Europa acorda directives sobre la confiscació dels diners delictius

El Parlament Europeu ha arribat a un acord polític relatiu a una regulació de la UE sobre la recuperació i la confiscació d’actius. La nova directiva estableix normes mínimes a tota la Unió sobre el rastreig, la identificació, la congelació, la confiscació i la gestió de béns delictius. Aquest acord ha de potenciar les capacitats dels estats membres per lluitar contra el crim organitzat.

La directiva s’ha d’aplicar a una àmplia gamma de delictes, com ara el crim organitzat, el terrorisme, el tràfic d’éssers humans i el tràfic de drogues. També comporta l’obligació dels estats membres de garantir que les autoritats implicades en el rastreig, la congelació i la gestió de diners delictius disposen de personal qualificat i de recursos financers, tècnics i tecnològics adequats.

Les normes proposades també s’aplicaran a la violació de les sancions un cop s’hagi adoptat una directiva encara pendent sobre la definició de delictes penals i sancions per la violació de les mesures restrictives de la UE. Com a resultat, les persones i les empreses que es beneficiïn d’eludir les sancions veuran com els seus rendiments s’embargaran de la mateixa manera que els dels traficants d’éssers humans o els dels càrtels de la droga.

Els estats membres hauran de reforçar les oficines de recuperació d’actius, la funció de les quals serà facilitar la cooperació transfronterera en relació amb les investigacions de rastreig d’actius.

Les oficines de recuperació d’actius també tindran l’encàrrec de rastrejar i identificar diners delictius, en suport de les investigacions de rastreig d’actius realitzades per les autoritats estatals i la Fiscalia Europea. També duran a terme tasques de localització i decomís dels productes que siguin objecte d’una ordre d’embargament o decomís dictada per un organisme d’un altre Estat membre.

Per tal que les oficines de recuperació d’actius puguin desenvolupar les seves tasques, els governs dels estats membres hauran d’assegurar-se de donar-los accés a les bases de dades i registres nacionals pertinents. En alguns casos, l’accés haurà de ser immediat i directe.

Segons el text acordat, els estats membres han d’adoptar mesures que permetin la congelació de béns per tal d’assegurar una eventual confiscació i garantir, en cas de condemna ferma, la confiscació dels instruments i els productes derivats d’un delicte penal.

Tanmateix, els estats membres no només estaran obligats a garantir la confiscació dels diners delictius. També hauran d’adoptar normes que els permetin confiscar béns d’un valor corresponent al rendiment delictiu.

Quan es cedeixin a un tercer béns o béns delictius d’igual valor, també s’ha de poder comissar-los, però només si el tercer sabia o hauria d’haver sabut que l’objectiu de la transmissió o adquisició era evitar el decomís.

En alguns casos, la confiscació de beneficis penals també serà possible quan s’hagi iniciat un procediment penal però no es pugui continuar.

Per primera vegada per a molts estats membres, una nova directiva sobre la confiscació de riqueses inexplicables permetrà, sota determinades condicions, la confiscació de béns identificats en el context d’una investigació en relació amb delictes penals, sempre que un tribunal estatal estigui convençut que els béns identificats provenen d’activitats delictives comeses en el marc d’una organització criminal i que aquestes activitats donen lloc a un benefici econòmic substancial. L’acord presta una atenció especial a les garanties processals.

Els estats membres hauran de designar autoritats (oficines de gestió d’actius) per gestionar els béns congelats o confiscats, ja sigui mitjançant la gestió directa o mitjançant la prestació de suport i experiència a d’altres organismes responsables de la gestió dels béns congelats i confiscats. Els estats membres també hauran de permetre la venda de béns congelats, fins i tot abans de la confiscació definitiva, en determinades condicions, per exemple, si els béns són peribles.

Segons les dades d’Europol, les organitzacions criminals acumulen ingressos que s’estima que ascendeixen com a mínim a 139.000 milions d’euros anuals.

Malgrat l’existència d’una sèrie de lleis de la UE sobre el rastreig i la confiscació de béns il·legals, l’any 2020, el Consell va demanar a la Comissió que enfortís el marc legal. El Parlament Europeu també va demanar normes de recuperació d’actius més estrictes. Aquest projecte de directiva es va proposar el 25 de maig de 2022.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

Ple acord europeu per endurir la lluita contra els delictes mediambientals

La presidència del Consell Europeu i els negociadors del Parlament Europeu han arribat a un acord sobre una proposta de llei de la UE que milloraria significativament la investigació i el processament dels delictes contra el medi ambient.

