Etiqueta: Policia

Europol lidera les jornades d’acció contra el tràfic de persones

Notes de seguretatDeixa un comentari

Trenta-nou països d’arreu del món van participar el mes de juny en les jornades d’acció conjunta EMPACT contra el tràfic d’éssers humans. Liderada per Àustria i codirigida per Romania, Europol, Frontex i INTERPOL, l’operació, batejada amb el nom de «Cadena global», va provocar la detenció de 219 persones i la identificació de més de 1.374 víctimes, inclosos 153 nens. Amb l’objectiu d’interrompre les xarxes criminals d’alt risc, la setmana d’acció es va centrar en els casos d’explotació sexual, criminalitat forçada i mendicitat forçada.

L’enfocament multidisciplinari provat va implicar Europol, Frontex i INTERPOL, juntament amb cossos policials i guàrdies fronterers de diversos continents. Aquest any, un dels objectius era identificar i interrompre les xarxes criminals més amenaçades actives a la UE, com ara les organitzacions tipus màfia, ètniques i familiars i altres xarxes estructurades dedicades al tràfic d’éssers humans. Dins dels fenòmens delictius de l’explotació sexual, la mendicitat forçada i la criminalitat forçada, les forces de l’ordre van posar un èmfasi especial en la focalització dels casos que involucren nens com a víctimes.

De manera similar a les accions realitzades els anys anteriors, aquesta acció a gran escala i executada conjuntament tenia com a objectiu esperonar les autoritats per dur a terme activitats específiques dins dels seus respectius països i col·lectivament entre ells durant una setmana, però també cridar l’atenció sobre aquesta tipologia de delictes. Els resultats d’aquestes jornades d’acció conjunta han arribat no només a les autoritats, sinó també a molts altres actors externs que poden tenir un paper en la reducció del nombre de víctimes del tràfic de persones.

Aquests són els resultats de les jornades d’acció EMPACT, en què s’han iniciat 276 noves investigacions:

  • 362 sospitosos identificats.
  • 219 autors detinguts.
  • 1.374 (1.221 adults, 153 infants) víctimes identificades i assistides.
  • 2.074 béns delictius confiscats, com diners en efectiu o aparells.
  • 363 documents fraudulents detectats.
  • Més de 276 noves investigacions iniciades.

A més de la lluita contra el tràfic d’infants i les xarxes criminals més amenaçades, aquest esforç internacional d’aplicació de la llei va veure diversos punts negres contra el tràfic d’éssers humans a tot el món. Això va incloure accions a Amèrica Llatina, Àsia i Àfrica, així com a països de l’Associació Oriental i Ucraïna.

Durant les inspeccions realitzades a tot el món, els agents buscaven sistemàticament signes de tràfic i documents falsificats, després arrestaven els autors i salvaguardaven les víctimes immediatament. Les inspeccions també van donar lloc a l’inici de diverses noves investigacions. Per tal de contrastar les dades i permetre l’intercanvi d’informació entre els participants, es va establir un centre de coordinació a la seu de Frontex a Varsòvia, Polònia. Juntament amb experts de cada país, el personal de Frontex, Europol i INTERPOL va ajudar a coordinar la setmana d’acció a gran escala, que va comptar amb el suport del projecte EU4FAST.

La Plataforma Multidisciplinària Europea contra les Amenaces Criminals (EMPACT) aborda les amenaces més importants que suposa la delinqüència internacional organitzada i greu que afecta la Unió. EMPACT reforça la intel·ligència, la cooperació estratègica i operativa entre les autoritats nacionals, les institucions i organismes de la UE i els socis internacionals. EMPACT s’executa en cicles de quatre anys centrats en les prioritats comunes de delinqüència de la UE.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

El Consell Europeu aprova el nou Codi de fronteres Schengen

Notes de seguretatDeixa un comentari

El Consell Europeu ha donat la seva aprovació definitiva a un nou Codi de fronteres Schengen, el llibre de normes de la Unió Europea que s’ocupa de la gestió de les fronteres internes i externes, així com de les normes que regulen el control de les fronteres i de les persones que creuen les fronteres exteriors de la Unió. La reforma és fonamental per fer que l’espai Schengen sigui més resistent a les crisis actuals i futures a les seves fronteres exteriors. També s’assegura que les persones que viuen i viatgen a la Unió puguin gaudir plenament dels avantatges de viatjar sense haver de creuar fronteres interiors.

