Etiqueta: Policia

La seguretat de la comunitat és molt més que els delictes

Notes de seguretatDeixa un comentari

L’investigador Trevor Hancock va publicar a Timescolonist.com un article referent a un estudi sobre la seguretat de les comunitats, en què considera que aquesta seguretat sovint se centra en la problemàtica de la delinqüència o la violència, però per ell la seguretat és molt més que això.

Tanmateix, també considera que hi ha una comprensió molt diferent de la seguretat a Europa en comparació amb Amèrica del Nord.

A Europa, el moviment Safe Communities es va centrar en gran mesura a prevenir accidents, el que en seguretat pública s’anomena ‘lesions no intencionades’. Però a Amèrica del Nord l’enfocament del treball sobre comunitats segures es va centrar principalment en la prevenció del crim i la violència, una part del que s’anomena ‘lesions intencionades’.

Des d’una perspectiva de seguretat pública, les lesions no intencionades són, amb diferència, el problema més gran. En un informe del Comitè de Prevenció de Lesions s’assenyala que les lesions són la principal causa de mort entre els 1 i els 44 anys i la quarta causa de mort per a totes les edats.

Hancock identifica tres prioritats per a la prevenció de les lesions: caigudes de la gent gran, lesions relacionades amb els transports i suïcidis i autolesions. Però, fins i tot dins de la categoria d’assalt, la prioritat no hauria de ser la violència aleatòria perpetrada contra desconeguts, sinó la violència familiar i la violència sexual.

Un informe del 2021 de Statistics Canada assenyalava que una quarta part de les víctimes de violència denunciada per la policia són víctimes d’un membre de la família, mentre que dos terços de totes les víctimes de violència familiar són dones i nenes.

A més, aquesta violència, així com la violència sexual, són molt poc denunciades. El 80% de la violència conjugal no es va denunciar a la policia. A part, la seguretat de la comunitat no es tracta només de violència, ni tan sols de crim en general, sinó de sentir-se segur.

Per exemple, l’agressió —especialment la violència aleatòria— es considera molt més aterridora (i més digna de notícia) que els casos molt més nombrosos de caigudes i accidents de trànsit, que massa sovint semblen acceptar-se com a part del teixit de la vida quotidiana o del preu que paguem per la mobilitat.

Això ens diu que la percepció i l’emoció són importants quan es tracta de seguretat, no només de dades.

Les persones poden sentir-se insegures per diverses raons, que sovint tenen poc a veure amb l’activitat delictiva o amb les competències de la policia.

Les persones indígenes, les persones de color, les persones LGBTQ i altres poden sentir-se insegures a causa d’actituds, comentaris o comportaments discriminatoris que no són delictius. I, per descomptat, els carrers i els parcs foscos fan que molts de nosaltres ens sentim insegurs, mentre que la gent està preocupada i potser s’espanta per aquells que actuen de manera estranya o que viuen al carrer.

Per tant, si realment volem una comunitat més segura, hem de pensar de manera força àmplia sobre què fa que la nostra comunitat sigui insegura per a les persones, i no deixar-nos absorbir per una comprensió de la seguretat que es defineix massa estrictament com una qüestió de crim, violència i llei i ordre.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

Intel·ligència artificial i policia: una qüestió de confiança

Notes de seguretatDeixa un comentari

La perspectiva de l’augment de l’ús policial de la intel·ligència artificial (IA), especialment al voltant de la policia predictiva, ha generat preocupacions sobre possibles biaixos i la necessitat de transparència i capacitat d’explicació.

El doctor Nick Evans, de la Universitat de Tasmània (Austràlia), publica un article a Policing Insight on explica que, amb les garanties adequades, l’ús de la IA podria establir una objectivitat integrada per a les decisions policials i, potencialment, una confiança més gran en la presa d’aquestes decisions.

Tot i que les aplicacions de policia predictiva plantegen les qüestions ètiques i legals més espinoses i, per tant, mereixen una consideració seriosa, també és important destacar altres aplicacions de la IA per a la policia.

