Actualització dels estàndards internacionals per a la prevenció del consum de drogues

International Standards on Drug Use PreventionL’Oficina de les Nacions Unides sobre les Drogues i el Delicte (UNODC en l’acrònim en anglès) i l’Organització Mundial de la Salut (WHO en l’acrònim en anglès) acaben de publicar un nou volum que actualitza els estàndards internacionals per a la prevenció del consum de drogues publicats l’any 2013. Es tracta d’incorporar els resultats de recerques recents sobre el tema i d’adaptar-los als objectius de les Nacions Unides en aquest camp de cara a l’any 2030 (concretament, l’objectiu 3.5).

L’objectiu d’aquests estàndards és, fonamentalment, la prevenció primària del consum de drogues; és a dir, va adreçada a tota la població i no únicament a aquells que tenen un risc especial o ja en són consumidors. Ara bé, el document comença ressaltant la importància que la recerca ha evidenciat que tenen els primers anys de la vida de les persones de cara a afavorir o dificultar el consum de drogues il·legals. En conseqüència, dedica especial atenció a les mesures a prendre en els anys de la infantesa i de l’adolescència.

Els estàndards recullen experiències (intervencions, polítiques o estratègies) que s’han dut efectivament a terme i que han mostrat, amb alguna base empírica, resultats positius. Les mesures estan classificades per franges d’edat (embaràs i primera infantesa, infantesa, primera adolescència, adolescència, adult adolescent i adult). Les experiències recollides van adreçades en una doble direcció:

  • Potenciar les capacitats individuals que faciliten la resiliència de les persones al consum de drogues. Informació sobre els efectes de les drogues, abordatge de problemes psicològics que poden afavorir-ne el control, les relacions paternofilials que poden dificultar una maduració normal de la personalitat (les experiències adreçades a la formació dels pares hi tenen una presència notable). La filosofia és facilitar un creixement equilibrat i promoure una vida saludable (per això es recullen experiències que han promogut activitats esportives entre els joves).
  • Els factors socials, amb molt d’èmfasi en l’àmbit escolar, universitari i laboral. La idea és que el medi en què un es relaciona amb els altres i es desenvolupa intel·lectualment o socialment resulta determinant per promoure o evitar el consum de drogues.

També s’esmenten moltes experiències adreçades a prevenir i erradicar el consum de tabac, alcohol i drogues d’ús mèdic sense aquesta finalitat, ja que es consideren un terreny abonat per predisposar a consumir altres drogues.

Entre els requisits necessaris per construir sistemes de prevenció estables i sòlids, apareixen de manera destacada la necessitat d’implicar-hi actors molt diversos, incrementar la recerca i seguir-ne els resultats científics.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

L’Europol documenta com les drogues il·legals financen la delinqüència organitzada a la UE

L’Europol acaba de publicar l’Informe estratègic sobre els delictes de tràfic i venda de drogues il·legals, i com aquests serveixen per finançar la delinqüència organitzada a la UE.

Es calcula que el comerç de drogues a la UE genera almenys 24 mil milions d’euros en ingressos cada any, la qual cosa el converteix en el mercat criminal més gran de la UE. L’informe proporciona una visió general del mercat de les drogues il·lícites a la UE.

  • Prop del 35% dels grups de delinqüència organitzada a la UE participen en la producció, el tràfic o la distribució de drogues il·legals. El 75% d’aquests grups utilitza més d’una tipologia diferent d’estupefaent.
  • El mercat de les drogues sintètiques i les noves substàncies psicoactives (NPS) continua sent el mercat de drogues més dinàmic de la UE; durant els últims 5 anys s’han detectat 620 noves substàncies.
  • S’ha produït un gran augment en la disponibilitat d’estupefaents al mercat europeu de drogues il·legals. Des de l’any 2012, s’han identificat un total de 24 nous tipus de drogues.
  • Les drogues es comercialitzen àmpliament en línia a través de diverses plataformes. La venda de medicaments a través dels mercats del web fosc és una amenaça important i continua expandint-se.
  • Poc èxit en la lluita contra el blanqueig de capitals: les activitats de blanqueig de diners a la UE són significatives, reflectint els beneficis generats pel comerç de les drogues. Tanmateix, el marc global contra el blanqueig de diners ha demostrat tenir una taxa de resolució deficient. Amb prou feines l’1% dels recursos il·lícits són confiscats per les autoritats competents en l’àmbit de la UE.