El reglament introdueix la possibilitat d’adoptar mesures en l’àmbit de la Unió que restringeixin l’accés dels nacionals de països tercers a la UE en cas d’una emergència de salut pública a gran escala. També posa en marxa un procediment de transferència que ajudarà a fer front al moviment secundari de migrants (d’un estat membre a un altre) i ofereix solucions a situacions d’instrumentalització de la migració.

Viatjar per la zona Schengen sense controls fronterers és considerat un dels principals èxits de la UE. Amb la darrera votació s’ha donat als estats membres eines per mantenir els viatges sense fronteres dins de l’espai Schengen, alhora que es garanteixen les fronteres exteriors i s’aborden la migració irregular i els riscos de salut pública.

En cas d’una emergència de salut pública de grans dimensions, les noves normes atorguen la possibilitat, després d’una decisió del Consell, d’establir restriccions de viatge temporals harmonitzades a la frontera exterior de la UE. Durant la pandèmia de la covid-19, la UE només va poder emetre recomanacions no vinculants pel que fa a les restriccions de viatge als estats membres.

A més de les restriccions de viatge esmentades, el Consell també podrà imposar proves, quarantenes i autoaïllament i altres mesures relacionades amb la salut per als ciutadans no comunitaris que entrin a la UE.

Per lluitar contra la instrumentalització de la migració, el Codi de fronteres de Schengen esmenat oferirà als estats membres la possibilitat de limitar el nombre de punts de pas fronterers o reduir-ne l’horari d’obertura i permetrà millorar les mesures de vigilància fronterera.

El nou Codi aclareix el marc existent per a la reintroducció i pròrroga dels controls a les fronteres interiors, que és possible quan hi ha una amenaça greu per a l’ordre públic o la seguretat interior. Els estats membres hauran d’avaluar la necessitat i la proporcionalitat d’aquesta decisió i valorar si els objectius perseguits no es poden assolir per altres mitjans.

A més, el reglament revisat estableix la durada màxima durant la qual es podran mantenir aquests controls a les fronteres interiors. Els controls a les fronteres interiors que hagin estat notificats a la Comissió, als estats membres i al Parlament Europeu abans de ser reintroduïts poden romandre en vigor durant un màxim de dos anys. En situacions excepcionals importants, els controls a les fronteres interiors es poden allargar sis mesos addicionals, renovables una vegada per una durada total d’un any.

La possibilitat d’utilitzar mesures alternatives, que normalment consisteixen en controls policials i cooperació transfronterera, hauria d’animar els estats membres a limitar substancialment la reintroducció de controls fronterers temporals. Aquestes mesures han de ser clarament diferents dels controls sistèmics de les persones a les fronteres exteriors.

A més, un nou procediment permetrà a un estat membre traslladar els nacionals de tercers països detinguts a la zona fronterera i els que romanen il·legalment al seu territori a l’estat membre del qual van arribar directament. La detenció hauria de tenir lloc en el context d’un marc de cooperació bilateral.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

Les dones representen el 12% de les policies als Estats Units

Notes de seguretatDeixa un comentari

L’equip del National Policing Institute (NPI) elabora mensualment InFocus, una sèrie de publicacions on s’aborden diversos problemes als quals s’enfronta la policia als Estats Units. Cada mes es publica un reportatge sobre un tema específic, compartint els coneixements en aquest camp resultats de la recerca i recursos que poden beneficiar les agències policials. Darrerament han tractat a fons el paper de les dones a la policia nord-americana.

Actualment, les dones representen aproximadament la meitat de la població dels Estats Units, però només un 12% dels agents de policia. Aquestes dades no són una sorpresa perquè els investigadors fa dècades que parlen de la manca de dones policia. Al desembre de 1974, aquesta organització ja va publicar un manual de gairebé 100 pàgines per orientar les agències policials sobre el reclutament i la formació de les dones policia. Tot i que, d’això, en fa gairebé cinquanta anys, és evident que la professió —i la resta de la societat— continuen enfrontant-se al mateix problema.

Segons aquelles dades, l’any 1974 hi havia prop de 1.000 dones policia als Estats Units. Avui dia, s’estima que n’hi ha 96.000. Tot i això, les estadístiques obliguen a preguntar-se, l’any 2024, per què no es veuen més dones uniformades.

Hi ha diferents investigacions que suggereixen que les dones reben menys queixes per les seves actuacions, empren menys les armes de foc i tenen menys probabilitats d’utilitzar una força excessiva. Les seves comunitats les perceben com més honestes i comprensives, i sovint produeixen millors resultats per a les víctimes de delictes, especialment en els casos de les víctimes de delictes sexuals, quan les agents de policia hi treballen.

