Etiqueta: Bandes

S’estén per Centreamèrica el model de repressió contra les maras aplicat a El Salvador

Notes de seguretatDeixa un comentari

Actualment, ja es pot afirmar que “l’èxit” del Govern de El Salvador en el desmantellament de les maras és innegable. De la mateixa manera que s’ha produït una forta centralització gairebé absoluta del poder en mans del president Nayib Bukele però en detriment de l’Estat de dret.

Per la seva part, la majoria dels salvadorencs accepten aquest pacte i donen suport al seu president, cosa que no ha passat desapercebuda per a la resta de dirigents de la regió que afronten les seves pròpies crisis sobre crim organitzat. Amb tot, algunes veus ja s’han alçat per evitar que diversos dirigents es vegin temptats de cercar la mateixa solució als seus problemes.

Però el fet és que això ja ha començat a succeir. Com informen diversos mitjans com Nuso, Hispanidad, Elconfidencial o Washingtonpost, la presidenta d’Hondures, Xiomara Castro, també va decretar el mes de desembre passat l’estat d’excepció per facilitar la lluita contra les maras. L’Equador va declarar quatre règims d’excepció durant l’any 2022 militaritzant centres penitenciaris i zones amb altes taxes d’homicidis, i Jamaica va fer el mateix amb l’objectiu de combatre un repunt de la violència a mans de diverses organitzacions criminals.

Fa pocs dies, El Salvador va oferir ajut a Haití, el país més pobre de Llatinoamèrica i devastat per les bandes, per implementar-hi el seu mateix pla de control territorial. I és que en una regió que porta dècades batallant per establir una resposta adequada al crim organitzat, les polítiques de Bukele resulten cada cop més atractives. Sobretot quan aquestes polítiques de seguretat compten amb finançament internacional com el del Banc Centreamericà d’Integració Econòmica (BCIE), una entitat amb base a Hondures i un membre del qual és Espanya.

Per alguns estudiosos de la problemàtica, la fi de les maras a El Salvador podria marcar l’inici de l’era de la militarització i de les megapresons a Llatinoamèrica i el Carib. En el cas de El Salvador, la campanya de detencions massives ha comportat tancar entre reixes 60.000 persones, l’1% de la població salvadorenca. D’aquesta manera, el país compta amb la taxa d’empresonament més alta del món (1.536 interns per cada 100.000 habitants), alhora que ha reduït dràsticament la taxa d’assassinats. L’any 2022, la taxa es va situar en 8 homicidis per cada 100.000 habitants, quan l’any 2015 era de 105.

Actualment, els membres de les maras que no han estat detinguts es troben en desbandada, incapaços de rebre ordres d’unes estructures criminals escapçades i una presència menor o fins i tot inexistent en barris que abans estaven sota el control absolut d’aquestes bandes.

Mentrestant, els que es troben empresonats han de rebre el suport econòmic de les seves famílies, ja que els han de comprar paquets de menjar i productes bàsics per valor de 170 dòlars al mes. El sistema és senzill: els familiars no poden portar-los res procedent de fora de la presó, per la qual cosa no els queda altra sortida que comprar-los aquests paquets.

Més enllà de les injustícies, molts adverteixen que els resultats immediats del règim d’excepció amaguen la marea de problemes que poden veure’s detonats per aquesta onada sense precedents de detencions i repressió. I alguns experts subratllen que la història de El Salvador demostra que aquestes polítiques de mà dura de vegades donen resultats a curt termini, però en realitat estan generant un brou de cultiu perquè grups criminals es reciclin, reclutin més persones i, a la llarga, s’enforteixin encara més.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

El Salvador inaugura la presó més gran d’Amèrica per tancar-hi fins a 40.000 membres de maras

Notes de seguretatDeixa un comentari

El president d’El Salvador, Nayib Bukele, va inaugurar a principis d’any l’anomenat Centre de Confinament del Terrorisme (CECOT), una megapresó on han de recloure fins a 40.000 interns, tots presumptes membres de les maras, amb l’objectiu, segons el Govern salvadorenc, de guanyar la guerra a la delinqüència.

