Extorsió, violència i crim organitzat a Llatinoamèrica

Segons un estudi recent [1], després dels homicidis, l’extorsió és el delicte que més mal fa a l’estat de dret als països de Llatinoamèrica i el Carib. L’extorsió no només s’ha convertit en la principal font d’ingressos de les maras, bandes juvenils o grups de crim organitzat. També és l’amenaça més important per a la seguretat pel creixent nombre de morts violentes que produeix.

Un exemple: a El Salvador, un 24% de les persones reconeix haver estat víctima d’extorsió en alguna ocasió. I a Guatemala, les denúncies per extorsió van augmentar un 55% entre el 2013 i el 2018.

Els darrers anys, alguns països han esmerçat esforços per lluitar contra els delictes d’extorsió. S’han aplicat intents de solució tals com l’enduriment de penes, programes de prevenció especialitzats, ús de forces policials especials o línies telefòniques exclusives per a l’atenció de les víctimes. Una altra mesura que ha anat guanyant popularitat és el bloqueig del senyal dels telèfons mòbils dintre de les presons, i és que en alguns països fins al 70% de les extorsions estan gestionades des d’allà.

L’estudi fa tot un seguit de recomanacions per prevenir i controlar les extorsions, ja que els perjudicis per a la convivència i l’economia són devastadors:

  • Impulsar la modernització policial i incentivar la rehabilitació social penitenciària. Agilitzar el sistema policial i de justícia serviria per garantir una millor qualitat de la seguretat ciutadana.
  • Fomentar associacions publicoprivades com l’existent entre el sector productor del sucre i la Policia Nacional de El Salvador. D’aquesta manera la policia ha obtingut equips de mobilitat i comunicacions.
  • Destinar més recursos a respostes tecnològiques de control de l’extorsió. Per exemple, a Mèxic existeix una aplicació de mòbil per poder identificar les trucades amb origen als centres penitenciaris.
  • Aprofundir en els intercanvis regionals sobre bones pràctiques de control de l’extorsió per dur a terme transferències de programes i rèpliques ràpides.
  • Consolidar els mecanismes de control per als casos d’extorsió que involucrin funcionaris públics. Especialment en els casos en què els funcionaris demanen diners als ciutadans per fer determinats tràmits administratius.
  • Generar alternatives professionals atractives per als membres de les bandes juvenils. Per exemple, centres comunitaris que organitzen activitats per prevenir el reclutament de joves en barris d’alt risc.
  • Incentivar que no s’usin diners en efectiu en els comerços petits i mitjans. A Guatemala s’ha detectat que la inversió més gran obtinguda a través de l’extorsió es produeix en comerços, autobusos, taxis o bars.
  • Promoure una participació més gran de les víctimes d’extorsió en el procés penal, envoltant-la de totes les garanties de protecció necessàries per augmentar la xifra de denúncies i condemnes.

[1] Una Cultura Criminal: Extorsión en Centroamérica.

https://blogs.iadb.org/es/inicio/

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

 

 

 

Estats Units i El Salvador signen un acord en matèria de seguretat i migració

El Salvador - USAEls Estats Units i El Salvador han signat una carta de cooperació en matèria de seguretat i migració, en la qual El Salvador es compromet a millorar el control a les fronteres i a intercanviar informació sobre crim organitzat en un treball conjunt amb forces nord-americanes.

El secretari de Seguretat Nacional dels Estats Units, Kevin McAleenan, i la ministra de Relacions Exteriors d’El Salvador, Alexandra Hill, van rubricar l’acord després d’una reunió en què van tractar aspectes relacionats amb bandes juvenils, migració i desenvolupament econòmic.

La millora del control de les fronteres salvadorenques pretén aconseguir disminuir el flux de persones que migren de manera irregular però també lluitar contra l’actuació de les bandes juvenils, així com el tràfic il·legal de menors.