L’informe ASPI de Teagan Westendorf, ‘Intel·ligència artificial i policia a Austràlia’, n’és un exemple recent. Westendorf argumenta que les polítiques i els marcs reguladors del govern australià no recullen prou les limitacions actuals de la tecnologia d’IA i que aquestes limitacions poden comprometre principis d’IA i d’ètica, segura i explicable en el context de la policia.

La IA pot ajudar en les investigacions accelerant la transcripció de les entrevistes i l’anàlisi de les imatges de CCTV. Els algoritmes de reconeixement d’imatges també poden ajudar a detectar i processar material d’explotació infantil i ajudar així a limitar l’exposició humana.

Com tots els humans, els agents de policia poden tenir biaixos conscients i inconscients que poden influir en la presa de decisions i en els resultats de la policia. Els algoritmes de policia predictiva sovint s’han d’entrenar en conjunts de dades que capturen aquests resultats.

Després de tot, un avantatge clau de la IA rau en la seva capacitat per analitzar grans conjunts de dades i detectar relacions massa subtils perquè la ment humana les identifiqui. Fer que els models siguin més comprensibles simplificant-los pot requerir compensacions en sensibilitat i, per tant, també en precisió.

De fet, la investigació suggereix que quan els individus confien en el procés de presa de decisions, és més probable que confiïn en els resultats en entorns de justícia, fins i tot si aquests resultats són desfavorables.

Tal com assenyala Westendorf, es poden prendre mesures per mitigar el biaix, com ara codificar preventivament contra biaixos previsibles i implicar analistes humans en els processos de construcció i aprofitament de sistemes d’IA.

Investigacions recents han trobat que el nivell de confiança de la gent en la policia (que és relativament alt a Austràlia) es correlaciona amb el seu nivell d’acceptació dels canvis en les eines i la tecnologia que utilitza.

Amb aquest tipus de salvaguardes establertes (així com les revisions i avaluacions del desplegament), l’ús de la IA pot tenir el resultat d’establir l’objectivitat integrada per a les decisions policials i reduir la confiança en les heurístiques i altres pràctiques subjectives de presa de decisions. Amb el temps, l’ús de la IA pot ajudar a millorar els resultats de la policia.

No obstant això, la necessitat d’explicabilitat és només una consideració per millorar la responsabilitat i la confiança pública en l’ús dels sistemes d’IA per part de la policia, especialment quan es tracta de la policia predictiva.

En un altre estudi, els participants exposats a aplicacions policials suposadament exitoses de la tecnologia d’IA eren més propensos a donar suport a un ús policial més ampli d’aquestes tecnologies que aquells exposats a usos infructuosos o no exposats a exemples d’aplicació d’IA.

Això suggereix que centrar-se en una confiança més àmplia del públic en la policia serà vital per mantenir la confiança pública en l’ús de la IA en la policia, independentment del grau de transparència i explicabilitat algorítmica. L’objectiu d’una IA transparent i explicable no hauria de deixar de banda aquest context més ampli.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

Informe de proposta de revisió estratègica de la policia d’Anglaterra i Gal·les

Notes de seguretatDeixa un comentari

Durant el primer semestre del 2022 s’ha presentat l’informe Un nou model de protecció, que recull el document final de la revisió estratègica de la policia a Anglaterra i Gal·les. L’informe es basa en la voluntat de redissenyar la seguretat pública per al segle XXI.

El document se situa en els inicis de la creació de la policia a Anglaterra, caracteritzats pel desenvolupament d’un model de policia en què la feina dels agents no depenia principalment de l’ús del poder, sinó més aviat de la confiança i la cooperació amb la societat. Malauradament, 200 anys després, reconeixen que hi ha una crisi de confiança pública en les institucions policials.

L’informe constata que el percentatge de persones que considera que la policia fa una bona o excel·lent tasca ha anat disminuint els darrers anys. I aquesta manca de confiança en la policia és més acusada a Londres, relacionada en part amb els recents casos de mala praxi policial. Tot i això, aquest informe revela que hi hauria també causes molt més profundes, de llarga durada, motius pels quals aquest model de policia ja no sembla capaç de satisfer les expectatives de la societat.