Aquesta gegantesca presó ha estat construïda en només set mesos i es desconeix a dia d’avui el cost real de la instal·lació. Es troba en una zona aïllada de l’àmbit rural i està dotada dels darrers avenços en tecnologia.

El penal compta amb menjadors, sales de descans, gimnàs i taules de ping-pong, però només per a ús dels guàrdies. Per als reclusos hi ha zones de tallers destinats a tasques laborals. També hi ha sales per a audiències judicials virtuals, per tal que els empresonats no hagin de sortir del centre penitenciari. Així mateix, hi ha cel·les de càstig, fosques i sense finestres, a fi de sancionar els encarcerats amb mala conducta.

El centre penitenciari ha estat construït amb murs reforçats, cel·les amb barrots d’acer a les finestres, càmeres de seguretat arreu, escàners de cos sencer per als qui hi ingressin, set torres de vigilància i un mur perimetral electrificat d’11 metres d’alçada i 2,1 quilòmetres, que serà vigilat dia i nit per uns 600 soldats i 250 policies.

La presó ha estat presentada com la més gran de tot Amèrica, amb una gran posada en escena i com un dels grans reptes aconseguits pel Govern salvadorenc. D’aquesta manera, el president Bukele segueix amb la seva particular guerra contra les maras, fortament criticada per organitzacions de drets humans, que acusen el Govern d’utilitzar la tortura, els arrestos arbitraris i les desaparicions forçades en la lluita contra aquestes organitzacions delictives i que, de moment, ha deixat almenys 175 morts en 11 mesos.

Paral·lelament, la Policia Nacional Civil ha publicat les seves estadístiques, amb les quals ha tancat el mes de gener de 2023 amb una taxa anualitzada inferior als 2 homicidis per cada 100.000 habitants, fet que convertiria El Salvador en el país amb la taxa d’homicidis més baixa de tot el continent americà. En aquest context, cal no oblidar que durant l’estat d’excepció, que fa pràcticament un any que va començar, han estat detinguts més de 60.000 presumptes membres de maras.

Aquestes actuacions governamentals i policials han comportat fortes protestes d’organismes i col·lectius defensors dels drets humans. Un informe presentat a finals de gener per Human Rights Watch explica que s’han comès abusos a gran escala, com massificacions a les presons, manca de garanties, detencions massives i morts sota custòdia policial.

Entre els 60.000 detinguts, hi ha centenars de menors d’edat que han estat processats per delictes definits de manera àmplia que violen les garanties bàsiques del procés i menystenen les perspectives de justícia per a les víctimes de la violència de les maras.

Una de les veus crítiques d’aquesta ofensiva contra les maras, el rector jesuïta de la Universitat Centreamericana, Andreu Oliva, considera que amb la construcció de la nova presó el Govern no aposta per la rehabilitació dels reclusos.

Però el Govern de Nayib Bukele menysté les organitzacions de defensa dels drets humans i els mitjans de comunicació, a qui acusa de defensar els membres de les maras.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

Continua la guerra sense treva a El Salvador contra les maras

Notes de seguretatDeixa un comentari

Des de fa gairebé cinc mesos, el Govern de El Salvador, liderat per Nayib Bukele, practica grans operacions policials i militars que han comportat la detenció d’uns 50.000 suposats membres de maras.

Aquesta és una xifra extraordinària per a un país que no arriba als 6,5 milions d’habitants, però que no sembla tan elevada si es compara amb la seva taxa de violència –uns cent assassinats mensuals– i de delinqüents associats a les maras. Es calcula que hi ha més de 100.000 membres actius de les maras, dels quals la majoria pertanyen a la Mara Salvatrucha i en menor percentatge, a Barrio 18. Aquests serien els dos grans grups criminals nascuts els anys vuitanta a l’abric de la guerra civil i de l’èxode de milers de refugiats als Estats Units.