La nova directiva pretén establir normes mínimes sobre la definició de delictes i sancions penals per tal de protegir millor el medi ambient, en substitució de l’anterior directiva dle 2008, que ha quedat obsoleta davant l’evolució de la legislació ambiental de la Unió.

La directiva defineix els delictes mediambientals amb més precisió i afegeix nous tipus de delictes ambientals. També harmonitza el nivell de sancions per a les persones físiques i, per primera vegada, per a les persones jurídiques a tots els estats membres de la UE.

El Consell i el Parlament Europeu van acordar augmentar de nou a 18 el nombre de delictes que existeixen actualment en el dret penal de la UE. Això amplia i clarifica el tipus de conductes prohibides que perjudiquen el medi ambient. Els nous delictes inclouen el tràfic de fusta, que és una de les principals causes de la desforestació en algunes parts del món, el reciclatge il·legal de components contaminants dels vaixells i diversos incompliments greus de la legislació sobre productes químics.

El Consell i el Parlament Europeu també van acordar una anomenada clàusula d’infracció qualificada. Les infraccions a què es refereix la directiva, i que es cometin intencionadament, es consideren delictes qualificats si causen destrucció, danys irreversibles, generalitzats i substancials o danys de llarga durada, generalitzats i substancials a un ecosistema de mida o valor ambiental considerable, o a un hàbitat natural dins d’un lloc protegit, o a la qualitat de l’aire, el sòl o l’aigua.

En el cas de les persones físiques que cometin alguna de les infraccions previstes per la directiva, el text estableix les sancions següents i que suposen un enduriment respecte de les anteriors:

• per a delictes dolosos que causin la mort a qualsevol persona, una pena màxima de presó d’almenys deu anys

• per al delicte qualificat de conseqüències catastròfiques, una pena màxima de presó de vuit anys com a mínim

• per a delictes comesos amb, almenys, una negligència greu que causin la mort a qualsevol persona, una pena màxima de presó de cinc anys com a mínim.

• per a altres delictes dolosos inclosos en la legislació, una pena màxima de presó d’almenys cinc anys o almenys tres anys.

En el cas de les persones jurídiques, la llei estableix les sancions següents:

• per a les infraccions més greus, una multa màxima d’almenys el 5% de la facturació mundial total de la persona jurídica o, alternativament, 40 milions d’euros.

• per a la resta de delictes, una multa màxima d’almenys el 3% de la facturació mundial total de la persona jurídica o, alternativament, 24 milions d’euros

També es poden adoptar mesures addicionals, com ara obligar l’infractor a restaurar el medi ambient o compensar els danys, excloure’l de l’accés al finançament públic o retirar-li els permisos o autoritzacions.

A més, els estats membres hauran de garantir que s’ofereix formació als qui treballen per detectar, investigar i perseguir els delictes mediambientals, com ara jutges, fiscals i autoritats policials. Els països de la UE també hauran d’assegurar-se que aquestes autoritats disposen dels recursos adequats, per exemple, pel que fa al nombre de personal qualificat i als recursos financers per dur a terme les seves funcions d’acord amb la directiva. La directiva també conté disposicions sobre suport i assistència a les persones que denuncien delictes mediambientals, defensors del medi ambient i persones afectades per aquests delictes.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

Grans botigues financen un projecte per intentar aturar els saquejos a la Gran Bretanya

Deu dels principals centres minoristes del Regne Unit han finançat amb 600.000 lliures el Projecte Pegasus, destinat a desenvolupar la tecnologia per escanejar les cares dels presumptes autors de l’onada de saquejos que practiquen de forma continuada a les botigues al detall.

En aquest context, els caps de policia han estat cada cop més criticats per l’aparent falta d’acció per fer front a l’anomenada epidèmia de saquejos que arrasa la distribució minorista. Per part seva, el president de l’associació de comerciants Asda va considerar que aquest tipus de robatoris havien estat despenalitzats i ara n’estaven pagant les conseqüències.

Els gegants de la distribució minorista com John Lewis, Co-op, Tesco, Sainsbury’s, Waitrose o Next havien fet passos per trobar alguna solució temporal; fins i tot Co-op va recórrer a la contractació de guàrdies de seguretat encoberts per protegir les botigues i els treballadors, mentre que Tesco va instal·lar càmeres corporals al personal de les botigues per ajudar a detenir els que agredien els treballadors. Altres botiguers s’havien plantejat, fins i tot, tancar el negoci, ja que comptaven més pèrdues en furts que no pas beneficis a través de les vendes al detall.