Si se sap que les dones poden aportar qualitats i experiències vitals úniques a aquest treball, com es pot aconseguir que hi hagi més dones que entenguin que són les persones adequades per treballar a la policia?

Reclutar més dones per a una agència de policia contribueix a tenir una força de treball que reflecteix millor la diversitat de la comunitat a la qual dona servei. Aquesta pràctica té avantatges, com ara millorar la legitimitat, el rendiment i la confiança.

La recerca també expressa que la diversitat de gènere comporta posar més èmfasi en la cura i el benestar. Un estudi fet a més de 50 jurisdiccions va demostrar que la diferència en l’atenció, la capacitat de resposta, l’empatia i l’ajuda que ofereixen les agents de policia va fer augmentar la satisfacció de la comunitat i el sentiment de legitimitat policial. Les dades destacaven particularment aquestes qualitats i el seu paper en les comunitats marginades.

Centenars d’agències policials s’han adherit a la Iniciativa 30×30 i s’han compromès a ajudar a reclutar un 30 % de dones a les classes acadèmiques per a policia l’any 2030. Amb una coalició de líders policials, investigadors i organitzacions professionals al capdavant, 30×30 ofereix educació, recursos i tècniques d’assistència per orientar les agències a mantenir i fer avançar les dones policia. Actualment, el NPI lidera el Centre d’Assistència Tècnica 30×30 i està desenvolupant eines i recursos per ajudar les agències a assolir els seus objectius, com ara:

  • Preparar la contractació. L’Oficina COPS ofereix recomanacions sobre com atraure i retenir dones en la professió.
  • Consideració pels pares que treballen. La crisi de les guarderies als Estats Units està paralitzant la força de treball. Afortunadament, hi ha solucions, com ara la guarderia personalitzada del Departament de Policia de San Diego, que ofereix tarifes reduïdes i paga als empleats del centre salaris per sobre de la mitjana.
  • Fomentar el desenvolupament professional. L’Associació Nacional de Dones Executives en l’Aplicació de la Llei (National Association Women Law Enforcement Executives (NAWLEE) dona suport a les dones policia mitjançant la formació i la tutoria entre iguals per ajudar les dones a avançar en la seva carrera professional.
  • Aprendre els uns dels altres.
  • Celebrar el lideratge transformador.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

Les càmeres corporals a la policia de Boston redueixen les queixes ciutadanes

Notes de seguretatDeixa un comentari

Els departaments de policia d’arreu dels Estats Units han adoptat l’ús de càmeres policials a l’uniforme, com a resposta a les demandes ciutadanes per augmentar la transparència i la responsabilitat respecte de les accions dels agents. Ja l’any 2016, el Departament de Policia de Boston (Massachusetts) va engegar un programa pilot al voltant de les càmeres policials per estudiar la implantació general de la tecnologia a tota la seva força policial. L’objectiu de les càmeres corporals és millorar el civisme de les interaccions policia-ciutadans i les activitats laborals dels agents de policia.

La prova pilot de càmeres corporals del Departament de Policia de Boston tenia com a objectiu determinar com funcionaria el sistema quan s’implantés entre els 2.100 agents del Departament, i abordar les preocupacions dels agents i de la comunitat sobre l’ús de la tecnologia. El Departament, durant el període de proves, va desenvolupar i establir unes pautes per orientar els agents en l’ús de la tecnologia de les càmeres corporals.

Aquestes pautes incloïen el requisit que els agents que porten les càmeres corporals notifiquin als ciutadans, al començament de la trobada, que la interacció s’està gravant en vídeo. També es van difondre directrius per demanar el consentiment dels ciutadans abans d’enregistrar cap imatge a les residències durant situacions d’emergència i directrius detallades en els casos en què la gravació de vídeo era obligatòria durant les tasques policials, com per exemple:

  • Les aturades de vehicles.
  • Les aturades de ciutadans fetes per la policia.
  • Totes les trucades de servei enviades que impliquen contacte amb civils.
  • Les respostes inicials dels agents de qualsevol patrulla.
  • Els escorcolls de persones que han provocat incidents, abans de la detenció.
  • Tota mena d’escorcolls amb presència de policia canina.
  • Incidents de conducció en casos d’emergència i/o persecució.
  • Quan un agent cregui raonablement que un incident de control de multituds pot donar lloc a una activitat il·legal.
  • Qualsevol contacte civil susceptible de causar algun incident, inclòs un incident que pugui derivar en l’ús de la força.

