Cooperació transfronterera contra el tràfic internacional de drogues

L’Oficina Central d’Investigació Policial de Polònia, amb l’ajut de la policia holandesa i alemanya, ha identificat i tancat un important proveïdor de productes químics destinats a fabricar drogues sintètiques als Països Baixos.

L’operació transfronterera, materialitzada a través de la cooperació entre cossos policials, va poder intervenir tones de productes químics, va detenir membres d’un centre de producció de medicaments i va tancar els laboratoris de producció de fàrmacs. Més de 300 agents de policia van participar en un dia d’acció conjunta que es va planificar amb el suport d’Europol.

Des del principi de les investigacions, Europol va ajudar Alemanya, els Països Baixos i Polònia amb les seves indagacions, tot proporcionant suport analític i especialitzat, així com a organitzar reunions operatives.

La policia dels Països Baixos va fer escorcolls en 17 ubicacions diferents, va detenir set sospitosos i va clausurar maquinari de tres laboratoris. També es van intervenir més de 100 kg de cristalls MDMA, una dotzena de litres base de MDMA, 1.000 litres de BMK i 30 litres de PMK (precursors d’amfetamines), 67 tones de diferents substàncies químiques no programades, 4 armes preparades per disparar i nombrosos vehicles robats.

A Polònia, la policia va detenir vuit sospitosos i va confiscar 17 tones de productes químics i 4 kg de pasta d’amfetamines. A Alemanya, també es van confiscar 7 tones de productes químics destinats a fer fàrmacs sintètics. Alguns dels telèfons codificats utilitzats pels traficants també van ser confiscats per continuar investigant sense descartar noves detencions.

La policia polonesa havia estat recopilant informació sobre els narcotraficants des del 2016. Durant la investigació es va descobrir que els traficants transportaven al voltant de dues tones de productes químics de Polònia a diferents adreces al sud dels Països Baixos fins a tres vegades per setmana, als punts on es feia la producció il·lícita de drogues sintètiques.

Els sospitosos van obtenir legalment productes químics, com hidròxid de sodi, àcid fòrmic, fòsfor i acetona, a Polònia. Aquests productes químics es poden utilitzar per a la producció il·lícita d’amfetamines, MDMA i metamfetamina. A continuació, van adquirir productes químics addicionals i els van emmagatzemar temporalment a Alemanya.

A l’abril de 2018, després d’una llarga investigació i recopilació d’evidències contra el grup de delinqüència organitzada que actuava principalment als Països Baixos, Polònia i (en menor mesura) a Alemanya, es va iniciar l’operativa policial conjunta. Les policies holandeses, alemanyes i poloneses van fer cerques simultànies en ubicacions identificades, així com detencions dels narcotraficants als països respectius.

Europol va proporcionar suport directe en desmantellar un dels laboratoris il·legals descoberts als Països Baixos, així com suport analític amb una oficina mòbil a Polònia.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

El tràfic de persones augmenta en contextos de conflicte armat i l’explotació sexual n’és la principal finalitat

Global report on trafficking in persons 2018El passat desembre es va publicar l’Informe global sobre tràfic de persones del 2018, elaborat per l’Oficina de les Nacions Unides contra la Droga i el Delicte (UNODC). L’informe analitza les dinàmiques del tràfic de persones i la seva evolució en els últims anys, i emfasitza la relació entre el tràfic de persones i els conflictes armats. És en el context de conflictes armats on s’accentua aquesta pràctica per part sobretot de grups armats partícips del conflicte amb la finalitat de finançar l’activitat armada, però també per part de grups de crim organitzat i individus.

L’estudi està dividit en dos blocs: en el primer s’ofereix una visió general del que és el tràfic de persones, les principals pràctiques, els fluxos, el perfil de les víctimes i les dinàmiques globals; i en el segon es detalla la informació per regions. L’informe es pot resumir en les principals conclusions següents:

La capacitat de detectar i informar sobre el nombre de víctimes ha incrementat en la majoria de països, així com el nombre de condemnes. Aquest canvi es deu sobretot al fet que en els últims anys s’ha modificat la legislació pel que fa al tràfic, s’han incrementat els esforços per detectar aquest tipus de crim, així com la cooperació entre països, i s’han destinat més recursos a la protecció de les víctimes i als grups més vulnerables. Mentre que al 2009 tan sols 26 països disposaven d’una institució encarregada de recopilar els casos de tràfic de persones, el 2018 aquest nombre ha augmentat fins a 65. Una recopilació acurada de les dades és imprescindible a l’hora de dissenyar una estratègia adequada per combatre aquest tipus de crim.