Un altre dels aspectes destacats de l’acord signat és que els Estats Units es comprometen a col·laborar en la lluita contra les bandes juvenils i el crim, entès des d’un punt de vista ampli: traficants d’éssers humans, contrabandistes que venen òrgans, segrestadors de persones per vendre-les com a esclaves, etc.

El Salvador es compromet a compartir informació biomètrica i en temps real respecte a moviments sospitosos que succeeixen a les fronteres tant terrestres com aèries. Podria ser el cas de persones que intenten ingressar al país amb documents falsificats o que són buscades per la justícia d’altres països, sovint relacionades amb crims vinculats al narcotràfic.

Per part nord-americana, es van reconèixer els esforços de les autoritats salvadorenques en la lluita i la reducció dels fluxos de migració irregular. En aquest àmbit, es va concretar que l’ajut dels Estats Units es proporcionarà a través de diferents fronts, entre els quals l’ajut a la policia per millorar la seva capacitat d’actuació i l’ampliació de l’accés a visats de treball per als salvadorencs.

Tot i això, els representants nord-americans van subratllar que l’acord signat no implica que El Salvador s’hagi convertit en el tercer país segur, tal com va passar abans amb Mèxic i Guatemala.

McAleenan va concloure que mantindrien reunions amb representants del sector privat i que estan interessats a dialogar sobre les taules tarifàries, amb la intenció que aquestes siguin més proclius a atraure inversió estrangera.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

En tràmit a El Salvador una llei per identificar membres de bandes juvenils

Un grup de diputats de l’Assemblea Legislativa d’El Salvador està analitzant una llei que podria permetre identificar les persones que formen part de les bandes juvenils Mara Salvatrucha -MS13- o Barrio 18.

Es tractaria de l’Avantprojecte de la llei especial de registre de les agrupacions il·lícites i organitzacions terroristes, dels seus membres i col·laboradors. Aquest Avantprojecte està essent estudiat per parlamentaris de la Comissió de Seguretat Pública i Combat a la Narcoactivitat.

A més, el Congrés va explicitar que aquesta iniciativa legislativa té el propòsit d’identificar i classificar els membres de les bandes juvenils amb l’ajut de la informació proporcionada per l’organisme d’intel·ligència de l’Estat i per la Policia, la qual cosa permetria desarticular i desmuntar aquestes estructures delictives.

La llei proporcionaria a l’Estat una eina administrativa per combatre de manera integral el principal problema de seguretat del país.

Aquest Avantprojecte serà presentat a les autoritats del Gabinet de Justícia i Seguretat i al fiscal general, Raúl Melara, per tal que coneguin l’objecte i l’abast de la normativa i, un cop hi donin el vistiplau, els diputats podran emetre un dictamen favorable perquè entri al Ple del Congrés per sotmetre-la a votació i, si s’escau, aprovar-la.

Un cop aprovada aquesta llei, l’òrgan legislatiu, a través dels diputats de la Comissió de Seguretat Pública, sol·licitaran la derogació de la Llei de proscripció de maras, bandes juvenils, agrupacions, associacions i organitzacions de naturalesa criminal, aprovada l’any 2010, perquè es considera inaplicable.

Les autoritats d’El Salvador responsabilitzen les bandes MS13, Barrio 18 i d’altres de més reduïdes dels alts índexs d’homicidis. Cal esmentar que, en els darrers cinc anys, s’ha arribat a la xifra de 103 homicidis per cada 100.000 habitants, dades que converteixen aquest país en un dels més violents del món.

Aquests grups criminals, fenomen considerat una herència de la guerra civil (1980-1992) i que es va enfortir amb la deportació de membres des dels Estats Units, han resistit tots els plans de seguretat implementats per les darreres quatre administracions.

A El Salvador, prop d’un 25% de la població reconeix haver estat víctima d’extorsió per part de membres de bandes juvenils.

