Nova dura ofensiva del govern d’El Salvador contra les maras

Després de mesos de relativa calma i amb nivells de violència al carrer força reduïts, els assassinats han augmentat novament a nivells no vistos des de fa quasi 30 anys al país centreamericà. Es podria dir que la fràgil treva de les maras ha arribat a la fi.

Com a conseqüència d’aquesta situació, l’Assemblea legislativa va aprovar fa unes setmanes una polèmica sol·licitud de l’Executiu per combatre les maras orientada a reformar el codi penal per endurir les condemnes contra els membres d’aquestes bandes.

Tal com informava bbc.com en un article, la mesura té lloc després que el govern de Nayib Bukele demanés a l’Assemblea que es declarés l’estat d’excepció al país, en haver-se produït més de 80 assassinats només durant un cap de setmana.

Les normes, que de moment s’implementaran durant un mes, tot i que es poden anar prorrogant, inclouen la suspensió de la llibertat d’associació, del dret de defensa i de la inviolabilitat de la correspondència. Actualment, amb la recent reforma aprovada, els membres de les maras podran ser sancionats amb penes de 20 a 40 anys de presó, mentre que els líders d’aquests grups podran rebre entre 40 i 45 anys d’internament penitenciari.

En un dels punts més polèmics, la reforma del Codi penal inclou també considerar com a adults –i jutjar-los com a tals– els membres d’aquests grups majors de 12 anys. Aquesta seria la primera vegada que el govern aprova una pena específica per a aquells a qui consideri membre de les maras. Abans, a El Salvador aquests membres eren considerats com a terroristes i se’ls processava sota aquesta figura, encara que fos complicat comprovar la seva participació en aquestes agrupacions, i les sentències variaven entre els sis i els nou anys de presó.

En aquesta línia, el govern ha reforçat la seguretat als carrers i ha sol·licitat al Congrés aprovar l’estat d’excepció. La mesura, aprovada per la majoria oficialista del Legislatiu, limita la llibertat d’associació, suspèn el dret de ser informat de les raons de la detenció, amplia de 72 hores a 15 dies el termini de la detenció i permet a les autoritats intervenir els telèfons mòbils dels qui considerin sospitosos.

Segons les darreres informacions, les autoritats havien detingut més de 3.000 presumptes membres de maras. Paral·lelament, el president Bukele va anunciar per Twitter que havia ordenat limitar l’alimentació i les sortides al pati dels membres de maras empresonats i que els havien retirat els matalassos per dormir. Des de fa uns dies, el menjar és racionat i els 16.000 membres empresonats no han sortit de les seves cel·les.

D’entre les diverses reaccions que s’han produït arran dels recents esdeveniments, cal destacar la del secretari general de l’ONU, Antonio Guterres, la de la Comissió Interamericana de Drets Humans o la de Human Rights Watch o Amnistia Internacional, que van mostrar la seva preocupació per la situació del país i confien que les mesures que s’estan prenent estiguin en línia amb les lleis i estàndards internacionals dels drets humans.

Cal destacar que aproximadament 70.000 membres de maras operen a El Salvador i lluiten pel control de les operacions d’extorsió i drogues a tot el país centreamericà.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

‘Maras’ de El Salvador envien un missatge de sang a Bukele

Tot i que les dades de l’any 2021 no són definitives, El Salvador registrarà un altre rècord en el descens dels homicidis. Tanmateix, fa poques setmanes el país es va veure immers en una onada d’homicidis que va durar tres dies, un sagnant recordatori que la pau recentment aconseguida avança sobre un sòl trencadís.

Van ser tres dies del mes de novembre en què El Salvador va comptabilitzar 46 homicidis. El segon dia van morir 22 persones, fet que el va convertir en el pitjor dia de l’any. El que sí que cal ressaltar és que els homicidis van parar tant ràpid com havien començat, ja que l’endemà no hi va haver cap assassinat en tot el país.

El president Nayib Bukele va atribuir la fi de la violència al desplegament nacional de destacaments de soldats i policies armats pels carrers del país.

