El tràfic de cocaïna a través de l’Àfrica occidental i el Sahel ofereix una lliçó important per a l’anàlisi de la seguretat: interrompre una ruta no significa necessàriament desmantellar la xarxa que la sosté. Aquesta és una de les conclusions principals de la recerca recent de la Global Initiative Against Transnational Organized Crime (GI-TOC) sobre les rutes de cocaïna que travessen Mali, Níger i Líbia.
En els darrers anys, el mercat de la cocaïna a l’Àfrica occidental ha crescut considerablement, impulsat per l’augment de la producció a l’Amèrica Llatina, la demanda europea, la pressió policial sobre altres rutes d’entrada a Europa i la millora de les connexions logístiques a la regió. Tot i que la major part de la cocaïna continua arribant a Europa per via marítima, les rutes terrestres que travessen el Sahel i el Sàhara tenen una importància estratègica que va molt més enllà del volum de droga transportat. Aquestes rutes connecten amb economies de conflicte, actors armats i sistemes de protecció política i institucional.
L’element més destacable és la resiliència de les xarxes de tràfic davant els canvis polítics i militars. Els cops d’estat, els conflictes armats i els canvis en el control territorial poden alterar les rutes, però no necessàriament eliminen les estructures que permeten el tràfic. A Mali, per exemple, la inestabilitat ha fet menys previsibles algunes rutes tradicionals i ha afavorit trajectes més llargs cap a l’est, en direcció al Níger. En aquest país, el cop d’estat de 2023 va interrompre mecanismes de protecció vinculats al govern anterior i va provocar inicialment una reducció dels fluxos. Tanmateix, les xarxes van acabar reconstruint-se i establint nous mecanismes de protecció.
Això posa de manifest que la ruta física és només una part del sistema. El tràfic depèn d’una xarxa de relacions entre traficants, intermediaris, actors polítics, forces armades, milícies i altres grups amb capacitat per garantir protecció, accés territorial o seguretat durant el transport. Alguns traficants operen, a més, en diversos mercats il·lícits —com el cànnabis, l’or, els cigarrets o el combustible—, fet que els proporciona recursos, contactes i alternatives quan una determinada activitat esdevé més difícil.
Els grups armats també tenen un paper rellevant, però això no implica necessàriament que controlin directament el negoci de la cocaïna. Poden cobrar per permetre el pas, proporcionar escorta o garantir protecció en determinats trams. La recerca assenyala també un augment dels ingressos relacionats amb la cocaïna per a l’Estat islàmic a Sahel des de finals de 2023, coincidint amb una major influència territorial del grup sobre alguns corredors.
Des d’una perspectiva de seguretat, l’advertència principal és clara: disrupció no és sinònim de derrota. Una operació policial, un canvi polític o el tancament d’una ruta poden reduir temporalment el tràfic, però també poden provocar-ne el desplaçament cap a altres territoris, incrementar-ne els costos i afavorir nous actors, més violència o una dependència més gran de la corrupció.
Per això, l’anàlisi del crim organitzat hauria d’anar més enllà de seguir els canvis immediats. Comparar la situació actual amb la informació acumulada durant anys permet identificar quines relacions, actors i mecanismes de protecció sobreviuen als canvis. La pregunta clau no és només què ha canviat, sinó també què ha sobreviscut.
En definitiva, seguir una ruta permet saber per on circula la cocaïna. Estudiar la xarxa al llarg del temps permet entendre com aconsegueix continuar circulant malgrat els conflictes, els cops d’estat i les mesures de control. Aquesta diferència és fonamental per dissenyar polítiques de seguretat capaces no només de desplaçar el problema, sinó també d’afectar les estructures que permeten que el mercat es regeneri.
_____
Esta entrada en español / This post in English / Post en français