D’altra banda, encara hi ha territoris on els traficants gaudeixen d’una àmplia impunitat. Sobretot a Àsia i Àfrica hi ha països on aquests mecanismes de recopilació de dades no estan correctament implantats i on el nombre de casos de tràfic de persones presentat és relativament baix. Tot i això, en altres regions amb millors mecanismes de recopilació sí que es detecten casos de tràfic de persones procedents d’aquestes regions, fet que indica que els nombres no són reals.

Pel que fa a l’abast geogràfic del tràfic de persones, l’anuari destaca que en els països menys desenvolupats la gran majoria dels casos de tràfic de persones que es detecten són de caire nacional: les víctimes són ciutadanes del mateix país. Als països de l’Europa occidental i l’Orient Mitjà, en canvi, les víctimes arriben de països en regions llunyanes, mentre que el tant per cent de víctimes nacionals de la mateixa regió és poc significatiu.

Les dones adultes són les principals víctimes del tràfic. Un 49% del total de víctimes són dones, seguit per un 23% de nenes, nombre que va en augment. Els homes en són víctimes en un 21% dels casos i els nens en un 7%. Aquesta tendència, però, no és uniforme sinó que varia segons la regió. A Amèrica i el Carib, les nenes són les principals víctimes, mentre que a l’Àsia central el tant per cent de víctimes menors és molt baix i homes i dones en són víctimes amb un percentatge semblant.

La variació de gènere i edat està relacionada sobretot amb la finalitat del tràfic. A escala global, l’explotació sexual segueix sent la principal finalitat del tràfic de persones, seguit pel treball forçat. Altres formes d’explotació detectades en algunes regions, tot i que en menor mesura, són: el matrimoni forçat en alguns països del Sud-est Asiàtic, l’adopció il·legal a l’Amèrica central i del Sud, l’extracció d’òrgans al Nord d’Àfrica i a l’Europa centreoriental i el tràfic d’infants per a l’explotació en forma de mendicitat i la producció pornogràfica.

Finalment, com ja s’ha destacat prèviament, l’estudi remarca la incidència dels conflictes armats en el tràfic de persones. La manca de recursos per combatre el crim, la fragilitat de l’estat de dret i la desesperació de la gent en no tenir accés als recursos bàsics proporcionen el context òptim als traficants per dur a terme les seves activitats. En les zones de conflicte, en molts casos els grups armats es dediquen al tràfic de persones amb finalitat lucrativa, per finançar les seves activitats. El tràfic de persones no només s’incrementa als territoris on té lloc el conflicte, sinó també als països veïns, sobretot en els camps de refugiats.

El tràfic de persones és una de les activitats criminals més present a escala internacional, i que més beneficis aporta. És per això que combatre aquest tipus de tràfic és un desafiament important per a la seguretat global. Tot i el progrés dels últims anys, encara hi ha molta feina a fer, sobretot en determinades regions d’Àfrica i Àsia.

Podeu consultar l’informe sencer a l’enllaç següent: https://www.unodc.org/documents/data-and-analysis/glotip/2018/GLOTiP_2018_BOOK_web_embargoed.pdf

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

Últimes tendències del tràfic de drogues a Europa

Els dies 6 i 7 de desembre de 2018, 125 delegats dels Estats membres de la UE, països tercers i representants d’11 organitzacions internacionals es van reunir a la seu de l’Europol per a la segona conferència anual de “Drogues a Europa: una resposta enèrgica de la llei”. Els delegats van debatre sobre les últimes tendències del tràfic il·lícit de drogues i van acordar respostes legislatives per protegir la ciutadania contra les amenaces que suposen les drogues il·legals.

