Etiqueta: Policia

Investigació dels materials de reclutament policial als EUA

Notes de seguretatDeixa un comentari

Les agències policials dels Estats Units malden per reclutar candidats qualificats i els problemes sorgeixen quan s’investiga la incorporació d’agents d’àmplia diversitat demogràfica. En el cas de les dones, es demostra que tenen competències importants per formar part d’una policia eficaç, ajudant a restaurar la confiança en la policia o obtenir índexs elevats de resolució de casos, però amb una menor utilització de la força.

L’objectiu de l’estudi era entendre com les agències policials utilitzen materials de contractació en línia per reclutar oficials dones. La investigació ha avaluat la freqüència de textos, imatges i vídeos que representen dones, així com ciutadans amb diversitat racial i ètnica, i el contingut relacionat amb la contractació i la feina en sí, tot realitzant anàlisis temàtiques per entendre com es representava la policia i la diversitat.

Entre els aspectes destacats que es van observar en els materials de reclutament policial, van ser tot un seguit de característiques que desanimaven les dones a sol·licitar una plaça a la policia. Les agències policials no proporcionen missatges coherents sobre la diversitat, els recursos per a les dones o el suport per a la conciliació de la vida laboral o familiar. A més, s’han trobat diferències entre les policies amb els percentatges més alts i més baixos de presència femenina, amb missatges inconsistents i sovint contradictoris.

El document subratlla que una major representació de les dones en càrrecs a les agències d’aplicació de la llei suposa que es reflecteixi millor la diversitat social de les comunitats a les quals serveixen. En aquesta línia, el grup de treball sobre la policia del segle XXI va recomanar a les agències que s’esforcin per crear una força de treball que contingui una àmplia gamma de diversitat segons la raça, el gènere, l’idioma, l’experiència de vida i els antecedents culturals per millorar la comprensió i l’eficàcia en el tracte amb la societat.

Malgrat aquests beneficis ja identificats, la representació femenina en les organitzacions policials ha quedat per darrere de la d’altres grups demogràfics històricament poc representats. Per exemple, tot i que la representació de les minories racials i ètniques a la policia va arribar al 27% durant l’any 2013, la presència de les dones era només del 12%.

Aquesta investigació conclou que el material de reclutament públic és força deficient a l’hora de reclutar dones per a la policia. Les persones prenen decisions laborals basades en informació imperfecta, ja que els sol·licitants d’ocupació tenen un coneixement limitat d’una organització i una feina fins que són contractats i ocupen el lloc. En el context d’aquest estudi, els sol·licitants de feina han d’inferir com són una feina i una organització a partir de la informació limitada de què disposen a través de canals com ara llocs web, xarxes socials i contactes personals. D’aquesta manera, els materials de contractació haurien de tenir un valor més fort per a les persones amb menys informació preexistent sobre l’organització.

Malgrat el coneixement sobre les barreres per accedir a una carrera policial, se sap poc sobre el contingut i els missatges que les agències policials utilitzen actualment als seus llocs web i comptes de xarxes socials. Aquest estudi contribueix a la literatura existent quantificant i descrivint les pràctiques actuals i proporcionant recomanacions per alinear les pràctiques actuals amb les pràctiques basades en l’evidència. Per fer-ho, es van proposar respondre les preguntes següents:

1. Com es descriu la diversitat als materials de contractació de les agències?

2. Com aborden les agències les barreres i faciliten l’accés a les carreres d’aplicació de la llei?

3. Quins temes utilitzen les agències policials per descriure una carrera en l’àmbit de l’aplicació de la llei?

4. En què difereixen les característiques anteriors entre les agències que donen feina relativament a més i menys dones?

Per respondre aquestes preguntes, es va fer una anàlisi de contingut de materials de contractació en línia d’un conjunt d’agències seleccionades de manera intencionada, que variaven segons la ubicació, el tipus i la mida d’agència i la proporció de dones oficials de policia.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

La segona revolució quàntica i el rol de les policies

Notes de seguretatDeixa un comentari

L’Europol ha publicat el primer informe d’aquest àmbit, «La segona revolució quàntica: l’impacte de la computació quàntica i les tecnologies quàntiques a la policia». L’informe ofereix una avaluació prospectiva de l’impacte de la informàtica quàntica i les tecnologies quàntiques en les forces de l’ordre. També esbossa les potencials aplicacions d’aquestes noves tecnologies.

