Etiqueta: Migracions

Àmplia operació europea contra una xarxa de traficants de migrants transcontinentals

Notes de seguretatDeixa un comentari

Les forces de l’ordre de cinc països europeus han neutralitzat una xarxa criminal intercontinental que traficava amb migrants que viatjaven des de Cuba cap a la Unió Europea. La investigació, coordinada per Europol i Interpol, va conduir a la detenció de 62 persones, 25 de les quals eren cubanes.

Els membres de la xarxa de tràfic de migrants utilitzaven una coneguda aplicació de missatgeria per anunciar els seus serveis il·lícits a clients cubans en situació de vulnerabilitat. Per un pagament d’uns 9.000 euros, organitzaven el viatge i els trasllats i proporcionaven documentació falsa. Els delinqüents feien volar els migrants de Cuba a Sèrbia, aprofitant la manca de requisits de visat per entrar a Sèrbia en aquell moment.

Els migrants eren traslladats de contraban a Grècia, des d’on volaven cap a l’Estat espanyol. En total, se sospita que la xarxa criminal va introduir amb èxit uns 5.000 nacionals cubans a la Unió, cosa que els va generar uns beneficis d’uns 45 milions d’euros.

La investigació va fer patent l’existència d’una complexa infraestructura criminal instal·lada a moltes ciutats d’Espanya, Grècia i Sèrbia, flexible i capaç d’adaptar-se a les circumstàncies canviants per mantenir el seu negoci il·lícit. El dia de l’actuació policial del mes de juny de 2023, els agents de policia dels tres països van confiscar diversos béns delictius, inclosos centenars de documents falsificats i equips per a noves falsificacions. En total, es van decomissar 18 béns immobles, 33 vehicles i 144 comptes bancaris, juntament amb grans sumes en efectiu en diverses monedes.

La investigació es va iniciar el mes d’octubre de l’any 2021 després que les autoritats sèrbies, gregues, macedònies del nord i finlandeses informessin d’un nombre més gran de ciutadans cubans que intentaven entrar a Europa amb documentació falsificada. El gener de 2023 Europol, l’Agència d’Asil de la Unió Europea i Frontex van emetre una Notificació d’Intel·ligència conjunta que descrivia aquesta tendència. La notificació, descrita com a Nacionals cubans introduïts de contraban a la UE: rutes canviants i modus operandi en un panorama geopolític canviant, informava de l’efecte que ha tingut la guerra d’agressió russa a Ucraïna sobre les rutes del tràfic de migrants.

Inicialment, els cubans solien volar comercialment a Rússia des de Cuba. Allà, els contrabandistes els van oferir l’oportunitat de creuar irregularment la frontera russo-finlandesa per entrar al territori de la UE, o bé de volar a Sèrbia per continuar el seu viatge cap a l’Europa central o meridional a través de la regió dels Balcans occidentals.

Des de l’inici de la guerra desencadenada per Rússia, la ruta es va canviar. Els nacionals cubans van ser traslladats a Sèrbia a través de l’aeroport de Frankfurt, a Alemanya. A l’arribada dels cubans a Sèrbia, els membres de la xarxa criminal en facilitaven l‘entrada irregular a Macedònia del Nord i Grècia per terra. Utilitzant una varietat de rutes, els contrabandistes dirigien grans grups de migrants i els feien caminar a les fosques sense subministraments durant hores. A més d’aquestes condicions tan dures, els delinqüents s’aprofitaven dels migrants més vulnerables, inclosos els menors, i els sotmetien a estafes, robatoris i extorsions. En alguns casos, les dones van ser traslladades a mans d’altres grups criminals per a l’explotació sexual.

