que a la ciutat amb més violència fins ara, Malmö, es va implementar una prova pilot, amb poc èxit, que aplegava esforços entre la policia, l’ajuntament, els serveis penitenciaris i la societat civil per intentar treure els joves de l’espiral de violència vinculada a les bandes. Només en aquesta ciutat, la policia té identificats com a membres de bandes 80 menors d’entre vuit i catorze anys.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

 

 

Creix en volum i complexitat el mercat de drogues a Europa

327 DROGUESDurant els primers dies del mes de desembre de 2019 va tenir lloc la 3a Conferència internacional sobre drogues a Europa a la seu de l’Europol, amb la participació de més de 150 delegats d’estats membres de la UE, països tercers associats i 9 organitzacions internacionals.

La conferència es va centrar en el fet que la situació de les drogues a Europa està en expansió quant a volum i complexitat, mentre que el subministrament va augmentant en totes les tipologies d’estupefaents.

Tendències tractades a la conferència
• Grups de criminalitat organitzada: el nombre de grups criminals identificats que actuen a la UE el 2019 se situa en més de 5.000 i van sorgint nous tipus de grups criminals organitzats.
• Escala del mercat de les drogues: es considera que el mercat de les drogues és el mercat criminal més gran de la UE, amb més del 35% dels grups criminals actius que participen en la producció, el tràfic, la distribució i la venda de drogues.
• Subministrament i tràfic: l’Europol palesa un clar augment de l’oferta i el tràfic de drogues i la UE no només és un centre de producció de drogues sintètiques, sinó també un mercat clau per a la cocaïna. Un dels principals mètodes de transport de cocaïna a la UE és a través de l’entrada de contenidors.
• Violència: està augmentant la violència relacionada amb els enfrontaments entre grups criminals.
• Terrorisme: hi ha evidències clares fora de la UE dels ingressos generats per alguns grups criminals organitzats implicats en el tràfic de drogues vinculats al terrorisme.
• Víctimes mortals: les morts per drogues a Europa afecten majoritàriament els membres més joves i més vulnerables de la societat.
• Recuperació d’actius: malgrat la completa legislació sobre blanqueig de capitals als estats membres de la UE, els resultats dels actius pel que fa a les recuperacions es mantenen en un nivell extremadament baix. Dels milers de milions d’euros que genera el comerç il·lícit de drogues a Europa, només se’n confisca l’1% i cal fer més per abordar aquesta situació. El resultat és un nombre creixent de grups criminals amb beneficis significativament més elevats, que es poden utilitzar per finançar altres operacions il·lícites i infiltrar-se en estructures legítimes empresarials.

Resposta de la policia
La policia ha d’afrontar aquest desenvolupament i ha d’invertir molt en donar suport a les investigacions relacionades amb drogues a Europa. Això ha d’incloure una millora del procés d’orientació contra els delinqüents, que constitueixen el risc més gran del crim organitzat a la UE i més enllà.
L’estratègia Europol 2020+ té com a objectiu apropar els serveis operatius de l’Europol a les activitats investigadores dels estats membres de la UE, millorar la qualitat de la informació a les bases de dades de l’Europol i garantir un suport operatiu àgil.
L’estratègia de la UE sobre el crim organitzat
Durant la conferència, es va debatre sobre la necessitat de tenir una estratègia pròpia de la UE per al crim organitzat i es va recomanar que aquesta estratègia tractés els aspectes següents:
• Prioritzar els esforços operatius de la llei contra grups de crim organitzat de gran risc a la UE mitjançant un procés de selecció d’objectius d’alt valor establert pels estats membres amb el suport de l’Europol.
• Afrontar millor el xifratge de les comunicacions i altres mètodes nous relacionats amb la tecnologia utilitzats per grups de crim organitzat.
• Augmentar la cooperació operativa amb Sud-amèrica i altres països rellevants per a la UE, ja que és essencial per abordar el tràfic de drogues en general i el comerç de cocaïna en determinats casos.
• Trobar una solució per a les incoherències respecte al marc legal i els processos de treball sobre el tràfic de drogues i altres investigacions internacionals relacionades amb el crim organitzat a la UE.
• Posar el focus en el comís de béns delictius al carrer.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

Els europeus gasten en el mercat minorista de drogues uns 30 bilions d’euros l’any

DROGUES EUROPOLL’informe 2019 EU Drug Markets Report, publicat per l’agència de drogues de la UE (EMCDDA) i Europol, revela que del total de 30 bilions d’euros que els europeus es gasten en drogues l’any, un 39% es destina a cànnabis, un 31% a cocaïna, un 25% a heroïna i un 5% a amfetamines i MDMA. Aquesta despesa fa que el mercat de les drogues sigui una font molt important d’ingressos per als grups de crim organitzat de la Unió Europea.

