Setmana europea d’acció global contra les mules de diners

Les autoritats policials de 26 països, amb el suport de l’Europol, Eurojust i la Federació Bancària Europea (EBF), han unit les seves forces en la tercera acció mundial coordinada contra les mules de diners, amb l’acció europea Money Mule Action ‘EMMA3’. Durant la setmana d’acció, que va tenir lloc del 20 al 24 de novembre del 2017, 159 persones van ser detingudes a tot Europa, 409 van ser entrevistades per les autoritats policials i es van identificar 766 mules de diners. L’EMMA3 ha evolucionat a partir d’edicions anteriors per lluitar no només contra les mules de diners, sinó també contra els reclutadors d’aquestes persones. Això va donar lloc a identificar 59 reclutadors.

Paral·lelament, es va llançar la campanya de sensibilització monetària conjunta #DontBeaMule per alertar el públic sobre aquest delicte.

Les mules de diners són reclutades per organitzacions delictives com a intermediaris de blanqueig de diners per rebre i transferir fons obtinguts il·legalment entre comptes bancaris i països. Aquesta liquidació il·lícita ajuda a finançar altres formes de delictes organitzats, com el narcotràfic, el tràfic de persones i el frau en línia.

Amb el suport de 257 bancs i socis del sector privat, es van documentar 1.719 operacions de mules de diners, amb pèrdues totals de gairebé 31 milions d’euros. Entre aquestes transaccions de blanqueig de diners, més del 90% es van associar a crims relacionats amb el cibercrim, com ara el phishing o el frau en línia de subhastes. Per primera vegada, les autoritats policials van informar de fraus en l’àmbit de les reserves de vacances. A més, també es va detectar un ús creixent dels bitcoins com a sistema de rentat de diners per part de grups criminals.

La tercera setmana d’acció de l’EMMA3 és la continuació d’un projecte dut a terme sota el paraigües del Pla d’acció operativa del frau de pagaments EMPACT, dissenyat per combatre el frau en línia i de pagament, liderat pels Països Baixos.

L’EMMA3 mostra com una associació entre el sector públic i privat, la policia, les autoritats judicials i el sector bancari és essencial per afrontar eficaçment l’activitat il·legal del contraban de diners.

Els delinqüents solen dur a víctimes innocents a blanquejar diners en nom seu amb la promesa de diners fàcils mitjançant anuncis publicitaris aparentment legítims, publicacions en línia, mitjans de comunicació i altres mètodes. Els nouvinguts a un país, els aturats, els estudiants i les persones amb dificultats econòmiques sovint es troben entre els més susceptibles a cometre aquest delicte.

Fins i tot si les mules de diners actuen sense adonar-se, estan cometent un crim blanquejant el producte il·lícit del delicte. Segons el marc jurídic del país, poden enfrontar-se a una pena de presó o de servei comunitari, o a no poder tornar mai a aconseguir una hipoteca o obrir un compte bancari.

Descobrir aquests esquemes de liquidació de diners i informar-ne el públic són vitals per evitar que els delinqüents s’aprofitin de les persones menys afavorides econòmicament. Les empreses legals no demanaran mai a les persones que utilitzin els seus comptes bancaris o que transfereixin diners a través dels seus comptes. Ningú no ha de donar accés, o proporcionar els seus comptes bancaris o moneders electrònics, a persones desconegudes o no fiables.

Enllaç d’interès:

La lluita d’Europol contra les mules de diners

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

 

Una resposta conjunta als delictes contra la propietat intel·lectual

CopyrightEl 19 de setembre de 2017, va començar la primera conferència d’Europol sobre delictes contra la propietat intel·lectual a la ciutat d’Anvers (Bèlgica).

Un total de 400 juristes, experts en seguretat i representants de diferents sectors industrials de més de 42 països van assistir a l’obertura d’aquesta conferència. Els organitzadors van indicar que el propòsit de la conferència era revisar les noves tendències delictives i proposar estratègies d’aplicació de la llei i bones pràctiques en tot allò relacionat amb els delictes contra la propietat intel·lectual, a través d’estudis de casos operacionals i perspectives industrials.

