Fa uns anys sorprenia saber que el narcotràfic feia servir drons per moure petites càrregues il·lícites. Però ara, de ple a l’any 2025, l’escenari ha donat un gir inquietant. Avui els drons són armes de guerra: carreguen explosius improvisats i sembren el terror des del cel. Les víctimes ja no són només els rivals o les autoritats policials, sinó també la població civil. Què se sap d’aquesta nova eina del crim organitzat a Mèxic?

Juntament amb països en estat de guerra, com són Ucraïna o Síria, Mèxic també forma part de la llista de territoris amb atacs explosius llançats amb drons. I la quantitat d’agressions i morts que provoquen va en clar augment.

La Secretaria de la Defensa Nacional mexicana (Sedena) ha reconegut la mort de 16 soldats l’any 2022 i la de 42 durant els primers set mesos de 2023. Per la seva banda, entre els anys 2012 i 2014, als Estats Units es van detectar 150 drons creuant la frontera amb Mèxic carregats amb drogues, mentre que des de 2022 fins a l’actualitat la patrulla fronterera del país nord-americà ha registrat el vol d’uns 155.000 drons utilitzats pel crim organitzat a la frontera.

A Mèxic n’hi ha prou amb uns quants clics a Amazon per comprar un dron, sense que hi hagi cap regulació que en limiti la venda o l’adquisició. A més, tenen un cost que és irrisori per a unes organitzacions que gasten milers de milions de dòlars en armament. Gràcies als exemplars comissats en operatius de la Sedena, se sap que alguns grups utilitzen models bàsics, d’aproximadament 700 dòlars. Però càrtels amb més capacitat financera, com ara Jalisco Nova Generació, utilitzen drons agrícoles d’alta gamma, dissenyats originalment per a la fumigació.

Un altre dels avantatges d’aquestes aeronaus no tripulades és que no es requereix un entrenament sofisticat per fer-les funcionar.

Tot apunta que els drons tenen avui un paper més rellevant en tasques de vigilància i atac que en el transport d’estupefaents. S’han emprat per llançar artefactes explosius amb substàncies químiques, per exemple, l’abril de 2024, a Michoacán, fet que va provocar coïssor i sensació d’asfíxia a la població civil. Inicialment s’empraven únicament contra grups rivals, però amb el temps han començat a afectar les infraestructures civils: cases, escoles, temples… Amb tot, diverses investigacions periodístiques i acadèmiques apunten que els càrtels no utilitzen els drons únicament per atacar, també són unes eines eficaces d’espionatge. Un dron pot identificar amb precisió la matrícula d’un vehicle en moviment, detectar la calor corporal d’una persona oculta entre els arbres o interceptar comunicacions privades. Tot això sense posar en risc l’operador.

Davant d’aquesta amenaça creixent —que inclou agressions directes contra el seu personal—, Sedena ha intensificat l’adquisició i el desplegament de sistemes no tripulats, dissenyats no només per a tasques de vigilància i reconeixement, sinó també per inhibir els drons enemics. A més, Sedena treballa juntament amb la Universitat Aeronàutica a Querétaro en el desenvolupament del primer dron 100 % mexicà, orientat a tasques de vigilància i combat contra la delinqüència.

En l’àmbit regional, el govern de Michoacán ha implementat un sistema antidrons portàtil que combina un radar de detecció amb un canó d’interferència, capaç d’enderrocar drons a una distància de fins a 1,5 quilòmetres.

Per la seva banda, la CIA ha posat en marxa un programa de drons a Mèxic durant més de dues dècades utilitzant majoritàriament aeronaus MQ-9 Reaper —emprades comunament en operacions antiterroristes—, per vigilar els líders del narcotràfic, a petició del govern mexicà.

El maig d’aquest any, des del Senat mexicà es va demanar amb urgència una reforma a la Llei d’aviació civil per regular l’ús d’aeronaus no tripulades. La proposta busca establir controls sobre els punts de venda i exigir un registre dels qui importen, comercialitzen i posseeixen drons, per poder rastrejar-ne el destí final i evitar que acabin en mans del crim organitzat.

La sol·licitud arriba en un context en què el crim organitzat ja s’ha apropiat d’eines tecnològiques per potenciar la seva capacitat violenta i els drons armats ja s’han cobrat vides.

Mentrestant, Mèxic ha de fer front a aquest nou tipus de violència: una que cau del cel, sense previ avís i sense conseqüències clares per als responsables.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français