Etiqueta: Crim organitzat

Cop a la producció de tabac falsificat a Eslovènia que inundava el mercat francès

Notes de seguretatDeixa un comentari

Una línia de producció de tabac que ha emplenat el mercat francès amb milions de cigarretes falsificades ha estat desmantellada a Eslovènia com a resultat d’una complexa investigació entre les autoritats franceses i eslovenes, amb el suport d’Europol.

Iniciada a l’octubre de l’any 2020, la investigació es va centrar en un grup de crim organitzat involucrat en la producció i distribució il·lícita de tabac. Després de dos exitosos dies d’acció a França els mesos d’abril i maig de 2021 contra els delinqüents involucrats en la distribució d’aquestes cigarretes falsificades, les autoritats eslovenes van iniciar una investigació amb l’objectiu de detenir els sospitosos responsables de la producció d’aquests productes il·legals.

Després de diverses reunions de coordinació entre les autoritats judicials i policials franceses i eslovenes, amb la supervisió d’Eurojust i Europol, es va acordar organitzar un dia d’acció a Eslovènia.

Durant el 25 de gener de 2022, més de cent agents de la Policia Nacional d’Eslovènia (Policija) i l’Administració Financera (Finančna Uprava) van escorcollar onze habitatges, inclosos locals industrials i residències privades. Van ser assistits sobre el terreny per agents de la Gendarmeria francesa (Gendarmerie Nationale), així com per magistrats francesos del Tribunal Especialitzat Interregional de Burdeus (JIRS) i agents d’Europol.

Aquesta acció va fer possible trobar diferents indrets de producció establerts en magatzems ubicats en àrees allunyades d’Eslovènia. En total es van intervenir més de 26 tones de tabac, així com 29 milions de filtres, diverses màquines destinades a la fabricació de tabac i deu tones de papers impresos per a embalatge. La quantitat de cigarretes que s’haurien pogut fabricar amb la mercaderia intervinguda hauria tingut un valor de 13 milions d’euros en el mercat francès.

Anteriorment, el novembre del 2021, l’Administració Financera d’Eslovènia havia intervingut en la mateixa investigació unes 12 tones addicionals de picadura de tabac.

Dos líders de la xarxa delictiva a càrrec de la fabricació de cigarretes van ser detinguts en virtut d’ordres de detenció europees, un a Croàcia i un altre a Eslovènia.

El Centre Europeu de Delictes Econòmics i Financers (EFECC) d’Europol va donar suport a la investigació proporcionant la seva plataforma de comunicació segura i facilitant la cooperació internacional entre França, Eslovènia i altres estats membres, fent comprovacions encreuades i proporcionant suport analític i experiència operativa. Un dels seus experts va ser enviat a Maribor – Eslovènia– per ajudar les autoritats nacionals el mateix dia de l’acció policial.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

Vint-i-nou detinguts a Albània, Grècia i Itàlia pel tràfic de més de 1.100 migrants en iots

Notes de seguretatDeixa un comentari

La xarxa criminal, activa al llarg de la zona de la Mediterrània oriental, va obtenir diversos centenars de milions d’euros en beneficis il·legals.  

La investigació que va implicar la Policia Criminal albanesa (Policia e Shtetit), la Policia Hel·lènica (Ελληνική Αστυνομία) i el Cos Financer italià (Guardia di Finanza), i amb el suport d’Europol i Eurojust, va provocar el desmantellament d’un important grup de crim organitzat implicat en tràfic de migrants. L’operació es va dur a terme sota la direcció de les autoritats judicials albaneses, gregues i italianes.

La jornada d’acció del 19 de gener del 2022 va tenir com a resultat:

• 28 escorcolls de cases (15 a Albània, 2 a Grècia i 11 a Itàlia)

• 29 detencions (18 a Albània, 1 a Grècia i 10 a Itàlia)

Les autoritats creuen que els sospitosos, principalment d’origen iraquià i sirià, formen part d’una xarxa criminal d’uns 80 membres que suposadament és responsable d’almenys 30 operacions de contraban marítim. El grup criminal va portar a terme activitats de tràfic de migrants des de Turquia fins a la costa de Salento d’Itàlia passant per Albània i Grècia, i després cap a altres països de la UE.

La investigació va començar amb la detecció d’una operació de contraban en curs, que va permetre el rescat amb èxit dels migrants transportats i la detenció de vuit contrabandistes.

Les xarxes criminals utilitzaven principalment rutes marítimes per al trasllat de migrants des de Turquia, a través de la carretera de la Mediterrània oriental, a les seves destinacions finals de la UE. Els trasllats marítims es feien amb embarcacions d’esbarjo, principalment iots, adquirits o llogats per la xarxa criminal i patronades per mariners novells contractats expressament per la xarxa. Per rebre pagaments dels migrants, els sospitosos van utilitzar serveis informals de transferència de diners com el sistema hawala, amb uns beneficis il·legals estimats en diversos centenars de milions d’euros.