Segons un estudi elaborat per l’Oficina de Propietat Intel·lectual de la Unió Europea (EUIPO), la violació de la propietat intel·lectual és un fenomen molt estès i que va en augment. El comerç internacional de productes falsificats representa el 2,5% del comerç mundial, o en xifres totals: 388 bilions d’euros.1 Per posar un exemple, això equival al PIB de la República d’Àustria. L’impacte de la pirateria és particularment alt dins de la Unió Europea, on representa un 5% de les importacions dels estats membres, o en xifres totals: 85 bilions d’euros.2

A causa del benefici potencial i del risc relativament baix de possibles conseqüències legals, els processos de pirateria continuaran evolucionant i seran cada vegada més sofisticats. És per això que la conferència va reunir membres de diferents sectors, entorns i països per generar nous coneixements i desenvolupar mesures tangibles per lluitar contra la pirateria a escala global.

Independentment de les futures línies d’actuació de l’Europol en aquest àmbit, sí que és rellevant explicar les conseqüències d’aquest tipus de delictes, i destacar les mesures i accions que ha pres fins ara l’Agència Europea per combatre’ls.

Les principals conseqüències dels delictes contra la propietat intel·lectual són que redueixen els ingressos de les empreses afectades. Els efectes socials i econòmics adversos resultants de les empreses que pateixen aquest tipus de delictes inclouen la pèrdua de llocs de treball i els mitjans de subsistència de milers de persones. També hi ha altres danys col·laterals, com que els productes falsificats es produeixen sense tenir en compte les normes de seguretat i salut de la UE, la qual cosa comporta que puguin ser perillosos per als consumidors. Els ingressos dels estats membres també es veuen afectats per la falsificació i la pirateria, que pot repercutir en la innovació i la inversió, impedir el creixement econòmic i reduir la creació de riquesa.3

Per enfortir la lluita contra la falsificació i la pirateria en línia, l’any 2016 l’Europol i l’Oficina de Propietat Intel·lectual de la Unió Europea (EUIPO) es van unir per crear la coalició coordinada de crims contra la propietat intel·lectual (IPC3), que opera dins de l’Europol.

Per donar un exemple dels costos socials dels crims contra la propietat intel·lectual, la falsificació de roba a la UE costa 43,3 bilions d’euros en pèrdues a les empreses del sector, la qual cosa es tradueix en pèrdues de 8,1 bilions d’ingressos per als estats i de 518.281 llocs de treball.4

1 Europol (2017). EXPERTS GATHER TO COLLECTIVELY RESPOND TO INTELLECTUAL PROPERTY CRIME. [online] Available at: https://www.europol.europa.eu/newsroom/news/experts-gather-to-collectively-respond-to-intellectual-property-crime [Accessed 20 Sep. 2017].

2 OECD/EUIPO (2016). Trade in Counterfeit and Pirated Goods: Mapping the Economic Impact. [online] Paris: OECD Publishing, p.5. Available at: https://euipo.europa.eu/tunnel-web/secure/webdav/guest/document_library/observatory/documents/Mapping_ the_    Economic_Impact_study/Mapping_the_Economic_Impact_en.pdf [Accessed 20 Sep. 2017].

3 Europol. (2017). Intellectual property crime. [online] Available at: https://www.europol.europa.eu/crime-areas-and-trends/crime-areas/intellectual-property-crime [Accessed 6 Oct. 2017].

4 Europol. (2017). Intellectual property crime. [online] Available at: https://www.europol.europa.eu/crime-areas-and-trends/crime-areas/intellectual-property-crime [Accessed 6 Oct. 2017].

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

 

Treballant per la integritat en l’esport

L’esport té la virtut de reunir persones per sobre de diferències culturals, idiomàtiques, religioses, etc. Però, malauradament, la integritat en l’esport sovint es veu alterada per un seguit de delictes com poden ser pactar el resultat d’un partit, les apostes il·legals i el dopatge.

La Interpol ha augmentat els recursos i la coordinació amb diferents cossos policials, tot oferint una iniciativa global de formació, educació i prevenció centrada en la manipulació de la competència, així com en les apostes irregulars i il·legals.

En aquest àmbit, està desenvolupant un seguit d’iniciatives per sensibilitzar sobre els problemes i facilitar l’intercanvi d’informació, intel·ligència i millors pràctiques entre els països membres de la Unió Europea.