Al cap de pocs dies, Douglas García Funes, subdirector d’intel·ligència de la Policia Nacional Civil, va anunciar la captura de diversos líders de maras perillosos, als quals va assenyalar com els responsables de l’onada de violència, a causa de guerres territorials.

Però, tal com va observar el rotatiu La Prensa Gráfica, algunes de les matances tenien el segell d’assassinats selectius, d’entre els quals un conductor d’autobús, un passatger d’un vehicle, etc.

Tot i l’onada de violència, el país va registrar només 15 homicidis més al novembre en comparació amb l’any 2020. Pel que fa a les dades provisionals del 2021, entre el gener i el novembre les autoritats van registrar 936 homicidis, un 15% menys en relació amb els 1.100 assassinats ocorreguts en el mateix període del 2020.

Alguns experts atribueixen aquesta onada de violència a El Salvador a un missatge directe al president Bukele, que ha apostat el seu mandat a la reducció dels homicidis.

L’evidència de les entrevistes entre funcionaris de l’administració Bukele i els líders a presó de les tres principals maras porta a pensar que aquests van accedir a reduir els alts índexs d’homicidis a canvi de millors condicions de reclusió i d’altres privilegis, com accés a telèfons mòbils, treballadores sexuals i millor qualitat del menjar.

Però aquests avantatges mai van ser extensius als membres de maras en llibertat. Els tres dies tenyits de sang buscarien consideració per a aquests membres.

Una facció de l’MS13 va deixar-se anar amb els assassinats i la resta va seguir l’exemple, ja que la majoria van succeir a la capital, San Salvador, o als seus voltants. Diferents faccions d’aquestes maras es van coordinar en sectors propers a la capital com una forma de pressionar els líders que són a la presó.

I és que fa diversos anys que les maras han après que els cadàvers els donen poder de negociació davant el govern. La darrera vegada que el govern va retirar la treva, l’any 2012, va augmentar molt la violència entre aquests grups i les forces de l’ordre. Tant, que El Salvador, amb més de 1.000 tirotejos anuals als seus carrers, va ser declarat el país sense guerra més perillós del món. Fa anys que les maras i l’Estat es comuniquen a través de morts.

Tot i això, els homicidis han caigut a xifres impensables en el passat. L’any 2020 El Salvador va registrar 1.322 homicidis, amb una caiguda de prop del 45% sobre els 2.398 morts de l’any 2019.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

Una investigació de la fiscalia confirmaria les negociacions entre el govern d’El Salvador i les ‘maras’

Segons revela el rotatiu salvadorenc El Faro, el fiscal Raúl Melara va organitzar un grup per investigar la relació de diferents funcionaris dels governs actual i anteriors implicats en diàlegs amb les maras. En aquesta investigació es van reunir desenes de proves –àudios, fotografies i testimonis– que van acabar sense veure la llum per la destitució del fiscal Melara i el seu equip.

La històrica baixada d’homicidis violents que viu El Salvador es deuria a un pacte secret entre el Govern de Nayib Bukele i les tres bandes que controlen el país: Mara Salvatrucha, Barrio 18 Revolucionarios i Barrio 18 Sureños. Les proves que testimonien els contactes del mandatari amb els líders de les maras serien les millores en les condicions de vida a les presons i beneficis per als seus membres en llibertat.

La Fiscalia va batejar el cas com “La Catedral”. Va intervenir nombrosos documents oficials de Centres Penals i va escorcollar diverses presons, així com les oficines centrals de la Direcció General de Centres Penals (DGCP), on va descobrir que els líders de les maras empresonats en centres de màxima seguretat havien rebut visites irregulars de funcionaris del Govern.

En aquestes visites de funcionaris públics, el director de Centres Penals, Osiris Luna, autoritzava persones encaputxades a entrar a les presons per reunir-se amb els líders de les tres maras, saltant-se tots els protocols legals d’ingrés, inclòs el registre o fins i tot deixant-los entrar sense identificar-se.

Els fiscals van concloure que aquests misteriosos encaputxats eren generalment funcionaris de l’actual Direcció de Reconstrucció del Teixit Social, dirigida per Carlos Marroquín, i líders de maras en llibertat que entraven per rebre instruccions i transmetre informació als líders empresonats.