L’informe és fruit d’un treball conjunt entre el Centre Comú de Recerca (JRC) de la Comissió Europea, el Centre Europeu de Ciberdelinqüència (EC3) d’Europol i el Laboratori d’Innovació d’Europol.

Aquest document ofereix una avaluació prospectiva de com la informàtica quàntica i les tecnologies quàntiques poden afectar les activitats policials arreu del món i què s’ha de fer per estar preparat.

La informàtica i les tecnologies quàntiques estan trucant a la porta de les forces de l’ordre amb noves oportunitats, així com amb noves amenaces, que les autoritats haurien d’anticipar. El problema és que aquestes tecnologies emergents tenen el potencial d’afectar una àmplia gamma d’aplicacions utilitzades per les forces de l’ordre, però també podrien ser explotades pels delinqüents.

Una preocupació especialment urgent és l’impacte de la computació quàntica en la criptografia. Tot i que la informàtica quàntica podria oferir avantatges a les forces de l’ordre en la investigació de casos i en la millora del desencriptament de contrasenyes, també amenaça amb trencar el xifratge que es fa servir per mantenir la informació confidencial segura avui dia.

En un concepte conegut com «emmagatzema ara i desxifra després», els actors criminals ja podrien estar acumulant informació xifrada, com ara bases de dades obtingudes il·lícitament, fitxers protegits o dades de comunicacions, i mantenir-los amb la finalitat de desxifrar-los posteriorment amb finalitats delictives.

Per contrarestar-ho, la transició a la criptografia postquàntica és vital. És imprescindible que les organitzacions encarregades de fer complir la llei i les organitzacions basades en dades auditin i protegeixin els seus sistemes contra una amenaça que no és només una preocupació per a un futur llunyà, sinó un problema imminent que requereix atenció i acció immediata en l’actualitat.

A més, l’informe destaca com les tecnologies quàntiques podrien millorar l’aprenentatge automàtic i la intel·ligència artificial, i l’establiment de canals de comunicació altament segurs, així com millorar les capacitats forenses.

Cinc recomanacions clau que destaca l’informe per a les policies:

• Observar les tendències quàntiques: supervisar els desenvolupaments rellevants per detectar amenaces emergents.

• Desenvolupar coneixements i començar a experimentar per beneficiar-se d’aquests desenvolupaments en el futur.

• Fomentar projectes d’investigació i desenvolupament que col·laborin estretament amb la comunitat científica per construir una xarxa d’expertesa.

• Avaluar l’impacte de les tecnologies quàntiques en els drets fonamentals per garantir que les forces de l’ordre utilitzin aquestes noves tecnologies alhora que protegeixen aquests drets.

• Revisar els plans de transició de la vostra organització per assegurar-vos que els sistemes crítics estiguin protegits en l’era postquàntica.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

Modernitzar el reclutament de nous policies als Estats Units

Notes de seguretatDeixa un comentari

Arran de la pandèmia de la COVID-19 i amb un mercat laboral molt complicat, va augmentar exponencialment la frustració de la comunitat amb la professió policial, així com les preocupacions sobre la seguretat i el benestar dels agents. Les agències policials de tot el país s’enfronten a una crisi històrica de cara a reclutar i retenir candidats qualificats.

A mesura que les agències continuen buscant maneres innovadores d’atraure potencials candidats qualificats i alhora retenir el personal actual, la crisi exigeix una resposta immediata i eficaç per garantir que les forces de l’ordre puguin mantenir els nivells de personal suficients per donar servei a les necessitats de seguretat pública de les seves comunitats. Abordar aquests problemes pot requerir un examen de l’estructura organitzativa i dels processos fonamentals de les agències per satisfer de manera més clara i senzilla les necessitats i expectatives tant de les forces de l’ordre com de la comunitat.

En resposta a aquesta situació i reconeixent que la manera de contractar i retenir els professionals de les forces de l’ordre té un gran impacte en la reducció dels delictes violents, així com en la seguretat pública en general i la confiança de la comunitat, el fiscal general Merrick Garland va identificar aquestes qüestions com la màxima prioritat del Departament de Justícia dels Estats Units.