Aquestes operacions han comportat les reaccions de la Procuradoria per a la Defensa dels Drets Humans i d’organitzacions civils. Consideren que el vel de foscor que cobreix aquesta creuada antiviolència amaga detencions arbitràries, abusos de poder i la clara sospita que una part dels empresonats no ha comès els delictes dels quals se’ls acusa.

A començaments de setembre hi havia més de 3.000 denúncies per tortures i detencions indiscriminades, així com 56 presos morts sobre els quals el Govern ha guardat un hermetisme total. Fins i tot Amnistia Internacional considera que s’han produït greus violacions dels drets humans i que hi podria haver responsabilitat penal internacional.

Però sembla que res d’això no preocupa el Govern de Nayib Bukele. L’Assemblea Legislativa va aprovar al març l’aplicació de l’estat d’excepció i la suspensió de garanties constitucionals durant un mes, però ja fa uns quants mesos que és en vigor.

El Govern assumeix que al voltant de l’1% de les detencions podrien ser equivocades. I no tot el món porta tatuatges de les maras a la pell. Malgrat tot, el Moviment de Treballadors de la Policia Nacional denuncia també l’existència de quotes imposades per alguns comandaments de les forces de seguretat per poder aconseguir dies de festa o evitar esbroncades. Per exemple, si en una comissaria s’exigeix detenir sis membres de maras i només n’han pogut capturar quatre, els afegeixen dos detinguts per un altre delicte, independentment que sigui per una agressió o un furt.

L’estat d’excepció es va imposar a finals del mes de març, després d’un cap de setmana farcit d’assassinats: 87 en total. Segons la policia, les víctimes van ser escollides a l’atzar per pistolers o es van interposar entre els seus revòlvers i rifles semiautomàtics.

Bukele va decidir tallar d’arrel aquesta situació. L’estat d’excepció permet a la policia prolongar les detencions més enllà de les 72 hores, inclòs situar els detinguts en un limbe sense data de caducitat, controlar comunicacions privades i suspendre el dret a l’assistència lletrada per part de l’Estat. A més, El Salvador ha endurit el codi penal amb l’aprovació del Parlament: un membre d’una mara major d’edat pot enfrontar-se a 45 anys de presó.

Fins al mes de març, el país travessava un greu problema de massificació, amb 36.000 presos en reclusió. Ara aquesta xifra s’ha duplicat. La congestió a les presons és asfixiant i la logística no s’aguanta.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

La guerra contra les maras deixa 20.000 detinguts en un mes a El Salvador

Notes de seguretatDeixa un comentari

El president d’El Salvador, Nayib Bukele, va imposar l’estat d’excepció el mes de març d’enguany per combatre la violència de les maras i el va ampliar 30 dies més a l’abril. La policia i l’exèrcit han detingut 20.421 presumptes membres de maras en només 33 dies d’estat d’excepció i els tribunals han decretat presó preventiva contra 9.672 imputats. El règim d’excepció permet retenir els detinguts fins a 15 dies sense justificació, a diferència de les 72 hores de límit en circumstàncies normals.

El president salvadorenc, segons informa el rotatiu La Razon América, intenta posar fi a l’onada d’assassinats dels darrers mesos i al control que aquestes poderoses bandes criminals, com la Mara Salvatrucha o Barrio 18, exerceixen en diverses zones d’aquest petit país centreamericà de 6,4 milions d’habitants. Les 87 persones assassinades durant el darrer cap de setmana de març va ser la gota que va fer vessar el got de la paciència de Bukele.

La policia i l’exèrcit salvadorencs han passat gairebé dos mesos fent detencions arbitràries a “terroristes” sense ordre judicial i basades en sospites com tenir antecedents penals o tatuatges de bandes com la Mara Salvatrucha, Barrio 18 o de marero. L’escalada d’homicidis dels darrers mesos ha evidenciat una creixent inseguretat al país.

Després de les jornades més violentes a El Salvador des de la fi de la guerra civil fa 30 anys (1979-1992), el Congrés salvadorenc va donar llum verda a la suspensió del dret de defensa, la llibertat d’associació i la inviolabilitat de la correspondència sense ordre judicial. Els mitjans salvadorencs i els experts en seguretat expliquen el dràstic augment de la violència al país per la ruptura d’un pacte secret entre el govern de Bukele i les maras salvadorenques. Malgrat tot, Bukele sempre ha negat aquest acord.