Europol va donar suport a aquesta investigació durant més de 18 mesos, facilitant l’intercanvi segur d’informació i l’organització de reunions operatives entre els investigadors, i també proporcionant als col·laboradors paquets periòdics d’anàlisi d’intel·ligència. Durant el dia de l’acció, Europol va desplegar dos experts a Albània, un a Itàlia i un a Grècia per ajudar a comprovar la informació operativa amb les bases de dades d’Europol i per donar suport tècnic a l’extracció de dades i l’anàlisi de proves digitals. A més, Europol va facilitar l’intercanvi d’investigadors per garantir un suport tàctic efectiu a l’operació durant la seva última fase i el dia de l’acció.

A posteriori, també es duen a terme més activitats operatives a escala internacional, destinades a descobrir la ubicació i les identitats de sospitosos addicionals implicats en la xarxa criminal.

Per facilitar la cooperació judicial, el gener del 2021 Eurojust va crear un Equip d’Investigació Conjunt (JIT) entre Albània, Grècia, Itàlia i Europol. Eurojust va establir un centre de coordinació durant la jornada d’acció i va oferir suport judicial transfronterer a través dels països italià i grec. Eurojust va facilitar i donar suport a l’intercanvi d’informació entre els socis del JIT i Europol, i va promoure cinc reunions de coordinació.

Autoritats policials participants:

– Policia Criminal Albanesa

– Policia hel·lènica – Divisió d’estrangeria d’Àtica

– Cos Financer italià (Guardia di Finanza)

– Grup d’Investigació del Crim Organitzat (GICO) de Lecce 

– Servei Central d’Investigació del Crim Organitzat (SCICO)

Autoritats judicials participants:

– Direcció de Districte Antimàfia de la Fiscalia de Lecce a Itàlia

– Fiscalia General del Tribunal d’Apel·lació d’Atenes

– Fiscalia Especial Anticorrupció i Crim Organitzat de Tirana (SPAK)

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

El Consell Europeu estableix 10 prioritats en la lluita contra el crim organitzat per als propers 4 anys

Notes de seguretatDeixa un comentari

El Consell Europeu ha adoptat una sèrie de conclusions que estableixen les prioritats de la Unió Europea per al període 2022-2025 per a la lluita contra la delinqüència greu i organitzada a través de la plataforma europea multidisciplinària contra les amenaces criminals (EMPACT). Dins del marc EMPACT, els estats membres de la Unió, les policies i altres agents col·laboraran estretament per fer front a aquestes amenaces criminals, utilitzant eines com la formació policial i accions operatives conjuntes per desmantellar les xarxes criminals, les seves estructures i els seus models de negoci.

Sobre la base de l’avaluació de l’amenaça de la delinqüència greu i organitzada de la UE del 2021, presentada per l’Europol, els estats membres han identificat deu prioritats de la delinqüència:

1. Xarxes criminals d’alt risc: Identificar i desmantellar les xarxes criminals d’alt risc actives a la UE, fent èmfasi especialment en aquelles que utilitzen corrupció, violència, armes de foc i blanqueig de diners mitjançant sistemes financers subterranis paral·lels.

2. Ciberatacs: Neutralitzar els delinqüents criminals que orquestren ciberatacs, en particular aquells que ofereixen serveis criminals especialitzats en línia.

3. Tràfic d’éssers humans: Investigar les xarxes criminals dedicades al tràfic d’éssers humans, amb especial atenció a aquelles que exploten menors, aquelles que utilitzen la violència contra les víctimes i les seves famílies o amenacen amb violència, i les que recluten i anuncien víctimes en línia.

4. Explotació sexual infantil: Combatre l’abús infantil en línia i fora de línia, incloses la producció i la difusió de material d’abús infantil, així com l’explotació sexual infantil en línia.

5. Contraban de migrants: Lluitar contra les xarxes criminals implicades en el contraban de migrants, en particular aquelles que proporcionen serveis de facilitació al llarg de les principals rutes migratòries.

6. Tràfic de drogues: Identificar i orientar les xarxes  criminals implicades en el tràfic de drogues, inclòs el tràfic i distribució de cànnabis, cocaïna, heroïna, drogues sintètiques i noves substàncies psicoactives.

7. Fraus, delictes econòmics i financers: Investigar els delinqüents que cometen fraus, delictes econòmics i financers, frau en línia, frau d’impostos especials, delictes contra la propietat intel·lectual, falsificació de béns i monedes, finances penals i blanqueig de diners.

8. Delictes contra la propietat organitzada: Pertorbar les xarxes criminals implicades en la delinqüència contra la propietat organitzada, amb especial atenció als robatoris organitzats, robatoris, la delinqüència amb vehicles de motor i el comerç il·legal de béns culturals.