Enllaços d’interès:

https://blogs.iadb.org/es/inicio/

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

Com sabem quants nens formen part de bandes juvenils a Anglaterra?

L’activitat de les bandes juvenils a Anglaterra sovint té lloc sota el radar de les autoritats, tot i que definir el que s’entén per una banda juvenil no sigui senzill.

Un informe ha estimat que actualment hi ha 27.000 nens i nenes que formen part de bandes juvenils a Anglaterra.

Però aleshores, com s’ha arribat a calcular aquesta xifra?

Cada any, l’Oficina per a les Estadístiques Nacionals fa una enquesta sobre el crim i demana a una mostra representativa de llars la seva experiència en l’àmbit de la delinqüència. Durant els últims tres anys, s’ha preguntat als nens de 10 a 15 anys si es consideraven membres d’una banda de carrer.

L’oficina del comissari per a delictes infantils a Anglaterra va fer el seu propi càlcul amb aquestes xifres: l’any passat, d’una mostra d’uns 4.000 nens, el 0,7% (uns 30) van dir que es consideraven membres d’una banda de carrer. Aquesta xifra es va ampliar fins a donar la xifra estimada de 27.000 nens a tota la població d’Anglaterra el darrer any.

Aquesta és una estimació, però l’informe ofereix una xifra molt inferior de 6.560 nens realment coneguts per equips que tracten amb joves o amb serveis infantils que participin en bandes.

L’informe conclou que la diferència entre la xifra més alta i la més baixa respon al fet que la majoria de membres de les bandes no són coneguts per les autoritats. És probable que hi hagi un nombre elevat de joves que participen en bandes que són desconeguts per les autoritats, però tot i així, aquestes no poden estar segures que hi hagi fins a 27.000 nens que estiguin involucrats en bandes.

Atès que aquestes xifres provenen d’una anàlisi feta a mida, no hi ha dades individuals comparables de violència de bandes i activitats delictives a Escòcia, Gal·les i Irlanda del Nord.

Però a Londres, la Policia Metropolitana manté una base de dades coneguda com a Gangs Matrix, que conté noms d’entre 3.000 i 4.000 “persones d’interès”.
La base de dades ha estat criticada perquè mostra una orientació desproporcionada cap als joves negres que podrien no tenir vincles amb delictes violents.
El 2017, la darrera vegada que es van publicar estimacions de delictes, un de cada 500 delictes violents registrats per la policia a Londres va ser identificat com a relacionat amb bandes. Des del 2010, el 15% dels homicidis a la capital han estat relacionats amb bandes.

També han augmentat les preocupacions pels nens i les nenes que són explotats per les bandes de drogues.

Tenint en compte el caràcter il·lícit de les operacions en l’àmbit dels estupefaents, la participació total és difícil de saber, però la majoria de les referències rebudes per l’Agència Nacional de la Delinqüència afecten els menors de 15-17 anys.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

Particularitats de les noies en els grups juvenils

60_national_gangEl National Gang Center [1] dels EUA publica semestralment, des de l’any 2012, un butlletí amb informació sobre diferents aspectes relacionats amb els grups juvenils o bandes criminals (gangs). El número de tardor de 2016 tracta especialment les particularitats de les noies en els grups juvenils.

D’una banda, presenta alguns resultats d’un estudi que pretenia millorar la comprensió de les experiències de les noies involucrades en grups juvenils, incloent-hi les seves raons per incorporar-se o sortir dels grups, els papers que hi tenen i les estratègies de desistiment. Els autors d’aquest estudi recomanen quatre accions per donar suport a la tasca d’ajudar les noies a desistir de l’activitat criminal i a sortir dels grups:

  • Tenir en compte com interconnecten diferents factors personals.
  • Entendre que les noies poden estar atrinxerades a les seves vides dins de la banda.
  • Proporcionar serveis a mida, com ara tenir en compte les necessitats específiques que poden tenir noies embarassades.
  • Treballar amb les fortaleses de les noies.