El que sí es va generalitzar va ser l’exposició d’articles sota clau. Va començar amb productes com vins i licors abans d’estendre’s a altres articles com la carn, els formatges, les fulles d’afaitar o els pots de mel. Sobretot s’intenta fer front al que es consideren robatoris de xarxes de crim organitzat que després revenen els productes.

Segons l’Oficina Nacional d’Estadística, aquest any la xifra de delictes de robatori en botigues de l’àmbit nacional va augmentar en un 25%. Els darrers dotze mesos fins al mes de març, la policia va comptabilitzar 339.206 casos de robatoris, malgrat que el British Retail Consortium estimava que hi havia hagut vuit milions de delictes, que haurien costat als minoristes gairebé 1.000 milions de lliures l’any.

De tots aquests robatoris registrats, la policia només va cursar 48.218 incidents de robatori a botigues denunciants. Aquesta xifra tan sols constituiria el 14% del total, mentre que 183.450 investigacions, o el 54% del total, es van tancar sense identificar cap sospitós, alimentant d’aquesta manera les afirmacions del sector botiguer que les forces de l’ordre no es prenien prou seriosament aquests delictes.

A partir d’ara, la policia podrà publicar les imatges de les CCTV dels presumptes infractors a través de les bases de dades nacionals, que inclouen la darrera tecnologia en l’àmbit del reconeixement facial.

Ha estat a partir de la introducció del Projecte Pegasus que s’ha considerat que els caps policials tindran més eines d’actuació i podran configurar una imatge nacional d’on operen les bandes que cometen aquests robatoris i les botigues a les quals s’adrecen.

En aquesta línia, la comissària de policia i criminalitat de Sussex, Katy Bourne, que a més és líder nacional en delictes comercials, considera que aviat posaran fre al fenomen, ja que considera que el 20% dels delinqüents representa més del 80% dels delictes comesos.

Tot i això, un dirigent del sector minorista va afirmar que, a tot el Regne Unit, el nombre de delictes, robatoris i comportaments antisocials s’havia disparat un 35% interanual, amb més de 175.000 incidents registrats els primers sis mesos del 2023. Davant d’aquestes dades, consideren difícil aturar aquest fenomen de forma immediata.

Per si de cas, alguns botiguers segueixen aguditzant l’enginy per evitar més pèrdues, i d’aquesta manera han popularitzat la tècnica dels embalatges ficticis, on exposen caixes de productes que en realitat són buides.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

Desmantellades les comunicacions criminals encriptades d’EncroXat, amb més de 6.500 detencions i gairebé 900 milions d’euros confiscats

El desmantellament de l’eina de comunicació xifrada EncroXat, molt utilitzada pels grups de crim organitzat, ha provocat fins ara 6.558 detencions a tot el món. Dels arrestats, 197 eren considerats per la policia ‘objectius d’alt valor’. Aquest resultat es detalla a la presentació d’EncroXat, efectuada per les autoritats judicials i policials franceses i holandeses a Lilla, França.

L’èxit de l’eliminació d’EncroXat és fruit dels esforços d’un equip d’investigació conjunt creat per França i els Països Baixos l’any 2020, amb el suport d’Eurojust i Europol. Des d’aleshores, s’han confiscat o congelat prop de 900 milions d’euros en fons delictius.

El desmantellament d’EncroXat l’any 2020 va ajudar a prevenir atacs violents, intents d’assassinat, corrupció i transports de drogues a gran escala, així com a obtenir informació molt valuosa sobre el crim organitzat.

Els grups criminals de tot el món van utilitzar il·legalment aquesta eina de xifratge amb finalitats delictives. Des del desmantellament, els investigadors van aconseguir interceptar, compartir i analitzar més de 115 milions de converses criminals, per un nombre estimat de més de 60.000 usuaris. Els punts d’accés d’usuaris eren freqüents als països d’origen i de destinació per al comerç de drogues il·lícites, així com als centres de blanqueig de capitals.

