Migració legal: pla europeu per atreure treballadors altament qualificats

La presidència del Consell Europeu i els representants del Parlament Europeu van arribar a un acord provisional sobre un projecte de directiva que estableix les condicions d’entrada i residència per a ciutadans extracomunitaris altament qualificats que vinguin a viure i treballar a la UE, la directiva sobre la targeta blava. Aquest sistema d’admissió a tota la UE té com a objectiu atreure i retenir treballadors altament qualificats, especialment en els sectors amb escassetat de competències.

La transformació verda i digital de les economies només tindrà èxit amb una plantilla amb les habilitats necessàries per dirigir-la. L’educació i la formació permanent hi tindran un paper fonamental, però també cal assegurar que estem equipats per competir en la cerca mundial de talent. Les normes revisades per a la targeta blava de la UE ofereixen un esquema a escala de la UE que permet més flexibilitat, condicions millorades i mobilitat simplificada, i situa fermament la UE entre les millors destinacions per a treballadors altament qualificats.

Les noves normes, que substituiran les existents, harmonitzen encara més les condicions d’entrada i residència dels treballadors altament qualificats i augmenten l’atractiu de la targeta blava de la UE; en particular preveuen:

• Establir criteris d’admissió més inclusius, inclòs reduir el llindar salarial d’admissió, permetre llindars salarials més baixos per a titulats recents o professions que necessiten treballadors, reduir la durada mínima del contracte de treball a sis mesos i ampliar l’abast per incloure-hi treballadors altament qualificats del sector de les tecnologies de la informació i la comunicació (TIC).

Facilitar la mobilitat dins de la UE, inclosa la reducció del període mínim de residència al primer estat membre, simplificar i accelerar el procediment per exercir la mobilitat i permetre l’acumulació de períodes de residència en diferents sistemes per adquirir l’estatus de resident a llarg termini.

• Facilitar la reagrupació familiar i donar al cònjuge o parella del titular de la targeta blava un accés sense restriccions al mercat laboral.

• Simplificar els procediments per als empresaris reconeguts.

• Concedir un nivell d’accés al mercat laboral molt alt, en particular establint que els estats membres poden permetre als titulars de la targeta blava de la UE participar en activitats per compte propi o en altres activitats professionals subsidiàries, a més d’oferir protecció, sobretot en el cas d’atur.

• Ampliar l’abast per incloure membres de famílies no comunitàries de ciutadans de la UE i beneficiaris de protecció internacional.

Els estats membres de la UE podran mantenir els sistemes nacionals dirigits a treballadors altament qualificats en paral·lel al sistema de targeta blava de la UE. Tanmateix, les noves normes introduiran una sèrie de disposicions que garanteixin la igualtat de condicions perquè els titulars de la targeta blava de la UE i les seves famílies no es vegin en desavantatge en comparació amb els titulars de permisos nacionals. L’acord polític provisional està subjecte a l’aprovació del Consell i del Parlament Europeu abans de passar pel procediment d’adopció formal.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

Una nova agenda per a la Mediterrània

El Consell Europeu  va aprovar un seguit de conclusions que subratllaven la determinació de la Unió Europea de renovar i enfortir la seva associació estratègica amb la ribera sud. L’objectiu és abordar reptes comuns, aprofitar oportunitats compartides i desbloquejar el potencial econòmic de la regió en benefici de la seva gent.

Estimular la recuperació socioeconòmica sostenible a llarg termini i la creació d’ocupació a la ribera sud és una prioritat compartida i la pedra angular innovadora de la nova agenda per a la Mediterrània. Treballant junts, la UE i els seus socis de la ribera sud poden convertir els reptes climàtics i ambientals i la transformació digital en grans oportunitats per al desenvolupament sostenible, contribuint a una transició verda, justa i inclusiva. La UE utilitzarà tots els instruments disponibles, inclosos l’NDICI-Europa Global i el Fons Europeu per al Desenvolupament Sostenible plus (EFSD +), i col·laborarà amb les institucions financeres per assolir aquest objectiu, prestant especial atenció a la dimensió humana i les oportunitats per als joves.

El bon govern, la promoció i protecció dels drets humans i les llibertats fonamentals, les institucions democràtiques i l’estat de dret també es consideren essencials per a l’estabilitat a llarg termini, la seguretat i el desenvolupament sostenible a la regió. La UE intensificarà el seu compromís amb aquestes qüestions i renovarà els seus esforços en matèria de prevenció i resolució de conflictes, així com en la cooperació en matèria de seguretat, migració i capacitat de preparació i resposta dels sistemes sanitaris.