A la seva arribada a Grècia, els migrants sol·licitaven asil o utilitzaven altres transports a d’altres països de la Unió organitzats pels delinqüents, com ara vols a l’Estat espanyol o transport marítim fins a Itàlia. Per viatjar dins de la UE, la xarxa criminal proporcionava a les víctimes documents falsificats o utilitzava l’anomenat ‘mètode semblant’, en què els documents de viatge genuïns es robaven i es distribuïen a un migrant que s’assemblava molt al titular del passaport real.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

Les activitats dels contrabandistes de migrants van augmentar significativament l’any 2021

Notes de seguretatDeixa un comentari

L’augment de la digitalització provocat per la pandèmia de la COVID-19 ha influït de forma significativa en el funcionament de tots els aspectes de la nostra societat. Des de l’inici de la pandèmia, els delinqüents s’han adaptat a les noves formes i restriccions i, com a resultat d’això, han explotat els més vulnerables. Els traficants de migrants han continuat prosperant malgrat aquests canvis i han adaptat la seva manera de reclutar, transportar i explotar les víctimes. Es pot dir que són més digitals i altament adaptables.

L’any 2021 va augmentar el paper que tenen les tecnologies digitals en el tràfic de migrants. Els traficants han ampliat l’ús de plataformes de xarxes socials i aplicacions mòbils per oferir els seus serveis il·legals.

Més digitalitzats que mai, abusen de les plataformes de xarxes, aplicacions mòbils i eines de comunicació encriptades per oferir els seus serveis, organitzar la logística i assegurar els beneficis.

El nou informe del Centre Europeu de Tràfic de Migrants (EMSC) d’Europol fa una mirada a les operacions a les quals va donar suport el centre l’any 2021 i a la informació recopilada. Aquest informe ofereix una visió clara de l’evolució d’aquestes àrees delictives i preveu possibles novetats. Ofereix recomanacions per millorar la preparació en la lluita contra aquestes activitats criminals que amenacen directament la vida i la dignitat de les víctimes.

Aquests són els aspectes destacats de les activitats del Centre Europeu de Tràfic de Migrants el 2021:

• 6.139 nous casos de tràfic d’éssers humans amb el suport d’Europol.

• 55 dies d’acció sobre el terreny amb experts d’Europol.

• 1.246 informes operatius elaborats.

• 26 objectius d’alt valor identificats.

Entre les novetats destacades per Europol, cal esmentar:

• Un augment dels passos fronterers a la Unió Europea i dels moviments secundaris dins de la UE.

• Un millor ús de les tecnologies digitals tant per facilitar la immigració il·legal com per al tràfic d’éssers humans.

• L’augment del nombre d’arribades ha situat Xipre per davant de Grècia com a zona de desembarcament més destacada a la Mediterrània oriental.

• La pressió migratòria a la ruta de les fronteres orientals via Bielorússia ha influït en l’augment de la presència de xarxes criminals que faciliten el moviment secundari per aquesta ruta.

• Les activitats de contraban al pas per mar a Itàlia gairebé es van duplicar, mentre que la tarifa d’aquest viatge va augmentar de 6.000 a 12.000 euros.

• Augment de la policriminalitat de les xarxes de tràfic de migrants actives al llarg de les rutes de la Mediterrània occidental i l’Àfrica occidental.

• El procés de tràfic de persones, incloent-hi el reclutament i els acords logístics, s’està digitalitzant cada cop més.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

Vint-i-nou detinguts a Albània, Grècia i Itàlia pel tràfic de més de 1.100 migrants en iots

Notes de seguretatDeixa un comentari

La xarxa criminal, activa al llarg de la zona de la Mediterrània oriental, va obtenir diversos centenars de milions d’euros en beneficis il·legals.  

La investigació que va implicar la Policia Criminal albanesa (Policia e Shtetit), la Policia Hel·lènica (Ελληνική Αστυνομία) i el Cos Financer italià (Guardia di Finanza), i amb el suport d’Europol i Eurojust, va provocar el desmantellament d’un important grup de crim organitzat implicat en tràfic de migrants. L’operació es va dur a terme sota la direcció de les autoritats judicials albaneses, gregues i italianes.