La informació obtinguda per les autoritats franceses i holandeses es va compartir amb les seves homòlogues dels estats membres de la UE i de tercers països. D’acord amb les xifres acumulades de totes les autoritats implicades, això va donar lloc als resultats següents, tres anys després que les forces de l’ordre trenquessin el xifratge:

  • 6.558 sospitosos detinguts, entre els quals 197 objectius d’alt valor
  • 7.134 anys de presó de delinqüents condemnats fins al moment
  • 739,7 milions d’euros en efectiu embargat
  • 154,1 milions d’euros congelats en patrimoni o comptes bancaris
  • 30,5 milions de píndoles de drogues químiques intervingudes
  • 103,5 tones de cocaïna intervingudes
  • 163,4 tones de cànnabis intervingudes
  • 3,3 tones d’heroïna intervingudes
  • 971 vehicles confiscats
  • 271 finques o habitatges embargats
  • 923 armes intervingudes, així com 21.750 cartutxos de munició i 68 explosius
  • 83 vaixells i 40 avions intervinguts

Les investigacions sobre la presumpta conducta criminal de l’empresa que operava EncroXat van ser reiniciades per la Gendarmeria Nacional francesa l’any 2017, després de descobrir que els telèfons funcionaven regularment durant les operacions contra les xarxes delictives. Les investigacions posteriors van establir que l’empresa que hi havia darrere d’aquesta eina operava a través de servidors a França. Finalment, es va poder col·locar un dispositiu tècnic per anar més enllà de la tècnica de xifratge i obtenir accés a la correspondència dels usuaris.

Els telèfons EncroXat es van presentar com a garantia d’anonimat perfecte, discreció i sense traçabilitat als usuaris. També disposaven de funcions destinades a garantir l’eliminació automàtica dels missatges i un codi PIN específic per esborrar totes les dades del dispositiu. Això permetria als usuaris esborrar ràpidament missatges comprometedors, com per exemple en el moment de la detenció per part de la policia.

A més, el distribuïdor podria esborrar el dispositiu des de la distància. EncroXat va vendre criptotelèfons a escala internacional per uns 1.000 euros cadascun. També oferia subscripcions amb cobertura mundial, amb un cost de 1.500 euros durant un període de sis mesos, amb assistència les 24 hores del dia, els 7 dies de la setmana.

L’ús il·legal de comunicacions xifrades continua rebent una gran atenció per part de les agències judicials i policials de tota la UE. Els delinqüents que es comunicaven mitjançant xifratge van rebre un altre cop el març de l’any 2021, després del desmantellament d’una altra eina d’aquestes característiques, la SkyECC.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

Escapçada l’organització criminal de narcotràfic més gran dels Balcans

A començaments del mes de maig de 2023 es van dur a terme trenta-cinc escorcolls domiciliaris simultanis coordinats a Sèrbia i als Països Baixos, adreçats tant als líders del càrtel com a la infraestructura de la distribució de drogues. Set membres més d’aquesta organització criminal ja havien estat detinguts a Bèlgica l’any 2021. Dues persones van ser arrestades anteriorment per altres delictes a Sèrbia i Perú, mentre que un altre sospitós va ser detingut als Països Baixos el 8 de maig d’enguany.

En total, en aquesta operació policial internacional s’han detingut 23 persones, entre elles els tres líders de l’organització criminal, considerats per Europol com a objectius d’alt valor.

Com a resultat dels escorcolls es va intervenir nombrós material incriminatori com: 15 cotxes de gamma alta, joies i rellotges de luxe per un import estimat d’uns 2 milions d’euros i gairebé 3 milions d’euros en efectiu, armes i explosius, incloent-hi 2 rifles de franctirador, 3 fusells automàtics, pistoles, silenciadors, 24 càpsules detonadores i 5 dispositius per a l’inici remot de detonadors, 13 paquets d’explosius plàstics i diversos centenars de municions.

Aquesta operació transfronterera és el resultat del desenvolupament en intel·ligència en el marc del grup de treball operatiu d’Europol que investiga l’ús de la plataforma de comunicació xifrada Sky ECC, eliminada des del març del 2021.

En cooperació amb França, Bèlgica i els Països Baixos, i amb el suport de la Unitat de Drogues d’Europol, Sèrbia va poder identificar els objectius clau al seu territori i traçar les seves activitats delictives arreu del món.

Es creu que aquesta organització criminal està darrere dels enviaments de diverses tones de cocaïna que van arribar a Europa directament des de Colòmbia, Brasil i Equador, o bé transitant per infraestructures logístiques a l’Àfrica Occidental.