9. Delictes ambientals: Combatre les xarxes criminals implicades en totes les formes de delictes ambientals i, en particular, aquelles amb capacitat per infiltrar-se en estructures comercials legals o crear empreses pròpies per facilitar els seus delictes.

10. Tràfic d’armes de foc: Detenció dels delinqüents implicats en el tràfic, distribució i ús il·lícit d’armes de foc.

A més d’aquestes prioritats, la producció i subministrament de documents falsos i fraudulents s’abordarà com un objectiu estratègic horitzontal comú, ja que és un factor clau per a molts delictes.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

Efectes del coronavirus sobre el crim organitzat a Amèrica Llatina

Notes de seguretatDeixa un comentari

354.- imagesEls grups criminals d’Amèrica Llatina han hagut de fer diferents tipus de canvis interns a causa de la pandèmia del coronavirus. Aquests ajustaments obeeixen a la voluntat de mantenir els seus negocis il·lícits malgrat les contrarietats: tràfic de drogues i béns, extorsions o control del pas de migrants per les fronteres. Aquestes activitats s’han tornat més difícils a causa de l’augment dels controls policials i la manca d’activitat humana.

D’aquesta manera, s’ha generat una situació que ha provocat que el crim organitzat hagi explorat altres terrenys, com per exemple la ciberdelinqüència o el robatori d’equipaments mèdics. Tot seguit s’esmenten diverses dinàmiques que han adoptat els grups de crim organitzat a Amèrica Llatina:

Més capital social per als delinqüents. Situacions com les creades per les bandes MS13 i Barrio18 a El Salvador o el càrtel de Jalisco a Mèxic, en què els delinqüents han suplantat el rol de l’Estat. El confinament els ha permès consolidar el seu control, guanyar-se la ciutadania i refermar el seu suport.

Sorgiment de nous mercats negres d’equipaments mèdics i medicaments. Diversos països del continent pateixen un actiu mercat negre de medicaments, i amb la pandèmia han augmentat els robatoris de subministraments mèdics com ara mascaretes, desinfectants de mans o fins i tot kits de detecció del coronavirus.

Hi ha una manca de control en la cadena de subministraments en l’àmbit mèdic que permet que els productes siguin fàcilment robats.

Augment de la corrupció. Els sistemes de salut han estat objectiu de la corrupció des de fa anys. La situació actual fa que funcionaris corruptes aprofitin la pandèmia com una altra forma d’omplir-se les butxaques.

Increment de la ciberdelinqüència. Els delinqüents i hackers estarien aprofitant l’augment de l’activitat en línia dels ciutadans, empreses i organismes governamentals. Els tres principals països llatinoamericans quant a autoria de programes maliciosos i llançament de ciberatacs serien Brasil, Mèxic i Colòmbia.

També s’ha detectat un augment del blanqueig de diners a través de criptomonedes per part del crim organitzat.

Disminució del tràfic d’éssers humans. L’enduriment del control de les fronteres des que es va expandir la pandèmia per Amèrica Llatina ha fet minvar aquesta activitat als grups de crim organitzat. A part, els preus que cobren els anomenats “coyotes” –traficants d’éssers humans– han anat augmentant a mesura que s’endurien les condicions de pas per les diverses fronteres. No es preveu que es flexibilitzin aquestes quotes a curt termini.

Menys substàncies il·lícites i a preus més alts. Les bandes de narcotraficants se les han de veure amb les restriccions al transport i amb l’increment de les patrulles per fer complir les quarantenes. A més, com que s’han tancat moltes fronteres i la policia està controlant els vehicles, els traficants tenen més dificultats per moure els seus productes.

Aquesta situació ha arribat a impactar a l’alça els preus de les substàncies fins i tot a les ciutats dels EUA.

Inicio

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

Punts calents del crim organitzat a l’oest dels Balcans

Notes de seguretatDeixa un comentari

Un informe publicat el mes de maig de 2019 per The Global Initiative Against Transnational Organized Crime, un observatori civil per combatre el crim organitzat al sud-est d’Europa,[1] analitza de manera prou exhaustiva la realitat de la delinqüència organitzada a l’oest dels Balcans i intenta detectar-ne els clústers o punts calents.

