Etiqueta: Delinqüència

El ciberassetjament entre nens i joves segueix augmentant a Alemanya

Notes de seguretatDeixa un comentari

La institució ”Aliança contra el ciberassetjament” acaba de presentar un estudi a Alemanya[1]. L’estudi consisteix en enquestes passades en línia entre el mesos de maig i juliol de 2024, a 637 professors i mestres, 1.061 pares/mares i 4.213 alumnes de tot el territori alemany.

Els resultats mostren que l’assetjament de nenes i joves en el ciberespai continua augmentant. Un 18,5% d’alumnes d’entre 7 i 20 anys manifesten haver-ne sofert, cosa que suposa en nombres absoluts, més de dos milions d’escolars. Els estudis anteriors havien detectat un 16,7% l’any 2022 i un 12,7% l’any 2017. Les institucions educatives i el professorat es troben totalment superats pel problema.

Les conseqüències d’aquest assetjament són notables tan psicològicament com física. Els que les pateixen manifesten tenir mals de cap o d’estómac, angoixa, sensació d’enfonsament o depressió. Un 57% de les víctimes es manifesten ferits, un 43% reaccionen amb ràbia, i gairebé una tercera part accepten estar angoixats. Un 13% afirmen recórrer alguna vegada a l’alcohol, les pastilles o les drogues i un 26% admeten tenir algun pensament suïcida.

La prevenció a l’escola s’ha mostrat efectiva. Aquells centres que posen en pràctica aquest tipus de mesures en tenen menys casos. Tot i que hi ha alguna activitat en aquesta direcció (un 55% afirmen que hi ha alguna activitat preventiva al seu centre un 7% més que en el darrer estudi), el suport a les víctimes continua sent una assignatura pendent (els enquestats que manifesten que existeix ha baixat un 9% -del 37% al 28%- des del darrer estudi).

Els pares reconeixen la seva responsabilitat, però manifesten estar superats pel problema. La institució promotora de l’estudi ha publicat un mecanisme per assessorar els pares a partir dels coneixements de vuit experts en la matèria.

Les línies de prevenció proposades per l’Aliança contra el ciberassetjament són quatre:

  • Cal mantenir i intensificar el treball de prevenció fet fins ara i començar-lo en les escoles de primària. Els nens han de conèixer l’entorn que trobaran a internet. És imprescindible millorar la formació dels docents en aquest àmbit, rebent el suport de persones expertes de fora del centre.
  • Els pares han d’entrar a internet i a les xarxes amb els seus fills tant bon punt els fills hi puguin començar a accedir. És important que rebin suport dels municipis i de les escoles (amb programes i activitats específiques).
  • Caldria oferir centres d’assessorament i suport per a les víctimes així com anònimes “hot lines” a les que puguin recórrer per cercar suport.
  • La política també hi hauria de contribuir, tot aprovant una llei per combatre el ciberassetjament, tal com existeix a Àustria des de l’any 2016. Caldria també proveir amb els recursos necessaris per a l’aplicació efectiva de la llei (jutges, magistrats i policies).

[1] Vid. PM-Cybermobbing-Studie-2024-fin.pdf (buendnis-gegen-cybermobbing.de)

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

Desmantellada la banda que estava darrere dels atacs a caixers automàtics

Notes de seguretatDeixa un comentari

Les forces de l’ordre holandeses, franceses i alemanyes van aplegar esforços amb tal de detenir els delinqüents que van causar danys per milions d’euros fent explotar caixers automàtics.

Va ser a primera hora del dia16 d’octubre de 2024, quan les forces policials d’aquests tres països van detenir tres membres d’una xarxa criminal violenta que va dur a terme atacs amb explosius contra caixers automàtics. L’Europol va reunir investigadors dels tres països per detenir els delinqüents, que es considera que van saquejar milions d’euros i van causar danys materials per una quantitat similar entre els anys 2022 i 2024.