Amb tot, la societat no seria l’única que ha perdut la confiança, sinó que molts policies també ho han fet, ja que tot i treballar dur i desitjant servir el ciutadà, massa sovint se’n senten incapaços. Una altra de les causes seria l’impacte de l’austeritat entre els anys 2010 i 2017. El nombre d’agents de policia va disminuir de 143.000 a prop de 123.000, i això es va traduir en el fet que la ciutadania es queixava que no veia policies uniformats als carrers i que, per tant, se sentissin menys segurs.

En aquesta línia, la frustració dels policies també es dona perquè només arriben a recollir les denúncies de robatori de forma superficial, és a dir, amb la finalitat de donar curs a les assegurances, però sense una investigació al darrere. I tot en una tessitura de profunds canvis al voltant de la globalització i l’evolució de la tecnologia. El 40% de tots els delictes denunciats són fraus, la majoria dels quals, cibernètics.

L’informe subratlla que el crim de l’era digital s’està afrontant amb un enfocament de policia analògica. Alhora, la policia s’ha convertit en un servei públic d’últim recurs, que recull els fracassos anteriors d’altres serveis socials, com podrien ser les trucades de persones desaparegudes, la majoria de les quals provenen de joves acollits.

Per resoldre algunes d’aquestes problemàtiques, el document proposa, entre d’altres:

  • Fer un canvi radical cap a un enfocament preventiu més sistèmic. Proposa la creació d’una Agència de Prevenció de la Delinqüència, amb forts poders reguladors, sobretot per a les empreses.
  • Millorar considerablement la capacitat per abordar delictes transfronterers i el crim organitzat. Proposa la creació de l’Agència Nacional del Crim.
  • Enfortir la policia local i les policies de barri. Seria la millor manera de retornar la confiança de la societat en la policia.
  • Dotar els agents de policia de millors eines per fer la feina i fomentar l’entrada de persones qualificades i amb habilitats especialitzades a través de suplements salarials.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

La policia d’Escòcia insta a desenvolupar protocols per a l’ús de videocàmeres corporals

Notes de seguretatDeixa un comentari

Una investigació encarregada per la policia d’Escòcia considera que hi ha un suport públic generalitzat perquè els agents portin càmeres corporals quan són requerits per tot tipus d’incidents, però també adverteix dels inconvenients que caldria evitar.

Un equip del Centre de Recerca en Informació, Vigilància i Privadesa (CRISP) de la Universitat de Stirling ha elaborat un informe sobre l’ús de videocàmeres corporals (BWV), basat en una revisió de la literatura i entrevistes semiestructurades amb experts en aquest tipus de càmeres.

Els investigadors van emfatitzar que abans d’introduir les BWV, la policia d’Escòcia ha d’assegurar-se que hi hagi processos de govern i control efectius, especialment respecte del maneig de les dades.

El professor William Webster, de l’Escola de Gestió de la Universitat de Stirling, que va dirigir el treball de l’informe, considera que les videocàmeres corporals semblen un concepte senzill, ja que es tracta d’una càmera que la policia porta a tot arreu, però el com s’utilitza influeix en un conjunt complicat de relacions, començant per la relació entre el ciutadà i l’estat. És important entendre les conseqüències d’aquest ús i com la tecnologia modela el comportament, per estar segurs que aquestes càmeres s’utilitzen en interès de la societat i no només en interès de la policia.

Webster considera que a la policia li agrada l’ús de les BWV perquè li ofereix protecció durant les intervencions policials, i més si aquestes comporten risc, ja que poden ajudar, per exemple, a desescalar la violència, alhora que poden recopilar proves en cas de judici. Amb tot, també posen la policia sota vigilància, ja que s’han donat casos en altres cossos policials d’enregistrar agents de l’ordre fumant mentre estaven de servei o parlant pel mòbil mentre conduïen. Això també cal tenir-ho en compte, atès que la confiança en les tecnologies i en la policia es pot perdre fàcilment. Per tant, caldria establir protocols i formació clars sobre l’ús de les BWV.