El president salvadorenc és el mandatari amb més suport popular de la regió, amb el 76% d’aprovació segons M&R Consultores, i ha justificat l’aplicació de l’estat d’excepció perquè es calcula que hi ha uns 70.000 membres de maras que delinqueixen i lluiten pel control de les operacions d’extorsió i narcotràfic.

L’Alt Comissionat de l’ONU pels Drets Humans i Amnistia Internacional per les Amèriques han mostrat molta preocupació per les detencions massives, especialment a les zones més controlades per les maras. Així mateix, han denunciat el tracte cruel, inhumà i degradant als sospitosos apilats en les precàries presons salvadorenques.

Per la seva part, Nayib Bukele ha refusat les crítiques d’aquestes organitzacions internacionals per les presumptes violacions de drets humans. Fins i tot ha arribat a declarar que, si tant defensen els membres de les maras, que se’ls enduguin als seus països. El mandatari tracta de justificar la prohibició de grafits o qualsevol expressió visual que explícitament o implícita transmetin missatges sobre les maras que controlen diverses zones del país. El sindicat de policia ha denunciat que els caps policials exigeixen quotes diàries de detinguts als seus agents en la guerra contra les maras.

Amnistia Internacional ha refusat un cop més les mesures imposades pel govern salvadorenc que prohibeixen als mitjans de comunicació la reproducció i transmissió a la població de missatges o comunicats de les maras que puguin generar pànic en la població. Aquest fet podria comportar l’empresonament de periodistes només per informar d’activitats relacionades amb aquestes bandes. Igualment, Amnistia denuncia que els presos puguin estar reclosos sense alimentació ni aire suficients i el fet que nens entre 12 i 16 anys puguin ser condemnats a fins a 10 anys de presó sense dret a defensa.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

Nova dura ofensiva del govern d’El Salvador contra les maras

Notes de seguretatDeixa un comentari

Després de mesos de relativa calma i amb nivells de violència al carrer força reduïts, els assassinats han augmentat novament a nivells no vistos des de fa quasi 30 anys al país centreamericà. Es podria dir que la fràgil treva de les maras ha arribat a la fi.

Com a conseqüència d’aquesta situació, l’Assemblea legislativa va aprovar fa unes setmanes una polèmica sol·licitud de l’Executiu per combatre les maras orientada a reformar el codi penal per endurir les condemnes contra els membres d’aquestes bandes.

Tal com informava bbc.com en un article, la mesura té lloc després que el govern de Nayib Bukele demanés a l’Assemblea que es declarés l’estat d’excepció al país, en haver-se produït més de 80 assassinats només durant un cap de setmana.

Les normes, que de moment s’implementaran durant un mes, tot i que es poden anar prorrogant, inclouen la suspensió de la llibertat d’associació, del dret de defensa i de la inviolabilitat de la correspondència. Actualment, amb la recent reforma aprovada, els membres de les maras podran ser sancionats amb penes de 20 a 40 anys de presó, mentre que els líders d’aquests grups podran rebre entre 40 i 45 anys d’internament penitenciari.

En un dels punts més polèmics, la reforma del Codi penal inclou també considerar com a adults –i jutjar-los com a tals– els membres d’aquests grups majors de 12 anys. Aquesta seria la primera vegada que el govern aprova una pena específica per a aquells a qui consideri membre de les maras. Abans, a El Salvador aquests membres eren considerats com a “terroristes” i se’ls processava sota aquesta figura, encara que fos complicat comprovar la seva participació en aquestes agrupacions, i les sentències variaven entre els sis i els nou anys de presó.

En aquesta línia, el govern ha reforçat la seguretat als carrers i ha sol·licitat al Congrés aprovar l’estat d’excepció. La mesura, aprovada per la majoria oficialista del Legislatiu, limita la llibertat d’associació, suspèn el dret de ser informat de les raons de la detenció, amplia de 72 hores a 15 dies el termini de la detenció i permet a les autoritats intervenir els telèfons mòbils dels qui considerin sospitosos.