La jornada d’acció del 19 de gener del 2022 va tenir com a resultat:

• 28 escorcolls de cases (15 a Albània, 2 a Grècia i 11 a Itàlia)

• 29 detencions (18 a Albània, 1 a Grècia i 10 a Itàlia)

Les autoritats creuen que els sospitosos, principalment d’origen iraquià i sirià, formen part d’una xarxa criminal d’uns 80 membres que suposadament és responsable d’almenys 30 operacions de contraban marítim. El grup criminal va portar a terme activitats de tràfic de migrants des de Turquia fins a la costa de Salento d’Itàlia passant per Albània i Grècia, i després cap a altres països de la UE.

La investigació va començar amb la detecció d’una operació de contraban en curs, que va permetre el rescat amb èxit dels migrants transportats i la detenció de vuit contrabandistes.

Les xarxes criminals utilitzaven principalment rutes marítimes per al trasllat de migrants des de Turquia, a través de la carretera de la Mediterrània oriental, a les seves destinacions finals de la UE. Els trasllats marítims es feien amb embarcacions d’esbarjo, principalment iots, adquirits o llogats per la xarxa criminal i patronades per mariners novells contractats expressament per la xarxa. Per rebre pagaments dels migrants, els sospitosos van utilitzar serveis informals de transferència de diners com el sistema hawala, amb uns beneficis il·legals estimats en diversos centenars de milions d’euros.

Europol va donar suport a aquesta investigació durant més de 18 mesos, facilitant l’intercanvi segur d’informació i l’organització de reunions operatives entre els investigadors, i també proporcionant als col·laboradors paquets periòdics d’anàlisi d’intel·ligència. Durant el dia de l’acció, Europol va desplegar dos experts a Albània, un a Itàlia i un a Grècia per ajudar a comprovar la informació operativa amb les bases de dades d’Europol i per donar suport tècnic a l’extracció de dades i l’anàlisi de proves digitals. A més, Europol va facilitar l’intercanvi d’investigadors per garantir un suport tàctic efectiu a l’operació durant la seva última fase i el dia de l’acció.

A posteriori, també es duen a terme més activitats operatives a escala internacional, destinades a descobrir la ubicació i les identitats de sospitosos addicionals implicats en la xarxa criminal.

Per facilitar la cooperació judicial, el gener del 2021 Eurojust va crear un Equip d’Investigació Conjunt (JIT) entre Albània, Grècia, Itàlia i Europol. Eurojust va establir un centre de coordinació durant la jornada d’acció i va oferir suport judicial transfronterer a través dels països italià i grec. Eurojust va facilitar i donar suport a l’intercanvi d’informació entre els socis del JIT i Europol, i va promoure cinc reunions de coordinació.

Autoritats policials participants:

– Policia Criminal Albanesa

– Policia hel·lènica – Divisió d’estrangeria d’Àtica

– Cos Financer italià (Guardia di Finanza)

– Grup d’Investigació del Crim Organitzat (GICO) de Lecce 

– Servei Central d’Investigació del Crim Organitzat (SCICO)

Autoritats judicials participants:

– Direcció de Districte Antimàfia de la Fiscalia de Lecce a Itàlia

– Fiscalia General del Tribunal d’Apel·lació d’Atenes

– Fiscalia Especial Anticorrupció i Crim Organitzat de Tirana (SPAK)

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

Conclusions del Consell Europeu sobre migracions

Notes de seguretatDeixa un comentari

El Consell Europeu ha abordat la situació de les migracions en les seves diferents rutes. Si bé les mesures adoptades per la Unió Europea i els estats membres han reduït globalment els fluxos irregulars en els darrers anys, l’evolució d’algunes rutes provoca una greu preocupació i requereix una vigilància continuada i mesures urgents.

Per evitar la pèrdua de vides humanes i reduir la pressió sobre les fronteres europees, com a part integrant de l’acció exterior de la Unió Europea, s’intensificaran les associacions i la cooperació amb els països d’origen i trànsit de manera que siguin beneficioses per a totes les parts.

