El Consell Europeu va aprovar el mes de desembre passat l’estratègia de la Unió Europea que estableix el marc polític i les prioritats de la política contra les drogues de la UE en el període 2021-2025. L’estratègia té com a objectiu garantir un alt nivell de promoció de la salut, l’estabilitat social i la seguretat, i contribuir a la sensibilització. Sobre la base d’aquesta estratègia, el Consell elaborarà un pla d’acció que establirà les mesures concretes per assolir aquestes prioritats.

Amb aquesta estratègia, la UE i els seus estats membres reafirmen el seu compromís amb un enfocament basat en evidències, exhaustiu i equilibrat entre la reducció de la demanda i l’oferta de drogues, amb la preservació dels drets humans al centre.

En virtut de la reducció del subministrament de drogues, l’estratègia s’orienta a tots els aspectes del mercat de les drogues il·lícites i inclou la prevenció, la dissuasió i la interrupció dels delictes relacionats amb les drogues, en particular la delinqüència organitzada, mitjançant la cooperació judicial i policial, la intel·ligència, la prohibició i la confiscació d’actius criminals, investigacions i gestió de fronteres.

Aquesta àrea prioritària s’ha millorat encara més en comparació amb l’estratègia 2013-2020, per respondre als desafiaments que es produeixen als mercats de drogues europeus. Es caracteritzen per una alta disponibilitat de diversos tipus de drogues, confiscacions cada vegada més elevades, un augment de l’ús de la violència i enormes beneficis, així com l’ús de plataformes de xarxes socials, aplicacions i internet, i internet fosca (darknet) per al tràfic il·lícit de drogues. Aquestes característiques no s’han esvaït durant la crisi del COVID-19, ans al contrari.

L’àrea política de reducció de la demanda de drogues consisteix en una sèrie de mesures de reforç mutu que inclouen prevenció, detecció i intervenció precoç, assessorament, tractament, rehabilitació, reinserció social i recuperació. Aquesta acció ha de ser adequada al context social local i a les necessitats de la població objectiu, estar informada per evidències científiques i ser segura i eficaç. Cal desenvolupar-la mitjançant l’estreta col·laboració de diversos serveis de salut i assistència social.  La crisi de la COVID-19 ha revelat encara més la necessitat de garantir la continuïtat d’aquestes accions.

S’ha afegit un nou capítol dedicat a tractar els danys relacionats amb les drogues. Aquesta secció inclou mesures i polítiques per prevenir o reduir els possibles riscos i perjudicis per a la salut, la societat i els centres penitenciaris. Cobreix aspectes com la reducció de la prevalença i la incidència de malalties infeccioses relacionades amb els medicaments, la prevenció de sobredosis i les morts relacionades amb les drogues, i l’oferta d’alternatives a les sancions coercitives.

L’estratègia també identifica tres temàtiques transversals de suport a les àrees polítiques:

• Cooperació internacional: millorar el paper de la UE com a intermediària mundial per a una política de drogues centrada en les persones i orientada als drets humans mitjançant la cooperació amb tercers països, regions i organitzacions internacionals, tot reforçant el compromís amb les polítiques de drogues orientades al desenvolupament alternatiu de mesures.

• Recerca, innovació i previsió: proporcionar a la UE i als estats membres les capacitats de recerca i previsió necessàries per fer front als reptes de les drogues de manera més àgil i proactiva, augmentant la preparació per respondre als reptes futurs.

• Coordinació, governança i implementació: garantir una implementació òptima de l’estratègia, inclosa l’acció clau del Centre Europeu de Seguiment de les Drogues i les Drogodependències (OEDT) i de l’Europol, que impliqui la societat civil i proporcioni recursos adequats en l’àmbit de la UE i de les nacions.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français