L’informe parteix de la base que hi ha tres factors fonamentals que afavoreixen aquest tipus de delinqüència:

  1. La vulnerabilitat econòmica. Molt alta a la zona, amb grups de població amb un atur superior al 50%.
  2. Sistemes polítics febles o fraccionats i incomunicats. La successió dels greus i violents conflictes que es van donar en aquella regió van comportar que la xarxa institucional creada amb el suport (imposició en alguns casos) internacional no tingui la força ni l’autoritat necessàries per garantir nivells acceptables d’estat de dret. D’altra banda, els diversos organigrames institucionals no es relacionen adequadament (ni col·laboren) entre ells. En són exemples clars les policies de les repúbliques de Bòsnia i Hercegovina, les institucions serbo-kosovars i les albano-kosovars i molt clarament les institucions de Sèrbia i les kosovars. Aquest fet comporta que no hi ha poders sòlids consolidats en àmplies àrees territorials. Aquest factor i l’anterior faciliten els vincles entre els negocis, la criminalitat i el poder polític.
  3. La ubicació geogràfica. Aquesta ubicació cal entendre-la en dos sentits:
    • En relació amb les estructures viàries i de comunicació. Les ciutats situades en encreuaments d’autopistes o carreteres importants, així com nusos ferroviaris, permeten una circulació més fluïda i fàcil dels productes objecte de l’activitat de la criminalitat organitzada.
    • En relació amb la proximitat o llunyania de zones per on es troben productes tradicionalment destinats a les activitats de la delinqüència internacional. En aquest cas, la regió està en la ruta de l’heroïna entre Afganistan i Europa Occidental, així com constitueix un bon punt d’entrada a aquesta darrera de persones que fugen de les misèries i les guerres de l’Àfrica i de l’Orient Mitjà i d’armes que posen en el mercat aquests conflictes.

A partir d’aquests factors, l’informe acaba ubicant ciutats i regions que no només tenen moltes possibilitats de convertir-se en punts calents del crim organitzat, sinó que han comprovat que realment ho són a la pràctica.

Els llocs concrets que identifica l’informe, són, entre d’altres:

  • Subotica (Sèrbia): tràfic de drogues i tabac (abans de la construcció del mur per part d’Hongria també tràfic d’éssers humans).
  • Vršac (Sèrbia): tràfic de tabac i heroïna.
  • Tuzla (Bòsnia i Hercegovina). Tràfic de persones, bestiar, fusta, drogues, cotxes, i diners i roba falsificats.
  • Regió de Trebinje (Bòsnia i Hercegovina). Tràfic de drogues, tabac i persones.
  • Rožaje i voltants (Montenegro). Tràfic de drogues, persones, tabac, medicaments i armes.
  • Kula (entre Kosovo i Montenegro). Tràfic de tabac i drogues.
  • Durrës (Albània). És el port més gran del país i principal port d’entrada per a mercaderies que venen de Llatinoamèrica. Per això té un paper rellevant en la importació de cocaïna provinent de Colòmbia.
  • Vlorë (Albània). Segon port del país, punt de sortida per al cànnabis de producció nacional i de nombrosos delinqüents que es desplacen cap a Itàlia i Espanya.
  • Ports de Bar, Budva i Kotor (Montenegro). Són ports famosos per l’entrada de cocaïna, tot i que també s’hi produeix, per exemple, contraban de tabac. Han experimentat recentment una guerra a mort entre bandes de narcotraficants, que ha causat moltes víctimes.
  • Sarajevo i regió limítrof (Bòsnia i Hercegovina). Gran rellevància del robatori i tràfic de vehicles. Manifesta ineficàcia de la policia en la detenció dels autors d’aquests delictes.
  • Pristina (Kosovo). Tràfic de drogues i falsificació organitzada de títols de propietat pública.
  • Skopje (Macedònia). Nucli crucial en el tràfic de drogues tant nord-sud com est-oest.

L’informe conclou afirmant que aquesta regió és víctima de la seva pròpia ubicació demogràfica així com de la inestabilitat política i econòmica. Els autors de l’informe, però, semblen detectar entre la població un cert cansament de la corrupció i el crim organitzat que ja ha provocat protestes públiques amb una certa virulència.

[1] Vid. https://globalinitiative.net/wp-content/uploads/2019/05/Hotspots-Report-English-13Jun1110-Web.pdf

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

Mèxic aprova el projecte d’Estratègia Nacional de Seguretat Pública

Notes de seguretatDeixa un comentari

Mexico DFL’Estratègia va ser presentada pel titular de la Secretaria de Seguretat i Protecció Ciutadana, Alfonso Durazo, que va tenir la responsabilitat de presentar per primera vegada al Senat de la República el document que conté les mesures que prendrà el Govern federal per garantir la seguretat dels mexicans.

El document estableix que l’objectiu de l’Estratègia és atacar l’origen estructural de la delinqüència, el crim organitzat, la violència i, en general, tots els aspectes que puguin suposar un risc per a la seguretat pública.

Aquesta Estratègia pretén alinear els esforços en matèria de seguretat i estableix que es farà ús de la força legítima de l’Estat en un marc de legalitat, principis democràtics i de respecte als drets humans.

L’Estratègia consisteix en vuit eixos d’acció, que inclouen el combat a la corrupció, la promoció dels drets humans o reformular el debat contra les drogues, tot considerant-ne la legalització d’algunes.

També preveu un enfocament social i de pacificació del país, amb la creació d’un Consell de Construcció de la Pau, per treballar al voltant d’aquesta temàtica. Entre altres accions, també planteja la recuperació i dignificació dels centres penitenciaris del país.

