Cal coordinació i intel·ligència contra el tràfic i el contraban de persones

Experts globals d’uns 70 països es van reunir a finals de setembre d’enguany a Abuja, Nigèria, per forjar un front comú contra els complexos grups internacionals que hi ha al darrere del tràfic de persones i el contraban de migrants.

La 6a Conferència Mundial de la Interpol sobre la lluita contra el tràfic de persones es va dur a terme en cooperació amb l’Agència Nacional per a la Prohibició del Tràfic de Persones, i la Policia i l’Agència d’Immigració de Nigèria.

Amb més de 500 especialistes de l’àmbit policial, els sectors públic i privat i organitzacions no governamentals i internacionals, l’esdeveniment va donar forma a punts de vista globals sobre:

  • les amenaces potencials i les tendències actuals
  • els fluxos financers darrere dels delictes
  • el paper crucial de les associacions intersectorials
  • com superar els obstacles en l’actuació penal
  • l’ús de la tecnologia i les dades en les investigacions

Els grups de tràfic de persones i de contraban de migrants sovint estan connectats a altres formes de delicte, com el blanqueig de capitals, el frau de documents de seguretat, les drogues, el ciberdelicte i el terrorisme.

Les xarxes de delictes organitzats han adoptat la tecnologia i utilitzen internet i els mitjans de comunicació social per atreure clients potencials i anunciar els seus serveis. Són, fonamentalment, venedors dels seus serveis a persones vulnerables.

Durant l’últim any, les operacions liderades per la Interpol, Epervier, Libertad i Sawiyan han portat a rescatar prop de 1.000 víctimes de tràfic de migrants i de contraban de persones. Gràcies a un enfocament coordinat que implica la formació i col·laboració preoperacionals entre les forces policials estatals, les ONG i els serveis socials, aquestes operacions han donat lloc a una capacitat d’investigació policial a llarg termini i a una atenció adequada a les persones rescatades.

Com a plataforma global i neutral per a l’intercanvi d’informació policial, la Interpol ofereix a la policia accés en temps real a bases de dades criminals que contenen milions de registres sobre documents d’identitat, biometria i persones buscades. Les seves notificacions també es poden utilitzar per alertar els països membres sobre fugitius, modus operandi o persones desaparegudes.

A principis d’aquest any, la Global Task Force sobre Tràfic de Persones de la Interpol va rebre el suport dels ministres de seguretat del G7. El grup de treball és la columna vertebral de diverses iniciatives, que ofereixen suport investigador, anàlisi criminal, formació i tallers regionals als països membres de la Interpol.

La Conferència Mundial a Abuja va ser seguida de reunions del Grup d’Experts sobre Tràfic de Persones de la Interpol i la Xarxa Operativa Especialitzada de la Interpol sobre el tràfic il·lícit. Aquests grups operatius tenen un paper fonamental en la creació de xarxes que comparteixen informació específica sobre amenaces, tendències, rutes i modus operandi.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

Clars i ombres en la seguretat ciutadana a l’Amèrica Llatina

Heraldo Muñoz –antic director del Programa de l’ONU per al Desenvolupament (PNUD)– plantejava en un article a El País una paradoxa sobre l’Amèrica Llatina: com explicar l’augment del crim i la violència si la zona va experimentar, entre els anys 2000 i 2010, el període de major creixement econòmic de les darreres quatre dècades?

34_america_llatinaL’Amèrica Llatina no pateix actualment conflictes armats entre estats i s’ha situat amb fermesa en el context internacional. Avança en la reducció dels índexs de pobresa i la desigualtat, en el creixement econòmic i l’estabilitat financera. Això sí, la regió té la pesada càrrega de la violència, amb més de 100.000 homicidis cada any, segons l’Informe sobre desenvolupament humà 2013-2014 del PNUD.

Aquest escenari ve determinat pels homicidis, els feminicidis, els robatoris –sobretot amb violència–, la violència intrafamiliar, els segrestos i el tràfic de persones.

Alguns investigadors socials [1], des de diversos àmbits, han subratllat les que, a parer seu, podrien ser les causes de l’existència d’aquests nivells de violència, entres les quals:

  • La impunitat, sobretot en qüestions tan bàsiques com la resolució i investigació de tota mena de crims comesos
  • La manca d’una educació pública de qualitat i ràtios molt elevades d’abandonament escolar
  • La crisi de la institució familiar
  • El fracàs de la justícia [2]
  • Les presons són escoles de criminalitat, amb assassinats impunes, motins violents i molta corrupció amb connivència dels funcionaris públics
  • La corrupció, la poca presència i la ineficiència de la policia. El crim organitzat té una gran capacitat corruptora i es manifesta en aquells espais on existeix una gran feblesa institucional.
  • El tràfic d’armes: el continent és considerat el lloc on hi ha més armes de tot el món.
  • La cultura de violència i la manca de valors que generin seguretat

Alguns autors també consideren important el factor econòmic, ja que l’Amèrica Llatina no ha estat capaç de crear un nombre suficient d’ocupacions per absorbir en el mercat laboral formal les persones que, any rere any, cerquen feina. Es tracta, doncs, d’un entorn laboral mancat d’equitat per la precarització dels salaris.

Davant d’aquesta situació, s’estan implementant diverses iniciatives en alguns països de la regió. L’Informe sobre desenvolupament humà 2013-2014 del PNUD planteja algunes recomanacions respecte a una Amèrica Llatina segura, que passen per: reduir els delictes i la violència; endegar polítiques públiques orientades a protegir les víctimes més vulnerables; impulsar un creixement inclusiu, equitatiu i de qualitat; disminuir la impunitat enfortint les institucions de seguretat i justícia; augmentar les oportunitats reals de desenvolupament humà per als joves, i atendre i prevenir de manera integral la violència de gènere.

[1] ANGOSO, R. 11 razones de la inseguridad pública en América Latina [consulta: 12 de setembre de 2015].

[2] Segons l’informe del World Justice Project de l’any 2014, sobre 99 països analitzats, només tres països de la regió –Xile, el Perú i l’Uruguai– estan entre els 40 primers del món per la qualitat del seu sistema judicial, i set països del continent, entre els 25 més corruptes del món.

Enllaços d’interès:

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français