Tots els agents que porten càmeres corporals i tots els supervisors estan obligats a assistir a una formació, aprovada pel Departament, sobre el funcionament del sistema.

Els agents del grup de tractament que portaven càmeres corporals van tenir menys queixes ciutadanes contra ells, en comparació amb els agents del grup de control que no portaven càmeres corporals. Hi va haver una reducció del 50,5% de les queixes dels ciutadans contra els agents de tractament en relació amb els agents de control, des del període previ a la intervenció fins al període d’intervenció de 12 mesos.

Dues perspectives teòriques que donen suport a l’ús de càmeres policials corporals són les teories de la dissuasió i de l’autoconsciència pública. La teoria de la dissuasió planteja que els individus s’abstenen de cometre delictes quan perceben que els costos dels actes il·legals superen els beneficis d’aquests actes. La possibilitat que les càmeres corporals de la policia capturin comportaments inadequats o il·legals en vídeo durant les trobades pot causar un efecte dissuasiu tant per als agents com per als ciutadans, en modificar la seva percepció dels riscos de detecció i càstig, especialment si el vídeo s’acaba convertint en viral. A més, aquest efecte dissuasiu podria generar beneficis, fins i tot entre els agents no equipats amb les càmeres, en modificar el risc objectiu que el seu comportament antisocial o il·legal sigui gravat per un altre agent i posteriorment detectat pels supervisors del Departament.

La teoria de l’autoconsciència pública suggereix que les persones són més propenses a comparar els seus comportaments immediats amb les normes socials internes establertes, complir les regles i mostrar un comportament socialment desitjable quan saben que estan sent observades. Per tant, la presència de càmeres corporals pot fer que els agents de policia i els ciutadans comparin el seu comportament amb les normes i estàndards socials esperats i també pot estimular comportaments com tractar els altres de manera respectuosa i procedimentalment justa.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

Fort increment en la mort de vianants a la nit als Estats Units

Notes de seguretatDeixa un comentari

Va ser al voltant de l’any 2009 que les carreteres nord-americanes van començar a tornar-se més mortals per als vianants, sobretot en la foscor de la nit. Les morts han augmentat des d’aleshores i han capgirat els efectes de dècades de millores en seguretat. I els experts encara no es posen d’acord sobre les raons d’aquesta situació.

Però el més contrariant de tot és que aquesta evolució a l’alça dels atropellaments no ha passat en altres països comparativament rics. A indrets com Canadà o Austràlia, una proporció molt menor de morts de vianants succeeix a la nit, i aquestes morts, menys comunes en nombre, generalment segueixen un patró de disminució, no pas de creixement.

En un reportatge publicat al New York Times, els autors Emily Badger, Ben Blatt i Josh Katz expliquen que les tendències de vianants morts de nit als EUA representen un trencaclosques que no han pogut desentrellar ni els experts en disseny de vehicles, en l’estudi del comportament dels conductors o de la seguretat viària i com interactuen.

Durant l’any 2021, més de 7.300 vianants van morir als Estats Units, tres de cada quatre d’aquests, durant les hores entre la posta i la sortida del sol.

Aquesta tendència se suma a allò que ja és una bretxa creixent en les morts a les carreteres entre els EUA i altres països. Els límits de velocitat a les carreteres locals acostumen a ser més alts a l’Amèrica del Nord, les lleis i les prohibicions culturals contra la conducció perillosa poden ser més dèbils, i la infraestructura als EUA, en molts sentits, ha estat dissenyada per permetre que els automòbils circulin amb excés de velocitat.

Una part de la problemàtica podria ser que les carreteres dels EUA i els vianants que hi caminen han estat especialment susceptibles a nous riscos potencials, com els telèfons intel·ligents i els vehicles cada cop més grans.

La foscor sembla amenaçar especialment els vianants, o més ben dit, les persones que van a peu per les carreteres dels Estats Units. En països comparables, els vianants acostumen a tenir més probabilitats de ser atropellats mortalment durant el dia.

Els riscos potencials més obvis que han suposat canvis als Estats Units des de l’any 2009 dintre dels vehicles serien els conductors que fan anar un telèfon intel·ligent o una pantalla, que cada cop s’ha tornat més complexa. La corba que marca la línia de temps del desenvolupament dels telèfons mòbils acaba superposant-se estretament amb l’augment de la mort dels vianants.

Quan es tracta d’altres fonts de deteriorament del conductor, no hi hauria cap raó en particular per creure que l’alcohol, l’excés de velocitat o la fatiga hagin canviat necessàriament d’una manera important. Allò que sí ha canviat és la quantitat de tecnologia de la qual ens envoltem al volant.