El 6 i 7 de desembre del 2017, els Caps de les Unitats de Drogues de tots els estats membres de la UE, representants de la Comissió de la UE i agències de la UE, com ara Eurojust i l’Observatori Europeu per a la Droga i les Toxicomanies (OEDT), així com l’Agència de Drogues dels Estats Units (DEA), altres socis operatius i 10 països tercers amb acords operatius amb l’Europol, es van reunir a la seu de l’Europol per identificar i discutir sobre la implementació de noves maneres d’abordar el comerç de drogues il·legals, que és un dels fenòmens penals més amenaçadors de la UE. Aquesta conferència complementa l’avaluació de la implementació de l’Estratègia de drogues de la UE 2013-2020 i el Pla d’acció de la UE sobre drogues 2013-2016 per part de la Comissió Europea.

Segons aquesta avaluació, es demostra que hi ha hagut alguns avenços en totes les accions del Pla d’acció de la UE destinades a la reducció de l’oferta de drogues, però els últims anys no s’ha registrat una reducció significativa de l’oferta d’estupefaents. Partint dels resultats de l’avaluació, el nou Pla d’acció sobre drogues 2017-2020 proporciona una resposta reforçada als nous reptes de salut i seguretat emergents en matèria d’ús i tràfic il·lícits de drogues.

L’Europol és l’agència de la UE que ajuda els estats membres a lluitar contra la delinqüència internacional greu i el terrorisme. Establerta com una agència de la UE el 2010, l’Europol, l’Agència de Cooperació per a l’Aplicació de la Llei de la Unió Europea, és al centre de l’arquitectura europea de seguretat i ofereix una gamma única de serveis. L’Europol és un centre de suport per a les operacions de l’àmbit de la seguretat, un nucli d’informació sobre activitats delictives i un centre d’experiència en aplicació de la llei. L’Europol col·labora estretament amb l’Observatori Europeu per a la Droga i la Drogodependència (OEDT) en la lluita contra les drogues il·legals.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

Les drogues a Europa 2017: tendències i novetats

L’informe sobre la situació de les drogues a Europa 2017 estima el volum econòmic del mercat minorista de totes les drogues il·legals a la Unió Europea en uns 24.000 milions d’euros l’any 2013. Els darrers deu anys s’han desenvolupat mercats online gràcies a l’aparició de les noves tecnologies d’Internet, que coexisteixen amb el mercat de drogues físic.

Les principals drogues estimulants il·legals disponibles a Europa actualment són la cocaïna, l’amfetamina, la metamfetamina i l’MDMA. El valor del mercat minorista d’estimulants a la UE s’estima entre 6.300 i 10.200 milions d’euros. Existeixen diferències marcades entre regions pel que fa a l’estimulant més intervingut, a causa de la ubicació dels ports d’entrada i les rutes de tràfic, els centres de producció principals i els grans mercats de consumidors.

La cocaïna és l’estimulant del qual es fan més intervencions en molts països de l’oest i del sud, la qual cosa reflecteix clarament els punts per on entra la droga a Europa. En total, l’any 2015 es van notificar a la UE prop de 87.000 intervencions de cocaïna. Bèlgica, Espanya, França, Itàlia i Portugal van concentrar el 78% de les 69,4 tones intervingudes. El país on s’intervé més cocaïna és Espanya, amb 22 tones el 2015.

El consum per via parenteral disminueix, però segueix sent un repte per a les polítiques de salut pública.

L’herba de cànnabis –la marihuana– i la resina de cànnabis –l’haixix– són els dos principals productes de cànnabis venuts en el mercat de drogues europeu. Els productes de cànnabis representen el percentatge més gran –38%– del mercat minorista de drogues il·legals a Europa, amb un valor estimat de 9.300 milions d’euros.

La marihuana que es troba a Europa procedeix tant del cultiu interior com d’altres països. L’haixix s’importa en major part del Marroc. Segons estimacions, el mercat minorista d’aquestes drogues a la Unió Europea es valora en uns 24.000 milions d’euros l’any 2013.

Anualment, a la Unió Europea es produeixen més d’un milió d’intervencions de drogues il·legals. Numèricament, la majoria corresponen a petites quantitats comissades als consumidors, tot i que les intervencions de diversos quilograms a traficants i productors representen la major part del total.

El cànnabis és la droga que més s’intervé, ja que suposa més del 70% de les intervencions a Europa. La cocaïna ocupa el segon lloc, amb un 9%; les amfetamines un 5%, igual que l’heroïna, i finalment l’MDMA amb un 2%.

L’any 2015, més del 60% de les intervencions de drogues realitzades a la Unió Europea es van concentrar en només tres països: Espanya, França i el Regne Unit. També van arribar a xifres considerables Alemanya, Bèlgica, Dinamarca, Grècia, Itàlia i Suècia.

