Els requisits per aconseguir la nacionalitat o el permís de residència d’un país no son iguals a tot arreu. Dins d’Europa, trobem des de l’exemple d’Àustria fins al d’Irlanda. El primer, un dels més restrictius a l’hora d’atorgar la nacionalitat, on ni el fet d’haver-hi nascut te l’atorga, sinó que un dels progenitors ha de ser austríac. Per aconseguir la nacionalitat del segon, en canvi, el sol fet d’haver viscut al país durant cinc anys o que un dels teus progenitors sigui irlandès (tot i que hagis nascut fora del país) ja és suficient.

Amb diners, però, aquests requisits es passen per alt. Des de l’inici de la segona dècada del 2000, a molts països europeus s’ha establert una nova forma d’adquirir la nacionalitat: mitjançant inversions d’alt volum com ara compres de propietats de luxe, invertint en un fons de desenvolupament nacional, en bons de l’Estat o comprant accions d’una empresa nacional. Aquest fenomen es coneix com a programa de Visats d’Or.

Actualment, a Europa hi ha 4 països que permeten l’adquisició del passaport a través de Visats d’Or: Àustria, Bulgària, Xipre i Malta, i 13 on es pot adquirir el permís de residència mitjançant el mateix mètode: Bulgària, Xipre, França, Grècia, Letònia, Irlanda, Luxemburg, Malta, els Països Baixos, Espanya, el Regne Unit i, fins al juliol passat, Hongria. El volum d’inversió requerit el determina cada país i oscil·la entre els 250.000 d’euros a Grècia i els 10 milions d’euros que es requereixen a Àustria en alguns casos. A Espanya, la quantitat requerida és un mínim de 500.000 euros en el cas de la compra de béns immobles i 2 milions si s’adquireixen bons de l’Estat.

El 10 d’octubre de 2018, Transparency International va publicar l’estudi European Getaway: Inside the Murky World of Golden Visas, on s’alerta la Unió Europea dels riscos en termes de corrupció que suposen els Visats d’Or i de com poden acabar suposant una amenaça per a la integritat de la Unió, ja que no en tots els països es fa un seguiment exhaustiu de la font de procedència d’aquests diners. L’estudi posa de manifest que inversors estrangers, sobretot procedents de Rússia, la Xina i Ucraïna, estan utilitzant els Visats d’Or com a eina per blanquejar diners a Europa.

Pel que fa als països receptors europeus, els que més visats han atorgat són Espanya, Hongria, Letònia, Portugal i el Regne Unit, amb més de 10.000 sol·licituds acceptades cadascun. Aquests països, però, no han publicat els noms dels nous residents. Els únics països que els fan públics, del total de 13 que ofereixen visat o passaport, són Malta i Àustria.

La publicació posa de manifest que hi ha diversos factors que fan qüestionar la idoneïtat de fer servir aquest mètode com a forma d’atraure inversió estrangera a canvi d’un visat o passaport:

• Primer de tot, el fet que un sol estat s’està beneficiant econòmicament d’un actiu europeu, no nacional, com és l’acord que es coneix com les quatre llibertats: lliure circulació de mercaderies, serveis, persones i capital a través dels països de la Unió Europea.
• El 2017, The Guardian va revelar casos d’escàndols de corrupció de multimilionaris russos que havien adquirit el passaport de Xipre i, per tant, la ciutadania europea gràcies al programa de Visats d’Or.
• Europa actua com a vàlvula d’escapament en cas que els posseïdors del visat tinguin problemes amb la justícia al país d’origen.

Transparency International denuncia la manca d’integritat operacional per part dels governs a l’hora de seguir els processos previstos previs a l’atorgament dels visats i la falta d’una regulació comuna a tots els països de la Unió, ja que el producte que s’ofereix és comú i té impacte a la totalitat dels països.

Així doncs, l’estudi conclou amb un seguit de recomanacions d’actuació per a la Unió i per als països que ofereixen visats i passaports mitjançant aquest mètode. Entre d’altres, recomana establir processos comuns i enfortir els mecanismes per determinar la procedència dels diners invertits, i lluitar contra el frau i el blanqueig de capital, així com adoptar procediments d’infracció contra els estats membres que ofereixin Visats d’Or sense respectar els principis i objectius comuns de la Unió.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français