Els telèfons intel·ligents i la forma en què poden distreure tant els conductors com els vianants no són exclusivament nord-americans. Però hi ha un aspecte que segueix sent clarament així: la omnipresència als Estats Units de les transmissions automàtiques que ajuden a alliberar la mà del conductor per a d’altres usos. Només l’1% de tots els vehicles de passatgers nous venuts aquests anys als EUA tenien transmissions manuals, mentre que a Europa, per exemple, se situen en el 75%.

El comportament dels conductors dintre dels vehicles, de qualsevol tipus, també pot haver canviat durant aquest temps per algunes raons addicionals, segons suggereixen els investigadors. Aquesta línia de temps també se superposa amb l’increment dels opioides i la legalització de la marihuana recreativa. Però encara hi ha poca investigació de com la marihuana afecta la conducció.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

Agències policials dels Estats Units col·laboren per acabar amb el sensellarisme

Notes de seguretatDeixa un comentari

Sam Dotson es va enfrontar a un repte inusual fa cinc anys, quan es va convertir en cap del Departament de Policia d’Amtrak (APD), l’agència policial del sistema nacional de trens de passatgers propietat del govern dels Estats Units.

Els 431 oficials al seu càrrec que mantenen la seguretat de les estacions, instal·lacions, passatgers i vies del ferrocarril a 46 estats, té la seu a l’estació Union de Washington D. C., una zona que està ocupada per persones sense sostre que busquen un entorn segur i allunyar-se de la climatologia extrema.

Tot i que aquest campament al voltant de l’estació no ha provocat un augment significatiu de l’activitat delictiva, hi va haver moltes queixes de passatgers i empresaris de l’estació, així com alguns incidents que van justificar la intervenció policial. A més, la tràgica pèrdua de potencial humà era generalitzada en aquesta població, així com l’abús de substàncies estupefaents, les malalties mentals o el tràfic de persones.

Segons publica la mateixa pàgina oficial de la policia nord-americana, reprimir els rodamons, desmantellar els seus campaments o proporcionar un refugi temporal durant la nit no resoldria els problemes que creen la seva situació ni comportaria millores a llarg termini.

Dotson també es va adonar que reduir el sensellarisme requereix tot un esforç comunitari que ha d’incloure les autoritats de l’àmbit de l’habitatge, els proveïdors del camp sanitari i altres parts interessades, com també les forces de l’ordre, que assenyala que s’han convertit en la primera línia de defensa a l’hora d’abordar els problemes dels sensellar, tot i no disposar dels serveis socials, si tenen capacitats necessàries per respondre de forma eficaç a les problemàtiques d’aquestes persones.

Per abordar l’arrel del problema i per ajudar que tantes persones tornin a posar-se en peu, a tenir feina i a allotjar-se com caldria, Dotson va associar la policia amb un grup d’intervenció en crisi anomenat Projecte h3.

Fundada pel Dr. Ami M. Angell per abordar la situació de sensellarisme i el tràfic d’éssers humans a Washington D. C. i als seus suburbis a Maryland i Virgínia, h3, que significa Home, Health, Happiness, ha tingut èxit en ajudar moltes persones a recuperar les seves vides.

A la seva pàgina web, h3 assenyala que l’any 2022, els seus voluntaris van trobar habitatge per a 58 persones, en van reunir 59 amb les seves famílies i van proporcionar documents vitals i productes de primera necessitat per a centenars d’altres, alhora que van formar 326 membres de la comunitat i personal de la policia per respondre a l’abús de drogues.

Segons Dotson, el departament ha vist una reducció de la delinqüència, menys trucades de servei i menys càrrega per a la policia i els serveis de la ciutat. El departament ho avala amb dades que indiquen que els incidents de conducta desordenada denunciats van baixar de 133 el 2017 a 70 el 2023, i tots els delictes van passar de 785 a 430 en aquest període de temps.

APD és un departament de policia que s’encarrega de tot, amb patrulles, investigacions criminals i altres divisions. I a més, tots els oficials estan formats en integració d’avaluació i tàctiques de comunicacions, cosa que els permet treballar en tota una sèrie d’incidents amb èxit i seguretat.

Els oficials estan preparats per reconèixer els reptes als quals s’enfronten, ja sigui un problema mèdic o de salut mental. I també saben quan demanar a h3 que entri en escena i si s’han de quedar amb ells per garantir la seva seguretat.