El nombre de grups de crim organitzat i el subministrament de drogues il·legals estan augmentant. Al voltant del 35 % dels 5.000 grups de delinqüència organitzada que actuen a la UE a escala internacional participen en la producció, el tràfic o la distribució de drogues il·legals. Els grups de delinqüència organitzada implicats en el comerç de drogues són altament polivalents. Al voltant d’un 65 % d’aquests participen simultàniament en altres activitats delictives com el comerç de béns falsificats, blanqueig de capitals, tràfic d’éssers humans i contraban de migrants. El mercat de drogues il·legals és el mercat criminal més gran de la UE i es calcula que genera al voltant de 24 mil milions d’euros cada any.

Durant la conferència, els delegats van aprovar les conclusions següents:

  • S’incrementa la quantitat de grups de delinqüència organitzada i el subministrament de drogues il·legals. Aquests fenòmens constitueixen una amenaça creixent per a la seguretat i la salut pública de la Unió Europea i els seus Estats membres, que han de garantir els recursos adequats per combatre’ls.
  • El subministrament il·legal de drogues és un catalitzador per als grups de crim organitzat de primer nivell. Forma la part més lucrativa de les seves activitats generadores de beneficis que també estan vinculades a la violència, la corrupció, el blanqueig de capitals, l’explotació de persones, el tràfic d’armes de foc i altres tipus de delictes greus. Es necessita una resposta coordinada de la UE i els seus Estats membres a la creixent delinqüència organitzada i el tràfic de drogues.
  • Els grups de delinqüència organitzada que presenten el risc més alt són cada vegada més transnacionals. Duen a terme activitats transfrontereres tant dins com fora de la Unió Europea. Les autoritats policials dels Estats membres de la UE necessiten millorar l’intercanvi d’informació, cooperació operativa i coordinació d’activitats.
  • Els grups de delinqüència organitzada de primer nivell s’estan transformant amb més polivalència. Les seves activitats il·legals estan evolucionant molt ràpidament. A més de les investigacions sobre activitats il·legals i mercaderies, les autoritats policials haurien de centrar les activitats operatives sobre persones i grups que constitueixen el risc més gran d’amenaces de delictes greus i organitzats a la UE.
  • Les investigacions sobre el tràfic transfronterer de drogues i la delinqüència organitzada exigeixen la disponibilitat puntual, entre altres coses, de l’última tecnologia.
  • Atès que la delinqüència organitzada afecta tots els aspectes de la societat, cal subratllar la importància del desenvolupament i la implementació de la legislació global de recuperació d’actius per evitar efectivament aquests fenòmens.
  • Per afrontar els reptes del creixent tràfic de drogues i del crim organitzat, s’ha establert una Xarxa Europea (informal) per als caps de Serveis Organitzats Centrals i d’Investigació sobre Delictes de Drogues per tal de millorar la cooperació tant a nivell tàctic com a nivell estratègic, dissenyar accions comunes i perseguir un enfocament holístic.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

 

El tràfic de drogues continua sent una de les principals fonts de finançament del terrorisme

Per a Occident, una de les amenaces principals del món actual en termes de seguretat és el terrorisme, un fenomen global que no pot ser controlat únicament a escala nacional, sinó que requereix la cooperació dels governs i cossos de seguretat dels diversos països afectats. Una de les altres grans amenaces és el tràfic de drogues, que, com la primera, requereix un grau elevat de col·laboració per establir unes polítiques i legislació comunes.

Totes dues amenaces estan profundament relacionades. Tradicionalment, el tràfic de drogues ha estat una de les principals fonts de finançament per als grups armats no estatals i grups terroristes. Així ho confirma el recent estudi World Atlas of Illicit Flows (2018), fruit de la col·laboració entre la Interpol, la RHIPTO i la Global Iniciative against Transnational Organized Crime. Tal com indica l’estudi, un 4% del total dels fluxos il·legals acaben en mans d’organitzacions terroristes.

Segons el document, tot i que els crims contra el medi ambient (tràfic de carbó i petroli, explotació minera il·legal, explotació forestal il·legal i tràfic d’animals) han passat a representar la primera font de finançament dels grups terroristes (un 38% del total), el tràfic continua sent la font principal si considerem les mediambientals com a activitats independents. S’estima que els ingressos dels set principals grups terroristes i els grups rebels de la República Democràtica del Congo són d’uns 1.160 milions de dòlars, el 28% dels quals (330 milions de dòlars) prové d’activitats relacionades amb les drogues. Les dues organitzacions que tradicionalment s’han lucrat més del tràfic de drogues són els talibans, amb el cultiu d’opi i el tràfic d’heroïna, i les FARC, amb la cocaïna.