Segons les darreres informacions, les autoritats havien detingut més de 3.000 presumptes membres de maras. Paral·lelament, el president Bukele va anunciar per Twitter que havia ordenat limitar l’alimentació i les sortides al pati dels membres de maras empresonats i que els havien retirat els matalassos per dormir. Des de fa uns dies, el menjar és racionat i els 16.000 membres empresonats no han sortit de les seves cel·les.

D’entre les diverses reaccions que s’han produït arran dels recents esdeveniments, cal destacar la del secretari general de l’ONU, Antonio Guterres, la de la Comissió Interamericana de Drets Humans o la de Human Rights Watch o Amnistia Internacional, que van mostrar la seva preocupació per la situació del país i confien que les mesures que s’estan prenent estiguin en línia amb les lleis i estàndards internacionals dels drets humans.

Cal destacar que aproximadament 70.000 membres de maras operen a El Salvador i lluiten pel control de les operacions d’extorsió i drogues a tot el país centreamericà.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

‘Maras’ de El Salvador envien un missatge de sang a Bukele

Notes de seguretatDeixa un comentari

Tot i que les dades de l’any 2021 no són definitives, El Salvador registrarà un altre rècord en el descens dels homicidis. Tanmateix, fa poques setmanes el país es va veure immers en una onada d’homicidis que va durar tres dies, un sagnant recordatori que la pau recentment aconseguida avança sobre un sòl trencadís.

Van ser tres dies del mes de novembre en què El Salvador va comptabilitzar 46 homicidis. El segon dia van morir 22 persones, fet que el va convertir en el pitjor dia de l’any. El que sí que cal ressaltar és que els homicidis van parar tant ràpid com havien començat, ja que l’endemà no hi va haver cap assassinat en tot el país.

El president Nayib Bukele va atribuir la fi de la violència al desplegament nacional de destacaments de soldats i policies armats pels carrers del país.

Al cap de pocs dies, Douglas García Funes, subdirector d’intel·ligència de la Policia Nacional Civil, va anunciar la captura de diversos líders de maras perillosos, als quals va assenyalar com els responsables de l’onada de violència, a causa de guerres territorials.

Però, tal com va observar el rotatiu La Prensa Gráfica, algunes de les matances tenien el segell d’assassinats selectius, d’entre els quals un conductor d’autobús, un passatger d’un vehicle, etc.

Tot i l’onada de violència, el país va registrar només 15 homicidis més al novembre en comparació amb l’any 2020. Pel que fa a les dades provisionals del 2021, entre el gener i el novembre les autoritats van registrar 936 homicidis, un 15% menys en relació amb els 1.100 assassinats ocorreguts en el mateix període del 2020.

Alguns experts atribueixen aquesta onada de violència a El Salvador a un missatge directe al president Bukele, que ha apostat el seu mandat a la reducció dels homicidis.

L’evidència de les entrevistes entre funcionaris de l’administració Bukele i els líders a presó de les tres principals maras porta a pensar que aquests van accedir a reduir els alts índexs d’homicidis a canvi de millors condicions de reclusió i d’altres privilegis, com accés a telèfons mòbils, treballadores sexuals i millor qualitat del menjar.

Però aquests avantatges mai van ser extensius als membres de maras en llibertat. Els tres dies tenyits de sang buscarien consideració per a aquests membres.

Una facció de l’MS13 va deixar-se anar amb els assassinats i la resta va seguir l’exemple, ja que la majoria van succeir a la capital, San Salvador, o als seus voltants. Diferents faccions d’aquestes maras es van coordinar en sectors propers a la capital com una forma de pressionar els líders que són a la presó.

I és que fa diversos anys que les maras han après que els cadàvers els donen poder de negociació davant el govern. La darrera vegada que el govern va retirar la treva, l’any 2012, va augmentar molt la violència entre aquests grups i les forces de l’ordre. Tant, que El Salvador, amb més de 1.000 tirotejos anuals als seus carrers, va ser declarat el país sense guerra més perillós del món. Fa anys que les maras i l’Estat es comuniquen a través de morts.