Aquesta banda criminal era coneguda en l’àmbit delictiu per la seva extrema violència i per la participació constant en robatoris de gamma alta. Un dels objectius detinguts a Sèrbia era un antic líder del famós grup criminal Pantera Rosa.

Gràcies a l’anàlisi de les dades de Sky ECC, almenys set tones de cocaïna intervingudes als ports europeus l’any 2020 es van relacionar amb aquest càrtel, entre els quals: 700 quilos de cocaïna intervinguts a Rotterdam, Països Baixos; 1,2 tones de cocaïna intervingudes a Hasselt, Bèlgica, i 5 tones de cocaïna intervingudes a Aruba, les Antilles Holandeses.

Els caps criminals, arrestats a Belgrad com a part d’aquesta operació, eren els traficants de cocaïna més gran als Balcans occidentals identificats com a part del treball d’anàlisi en curs realitzat sobre les dades de Sky ECC.

La recent retirada de tres eines de comunicació xifrades utilitzades pels delinqüents, tals com Encrochat, Sky ECC i Anom, va mostrar la prevalença de delinqüents dels Balcans en el comerç mundial de cocaïna i en activitats relacionades amb el crim organitzat.

Per respondre a aquesta amenaça, Europol va crear el grup de treball operatiu anomenat ’Càrtel dels Balcans’ i va reunir països d’Europa i del món per atacar eficaçment aquesta amenaça que emanava d’aquesta regió. Aquesta jornada d’acció és el resultat d’aquest grup de treball operatiu.

A més, s’ha proporcionat a Europol una anàlisi i un desenvolupament continus en l’àmbit de la intel·ligència, per tal de donar suport als investigadors de camp. Així mateix, dos membres del personal d’Europol van ser enviats a Belgrad per donar suport a les autoritats sèrbies amb les seves mesures d’investigació durant aquesta jornada d’acció.

Per la seva banda, Eurojust va facilitar la cooperació judicial entre els països implicats en aquesta investigació.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

Les forces policials davant les criptomonedes i el ‘blockchain’

L’arribada de les tecnologies basades en cadenes de blocs o blockchain ha obert una nova frontera per a les persones que volen fer transaccions financeres i altres de forma remota, anònima i sense necessitat d’un tercer com un banc. La criptomoneda és, cada cop més, una forma de pagament acceptada en moltes transaccions comercials legítimes, però també s’utilitza per facilitar moltes activitats il·legals, en gran part, justament, per la seva capacitat de facilitar transaccions majoritàriament anònimes de forma remota.

Des dels Estats Units, amb el suport del National Institute of Justice (NIJ), investigadors de RAND Corporation i el Fòrum d’Investigació Executiva de la Policia van identificar, en unes jornades, les necessitats principals per millorar les polítiques i els procediments policials sobre criptomonedes. Aquestes necessitats es refereixen a polítiques per a la gestió de claus digitals, recursos per a la formació de les forces de l’ordre sobre blockchain i criptomoneda i eines per investigar aquest tipus de monedes.

Els participants van prioritzar les necessitats associades a augmentar el nivell de coneixement dels oficials i investigadors, formar o contractar experts que puguin ajudar amb les investigacions i adaptar les polítiques i procediments existents per garantir que les criptomonedes es gestionen d’una manera responsable.

Entre les recomanacions que es van fer a les jornades, cal destacar:

  • Identificar polítiques i procediments de bones pràctiques per assegurar ràpidament els actius de criptomoneda durant les investigacions.
  • Desenvolupar polítiques i procediments de bones pràctiques per minimitzar les oportunitats de manipulació incorrecta de la criptomoneda.
  • Identificar polítiques i procediments de bones pràctiques per emmagatzemar, transferir i redactar claus digitals de criptomoneda dins dels sistemes de gestió de registres.
  • Catalogar i donar a conèixer els recursos de formació que ja estan disponibles, inclosa la formació que no està adaptada als professionals de la justícia.
  • Desenvolupar sistemes d’intercanvi regionals o nacionals que facilitin l’intercanvi de materials de formació i intel·ligència per a casos en curs.
  • Desenvolupar materials model que es puguin adaptar fàcilment per a la formació d’aspirants, investigadors, experts forenses, fiscals, jutges i altres.
  • Fer investigacions per examinar l’equilibri d’habilitats i coneixements que busquen les agències policials a l’hora de contractar i avaluar si és probable que compleixin les necessitats actuals i futures.
  • Convocar un grup permanent de professionals i experts que puguin examinar i generar requisits per a les organitzacions de recerca i desenvolupament.
  • Treballar amb entitats federals, estatals, locals i privades (per exemple, el Laboratori Regional d’Informàtica Forense o Advocats sense Fronteres) per posar a disposició els recursos adequats de seguiment de criptomonedes perquè els costos es puguin compartir més fàcilment.
  • Avaluar els costos i els beneficis del desenvolupament d’un centre d’informació del sector privat que permeti al sector públic i a les entitats del sector privat verificades coordinar-se (de la mateixa manera que el Centre Nacional per a Nens Desapareguts i Explotats examina els materials potencialment abusius).

