Un estudi recent de l’Institut for Security Studies de la Unió Europea posa sobre la taula el canvi d’orientació de les polítiques migratòries d’aquests dos països magribins. Fins no fa gaire, no existia una política migratòria en sentit estricte degut al fet que es consideraven simplement països de trànsit entre el centre i el sud de l’Àfrica i Europa. Els immigrants eren persones en trànsit que, això sí, havien doblat el seu nombre els darrers anys (tot i que les rutes principals d’immigració il·legal cap a Europa són a l’est i al centre del continent).
Darrerament, Algèria, seguint el camí iniciat pel Marroc l’any 2013, ha anunciat plans per concedir drets de residència als immigrants subsaharians il·legals, tot i que no ha anunciat la quantitat de regularitzacions que s’oferiran (es calcula que hi ha entre 25.000 i 100.000 immigrants irregulars). El Marroc ja havia regularitzat 25.000 immigrants el 2013 i ara en prepara una segona campanya. Els avantatges d’aquestes campanyes poden ser diversos:
- Tots dos països necessiten mà d’obra en diversos sectors. Els immigrants poden omplir aquest buit i contribuir al creixement de l’economia del país.
- Enforteix la posició de tots dos països a l’hora de negociar amb els estats membres de la Unió, ja que un dels objectius d’aquesta campanya és contenir els immigrants a l’origen, abans que arribin a Europa. Les facilitats per regularitzar la seva situació en els països de trànsit podria dissuadir-los de continuar el trajecte migratori. Si tenim en compte que, per exemple, el febrer d’enguany 1.100 subsaharians van entrar a Espanya en tres dies, la possibilitat de contenir aquests contingents al Marroc o Algèria sembla atractiva.
- Aquesta regularització pot facilitar una certa integració dels immigrants, circumstància que dificultarà que siguin influenciats per grups com ISIL o Al Qaeda, presents a la zona, ja que les persones desarrelades són seduïbles més fàcilment pels discursos d’aquests grups. Aquesta situació permetria afrontar l’amenaça terrorista amb més garanties d’èxit.
- Les regularitzacions enfortirien les relacions de tots dos països amb els de l’àmbit subsaharià i augmentaria el seu rol de lideratge a la zona.
Curiosament, aquestes regularitzacions s’estan duent a terme amb algunes reticències, amb grups que s’hi oposen, en considerar que els immigrants irregulars només portaran influències negatives. Per exemple, a Algèria l’anunci de la regularització va ser seguit del llançament d’una campanya en línia sota el títol “Cap africà a Algèria”, amb els arguments que aquests immigrants poden prendre’ls els llocs de treball i difondre la sida.
_____
Esta entrada en español / This post in English / Post en français