La UE té la intenció d’enfortir el diàleg polític a tota la Mediterrània establint reunions anuals dels ministres d’exteriors dels estats membres de la UE i dels socis de la ribera sud per revisar els avenços en la implementació de la nova agenda per al Mediterrani.

Entre les conclusions més destacables, hi ha les següents:

1. Una ribera sud democràtica, més estable, més ecològica i pròspera és una prioritat estratègica compartida i un interès fonamental tant per a la UE com per als seus socis de la ribera sud. Els desafiaments globals i regionals han augmentat i han posat en relleu la nostra interdependència. Només mitjançant una acció més forta amb esperit de col·laboració i de copropietat es compliran els objectius fixats fa 25 anys a Barcelona per portar la pau, l’estabilitat i la prosperitat a la gent del Mediterrani.

2. Recordant les conclusions del Consell Europeu de desembre del 2020 i la declaració dels membres del Consell Europeu del 26 de febrer del 2021, el Consell reafirma la seva determinació de renovar i enfortir encara més l’associació estratègica de la UE amb els seus socis del sud per fer front a reptes comuns, aprofitar les oportunitats compartides i desbloquejar el potencial de la nostra regió compartida. Es compromet a fer-ho juntament amb els països socis, basant-se en la reflexió conjunta amb els socis veïns del sud iniciada a la reunió ministerial UE-Veïnatge del Sud que es va fer a Barcelona el 26 de novembre del 2020.

3. La pandèmia COVID-19 ha tingut un fort impacte tant a la UE com als seus socis del sud, amb implicacions negatives tant en la salut com en els mitjans de subsistència de la ciutadania. L’àrea mediterrània també és reconeguda com un dels principals punts calents del canvi climàtic, ja molt afectada per l’accelerada desertificació, l’escassetat d’aigua i l’augment de les temperatures. Aquestes crisis van demostrar la interdependència creixent de la regió mediterrània i van posar de manifest la necessitat de reforçar la resiliència comuna i obrir nous camins per a una cooperació millorada. Juntament amb les noves oportunitats que aporten les transicions verdes i digitals, això obre noves oportunitats per desenvolupar una agenda positiva per a l’associació.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

Gir en les polítiques migratòries del Marroc i Algèria

Un estudi recent de l’Institut for Security Studies de la Unió Europea posa sobre la taula el canvi d’orientació de les polítiques migratòries d’aquests dos països magribins. Fins no fa gaire, no existia una política migratòria en sentit estricte degut al fet que es consideraven simplement països de trànsit entre el centre i el sud de l’Àfrica i Europa. Els immigrants eren persones en trànsit que, això sí, havien doblat el seu nombre els darrers anys (tot i que les rutes principals d’immigració il·legal cap a Europa són a l’est i al centre del continent).

Darrerament, Algèria, seguint el camí iniciat pel Marroc l’any 2013, ha anunciat plans per concedir drets de residència als immigrants subsaharians il·legals, tot i que no ha anunciat la quantitat de regularitzacions que s’oferiran (es calcula que hi ha entre 25.000 i 100.000 immigrants irregulars). El Marroc ja havia regularitzat 25.000 immigrants el 2013 i ara en prepara una segona campanya. Els avantatges d’aquestes campanyes poden ser diversos:

  • Tots dos països necessiten mà d’obra en diversos sectors. Els immigrants poden omplir aquest buit i contribuir al creixement de l’economia del país.
  • Enforteix la posició de tots dos països a l’hora de negociar amb els estats membres de la Unió, ja que un dels objectius d’aquesta campanya és contenir els immigrants a l’origen, abans que arribin a Europa. Les facilitats per regularitzar la seva situació en els països de trànsit podria dissuadir-los de continuar el trajecte migratori. Si tenim en compte que, per exemple, el febrer d’enguany 1.100 subsaharians van entrar a Espanya en tres dies, la possibilitat de contenir aquests contingents al Marroc o Algèria sembla atractiva.
  • Aquesta regularització pot facilitar una certa integració dels immigrants, circumstància que dificultarà que siguin influenciats per grups com ISIL o Al Qaeda, presents a la zona, ja que les persones desarrelades són seduïbles més fàcilment pels discursos d’aquests grups. Aquesta situació permetria afrontar l’amenaça terrorista amb més garanties d’èxit.
  • Les regularitzacions enfortirien les relacions de tots dos països amb els de l’àmbit subsaharià i augmentaria el seu rol de lideratge a la zona.