L’enfocament serà pragmàtic, flexible i a mida, farà un ús coordinat, com a Equip Europa, de tots els instruments i incentius de què disposen la UE i els estats membres, i es desenvoluparà en estreta cooperació amb l’Oficina de l’Alt Comissionat de les Nacions Unides pels Refugiats (ACNUR) i amb l’Organització Internacional per a les Migracions (OIM).

Ha d’ocupar-se de totes les rutes i basar-se en un plantejament que tingui en compte la ruta en la seva totalitat, combati les causes profundes, doni suport als refugiats i les persones desplaçades a la regió, desenvolupi capacitats per a la gestió de la migració, acabi amb el tràfic il·lícit, reforci el control fronterer, cooperi en matèria de recerca i salvament, abordi la migració legal a la vegada que respecta les competències nacionals, i garanteixi el retorn i la readmissió. Per aquestes raons, el Consell Europeu:

  • Insta la Comissió i l’Alt Representant a reforçar sense retard, en estreta cooperació amb els estats membres, les accions específiques amb els països prioritaris d’origen i trànsit i el suport concret d’aquests.
  • Insta la Comissió i l’Alt Representant a presentar, en estreta cooperació amb els estats membres, plans d’actuació per als països prioritaris d’origen i trànsit a la tardor del 2021, indicant objectius clars, més mesures de suport i terminis concrets.
  • Invita la Comissió a fer el millor ús possible com a mínim del 10% de la dotació financera de l’Instrument de Veïnatge, Cooperació al Desenvolupament i Cooperació Internacional, així com del finançament amb altres instruments pertinents, per a mesures en matèria de migració, i a informar el Consell de les seves intencions al respecte d’ara al mes de novembre d’enguany.

El Consell Europeu condemna i refusa qualsevol intent de països tercers d’instrumentalitzar els migrants amb finalitats polítiques.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

Migració legal: pla europeu per atreure treballadors altament qualificats

Notes de seguretatDeixa un comentari

La presidència del Consell Europeu i els representants del Parlament Europeu van arribar a un acord provisional sobre un projecte de directiva que estableix les condicions d’entrada i residència per a ciutadans extracomunitaris altament qualificats que vinguin a viure i treballar a la UE, la directiva sobre la targeta blava. Aquest sistema d’admissió a tota la UE té com a objectiu atreure i retenir treballadors altament qualificats, especialment en els sectors amb escassetat de competències.

La transformació verda i digital de les economies només tindrà èxit amb una plantilla amb les habilitats necessàries per dirigir-la. L’educació i la formació permanent hi tindran un paper fonamental, però també cal assegurar que estem equipats per competir en la cerca mundial de talent. Les normes revisades per a la targeta blava de la UE ofereixen un esquema a escala de la UE que permet més flexibilitat, condicions millorades i mobilitat simplificada, i situa fermament la UE entre les millors destinacions per a treballadors altament qualificats.

Les noves normes, que substituiran les existents, harmonitzen encara més les condicions d’entrada i residència dels treballadors altament qualificats i augmenten l’atractiu de la targeta blava de la UE; en particular preveuen:

• Establir criteris d’admissió més inclusius, inclòs reduir el llindar salarial d’admissió, permetre llindars salarials més baixos per a titulats recents o professions que necessiten treballadors, reduir la durada mínima del contracte de treball a sis mesos i ampliar l’abast per incloure-hi treballadors altament qualificats del sector de les tecnologies de la informació i la comunicació (TIC).

• Facilitar la mobilitat dins de la UE, inclosa la reducció del període mínim de residència al primer estat membre, simplificar i accelerar el procediment per exercir la mobilitat i permetre l’acumulació de períodes de residència en diferents sistemes per adquirir l’estatus de resident a llarg termini.

• Facilitar la reagrupació familiar i donar al cònjuge o parella del titular de la targeta blava un accés sense restriccions al mercat laboral.

• Simplificar els procediments per als empresaris reconeguts.

• Concedir un nivell d’accés al mercat laboral molt alt, en particular establint que els estats membres poden permetre als titulars de la targeta blava de la UE participar en activitats per compte propi o en altres activitats professionals subsidiàries, a més d’oferir protecció, sobretot en el cas d’atur.