L’informe estudia les tendències de la cadena de subministrament des de la producció i el tràfic de drogues fins a la distribució i les vendes. Descriu com el mercat de les drogues té àmplies repercussions tant en la salut com en la seguretat i com un enfocament holístic seria vital per fer polítiques efectives de control de drogues.

Les darreres dades mostren que la disponibilitat global de les drogues a Europa continua sent molt elevada i que els consumidors tenen accés a una gran varietat de productes de gran puresa i alta potència a preus constants o que baixen. Un dels temes transversals importants de l’informe és l’impacte ambiental de la producció de drogues, inclosa la desforestació i l’abocament de residus químics, que poden provocar danys ecològics, riscos en la seguretat i elevats costos de neteja.

L’informe destaca la importància creixent d’Europa, tant pel que fa a objectiu com a regió productora de drogues, i mostra com la violència i la corrupció vistes des de fa temps als països productors de drogues tradicionals són cada cop més evidents a la UE. Entre les àmplies conseqüències del mercat de drogues presentades en l’anàlisi hi ha l’impacte negatiu sobre la societat, per exemple, la violència de les bandes, l’homicidi relacionat amb les drogues i la tensió sobre les institucions públiques.

També s’exploren els llaços del mercat de les drogues amb una activitat criminal més àmplia, per exemple, de tràfic d’éssers humans, terrorisme, així com la seva repercussió negativa en l’economia legal, per exemple com el blanqueig de diners associat al comerç de drogues castiga les empreses legítimes.

L’informe planteja preocupacions per la diversificació del tràfic de drogues via marítima i el mal ús de l’aviació general, per exemple, avions privats, drons, amb finalitats penals. L’ús de serveis postals i de paqueteria per transportar drogues també s’està expandint ràpidament, seguint la tendència creixent de les compres en línia a Europa i la circulació de volums més grans de mercaderies.

Els mercats de superfícies web i web fosc, així com les xarxes socials, els serveis de missatgeria i les aplicacions mòbils ofereixen vies per a la venda en línia de drogues. Si bé els mercats de web fosc mantenen una capacitat de resistència, també han aparegut botigues de venedors en línia i mercats dirigits a nacionalitats específiques i grups lingüístics. Les armes de foc il·legals, telèfons intel·ligents xifrats i documents fraudulents són una de les eines criminals clau que cada vegada més utilitzen els traficants de drogues.

L’informe analitza en profunditat els mercats de les principals drogues que s’utilitzen a Europa:

  • Cànnabis: aquest és el mercat de drogues més gran d’Europa, amb uns 25 milions d’europeus (de 15 a 64 anys) que han consumit aquesta droga el darrer any. L’informe il·lustra que, mentre que l’herba i la resina de cànnabis encara dominen, els productes del cànnabis són cada cop més diversos a Europa.
  • Heroïna i altres opioides: riscos greus per a la salut i problemes precursors. L’ús d’opioides encara representa la proporció més gran de danys, incloses les morts associades al consum de drogues a la UE.
  • Cocaïna: producció rècord i mercats en expansió. Es tracta de la segona droga il·lícita més consumida a la UE, amb un valor al detall de mercat estimat de 9.100 milions d’euros.
  • Amfetamina, metamfetamina i MDMA – producció a gran escala a Europa per al consum intern i l’exportació: representen al voltant del 5% del mercat total de la droga de la UE, amb un valor estimat del mercat minorista d’almenys mil milions d’euros per a l’amfetamina i la metamfetamina i 0,5 milions d’euros per a MDMA.
  • Noves substàncies psicoactives: menys deteccions noves, però substàncies potents que representen greus amenaces per a la salut. Es tracta de substàncies diverses que no estan sotmeses a controls internacionals de drogues.