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

Londres treballa per uns transports públics més segurs per a les dones

Segons informa Christopher Carey des del rotatiu Cities Today de Londres, a  mesura que les xifres de passatgers del transport públic avancen cap als nivells anteriors a la pandèmia, un nombre creixent de ciutats d’arreu del món està reexaminant com poden fer que el viatge sigui més segur i inclusiu.

Els informes d’atacs i comportaments antisocials dirigits al personal i als passatgers han anat augmentant a nivell mundial durant les últimes dues dècades. Si bé a les ciutats en desenvolupament, especialment al sud d’Àsia, continuen havent-hi els atacs més greus, els països amb economies avançades estan comptabilitzant un nombre creixent d’incidents.

Les dones, en particular, declaren que se senten cada cop més insegures en el transport públic, així com més vulnerables que els homes als atacs i a l’assetjament de naturalesa sexual.

Per solucionar aquest problema, algunes ciutats han fet canvis als vehicles i a la infraestructura de les estacions, inclosa la instal·lació d’una il·luminació més brillant, càmeres i botons d’emergència, i assegurant una presència visible del personal que hi treballa. D’altres ciutats han anat més enllà i han implicat els passatgers en els esforços de prevenció.

L’octubre del 2021, Transport for London (TfL) va llançar una campanya detolerància zero sobre l’assetjament sexual.

La iniciativa, que incloïa una campanya de cartells a internet i anuncis a les xarxes socials, tenia com a objectiu desafiar l’assetjament i enviar un missatge clar als delinqüents que no seran tolerats.

El mes passat, l’operador de transport va intensificar els seus esforços amb una nova iniciativa que animava els espectadors a ser proactius i intervenir si eren testimonis d’assetjament sexual en el transport públic.

Tot i que els nivells generals de control del transport públic no han augmentat a Londres, hi ha hagut operacions més específiques en determinades zones. TfL també ha presentat un nou equip d’agents de control de transport, que tenen l’encàrrec de reduir els comportaments antisocials.

En una investigació publicada l’any passat per l’organisme de control del transport London TravelWatch, gairebé la meitat de les dones van dir que havien deixat de viatjar a Londres en determinades hores del dia per preocupacions per la seva seguretat personal.

Les xifres també van revelar un augment interanual del 81% de l’assetjament sexual de dones i nenes, tot i que això s’ha atribuït a un creixement en la comunicació d’incidents com a resultat de la campanya.

El 2015, l’antic líder del Partit Laborista del Regne Unit Jeremy Corbyn, que ha estat diputat al nord de Londres des de l’any 1983, va dir que consideraria la introducció de vehicles només per a dones al transport públic per ajudar a reduir l’assetjament.

La idea va rebre un fort rebuig per part de molts, però el debat sobre els cotxes només per a dones es torna a encendre periòdicament.

Aquests vehicles són habituals a diversos països, sobretot a l’Índia, l’Iran, el Japó o Egipte, on s’han produït diversos incidents de gran notorietat que impliquen violència sexual contra les dones.

Una enquesta de Reuters del 2014 va preguntar a 6.300 dones d’arreu del món si se sentirien més segures viatjant en un vehicle per a un sol sexe. L’enquesta, que va cobrir 15 de les capitals més grans del món i Nova York, la ciutat més poblada dels Estats Units, va trobar que el 70% de les dones havien dit que se sentirien més segures.