Tot i això, els homicidis han caigut a xifres impensables en el passat. L’any 2020 El Salvador va registrar 1.322 homicidis, amb una caiguda de prop del 45% sobre els 2.398 morts de l’any 2019.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

Una investigació de la fiscalia confirmaria les negociacions entre el govern d’El Salvador i les ‘maras’

Notes de seguretatDeixa un comentari

Segons revela el rotatiu salvadorenc El Faro, el fiscal Raúl Melara va organitzar un grup per investigar la relació de diferents funcionaris dels governs actual i anteriors implicats en diàlegs amb les maras. En aquesta investigació es van reunir desenes de proves –àudios, fotografies i testimonis– que van acabar sense veure la llum per la destitució del fiscal Melara i el seu equip.

La històrica baixada d’homicidis violents que viu El Salvador es deuria a un pacte secret entre el Govern de Nayib Bukele i les tres bandes que controlen el país: Mara Salvatrucha, Barrio 18 Revolucionarios i Barrio 18 Sureños. Les proves que testimonien els contactes del mandatari amb els líders de les maras serien les millores en les condicions de vida a les presons i beneficis per als seus membres en llibertat.

La Fiscalia va batejar el cas com “La Catedral”. Va intervenir nombrosos documents oficials de Centres Penals i va escorcollar diverses presons, així com les oficines centrals de la Direcció General de Centres Penals (DGCP), on va descobrir que els líders de les maras empresonats en centres de màxima seguretat havien rebut visites irregulars de funcionaris del Govern.

En aquestes visites de funcionaris públics, el director de Centres Penals, Osiris Luna, autoritzava persones encaputxades a entrar a les presons per reunir-se amb els líders de les tres maras, saltant-se tots els protocols legals d’ingrés, inclòs el registre o fins i tot deixant-los entrar sense identificar-se.

Els fiscals van concloure que aquests misteriosos encaputxats eren generalment funcionaris de l’actual Direcció de Reconstrucció del Teixit Social, dirigida per Carlos Marroquín, i líders de maras en llibertat que entraven per rebre instruccions i transmetre informació als líders empresonats.

Gràcies a les investigacions, es va conèixer el llistat de peticions que les bandes havien fet al Govern per mantenir vigent l’acord. Es tractaria d’una llista de 20 punts, entre els quals s’inclou la fi dels operatius massius de l’Exèrcit i la Policia contra ells i de la persecució indiscriminada dels membres de les maras només per estar tatuats. També demanaven finançament per a microempreses i feina per als seus membres, visites dels familiars a les presons i modificacions en el règim de màxima seguretat, entre d’altres.

Des de l’arribada al poder, el president Nayib Bukele ha presumit d’una reducció de la violència a nivells mai vistos en anys recents. Les autoritats van informar de zero homicidis el 8 d’agost passat i el Govern va atribuir l’èxit al seu pla de control territorial. Fa només sis anys, el país centreamericà va registrar 147 homicidis en els cinc primers dies d’agost, amb cinc policies entre les víctimes. Enguany, en el mateix període hi ha hagut cinc homicidis.

La Mara Salvatrucha i Barrio 18, amb les seves dues faccions, Los Sureños i Los Revolucionarios, són els grans grups criminals d’El Salvador. Les autoritats estimen que hi ha uns 60.000 membres actius de maras que operen en el 94% dels municipis del país, dels quals 18.000 estan empresonats.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

El Salvador augmenta amb 1.000 militars més la seva lluita contra les bandes

Notes de seguretatDeixa un comentari

El Govern del Salvador va incorporar fa unes setmanes 1.042 soldats de la Força Armada per a tasques de seguretat, juntament amb agents de la Policia Nacional, per reforçar l’estratègia de defensa contra les bandes i altres delictes de fort impacte.