En un mercat de drogues cada cop més complex, adaptatiu i dinàmic, l’informe destaca que les polítiques i respostes de la UE han de ser igualment àgils, adaptatives i unificades.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

El fentanil, molt més letal que l’heroïna

Les morts produïdes per opioides sintètics als Estats Units van passar d’uns 3.000 el 2013 a més de 30.000 el 2018. De fet, els opioides sintètics com el fentanil actualment estan implicats en el doble de morts que l’heroïna.

Als Estats Units, s’hi ha publicat el llibre The future of Fentanyl and Other Synthetic Opioids, que ofereix una avaluació sistemàtica del passat, present i possibles futurs dels opioides sintètics. El llibre té la seva base en anàlisis de dades secundàries, revisions de literatura, estudis de casos internacionals i entrevistes a informadors clau. L’objectiu és proporcionar als responsables de prendre decisions, als investigadors, als mitjans de comunicació i al públic coneixements destinats a entendre millor el problema dels opioides sintètics i com respondre-hi.

Principals conclusions

El fentanil i altres opioides sintètics dominen alguns mercats regionals de drogues al Canadà i l’est dels Estats Units. Factors de l’oferta, més que no pas l’augment de la demanda, n’expliquen la difusió. Els mercats fan difusió en línia de mètodes de síntesi nous i més eficients, comerç electrònic anònim, etc.

En alguns mercats, el fentanil està substituint l’heroïna, no només adulterant-la o complementant-la. La difusió dels opioides sintètics es basa en decisions dels proveïdors i no en la demanda dels usuaris.
El problema en alguns indrets del Canadà és tan greu com a l’est dels Estats Units, malgrat les diferències substancials en la política de drogues i la prestació de serveis públics de salut i serveis socials.

La propagació del fentanil és episòdicament ràpida i persistent. És probable que els problemes amb opioides sintètics empitjorin, perquè als  EUA encara no té un abast realment nacional. Algunes regions a l’oest del Mississipí han estat menys afectades fins ara.

Recomanacions

És imprescindible que es facin esforços per evitar que els opioides sintètics penetrin en algunes zones del país que només han estat afectades moderadament.

Els responsables polítics han d’innovar en els llocs i àmbits on es produeixen els opioides sintètics. S’haurien de considerar seriosament nous enfocaments per respondre a la crisi actual (per exemple, interrompre les transaccions en línia; supervisar llocs de consum; impulsar noves modalitats de tractament basades en evidències, com ara el tractament assistit amb heroïna, i elaborar proves de contingut dels medicaments). Això és necessari per la naturalesa i l’escala del repte que plantegen els opioides sintètics, que en les seves formes i mètodes de distribució actuals representen una sortida de les crisis anteriors. De fet, la resolució d’aquesta crisi pot requerir enfocaments o tecnologies que no existeixen avui dia.

Els governs tenen una responsabilitat única de finançar la recollida de dades i el seguiment de consums i mercats de drogues. La crisi de la sida va impulsar grans inversions en noves dades i sistemes de control, com el sistema nacional de vigilància del comportament del VIH. El nombre de morts per opioides és aproximadament similar al del pic de l’epidèmia de la sida, però ara no hi ha hagut cap inversió comparable en la millora dels sistemes de control.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

Situació de les drogues a Europa l’any 2019

Segons l’Informe europeu sobre drogues 2019, tendències i novetats, Europa ha experimentat profunds canvis pel que fa als reptes que planteja l’àmbit de les drogues, inclosa l’aparició de més substàncies no controlades.

També s’han observat canvis significatius en el mercat de les drogues i el consum. El mercat està dominat per les substàncies vegetals importades a Europa, i això fa que Europa s’hagi convertit en un mercat en el qual les drogues sintètiques i la producció dintre del continent hagin adquirit més importància.