També passen informació a d’altres agències i grups de les ciutats properes de Virgínia o Maryland. Amb això, han ajudat a persones que van ser tractades i es van perdre a causa de la demència o van desaparèixer per altres motius.

Han aconseguit reunir molta gent amb la família. I quan apareixen cares noves, si no tenen medicaments, normalment poden recuperar-los amb força rapidesa.

Finalment, estan intentant desenvolupar un programa similar a Nova York, a Penn Station / Moynihan Train Hall, amb un altre proveïdor, i tenen bones relacions amb el NYPD (Departament de Policia de la ciutat de Nova York). Volen fer tot el possible per ajudar altres departaments de policia a obtenir millors resultats i millorar la vida de tothom: passatgers, persones que estan de pas o treballen a les estacions, etc.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

Per què la policia d’Anglaterra i Gal·les no avisa sobre l’historial dels maltractadors?

Notes de seguretatDeixa un comentari

La policia d’Anglaterra i Gal·les té el poder d’advertir algú quan és coneixedora que la parella actual d’una persona suposa un risc real de perill, amb el que es coneix com a Llei de Clare (l’esquema de divulgació de la violència domèstica). Però aquest nivell de comunicacions varia enormement entre les forces policials.

La investigació de la professora de Criminologia i Ètica de la Universitat d’Essex, la doctora Katerina Hadjimatheou, suggereix que la manca de recursos, les preocupacions policials per compartir dades i la resistència cultural dins de la policia contribueixen a engrandir el problema. Així ho explica en un article del mes de gener de 2024 a The Conversation.

La policia també pot oferir la informació si identifica una persona en risc. Les revelacions poden incloure qualsevol tipus d’informació continguda en els registres policials que indiqui un risc d’abús.

Però l’anàlisi de les dades governamentals de 43 forces policials va descobrir diferències significatives en les taxes de resposta policial a la Llei de Clare.

A principis de l’any 2024, la periodista Shanti Das va informar que algunes forces es neguen a divulgar aquesta informació. En analitzar les dades del govern de 43 cossos policials, Das va descobrir diferències significatives en les taxes de resposta a les aplicacions d’aquesta Llei. Algunes policies revelen com a resposta al 75% de les sol·licituds, moltes a menys del 30%, i almenys una, fins al 5%.

La investigació demostra que rebre aquest tipus d’informació pot ser inestimable per a les víctimes d’abús domèstic, a causa de la manera com els perpetradors utilitzen el secret i la mentida per exercir el control. Cada vegada que un maltractador comença una nova relació, fa una narració falsa sobre el seu passat, utilitzant el secret i la mentida per controlar la parella.

A mesura que la relació es desenvolupa i comencen els abusos, els perpetradors utilitzen la manipulació psicològica per culpar la parella del seu propi comportament, dient-li que es mereix aquests abusos.

La policia sovint presenta múltiples denúncies del mateix tipus d’abús de diferents víctimes però del mateix autor, de vegades durant molts anys. Revelar aquests diferents patrons d’abús pot desmentir i interrompre els arguments de l’autor.

El que és més important, pot exposar-los pel que són: no una persona incompresa o amb problemes, sinó un maltractador en sèrie amb un repertori diferent de crueltat que infligeix repetidament a parella rere parella.

La policia anglesa rep una trucada relacionada amb l’abús domèstic cada 30 segons, de manera que aquesta mena d’abús representa un terç del total dels delictes violents registrats. Tot i que els líders policials estan d’acord que és una de les seves principals prioritats, algunes forces gairebé no fan revelacions segons la Llei de Clare.

Un motiu seria la manca de recursos. Almenys tres policies han declarat que han reduït o han deixat de promoure aquesta Llei simplement perquè no poden fer-hi front econòmicament. Aquest requisit s’ha desplegat sense que el Govern hagi dotat la policia de fons addicionals. Això és important perquè respondre a una sol·licitud requereix molts recursos.

Entre els anys 2021 i 2023, la policia d’Anglaterra i Gal·les va rebre prop de 84.000 sol·licituds de divulgació.

Un altre problema relacionat és que, tot i que es poden fer revelacions a qualsevol persona que es consideri en risc, algunes forces ho interpreten de manera molt limitada: només revelen informació a algú que viu amb la persona d’interès o que actualment té una relació amb aquesta persona.

El darrer motiu i més preocupant es relaciona amb la resistència cultural, entre alguns agents, a la decisió de la direcció policial de tractar l’abús domèstic com un delicte greu i una prioritat policial.