El Bureau of Justice Assistant (BJA) i la Community Oriented Policing Services (COPS), organismes de l’US Department of Justice, van reunir a Washington durant el mes d’abril d’enguany un grup de més de 30 cossos de seguretat i líders comunitaris d’arreu del país, per discutir les millors pràctiques existents i les solucions emergents i transformadores dissenyades per abordar els reptes actuals del personal uniformat.

A més del personal de comandament i altres líders policials d’associacions diverses, es va subratllar que els problemes de contractació i retenció es troben entre els més importants als quals s’enfronten els estats federals, estatals, locals, tribals i agències territorials d’aplicació de la llei a tot el país, independentment de la mida o la ubicació.

Totes aquestes reflexions, recomanacions i conclusions van quedar recollides en un informe sobre el reclutament de nous policies. Entre les recomanacions del document cal destacar:

  • Solucions a curt termini, amb menys temps d’implementació.
  • Estratègies a llarg termini, amb més temps per implementar-les.
  • Introduir els joves, començant des de l’escola primària, a l’aplicació de la llei i la seguretat pública com a carrera.  
  • Aprofitar les habilitats i l’interès existents dels potencials reclutes en la professió policial amb més enfocament de programes com les pràctiques (a curt termini) i els aprenentatges (a llarg termini).
  • Establir aliances educatives.
  • Treballar amb escoles secundàries locals per identificar i desenvolupar oportunitats d’immersió.
  • Treballar amb institucions d’ensenyament superior per oferir cursos dissenyats per ensenyar als estudiants material rellevant per a la carrera policial.
  • Considerar la creació d’un programa de grau centrat exclusivament en la preparació dels estudiants per a carreres d’aplicació de la llei.

Com a principals conclusions, el document exposa que:

  • Les forces de l’ordre es troben en una cruïlla, ja que molts agents abandonen la professió per renúncia o per jubilació, mentre que els candidats són cada cop menys qualificats.
  • Les estratègies a llarg termini que es proporcionen en aquest informe conviden les agències d’aplicació de la llei a treballar per augmentar l’atractiu de la policia com a opció laboral, atraure bons candidats i preparar millor els nous reclutes per a les realitats de la policia moderna.
  • Assegurar-se que els empleats existents sàpiguen que són valorats, que es promogui la salut i la seguretat de la força de treball i augmenti la confiança de la comunitat.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

Guia per mitigar i prevenir l’estrès en les organitzacions policials als Estats Units

Notes de seguretatDeixa un comentari

Els investigadors Jennifer R. Rinner i Travis A. Taniguchi van desenvolupar el projecte Customized Offerings for Mitigating & Preventing Agency-Specific Stress (COMPASS), coneixedors que molts aspectes del treball policial podien resultar estressants. El seu treball es basa a disposar de les eines necessàries per identificar quins factors estressants afecten més els agents i com fer-ho per abordar-los per acabar creant un pla de sostenibilitat.

Els agents de l’ordre sovint experimenten un estrès extrem, que és diferent en molts aspectes de l’estrès experimentat en altres professions. Els agents de policia estan exposats regularment a la violència, al patiment humà, la mort, els esdeveniments imprevisibles i incontrolables, a banda de mantenir horaris de treball no estàndards.

Tot i que els esforços per abordar la salut mental dels agents de policia sovint s’han centrat en l’exposició a incidents traumàtics, la investigació ha demostrat que els factors estressants de l’organització serien reptes relacionats amb la cultura i les pràctiques internes de les agències policials, que també resulten perjudicials.

L’estrès relacionat amb el treball inclou fatiga, insomni, depressió, ansietat i tot un seguit de problemes psicològics; altres problemes somàtics, com ara mal d’esquena i mals de cap, o hàbits nocius com ara l’augment del consum d’alcohol i el tabaquisme, la manca d’exercici físic i dietes més greixoses.

L’estrès relacionat amb el treball s’ha associat amb més lesions a la feina, l’augment de l’absentisme laboral i l’augment de la rotació de personal. Els factors estressants relacionats amb el treball es corresponen amb emocions negatives, com ara frustració i ira, que augmenten la probabilitat de problemes interpersonals amb els companys de feina.