En el cas dels talibans, operatius a l’Afganistan, el cultiu d’opi ha estat tradicionalment una font important de finançament. Segons les dades actuals, ingressen anualment entre 75 i 95 milions de dòlars, 22,9 milions de dòlars dels quals, aproximadament, provenen de les activitats relacionades amb el cultiu d’opi, d’on s’extreu morfina i a partir de la qual es produeix heroïna. L’heroïna produïda a l’Afganistan representa unes tres quartes parts de la producció total i serveix per abastir tot el mercat mundial. A Europa, el mercat de l’heroïna és el segon mercat de droga més important pel que fa als diners que mou, uns 6,8 bilions d’euros l’any.

Durant els seus inicis, les Forces Armades Revolucionàries de Colòmbia, conegudes com a FARC, consideraven el cultiu de droga (cocaïna i cànnabis) una activitat contrarevolucionària. El 1981, però, la seva política va canviar davant la por de posar-se als camperols locals en contra i l’evident augment de finançament que el tràfic de drogues suposaria, arribant a controlar fins al 70% de les zones on es produïa la cocaïna i convertint-se, així, en l’actor principal en el tràfic de cocaïna al país. Segons InSight Crime, una fundació dedicada a l’estudi del crim organitzat al Carib i l’Amèrica Llatina, les FARC tenien, el 2015-2016, béns pel valor de 580 milions de dòlars, la majoria dels quals (267 milions de dòlars) provinents d’activitats relacionades amb les drogues i la mineria il·legal. Tot i que el 2017 van iniciar-se els acords de pau entre el govern i les FARC, una part dels seus membres no va acceptar-los i es va organitzar en grups dissidents. Un d’aquests, l’anomenat Bloc Est (o Oriental), ha passat a controlar una part important del tràfic de cocaïna al país.

Segons el mateix World Atlas, des del 2015 s’està notant un creixement de l’ús de dues drogues per part dels membres d’Estat Islàmic: el tramadol i la fenetilamina. El primer és un opioide amb funció analgèsica i la segona un psicoestimulant. Aquestes drogues es troben sobretot a Síria i l’Iraq, però amb presència també a la zona transsahariana (Mali, el Níger, Nigèria, el Txad i Líbia). Estat Islàmic és qui s’encarrega del tràfic i la venda d’aquestes dues substàncies, tant als seus combatents com als qui no ho són.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

 

Actualització dels estàndards internacionals per a la prevenció del consum de drogues

International Standards on Drug Use PreventionL’Oficina de les Nacions Unides sobre les Drogues i el Delicte (UNODC en l’acrònim en anglès) i l’Organització Mundial de la Salut (WHO en l’acrònim en anglès) acaben de publicar un nou volum que actualitza els estàndards internacionals per a la prevenció del consum de drogues publicats l’any 2013. Es tracta d’incorporar els resultats de recerques recents sobre el tema i d’adaptar-los als objectius de les Nacions Unides en aquest camp de cara a l’any 2030 (concretament, l’objectiu 3.5).

L’objectiu d’aquests estàndards és, fonamentalment, la prevenció primària del consum de drogues; és a dir, va adreçada a tota la població i no únicament a aquells que tenen un risc especial o ja en són consumidors. Ara bé, el document comença ressaltant la importància que la recerca ha evidenciat que tenen els primers anys de la vida de les persones de cara a afavorir o dificultar el consum de drogues il·legals. En conseqüència, dedica especial atenció a les mesures a prendre en els anys de la infantesa i de l’adolescència.