ESTIMACIONES DEL CONSUMO DE DROGAS EN LA UNIÓN EUROPEAEntre els principals ítems a destacar de l’informe s’inclouen:

  • La globalització i els avenços tecnològics han reconfigurat les qüestions estratègiques que els responsables polítics europeus han de considerar.
  • Actualment, la xifra de persones que sol·liciten per primer cop tractament per consum d’heroïna és baixa en comparació amb els patrons històrics, les taxes de consum per via parenteral han caigut, i la xifra anual de nous casos de VIH atribuïts al consum de drogues per via parenteral s’ha reduït al voltant d’un 40% en els darrers deu anys.
  • L’epidèmia d’opioides que actualment pateixen els Estats Units i el Canadà s’explica pel consum d’opioides sintètics, en particular els derivats del fentanil. Això de moment no passa a Europa, però és motiu de preocupació.
  • Hi ha indicis que la creixent disponibilitat de cocaïna està generant més costos sanitaris. Des de 2014, el nombre de consumidors que inicien tractament per problemes amb la cocaïna, tot i que és relativament baix, ha augmentat més d’un 35%.
  • Les dades actuals sobre la cocaïna a Europa revelen que tant la xifra d’intervencions com les quantitats intervingudes marquen màxims històrics. La cocaïna entra a Europa per nombroses vies i mitjans, però destaca el creixement del tràfic de gran volum en grans ports, per mitjà de contenidors.
  • La producció de drogues sintètiques a Europa, tot i que és difícil de controlar, sembla que està creixent, diversificant-se i tornant-se més innovadora. Això s’observa en virtut de les darreres dades que mostren un increment de les intervencions de productes químics precursors.
  • Els darrers anys s’han desenvolupat noves formes de cànnabis arran dels avenços en les tècniques de cultiu, extracció i producció. Els tipus de plantes establerts tant a Europa com al Marroc –on té origen bona part de la resina de cànnabis que es consumeix a Europa– han començat a ser substituïts per plantes híbrides i de diverses varietats que produeixen cànnabis més potent.
  • Durant l’any 2018, el sistema d’alerta de la UE sobre noves substàncies psicoactives va rebre notificacions de noves substàncies a raó d’una per setmana. Un total de 55 va ser la xifra detectada l’any 2018, similar a la de l’any 2017.
  • Durant l’any 2017, les intervencions de drogues il·legals pels cossos i forces de seguretat va arribar a la xifra d’1,1 milions. Els tres països amb un nombre més elevat d’intervencions van ser Espanya, Regne Unit i França, que sumats representen les dues terceres parts del total d’intervencions a la Unió Europea.
  • L’heroïna és l’opioide més consumit en el mercat de drogues europeu. L’heroïna entra a Europa per quatre rutes principals: la ruta dels Balcans i la ruta meridional, que són les més importants, i també hi ha una ramificació de la ruta meridional que passa per Síria i Iraq, i la ruta septentrional.
  • S’ha produït un cert ressorgiment de l’MDMA, la producció del qual es concentra als Països Baixos i Bèlgica.

http://www.emcdda.europa.eu/system/files/publications/11364/20191724_TDAT19001ESN_PDF.pdf

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

Cooperació transfronterera contra el tràfic internacional de drogues

L’Oficina Central d’Investigació Policial de Polònia, amb l’ajut de la policia holandesa i alemanya, ha identificat i tancat un important proveïdor de productes químics destinats a fabricar drogues sintètiques als Països Baixos.

L’operació transfronterera, materialitzada a través de la cooperació entre cossos policials, va poder intervenir tones de productes químics, va detenir membres d’un centre de producció de medicaments i va tancar els laboratoris de producció de fàrmacs. Més de 300 agents de policia van participar en un dia d’acció conjunta que es va planificar amb el suport d’Europol.

Des del principi de les investigacions, Europol va ajudar Alemanya, els Països Baixos i Polònia amb les seves indagacions, tot proporcionant suport analític i especialitzat, així com a organitzar reunions operatives.

La policia dels Països Baixos va fer escorcolls en 17 ubicacions diferents, va detenir set sospitosos i va clausurar maquinari de tres laboratoris. També es van intervenir més de 100 kg de cristalls MDMA, una dotzena de litres base de MDMA, 1.000 litres de BMK i 30 litres de PMK (precursors d’amfetamines), 67 tones de diferents substàncies químiques no programades, 4 armes preparades per disparar i nombrosos vehicles robats.