L’estrès també pot afectar les interaccions entre la policia i la comunitat. Els oficials que experimenten més esgotament relacionat amb l’estrès informen de més actituds d’acceptació respecte a l’ús de la violència. Emocions induïdes per l’estrès i la fatiga estan lligades a la desvinculació amb la comunitat per part de la policia. L’estrès també pot influir en el benestar dels agents, la vida familiar i les interaccions amb els membres de la comunitat, i, en definitiva, en la seguretat dels barris als quals serveixen.

La majoria d’agències policials tenen algunes eines per donar suport a la salut i el benestar. Però un inconvenient de molts recursos disponibles és el fracàs a l’hora d’incorporar-hi factors contextuals importants. Les organitzacions policials difereixen molt en els reptes a què s’enfronten a causa de factors com la mida de l’organització, la cultura interna, l’entorn polític i la relació entre la policia i el personal professional.

Per abordar aquesta bretxa, RTI International i l’Institut Nacional de Policia, amb finançament del programa de desenvolupament de la policia comunitària de l’Oficina de Serveis de Policia Orientats a la Comunitat (COPS Office), va desenvolupar un procés que els caps de la policia poden utilitzar per comprendre millor i respondre així a les principals fonts d’estrès als seus propis departaments.

La finalitat d’aquesta publicació és proporcionar al lideratge de l’agència una guia pas a pas sobre com identificar quins aspectes del treball estan causant més estrès als oficials i al personal (inclosos els supervisors), i aleshores implementar solucions específiques per fer millores en aquestes àrees determinades. Aquesta guia proporciona instruccions sobre els passos necessaris per fer-ho de manera eficaç, inclòs com fer-ho:

  • Escoltar les necessitats i les experiències dels funcionaris i el personal en diferents rols.
  • Entendre les causes fonamentals de les angoixes experimentades.
  • Identificar les àrees susceptibles de millorar.
  • implementar canvis significatius.
  • Avaluar l’eficàcia d’aquests esforços.

Abans de prendre qualsevol d’aquests passos, és essencial identificar els caps policials que lideraran la coordinació d’aquests esforços.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

Ús de la investigació per millorar la denúncia dels delictes d’odi als Estats Units

Notes de seguretatDeixa un comentari

Els delictes d’odi perjudiquen comunitats senceres ja que són delictes fruit d’un tipus de missatges que insulten tots els membres d’un grup, no només les víctimes immediates, conforme no serien benvinguts i que es trobarien en risc immediat.

El dany que provoca la victimització per biaix es multiplica quan les víctimes i les agències de justícia no reconeixen ni denuncien els delictes d’odi com a tals. A més, en els casos en què les policies no responen o no investiguen delictes d’odi, les relacions entre les forces de l’ordre i les comunitats afectades es poden ressentir, i la confiança pública en la policia es pot erosionar.

Tot i que se sap que els delictes d’odi es denuncien poc als Estats Units, no hi ha una comprensió clara de per què les taxes de denúncia són tan baixes, fins a quin punt i què es podria fer per millorar-les. Una pregunta encara més elemental, sense una única resposta, seria: Què constitueix un delicte d’odi? Els diferents estatuts estatals i les agències policials tenen respostes diferents a aquesta pregunta, cosa que complica encara més la tasca d’identificar els delictes d’odi i harmonitzar la recollida de dades i les estadístiques d’aquests il·lícits.

Una sèrie recent d’iniciatives de recerca basades en l’evidència, amb el suport de l’Institut Nacional de Justícia (NIJ), està suposant reduir aquesta bretxa de coneixement crític i marcar un camí millor de cara al futur immediat. Les conclusions de l’estudi omplen de detalls vitals les causes de la denúncia insuficient dels delictes d’odi a diverses comunitats, incloses:

  • La reticència de les víctimes de crims d’odi a relacionar-se amb les forces de l’ordre.
  • La incapacitat de les víctimes i les policies per reconèixer determinades victimitzacions com a delictes d’odi.
  • Un dèficit molt important de denúncies de delictes d’odi per part de les agències de l’ordre de totes les formes i varietats en les definicions de delictes d’odi entre jurisdiccions.

Un nombre creixent de membres de la comunitat llatina, especialment aquells que van emigrar recentment als Estats Units, van denunciar haver patit una victimització per biaix, tot i que les comunitats afroamericanes pateixen més delictes d’odi que qualsevol altre grup racial o ètnic.

Molts individus llatins, especialment els immigrants, solen denunciar la victimització per prejudicis només als amics i familiars. Sovint són molt reticents a compartir incidents amb les forces de l’ordre o altres autoritats.