L’Estratègia en l’àmbit de la Seguretat Pública i Seguretat Nacional preveu la dignificació i millora dels cossos de seguretat per reforçar la coordinació estats-municipis, juntament amb la conformació i l’ús de la Guàrdia Nacional amb una concepció de comandament civil adscrita a la Secretaria de Seguretat i Protecció Ciutadana. Aquesta podrà reforçar l’atenció en aquells municipis que presentin situacions de violència o risc imminent.

Amb l’oposició dels senadors del PAN i el PRI, el dictamen aprovat per majoria planteja que la violència política i social només es resoldrà a través del diàleg, la racionalitat, la transparència i amb decisions públiques que responguin a les demandes socials.

A més, reconeix que l’emergència que viu el país requereix el compromís i la responsabilitat de l’Estat mexicà, amb la participació i coordinació dels tres nivells i poders del Govern.

Es planteja comptar també amb una millor coordinació institucional entre els responsables d’aplicar-la, imposant ordre en el Govern per acabar amb la corrupció, la impunitat i el tràfic d’influències.

També es preveuen millores en l’àmbit de la protecció civil, en què s’executaran accions de recuperació i suport a la població en situacions de desastre, i es potenciarà l’àmbit de la intel·ligència, cercant preservar la cohesió social i enfortir les institucions de govern.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

 

El rol del crim organitzat en els conflictes contemporanis

Notes de seguretatDeixa un comentari

Des de l’inici de la primera dècada del segle XXI, els vincles entre els conflictes armats i el crim organitzat són més evidents. Aquest és present en tots els estadis dels conflictes armats contemporanis, i en fa augmentar la violència i en dificulta la resolució. Diversos tipus de negocis criminals són una font de finançament importantíssima per als grups armats participants en conflictes, sobretot grups no estatals. Els principals negocis criminals que contribueixen al finançament de grups armats són les diferents activitats relacionades amb l’explotació de recursos naturals, el tràfic de drogues, el tràfic de béns culturals i de persones, entre d’altres.

El passat setembre de 2018, la plataforma amb seu a Ginebra Global Initiative against Transnational Crime va publicar un estudi en el qual analitzava aquesta relació entre el crim organitzat i els conflictes actuals. En aquest, s’indica com en general les missions pacificadores i els desplegaments impulsats pel Consell de Seguretat de les Nacions Unides no només no han tingut en compte el rol que té el tràfic de béns i serveis il·legals en un conflicte armat sinó que en alguns casos involuntàriament han contribuït a la proliferació dels negocis il·lícits, a través de la cooperació amb grups criminals, per assolir la pau i acceptant la seva participació i influència en els nous governs i estructures institucionals emergents del conflicte, així com també fent augmentar la demanda de productes i activitats il·legals.

El document subratlla la importància de posar el focus en les dinàmiques i els interessos que hi ha darrere dels negocis criminals a l’hora de dissenyar estratègies de pacificació, així com la importància de la reinserció de combatents en la societat civil per evitar que aquests continuïn estant relacionats amb activitats criminals i, per tant, assegurar l’estabilitat. Ara per ara hi ha dues missions de les Nacions Unides desplegades, que tenen el focus posat en les dinàmiques del crim organitzat i el seu rol en el conflicte armat en qüestió: la Missió Multidimensional Integrada d’Estabilització de les Nacions Unides a Mali (MINUSMA) i la Missió de les Nacions Unides a la República Democràtica del Congo (MONUSCO). Ambdues missions han reafirmat la idea que els vincles entre els conflictes en aquests dos països i a tota la regió en general amb el crim organitzat és evident.

Tot i la clara necessitat, el consens per integrar accions per combatre el crim en les accions pacificadores per part de les Nacions Unides ha estat limitat, en gran mesura per la falta de coordinació entre les forces pacificadores i les de justícia criminal de les NU. La necessitat d’aprovació de les accions de les NU per part dels governs dels països on tenen lloc en dificulta encara més la implementació i la bona coordinació. En molts casos aquestes accions van dirigides a impedir l’accés als recursos naturals que podrien ser explotats il·legalment als grups violents, obviant el fet que en alguns casos són els actors polítics més importants els que tenen el control del tràfic de productes i serveis il·legals.

L’estudi denota un augment en el nombre de resolucions del Consell de Seguretat de les NU relacionades amb el crim organitzat. Entre el període comprès entre el 2012 i el 2017, més del 60 % de les resolucions estaven relacionades amb el crim organitzat, una quantitat elevada si ho comparem amb les resolucions que tenien a veure amb temes de terrorisme, aproximadament la meitat. Així, tot i que el terrorisme sigui considerat una de les principals amenaces a la seguretat global, per no dir la principal, l’impacte del crim organitzat és més gran. Per posar un exemple quantitatiu, el 2015 hi va haver 328 morts relacionades amb el terrorisme, mentre que per causes d’activitat criminal n’hi van haver 256.500.

