Els grups de crim organitzat i les activitats il·legals en l’era de la tecnologia

El 28 de febrer de l’any passat, l’EUROPOL va publicar la vuitena edició del SOCTA (Serious and Organised Crime Threat Assessment), un informe que es va publicar cada any des del 2004 fins al 2009 i cada quatre des de llavors. El document no només descriu, sinó que també anticipa, les principals i emergents amenaces del crim organitzat. En aquesta edició, es destaca el rol de les noves tecnologies en el desenvolupament dels grups de crim organitzat i la capacitat que aquests tenen per adaptar-se a la innovació tecnològica. Els canvis en les estructures i característiques dels mercats criminals i l’esforç dels delinqüents per esquivar les autoritats policials i els canvis de legislació han fet incrementar el comerç de béns i serveis il·legals a través d’internet.

En aquesta última edició del SOCTA, l’EUROPOL identifica les següents activitats criminals com a principals amenaces del crim organitzat:

  • Crims cibernètics
  • Producció, tràfic i distribució de drogues il·legals
  • Tràfic de migrants
  • Crim organitzat contra la propietat
  • Tràfic de persones (per a treball forçat, explotació sexual i tràfic d’infants)

A més, assenyala tres pràctiques il·legals transversals que tenen un impacte important en les activitats criminals de més gravetat, anteriorment esmentades.

  • Delictes financers i blanqueig de capital
  • Falsificació de documentació
  • Comerç en línia de béns i serveis il·legals

L’informe explora també els vincles entre el crim organitzat i el terrorisme i remarca la necessitat de cooperació entre les forces policials dels diferents països de la Unió, tant entre elles com entre elles i l’EUROPOL.

A més, presenta una anàlisi extensa sobre la situació actual dels grups de crim organitzat pel que fa a diversos aspectes i en descriu les tendències. En aquest sentit destaca:

  • Més de 5.000 grups de crim organitzat que operen a escala internacional estan actualment sota investigació a la UE.
  • Aquests grups estan formats per membres de més de 180 nacionalitats diferents. El 60% dels sospitosos d’estar involucrats o pertànyer a grups de crim organitzat són, però, nacionals d’algun dels països de la Unió.
  • La majoria dels grups criminals funcionen amb una estructura jerarquitzada.
  • Entre un 30% i un 40% compten amb una estructura flexible i descentralitzada.
  • Aproximadament un 20% dels grups de crim organitzat es creen amb un únic objectiu concret o per complementar una altra activitat criminal i existeixen tan sols durant un període de temps limitat, després del qual es dissolen.
  • El 76% estan formats per sis membres o més, mentre que el 24% restant són grups de menys de sis persones.
  • 7 de cada 10 de les organitzacions són actives en més de 3 països.
  • El 45% dels grups de crim organitzat es dediquen a més d’una activitat criminal a la vegada. En aquest sentit, l’increment de la demanda de béns i serveis il·lícits durant la crisi migratòria ha afavorit la diversificació de les activitats criminals dutes a terme per una mateixa organització. No és un fet estrany, ja que una gran part dels grups de crim organitzat es caracteritzen per la flexibilitat d’adaptació de les activitats il·legals d’acord amb la demanda del mercat.
  • Ha augmentat el nombre de criminals que actuen de manera individual. Aquests, però, cooperen entre ells per desenvolupar el negoci i maximitzar els beneficis.
  • Més d’un 75% dels grups de crim organitzat es dediquen a la producció, el tràfic i/o la distribució de drogues, la qual cosa fa que aquesta sigui l’activitat criminal en la qual més organitzacions hi estan involucrades. Altres activitats a les quals les organitzacions es dediquen majoritàriament són els crims contra la propietat privada, el tràfic de migrants, el tràfic de persones (per a treball forçat, explotació sexual i tràfic d’infants) i el frau fiscal.
  • Per facilitar les activitats criminals i l’obtenció d’informació, la corrupció mitjançant la infiltració de membres dels grups de crim organitzat tant al sector públic com al privat és una pràctica habitual.