Els membres de la comunitat LGBTQ+ també van informar d’una taxa elevada de victimització per biaix. Algunes víctimes dubten a denunciar els delictes d’odi a les autoritats per por de les represàlies de les forces de l’ordre o perquè, entre altres motius, no volen que la seva orientació sexual o identitat de gènere s’exposin.

Molts delictes d’odi, especialment els dirigits a la comunitat LGBTQ+, són el producte de motivacions mixtes, per exemple, l’odi i el robatori. Això probablement es deu a la percepció que determinats grups de víctimes són vulnerables i tenen menys probabilitats de denunciar els crims.

Els agents de la llei sovint no tenen la formació ni els coneixements necessaris per investigar, identificar i denunciar delictes d’odi. La presència d’un oficial o una unitat dedicat plenament milloraria la capacitat de la policia per identificar, respondre i denunciar delictes d’odi.

Les agències policials amb polítiques establertes que donen suport a la investigació i l’aplicació dels delictes d’odi tenen més probabilitats de denunciar la investigació de possibles delictes d’odi a la seva jurisdicció.

Al final, el coneixement obtingut de la investigació recolzada pel NIJ sobre la victimització per biaix i els delictes d’odi pot enfortir el reconeixement, la denúncia i la resposta a aquests il·lícits.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

Desmantellen la xarxa de traficants internacionals de vehicles més activa

Notes de seguretatDeixa un comentari

La Policia Nacional francesa, juntament amb altres policies europees, sota la coordinació de l’Europol i la INTERPOL, van desmantellar una xarxa criminal – formada per 13 membres molt actius– especialitzada en el robatori de vehicles de luxe i el trasllat des de ports europeus a l’Àfrica occidental mitjançant contenidors de càrrega.

Aquest esforç de col·laboració policial va portar a identificar una estructura criminal àmplia, mòbil i flexible, que estava formada principalment per nacionals francesos, gambians i senegalesos.

Per tal d’aconseguir models de cotxes d’últimes gammes, diversos coordinadors van confiar en grups de lladres de cotxes situats a tot França. La xarxa criminal també va reclutar menors d’edat per conduir els valuosos vehicles robats cap a diferents ports europeus. Des d’allà, els cotxes es van amagar en contenidors de càrrega i es van enviar cap a l’Àfrica occidental. En total, les forces de l’ordre van identificar més de 170 vehicles transportats des de ports belgues, holandesos, francesos, alemanys i espanyols mitjançant aquest modus operandi.

Aquesta important i complexa operació d’investigació policial es va dur a terme simultàniament en diversos llocs de França. Més de 110 policies francesos, incloses unitats tàctiques i canines, van detenir 13 membres de la xarxa criminal.

Amb el suport d’analistes de l’Europol i la INTERPOL, i en coordinació amb les forces policials internacionals, les forces de l’ordre van detenir els dos coordinadors principals de la xarxa a França, encarregats de la logística i lladres de cotxes. Els agents desplegats van escorcollar diverses cases i van confiscar eines i material utilitzat per al robatori de cotxes, com ara programari de diagnòstic a bord il·lícit (OBD), documents del vehicle i diners en efectiu. L’anàlisi en temps real de diversos telèfons mòbils intervinguts va conduir a identificar dos contenidors que transportaven nou cotxes robats, els quals van ser interceptats immediatament als ports de Le Havre, França, i Las Palmas, Espanya.

L’Europol va participar en dues reunions operatives, aportant-hi conclusions analítiques relacionades amb els principals sospitosos de la investigació i informació sobre solapaments amb d’altres casos. Els analistes de l’Europol van dur a terme múltiples controls creuats i un membre del personal amb una oficina mòbil es va enviar a França per donar suport a la jornada d’acció.

Aquesta operació policial internacional es va dur a terme sota el paraigua d’EMPACT. Això va permetre a les autoritats policials participants intercanviar informació concreta periòdicament durant múltiples reunions operatives i coordinar l’acció, donant com a resultat el desmantellament d’aquesta xarxa criminal molt activa.