El document també determina que alguns conflictes s’associen a una activitat criminal concreta, com pot ser el cas de Somàlia i la pirateria o Líbia i el tràfic de persones i migrants, tot i que en la gran majoria de conflictes trobem dinàmiques de diverses activitats criminals, com en el cas de l’Afganistan, el Sudan i el Sudan del Sud, els conflictes del Sahel, Mali, la República Democràtica del Congo, etc. El que està clar és que el crim organitzat (tràfic d’armes, de drogues, segrestos, delictes financers, tràfic de persones i de fauna salvatge) s’ha convertit en un component importantíssim de tots els conflictes actuals, i que bona part de la violència resultant d’aquestes activitats il·legals té relació amb la confrontació pel control de les principals fonts de recursos i les rutes de tràfic més importants.

Les dinàmiques d’aquestes activitats són diferents en cada context, però com a marc general la manca d’unes institucions efectives propicia el desenvolupament i la continuïtat de negocis criminals com a activitats econòmiques clau. Aquestes activitats, a més, s’estan diversificant cada vegada més.

Els primers passos que l’informe proposa per reduir la possibilitat que les operacions de pau contribueixin a l’aparició d’activitats criminals són:

  • Augment de la dotació de recursos als cossos que s’encarreguen d’analitzar els mercats criminals i els vincles d’aquests amb els conflictes armats.
  • L’anàlisi de la situació econòmica, política i social dels actors que controlen els recursos naturals i les rutes de tràfic i les motivacions econòmiques d’aquests.
  • L’anàlisi de les dinàmiques d’aquests mercats.
  • L’obtenció del control de punts estratègics clau com poden ser les fonts de recursos naturals de la República Democràtica del Congo, les mines d’or de la República Centreafricana, i els ports a la costa de Líbia.
  • Establiment d’un mecanisme de les Nacions Unides comparable amb l’Estratègia Global de les Nacions Unides contra el Terrorisme per fer front al crim organitzat.

Podeu consultar l’informe sencer a l’enllaç següent: https://globalinitiative.net/wp-content/uploads/2018/09/TGIATOC-UNSC-Policy-Note-1962-web.pdf

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

 

Frenant el tràfic il·lícit de mercuri i d’or a l’oest d’Àfrica

Notes de seguretatDeixa un comentari

A l’agost del 2017 es va fer efectiva la Convenció de Minamata sobre la utilització del mercuri. Un element que causa grans impactes a escala mundial i concretament en 15 estats de l’oest d’Àfrica. En la Convenció, els estats van acordar reduir, i si era possible eliminar, l’ús del mercuri i els seus derivats, i també les emissions d’aquest provocades sobretot en el camp de la mineria. Durant el procés d’extracció de l’or a la regió, s’utilitzen tècniques molt senzilles i de poca inversió econòmica. El mercuri s’usa sovint per separar el metall del mineral i generalment aquelles persones que tracten amb aquest element estan exposades a tenir problemes de salut com ara intoxicacions i cremades. L’oest d’Àfrica és una de les zones més riques en dipòsits d’or, i el mercuri té un paper essencial en aquesta activitat, ja que 2-3 milions de miners artesans l’utilitzen per extreure or, i la venda d’aquest suposa grans ingressos per a les economies del país. La majoria dels països que formen part de la regió de l’oest d’Àfrica han signat i ratificat aquesta Convenció.

Curbing Illicit Mercury and Gold Flows in West AfricaUn estudi publicat per Global Iniciative against transnational organized crime subratlla que l’ús del mercuri i les seves emissions tenen conseqüències negatives per als països africans implicats. Gairebé tot el mercuri és exportat de l’oest d’Àfrica. Encara que molt producte és importat de manera legal, hi ha molt comerç informal, no registrat i clandestí, el qual va en augment. Per donar un exemple, nacionals de Burkina Faso es consideren responsables de la majoria de comerç il·legal de mercuri de la regió i països com Costa d’Ivori, Ghana o Senegal en són els principals consumidors. Dades sobre les importacions de mercuri estan per sota de les dades estimades del consum de mercuri. És a dir, que la majoria de fluxos de mercuri són il·lícits. Així que si se subministren quantitats de mercuri s’asseguren també els fluxos d’or. D’aquesta manera, les cadenes de subministrament tant d’or com de mercuri creen un cercle fort que és molt difícil de trencar.