Curiosament, aquestes regularitzacions s’estan duent a terme amb algunes reticències, amb grups que s’hi oposen, en considerar que els immigrants irregulars només portaran influències negatives. Per exemple, a Algèria l’anunci de la regularització va ser seguit del llançament d’una campanya en línia sota el títol “Cap africà a Algèria”, amb els arguments que aquests immigrants poden prendre’ls els llocs de treball i difondre la sida.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

El Sistema d’Informació Schengen en evolució

Schengen Information System (SIS)El desembre passat, la Comissió Europea va endegar un conjunt de propostes per tal de respondre als diferents reptes que s’han identificat com a prioritaris: el fenomen migratori i els reptes en seguretat. Les propostes intenten reforçar i ampliar l’abast del Sistema d’Informació Schengen (SIS) en tres aspectes; el retorn de nacionals de països tercers que resideixen de forma il·legal a la Unió, el control de fronteres i la cooperació policial i judicial.[1]

Les propostes, al seu torn, intenten resoldre un seguit de deficiències que s’han detectat respecte al SIS. Entre les més importants, hi ha la falta d’estandardització a l’hora d’introduir les alertes,[2] la falta d’informació rellevant en alguns casos i la cobertura insuficient d’alguns perfils de persones que no són subjectes a control sistemàtic a les fronteres.[3]

La Comissió, a partir de l’informe del High-level Expert Group on Information Systems and Interoperability (HLEG), presenta diverses iniciatives que poden comportar canvis substancials en el SIS:

  • Obligació d’entrar les alertes sobre decisions de retorn. Fins ara, els estats podien incloure una alerta en cas de prohibir una entrada. Amb la nova proposta hi estaran obligats en el cas de: els nacionals de països tercers (NP3) que resideixen de manera il·legal, els NP3 a qui es denega l’entrada o l’autorització d’estada, i aquells NP3 subjectes a extradició per motius penals.
  • Noves alertes i controls. Es proposa la creació d’una nova categoria d’unknown wanted persons connectades amb la criminalitat i l’ampliació d’una categoria ja existent sobre persones deparageudes, que inclouria els menors amb un alt risc de segrest per part de la família.[4]
  • Ampliació de l’ús de dades biomètriques. Es vol reforçar l’ús de les empremtes digitals i el reconeixement facial,[5] així com incloure nous elements biomètrics com les empremtes del palmell de la mà.
  • Ampliació de les agències que poden fer ús del SIS. Més enllà de les autoritats nacionals de cada país, s’hi vol donar accés a les agències d’Europol, a la Guàrdia Costanera i de Fronteres Europea i a la futura unitat central d’ETIAS. També a les autoritats amb competències en immigració o sistemes de justícia.
  • La integritat de les dades i el sistema de seguretat del SIS. Tenint en compte l’ampliació de dades sensibles i del tipus d’alerta, així com el nombre d’agències que hi tindran accés, es desenvoluparà un procediment per garantir la integritat i la seguretat del SIS.

Així doncs, aquests canvis, juntament amb totes les iniciatives que s’impulsen des de les institucions europees, faran que el SIS es converteixi en una base de dades que podrà anar molt més enllà del seu objectiu inicial, la identificació de persones. De fet, aquesta inquietud ja va aparèixer amb els canvis que s’hi van introduir el 2006.[6] Tot plegat ha propiciat que el SIS pugui passar de ser una eina d’identificació de persones  a ser una eina d’investigació criminal, d’antiterrorisme i control de la immigració.[7]

 [1] Aquestes tres propostes dirigides al SIS s’emmarquen en tot un seguit d’iniciatives que persegueixen els mateixos objectius: reforçar les fronteres exteriors i enfortir la col·laboració i l’intercanvi d’informació. Entre les més destacades, la Guarda Costanera i de Fronteres Europea, l’establiment del EU entry/exit system (EES), l’European travel information and authorisation System (ETIAS) o la modificació del Schengen Borders Code, que obligarà els estats membres a fer controls sistemàtics de persones que entrin i surtin de l’espai Schengen contrastant-ho amb les bases de dades rellevants, entre d’altres, el SIS.

[2] Cosa que pot comportar que, per a una mateixa persona, es creïn diverses alertes amb diferents continguts.

[3] En aquest cas, i més enllà d’aspectes delictius, es parla dels nacionals de països tercers sense permís de residència o amb un permís caducat.

[4] Hi podríem incloure les menors que puguin ser objecte d’ablació.

[5] La utilització del reconeixement facial reforçarà les identificacions si es coordina amb el proposat EU entry/exit System (EES),  sobretot en els controls d’accessos a fronteres.

[6] Ja al 2006, es va connectar el sistema SIS a altres sistemes com l’Eurodac o el Visa Information System (VIS), de manera que es va possibilitar la consulta en qualsevol control efectuat per la policia; es va ampliar el nombre d’agències amb accés a la base de dades, etc.

[7] Aquesta situació ja ha obert el debat sobre la protecció de dades, l’ús d’aquestes dades i els drets fonamentals de les persones que apareixen a la base de dades.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français