A partir dels resultats obtinguts i les conclusions del SOCTA 2017, el Consell de Justícia i els ministres d’Interior de la Unió Europea traçaran les línies d’investigació i actuació prioritàries per lluitar contra el crim organitzat de cara al segon EU Policy Cycle (2018-2022), un pla establert el 2010 i posat en pràctica 3 anys més tard amb l’objectiu d’assegurar una cooperació efectiva entre els actors involucrats en la lluita contra el crim organitzat als diferents països de la Unió Europea i una actuació dirigida cap a les principals amenaces que afecten la Unió.

Per consultar l’informe sencer: https://www.europol.europa.eu/socta/2017/

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

 

 

Productes farmacèutics il·lícits en línia: riscos innecessaris, beneficis criminals

Amb l’operació Pangea XI d’Interpol, d’una setmana de durada durant el passat mes d’octubre, les autoritats policials, duaneres i reguladores sanitàries de 116 països van actuar contra la venda il·lícita en línia de medicaments i productes mèdics, que va provocar 859 arrestos a tot el món i la requisa de fàrmacs potencialment perillosos per valor de 14 milions de dòlars americans.

Entre els medicaments potencialment perillosos intervinguts durant aquesta operació  hi ha medicació falsa contra el càncer, píndoles de dolor falsificades, xeringues mèdiques inservibles, etc.  Gairebé un milió de paquets van ser inspeccionats, amb 500 tones de productes farmacèutics il·lícits confiscats a tot el món.

Aquests inclouen medicaments antiinflamatoris, analgèsics, píndoles de disfunció erèctil, agents hipnòtics i sedants, esteroides, anabolitzants, pastilles per aprimar i medicaments per tractar el VIH, el Parkinson i la diabetis. També es van confiscar més de 110.000 dispositius mèdics, incloent-hi xeringues, lents de contacte, audiòfons i instruments quirúrgics.

Els criminals també van intentar evadir la detecció de medicaments il·lícits mitjançant l’etiquetatge fals dels enviaments com a productes originals. Per exemple, es van intervenir més de 4 milions de píndoles d’ibuprofèn sense etiquetar a l’Argentina després d’haver estat declarades com a mostra, i al Regne Unit es van recuperar unes 150.000 potents pastilles per dormir en enviaments etiquetats com a roba, roba de llit o menjar.

Els dispositius mèdics falsificats confiscats durant l’operació van incloure 737 instruments de cirurgia cardíaca caducats que es van introduir des de Macedònia.

En l’operació es van tancar 3.671 enllaços web, inclosos llocs web, pàgines de xarxes socials i mercats en línia.

L’operació també va fer difusió sobre els possibles perills associats amb la compra de productes farmacèutics en línia a través de vídeos, fullets, exposicions i xerrades a hospitals i centres educatius.

Interpol va coordinar l’operació amb el suport de l’Organització Mundial de Duanes (WCO), el Fòrum Permanent de Criminalitat Internacional de la Indústria Farmacèutica (PFIPC), el Grup de Treball dels Responsables d’Execució de les Agències de Medicaments (WGEO), Europol, l’Institut de Seguretat Farmacèutica (PSI), així com Twitter, Facebook i companyies de targetes de pagament.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

Tràfic de menors: víctimes i criminals

El passat 18 d’octubre, amb motiu del Dia europeu contra el tràfic de persones, es va presentar un nou informe d’Europol sobre el tràfic de menors amb informació actualitzada d’intel·ligència sobre aquest fenomen criminal.

Per primera vegada en aquest àmbit, l’informe proporciona una visió a fons de les característiques de les xarxes criminals involucrades en un dels crims més sinistres de tots: l’abús de nens vulnerables. A efectes de l’informe, es va utilitzar la intel·ligència operativa a partir de gairebé 600 contribucions que van implicar víctimes de tràfic de persones menors d’edat, les quals van ser comunicades a Europol pels Estats membres entre 2015 i 2017.

A Europa, milers de menors continuen sent objecte de tràfic i explotació per tal de generar beneficis per a les xarxes delictives, que representen més del 20% de totes les víctimes identificades del tràfic segons UNICEF. Europol rep cada cop més informació sobre xarxes de tràfic que operen a través dels Estats membres, aprofitant la vulnerabilitat dels nens, per explotar-los sexualment o abusar-ne a través de l’explotació laboral. Altres grups criminals posen víctimes als carrers per demanar diners, les obliguen a cometre diversos tipus de delictes o les venen a través de xarxes d’adopció il·legals.