Gràcies a les investigacions, es va conèixer el llistat de peticions que les bandes havien fet al Govern per mantenir vigent l’acord. Es tractaria d’una llista de 20 punts, entre els quals s’inclou la fi dels operatius massius de l’Exèrcit i la Policia contra ells i de la persecució indiscriminada dels membres de les maras només per estar tatuats. També demanaven finançament per a microempreses i feina per als seus membres, visites dels familiars a les presons i modificacions en el règim de màxima seguretat, entre d’altres.

Des de l’arribada al poder, el president Nayib Bukele ha presumit d’una reducció de la violència a nivells mai vistos en anys recents. Les autoritats van informar de zero homicidis el 8 d’agost passat i el Govern va atribuir l’èxit al seu pla de control territorial. Fa només sis anys, el país centreamericà va registrar 147 homicidis en els cinc primers dies d’agost, amb cinc policies entre les víctimes. Enguany, en el mateix període hi ha hagut cinc homicidis.

La Mara Salvatrucha i Barrio 18, amb les seves dues faccions, Los Sureños i Los Revolucionarios, són els grans grups criminals d’El Salvador. Les autoritats estimen que hi ha uns 60.000 membres actius de maras que operen en el 94% dels municipis del país, dels quals 18.000 estan empresonats.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

El Salvador augmenta amb 1.000 militars més la seva lluita contra les bandes

El Govern del Salvador va incorporar fa unes setmanes 1.042 soldats de la Força Armada per a tasques de seguretat, juntament amb agents de la Policia Nacional, per reforçar l’estratègia de defensa contra les bandes i altres delictes de fort impacte.

Amb aquests nous 1.042 soldats ja sumen més de 9.000 els uniformats que participen en l’anomenat Plan de Control Territorial. Aquest pla estratègic va ser implementat al juliol del 2019, amb l’objectiu de recuperar els territoris controlats per les bandes i reduir la quantitat d’assassinats i altres delictes relacionats.

El nou contingent es va incorporar a tasques de patrullatge en els territoris amb l’índex de delinqüència més alt.

Actualment s’estima en uns 60.000 els membres de bandes actius en territori salvadorenc de les tres bandes dominants: la Mara Salvatrucha (MS-13), el Barrio 18 – Sureños i el Barrio 18 – Revolucionarios. A aquestes tres bandes se’ls atribueixen la majoria dels assassinats que es produeixen al país.

A part, El Salvador continua sent punt de trànsit del narcotràfic, per moure els seus carregaments cap als Estats Units i altres països, on les bandes tenen un rol cada cop més actiu perquè controlen el territori en moltes zones. Les bandes van passar de cobrar l’extorsió als que venen la droga en els seus territoris a ser els comercialitzadors directes, sense deixar de banda el consum.

A finals de l’any 2020, per primera vegada les autoritats van desmantellar a San Salvador un laboratori de metamfetamines propietat de l’MS-13. Per evadir-se de les autoritats policials, el centre funcionava com un centre religiós. L’índex de consum d’amfetamines a l’Amèrica Central és superior al registre global, la qual cosa suposa un potencial mercat que les bandes poden controlar en el futur amb les seves xarxes de tràfic de drogues al detall.

Actualment es considera que les bandes han establert relacions amb algunes organitzacions de tràfic internacional de drogues des de diferents capacitats: donant seguretat o fins i tot movent el producte. Haurien entrat en contacte amb quantitats significatives de droga, fent un salt en aquests negocis il·lícits.

És per aquests motius que s’incrementen les forces uniformades al país. Per exemple, a començaments d’any es van interceptar 500 kg de cocaïna a bord d’una embarcació que navegava per aigües territorials d’El Salvador.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

Hi ha acords entre el Govern d’El Salvador i les “maras”?

Fa uns dies, el rotatiu salvadorenc El Faro informava que el profund descens de la violència homicida a El Salvador, amb el lideratge al Govern del president Nayib Bukele i el seu principal valor en poc més d’un any en el poder, quedava en entredit per una investigació periodística que l’atribuïa a un pacte amb la banda “mara” Salvatrucha (MS13).