La investigació també considera que ha d’estar clar qui gestiona els enregistraments, atès que són dades sensibles dels ciutadans. En aquesta línia, es pregunta si els oficials han de descarregar les gravacions al final dels torns, on s’han de descarregar i on s’han d’emmagatzemar, qui hi pot accedir i quines circumstàncies justifiquen mantenir aquestes gravacions.

Per tant, es conclou que cal un mecanisme de supervisió on es comprovin els enregistraments de manera aleatòria, possiblement amb persones profanes, per controlar com s’utilitzen les BWV.

També destaca que és important que organitzacions com la policia continuïn consultant amb la ciutadania i els acadèmics la introducció de les noves tecnologies.

En aquesta línia, el superintendent en cap de la policia d’Escòcia, Matt Richards, es va mostrar favorable a la introducció de les BWV al cos policial d’Escòcia.

Des d’instàncies institucionals es considera que la introducció de les BWV requereix una important inversió econòmica, però té el potencial de millorar el vincle vital de confiança entre la policia i els ciutadans, cosa que sustenta la seva legitimitat.

En allò que hi ha coincidència entre investigadors i policia és que el desplegament de les BWV ha de ser ètic i transparent i que ha de rebre suport i orientació sobre consideracions ètiques, de drets humans i llibertats civils.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

La guerra contra les maras deixa 20.000 detinguts en un mes a El Salvador

Notes de seguretatDeixa un comentari

El president d’El Salvador, Nayib Bukele, va imposar l’estat d’excepció el mes de març d’enguany per combatre la violència de les maras i el va ampliar 30 dies més a l’abril. La policia i l’exèrcit han detingut 20.421 presumptes membres de maras en només 33 dies d’estat d’excepció i els tribunals han decretat presó preventiva contra 9.672 imputats. El règim d’excepció permet retenir els detinguts fins a 15 dies sense justificació, a diferència de les 72 hores de límit en circumstàncies normals.

El president salvadorenc, segons informa el rotatiu La Razon América, intenta posar fi a l’onada d’assassinats dels darrers mesos i al control que aquestes poderoses bandes criminals, com la Mara Salvatrucha o Barrio 18, exerceixen en diverses zones d’aquest petit país centreamericà de 6,4 milions d’habitants. Les 87 persones assassinades durant el darrer cap de setmana de març va ser la gota que va fer vessar el got de la paciència de Bukele.

La policia i l’exèrcit salvadorencs han passat gairebé dos mesos fent detencions arbitràries a “terroristes” sense ordre judicial i basades en sospites com tenir antecedents penals o tatuatges de bandes com la Mara Salvatrucha, Barrio 18 o de marero. L’escalada d’homicidis dels darrers mesos ha evidenciat una creixent inseguretat al país.

Després de les jornades més violentes a El Salvador des de la fi de la guerra civil fa 30 anys (1979-1992), el Congrés salvadorenc va donar llum verda a la suspensió del dret de defensa, la llibertat d’associació i la inviolabilitat de la correspondència sense ordre judicial. Els mitjans salvadorencs i els experts en seguretat expliquen el dràstic augment de la violència al país per la ruptura d’un pacte secret entre el govern de Bukele i les maras salvadorenques. Malgrat tot, Bukele sempre ha negat aquest acord.

El president salvadorenc és el mandatari amb més suport popular de la regió, amb el 76% d’aprovació segons M&R Consultores, i ha justificat l’aplicació de l’estat d’excepció perquè es calcula que hi ha uns 70.000 membres de maras que delinqueixen i lluiten pel control de les operacions d’extorsió i narcotràfic.

L’Alt Comissionat de l’ONU pels Drets Humans i Amnistia Internacional per les Amèriques han mostrat molta preocupació per les detencions massives, especialment a les zones més controlades per les maras. Així mateix, han denunciat el tracte cruel, inhumà i degradant als sospitosos apilats en les precàries presons salvadorenques.

Per la seva part, Nayib Bukele ha refusat les crítiques d’aquestes organitzacions internacionals per les presumptes violacions de drets humans. Fins i tot ha arribat a declarar que, si tant defensen els membres de les maras, que se’ls enduguin als seus països. El mandatari tracta de justificar la prohibició de grafits o qualsevol expressió visual que explícitament o implícita transmetin missatges sobre les maras que controlen diverses zones del país. El sindicat de policia ha denunciat que els caps policials exigeixen quotes diàries de detinguts als seus agents en la guerra contra les maras.