• Ampliar l’abast per incloure membres de famílies no comunitàries de ciutadans de la UE i beneficiaris de protecció internacional.

Els estats membres de la UE podran mantenir els sistemes nacionals dirigits a treballadors altament qualificats en paral·lel al sistema de targeta blava de la UE. Tanmateix, les noves normes introduiran una sèrie de disposicions que garanteixin la igualtat de condicions perquè els titulars de la targeta blava de la UE i les seves famílies no es vegin en desavantatge en comparació amb els titulars de permisos nacionals. L’acord polític provisional està subjecte a l’aprovació del Consell i del Parlament Europeu abans de passar pel procediment d’adopció formal.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

Una nova agenda per a la Mediterrània

Notes de seguretatDeixa un comentari

El Consell Europeu  va aprovar un seguit de conclusions que subratllaven la determinació de la Unió Europea de renovar i enfortir la seva associació estratègica amb la ribera sud. L’objectiu és abordar reptes comuns, aprofitar oportunitats compartides i desbloquejar el potencial econòmic de la regió en benefici de la seva gent.

Estimular la recuperació socioeconòmica sostenible a llarg termini i la creació d’ocupació a la ribera sud és una prioritat compartida i la pedra angular innovadora de la nova agenda per a la Mediterrània. Treballant junts, la UE i els seus socis de la ribera sud poden convertir els reptes climàtics i ambientals i la transformació digital en grans oportunitats per al desenvolupament sostenible, contribuint a una transició verda, justa i inclusiva. La UE utilitzarà tots els instruments disponibles, inclosos l’NDICI-Europa Global i el Fons Europeu per al Desenvolupament Sostenible plus (EFSD +), i col·laborarà amb les institucions financeres per assolir aquest objectiu, prestant especial atenció a la dimensió humana i les oportunitats per als joves.

El bon govern, la promoció i protecció dels drets humans i les llibertats fonamentals, les institucions democràtiques i l’estat de dret també es consideren essencials per a l’estabilitat a llarg termini, la seguretat i el desenvolupament sostenible a la regió. La UE intensificarà el seu compromís amb aquestes qüestions i renovarà els seus esforços en matèria de prevenció i resolució de conflictes, així com en la cooperació en matèria de seguretat, migració i capacitat de preparació i resposta dels sistemes sanitaris.

La UE té la intenció d’enfortir el diàleg polític a tota la Mediterrània establint reunions anuals dels ministres d’exteriors dels estats membres de la UE i dels socis de la ribera sud per revisar els avenços en la implementació de la nova agenda per al Mediterrani.

Entre les conclusions més destacables, hi ha les següents:

1. Una ribera sud democràtica, més estable, més ecològica i pròspera és una prioritat estratègica compartida i un interès fonamental tant per a la UE com per als seus socis de la ribera sud. Els desafiaments globals i regionals han augmentat i han posat en relleu la nostra interdependència. Només mitjançant una acció més forta amb esperit de col·laboració i de copropietat es compliran els objectius fixats fa 25 anys a Barcelona per portar la pau, l’estabilitat i la prosperitat a la gent del Mediterrani.

2. Recordant les conclusions del Consell Europeu de desembre del 2020 i la declaració dels membres del Consell Europeu del 26 de febrer del 2021, el Consell reafirma la seva determinació de renovar i enfortir encara més l’associació estratègica de la UE amb els seus socis del sud per fer front a reptes comuns, aprofitar les oportunitats compartides i desbloquejar el potencial de la nostra regió compartida. Es compromet a fer-ho juntament amb els països socis, basant-se en la reflexió conjunta amb els socis veïns del sud iniciada a la reunió ministerial UE-Veïnatge del Sud que es va fer a Barcelona el 26 de novembre del 2020.