Els països d’ECOWAS (la Comunitat Econòmica dels Estats d’Àfrica Occidental) recalquen la necessitat d’incloure diferents institucions i actors governamentals per discutir mesures per coordinar els fluxos de mercuri i combatre els fluxos il·legals. Togo, per exemple, destaca la necessitat de millorar la cooperació entre països. Des de l’estudi de Global Iniciative proposen les recomanacions següents:

  • Millorar el coneixement sobre fluxos de mercuri.
  • Estandarditzar marcs reguladors específics de mercuri.
  • Incentiu per a aquells miners que extreuen or sense l’ús de mercuri.
  • Centrar els esforços regionals en els hubs de les línies de subministrament.
  • Harmonitzar els règims d’exportació d’or.
  • Enfortir la supervisió reguladora de les importacions de l’or en hubs finals de destí.

Enllaços d’interès:

http://globalinitiative.net/gold_mercury_ecowas/

https://www.verite.org/wp-content/uploads/2018/01/SSA-Verite-Commodity-Report-Gold.pdf

https://ige.org/archivos/IGE/mercurio_en_la_Mineria_de_Au.pdf

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

Els EU Policy Cycle: un mecanisme europeu per fer front comú contra el crim organitzat

Notes de seguretatDeixa un comentari

El 2010, la Unió Europea va establir un cicle de quatre anys per desenvolupar unes polítiques determinades en matèria de crim organitzat internacional i les amenaces que aquest presenta per als diferents estats i ciutadans europeus. L’objectiu d’aquests cicles és assegurar la cooperació dels diferents actors involucrats per aconseguir una actuació coherent i coordinada davant amenaces del crim organitzat a les quals ha de fer front la Unió Europea. L’1 de gener d’aquest any va començar el segon cicle, que va succeir el primer (2014-2017), i que acabarà l’any 2021.

El passat 5 de juny, durant el Consell de Justícia i Interior del Consell de la Unió Europea, celebrat a Luxemburg, els ministres d’Interior i Justícia dels diferents països de la Unió i/o els representants permanents d’aquests al Consell van revisar i avaluar l’impacte del primer cicle (2014-2017), a més de tractar temes com la política d’obtenció de visats, la política migratòria i el sistema europeu d’asil. Els participants al Consell van coincidir a afirmar l’èxit del projecte dels Policy Cycles com a eina de cooperació entre estats europeus per combatre el crim organitzat i el valor afegit que aquest aporta.

A més, es van determinar diferents aspectes en els quals calia centrar el focus i seguir-hi treballant:

  • Enfortir la coordinació dels organismes a escala nacional
  • Donar a conèixer l’EU Policy Cycle a les autoritats competents
  • Promoure el coneixement del projecte a l’exterior
  • Promoure el compromís dels òrgans de la Unió Europea en el projecte
  • Desenvolupar noves solucions més enllà de l’aplicació tradicional de la llei per fer front a les prioritats i les necessitats de la Unió

Les àrees en les quals se centrarà el cicle 2018-2021 són aquelles adoptades com a prioritàries al Consell de la Unió Europea el maig de l’any passat, basades en les recomanacions del SOCTA (Serious and Organised Crime Threat Assessment):

  • Cibercrim
  • Tràfic de drogues
  • Tràfic d’immigració il·legal
  • Crim organitzat contra la propietat
  • Frau intracomunitari d’operador desconegut
  • Crims mediambientals
  • Blanqueig de capital i crim financer
  • Falsificació de documentació

A partir de les línies d’actuació i les prioritats adoptades, l’EUROPOL dissenya els plans estratègics (MASP – Multi Annual Strategic Action Plans) que defineixen els objectius concrets per combatre cada amenaça. Un cop definits els plans, els diferents projectes de l’EMPACT (European Multidisciplinary Platform Against Criminal Threats) estableixen els plans d’acció (OAP – Operational Action Plans). Per cada àrea prioritària es dissenya un OAP diferent que serà implementat de forma coordinada per part dels diferents Estats i les organitzacions de la Unió. El quart i últim pas del cicle és la revisió i la valoració de l’efectivitat dels diferents OAP a l’hora de combatre cada una de les amenaces prioritàries per part del Comitè Permanent de Cooperació Operativa en Matèria de Seguretat Interior (COSI), i basant-se també en els SOCTA elaborats per l’EUROPOL. Amb l’avaluació dels resultats, el COSI és el responsable de recomanar adaptacions i modificacions en qualsevol àrea.

D’acord amb les diferents avaluacions del projecte tant per part de l’EUROPOL com per part del Consell de Ministres de Justícia i Interior del Consell de la Unió Europea, els resultats dels EU Policy Cycle són positius i notables en cada una de les àrees prioritàries. Ens trobem encara, però, al primer any del segon cicle i és per tant massa aviat per determinar l’èxit d’aquest segon. Faltarà, com a mínim, esperar a la propera avaluació per part del COSI o al 2021, quan es farà públic l’informe final d’avaluació amb les recomanacions per als pròxims quatre anys.