Amb aquests nous 1.042 soldats ja sumen més de 9.000 els uniformats que participen en l’anomenat Plan de Control Territorial. Aquest pla estratègic va ser implementat al juliol del 2019, amb l’objectiu de recuperar els territoris controlats per les bandes i reduir la quantitat d’assassinats i altres delictes relacionats.

El nou contingent es va incorporar a tasques de patrullatge en els territoris amb l’índex de delinqüència més alt.

Actualment s’estima en uns 60.000 els membres de bandes actius en territori salvadorenc de les tres bandes dominants: la Mara Salvatrucha (MS-13), el Barrio 18 – Sureños i el Barrio 18 – Revolucionarios. A aquestes tres bandes se’ls atribueixen la majoria dels assassinats que es produeixen al país.

A part, El Salvador continua sent punt de trànsit del narcotràfic, per moure els seus carregaments cap als Estats Units i altres països, on les bandes tenen un rol cada cop més actiu perquè controlen el territori en moltes zones. Les bandes van passar de cobrar l’extorsió als que venen la droga en els seus territoris a ser els comercialitzadors directes, sense deixar de banda el consum.

A finals de l’any 2020, per primera vegada les autoritats van desmantellar a San Salvador un laboratori de metamfetamines propietat de l’MS-13. Per evadir-se de les autoritats policials, el centre funcionava com un centre religiós. L’índex de consum d’amfetamines a l’Amèrica Central és superior al registre global, la qual cosa suposa un potencial mercat que les bandes poden controlar en el futur amb les seves xarxes de tràfic de drogues al detall.

Actualment es considera que les bandes han establert relacions amb algunes organitzacions de tràfic internacional de drogues des de diferents capacitats: donant seguretat o fins i tot movent el producte. Haurien entrat en contacte amb quantitats significatives de droga, fent un salt en aquests negocis il·lícits.

És per aquests motius que s’incrementen les forces uniformades al país. Per exemple, a començaments d’any es van interceptar 500 kg de cocaïna a bord d’una embarcació que navegava per aigües territorials d’El Salvador.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

Hi ha acords entre el Govern d’El Salvador i les “maras”?

Notes de seguretatDeixa un comentari

Fa uns dies, el rotatiu salvadorenc El Faro informava que el profund descens de la violència homicida a El Salvador, amb el lideratge al Govern del president Nayib Bukele i el seu principal valor en poc més d’un any en el poder, quedava en entredit per una investigació periodística que l’atribuïa a un pacte amb la banda “mara” Salvatrucha (MS13).

El mitjà de comunicació va publicar un reportatge, on citava documents oficials i declaracions d’un líder de la banda, que assenyalava que el Govern està negociant amb la MS13 des del juny del 2020 i que el pacte inclouria favors electorals per als comicis del 2021.

La investigació d’El Faro assenyala que la negociació entre el Govern i les “maras” inclou suport polític d’aquests grups a l’oficialisme a canvi de la promesa de derogar lleis i debilitar el règim de màxima seguretat a les presons si el proper mes de febrer el partit Nuevas Ideas, de Nayib Bukele, aconsegueix el control de l’Assemblea Legislativa a les eleccions per escollir els 84 diputats i els 262 governs locals.

Mentrestant, segons dades de la Policia, entre l’1 de gener i el 2 de setembre d’enguany es van produir 829 homicidis, que representen una reducció d’aproximadament el 56% davant les 1.871 morts violentes del mateix període del 2019.

Si es manté aquesta tendència, El Salvador tancaria l’any 2020 amb uns 1.200 homicidis, cosa que representaria una taxa d’assassinats de 18 per cada 100.000 habitants, la més baixa des del 1994.

El que és nou d’aquest possible diàleg amb les “maras”, declarades grups terroristes pel Tribunal Suprem d’El Salvador, és que les veus que denuncien aquests vincles van guanyant credibilitat a mesura que les evidències van sent cada cop més contundents i provoquen la preocupació del Departament d’Estat i el Congrés nord-americans.