Com a part d’una jornada d’acció policial realitzada en diversos indrets dels Països Baixos, França i Alemanya, les forces de l’ordre també van escorcollar empreses de lloguer de cotxes, els vehicles de les quals havien estat utilitzats per fugir de les escenes del crim. Aquesta xarxa criminal, en particular, va ser una de les primeres a utilitzar ubicacions a França com a amagatalls i a confiar en cotxes de fugida llogats en una empresa de lloguer francesa. Aquestes batudes van portar a l’obtenció d’extenses proves, facilitant així les investigacions sobre membres més amplies i de caire logístic.

Des de fa uns quants anys, els delinqüents utilitzen cada cop més explosius sòlids -originats principalment de focs artificials- per fer volar caixers automàtics. Això ha fet augmentar significativament el perill i els danys col·laterals dels seus atacs. Els delinqüents, que sovint se situen als Països Baixos, corren riscos extrems i actuen sense escrúpols, tant a l’escena del crim com quan escapen en vehicles de gran potència. Com que sovint els atacs es duen a terme en zones residencials, les explosions als caixers automàtics i les posteriors fugides a gran velocitat poden causar danys greus als edificis i als residents.

Per lluitar contra aquest fenomen, les forces de l’ordre dels països afectats estan ampliant contínuament la seva col·laboració transfronterera. Per a aquesta operació en particular, Europol va reunir investigadors holandesos, francesos i alemanys per treballar en unes informacions d’intel·ligència i planificar la jornada d’acció coordinada. Es va enviar un especialista d’Europol amb una oficina mòbil al centre de coordinació per tal de contrastar els resultats operatius amb les bases de dades d’Europol.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

Letònia desmantella una gran xarxa de laboratoris de drogues sintètiques

Notes de seguretatDeixa un comentari

La Policia Estatal de Letònia, en col·laboració amb Europol, ha desmantellat un laboratori clandestí a gran escala implicat en la producció de drogues sintètiques a tota la Unió Europea. El laboratori il·legal era un lloc clau per a la producció d’aquest tipus de drogues a Europa, sobretot per la seva constant aparició en múltiples investigacions.

Europol va treballar estretament amb els socis letons per identificar i seguir la xarxa criminal responsable de la producció i distribució de substàncies sintètiques, incloses les catinones sintètiques i altres drogues d’alt risc.

L’operació, que va culminar amb entrades i perquisicions coordinades a principis d’octubre a tot el territori letó, va suposar la detenció de vuit persones sospitoses d’estar implicades en la producció. Entre els detinguts hi havia figures clau dins de l’organització.

Els materials intervinguts durant la jornada d’acció van ser:

• Més d’una tona de drogues sintètiques acabades.

• Més de 38.000 litres de líquids químics diversos, inclosos precursors i substàncies de base, preparats per a la producció de drogues sintètiques.

• Equips de laboratori i articles diversos relacionats amb la producció de fàrmacs.

• 5 vehicles (3 turismes i 2 camions).

• Diversos telèfons mòbils, targetes SIM, un ordinador portàtil i altres elements rellevants per a la investigació.

Per tal de donar suport a les autoritats letones, Europol va desplegar el seu equip preparat per desmantellar el laboratori tàctic d’Aluksne, prop de la frontera amb Rússia, i d’aquesta manera ajudar a enderrocar la instal·lació. Allà, Europol va oferir suport operatiu complet per identificar de manera ràpida i precisa les drogues i les substàncies químiques. Aquesta identificació diligent va ser essencial per obtenir proves crucials.

El desmantellament de laboratoris clandestins de drogues és una prioritat per a Europol en la seva lluita contra la producció i distribució de drogues il·lícites a tot Europa. Aquestes instal·lacions clandestines representen una amenaça important per a la seguretat ciutadana, no només per les substàncies nocives que produeixen, sinó també pels riscos mediambientals i sanitaris associats a les seves operacions il·legals. Mitjançant aquestes accions en els laboratoris, Europol i els seus socis pretenen interrompre les cadenes de subministrament dels grups de crim organitzat. Aquest esforç és un component fonamental de l’estratègia més àmplia d’Europol per combatre el tràfic de drogues.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

Operació Hackathon: identificats 16 presumptes traficants de persones en línia

Notes de seguretatDeixa un comentari

A finals del mes de setembre d’enguany, a Apeldoorn, Països Baixos, 76 experts de 27 països es van unir per supervisar, detectar i investigar diferents pistes sobre activitats de tràfic de persones habilitades per internet. El tràfic de persones en línia és una amenaça creixent que transcendeix les fronteres. Tot i que la xarxa de superfície continua sent una eina clau per als traficants de persones, la complexitat d’identificar indicadors d’explotació en línia presenta reptes importants.