Els estàndards recullen experiències (intervencions, polítiques o estratègies) que s’han dut efectivament a terme i que han mostrat, amb alguna base empírica, resultats positius. Les mesures estan classificades per franges d’edat (embaràs i primera infantesa, infantesa, primera adolescència, adolescència, adult adolescent i adult). Les experiències recollides van adreçades en una doble direcció:

  • Potenciar les capacitats individuals que faciliten la resiliència de les persones al consum de drogues. Informació sobre els efectes de les drogues, abordatge de problemes psicològics que poden afavorir-ne el control, les relacions paternofilials que poden dificultar una maduració normal de la personalitat (les experiències adreçades a la formació dels pares hi tenen una presència notable). La filosofia és facilitar un creixement equilibrat i promoure una vida saludable (per això es recullen experiències que han promogut activitats esportives entre els joves).
  • Els factors socials, amb molt d’èmfasi en l’àmbit escolar, universitari i laboral. La idea és que el medi en què un es relaciona amb els altres i es desenvolupa intel·lectualment o socialment resulta determinant per promoure o evitar el consum de drogues.

També s’esmenten moltes experiències adreçades a prevenir i erradicar el consum de tabac, alcohol i drogues d’ús mèdic sense aquesta finalitat, ja que es consideren un terreny abonat per predisposar a consumir altres drogues.

Entre els requisits necessaris per construir sistemes de prevenció estables i sòlids, apareixen de manera destacada la necessitat d’implicar-hi actors molt diversos, incrementar la recerca i seguir-ne els resultats científics.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

L’Europol documenta com les drogues il·legals financen la delinqüència organitzada a la UE

L’Europol acaba de publicar l’Informe estratègic sobre els delictes de tràfic i venda de drogues il·legals, i com aquests serveixen per finançar la delinqüència organitzada a la UE.

Es calcula que el comerç de drogues a la UE genera almenys 24 mil milions d’euros en ingressos cada any, la qual cosa el converteix en el mercat criminal més gran de la UE. L’informe proporciona una visió general del mercat de les drogues il·lícites a la UE.

  • Prop del 35% dels grups de delinqüència organitzada a la UE participen en la producció, el tràfic o la distribució de drogues il·legals. El 75% d’aquests grups utilitza més d’una tipologia diferent d’estupefaent.
  • El mercat de les drogues sintètiques i les noves substàncies psicoactives (NPS) continua sent el mercat de drogues més dinàmic de la UE; durant els últims 5 anys s’han detectat 620 noves substàncies.
  • S’ha produït un gran augment en la disponibilitat d’estupefaents al mercat europeu de drogues il·legals. Des de l’any 2012, s’han identificat un total de 24 nous tipus de drogues.
  • Les drogues es comercialitzen àmpliament en línia a través de diverses plataformes. La venda de medicaments a través dels mercats del web fosc és una amenaça important i continua expandint-se.
  • Poc èxit en la lluita contra el blanqueig de capitals: les activitats de blanqueig de diners a la UE són significatives, reflectint els beneficis generats pel comerç de les drogues. Tanmateix, el marc global contra el blanqueig de diners ha demostrat tenir una taxa de resolució deficient. Amb prou feines l’1% dels recursos il·lícits són confiscats per les autoritats competents en l’àmbit de la UE.

El 6 i 7 de desembre del 2017, els Caps de les Unitats de Drogues de tots els estats membres de la UE, representants de la Comissió de la UE i agències de la UE, com ara Eurojust i l’Observatori Europeu per a la Droga i les Toxicomanies (OEDT), així com l’Agència de Drogues dels Estats Units (DEA), altres socis operatius i 10 països tercers amb acords operatius amb l’Europol, es van reunir a la seu de l’Europol per identificar i discutir sobre la implementació de noves maneres d’abordar el comerç de drogues il·legals, que és un dels fenòmens penals més amenaçadors de la UE. Aquesta conferència complementa l’avaluació de la implementació de l’Estratègia de drogues de la UE 2013-2020 i el Pla d’acció de la UE sobre drogues 2013-2016 per part de la Comissió Europea.

Segons aquesta avaluació, es demostra que hi ha hagut alguns avenços en totes les accions del Pla d’acció de la UE destinades a la reducció de l’oferta de drogues, però els últims anys no s’ha registrat una reducció significativa de l’oferta d’estupefaents. Partint dels resultats de l’avaluació, el nou Pla d’acció sobre drogues 2017-2020 proporciona una resposta reforçada als nous reptes de salut i seguretat emergents en matèria d’ús i tràfic il·lícits de drogues.