Enllaços:

Informe EMCDDA 2016 sobre perspectives de l’àmbit de les drogues: http://www.emcdda.europa.eu/topics/pods/waste-water-analysis

Document EMCDDA http://emcdda.europa.eu/system/files/publications/4541/TDAT17001ESN.pdf

Document EMCDDA sobre canvis recents en el mercat europeu d’èxtasi i MDMA http://www.emcdda.europa.eu/publications/rapid-communications/2016/mdma

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

 

Emergències hospitalàries i consum de drogues a Europa

Un informe de l’Observatori Europeu de les Drogues i les Toxicomanies (EMCDDA, en les seves sigles en anglès) constata que anualment milers de persones han de ser ateses en urgències hospitalàries a causa de la ingesta de diversos tipus de drogues. L’informe està basat en l’anàlisi fet per la Xarxa Europea d’Emergències per Drogues (Euro-DEN Plus), que segueix a 20 hospitals de referència els ingressos en els serveis mèdics d’emergència deguts al consum de drogues. L’informe recull casos entre el mes d’octubre de 2013 i el mes de setembre de 2015. En aquest període, es van registrar 10.956 casos, tres quartes parts dels quals (76%) van ser donats d’alta des del mateix servei d’urgències i un 45% en un període no superior a quatre hores. En 49 casos, la intoxicació va produir la defunció de les persones ingressades. La majoria dels afectats (un 68%) van arribar al centre hospitalari en ambulància.

Informe de l’Observatori Europeu de les Drogues i les Toxicomanies (EMCDDA

Font: Informe de l’Observatori Europeu de les Drogues i les Toxicomanies (EMCDDA)

La majoria dels afectats eren adults d’entre 20 i 39 anys. Els homes dominen tots els grups d’edat i constitueixen un 76% del total. En un 62% dels casos, una única substància va ser la causant de la intoxicació, mentre que en un 26% se’n van detectar dues i, a la resta, més de dues. La majoria de les substàncies detectades (64%) eren drogues il·legals. L’heroïna era la més comuna (un 24% dels casos), però també s’hi van trobar cocaïna (1.816 casos), cànnabis (1.741 casos), amfetamines i MDMA. Les noves substàncies psicoactives (NPS) eren presents en un 11% del total d’emergències per drogues. En un quart del total de casos, la causa van ser fàrmacs de prescripció mèdica (opiacis i benzodiazepines).

Els símptomes més comuns eren agressivitat (26%), dolors al pit (7%) i psicosi (6%). El 84% dels casos de mort van ser homes d’una edat mitjana de 29 anys. En 23 casos, la droga causant de la mort va ser un opiaci; en 15, substàncies estimulants, i en el 9%, noves substàncies psicoactives.

Els mesos amb un nombre més gran d’ingressos van ser el juny, el juliol i l’agost (per sobre de 1.000), mentre que a l’hivern (desembre, gener i febrer) el nombre se situava per sota dels 800. Els centres amb un nombre més gran d’ingressos eren a Alemanya, Irlanda, Polònia i el Regne Unit.

La quantitat d’ingressos hospitalaris evidencien el dany que les drogues causen en les persones que les consumeixen i l’Observatori vol fer-ne difusió per tal de conscienciar la ciutadania del perill i reduir-ne així el consum.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

Lleugera tendència a la baixa del consum de drogues a Anglaterra i Gal·les

El Home Office britànic acaba de publicar una segona edició del seu informe d’aquest any sobre ús de drogues il·legals entre persones de 16 a 59 anys. Les dades provenen de l’enquesta de victimització per a Anglaterra i el País de Gal·les (CSEW en les seves sigles en anglès) del període 2015-2016. Els resultats més significatius són els següents:

  • Un 8,4% dels adults entre 16 i 59 anys han consumit alguna droga il·legal durant el darrer any (prop de 2,7 milions de persones). Aquesta dada significa un descens molt lleuger en relació amb l’any anterior (8,6%), però més d’un 10% de descens si es compara amb les dades del 2005-2006.
  • Un 18% dels joves adults (entre 16 i 24 anys) ha consumit alguna droga el darrer any. Aquí també hi ha un lleuger descens en relació amb l’any anterior (19,5%), però més considerable si ens remuntem al 2005-2006 (25,2%).
  • Un 4,3% dels adults (entre 16 i 59 anys) i un 9,1% dels joves adults (entre 16 i 24 anys) han consumit alguna droga el darrer mes. La xifra és similar a la de l’any anterior, però superior en relació amb l’enquesta del 2005-2006.
  • Un 53% dels adults (entre 16 i 59 anys) han pres alguna droga il·legal en el decurs de la seva vida, xifra similar a la del període 2005-2006, però cinc punts superior a la de l’any 1996.