Europol i els seus socis estan utilitzant la cooperació internacional i l’experiència tecnològica per contrarestar aquestes amenaces, treballant per protegir les persones vulnerables i desmantellar les xarxes criminals. Aquesta acció conjunta tenia com a objectiu identificar indicadors clau del tràfic de persones a les plataformes en línia, explorar com els traficants poden fer un ús indegut de les estructures comercials legals i avançar en noves investigacions penals.

Els experts també van participar en tallers de formació on van abordar reptes urgents com l’ús criminal de les xarxes socials per al tràfic d’òrgans, l’ús de criptomonedes i patrons criptogràfics, la identificació del tràfic a plataformes de joc i altres aspectes tècnics de les investigacions en línia sobre el tràfic de persones.

Alguns dels resultats inclouen:

  • 252 entitats comprovades (com ara plataformes, persones, noms d’usuari, ubicacions i números de telèfon)
  • 40 plataformes en línia revisades (per a l’explotació sexual i laboral i el tràfic d’òrgans)
  • 16 presumptes traficants de persones identificats
  • 60 víctimes potencials del tràfic de persones identificades

Durant els dies d’acció, els investigadors es van centrar a recollir coneixements sobre com els delinqüents utilitzen anuncis en línia per reclutar víctimes i facilitar-los el transport i l’allotjament. Els experts van identificar un lloc web fosc on centenars de traficants d’éssers humans ofereixen una varietat de serveis que inclouen víctimes, tant masculines com femenines, de totes les edats. Els preus varien entre els 800 i els 2.000 USD per hora, segons l’edat i les «habilitats» de les víctimes. Al mateix lloc web, es ven un nen o una nena per entre 20.000 i 60.000 USD.

Els investigadors també pretenien identificar plataformes que puguin facilitar el tràfic i l’explotació d’éssers humans sobre la base del crim com a servei. La seva investigació en línia va cobrir el possible tràfic i explotació de víctimes ucraïneses, així com l’ús de plataformes de xarxes socials menys conegudes per facilitar el tràfic de persones.

Els experts van identificar un nou fenomen: el proxenetisme electrònic. Aquesta tendència emergent és d’interès creixent per als agressors. Els investigadors van detectar dues plataformes que ofereixen «cursos d’estil de vida» i formació per als homes que volen convertir-se en gestors d’OnlyFans, bàsicament instruint-los sobre com convertir-se en proxenetes electrònics i explotar dones.

Europol va donar suport a la coordinació de les activitats operatives, va facilitar l’intercanvi d’informació i va oferir suport analític. El dia de l’acció policial, Europol va enviar un expert al centre de coordinació per facilitar l’intercanvi d’informació en temps real i contrastar la informació operativa amb les bases de dades d’Europol. Això va proporcionar als agents participants i a les autoritats policials més pistes sobre la investigació.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

Les estafes a la gent gran segueixen augmentant als Estats Units

Notes de seguretatDeixa un comentari

Segons dades de l’FBI, tal com informa The Conversation, els nord-americans de 60 anys i més van perdre més de 3.000 milions de dòlars a mans d’estafadors durant l’any 2023.

Però les conseqüències poden ser pitjors que només perdre diners. L’experiència és traumàtica per a moltes persones, amb algunes víctimes que senten una vergonya profunda i dubten de si mateixes després de l’estafa. Això pot interferir en les seves relacions, erosionar la seva confiança amb els altres i perjudicar la seva salut mental i física.