Amnistia Internacional ha refusat un cop més les mesures imposades pel govern salvadorenc que prohibeixen als mitjans de comunicació la reproducció i transmissió a la població de missatges o comunicats de les maras que puguin generar pànic en la població. Aquest fet podria comportar l’empresonament de periodistes només per informar d’activitats relacionades amb aquestes bandes. Igualment, Amnistia denuncia que els presos puguin estar reclosos sense alimentació ni aire suficients i el fet que nens entre 12 i 16 anys puguin ser condemnats a fins a 10 anys de presó sense dret a defensa.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

Informe d’investigació sobre morts provocades per la policia als Estats Units

Notes de seguretatDeixa un comentari

Aquest document, els autors del qual són els investigadors Meagan Cahill, Melissa M. Labriola i Jirka Taylor de RAND Corporation, resumeix allò que actualment se sap sobre les morts provocades per agents de policia als Estats Units i identifiquen l’evidència existent sobre diferents formes de prevenir aquestes morts.

Existeix un cos relativament gran d’investigació sobre aquests temes, però aquests estudis sovint pateixen de deficiències metodològiques, en gran mesura derivades de l’escassedat de dades disponibles. Els autors presenten aquest treball centrat en el desenvolupament d’una agenda d’investigació o un full de ruta, per reduir aquestes morts a mans de la policia nord-americana.

L’informe, basat en una extensa revisió de la literatura, així com en entrevistes amb experts policials, conté un seguit de recomanacions per a les àrees en les quals els esforços d’investigació poden ser més efectius per ajudar a informar de la formulació de polítiques i la presa de decisions destinades a reduir la xifra de víctimes mortals a mans de la policia.

Els autors identifiquen sis àrees d’enfocament: qüestions fonamentals –com les desigualtats racials, la cultura policial i els sindicats policials–, dades i informes, capacitació, polítiques, tecnologia i conseqüències per als policies. A més, cal esmentar que els autors utilitzen els termes “assassinats policials”, “violència policial” i “tirotejos policials” per descriure aquests tipus de comportaments policials, ja siguin il·lícits o no. Els autors identifiquen casos específics d’aquests comportaments com a mala conducta, il·legalitat, negligència o excés quan s’apliquen aquestes descripcions.

Els autors clouen el document amb un seguit de prioritats d’investigació entre les quals s’inclou:

  • Incorporar una lent racial als estudis sobre la reducció de la violència per part de la policia i les morts provocades per la policia.
  • Investigar sobre aspectes de l’aplicació de la llei que ensenyen i reforcen la cultura i les normes policials tradicionals i sobre com els esforços de reforma podrien superar la resistència derivada de la cultura i les normes.
  • Desenvolupar investigacions sobre el rol dels sindicats en la prevenció de la rendició de comptes en les diferents polítiques de les agències i en la configuració dels resultats dels casos que involucren morts a mans de policies.
  • Explorar fonts de dades i dades addicionals que podrien proporcionar una representació més confiable d’un incident de violència policial, inclosos els incidents no fatals: factors situacionals que envolten els incidents i l’ús de la tecnologia abans, durant i després d’un incident.
  • Millorar la recopilació de dades sobre les conseqüències dels agents després d’una mort a mans de la policia.
  • Allunyar-se de dades autoinformades sobre l’ús de càmeres corporals revisant imatges i incorporant fonts de dades alternatives per a les revisions dels incidents.
  • Desenvolupar un consens sobre quina capacitació ha d’implementar-se a totes les agències.
  • Identificar els mecanismes pels quals les polítiques específiques redueixen la violència de mans de la policia i identificar quina combinació de polítiques és més efectiva per reduir la violència policial.
  • Investigar sobre els efectes generals d’utilitzar altres tecnologies sobre la força letal.
  • Estudiar el paper dels fiscals en la configuració dels resultats dels casos que involucren morts a mans de la policia.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

Continua el descens de la delinqüència a Alemanya

Notes de seguretatDeixa un comentari

El recent informe de la Bundeskriminalamt per a l’any 2021[1] confirma la tendència al descens de la delinqüència a Alemanya, que retrocedeix en un 4,9% en relació amb l’any anterior (5.047.860 delictes, una disminució de 262.761 en relació amb el 2020). És el cinquè any consecutiu que la tendència es manté i allunya les dades totals dels sis milions registrats entre els anys 1993 i 2009 o entre el 2014 i el 2016.