L’Europol és l’agència de la UE que ajuda els estats membres a lluitar contra la delinqüència internacional greu i el terrorisme. Establerta com una agència de la UE el 2010, l’Europol, l’Agència de Cooperació per a l’Aplicació de la Llei de la Unió Europea, és al centre de l’arquitectura europea de seguretat i ofereix una gamma única de serveis. L’Europol és un centre de suport per a les operacions de l’àmbit de la seguretat, un nucli d’informació sobre activitats delictives i un centre d’experiència en aplicació de la llei. L’Europol col·labora estretament amb l’Observatori Europeu per a la Droga i la Drogodependència (OEDT) en la lluita contra les drogues il·legals.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

Les drogues a Europa 2017: tendències i novetats

L’informe sobre la situació de les drogues a Europa 2017 estima el volum econòmic del mercat minorista de totes les drogues il·legals a la Unió Europea en uns 24.000 milions d’euros l’any 2013. Els darrers deu anys s’han desenvolupat mercats online gràcies a l’aparició de les noves tecnologies d’Internet, que coexisteixen amb el mercat de drogues físic.

Les principals drogues estimulants il·legals disponibles a Europa actualment són la cocaïna, l’amfetamina, la metamfetamina i l’MDMA. El valor del mercat minorista d’estimulants a la UE s’estima entre 6.300 i 10.200 milions d’euros. Existeixen diferències marcades entre regions pel que fa a l’estimulant més intervingut, a causa de la ubicació dels ports d’entrada i les rutes de tràfic, els centres de producció principals i els grans mercats de consumidors.

La cocaïna és l’estimulant del qual es fan més intervencions en molts països de l’oest i del sud, la qual cosa reflecteix clarament els punts per on entra la droga a Europa. En total, l’any 2015 es van notificar a la UE prop de 87.000 intervencions de cocaïna. Bèlgica, Espanya, França, Itàlia i Portugal van concentrar el 78% de les 69,4 tones intervingudes. El país on s’intervé més cocaïna és Espanya, amb 22 tones el 2015.

El consum per via parenteral disminueix, però segueix sent un repte per a les polítiques de salut pública.

L’herba de cànnabis –la marihuana– i la resina de cànnabis –l’haixix– són els dos principals productes de cànnabis venuts en el mercat de drogues europeu. Els productes de cànnabis representen el percentatge més gran –38%– del mercat minorista de drogues il·legals a Europa, amb un valor estimat de 9.300 milions d’euros.

La marihuana que es troba a Europa procedeix tant del cultiu interior com d’altres països. L’haixix s’importa en major part del Marroc. Segons estimacions, el mercat minorista d’aquestes drogues a la Unió Europea es valora en uns 24.000 milions d’euros l’any 2013.

Anualment, a la Unió Europea es produeixen més d’un milió d’intervencions de drogues il·legals. Numèricament, la majoria corresponen a petites quantitats comissades als consumidors, tot i que les intervencions de diversos quilograms a traficants i productors representen la major part del total.

El cànnabis és la droga que més s’intervé, ja que suposa més del 70% de les intervencions a Europa. La cocaïna ocupa el segon lloc, amb un 9%; les amfetamines un 5%, igual que l’heroïna, i finalment l’MDMA amb un 2%.

L’any 2015, més del 60% de les intervencions de drogues realitzades a la Unió Europea es van concentrar en només tres països: Espanya, França i el Regne Unit. També van arribar a xifres considerables Alemanya, Bèlgica, Dinamarca, Grècia, Itàlia i Suècia.

Enllaços:

Informe EMCDDA 2016 sobre perspectives de l’àmbit de les drogues: http://www.emcdda.europa.eu/topics/pods/waste-water-analysis

Document EMCDDA http://emcdda.europa.eu/system/files/publications/4541/TDAT17001ESN.pdf

Document EMCDDA sobre canvis recents en el mercat europeu d’èxtasi i MDMA http://www.emcdda.europa.eu/publications/rapid-communications/2016/mdma

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

 

Emergències hospitalàries i consum de drogues a Europa

Un informe de l’Observatori Europeu de les Drogues i les Toxicomanies (EMCDDA, en les seves sigles en anglès) constata que anualment milers de persones han de ser ateses en urgències hospitalàries a causa de la ingesta de diversos tipus de drogues. L’informe està basat en l’anàlisi fet per la Xarxa Europea d’Emergències per Drogues (Euro-DEN Plus), que segueix a 20 hospitals de referència els ingressos en els serveis mèdics d’emergència deguts al consum de drogues. L’informe recull casos entre el mes d’octubre de 2013 i el mes de setembre de 2015. En aquest període, es van registrar 10.956 casos, tres quartes parts dels quals (76%) van ser donats d’alta des del mateix servei d’urgències i un 45% en un període no superior a quatre hores. En 49 casos, la intoxicació va produir la defunció de les persones ingressades. La majoria dels afectats (un 68%) van arribar al centre hospitalari en ambulància.