La delinqüència organitzada contra la propietat és una de les prioritats d’EMPACT, i les activitats operatives de l’Europol en aquest camp es duen a terme dins del Projecte d’anàlisi Furtum. El seu ampli mandat cobreix tots els aspectes dels delictes contra la propietat, com ara robatoris importants, robatoris a mà armada (bancs, joies, transportistes de diners i dipòsits), delictes amb vehicles de motor, robatori de metalls o petits robatoris organitzats.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

Utilització de dades inaccessibles en l’ús de la força policial als EUA

Notes de seguretatDeixa un comentari

L’ús de la força per part dels agents de la policia és actualment una qüestió de gran interès públic. De l’any 2018 al 2022, gràcies a un premi de l’Oficina de Serveis de Policia Orientats a la Comunitat (Oficina COPS), la ciutat de Rochester (Nova York), el Departament de Policia de Rochester (RPD) i l’Institut Tecnològic de Rochester (RIT) van col·laborar amb la finalitat d’estudiar els incidents d’ús de la força per part de l’RPD.

L’objectiu principal del projecte era ajudar la ciutadania a entendre l’ús de la força de l’RPD que anava més enllà de participar-hi amb vídeos virals. Per garantir la privadesa tant dels agents com d’altres persones implicades en l’ús de la força de l’RPD, així com per destil·lar un gran nombre d’incidents, els investigadors van agregar-hi els incidents d’ús de la força en un conjunt de dades.

L’informe, publicat pel Departament de Justícia dels Estats Units, destaca que la creació i l’anàlisi d’aquest conjunt de dades també va permetre a l’RPD i al RIT perseguir l’objectiu secundari de descobrir millores potencials en la política de l’RPD i la formació a l’entorn de l’ús de la força policial.

L’objectiu d’aquest document és ajudar altres agències a reproduir aquest projecte amb les seves pròpies dades d’ús de la força. Per tant, el document exposa no només les conclusions d’aquest projecte, sinó també els processos utilitzats i els reptes amb què es troben els investigadors amb l’esperança que altres agències policials puguin utilitzar-les i ampliar-les.

Així doncs, és relativament fàcil accedir a les dades sobre cada incident d’ús de la força amb el propòsit d’examinar un únic incident, però extremament difícil d’agregar-les en un conjunt de dades de tots els arxius d’ús de la força.

A causa de la inaccessibilitat de les dades, una part important d’aquest projecte va ser la transformació d’una carpeta d’imatges PDF en un conjunt de dades de files i columnes.

Després de crear el conjunt de dades, els investigadors van assumir dues tasques: primer, descriure aquest conjunt de dades per a una audiència profana i, en segon lloc, obtenir nous coneixements sobre l’ús de la força de l’RPD.

Per ajudar altres agències d’aplicació de la llei en la replicació d’aquesta anàlisi, els investigadors expliquen diversos reptes organitzatius i burocràtics amb què es van trobar i que altres agències podrien potencialment evitar o mitigar.

Aquest informe conclou amb recomanacions per a diferents agències policials que consideren aquest o altres intents similars d’aprendre de l’anàlisi de dades locals ja existents, que són les següents:

• Les agències d’aplicació de la llei haurien d’establir relacions amb les universitats en l’àmbit de la recerca.

• Les forces de l’ordre haurien d’emmagatzemar les dades digitalment sempre que sigui possible.

• Els analistes de la policia haurien d’incloure la ciutadania com un dels molts clients als quals serveixen.

• Les agències policials haurien d’invertir en recursos informàtics capaços de rendir amb tècniques analítiques avançades.

• Les agències de govern local haurien de considerar l’enorme potencial de la utilització de les darreres eines informàtiques.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

La Policia Metropolitana de Londres endega un pla per augmentar la confiança ciutadana

Notes de seguretatDeixa un comentari

La Policia Metropolitana de Londres ha fet públic un pla a desenvolupar en els dos propers anys destinat a reduir els delictes, augmentar la confiança de la ciutadania i atorgar estàndards més alts de qualitat del servei.

A New Met for London 2023-2025 és el producte de més de 10.000 interaccions de la policia amb londinencs. El document representa el que han dit els ciutadans sobre les seves prioritats en l’àmbit de la seguretat.

A través de la pàgina web de la Policia Metropolitana londinenca, presenten A New Met for London perquè les comunitats coneguin els seus agents locals, els ajudin a configurar les seves prioritats policials i treballin amb ells per intentar reduir la delinqüència i els comportaments antisocials. I des de la implementació d’aquest pla, quan les víctimes demanen ajuda a la policia, de moment es mostren prou satisfets amb la resposta.