Manila, a les Filipines, va ser la ciutat on les dones estaven més a favor del transport per a un sol sexe, amb el suport del 94% de les dones, seguida de Jakarta a Indonèsia, Ciutat de Mèxic a Mèxic i Delhi a l’Índia.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

Continua el descens de les detencions de menors d’edat als Estats Units per delictes violents

La xifra de joves –de 0 a 17 anys– detinguts per la policia dels Estats Units per cometre delictes violents –assassinats, homicidis, robatoris amb violència, etc.– continua el seu descens d’ençà de l’any 2000. Durant l’any 2020, la xifra de detencions per delictes violents comesos per joves va arribar a un nou mínim, un 78% per sota del pic de 1994, i la meitat del nombre deu anys abans.

Els homes van representar el 80% de totes les detencions de joves per delictes violents l’any 2020, però la seva proporció de detencions per assassinats (92%) i robatoris (88%) va ser molt més elevada.

La franja de joves d’entre 16 i 17 anys representa més de la meitat (55%) de tots els joves detinguts, però en l’il·lícit d’assassinat van representar el 76% de totes les detencions.

Els joves blancs van representar gairebé la meitat (49%) de totes les detencions juvenils i el 57% de les detencions de joves per agressions greus.

Durant l’any 2020, s’estima que hi va haver 424.300 detencions de menors de 18 anys, un 38% menys que la xifra corresponent a l’any 2019 i la meitat del nombre de detencions 5 anys abans.

En general, les detencions de menors de 18 anys van representar el 7% de totes les detencions per delictes violents, una disminució de 7 punts percentuals respecte de l’any 2019, que va ser del 14%.

Durant l’any 2020, els joves entre els 18 i els 24 anys van representar el 19% de totes les detencions i el 21% de les detencions per delictes violents.

Encara que les detencions de joves per robatori i agressions han anat en declivi, les detencions per assassinat han augmentat des que s’havia assolit el punt més baix l’any 2012. Això sí, la xifra de detencions per delictes violents amb joves va disminuir un 56% entre els anys 2010 i 2020. La menor disminució va ser en el capítol dels robatoris, que marca un descens del 24%, mentre que entre els adults la disminució va ser del 5%. I les detencions de joves per agressions greus van caure un 29%, mentre que les detencions d’adults van augmentar al voltant d’un 1%.

Malgrat tot, és important tenir en compte que l’any 2020 va ser l’inici de la pandèmia de la COVID-19 i, a més, cal subratllar que un sol delicte pot comportar la detenció de més d’una persona. Això últim pot haver afectat les polítiques, els procediments i la situació de recollida de dades, on moltes detencions que resulten d’un sol delicte són relativament habituals.

A més, les ordres de quedar-se a casa i el tancament d’escoles probablement van evitar increments de comportaments que infringeixen les lleis juvenils. Per aquests motius, s’haurien de relativitzar les xifres de detencions i no cridar l’atenció de les forces de l’ordre respecte de l’any 2020.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

L’amenaça de la delinqüència mediambiental a la Unió Europea

La delinqüència mediambiental genera només a la Unió Europea milions d’euros de diners bruts cada any, però segueix sent extremadament difícil per a les forces de l’ordre vincular els casos amb activitats de crim organitzat. Les discrepàncies legals entre països, el baix risc de detecció i les sancions marginals fan que els delictes ambientals siguin un negoci molt atractiu per als emprenedors criminals.

No obstant això, alguna cosa està canviant: els crims contra el medi ambient criden cada cop més l’atenció, a mesura que el canvi climàtic s’ha convertit en crucial a l’agenda dels responsables polítics.

La nova avaluació d’amenaces d‘Europol, La delinqüència ambiental a l’era del canvi climàtic, ofereix l’estudi d’intel·ligència més complet fins ara sobre aquest fenomen criminal a la UE.

Les investigacions de les forces de l’ordre a tota la UE mostren que hi ha un component de delinqüència organitzada darrere de la majoria dels esquemes de delinqüència mediambiental, que sovint estan liderats per empreses legals. A Europol també s’ha observat un fort augment del nombre de casos transfronterers.

La delinqüència mediambiental cobreix una sèrie d’activitats que infringeixen la legislació ambiental i causen danys o riscos significatius per al medi ambient, la salut humana o a tots dos. Entre els principals riscos cal destacar el següent:

• La majoria dels actors de la delinqüència mediambiental són propietaris/operadors de negocis legals oportunistes que decideixen augmentar les seves possibilitats de benefici mitjançant l’establiment d’una empresa criminal.