Informe de l’Observatori Europeu de les Drogues i les Toxicomanies (EMCDDA

Font: Informe de l’Observatori Europeu de les Drogues i les Toxicomanies (EMCDDA)

La majoria dels afectats eren adults d’entre 20 i 39 anys. Els homes dominen tots els grups d’edat i constitueixen un 76% del total. En un 62% dels casos, una única substància va ser la causant de la intoxicació, mentre que en un 26% se’n van detectar dues i, a la resta, més de dues. La majoria de les substàncies detectades (64%) eren drogues il·legals. L’heroïna era la més comuna (un 24% dels casos), però també s’hi van trobar cocaïna (1.816 casos), cànnabis (1.741 casos), amfetamines i MDMA. Les noves substàncies psicoactives (NPS) eren presents en un 11% del total d’emergències per drogues. En un quart del total de casos, la causa van ser fàrmacs de prescripció mèdica (opiacis i benzodiazepines).

Els símptomes més comuns eren agressivitat (26%), dolors al pit (7%) i psicosi (6%). El 84% dels casos de mort van ser homes d’una edat mitjana de 29 anys. En 23 casos, la droga causant de la mort va ser un opiaci; en 15, substàncies estimulants, i en el 9%, noves substàncies psicoactives.

Els mesos amb un nombre més gran d’ingressos van ser el juny, el juliol i l’agost (per sobre de 1.000), mentre que a l’hivern (desembre, gener i febrer) el nombre se situava per sota dels 800. Els centres amb un nombre més gran d’ingressos eren a Alemanya, Irlanda, Polònia i el Regne Unit.

La quantitat d’ingressos hospitalaris evidencien el dany que les drogues causen en les persones que les consumeixen i l’Observatori vol fer-ne difusió per tal de conscienciar la ciutadania del perill i reduir-ne així el consum.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

Lleugera tendència a la baixa del consum de drogues a Anglaterra i Gal·les

El Home Office britànic acaba de publicar una segona edició del seu informe d’aquest any sobre ús de drogues il·legals entre persones de 16 a 59 anys. Les dades provenen de l’enquesta de victimització per a Anglaterra i el País de Gal·les (CSEW en les seves sigles en anglès) del període 2015-2016. Els resultats més significatius són els següents:

  • Un 8,4% dels adults entre 16 i 59 anys han consumit alguna droga il·legal durant el darrer any (prop de 2,7 milions de persones). Aquesta dada significa un descens molt lleuger en relació amb l’any anterior (8,6%), però més d’un 10% de descens si es compara amb les dades del 2005-2006.
  • Un 18% dels joves adults (entre 16 i 24 anys) ha consumit alguna droga el darrer any. Aquí també hi ha un lleuger descens en relació amb l’any anterior (19,5%), però més considerable si ens remuntem al 2005-2006 (25,2%).
  • Un 4,3% dels adults (entre 16 i 59 anys) i un 9,1% dels joves adults (entre 16 i 24 anys) han consumit alguna droga el darrer mes. La xifra és similar a la de l’any anterior, però superior en relació amb l’enquesta del 2005-2006.
  • Un 53% dels adults (entre 16 i 59 anys) han pres alguna droga il·legal en el decurs de la seva vida, xifra similar a la del període 2005-2006, però cinc punts superior a la de l’any 1996.

Psychoactive DrugsLa droga més consumida és el cànnabis, un 6,5% dels adults enquestats n’ha consumit el darrer any, xifra similar a la de l’any anterior (6,7%), però significativament inferior a la de fa deu anys (8,7%) i a la de l’any 1996 (9,4%). Els adults joves (entre 16 i 24 anys) també consumeixen primordialment cànnabis (15,8%, percentatge que implica gairebé un milió de consumidors), i segueixen la tendència de l’any passat, però lluny dels resultats del 2005-2006 (21,4%) i del 1996 (25,8%).