L’anomenat New Met for London detalla les àrees prioritàries en què se centrarà aquest pla, destinat a garantir que els londinencs rebin un servei de qualitat mitjançant una policia més eficaç. Se centra en tres àmbits de reforma:

La lluita contra la delinqüència comunitària es basa en com redueix la delinqüència, es recupera la confiança de la ciutadania i es restableix el vincle dels uniformats amb les comunitats. La voluntat del pla rau a col·locar més agents i oficials de suport de la comunitat policial als barris locals per assegurar que es compleixin les prioritats dels londinencs.

Treballar amb els ciutadans per lluitar millor contra la delinqüència i els comportaments antisocials, reunint tots els recursos especialitzats del Met per marcar la diferència a les comunitats amb més delinqüència i menys confiança.

El canvi cultural s’ha d’oferir a tot el Met per incorporar els valors de la policia per consentiment i construir una cultura sòlida centrada a oferir a Londres, mantenir alts els estàndards de qualitat del servei i aprendre també dels altres. La idea és convertir-se en un servei policial que no discrimini –que combat el racisme, la misogínia i l’homofòbia– i reflecteixi millor la diversitat de la ciutat a la qual serveixen.

Fixar els fonaments de l’organització policial és la millor manera de servir els londinencs per tenir èxit. Organitzar i desplegar millor la policia i garantir el lliurament i les eines de formació, d’equipament i les utilitats que necessiten per reduir la delinqüència. Cal equiparar amb les millors organitzacions l’ús de les dades i la tecnologia que es necessiten per utilitzar les seves dots amb precisió, mantenint la confiança i els estàndards alts.

El llançament del pla ha de suposar un restabliment de la manera com la policia londinenca interactua amb les comunitats, centrant-se en com es lliurarà el Pla A New Met for London en l’àmbit local. També s’ha compromès a revisar els passos que es vagin donant per tal que quedi clar l’avenç dels canvis proposats.

El pla es pot trobar a la pàgina web de la Policia Metropolitana, així com un recull més resumit.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

Grans botigues financen un projecte per intentar aturar els saquejos a la Gran Bretanya

Notes de seguretatDeixa un comentari

Deu dels principals centres minoristes del Regne Unit han finançat amb 600.000 lliures el Projecte Pegasus, destinat a desenvolupar la tecnologia per escanejar les cares dels presumptes autors de l’onada de saquejos que practiquen de forma continuada a les botigues al detall.

En aquest context, els caps de policia han estat cada cop més criticats per l’aparent falta d’acció per fer front a l’anomenada epidèmia de saquejos que arrasa la distribució minorista. Per part seva, el president de l’associació de comerciants Asda va considerar que aquest tipus de robatoris havien estat despenalitzats i ara n’estaven pagant les conseqüències.

Els gegants de la distribució minorista com John Lewis, Co-op, Tesco, Sainsbury’s, Waitrose o Next havien fet passos per trobar alguna solució temporal; fins i tot Co-op va recórrer a la contractació de guàrdies de seguretat encoberts per protegir les botigues i els treballadors, mentre que Tesco va instal·lar càmeres corporals al personal de les botigues per ajudar a detenir els que agredien els treballadors. Altres botiguers s’havien plantejat, fins i tot, tancar el negoci, ja que comptaven més pèrdues en furts que no pas beneficis a través de les vendes al detall.

El que sí es va generalitzar va ser l’exposició d’articles sota clau. Va començar amb productes com vins i licors abans d’estendre’s a altres articles com la carn, els formatges, les fulles d’afaitar o els pots de mel. Sobretot s’intenta fer front al que es consideren robatoris de xarxes de crim organitzat que després revenen els productes.

Segons l’Oficina Nacional d’Estadística, aquest any la xifra de delictes de robatori en botigues de l’àmbit nacional va augmentar en un 25%. Els darrers dotze mesos fins al mes de març, la policia va comptabilitzar 339.206 casos de robatoris, malgrat que el British Retail Consortium estimava que hi havia hagut vuit milions de delictes, que haurien costat als minoristes gairebé 1.000 milions de lliures l’any.