Aquestes són algunes de les conclusions de l’Informe de situació sobre xarxes penals relacionades amb el tràfic i l’explotació de víctimes menors d’edat a la Unió Europea:

  • Un dels aspectes més seriosos d’aquest fenomen és el paper de la família, que en alguns casos es dedica directament al tràfic i l’explotació dels seus propis fills. Europol rep notificacions periòdiques dels nens que es venen a les xarxes delictives per part de les seves famílies.
  • Les dones acostumen a tenir un paper clau en el tràfic i l’explotació de menors, molt més que en les xarxes criminals on elles són les víctimes del tràfic d’adults.
  • La majoria dels casos denunciats a Europol impliquen xarxes que acompanyen víctimes menors no comunitàries per tota la ruta des del seu país d’origen fins al lloc d’explotació, sovint amb la participació de xarxes de contraban. El tràfic il·lícit de víctimes menors a través de les fronteres exteriors i als Estats membres sol implicar l’ús de documents de viatge falsificats.
  • Els beneficis criminals es redirigeixen principalment al país d’origen del sospitós, en petites quantitats a través de serveis de transferència de diners i en quantitats més grans utilitzant correus i mules criminals.
  • El tràfic de nens es produeix des de tot el món cap a la UE. La majoria de les xarxes no comunitàries de tràfic de persones van informar Europol que hi participaven grups de criminals organitzats. Per exemple, des de Nigèria enganyaven o forçaven les joves per explotar-les sexualment a Europa.
  • Els nens en migració i menors no acompanyats tenen un risc més elevat de tràfic i explotació. Encara que l’escala de tràfic de menors no acompanyats continua sent desconeguda, se n’espera un augment en el futur.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

 

Cal coordinació i intel·ligència contra el tràfic i el contraban de persones

Experts globals d’uns 70 països es van reunir a finals de setembre d’enguany a Abuja, Nigèria, per forjar un front comú contra els complexos grups internacionals que hi ha al darrere del tràfic de persones i el contraban de migrants.

La 6a Conferència Mundial de la Interpol sobre la lluita contra el tràfic de persones es va dur a terme en cooperació amb l’Agència Nacional per a la Prohibició del Tràfic de Persones, i la Policia i l’Agència d’Immigració de Nigèria.

Amb més de 500 especialistes de l’àmbit policial, els sectors públic i privat i organitzacions no governamentals i internacionals, l’esdeveniment va donar forma a punts de vista globals sobre:

  • les amenaces potencials i les tendències actuals
  • els fluxos financers darrere dels delictes
  • el paper crucial de les associacions intersectorials
  • com superar els obstacles en l’actuació penal
  • l’ús de la tecnologia i les dades en les investigacions

Els grups de tràfic de persones i de contraban de migrants sovint estan connectats a altres formes de delicte, com el blanqueig de capitals, el frau de documents de seguretat, les drogues, el ciberdelicte i el terrorisme.

Les xarxes de delictes organitzats han adoptat la tecnologia i utilitzen internet i els mitjans de comunicació social per atreure clients potencials i anunciar els seus serveis. Són, fonamentalment, venedors dels seus serveis a persones vulnerables.

Durant l’últim any, les operacions liderades per la Interpol, Epervier, Libertad i Sawiyan han portat a rescatar prop de 1.000 víctimes de tràfic de migrants i de contraban de persones. Gràcies a un enfocament coordinat que implica la formació i col·laboració preoperacionals entre les forces policials estatals, les ONG i els serveis socials, aquestes operacions han donat lloc a una capacitat d’investigació policial a llarg termini i a una atenció adequada a les persones rescatades.

Com a plataforma global i neutral per a l’intercanvi d’informació policial, la Interpol ofereix a la policia accés en temps real a bases de dades criminals que contenen milions de registres sobre documents d’identitat, biometria i persones buscades. Les seves notificacions també es poden utilitzar per alertar els països membres sobre fugitius, modus operandi o persones desaparegudes.