Els descensos més significatius, en correlació amb l’evolució de la pandèmia i les mesures per contrarestar-la, els trobem en els delictes contra la legislació de malalties infeccioses, amb una reducció del 82,7%; els robatoris i furts, que es redueixen conjuntament un 11,8% (199.044 casos en xifres totals); les lesions doloses lleus (-10%, 37.306 casos menys). També disminueixen els delictes contra la legislació d’armes (-12,5 %) i els delictes amb violència greu (homicidis de tipus divers i lesions greus), que es redueixen en un 6,8%.

Per contra, augmenten principalment els delictes de difusió de material pornogràfic (de nens i joves), que s’incrementen en un 87,8 % i les amenaces (+21,9%). En canvi, una mica sorprenentment, puja menys (sobretot tenint en compte el context d’increment de l’activitat en línia) la ciberdelinqüència (+12%). Altres increments no són significatius des del punt de vista quantitatiu.

En coherència amb el descens de delictes, disminueix també el nombre de detinguts (un 3,9%), i tant el nombre de detinguts alemanys (4,1%) com d’altres nacionalitats (-3,6%). La taxa de resolució de delictes es manté estable, amb una molt lleugera tendència a la baixa (-0,3%).

En resum, una evolució de la delinqüència que no es correspon amb les tendències d’altres països de l’entorn, ja que, al temps que puja moderadament la delinqüència cibernètica (malgrat el notable creixement del món digital), baixa molt notablement la delinqüència contra la propietat i més moderadament, però també de manera significativa, la delinqüència més violenta.

[1] Vid. https://www.bka.de/DE/AktuelleInformationen/StatistikenLagebilder/PolizeilicheKriminalstatistik/PKS2021/pks2021_node.html;jsessionid=C1BF5345D19E9FB1E8769E30406A6CB4.live292

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

Avaluació de sistemes aeris per a la reconstrucció de l’escena del crim

Notes de seguretatDeixa un comentari

Els professionals de la seguretat no s’han quedat enrere a l’hora d’utilitzar les TIC com una oportunitat a l’hora de plantejar nous enfocaments per modificar o crear estratègies innovadores de prevenció i reacció davant la delinqüència, aconseguint d’aquesta manera una millor eficàcia i eficiència en les seves accions. En aquest sentit, les noves tecnologies de teledetecció muntades en drons ofereixen la possibilitat de millorar la reconstrucció d’escenes de crim, juntament amb el model tradicional, és a dir, amb la inspecció física de l’agent a l’escena del crim.

Per tal d’analitzar les característiques i diferències entre el sistema aeri ─dron─ i el sistema terrestre ─a través d’escaneig làser─, es van realitzar simulacions de tres escenaris exteriors diferents previstos a l’informe del National Institute of Justice «Evaluating Aerial Systems for Crime-Scene Reconstruction»[1] de l’any 2021 al Crisis City Training Center, prop de Salina, Kansas: (1) una escena urbana que recreava un robatori de cotxes i tirotejos amb vidres trencats, casquets de bales i bassals de sang, (2) un bosc on s’ha produït un suïcidi i hi ha recipients d’alcohol buits i narcòtics, i (3) un camp obert amb una tomba clandestina, una pala, un telèfon mòbil i peces de roba.

Amb els resultats d’aquestes simulacions, les diferències que es van posar de manifest van ser, d’una banda, a favor del sistema aeri (i a diferència de l’escaneig làser terrestre): (1) no requereix que el personal forense passi per l’escena del crim, arriscant la contaminació i/o destrucció d’evidències i danys corporals per entorns perillosos, (2) permet una captura de dades més ràpida de tota l’escena del crim, (3) és més econòmic, al preu d’uns 15.000 dòlars (el làser terrestre convencional a uns 75.000) i (4) en capturar la informació des de dalt, no existeixen els punts cecs, així com a l’escaneig làser sí que se’n van produir si no hi havia prou posicions d’escaneig o si hi havia obstacles.