Només un reclutament rigorós per a rols d’abús domèstic, una formació adequada i unes línies de responsabilitat estrictament aplicades poden començar a abordar aquest greu problema.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

Presència policial als centres educatius dels Estats Units

Notes de seguretatDeixa un comentari

Durant el període escolar 2019-2020 als EUA hi havia aproximadament 23.400 oficials de recursos escolars, coneguts com aSRO (School Resource Officers). Al voltant d’11.500 (49%) eren contractats per departaments de policia local, 7.600 (32%) per les oficines del xèrif, i 4.400 (19%) pels departaments de policia del districte escolar.

El document School Resource Officers, 2019-2020, l’autora del qual és l’estadística Elizabeth J. Davis del Departament de Justícia dels Estats Units, recull els resultats d’una sèrie d’enquestes al personal policial realitzades a les escoles (SLEPS) per part de l’Oficina d’Estadístiques de Justícia (BJS). Aquestes enquestes tenien dues poblacions objectiu: les agències policials que contractaven oficials de recursos escolars i els mateixos oficials, i es van realitzar en dues fases: primer, recollint dades de les escoles dels departaments de policia del districte, i a escala nacional, una mostra representativa dels departaments de policia local.  

De la realització de l’enquesta, Davis informa que al voltant de 8 de cada 10 SRO són homes i 6 de cada 10 són homes blancs. No hi ha gaires diferències estadísticament significatives per tipus d’agència en els percentatges d’SRO homes o dones.

Del total d’SRO, un 60% són homes blancs i només un 10% són homes afroamericans i dones blanques. Per la seva part, els homes hispans representen el 8% i els homes d’una altra raça representen al voltant d’un 5%. Finalment, afegeixen a l’estudi que només el 4% del total d’SRO són dones afroamericanes, el 2% dones hispanes i menys de l’1% són dones d’una altra raça.

Del total de policies adscrits a centres educatius nord-americans, un 10% van declarar que parlen un idioma diferent a l’anglès i que aquesta circumstància els havia resultat útil a l’hora d’interactuar amb els alumnes.

El més alarmant dels resultats de l’enquesta és que al voltant d’un 69% dels SRO van respondre que havien atès algun incident en una aula durant els darrers 30 dies. I el 54% d’aquests policies havien practicat la detenció d’un estudiant per tinença de drogues durant el darrer any.

Gairebé el 100% dels SRO porten arma de foc quan treballen al seu destí en una escola durant el curs escolar. Igualment, tots ells han rebut formació sobre l’ús de la força letal i estratègies de desescalada en algun moment de la seva carrera.

​Així mateix, aproximadament el 90% d’aquests policies també han rebut formació sobre el tracte amb delinqüents juvenils, salut mental, problemes i resolució de conflictes.

Més de la meitat de tots els SRO tenen entre 35 i 49 anys i més d’una quarta part (27%) tenen 50 anys o més i un 18% tenen entre 18 i 34 anys.

L’informe va ser publicat per l’Oficina de Programes de Justícia dels EUA. L’informe, els documents relacionats i la informació addicional sobre les publicacions i els programes estadístics del BJS també estan disponibles al lloc web oficial del BJS.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

Impuls europeu per avançar en la cooperació policial

Notes de seguretatDeixa un comentari

Com a resultat de diverses negociacions, el Consell i el Parlament Europeu han arribat a un acord polític sobre l’actualització reglamentària de la Unió Europea que facilita l’intercanvi automatitzat de dades per a una millora de la cooperació policial.

En l’àmbit europeu, la lluita contra la delinqüència és un interès i una responsabilitat conjunta. L’acord a què s’ha arribat ha de millorar la seguretat dels ciutadans europeus, atès que la policia podrà fer ràpidament cerques d’ADN, d’empremtes dactilars, d’imatges facials, de dades de matrícula de vehicles i de registres policials a les bases de dades de les forces de l’ordre d’arreu d’Europa.

El marc existent, sovint conegut com a Prüm I, permet a les autoritats policials consultar les bases de dades nacionals d’altres estats membres pel que fa a les dades d’ADN, empremtes dactilars i matriculació de vehicles. En el procés de millora de la coordinació, si se’ls ofereix un hit, les autoritats poden sol·licitar amb rapidesa les dades rellevants als seus homòlegs estrangers.

Els col·legisladors van acordar ampliar les categories de dades per a les quals es poden produir intercanvis automatitzats. Un cop entri en vigor la normativa actualitzada, les autoritats policials també podran utilitzar l’esquema Prüm I per fer recerca d’imatges facials i d’antecedents policials. A més, si la legislació nacional ho permet, també seran possibles les cerques en totes les categories per trobar persones desaparegudes o identificar restes humanes.