La segona droga més consumida entre els adults és la cocaïna en pols (un 2,2% dels adults), però no és així en el cas dels joves adults, que consumeixen una mica més d’èxtasi (4,5%) que cocaïna en pols (4,4%). En relació amb l’any anterior, la cocaïna en pols s’estabilitza a la baixa (2,3% i 4,8% l’any anterior). Des dels anys 2008-2009, en què es va produir el punt més alt en el consum d’aquesta droga (3,00% entre 16 i 59 anys i 6,5% entre 16 i 24 anys), es manté una tendència lleugera al descens. En relació amb el període 2005-2006, les xifres són similars, però continuen sent altes si les comparem amb les de l’any 1996, que en el cas dels adults no arribava a l’1% i en el dels adults joves era per sota del 2%.

Un 3,3% dels adults (entre 16 i 59) van ser classificats com a consumidors habituals (prop d’1.100.000 persones), mentre que els adults joves (entre 16 i 24) en consumien en una proporció més alta (4,7%, 292.000 persones). La majoria d’aquests consumidors habituals ho són de cànnabis (37%). En canvi, la majoria de consumidors de cocaïna en pols (61%) i d’èxtasi (69%) només consumeixen un cop l’any. Els consumidors freqüents d’aquestes drogues han disminuït del 24,5% a l’enquesta de 2005-2006 a l’11,1% a l’enquesta de 2015-2016.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

L’evolució del consum de drogues a Europa

L’Observatori Europeu de les Drogues i les Toxicomanies (EMCDDA) acaba de publicar l’Informe europeu sobre drogues 2016: Tendències i novetats. Les tendències més remarcables que assenyala són les següents:19_edr2016_eventspage_nourl

  • El ressorgiment de l’MDMA (èxtasi), que torna a ser l’estimulant predilecte dels joves a Europa. L’oferta a través d’internet, així com l’aparició de nous precursors, permeten fabricar una gran varietat de productes.
  • Hi ha tendències regionals de consum específiques. Així, es consumeix més cocaïna als països d’Europa Occidental i del Sud. També s’ha detectat un increment del grau de puresa d’aquesta droga. D’altra banda, als països del Nord i de l’Est d’Europa es consumeixen amfetamines de manera més habitual. El consum d’aquests tipus de droga ha comportat seriosos problemes de salut i està relacionat fins i tot amb brots recents del VIH.
  • Els derivats del cànnabis continuen sent els productes estrella. L’any 2015 s’han detectat 22,1 milions de consumidors a Europa (83,2 milions afirmen haver-ne consumit en algun moment de la seva vida), mentre que la cocaïna (3,6 milions), l’MDMA (2,5 milions), les amfetamines (1,6 milions) i els opiacis (1,3 milions) romanen a molta distància. De tota manera, es detecten opiacis en el 82% de les morts per sobredosi.
  • Entre les noves substàncies psicotròpiques, un 60% són cannabinoides sintètics, circumstància que demostra la capacitat d’adaptació i innovació dels mercats. Aquestes noves substàncies, però, resulten molt més nocives per a la salut. L’EMCDDA ha confirmat 13 morts i 23 intoxicacions a causa d’aquestes drogues. Els opiacis sintètics han incrementat la seva presència i estan relacionats freqüentment amb morts per consum de drogues.
  • Estan apareixent noves alternatives farmacològiques per reduir els danys causats per les drogues. Així, diversos països subministren naloxona com a antídot per a les sobredosis i hi ha tractaments que combaten amb èxit les infeccions provocades pel virus de l’hepatitis C degudes a la injecció de drogues per via parenteral.
  • Els mercats de la droga estan cada dia més presents a internet, tant a la xarxa profunda com a la superficial. La potencialitat d’aquest mitjà és immensa. Cal tenir present, però, que la xarxa també té un gran potencial pel que fa a les activitats de prevenció, tractament i reducció dels danys ocasionats per les drogues.

Podeu accedir i descarregar l’informe complet al web de l’EMCDDA.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français