Ensenyar als nord-americans més grans com identificar i evitar el frau i com denunciar aquests delictes, podria contribuir a mitigar l’impacte d’aquesta epidèmia moderna.

Un informe recent de l’FBI mostra la prevalença del frau en la gent gran. L’any 2023, els nord-americans de més de 60 anys van presentar un 14% més de queixes al Centre de Queixes de Crims a Internet de l’FBI, o IC3, que l’any anterior. Les pèrdues financeres estimades van augmentar al voltant de l’11% durant el mateix període.

Aquests números, encara que siguin greus, només representen la punta de l’iceberg. D’una banda, només aproximadament la meitat de les denúncies de delictes a Internet a l’FBI incloïen informació sobre l’edat de la víctima, cosa que significa que els incidents denunciats de frau a persones grans són un recompte inferior.

A més, aquestes xifres no inclouen les moltes estafes que es produeixen per telèfon, per correu o en persona. I moltes víctimes de frau no informen mai de les seves experiències, sovint perquè n’estan avergonyides, tenen por o no saben què fer.

Si bé persones de totes les edats són víctimes dels estafadors, la gent gran pot ser especialment vulnerable.

L’FBI ha suggerit que les persones grans sovint són atacades perquè solen ser més confiades i educades. També solen tenir estalvis financers, habitatges propis i bon crèdit, i tot això les fa més atractives per als estafadors.

Els adults grans també poden sentir-se menys còmodes amb les noves tecnologies, cosa que els posa en risc. Cal pensar que algú que actualment tingui 85 anys, pot haver-se jubilat l’any 2004, tres anys abans que Apple presentés l’iPhone. Tot i que moltes formes de tecnologia han impregnat les nostres vides personals, sovint és al lloc de treball on la majoria de la gent rep formació obligatòria, com per exemple com evitar les estafes en línia.

L’any 2023, les estafes amb suport tècnic van ser el tipus de frau a la gent gran més comunament denunciat. Altres esquemes comuns inclouen estafes romàntiques, estafes de compres en línia i fraus d’inversió. Tot i que les estafes tecnològiques són les més comunes, les d’inversió són les més costoses, ja que representen gairebé la meitat de totes les pèrdues reportades dels majors de 60 anys l’any passat.

Els centres de trucades fraudulentes també són coneguts pel fet d’adreçar-se a persones grans. Aquestes estafes van representar el 40% dels casos de frau a la gent gran denunciats l’any 2023, segons l’FBI, i van suposar almenys 770 milions de dòlars en pèrdues. Molts fan servir les noves tecnologies com la intel·ligència artificial per enganyar la gent de manera més eficaç amb estafes de clonació de veu o vídeos.

Els estafadors del centre de trucades expliquen tota mena d’històries. El 2022, més de 600 persones van denunciar haver estat víctimes d’un únic frau relacionat amb el temps compartit. Col·lectivament, van perdre prop de 40 milions de dòlars. I a la segona meitat del 2023, els estafadors que es van fer passar com a funcionaris del govern i agents de suport tecnològic van empènyer les víctimes a liquidar els seus actius o comprar metalls preciosos, amb pèrdues que van arribar a superar els 55 milions de dòlars.

Com amb qualsevol epidèmia, les eines de control d’infeccions ens poden ajudar a limitar-ne la propagació. De la mateixa manera que les vacunes creen immunitat contra els virus, els esforços de prevenció poden ajudar les persones a construir les seves defenses per evitar el frau. L’eina principal per prevenir el frau és aprendre a identificar possibles estafes amb antelació.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

Informe europeu sobre drogues 2024: tendències i novetats

Notes de seguretatDeixa un comentari

Les substàncies sintètiques potents, les noves barreges de drogues i els canvis en les pautes de consum suposen una amenaça creixent a Europa. Aquestes són algunes de les qüestions que ha plantejat l’Observatori Europeu de les Drogues i les Toxicomanies (EMCDDA) en la presentació de l’Informe europeu sobre drogues 2024.

La disponibilitat de drogues segueix sent alta a Europa, on el mercat ofereix una gamma diversa de productes. Els consumidors de drogues estan ara més exposats a una varietat més àmplia de substàncies psicotròpiques, per regla general, de gran potència i puresa o en noves formes, mescles i combinacions.

