Els professionals de la seguretat no s’han quedat enrere a l’hora d’utilitzar les TIC com una oportunitat a l’hora de plantejar nous enfocaments per modificar o crear estratègies innovadores de prevenció i reacció davant la delinqüència, aconseguint d’aquesta manera una millor eficàcia i eficiència en les seves accions. En aquest sentit, les noves tecnologies de teledetecció muntades en drons ofereixen la possibilitat de millorar la reconstrucció d’escenes de crim, juntament amb el model tradicional, és a dir, amb la inspecció física de l’agent a l’escena del crim.
Per tal d’analitzar les característiques i diferències entre el sistema aeri ─dron─ i el sistema terrestre ─a través d’escaneig làser─, es van realitzar simulacions de tres escenaris exteriors diferents previstos a l’informe del National Institute of Justice “Evaluating Aerial Systems for Crime-Scene Reconstruction”[1] de l’any 2021 al Crisis City Training Center, prop de Salina, Kansas: (1) una escena urbana que recreava un robatori de cotxes i tirotejos amb vidres trencats, casquets de bales i bassals de sang, (2) un bosc on s’ha produït un suïcidi i hi ha recipients d’alcohol buits i narcòtics, i (3) un camp obert amb una tomba clandestina, una pala, un telèfon mòbil i peces de roba.
Amb els resultats d’aquestes simulacions, les diferències que es van posar de manifest van ser, d’una banda, a favor del sistema aeri (i a diferència de l’escaneig làser terrestre): (1) no requereix que el personal forense passi per l’escena del crim, arriscant la contaminació i/o destrucció d’evidències i danys corporals per entorns perillosos, (2) permet una captura de dades més ràpida de tota l’escena del crim, (3) és més econòmic, al preu d’uns 15.000 dòlars (el làser terrestre convencional a uns 75.000) i (4) en capturar la informació des de dalt, no existeixen els punts cecs, així com a l’escaneig làser sí que se’n van produir si no hi havia prou posicions d’escaneig o si hi havia obstacles.
D’altra banda, l’escaneig làser comporta una major precisió d’imatges de les escenificacions, amb un nivell d’error de prop d’1 mm i capaç de preservar la qualitat en escenaris de nit i independentment de les condicions ambientals. En aquesta línia, pel que fa al dron, el nivell d’error va resultar d’1 cm i, a més, en el cas d’espais oberts com bé podria ser el del bosc, la major altura del dron (per evitar colpejar la copa dels arbres) va reduir la qualitat de la imatge. També cal tenir presents les variables atmosfèriques (cobertura de núvols, temperatura, vent, precipitació…), que condicionaran l’eficàcia de les captacions des de l’aire.
Per tant, per reconstruir imatges 3D de l’escena del crim (simulat), la màxima eficàcia s’aconsegueix complementant l’escaneig terrestre i l’aeri, ja que la combinació de tots dos sistemes permet una captura de dades més ràpida a tota l’escena del crim, mantenint un nivell de precisió més alt que qualsevol mètode per si sol, d’on resultaria una tècnica no intrusiva que ajuda els investigadors a prevenir la contaminació de l’escena, i els resultats poden ajudar els oficials, advocats i jutges a “passejar” per l’escena en qualsevol moment, fins i tot anys després, així com verificar detalls com ara distàncies i línies de visió.
[1] Informe https://nij.ojp.gov/topics/articles/evaluating-aerial-systems-crime-scene-reconstruction
_____
Esta entrada en español / This post in English / Post en français