El mitjà de comunicació va publicar un reportatge, on citava documents oficials i declaracions d’un líder de la banda, que assenyalava que el Govern està negociant amb la MS13 des del juny del 2020 i que el pacte inclouria favors electorals per als comicis del 2021.

La investigació d’El Faro assenyala que la negociació entre el Govern i les “maras” inclou suport polític d’aquests grups a l’oficialisme a canvi de la promesa de derogar lleis i debilitar el règim de màxima seguretat a les presons si el proper mes de febrer el partit Nuevas Ideas, de Nayib Bukele, aconsegueix el control de l’Assemblea Legislativa a les eleccions per escollir els 84 diputats i els 262 governs locals.

Mentrestant, segons dades de la Policia, entre l’1 de gener i el 2 de setembre d’enguany es van produir 829 homicidis, que representen una reducció d’aproximadament el 56% davant les 1.871 morts violentes del mateix període del 2019.

Si es manté aquesta tendència, El Salvador tancaria l’any 2020 amb uns 1.200 homicidis, cosa que representaria una taxa d’assassinats de 18 per cada 100.000 habitants, la més baixa des del 1994.

El que és nou d’aquest possible diàleg amb les “maras”, declarades grups terroristes pel Tribunal Suprem d’El Salvador, és que les veus que denuncien aquests vincles van guanyant credibilitat a mesura que les evidències van sent cada cop més contundents i provoquen la preocupació del Departament d’Estat i el Congrés nord-americans.

Malgrat aquestes investigacions periodístiques, el president d’El Salvador, Nayib Bukele, va rebutjar que el seu govern tingui un pacte amb la banda “mara” Salvatrucha (MS13) per reduir la xifra d’assassinats a canvi de beneficis penals. Bukele va apuntar que els que els acusaven de violar els drets humans dels terroristes, ara diuen que els concedeixen privilegis.

El president va recordar els fets del passat mes d’abril, quan les “maras” van fer augmentar durant uns dies la mitjana diària d’assassinats. En aquell moment, el Govern salvadorenc va ordenar als centres penitenciaris recloure els membres de les “maras” les 24 hores, posar plaques de metall a les portes de barrots per evitar la comunicació per mitjà de senyals i, a més, barrejar els membres a les seves cel·les sense importar que fossin de bandes rivals.

Amb tot, segons el diari El Faro, la decisió de barrejar membres de diferents bandes a les presons va ser cancel·lada després de les reunions entre funcionaris i caps de les estructures criminals. El Govern ho nega.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

El Salvador continua la incerta lluita contra les bandes

362.- baixaEn plena pandèmia de la COVID-19, les imatges de milers de membres de bandes amuntegats pel govern d’El Salvador han donat la volta al món.

El país continua la seva particular lluita contra els membres de les bandes, especialment la Mara Salvatrucha i la 18. Segons Osiris Luna, viceministre de Seguretat i director general del sistema penitenciari, van decidir barrejar i recloure en les mateixes cel·les els diferents grups d’estructures criminals, com un cop d’efecte de l’estat sobre les bandes.

Des de fa dues dècades, la presó és el lloc comú al qual el govern de torn ha recorregut per aparentar que s’està combatent amb contundència el fenomen de les bandes. Cal no oblidar que, segons estimacions oficials, es calcula que hi ha uns 60.000 membres actius de bandes, en un país que no arriba als 7 milions d’habitants.

És més, l’any 2018, informacions de centres penals consideraven que el 44% de la població penitenciària era membre d’alguna banda, és a dir, uns 17.400 del total de 39.300 persones privades de llibertat.

La diferència és que abans el sistema penitenciari va servir per implementar una segregació total per als membres de les bandes, assignant-los presons exclusives per a cada banda.

Aquesta iniciativa, considerada per les bandes com una victòria contra el sistema, va servir per mantenir durant anys les xifres de motins i assassinats a l’interior de les presons, però va consolidar el poder i l’organització interna d’aquestes estructures criminals.

El govern anterior va donar l’any 2016 els primers passos per canviar aquesta situació, però ha estat durant l’Administració Bukele quan aquestes transformacions s’han accelerat.