A Polònia, la policia va detenir vuit sospitosos i va confiscar 17 tones de productes químics i 4 kg de pasta d’amfetamines. A Alemanya, també es van confiscar 7 tones de productes químics destinats a fer fàrmacs sintètics. Alguns dels telèfons codificats utilitzats pels traficants també van ser confiscats per continuar investigant sense descartar noves detencions.

La policia polonesa havia estat recopilant informació sobre els narcotraficants des del 2016. Durant la investigació es va descobrir que els traficants transportaven al voltant de dues tones de productes químics de Polònia a diferents adreces al sud dels Països Baixos fins a tres vegades per setmana, als punts on es feia la producció il·lícita de drogues sintètiques.

Els sospitosos van obtenir legalment productes químics, com hidròxid de sodi, àcid fòrmic, fòsfor i acetona, a Polònia. Aquests productes químics es poden utilitzar per a la producció il·lícita d’amfetamines, MDMA i metamfetamina. A continuació, van adquirir productes químics addicionals i els van emmagatzemar temporalment a Alemanya.

A l’abril de 2018, després d’una llarga investigació i recopilació d’evidències contra el grup de delinqüència organitzada que actuava principalment als Països Baixos, Polònia i (en menor mesura) a Alemanya, es va iniciar l’operativa policial conjunta. Les policies holandeses, alemanyes i poloneses van fer cerques simultànies en ubicacions identificades, així com detencions dels narcotraficants als països respectius.

Europol va proporcionar suport directe en desmantellar un dels laboratoris il·legals descoberts als Països Baixos, així com suport analític amb una oficina mòbil a Polònia.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

El tràfic de persones augmenta en contextos de conflicte armat i l’explotació sexual n’és la principal finalitat

Global report on trafficking in persons 2018El passat desembre es va publicar l’Informe global sobre tràfic de persones del 2018, elaborat per l’Oficina de les Nacions Unides contra la Droga i el Delicte (UNODC). L’informe analitza les dinàmiques del tràfic de persones i la seva evolució en els últims anys, i emfasitza la relació entre el tràfic de persones i els conflictes armats. És en el context de conflictes armats on s’accentua aquesta pràctica per part sobretot de grups armats partícips del conflicte amb la finalitat de finançar l’activitat armada, però també per part de grups de crim organitzat i individus.

L’estudi està dividit en dos blocs: en el primer s’ofereix una visió general del que és el tràfic de persones, les principals pràctiques, els fluxos, el perfil de les víctimes i les dinàmiques globals; i en el segon es detalla la informació per regions. L’informe es pot resumir en les principals conclusions següents:

La capacitat de detectar i informar sobre el nombre de víctimes ha incrementat en la majoria de països, així com el nombre de condemnes. Aquest canvi es deu sobretot al fet que en els últims anys s’ha modificat la legislació pel que fa al tràfic, s’han incrementat els esforços per detectar aquest tipus de crim, així com la cooperació entre països, i s’han destinat més recursos a la protecció de les víctimes i als grups més vulnerables. Mentre que al 2009 tan sols 26 països disposaven d’una institució encarregada de recopilar els casos de tràfic de persones, el 2018 aquest nombre ha augmentat fins a 65. Una recopilació acurada de les dades és imprescindible a l’hora de dissenyar una estratègia adequada per combatre aquest tipus de crim.

D’altra banda, encara hi ha territoris on els traficants gaudeixen d’una àmplia impunitat. Sobretot a Àsia i Àfrica hi ha països on aquests mecanismes de recopilació de dades no estan correctament implantats i on el nombre de casos de tràfic de persones presentat és relativament baix. Tot i això, en altres regions amb millors mecanismes de recopilació sí que es detecten casos de tràfic de persones procedents d’aquestes regions, fet que indica que els nombres no són reals.

Pel que fa a l’abast geogràfic del tràfic de persones, l’anuari destaca que en els països menys desenvolupats la gran majoria dels casos de tràfic de persones que es detecten són de caire nacional: les víctimes són ciutadanes del mateix país. Als països de l’Europa occidental i l’Orient Mitjà, en canvi, les víctimes arriben de països en regions llunyanes, mentre que el tant per cent de víctimes nacionals de la mateixa regió és poc significatiu.