• Per al blanqueig del producte il·lícit, els delinqüents utilitzen principalment els mateixos negocis legals en què operen (és a dir, negocis de gestió de residus, botigues minoristes, empreses pesqueres, etc.). El frau documental, l’abús de discrepàncies en la legislació i la corrupció generalitzada són els pilars de la infraestructura de delinqüència mediambiental.

• Les xarxes criminals de la UE s’apunten cada cop més a l’Europa central i oriental per traficar amb residus il·lícits produïts a l’Europa occidental. Fora de la UE, els traficants europeus es dirigeixen principalment al sud-est asiàtic com a destinació de residus plàstics il·lícits i vaixells al final de la seva vida útil, i a l’Àfrica per als residus d’equips elèctrics i electrònics.

• La UE funciona com un centre per al tràfic mundial de vida salvatge. És la principal destinació de la vida salvatge objecte de tràfic, però també és un punt d’origen de la fauna endèmica objecte de tràfic a altres continents.

• Els residus relacionats amb la producció de drogues sintètiques i de precursors de drogues sintètiques són una de les principals fonts de danys ambientals vinculats al crim organitzat a la UE.

L’informe d’Europol aprofundeix en les principals tipologies de delictes mediambientals investigats a la UE, a saber: delictes de residus i contaminació, tràfic de fauna salvatge, pesca il·legal, no declarada i no regulada, delictes forestals i comerç il·legal d’animals de companyia. Es presta una atenció especial al canvi climàtic, que funciona com un factor d’impuls i d’atracció per al crim organitzat. La creixent escassetat de recursos naturals probablement desencadenarà interessos del crim organitzat en termes de beneficis en un futur immediat.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

Europa intensifica la lluita contra la delinqüència transfronterera

Per intensificar la lluita contra la delinqüència transfronterera, el Consell Europeu ha adoptat els mandats de negociació sobre una proposta relativa a l’intercanvi d’informació digital en casos de terrorisme i una proposta per crear una plataforma de col·laboració destinada als equips conjunts d’investigació. Aquestes propostes formen part dels treballs en curs per modernitzar i digitalitzar la cooperació judicial transfronterera, amb vista a facilitar als fiscals i jutges l’intercanvi d’informació i portar davant la justícia el creixent nombre de delinqüents i terroristes que actuen a través de les fronteres.

Actualment, els estats membres comparteixen informació amb Eurojust sobre casos relacionats amb el terrorisme a través de diversos canals. Aquesta informació s’inclou a continuació en el Registre Judicial Antiterrorista Europeu, un sistema tècnicament obsolet que no permet una confrontació adequada de la informació.

La proposta té per objecte corregir aquestes deficiències i permetre que Eurojust desenvolupi un paper més ferm i proactiu en suport de la coordinació i la cooperació entre les autoritats nacionals encarregades d’investigar i enjudiciar delictes de terrorisme.

La proposta inclou:

  • Crear un sistema modern i digital de gestió de casos que emmagatzemi aquesta informació i permeti confrontar-la.
  • Facultar Eurojust per detectar millor els vincles entre investigacions i actuacions judicials transnacionals en l’àmbit del terrorisme i per informar proactivament els estats membres sobre vincles trobats.
  • Crear un canal de comunicació digital segur entre els estats membres i Eurojust.
  • Simplificar la cooperació amb tercers països concedint als fiscals d’enllaç nomenats a Eurojust accés al sistema de gestió de casos.

Els ministres també tractaran d’adoptar una orientació general sobre el projecte de Reglament pel qual es crea una plataforma de col·laboració per als equips conjunts d’investigació (ECI). Aquests equips són creats per desenvolupar investigacions penals específiques durant un període establert. Els creen les autoritats competents de dos estats membres o més, amb la possible participació de tercers països afectats, per gestionar de forma conjunta investigacions transfrontereres. El marc dels ECI permet als membres de l’equip intercanviar proves directament, sense necessitat de procediments tradicionals de cooperació judicial.

La plataforma proposada facilitarà la coordinació i la gestió quotidianes dels ECI, assegurarà l’intercanvi i l’emmagatzematge temporal d’informació operativa i proves i garantirà una comunicació segura i la traçabilitat de les proves. Ha de ser accessible a través d’una connexió segura per internet i inclourà un sistema d’informació centralitzat i una connexió entre aquest sistema i les eines informàtiques pertinents utilitzades pels ECI. Es fomentarà l’ús de la plataforma, però aquest seguirà sent voluntari.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français