Les conseqüències que poden originar aquestes polítiques penitenciàries són impredictibles. Però també cal tenir clar que bandes com la Mara Salvatrucha o MS-13 estan formades per un conglomerat de programes i cliques amb autonomia operativa i, tot i que hi ha una comandància general, no sempre segueixen les mateixes ordres. De fet, entre integrants de la mateixa banda hi ha hagut sagnants disputes. A dia d’avui, parlar a El Salvador de la MS-13 com una sola entitat homogènia ja no es gaire precís.

L’altra gran banda seria l’anomenada Barrio 18, que a mitjans de la dècada passada també va patir conflictes interns i va partir el grup en dues meitats: els Sureños i els Revolucionarios.

D’altres bandes menors serien les anomenades La Mirada, Locos 13 o la Mao-Mao, que actualment tindrien uns 300 membres actius empresonats.

Un altre front a destacar és el dels anomenats retirats, aquells membres de bandes que han abandonat bàsicament la MS-13 o les 18, sobretot per problemes interns.

No serien considerats una banda però a hores d’ara sumen més de 3.000 membres a les presons. És més, des de l’any 2004 tenen assignat un centre penal exclusiu a la ciutat de Sonsonate.

https://www.eluniversal.com.mx/mundo/el-salvador-polemica-por-fotos-de-pandillas-hacinadas

https://elpais.com/elpais/2020/04/28/eps/1588078228_930360.html

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

El Govern d’El Salvador posa en marxa estratègies concretes contra les bandes

339.- Mara_Salvatrucha_MS13El president d’El Salvador, Nayib Bukele, va anunciar l’inici de l’aplicació d’estratègies concretes amb les quals pretén reduir la violència al país, que continua entre els que registren majors taxes d’homicidis del món, 50,3 per cada 100.000 habitants l’any 2018.

Tot i que des del govern es criticaven anteriors polítiques governamentals de “mà dura” contra les bandes, es va explicar que s’apostava per nous paradigmes en el combat del crim, en considerar-lo un problema social sorgit de la manca d’oportunitats i la pobresa. Ara bé, fins a la data no s’ha parlat de prevenció ni de polítiques de reinserció, sinó d’atacar les bandes en els dos escenaris considerats clau pel govern actual: les presons i els centres de les grans ciutats.

El primer que es vol fer és atacar les finances de les bandes. El govern vol evitar que les bandes tinguin ingressos i, per això, vol evitar-ne el finançament. I és que es considera que és gràcies a la pràctica d’extorsions que les bandes financen gairebé un 80% de les seves operacions. Paral·lelament, es vol evitar el blanqueig dels diners amb les empreses que els faciliten les operacions.

Una segona iniciativa seria la de recuperar els centres de les grans ciutats, que es consideren el lloc on les bandes tindrien la majoria de negocis relacionats amb l’extorsió. Fonts governamentals consideren errònies iniciatives anteriors que posaven el focus d’atenció en les petites comunitats rurals.

Per recuperar aquests centres històrics, es pretén desplegar càmeres de seguretat, així com desplegar més presència de les forces de l’ordre, que serien destinatàries de la inversió de 15 milions de dòlars USA per a la millora de les condicions laborals.

La tercera iniciativa en la lluita contra les bandes seria la de tallar les comunicacions a les presons, ja que es considera que el 80% de les ordres d’homicidis i extorsions surt de les mateixes presons. D’aquesta manera, es perseguiria escapçar les comunicacions des d’aquests centres. Per fer-ho, també es vol comptar amb la renovació del personal penitenciari, per evitar suborns o extorsions en el si de les presons.

El pla de seguretat que posi en marxa el govern salvadorenc no reflexa cap via de diàleg amb les bandes. És més, es va subratllar que un govern no ha de dialogar amb “grups criminals”.

Hi ha experts en el tema que asseguren que les polítiques exclusives de “mà dura” no funcionen sense un pla que cerqui les arrels socioeconòmiques de la violència al país, ja que no serveix de res empresonar milers d’integrants de bandes perquè aquestes ja són part del teixit social d’El Salvador.