A principis d’aquest any, la Global Task Force sobre Tràfic de Persones de la Interpol va rebre el suport dels ministres de seguretat del G7. El grup de treball és la columna vertebral de diverses iniciatives, que ofereixen suport investigador, anàlisi criminal, formació i tallers regionals als països membres de la Interpol.

La Conferència Mundial a Abuja va ser seguida de reunions del Grup d’Experts sobre Tràfic de Persones de la Interpol i la Xarxa Operativa Especialitzada de la Interpol sobre el tràfic il·lícit. Aquests grups operatius tenen un paper fonamental en la creació de xarxes que comparteixen informació específica sobre amenaces, tendències, rutes i modus operandi.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

Clars i ombres en la seguretat ciutadana a l’Amèrica Llatina

Heraldo Muñoz –antic director del Programa de l’ONU per al Desenvolupament (PNUD)– plantejava en un article a El País una paradoxa sobre l’Amèrica Llatina: com explicar l’augment del crim i la violència si la zona va experimentar, entre els anys 2000 i 2010, el període de major creixement econòmic de les darreres quatre dècades?

34_america_llatinaL’Amèrica Llatina no pateix actualment conflictes armats entre estats i s’ha situat amb fermesa en el context internacional. Avança en la reducció dels índexs de pobresa i la desigualtat, en el creixement econòmic i l’estabilitat financera. Això sí, la regió té la pesada càrrega de la violència, amb més de 100.000 homicidis cada any, segons l’Informe sobre desenvolupament humà 2013-2014 del PNUD.

Aquest escenari ve determinat pels homicidis, els feminicidis, els robatoris –sobretot amb violència–, la violència intrafamiliar, els segrestos i el tràfic de persones.

Alguns investigadors socials [1], des de diversos àmbits, han subratllat les que, a parer seu, podrien ser les causes de l’existència d’aquests nivells de violència, entres les quals:

  • La impunitat, sobretot en qüestions tan bàsiques com la resolució i investigació de tota mena de crims comesos
  • La manca d’una educació pública de qualitat i ràtios molt elevades d’abandonament escolar
  • La crisi de la institució familiar
  • El fracàs de la justícia [2]
  • Les presons són escoles de criminalitat, amb assassinats impunes, motins violents i molta corrupció amb connivència dels funcionaris públics
  • La corrupció, la poca presència i la ineficiència de la policia. El crim organitzat té una gran capacitat corruptora i es manifesta en aquells espais on existeix una gran feblesa institucional.
  • El tràfic d’armes: el continent és considerat el lloc on hi ha més armes de tot el món.
  • La cultura de violència i la manca de valors que generin seguretat

Alguns autors també consideren important el factor econòmic, ja que l’Amèrica Llatina no ha estat capaç de crear un nombre suficient d’ocupacions per absorbir en el mercat laboral formal les persones que, any rere any, cerquen feina. Es tracta, doncs, d’un entorn laboral mancat d’equitat per la precarització dels salaris.

Davant d’aquesta situació, s’estan implementant diverses iniciatives en alguns països de la regió. L’Informe sobre desenvolupament humà 2013-2014 del PNUD planteja algunes recomanacions respecte a una Amèrica Llatina segura, que passen per: reduir els delictes i la violència; endegar polítiques públiques orientades a protegir les víctimes més vulnerables; impulsar un creixement inclusiu, equitatiu i de qualitat; disminuir la impunitat enfortint les institucions de seguretat i justícia; augmentar les oportunitats reals de desenvolupament humà per als joves, i atendre i prevenir de manera integral la violència de gènere.

[1] ANGOSO, R. 11 razones de la inseguridad pública en América Latina [consulta: 12 de setembre de 2015].

[2] Segons l’informe del World Justice Project de l’any 2014, sobre 99 països analitzats, només tres països de la regió –Xile, el Perú i l’Uruguai– estan entre els 40 primers del món per la qualitat del seu sistema judicial, i set països del continent, entre els 25 més corruptes del món.

Enllaços d’interès:

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français