Per saber-ne més:

EU Policy Cycle (EMPACT): https://www.europol.europa.eu/crime-areas-and-trends/eu-policy-cycle-empact

Justice and Home Affairs Council (04-05/06/2018): https://www.consilium.europa.eu/en/meetings/jha/2018/06/04-05/

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

Els grups de crim organitzat i les activitats il·legals en l’era de la tecnologia

Notes de seguretatDeixa un comentari

El 28 de febrer de l’any passat, l’EUROPOL va publicar la vuitena edició del SOCTA (Serious and Organised Crime Threat Assessment), un informe que es va publicar cada any des del 2004 fins al 2009 i cada quatre des de llavors. El document no només descriu, sinó que també anticipa, les principals i emergents amenaces del crim organitzat. En aquesta edició, es destaca el rol de les noves tecnologies en el desenvolupament dels grups de crim organitzat i la capacitat que aquests tenen per adaptar-se a la innovació tecnològica. Els canvis en les estructures i característiques dels mercats criminals i l’esforç dels delinqüents per esquivar les autoritats policials i els canvis de legislació han fet incrementar el comerç de béns i serveis il·legals a través d’internet.

En aquesta última edició del SOCTA, l’EUROPOL identifica les següents activitats criminals com a principals amenaces del crim organitzat:

  • Crims cibernètics
  • Producció, tràfic i distribució de drogues il·legals
  • Tràfic de migrants
  • Crim organitzat contra la propietat
  • Tràfic de persones (per a treball forçat, explotació sexual i tràfic d’infants)

A més, assenyala tres pràctiques il·legals transversals que tenen un impacte important en les activitats criminals de més gravetat, anteriorment esmentades.

  • Delictes financers i blanqueig de capital
  • Falsificació de documentació
  • Comerç en línia de béns i serveis il·legals

L’informe explora també els vincles entre el crim organitzat i el terrorisme i remarca la necessitat de cooperació entre les forces policials dels diferents països de la Unió, tant entre elles com entre elles i l’EUROPOL.

A més, presenta una anàlisi extensa sobre la situació actual dels grups de crim organitzat pel que fa a diversos aspectes i en descriu les tendències. En aquest sentit destaca:

  • Més de 5.000 grups de crim organitzat que operen a escala internacional estan actualment sota investigació a la UE.
  • Aquests grups estan formats per membres de més de 180 nacionalitats diferents. El 60% dels sospitosos d’estar involucrats o pertànyer a grups de crim organitzat són, però, nacionals d’algun dels països de la Unió.
  • La majoria dels grups criminals funcionen amb una estructura jerarquitzada.
  • Entre un 30% i un 40% compten amb una estructura flexible i descentralitzada.
  • Aproximadament un 20% dels grups de crim organitzat es creen amb un únic objectiu concret o per complementar una altra activitat criminal i existeixen tan sols durant un període de temps limitat, després del qual es dissolen.
  • El 76% estan formats per sis membres o més, mentre que el 24% restant són grups de menys de sis persones.
  • 7 de cada 10 de les organitzacions són actives en més de 3 països.
  • El 45% dels grups de crim organitzat es dediquen a més d’una activitat criminal a la vegada. En aquest sentit, l’increment de la demanda de béns i serveis il·lícits durant la crisi migratòria ha afavorit la diversificació de les activitats criminals dutes a terme per una mateixa organització. No és un fet estrany, ja que una gran part dels grups de crim organitzat es caracteritzen per la flexibilitat d’adaptació de les activitats il·legals d’acord amb la demanda del mercat.
  • Ha augmentat el nombre de criminals que actuen de manera individual. Aquests, però, cooperen entre ells per desenvolupar el negoci i maximitzar els beneficis.
  • Més d’un 75% dels grups de crim organitzat es dediquen a la producció, el tràfic i/o la distribució de drogues, la qual cosa fa que aquesta sigui l’activitat criminal en la qual més organitzacions hi estan involucrades. Altres activitats a les quals les organitzacions es dediquen majoritàriament són els crims contra la propietat privada, el tràfic de migrants, el tràfic de persones (per a treball forçat, explotació sexual i tràfic d’infants) i el frau fiscal.
  • Per facilitar les activitats criminals i l’obtenció d’informació, la corrupció mitjançant la infiltració de membres dels grups de crim organitzat tant al sector públic com al privat és una pràctica habitual.

A partir dels resultats obtinguts i les conclusions del SOCTA 2017, el Consell de Justícia i els ministres d’Interior de la Unió Europea traçaran les línies d’investigació i actuació prioritàries per lluitar contra el crim organitzat de cara al segon EU Policy Cycle (2018-2022), un pla establert el 2010 i posat en pràctica 3 anys més tard amb l’objectiu d’assegurar una cooperació efectiva entre els actors involucrats en la lluita contra el crim organitzat als diferents països de la Unió Europea i una actuació dirigida cap a les principals amenaces que afecten la Unió.

Per consultar l’informe sencer: https://www.europol.europa.eu/socta/2017/

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français