D’altra banda, l’escaneig làser comporta una major precisió d’imatges de les escenificacions, amb un nivell d’error de prop d’1 mm i capaç de preservar la qualitat en escenaris de nit i independentment de les condicions ambientals. En aquesta línia, pel que fa al dron, el nivell d’error va resultar d’1 cm i, a més, en el cas d’espais oberts com bé podria ser el del bosc, la major altura del dron (per evitar colpejar la copa dels arbres) va reduir la qualitat de la imatge. També cal tenir presents les variables atmosfèriques (cobertura de núvols, temperatura, vent, precipitació…), que condicionaran l’eficàcia de les captacions des de l’aire.

Per tant, per reconstruir imatges 3D de l’escena del crim (simulat), la màxima eficàcia s’aconsegueix complementant l’escaneig terrestre i l’aeri, ja que la combinació de tots dos sistemes permet una captura de dades més ràpida a tota l’escena del crim, mantenint un nivell de precisió més alt que qualsevol mètode per si sol, d’on resultaria una tècnica no intrusiva que ajuda els investigadors a prevenir la contaminació de l’escena, i els resultats poden ajudar els oficials, advocats i jutges a «passejar» per l’escena en qualsevol moment, fins i tot anys després, així com verificar detalls com ara distàncies i línies de visió.

[1] Informe https://nij.ojp.gov/topics/articles/evaluating-aerial-systems-crime-scene-reconstruction

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

Seria possible suprimir el servei policial en la seguretat del trànsit als Estats Units?

Notes de seguretatDeixa un comentari

Durant el mes d’abril d’aquest any es va publicar l’informe Dismantling Law Enforcement’s Role in Traffic Safety: A Roadmap for Massachusetts. Aquest estudi ofereix una visió i un marc per avançar cap a la seguretat del trànsit sense policia.

Els controls de trànsit són la forma més comú de contacte entre els ciutadans i la policia. Una investigació recent del rotatiu The New York Times va trobar que, els darrers cinc anys, es van produir més de 400 morts causats per oficials de policia durant els controls de trànsit de persones que no anaven armades ni tampoc estaven sota persecució per un crim violent.

Malgrat els danys obvis causats, existeix una creixent evidència –segons l’estudi– que els controls de trànsit no redueixen significativament els accidents greus o fatals. L’informe esmenta una investigació del Projecte de Policia Oberta d’Stanford i l’Administració Nacional de Seguretat del Trànsit a les Carreteres que destaca que, arran del seguiment de 33 patrulles estatals estudiades, no van trobar cap associació entre els controls de trànsit i les taxes de mortalitat per accidents.

Durant l’any 2021, més de 38.000 persones van morir en accidents de trànsit a les carreteres nord-americanes. L’informe expressa una necessitat creixent de repensar les estratègies que s’utilitzen per fer que les carreteres nord-americanes siguin més segures.

L’informe introdueix un marc per avaluar les infraccions de trànsit pel seu impacte en la seguretat i conclou que moltes infraccions podrien gestionar-se sense la participació de la policia, o eliminar-se del tot de la llei en no tenir cap relació amb la seguretat del trànsit. Els diferents enfocaments en el disseny dels carrers, la tecnologia i les polítiques públiques podrien fer possible la construcció d’alternatives no policials en la seguretat del trànsit.