De tots aquests robatoris registrats, la policia només va cursar 48.218 incidents de robatori a botigues denunciants. Aquesta xifra tan sols constituiria el 14% del total, mentre que 183.450 investigacions, o el 54% del total, es van tancar sense identificar cap sospitós, alimentant d’aquesta manera les afirmacions del sector botiguer que les forces de l’ordre no es prenien prou seriosament aquests delictes.

A partir d’ara, la policia podrà publicar les imatges de les CCTV dels presumptes infractors a través de les bases de dades nacionals, que inclouen la darrera tecnologia en l’àmbit del reconeixement facial.

Ha estat a partir de la introducció del Projecte Pegasus que s’ha considerat que els caps policials tindran més eines d’actuació i podran configurar una imatge nacional d’on operen les bandes que cometen aquests robatoris i les botigues a les quals s’adrecen.

En aquesta línia, la comissària de policia i criminalitat de Sussex, Katy Bourne, que a més és líder nacional en delictes comercials, considera que aviat posaran fre al fenomen, ja que considera que el 20% dels delinqüents representa més del 80% dels delictes comesos.

Tot i això, un dirigent del sector minorista va afirmar que, a tot el Regne Unit, el nombre de delictes, robatoris i comportaments antisocials s’havia disparat un 35% interanual, amb més de 175.000 incidents registrats els primers sis mesos del 2023. Davant d’aquestes dades, consideren difícil aturar aquest fenomen de forma immediata.

Per si de cas, alguns botiguers segueixen aguditzant l’enginy per evitar més pèrdues, i d’aquesta manera han popularitzat la tècnica dels embalatges ficticis, on exposen caixes de productes que en realitat són buides.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

Interpol aposta per la diversitat de gènere a la policia

Notes de seguretatDeixa un comentari

Equips tàctics adaptats. Programes de mentoria. Comissaries de policia integrades només per dones. Durant dècades, els organismes policials han innovat i evolucionat per garantir que els seus cossos de policia estiguin a l’alçada de les necessitats de les comunitats.

Per commemorar el centenari d’Interpol, la Direcció de Desenvolupament de Capacitats i Formació de l’organització ha publicat un compendi titulat L’activitat policial des d’una perspectiva de gènere: Iniciatives policials de tot el món, on es recullen les iniciatives mundials encaminades a assolir la integració de la perspectiva de gènere.

Gràcies a contribucions de prop de 50 països, organitzacions regionals i la Secretaria General d’Interpol, el compendi analitza de quina manera es troben les forces policials avui dia:

• treballant per augmentar el nombre de dones en tots els àmbits policials,

• creant mecanismes institucionals de reforma,

• orientant diverses generacions futures de líders policials i donant-hi suport,

• considerant la dinàmica de gènere de la delinqüència.  

Les iniciatives recollides en el compendi són un reflex fidel dels països que conformen Interpol i posen de manifest l’ampli ventall d’esforços que s’estan desplegant per aconseguir un canvi institucional durador. Des de cursos formatius específics fins a la inclusió en equips de resposta ràpida, passant per campanyes de sensibilització i programes contra la violència de gènere, els països han demostrat que no hi ha una solució única per aconseguir la representació.  

El canvi cap a una representació i una igualtat més grans és un treball continu, i Interpol té la determinació d’assolir aquest objectiu, dins de l’organització i als 195 països que en són membres. Els homes ocupen actualment la majoria dels llocs directius als organismes policials, cosa que els converteix indiscutiblement en protagonistes clau del canvi. Tenint això en ment, el compendi destaca com els homes també poden contribuir a fer de la igualtat de gènere la nova normalitat.  

Els policies desenvolupen un paper crucial a la societat. Són responsables de mantenir la llei i l’ordre, dissuadir i investigar el crim i protegir les persones i les comunitats. La policia és dinàmica i ha d’adaptar-se constantment a un panorama delictiu canviant, a les tecnologies emergents i als canvis socials per tal de dur a terme les tasques encomanades amb eficàcia.  

La diversitat de gènere és una condició indispensable per garantir aquesta adaptabilitat. Només amb aquesta diversitat es podran prendre les decisions estratègiques necessàries per protegir i servir totes les comunitats. Un servei policial divers té una comprensió més profunda de les necessitats de la seva comunitat i hi pot establir relacions més sòlides, per facilitar així una policia més eficaç.  

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français