Els delictes d’odi perjudiquen comunitats senceres ja que són delictes fruit d’un tipus de missatges que insulten tots els membres d’un grup, no només les víctimes immediates, conforme no serien benvinguts i que es trobarien en risc immediat.

El dany que provoca la victimització per biaix es multiplica quan les víctimes i les agències de justícia no reconeixen ni denuncien els delictes d’odi com a tals. A més, en els casos en què les policies no responen o no investiguen delictes d’odi, les relacions entre les forces de l’ordre i les comunitats afectades es poden ressentir, i la confiança pública en la policia es pot erosionar.

Tot i que se sap que els delictes d’odi es denuncien poc als Estats Units, no hi ha una comprensió clara de per què les taxes de denúncia són tan baixes, fins a quin punt i què es podria fer per millorar-les. Una pregunta encara més elemental, sense una única resposta, seria: Què constitueix un delicte d’odi? Els diferents estatuts estatals i les agències policials tenen respostes diferents a aquesta pregunta, cosa que complica encara més la tasca d’identificar els delictes d’odi i harmonitzar la recollida de dades i les estadístiques d’aquests il·lícits.

Una sèrie recent d’iniciatives de recerca basades en l’evidència, amb el suport de l’Institut Nacional de Justícia (NIJ), està suposant reduir aquesta bretxa de coneixement crític i marcar un camí millor de cara al futur immediat. Les conclusions de l’estudi omplen de detalls vitals les causes de la denúncia insuficient dels delictes d’odi a diverses comunitats, incloses:

• La reticència de les víctimes de crims d’odi a relacionar-se amb les forces de l’ordre.
• La incapacitat de les víctimes i les policies per reconèixer determinades victimitzacions com a delictes d’odi.
• Un dèficit molt important de denúncies de delictes d’odi per part de les agències de l’ordre de totes les formes i varietats en les definicions de delictes d’odi entre jurisdiccions.

Un nombre creixent de membres de la comunitat llatina, especialment aquells que van emigrar recentment als Estats Units, van denunciar haver patit una victimització per biaix, tot i que les comunitats afroamericanes pateixen més delictes d’odi que qualsevol altre grup racial o ètnic.

Molts individus llatins, especialment els immigrants, solen denunciar la victimització per prejudicis només als amics i familiars. Sovint són molt reticents a compartir incidents amb les forces de l’ordre o altres autoritats.

Els membres de la comunitat LGBTQ+ també van informar d’una taxa elevada de victimització per biaix. Algunes víctimes dubten a denunciar els delictes d’odi a les autoritats per por de les represàlies de les forces de l’ordre o perquè, entre altres motius, no volen que la seva orientació sexual o identitat de gènere s’exposin.

Molts delictes d’odi, especialment els dirigits a la comunitat LGBTQ+, són el producte de motivacions mixtes, per exemple, l’odi i el robatori. Això probablement es deu a la percepció que determinats grups de víctimes són vulnerables i tenen menys probabilitats de denunciar els crims.

Els agents de la llei sovint no tenen la formació ni els coneixements necessaris per investigar, identificar i denunciar delictes d’odi. La presència d’un oficial o una unitat dedicat plenament milloraria la capacitat de la policia per identificar, respondre i denunciar delictes d’odi.

Les agències policials amb polítiques establertes que donen suport a la investigació i l’aplicació dels delictes d’odi tenen més probabilitats de denunciar la investigació de possibles delictes d’odi a la seva jurisdicció.

Al final, el coneixement obtingut de la investigació recolzada pel NIJ sobre la victimització per biaix i els delictes d’odi pot enfortir el reconeixement, la denúncia i la resposta a aquests il·lícits.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français