L’estudi ofereix diverses recomanacions per tal que els municipis i les agències estatals redueixin la participació de la policia en la seguretat del trànsit, i proporciona alternatives que serien més efectives per reduir els accidents greus i fatals. Les recomanacions inclouen, però no es limiten a:

  • Proposar la prohibició dels controls pretextuals
  • Exigir la recopilació, l’anàlisi i la resposta de dades d’aturades, i el bloqueig de trànsit
  • Augmentar el finançament per millorar les infraestructures

El document també sol·licita als legisladors estatals que promoguin una legislació que inclogui:

  • Permetre que els municipis optin per l’aplicació automatitzada de càmeres de trànsit
  • Posar fi a les mesures punitives basades en el deute per falta de pagament de multes de trànsit
  • Permetre als residents obtenir llicències de conduir independentment del seu estatus migratori

La proposta d’eliminació de la seguretat en el trànsit de l’àmbit de tots els tipus d’aplicació de la llei, inclosa la policia i els tribunals, no seria un canvi petit i caldria transformacions significatives en moltes àrees de la societat nord-americana i del govern.

Tenint en compte això, el marc i les recomanacions incloses en aquest informe adopten un enfocament que pretén reduir el dany i disminuir les conseqüències negatives de la participació de les forces de l’ordre en la seguretat del trànsit a curt termini, mentre es construirien sistemes alternatius.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

Nova dura ofensiva del govern d’El Salvador contra les maras

Notes de seguretatDeixa un comentari

Després de mesos de relativa calma i amb nivells de violència al carrer força reduïts, els assassinats han augmentat novament a nivells no vistos des de fa quasi 30 anys al país centreamericà. Es podria dir que la fràgil treva de les maras ha arribat a la fi.

Com a conseqüència d’aquesta situació, l’Assemblea legislativa va aprovar fa unes setmanes una polèmica sol·licitud de l’Executiu per combatre les maras orientada a reformar el codi penal per endurir les condemnes contra els membres d’aquestes bandes.

Tal com informava bbc.com en un article, la mesura té lloc després que el govern de Nayib Bukele demanés a l’Assemblea que es declarés l’estat d’excepció al país, en haver-se produït més de 80 assassinats només durant un cap de setmana.

Les normes, que de moment s’implementaran durant un mes, tot i que es poden anar prorrogant, inclouen la suspensió de la llibertat d’associació, del dret de defensa i de la inviolabilitat de la correspondència. Actualment, amb la recent reforma aprovada, els membres de les maras podran ser sancionats amb penes de 20 a 40 anys de presó, mentre que els líders d’aquests grups podran rebre entre 40 i 45 anys d’internament penitenciari.

En un dels punts més polèmics, la reforma del Codi penal inclou també considerar com a adults –i jutjar-los com a tals– els membres d’aquests grups majors de 12 anys. Aquesta seria la primera vegada que el govern aprova una pena específica per a aquells a qui consideri membre de les maras. Abans, a El Salvador aquests membres eren considerats com a “terroristes” i se’ls processava sota aquesta figura, encara que fos complicat comprovar la seva participació en aquestes agrupacions, i les sentències variaven entre els sis i els nou anys de presó.

En aquesta línia, el govern ha reforçat la seguretat als carrers i ha sol·licitat al Congrés aprovar l’estat d’excepció. La mesura, aprovada per la majoria oficialista del Legislatiu, limita la llibertat d’associació, suspèn el dret de ser informat de les raons de la detenció, amplia de 72 hores a 15 dies el termini de la detenció i permet a les autoritats intervenir els telèfons mòbils dels qui considerin sospitosos.

Segons les darreres informacions, les autoritats havien detingut més de 3.000 presumptes membres de maras. Paral·lelament, el president Bukele va anunciar per Twitter que havia ordenat limitar l’alimentació i les sortides al pati dels membres de maras empresonats i que els havien retirat els matalassos per dormir. Des de fa uns dies, el menjar és racionat i els 16.000 membres empresonats no han sortit de les seves cel·les.

D’entre les diverses reaccions que s’han produït arran dels recents esdeveniments, cal destacar la del secretari general de l’ONU, Antonio Guterres, la de la Comissió Interamericana de Drets Humans o la de Human Rights Watch o Amnistia Internacional, que van mostrar la seva preocupació per la situació del país i confien que les mesures que s’estan prenent estiguin en línia amb les lleis i estàndards internacionals dels drets humans.

Cal destacar que aproximadament 70.000 membres de maras operen a El Salvador i lluiten pel control de les operacions d’extorsió i drogues a tot el país centreamericà.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français