Les dones adultes són les principals víctimes del tràfic. Un 49% del total de víctimes són dones, seguit per un 23% de nenes, nombre que va en augment. Els homes en són víctimes en un 21% dels casos i els nens en un 7%. Aquesta tendència, però, no és uniforme sinó que varia segons la regió. A Amèrica i el Carib, les nenes són les principals víctimes, mentre que a l’Àsia central el tant per cent de víctimes menors és molt baix i homes i dones en són víctimes amb un percentatge semblant.

La variació de gènere i edat està relacionada sobretot amb la finalitat del tràfic. A escala global, l’explotació sexual segueix sent la principal finalitat del tràfic de persones, seguit pel treball forçat. Altres formes d’explotació detectades en algunes regions, tot i que en menor mesura, són: el matrimoni forçat en alguns països del Sud-est Asiàtic, l’adopció il·legal a l’Amèrica central i del Sud, l’extracció d’òrgans al Nord d’Àfrica i a l’Europa centreoriental i el tràfic d’infants per a l’explotació en forma de mendicitat i la producció pornogràfica.

Finalment, com ja s’ha destacat prèviament, l’estudi remarca la incidència dels conflictes armats en el tràfic de persones. La manca de recursos per combatre el crim, la fragilitat de l’estat de dret i la desesperació de la gent en no tenir accés als recursos bàsics proporcionen el context òptim als traficants per dur a terme les seves activitats. En les zones de conflicte, en molts casos els grups armats es dediquen al tràfic de persones amb finalitat lucrativa, per finançar les seves activitats. El tràfic de persones no només s’incrementa als territoris on té lloc el conflicte, sinó també als països veïns, sobretot en els camps de refugiats.

El tràfic de persones és una de les activitats criminals més present a escala internacional, i que més beneficis aporta. És per això que combatre aquest tipus de tràfic és un desafiament important per a la seguretat global. Tot i el progrés dels últims anys, encara hi ha molta feina a fer, sobretot en determinades regions d’Àfrica i Àsia.

Podeu consultar l’informe sencer a l’enllaç següent: https://www.unodc.org/documents/data-and-analysis/glotip/2018/GLOTiP_2018_BOOK_web_embargoed.pdf

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

Últimes tendències del tràfic de drogues a Europa

Els dies 6 i 7 de desembre de 2018, 125 delegats dels Estats membres de la UE, països tercers i representants d’11 organitzacions internacionals es van reunir a la seu de l’Europol per a la segona conferència anual de “Drogues a Europa: una resposta enèrgica de la llei”. Els delegats van debatre sobre les últimes tendències del tràfic il·lícit de drogues i van acordar respostes legislatives per protegir la ciutadania contra les amenaces que suposen les drogues il·legals.

El nombre de grups de crim organitzat i el subministrament de drogues il·legals estan augmentant. Al voltant del 35 % dels 5.000 grups de delinqüència organitzada que actuen a la UE a escala internacional participen en la producció, el tràfic o la distribució de drogues il·legals. Els grups de delinqüència organitzada implicats en el comerç de drogues són altament polivalents. Al voltant d’un 65 % d’aquests participen simultàniament en altres activitats delictives com el comerç de béns falsificats, blanqueig de capitals, tràfic d’éssers humans i contraban de migrants. El mercat de drogues il·legals és el mercat criminal més gran de la UE i es calcula que genera al voltant de 24 mil milions d’euros cada any.

Durant la conferència, els delegats van aprovar les conclusions següents:

  • S’incrementa la quantitat de grups de delinqüència organitzada i el subministrament de drogues il·legals. Aquests fenòmens constitueixen una amenaça creixent per a la seguretat i la salut pública de la Unió Europea i els seus Estats membres, que han de garantir els recursos adequats per combatre’ls.
  • El subministrament il·legal de drogues és un catalitzador per als grups de crim organitzat de primer nivell. Forma la part més lucrativa de les seves activitats generadores de beneficis que també estan vinculades a la violència, la corrupció, el blanqueig de capitals, l’explotació de persones, el tràfic d’armes de foc i altres tipus de delictes greus. Es necessita una resposta coordinada de la UE i els seus Estats membres a la creixent delinqüència organitzada i el tràfic de drogues.
  • Els grups de delinqüència organitzada que presenten el risc més alt són cada vegada més transnacionals. Duen a terme activitats transfrontereres tant dins com fora de la Unió Europea. Les autoritats policials dels Estats membres de la UE necessiten millorar l’intercanvi d’informació, cooperació operativa i coordinació d’activitats.
  • Els grups de delinqüència organitzada de primer nivell s’estan transformant amb més polivalència. Les seves activitats il·legals estan evolucionant molt ràpidament. A més de les investigacions sobre activitats il·legals i mercaderies, les autoritats policials haurien de centrar les activitats operatives sobre persones i grups que constitueixen el risc més gran d’amenaces de delictes greus i organitzats a la UE.
  • Les investigacions sobre el tràfic transfronterer de drogues i la delinqüència organitzada exigeixen la disponibilitat puntual, entre altres coses, de l’última tecnologia.
  • Atès que la delinqüència organitzada afecta tots els aspectes de la societat, cal subratllar la importància del desenvolupament i la implementació de la legislació global de recuperació d’actius per evitar efectivament aquests fenòmens.
  • Per afrontar els reptes del creixent tràfic de drogues i del crim organitzat, s’ha establert una Xarxa Europea (informal) per als caps de Serveis Organitzats Centrals i d’Investigació sobre Delictes de Drogues per tal de millorar la cooperació tant a nivell tàctic com a nivell estratègic, dissenyar accions comunes i perseguir un enfocament holístic.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

 

El tràfic de drogues continua sent una de les principals fonts de finançament del terrorisme

Per a Occident, una de les amenaces principals del món actual en termes de seguretat és el terrorisme, un fenomen global que no pot ser controlat únicament a escala nacional, sinó que requereix la cooperació dels governs i cossos de seguretat dels diversos països afectats. Una de les altres grans amenaces és el tràfic de drogues, que, com la primera, requereix un grau elevat de col·laboració per establir unes polítiques i legislació comunes.

Totes dues amenaces estan profundament relacionades. Tradicionalment, el tràfic de drogues ha estat una de les principals fonts de finançament per als grups armats no estatals i grups terroristes. Així ho confirma el recent estudi World Atlas of Illicit Flows (2018), fruit de la col·laboració entre la Interpol, la RHIPTO i la Global Iniciative against Transnational Organized Crime. Tal com indica l’estudi, un 4% del total dels fluxos il·legals acaben en mans d’organitzacions terroristes.

Segons el document, tot i que els crims contra el medi ambient (tràfic de carbó i petroli, explotació minera il·legal, explotació forestal il·legal i tràfic d’animals) han passat a representar la primera font de finançament dels grups terroristes (un 38% del total), el tràfic continua sent la font principal si considerem les mediambientals com a activitats independents. S’estima que els ingressos dels set principals grups terroristes i els grups rebels de la República Democràtica del Congo són d’uns 1.160 milions de dòlars, el 28% dels quals (330 milions de dòlars) prové d’activitats relacionades amb les drogues. Les dues organitzacions que tradicionalment s’han lucrat més del tràfic de drogues són els talibans, amb el cultiu d’opi i el tràfic d’heroïna, i les FARC, amb la cocaïna.

En el cas dels talibans, operatius a l’Afganistan, el cultiu d’opi ha estat tradicionalment una font important de finançament. Segons les dades actuals, ingressen anualment entre 75 i 95 milions de dòlars, 22,9 milions de dòlars dels quals, aproximadament, provenen de les activitats relacionades amb el cultiu d’opi, d’on s’extreu morfina i a partir de la qual es produeix heroïna. L’heroïna produïda a l’Afganistan representa unes tres quartes parts de la producció total i serveix per abastir tot el mercat mundial. A Europa, el mercat de l’heroïna és el segon mercat de droga més important pel que fa als diners que mou, uns 6,8 bilions d’euros l’any.

