Des de fa gairebé cinc mesos, el Govern de El Salvador, liderat per Nayib Bukele, practica grans operacions policials i militars que han comportat la detenció d’uns 50.000 suposats membres de maras.

Aquesta és una xifra extraordinària per a un país que no arriba als 6,5 milions d’habitants, però que no sembla tan elevada si es compara amb la seva taxa de violència –uns cent assassinats mensuals– i de delinqüents associats a les maras. Es calcula que hi ha més de 100.000 membres actius de les maras, dels quals la majoria pertanyen a la Mara Salvatrucha i en menor percentatge, a Barrio 18. Aquests serien els dos grans grups criminals nascuts els anys vuitanta a l’abric de la guerra civil i de l’èxode de milers de refugiats als Estats Units.

Aquestes operacions han comportat les reaccions de la Procuradoria per a la Defensa dels Drets Humans i d’organitzacions civils. Consideren que el vel de foscor que cobreix aquesta creuada antiviolència amaga detencions arbitràries, abusos de poder i la clara sospita que una part dels empresonats no ha comès els delictes dels quals se’ls acusa.

A començaments de setembre hi havia més de 3.000 denúncies per tortures i detencions indiscriminades, així com 56 presos morts sobre els quals el Govern ha guardat un hermetisme total. Fins i tot Amnistia Internacional considera que s’han produït greus violacions dels drets humans i que hi podria haver responsabilitat penal internacional.

Però sembla que res d’això no preocupa el Govern de Nayib Bukele. L’Assemblea Legislativa va aprovar al març l’aplicació de l’estat d’excepció i la suspensió de garanties constitucionals durant un mes, però ja fa uns quants mesos que és en vigor.

El Govern assumeix que al voltant de l’1% de les detencions podrien ser equivocades. I no tot el món porta tatuatges de les maras a la pell. Malgrat tot, el Moviment de Treballadors de la Policia Nacional denuncia també l’existència de quotes imposades per alguns comandaments de les forces de seguretat per poder aconseguir dies de festa o evitar esbroncades. Per exemple, si en una comissaria s’exigeix detenir sis membres de maras i només n’han pogut capturar quatre, els afegeixen dos detinguts per un altre delicte, independentment que sigui per una agressió o un furt.

L’estat d’excepció es va imposar a finals del mes de març, després d’un cap de setmana farcit d’assassinats: 87 en total. Segons la policia, les víctimes van ser escollides a l’atzar per pistolers o es van interposar entre els seus revòlvers i rifles semiautomàtics.

Bukele va decidir tallar d’arrel aquesta situació. L’estat d’excepció permet a la policia prolongar les detencions més enllà de les 72 hores, inclòs situar els detinguts en un limbe sense data de caducitat, controlar comunicacions privades i suspendre el dret a l’assistència lletrada per part de l’Estat. A més, El Salvador ha endurit el codi penal amb l’aprovació del Parlament: un membre d’una mara major d’edat pot enfrontar-se a 45 anys de presó.

Fins al mes de març, el país travessava un greu problema de massificació, amb 36.000 presos en reclusió. Ara aquesta xifra s’ha duplicat. La congestió a les presons és asfixiant i la logística no s’aguanta.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français