L’estudi destaca la preocupació que provoquen els opioides sintètics potents, de vegades venuts de forma enganyosa o barrejats amb medicaments i altres drogues. Per exemple, a finals del 2023, l’EMCDDA vigilava unes 950 noves substàncies psicoactives, 26 de les quals es van notificar per primer cop a Europa aquell any.

L’heroïna segueix sent l’opioide il·lícit més consumit a Europa i és responsable d’una part important dels problemes de salut associats al consum de drogues il·lícites. La major part de l’heroïna que es consumeix a Europa procedeix de l’Afganistan.

Per sisè any consecutiu, els estats membres de la Unió van intervenir quantitats rècord de cocaïna, que van arribar a les 323 tones l’any 2022. Les intervencions europees ja superen les realitzades als Estats Units, considerat històricament el mercat de cocaïna més gran del món. A Bèlgica, 111 tones; a Espanya, 58,3 tones, i als Països Baixos, 51,5 tones, que representen el 68% de la quantitat total intervinguda, reflecteixen la persistent focalització dels traficants de drogues en les cadenes logístiques de subministrament.

D’altra banda, hi ha indicis que l’elevada disponibilitat de cocaïna a Europa està tenint un impacte cada cop més negatiu en la salut pública. És la droga estimulant il·lícita més consumida a Europa, al voltant de l’1,4% (4 milions) dels adults europeus (de 15 a 64 anys) el darrer any. El document informa que la cocaïna està cada cop més disponible a Europa, amb una distribució geogràfica i social més àmplia.

L’evolució del mercat de cànnabis està creant nous reptes pel que fa a la manera en què els països responen a la droga il·legal més consumida a Europa. També se sap que alguns productes venuts en el mercat il·legal com a cànnabis poden adulterar-se com a potents cannabinoides sintètics.

Es calcula que al voltant del 8% dels adults europeus (22,8 milions) han consumit cànnabis el darrer any, i la prevalença augmenta fins a un 15% (15,1 milions) entre els adults d’entre 15 a 34 anys.

El consum de cànnabis pot causar o exacerbar una sèrie de problemes de salut física i mental, inclosos problemes respiratoris crònics, dependència i símptomes psicòtics.

Per acabar, cinc estats membres de la UE –Alemanya, Txèquia, Luxemburg, Malta i els Països Baixos– més Suïssa han canviat, o tenen previst canviar, el seu enfocament pel que fa al consum i subministrament recreatiu del cànnabis. Aquests canvis, que inclouen el cultiu casolà, els clubs de cultiu sense ànim de lucre i el consum de cànnabis en privat, es descriuen en l’informe i es destaca la necessitat d’invertir en el seu seguiment i avaluació per comprendre plenament el seu impacte en la salut i la seguretat públiques.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

El Consell Europeu avança en la lluita contra el blanqueig de capitals

Notes de seguretatDeixa un comentari

El Consell Europeu ha adoptat un paquet de noves normes contra el blanqueig de capitals que han de protegir els ciutadans de la UE i el seu sistema financer contra el blanqueig de capitals i el finançament del terrorisme. I juntament amb aquest paquet de normes, una nova agència amb seu a Frankfurt supervisarà el treball dels actors implicats. Aquesta nova eina ha de garantir que els estafadors, el crim organitzat i els terroristes no tinguin espai per legitimar els seus ingressos a través del sistema financer.

Amb el nou paquet, totes les normes que s’apliquen al sector privat es transferiran a una nova regulació directament aplicable, mentre que una directiva tractarà l’organització de les autoritats nacionals competents en la lluita contra el blanqueig de capitals i el finançament del terrorisme.

El reglament harmonitza exhaustivament les normes contra el blanqueig de capitals per primera vegada a tota la UE i tanca, així, les escletxes als estafadors. També amplia les normes contra el blanqueig de capitals a noves entitats obligades, com ara la majoria del sector ‘cripto’, comerciants de béns de luxe i clubs i agents de futbol. Així mateix, el reglament estableix requisits més estrictes, regula la propietat efectiva i fixa un límit de 10.000 euros per als pagaments en efectiu, entre altres coses.