Els grups criminals organitzats que operen en el món de l’esport, ho fan a gran escala, s’adrecen a una àmplia gama d’esports –inclòs, però no limitat a, el futbol, l’atletisme, el tenis i el ciclisme– i intenten manipular resultats esportius en connivència amb jugadors, àrbitres, gerents o entrenadors.

Els crims a l’esport travessen les fronteres internacionals i generen enormes beneficis que després es canalitzen cap a altres activitats il·legals. Les estimacions de diners guanyats a través d’apostes il·legals es calculen en centenars de milions d’euros anuals.

El pacte de resultats dels partits i els jocs d’atzar il·legals són desafiaments globals, sobretot perquè les xarxes de jocs d’atzar en línia han fet que sigui extremament fàcil apostar en competicions esportives i partits a qualsevol part del món.

Els objectius principals que persegueix la Interpol en aquest àmbit són els següents:

  • Educar i capacitar els actors clau en l’esport sobre com reconèixer, resistir i denunciar els intents de corrompre o arreglar partits.
  • Preparar millor l’aplicació de la llei sobre com investigar i cooperar en casos relacionats amb la corrupció.
  • Formar actors del món de l’esport sobre com iniciar i desenvolupar una investigació interna sobre sospites de manipulació de les competicions.
  • Preparar els instructors esportius sobre com dur a terme sessions de sensibilització als seus clubs.

La Interpol està desenvolupant un programa de capacitació en línia per a jugadors, àrbitres, gerents i entrenadors sobre com reconèixer, resistir i reportar qualsevol forma de manipulació de partits.

Pel que fa al dopatge, sovint és penalitzat com un crim comès per un individu. La realitat és que quan un atleta pren drogues il·legals –esteroides, anabolitzants, hormones de creixement humà, estimulants o diürètics– que augmenten el rendiment, es tracta només d’una peça en una xarxa més gran de la criminalitat.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

Ascens de la criminalitat violenta a Àustria

L’informe publicat pel Ministeri federal de l’Interior austríac mostra que l’any 2016 es va experimentar un increment del 3,84% del total de delictes en relació amb l’any anterior. Concretament, es van conèixer 537.792 infraccions penals, xifra que implica un increment de 19.923 delictes en números absoluts.

Sicherheit 2016 in Österreich

Una part no menyspreable d’aquest increment la trobem en l’àmbit dels delictes amb violència, que si l’any passat pujaven un imperceptible 0,4%, aquest any passen de 40.333 a 43.098, xifres que demostren un creixement d’un 6,9%. Una dada interessant és que només el 36,7% de les víctimes d’aquests delictes desconeixien els agressors.

L’altre àmbit principalment responsable d’aquest canvi de tendència és el del cibercrim, que augmenta un 30% en relació amb l’any anterior, de 10.010 a 13.103 casos. A més, aquest increment ha implicat un descens de la taxa d’esclariment d’aquests delictes, que se situa en el 18%.

Finalment, l’altre sector en què es registra un notable increment de la delinqüència és el de la criminalitat econòmica, on es produeix un ascens d’un 10,9% en relació amb l’any anterior (de 48.601 a 53.905). En l’àmbit de fraus i estafes, internet experimenta un increment com a espai dels delictes, ja que se’n van conèixer 2.199 més que l’any anterior executats en aquest mitjà (un augment del 29,42%).

Els dos àmbits que presenten una tendència positiva, contrària a la general, són els de robatoris a domicili i robatoris de vehicles. En el primer cas, es consolida el descens iniciat l’any anterior (un 9,4% menys que l’any 2014) i fins i tot augmenta a un 16,4%: 12.975 robatoris a domicili, un 40% dels quals ho van ser en grau de temptativa i un 60%, consumats. Es tracta de les xifres més baixes en els darrers deu anys. Pel que fa als robatoris de vehicles, continua la davallada començada a l’inici de la dècada i se situa en 2.994 casos, amb una reducció del 10% en relació amb l’any anterior. D’aquests robatoris, 1.511 ho van ser de ciclomotors, 197 de camions i 1.376 de cotxes.

La majoria de les persones detingudes per la comissió d’aquests delictes són austríaques (un 60,9%), mentre que les altres nacionalitats més representades són la romanesa (11.021), l’alemanya (9.724) i la sèrbia (9.557). Entre aquelles persones amb estatut de sol·licitants d’asil, també s’ha incrementat un 54% el nombre de persones detingudes.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français