Durant els seus inicis, les Forces Armades Revolucionàries de Colòmbia, conegudes com a FARC, consideraven el cultiu de droga (cocaïna i cànnabis) una activitat contrarevolucionària. El 1981, però, la seva política va canviar davant la por de posar-se als camperols locals en contra i l’evident augment de finançament que el tràfic de drogues suposaria, arribant a controlar fins al 70% de les zones on es produïa la cocaïna i convertint-se, així, en l’actor principal en el tràfic de cocaïna al país. Segons InSight Crime, una fundació dedicada a l’estudi del crim organitzat al Carib i l’Amèrica Llatina, les FARC tenien, el 2015-2016, béns pel valor de 580 milions de dòlars, la majoria dels quals (267 milions de dòlars) provinents d’activitats relacionades amb les drogues i la mineria il·legal. Tot i que el 2017 van iniciar-se els acords de pau entre el govern i les FARC, una part dels seus membres no va acceptar-los i es va organitzar en grups dissidents. Un d’aquests, l’anomenat Bloc Est (o Oriental), ha passat a controlar una part important del tràfic de cocaïna al país.

Segons el mateix World Atlas, des del 2015 s’està notant un creixement de l’ús de dues drogues per part dels membres d’Estat Islàmic: el tramadol i la fenetilamina. El primer és un opioide amb funció analgèsica i la segona un psicoestimulant. Aquestes drogues es troben sobretot a Síria i l’Iraq, però amb presència també a la zona transsahariana (Mali, el Níger, Nigèria, el Txad i Líbia). Estat Islàmic és qui s’encarrega del tràfic i la venda d’aquestes dues substàncies, tant als seus combatents com als qui no ho són.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

 

Actualització dels estàndards internacionals per a la prevenció del consum de drogues

International Standards on Drug Use PreventionL’Oficina de les Nacions Unides sobre les Drogues i el Delicte (UNODC en l’acrònim en anglès) i l’Organització Mundial de la Salut (WHO en l’acrònim en anglès) acaben de publicar un nou volum que actualitza els estàndards internacionals per a la prevenció del consum de drogues publicats l’any 2013. Es tracta d’incorporar els resultats de recerques recents sobre el tema i d’adaptar-los als objectius de les Nacions Unides en aquest camp de cara a l’any 2030 (concretament, l’objectiu 3.5).

L’objectiu d’aquests estàndards és, fonamentalment, la prevenció primària del consum de drogues; és a dir, va adreçada a tota la població i no únicament a aquells que tenen un risc especial o ja en són consumidors. Ara bé, el document comença ressaltant la importància que la recerca ha evidenciat que tenen els primers anys de la vida de les persones de cara a afavorir o dificultar el consum de drogues il·legals. En conseqüència, dedica especial atenció a les mesures a prendre en els anys de la infantesa i de l’adolescència.

Els estàndards recullen experiències (intervencions, polítiques o estratègies) que s’han dut efectivament a terme i que han mostrat, amb alguna base empírica, resultats positius. Les mesures estan classificades per franges d’edat (embaràs i primera infantesa, infantesa, primera adolescència, adolescència, adult adolescent i adult). Les experiències recollides van adreçades en una doble direcció:

  • Potenciar les capacitats individuals que faciliten la resiliència de les persones al consum de drogues. Informació sobre els efectes de les drogues, abordatge de problemes psicològics que poden afavorir-ne el control, les relacions paternofilials que poden dificultar una maduració normal de la personalitat (les experiències adreçades a la formació dels pares hi tenen una presència notable). La filosofia és facilitar un creixement equilibrat i promoure una vida saludable (per això es recullen experiències que han promogut activitats esportives entre els joves).
  • Els factors socials, amb molt d’èmfasi en l’àmbit escolar, universitari i laboral. La idea és que el medi en què un es relaciona amb els altres i es desenvolupa intel·lectualment o socialment resulta determinant per promoure o evitar el consum de drogues.

També s’esmenten moltes experiències adreçades a prevenir i erradicar el consum de tabac, alcohol i drogues d’ús mèdic sense aquesta finalitat, ja que es consideren un terreny abonat per predisposar a consumir altres drogues.

Entre els requisits necessaris per construir sistemes de prevenció estables i sòlids, apareixen de manera destacada la necessitat d’implicar-hi actors molt diversos, incrementar la recerca i seguir-ne els resultats científics.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français