Segons informa Christopher Carey des del rotatiu Cities Today de Londres, a mesura que les xifres de passatgers del transport públic avancen cap als nivells anteriors a la pandèmia, un nombre creixent de ciutats d’arreu del món està reexaminant com poden fer que el viatge sigui més segur i inclusiu.
Els informes d’atacs i comportaments antisocials dirigits al personal i als passatgers han anat augmentant a nivell mundial durant les últimes dues dècades. Si bé a les ciutats en desenvolupament, especialment al sud d’Àsia, continuen havent-hi els atacs més greus, els països amb economies avançades estan comptabilitzant un nombre creixent d’incidents.
Les dones, en particular, declaren que se senten cada cop més insegures en el transport públic, així com més vulnerables que els homes als atacs i a l’assetjament de naturalesa sexual.
Per solucionar aquest problema, algunes ciutats han fet canvis als vehicles i a la infraestructura de les estacions, inclosa la instal·lació d’una il·luminació més brillant, càmeres i botons d’emergència, i assegurant una presència visible del personal que hi treballa. D’altres ciutats han anat més enllà i han implicat els passatgers en els esforços de prevenció.
L’octubre del 2021, Transport for London (TfL) va llançar una campanya detolerància zero sobre l’assetjament sexual.
La iniciativa, que incloïa una campanya de cartells a internet i anuncis a les xarxes socials, tenia com a objectiu desafiar l’assetjament i enviar un missatge clar als delinqüents que no seran tolerats.
El mes passat, l’operador de transport va intensificar els seus esforços amb una nova iniciativa que animava els espectadors a ser proactius i intervenir si eren testimonis d’assetjament sexual en el transport públic.
Tot i que els nivells generals de control del transport públic no han augmentat a Londres, hi ha hagut operacions més específiques en determinades zones. TfL també ha presentat un nou equip d’agents de control de transport, que tenen l’encàrrec de reduir els comportaments antisocials.
En una investigació publicada l’any passat per l’organisme de control del transport London TravelWatch, gairebé la meitat de les dones van dir que havien deixat de viatjar a Londres en determinades hores del dia per preocupacions per la seva seguretat personal.
Les xifres també van revelar un augment interanual del 81% de l’assetjament sexual de dones i nenes, tot i que això s’ha atribuït a un creixement en la comunicació d’incidents com a resultat de la campanya.
El 2015, l’antic líder del Partit Laborista del Regne Unit Jeremy Corbyn, que ha estat diputat al nord de Londres des de l’any 1983, va dir que consideraria la introducció de vehicles només per a dones al transport públic per ajudar a reduir l’assetjament.
La idea va rebre un fort rebuig per part de molts, però el debat sobre els cotxes només per a dones es torna a encendre periòdicament.
Aquests vehicles són habituals a diversos països, sobretot a l’Índia, l’Iran, el Japó o Egipte, on s’han produït diversos incidents de gran notorietat que impliquen violència sexual contra les dones.
Una enquesta de Reuters del 2014 va preguntar a 6.300 dones d’arreu del món si se sentirien més segures viatjant en un vehicle per a un sol sexe. L’enquesta, que va cobrir 15 de les capitals més grans del món i Nova York, la ciutat més poblada dels Estats Units, va trobar que el 70% de les dones havien dit que se sentirien més segures.
Manila, a les Filipines, va ser la ciutat on les dones estaven més a favor del transport per a un sol sexe, amb el suport del 94% de les dones, seguida de Jakarta a Indonèsia, Ciutat de Mèxic a Mèxic i Delhi a l’Índia.
_____
Esta entrada en español / This post in English / Post en français