Però políticament es considera que la criminalitat és el que més preocupa a la població, i es vol exterioritzar un missatge d’implacabilitat, que és el que voldrien els salvadorencs. Tot i això, hi ha analistes polítics que abonen el terreny a una doble estratègia: començar el mandat governamental amb una política visible més dura davant del crim, per esperar la reacció de les bandes i poder promoure després alguna mena de proposta alternativa.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

 

Extorsió, violència i crim organitzat a Llatinoamèrica

Segons un estudi recent [1], després dels homicidis, l’extorsió és el delicte que més mal fa a l’estat de dret als països de Llatinoamèrica i el Carib. L’extorsió no només s’ha convertit en la principal font d’ingressos de les maras, bandes juvenils o grups de crim organitzat. També és l’amenaça més important per a la seguretat pel creixent nombre de morts violentes que produeix.

Un exemple: a El Salvador, un 24% de les persones reconeix haver estat víctima d’extorsió en alguna ocasió. I a Guatemala, les denúncies per extorsió van augmentar un 55% entre el 2013 i el 2018.

Els darrers anys, alguns països han esmerçat esforços per lluitar contra els delictes d’extorsió. S’han aplicat intents de solució tals com l’enduriment de penes, programes de prevenció especialitzats, ús de forces policials especials o línies telefòniques exclusives per a l’atenció de les víctimes. Una altra mesura que ha anat guanyant popularitat és el bloqueig del senyal dels telèfons mòbils dintre de les presons, i és que en alguns països fins al 70% de les extorsions estan gestionades des d’allà.

L’estudi fa tot un seguit de recomanacions per prevenir i controlar les extorsions, ja que els perjudicis per a la convivència i l’economia són devastadors:

  • Impulsar la modernització policial i incentivar la rehabilitació social penitenciària. Agilitzar el sistema policial i de justícia serviria per garantir una millor qualitat de la seguretat ciutadana.
  • Fomentar associacions publicoprivades com l’existent entre el sector productor del sucre i la Policia Nacional de El Salvador. D’aquesta manera la policia ha obtingut equips de mobilitat i comunicacions.
  • Destinar més recursos a respostes tecnològiques de control de l’extorsió. Per exemple, a Mèxic existeix una aplicació de mòbil per poder identificar les trucades amb origen als centres penitenciaris.
  • Aprofundir en els intercanvis regionals sobre bones pràctiques de control de l’extorsió per dur a terme transferències de programes i rèpliques ràpides.
  • Consolidar els mecanismes de control per als casos d’extorsió que involucrin funcionaris públics. Especialment en els casos en què els funcionaris demanen diners als ciutadans per fer determinats tràmits administratius.
  • Generar alternatives professionals atractives per als membres de les bandes juvenils. Per exemple, centres comunitaris que organitzen activitats per prevenir el reclutament de joves en barris d’alt risc.
  • Incentivar que no s’usin diners en efectiu en els comerços petits i mitjans. A Guatemala s’ha detectat que la inversió més gran obtinguda a través de l’extorsió es produeix en comerços, autobusos, taxis o bars.
  • Promoure una participació més gran de les víctimes d’extorsió en el procés penal, envoltant-la de totes les garanties de protecció necessàries per augmentar la xifra de denúncies i condemnes.

[1] Una Cultura Criminal: Extorsión en Centroamérica.

https://blogs.iadb.org/es/inicio/

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

 

 

 

Estats Units i El Salvador signen un acord en matèria de seguretat i migració

El Salvador - USAEls Estats Units i El Salvador han signat una carta de cooperació en matèria de seguretat i migració, en la qual El Salvador es compromet a millorar el control a les fronteres i a intercanviar informació sobre crim organitzat en un treball conjunt amb forces nord-americanes.

El secretari de Seguretat Nacional dels Estats Units, Kevin McAleenan, i la ministra de Relacions Exteriors d’El Salvador, Alexandra Hill, van rubricar l’acord després d’una reunió en què van tractar aspectes relacionats amb bandes juvenils, migració i desenvolupament econòmic.