La directiva ha de millorar l’organització dels sistemes estatals de lluita contra el blanqueig de capitals establint regles clares sobre com treballen conjuntament les unitats d’intel·ligència financera (UIF, els organismes nacionals que recullen informació sobre activitats financeres sospitoses o inusuals als estats membres) i els supervisors.

A aquest efecte, el reglament crea una nova Autoritat Europea per a la Lluita contra el Blanqueig de Capitals i el Finançament del Terrorisme (AMLA), que tindrà competències de supervisió directes i indirectes sobre les entitats d’alt risc del sector financer.

Atesa la naturalesa transfronterera de la delinqüència financera, la nova autoritat ha d’augmentar l’eficiència mitjançant la creació d’un mecanisme integrat amb els supervisors nacionals per garantir que les entitats obligades compleixin les obligacions relacionades amb el sector financer. AMLA també ha de tenir un paper de suport pel que fa al sector no financer, i ha de coordinar i donar suport a les UIF.

A més de les facultats de control i per garantir el compliment, en els casos d’incompliment greu, sistemàtic o reiterat dels requisits directament aplicables, l’Autoritat imposarà sancions pecuniàries als subjectes obligats seleccionats.

La nova directiva contra el blanqueig de capitals també prescriu que els estats membres de la UE facin que la informació dels registres de comptes bancaris centralitzats, que continguin dades sobre qui té un compte bancari i on, estigui disponible a través d’un únic punt d’accés.

Com que la directiva AML (de l’anglès Anti-Money Laundering) ha de proporcionar accés al punt únic només a les UIF, el Consell ha adoptat una directiva separada per garantir que les autoritats policials estatals tinguin accés a aquests registres mitjançant el punt d’accés únic. Aquesta directiva també inclou l’harmonització del format dels extractes bancaris. Aquest accés directe i l’ús de formats harmonitzats per part dels bancs és un instrument important en la lluita contra els delictes i en els esforços per localitzar i confiscar el producte del crim.

Aquest és el pas final del procediment d’adopció del reglament. La normativa ALA s’aplicarà tres anys després que entri en vigor. Els estats membres tindran dos anys per transposar algunes parts de la directiva ALA i tres anys per a d’altres.

AMLA tindrà la seu a Frankfurt i començarà a operar a mitjans del 2025.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

La Unió Europea segueix estrenyent el setge a la delinqüència organitzada

Notes de seguretatDeixa un comentari

El Consell europeu ha adoptat una Directiva que estableix una sèrie de normes bàsiques per a tota la UE sobre el seguiment, identificació, embargament, comís i gestió dels béns d’origen delictiu, relacionats amb diversos delictes.

La Directiva ha de contribuir que els estats membres estiguin més ben preparats per a la lluita contra la delinqüència organitzada, i també obligarà els països de la Unió a vetllar perquè les autoritats disposin dels recursos que necessiten per a les seves activitats. Les normes també s’aplicaran a la vulneració de mesures restrictives.

I és que, segons dades d’Europol, les organitzacions delictives acumulen uns ingressos que s’estimen en almenys 139.000 milions d’euros l’any.

Els estats membres hauran de possibilitar l’embargament de béns i, en cas de condemna ferma, el comís dels instruments i productes derivats d’una infracció penal. A més, hauran d’adoptar normes que possibilitin el comís de béns d’un valor equivalent al dels productes del delicte.

Quan aquests actius o béns d’origen delictiu s’hagin transferit a un tercer, també ha de ser possible comissar-los si el tercer en qüestió sabia o hauria sabut que la finalitat de la transferència o l’adquisició era evitar el comís.

Així mateix, les noves normes permetran als estats membres comissar el patrimoni no explicat, quan els béns es vinculin a comportaments delictius en el marc d’una organització delictiva i comportin un benefici econòmic substancial.