3. La pandèmia COVID-19 ha tingut un fort impacte tant a la UE com als seus socis del sud, amb implicacions negatives tant en la salut com en els mitjans de subsistència de la ciutadania. L’àrea mediterrània també és reconeguda com un dels principals punts calents del canvi climàtic, ja molt afectada per l’accelerada desertificació, l’escassetat d’aigua i l’augment de les temperatures. Aquestes crisis van demostrar la interdependència creixent de la regió mediterrània i van posar de manifest la necessitat de reforçar la resiliència comuna i obrir nous camins per a una cooperació millorada. Juntament amb les noves oportunitats que aporten les transicions verdes i digitals, això obre noves oportunitats per desenvolupar una agenda positiva per a l’associació.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

Gir en les polítiques migratòries del Marroc i Algèria

Notes de seguretatDeixa un comentari

Un estudi recent de l’Institut for Security Studies de la Unió Europea posa sobre la taula el canvi d’orientació de les polítiques migratòries d’aquests dos països magribins. Fins no fa gaire, no existia una política migratòria en sentit estricte degut al fet que es consideraven simplement països de trànsit entre el centre i el sud de l’Àfrica i Europa. Els immigrants eren persones en trànsit que, això sí, havien doblat el seu nombre els darrers anys (tot i que les rutes principals d’immigració il·legal cap a Europa són a l’est i al centre del continent).

Darrerament, Algèria, seguint el camí iniciat pel Marroc l’any 2013, ha anunciat plans per concedir drets de residència als immigrants subsaharians il·legals, tot i que no ha anunciat la quantitat de regularitzacions que s’oferiran (es calcula que hi ha entre 25.000 i 100.000 immigrants irregulars). El Marroc ja havia regularitzat 25.000 immigrants el 2013 i ara en prepara una segona campanya. Els avantatges d’aquestes campanyes poden ser diversos:

  • Tots dos països necessiten mà d’obra en diversos sectors. Els immigrants poden omplir aquest buit i contribuir al creixement de l’economia del país.
  • Enforteix la posició de tots dos països a l’hora de negociar amb els estats membres de la Unió, ja que un dels objectius d’aquesta campanya és contenir els immigrants a l’origen, abans que arribin a Europa. Les facilitats per regularitzar la seva situació en els països de trànsit podria dissuadir-los de continuar el trajecte migratori. Si tenim en compte que, per exemple, el febrer d’enguany 1.100 subsaharians van entrar a Espanya en tres dies, la possibilitat de contenir aquests contingents al Marroc o Algèria sembla atractiva.
  • Aquesta regularització pot facilitar una certa integració dels immigrants, circumstància que dificultarà que siguin influenciats per grups com ISIL o Al Qaeda, presents a la zona, ja que les persones desarrelades són seduïbles més fàcilment pels discursos d’aquests grups. Aquesta situació permetria afrontar l’amenaça terrorista amb més garanties d’èxit.
  • Les regularitzacions enfortirien les relacions de tots dos països amb els de l’àmbit subsaharià i augmentaria el seu rol de lideratge a la zona.

Curiosament, aquestes regularitzacions s’estan duent a terme amb algunes reticències, amb grups que s’hi oposen, en considerar que els immigrants irregulars només portaran influències negatives. Per exemple, a Algèria l’anunci de la regularització va ser seguit del llançament d’una campanya en línia sota el títol “Cap africà a Algèria”, amb els arguments que aquests immigrants poden prendre’ls els llocs de treball i difondre la sida.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

El Sistema d’Informació Schengen en evolució

Notes de seguretatDeixa un comentari

Schengen Information System (SIS)El desembre passat, la Comissió Europea va endegar un conjunt de propostes per tal de respondre als diferents reptes que s’han identificat com a prioritaris: el fenomen migratori i els reptes en seguretat. Les propostes intenten reforçar i ampliar l’abast del Sistema d’Informació Schengen (SIS) en tres aspectes; el retorn de nacionals de països tercers que resideixen de forma il·legal a la Unió, el control de fronteres i la cooperació policial i judicial.[1]

