L’amenaça de la delinqüència mediambiental a la Unió Europea

La delinqüència mediambiental genera només a la Unió Europea milions d’euros de diners bruts cada any, però segueix sent extremadament difícil per a les forces de l’ordre vincular els casos amb activitats de crim organitzat. Les discrepàncies legals entre països, el baix risc de detecció i les sancions marginals fan que els delictes ambientals siguin un negoci molt atractiu per als emprenedors criminals.

No obstant això, alguna cosa està canviant: els crims contra el medi ambient criden cada cop més l’atenció, a mesura que el canvi climàtic s’ha convertit en crucial a l’agenda dels responsables polítics.

La nova avaluació d’amenaces d‘Europol, La delinqüència ambiental a l’era del canvi climàtic, ofereix l’estudi d’intel·ligència més complet fins ara sobre aquest fenomen criminal a la UE.

Les investigacions de les forces de l’ordre a tota la UE mostren que hi ha un component de delinqüència organitzada darrere de la majoria dels esquemes de delinqüència mediambiental, que sovint estan liderats per empreses legals. A Europol també s’ha observat un fort augment del nombre de casos transfronterers.

La delinqüència mediambiental cobreix una sèrie d’activitats que infringeixen la legislació ambiental i causen danys o riscos significatius per al medi ambient, la salut humana o a tots dos. Entre els principals riscos cal destacar el següent:

• La majoria dels actors de la delinqüència mediambiental són propietaris/operadors de negocis legals oportunistes que decideixen augmentar les seves possibilitats de benefici mitjançant l’establiment d’una empresa criminal.

• Per al blanqueig del producte il·lícit, els delinqüents utilitzen principalment els mateixos negocis legals en què operen (és a dir, negocis de gestió de residus, botigues minoristes, empreses pesqueres, etc.). El frau documental, l’abús de discrepàncies en la legislació i la corrupció generalitzada són els pilars de la infraestructura de delinqüència mediambiental.

• Les xarxes criminals de la UE s’apunten cada cop més a l’Europa central i oriental per traficar amb residus il·lícits produïts a l’Europa occidental. Fora de la UE, els traficants europeus es dirigeixen principalment al sud-est asiàtic com a destinació de residus plàstics il·lícits i vaixells al final de la seva vida útil, i a l’Àfrica per als residus d’equips elèctrics i electrònics.

• La UE funciona com un centre per al tràfic mundial de vida salvatge. És la principal destinació de la vida salvatge objecte de tràfic, però també és un punt d’origen de la fauna endèmica objecte de tràfic a altres continents.

• Els residus relacionats amb la producció de drogues sintètiques i de precursors de drogues sintètiques són una de les principals fonts de danys ambientals vinculats al crim organitzat a la UE.

L’informe d’Europol aprofundeix en les principals tipologies de delictes mediambientals investigats a la UE, a saber: delictes de residus i contaminació, tràfic de fauna salvatge, pesca il·legal, no declarada i no regulada, delictes forestals i comerç il·legal d’animals de companyia. Es presta una atenció especial al canvi climàtic, que funciona com un factor d’impuls i d’atracció per al crim organitzat. La creixent escassetat de recursos naturals probablement desencadenarà interessos del crim organitzat en termes de beneficis en un futur immediat.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

Deixa un comentari