D’altra banda, també es presenta un recull de programes que han demostrat la seva efectivitat en la delinqüència femenina. El motiu d’aquesta aproximació és que els darrers 20 anys ha augmentat el nombre de noies que han passat pel sistema de justícia juvenil, un sistema dissenyat en el seu origen per treballar amb nois i no amb noies. Així, mentre que la majoria de factors de risc poden ser semblants per a nois i per a noies, n’hi ha d’altres que són més específics de les noies. En conseqüència, les especificitats dels camins que han portat les noies a tenir conductes delictives haurien de suposar també oportunitats per dur a terme programes de tractament diferenciats.

A més d’aquestes qüestions relacionades amb la participació femenina a les bandes, el butlletí conté un recull de recursos vinculats amb el tràfic de persones i una aproximació al trencament del cicle de la violència entre bandes des d’un doble punt de vista: el del Model Integral sobre Bandes i el del Model de Salut Pública per al tractament informat de fets traumàtics.

[1] El Centre Nacional sobre Bandes és un projecte finançat de manera conjunta per dos organismes del Departament de Justícia dels EUA: l’Oficina de Justícia Juvenil i Prevenció de la Delinqüència i l’Oficina d’Assistència Judicial. La seva missió és oferir la informació i els recursos sobre grups a les jurisdiccions estatal, local i tribal. També lidera l’intercanvi d’informació, la formació i l’assistència tècnica a professionals i acadèmics.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

Valoració positiva del Programa contra la violència juvenil

Entre finals de 2011 i començaments de 2012 es va posar en marxa al Regne Unit un programa per posar fi a la violència juvenil i grupal (EGYV, per les seves sigles en anglès – Ending Gang and Youth Violence). En els quatre anys que ha estat en marxa, hi han participat 52 autoritats locals (eren 33 en iniciar-se el programa) i s’ha creat una xarxa de prop de 100 experts amb experiència de primera línia en el treball amb bandes juvenils.

El programa se centrava en set àrees temàtiques:

  • Enfortiment del lideratge local
  • Localització i ubicació dels problemes
  • Col·laboració entre diverses agències
  • Avaluació i remissió
  • Intervencions focalitzades i efectives
  • Recorreguts de justícia penal
  • Mobilització de les comunitats

endling_gang_youth_violenceEl novembre de 2016 s’ha publicat l’informe independent de valoració de l’impacte que ha tingut aquest programa. Per a l’avaluació, s’han fet dues enquestes (una abans d’iniciar el programa i l’altra al final, el setembre de 2015) i s’han analitzat les respostes de 20 de les àrees locals que han participat en el programa, distribuïdes en dues cohorts de 10, en funció de si s’havien incorporat al projecte en el moment inicial (el 2012) o més endavant (el 2014). A més, s’han examinat amb més detall sis àrees locals (tres de cada grup temporal), en les quals s’han portat a terme 39 entrevistes qualitatives a professionals dels diversos àmbits implicats. També s’ha tingut en compte el seguiment que s’ha dut a terme de les recomanacions que es van fer en una revisió de la situació per part d’homòlegs.

Les àrees locals han informat que el programa EGYV ha tingut un “efecte galvanitzador” en la millora del treball de participació de les diverses agències que ofereixen suport a les àrees per implementar estratègies en resposta a les qüestions locals més agudes. Les revisions fetes per homòlegs s’havien implementat majoritàriament (el 89% en el grup d’àrees incorporades al programa el 2012, i el 71% en el grup de les incorporades el 2014). La valoració feta en conjunt ha estat molt positiva, ja que destaquen millores en totes les àrees temàtiques. Malgrat que hi ha algunes diferències entre les dues cohorts, l’efecte més significatiu és que les àrees que es van incorporar al programa el 2014 s’han beneficiat de l’experiència apresa en els dos anys que portava en marxa el projecte.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français