Pel que fa als organismes de recuperació i gestió d’actius, es reforçaran els organismes de recuperació d’actius encarregats de la cooperació transfronterera. Aquests donaran suport a les autoritats nacionals i a la Fiscalia Europea en les investigacions de seguiment d’actius. Per desenvolupar aquestes funcions, els organismes tindran accés a les bases de dades i registres pertinents.

Els organismes de gestió d’actius seran designats pels estats membres i, o bé gestionaran els béns embargats o comissats directament, o bé donaran suport a altres organismes competents.

La nova Directiva també preveu la venda dels béns embargats si es compleixen determinades condicions, inclòs abans del comís definitiu, per exemple, si es tracta de béns peribles.

La Directiva ha d’entrar en vigor al cap de vint dies de la seva publicació en el Diari Oficial de la Unió Europea. Els estats membres disposaran de 30 mesos per incorporar les disposicions de la normativa a la legislació nacional.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

La Unió Europea es proposa combatre la delinqüència transfronterera amb més eficàcia

Notes de seguretatDeixa un comentari

La presidència belga del Consell i els negociadors del Parlament Europeu han arribat a un acord sobre una proposta reguladora de la UE relacionada amb la transferència de procediments en matèria penal.

La normativa estableix reglamentacions que regulen les condicions en què els procediments penals iniciats en un estat membre es poden traslladar a un altre estat membre. Això serà fonamental per garantir que el país més ben situat investigui o persegueixi un delicte penal i per evitar procediments paral·lels innecessaris (d’un mateix sospitós) en diferents estats membres de la UE. Per tant, la normativa contribuirà a combatre la delinqüència transfronterera de manera més eficaç.

Una lluita efectiva contra la delinqüència també significa que els països de la UE cooperin perquè la investigació penal es produeixi en el país que està millor situat per servirla justícia.

Les normes sobre les quals van acordar el Consell i el Parlament Europeu també han de millorar el respecte als drets fonamentals del sospitós o investigat en el procés de trasllat d’un procediment penal d’un país a un altre.

A més, el reglament ha d’ajudar a prevenir la impunitat en els casos en què es denegui l’entrega d’una persona a un altre estat membre en virtut d’una ordre europea de detenció. La transferència de les normes de procediment (al país on es troba l’acusat) garantiria que la persona encara s’enfrontés a la justícia.

Així doncs, en el futur, les autoritats d’un país decidiran sol·licitar el trasllat de procediments (a un altre estat membre) sobre la base d’una llista de criteris comuns. Aquests criteris inclouen:

• El delicte s’ha comès en el territori de l’estat membre al qual s’ha de traslladar el procediment o la majoria dels efectes del delicte, o una part substancial del dany s’ha produït en aquest estat membre.

• Un o més sospitosos o investigats són nacionals o residents en aquest estat membre.

• Un o més sospitosos o investigats estan presents a l’estat membre al qual s’ha de traslladar el procediment.

• La majoria de les proves rellevants per a la investigació o la majoria dels testimonis rellevants es troben o resideixen en aquest estat membre.

• Hi ha un procediment penal en curs pel mateix fet o altres fets contra el sospitós o investigat a l’estat membre que esdevindrà responsable del procediment.

El reglament també inclou obligacions pel que fa als drets dels sospitosos i acusats, així com de les víctimes, a l’hora de decidir el trasllat.

Els sospitosos, les persones investigades i les víctimes tindran dret a un recurs legal efectiu contra la decisió d’un país d’acceptar la transferència del procediment penal. Podran exercir aquest dret al país al qual es traslladi el procés penal.

Hi haurà un termini per interposar un recurs judicial, no superior a 15 dies des de la data de recepció de la resolució d’acceptació del traspàs del procediment penal. La decisió final sobre el recurs legal s’ha de prendre sense demora indeguda i, si és possible, en un termini de 60 dies.