Malgrat aquestes investigacions periodístiques, el president d’El Salvador, Nayib Bukele, va rebutjar que el seu govern tingui un pacte amb la banda “mara” Salvatrucha (MS13) per reduir la xifra d’assassinats a canvi de beneficis penals. Bukele va apuntar que els que els acusaven de violar els drets humans dels terroristes, ara diuen que els concedeixen privilegis.

El president va recordar els fets del passat mes d’abril, quan les “maras” van fer augmentar durant uns dies la mitjana diària d’assassinats. En aquell moment, el Govern salvadorenc va ordenar als centres penitenciaris recloure els membres de les “maras” les 24 hores, posar plaques de metall a les portes de barrots per evitar la comunicació per mitjà de senyals i, a més, barrejar els membres a les seves cel·les sense importar que fossin de bandes rivals.

Amb tot, segons el diari El Faro, la decisió de barrejar membres de diferents bandes a les presons va ser cancel·lada després de les reunions entre funcionaris i caps de les estructures criminals. El Govern ho nega.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

El Salvador continua la incerta lluita contra les bandes

Notes de seguretatDeixa un comentari

362.- baixaEn plena pandèmia de la COVID-19, les imatges de milers de membres de bandes amuntegats pel govern d’El Salvador han donat la volta al món.

El país continua la seva particular lluita contra els membres de les bandes, especialment la Mara Salvatrucha i la 18. Segons Osiris Luna, viceministre de Seguretat i director general del sistema penitenciari, van decidir barrejar i recloure en les mateixes cel·les els diferents grups d’estructures criminals, com un cop d’efecte de l’estat sobre les bandes.

Des de fa dues dècades, la presó és el lloc comú al qual el govern de torn ha recorregut per aparentar que s’està combatent amb contundència el fenomen de les bandes. Cal no oblidar que, segons estimacions oficials, es calcula que hi ha uns 60.000 membres actius de bandes, en un país que no arriba als 7 milions d’habitants.

És més, l’any 2018, informacions de centres penals consideraven que el 44% de la població penitenciària era membre d’alguna banda, és a dir, uns 17.400 del total de 39.300 persones privades de llibertat.

La diferència és que abans el sistema penitenciari va servir per implementar una segregació total per als membres de les bandes, assignant-los presons exclusives per a cada banda.

Aquesta iniciativa, considerada per les bandes com una victòria contra el sistema, va servir per mantenir durant anys les xifres de motins i assassinats a l’interior de les presons, però va consolidar el poder i l’organització interna d’aquestes estructures criminals.

El govern anterior va donar l’any 2016 els primers passos per canviar aquesta situació, però ha estat durant l’Administració Bukele quan aquestes transformacions s’han accelerat.

Les conseqüències que poden originar aquestes polítiques penitenciàries són impredictibles. Però també cal tenir clar que bandes com la Mara Salvatrucha o MS-13 estan formades per un conglomerat de programes i cliques amb autonomia operativa i, tot i que hi ha una comandància general, no sempre segueixen les mateixes ordres. De fet, entre integrants de la mateixa banda hi ha hagut sagnants disputes. A dia d’avui, parlar a El Salvador de la MS-13 com una sola entitat homogènia ja no es gaire precís.

L’altra gran banda seria l’anomenada Barrio 18, que a mitjans de la dècada passada també va patir conflictes interns i va partir el grup en dues meitats: els Sureños i els Revolucionarios.

D’altres bandes menors serien les anomenades La Mirada, Locos 13 o la Mao-Mao, que actualment tindrien uns 300 membres actius empresonats.

Un altre front a destacar és el dels anomenats retirats, aquells membres de bandes que han abandonat bàsicament la MS-13 o les 18, sobretot per problemes interns.

No serien considerats una banda però a hores d’ara sumen més de 3.000 membres a les presons. És més, des de l’any 2004 tenen assignat un centre penal exclusiu a la ciutat de Sonsonate.

https://www.eluniversal.com.mx/mundo/el-salvador-polemica-por-fotos-de-pandillas-hacinadas

https://elpais.com/elpais/2020/04/28/eps/1588078228_930360.html

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français