La millora del control de les fronteres salvadorenques pretén aconseguir disminuir el flux de persones que migren de manera irregular però també lluitar contra l’actuació de les bandes juvenils, així com el tràfic il·legal de menors.

Un altre dels aspectes destacats de l’acord signat és que els Estats Units es comprometen a col·laborar en la lluita contra les bandes juvenils i el crim, entès des d’un punt de vista ampli: traficants d’éssers humans, contrabandistes que venen òrgans, segrestadors de persones per vendre-les com a esclaves, etc.

El Salvador es compromet a compartir informació biomètrica i en temps real respecte a moviments sospitosos que succeeixen a les fronteres tant terrestres com aèries. Podria ser el cas de persones que intenten ingressar al país amb documents falsificats o que són buscades per la justícia d’altres països, sovint relacionades amb crims vinculats al narcotràfic.

Per part nord-americana, es van reconèixer els esforços de les autoritats salvadorenques en la lluita i la reducció dels fluxos de migració irregular. En aquest àmbit, es va concretar que l’ajut dels Estats Units es proporcionarà a través de diferents fronts, entre els quals l’ajut a la policia per millorar la seva capacitat d’actuació i l’ampliació de l’accés a visats de treball per als salvadorencs.

Tot i això, els representants nord-americans van subratllar que l’acord signat no implica que El Salvador s’hagi convertit en el tercer país segur, tal com va passar abans amb Mèxic i Guatemala.

McAleenan va concloure que mantindrien reunions amb representants del sector privat i que estan interessats a dialogar sobre les taules tarifàries, amb la intenció que aquestes siguin més proclius a atraure inversió estrangera.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

En tràmit a El Salvador una llei per identificar membres de bandes juvenils

Un grup de diputats de l’Assemblea Legislativa d’El Salvador està analitzant una llei que podria permetre identificar les persones que formen part de les bandes juvenils Mara Salvatrucha -MS13- o Barrio 18.

Es tractaria de l’Avantprojecte de la llei especial de registre de les agrupacions il·lícites i organitzacions terroristes, dels seus membres i col·laboradors. Aquest Avantprojecte està essent estudiat per parlamentaris de la Comissió de Seguretat Pública i Combat a la Narcoactivitat.

A més, el Congrés va explicitar que aquesta iniciativa legislativa té el propòsit d’identificar i classificar els membres de les bandes juvenils amb l’ajut de la informació proporcionada per l’organisme d’intel·ligència de l’Estat i per la Policia, la qual cosa permetria desarticular i desmuntar aquestes estructures delictives.

La llei proporcionaria a l’Estat una eina administrativa per combatre de manera integral el principal problema de seguretat del país.

Aquest Avantprojecte serà presentat a les autoritats del Gabinet de Justícia i Seguretat i al fiscal general, Raúl Melara, per tal que coneguin l’objecte i l’abast de la normativa i, un cop hi donin el vistiplau, els diputats podran emetre un dictamen favorable perquè entri al Ple del Congrés per sotmetre-la a votació i, si s’escau, aprovar-la.

Un cop aprovada aquesta llei, l’òrgan legislatiu, a través dels diputats de la Comissió de Seguretat Pública, sol·licitaran la derogació de la Llei de proscripció de maras, bandes juvenils, agrupacions, associacions i organitzacions de naturalesa criminal, aprovada l’any 2010, perquè es considera inaplicable.

Les autoritats d’El Salvador responsabilitzen les bandes MS13, Barrio 18 i d’altres de més reduïdes dels alts índexs d’homicidis. Cal esmentar que, en els darrers cinc anys, s’ha arribat a la xifra de 103 homicidis per cada 100.000 habitants, dades que converteixen aquest país en un dels més violents del món.

Aquests grups criminals, fenomen considerat una herència de la guerra civil (1980-1992) i que es va enfortir amb la deportació de membres des dels Estats Units, han resistit tots els plans de seguretat implementats per les darreres quatre administracions.

A El Salvador, prop d’un 25% de la població reconeix haver estat víctima d’extorsió per part de membres de bandes juvenils.

Enllaços d’interès:

https://blogs.iadb.org/es/inicio/

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français