Amb l’expansió de la delinqüència transfronterera, la justícia penal a la UE s’ha enfrontat cada cop més a situacions en què diversos estats membres tenen jurisdicció per enjudiciar el mateix cas. Això és especialment cert pel que fa als delictes comesos per grups criminals organitzats. Per tant, les normes sobre la transferència de procediments penals ajudaran a aclarir quin estat membre estaria millor situat per dur a terme un procediment penal.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

1.300 incidents violents diaris contra el personal del comerç al detall al Regne Unit

Notes de seguretatDeixa un comentari

Els comerços al detall han vist com el nombre d’incidents d’abús racial, assetjament sexual, agressions físiques i amenaces amb armes augmentava més d’un 50% l’any passat, mentre que els robatoris van més que duplicar-se, fins a arribar als 16,7 milions d’incidents, segons el British Retail Consortium (BRC), l’organisme comercial que representa la majoria dels grans menudistes.

El BRC considera que els delinqüents tenen carta blanca per actuar. Si no, no s’explicaria que les pèrdues es quantifiquessin l’any 2022 en 1 bilió de lliures i que aquesta xifra es doblés el 2023 fins als 2 bilions, tot i que els comerciants estan invertint grans quantitats de diners en la prevenció del crim, la violència i l’abús contra els treballadors d’aquests negocis.

L’augment de la delinqüència en comerços al detall ha coincidit amb un període d’inflació de preus desenfrenada, amb el cost dels productes quotidians, des dels ous fins a la llet per a nadons, que ha augmentat durant els últims dos anys a un ritme que no s’havia vist des que se’n van començar els registres als anys setanta.

Alguns experts argumenten que els esforços per reduir els costos laborals mitjançant l’ús de tecnologies, com ara els pagaments automàtics, han contribuït a fer augmentar els problemes, mentre que els negocis a la menuda consideren que la culpa es deu a un increment del crim organitzat i a uns escassos recursos policials.

El nombre de robatoris s’ha quadruplicat des dels nivells previs a la pandèmia. La violència i els abusos, que van caure després d’un lleu repunt durant els confinaments de l’any 2020, han tornat a augmentar i ara són tres vegades superiors que abans de la COVID-19.

Les últimes xifres arriben després que gairebé 90 líders menudistes, inclosos els caps de Tesco, Sainsbury’s, Boots i WH Smith, escrivissin a l’octubre al govern exigint mesures contra l’augment de la delinqüència menudista, ja que deien que els delinqüents violents estaven literalment buidant botigues.

Els menudistes volen que el govern introdueixi un delicte autònom d’agressió, amenaça o maltractament d’un treballador menudista, amb l’argument que això permetria a la policia entendre l’envergadura del problema i enviar un missatge que aquests delictes s’estan prenent seriosament.

En virtut d’una llei similar introduïda a Escòcia l’any 2021, els delictes al detall comporten ara sentències més dures i requereixen que la policia registri tots els incidents de delictes al detall i permeti l’assignació de més recursos.

La Cooperativa, que té més de 2.000 botigues a tot el Regne Unit, va planificar la instal·lació de 200 quioscs segurs, armaris tancats per a ampolles de begudes alcohòliques i tecnologia d’IA per controlar els pagaments automàtics als seus supermercats, després d’un augment del 44% de la delinqüència al detall l’any passat. També ha doblat la quantitat de diners que gasta en vigilants de seguretat.

Paul Gerrard, de la Cooperativa, va dir que la majoria dels autors dels robatoris eren persones que robaven per vendre mercaderies en grans volums i que podrien comportar també l’ús d’amenaces o abusos.

No obstant això, hi ha hagut brots verds en els últims mesos com a conseqüència del pla d’acció de govern sobre la delinqüència a la menuda publicat a l’octubre, que inclou un compromís policial de donar prioritat a l’assistència a les denúncies de robatoris que impliquin violència contra un treballador de la botiga o on hi hagi seguretat privada.

El pla també inclou el més controvertit Projecte Pegasus, en el qual deu dels menudistes més grans del país, inclosos Marks & Spencer, Boots i Primark, estan lliurant imatges de CCTV a la policia perquè les passin a través de bases de dades utilitzant tecnologia de reconeixement facial, en un esforç per identificar prolífics o potencials individus perillosos.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français