Enquestes recents en l’àmbit de la percepció de seguretat ciutadana realitzades per l’Instituto de Estudios Peruanos (IEP) assenyalen que la percepció de la ciutadania peruana sobre la seguretat no ha canviat entre els anys 2015 i 2019.

Tot i els resultats d’aquestes enquestes, les estadístiques de l’Instituto Nacional de Estadística e Informática (INEI) mostren dades absolutament diferents. Les enquestes palesen que les persones que van ser víctimes d’un delicte van passar del 36% l’any 2013 al 27,5% l’any 2018.

Malgrat aquestes dades que poden semblar contradictòries, la ciutadania expressa que continua tenint por. El mateix INEI ha publicat les darreres dades de setembre 2018-febrer 2019 on queda patent que el 86,6% creu que serà víctima d’algun fet criminal. I aquesta xifra s’accentua fins al 89% en la franja d’edat dels 30 als 44 anys.

Si s’estudia la percepció de seguretat per territoris, hi ha diverses regions amb un percentatge superior al 90% on la població se sent atemorida per la possibilitat de ser víctima d’un crim. Per exemple, Arequipa amb un 93,2%, la província de Lima amb un 92% o Huancavelica amb un 91,3%.

Cal la realització d’estudis seriosos i en profunditat sobre les causes i percepcions de la sensació de manca de seguretat ciutadana. I això és el que expressa la sociològa Lucía Dammert en un estudi sobre la percepció de seguretat al Perú.

Dammert considera que els canvis constants de ministres i dels seus equips, així com la rotació de lideratges al si de la Policía Nacional del Perú fan difícil la identificació d’estratègies polítiques. És difícil tenir en compte les diverses iniciatives i prioritats pels constants canvis.

D’altra banda, la cobertura policial és insuficient i la ciutadania se sent desprotegida. La justícia tampoc funciona i els nivells d’impunitat són elevats. El sistema penitenciari ni castiga ni rehabilita. D’aquesta manera, s’actua policialment amb duresa, la qual cosa no la converteix en una política efectiva.

Cal destacar que, malgrat els elevats nivells de violència a les llars, especialment contra les dones, la ciutadania identifica el carrer com el lloc on sent por. En conseqüència, la ciutadania opta per tancar-se a casa i limitar la seva vida al carrer. Aquesta realitat es converteix en un problema per a la convivència democràtica.

Així mateix, la corrupció és omnipresent en les institucions. Caldria que aquestes construïssin la seva legitimitat basant-se en accions efectives i justes. Si no, es genera una sensació general de desprotecció.

Finalment, el Perú és al vèrtex de les principals rutes del crim organitzat i veu com es desenvolupen els mercats il·legals com la mineria, la tala, la prostitució, etc. i no adopta unes mínimes polítiques públiques per fer-hi front.

______

Esta entrada en español / This post in English / Post en français