Psychoactive DrugsLa droga més consumida és el cànnabis, un 6,5% dels adults enquestats n’ha consumit el darrer any, xifra similar a la de l’any anterior (6,7%), però significativament inferior a la de fa deu anys (8,7%) i a la de l’any 1996 (9,4%). Els adults joves (entre 16 i 24 anys) també consumeixen primordialment cànnabis (15,8%, percentatge que implica gairebé un milió de consumidors), i segueixen la tendència de l’any passat, però lluny dels resultats del 2005-2006 (21,4%) i del 1996 (25,8%).

La segona droga més consumida entre els adults és la cocaïna en pols (un 2,2% dels adults), però no és així en el cas dels joves adults, que consumeixen una mica més d’èxtasi (4,5%) que cocaïna en pols (4,4%). En relació amb l’any anterior, la cocaïna en pols s’estabilitza a la baixa (2,3% i 4,8% l’any anterior). Des dels anys 2008-2009, en què es va produir el punt més alt en el consum d’aquesta droga (3,00% entre 16 i 59 anys i 6,5% entre 16 i 24 anys), es manté una tendència lleugera al descens. En relació amb el període 2005-2006, les xifres són similars, però continuen sent altes si les comparem amb les de l’any 1996, que en el cas dels adults no arribava a l’1% i en el dels adults joves era per sota del 2%.

Un 3,3% dels adults (entre 16 i 59) van ser classificats com a consumidors habituals (prop d’1.100.000 persones), mentre que els adults joves (entre 16 i 24) en consumien en una proporció més alta (4,7%, 292.000 persones). La majoria d’aquests consumidors habituals ho són de cànnabis (37%). En canvi, la majoria de consumidors de cocaïna en pols (61%) i d’èxtasi (69%) només consumeixen un cop l’any. Els consumidors freqüents d’aquestes drogues han disminuït del 24,5% a l’enquesta de 2005-2006 a l’11,1% a l’enquesta de 2015-2016.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

L’evolució del consum de drogues a Europa

L’Observatori Europeu de les Drogues i les Toxicomanies (EMCDDA) acaba de publicar l’Informe europeu sobre drogues 2016: Tendències i novetats. Les tendències més remarcables que assenyala són les següents:19_edr2016_eventspage_nourl

  • El ressorgiment de l’MDMA (èxtasi), que torna a ser l’estimulant predilecte dels joves a Europa. L’oferta a través d’internet, així com l’aparició de nous precursors, permeten fabricar una gran varietat de productes.
  • Hi ha tendències regionals de consum específiques. Així, es consumeix més cocaïna als països d’Europa Occidental i del Sud. També s’ha detectat un increment del grau de puresa d’aquesta droga. D’altra banda, als països del Nord i de l’Est d’Europa es consumeixen amfetamines de manera més habitual. El consum d’aquests tipus de droga ha comportat seriosos problemes de salut i està relacionat fins i tot amb brots recents del VIH.
  • Els derivats del cànnabis continuen sent els productes estrella. L’any 2015 s’han detectat 22,1 milions de consumidors a Europa (83,2 milions afirmen haver-ne consumit en algun moment de la seva vida), mentre que la cocaïna (3,6 milions), l’MDMA (2,5 milions), les amfetamines (1,6 milions) i els opiacis (1,3 milions) romanen a molta distància. De tota manera, es detecten opiacis en el 82% de les morts per sobredosi.
  • Entre les noves substàncies psicotròpiques, un 60% són cannabinoides sintètics, circumstància que demostra la capacitat d’adaptació i innovació dels mercats. Aquestes noves substàncies, però, resulten molt més nocives per a la salut. L’EMCDDA ha confirmat 13 morts i 23 intoxicacions a causa d’aquestes drogues. Els opiacis sintètics han incrementat la seva presència i estan relacionats freqüentment amb morts per consum de drogues.
  • Estan apareixent noves alternatives farmacològiques per reduir els danys causats per les drogues. Així, diversos països subministren naloxona com a antídot per a les sobredosis i hi ha tractaments que combaten amb èxit les infeccions provocades pel virus de l’hepatitis C degudes a la injecció de drogues per via parenteral.
  • Els mercats de la droga estan cada dia més presents a internet, tant a la xarxa profunda com a la superficial. La potencialitat d’aquest mitjà és immensa. Cal tenir present, però, que la xarxa també té un gran potencial pel que fa a les activitats de prevenció, tractament i reducció dels danys ocasionats per les drogues.

Podeu accedir i descarregar l’informe complet al web de l’EMCDDA.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français