Les propostes, al seu torn, intenten resoldre un seguit de deficiències que s’han detectat respecte al SIS. Entre les més importants, hi ha la falta d’estandardització a l’hora d’introduir les alertes,[2] la falta d’informació rellevant en alguns casos i la cobertura insuficient d’alguns perfils de persones que no són subjectes a control sistemàtic a les fronteres.[3]

La Comissió, a partir de l’informe del High-level Expert Group on Information Systems and Interoperability (HLEG), presenta diverses iniciatives que poden comportar canvis substancials en el SIS:

  • Obligació d’entrar les alertes sobre decisions de retorn. Fins ara, els estats podien incloure una alerta en cas de prohibir una entrada. Amb la nova proposta hi estaran obligats en el cas de: els nacionals de països tercers (NP3) que resideixen de manera il·legal, els NP3 a qui es denega l’entrada o l’autorització d’estada, i aquells NP3 subjectes a extradició per motius penals.
  • Noves alertes i controls. Es proposa la creació d’una nova categoria d’unknown wanted persons connectades amb la criminalitat i l’ampliació d’una categoria ja existent sobre persones deparageudes, que inclouria els menors amb un alt risc de segrest per part de la família.[4]
  • Ampliació de l’ús de dades biomètriques. Es vol reforçar l’ús de les empremtes digitals i el reconeixement facial,[5] així com incloure nous elements biomètrics com les empremtes del palmell de la mà.
  • Ampliació de les agències que poden fer ús del SIS. Més enllà de les autoritats nacionals de cada país, s’hi vol donar accés a les agències d’Europol, a la Guàrdia Costanera i de Fronteres Europea i a la futura unitat central d’ETIAS. També a les autoritats amb competències en immigració o sistemes de justícia.
  • La integritat de les dades i el sistema de seguretat del SIS. Tenint en compte l’ampliació de dades sensibles i del tipus d’alerta, així com el nombre d’agències que hi tindran accés, es desenvoluparà un procediment per garantir la integritat i la seguretat del SIS.

Així doncs, aquests canvis, juntament amb totes les iniciatives que s’impulsen des de les institucions europees, faran que el SIS es converteixi en una base de dades que podrà anar molt més enllà del seu objectiu inicial, la identificació de persones. De fet, aquesta inquietud ja va aparèixer amb els canvis que s’hi van introduir el 2006.[6] Tot plegat ha propiciat que el SIS pugui passar de ser una eina d’identificació de persones  a ser una eina d’investigació criminal, d’antiterrorisme i control de la immigració.[7]

 [1] Aquestes tres propostes dirigides al SIS s’emmarquen en tot un seguit d’iniciatives que persegueixen els mateixos objectius: reforçar les fronteres exteriors i enfortir la col·laboració i l’intercanvi d’informació. Entre les més destacades, la Guarda Costanera i de Fronteres Europea, l’establiment del EU entry/exit system (EES), l’European travel information and authorisation System (ETIAS) o la modificació del Schengen Borders Code, que obligarà els estats membres a fer controls sistemàtics de persones que entrin i surtin de l’espai Schengen contrastant-ho amb les bases de dades rellevants, entre d’altres, el SIS.

[2] Cosa que pot comportar que, per a una mateixa persona, es creïn diverses alertes amb diferents continguts.

[3] En aquest cas, i més enllà d’aspectes delictius, es parla dels nacionals de països tercers sense permís de residència o amb un permís caducat.

[4] Hi podríem incloure les menors que puguin ser objecte d’ablació.

[5] La utilització del reconeixement facial reforçarà les identificacions si es coordina amb el proposat EU entry/exit System (EES),  sobretot en els controls d’accessos a fronteres.

[6] Ja al 2006, es va connectar el sistema SIS a altres sistemes com l’Eurodac o el Visa Information System (VIS), de manera que es va possibilitar la consulta en qualsevol control efectuat per la policia; es va ampliar el nombre d’agències amb accés a la base de dades, etc.

[7] Aquesta situació ja ha obert el debat sobre la protecció de dades, l’ús d’aquestes dades i els drets fonamentals de les persones que apareixen a la base de dades.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français