Si la recerca a la base de dades dona com a resultat una coincidència positiva, el país en qüestió ha de proporcionar les dades rellevants (per exemple, nom, data de naixement, delicte relacionat amb les dades) en un termini màxim de 48 hores.

La nova normativa també modernitza la infraestructura tècnica que sustenta l’intercanvi d’informació. La nova regulació de Prüm I preveu que eu-LISA (l’agència de la UE encarregada dels grans sistemes informàtics, com el Sistema d’Informació de Schengen) implanti una via per facilitar l’establiment de connexions entre els estats membres (i Europol) per tal de recuperar dades. Aquesta connexió constarà d’una eina de cerca i un canal de comunicació segur. L’autoritat policial que cerca una coincidència enviarà les seves dades (per exemple, una empremta digital) a aquesta connexió, i d’aquí s’enviarà la sol·licitud de consulta a les bases de dades de tots els altres estats membres de la UE i d’Europol.

Per a les cerques automatitzades d’índexs d’expedients policials, els estats membres i Europol utilitzaran el Sistema Europeu d’Índexs d’Expedients Policials (EPRIS).

Segons les noves normes, Europol, l’agència de la UE que dona suport als estats membres en la lluita contra la delinqüència organitzada i greu, també podrà buscar en bases de dades nacionals per contrastar la informació que ha rebut de tercers països.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

Els EUA publiquen la guia definitiva per combatre el #ransomware

Notes de seguretatDeixa un comentari

Aquesta Guia és una actualització de la Guia de ransomware publicada l’any 2020 per l’Agència de Ciberseguretat dels Estats Units (CISA) i del Centre d’anàlisi i intercanvi d’informació multiestatal (MS-ISAC). Es va desenvolupar a través de l’anomenat Joint Ransomware Task Force i forma part de l’esforç conegut com a #StopRansomware.

El ransomware és una forma de malware dissenyat per xifrar arxius en un dispositiu, deixant-los inutilitzables a aquests i als sistemes que en depenen. Posteriorment, els actors maliciosos exigeixen un rescat a canvi del desxifrat.

Amb el pas del temps, els malfactors han ajustat les seves tàctiques de ransomware perquè siguin més destructives i impactants i també han aprofitat per obtenir dades de les víctimes tot pressionant-les perquè paguin amenaçant-les amb fer públiques dades obtingudes il·lícitament. Quan s’efectuen aquestes tàctiques de la mà dels ciberdelinqüents, això es coneix com a doble extorsió. En alguns casos, els malfactors poden filtrar dades i amenaçar amb divulgar-los com a única forma d’extorsió sense utilitzar el ransomware.

Aquests ransomware i els incidents de filtració de dades associades poden afectar greument, per exemple, els processos comercials o les gestions mèdiques, en deixar a les organitzacions o entitats lligades de mans i sense poder accedir a les dades necessàries per gestionar i oferir els serveis bàsics o essencials.

Per una altra part, l’impacte econòmic i reputacional del ransomware i de l’extorsió de dades ha demostrat ser molt costós i desafiant per a les organitzacions de totes les mides durant la interrupció inicial i, de vegades, en una recuperació que es torna molt complexa.

Aquesta guia per combatre el ransomware inclou dos recursos principals:

  • Part 1: Millors pràctiques de prevenció de ransomware i d’extorsió de dades.

Aquesta part proporciona orientació perquè totes les organitzacions redueixin l’impacte i la probabilitat d’incidents de ransomware i extorsió de dades, incloses les millors pràctiques de preparació, prevenció i lluita contra aquests incidents. Les millors pràctiques de prevenció s’agrupen per vectors d’accés inicial comuns.

  • Part 2: Llista de verificació de resposta a ransomware i extorsió de dades.

La part 2 inclou una llista de verificació de millors pràctiques per respondre a aquests incidents. Aquestes millors pràctiques i recomanacions de prevenció i resposta a l’extorsió de dades i ransomware es basen en coneixements operatius de CISA, MS-ISAC, l’ Agència de Seguretat Nacional (NSA) i l’Oficina Federal d’Investigacions (FBI).

L’audiència d’aquesta guia inclouria professionals de l’àmbit de les tecnologies de la informació, així com altres persones dintre d’una organització involucrades en el desenvolupament de polítiques i procediments de resposta a incidents cibernètics.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français