Una investigació encarregada per la policia d’Escòcia considera que hi ha un suport públic generalitzat perquè els agents portin càmeres corporals quan són requerits per tot tipus d’incidents, però també adverteix dels inconvenients que caldria evitar.

Un equip del Centre de Recerca en Informació, Vigilància i Privadesa (CRISP) de la Universitat de Stirling ha elaborat un informe sobre l’ús de videocàmeres corporals (BWV), basat en una revisió de la literatura i entrevistes semiestructurades amb experts en aquest tipus de càmeres.

Els investigadors van emfatitzar que abans d’introduir les BWV, la policia d’Escòcia ha d’assegurar-se que hi hagi processos de govern i control efectius, especialment respecte del maneig de les dades.

El professor William Webster, de l’Escola de Gestió de la Universitat de Stirling, que va dirigir el treball de l’informe, considera que les videocàmeres corporals semblen un concepte senzill, ja que es tracta d’una càmera que la policia porta a tot arreu, però el com s’utilitza influeix en un conjunt complicat de relacions, començant per la relació entre el ciutadà i l’estat. És important entendre les conseqüències d’aquest ús i com la tecnologia modela el comportament, per estar segurs que aquestes càmeres s’utilitzen en interès de la societat i no només en interès de la policia.

Webster considera que a la policia li agrada l’ús de les BWV perquè li ofereix protecció durant les intervencions policials, i més si aquestes comporten risc, ja que poden ajudar, per exemple, a desescalar la violència, alhora que poden recopilar proves en cas de judici. Amb tot, també posen la policia sota vigilància, ja que s’han donat casos en altres cossos policials d’enregistrar agents de l’ordre fumant mentre estaven de servei o parlant pel mòbil mentre conduïen. Això també cal tenir-ho en compte, atès que la confiança en les tecnologies i en la policia es pot perdre fàcilment. Per tant, caldria establir protocols i formació clars sobre l’ús de les BWV.

La investigació també considera que ha d’estar clar qui gestiona els enregistraments, atès que són dades sensibles dels ciutadans. En aquesta línia, es pregunta si els oficials han de descarregar les gravacions al final dels torns, on s’han de descarregar i on s’han d’emmagatzemar, qui hi pot accedir i quines circumstàncies justifiquen mantenir aquestes gravacions.

Per tant, es conclou que cal un mecanisme de supervisió on es comprovin els enregistraments de manera aleatòria, possiblement amb persones profanes, per controlar com s’utilitzen les BWV.

També destaca que és important que organitzacions com la policia continuïn consultant amb la ciutadania i els acadèmics la introducció de les noves tecnologies.

En aquesta línia, el superintendent en cap de la policia d’Escòcia, Matt Richards, es va mostrar favorable a la introducció de les BWV al cos policial d’Escòcia.

Des d’instàncies institucionals es considera que la introducció de les BWV requereix una important inversió econòmica, però té el potencial de millorar el vincle vital de confiança entre la policia i els ciutadans, cosa que sustenta la seva legitimitat.

En allò que hi ha coincidència entre investigadors i policia és que el desplegament de les BWV ha de ser ètic i transparent i que ha de rebre suport i orientació sobre consideracions ètiques, de drets humans i llibertats civils.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français